LLEI DEL REFERNDUM DAUTODETERMINACI

Exposici de motius:

Els Pactes sobre Drets Civils i Poltics i sobre Drets Econmics, Socials i
Culturals, aprovats per lAssemblea General de Nacions Unides el 19 de
desembre de 1966, ratificats i en vigor al Regne dEspanya des de 1977 -
publicats en el BOE, 30 dAbril de 1977- reconeixen el dret dels pobles a
lautodeterminaci com el primer dels drets humans. La Constituci
espanyola de 1978 determina al seu article 96 que els tractats
internacionals ratificats per Espanya formen part del seu ordenament
intern i, en larticle 10.2, estableix que les normes relatives als drets
fonamentals i les llibertats pbliques sinterpretaran dacord amb els
tractats internacionals aplicables en aquesta matria.

El Parlament de Catalunya ha expressat de manera continuada i inequvoca

el dret de Catalunya a lautodeterminaci. Aix es va manifestar en la
Resoluci 98/III, sobre el dret a lautodeterminaci de la naci catalana,
adoptada el 12 de desembre del 1989, i ratificada en la Resoluci 679/V,
adoptada l1 doctubre del 1998, en la Resoluci 631/VIII del Parlament de
Catalunya, sobre el dret a lautodeterminaci i sobre el reconeixement de
les consultes populars sobre la independncia, adoptada el 10 de mar de
2010. Ms recentment, la Resoluci 5/X del Parlament de Catalunya, per la
qual saprova la Declaraci de sobirania i del dret a decidir del poble de
Catalunya i la Resoluci 306/XI, adoptada el 6 doctubre de 2016, sobre
lorientaci poltica general del Govern, han afirmat el dret imprescriptible
i inalienable de Catalunya a lautodeterminaci i han constatat lexistncia
duna majoria parlamentria favorable a la independncia.

Parallelament, la Resoluci 1999/57 sobre Promoci del dret a la

Democrcia de la Comissi de Drets Humans de les Nacions Unides va
proclamar els llaos indissolubles entre els principis consagrats a la
Declaraci Universal del Drets Humans i els fonaments de tota societat
democrtica. En aquest context, la gesti pblica democrtica ha sigut
acceptada internacionalment com un dels pilars de la societat
contempornia i est indissociablement vinculada, entre daltres, al dret a
Pgina 1 de 20
la participaci poltica directa i indirecta dels ciutadans i al dret a la llibertat
i a la dignitat humana, incloent-hi la llibertat dexpressi i dopini, la
llibertat de pensament i la llibertat dassociaci. Tots ells reconeguts als
principals tractats internacionals universals i europeus de protecci dels
Drets Humans. Aix doncs, afirmen que la gesti democrtica de qualsevol
discrepncia poltica sha de produir amb el ple respecte a aquests drets
humans i llibertats fonamentals.

En dictmens recents, el Tribunal internacional de justcia afirma que

durant la segona meitat del segle XX, s'han donat casos de nous estats que
han exercit el dret a l'autodeterminaci sense que l'exercici d'aquest dret a
decidir vingus motivat per la fi de l'imperialisme. El Tribunal constata que
el dret a decidir dels pobles ha evolucionat i que en contra d'aquesta
evoluci no ha sorgit cap norma ni costum en ordre internacional que
prohibeixi aquestes noves prctiques. L'nica limitaci a la legitimitat de
l'exercici del dret a decidir que el Tribunal considera vigent s el recurs illcit
de la fora o a d'altres violacions greus de normes de dret internacional.

Laprovaci daquesta Llei s la mxima expressi, doncs, del mandat

democrtic sorgit de les eleccions del 27 de setembre de 2015, on en la
decisi que pren el Parlament de Catalunya de culminar el procs amb la
convocatria del referndum dautodeterminaci hi conflueixen la
legitimitat histrica i la tradici jurdica i institucional del poble catal -
noms interrompuda a llarg dels segles per la fora de les armes-, amb el
dret dautodeterminaci dels pobles consagrat per la legislaci i
jurisprudncia internacionals i els principis de sobirania popular i respecte
pels drets humans, com a base de tot lordenament jurdic.

Lacte de sobirania que comporta laprovaci daquesta Llei s lopci

necessria per a poder exercir el dret dels catalans a decidir el futur poltic
de Catalunya, especialment desprs de la ruptura del pacte constitucional
espanyol de 1978 que representa lanullaci parcial i la completa
desnaturalitzaci de lEstatut dAutonomia de Catalunya de lany 2006 -
aprovat pel Parlament de Catalunya i referendat pel poble de Catalunya-
mitjanant la Sentncia 31/2010 del Tribunal Constitucional. Aquesta Llei
representa la resposta democrtica a la frustraci generada pel darrer
intent promogut per una majoria molt mplia daquest Parlament per tal de

Pgina 2 de 20
garantir al poble de Catalunya el ple reconeixement, la seva representaci i
participaci en la vida poltica, social, econmica i cultural de lEstat
espanyol sense cap tipus de discriminaci.

En el procs previ, shan fet tots els esforos per tal de trobar una via
acordada perqu el poble de Catalunya pogus decidir lliurement el seu
futur. El Parlament, atenent al mandat majoritari del poble de Catalunya,
assumeix la plena representaci sobirana dels ciutadans una vegada que
shan esgotat totes les vies de dileg i negociaci amb lEstat.

En prendre la transcendental decisi daprovar aquesta Llei, el Parlament

de Catalunya expressa la voluntat majoritria del poble, del qual emanen
els seus poders, fent s de la seva representativitat legal i democrtica amb
lobjectiu de posar en mans dels catalans i les catalanes la decisi sobre el
futur poltic del pas amb leina ms radicalment democrtica de la qual
disposem: el vot.

-----

TTOL I. Objecte de la llei

Article 1

Aquesta Llei regula la celebraci del referndum dautodeterminaci

vinculant sobre la independncia de Catalunya, les seves conseqncies en
funci de quin sigui el resultat i la creaci de la Sindicatura Electoral de
Catalunya.

TTOL II. De la sobirania de Catalunya i el seu Parlament

Pgina 3 de 20
Article 2

El poble de Catalunya s un subjecte poltic sobir i com a tal exerceix el

dret a decidir lliure i democrticament, la seva condici poltica.

Article 3

1. El Parlament de Catalunya actua com a representant de la sobirania del

poble de Catalunya.
2. Aquesta Llei estableix un rgim jurdic excepcional adreat a regular i a
garantir el referndum dautodeterminaci de Catalunya. Preval
jerrquicament sobre totes aquelles normes que hi puguin entrar en
conflicte, en tant que regula lexercici dun dret fonamental i inalienable del
poble de Catalunya.
3. Totes aquelles autoritats, persones fsiques i jurdiques que participin ja
sigui directament, ja sigui indirectament en la preparaci, celebraci i/o
implementaci del resultat del referndum, queden emparades per
aquesta Llei que desenvolupa lexercici del dret a lautodeterminaci que
forma part de lordenament jurdic vigent.

TTOL III. Del referndum dautodeterminaci.

Article 4
1. Es convoca la ciutadania de Catalunya a decidir el futur poltic de
Catalunya mitjanant la celebraci del referndum en els termes que es
detallen.
2. La pregunta que es formular en el referndum ser:
Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de repblica?
3. El resultat del referndum tindr carcter vinculant.

Pgina 4 de 20
4. Si el recompte dels vots vlidament emesos dna com a resultat que nhi
ha ms dafirmatius que de negatius, implica la independncia de
Catalunya. A tal efecte el Parlament de Catalunya dins els dos dies segents
a la proclamaci dels resultats per part de la Sindicatura electoral celebrar
una sessi ordinria per a efectuar la declaraci formal de la independncia
de Catalunya, els seus efectes i acordar linici del procs constituent.

5. Si el recompte dels vots vlidament emesos dna com a resultat que nhi
ha ms de negatius que dafirmatius, implicar la convocatria immediata
dunes eleccions autonmiques.

Article 5
1. El vot s directe, personal, lliure, secret, igual i universal.
2. Lmbit del referndum s el de tot el territori de Catalunya.

Article 6
1. Sn cridats a votar en el referndum les persones que tenen dret de vot
en les eleccions al Parlament de Catalunya. Tamb tenen dret de vot els
catalans residents a lestranger que hagin tingut el darrer venatge
administratiu Catalunya, que donin compliment als requisits legalment
exigibles i que hagin sollicitat formalment de prendre part en la votaci.
2. No poden exercir el dret de vot els declarats incapaos o condemnats per
sentncia judicial ferma a la pena principal o accessria de pena de privaci
del dret de sufragi durant el temps del seu compliment.

Article 7
1. La papereta contindr la pregunta establerta en larticle 4.2. La pregunta
es redactar en catal i castell, aix com tamb en occit en el territori de
lAran.
2. Hi haur un model de papereta de votaci: una papereta amb la pregunta
i les inscripcions S i No en sengles requadres.

Pgina 5 de 20
3. Hi haur paperetes preparades per a persones amb discapacitat visual.
En absncia daquestes paperetes, el President de la mesa electoral o una
persona de confiana designada per lelector amb discapacitat visual
lajudar a realitzar les operacions necessries per a votar.

Article 8
1. El vot pot ser afirmatiu (S), negatiu (No), segons lopci que marqui
lelector, o en blanc si no selecciona cap de les dues opcions.
2. s nul el vot que no sajusti al model oficial o que contingui esmenes,
matisos o qualsevol altra contingncia que ofereixi dubtes sobre el sentit
del vot.
3. Si un sobre cont ms duna papereta, es considera un sol vot sempre
que les paperetes siguin en el mateix sentit. Si sn en sentits oposats, es
considera un vot nul.
4. Si un sobre no cont cap papereta o cont una papereta sense cap opci
seleccionada, es considerar un vot en blanc.

TTOL IV. De la data i convocatria del referndum.

Article 9

1. El referndum se celebrar el diumenge dia 1 doctubre de 2017, dacord

amb el Decret de Convocatria que se signar amb posterioritat a lentrada
en vigor daquesta Llei.
2. El Govern tamb dictar el Decret de Normes Complementries que
regular, com a mnim, el model oficial de paperetes de votaci; el model
oficial de sobre de votaci; de les actes i la resta de material oficial a utilitzar
en la celebraci del referndum dautodeterminaci; les modalitats i
procediments de votaci; el dia dinici i la durada de la campanya electoral;
ladministraci electoral responsable; la dotaci de recursos humans i
materials necessaris; el procediment dacreditaci de la condici
dorganitzaci interessada, i les condicions i garanties, si s el cas, del vot
per correu, aix com la resta de normes que siguin necessries.

Pgina 6 de 20
Article 10
Les administracions pbliques catalanes shan de mantenir neutrals en la
campanya electoral i abstenir-se dutilitzar els seus recursos pressupostaris
per afavorir qualsevol de les opcions en la campanya del referndum.

Article 11

1. Les formacions poltiques amb representaci al Parlament de Catalunya

tenen dret a ls del 70% dels espais pblics destinats a la campanya, el qual
es reparteix entre aquestes de manera proporcional al nombre descons
obtinguts en les darreres eleccions al Parlament. El 30% restant es repartir
entre les organitzacions interessades acreditades dacord amb el nombre
de signatures presentades.

2. Les formacions poltiques amb representaci parlamentria tenen dret a

utilitzar el 70% dels espais informatius pblics gratuts en els mitjans de
comunicaci de titularitat pblica. Ladministraci electoral distribueix ls
dels espais entre les formacions poltiques amb representaci al Parlament
de Catalunya dacord amb els resultats obtinguts a les darreres eleccions al
Parlament. El 30 % restant es repartir entre les organitzacions interessades
acreditades dacord amb el nombre de signatures presentades.

Article 12
1. Durant la campanya els mitjans de titularitat pblica o de finanament
majoritriament pblic han de garantir els principis de pluralisme poltic i
social, de neutralitat informativa i digualtat doportunitats. Aquests
mitjans de comunicaci no poden expressar ni mostrar suport per a cap de
les opcions sotmeses a lelectorat.
2. Durant el perode electoral els mitjans de titularitat privada han de
respectar els principis de pluralisme poltic i social, digualtat doportunitats
i de proporcionalitat i neutralitat informativa en els debats i entrevistes
electorals. Aquests mitjans de comunicaci poden expressar o mostrar

Pgina 7 de 20
suport a una opci sempre que respectin els principis alludits i que es tracti
lopci oposada de manera equitativa i raonable.
3. La Sindicatura Electoral de Catalunya vetlla pel compliment daquests
principis. Dicta les instruccions que consideri necessries i resol les
reclamacions dacord amb el procediment que ella mateixa estableixi. En
cas dincompliment, pot adoptar mesures compensatries per a restablir
lequilibri entre les opcions sotmeses a referndum.

TTOL V. De les garanties del referndum

Article 13

1. Ladministraci electoral regulada en el Ttol VI daquesta Llei vetlla per

tal que el referndum es desenvolupi dacord amb aquesta Llei, la
normativa de desplegament i les disposicions i documents internacionals al
respecte.
2. Als efectes del referndum, les sindicatures electorals i les meses
electorals sn rgans independents i no segueixen instruccions, ordres ni
resolucions de cap altra instituci, llevat de les adreades per
ladministraci electoral i les sindicatures electorals a les meses electorals,
i les de la Sindicatura Electoral de Catalunya adreades a les Sindicatures
Electorals de demarcaci.

Article 14

1. Els partits poltics, les federacions i les coalicions amb representaci

parlamentria o municipal poden designar, en les demarcacions electorals
on hagin obtingut representaci, apoderats i interventors.
2. Les organitzacions socials interessades a prendre part del procs del
referndum poden presentar la seva sollicitud davant la Sindicatura
Electoral de Catalunya entre el segon i el cinqu dia a partir de laprovaci
daquesta llei.

Pgina 8 de 20
3. Les Sindicatures Electorals de demarcaci acreditaran els apoderats i els
interventors que no podran excedir, per cada mesa electoral, el nombre de
dos interventors del mateix partit poltic, federaci, coalici o organitzaci
interessada.
4. Els apoderats i interventors noms podran emetre el vot a la mesa que
els correspongui dacord amb el cens electoral.

Article 15

1. El Govern i la seva administraci electoral fomentaran la presncia

dobservadors electorals internacionals. A tal efecte convidaran
organitzacions internacionals i observadors qualificats en aquesta mena de
tasques.
2. La Sindicatura Electoral de Catalunya acreditar els observadors
internacionals i vetllar pel lliure desenvolupament de llurs activitats.
3. Els observadors electorals internacionals acreditats poden assistir
lliurement a tots els processos vinculats a la celebraci del referndum,
entre els quals els processos de sorteig dels membres de les meses
electorals; la preparaci per la obertura dels collegis electorals i la
formaci de les meses electorals; el procs de votaci; el procs descrutini
provisional en els collegis electorals i de lescrutini oficial a la seu de la
Sindicatura Electoral de Catalunya; a la proclamaci dels resultats, i a les
compareixences pbliques de les autoritats electorals.
4. Els observadors electorals internacionals acreditats podran adrear
consultes, observacions i recomanacions a la Sindicatura Electoral de
Catalunya.

TTOL VI. De ladministraci electoral

Article 16

Ladministraci electoral est formada per la Sindicatura Electoral de

Catalunya, les Sindicatures Electorals de demarcaci, i les seccions i meses
electorals i el Govern de la Generalitat de Catalunya.

Pgina 9 de 20
Secci I: La Sindicatura Electoral de Catalunya

Article 17

1. La Sindicatura Electoral de Catalunya es configura com un rgan

independent, imparcial i permanent que sadscriu al Parlament de
Catalunya.

2. La Sindicatura Electoral de Catalunya s lrgan responsable de garantir,

amb competncia a tot el territori de Catalunya, la transparncia i
lobjectivitat del procs electoral, i lexercici efectiu dels drets electorals.

3. La Sindicatura Electoral de Catalunya t la seva seu institucional al

Parlament de Catalunya, sense perjudici que pugui reunir-se en daltres
ubicacions.

Article 18

Corresponen a la Sindicatura Electoral de Catalunya, en relaci al

referndum, les competncies segents:

i. Nomenar els membres de les Sindicatures Electorals de demarcaci i

designar-ne el President i el Secretari.
ii. Validar el cens electoral, lelaboraci del qual s responsabilitat de
ladministraci electoral del Govern de la Generalitat de Catalunya.
iii. Validar el procs dactualitzaci de la cartografia electoral de
Catalunya, lelaboraci del qual s responsabilitat de ladministraci
electoral del Govern de la Generalitat de Catalunya.
iv. Validar els models oficials de butlletes de votaci, sobres electorals,
actes electorals, manuals de funcionament de les meses electorals,
urnes electorals, i la resta de la documentaci electoral oficial.
v. Validar el procediment de votaci anticipada pels electors residents a
lexterior.
vi. Coordinar les Sindicatures Electorals de demarcaci i orientar-ne els
criteris interpretatius de les seves decisions.
vii. Resoldre les consultes, queixes, reclamacions i recursos respecte dels
quals t competncia.

Pgina 10 de 20
viii. Exercir la jurisdicci disciplinria sobre totes les persones que
intervinguin amb carcter oficial en el referndum, corregir-ne les
actuacions que contravinguin la normativa i sancionar-ne, si sescau,
les infraccions administratives no constitutives de delicte.
ix. Supervisar la campanya institucional sobre el referndum
dautodeterminaci i la seva difusi en els mitjans de comunicaci.
x. Vetllar per les condicions dimparcialitat i pluralisme dels mitjans de
comunicaci pblics i privats durant la campanya electoral.
xi. Acreditar els observadors electorals internacionals.
xii. Realitzar lescrutini general.
xiii. Certificar els resultats electorals oficials i ordenar la seva publicaci en
el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Article 19

1. La Sindicatura Electoral de Catalunya s un rgan permanent integrat per

cinc vocals, juristes o politlegs de prestigi experts en processos electorals
nomenats pel Parlament de Catalunya per majoria absoluta a proposta dels
partits, les federacions, les coalicions o les agrupacions delectors amb
representaci en el Parlament de Catalunya. En qualsevol cas, la majoria de
membres han de ser juristes.

2. La condici de membre de la Sindicatura Electoral de Catalunya ser

compatible amb qualsevulla altra activitat en el sector pblic o privat, llevat
de les incompatibilitats previstes legalment.

Article 20

1. Els membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya sn inamovibles.

2. Els vocals de la Sindicatura Electoral de Catalunya escolliran dentre ells

el qui assumir les funcions de president i secretari de lrgan.

3. El president de la Sindicatura Electoral de Catalunya tindr la

denominaci de Sndic Electoral.

Pgina 11 de 20
4. El secretari de la Sindicatura Electoral de Catalunya tindr cura de la
documentaci i ser el responsable de transferir-la a la xarxa darxius de
Catalunya, dacord amb el que disposa la Llei 10/2001, de 13 de juliol,
darxius i documents.

Article 21

Totes les autoritats pbliques, en l'mbit de les seves respectives

competncies, tenen el deure collaborar amb la Sindicatura Electoral de
Catalunya per al correcte compliment de les seves funcions. Pot reclamar
lassessorament de representants de les administracions i rgans implicats
en el procs electoral i, en general, de tcnics i experts i pot requerir que
participin a les seves reunions, amb veu i sense vot.

Article 22

1. Les Sindicatures Electorals de demarcaci sn rgans temporals integrats

per tres vocals juristes o politlegs de prestigi experts en processos
electorals nomenats per la Sindicatura Electoral de Catalunya . En qualsevol
cas, la majoria de membres experts han de ser juristes.

2. La Sindicatura Electoral de Catalunya nomenar dentre els vocals aquell

que realitzar les funcions de president de cada Sindicatura Electoral de
demarcaci, amb la denominaci de Sndic Electoral de la demarcaci
corresponent, aix com el vocal que realitzar les funcions de secretari de la
Sindicatura Electoral de demarcaci.

3. La seu de cada Sindicatura Electoral de demarcaci ser a la seu de la

delegaci del Govern de la Generalitat a la demarcaci corresponent.

4. El mandat dels vocals de les Sindicatures Electorals de demarcaci finir

un cop proclamats els resultats definitius. Els crrecs de vocals de les
Sindicatures Electorals de demarcaci sn compatibles amb qualsevol altra
activitat en el sector pblic o privat, llevat de les incompatibilitats previstes
legalment.

Article 23

Pgina 12 de 20
Corresponen a les Sindicatures Electorals de demarcaci en relaci al
referndum, en el seu mbit territorial dactuaci, les competncies
segents:

i. Supervisar el trasllat per part de ladministraci electoral dels paquets

electorals dels centres de logstica electoral a les meses electorals.
ii. Rebre la informaci sobre la disponibilitat despais pblics per a la
collocaci de publicitat electoral i per a la realitzaci dactes de
campanya en els municipis del seu mbit territorial dactuaci, i
realitzar-ne lassignaci entre els actors habilitats dacord amb la
prctica habitual.
iii. Resoldre les consultes, queixes, reclamacions i recursos que se li
adrecin.
iv. Exercir la jurisdicci disciplinria sobre totes les persones que
intervinguin amb carcter oficial en el procs electoral, corregir-ne les
actuacions que contravinguin la normativa i sancionar-ne, si sescau,
les infraccions administratives no constitutives de delicte.

Article 24

1. Les Sindicatures Electorals de demarcaci es nomenaran durant el segon

dia segent al nomenament de la Sindicatura Electoral de Catalunya i es
constitueixen el segon dia segent al nomenament dels seus membres.

2. Un cop nomenats la Sindicatura Electoral de Catalunya far inserir la

relaci de tots els membres en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
de l'endem.

3. La convocatria de les sessions constitutives de les Sindicatures Electorals

de demarcaci es fa pels seus secretaris, seguint les indicacions de la
Sindicatura Electoral de Catalunya.

Article 25

El Govern posar a disposici de la Sindicatura Electoral de Catalunya i de

les Sindicatures Electorals de demarcaci els mitjans materials i personals

Pgina 13 de 20
necessaris per a lexercici de les seves funcions. La percepci de retribucions
de carcter temporal ser en tot cas compatible amb els seus havers i el seu
control es realitzar dacord amb la normativa vigent.

Article 26

1. Els electors hauran de formular les consultes a la Sindicatura Electoral de

demarcaci que correspongui al seu lloc de votaci.

2. Els partits poltics, federacions, coalicions i organitzacions interessades,

podran elevar consultes a la Sindicatura Electoral de Catalunya quan es
tracti de qestions de carcter general que puguin afectar a ms d'una
Sindicatura Electoral de demarcaci. En els altres casos, les consultes cal
presentar-les davant de la Sindicatura Electoral de demarcaci
corresponent, sempre que a la seva respectiva jurisdicci correspongui
l'mbit de competncia del consultant.

3. Les consultes es formularan per escrit i es resoldran per la Sindicatura

competent, tret que aquesta, per la importncia de les mateixes, segons el
seu criteri, o per estimar convenient que es resolgui amb un criteri de
carcter general, decideixi elevar-les a la Sindicatura Electoral de Catalunya.

4. Quan la urgncia de la consulta no permeti procedir a la convocatria de

la Sindicatura Electoral de demarcaci corresponent i en tots els casos que
existeixin resolucions anteriors i concordants de la prpia Sindicatura
Electoral de demarcaci corresponent o de la Sindicatura Electoral de
Catalunya, els Sndics podran donar una resposta provisional, sense
perjudici de la seva ratificaci o modificaci en la primera sessi que realitzi
la Sindicatura Electoral de demarcaci corresponent.

5. La Sindicatura Electoral de Catalunya comunicar a les Sindicatures

Electorals de demarcaci totes les consultes que resolgui amb lobjectiu
dunificar criteris.

6. Les Sindicatures Electorals de demarcaci hauran de procedir a publicar

en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya les seves resolucions o el
contingut de les consultes elevades, per ordre del seu president, quan el
carcter general de les mateixes ho faci convenient. En tot cas es publicaran

Pgina 14 de 20
les emanades de la Sindicatura Electoral de Catalunya i que siguin
comunicades a les Sindicatures Electorals de demarcaci.

Article 27

Els titulars de drets subjectius i interessos legtims poden presentar queixes,

consultes o incidncies davant les Sindicatures Electorals de demarcaci
que pertoqui per ra del seu mbit territorial dactuaci en el termini de
dos dies des que es produeixin, es coneguin o es poguessin conixer els fets
en els quals es basen.

Article 28

1. Els titulars de drets subjectius i interessos legtims poden presentar

recurs davant de la Sindicatura Electoral de Catalunya contra totes les
resolucions de les Sindicatures Electorals de demarcaci.

2. El recurs sha de presentar en el termini de dos dies des que es produeixi,

es conegui o es pogus conixer la resoluci que el desencadena. La
resoluci sha de produir en el termini el ms breu possible, no podent
excedir de cinc dies. Aquesta resoluci esgota la via dimpugnaci en tots
els mbits.

Secci III: De les seccions i meses electorals

Article 29

1. La circumscripci electoral en el referndum s el territori de Catalunya

que est dividit en quatre demarcacions.

2. La demarcaci electoral est dividida en seccions electorals.

3. Cada secci inclou un mxim de dos mil electors i un mnim de cinc-cents.

Cada terme municipal compta almenys amb una secci.

4. Cap secci comprn rees pertanyents a diferents termes municipals.

Pgina 15 de 20
5. Els electors d'una mateixa secci es troben ordenats per ordre alfabtic
en les llistes electorals.

6. En cada secci hi ha una mesa electoral.

7. No obstant, quan el nombre d'electors d'una secci o la disseminaci de

la poblaci ho faci aconsellable, l'administraci electoral del Govern de la
Generalitat pot disposar la formaci d'altres meses i distribuir entre elles
l'electorat de la secci. Per al primer supsit, l'electorat de la secci es
distribueix per ordre alfabtic entre les meses, que deuen situar-se
preferentment en espais separats dintre del mateix collegi.

8. A lhora de seleccionar les seus del collegis electorals i la ubicaci de les

meses, shaur de tenir en compte les disposicions vigents en matria de
barreres arquitectniques.

Article 30

1. Ladministraci electoral del Govern de la Generalitat determinar el

nombre, els lmits de les seccions electorals, els seus locals i les meses
corresponents a cadascuna de les demarcacions.

2. Els Ajuntaments posaran a disposici de ladministraci electoral del

Govern de la Generalitat els locals de la seva titularitat que sutilitzen
habitualment com a centres de votaci. En cas que no sigui aix,
ladministraci del Govern de la Generalitat podr habilitar locals
alternatius per a garantir lemissi del vot dels electors de la/les secci/ns
electorals que corresponguin.

Article 31

1. La mesa electoral est formada per un president i dos vocals.

2. La formaci de la meses correspon a ladministraci electoral del Govern,

sota la supervisi de la Sindicatura Electoral de Catalunya.

3. El president i els vocals de cada mesa sn designats per sorteig pblic

entre la totalitat de les persones censades en la secci corresponent, que
siguin menors de setanta anys.

Pgina 16 de 20
4. Es procedeix de la mateixa forma al nomenament de dos suplents per a
cadascun dels membres de la mesa.

Article 32

1. Els crrecs de president i vocal de les meses electorals sn obligatoris.

2. La designaci com a president i vocal de les meses electorals ha de ser

notificada als interessats en el termini de dos dies. Amb la notificaci es
lliurar als membres de les meses un manual d'instruccions sobre les seves
funcions supervisat per la Sindicatura Electoral de Catalunya.

3. Els designats president i vocal de les meses electorals disposen d'un

termini de tres dies per allegar davant la Sindicatura Electoral de
demarcaci corresponent causa justificada i documentada que els
impedeixi l'acceptaci del crrec. La Sindicatura resol sense ulterior recurs
en el termini de dos dies i comunica, si escau, la substituci produda al
primer suplent.

4. Si posteriorment qualsevol dels designats estigus en la impossibilitat

d'acudir per a lexercici del seu crrec, ha de comunicar-lo a la Sindicatura
Electoral de demarcaci corresponent, almenys setanta-dues hores abans
de l'acte al que hagus de concrrer, aportant les justificacions pertinents.
Si l'impediment sobrev desprs d'aquest termini, l'avs a la Sindicatura
Electoral de demarcaci corresponent haur de realitzar-se de manera
immediata i, en tot cas, abans de l'hora de constituci de la mesa. En
aquests supsits, la Sindicatura Electoral de demarcaci corresponent
comunica la substituci al corresponent suplent, si hi ha temps per fer-lo, i
procedeix a nomenar a un altre, si calgus.

5. Si el president/a no es presenta, ha de ser substitut seguint l'ordre

segent:

a) Pel seu primer suplent.

b) Si el primer suplent no hi s, pel segon suplent.
c) Si no hi ha cap suplent, actua com a president/a el primer vocal, i
d) Si el primer vocal no hi s, el segon vocal.

Pgina 17 de 20
 Si els vocals no s'han presentat al collegi electoral o b prenen possessi
com a president/a seran substituts pels suplents respectius. Si malgrat aix
no es pot constituir la mesa, els membres presents o, si no hi sn, el
representant de ladministraci ha de comunicar a la Sindicatura Electoral
de demarcaci corresponent qu ha passat, per telfon o per qualsevol
altre mitj que permeti la notificaci immediata i, ha denviar-li per correu
certificat una declaraci per escrit dels fets esdevinguts. En el supsit que
no es puguin fer les substitucions esmentades, la Sindicatura Electoral de
demarcaci corresponent designar immediatament les persones que han
de constituir la mesa, podent ordenar que en formin part el nombre
delectors presents al local que siguin necessaris en lordre en qu
estiguessin disposats per a emetre el seu vot.

Secci III: Ladministraci electoral del Govern

Article 33

Corresponen a ladministraci electoral del Govern, en relaci al

referndum, les competncies segents:

i. Facilitar el cens electoral i les llistes provisionals i definitives del

mateix dacord amb larticle 34 daquesta Llei.
ii. Collaborar amb el Departament competent per tal de garantir el
dret de vot dels catalans residents a lexterior.
iii. Elaborar, actualitzar i realitzar els canvis que siguin pertinents a la
cartografia electoral de Catalunya, definint les seccions i la ubicaci
de les meses electorals.
iv. Realitzar el sorteig dels membres de les meses electorals, i notificar-
los personalment el resultat.
v. Seleccionar, acreditar i formar a les persones que realitzaran les
funcions de representants de ladministraci i dagents electorals.
vi. Dissenyar els models oficials de documents electorals.
vii. Realitzar totes les actuacions necessries per a garantir la
disponibilitat de tots els elements necessaris per a lemissi del vot
i lescrutini dels vots emesos.

Article 34

Pgina 18 de 20
1. El cens electoral cont la inscripci daquelles persones que reuneixen els
requisits per a sser elector i no es troben privades, definitiva o
temporalment, del dret de sufragi.

2. El cens electoral est compost pels electors residents a Catalunya i pels

electors residents a lexterior que compleixen amb els requisits legalment
exigibles per a exercir el dret de vot. Cap elector podr figurar inscrit
simultniament en ambds censos.

3. La inscripci en el cens no exigeix autoritzaci prvia per part del ciutad.

4. El cens electoral sordena per seccions censals, i cada elector est inscrit
en una secci censal. Ning pot estar inscrit en vries seccions ni vries
vegades a la mateixa secci.

Disposici addicional

En tot all que no soposi a aquesta Llei i al Decret de Normes

Complementries saplica supletriament la Llei Orgnica 2/1980, de 18 de
gener, sobre la regulaci de les diferents modalitats de referndum i la Llei
Orgnica 5/1985, de 19 de juny, del rgim electoral general interpretades
de manera conforme a aquesta Llei.

Disposici final

Primera.- Les normes de dret local, autonmic i estatal vigents a Catalunya

en el moment de laprovaci daquesta Llei es continuen aplicant en tot all
que no la contravinguin. Tamb es continuen aplicant, dacord amb
aquesta Llei, les normes de dret de la Uni Europea, el dret internacional
general i els tractats internacionals.

Segona.- Dacord amb all que disposa larticle 3.2, les disposicions
daquesta Llei deixaran de ser vigents una vegada proclamats els resultats
del referndum llevat el que determina larticle 4 quant a la implementaci
del resultat.

Pgina 19 de 20
Entrada en vigor

Aquesta Llei entrar en vigor el mateix dia de la seva publicaci oficial.

Pgina 20 de 20