Tese Catalão

TESI DOCTORAL
Una cincia de lhome, una cincia de la societat:

Frenologia i magnetisme animal a Catalunya, 1842-1854
David Nofre Mateo

Centre dEstudis dHistria de les Cincies (CEHIC)
Universitat Autnoma de Barcelona
Director: Agust Nieto Galan

Octubre 2005
Quan en temps dels nostres pares brot en Europa
la frenologia, ufanosa mercs als estrangers Gall i
Spurzheim, ben prompte a Valncia i Barcelona
eren fetes publicacions contradictries, relatives a
la novetat anorreadora de la clebre Fisiognomia
den Lavater. Aqu naixia aleshores, agegantat, un
home cultural singularssim, En Cub, deixeble
dels dos primers frenlegs, qui, amb impuls i talent
propagador exerc la pseudo-cincia, en la
pennsula ibrica, en altres punts dEuropa i en les
Amriques, amb xit creixent, espargint
proselitisme amb ses conferncies demostratives o
propagandes orals i escrites.
Eudald Canibell, Bibliografia Medical de Catalunya.

Inventari primer, Barcelona, Associaci General de
Metges de Llengua Catalana, 1918, prleg.
NDEX
Llista dillustracions ................................................................................................. i
Prleg .......................................................................................................................... ii
Introducci .................................................................................................................. 1
1. Una nova cincia arriba a Barcelona:

Mari Cub i linici de la popularitzaci de la frenologia ................................. 19
Introducci
Els anys americans de Mari Cub: 1821-1842 ................................................................... 20
Larribada a Barcelona. Primers articles a la premsa .......................................................... 27
Lactivitat de Cub durant la tardor i lhivern de 1842 ......................................................... 31
El primer avs: la resposta de Jaume Balmes ....................................................................... 35
La presentaci en societat de Cub: el curs a la Casa de Convalescncia ............................ 39
Religi versus frenologia? La segona srie darticles de Jaume Balmes ............................. 45
Conclusions .......................................................................................................................... 49
2. The usefulness of Phrenology:

Les noves cincies i el nou context poltic i cultural ........................................... 51
Introducci
Els fets de 1843: linici de lpoca moderada: lallament de Cub a Barcelona ................ 52
Primer semestre de 1844: campanya per Catalunya. Les visites a les presons ................... 63
Segons semestre de 1844: els primers experiments de magnetisme animal ....................... 68
Conclusions ......................................................................................................................... 75
3. Barcelona magnetitzada ......................................................................................... 77

Introducci
La popularitzaci del magnetisme animal a Catalunya ....................................................... 78
Barcelona magnetitzada: la tardor de 1844 ......................................................................... 80
On sn els metges? El silenci pblic dels metges catalans ............................................... 85
La polmica a la premsa: primavera de 1845 ...................................................................... 88
Els cursos de Tarragona i Reus: la polmica continua ........................................................ 97
Conclusions ......................................................................................................................... 102
4. Lo seny que diu la bonaventura:
Frenologia, magnetisme animal i cultura popular ........................................ 105
Introducci
Cultura popular, cincia popular i histria de la cincia ............................................... 107
Representacions populars de les noves cincies ........................................................... 109
La popularitzaci del programa fisiolgic: les fisiologies populars .......................... 119
Conclusions ................................................................................................................... 128
5. Saber separar lo bueno de lo malo:

Mata, Monlau, Pujadas i les noves cincies ................................................... 131
Introducci
Trencant el silenci pblic ............................................................................................ 133
Lactivitat frenolgica dels metges catalans .................................................................. 139
La filosofa fisiolgica de Pere Mata ......................................................................... 143
La frenologia al servei de la higiene: lobra de Pere Felip Monlau ............................... 151
Els primers metges alienistes catalans i la frenologia: el cas dAntoni Pujadas ............ 158
Conclusions .................................................................................................................... 165
6. La frenologa indica el camino, no hay ms que seguirlo:

Les propostes reformistes dels frenlegs catalans .......................................... 168
Introducci
El mejor sistema de psicologa: la proposta de El Eco de la Frenologa .................... 171
Els frenlegs catalans i la qesti social ......................................................................... 186
Conclusions ..................................................................................................................... 196
Conclusions finals: la fi de la frenologia i del magnetisme animal .................. 198
Bibliografia ............................................................................................................... 206

LLISTA DIL.LUSTRACIONS
Els rgans frenolgics i les seves localitzacions segons J. C. Spurzheim p. 5
Caricatura dun magnetitzador p. 9
Retrat de Mari Cub i Soler p. 24
Escena de la bullanga de novembre de 1842 a Barcelona p. 29
Taula dels rgans frenolgics segons Mari Cub p. 32
Retrat de Jaume Balmes p. 37
Retrat de Joan Ma i Flaquer i la seva famlia p. 59
Taula de mesures de caps i cranis humans realitzada per Cub p. 63
Reproducci caricaturesca duna sessi de magnetisme p. 81
Dos productes frenolgics de cultura popular p. 110
Retrat de Franois-Joseph-Broussais p. 122
Motiu frenolgic a la Fisiologa del msico (1848) p. 125
Planxa del sistema de Gall en un text de fisiologia i anatomia p. 134
Retrat de Pere Mata p. 144
Retrat de Pere Felip Monlau p. 152
Retrat dAntoni Pujadas p. 162
Portada de El Eco de la Frenologa p. 172
Retrat de Narcs Monturiol p. 177
Material frenolgic usat per la Sociedad Frenolgica de Villanueva p. 187
Illustraci del Manual de Frenologa (1849) de Mag Pers i Ramona p. 189
Illustraci del programa deducaci de lescola Laboriosidad p. 204
i
Prleg
Lobjectiu daquesta tesi doctoral s assolir una millor comprensi del procs de
construcci i definici de lortodxia cientfica. En concret, es pretn conixer ms a
fons quins sn els mecanismes a travs dels quals algunes prctiques assoleixen la
categoria de cientfiques, mentre que daltres sn rebutjades com a pseudo-
cientfiques. Amb aquest ambicis objectiu de fons, aquesta tesi doctoral pren com a
estudi de cas la popularitzaci de la frenologia i del magnetisme animal a Catalunya
durant les dcades de 1840 i 1850.
La frenologia i el magnetisme animal van sorgir a finals del segle XVIII en els
pasos de parla alemanya de la m, respectivament, dels metges Franz Joseph Gall
(1758-1828) i Franz Anton Mesmer (1734-1815). Les seves contribucions van ser
fonamentals per a consolidar al llarg del segle XIX una visi materialista de la ment
humana. A Catalunya, la popularitzaci daquestes cincies va tenir el seu punt lgid
durant les dcades centrals del segle coincidint amb un perode dimportants canvis
poltics, socials i culturals. Al llarg daquesta tesi, sestudien les activitats que
realitzaven els frenlegs i els magnetitzadors catalans, els elements de seducci que
presentaven les noves cincies i les audincies que assistien a les activitats de frenlegs
i magnetitzadors. Sanalitzen tamb les reaccions que va suscitar entre les elits
intellectuals la difusi de les noves cincies i sestudien quines van ser les estratgies
dapropiaci del nou coneixement de figures claus de la medicina catalana i espanyola
del XIX com, entre daltres, Joan Ribot i Ferrer, Pere Mata, Pere Felip Monlau i
Antoni Pujadas.
En relaci a les fonts utilitzades, aquest tesi doctoral aporta la novetat dhaver
usat intensament la premsa de Barcelona. Lestudi a fons dels diaris de Barcelona entre
1842 i 1854 ens confirma lentusiasme que la frenologia i el magnetisme animal van
despertar entre amplis sectors de la societat catalana. El gran nombre darticles,
avisos, cartes i anuncis que van aparixer publicats als principals diaris de la ciutat
durant el perode estudiat resulten duna gran utilitat per a reconstruir les activitats
que portaven a terme els frenlegs i els magnetitzadors catalans, la identitat de la
major part dels quals, per, resta en lanonimat. Tamb shan consultat les revistes
ii
frenolgiques catalanes, un gran nombre de textos mdics, i gaireb tots els textos de
frenologia i de magnetisme animal que van ser publicats durant el perode estudiat.
La realitzaci daquest treball hauria estat impossible sense les incomptables
hores passades a les sales de la Biblioteca de Catalunya i al Arxiu Histric de la Ciutat
de Barcelona. s per aix que voldria agrair la collaboraci i ajuda que en tot moment
mhan prestat el personal dambdues institucions. Voldria agrair tamb a la Montserrat
Comas, directora de la Biblioteca-Museu Vctor Balaguer de Vilanova i la Geltr, la
seva collaboraci, aix com el temps i esfor que va dedicar a buscar part del material
de la Sociedad Frenolgica de Villanueva que es troba en dipsit a la instituci que
dirigeix.
Les estades que he realitzat al Centre for the History of Science, Technology and
Medicine de la University of Manchester sota la supervisi de John Pickstone, grcies a
dues beques Batista i Roca de la Generalitat de Catalunya, han estat fonamentals per a
assolir la maduresa intellectual necessria per a portar a bon terme aquesta tesi
doctoral. En aquest sentit, vull agrair molt especialment lajuda i suport que vaig rebre
de John Pickstone, Vladimir Jankovic, Jonathan Harwood i Michael Worboys. Daltra
banda, la meva estada a Manchester no hauria estat igual sense lajuda, lamistat i
lafecte que en tot moment vaig rebre per part de Fiona Kilpatrick, Gal Lancelot,
Jorge Lossio i Marie Reinholdt. Moltes grcies.
Voldria tamb agrair tot el suport rebut al llarg daquests tres anys per part de
Jos Pardo (CSIC), lvar Martnez (CEHIC), Alfons Zarzoso (Museu dHistria de la
Medicina de Catalunya) i Enrique Perdiguero (Universitat Miguel Hernndez). Les
meves converses amb ells, de vegades no presencials, han estat imprescindibles per a la
bona consecuci daquest treball. Tot i la brevetat de les nostres trobades, vull agrair
molt sincerament tamb el suport rebut per part de Josep Maria Fradera (Universitat
Pompeu Fabra) i Joaquim Puigvert (Universitat de Girona). En hores dincertesa, els
seus comentaris mhan ajudat a creure ms en el meu treball.
Grcies tamb a Teresa Huguet (CEHIC) per haver-me ajudat a conixer els no
sempre fcils camins de la recerca en els arxius daquest pas. A Nstor Herrn,
Matiana Gonzlez i Stefan Pohl per haver compartit cam al llarg daquests anys, ja fos
en terres catalanes o britniques, aix com les innumerables hores de conversa sobre la
carrera dobstacles que suposa fer recerca a Catalunya. Parlant de dificultats, la
iii
confiana que Xavier Roqu (CEHIC) ha dipositat en mi durant aquests ltims mesos
ha estat fonamental per a vncer un obstacle ms i poder acabar aquesta tesi. Sense ell,
sens dubte aquest procs hauria estat molt ms llarg i dificults.
El mestratge dAgust Nieto (CEHIC), en el sentit ms autntic de la paraula,
mha acompanyat i guiat durant aquests anys, tant en el vessant hum com intel.lectual,
proporcionant-me els estmuls, lempenta i el coratge necessaris per a escriure aquesta
tesi doctoral. No em queda ms que agrair-li una vegada ms tot el suport que mha
donat, aix com la confiana que ha dipositat en mi des del primer dia.
Grcies a tots aquells que, en un moment o en un altre, han tingut la pacincia
descoltar-me i compartir les meves angoixes. Molt especialment, David Pino, Toni
Hernndez, Marga, Maria Bros, Toni Magarinyos Pato, i Natalia.
Vull agrair molt especialment lajut incondicional que els meus pares mhan
proporcionat durant els ltims tres anys, tot i que en alguns moments no han compartit
la meva decisi dabandonar una vida laboral segura i confortable i entrar en un mbit
professional sovint tan inestable com lacadmic.
A lAna Trallero, perqu en el seu moment va saber veure en mi una inquietud a
la qual jo no sabia donar sortida.
Al meu germ Jordi, al Dani Jimnez, i a lOriol Saladrigas per creure en tot
moment en mi i en la meva feina i per haver compartit copes i canyes als bars del
carrer Mari Cub de Barcelona. Al Marc i a la Noem, per mantenir lamistat superant
les dificultats que imposa la distncia.
My greatest debts are for you, Mieneke. Thanks for letting me grow with you.
Barcelona, 5 doctubre de 2005.
iv
-Introducci-
Introducci
La cincia i la medicina modernes, tal i com avui les coneixem, sn en gran mesura el
resultat dun llarg procs que va tenir lloc entre mitjans del segle XVIII i finals del XIX
i que va comportar tot un seguit de profundes transformacions, com laparici de les
actuals disciplines cientfiques, la progressiva professionalitzaci de la cincia, la
creixent interrelaci entre cincia, tecnologia, medicina i indstria, o una creixent
demarcaci entre ortodxia i heterodxia o, fent s de la distinci positivista, entre
cincia i pseudo-cincia.1
Donada la seva transcendncia, la major part daquestes transformacions han
estat objecte de mltiples estudis durant les ltimes dcades. Tanmateix, el procs de
construcci de lortodxia cientfica no ha rebut encara la suficient atenci. De fet, tot i
els treballs realitzats durant els ltims anys destaquen la importncia que va tenir la
construcci dun cos de coneixement legtim per a la consolidaci de lautoritat de la
cincia i la medicina al llarg del XIX, encara estem lluny de reconixer el paper
fonamental que prctiques com la frenologia, lhomeopatia, la fisiognomonia o el
magnetisme animal van tenir en el mateix procs de definici de la cincia i la medicina
modernes.2
Com demostren els treballs ms recents, les anomenades prctiques alternatives
van jugar un paper central en el procs de delimitaci dels continguts i dels objectes
destudi de les disciplines cientfiques, en la definici de la figura professional del
cientfic, en la mateixa classificaci de les disciplines cientfiques o en la negociaci de
les relacions entre cincia i medicina. Tanmateix, aquest paper no s encara gaire
1
David Cahan, Looking at Nineteenth-Century Science: An Introduction, a David Cahan (ed.), From
Natural Philosophy to the Science. Writing the History of Nineteenth-Century Science, Chicago and
London, The University of Chicago Press, 2003: 3-15, p. 4.
2
Els principals treballs existents de carcter general sn els segents: Barry Barnes, Steven Shapin (eds.),
Natural order: historical studies of scientific culture, Beverly Hills, 1979; Allen Debus, Science versus
pseudo-science: a persistent debate, a Allen Debus, Chemistry, alchemy and the new philosophy, 1550-
1700, London, Variorum Reprints, p. 1-18; Roy Porter (ed.), Medical fringe and medical orthodoxy,
1750-1850, London, Croom Helm, 1987; Roger Cooter (ed.), Studies in the history of alternative
medicine, New York, St Martins Press, 1988; Norman Gevitz (ed.), Other healers: Unorthodox medicine
in America, Baltimore and London, John Hopkins University Press, 1988. Per a una revisi de la
historiografia existent, veure: H. Mauskopf Seymour, Marginal Science, a R.C. Olby, G.N.Cantor,
J.R.R. Christie, M.J.S. Hodge (eds.) Companion to the History of Modern Science, London and New
York, Routledge, 1993: 869-885.
1
-Introducci-
reconegut en la major part de la historiografia existent, ni tan sols en la ms recent.3 En

aquest sentit, els historiadors de la cincia i de la medicina estan encara massa
condicionats per una narrativa pica heretada del positivisme, en la qual no hi ha espai
per a totes aquelles prctiques considerades, a posteriori, com a marginals, pseudo-
cientfiques o alternatives.4 Aquest oblit contrasta amb la gran popularitat de qu van
gaudir aquestes prctiques entre amplis sectors de les societats occidentals durant el
segle XIX, incloses les comunitats mdica i cientfica.
Daltra banda, encara estem lluny de comprendre quins factors van propiciar la
proliferaci de prctiques alternatives especialment durant les dcades centrals del segle
XIX. La transformaci de les estructures de control professional de lantic rgim hi va
tenir probablement un paper determinant. Caldria, per, tenir en compte tamb altres
factors, com la ineficcia de la medicina oficial davant de les noves epidmies que,
com el clera, assolaven les ciutats industrials;5 laparici duna medicina centrada en el
cos, considerat aquest com a objecte, i no en la persona;6 o el paper moralitzador de la
higiene pblica. Sembla clar, per, que lemergncia de mltiples prctiques
alternatives durant el segle XIX no es pot entendre sense el seu revers: el creixent
procs de demarcaci de lortodxia cientfica.7
La major part de prctiques alternatives que es van popularitzar al llarg del XIX,
com la frenologia, el magnetisme animal o la fisiognomonia, van nixer a finals del
XVIII. El magnetisme animal, tamb anomenat mesmerism a lmbit anglosax,8 va
aparixer de la m de la tradici ocultista europea i sota la influncia del newtonianisme
i la corresponent proliferaci de fluids imponderables, com lelectricitat o el calric, que
3
s molt significatiu que en el llibre editat recentment per David Cahan, que pretn ser un primer pas en
lelaboraci duna nova big picture del segle XIX, la presncia de les prctiques alternatives s gaireb
testimonial. Cahan (2003).
4
La llista dadjectius que podem usar per a designar a aquelles prctiques que shan desenvolupat al
marge de la medicina i la cincia oficial s prou llarga. Aquesta pluralitat de denominacions indica la
pluralitat de prctiques, mtodes, conceptes i maneres de relacionar-se amb el mn acadmic que samaga
darrera daquestes denominacions.
5
Logie Barrow, Why were most medical heretics at their most confident around the 1840s? (the other
side of mid-Victorian medicine), a Roger French, Andrew Wear (ed.), British Medicine in an Age of
Reform, London, Routledge, 1991, p. 165-185.
6
Jewson, N. D., The Dissapperance of the Sick-Man from Medical Cosmology, Sociology, 10 (1976):
224-244.
7
Les idees expressades en aquest pargraf estan basades en un intercanvi dopinions mantingut amb
Enrique Perdiguero.
8
A Gran Bretanya, la denominaci mesmerism va nixer inicialment amb una intenci sarcstica, fent
referncia al cognom de Franz Anton Mesmer, el descobridor del magnetisme animal. La nova
denominaci, per, es va popularitzar rpidament i va substituir la denominaci original de animal
magnetism.
2
-Introducci-
va caracteritzar el perode final de la Illustraci.9 Algunes daquestes prctiques, com la

frenologia o la fisiognomonia, tenien molts elements de contacte amb altres disciplines
aleshores tamb emergents, com lantropologia o letnologia, i estaven ntimament
relacionades amb el que retrospectivament podrem anomenar les cincies humanes i
socials del perode illustrat -les sciences de lhomme.10. En el seu conjunt, tant en el
cas de la frenologia, com en el magnetisme animal o la fisiognomonia, es tracta de
prctiques que sescapen a qualsevol intent de comprensi que parteixi de la present
classificaci del coneixement cientfic, i, per tant, hem de fer un esfor per a
contextualitzar-les en el seu propi temps, un perode de redefinici de les fronteres i
continguts del coneixement.
De la physiologie de cerveau de Gall a la frenologia dSpurzheim i Combe
La frenologia t els seus orgens en les recerques que sobre lanatomia i la

fisiologia del cervell i la constituci del sistema nervis va portar a terme el metge
alemany Franz Joseph Gall (1758-1828) durant lltima dcada del segle XVIII. Gall
estava molt interessat en els estudis danatomia comparada (sobretot en les similituds
entre lhome i els simis) i sota la influncia de les teories vitalistes de Johann Gottfried
Herder (1744-1803), que permetien superar la tradicional distinci cartesiana entre cos i
ment, i en un context dmplia difusi de les doctrines fisiognomniques, va iniciar una
recerca sistemtica de lanatomia i fisiologia del cervell hum amb lajuda del jove
Johann Caspar Spurzheim (1776-1832).
La doctrina de Gall, o fisiologia del cervell com ell lanomenava,11 era una
combinaci de teoria del cervell i de cincia el carcter i es pot resumir en els segents
postulats:
1. El cervell s lrgan de la ment.
2. El cervell est format per un conjunt drgans.
9
Robert Darnton, Mesmerism and the End of Enlightenment in France, Cambridge (Massachusetts),
Harvard University Press, 1968; Patricia Fara, An attractive therapy: animal magnetism in eighteenth-
century England, History of Science, 33 (1995): 128-177.
10
Per al cas de la frenologia, veure: Elizabeth Williams, The physical and the moral: Anthropology,
physiology, and philosophical medicine in France, 1750-1850, Cambridge, Cambridge University Press,
1994.
11
Gall va anomenar primer al seu sistema Schdellehre o doctrina del crani, posteriorment
Organologie i finalment physiologie de cerveau.
3
-Introducci-
3. Aquests rgans o facultats mentals es troben localitzats en diferents rees del cervell
i cadascun dells realitza una funci especfica.
4. Donat que, durant la seva formaci, el crani sossifica sobre el cervell, lanlisi
extern del crani (anomenat examen cranioscpic) proporciona el mtode per a
diagnosticar lestat de les facultats mentals.
Daltra banda, Gall creia, com molts altres naturalistes, que lsser hum i els animals
estaven sotmesos a les mateixes lleis naturals. En conseqncia, tots els rgans que es
troben en el cervell dels animals han de ser presents tamb en el cervell hum. A ms, el
cervell hum tamb hauria de contenir tots aquells rgans corresponents a les facultats
humanes. Daquesta manera, Gall va identificar vint-i-set rgans en el cervell hum,
dinou dels quals es corresponien a les facultats animals i vuit a les facultats morals i
intellectuals.
Lany 1813, Spurzheim va abandonar a Gall i va marxar a Gran Bretanya amb el
propsit de divulgar la nova cincia.12 La seva tasca va ser fonamental per a
popularitzar una versi modificada del sistema de Gall en el mn anglosax. De la m
dSpurzheim, la fisiologia del cervell de Gall es va transformar en la frenologia i la
nova doctrina es va estendre amb fora per les ciutats industrials dEuropa i de la costa
est dels Estats Units. Spurzheim va modificar els continguts de la doctrina de Gall per a
fer-los ms assequibles a un pblic ms ampli;13 va popularitzar la denominaci de
frenologia;14 va afegir un nou postulat que relacionava la mida relativa de cada rgan
del cervell amb la seva potncia (Gall es mostrava contrari a convertir aquest principi en
universal); va crear la nomenclatura frenolgica que designava les facultats mentals (les
conegudes terminacions en -iviness, en angls, o en -ividad, en castell); i va
postular les aplicacions teraputiques, educatives i socials de la nova cincia. En mans
dSpurzheim i dels seus deixebles, entre els quals cal destacar sobretot a ladvocat
escocs George Combe (1788-1858), la frenologia es va convertir en una autntica
cincia de lhome i de la societat.
12
No est clar quins motius van portar a Spurzheim a abandonar a Gall, per sembla que tenien a veure
amb discrepncies en relaci a les aplicacions prctiques de la nova cincia.
13
Michael Shortland, Courting the cerebellum: early Organological and Phrenological views of
sexuality, British Journal of History of Science, 20 (1987): 173-199.
14
Gall mai va aceptar les denominacions de frenologia, craniologia, o cranioscopia. Spurzheim va
adoptar la denominaci phrenology desprs de llegir el text de Thomas Forster Sketch of the phrenology
of Gall and Spurzheim (1816). El mot frenologia prov de larrel grega fren-, ment, i habia estat usat
primer pel metge nord-americ Benjamin Rush (1745-1813). Veure: E. T. Carlson, P. S. Noel, Origins of
the word phrenology, American Journal of Psychiatry, 127 (1970): 694-697.
4
-Introducci-
rgans frenolgics i les seves localitzacions

segons Johann Caspar Spuzheim. Illustraci
del Outlines of Phrenology (1836) de George
Combe. Font: Secord (2000), p. 71.
La frenologia s molt probablement una de les prctiques alternatives ms

difcils de conceptualitzar. Una tasca que es fa encara ms difcil per la complexa
evoluci temporal i geogrfica que va tenir la doctrina de Gall i pels mltiples aspectes
que la caracteritzaven. La seva doble condici de fisiologia del cervell i de cincia del
carcter; el gran impacte que va tenir, grcies a les modificacions dSpurzheim, en
mbits tan diferents com leducaci, la literatura, lantropologia, el moviment higienista
o la medicina alienista; la seva incidncia en sectors amb pretensions dimpulsar
reformes poltiques i socials; la seva fusi amb altres prctiques alternatives com el
mateix magnetisme animal o la fisiognomonia, amb la que guardava moltes similituds;15
15
La fusi de la frenologia, el magnetisme animal i la fisiognomonia va tenir lloc des de les primers
dcades del segle, tot i les reticncies de Gall. La fisiognomonia, o estudi del carcter dun individu a
travs de la seva fisonomia, t una llarga tradici a Europa, per va formulada en la seva versi moderna
per Johann Kaspar Lavater (1741-1799), pastor protestant sus, a finals del segle XVIII en la seva obra:
Physiognomische Fragmente zur Befrderung der Menschenkenntnis und Menschenlieke (1775-1778). La
fisiognomonia de Lavater va tenir una gran difusi durant les primeres dcades del XIX, en moltes
ocasions de la m de la frenologia i tamb del magnetisme animal. Sobre la fisiognomonia, veure: Lucy
5
-Introducci-
o la seva contribuci al procs de secularitzaci del pensament illustrat, sn aspectes

que no es poden deixar de costat si es vol assolir una veritable comprensi del
moviment frenolgic.16
Aquestes mltiples facetes han situat a la frenologia en el punt de mira dels
historiadors que durant les ltimes dcades shan interessat en comprendre com es van
delimitar les fronteres i els continguts de les actuals disciplines acadmiques. Des dels
treballs pioners de Robert Young i Georges Lantri-Laura, els historiadors han
reconegut les aportacions de Gall i Spurzheim al coneixement de lestructura del
cervell, alhora que tamb han reconegut la seva contribuci en laparici duna nova
forma dentendre la relaci entre el cervell i el sistema nervis.17 Tal i com han
assenyalat Edwin Clarke i Stephen Jacyna, s en gran part a Gall a qui cal atribuir el
mrit de la introducci a principis del XIX duna nova manera dentendre la relaci
entre el cervell i el sistema nervis.18
La major part de treballs realitzats, per, no shan centrat en estudiar les
controvrsies cientfiques mantingudes per Gall i Spurzheim, sin que han pres la
frenologia com a una bona eina per a aprofundir en els aspectes que intervenen en els
processos de delimitaci de les fronteres de la cincia.19 Aix, des de la dcada de 1970 i
de la m dels treballs dSteven Shapin i Roger Cooter,20 sha imposat la visi de la
Hartley, Physiognomy and the meaning of expression in nineteenth-century culture, Cambridge and New
York, Cambridge University Press, 2001.
16
Lexpressi s de lhistoriador social J. F. C. Harrison. Veure: J. F. C. Harrison, Early Victorian Britain
1832-1851, London, Fontana, 1979, p. 202.
17
Georges Lantri-Laura, Histoire de la phrnologie: lhomme et son cerveaux selon F. J. Gall, Paris,
Presses Universitaires de France, 1970 [2a edici: 1993]; Robert M. Young, Mind, Brain and Adaptation
in the Nineteenth Century, London, Oxford University Press, 1970.
18
Edwin Clarke, L. S. Jacyna, Nineteenth-Century Origins of Neuro-scientific Concepts, Berkeley and
Los Angeles, University of California Press, 1987, p. 223-233.
19
Lexcellent article Michael Shortland saparta daquesta lnia de recerca i, en canvi, analitza ms en
profunditat les controvrsies mantingudes per Gall i Spurzheim amb alguns dels membres de lescola
francesa de fisiologia experimental, com Pierre Flourens i Franois Magendie. Michael Shortland,
Courting the Cerebellum: Early Organological and Phrenological Views of Sexuality, British Journal of
History of Science, 20 (1987): 173-199.
20
Steven Shapin, Homo Phrenologicus: anthropological perspectives on an historical problem, a
Barnes, Barry & Shapin, Steven (eds.), Natural Order. Historical Studies of Scientific Ideas, Beverly
Hills and London, Sage Publications, 1979; The politics of observation: cerebral anatomy and social
interests in the Edinburgh phrenology disputes, a Roy Wallis (ed.), On the Margins of Science: The
Social Construction of Rejected Knowledge, Sociological Review Monograph, 27, Keele, University of
Keele, 1979: 139-179; Phrenological knowledge and the social structure of early nineteenth-century
Edinburgh, Annals of Science, 32 (1975): 219-243. Roger Cooter, The cultural meaning of popular
science. Phrenology and the organization of consent in nineteenth-century Britain, Cambridge,
Cambridge University Press, 1984; Phrenology and British alienists, c.1825-1845, Medical History, 20
(1976): 1-21, 135-151; Phrenology: the provocation of progress, History of Science, 14 (1976): 211-
234.
6
-Introducci-
frenologia com a una cincia al servei dels moviments de reforma social.21 Per a aquests
autors, laccent que la frenologia posava en la millora del individu, aix com en la
necessitat de manipular els factors ambientals a travs de reformes socials per a assolir
aquesta millora, va atreure a amplis sectors de les classe mitjanes, especialment a
aquells que, com els joves professionals o els artesans, buscaven ascendir socialment.
En un context de profundes transformacions socials, acompanyades de laparici de
nous valors utilitaris i meritocrtics, la frenologia es presentava com la cincia de
lhome i de la societat, allunyada de lantiga metafsica, provedora duna guia per a la
superaci individual en el si la nova societat industrial.
Els recents treballs de John van Wyhe desafien obertament aquesta visi de la
frenologia com a una moderate reformist science.22 Per a van Wyhe, la frenologia va
ser sobretot una mena de fe etiquetada com a cincia que atorgava autoritat a tots
aquells que lestudiaven, per que no contenia cap element legitimador del canvi social
o de concepcions reformistes de la societat. Ni tan sols la major part dels seus partidaris
estaven interessats en la reforma de la societat. Tot i que les aportacions de van Wyhe
han perms matisar algunes de les afirmacions de Shapin i Cooter, la seva pretensi de
caracteritzar la frenologia com a una cincia-fe al servei de lautoritat personal creiem
que s, com a mnim, equvoca, ja que aquesta caracterstica s atribuble a qualsevol
classe de coneixement que es reclami vertader. Daltra banda, les recents aportacions de
Jan Goldstein, Marc Renneville i Elizabeth Williams han demostrat, en contra de
lafirmaci de van Wyhe, lafiliaci liberal de la major part dels partidaris de la
frenologia a Frana, a la vegada que assenyalen lintima relaci de la frenologia amb la
popularitzaci duna visi marcadament fisiolgica de lhome, la qual era percebuda
21
Altres treballs que complementen els plantejaments de Shapin i Cooter sn: David de Giustino,
Conquest of Mind. Phrenology and Victorian social thought, London, Croom Helm, 1975; Angus
McLaren, Phrenology: medium and message, Journal of modern history, 46 (1974): 86-97. En una lnia
interpretativa similar, per a lmbit catal, cal destacar el treball pioner de Josep Maria Calbet i
Camarasa, en el qual es defineix la frenologia com un subproducte de la burgesia al servei del control
social. Josep Maria Calbet i Camarasa, Prensa mdica en Catalua (hasta 1900), Barcelona, Universitat
de Barcelona, 1967 (tesi doctoral indita), p. 66, 79, 81-82.
22
John Van Wyhe, Phrenology and the Origins of Victorian Scientific Naturalism, London, Ashgate,
2004; Was Phrenology a reform science? Towards a new generalization of phrenology. History of
Science, 42 (2004): 313-331; The authority of human nature: the Schdellehre of Franz Joseph Gall,
British Journal of History of Science, 35 (2002): 17-42.
7
-Introducci-
pels sectors conservadors com a transmissora de concepcions materialistes i, per tant,

perilloses per al manteniment de lordre social.23
Del poder curatiu dels imants als estats alterats de la ment: el magnetisme animal
Grcies en part als treballs de Gall i Spurzheim, a finals del XVIII es va

comenar a estendres la idea que era possible, i fins i tot desitjable, lestudi empric de
la ment, deixant de costat els plantejaments filosfics i psicolgics que havien estat
dominants fins aleshores. Daquesta manera, la unitat cartesiana de la ment i la dualitat
ment-cos eren abandonades en benefici duna fisiologia del cervell que considerava la
ment com un conjunt drgans. Daltra banda, mentre la frenologia i la fisiognomonia
permetien abordar lestudi cientfic de la ment i de la personalitat humana, el
magnetisme animal obria tot un ventall daplicacions teraputiques a travs de la
inducci destats alterats de la ment mitjanant ls dimants naturals.
La creena en el poder curatiu dels imants formava part de la tradici ocultista
europea, aix com de moltes prctiques mdiques, des de feia segles.24 De totes formes,
fou el metge alemany Franz Anton Mesmer (1734-1815) qui prov de donar-ne una
explicaci dacord amb les lleis de la natura. Basant-se en el newtonianisme, Mesmer
estava convenut de lexistncia dun fluid universal, que va anomenar magnetisme
animal, que estava present en tots els ssers humans en quantitats diferents i que era
sensible a lacci dels imants naturals (o magnetisme mineral) i de lelectricitat. A
ms, Mesmer estava convenut que aquest fluid tenia entitat fsica i que laplicaci
dimants o delectricitat al cos del pacient permetria reforar lacci de la quantitat de
fluid de qu cada pacient disposava, restaurant aix el balan corporal, s a dir,
lharmonia entre el sistema nervis del pacient i la resta de lUnivers. El magnetisme
23
Jan Goldstein, The Post-Revolutionary Self. Politics and Psyche in France, 1750-1850, Cambridge
(Massachusetts) and London, Harvard University Press, 2005; Console and classify. The French
psychiatric profession in the nineteenth century, Cambridge, Cambridge University Press, 1987; Marc
Renneville, Le langage des crnes. Une histoire de la phrnologie, Pars, Institut ddition Sanofi-
Synthlabo, 2000; Williams (1994).
24
Per exemple, Patricia Fara ha recopilat algunes de les prctiques amb imants que es poden trobar a les
enciclopdies i tractars mdics britnics del segle XVIII. Patricia Fara, An attractive therapy: animal
magnetism in eighteenth-century England, History of Science, 33 (1995): 128-177.
8
-Introducci-
animal era un mtode de curaci universal, ja que, segons Mesmer, noms existia una
malaltia i per tant una nica curaci.25
Durant les sessions de magnetisme, Mesmer feia seure als pacients al voltant
duna cubeta plena daigua i de barres imantades. La cubeta actuava com a un
acumulador de fluid magntic, de la mateixa forma que lampolla de Leyden acumulava
fluid elctric. Les barres imantades, un cop havien acumulat fluid magntic, eren
aplicades a diferents parts dels cossos dels pacients, els quals estaven units amb una
corda per a reforar lefecte. Al cap duna estona, alguns pacients comenaven a
experimentar sensacions corporals i alguns entraven en crisi: reien, ploraven, tenien
convulsions, o b sadormien i, en alguns casos, es produen prdues de conscincia. La
crisi era levidncia de lexistncia de la malaltia i el primer pas cap a la curaci. Els
pacients que entraven en crisi eren portats a una habitaci, anomenada chambre des
crises, contigua al sal on es realitzava la sessi. Lexistncia daquesta habitaci va
contribuir a laparici de rumors sobre la suposada realitzaci de prctiques sexuals en
ella. Finalment, si desprs de repetides sessions les crisis desapareixien, era el senyal
que shavia produt la curaci.26
El procs de difusi de les prctiques magntiques va ser fora complex i s
encara bastant desconegut. Segons Ellenberger, aquest procs es va produir en tres
perodes, que ell anomena fases positives, durant els quals les societats europees van ser
fora receptives a les prctiques magntiques.27 La primera fase positiva va tenir lloc
durant els anys de mxima activitat de Mesmer a Pars, entre 1777 i 1785. Desprs dun
perode de difcil recepci, la segona fase es desenvolup just desprs de les guerres
napoleniques, entre 1815 i principis de la dcada de 1820. Durant aquesta etapa el
magnetisme animal es va difondre arreu de Frana i Alemanya i es van produir els
primers intents de difusi a Espanya. Fou durant aquest perode que es va estendre una
nova interpretaci dels fenmens magntics, segons la qual els efectes magntics no
eren atributs a lacci del fluid magntic, sin a la voluntat del magnetitzador.28 La
25
Henry F. Ellenberger, The Discovery of Unconscious. The History and Evolution and Dynamic
Psychiatry, 1a edici, Fontana Press, 1970 (5a edici: 1994) [trad. espanyola: Madrid, editorial Gredos,
1976], p. 84.
26
Una detallada descripci daquestes sessions es pot trobar a Robert Darnton, Mesmerism and the End of
Enlightenment in France, Cambridge (Massachusetts), Harvard University Press, 1968.
27
Ellenberger (1970).
28
Satribueix al marqus de Puysgur (1751-1825), deixeble de Mesmer, ser el primer en proposar una
interpretaci psicologicista dels fenmens magntics. Veure: Alan Gauld, A History of Hipnotism,
Berkeley, University of California Press, 1994.
9
-Introducci-
Caricatura dun magnetitzador. Font: Darnton (1968), p. 53.
tercera fase va tenir lloc entre 1840 i 1850, durant la qual el magnetisme es va
popularitzar a Gran Bretanya, als Estats Units i, com es demostra en aquesta tesi, tamb
a Catalunya i a la resta dEspanya. Durant aquest tercer perode, el magnetisme animal
va ser adoptat per alguns frenlegs com a eina teraputica, fet que va donar lloc a la
fusi entre frenologia i magnetisme animal, coneguda en el mn anglosax com a
phreno-mesmerism o phreno-magnetism.
Amb lexcepci dels treballs pioners de Robert Darnton i Terry Parsinen, no ha
estat fins a la dcada de 1990 que el magnetisme animal sha convertit, juntament amb
la frenologia i la fisiognomonia, en una de les principals lents amb qu estudiar el
procs de construcci de lortodxia cientfica.29 Els treballs recents de Patricia Fara i
29
Darnton (1968); Terry Parssinen, Professional deviants and the history of medicine: medical
mesmerists in Victorian Britain, a Roy Wallis (ed.), On the Margins of Science: The Social Construction
of Rejected Knowledge, Sociological Review Monograph, Keele, University of Keele, 27 (1979): 103-
120.
10
-Introducci-
dAlison Winter han posat de manifest que a mitjans del segle XIX la definici del que
era ortodox i heterodox en cincia estava molt menys establerta del que els historiadors
han assumit tradicionalment.30
Winter contextualitza la reaparici del magnetisme animal a Gran Bretanya en el
perode 1830-1850, coincidint amb linici de lexpansi geogrfica de lImperi, grcies
en part al poder de la cincia i de la tecnologia. Durant aquests anys, es va estendre la
percepci de qu sestava vivint un procs de rpida transformaci social. De la m del
tren i del telgraf, la cincia comenava a ser percebuda com una font de poders
misteriosos, el pblic reclamava el dret a participar dels nous descobriments, i els
nous professionals de la cincia van prendre conscincia de la necessitat de controlar
laccs al nou coneixement. Daquesta manera, les fronteres que delimitaven lortodxia
van anar-se dibuixant ms clarament, tot i que la incertesa va envoltar tot all que era
reconegut com a coneixement legtim fins ben entrat el segle.31
En aquest procs, el magnetisme animal va tenir un paper molt important a
lhora de definir els mbits de lautoritat mdica i cientfica, ja que les prctiques
magntiques qestionaven aspectes tan fonamentals per a la consolidaci de lautoritat
del metge i del cientfic com el carcter de la relaci metge-pacient o els espais en qu
shavien de realitzar els experiments. Daquesta forma, les prctiques magntiques es
van convertir en objecte de disputa entre els diferents actors (metges, metges-
magnetitzadors i magnetitzadors), convertint-se en un elemental central del procs de
construcci de la cincia moderna.
Una presncia oblidada: frenologia, magnetisme animal i la historiografia espanyola
Entre els historiadors espanyols de la cincia i de la medicina, encara s molt

vigent la imatge dun segle XIX decadent, durant el qual Espanya hauria viscut
suposadament allada i desquena al progrs protagonitzat per les cincies a la resta
30
Fara (1995); Winter, Alison, Mesmerized. Powers of Mind in Victorian Britain, Chicago & London,
The University of Chicago Press, 1998; The Construction of Orthodoxies and Heterodoxies in the Early
Victorian Life Sciences, a Lightman, Bernard (ed.), Victorian Science in Context, Chicago, The
University Chicago Press, 1997, p. 24-50; Mesmerism and Popular Culture in Early Victorian England,
History of Science, 32 (1994): 317-343; Ethereal epidemic: Mesmerism and the introduction of
inhalation anaesthesia to early Victorian Britain, Social History of Medicine, 4 (1991): 1-27.
31
Winter (1997).
11
-Introducci-
dEuropa.32 Aquesta visi negativa del perode s en gran mesura conseqncia duna
concepci de la histria de la cincia centrada en les idees, els herois i en els
descobriments. No ha estat fins molt recentment, que els historiadors espanyols han
introdut altres aspectes danlisi, com els estils de popularitzar el coneixement cientfic
o els espais on es feia cincia, que esperem contribueixin a construir en el futur una
historiografia molt ms slida, rica i plural que lexistent.33
Si ens centrem en aquelles prctiques considerades tradicionalment com a
heterodoxes, el buit historiogrfic s considerable. La historiografia espanyola ha
prestat poca atenci a la presncia de les medicines alternatives a la societat espanyola,
considerant-les, en el millor dels casos, com a cincies fracassades. La producci
existent se centra en els treballs realitzats per Luis Granjel, Jacint Corbella i Edelmira
Domnech sobre el principal frenleg espanyol, el catal Mari Cub i Soler (1801-
1875), i lanomenada escola de frenologia catalana i a alguns pocs treballs sobre
lhomeopatia i lhipnotisme.34 En el cas concret del magnetisme animal, no existeix cap
estudi especfic que tracti la seva presncia a lEspanya del XIX, tot i que Domnech el
tracta breument en el cas de Cub.35
El principal treball sobre la frenologia a Espanya s la tesi doctoral dEdelmira
Domnech, publicada amb el ttol La Frenologa. Anlisis Histrico de una Doctrina
32
Un exemple recent s: Jos Maria Piero (ed.), La Ciencia en la Espaa del siglo XIX, Ayer, Madrid,
Marcial Pons, 1992.
33
Veure, per exemple, les contribucions que es recullen a: Josep Llus Barona, Javier Moscoso, Juan
Pimentel (eds.), La Ilustracin y las ciencias. Para una historia de la objetividad, Valncia, Universitat
deValncia, 2003. Tamb: Agust Nieto-Galan, The images of science in modern Spain. Rethinking the
'polmica', a Kostas Gavroglu (coord.), The Sciences in the European Periphery during the Enlightment,
Dordrecht, Kluwer Academic Publishers, p. 65-86.
34
Luis Granjel, La frenologa en Espaa (Vida y obra de Mariano Cub), Salamanca, Universidad de
Salamanca, 1973; Jacint Corbella, Edelmira Domnech, Un frenlogo olvidado. Magn Pers y Ramona,
Actas del II Congreso Espaol de Historia de la Medicina, Salamanca, 1965, t. II, 163-170; Edelmira
Domnech, Las revistas frenolgicas catalanas, Actas del II Congreso Espaol de Historia de la
Medicina, Salamanca, 1965, t. II, 171-178; Edelmira Domnech, La Frenologa. Anlisis Histrico de
una Doctrina Psicolgica Organicista, Barcelona, Universidad de Barcelona, 1977; Agustn Albarracn
Teuln, Una nueva aportacin de la poltica a la medicina: la homeopata en la Espaa del siglo XIX, a
A. Gonzlez de Pablo (coord.), Enfermedad, clnica y patologa. Estudios sobre el origen y desarrollo de
la medicina contempornea, Madrid, Editorial Complutense, 1993; A.Soler i Medina, Laportaci
catalana en el desenvolupament de lhomeopatia internacional, Gimbernat, vol. 13 (1990): 289-292. H.
Gonzlez Ordi, A. Cano Sanz, J.J. Miguel Tobal, El hipnotismo en Espaa durante el siglo XIX: una
visin histrica a travs de sus protagonistas, Revista de Historia de la Psicologa, vol. 16, n 3-4
(1995): 203-216.
35
Domnech (1977). Tamb es pot trobar una breu referncia a Luis Montiel, ngel Gonzlez de Pablo
(coord.), En ningn lugar. En parte alguna. Estudios sobre la historia del magnetismo animal y del
hipnotismo, Madrid, Frenia, 2003, p. 198-200.
12
-Introducci-
Psicolgica Organicista (1977).36 A diferncia daltres treballs, Domnech no limita el

seu anlisi a la figura de Mari Cub, sin que lestn a altres grups de frenlegs
catalans. En concret, se centra en estudiar el grup de frenlegs vilanovins que girava a
lentorn de Mag Pers i Ramona (1803-1888) i que fund la Revista Frenolgica
(Vilanova i la Geltr, Barcelona: 1852-1854), aix com al grup de frenlegs gironins
que public El Eco de la Frenologa (Barcelona: 1847).
Potser la principal mancana del treball de Domnech s que lautora no
sallunya prou de la concepci de la frenologia com a un primer intent fracassat de
teoria del cervell. De fet, la consideraci de pseudo-cincia travessa tot el treball.37 Un
segon aspecte que tamb es troba a faltar s un anlisi de les actituds dels metges
catalans vers la frenologia i el magnetisme animal, aix com un estudi del contingut
reformista que caracteritzava la major part de les propostes dels frenlegs catalans. Per
ltim, i en un nivell ms metodolgic, cal advertir que Domnech atorga excessiva
credibilitat a les dades i comentaris que proporciona Ramn Carnicer a la seva novella
Entre la ciencia y la magia. Mariano Cub (1969).38 La manca de precisi de Carnicer a
lhora de citar les fonts que usa fa molt difcil diferenciar el que s reconstrucci
novellada del que s estudi histric i converteix el llibre en un autntic parany.
Especialment problemtic s ls continu que Carnicer fa dun suposat diari de Cub,
del qual no nhem pogut comprovar lexistncia.
36
Edelmira Domnech, La frenologa. Anlisis histrico de una doctrina psicolgica organicista,
Barcelona, Universitat de Barcelona, 1977. Altres treballs menors sn: Antonio Robles, Las teoras
educativas del frenlogo Mariano Cub y su influencia en Catalua a finales del siglo XIX, Perspectivas
pedaggicas, vol. 13, nm. 51 (1983): 463-475; J. Mir Cardona, M.T. Quevedo, Mariano Cub y la
Frenologa: Su vida y su muerte, Medicina e Historia, fasc. 67 (1970); Ramn Carnicer, Entre la ciencia
y la magia. Mariano Cub, Barcelona, Seix Barral, 1969; Josep M. Calvet i Camarasa, La frenologia, el
control de natalitat i Balmes, Serra dOr, ix, 10 (1967): 33-34; Jordi Berrio, Ideari de Mari Cub,
Barcelona, edicions 62, 1965; Federico Castejn, Cub, precursor de Lombroso, Revista Espaola de
Criminologa y Psiquiatra (1929) i Mariano Cub y Soler, antroplogo criminalista espaol anterior a
Lombroso, Archivo de Medicina Legal (1928). Existeixen tres treballs ms recents que no se centren en
la figura de Mari Cub: E. Bosch Fiol, M. Gili Planas, V. A. Ferrer, La cuestin femenina: Concepcin
Arenal versus frenologa, Revista de Historia de la Psicologa, vol. 17, nm. 3-4 (1996): 32-37; E.
Bosch Fiol, A. Garca-Mas, J. Rossell i Mir, La Soziedad Frenoljica Mallorquina, Revista de
Historia de la Psicologa, vol.12, nm. 3-4 (1991): 269-279; Frances Bujosa, Consuelo Miqueo, La
prehistoria de la frenologa en Espaa, Medicina e Historia, 11 (1986).
37
Tanmateix, al seu favor cal dir que la tesi doctoral es va realitzar en un perode en qu tot just siniciava
la profunda renovaci historiogrfica que ha marcat el desenvolupament de la histria de la cincia i de la
medicina durant els ltims trenta anys.
38
Ramn Carnicer, Entre la ciencia y la magia. Mariano Cub, Barcelona, Seix Barral, 1969.
13
-Introducci-
Frenologia i magnetisme animal a Catalunya
Aquesta tesi t com a principal objectiu estudiar el procs de popularitzaci de la

frenologia i del magnetisme animal a Catalunya durant les dcades de 1840 i 1850, el
perode ms lgid de difusi daquestes prctiques a Catalunya i, tot i que amb una
menor incidncia, a la resta dEspanya. A diferncia dels treballs anteriors, aquest
treball no se centra en la figura de Mari Cub, sin que pren les seves activitats com a
guia per a estudiar les reaccions de la societat catalana davant la difusi dun nou
coneixement que proposava, entre daltres aspectes, una nova manera de concebre
lsser hum i la societat. En aquest sentit, sha prestat igual atenci tant a les activitats
realitzades pels frenlegs i pels magnetitzadors catalans, com a les diferents estratgies
dapropiaci del nou coneixement que van desenvolupar els diferents sectors de la
societat entre els quals destaca la professi mdica.
Abans de comentar els objectius especfics daquesta tesi, cal destacar que tant la
doctrina de Gall com el magnetisme animal no eren prctiques del tot desconegudes en
el context espanyol de les primeres dcades del segle. Tal i com han demostrat Francesc
Bujosa i Consuelo Miqueo, la doctrina de Gall era ben coneguda en els ambients mdics
espanyols durant el primer ter del segle.39 Efectivament, tot i que es van publicar
diversos textos frenolgics durant aquest perode,40 s en els textos mdics publicats
durant les dcades de 1820 i 1830 on podem trobar una major difusi de la doctrina de
Gall. Aix, es poden trobar mltiples referncies a lobra de Gall en els tractats de
fisiologia i danatomia de lpoca,41 en les entrades dels diccionaris mdics, en alguns
tractats dhigiene i en algunes publicacions peridiques mdiques.42 Daltra banda,
39
Bujosa, Miqueo (1986). Veure tamb: Domnech (1977), p. 3643.
40
Entre daltres: J. Mayer, C. E. Cook, Exposicin del sistema del doctor Gall sobre el crneo y cerebro,
y mtodo para conocer en la parte exterior del crneo las principales inclinaciones naturales y talentos.
Recopilada por el doctor Juan Mayer, arreglada por Don Carlos Ernesto Cook, Barcelona, 1822; Mateo
Seoane, Exposicin razonada de la doctrina frenolgica, precedida de un gran discurso sobre el valor de
los signos exteriores para conocer las tendencias morales de los individuos, Londres, 1825; Resumen
analtico del sistema del Doctor Gall sobre las facultades del hombre y funciones del cerebro,
vulgarmente llamado craneoscopa, Madrid, Librera Extranjera de Denne y Compaa, 1835; G. L.
Bessires, Nueva clasificacin de las facultades cerebrales o frenologa, Traducido por D. Jos Cerber de
Robles, Valencia, Imp. de Cabrerizo, 1837.
41
Veure, per exemple, els Elementos de Fisiologa especial o humana (1830) de Juan Moscula Cabrera
(1794-1831), metge liberal, represaliat desprs del Trienni Liberal i catedrtic de fisiologia humana al
Real Colegio de San Carlos de Madrid, fora partidari de lobra de Gall. Per a un anlisi de la figura i
lobra de Moscula, veure: Josep Llus Barona, La Doctrina y el Laboratorio. Fisiologa y
experimentacin en la sociedad espaola del siglo XIX, Madrid, CSIC, 1992, p. 80-90.
42
Alguns dels textos mdics espanyols publicats durant les primeres dcades del segles on es pot trobar
explicacions o referncies de lobra de Gall sn: F. J. Laso, Anatoma y fisiologa del sistema nervioso
14
-Introducci-
Calbet i Camarasa tamb assenyala lexistncia duna revista frenolgica -El

Frenolgico- publicada a Catalunya, possiblement a Barcelona, entre 1835 i 1839.43 En
relaci al magnetisme animal, no hi ha constncia que les prctiques magntiques
despertessin el mateix inters que la doctrina de Gall en els ambients mdics espanyols.
Tanmateix, hi ha dades que confirmen la realitzaci de sessions magntiques privades a
Espanya durant les primeres dcades del segle.44
Malgrat que la frenologia i el magnetisme animal eren prctiques conegudes a
Catalunya abans de larribada de Mari Cub a Barcelona loctubre de 1842, la
popularitzaci daquestes prctiques sinici amb les activitats que el frenleg catal va
portar a terme durant les dcades de 1840 i 1850. La repercussi de les activitats que
Cub realitz, primer com a frenleg i desprs tamb com a magnetitzador, va
comportar laparici dun autntic moviment frenolgic que va situar la frenologia i el
magnetisme animal en el centre de la vida cultural catalana. Durant el perode que
sestudia en aquesta tesi, Cub i la resta de frenlegs catalans van visitar hospitals i
presons per a mostrar la utilitat de la nova cincia, van realitzar cursos pblics de
frenologia, van publicar manuals de frenologia i revistes frenolgiques i van posar a la
venda nombrosos caps frenolgics.
El perode lgid de popularitzaci daquestes cincies a Catalunya va coincidir
amb un dels perodes ms convulsos que va viure la societat catalana durant el segle
XIX. Lescassetat de treballs que tractin a fons aquest perode de la histria de
Catalunya, ja sigui des de la histria social, poltica o cultural o des de la mateixa
histria de la cincia i de la medicina, ens ha obligat a centrar la recerca en un perode
breu per, com es demostra al llarg del treball, fora intens. Donada la importncia de la
en general y del cerebro en particular: con la probabilidad de conocer muchas disposiciones intelectuales
y morales del hombre y los animales por la configuracin de sus cabezas: por F. J. Gall, Pars, 1818, 4
vols., Peridico de la Sociedad Mdico Quirrgica de Cdiz, 2 (1821): 86-93; Diccionario de ciencias
mdicas por una sociedad de los ms clebres profesores de Europa, traducido al castellano por varios
facultativos de la corte, Madrid, Imp. de la Greda, 1825, vol. XXVII, p. 342-343; Manuel Hurtado de
Mendoza, Suplemento al diccionario de medicina del profesor D. Antonio Ballano, 3 vols., Madrid, Vda.
De Barco Lpez e Imp. de Brugada, 1823, vol. III, p. 148-193; Charles Londe, Nuevos elementos de
higiene. Traducido libremente del francs al castellano por el doctor Don J. T., Madrid, Imp. de
Fuentenebro, 1829; P. H. Huttin, Manual de fisiologa del hombre, Madrid, Hijos de Piuela, 1831; F.
Fabra y Soldevila, Filosofa de la legislacin natural fundada en la antropologa o en el conocimiento de
la naturaleza de hombre, y de sus relaciones con los dems seres, Madrid, Imprenta del Colegio de
Sordomudos, 1838. Font: Bujosa, Miqueo (1986).
43
No hem pogut comprovar lexistncia daquesta publicaci frenolgica. De fet, Calbet i Camarasa
assenyala que tampoc ha pogut trobar-ne cap exemplar, per cita com a font un treball de Josep Pella i
Forgas (1852-1918) que porta per ttol Estudis histrics del periodisme a Catalunya. Calbet i Camarasa
(1967), p. 3.
44
Veure el captol 3 daquest treball.
15
-Introducci-
figura de Cub, hem pres la data de la seva arribada com el punt de partida del nostre
treball, mentre que lany de publicaci de lltima revista frenolgica catalana, la
Revista Frenolgica de Mag Pers i Ramona, assenyala simblicament el punt
darribada.
Daquesta manera, han quedat fora del nostre estudi les dcades de 1820 i 1830,
que al nostre parer sn fonamentals per a comprendre b quin van ser el paper que
alguns dels metges liberals espanyols que havien estat exiliats a Frana i Gran Bretanya
van tenir en la difusi de la doctrina de Gall. La segona meitat de la dcada de 1850 i la
dcada de 1860 no han estat estudiades a fons, tot i que en el captol de conclusions
oferim una primera aproximaci en el qual es demostra que les prctiques frenolgiques
i magntiques van perdurar a Catalunya fins a les ltimes dcades del segle.
La importncia del nou context poltic i cultural que emerg a Catalunya a partir
de 1844, aix com la incomoditat que generaven algunes de les prctiques frenolgiques
i magntiques, sn elements claus per a entendre les actituds dapropiaci de les noves
cincies dels diversos sectors de lelit intellectual catalana. Desprs de la desfeta que
supos el fracs de les bullangues de 1842 i 1843, sinici un llarg perode de forta
repressi durant el qual el projecte poltic i cultural dels sectors ms conservadors de les
classes dirigents catalanes fou clarament hegemnic. El nou context no va facilitar la
circulaci didees i prctiques que sovint eren percebudes com a desafiants de lordre
establert. Tanmateix, tot i les dificultats, les propostes dels frenlegs catalans van trobar
una bona acollida entre aquells que defensaven la necessitat de portar a terme reformes
socials moderades.
Els frenlegs catalans, i en menor mesura tamb els magnetitzadors, van portar a
terme tot un conjunt dactivitats que tenien com a objectiu legitimar socialment les
noves prctiques. Entre daltres, cal destacar la realitzaci dexmens cranioscpics en
pblic i en privat, la realitzaci de cursos de frenologia i de sessions de magnetisme, la
fundaci de societats frenolgiques, o la publicaci de textos i revistes frenolgiques.
Aquestes activitats tamb tenien altres objectius. A travs de les seves publicacions, els
frenlegs catalans van reconixer lexistncia de les tensions socials generades pel
procs dindustrialitzaci i van apuntar la necessitat de millorar les condicions de vida
de les classes treballadores. A travs dels exmens cranioscpics, els frenlegs catalans
aconsellaven als seus clients sobre aspectes tan diversos com lelecci de professi, de
16
-Introducci-
parella, de criat, o, en general, sobre la manera de millorar el carcter, etc. Actuaven

aix com a autntics guaridors i guies personals.
La resposta dels metges catalans en relaci a la frenologia i el magnetisme
animal no va ser idntica, per s que va tenir molts elements en com. Com veurem al
llarg del treball, les estratgies dapropiaci del nou coneixement per part dels metges
catalans van ser altament selectives, condicionades en part per la seva adscripci
ideolgica i en part per la incomoditat que generaven la manca de control sobre les
prctiques magntiques i les diverses lectures que podia tenir la prctica de lexamen
cranioscpic. Tanmateix, els metges catalans van exposar en poques ocasions les seves
posicions pblicament, per la qual cosa en alguns moments, com durant les
controvrsies que en relaci a la frenologia i al magnetisme animal tenien lloc a la
premsa barcelonina, es pot parlar dun silenci pblic.
Aquest treball pren les activitats i la figura de Mari Cub com a guia per a
estudiar el procs de difusi de les noves cincies a la societat catalana. Aix, en el
primer captol sestudien les activitats de popularitzaci que Mari Cub va portar a
terme a Barcelona durant el perode anterior a la Jamncia, aproximadament entre el mes
doctubre de 1842 i el setembre de 1843. Les caracterstiques daquestes activitats, aix
com lexpectaci i reaccions que van aixecar, sn leix central del captol. Linici de
lanomenada Dcada Moderada (1844-54) supos un fort cop per a la tradici liberal
progressista que havia dominat la cultura catalana durant la dcada anterior.
En el segon captol daquest treball ens ocupem danalitzar quines van ser les
conseqncies daquest canvi poltic i cultural per al procs de popularitzaci de la
frenologia i del magnetisme animal. Tamb ens apropem als primers experiments de
magnetisme animal que Mari Cub va realitzar juntament amb el tamb frenleg Mag
Pers. Al llarg de les dcades de 1830 i 1840, les prctiques magntiques van viure de nou
un perode de popularitat a Europa, sobretot a Anglaterra i a Frana, i als Estats Units. s
durant aquest perode que la prctica del magnetisme animal es va popularitzar a
Catalunya. En el tercer captol analitzem quines van ser les activitats dels magnetitzadors
catalans durant la tardor de 1844 i la primavera de 1845 i quines actituds van adoptar els
metges catalans vers les activitats dels magnetitzadors.
Lobjectiu del quart captol s, en la mesura del possible, aproximar-nos a les
percepcions que les audincies no cientfiques catalanes tenien de les noves cincies i
dels seus practicants. Desprs duna primera secci de carcter teric i metodolgic, en
17
-Introducci-
la qual es discuteixen breument les nocions de cultura popular i de cincia popular, es

porta a terme una anlisi de diferents objectes culturals populars que, com una obra de
teatre o diverses publicacions literries, van ser produts de forma oportuna aprofitant
lxit de les noves cincies. Encara que de forma indirecta, lanlisi daquests productes
populars permet realitzar una primera aproximaci a les percepcions que amplis sectors
de la societat tenien de la frenologia, del magnetisme animal i dels seus practicants.
En el cinqu captol, saborden amb ms profunditat les actituds dels metges
catalans en relaci a la frenologia, el magnetisme animal i la seva popularitzaci a
Catalunya. Tot i que aquestes actituds van ser plurals i en alguns casos fora complexes,
sembla del tot evident que les noves cincies, especialment la frenologia, van seduir
especialment a metges amb una filiaci poltica progressista. En aquest captol sanalitza
laparici dalgunes traduccions significatives de textos de fisiologia i frenologia durant
la segona meitat de la dcada, es presenten dos testimonis de realitzaci dexmens
cranioscpics per part de metges catalans i es fa una breu referncia als debats que van
tenir lloc en el si de lInstituto Mdico Valenciano entre 1845 i 1849. La major part del
captol, per, se centra en lanlisi de les actituds vers les noves cincies i els seus
practicants que van mantenir Pere Mata, Pere Felip Monlau i Antoni Pujadas. Lestudi de
les seves actituds vers la frenologia permet determinar quines van ser les estratgies
dapropiaci del nou coneixement que van desenvolupar els sectors afins al progressisme
en un context cultural que els era especialment hostil.
Finalment, en el sis captol ens apropem a les propostes de carcter social que
els frenlegs catalans van formular durant la segona meitat de la dcada de 1840 i
principis de la segent. Els frenlegs catalans van donar a conixer les seves propostes a
travs dels seus manuals de frenologia, per sobretot a travs dels articles que
apareixien a les tres revistes frenolgiques editades durant el perode. Ens referim a El
Eco de la Frenologa (1847) de Narcs Gay i Joan Llach, La Antorcha (1848-1850) de
Mari Cub i la Revista Frenolgica (1852-1854) de Mag Pers. Tot i que no formaven
un cos nic i coherent de doctrina, les propostes dels frenlegs compartien un clar
contingut reformista que, donat el seu carcter transversal, podien ser compartides pels
progressistes i, en certa mesura, tamb pels grups situats a lesquerra del progressisme.
18
-Una nova cincia arriba a Barcelona-
1
Una nova cincia arriba a Barcelona:
Mari Cub i linici de la popularitzaci de la frenologia
La frenologa, hija expsita por su ingrata madre la

Europa, hall una nueva en la tierra virgen del Nuevo
Mundo, quien nos la ha vuelto a enviar ya robusta y
crecida para que procuremos enmendar nuestro error y
apreciar ms dignamente este don de la prdiga bondad
del Ser Supremo.
Mag Pers i Ramona, Introduccin, Revista Frenolgica,

1852, p. v.
A la una de la tarde del jueves dos del prximo marzo,

har principio a sus lecciones de Frenologa el
acreditado profesor don Mariano Cub y Soler, en la
Convalecencia del Hospital general de esta Ciudad.
Nos prometemos mucha concurrencia a la tal ctedra,
ya por la curiosidad que inspira semejante ciencia,
como por los talentos nada comunes de su dignsimo
profesor.
El Papagayo, 25 de febrer de 1843, p. 2.
Introducci
Larribada de Mari Cub a Barcelona procedent dels Estats Units, on shavia

format com a frenleg, va suposar linici de la popularitzaci a Catalunya i,
posteriorment, a la resta dEspanya duna nova cincia. Tot i que la frenologia ja era
coneguda en els mbits mdics espanyols, grcies sobretot als coneixements transmesos
pels metges liberals exiliats i als articles que es podien trobar als diccionaris mdics
editats durant les primeres dcades del segle, les activitats que Cub va portar a terme
van permetre que amplis sectors de la societat entressin en contacte amb una doctrina
que posava a labast de tothom el coneixement sobre lorganitzaci de lsser hum.
En aquest captol, desprs duna breu secci on sintrodueix el perode nord-
americ de Cub, sestudien les activitats de divulgaci de la frenologia que aquest va
portar a terme a Barcelona durant el perode anterior a la Jamncia, aproximadament
entre el mes doctubre de 1842 i el setembre de 1843. Durant aquest curt per intens
perode, Cub va desplegar les estratgies de legitimaci de la nova cincia habituals en
19
qualsevol frenleg nord-americ. Entre daltres, destaquen les visites a presidis i

hospitals i aix la realitzaci dun curs pblic de frenologia a la Casa de Convalescncia
de lhospital de la ciutat. Les caracterstiques daquestes activitats, aix com
lexpectaci i reaccions que van aixecar, sn leix central del captol. Concretament,
bona part del captol se centra en analitzar les reaccions daquells que, com Jaume
Balmes, van veure en la nova cincia un perill per als fonaments de lordre establert.
Els anys americans de Mari Cub: 1821-1842

Els anys que Cub va passar als Estats Units, Cuba i Mxic sn importants per
entendre la seva posterior dedicaci a lestudi i divulgaci de la frenologia -
especialment la segona estada als Estats Units entre 1835 i 1842. Aquests anys, per,
sn els menys estudiats per tot aquells que shan acostat a la figura del frenleg catal,
fins al punt que avui dia encara no disposem dun inventari definitiu de totes les obres -
la major part delles sobre lingstica- publicades per Cub durant aquells anys.1 Tot i
les limitacions que ens imposa el fet de no haver tingut loportunitat de fer recerca in
situ, en aquest apartat procurarem contextualitzar la figura de Cub en lambient social
dels Estats Units anteriors a la Guerra de Secessi.
Segons les dades que podem trobar en la biografia de Miquel Ara, publicada
un any desprs de la mort de Cub, sabem que Mari Cub va nixer el 15 de desembre
de 1801 a la vila de Malgrat de Mar. La mare era originria dIgualada i el pare era
dorigen itali encara que nascut a Ripoll. El mar de 1810 la famlia Cub va decidir
deixar Malgrat fugint de les calamitats de la guerra i es trasllad a Ma on sestaria fins
el 1819. Un cop acabada la guerra del francs la famlia va tornar a Malgrat, per Mari
Cub es qued a lilla de Menorca treballant com a professor de primera enseanza
fins al febrer de 1821. No sabem quan ni per qu Cub va prendre la decisi demigrar
als Estats Units. Molt segurament, el coneixement que tenia de langls i del francs li
obrien unes possibilitats de futur que a Menorca difcilment podia satisfer. Lnica dada
que ens proporciona Ara s que Cub va aconseguir enrolar-se en una corbeta
1
Pere Grases, Notes sobre Mari Cub i Soler (1801-1875), Malgrat de Mar, Ajuntament de Malgrat de
Mar, 1986. Pere Grases s, fins ara, lnic estudis de lobra i la vida de Mari Cub que va tenir
loportunitat de fer recerca in situ a les biblioteques nord-americanes. Pere Grases i Gonzlez (1909-
2004), escriptor i professor, llicenciat en Dret i Filosofia a Barcelona, durant la Repblica i la Guerra
Civil va exercir com a secretari de Carles Pi i Sunyer. Es va exiliar a Veneuela lany 1937 on va ser el
fundador del Centre Catal de Caracas. Per a ms informaci, veure nota necrolgica a: La Vanguardia,
dimecres 18 dagost de 2004.
20
anomenada Pavo Real com a professor de francs i espanyol de la tripulaci i deix

lilla el 2 de mar.2
El 21 de juny de 1821, Mari Cub arriba a Norfolk don es trasllad al cap de
pocs dies a la capital, Washington D.C. All continuaria treballant com a professor
particular despanyol fins que pocs mesos desprs li va arribar una oferta per treballar
com a professor de llenges en una escola densenyament secundari a Baltimore:
(...) el da 20 de octubre se le present Mr. Eduard Damphoux, presidente del
colegio de Santa Mara en Baltimore, estado de Maryland, ofrecindole la ctedra de
3
espaol.
A Baltimore i Filadlfia hi residia una important comunitat sudamericana. De

fet, les dues ciutats eren els dos principals focus de relaci entre les dues Amriques. El
col.legi de Santa Maria era un lloc de trobada per a molts estudiants sud-americans que
venien atrets per la presncia a la zona de poltics i emigrats notables.4 Durant els vuit
anys que Cub es va estar a Baltimore va aprofitar per publicar llibres de text i manuals
dangls i espanyol, apart de dues gramtiques castellanes, va millorar el seu francs i
va estudiar llat i grec clssic. Per ms enll dels seus estudis, creiem que cal destacar
lactivitat social i les amistats que Cub va cultivar durant la seva estada a Baltimore.
Ens referim a lamistat que va mantenir amb els germans de Juan Jos Santana (1808-
1884), qui aleshores era el secretari i ajudant de camp de Simn Bolvar. A travs dels
germans de Santana, Cub va fer arribar els seus projectes lingstics al Libertador
que li demostr gran admiraci.5 Mentre dur la seva estada a Baltimore, Cub tamb va
exercir com a vice-cnsol del Vatic i del Regne de les Dues Siclies. Daquest perode
tamb es conserva la traducci dun missatge del president Monroe que Cub va traduir
lany 1823.6
La segent etapa en la vida de Cub es desenvolup a Cuba i, ms breument, a
Mxic. El 15 de febrer de 1829 abandon Baltimore i letapa ms estable de la seva
vida. Desprs de demanar al Capit General de Cuba per carta el perms per establir un
2
Ramn Carnicer i Edelmira Domnech donen com a nom de la corbeta la traducci anglesa: Peacock.
Carnicer (1969), p. 96 i Domnech (1977), p. 45.
3
Miguel Ara, Biografa de D. Mariano Cub y Soler, distinguido frenlogo espaol, Barcelona, Impr.
Jaime S. Roviralta, 1876, p.7.
4
Grases (1986), p. 8.
5
Pere Grases en el seu breu treball reprodueix la carta de resposta de Bolvar a Cub. Malauradament no
sha trobat la carta que Cub li envi primer. Veure Ibdem, p. 10.
6
Mensaje del presidente de los Estados Unidos a las dos casas del Congreso, trad. por Mariano Cub y
Soler, Baltimore, 1823. No lhem pogut consultar. Hem pogut comprovar lexistncia del text mitjanant
una consulta on-line a la Library Congress.
21
col.legi densenyament secundari a lilla, Cub sinstal.l a La Habana i obr juntament

amb el seu soci Joan Olivella el col.legi Buenavista. Els problemes econmics que
comportava el manteniment de lescola i certes intrigues poltiques van obligar a
Olivella a exiliar-se als Estats Units i Cub va optar per deixar la instituci en mans de
Joan Sam i marxar a Mxic.7
A finals de mar de 1833 i desprs duna breu estada a Nova Orleans (entre el 23
de desembre de 1832 i principis de mar de 1833), Cub va arribar a la ciutat de
Tampico de Tamaulipas. All fund un altre collegi densenyament secundari,
juntament amb el comerciant Toms Rosell, hombre distinguido y rico comerciante.
El collegi Fuente de la Libertad va suposar un bon negoci per als dos socis i va
assolir una gran fama, per la situaci poltica mexicana era duna gran inestabilitat i
Cub va optar per deixar lescola en mans dels claustre i tornar a Nova Orleans a finals
de 1835.
El primer contacte de Cub amb la frenologia shavia produt lany 1828 a
Baltimore. All Cub va tenir loportunitat de llegir les obres de Georges Combe, per
segons afirma Ara ni en La Habana ni en Tampico tuvo [Cub] tiempo para
dedicarse a ninguna clase de estudios.8 De totes maneres aquesta afirmaci del bigraf
shauria de contrastar amb les explicacions del mateix Cub. Segons ell mateix, all que
el va portar a la frenologia van ser els seus estudis sobre qestions metafsiques i sobre
lorigen de la parla en els ssers humans:
Cuando comenc a dedicarme seriamente a la Frenologa, haca quince aos que me
ocupaba en indagaciones filolgicas sobre la historia de la lengua espaola, y que
acababa de ver me haba engolfado en un insondable caos, en un tenebroso e
intrincado laberinto. (...) Por algunos aos tuve una especie de frenes, una
bibliomana, respecto a los libros que tratasen del habla; dedicando a su lectura
muchas horas del da y de la noche. (...) Mi alma no poda existir con un vaco tan
inmenso, era preciso llenarlo. Desde mi infancia la metafsica haba sido uno de mis
predilectos estudios, y la haba abandonado tambin por una razn anloga a la que
me hizo abandonar la filologa. Vi por casualidad una nomenclatura frenolgica; y
ella sola comunic un rayo de luz en mi mente, que haba buscado, pero jams
9
encontrado en los metafsicos.
La referncia paulina no est de sobra en aquest text. Tal i com ho explica Cub, el
descobriment de la frenologia va significar per a ell una autntica caiguda del cavall.
7
Ibdem, p. 10.
8
Ibdem, p. 12.
9
Mari Cub, Sistema completo de frenologa con aplicaciones prcticas, fisionmicas, ideolgicas,
filosfico-morales, legislativas y otras, conducente al adelanto y mejoramiento del hombre individual y
socialmente considerado, 3a edici, vol. II, Barcelona, Imp. J. Taul, 1846, p. 93-94 [1a edici: 1843; 2a
edici: 1844].
22
Des daleshores tot els seus dubtes i neguits quedaven resolts, fins i tot quedava resolta
la seva recerca sobre lorigen de les llenges:
Considrese cual sera mi asombro, cual mi inefable dicha, cuando al leer las pocas
pginas que consagra al lenguaje [es refereix a les obres de Gall], hall en pocas,
claras y terminantes palabras, el origen de las lenguas, que en vano, por tantos aos
haba buscado. 10
s molt probable que tant a Cuba com a Mxic i, anteriorment, a Baltimore,

Cub entrs en contacte amb la frenologia, ja que, com hem dit anteriorment, sabem que
tenia coneixement dels escrits de Georges Combe almenys des de 1828.11 No va ser,
per, fins a la seva arribada a Nova Orleans el desembre de 1835 que es produ la seva
conversi definitiva a la nova cincia. Tal i com ens relata Ara, noms arribar a la
ciutat Cub va entrar en contacte amb els frenlegs de la ciutat:
Al llegar a Nueva Orleans el 24 de diciembre de 1835, la primera cosa que not en
las esquinas, fue un anuncio de dos frenlogos acompaado de una cabeza
frenolgicamente marcada. 12
I rpidament es va fer examinar el cap per diversos frenlegs, per tal de comprovar si
tots deien el mateix i aix arribar a un profund convenciment sobre la veracitat de la
frenologia:
Hceme examinar la cabeza por diez diferentes frenlogos; vi que todos, en
sustancia, haban en pocas palabras descrito mi carcter con mayor precisin de lo
que yo poda imaginar. 13
Ara ens confirma que entre el gener i el maig de 1836, Cub va assistir cada dia de la
setmana i durant moltes hores al despatx de los seores Fowler y Buchanan per
formar-se com a frenleg. Es refereix als frenlegs Orson S. Fowler (1809-1887) i
Joseph Rodes Buchanan (1814-1899), dos dels frenlegs americans ms populars durant
les dcades centrals del segle i amb qui es va formar.14 Al llarg daquests mesos, Cub
10
Ibdem, p. 95.
11
Lescriptor cub Carlos Mart en el seu llibre Los catalanes de Amrica. Cuba (1918), afirma que Cub
va arribar a Cuba ms com a frenleg que no pas com a professor de llenges:
En 1829 aparece Cub i Soler en La Habana ms que como un profesor distinguido, como un fantico de
la nueva ciencia frenolgica. (...) ste [Cub], como no estaba an Cuba madura para tales
investigaciones, poco resultado recogi de su propaganda; pero, en fin, hizo conocer una ciencia que sin
l an tardara muchos aos en conocerse. Carlos Mart, Los catalanes en Amrica. Cuba, cartas
prlogo de D. Francisco Camb y de Dr. Mario Garca Kolhy, Barcelona, Editorial Minerva, 1919, p.
96-97.
12
Ara, Biografa (1876), p. 13.
13
Cub, Sistema (1846), vol. II, p. 94.
14
Joseph Rodes Buchanan (1814-1899), metge i escriptor, format a la Medical School of the University
of Louisville, ja de molt jove es va interesar per la frenologia i la fisiologia del cervell. Personatge
eclctic, fundador de dues noves cincies -la psychometry i la sarcognomy- i col.laborador del
Eclectic Medical Institute de Cincinnatti. Lany 1867 va ser nomenat professor de fisiologia en el Eclectic
23
Retrat de Mari Cub, realitzat poc desprs de la seva

arribada a Barcelona. Font: Carnicer (1969), p. 467.
estudi les obres de Combe i Gall i resolia els seus dubtes amb Fowler i Buchanan. Un
cop acabat el seu perode formatiu, Cub va visitar centenars dinstitucions pbliques,
entre escoles, presons, presidis, asils, hospitals, etc., i va examinar milers de caps de
persones de todas clases y condiciones. El mes de juliol de 1837, la Universitat de
Louisiana li va oferir la ctedra didiomes moderns i Cub va acceptar desprs
daconseguir que li donessin tres mesos lliures a lany per viatjar i poder difondre la
frenologia per tot el pas. A Louisiana shi va estar fins al gener de 1842, quan present
la dimissi de la ctedra: havia decidit que era el moment de tornar a Espanya per
difondre la nova cincia entre la seva gent.
Lambient que Cub es va trobar als Estats Units va ser molt diferent del que
pocs anys desprs es trobaria a Europa. A lEuropa continental linters per la
Medical College de New York. Dictionary of American Biography, Allen Johnson & Dumas Alone (ed.),
American Council of Learned Societies, 1958, vol. II, pp. 216-217; Orson Squire Fowler (1809-1887),
frenleg sense formaci mdica, juntament amb el seu germ Lorenzo lany 1840 van formar la firma
O.S.&L.N. Fowler i van comenar a editar el Phrenological Almanac i, dos anys ms tard, lAmerican
Phrenological Journal and Miscellany. Al costat de Buchanan, els germans Fowler van ser els ms actius
divulgadors de la frenologia als Estats Units. Dictionary of American Biography, Allen Johnson & Dumas
Alone (ed.), American Council of Learned Societies, 1958, vol. II, pp. 565-566.
24
frenologia no havia assolit la popularitat de qu gaudia als Estat Units i a la Gran

Bretanya. Poc abans darribar a Barcelona loctubre de 1842, Cub va enviar un article
des de Frana a lAmerican Phrenological Journal en qu es queixava de la manca de
vitalitat de la frenologia a Frana. Segons Cub, aquesta estava prcticament morta ja
que noms era objecte destudi dels metges i cientfics i tan sols com a eina per entendre
lestructura i funcionament del cervell.15 Podem entendre la percepci exagerada de
Cub si tenim en compte lambient que es vivia als Estats Units.
Cub va arribar a Nova Orleans tres anys desprs que Spurzheim acabs
dramticament el seu tour nord-americ.16 La visita i activitat divulgadora
dSpurzheim va augmentar linters per la frenologia als Estats Units i la seva
popularitat va assolir el punt lgid durant els anys 1838-1840 coincidint amb el tour
de Georges Combe. La frenologia era la constataci cientfica dels ideals americans. La
creena en les diferncies de carcter entre els individus reforava les tesis de
lindividualisme americ. La insistncia en qu la frenologia era lexpressi cientfica
de la llei moral proporcionava una explicaci racional del lloc que corresponia a lHome
ents com a ciutad lliure- a la Natura i a la Societat. Grcies a la frenologia, la millora
estava a labast de cadascun dels ciutadans americans i, per tant, dAmrica. En
definitiva, la frenologia posava a la societat americana en el cam del progrs que la
conduiria cap a lestabliment de lordre moral.17
Aquesta percepci que els nord-americans tenien de la frenologia es produa en
un clima social molt ms favorable per a les medicines alternatives que no pas a Europa.
Durant les dcades centrals del segle, i com a conseqncia de labolici de les
distincions legals entre els diferents practicants de la medicina, la situaci legal dels
metges ortodoxes nord-americans era fora ms confosa que la dels metges europeus.
Els primers intents amb xit de regulaci de la professi i dels seus practicants no es
van produir fins la dcada de 1850. Els motius que expliquen el fracs dels intents
anteriors tenen a veure amb la dispersi de la poblaci en petites i nombroses
poblacions i, sobretot, amb el petit nombre de metges dins de cada comunitat.18 De fet,
15
No em pogut llegir larticle, per tenim la referncia que dna John D. Davies. Davies (1955), p. 43.
16
Spurzheim va morir el 10 de novembre de 1832 a Boston. Lenterrament va reunir el bo i millor de la
societat bostoniana, inclosa tota la professi mdica, i shi van aplegar fins a 3000 persones. Ibdem, p.
17.
17
Ibdem, p. 167-168.
18
William G. Rothstein, American Physicians in the Nineteenth Century: From Sects to Science,
Baltimore and London, John Hopkins University Press, 1972, p. 72-74. Com a exemple del grau de
25
els metges ortodoxos nord-americans no van veure la necessitat dassociar-se i

clarificar el seu propi lloc professional dins de la societat fins ben entrat el segle.19 En
aquest context de manca de regulaci, la frenologia, com totes les altres medicines
alternatives, va trobar un clima molt ms favorable que leuropeu per proliferar i
popularitzar-se.20 Aix, Cub, com els altres frenlegs nord-americans, no va tenir cap
dificultat per viatjar pels Estats Units, visitar presons, hospitals, asils i collaborar amb
els metges ortodoxes.
Un bon exemple de lactivitat divulgativa de Cub als Estats Units el constitueix
el text de la conferncia que va pronunciar a la Woodville Lyceum Association el
dissabte 21 doctubre de 1839 i que es va publicar a The Woodville Republican, la
revista de lassociaci. A nosaltres ens ha arribat un exemplar del text que actualment es
conserva a la biblioteca de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.21
Lestil de la conferncia s fora am, alhora que segur, convincent, fluid i amb diverses
vivncies i ancdotes. Evidentment, la xerrada es va fer en angls i Mari Cub va
utilitzar un model de crani hum per mostrar la disposici dels rgans cerebrals. Hi
trobem continues referncies al paper de Du, de la Creaci i als aleshores recents
descobriments de la Geologia. Per a Cub, la Geologia i la Frenologia mostren una llei
universal, la voluntat del Creador que lespcie humana millori contnuament:
He [lsser hum] obeys, in short, with enlightened and well-directed efforts, our
Creators eternal and universal law -IMPROVEMENT [sic] 22
I la frenologia mostra el cam per assolir aquesta millora que passa per lautocontrol :
The usefulness of Phrenology shines in all its brilliancy; because it teaches man, to
a very great extent, how far he can improve (...). It teaches him how far his desires
are uncontrollable or can be resisted and guided by mental or external checks, and
how far he is able or unable to perform an action, or follow a course of conduct; thus
furnishing him data to obtain a knowledge of that condition for which God designed
him. 23
manca de regulaci de la professi mdica, Rothstein ens informa que fins a la meitat del segle, a
Pennsylvania, Virginia i North Carolina, no es va establir cap societat mdica dmbit estatal ni cap llei
reguladora de la professi.
19
John Harley Warner, Medical Sectarianism, Therapeutic conflict, and the shaping of orthodox
medicine identity in antebellum American medicine, a W. F. Bynum, Roy Porter, Medical fringe and
medical orthodoxy, 1750-1850, London, Croom Helm, 1987, p. 240-241.
20
El grau de popularitzaci i proliferaci de les medicines alternatives va ser tan alt durant les dcades de
1830 i 1840 que alguna historiadors shi refereixen com els crazy fourties.
21
Mari Cub, Phrenology. A lecture delivered before the Woodville Lyceum Association, Boston, 1840.
22
Ibdem, p. 16.
23
Ibdem, p. 18.
26
Un cop dimitit el crrec de catedrtic a la Universitat de Louisiana, Cub va

realitzar una breu estada de pocs mesos a Nova Orleans abans de partir cap a Europa. El
23 de juny de 1842, desprs de 21 anys dabsncia voluntria Cub iniciava el seu viatge
de retorn a Espanya acompanyat del seu amic Pere Cusachs. Abans, per, darribar a
Barcelona va fer escala a Pars.
Larribada a Barcelona. Primers articles a la premsa
Larribada de Mari Cub a Barcelona es va produir el 2 doctubre de 1842.

Provenia de Pars on havia realitzat una estada dun mes.24 Poc sabem de les activitats
de Cub a la capital francesa durant els mesos dagost i setembre, encara que sabem del
cert que durant el mes dagost va visitar la collecci frenolgica que el naturalista
Alexander Dumoutier havia fundat el 1837.25 Tot i que no ho podem assegurar, s molt
probable que establs contacte amb el grup de frenlegs parisencs que girava entorn de
litali Giovanni Antonio Fossati, deixeble i collaborador de Gall i president de la
Socit Phrnologique de Pars.26
Lany de larribada de Cub, la situaci social i poltica a Catalunya era fora
tensa. Des de finals de la dcada dels anys trenta la societat catalana aprofundia el seu
procs dindustrialitzaci, i la indstria catalana creixia i es modernitzava amb la
introducci dels primers models de mquines de vapor.27 Alhora i com a conseqncia
de lincipient procs dindustrialitzaci augmentaven les tensions entre les diferents
classes socials. A ms a ms, tamb anava en augment el descontent de les classes
dirigents catalanes amb les poltiques econmiques dels successius governs de Madrid.
Sovint el descontent social esclatava en forma daldarulls populars que rebien el nom de
24
Mari Cub arrib al port de Le Havre el 17 dagost i va romandre a Pars fins al 20 de setembre.
25
Aquesta dada la proporciona el mateix Cub. Veure: Mari Cub, La frenologa y sus glorias. Lecciones
de frenologa, Barcelona, Impr. de Vicente Castaos, 1852, p. 281.
26
Sobre la col.laboraci de Cub amb Fossati, veure: Fiorella Bartoccini, Mario Caravale (dir.),
Dizionario Biografico degli Italiani, vol. 49, Roma, Istituto della Enciclopedia Italiana, 497-502, p. 500.
Giovanni Antonio Lorenzo Fossati (1786-1874). Metge itali nascut a Novara, amic i deixeble de Gall.
Cursa els seus estudis a Pavia entre 1803 i 1808. Sinstall a Mil on treball en diverses campanyes de
sanitat publica. Com a conseqncia de les seves idees republicanes i la seva adhesi a la carboneria,
lany 1820 va haver dexiliar-se a Pars. All va entrar en contacte amb lentorn de Lannec i Gall. Amb
aquest ltim rpidament va establir una forta amistat. Lany 1824 va tornar a Itlia amb el propsit de
divulgar la doctrina de Gall, realitzant conferncies a Mil, Vencia, Florncia, Bolonya, Roma i Npols.
Va retornar a Paris lany 1825, particip en la fundaci de la Socit Phrnologique (1831), de la qual va
ser-ne el president durant molts anys fins al 1852. Va ser lencarregat de realitzar lexamen frenolgic del
cervell de Gall quan aquest mor. Veure: Ackerknecht, Valois (1995), Renneville (2000), i Ackerknecht
(1952).
27
Per exemple lany 1842, un any especialment difcil, es van installar 16 noves mquines de vapor a
Catalunya. Gens Barnosell, Orgens del sindicalisme catal, Vic, Eumo, 1999, p. 262.
27
bullangues. A principis de la dcada dels quaranta van esclatar noves revoltes,

algunes de les quals es poden considerar autntiques revolucions. De fet, els tres anys
que van de 1840 a 1843 sn coneguts com els anys de les grans bullangues i han estat
considerats per alguns historiadors com a anys dautntica revolta popular interclassista,
on lluitaven en un sol combat treballadors urbans, sectors importants de la menestralia
i grups de la petita burgesia catalana.28 La tardor de 1842 va ser especialment tensa. La
poblaci estava descontenta amb les mesures del govern del general Espartero que
frenaven linicial impuls reformista i sestenia la por que ports a terme una poltica
econmica lliurecanvista.
Mari Cub va arribar a Barcelona el 2 doctubre de 1842 desprs de realitzar
una breu estada a Malgrat de Mar. Pocs dies desprs la premsa de Barcelona sen feia
ress. El 23 doctubre apareixien dos articles a la premsa de la ciutat: un publicat al
Diario de Barcelona,29 dirigit per Antoni Brusi (1815-1878),30 i laltre a El
Constitucional,31 el redactor en cap del qual era el metge Pere Mata (1811-1877).
Aquests articles, amb diferent intensitat, avalaven la figura de Cub i la cincia que
venia a ensenyar i havien estat redactats per dues de les mximes autoritats cientfiques
de Barcelona: Pere Vieta (1778-1856) i Pere Mata, respectivament.
Larticle aparegut a El Constitucional va ser redactat molt probablement per
Pere Mata i era ms extens i ms elogis que el publicat al Diario de Barcelona.32 Mata,
com sexplica amb detall ms endavant, va estar molt influt per la doctrina de Gall i
28
Josep Fontana, La fi de lAntic Rgim i la industrialitzaci (1787-1868), 5a edici, Barcelona, Edicions
62, 1998 [1a edici 1988], p. 279.
29
Diario de Barcelona, 23 doctubre de 1842, p. 4047. Era el diari ms antic de la ciutat i de tendncia
moderada. Veure: Jaume Guillamet, La formaci de la premsa moderna. Periodisme informatiu, poltic i
cultural a la Barcelona progressista: 1841-1843, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1993, p. 141.
30
Antoni Brusi i Ferrer (1815-1878). Director i propietari del Diario de Barcelona, cess en la direcci el
1865 i la ced a Joan Ma i Flaquer. Malgrat lenorme importncia de Brusi en lambient cultural catal
de la primera meitat del XIX, la seva figura est encara per estudiar. Josep M. Fradera, Jaume Balmes: els
fonaments racionals duna poltica catlica, Vic, Eumo, 1996, p. 56, nota 115.
31
El Constitucional, 23 doctubre de 1842, p. 2. Era el diari ms significatiu de Barcelona a linici del
segon ter del segle XIX. De tendncia progressista, va cobrir els anys de predomini poltic del partit
progressista a Catalunya i de la regncia dEspartero. Els seus redactors principals van ser Pere Felip
Monlau, Pere Mata, els germans Ribot i Antonio Seijas. Guillamet (1993), p. 141.
32
Lautoria de larticle la podem atorgar sense gaire marge derror a Pere Mata. El mateix Cub afirma
que larticle-biografia que va aparixer publicat a El Constitucional el 23 doctubre de 1843 fue escrita
en vista de documentos autnticos y fehacientes que yo present al jefe de la redaccin literaria del
Constitucional [sic], y que obran en mi poder., a Mari Cub, Documentos librados a favor de D.
Mariano Cub i Soler, Barcelona, Impr. de J. Oliveres, 1846, p. 13.
28
Poques setmanes desprs de larribada de Mari Cub a Barcelona, es produa una nova
bullanga, aquesta vegada contra el govern dEspartero. Font: La Revolucin y
bombardeo de Barcelona en 1842, Barcelona, Imp. de A. Albert, 1843.
va ser una figura central en la medicina i la poltica catalana i espanyola durant les
dcades centrals del segle.33 Concretament, lany de larribada de Cub a Barcelona,
lactivitat i la presncia pblica de Mata a la societat catalana era fora considerable:
acabava de deixar lalcaldia de Barcelona, havia estat nomenat diputat a les Corts de
Madrid pel Partit Progessista i era una figura clau entre la intellectualitat catalana. El
mateix any de 1842 va participar en la fundaci de la Sociedad Mdica de Emulacin,34
era redactor en cap de El Constitucional, el diari dels progressistes a Barcelona, i estava
a punt de marxar a Madrid per fer-se crrec de les reformes en lensenyament de la
medicina a Espanya. En relaci a larticle aparegut al Diario de Barcelona, i que va
aparixer signat amb el pseudnim M.M., lautor fou molt probablement Pere Vieta.35
Vieta, metge cirurgi de tendncia poltica conservadora, ocupava aleshores el crrec de
33
Veure el captol 5 daquesta tesi.
34
La Sociedad Mdica de Emulacin va ser fundada el 9 de maig de 1841 amb el lema Instruccin
mtua, Fraternidad, Progreso cientfico. Les reunions se celebraven a la Facultat de Medicina i mantenia
un gabinet de lectura de publicacions mdiques espanyoles i estrangeres. Editava el Repertorio Mdico
Mensual i, posteriorment, la Revista Cientfica de Medicia, Ciruga y Farmacia.
35
A lapndix C de la primera edici del Sistema de Cub apareix reproduda una carta de Pere Vieta on
reconeix que larticle aparegut al Diario de Barcelona el diumenge 23 dabril de 1843 signat amb les
lletres M.M. era seu. s per aix, que creiem que larticle aparegut loctubre de 1842 i signat amb el
mateix pseudnim tamb s de Pere Vieta.
29
vice-president de lAcadmia de Medicina i era tamb una figura de gran prestigi

cientfic a la Barcelona de la primera meitat del s. XIX. 36
Malgrat que el to dels dos article s fora positiu i receptiu cap a la frenologia i
el seu principal divulgador, hi ha algunes petites diferncies que conv assenyalar
perqu ja apareixen indicis de com comenava a ser percebuda la nova cincia entre els
diferents sectors de la classe dirigent catalana. La primera diferncia t a veure amb el
tractament que es dna a Cub. Larticle de El Constitucional el presenta com a
profesor de frenologa en los Estados Unidos i es comenta mpliament i elogiosa la
seva tasca com a professor de llenges modernes i fundador descoles a Cuba, Mxic i
als Estats Units. En canvi, larticle del Diario de Barcelona en cap moment tracta a
Cub com a professor de frenologia, sin tan sols com a professor de llenges, tot i que
es comenta la seva vocaci cap a lestudi de la intelligncia humana. La segona
diferncia es refereix a lstatus que satorga a la frenologia. Larticle de El
Constitucional tracta la frenologia com a cincia i com a font de veritat i a Cub com a
geni, savi i amant de la cincia i de humanitat, lobjectiu del qual no s cap altre que
lensenyament i la propagaci altruista del nou coneixement. En canvi, larticle del
Diario de Barcelona no tracta en cap moment la frenologia com a cincia i Vieta fa un
comentari on mostra certa prevenci cap a la nova prctica i cap al seu divulgador:
Llevado [Cub] del deseo natural de obtener conocimientos positivos sobre la
inteligencia humana, se dedic sin prevencin ni precaucin al estudio de la
37
frenologia.
Un altre aspecte daquests articles que conv destacar s el fet de lanonimat:

cap dels dos autors va signar els respectius articles. Tanmateix, creiem que les raons de
Mata i Vieta per a no signar els articles havien de ser prou diferents. Dentrada, el to
molt ms positiu de larticle de Mata a El Constitucional, aix com el fet que ell era el
redactor principal del diari ens porta a pensar que Mata no tenia cap motiu especial per
a no signar larticle; senzillament, aleshores era la prctica habitual en la major part de
diaris, tamb en El Constitucional. En canvi, el fet que Vieta signs amb pseudnim s
ms significatiu, ms si tenim en compte el crrec que ostentava i el to de larticle.
36
Pere Vieta i Gibert (1778-1856). Metge i cirurgi militar, lany 1814 obtingu la ctedra de Fsica de
lEscola de la Junta de Comer. El 1818 es va doctorar en Cirurgia i el 1831 en Medicina. Ingressar en el
cos de metges militars i arrib a ser-ne vice-director a Catalunya. Membre de la Reial Acadmia de
Medicina des de 1831, va sser el vice-president entre 1842 i 1846. Fou traductor de diverses obres de
fsica i qumica que van ser utilitzades com a llibres de text. Sobre les idees poltiques de Pere Vieta,
veure Manuel Jorba, Mil i Fontanals en la seva poca, Barcelona, Curial, 1984, p. 24.
37
Diario de Barcelona, 23 doctubre de 1842, p. 4047.
30
Probablement, Vieta desconeixia la frenologia a diferncia de Mata- i, per tant, hi

mostrava certa prevenci. Daltra banda, lexercici del crrec de vice-president de
lAcadmia de Medicina, juntament amb la seva afiliaci poltica moderada, no li
permetia posicionar-se pblicament a favor duna nova prctica que intua esdevindria
polmica i que, a ms a ms, era divulgada per alg que no era metge.
Lactivitat de Cub durant la tardor i lhivern de 1842
La voluntat de Cub era impartir quant abans millor un curs pblic sobre
frenologia i preparar-se per iniciar una campanya de divulgaci per tot Catalunya i
desprs per la resta dEspanya. Un altre dels objectius de Cub era proveir-se dun text
que servs com a manual per seguir els seus cursos: aquest fou lorigen del Manual de
Frenologa.38 Publicat durant la primavera de 1843, es tracta dun text breu dunes cent
pgines i que va ser escrit amb voluntat pedaggica. Tanmateix, el Manual, que s un
text molt didctic, va quedar mpliament superat pel Sistema completo de frenologa,
publicat el mateix any, per amb un objectiu i un estil ms cientfic.39 El Sistema es va
convertir rpidament en lobra de referncia de la frenologia a Espanya i fou reeditat en
dues edicions ms (1844 i 1846). En el proper captol lanalitzarem amb ms detall.
La ferma voluntat de Cub de donar un curs pblic de frenologia a Barcelona
topava amb la situaci poltica que vivia la ciutat. El 13 novembre de 1842, un mes
desprs de larribada de Cub, el descontentament popular va esclatar de nou.
Laixecament va comenar quan uns obrers intentaven introduir vi a la ciutat sense
pagar els impostos. Lincident degener en un enfrontament obert entre la poblaci i
lexrcit. Laixecament de la poblaci aglutin amplis sectors socials, des de lincipient
moviment obrer fins a certes capes de la burgesia. La revolta popular es va acabar amb
lordre donada pel general Espartero de bombardejar la ciutat des del castell de
Montjuc. El 3 desembre lexrcit bombardej la ciutat durant dotze hores i un dia
desprs, el 4 de desembre, Espartero va entrar a Barcelona amb les tropes de lexrcit i
exig la rendici incondicional. Els milicians van ser afusellats o empresonats i es porta
a terme una dura repressi. Malauradament, no tenim cap dada que ens permeti saber si
Cub va romandre a Barcelona ni si es va implicar polticament en els esdeveniments.
38
Cub, Manual de frenologa (1843).
39
Cub, Sistema (1843). La segona edici s de 1844 i la tercera de 1846. Aquesta ltima va sortir en dos
volums.
31
Taula dels rgans frenolgics segons Cub.

Font: Cub, Sistema (1843).
S sabem, per, que locupaci principal de Cub durant aquests mesos va ser la
redacci i limpressi del Manual de Frenologa per tal de tenir-lo enllestit just abans
de comenar el curs. Aquest inters t a veure amb el fet que una part dels ingressos que
obtenia Cub provenia de la venda dels seus llibres i, ms endavant, de les
subscripcions a la revista frenolgica que editaria a partir de 1847 i de la qual va ser
prcticament lnic redactor: La Antorcha. Lactivitat de Cub durant aquests mesos es
complementava amb la seva activitat com a professor de llenges i com a frenleg
prctic. Durant els mesos previs a la realitzaci del curs, tenim constncia que Cub va
rebre multitud de visites de persones que volien que els examins els seus cranis i
diagnostiqus les capacitats i trets de la seva personalitat. Moltes daquestes persones
eren membres illustres de la societat barcelonina, entre ells alguns professors
duniversitat. Per exemple, tenim testimoni que el va visitar Josep Roura (1787-1860),
32
director de lEscola de Qumica de la Junta de Comer i personatge de gran popularitat

a la ciutat grcies a qu havia estat pioner en la installaci de lenllumenat per gas lany
1826.40
Segons Carnicer,41 Cub tamb va establir relacions amb el fisileg Joan Ribot,
que com veurem ms endavant comentava crticament la frenologia a les seves llions
de fisiologia,42 amb Pere Armet, professor de matemtiques a lAcadmia de Cincies
Naturals i Arts de Barcelona,43 i amb Pere Felip Monlau, entre daltres. s a dir, amb el
bo i millor de la comunitat cientfica i mdica catalana de la meitat del vuit-cents. De
totes maneres no tenim cap dada ni testimoni que confirmi aquesta afirmaci. El que s
sabem s que Cub va examinar la cabeza a muchas de las personas ms notables de
Barcelona, sin que haya todava ejemplar de haberse equivocado.44
Aquest exercici de la prctica frenolgica va aixecar gran expectaci a
Barcelona i en tenim testimoni grcies a larticle que Josep Oriol i Bernadet (1811-
1860), amic de Cub i destacat arquitecte i catedrtic de matemtiques de lAcadmia de
Cincies,45 va publicar a La Corona el 27 de febrer de 1843. Larticle es titula
significativament Visitas Frenolgicas i en ell lautor elogia la figura del frenleg
catal i de la seva cincia i li desitja els millors auguris per al futur. La part ms
interessant de larticle s el relat de les visites que aleshores Cub estava realitzant als
40
A lapndix B de la 1a edici del Sistema (p. 310), es reprodueix larticle dOriol i Bernadet publicat al
diari La Corona el 27 de febrer de 1843. En aquest article sesmenta la visita que va rebre Cub dun
catedrtico de Barcelona i amb una nota a peu de pgina Cub indica que es tracta de Don Jos Roure,
catedrtico de Qumica de la Junta de Comercio. Segons Ramn Carnicer, Cub va tenir una relaci
fluida amb Josep Roura, al qual visitava sovint a casa seva. Sobre Josep Roura, veure: Agust Nieto-
Galan, Under the banner of the Catalan Industry: Scientific Journeys and Transfer of Technology in
Nineteenth-Century Barcelona, a A. Simoes, A. Carneiro, M. P. Diogo, Travels of Learning. A
Geography of Science in Europe, Dordrecht, Kluwer Academic Publishers, p. 102-125.
41
Carnicer (1969), p. 56.
42
43
Pere Mrtir Armet (1770-1850). Es coneix molt poc la figura dArmet. Sabem que va ingressar a a
lAcadmia de Cincies Naturals i Arts de Barcelona lany 1816. Va ser professor de matemtiques i
cosmografia a lAcadmia entre 1822 i 1824. Al llarg de la seva trajectria realitz diversos treballs de
geometria i sobre les propietats dels sistemes de numeraci, la major part dels quals no es van publicar.
44
La Corona, 27 de febrer de 1843. De tendncia moderada, La Corona va representar durant els quatre
mesos escassos de publicaci els interessos dels sectors autodefinits com a monrquico-constitucionals.
Dirigida per Pau Piferrer, el consell de redacci el formaven, entre daltres, antics collaboradors de
Balmes com Josep Ferrer i Subirana i Joaquim Puig i Esteve. Guillamet (1993), p. 141.
45
Josep Oriol i Bernadet (1811-1860). La figura dOriol i Bernadet ha estat poc estudiada. Sabem que era
un dels principals arquitectes de la ciutat i director de varies obres pbliques, entre altres, va dirigir la
construcci del ferrocarril Barcelona-Granollers. Cal destacar que Oriol i Bernadet va treballar amb Pere
Mata en ledici duna Enciclopedia manual de ciencias, artes y oficios, Barcelona, 1842. Sobre lamistat
entre Oriol i Bernadet i Cub, aquest ltim en parla a: Cub, Sistema (1843), p. 111.
33
presidis (masculins i femenins) i a lHospital General de la ciutat.46 Lobjectiu

daquestes visites era mostrar la utilitat de la nova cincia:
() creemos muy del caso llamar la atencin de nuestros compatricios con el relato
fiel de las expresadas visitas, e inducir de este modo a todos los amantes del saber a
47
que acudan a unas lecciones, que tan inmensas ventajas pueden proporcionarles.
A continuaci es relata la visita al presidi dhomes de la ciutat, on Cub es acompanyat

per les autoritats i on examina el crani de diversos presoners i dun menor:
En el presidio de esta ciudad, despus de haber indicado el Sr. Cub el crimen por el
cual varios de los presos sufran su condena, el Sr. Comandante de aquel lugar
dudoso an de la verdad de una ciencia que, por la inspeccin de la superficie
externa de la cabeza, podra descifrar el genio, talento y dems disposiciones de cada
48
individuo, mand llamar a un jovencito de unos diez aos.
Desprs dexaminar el crani del menor, aix com su temperamento, [i] su lenguage
natural, larticle explica com Cub va diagnosticar les capacitats, fins aleshores
desconegudes, que tenia linfant per a laprenentatge. Per demostrar la certesa del
diagnstic, lexamin in situ de gramtica, aritmtica i altres matries i segons paraules
del cronista (...) en todas sus respuestas dio pruebas evidentes de haber sido exacto el
juicio formado por nuestro apreciable frenlogo. Larticle continua relatant la visita de
Cub a los ngeles, acompanyat tamb de lautoritat del recinte, en aquest cas lalcaid
de la pres.49
La crnica tamb comenta la reacci del pblic assistent a la visita i lxit que
tingu:
Asombrados quedaron los concurrentes, porque no podan creer que cara tan
inocente pudiese pertenecer a criatura tan mala. Pero el Sr. Alcaide [sic] narr una
serie de hechos que corroboran los asertos del Sr. Cub y con esto los dej
50
profundamente convencidos de la verdad de la Frenologa.
La primera part de larticle acaba amb el relat de les visites que Cub va fer a la
penitenciaria, a lHospital i al departament dexpsits. Tamb esmenta les consultes que
46
s important esmentar que a Barcelona aleshores hi havia 8 establiments penitenciaris: 2 presons
militars (castell de Montjuc i a les Drassanes), 1 presidi militar (a la Ciutadella), 1 dipsit de detenci (a
la Torre de Canaletes), 1 penitenciaria per a dones, 1 presidi civil (des de 1842), 1 casa de correcci per a
dones, pobres i nens i 1 pres pblica inaugurada el 1839 (situada on avui es troba la plaa Folch i
Torres). Csar Gmez Vzquez, La pres pblica de Barcelona durant letapa Isabelina (1833-1868),
Barcelona, Universitat Autnoma de Barcelona, 1997 (tesi doctoral indita).
47
La Corona, 27 de febrer de 1843.
48
Ibdem. No hem pogut esbrinar a quin dels 8 presidis de la ciutat es refereix el cronista, encara que s
molt possible que fos la pres pblica.
49
No sabem quin dels centres penitenciaris tenia aquest nom, per potser que rebs aquest nom la casa de
correcci per a dones, pobres i nens.
50
La Corona, 27 de febrer de 1843.
34
el frenleg realitzava a casa seva i on va rebre a les persones ms notables de la ciutat,

sense que Cub comets cap error en els seus diagnstics segons especifica lautor de
larticle. Grcies a un anunci que publicaria poc dies desprs al Diario de Barcelona,
sabem que Cub vivia al carrer Trentaclaus, nm. 57 (carrer avui desaparegut) i que les
visites les realitzava de tres a cinc de la tarda; el preu de la visita era de 20 reals per als
adults i 10 per als nens.51
No ens ha de passar per alt la importncia daquestes visites, tant de les privades
com de les pbliques. Les visites a institucions pbliques com presons i hospitals era
una estratgia habitual dels frenlegs. Lobjectiu era prestigiar i legitimar la prctica de
la frenologia i la millor manera dassolir aquesta legitimaci era demostrar la utilitat
social del nou coneixement. Concretament, els hospitals i les presons oferien als
frenlegs un gran nombre dindividus amb els quals practicar. Daltra banda, els malalts
mentals i els presoners eren considerats casos extrems, s a dir, individus amb algun
rgan cerebral fora desenvolupat, i, per tant, molt tils per a illustrar les possibilitats
que oferia la frenologia. Durant aquestes visites, com hem vist en el cas de Cub, les
autoritats actuaven com a pblic legitimador de la nova prctica. En el proper captol
tractarem amb ms detall les visites de Cub als presidis.
El primer avs: la resposta de Jaume Balmes

A principis del mes de mar, Cub aconseguia programar un curs de frenologia a
la ciutat de Barcelona. Lanunci del curs va aparixer publicat el 2 de mar al Diario de
Barcelona i a El Constitucional. En els avisos, escrits pel mateix Cub, apart de fer
propaganda de la nova cincia, sanunciava el 7 de mar com a data de la primera lli.
Pocs dies abans de linici del curs, Jaume Balmes va publicar en el primer nmero
duna nova revista que tenia com a objectiu la defensa de la religi catlica un article
sobre frenologia. La revista tenia per ttol La Sociedad i estava ntegrament redactada
pel mateix Balmes amb lajuda dels escriptors Joaquim Roca i Cornet (1804-1873) i
Josep Ferrer i Subirana (1813-1843).52
51
Diario de Barcelona, 2 mar de 1843.
52
Joaquim Roca i Cornet (1804-1873), fou un continuador de la tradici doctrinal de lantiga Universitat
de Cervera, on hi estudi dret. Va ser redactor nic del Diario de Barcelona del 1831 al 1839 i,
posteriorment, fund les revistes religioses La Religin i La Civilizacin. Collaborador de Balmes, era
una de les figures claus de lEscola Apologtica Catalana. La seva obra literria s de carcter religis,
doctrinal i moral; Josep Ferrer i Subirana (1813-1843), catedrtic de dret natural a la Universitat de
35
La figura de Jaume Balmes s fora complexa i controvertida. Clergue i

pensador catlic, Balmes va intentar fer compatible el catolicisme amb la realitat de la
nova societat burgesa. Encara que sempre mantingu una actitud independent, Balmes
compartia bona part del seu pensament amb el grup descriptors format per Joaquim
Roca i Cornet, Josep Ferrer i Subirana, Joaquim Rubi i Ors i Josep Maria Quadrado.
Aquest grup de pensadors s conegut com lEscola Apologtica Catalana i tenien com a
objectiu posar al dia la filosofia tradicional catlica i adaptar-la a la nova societat
industrial, seguint els passos dels apologistes francesos.
Malgrat que les idees de Balmes no destaquen per loriginalitat, va ser un atent
observador de la realitat social que lenvoltava. Segons Josep Maria Fradera, Balmes va
ser un defensor de la via de la industrialitzaci, la qual creia irreversible, i estava
convenut que calia desenvolupar una nova cincia social que ests al servei duna
poltica conservadora i que fos capa de crear una situaci dordre que fes de la religi
un dels pilars essencials.53 Amb aquest objectiu fund a principis de 1843 la revista La
Sociedad, de la qual va ser prcticament lnic redactor.
En el primer nmero de La Sociedad, publicat l1 de mar, apareixia un article
donze pgines titulat Frenologa on Balmes feia un primer anlisi de les idees de
Cub.54 A aquest article el seguirien tres ms que es van publicar el 15 de juny, i el 6 i
18 de juliol del mateix any. Daquesta manera siniciava la primera polmica pblica
entorn la figura de Cub i la frenologia. Tal i com esmenta el mateix Cub, des del
primer moment se sent atacat per Balmes:
Apenas comenc en 1843 a propagar formalmente por Espaa la frenologa, cuando
la impugn el seor Balmes en un peridico que a la sazn publicaba
55
quincenalmente denominado La Sociedad.
De totes maneres, malgrat la impressi de Cub, el primer article de Balmes no s

especialment crtic ni amb la frenologia ni amb el mateix Cub. Altra cosa sn els
articles posteriors. La religi per a Balmes era un dels pilars essencials que sostenia
lordre social. En aquest sentit, lactitud inicial de Balmes era la mateixa que adoptava
davant qualsevol innovaci: la de vigilant del respecte a lortodxia catlica. De totes
Barcelona (1838-1840), tamb form part de lEscola Apologtica Catalana. Collabor amb Roca i
Cornet a La Civilizacin, des don defens i divulg les postures de lescola apologtica francesa.
53
Fradera (1996), p. 168.
54
La Sociedad. Revista fundada i redactada prcticament en la seva totalitat per Jaume Balmes. Es va
publicar des del mar de 1843 fins al setembre de 1844 amb lobjectiu dactualitzar el pensament
tradicional catlic en el marc dels nous problemes que plantejava lemergent societat industrial.
55
Domnech (1977), p. 159.
36
Retrat de Jaume Balmes. Font: Mara Dolores Carr,

Mercedes Farr, Catlogo de la Exposicin
bibliogrfica balmesiana organizada con motivo del I
centenario de la muerte de Jaime Balmes (1848-1948),
Barcelona, Diputacin Provincial de Barcelona, 1948.
formes, com veurem tot seguit, el que realment preocupava a Balmes eren les
conseqncies que es podien derivar per al ordre social dels principis i de la prctica de
la frenologia.
En aquest primer article, Balmes dna per bons els dos primers postulats de la
frenologia. Balmes no hi oposa cap objecci ja que queda fora de dubte la distinci
entre lesperit i el cos, quedant a bon resguard lespiritualitat de lnima. Tampoc shi
oposa a la idea de la localitzaci dels diferent rgans cerebrals, per defensa que la
relaci entre una zona del cervell i una determinada facultat de lnima sha de
demostrar experimentalment. I remarca que la demostraci pertany al domini de la
fisiologia i no pas de la metafsica o de la psicologia, ni tan sols de la ideologia.
Larticle finalitza amb una demanda devidncia experimental i amb el desig que amb
levidncia dels fets la frenologia assoleixi la dignitat de la cincia:
Eliminada ya la dificultad que podra levantarse sobre la incompatibilidad de los
principios frenolgicos con la espiritualidad del alma, (...) falta ahora determinar si
en realidad esta variedad de rganos existe; y adems cules son las partes del
cerebro donde se encuentra. (...) Estamos esperando con ansiedad hechos que sin
duda acumular en crecido nmero el seor Cub en la obra que tiene anunciada; y
37
deseamos sinceramente que sean de tal naturaleza, que basten a disipar las dudas que
56
suscitan todava algunos sabios contra la frenologa.
A partir daquest primer article, la figura de Jaume Balmes es va convertir en

font de preocupaci per a Cub i per a la resta de frenlegs catalans que van sorgir a
partir de 1845.57 Era la importncia que Balmes tenia a la societat catalana del seu
temps el que donava valor a les seves crtiques i Cub nera molt conscient. Per a
Edelmira Domnech la controvrsia entre Balmes i Cub va tenir el seu origen en una
diferncia de llenguatge i, si es vol, en una diferncia de mentalitats. Reduir, per, la
controvrsia a les discrepncies entre els dos personatges i entendre-la com una
polmica fonamentalment terica impedeix veure que el que sestava debatent era la
possible amenaa que suposava la nova prctica per al status de la religi dins de la
societat. Tal i com afirma la mateixa Domnech, la missi que el mateix Balmes shavia
proposat era avisar del possible perill que podia amagar lactivitat dels frenlegs. Perill
per a qui? No tant per a la religi, sin per al sistema establert en el qual la religi era
un dels pilars bsics.58
La controvrsia amb Balmes no va ser gaire diferent de les que sestaven
produint en altres ciutats industrials europees. El fet que la frenologia arrels amb ms
fora a les regions industrials que a les regions no industrialitzades no s cap casualitat.
Potencialment, la frenologia podia desenvolupar el paper duna nova religi racional
que proporcions a la societat una nova moralitat secular, allunyada de lantiga.59 Es
desferm, per tant, una lluita soterrada entre la vella escola de metafsica ancorada en
els plantejaments escolstics i els partidaris de la nova cincia. Els plantejaments anti-
metafsics dels frenlegs eren mpliament compartits per bona part dels sectors socials
afins al programa illustrat. Des de finals del segle XVIII, a tot Europa shavia ests un
cansament vers la metafsica i el seu argot incomprensible, que arrel especialment en el
mn anglosax. Segons els frenlegs, les nombroses teories metafsiques conduen a la
56
La Sociedad, vol. I, 1 de mar de 1843.
57
Ens referim als dos grups que formen el que Edelmira Domnech anomena lEscola de Frenologia
Catalana. El primer que es va formar va ser el grup de Vilanova. Aquest grup va crear-se entorn la figura
del frenleg i collaborador de Cub, Mag Pers i Ramona. Lintegraven tamb Teodor Creus i Corominas,
Josep Pers i Ricart i Pau Mim i Rebents. El segon grup es va formar entorn la publicaci El Eco de la
Frenologa i hi participaven Narcs Gay i Bey, Joan Llach i Soliva i Julin Gonzlez de Soto. Domnech
(1977). Veure tamb el captol 6 daquest treball.
58
Misin importante de Balmes fue la de sealar desde el principio, que la actividad de los frenlogos
era un peligro, no tanto para la religin en s, desde un punto de vista terico, sino contra todo el sistema
establecido, del que la religin formaba uno de sus pilares bsicos. Domnech (1977), p. 159.
59
Cooter va ms enll i considera que la frenologia actuava de fet com una religi, ja que proporcionava
un sistema complet de smbols i metfores a ligual que qualsevol religi. Cooter (1984), p. 190.
38
confusi i eren un obstacle per a laven de la filosofia moral i de la societat. La crtica

dels frenlegs vers la metafsica anava acompanyada duna defensa de lempiricisme i
de ls dun argot a labast de tothom.60 Aquesta actitud, expressi en part duna nova
forma danti-intel.lectualisme i, per tant, danti-elitisme, era percebuda amb inquietud
pels sectors ms conservadors de la societat.61
Com acabem de veure, Catalunya, una de les regions industrials ms importants
del sud dEuropa, no fou aliena a aquest context. En el context catal, aquest
enfrontament va ser reprodut pels membres de lEscola Apologtica, formats gaireb
tots a lantiga Universitat de Cervera, i pels frenlegs i altres afins a la doctrina de Gall.
Des de la intervenci de Balmes, la religi i de la defensa dels postulats de la metafsica
van estar en el centre de les polmiques que els frenlegs catalans van mantenir amb els
membres de lanomenada Escola Apologtica Catalana. Malgrat que la lluita era entre
dues maneres dexplicar el funcionament de la ment i la relaci cos-ment, tamb es
tractava dun enfrontament entre dues formes molt diferents de concebre laccs al
coneixement.
La presentaci en societat de Cub: el curs a la Casa de Convalescncia
Com hem dit anteriorment, lavs del primer curs de frenologia que Mari Cub
va impartir a Barcelona va sortir publicat en diversos diaris barcelonins. En concret,
lanunci publicat pel Diario de Barcelona va aparixer un dia desprs que es publiqus
larticle de Jaume Balmes. Lavs consistia en una breu exposici de les virtuts de la
frenologia:
A ms de hacernos conocer positivamente desde nuestra infancia la carrera o
misin a que nos tiene Dios destinados en este mundo, danos la frenologa acierto en
la eleccin de gobernantes, de marido o esposa, de amigos, compaeros, criados, por
cuya razn no hay estado ni condicin alguna, a la cual no sea supremamente til
esta ciencia. Establece tambin los verdaderos principios sobre que debe fundarse la
educacin, el gobierno, los deberes y los derechos del hombre, considerado como
criatura fsica, religiosa, moral e inteligente. Resuelve, con aprobacin universal, y
funda sobre las bases de verdad eterna, las cuestiones sobre libre albedro,
responsabilidad, voluntad, poblacin, economa poltica, legislacin, delitos, y
penas y otras que hace siglos tienen los nimos de grandes y filantrpicos
62
moralistas, divididos y desasosegados.
60
de Giustino (1975), p. 36.
61
Cooter (1984), p. 32, 263.
62
Diario de Barcelona, 2 de mar de 1843.
39
Daquesta forma, la frenologia era presentada com una eina basada en la verdad
eterna, til per a la resoluci de qualsevol conflicte social i/o individual. En el mateix
avs tamb sanunciava que el curs comenaria el dimarts 7 de mar a la una de la
tarda,63 que constaria de 18 llions duna hora de durada que simpartirien els dimarts,
dijous i dissabte de cada setmana a la Casa de Convalescncia de lHospital de la Santa
Creu, tamb coneguda com a Hospital de Sant Pau.64 El curs es va acabar el dissabte 22
dabril i van assistir-hi, segons el mateix Cub, entre 250 i 300 persones:
(...) un nmero que se consideraba muy extraordinario atendidas tantas
desfavorables circunstancias como militaban en contra. Era entre ellas la
poderossima de hacer muy poco tiempo que Barcelona haba sido bombardeada, y
65
sus habitantes vejados de mil maneras.
Pel que fa a la composici del pblic assistent, tenim algunes dades que ens
permeten fer-nos una idea. Cada vegada que finalitzava un curs, Cub demanava als
assistents que li lliuressin cartes en qu es dons testimoni de la vlua del curs i del bon
profit que nhavien tret. Daquesta manera, Cub aconseguia una mena de certificats que
desprs publicava en els seu llibres. Grcies a aquestes cartes, podem apropar-nos a la
composici del pblic assistent als cursos. En concret, al curs que ens referim trobem
cartes elogioses signades pels segents individus (tots ells homes):
CARTA PRIMERA: Francisco Barret, abogado

Jos Prats, abogado
Ramn de Miquelerena, escribano pblico
Canuto Zevallos, relator
Flix Maria Falguera, auditor de guerra
63
El curs estava previst que comencs el 2 de mar, per va haver de ser retardat perqu per al dia 6 de
mar estaven previstes eleccions a les Corts. Veure: El Papagayo, 26 de febrer de 1843 i la cita que
introdueix aquest captol.
64
LHospital de la Santa Creu i de Sant Pau va ser lnic hospital que la ciutat va tenir durant els cinc
segles posteriors a la seva construcci, iniciada lany 1401, fins que a principis del segle XX va esdevenir
insuficient per a la nombrosa poblaci de la ciutat. La Casa de Convalescncia era una instituci annexa a
lHospital, per de propietat i funcionament autnoms. Estava destinada a aixoplugar, uns dies, els
malalts donats dalta a lHospital que no es trobaven en prou bones condicions fsiques. Des de lany
1930 s la seu de lInstitut dEstudis Catalans i de la Biblioteca de Catalunya. Veure: Josep Danon, El
Hospital General de la Santa Cruz de Barcelona, 1967, Barcelona, Universitat de Barcelona (tesi doctoral
indita); LHospital de Santa Creu i de Sant Pau: lHospital de Barcelona, Barcelona, editorial Gustavo
Gili, 1971.
65
Cub, Sistema (1843), p. 301, nota 382. En altres llocs Cub dna com a nombre dassistents 102
alumnes. La disparitat es deu a qu no tots els assistents estaven inscrits, ja que cada persona inscrita
podia portar a qui volgus; per exemple, la dona i els amics: Hubo 102, per como tena cada uno la
facultad de acompaar a las lecciones las Seoras que gustase, y siempre que se pidiese de antemano, los
amigos que quisiera, hubo constantemente de 250 a 300 concurrentes. Ibdem.
Per a un llistat complet dels cursos que Cub va donar i del nombre dassistents veure: Mari Cubi,
Polmica religioso-frenolgico-magntica, Barcelona, Impr. de Jos Taul, 1848, apndix 9, p. 251-252.
40
CARTA SEGUNDA: Dr. Antonio Vila, catedrtico de la Universidad de Barcelona

Dr. Joaquin Pesquer, catedrtico de la Universidad de
Barcelona
Marcos Rovira, mdico del Hospital General de Barcelona
CARTA TERCERA: Juan Bosch y Renart, cursante de qumica

C. Sirarol, cursante en el 6 ao de medicina y ciruga
Clemente Molins, chocolatero
Juan Pla, artista
R. Pou, corredor
F. Molins, comerciante
Jos Mart y Vintr, bachiller en medicina y ciruga
Juan Montis, estudiante para el comercio
Francisco Jubs, pasante de escribano
Lorenzo Pujol, profesor estudiante
Verger Tito, cursante para el comercio
Mariano Rodrguez, profesor de lenguas modernas
Jos Oriol, arquitecto
Jos Zambrano y Viana, primer comandante de infanteria
Celestino Cusachs, cursante en medicina
Luis Golivart, mdico cirujano
Jaime Salvador, archivero del Hospital General
Ramn Prats, bachiller en leyes
Jos Macaya, bachiller en medicina
66
CARTA CUARTA: Pedro Vieta.
En total van signar 28 persones, entre les quals ens trobem amb metges i catedrtics
duniversitat, professionals liberals, estudiants de medicina, dret i comer, funcionaris i
comerciants. En definitiva, els assistents al curs de Cub eren majoritriament membres
de les classes mitjanes i artesans atrets per les novetats cientfiques i per tot all que
suposs un progrs per a la societat i, podem suposar, molts dells dadscripci poltica
majoritriament liberal, com ens ho demostra el fet que hi figuri entre els assistents el
catedrtic Antoni Vila, el qual seria depurat de la universitat el maig de 1844 juntament
amb Pere Felip Monlau i Francesc Castanys.67
El fet que el primer curs de frenologia a Barcelona simparts en un espai tan
distingit com lhospital de la ciutat s una dada denorme transcendncia per a valorar
lexpectaci que aixecava la frenologia a la societat barcelonina de lpoca.68
Evidentment, lelecci de lespai no sembla que fou arbitrria. Al llarg del segle XIX,
lhospital emerg com a un espai diferenciat i de carcter marcadament cientfic i, per
66
Cub, Sistema (1843), p. 313-315.
67
Antonio Palomeque, Los estudios universitarios en Catalua bajo la reaccin absolutista y el triunfo
liberal hasta la reforma de Pidal:1824-1845, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1974, p.701-706. Citat
a Jorba (1984), p. 24.
68
No hem trobat constncia que es produs cap queixa pblica pel fet que el curs simparts a lhospital de
la ciutat.
41
tant, es convert en un espai que ajudava a legitimar noves prctiques. Aix doncs, la
frenologia va ser rebuda per bona part de la societat barcelonina, i tamb per gran part
de la comunitat cientfica i mdica, com una prctica nova, cientfica, modernitzadora, i,
sobretot til per a la millora de les persones i de la societat.
Lestratgia de Cub presenta un parallelisme fora raonable, malgrat les
diferncies, amb la del metge angls John Elliotson,69 gran defensor de la frenologia i
del mesmerisme com a cincies i instruments de reforma de la medicina.70 Elliotson,
professor de medicina a lUniversity College of London, entre lagost de 1837 i el maig
de 1838 va portar a terme una srie dexperiments privats per a estudiar a fons els
efectes dun nou coneixement, en aquest cas el mesmerisme, en els seus pacients. Un
cop acabats els experiments, convenut de la utilitat del mesmerisme, va realitzar una
srie de demostracions pbliques a la sala de conferncies i al teatre de cirurgia de
lUniversity College Hospital.
Lobjectiu dElliotson era trobar una explicaci fisiolgica i fsica del
mesmerisme i dels seus efectes, mitjanant laplicaci del mtode cientfic. Daquesta
forma, Elliotson estava convenut que aconseguiria evitar les explicacions basades en la
superstici, la mgia, o lacci de la divina providncia o dels esperits. Un dels seus
objectius era demostrar a travs dels seus experiments pblics que el mesmerisme podia
coexistir amb la prctica hospitalria. Daquesta manera, revestia les noves prctiques
de lautoritat i professionalitat que els concedia el fet de ser reconegudes com a
cincia.71 De la mateixa manera que Elliotson, per cinc anys desprs i a Barcelona,
Cub tamb esperava obtenir laprovaci i reconeixement de professionalitat i autoritat
per a la seva activitat com a frenleg utilitzant un espai, que com la Casa de
Convalescncia, estava consagrat a la prctica cientfica.
69
John Elliotson (1791-1868). Metge angls, professor de prctica de la medicina a lUniversity College
of London des de 1831 assol una gran reputaci dins de la professi. Fundador de la Phrenological
Society, tamb va ser escollit com a president de la Royal Medical and Chirurgical Society of London.
Des de 1838 es destac per defensar lestudi cientfic del mesmerisme. Teric del freno-mesmerisme, va
fundar un hospital mesmric i la revista freno-mesmrica The Zoist. Veure ledici de 1973 de The
Dictionary of National Biography, Oxford, 1882, Oxford University Press, vol. IV, p. 682-684.
70
Winter (1998), p. 53-55, 93-95.
71
(...) the University College surgical theatre was a site at which the surgeons separateness from, and
authority over, the public body was theatrically demonstrated. Thus for Elliotson to use the surgical
theatre at UCH as the site for his mesmeric displays was to appeal to the assertions of professionalism and
authority which had been built into this theatre. Winter (1994), p. 324.
42
El 9 de mar apareixia un article al diari La Corona signat per Joaquim Pascual,

metge de Matar.72 Larticle era la resposta al publicat anteriorment per Oriol i Bernadet
i el seu objectiu era, malgrat reconixer lxit que estava obtenint Cub, posar en dubte
la veracitat de la frenologia i daltres prctiques com el magnetisme animal i
lhomeopatia:
Podr tal vez parecer ertoporneo [sic] o ridculo o si se quiere pueril el pretender
embarazar la brillante marcha con que en este momento el seor Cub con los hechos
y con una hermosa teora ha llamado la atencin general hacia una ciencia tan digna
73
de ser cultivada.
Pascual basava els seus arguments en uns articles extrets de la publicaci francesa
Gazette Medicale de Pars, la qual citava uns suposats informes realitzats per la
Academia de Medicina i per la Academia de Ciencias Morales y Polticas de Pars.
Les objeccions principals se centraven en la dificultat de comprovar els fets que la
frenologia exposava com a prova de veritat. Concretament, la dificultat de verificar
lexistncia dels rgans cerebrals que sassociaven a cadascuna de les facultats mentals,
aix com dassegurar-ne la seva localitzaci. Pascual, tot i que acceptava la relaci entre
el cervell i les facultats morals i intellectuals, insistia en la falta de proves per a
lexistncia de lrgan relacionat amb la propensi congnita al crim i que segons els
frenlegs explicaria el comportament dels criminals. Per ltim, Pascual demanava que
la frenologia passs una nova prova que demostri la seva veritat, el seu carcter
cientfic, mitjanant fets verificables, comprovables i, per tant, controlables:
(...) no he titubeado en escribir este artculo con el nico objeto de que la cuestin
Frenolgica pase en Barcelona por una nueva prueba de la verdad que se supone
encierra, para poder publicar sin escrpulo y a boca llena su excelencia, y dar por
otra parte un afectuoso testimonio de admiracin de respeto y de gratitud a nuestro
74
sabio e ilustre propagador.
Per a Pascual, si es demostrs el carcter cientfic de la nova prctica, aquesta es

convertiria en una eina molt til per a defensar la societat (s a dir, les elits) daquells
que atempten contra la propietat i lordre social. Es convertiria per tant en una
magnfica eina per a millorar el control social.
72
De Joaquim Pascual noms sabem que exerc a Matar durant la primera meitat del segle XIX i que
collabor en el Diario General de Ciencias Mdicas. Josep M. Calbet i Camarasa i Jacint Corbella,
Diccionari biogrfic de metges catalans, vol. II, Barcelona, Rafael Dalmau, 1981, p. 188.
73
La Corona, 9 de mar de 1843, p. 3.
74
Ibdem.
43
Tot i que sembla que la crtica de Pascual no va rebre el recolzament esperat,

sin que ms aviat aquest havia anat contra la corriente,75 la resposta de Cub no es va
fer esperar. El 13 de mar apareixia publicada a La Corona una carta seva on es
defensava de les acusacions de Joaquim Pascual, rebatent-les una a una. s interessant
comprovar com Cub es distancia de la psicologia, branca de la filosofia amb la que,
segons Cub, la frenologia no t res a veure:
Extrao es que hable de psicologa el Sr. Pascual, con la cual la frenologa nada
tiene que ver directa ni indirectamente. La psicologa explica la esencia y
propiedades del alma segn las creen o conjeturan los psicologistas; la frenologa
solo pretende explicar los efectos de esta alma segn se ve y se palpan, en la parte
externa del crneo. La frenologa se separa del dominio de la creencia y de la
conjetura, reduciendo los lmites de su jurisdiccin solo hechos de observacin
como los que not el Sr. Oriol y Bernadet y otros hombres de igual mrito y
76
veracidad.
Amb aquesta afirmaci, Cub reclama per a la frenologia lestudi dels efectes de lnima
mitjanant fets experimentals; es desmarcava aix, dels plantejaments de les escoles
metafsiques fonamentats en creences i conjectures i no pas en fets. Com veurem ms
endavant en aquest treball, molts metges progressistes, com Mata, Monlau i daltres, es
van sentir identificats amb aquest discurs.77
El curs de Cub va generar ms respostes. Un dia desprs de finalitzar el curs, el
Diario de Barcelona publicava un segon article de Pere Vieta que tornava a signar sota
el pseudnim M.M.. A diferncia del primer, el contingut del segon article de Vieta s
una defensa i una exposici clara dels objectius de la frenologia:
La voz frenologa, que vale lo mismo que si dijsemos ciencia del espritu, no es
una impostura como muchos creen, es una ciencia de indagacin que al paso que
reconoce ya muchas y grandes verdades, tambin est sujeta a errores, pudindose
decir que esto le es comn con todas las dems ciencias, pues que ninguna hay que
haya llegado al colmo de las verdades: todas necesitan continua indagacin, todas
han de corregir errores a menudo.(...) [la frenologia] es el mejor sistema de filosofa
mental que se ha inventado; las afecciones morales, las pasiones, los vicios, las
75
Lexpressi est extreta dun comentari que anys desprs va realitzar el conservador Josep Maria Riera
i Comas a la seva voluminosa obra La frenologa y el siglo (1852). A continuaci reprodum el comentari
vencer: Ntese que cuando el seor Pascual publicaba stas y otras observaciones (9 de Marzo de 1843)
las ideas de Cub gozaban en Barcelona del frescor de la primera alborada, y arrastraban en pos de s a
muchos incautos. El seor Pascual tuvo que luchar contra la corriente que era entonces muy impetuosa
(), a Josep Maria Riera i Comas, La frenologa y el siglo, o sea: Refutacin radical de las ideas que
sirven de base a la craneologa, cerebroscopia, frenologa en general y adems farsas por el estilo; y
refutacin de los sistemas frenolgicos de Gall, Spurzheim, Combe, Caldwell, Broussais, Vimont,
Fossati, Cub, y otros muchos; con pruebas evidentes e irrecusables, 3 vols., Barcelona, Imprenta de Jos
Gorgas, 1852, t.. I, p. 110.
76
Ibdem.
77
Veure captol 5.
44
virtudes quedan mejor clasificados de lo que haban hecho los metafsicos, los
78
moralistas, los jurisconsultos, etc.
El canvi en lopini de Vieta vers la nova prctica s substancial. Les demostracions

pbliques de Cub durant els ltims mesos havien modificat les reserves inicials de
Vieta i el seu recolzament suposava un bon aval per a la frenologia.79 Anys desprs,
Cub recordaria el primer article de Vieta com lnic intent que shavia produt a
Espanya datacar cientficament la frenologia.80 De totes formes, malgrat aquesta
evoluci, Vieta tornava a signar sota pseudnim, a la vegada que no tenia inconvenient
en confessar ser lautor de larticle en una carta privada dirigida a Cub que va aparixer
reproduda pocs mesos desprs a la primera edici del Sistema.81 La reserva de Vieta a
signar per segona vegada ens reafirma en la idea que se sentia incmode defensant
pblicament la frenologia.
Religi versus frenologia? La segona srie darticles de Jaume Balmes
Desprs del bombardeig de Barcelona per Espartero a principis del mes de

desembre, la ciutat recobrava el seu ritme habitual, per lambient que es respirava ni
molt menys era de calma poltica. Les mesures repressives que shavien adoptat per
controlar la ciutat havien unit els diferents partits (progressistes, moderats i republicans)
i les diferents classes socials en contra del Regent. Durant la primavera de 1843, una
nova crisi de govern es va convertir en la guspira que provoc un aixecament
generalitzat a moltes ciutats espanyoles que acabaria amb la caiguda i exili dEspartero.
Les revoltes i aixecaments se succeren a moltes poblacions catalanes i de tot lEstat. El
5 de juny esclatava la revolta a Barcelona i de nou els esdeveniments poltics
dificultaven la campanya de divulgaci de Cub. Fins al mes de novembre de 1843 no
tenim notcies que Cub pogus realitzar cap curs.
78
Diario de Barcelona, 23 dabril de 1843.
79
Cub considerava que aquest article tenia un gran valor: vale por mil. Cub, Documentos (1846), p.
35.
80
El sabio y eminente facultativo [Vieta] que diriga sus tiros, tuvo la hidalga magnanimidad de darse
por vencido con no volver a replicar a la primera respuesta que se le present. Que yo sepa, esta es la sola
vez que en Espaa se haya hecho la tentativa de atacar cientficamente la Frenologa. Cub, Polmica
(1848), p. 122.
81
Veure Cub, Sistema (1843), p. 315. Havia estat publicada la carta amb perms de Vieta? A falta de
dadas que demostrin el contrari, hem de suposar que s. Almenys lapndix C del Sistema, en el qual es
publiquen algunes les cartes de suport que Cub havia rebut, t aquest encapalament:
CARTAS que recibi el autor, con el expreso permiso de que se sirviese de ellas como mejor le
pareciera, concluido el curso que dio de Frenologa en Barcelona, desde el 7 de marzo hasta el 22 de abril
de 1843. Ibdem.
45
Tanmateix, la repercussi de les activitats de Cub a Barcelona havia estat fora

important, ms si tenim en compte que la situaci poltica no ajudava gens. Prou
important com per a qu Balmes decids publicar una segona srie de tres articles
titulada Estudios frenolgicos que van aparixer a La Sociedad els dies 15 de juny, i 6
i 8 de juliol. Aquests articles sn publicats per Balmes amb una certa pressa i contenen
una explcita defensa de la religi enfront les possibles desviacions hertiques en qu
pugui caure la frenologia.82 Desprs de lxit del curs de frenologia, Balmes tenia clar
que les idees dels frenlegs podien minar els principis i valors que regien la societat. A
diferncia del primer article publicat mesos abans, el to daquests s menys conciliador,
es marquen ms les distncies i Balmes no sest de recriminar i fins i tot de rebutjar
alguns dels supsits frenolgics; en especial, aquells que tenen alguna implicaci social.
Balmes, que tenia al cap aquells principis que regeixen la societat i que podrien ser
qestionats per la frenologia, invoca la religi i la seva defensa per oposar-se a algunes
de les idees exposades per Cub.
El contingut del primer article s ms cientfic que no pas els altres dos. Es tracta
duna revisi dels sis principis frenolgics ja iniciada a larticle de mar i ns la
continuaci. Desprs de recordar de nou els sis principis frenolgics, sanalitzen un per
un els quatre ltims. En referncia al tercer, qestiona largument analgic que usen els
frenlegs per a defensar lexistncia de mltiples rgans cerebrals. Segons aquest
argument, a ligual que a cada sentit li correspon un rgan sensorial, s lgic pensar que
a cada facultat de lnima li correspon un rgan diferent del cervell. Segons Balmes,
aquest argument s molt feble i dubts i addueix que les raons de la natura per a
multiplicar els rgans sensorials no existeixen pel que fa a les facultats de lnima.
Largument de Balmes tampoc no s molt ms sostenible que el dels frenlegs. En
referncia al quart principi frenolgic, que relaciona la mida dun rgan cerebral amb la
mesura de la seva potncia, posa en dubte que noms amb la inspecci del crani es
pugui assegurar que la mida del crani s determinant. Pel que fa al cinqu i sis
principis no hi presenta cap objecci. Un cop ha mostrat la disconformitat amb alguns
dels aspectes de la teoria, Balmes nexamina la prctica. Afirma que lanlisi duna
82
Les mateixes paraules de Balmes confirmen la necessitat que sentia de publicar amb certa urgncia els
articles: [sobre la frenologia] Es tal su importancia y tan graves y delicados los puntos a que se refiere,
que, habindose ventilado extensamente en esta capital, en ocasin muy reciente, no podemos permitir
que las graves cuestiones que de ella surgen pasen desapercibidas y sin las correspondientes
aclaraciones.. La Sociedad, vol. I, 15 de juny de 1843.
46
multiplicitat drgans es fora complex i que lexamen de la superfcie duna zona del
crani no pot ser concloent pel que fa a la capacitat de lrgan que all es localitza, ja que
com que qualsevol rgan t volum noms sestar examinant una part i, per tant,
lanlisi ser parcial.
El segon i tercer articles difereixen substancialment del primer. Ara lobjectiu no
s qestionar la veracitat o verificabilitat dels principis frenolgics, sin tractar aquells
aspectes de la teoria que suposen una amenaa per als principis religiosos i morals que
sustenten la societat. En paraules del mateix Balmes:
Sin embargo, como la cuestin puede ser mirada bajo distintos puntos de vista, y
adems es mucha la trascendencia de todo cuanto concierne a relaciones morales,
bueno ser que examinemos la frenologa con respecto a la moral; no sea que
deslizndose equivocaciones peligrosas sufra menoscabo alguno de los grandes
83
principios sin los cuales no puede vivir ni la sociedad ni el individuo.
Segons Balmes, amb les objeccions exposades a larticle publicat el mes de mar i en el
primer daquesta srie, shavia evitat la introducci del materialisme a travs de les
idees frenolgiques. Ara calia cerrar la puerta al fatalismo. Per a Balmes, les idees
dels frenlegs negaven el lliure albir. Largument s el segent: si com afirmen els
frenlegs, lhome est dotat de diferents inclinacions o instints; i si cadascun daquests
instints es correspon a un rgan del cervell i si la mida daquest rgan est en relaci a
la seva potncia, aleshores es pot deduir que lsser hum no es pot sostreure de les
seves inclinacions. Acceptar aix significaria negar la responsabilitat de lindividu
davant les lleis i la societat, i, per tant, on quedaria la responsabilitat del criminal?84
Els articles de Balmes de lestiu de 1843 van ser un punt de referncia per als
frenlegs catalans. Des daquest moment sobre lobra divulgadora de Cub i dels altres
frenlegs planejaria lombra de Balmes i alimentaria molts dels atacs que rebrien en el
futur. Per, quina va ser la repercussi immediata i real daquests articles? s a dir, fins
83
La Sociedad, vol. I, 15 de juny de 1843.
84
Citem les paraules del mateix Balmes: Si directa o indirectamente se ataca el libre albedro, si
atribuyendo sobrada influencia a los rganos cerebrales se establece la existencia de propensiones
irresistibles, la buena moral se destruye, la Sociedad [sic] peligra, la dignidad del hombre desaparece, (...)
se viene a parar al fatalismo orgnico, sean cuales fueren los nombres con que se le revista. En tal caso
los asesinos de profesin estarn tocados de la demencia que proceder de la preponderancia del rgano
de la destructividad; los rateros y salteadores de caminos, de la demencia que dimanar del rgano de la
adquisividad; los licenciosos, de la que resultar del rgano de la amatividad; los glotones y borrachos, de
la que nacer del rgano de la alimentatividad; y as andaremos excusando todos los crmenes,
declararemos injustas todas las leyes penales, se convertirn los hombres en mquinas que, si funcionan
mal, ser porque se ha desarreglado alguna rueda. A qu castigar una mquina? Slo se debe tratar de
componerla. Ese fatalismo que estamos combatiendo se derrama por diferentes partes de la ciencia
frenolgica. La Sociedad, vol. I, 18 de juliol de 1843.
47
a quin punt la postura de Balmes va contribuir al silenci pblic dels metges catalans
respectes la frenologia i, posteriorment, el magnetisme animal? El cert s que s que a
partir de gener de 1844 no van tornar a aparixer articles a la premsa de personalitats
cientfiques i/o mdiques destacades de la societat catalana. Ni tan sols quan la polmica
sobre les prctiques de Cub com a magnetitzador va omplir les pgines de la premsa
barcelonina durant la primavera de 1845. Aquest silenci pblic dels acadmics
catalans va ser prou eloqent i es va estendre fins a la mort de Cub. Vol dir aix que els
acadmics no estaven interessats en les noves prctiques? Difcilment podrem
respondre aquesta pregunta afirmativament, ja que com veurem ms endavant alguns
dells (com ara els metges Flix Janer, Joan Ribot, Pere Felip Monlau o Pere Mata) les
ensenyaven, comentaven i/o en feien una anlisi crtica i constructiva, apropiant-se de
moltes de les idees contingudes en elles. Aix s, dins de les aules universitries o b en
textos acadmics: s a dir, en espais amb poca o cap repercussi pblica.85
No creiem que la repercussi dels articles de Balmes expliqui aquest silenci
dels metges catalans. Aix s, els seus articles van servir per a reforar amb ms
arguments i autoritat les postures contrries a la frenologia del sectors conservadors.86
Per el silenci dels metges sexplica millor si tenim en compte el canvi cultural que es
va produir a tot el pas a partir del desembre de 1843. Des de laixecament de Barcelona
el 5 de juny, Catalunya era governada per una Junta Suprema. Lincompliment per part
del nou govern de Madrid dels acords a qu havia arribat amb la Junta provoc una nova
revolta o bullanga a Barcelona, coneguda amb el nom de Jamncia.87 La revolta,
protagonitzada per la petita burgesia i les classes populars, es va estendre a altres ciutats
catalanes de tradici liberal, com Reus i Figueres.
Aquests vegada lalta burgesia, fora espantada per les proporcions que havia
adquirit la revolta, va arrenglerar-se amb els militars. Barcelona torn a ser
bombardejada durant gaireb tres mesos i capitul el 19 de novembre: era la fi de la
85
86
Per exemple, en les futures controvrsies de Cub amb el grup dapologistes catalans, aquests es
recolzaran sovint en les idees de Balmes.
87
Segons Clia Romea, el mot Jamncia s probablement dorigen gitano i t el mateix origen que el
mot popular jalar. Clia Romero Castro, Barcelona romntica y revolucionaria. Una imagen literaria
de la ciudad, 1833-1843, Barcelona, Publicacions Universitat de Barcelona, 1994. Un relat contemporani
dels fets es pot trobar a Diario de los Sucesos de Barcelona en setiembre, octubre y noviembre de 1843,
Barcelona, Pablo Riera, 1843.
48
revolta i linici dun canvi poltic i cultural a Catalunya.88 Com veurem en el proper
captol, la desfeta de desembre de 1843 supos un canvi en la correlaci de forces dins
de la intellectualitat catalana que comport un trencament amb la tradici cultural
liberal. Aquest canvi fou un escull molt ms important per a Cub i per al futur de la
frenologia a Catalunya que no pas els articles de Balmes.
Conclusions
Durant el curt i intens perode de temps que acabem danalitzar, la frenologia va
entrar a formar part de la vida dels barcelonins. Larribada de Mari Cub a Barcelona,
desprs dhaver residit durant vint-i-un anys als Estats Units, Cuba i Mxic, va ser el
punt de partida del procs de popularitzaci de la nova cincia. En la frenologia, els
ciutadans de Barcelona hi van veure un entreteniment i una curiositat, per tamb una
font de coneixement sobre lsser hum i la seva constituci i, en ltim terme, sobre la
societat entesa aquesta com a agrupaci dindividus.
Malgrat que larribada de Cub a Barcelona es va produir en un moment fora
tens en la vida social i poltica de la ciutat i, en general, de tot Catalunya, els barcelonins
van rebre amb entusiasme la frenologia i el seu principal divulgador. La cultura
progressista que encara dominava la vida cultural barcelonina va permetre a Cub
desenvolupar les activitats tpiques de qualsevol frenleg nord-americ. Entre daltres,
cal destacar la realitzaci dexmens cranioscpics a particulars, alguns dells persones
influents de la vida cultural de la ciutat; les visites a les presons i a lhospital de la ciutat
acompanyat de les respectives autoritat amb lobjectiu de legitimar la nova prctica; i la
realitzaci dun curs davant duna nombrosa audincia formada majoritriament per
homes i dones que pertanyien a les classes mitjanes. Totes aquestes activitats tenien
com a objectiu donar a conixer la nova cincia, alhora que es buscava prestigiar-la
mostrant la seva utilitat com a eina de millora individual i social.
Aquest ltim aspecte de la frenologia no va escapar a latenta mirada de Jaume
Balmes. Malgrat que la frenologia podia ser usada com a una eina de control social,
Balmes tamb va ser conscient del perill que podia suposar per a lordre establert. Al
cap i a la fi, la frenologia podia ser considerada una autntica religi racional, fet que
88
Veure Manel Risques, La configuraci duna cultura burgesa, a Manel Risques (dir.), ngel Duarte,
Borja de Riquer, Josep M. Roig Rosich, Histria de la Catalunya contempornia, Barcelona, Prtic,
1999, 143-150, p. 143-145; Fontana (1998), p. 290-295.
49
implicava un clar desafiament al lloc que la religi ocupava a la societat i, per tant, en
ltima instncia, un desafiament a lestabilitat de lordre social.
Els articles de Balmes van causar preocupaci entre els frenlegs i en particular
a Mari Cub. Ms enll de les acusacions de fatalisme i materialisme llenades contra
la nova cincia, el que preocupava a Cub era la posici intellectual que ocupava
Balmes a la societat catalana. No creiem, per, que la postura de Balmes fos tan influent
com els frenlegs simaginaven. Com veurem en el captol segent, labsncia dels
metges catalans en les controvrsies sobre la frenologia a la premsa es va accentuar
encara ms desprs dels fets de 1844. De fet, creiem que es pot parlar dun silenci
pblic dels metges catalans. Aquesta actitud no sexplica noms com el resultat dels
atacs de Balmes a la frenologia: ms aviat creiem que el canvi en la correlaci de forces
dins del mn cultural catal que tingu lloc desprs la Jamncia fou un element decisiu.
50
-The usefulness of Phrenology-
2
The usefulness of Phrenology:
les noves cincies i el nou context poltic i cultural
The usefulness of Phrenology shines in all its

brilliancy; because it teaches man, to a very great
extent, how far he can improve. () It teaches him
how his desires are uncontrollable or can be resisted
and guided by mental or external checks, and how far
he is able or unable to perform an action, or follow a
course of conduct; thus furnishing him data to obtain a
knowledge of that condition for which God designed
him.
Mari Cub, Phrenology. A lecture delivered before the
Woodville Lyceum Association, Boston, 1840, p. 19.
Introducci
Tal i com mostra la cita que encapala aquest captol, Cub estava convenut de
la utilitat de la seva cincia per a portar a terme les reformes que necessitava la societat.
Tanmateix, la voluntat reformista de Cub, compartida per la major part de frenlegs
catalans, es va veure estroncada pel nou context poltic i cultural que emerg una vegada
es va acabar amb lltima de les gran bullangues, la Jamncia.1 Efectivament, linici de
lanomenada Dcada Moderada supos un fort cop per a la tradici liberal progressista
que havia dominat durant el perode anterior. Una nova cultura conservadora, produda
sobretot per un redut grup de joves intellectuals encapalats per figures com Joan
Ma i Flaquer o Pau Piferrer, esdevingu dominant i deix poc espai per a la
formulaci dalternatives, fins i tot dins de lmbit del liberalisme dordre.
El nou context poltic no era, per tant, favorable per a la popularitzaci duna
cincia que, com hem vist, anteriorment ja havia aixecat prevencions entre els sectors
ms conservadors de la classe dirigent. Daltra banda, la partena de figures tan
importants com Pere Mata o Pere Felip Monlau, partidaris de lestudi seris de la
frenologia i el magnetisme animal, i la animadversi manifesta que el grup de joves
1
Sobre els frenlegs catalans i el seu programa reformista, veure el captol 6.
51
intellectuals conservadors tenia cap a la frenologia sn elements que contriburen a la

marginaci dels practicants de les noves cincies en especial, a la figura de Cub.
Probablement com a conseqncia del clima especialment tens que es vivia a
Barcelona, desprs de la Jamncia Cub va optar per continuar la seva campanya de
divulgaci per la resta de Catalunya. Alguns dels cursos que realitz a les viles catalanes
sn una bona font per a apropar-nos a la seva prctica com a frenleg. En concret, els
testimonis que ens proporciona el mateix Cub de les visites que realitz a principis de
1844 a Vilanova i la Geltr i a Vilafranca del Peneds sn especialment rellevants i ens
permeten comprovar la importncia del discurs reformista en la prctica dels frenlegs.
Per ltim, en aquest captol ens apropem als primers experiments de magnetisme
animal que va realitzar Mari Cub juntament amb el tamb frenleg Mag Pers durant
la tardor de 1844. Amb aquests experiments, Cub i Pers buscaven convncer-se de
lexistncia dels fenmens magntics i, sobretot, de la utilitat teraputica del suposat
fluid magntic. La utilitat teraputica del magnetisme va ocupar un lloc central en la
visi que Cub tenia del magnetisme. En aquest sentit, Cub va evitar participar de les
polmiques a lentorn del carcter fsic o no del fluid magntic i va preferir adoptar una
actitud pragmtica. Tanmateix, amb els anys finalment adopt una postura molt ms
favorable a la creena en la materialitat del fluid magntic. Un fluid que sovint va
comparar amb el fluid elctric que recorria els cables de telgraf.
Els fets de 1843 i linici de lpoca moderada: lallament de Cub a Barcelona
A finals de 1843 Isabel II va ser declarada major dedat. Poc desprs, els
moderats guanyaven les eleccions amb un programa poltic que oferia ordre i seguretat a
les classes dirigents: siniciava a Espanya un perode que duraria deu anys i que s
conegut com la Dcada Moderada (1844-1854). Com a conseqncia de la situaci
poltica, a Catalunya es va produir un trencament amb els postulats del liberalisme
progressista que havia dominat el perode anterior. Les elits catalanes havia sentit
amenaat lordre social durant la dcada fernandina, sobretot desprs de la Jamncia, i
temien que ans en augment la conflictivitat laboral, acompanyada de ms
mobilitzacions i revoltes populars. Per a poder frenar i posar fi, si calia mitjanant ls
de la fora, a nous esclats revolucionaris, les classes dirigents catalanes no van dubtar en
cedir poder a Madrid i en recolzar les accions del govern central. A partir de 1844, el
52
manteniment de lordre pblic va ser encomanat a lexrcit i es succe un perode de

forta repressi i limitaci de les llibertats conquerides durant el perode anterior.2
La nova situaci poltica afavor lascens dins de la societat catalana dun sector
de joves intellectuals que provenien de les files del liberalisme progressista i que
havien evolucionat cap a posicions conservadores, a la vegada que havien iniciat la seva
professionalitzaci en lmbit de les institucions culturals i acadmiques.3 Ens referim
al grup dintellectuals que es va articular entorn el pensament de Balmes i que estava
format, entre daltres, per Pau Piferrer, Manuel Mil i Fontanals, Joan Ma i Flaquer i
Joan Cortada.4 Fins a la meitat del anys trenta havien recolzat les bullangues i defensat
postures ms o menys properes a les del socialisme utpic. Mil i Piferrer havien
collaborat amb Pere Mata i Antoni Ribot a El Vapor i El Propagador de la Libertad
sota la influncia de Joseph-Andrew de Covert-Spring, on havien defensat idees com
ara la fraternitat universal i ls de la literatura per assolir la emancipaci poltica i la
transformaci de la societat. 5
Amb les revoltes de la dcada dels trenta el missatge de bona part dels sectors
liberals va anar canviant. Espantats per labast de les revoltes i per la repressi que
molts dells patiren, molts dels liberals, com ara Mata, Monlau i Ribot, van moderar les
seves posicions, sense que aix, per, suposs un abandonament de les seves postures
2
Fins al punt que a Barcelona, amb una presncia abrusadora de militars, lestat de setge, de guerra o la
suspensi de garanties constitucionals fou habitual durant aquest perode.
3
Ibdem.
4
Pau Piferrer i Fbregas (1818-1848), historiador, crtic dart i poeta. Figura capdavantera de la
historiografia romntica catalana, estava influt pel romanticisme espiritual germnic i per les lectures de
Walter Scott, Shiller, etc. Fou collaborador habitual del Diario de Barcelona i desenvolup diferents
crrecs en institucions culturals barcelonines; Manuel Mil i Fontanals (1818-1884), com tot aquest grup,
va estar fortament influt pel romanticisme germnic i per les obres de Schlegel, Manzoni i Scott,
perseguia la recerca i idealitzaci del passat medieval i la regeneraci poltica de Catalunya; Joan Ma i
Flaquer (1823-1901), escriptor i crtic teatral. De carcter fortament conservador, als vints anys sinici en
el periodisme amb les seves collaboracions amb Piferrer a La Discusin i a El ngel Exterminador.
Professor i director del Instituto Barcelons, el 1850 guany una ctedra de llat i castell a la Universitat
de Barcelona; Joan Cortada i Sala (1805-1868), escriptor. Estudi filosofia al seminari conciliar de
Tarragona i dret a les universitats de Cervera i Barcelona on es llicenci, ja gran, el 1867. Fou agent fiscal
a laudincia barcelonina (1828-1840) i desprs es dedic a lensenyament i a les lletres. Lany 1835 va
ser escollit membre de lAcadmia de Bones Lletres i ms tard seria president de la Sociedad Econmica
Barcelonesa de Amigos del Pas. Tot aquest grup, cap a finals dels anys trenta evolucion del
Romanticisme liberal al conservador.
5
Antoni Ribot i Fontser (1813-1871). Fu estudis dhumanitats, matemtiques, fsica, botnica, etc. i es
llicenci en Medicina. Fou director del Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona. Molt proper a les
idees del socialisme utpic i del romanticisme liberal, va ser deportat a Cuba (1837-1838) pel seu lligam
amb el progressisme radical barcelon i les seves collaboracions a El Constitucional.
Durant molt de temps, no hi ha hagut acord entre els historiadors catalans sobre qui samagava darrera
daquest pseudnim i alguns creien que podria tractar-se de Pere Felip Monlau. Albert Ghanime ha
desmentit aquesta possibilitat i ha demostrat que es tractava de Josep Andreu Fontcuberta. Veure, Albert
Ghanime, La identitat de Covert-Spring, un repte erudit, LAven, 174 (1993): 24-31.
53
progressistes. En canvi, el ms joves van adoptar aviat posicions fora ms moderades i

van deixar de banda les idees romntiques liberals que havien defensat fins aleshores.
Daquesta manera, el grup de joves moderats deix de banda les propostes poltiques,
socials i culturals del nucli progressista dels anys 1836-1843 i van comenar a
desenvolupar un paper destacat en el reforament i en la difusi de les idees
conservadores de personatges com Balmes, Mart dEixal o Rubi i Ors.
Lascens daquest sector moderat dintellectuals es va produir a partir de lany
1844, coincidint amb linici de la dura repressi que impos el govern amb el beneplcit
de les elits catalanes. Aquest grup aprofit locasi que se li proporcionava i amb lajut i
recolzament de la burgesia catalana va contribuir de forma decisiva a la creaci dopini
en la societat mitjanant la publicaci de nous diaris i revistes dorientaci marcadament
conservadora, com La Corona o La Discusin. Laliana, ms o menys tcita, entre el
grup de joves literats conservadors i els sectors ms reaccionaris del catolicisme
provoc va servir, en paraules de Fradera, per a usar la religi com a cana de mesurar
el que era lcit del no ho era.6 Com a resultat, el clima social i poltic es va tornar
irrespirable per a molts dels personatges dels corrents progressistes i molts es van veure
obligats a marxar fora de Catalunya, especialment a Madrid. Entre daltres, van marxar
personatges tan destacats com Laure Figuerola, Francesc Pi i Margall, Joaquim
Sanrom, Antoni Ribot, Pere Mata i Pere Felip Monlau.7
La partena daquest grup intellectuals progressistes i les repercussions que
tingu per al desenvolupament de la cultura liberal i de la cincia a la Catalunya del
XIX no ha estat gaire estudiada, per el cert es que va suposar un cop molt fort per a la
tradici liberal.8 Daquesta manera, Mari Cub, ladscripci liberal i progressista del
qual sembla prou clara, restava allat entre els ambients intellectuals catalans. Lexili a
Madrid de Mata i Monlau, dos dels principals defensors de la frenologia, i lascens del
grup de joves intellectuals conservadors cre un clima a Barcelona gens favorable a la
difusi de la frenologia i, com veurem ms endavant, del magnetisme animal. Aquests
sectors conservadors, ara dominants, van participar activament en la creaci duna
6
Josep Maria Fradera, Cultura nacional en una societat dividida. Patriotisme i cultura a Catalunya
(1838-1868), Barcelona, Curial, 1992, p. 182.
7
No tots van marxar per motius estrictament poltics, sin que alguns tamb ho van fer per interessos
professionals.
8
Els estudis de sntesi dhistria cultural a Catalunya no sn molt nombrosos i menys els referents al vuit-
cents. En tot cas, el volum coordinat per Jordi Casassas, Els intellectuals i el poder a Catalunya (1808-
1975), Barcelona, Prtic, 1999, s una bona referncia.
54
opini pblica contrria a les idees i a la persona de Cub i el van convertir en lobjectiu
dels seus atacs.
Segons Carnicer, lallament de Cub era tal que deix de participar a les
principals tertlies de la ciutat. Des de 1840 fins a 1850, ms o menys, sestabliren a
Barcelona dues tertlies on es reunien els principals intellectuals de la ciutat. Una
delles era la que organitzava el farmacutic Flix Gir i on assistien amb certa
regularitat Rubi i Lluch, Rubi i Ors, Mil i Fontanals, Piferrer i Ma i Flaquer, entre
daltres. Laltra tertlia, ms literria, es feia al Teatre Principal i lorganitzaven Mil i
Piferrer. Com es pot comprovar, les dues tertlies reunien el bo i millor de la
intellectualitat barcelonina de lpoca, per el fet que tots els que hi assistien
defensessin postures poltiques i socials fora moderades va fer que Cub deixs
dassistir a aquestes reunions.9
Ms enll de la certesa de lafirmaci de Carnicer, no ens ha destranyar
lallament de Cub, la ideologia liberal progressista del qual est fora de dubte. De fet,
al llarg dels seus textos trobem repetides mostres de voluntat reformista al servei de la
societat. Per a Cub, la frenologia hauria de servir per a fonamentar cientficament la
reforma del codi penal i de les presons, o, en la lnia de lhigienisme de Monlau, per a la
millora de les condicions laborals dels treballadors.10 Tots ells objectius daquells que
eren afins al liberalisme progressista. Daltra banda, Cub no sest dafirmar que totes
aquestes reformes shaurien de portar a terme dins del ms estricte respecte a la
propietat privada:
Acurdense los pobres y los afligidos, que es ley eterna del cielo, ley en que est
fundado el progreso humano, que si por ellos por sus propios esfuerzos individual o
colectivamente, no se remedian los males que sufren, sin atacar al propio tiempo los
intereses ni derechos de nadie [sic]; no hay ningn poder humano que se los
11
remedie.
9
Carnicer (1969), p. 155-156.
10
Per a Cub, com per a molts progressistes, les deplorables condicions laborals dels treballadors era una
de les fonts del crim: Esclavizada la muchedumbre a doce, catorce, diecisis horas de trabajo diarias, sin
tiempo para instruirse, sin adecuado alimento ni abrigo para sustraerse ni precaverse de la intemperie, se
envilece, embrutece y deteriora. (...) Del seno de esta miserable muchedumbre nacen casi todos los que
habitan y llenan los hospicios, los hospitales, las casas de beneficencia, y las calles, avergonzando los ms
afortunadas transentes, con sus macilentos o agonizantes rostros, y andrajosos o hediondos vestidos.
Cub, Sistema (1843), p. 236-237.
11
Ibdem, p. 227.
55
Una carta que Pau Piferrer envi a lescriptor mallorqu Josep Maria Quadrado
el 19 de febrer de 1844,12 poc abans que Cub viatgs a Mallorca per donar un dels seus
cursos, ens permet fer-nos una idea de lambient clarament hostil que hi havia entre els
cercles intellectuals barcelonins cap a la figura del frenleg catal.13 Alhora,
paradoxalment, reafirma la idea que aquests sectors respectaven, ms o menys, la
frenologia com a cincia. Malgrat la seva extensi, la reprodum ntegrament pel seu
inters:
Amigo mo: Primeramente, y antes que te veas sorprendido, te aviso de lo siguiente:
El seor Roca,14 como es tan bueno y tan poco mundano, y tal es? Sobradamente,
apenas recibi en la Biblioteca15 la visita del Sr. Mariano Cub Soler, que le adul a
l y a m hasta el extremo de decirnos que nuestro nombramiento le haba arrancado
lgrimas de gozo, cuando le ofreci recomendacin para contigo. Este tal es un
pjaro que, nacido en Catalua, tom el vuelo a la Amrica, donde le han acontecido
una porcin de aventuras que dan por resultado final un aventurero [sic] con sus
puntos de tramoyista. Tuvo la gracia o la mana o el fanatismo de hacerse frenlogo,
y ha vuelto a su patria creyendo encontrar una tierra de cafres, que soltaran sus
pesos duros por el gusto de hacerse palpar sus protuberancias huesosas del crneo.
Comenz su arte de birlibirloque adulando y alabando a todo bicho viviente, con lo
cual era de ver la prisa que se daban los sabios en pagarle con la misma moneda. El
medio era infalible, y la ciencia frenolgica deba necesariamente, por una
temporada, tener sus satlites, digo, deba tenerlos el Sumo Sacerdote o Gran Mago
que vino a desembrutecernos, porque nada ms natural que le frecuentasen y
admirasen los que con toda modestia y ruborcito se dejaban palpar delante de una
numerosa concurrencia y llamarse naturalistas, prudentes, concienzudos, amantes de
la ciencia, polticos, sentimentales, poetas, y no burros [sic]. Yo tuve el honor de
conocerle despus del bombardeo de 1842, es decir, cuando ya haba pasado el furor
palpamentario, y si antes los informes de Mil me haban prevenido contra el Gran
Mago, y ms que los informes sus medios y su proceder innoble y de saltimbanqui
famlico, su conversacin y su trato de todo punto me descubrieron quin era. T,
que conoces mi intrepidez y mi boca infernal o celestial, ya te hars cargo de cmo
le puse en el primer paraje que pude, que fue en casa de Brusi y con Balmes, el cual,
como es tan reservado y diplomtico por su inters, hasta entonces no haba chistado.
Nuestro hombre, en fin, se decidi en mal hora para l a dar un curso pblico de
12
Josep Maria Quadrado i Nieto (1819-1896). Escriptor mallorqu. Fou collaborador de Balmes de qui
fou gran amic. El 1842 es trasllad a Madrid per treballar amb Balmes i shi est fins al 1845. Entremig
va fundar a Palma la revista La Fe (1844). Actiu militant catlic, promogu fortes campanyes a favor de
la unitat religiosa. Tenim constncia que Piferrer coneixia a Quadrado de lestada que va fer a Mallorca
lany 1841. Veure Ramn Carnicer, Vida y obra de Pablo Piferrer, Madrid, CSIC, 1963.
13
Quadrado va ser un dels assistents al curs de Cub a Mallorca. Poc dies desprs dassistir al curs,
Quadrado inici una forta campanya contra Cub a la premsa mallorquina. Veure larticle Frenologa
publicat per Quadrado a la seva revista La Fe el febrer de 1844 i la resposta de Cub a la Revista Balear,
nm. 20, 17 de mar de 1844, p. 1-5. Un breu estudi de la polmica es troba a Esperana Bosch,
Alexandre Garca-Mas, Jaume Rossell, La Sociedad Frenolgica Mallorquina, Revista de Historia de
la Psicologa, vol. 12, nm. 3-4 (1991):269-279.
14
Es refereix a Joaquim Roca i Cornet, collaborador de Balmes a La Sociedad, i que havia estat nomenat
juntament amb Piferrer com a empleat de la Biblioteca de Sant Joan.
15
Es refereix a la citada Biblioteca de Sant Joan. Aquesta biblioteca es trobava a la desapareguda Riera de
Sant Joan, en el tamb desaparegut Monestir de Sant Joan de Jerusalem. Lany 1844 es va obrir al pblic i
tres anys desprs pass a dependre del Rector de la Universitat. Els fons daquesta biblioteca es troben
actualment a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Carnicer (1963), p. 41.
56
frenologa, a que invit a las seoras. Ello era una tertulia, pero en esta tertulia nos
encontramos algunos, entre ellos nuestros ms clebres mdicos, que no asistimos en
balde. La ignorancia de que hizo prueba no hay para qu decrtela; los disparates que
dijo, te daran mucho que rer; su exageracin, sin lmites; su descaro, no menor; su
locucin, muy mala. Este hombre habla de todo, de nada bien, y ni siquiera sabe
acabar una proposicin de cualquier materia. Tiene gran prctica en la frenologa,
pero la desacredita con su enseanza, con sus ningunos principios metafsicos, con
su ninguna claridad, con su ninguna definicin ni establecimiento de las relaciones
que hay entre el alma y los rganos materiales del cerebro, etc., etc. Puede que por
ah deslumbre, porque sabidos los rganos principales, que es lo nico hasta ahora
cierto de esta ciencia, a un hombre de tacto y de mundo y de alguna perspicacia le es
fcil ensartar un juicio de las cualidades del palpado. Cmo yo, que veo en ti tan
desarrollada la parte moral, no he de decir muy largamente que respetas los mayores,
que eres religioso, etc., etc., etc.? En fin, te lo participo para que no te comprometas,
y para que consideres nuestras recomendaciones como de ningn efecto. Para no
decirte sino alguno de sus rasgos, cuando Mil le habl de nuestros romances, l dijo
que eren en Espaa muy anteriores a los rabes; y preguntado por qu, respondi:
Qu quiere usted que le diga? Es una opinin particular ma. Hablando con l un
viernes, yo le dije que era tarde y deba asistir al concierto cuaresmal del teatro. Yo:
Como no hay comedia! l: Ah! Todava hay por aqu estas preocupaciones...? (y
al ver las caras serias de Mil i ma, a las cuales sus miradas estaban interrogando,
aadi que verdaderamente no lo son.) Quieres desconcertarle y dejarle que se
muestre cual es? Mantente reservado y un poco taciturno, y no te explanes sobre las
16
materias que traigas a colacin.
No ens ha destranyar el contingut i el llenguatge de la carta. Piferrer acostumava a usar

un estil violent i ofensiu quan parlava de persones amb les quals no compartia opinions i
que no li mereixien cap respecte; fins i tot, de vegades era ofensiu i burlesc amb els seus
propis amics -Balmes entre ells.17 La carta ens confirma que Cub es movia pels
principals ambients culturals barcelonins; que coneixia personalment a Antoni Brusi
(director i propietari del Diario de Barcelona), a Balmes, a Mil, al mateix Piferrer i,
com es mostra ms endavant, tamb a Vctor Balaguer.
Un altre aspecte important del contingut de la carta que Piferrer envi a
Quadrado s que es fa ress de la bona rebuda que inicialment havia tingut Cub entre
lelit cultural catalana. Segons Piferrer, els seus exmens cranioscpics atreien al bo i
millor de los sabios els quals es dejaban palpar delante de una numerosa
concurrencia. El fet que aquests exmens fossin pblics els convertia en autntics actes
de demostraci pblica de les virtuts de la frenologia. A ms, Piferrer tamb es feia
ress de lxit del curs que Cub havia donat a Barcelona durant la primavera de lany
anterior i confirma lassistncia de les figures ms rellevants de la medicina catalana del
16
La carta es troba publicada a M. Artigas, Epistolario de Pablo Piferrer, Barcelona, Real Acadmia de
Buenas Letras de Barcelona, 1930 (carta a Quadrado, de 19 de febrer de 1844). Tamb es troba
reproduda en lapndix 4 de Carnicer (1963), p. 305-307, don nosaltres lhem copiada.
17
Carnicer (1963), p. 86, 293.
57
moment. Per ltim, cal notar que els atacs de Piferrer es dirigien ms cap a la persona de
Cub, a qui acusa dinnoble i mentider, i no tant cap a la frenologia.18 De fet, el
testimoni de lescriptor Joaquim M. Sanrom confirma la polmica que suscitaven els
exmens cranioscpics. Ho relata aix a les seves memries:19
Mas as que entrbamos en lo de la segmentacin o pluralidad de los rganos
cerebrales, la cosa tomaba un aspecto tan cmico, que rayaba la caricatura. (...) lo era
aquella profusin de bultos, gibas i depresiones que los frenlogos os sorprendan en
la superficie del crneo; lo era hasta aquella monserga de terminaciones en tividad
[sic] que bramaban con la gramtica; y lo era, ms que nada, la gravedad con que los
Jerofantes de la Frenologa, mediante una solemne imposicin de manos y con
auxilio del medio duro, os repartan credenciales de sabio o de imbcil, de ladrn,
asesino o incendiario, de hombre de Dios u hombre del diablo, de genio del arte o
20
genio de la guerra (...)
Un segon testimoni ens confirma lallament de Cub. Ens referim a una carta
que Ma i Flaquer va enviar a Vctor Balaguer (1824-1901), aleshores una jove
promesa literria i protegit de Ma.21 La carta data del 5 de juny de 1851 i fou enviada
des del Balneari de Caldes de Montbui, on Ma sestava uns dies. En ella, Ma,
aleshores director del Diario de Barcelona, recrimina fortament a Balaguer, que el
substitua temporalment en el crrec, que durant la seva absncia hagus publicat un
article de Cub. Tant el to com el contingut de la missiva reflecteixen molt b
lanimadversi que despertava la figura de Cub entre el sector dintellectuals
conservadors, alhora que confirmen les simpaties que aquest despertava entre joves
progressistes com Balaguer:22
18
Tiene gran prctica en la frenologa, pero la desacredita con su enseanza (...).
19
Joaquim Maria Sanrom (1828-1895). Economista, va marxar a Madrid lany 1853 i poc desprs va
guanyar la ctedra deconomia poltica i dret administratiu a Santiago de Compostela. Posteriorment va
continuar la seva carrera acadmica a Madrid on es convert en un dels principals defensors de les idees
lliurecanvistes i on fou amic de Laure Figuerola.
20
Joaquim Maria Sanrom, Mis memorias, vol. I, Madrid, 1887, p. 312.
21
Sobre Vctor Balaguer, veure Joan Palomas i Monchol, Vctor Balaguer: Renaixena, revoluci i
progrs, Vilanova i la Geltr, El Cep i la Nansa, 2004. Veure tamb les diferents contribucions que es
troben a: Monserrat Comas i Gell (ed.), Vctor Balaguer i el seu temps. Actes del Seminari sobre Vctor
Balaguer inagurat al Museu dHistria de Catalunya el 23 de maig de 2001, Barcelona, Publicacions de
lAbadia de Montserrat, 2004; Vctor Balaguer. Romntic i liberal, a LAven, nm. 262, 2001.
22
Una carta que Cub va enviar a Balaguer el 15 de febrer de 1852 mostra, si hem de creure el testimoni
del mateix Cub, la simpatia que hi havia entre els dos i lacord pel que fa a les postures reformistes:
Sr. D. Vctor Balaguer,
Mi buen amigo. Se me figura que la idea de V. respecto a leer mi opsculo sobre la imposibilidad del
Comunismo e irreversibilidad del Progreso, pasada esta temporada de bailes y bullicio es muy buena.
Bajo este concepto, as en la Filarmnica como en la Filomtica, lo leer si se me otorga el permiso, en
los primeros das de la prxima venidera Cuaresma.
Como yo s que as en principio como en la prctica estamos de acuerdo respecto al derecho al trabajo, al
derecho a las simpatas benvolas, al derecho a la ayuda social, respecto al menesteroso que quiere
58
Retrat de Joan Ma i Flaquer i la seva famlia. Oli de Joaquim Espalter i Rull, 1842.
Vctor:
El diario de hoy me ha causado un verdadero disgusto: otra vez ridculos elogios a
Cub. No recuerdo que jams el Diario [sic] se hubiese prostituido hasta tal punto:
dentro [de] poco sus elogios valdrn lo que valen los tuyos para [?] la generalidad,
pues con tu optimismo has logrado que nadie les haga caso. Despus de lo que te dije
antes de partir, ni remotamente podra esperar una cosa semejante.
Creo que para tu bien debes romper el artculo que te ha enviado hoy: despus del
obligado elogio a un farsante, los que te prodigo a ti podran hacerte aparecer a los
ojos del pblico como el Cub de la literatura. Este es el resultado de un falso sistema
de cantar el gloria [sic] a todo, hasta a lo que no se comprende.
A m vuelta con la obra de Cub en la mano, que ahora tengo a la vista, te probar que
cualquier estudiante de ideologa puede encontrar en ella cualidades contrarias a las
que t le atribuyes: y crees pues que te conviene desacreditarte entre los inteligentes
para acreditar a otro entre los ignorantes?
trabajar bien, activa y honradamente, pero que o no sabe, o no puede buscarlo, o que si lo busca, no lo
halla [sic], deseara muy de veras tener sobre el asunto una conversacin familiar y particular con V.
As como del choque de la piedra y el eslabn sale la luz fsica, as del choque de opuestas opiniones sale
la ley moral. Nuestra pequea discusin el viernes ltimo, activ mi cerebro y produjo algunas
deducciones fundadas en hechos constantes y principios eternos, que acaso resuelven, de una manera
clara, explcita y terminante par todos los nimos, esa cuestin.
Yo no he querido ir a robarle tiempo, con una visita, porqu s que sino es el nico, es al menos el mayor
capital que V. posee; pero, s, repito, me alegrar volver a hablar con V. sobre el asunto, siempre que V.
pueda disponer sin perjuicio de algunos momentos, y V. se digna indicrmelos.
Dispense esta larga esquela esperando que su lectura no deba distraerle de otras ocupaciones ms
interesantes y tiles.
Suyo de corazn,
Mariano Cub y Soler.
Carta nm. 5200002, Epistolari de Vctor Balaguer 1871. A cura de Montserrat Comas i Gell. Fons de
la Biblioteca-Museu Vctor Balaguer.
59
Despus de tanto tiempo que trabajo para rehabilitar tu verdadero talento, que
algunos ponen en duda por la ligereza de tu proceder, me sales cada da con una
nueva pifia. Es la ltima vez que te hablo del asunto: mi resolucin est tomada: el
da que se repita lo de hoy, publico un comunicado manifestando mi opinin
contraria a lo que se diga, con el fin de que no se me atribuya complicidad en ello.
Tuyo,
23
Ma.
Els testimonis anteriors no deixen cap dubte de lallament de Cub, alhora que
reforcen la idea que laspecte ms polmic de la frenologia era la possibilitat de
determinar la personalitat dun individu mitjanant la palpaci del seu crani. Per qu
eren tan polmics els exmens cranioscpics? Dentrada cal dir que era laspecte ms
popular de la frenologia i, per tant, el ms fcilment atacable. Alhora, era laspecte ms
vulnerable de la doctrina de Gall, donada la dificultat de demostrar les localitzacions
que proposaven els frenlegs. Per la possibilitat que la psicologia humana pogus ser
llegida en la superfcie del crani amagava altres implicacions ms profundes. Tal i com
han apuntat per separat Michael Shortland i Steven Shapin,24 lexamen cranioscpic era
un poders instrument per a exposar pblicament lengany, lafectaci, la hipocresia i,
per tant, per a desemmascarar als impostors. Especialment, a aquells que ostentaven
illegtimament el poder, s a dir, aquells que sense ser-ne mereixedors ocupaven els
llocs ms privilegiats de la societat. Un bon testimoni daquesta visi ens la proporciona
un dels redactors de La Revista Barcelonesa en un article publicat el 7 de febrer de
1847,25 com a resposta a algunes de les postures defensades pels redactors de El Eco de
la Frenologa.26 Lautor, bon coneixedor de lanatomia i fisiologia del cervell, aix com
de lobra de Gall, adverteix als frenlegs que no es facin illusions pel que fa a
lacceptaci de la seva cincia per part de la societat en el catlogo de las ciencias o
artes cuya realidad est demostrada. La societat mai admetria una cincia que posava al
descobert les febleses humanes:
23
Carta de Joan Ma i Flaquer a Vctor Balaguer, enviada el 5 de juny de 1851. Carta nm. 5100009,
Correspondncia de Vctor Balaguer. Biblioteca-Museu Balaguer, Vilanova i la Geltr Fons de la
Biblioteca-Museu Vctor Balaguer.
24
Shortland (1987), p. 179-180 i Shapin (1975), p. 242.
25
Lautor de larticle signa amb el pseudnim R. No hem pogut esbrinar la identitat de lautor. La Revista
Barcelonesa. Peridico propagador de toda clase de conocimientos tiles, vol. II, nm. 1, 7 de febrer de
1847, p. 4-6. Lesmentada publicaci va aparixer el 2 dagost de 1846 i lltim nmero es va publicar el
25 de juliol de 1847. El seu director era Augusto de Burgos. De periodicitat setmanal, lobjectiu de la
publicaci era promoure les innovacions en agricultura i industria, aix com tota mena de coneixements
prctics i tils. Es va mostrar favorable a la frenologia i, en general, a tot tipus de progrs.
26
60
Poco conoce el corazn humano quien imagine que puede ser indiferente al hombre
que ejerce alguna autoridad o influjo en sus semejantes, ver a un frenlogo, fundado
en los datos y principios de la ciencia, exclamar: Este administrador de la hacienda
pblica es inclinado al peculado; ese magistrado carece de los rganos de la justicia y
de la moralidad; ese sacerdote, que tan virtuosas apariencias manifiesta, tiene
desarrollados los rganos del vicio, etc., etc. Y que no sea posible desmentir estas
aseveraciones por estar conformes con lo que ensea la frenologa, que suponemos
admitida entre las ciencias. Oh! Cunta molestia y afanes y sacrificios no sufre el
hombre para ocultar a los dems sus debilidades, sus malas pasiones, y todo cuanto
pudiera menoscabar el prestigio, o siquiera el buen concepto, de que goza entre sus
27
amigos, parientes, conocidos, sbditos, etc., si llegase a ser descubierto!
El fet que la seva prctica no requers dun estudi profund tamb generava
suspiccies, ja que era interpretat com un menyspreu cap a lactivitat intellectual de
lelit. Els frenlegs consideraven que la producci intellectual de lelit, a travs de la
qual aquesta justificava la seva posici dominant, era en la seva major part pura
especulaci. El fet que la frenologia pogus ser practicada per tothom augmentava la
sensaci que es tractava duna prctica fora de control i, per tant, perillosa.28 A ms,
lexamen cranioscpic proporcionava una explicaci cientfica per als consells
dautoajuda i de millora individual; una millora que alguns podien interpretar com un
ascens en lescala social.29 Tanmateix, com veurem en els propers captols, per als
frenlegs catalans aquesta millora tenia els seus lmits: el respecte a la propietat privada
i a la jerarquia social. Daquesta manera, la frenologia era usada per a argumentar contra
els esquemes poltics radicals que, com el socialisme, tenien com a objectiu millorar la
societat. Per als frenlegs catalans, aix com per a metges progressistes com Mata i
Monlau, aquests esquemes eren contra natura, ja que tenien com a objectiu alterar la
situaci natural de lindividu dins de la societat.30
27
Ibdem, p. 4.
28
Cooter va ms enll i considera que la frenologia va buidar el cap dels seus secrets i els va treure a
la superfcie. Daquesta manera, els sentiments de confusi, angoixa, culpa i impotncia que propiciava la
societat victoriana quedaven disfressats i, per tant, fora de consideraci. Per a Cooter, a travs de
lexamen cranioscpic es racionalitzava tota la naturalesa humana, cosa que legitimava la repressi dels
sentiments, del pensament abstracte i metafsic entorn de lnima, i de la sexualitat. En definitiva, la
frenologia assegurava que les preocupacions humanes estiguessin dacord amb les necessitats duna
societat industrial capitalista de disciplinats productors i consumidors. Al nostre entendre les conclusions
de Cooter sn excessivament conjecturals. La interpretaci que dna a la prctica de lexamen
cranioscpic difcilment se sost quan, com ha fet Shortland, sanalitza la importncia que per a Gall tenia
la sexualitat i el seu gaudi [Shortland (1987)]. Cal, per tant, un estudi molt ms aprofundit de les diferents
imatges que la frenologia va divulgar de la sexualitat i emocions humanes abans darribar a unes
conclusions que no estiguin predeterminades ideolgicament.
29
Veure sobretot el captol que Cooter dedica a estudiar lapropiaci que de la frenologia va fer
lowenisme britnic. On standing socialism on its head, Cooter (1984), p. 224-255.
30
Veure els captols 5 i 6 daquest treball.
61
El canvi dactitud dels ambients intellectuals de la ciutat vers la frenologia no

va impedir que Mari Cub continus amb la seva campanya de popularitzaci. El
segent pas era editar un text molt ms complet que el Manual de Frenologa i amb
pretensions cientfiques. El Sistema de frenologa, editat a finals de 1843, s un text
molt ben escrit i molt ben estructurat, dun gran rigor. En el prleg i en la primera part
del llibre es presenta la frenologia com a cincia al servei de la millora de lindividu i,
per tant, de la societat, alhora que es convida a tothom a estudiar-la ja que lobjectiu
final de la frenologia s fer a cada individuo de la raza humana, DICHOSO y FELIZ
[sic].31 Aquesta voluntat darribar a grans audincies es remarca quan Cub assenyala
que la frenologia s a labast de tothom:
Una de las ms preciosas ventajas de esta, sin disputa alguna, utilsima ciencia, es,
que est al alcance de un nio de medianas disposiciones, de ocho a diez aos de
32
edad, y que forma despus la base de cuantos estudios haya de regir.
Daltra banda, el format que es va escollir per a ledici del llibre tenia tamb com a
objectiu arribar a una gran audincia:
Para mi objeto, que es el de esparcir por todas las clases del Estado el conocimiento
de la Frenologa, me ha sido preciso publicar la presente obra en letra muy metida, y
en pginas muy grandes con respecto al tamao del papel. De otro modo no habra
sido dable reducir la obra a menos de dos regulares tomos en octavo, en cuyo caso
33
hubiera costado cuatro veces ms del precio al cual se vende ahora.
En el Sistema abunden les notes a peu de pgina, caracterstica poc habitual

entre els textos cientfics espanyols de lpoca,34 apareixen citats els principals tractats
de fisiologia i anatomia de lpoca i les principals publicacions mdiques i
frenolgiques (americanes, angleses, franceses i italianes),35 i Cub dialoga amb els
principals estudiosos de la frenologia -els Broussais, Combe, Dumoutier, Fowler, i
Vimont, a ms de Gall i Spurzheim. Lestructura del llibre tamb revela la voluntat
descriure un text cientfic a lestil anglosax. Desprs de presentar la frenologia, Cub
31
Cub, Sistema (1843), p. 11.
32
Ibdem, p. 12.
33
Ibdem, p. 7-8.
34
Shi poden trobar fins a 442 notes en 339 pgines.
35
Algunes de les obres de fisiologia i anatomia que cita sn les segents: Boscasa, Compendio de
Anatoma General, 1838; Burdach, Vom Baue und Leben des Gehirns, 1819-1822; Carrasco, Compendio
de Fisiologa, 1837; Larrey, Memoires de Chirurgie Militaire, 1812; Serres, Anatomie Compare du
Cerveau, 1824; Zuriaga, Compendio de Anatoma General, 1838. Pel que fa a les revistes, se citen entre
daltres: Medico-Chirurgical Review, Phrenological Journal i les actes de la Royal Society of
Edimburgh.
62
Taula de mesures de caps i cranis humans que apareix en la 1a edici del

Sistema de Cub. Algunes de les dades van ser preses pel mateix Cub, daltres
provenen destudis realitzats per frenlegs britnics i nord-americans. Font:
Cub, Sistema (1843), p. 278.
realitza una rigorosa descripci del cervell i dels seus rgans, aix com de les facultats
associades a cada rgan i del seus graus dactivitat. Lltima part del Sistema est
dedicada a les Aplicaciones de la Frenologa a la millora individual i social. El
contingut, lestructura i lestil en qu est escrit el Sistema posen de manifest que els
coneixements de Cub en relaci a la fisiologia i lanatomia del cervell eren
considerables i superiors als que tenia un metge format a la Barcelona de meitat del
vuit-cents.36
Primer semestre de 1844: campanya per Catalunya. Les visites a les presons
Donada la difcil situaci que es vivia a Barcelona, Mari Cub va optar per
continuar la seva campanya de divulgaci fora de la ciutat. Aix, a comenaments de
1844 el trobem realitzant cursos de frenologia a Vilanova i la Geltr, del 22 de gener al
2 de febrer, i a Vilafranca del Peneds, fins al 13 de febrer. Durant el curs de Vilanova
es van produir dos fets significatius que val la pena comentar. Duna banda,
parallelament a la fundaci de lhabitual societat frenolgica masculina que promovia
36
Per exemple, Cub afirma haver disseccionat, mesurat i pesat ms de dos mil caps, prctica gens
habitual entre els estudiants de medicina de lpoca. Cub, Sistema (1843), p. 32, nota 65.
63
Cub, es va fundar una societat femenina.37 Es tracta dun cas excepcional, ja que no
tenim constncia que es forms cap altra societat femenina a la resta de Catalunya i
Espanya durant els anys de propagaci de la frenologia.38 Daltra banda, el Boletn de
Medicina, Ciruga y Farmacia en el nmero del diumenge 17 de mar obria en portada
amb un article titulat Frenologa i signat conjuntament per Cub i quatre metges
vilanovins.39 Larticle explica el que va succeir durant el curs que havia donat Cub a
Vilanova i anava acompanyat duna carta dels metges avalant els fets.
En concret, larticle dna a conixer el guariment per part de Cub dun jove
vilanov de vint-i-un anys, Indaleci Roig, que havia protagonitzat diversos intents de
fuga de casa dels pares. Segons sexplica a larticle, Cub li va trobar lrgan de
lhabitativitat excessivament irritat:
(...) apenas le puse las manos en la cabeza, cuando not que hacia el vrtice superior
del hueso occipital, donde reside la habitatividad [sic], presentaba un calor de ms
de cinco grados que el natural del resto del pericrneo. Desde ese momento ya no me
cupo duda alguna que la habitatividad en aquel joven se hallaba enferma por
40
irritacin (...)
La curaci es va produir al cap de 10 dies grcies als consells que Cub va donar a la
mare del jove. En qu consistia el tractament? Segons Cub:
(...) para curarse slo es menester que cuando l conoce que est prximo el
paroxismo que se lo diga a V. o al que est cerca de l para impedirle la fuga hasta
que se le pase el arrebato el cual no le durar mucho tiempo. En el nterin bueno ser
que se distraiga cuando salga de su trabajo, que busquen algn bueno y divertido
amigo con quien pasearle todos los das y especialmente los domingos, que piense y
reflexione constantemente sobre la bobera de escaparse de su casa en busca de una
soada patria, y estoy cierto que no se pasarn quince das sin que el mismo conozca
41
que est curado.
37
Sembla que la societat frenolgica masculina es va dissoldre poc despus. Tanmateix, lany 1850 es va
tornar a refundar per Mag Pers i Ramona. Veure captol 6 daquest treball.
38
Poc sabem daquesta societat femenina, apart que estava formada per 6 dones, com a mnim, els noms
de les quals eren: Niceta Rafecas i Pasarell, Anglica Pasarell i Mil de la Roca, Dolores Domingo
Juliachs, Gertudris Sans i Ferre, Rosalia Roig i Puig i Juana Almirall. Cub, Lecciones de frenologa
(1852), p. 637.
39
Els quatre metges eren: Josep Puigdemasa, Carles Galceren, Joan Benach i Isidre Parellada. Boletn de
Medicina, Ciruga y Farmacia, 17 de mar de 1844, nm. 171, p. 1. El Boletn era el diari oficial de la
Sociedad Mdica General de Socorros Mtuos. A partir de 1850 es fusionaria amb La Gaceta Mdica
per donar lloc a El Siglo Mdico.
40
Boletn de Medicina, Ciruga y Farmacia, 17 de mar de 1844, nm. 171, p. 1.
41
Ibdem.
64
Deu dies desprs el jove visitava a Cub per agrair-li la curaci.42 La carta dels metges,
els quals havien assistit al curs de frenologia, dna fe de la veracitat dels fets. Pel seu
inters la reprodum ntegrament:
Los mdicos abajo firmados nos hallbamos presentes como alumnos en las clases
a que se refiere el Sr. Cub, y certificamos que efectivamente quedamos asombrados
de ver la correspondencia entre la irritacin de la habitatividad del joven Roig, y los
paroxismos a que todos sabamos que estaba sujeto. Este caso y otros no menos
importantes que nos hizo notar el Sr. Cub, nos han convencido con nuestro
distinguido Vieta que: la Frenologa se halla ya en un estado de cuyos
conocimientos no pueden carecer el fisilogo, la medicina prctica, la legislacin, la
43
moral, etc. Villanueva y Geltr a 7 de febrero de 1844.
A la carta apareix una oportuna referncia a Pere Vieta. De fet, els metges
vilanovins citen la carta que Vieta va enviar a Cub i que ja havia sortit publicada a la
primera edici del Sistema. La importncia de Pere Vieta com a referent per a la classe
mdica catalana es fa prou palesa en aquest testimoni. Cub nera molt conscient i per
aix no va dubtar en publicar la carta que Vieta li havia enviat. Daltra banda, cal
destacar el fet que el Boletn publiqus un article en portada dun no professional com
Cub. s molt probable que per tal daconseguir-ho, Cub fes acompanyar larticle amb
la carta dels metges que incloa la referncia a Vieta.44
Una vegada finalitzat el curs de Vilanova, Cub va viatjar fins a Vilafranca del
Peneds per impartir un curs de deu llions. A Vilafranca Cub va fer una visita a la
pres. Com ja hem comentat en el captol anterior, Cub digual manera que tots els
frenlegs anglosaxons (o de formaci anglosaxona en el seu cas) tenia per costum
visitar els hospitals i presidis de les ciutats on viatjava. Durant aquestes visites
realitzava exmens cranioscpics als malalts i presos amb lobjectiu desbrinar, en el
cas dels presos, quin havia estat el delicte que havien coms.45 Aquests exmens es
42
Le toqu en el acto la cabeza, y sent que su habitatividad tena, poco ms o menos el calor natural del
resto de la cabeza. Ibdem.
43
Ibdem.
44
No sabem del cert els motius del frenleg catal per a publicar larticle en una revista mdica de
Madrid, tot i que del Boletn ja era una ra prou important. Podrem pensar que era un excellent manera
de presentar-se a tota la classe mdica espanyola, per el cert s que Cub encara trigaria un any i mig en
comenar a divulgar la frenologia fora de Catalunya. Per aix, creiem que el ms probable s que Cub no
aconsegus publicar-lo a la nica revista mdica barcelonina existent aleshores, la Revista Mdico-
Farmacutica (1844-1845), i que opts per publicar-lo a Madrid on segurament el clima era ms
favorable. Per ltim, la carta dels metges de Vilanova ens fa pensar que potser el silenci pblic dels
metges catalans del qual hem parlat no fos tan accentuat entre els metges no barcelonins, com veurem en
el proper captol.
45
La possibilitat que, mitjanant lexamen cranioscpic, el frenleg pogus determinar el delicte que
havia coms el pres, va portar als frenlegs a ser acusats de determinisme. De totes formes, cal destacar
65
feien davant la presncia de diferents autoritats de la localitat, com ara jutges, notaris,
directors i/o encarregats dels presidis, etc. Segons testimoni del mateix Cub, el
procediment que seguia estava bastant establert:
Llamaba el Sr. Juez, o la autoridad que al efecto nos acompaaba, el preso que se le
antojaba, o que por alguna razn escoga, presentndose donde la concurrencia se
hallaba reunida para presenciar el examen. Llegado el detenido, sin decir yo palabra,
hacia mis observaciones, y escriba luego el juicio que por ellas y de ellas hubiese
formado: concluido lo cual se retiraba el examinado. El silencio se rompa con la
lectura de mi escrito, cuyo contenido se comprobaba con las condenas que al efecto
se tenan a mano, y con la opinin que de los examinados haban formado los
carceleros, alcaides, capataces u otras personas que los hubiesen tenido
constantemente a la vista. Por lo comn, estos exmenes han sido muy concurridos,
porque, como constituan la comprobacin ms solemne, ms eficaz y ms
fehaciente de las verdades frenolgicas, procuraba darles toda la publicidad
46
posible.
La funci legitimadora daquestes visites s prou clara i, com acabem de comprovar,

Cub nera del tot conscient. Normalment les feia acompanyat duna comitiva formada
per persones que assistien al seu curs i per les autoritats del presidi i per les autoritats
civils i religioses de la ciutat.47 Desprs de lxit de la demostraci pblica, la visita
finalitzava amb lobtenci per part de Cub de la corresponent carta certificada que
avalava la veracitat dels fets que shi relataven.
Aquestes visites ms enll de constituir una bona oportunitat per exercir la
prctica experimental, tenien un objectiu clarament social. Per als frenlegs, la reforma
del tracte al pres era un clar exemple de la utilitat de la seva cincia. Lexperincia els
portava a defensar que la major part dels criminals eren persones sotmeses als seus
impulsos, s a dir, dominades per una o dues facultats del cervell de mida excessiva. Per
exemple, la adquisividad, que molt desenvolupada podia conduir al robatori; la
amatividad, que desenvolupada excessivament portava a cometre delictes sexuals; o
la alimentatividad, que estava en lorigen de lalcoholisme. Per a la vegada, la
frenologia demostrava que la major part dels criminals milloraven amb disciplina i un
tractament moral correcte.48 Per tant, era possible reformar la ment del criminal, ajudar-
que la frenologia noms afirmava la propensi i/o tendncia cap al crim de la persona examinada, per
tant, tal i com no es cansaven de repetir els frenlegs, no negava el lliure albir.
46
Cub, Lecciones de frenologa (1852), p. 230. El subratllat s nostre.
47
Per exemple, durant la visita que va fer al presidi de Valncia lacompanyaven 12 persones, entre les
quals hi havia quatre advocats, dos terratinents, un metge i un presbter. Ibdem, p. 241.
48
Excepte en el cas daquells criminals en qu els rgans intellectuals i morals eren tan deficients que no
podien ser rehabilitats. de Giustino (1975), p. 147.
66
lo en la seva rehabilitaci i restablir la seva harmonia mental mitjanant el

desenvolupament de les facultats morals i intellectuals del subjecte.49
Aquestes idees soposaven al vell sistema penal que no esperava cap possibilitat
de millora del criminal i, a ms, el controlava mitjanant cstigs corporals. Els frenlegs
refusaven aquests mtodes violents per cruels i ineficaos i proposaven convertir els
presidis en hospitals morals. En altres paraules, defensaven el tracte individualitzat per
als presos i considerar-los com a malalts, fins al punt que el director de pres havia
dexercir de metge. Amb aquesta premissa de fons, el programa cientfic de
rehabilitaci del pres es basava en un combinaci dexercicis per augmentar la
moralitat, en la realitzaci de treballs diversos i en latenci individualitzada.50
Qu portava als frenlegs a lluitar per la reforma del sistema penal?
Evidentment, hi havia un inters humanitari que sexpressava amb fora en la lluita i
militncia a favor de labolici de la pena de mort. Tanmateix, no cal oblidar que
darrera la preocupaci dels frenlegs per assolir la rehabilitaci del criminal
samagaven les pors cap a la creixent violncia social que posava en perill, entre daltres
valors, la propietat privada. Aix, cal entendre la millora del sistema penal i la reforma
del tracte als criminals com una pea ms dun ampli programa social que tenia com a
objectiu crear una societat millor, ms racional i, per tant, menys perillosa.51
La relaci que van mantenir els frenlegs catalans i espanyols amb les autoritats
dels presidis i fins a quin punt els frenlegs van influir en els moviments en pro de la
reforma del sistema penitenciari s un tema que mereixeria ser estudiat a fons. Segons
Domnech, a Espanya les mesures per reformar el sistema penal defensades pels
frenlegs van tenir poc ress.52 En aquest sentit, s significativa la trobada que va
mantenir Cub amb el coronel Manuel Montesinos (1792-1862), comandant del presidi
de Valncia des de lany 1835 i Visitador General de los presidios del Reino durant el
govern dEspartero.53
49
Cooter (1984), p. 124.
50
A la prctica, moralitat significava instrucci regular, s a dir, al pres se li llegien contes i mximes
amb reflexions morals que el portessin a veure la futilitat i irracionalitat que hi havia darrera de cada crim.
Veure, de Giustino (1975), p. 149.
51
Cooter (1984), p. 124.
52
las autoridades encargadas de aplicar las innovaciones eren reacias al asunto. (...) no se crea en la
doctrina en la que el delincuente era tratado ms como un enfermo que no como sujeto de castigo.
Domnech (1977), p. 155.
53
Sobre Manuel Montesinos i la seva experincia al presidi de Valncia, veure Manuel Montesinos,
Reflexiones sobre la organizacin del Presidio de Valencia, reforma de la direccin general del ramo
econmico del mismo, Valencia, Imprenta del Presidio, 1846.
67
La trobada va tenir lloc mentre Cub visitava el presidi de Valncia el 27 dabril

de 1849.54 Sembla ser que no es coneixien, per que Cub havia sentit a parlar de les
reformes que Montesinos estava impulsant al presidi de Valncia. El coronel
Montesinos va iniciar una experincia singular a Espanya de reforma penitenciria
basada en leliminaci dels cstigs corporals, la reducci de la condemna, la introducci
de la llibertat condicional, en lensenyament doficis (el presidi de Valncia va arribar a
ensenyar fins a 40 oficis) i en la idea que el treball remunerat augmentava lamor propi
del pres i era el cam cap a la seva rehabilitaci. Aquestes idees coincidien plenament
amb les defensades pels frenlegs. Tanmateix, Montesinos no va aconseguir imposar
lexperincia de Valncia com a model per a una futura reforma dels presidis espanyols.
Els canvis dorientaci poltica a partir de 1844 van portar a aplicar models ms
restrictius i durs amb les condicions de vida dels presos.
Segon semestre de 1844: els primers experiments de magnetisme animal
El primer contacte de Cub amb les prctiques magntiques va tenir lloc als
Estats Units el mes de mar de 1842. Segons el seu propi testimoni, Cub va tenir un
primer coneixement de lexistncia dels fenmens magntics a travs de la lectura de la
premsa de Nova York, per encara no els havia experimentat en persona.55 En algun
moment entre mar i setembre de 1842, Cub va assistir a la seva primera sessi de
magnetisme anima, realitzada pel metge i frenleg americ Joseph Rodes Buchanan.56
Per tant, quan Cub va arribar a Barcelona ja tenia coneixement de lexistncia del
magnetisme animal i havia pogut observar els seus efectes.
Malgrat aquestes experincies inicials, Cub va trigar prop de dos anys a dedicar-
se a lestudi seris i aprofundit del magnetisme animal. Acabat lestiu de 1844 i desprs
dhaver finalitzat un viatge per terres gironines, Cub es va installar de nou a Barcelona
amb la intenci de dedicar-se a lestudi a lestudi del magnetisme.57 Durant els segents
sis mesos, Cub va realitzar tota mena dexperiments magntics amb lajuda i
collaboraci del tamb frenleg Mag Pers i Ramona. Com veurem ms endavant, entre
54
Cub, Lecciones de Frenologa (1852), p. 239.
55
Alfonso Teste, Manual prctico de magnetismo animal, (traducido y reformado por Mariano Cub y
Soler y Magn Pers y Ramona), Barcelona, Impr. de J. Verdaguer, 1845, p. 86.
56
Cub, Sistema (1843), p. 288.
57
Va fer cursos a Figueres (del 11 al 27 de juliol), Olot (del 6 al 15 dagost), Girona (del 26 dagost al 7
de setembre), La Bisbal (del 10 al 20 de setembre) i Torroella de Montgr (del 21 al 30 de setembre).
68
la vida de Pers i la de Cub existeixen parallelismes fora notables.58 Tots dos van
emigrar lany 1821 cap a Amrica, Pers a Cuba i Cub als Estats Units, i tots dos van
decidir tornar a Catalunya lany 1842. Molt segurament Pers va aprendre la frenologia a
Cuba, com Cub ho havia fet als Estats Units i cap dels dos era metge. Segurament els
dos frenlegs es deurien conixer a Cuba, on Cub va residir entre 1829 i 1832.59 Com
sha comentat anteriorment, el fet que dos dels principals divulgadors de la frenologia a
Catalunya vinguessin dAmrica no s casualitat, sin que t a veure amb la situaci de
llibertat que vivien les noves prctiques al Nou Continent.
Sabem poc del contingut dels experiments magntics que va realitzar Cub i
Pers, ms enll de qu el seu objectiu era arribar a una conclusi definitiva sobre
lexistncia dels fenmens magntics i sobre la possibilitat dusar el mesmerisme amb
finalitats teraputiques. Tanmateix, s que sabem del cert que Cub i Pers disposaven de
persones, majoritriament dones i nens, a les quals magnetitzaven sovint.60 Com a
mnim, tenim constncia que disposaven habitualment de tres joves, dos nois de 13 i 19
anys i una noia de 17.61 Com veurem en el proper captol, durant aquest perode la
presncia a Barcelona de magnetitzadors i de persones que es deixaven magnetitzar a
Barcelona, molt probablement a canvi de diners, va ser fora considerable.
Sembla ser que cap al final de la tardor, Cub ja estava convenut de lexistncia
dels fenmens magntics i de la seva utilitat teraputica. Ms enll de lloar el possible
rigor experimentador de Cub i Pers, ens preguntem a qu es devia la prudent actitud
dels frenlegs vers el mesmerisme. De fet, i a ligual que molts altres frenlegs
anglosaxons, Cub i Pers inicialment es van mostrar recelosos vers els magnetitzadors i
les seves prctiques.62 Tanmateix, ladopci del mesmerisme per part de molts frenlegs
va donar pas a una nova cincia que seria coneguda als pasos anglosaxons amb el nom
de phreno-mesmerism.63 Aquest procs es produeix a linici de la dcada dels
quaranta, entre 1842 i 1843, i molt centrat a Gran Bretanya i als Estats Units. La trobada
de les dues cincies fou un procs complex, per, com assenyala David de Giustino,
58
Veure captol 6.
59
Aquesta dada la dna Carnicer, per no podem assegurar la seva certesa. Carnicer (1969), p. 102.
60
La referncia a casos de magnetitzaci de dones i nens s habitual en Cub i Pers. Per exemple, sabem
del cas duna dona de Vilanova que era magnetitzada des de Barcelona per Pers. Veure: Teste, Manual
prctico de magnetismo animal (1845), p. 56-57.
61
Ibdem, p. 136, nota.
62
Per exemple, George Combe i el seu germ Andrew mai van acceptar que el mesmerisme aports res a
la frenologia. de Giustino (1975), p. 98.
63
El frenleg Dr Charles Caldwell va ser el primer en usar el terme. Ibdem, p. 47.
69
dalguna manera inevitable.64 La possibilitat de canviar el comportament duna persona

tocant i/o estimulant el corresponent rgan cerebral era una prctica molt seductora per
als frenlegs, ja que els permetia demostrar la utilitat de la seva cincia.65 A ms, tant la
frenologia com el mesmerisme es reclamaven basades en fets observables, sacostaven
cap al desconegut (la ment humana), tenien utilitats teraputiques i eren una mostra de
laven hum. Daltra banda, el freno-mesmerime oferia mitjans per tal de comprovar
de forma experimental la relaci entre els rgans del cervell i determinats
comportaments i actituds.66
Una vegada convenuts de les possibilitats que oferia el magnetisme animal, els
dos frenlegs es van dedicar a traduir i ampliar el Manuel pratique de magntisme
animal dAlphonse Teste,67 metge francs i doctor en medicina per la Facultat de
Pars.68 Cub i Pers, per, no noms van traduir el text, sin que tamb el van ampliar
amb els seus propis comentaris i amb notes a peu de pgina en les quals criticaven o
desenvolupaven les explicacions de Teste. De fet, hi ha seccions senceres de la versi
espanyola escrites ntegrament per Cub Pers.69 Aix s, sempre indiquen rigorosament
qu correspon a Teste i qu els correspon a ells.
Lobjectiu de la traducci era popularitzar el magnetisme animal i aix ho
indiquen els traductors en el prleg que redacten:
(...) ensear el arte del Magnetismo, propagar sus elementos por todas las clases del
Estado, y hacer alumbrar las ventajas inmensas que de l puede prometerse la
70
humanidad.
64
It was inevitable that phreno-mesmerism should have arisen. Phrenology paved the way by proving
the existence of mental faculties, and all that remained was to show that an independent force might
activate any of the faculties. Ibdem, p. 47.
65
Cooter (1984), p. 150.
66
Winter (1998), p. 118.
67
Teste, Manual prctico de magnetismo animal (1845). Per diferents notes i comentaris, dedum que la
traducci la van fer durant els mesos de febrer i mar de 1845. Durant aquests mesos Cub tamb
preparava la segona edici del Sistema.
68
Alphonse Teste (1814 - ?), metge francs. Es doctor a Pars lany 1837 i poc desprs es va dedicar a
lestudi del mesmerisme i a la publicaci dobres per difondre el nou coneixement. En aquest sentit,
destaca el Manuel pratique du magntisme animal (Pars, 1840). Posteriorment tamb sinteress per
lestudi i la prctica de lhomeopatia. Entre les seves obres destaquen: Transactions du magntisme
animal (1841), Expos sommaire de la mdecine magnetique (1842), Trait homeopathique des maladies
aigus et chroniques des enfants (1850) i Comment on devient homeopathe (1864). Veure Pierre
Larousse, Grand dictionnaire universel du XIX sicle (1866-1876), facsimil, Lacour, Pars, vol. 23, p.
10; Eric J. Dingwall, Abnormal Hypnotic Phenomena. A Survey of Nineteenth-Century Cases, London,
J.&A. Churchill Ltd., 1967, vol. I France, p. 113-125.
69
Apart de moltes notes introdudes per Cub i Pers, hi ha dues parts escrites ntegrament per ells: les que
es corresponen a les pgines 79-94 i 117-140.
70
Teste, Manual prctico de magnetismo animal (1845), prleg, p. 17.
70
El prleg acaba amb un llistat de les obres de magnetisme animal publicades a Frana
entre 1840 i 1845, per tal que serveixi com a referncia a tots aquells que vulguin
dedicar-se al seu estudi. La introducci del llistat de llibres va ms enll de levident
voluntat divulgadora de la traducci. Els traductors no noms volen donar a conixer els
fenmens magntics, sin que volen posar a labast de tothom, metges i no metges, la
prctica del magnetisme animal. I aquesta s una de les principals discrepncies entre
els traductors i lautor del Manuel. Per a Alphonse Teste, el magnetisme animal, com a
medi teraputic que shavia demostrat que era, noms havia de ser usat pels metges. En
canvi, Cub i Pers, que posen com a exemple els Estats Units on casi todas las artes,
oficios, ciencias, descubrimientos cientficos y profesiones son propiedad pblica,71
creien que ls del magnetisme animal no pertanyia noms als metges, sin que shavia
ls exclusiu duns pocs i posar-lo a labast de tothom:
(...) el magnetismo no ha de ser privilegio exclusivo de unos pocos, sino como la
naturaleza, abiertas sus puertas a todo el mundo. Si queremos saber lo que es el
magnetismo, y lo que el magnetismo puede dar de s, es menester que todos
magneticemos. (...) Que todo el mundo magnetice, pero que nadie principie a
72
magnetizar sino delante de un experto magnetizador: esta es nuestra divisa.
Darrera daquesta reclamaci de Cub i Pers samagava una lluita entre metges i
magnetitzadors pel control del nou coneixement. Com veurem ms a fons en el proper
captol, aquesta disputa va estar en el centre de les controvrsies entorn el magnetisme
animal.
Desprs dels mesos dexperimentaci i dels mesos de traducci de lobra de
Teste, Cub estava preparat per a incloure el magnetisme animal com a part dels seus
cursos de frenologia.73 Linters de Cub pels fenmens magntics residia en la seva
utilitat, en qu serveixen a la frenologia que ns la cincia mare. Per tant, per a Cub
el magnetisme animal era una eina teraputica, un mitj per a sanar i millorar el
comportament de les persones basant-se en els coneixements que proporcionava la
frenologia, que hauria de ser destudi obligatori per a tots els que es volguessin dedicar
a magnetitzar. I qu proporciona la frenologia al magnetitzador? Sobretot, un
coneixement profund de les capacitats de les persones i explicacions cientfiques per als
diferents comportaments dels individus quan es troben magnetitzats. Aix, segons Cub,
malgrat que tots tenim la capacitat de ser magnetitzats no tots la tenim igualment
71
Ibdem.
72
Ibdem, prleg, p. 12-13.
73
La primera vegada va ser durant un curs que va donar a Tarragona el mes de maig de 1845.
71
desenvolupada i, per tant, caldr examinar el crani dun individu per saber si ser
fcilment magnetitzable. Daltra banda, la frenologia tamb explica perqu els nens i les
dones sn ms sensibles al magnetisme animal que no pas els homes adults.74 Segons
Cub, lorganisme de la dona tendeix naturalment, en el seu estat sa, a ser dependent
duna potncia exterior i aquesta caracterstica t el seu origen en el volum i forma del
crani:
La depresin que en la cabeza del bello sexo se nota en la parte posterior-coronal,
manifiesta su dependencia; su abultamiento ceflico detrs y encima de las
abolladuras parietales, vociferen su instinto de no querer ofender, de desear agradar;
y el gran desarrollo de centro y parte anterior superior frontal de su cabeza pregonan
su veneracin, su fe, su sumisin, su indefinible propensin a librarse a ojos cerrados
75
a lo misterioso, a lo sobrenatural (...)
Per ltim, el fet que existeixen homes fcilment magnetitzables tamb t una explicaci
molt similar:
(...) la mayor parte de esos hombres, se parecan mucho a las mujeres por la
debilidad y la delicadeza de su organizacin; o se hallaban accidentalmente
colocados en ciertas condiciones fisiolgicas que por algn tiempo les haban hecho
76
perder la prerrogativa de su sexo.
Linters de Cub per les aplicacions teraputiques del magnetisme animal anava
acompanyat dun cert desinters per les controvrsies sobre la seva essncia. Les idees
que el frenleg tenia sobre lexistncia o no dun fluid magntic o sobre les
caracterstiques fsiques daquest fluid eren ms aviat ambiges i sembla que no estaven
en el centre de les seves preocupacions. Aquesta actitud de Cub enfront la qesti era
fora compartida per aquells magnetitzadors que no pertanyien a la classe mdica. Ara
b, aquesta certa indiferncia no implica que Cub no tingus unes certes creences sobre
les caracterstiques del fluid magntic. Per a Cub, la capacitat de magnetitzar no depn
del magnetitzador sin del subjecte a magnetitzar: ms concretament, de la disposici
de lorganisme de subjecte a lacci del fluid magntic. Per a Cub, plantejar
lexistncia del fluid magntic equival a prendre en consideraci lexistncia dun agent
fsic que circula per tot el sistema nervis:
74
Las mujeres, por lo comn, son mucho ms magnetizables que los hombres. (...) Entre la mujeres todo
conduce a someterlas naturalmente a cierta dependencia, que, en un estado normal, constituye en la
mayor parte de ellas, una de las particularidades ms notables de su organismo y de sus costumbres.
Ibdem, p. 65.
75
Ibdem, p. 66-67, nota 1.
76
Ibdem, p. 68.
72
Parece que por todo el sistema nervioso del cuerpo circula un fluido especial, como
la sangre por las venas, el fluido nrveo, el cual produce diferentes fenmenos
77
segn sean los varios estados en que se halla.
Tanmateix, de vegades Cub es mostrava ms prudent i fins i tot ignorant de la causa

que provocava els fenmens magntics:
La discusin sobre el magnetismo es por ahora imposible. En magnetismo no hay
ms que hechos o experiencias; sobre los cuales no puede an discutirse porque por
78
ahora son inexplicables por los principios o las leyes naturales conocidas.
Aquesta ignorncia, simulada o no, sembla que no el preocupava massa, ja que els fets
demostraven lexistncia de fenmens magntics, fos el que fos el magnetisme animal.
En definitiva, el que linteressava eren les seves possibilitats teraputiques.
Malgrat lambigitat de la seva postura, la creena en lexistncia dun fluid
magntic que circulava pel sistema nervis era bastant slida en Cub, fins al punt que
amb els anys va arribar a establir una analogia entre el sistema nervis i el sistema de
comunicacions per telegrafia elctrica. Malgrat que lanalogia no era original de Cub,
apareix moltes vegades en les seves ltimes obres. Segons aquesta analogia, la
comunicaci que pugui existir entre els rgans cerebrals i la resta del cos i entre el
sistema nervis duna persona i objectes orgnics i inorgnics externs sexplica com la
transmissi a distncia del fluid que circula pel sistema nervis:
Otra de las grandes pruebas, sujetas a experimentacin sensitiva, de que los rganos
de las facultades mentales tienen comunicacin entre s en virtud de una Telegrafa
elctrico-nerviosa, que los recorre todos, y en virtud de los cuarenta y tres pares de
nervios que salen del celebro, cerebelo y su istmo o mdula oblongada, es que el
fluido elctrico-nervioso que recorre los rganos cerebrales, y domina y da direccin
a los rganos extra-craneales, es directamente transmisible a objetos inorgnicos y
79
orgnicos, produciendo notabilsimos fenmenos.
Aquesta comunicaci seria possible grcies a qu aquest fluid es pot transmetre digual
manera que el corrent elctric es transmet a travs dels cables telegrfics:
Por Magnetismo no se entiende mas otra cosa sino las varias clases, jerarquas y
especies de fluidos elctricos nerviosos que recorren todo el organismo humano; as
como por magnetizar [sic] tampoco se entiende mas ni otra cosa sino el acto de
esforzarse un individuo, actor u operador, por introducir en virtud de miradas fijas,
tocamiento de dedos, frotaciones perpendiculares ligeras con las yemas de los dedos,
llamadas pasas o pases [sic], una mayor o menor cantidad de fluido elctrico
80
nervioso humanal, en el cuerpo de otro individuo, paciente u operador.
77
Cub, Polmica (1848), p. 129.
78
Ibdem, p. 121, nota 1.
79
Cub, Lecciones de frenologa (1852), p. 1002.
80
Ibdem, p. 1020.
73
Lanalogia entre el funcionament del sistema nervis i la telegrafia elctrica

estava fora estesa entre els freno-mesmeristes anglesos i molt probablement Cub la va
aprendre de les seves revistes. Tal i com comenta Iwan Rhys, lanalogia entre el telgraf
elctric i el cos hum, que va aparixer prcticament al mateix temps que sestenia el
nou mitj de comunicaci, servia en els dos sentits. 81 La metfora era tan temptadora
que es va estendre per a concebre la Gran Bretanya i les seves colnies unides pel
comer, el telgraf i el ferrocarril: els nervis de lImperi. La versemblana de la
metfora i dels fenmens magntics va atrapar al mateix Charles Wheatstone,
descobridor de la telegrafia elctrica, qui va collaborar amb John Elliotson en la
realitzaci dexperiments ptics i elctrics amb lobjectiu de provar el carcter fsic del
suposat fluid magntic.
La fora de la metfora residia en un doble aspecte: duna banda, el telgraf
havia domesticat lelectricitat (s a dir, la Natura) i, mitjanant el seu s, tamb la
societat; daltra banda, el desenvolupament de la nova tecnologia anava unit al
desenvolupament del ferrocarril. Aix, el ferrocarril i el telgraf eren percebuts com el
millor exemple del progrs de la humanitat i com a instruments de control de la Natura,
la Societat i les Colnies. A ms, el que unia la telegrafia i les experincies magntiques
era la fascinaci per poder substituir la mquina per la ment humana en lemissi i
recepci de pensaments i sons.82 Una analogia que es reforava amb latracci cap al
desconegut i que acompanyava i estimulava la difusi de la nova amalgama de
frenologia i magnetisme animal i que es convertiria en un dels orgens dels moviments
espiritistes tan caracterstics del fin de sicle. La creena en la possibilitat de transferir
el pensament, en la clarividncia i en altres fenmens similars, sexplicava per
lexistncia duna mena de fluid que recorria el sistema nervis i que a ligual que el
fluid elctric podia induir efectes a distncia. Lorigen i la fora daquesta metfora
prov duna tradici de llarga durada, que ha pres diferents formes al llarg dels segles i
que ha arribat fins als nostres dies, i que atribueix als fenmens elctrics i magntics
efectes curatius sobre el cos i la ment.
81
Just as its wires were rapidly transformed into fitting metaphors for the bodys nervous system, the
nervous system was seen as an apt picture of the telegraph network itself. Iwan Rhys Morus, The
Electric Ariel: Telegraphy and Commercial Culture in Early Victorian England, Victorian Studies, 39
(1996): 339-378, p. 375.
82
Winter (1998), p. 39, 54.
74
Conclusions
La situaci poltica i social a Catalunya va canviar substancialment desprs de la
Jamncia. Lltima de les grans bullangues, considerada per alguns historiadors com a
una autntica revoluci social, havia espantat la burgesia catalana, que havia vist
perillar, aquesta vegada s, lordre social. A partir de 1844, les classes dirigents
catalanes van optar per recolzar poltiques repressives i per portar a terme un nou
programa social, poltic i cultural clarament conservador amb la finalitat de regenerar
la societat catalana.
En lmbit cultural, els ms beneficiats pel canvi poltic van ser un grup de joves
literats que provenien dels sectors liberals progressistes i que havien evolucionat cap a
postures conservadores. Aquest grup format per, entre daltres, Joan Cortada, Joan
Ma, Manuel Mil i Pau Piferrer va optar per reforar les idees de Jaume Balmes,
Ramon Mart dEixal i Joaquim Rubi i Ors trencant amb els postulats liberals
progressistes de la generaci anterior. Lascens daquest grup de joves intellectuals
conservadors i el posterior exili de gran part daquells que havien protagonitzat les
bullangues i aldarulls de la dcada de 1830 va suposar una ruptura amb la tradici
progressista i un cop molt fort per a la cultura i la cincia catalana. Entre els que van
marxar, hi havia Pere Mata i Pere Felip Monlau, dos dels principals defensors de la
frenologia a Catalunya. Des daleshores, lambient cultural catal va deixar dafavorir la
divulgaci de la frenologia i Cub es va trobar allat dels cercles intellectuals, en els
quals predominaven els literats encapalats per Piferrer i Ma.
La frenologia, com daltres cincies de la vida del segle XIX, oferia la
possibilitat de diferents lectures socials i poltiques. Tanmateix, els atacs que va rebre la
prctica pblica dels exmens cranioscpics demostren que aquesta part de la doctrina
de Gall era vista amb suspiccia per amplis sectors de les classes dirigents. Les mateixes
caracterstiques de lexamen, basat en la palpaci de les suposades protuberncies del
crani, el convertien en una prctica a labast de tothom. La realitzaci pblica daquests
exmens, amb el conseqent perill de desvetllar les caracterstiques mentals dels
membres de lelit intellectual, els feia encara ms desafiants a ulls de les classes
dirigents, especialment, per no noms, entre els sector ms conservadors.
Laccent que els frenlegs posaven en les possibilitats de millora individual
podia fer que les classes treballadores interpretessin que lascens social era possible.
Tanmateix, els mateixos frenlegs, conscients daquest perill, posaven un lmit a
75
aquesta millora: la preservaci dels valors bsics burgesos (la famlia, la propietat
privada, el valor del treball, etc.). Una limitaci que venia recolzada pel carcter
cientfic de la frenologia, el qual demostrava la inutilitat de les reformes socials de caire
radical que, com el socialisme, desafiaven la natural jerarquia social de la frenologia.
La difcil situaci que es vivia a Barcelona va empnyer Mari Cub a continuar
la seva campanya de divulgaci fora de la ciutat. Lluny de la capital, lambient era ms
favorable a la frenologia. Els cursos que Cub va donar a principis de 1844 a Vilanova i
a Vilafranca del Peneds van ser un xit i la reacci dels metges va ser fora positiva,
especialment a Vilanova. Com veurem en el proper captol, aquesta experincia es va
repetir lany segent en els cursos que Cub va donar a Tarragona i Reus. Durant
aquestes estades fora de Barcelona, Cub tamb va aprofitar per visitar les presons de les
diferents poblacions on impartia el seu curs. Cub compartia amb la resta de frenlegs la
creena que la reforma del criminal era possible i un dels objectius daquestes visites era
mostrar la utilitat de la frenologia per a la reforma de la societat.
La prctica del magnetisme animal es va estendre a Barcelona i tot Catalunya
durant la segona meitat de 1844. Cub, que havia conegut el magnetisme animal als
Estats Units, va iniciar els seus experiments desprs de lestiu de 1844 juntament amb
Mag Pers i Ramona. Malgrat les reserves inicials, Cub i Pers de seguida es van
convncer de les utilitats teraputiques que oferia el magnetisme animal. Al cap i a la fi,
la possibilitat de modificar el comportament duna persona mitjanant lestimulaci
dun dels seus rgans cerebrals era massa atractiva com per no considerar seriosament
el seu estudi. Linters de Cub pel magnetisme animal se centrava en el seu component
teraputic i no tant en lestudi sobre el suposat carcter fsic del fluid magntic. Amb els
anys, per, Cub es va convncer del carcter fsic del fluid magntic. Per als freno-
mesmeristes com Cub i Pers, el fluid magntic circulava pel sistema nervis com
lelectricitat ho fa pel cables de telegrafia. De fet, lxit de la telegrafia elctrica
proporcionava als magnetitzadors una excellent imatge per a entendre i conceptualitzar
la comunicaci que es produa entre magnetitzador i subjecte magnetitzat durant les
sessions de magnetisme.
76
-Barcelona magnetitzada-
3
Barcelona magnetitzada
Despus de pasarle y volverle a pasar las manos,

cierra la sonmbula los ojos, se duerme, y ronca como
si no hubiese Dios. sta es la ocasin; ste es el
trance.
Louis Huart, Fisiologa del mdico, traducida por N. N.,

Barcelona, Imprenta de Juan Oliveres, 1848, p. 52.
Introducci
Al llarg de les dcades de 1830 i 1840, les prctiques mesmriques van viure de
nou un perode de popularitat a Europa, sobretot a Anglaterra i a Frana, i als Estats
Units. s durant aquest perode que la prctica del magnetisme animal es va
popularitzar a Catalunya. Concretament, durant la tardor de 1844 i la primavera de 1845
lactivitat dels magnetitzadors catalans, la major part dels quals resten en lanonimat, va
ser considerable. Els testimonis proporcionats pels traductors catalans de textos de
magnetisme francesos, aix com les notcies aparegudes a la premsa barcelonina, ens
demostren que el magnetisme animal esdevingu, en paraules de Vctor Balaguer, la
conversacin de moda en nuestra capital.
Efectivament, durant aquest perode el magnetisme animal es va situar en el
centre de la vida cultural catalana. Entre daltres activitats que van realitzar els
magnetitzadors, cal destacar sobretot les nombroses sessions de magnetisme que es van
celebrar en espais privats i pblics, algunes delles davant grans audincies, les quals
van aixecar lexpectaci de gran part de la societat catalana. En aquestes sessions els
magnetitzadors mostraven els fenmens extraordinaris que produa el fluid magntic.
Aix, els catalans van poder observar com els individus magnetitzats escrivien poesies
(algunes de les quals desprs es van publicar a revistes com El Genio de Vctor
Balaguer), llegien textos que no podien veure, veien a travs de la punta dels dits de la
m (fenomen anomenat pels magnetitzadors transposici de sentits), transmetien
pensaments a distncia, i mostraven insensibilitat fsica en membres del cos.
Els metges catalans no van romandre aliens a les prctiques magntiques. Hem
trobat testimonis que demostren que el magnetisme animal va despertar linters de
77
nombrosos metges i estudiants de medicina. Concretament, hi ha diversos testimonis

que demostren la realitzaci dexperiments de magnetisme per part de metges catalans,
tot i que es preserva la identitat dels facultatius. Tanmateix, els metges no van participar
en les agres polmiques que es van desenvolupar a la premsa barcelonina durant la
primavera de 1845. El seu silenci pblic confirma la incomoditat i desconfiana amb
qu eren percebudes les prctiques magntiques, vistes per la major part de facultatius
com a una font de descrdit de la seva autoritat natural com a guaridors. La prctica
del magnetisme animal, per tant, es convert en terreny de disputa entre els metges
favorables a la nova cincia i els magnetitzadors. Mentre que els ltims reclamaven el
dret a estudiar-la, exercir-la i difondre-la, els primers denunciaven lactitud dels
xarlatans.
La popularitzaci del magnetisme animal a Catalunya
La popularitzaci de les prctiques magntiques a Espanya, i ms concretament

a Catalunya, va tenir lloc durant la dcada de 1840. Durant la segona i la tercera dcada
del segle shavien produt tmids intents dintroducci del magnetisme animal, tant a
Madrid com a Barcelona.1 Aquests intents, per, no van tenir gaire repercussi, ms
enll de petits cercles, i no va ser fins a principis de la dcada dels quaranta que el
fenomen va arribar a ser veritablement popular, principalment a Catalunya. La
perioditzaci que proposa Ellenberger per a la difusi del magnetisme animal ens
1
El primer testimoni que tenim de la realitzaci de sessions pbliques de magnetisme animal a Espanya
s de 1816. El metge catal Ignasi Graells (1775-1856), va publicar a Madrid un breu llibret que porta per
titol Memoria y Notcias del magnetismo animal y de sus efectos portentosos sobre la economa animal.
Lobjectiu del llibret era divulgar els fenmens magntics per tal que el lector pogus jutjar con
moderacin. En la introducci del llibret sens informa de la celebraci de sessions magntiques a la
Cort de Madrid durant el mateix any. Aquestes sessions les realitzava un oficial de lexrcit que havia
aprs a magnetitzar mentre es trobava captiu a Frana (p. 6). Segons Graells, les activitats magntiques
daquest oficial van causar tal expectaci que es van repetir amb assidutat i es van convertir en el motiu
principal de conversa de les tertlies madrilenyes.
El segon intent que ens ha arribat de la divulgaci del magnetisme animal a Espanya sn les memries
que el prestigis metge Felix Janer va llegir a la Acadmia de Cincies de Barcelona l11 de juny de 1823
i el 9 de juny de 1824. Per aquella poca, Janer estava al crrec de la Direcci dElectricitat, Pneumtica,
Meteorologia i Magnetisme animal de lAcadmia de Cincies i era catedrtic de medicina a Cervera. Les
memries de Janer tenien per objectiu donar a conixer el magnetisme animal als acadmics. Janer es
proposava analitzar detingudament tots els fenmens magntics i arribar a un judici definitiu sobre la
credibilitat i fiabilitat de les prctiques magntiques. El 23 de setembre de 1824, un any desprs de la
caiguda del rgim liberal, Ferran VII va decretar el tancament de totes les acadmies cientfiques. Molt
segurament aquest fet va impedir que Janer finalitzs el seu projecte i, per tant, que continus la
divulgaci del magnetisme animal a Barcelona.
78
serveix per a contextualitzar aquest procs a Catalunya.2 Segons Ellenberger, la tercera

etapa va tenir lloc durant les dcades de 1840 i 1850, i es correspon amb el perode de
veritable difusi del magnetisme animal a Catalunya.
La publicaci lany 1841 de la traducci del Trait thorique et pratique du
magnetisme animal del magnetitzador francs J.J.A. Ricard es pot considerar com el
punt de partida del perode de divulgaci del magnetisme animal a Catalunya.3 Els
annims traductors del llibre ens confirmen que des de principis de la dcada es
realitzaven sessions magntiques a la ciutat de Barcelona. Aquestes sessions eren ms o
menys de carcter pblic, se celebraven en cases privades i sembla que per a audincies
poc nombroses. No ens ha estat possible esbrinar la identitat dels traductors del llibre de
Ricard, per alguns comentaris que podem trobar a la part final del llibre ens indiquen
que s probable que fossin dos professionals liberals, potser fins i tot metges.
Aquestes sessions tenien com a objectiu alejar toda sospecha de los
expectadores i els traductors consideraven que la realitzaci daquestes sessions era
una de les maneres ms fcils de convertir els incrduls.4 Els experiments que es
realitzaven durant les sessions eren els mateixos que proposava Ricard al seu text. Els
traductors tamb ens informen de la dificultat que van tenir per aconseguir
somnmbules i somnmbuls:
Aunque nuestras ocupaciones no nos han permitido ir en busca de alguno o algunos
somnmbulos lcidos, como hubisemos querido, para ofrecer a nuestros lectores un
catlogo ms o menos extenso de experimentos magnticos hechos en el pas,
daremos noticia, sin embargo, de algunos fenmenos curiosos que a la vista de varias
personas aficionadas al magnetismo ha presentado una somnmbula que, a pesar de
lo poco que prometa al principio, hemos tenido la constancia de magnetizar
5
diariamente e irla educando por espacio de mes y medio.
El testimoni dels traductors ens porta a interrogar-nos sobre la identitat de les persones
que se sotmetien a lacci dels magnetitzadors. A diferncia del que va succeir a Gran
Bretanya i a Frana, no ens ha arribat cap nom ni cap cognom de les somnmbules i
somnmbuls catalans: resten en el mes absolut anonimat.6 Malgrat que no sabem gran
2
Ellenberger (1970, edici de 1994), p. 83. Alan Gauld proposa, encara que no explcitament, una
perioditzaci similar a la dEllenberger, Gauld (1992).
3
J.J.A. Ricard, Trait thorique et pratique du magnetisme animal, Pars, 1841. Traducci espanyola:
Tratado teorico practico del Magnetismo Animal o Metodo facil de aprender a magnetizar, Barcelona,
1841 [2a edicio: 1845]. Sobre Ricard, veure Dingwall (1967), vol. I, p. 125-143.
4
Ibdem, p. 253-258.
5
Ibdem, p. 270.
6
A Anglaterra les germanes OKey, somnmbules de John Elliotson, van ser les ms conegudes, encara
que tamb hi ha altres casos que van tenir fora popularitat, com el de lescriptora Harriet Martineau.
79
cosa sobre la seva identitat, s que sabem que majoritriament eren noies i nois joves,
dedats inferiors als vint anys. El llenguatge utilitzat pels traductors i el fet que restin en
lanonimat ens porta a pensar que segurament es tractava de persones que pertanyien a
les classes socials ms desafavorides.7
Un dels objectius dels experiments que portaven a terme els magnetitzadors era
provar el carcter fsic del fluid magntic. Per tal que els experiments tinguessin
validesa, calia que complissin amb els estndards cientfics. Per tal dassegurar-ne
lobjectivitat del resultat, doncs, era indispensable que els individus que se sotmetien a
lacci del fluid magntic participessin el menys possible en lexperiment. Tanmateix,
el seu testimoni era fonamental per a verificar lexperiment. Aquesta doble necessitat
dobjectivitat i verificabilitat va comportar que les persones magnetitzades
desenvolupessin un doble rol: actuaven a la vegada com a subjectes experimentals i com
a instruments de mesura.8 Aquesta doble condici noms la podien complir aquells
membres de la societat que a ulls dels magnetitzadors fossin menys capaos de simular
falsos comportaments i, per tant, que el seu comportament fos el ms proper possible al
dun animal i/o mquina. Ls de membres de baixa extracci social obea a la
necessitat de complir amb aquesta condici. Daquesta manera, els magnetitzadors
aconseguien que els seus experiments acomplissin els estndards cientfics.9
Barcelona magnetitzada: la tardor de 1844
A finals de la dcada dels trenta, el magnetisme animal es va estendre amb

rapidesa pel mn anglosax: primer a Gran Bretanya, pocs anys desprs als Estats Units
i de nou a Frana, sobretot fora de Pars. Al llarg daquesta etapa el magnetisme animal
va ser finalment rebutjat per lelit de la medicina parisenca, per aix no signific en
cap cas una disminuci de la seva popularitat com a eina teraputica ni tampoc que
minvs linters pel seu estudi. Aquesta nova fase en la difusi del magnetisme animal
s la que arrib a Barcelona al llarg de la dcada de 1840.
Winter (1998), captol 3; Roger Cooter, Dichotomy and denial: Mesmerism, medicine, and Harriet
Martineau, a Marina Benjamin (ed.), Science and sensibility: Gender and scientific enquiry, Oxford,
1991, p. 144-174. En el cas francs, les somnmbules ms conegudes van ser Calixte Renaud,
somnmbula de Ricard, Prudence Bernard i el somnmbul Alexis Didier. Veure Gauld (1992), p. 164.
7
Alison Winter ha pogut confirmar que a Anglaterra les persones magnetitzades eren normalment
immigrants irlandesos que pertanyien als estrats mes baixos de la societat i, en molts casos, eren malalts
que havien ingressat en els hospitals en qualitat de charity patients. Winter (1998), p. 60-63.
8
Ibdem.
9
Ibdem.
80
Reproducci caricaturesca duna sessi de magnetisme. Font:

Louis Huart, Fisiologa del mdico, Barcelona, Imprenta de Juan
Oliveres, 1848.
No hem trobat gaireb cap referncia que ens confirmi la realitzaci de sessions
de magnetisme animal a Barcelona ni a la resta de Catalunya al llarg del perode que
transcorre entre la publicaci de la traducci del text de Ricard i la tardor de 1844. s
molt probable que es continuessin fent sessions ms o menys privades i sense gaire
ress pblic, per no podem assegurar-ho. Del que no hi ha cap mena de dubte s que a
principis de la tardor de 1844 a Barcelona es va comenar a viure una autntica febre
magnetitzadora. Hem trobat fora testimonis que es fan ress de la presncia pblica
dels magnetitzadors, entre els quals alguns metges, i dels quals com a mnim hem
identificat una desena.10 El mateix Cub en la traducci del text de Teste hi fa
referncia:
Barcelona, clebre en todas pocas por tantas bellas y raras prendas, lo ser mas
aun en los tiempos venideros por el vido inters y liberalismo con que en ella se ha
acogido el Magnetismo Animal. Muchos son los que hoy da magnetizan,
muchsimos ms los que han sido magnetizados, y hasta ahora yo no he odo hablar
de ningn inconveniente (...) y especialmente en Barcelona, donde el magnetismo
tanto se ha popularizado. 11
10
El nombre de persones que practicaven el magnetisme animal a Barcelona s molt difcil de determinar,
per nhem comptat una desena. Com veurem una de les caracterstiques daquest perode s que els
magnetitzadors apareixien a la premsa sota pseudnim, excepte Cub. Tampoc tenim constncia de la
identitat de cap metge que practiqus el magnetisme animal.
11
Teste, Manual practico de Magnetismo Animal (1845), p. 11.
81
Lexpectaci havia arribat fins a tal punt que es realitzaven composicions

literries sota efecte del magnetisme animal. Cub i Pers ens relaten el cas duna
coneguda poetessa, de nom ngela Grassi, cuyas bellas composiciones poticas en
estado de sonambulismo ya conoce el pblico.12 El mateix cas fou lobjecte dun
interessant article que va publicar Vctor Balaguer el mes de desembre de 1844 a la
revista El Genio.13 Ja hem vist breument en el captol anterior que Balaguer mantenia
una bona relaci amb Cub, tot i loposici del seu mentor Ma i Flaquer. Larticle de
Balaguer, que apareix signat amb la inicial B., cont una descripci molt detallada
duna de les mltiples sessions de magnetisme a qu es va sotmetre lesmentada
poetessa. Lobjectiu de les sessions era aliviarla de una dolencia que dicha seorita
estaba padeciendo i el magnetitzador era un tal profesor D. Federico Zulueta.14
Balaguer ens comenta que durant les primeres sessions, lobjectiu era cuidar de su
enfermedad y de los remedios que podran aplicarserle, per que poc desprs el
magnetitzador va aconseguir prepararla para escribir. Efectivament, al cap dalgunes
sessions, Grassi va poder realitzar sota els efectes del magnetisme una srie dactivitats
que van despertar ladmiraci dels presents, entre els quals es trobava el jove Balaguer.
Entre daltres, escriure una poesia, desprs dhaver-se traslladat al cim del Tibidabo,
que apareix reproduda a les mateixes pgines de El Genio:
A los pocos instantes de mirarla fijamente, el magnetizador inclin la cabeza sobre
la almohada y cay en un sueo profundo del cual nada era bastante a despertarla:
paralizados sus odos, ya no distingui las voces de los que en el aposento estaban y
slo sigui con nosotros una agradable conversacin, pues esta fue la voluntad del
magnetizador. Esto es una de las cosas que encontramos ms sorprendentes. La
sonmbula slo habla con aquel que desea el magnetizador, siendo completamente
sorda a los gritos y voces de los dems que estn junto a ella. A poco rato pronta a
obedecer la menor intencin del nico que en aquellos momentos tena poder sobre
ella la vimos levantarse y pasear en el aposento, leer el diario de Brusi [Diario de
Barcelona] con los ojos cerrados y volverse a sentar guardando la incmoda postura
de tener en alto los pies, a un palmo del suelo, por haberla magnetizado el aire y creer
ella que apoyaba sus pies en taburete.
En seguida se le acerc una mesa dispuesta con papel y tintero y empez a escribir
rpidamente, con los ojos cerrados, una admirable escena de un drama titulado
LEON [sic], el cual anunciamos en uno de nuestros pasados nmeros haber sido
presentado en el Teatro de Santa Cruz. Habindole dicho en seguida el magnetizador
que se trasladase a la cumbre del Tibidabo y describiese el espectculo que ante sus
ojos se presentaba, dcil a su voz empez a escribir rpidamente la poesa que a
12
Angela Grassi de Cuenca (1826-1883). Poetessa dorigen itali, tot i que nascuda a Barcelona resid la
major part del temps a Madrid on public diverses obres de teatre i algunes novel.les.
13
Vctor Balaguer, Magnetismo, El Genio, t. 1, nm. 9, 8 de desembre de 1844, p. 99-101. La revista El
Genio tamb va publicar dues poesies escrites per J. M. Recasens amb ttol Frenologa i Magnetismo,
respectivament. Veure: El Genio, t. II, nm. 11, 20 de juliol de 1845, p.128-129.
14
Ibdem. En relaci a la identitat del magnetitzador, no hem pogut trobar cap dada.
82
continuacin transcribimos y que dicha seorita Grassi con su amabilidad

acostumbrada nos ha permitido insertar. 15
Com demostra el testimoni de Balaguer, les sessions de magnetisme van proliferar

durant els mesos de la tardor i de lhivern daquell any. El magnetisme, en paraules de
Balaguer, era la conversacin de moda de nuestra capital. Per els magnetitzadors
annims no eren els nics ocupats en lestudi de la nova cincia. Durant el mateix
perode, Cub i Pers estaven realitzant els seus experiments privats amb lobjectiu de
verificar lexistncia dels fenmens magntics; Monlau, des del seu exili a Valncia,
tradua uns textos del prestigis metge francs Lon L. Rostan sobre magnetisme
animal; i el metge mataron Joaquim Pascual presentava una memria a lAcadmia de
Medicina titulada Reflexiones sobre el Magnetismo Animal y sus efectos.16
Efectivament, el magnetisme animal tamb va despertar lexpectaci entre els
metges barcelonins. Malauradament, per, prcticament no tenim testimonis directes de
la realitzaci de prctiques magntiques per metges; en canvi, s que ens han arribat
moltes ms referncies indirectes. Aquest fet s fora significatiu i el comentarem ms
endavant quan tractem el silenci dels metges catalans durant la polmica de la
primavera de 1845. Els testimonis indirectes ens han arribat a travs de la premsa com
veurem mes endavant- i, sobretot, a travs dels comentaris de Cub, Pers i Monlau en
les seves traduccions dels manuals francesos de magnetisme animal. Per exemple,
Monlau comenta linters pel magnetisme animal entre els professors de medicina ms
joves:17
Con el objeto de que empiece a fijarse la opinin de las personas curiosas y capaces
de juzgar, y deseoso de secundar el laudable movimiento que se nota en alguna de
nuestras capitales [Barcelona?], donde varios jvenes profesores se ocupan de
18
provechosos ensayos y experimentos.
15
Ibdem.
16
Joaquin Pascual, Reflexiones sobre el Magnetismo Animal y sus efectos, Memria presentada a la Reial
Acadmia de Medicina i Cirurgia el 26 de novembre de 1844, vol. XIII, p. 330.
17
Linters pel magnetisme animal entre els joves professors i els estudiants tamb es donava a la Gran
Bretanya. Winter (1998), p. 57.
18
Lon L. Rostan Del Magnetismo Animal, Valencia, 1845, p. 3 del prleg.
83
Cub i Pers ens proporcionen dues informacions ms que ens confirmen que hi havia
metges catalans que realitzaven prctiques magntiques:
Anteanoche, segn nos han informado, en una reunin (aqu en Barcelona) sucedi
otro anlogo caso con un Seor mdico magnetizador y otro Seor mdico que se
19
burlaba del magnetismo.
I fins i tot algun daquests metges era prou conegut:

Pocos meses hace que sucedi un caso anlogo, y quiz de mayor inters y
gravedad en Matar. La enferma fue magnetizada por un clebre mdico espaol,
20
que, como el seor Teste, cura magnticamente.
Tamb Cub en la primera edici del Sistema (1843) es refereix a un distinguido

catedrtico de esta ciudad que realitzava experimentos sobre magnetismo animal
mentre ell estava preparant ledici del seu llibre.21 Quan tractem la polmica que es
desferm a la premsa barcelonina durant la primavera de 1845, trobarem ms testimonis
sobre la realitzaci dexperiments magntics per part de metges. Com acabem de
comentar, prcticament no ens han arribat testimonis directes dels experiments de
magnetisme animal que realitzaven els metges catalans, excepte un: la ja esmentada
memria que el metge Joaquim Pascual va presentar el 26 de novembre a lAcadmia de
Medicina. Pascual va escriure-la desprs dassistir a unes sessions magntiques
realitzades pel seu amic i metge Caiet Cruxent que acabava darribar dels Estats Units.
El contingut de la memria de Pascual no s tan interessant com la persona de Cruxent,
per ens detindrem un moment en analitzar-la. La memria consta de dues pgines en
les que Pascual posa en dubte lexistncia del fluid magntic, per no qestiona els
fenmens que es produen a les sessions magntiques. Per a Pascual, lorigen dels
fenmens que experimentaven les persones que se sotmetien a les sessions era somtic:
(...) el resultado de una modificacin temporal y fugaz del organismo debida a la
comn facilidad con que se ensalza el sistema nervioso (...) de todos los que han
22
entrado en conciencia que les va a suceder alguna cosa nueva o indita [sic]
19
Teste, Manual practico de Magnetismo Animal (1845), p. 239, nota.
20
Ibdem, p. 338, nota.
21
Podria tractar-se de Flix Janer? Difcil de saber, per hi ha algun indici que permet pensar-ho. Janer
era aleshores catedrtic del Collegi de Medicina i Cirurgia. Cub i Janer es coneixien, fins i tot en la
mateixa edici del Sistema ( 1a ed., p. 299, nota) Cub agraeix a Janer que li deixes consultar la memria
que Janer havia presentat davant lAcadmia de Cincies Naturals de Madrid el mes de marc de 1840. (La
memria portava per ttol: Memria en que se manifiesta que el principio de la filosofia moderna no data
desde Descartes, como pretenden muchos especialmente entre los franceses, sin de un filosofo espanol
muy anterior, de quien el mismo Descartes tom varias cosas. Calvet, Corbella (1981), vol. I, p. 85. El fet
es que Janer era un catedrtic amb prestigi, que coneixia a Cub, que shavia interessat pel magnetisme
animal en el passat i que, a mes, estava introduint lhomeopatia a Barcelona durant aquells mateixos anys.
Tots aquests fets ens porten a pensar en la possibilitat que la persona a qui es referia Cub fos Janer.
22
Pascual (1844).
84
Malgrat que Cruxent i Pascual tenien aproximadament la mateixa edat i que tots dos
havien nascut a Matar, les seves trajectries vitals i professionals eren prou diferents.
Cruxent va haver de marxar a Amrica per motius poltics. Convenut liberal i
constitucionalista, lany 1827 va haver-se dexiliar a Puerto Rico perqu a Espanya no
podia exercir la medicina ja que havia estat declarat impurificat. A Puerto Rico s que
va rebre perms per a exercir la medicina i la cirurgia. A les colnies espanyoles
dAmrica, Cruxent va entrar en contacte amb la frenologia, el magnetisme animal i
lhomeopatia. Lany 1840 va marxar a Cuba on va escriure sobre frenologia i
magnetisme animal al diari El Redactor i al Diario de la Marina de la Habana i dos
anys desprs va adoptar lhomeopatia com a sistema teraputic. Lany 1844 va viatjar a
Pars per aprofundir en el seus coneixements dhomeopatia, es relacion amb els cercles
de frenlegs i magnetitzadors i ingress a dues societats homeoptiques.23 Es molt
probable que abans o desprs de la seva estada a Pars fos quan passs per Barcelona.
La figura de Cruxent es molt interessant i est prcticament sense estudiar; en ell, com
en Cub i en Pers, trobem formant part dun mateix programa social la suma de la
ideologia liberal progressista i la prctica de les noves medicines.
On sn els metges? El silenci pblic dels metges catalans
Com hem dit anteriorment, lnic testimoni pblic que ens ha arribat de la
intervenci dun metge en la polmica sobre el magnetisme animal s la memria
presentada per Joaquim Pascual a lAcadmia de Medicina. Tampoc tenim cap
testimoni que ens indiqui quins eren els motius i les raons dels metges catalans per no
pronunciar-se pblicament sobre un tema que els afectava tan directament. Si durant la
polmica sobre la frenologia de lany 1842 la presncia dels metges no era excessiva, en
el cas de la polmica de 1845 sobre el magnetisme animal va ser prcticament
inexistent. De fet, el silenci dels metges va ser tan clamors que fins i tot des de les
pgines de El Barcelons un dels seus redactors exhortava el Collegi de Medicina de la
ciutat que es pronuncis i dictamins sobre la veracitat o falsedat dels fenmens
magntics: 24
23
Calvet, Corbella (1981), vol. I, p. 159-160.
24
Es tractava dEsteve Paluzie de qui mes endavant es parla amb profunditat.
85
(...) porqu cuanto diga el colegio de esta capital, que quizs existe a su entender de
25
nombre porqu veo que no toma parte en esta cuestin (...)
I en un altre moment contestant a Cub:

Si el Colegio de Medicina y las autoridades, Sr. Cub, cumplieren como mandan las
leyes, que no estn derogadas, Sr. Cub, no ira V. por los pueblos introduciendo una
26
creencia que esta en pugna con la sana moral.
El silenci dels metges catalans no tan sols es demostra en labsncia de cap

article de premsa publicat per un metge durant la polmica de la primavera de 1845,
sin que tamb sestn a labsncia de llibres. Ni tant sols durant el perode ms lgid de
la polmica, cap metge catal, excepte Monlau, va publicar cap llibre ni a favor ni en
contra del magnetisme animal. Tamb s prou significatiu que lnica traducci que
tenim de textos de magnetisme animal feta per un metge es publiqus sota pseudnim.
Ens referim al llibret publicat per Pere Felip Monlau amb el ttol Del Magnetismo
Animal, que, com hem dit anteriorment, es tracta dun recull darticles de Lon L.
Rostan.27
El llibret es va publicar el 15 de gener de 1845 a la ciutat de Valncia i va
precedit duna Advertencia escrita pel traductor. El nom del traductor no apareix
enlloc del llibre i signa amb el pseudnim M** (Dr. en medicina y ciruja). Sabem
que lautor de la traducci s Pere Felip Monlau perqu aix consta en la relaci de les
obres que el seu fill va escriure desprs de la seva mort.28 La publicaci daquest llibret
ha estat passada per alt pels historiadors que shan apropat a la figura de Monlau i a la
seva obra. Estem convenuts que aquest llibret i les circumstncies al voltant de la seva
publicaci sn claus per entendre la posici del mateix Monlau i de gran part de la
classe mdica vers el magnetisme animal.
Un dels punts a destacar del llibret tradut per Monlau s tant ls del pseudnim
com el propi pseudnim utilitzat. Sobta que duna banda Monlau opti per amagar-se i
alhora usi un pseudnim que dna prou pistes per a qu sel reconegui. Un altre aspecte
interessant s que el pseudnim deixa molt clar lautoritat de qui fa la traducci: no s
qualsevol, s un doctor en medicina i cirurgia. Aquest fet sexplica per la voluntat de
25
El Barcelons, 19 dabril de 1845.
26
Ibdem.
27
Rostan, Del Magnetismo Animal (1845).
28
Josep Monlau, Relacin de los estudios, grados, mritos, servicios y obras cientficas y literarias del
Ilmo. Sr. D. Pedro Felipe Monlau, Madrid, 1858, p. 41. La mateixa dada apareix al diccionari dElas de
Molins. Veure Antonio Elas de Molins, Diccionario biogrfico y bibliogrfico de escritores y artistas
catalanes del siglo XIX, New York, Georg Olms Verlag, 1972, p. 209 (1a edici: 1889-1895).
86
Monlau, i tamb de Rostan, de deixar ben clar que el magnetisme animal havia de ser
estudiat noms pels metges i, per tant, no havia dhaver-hi espai per als xarlatans. De
fet, Rostan anava ms enll i exigia que el magnetisme animal havia de ser estudiat i
exercit per metges i per personas sanas. La posici de Monlau era molt similar:
(...) es menester que sea [el magnetizador] sensible: que no est debilitado por el
abuso de los placeres; que no sea afectado en el vestir; que no lleve esencias, ni
aguas de olor. Conviene tambin que haya entrado en la virilidad, y que sepa tomar
29
oportunamente ora el tono imponente, ora el afectuoso.
Com veurem amb ms detall quan estudiem la polmica a la premsa de la primavera de

1845, a Barcelona, a ligual que succea a Gran Bretanya, la prctica del magnetisme
animal es va convertir en objecte de disputa entre els membres de les elits i els
conferenciants itinerants.
Per si els metges, i entre ells Monlau, es reclamaven com els nics possibles
estudiosos del magnetisme animal, per qu no van participar en la polmica? En el cas
concret de Monlau, el seu silenci es podria atribuir a la por a una segona acci
repressiva del poder poltic. Per com argumentem tot seguit, ni la situaci poltica del
pas ni la por a una possible coerci de lEsglsia, que no es va donar fins el 1847 i
noms en la persona de Cub, expliquen amb prou satisfacci per qu Monlau i els altres
metges catalans no van voler aparixer davant de lopini publica com a persones
interessades pels fenmens magntics. Analitzem una mica ms en detall el cas de
Monlau.
Entre 1844 i 1846, la situaci personal de Monlau era bastant delicada.
Considerat un revolucionari pel poder poltic desprs dels fets de la Jamncia, va ser
depurat de la seva ctedra dHistria i Literatura de la Universitat de Barcelona i va ser
destinat a Valncia a exercir com a metge militar.30 Monlau era, almenys fins a la
depuraci de 1844, un dels membres ms actius de la comunitat mdica catalana. La
seva formaci era lhabitual entre els metges de la seva generaci: va passar per les
aules de la Acadmia de Cincies, per les escoles de la Junta de Comer i finalment va
cursar estudis de medicina i cirurgia al Collegi de Medicina i Cirurgia. De seguida va
ingressar al cos de Sanitat Militar, del qual va formar-ne part des de 1833 fins 1848.
Com veurem ms endavant en aquest treball, Monlau tamb es va interessar per la
29
Rostan, Del Magnetismo Animal (1845), p. 39, nota del traductor.
30
Monlau va ser destitut de la seva ctedra el 8 de maig de 1844. Veure Ddac Parellada i Feliu, Francesc
Buqueras i Bach, Lobra psiquitrica de Pere Felip Monlau i Roca, Gimbernat, 13 (1990): 181-191.
87
frenologia, sobretot per les seves possibles aplicacions teraputiques en relaci al tracte
dels alienats, aix com per la possibilitat de basar la higiene pblica i privada en els
coneixements sobre les necessitats de lindividu que proporcionava la doctrina de
Gall.31
Com ja hem comentat en els captols anteriors, Monlau i molts membres de la
seva generaci van ser uns actius partidaris del liberalisme progressista i defensaren les
seves posicions des de diferents publicacions. Monlau form part de la redacci de El
Vapor (1833-1836) i fou un dels fundadors del diari El Constitucional. Amb aquest
perfil poltic s evident que els sectors conservadors que van assolir el poder a partir de
1844 no el veien amb bons ulls. De totes maneres, no creiem que ls del pseudnim per
part de Monlau tingus el seu origen en una por a una segona repressi; entre altres
coses, perqu el poder poltic no va regular la prctica del magnetisme animal fins al
mes de juny de 1846, a travs duna normativa de la Junta Suprema de Sanidad. El que
s sembla cert s que Monlau no volia veures relacionat amb una prctica a la qual ell s
era favorable per que resultava sospitosa.32 Per qu sospitosa? Lestudi de la polmica
a la premsa durant la primavera de 1845 aclarir la qesti.
La polmica a la premsa: primavera de 1845
Lany 1845 continuava desplegant-se a Espanya un sistema poltic conservador i

fortament repressiu. El context no era del tot propici per a la introducci de noves idees
i prctiques i la censura actuava sovint sobre la premsa. Segons J. M. Lpez Piero, la
situaci poltica no permetia que els metges espanyols es mostressin pblicament a
favor de noves prctiques que desafiaven les tradicionals:
Durante la dcada moderada (1844-1854) y los once aos de gobierno alternativos
de Narvez y la Unin Liberal (1857-1868), los mdicos espaoles no pudieron
defender libremente, al menos de forma pblica, algunos planteamientos enfrentados
33
de modo radical con los presupuestos tradicionales.
31
32
(...) el magnetismo animal es ALGO [sic] que vale la pena de ser estudiado experimentalmente, con
suma detencin, y con la mas absoluta imparcialidad., p.vi. Monlau tamb reconeix haber leido
demasiado, y he visto muy poco. Per ltim, la intencio de Monlau era divulgativa. La traducci estava
adreada a tots que aquells que no tenen idea de magnetisme animal, a aquells que estaven confosos i a
muchos facultativos del arte de curar, particularmente los que residen en los pueblos distantes de las
capitales. Rostan (1845), ADVERTENCIA.
33
Jos M. Lpez Piero, Las ciencias mdicas en la Espana del siglo XIX, Jos M. Lpez Piero (ed.),
La Ciencia en la Espaa del siglo XIX, Madrid, Marcial Pons, 1992, p. 219.
88
No sabem si Lpez Piero inclou en els planteamientos enfrentados de modo radical

con los presupuestos tradicionales el magnetisme animal i la frenologia. Ms enll del
significat del text de Lpez Piero, hi ha cinc raons que ens fan pensar que largument
poltic no explica del tot b el silenci pblic que els metges barcelonins van mantenir
durant la controvrsia magntica:
1.- No tenim constncia que es produs cap intervenci directa ni indirecta del poder
poltic a Barcelona durant el perode ms lgid de la controvrsia (tardor de 1844-
primavera de 1845). Ni tan sols quan Esteve Paluzie des de les pgines de El
Barcelons reclamava la intervenci de les autoritats civils i eclesistiques per a qu es
prohibs la prctica del magnetisme animal a la ciutat.
2.- Quan el poder poltic finalment va intervenir mitjanant la publicaci dun decret de
la Junta Suprema de Sanidad del Reino (17 de juny de 1846), la polmica a la premsa
barcelonina ja feia ms dun any que shavia acabat.34 A ms a ms, la intervenci de la
Junta Suprema de Sanidad tenia com a objectiu regular la prctica del magnetisme
animal, no prohibir-la; ms concretament, reservava exclusivament ls del magnetisme
animal als professionals de la medicina.35 Al nostre entendre aquest fet demostra que el
poder poltic no percebia les prctiques magntiques per se com a perilloses per a
lordre social.
3.- A diferncia del que va succeir a Barcelona, alguns metges de Tarragona i Reus s
que es van pronunciar pblicament a favor del magnetisme animal; fins i tot, mitjanant
la publicaci duna carta de defensa de la frenologia i el magnetisme animal a un diari
de Barcelona.
4.- Durant la polmica que es desenvolup a la premsa de Barcelona, diaris de diferents
tendncies poltiques van adoptar una postura com: rebutjar la prctica del magnetisme
animal, acusant els magnetitzadors de farsants i xarlatans.
5.- Durant la polmica sobre la frenologia, labsncia del metges ja fou remarcable, tot i
que la situaci poltica era ms favorable.
34
El text del decret es va publicar als principals diaris espanyols. Nosaltres lhem extret del Diario de
Barcelona, 26 de juny de 1846. El contingut del decret era un primer intent de regular la prctica de la
professi a lespera de laprovaci dun projecte que havia de regular amb mes profunditat i detall
lexercici de la medicina. El decret a que ens referim consta de tretze regles en les quals es tracta de
regular, apart del magnetisme animal, segents aspectes de la professi: la competitivitat entre metges; la
prescripci i administraci de medicaments; la venda de remeis secrets; lobligaci dusar el castell o
llat en els receptes; la relaci entre els metges i les autoritats sanitries i lhomologaci de ttols amb
lobjectiu de realitzar un cens de la professi.
35
La regla 3a es la que regulava ls del magnetisme animal: 3. Slo a los profesores es lcito, segn sus
respectivos ttulos, hacer el uso oportuno del magnetismo animal.
89
Lanlisi de la polmica ens permetr veure que els motius dels metges per a no
participar pblicament en la controvrsia tenien ms a veure amb el fet que el
magnetisme animal suposava un desafiament a la seva autoritat, i, per tant, un perill per
a la professi, que no pas amb la situaci poltica que es vivia a Catalunya.
La polmica es va estendre gaireb durant dos mesos i mig, des de l11 dabril
fins al 24 de juny, i tingu com a escenari principal el diari El Barcelons, encara que
tamb van intervenir El Fomento i Ma i Flaquer des de la revista El Genio. En total,
entre articles, cartes, avisos i anuncis, van aparixer publicats 43 textos. Els principals
actors de la polmica van ser, duna banda els magnetitzadors: Maria Cub i tres
magnetitzadors ms que signaven amb pseudnim; i de laltra banda: leditor Esteve
Paluzie i Cantalozella (1806-1873)36 i Miquel Eugeni de Caimaris (1826-1863),
aleshores un jove estudiant de medicina i collaborador de Piferrer.37
El fet que la polmica es concentrs en el diari El Barcelons ens proporciona
claus per entendre qu era el que realment shi estava dirimint. El diari fou fundat per
Esteve Paluzie i en la seva primera etapa va intentar mantenir una neutralitat poltica per
tal de no tenir problemes amb la censura, per poc a poc i a partir de 1846 va anar
explicitant les seves creences poltiques que acabarien identificant-se amb les del Partit
Progressista.38 En canvi, els sectors moderats tenien en el diari El Fomento i la revista
El Genio els seus rgans dexpressi. A diferncia del que va succeir durant la polmica
sobre la frenologia de 1842 i 1843, durant la polmica de la primavera de 1845 no
trobem grans diferncies entre les posicions defensades per les diferents publicacions:
totes, en major o menor mesura, van atacar i condemnar la realitzaci de prctiques
magntiques a la ciutat.
36
Esteve Paluzie i Cantalozella (1806-1873). Mestre, escriptor i editor valenci, sestabl a Barcelona el
1840. Fund un collegi a Barcelona que tingu gran prestigi a causa de la modernitat dels seus mtodes
pedaggics. Dideari liberal, funda el diari El Pregonero, que hauria de convertir-se en El Barcelons.
Posteriorment abandon lensenyament per dedicar-se a ledici de llibres.
37
Miquel Eugeni de Caimaris (1826-1863). Metge i escriptor, fou ajudant de Piferrer quan aquest
treballava en els volums relatius a Catalunya de lobra Recuerdos y bellezas de Espaa (1841 i 1848). Va
ser un dels primers menorquins adherits culturalment a la Renaixena. Calbet, Corbella (1981), vol. I, p.
104.
38
El Barcelons va nixer loctubre de 1844 amb el nom dEl Pregonero, per va haver de canviar el
nom per problemes amb la censura primer pel dEl Avisador Barcelones i finalment pel dEl Barcelons.
El Barcelons (sota els seus diferents noms) es va publicar entre l1 de gener de 1844 i el 30 dabril de
1856. El seu primer director fou Manuel Sauri, ex-regidor de lAjuntament de Barcelona en letapa
progressista. Veure 200 anys de premsa diria a Catalunya. 1792-1992, Fundaci Caixa de Catalunya,
Barcelona, 1992, p. 104.
90
La posici de El Barcelons va ser durant tota la polmica molt dura amb el

magnetitzadors. De fet, en algun moment va arribar a considerar la discussi com una
lucha o guerra contra el fanatisme, el frau i la xarlataneria. El mateix Esteve Paluzie
reclamava des de les pgines del diari la intervenci del poder poltic:
El mayor escndalo seor articulista, es el que en esta capital se tolere el
magnetizar, tanto por ser cosa contraria a las creencias de nuestra santa religin, y
que deberan haber tomado parte ya las autoridades que corresponda; como por
39
atacar la ilustracin del siglo que vivimos y que tanto cacareamos.
Per Paluzie no es limitava a demanar la intervenci del poder, sin que la seva mxima
reivindicaci era la intervenci del Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona:
Si el Colegio de Medicina y las autoridades, Sr. Cub, cumplieren como mandan las
leyes, que no estn derogadas, Sr. Cub, no ira V. por los pueblos introduciendo una
40
creencia que est en pugna con la sana moral.
Per qu Paluzie reclamava amb tanta insistncia la intervenci del poder mdic?
Deixem que ens ho expliqui ell mateix en un llarg article-carta que dirigeix a un
magnetitzador que signava amb les inicials A.M.V.:
V. supone que niego la existencia del magnetismo, y verdaderamente no he dicho
tal: niego los fenmenos que cuentan, hasta que el colegio de medicina de esta
ciudad, que incesantemente se desvela para aclarar las dudas que puede haber en
cuantas cuestiones se suscitan de esta naturaleza, haya asegurado la certitud; pues
una corporacin tan respetable y que tanto trabaja para alivio de la humanidad, es de
presumir que nos dir la realidad de lo que haya en esta materia; en lo que diga le
dar crdito, mayormente cuando sus individuos no son tan ignorantes que no sepan
si en el estado de sonambulismo en que pone el magnetizador al magnetizado, ste al
recetar para la curacin de los dolientes que le piden remedio para sus males, puede
hacerlo por las reglas del arte, y si producirn los efectos que los enfermos
esperen.(...) Si real y efectivamente fueren ciertos los efectos de la magnetizacin,
recibira un golpe mortal la medicina; golpe que destruira cuanto se ha trabajado en
beneficio de la humanidad, porqu un magnetizador y un sonmbulo curaran
cuantas enfermedades se les consultaran, sin ms estudio que haber aprendido a
magnetizar. Adems, la sociedad se trastornara, por la revolucin de ideas que
causaran la certitud de sus efectos: revolucin que trastornara la moral en el
extremos que ninguna mujer podra liberarse de las pesquisas del libertino que la
hubiese acechado para satisfacer su pasin brutal; pues sabiendo ste magnetizar,
fcil le sera ponerla al estado de sonambulismo, para gozar a mansalva lo que las
leyes prohben y castigan en los perpetradores de tan horrendo crimen.(...) Queda de
V. quien aguarda la resolucin del colegio de medicina sobre esta cuestin, y que
41
contestar a cuantos artculos tenga a bien dirigirle.
Des del moment en que el magnetisme animal podia ser practicat per tothom,
lautoritat del metge quedava qestionada ja que qualsevol podia exercir la seva funci
39
El Barcelons, 14 dabril de 1845.
40
El Barcelons, 10 de juny de 1845.
41
El Barcelons, 19 dabril de 1845. El subratllat s nostre.
91
teraputica. Els magnetitzadors shavien convertit en els enemics duna classe mdica
que vetllava per mantenir el seu status social i professional. La reacci dels metges
catalans va ser homologable a la daltres coetanis europeus i nord-americans. Al llarg de
la dcada dels quaranta i dels cinquanta, la classe mdica europea i nord-americana va
comenar a rebutjar amb fora totes aquelles prctiques que desacreditaven la professi.
s a dir, totes aquelles que estaven fora del seu control, especialment aquelles la
prctica de les quals era excessivament assequible a tothom. En paraules de Logie
Barrow:
Thus the 1840s and 1850s saw mounting agitation among medical practitioners to
allow them to control not only admission to their ranks but also to ban any practice
felt to discredit them as, they hoped, a coming profession. Thus, the presure
increased to define heresies and to hunt out, brand, and ostracize heretics.(...) This
pressure enjoyed no direct success. But, in general, one crucial criterion for rejecting
many practice or medication as heretical was it seemed easy to uninitiated to learn or
42
administer -or, worse, that its adherents even proclaimed this.
La prctica del magnetisme animal, com a prctica emergent que era, shavia
convertit en objecte de disputa entre els professionals de la medicina, que reclamaven
per a ells lestudi i difusi del nou coneixement, i els conferenciants itinerants que, com
Cub, reclamaven el seu dret a estudiar-la i a ensenyar-la fora de les facultats de
medicina. Per tant, la qesti que implcitament sestava debatent era a qui pertanyia la
nova cincia. La disputa fou dura, com ho demostra el fet que alguns dels atacs que van
rebre els metges van tenir un caire molt agressiu:
Se quedara V. con tanta boca abierta si le hablase de la influencia que ejerce el
magnetismo animal como agente teraputico en todo gnero de enfermedades...si
seor, en todo gnero de enfermedades; y si los hombres no fuesen tan ignorantes ya
no nos atropellaran por esas calles los coches de los mdicos, y el colegio de
medicina estara ya cerrado; pues valindonos del magnetismo animal nos bastan
herbolarios y farmacuticos, porqu el magnetizado descubre la enfermedad y da el
43
remedio.
El punt de partida de la polmica va ser la publicaci l11 dabril dun anunci

signat per Esteve Paluzie a El Barcelons. Lanunci oferia una recompensa de 2000
reals a qualsevol magnetitzador que aconsegus magnetitzar-lo.44 Evidentment,
42
Logie Barrow, Why were most medical heretics at their most confident around the 1840s? (The other
side of mid-Victorian medicine), a British Medicine in an Age of Reform, Roger French & Andrew Wear
(eds.), Routledge, 1991: 165-185, p. 174.
43
El Barcelons, 19 dabril de 1845. Article signat per Andres Magnantifrendog i es la resposta a un
article publicat per Esteve Paluzie. El subratllat s nostre.
44
Lanunci estava signat per les inicials E.P.C.. El Barcelons, 11 dabril de 1845.
92
lobjectiu de Paluzie era mostrar el frau que hi havia darrera de les activitats dels
magnetitzadors:
[y] arrancarles la mscara con que van encubiertos, con el fin de que el pblico
conozca a esos impostores que slo aspiran enriquecerse a costa de la credibilidad de
45
los infelices incautos que creen en sus charlataneras.
Dos dies desprs, el mateix diari prenia posici pblicament i anunciava la disposici
dun dels redactors a ser sotms a la prctica magntica:
Para nosotros es indudable que el magnetismo existe, pero albergamos la duda de
que produzca los sorprendentes efectos que se le suponen. Deseosos de
convencernos prcticamente y de abandonar la neutralidad que hasta el da hemos
observado, para poder hablar con propiedad, empero si faltar nunca a nuestra
peculiar cordura, uno de nuestros colaboradores va incesantemente a ser
46
magnetizado y tambin presenciar el magnetizar.
A la mateixa pgina en qu es publicava lanterior comentari van aparixer

publicades dues cartes de dos magnetitzadors signades amb pseudnim.47 Ls de
pseudnim per part dels partidaris del magnetisme animal va ser habitual al llarg de la
polmica. En canvi, els seus detractors mai van usar pseudnim. Lnica excepci va
ser Mari Cub. La primera carta que va publicar Cub s que va aparixer amb
pseudnim, per un dia desprs va aparixer publicat larticle resposta de Paluzie en el
qual indirectament desvetllava la identitat de Cub. No sabem si Cub hauria continuat
signant amb pseudnim si Paluzie no lhagus descobert. De totes formes, a partir
daleshores totes les cartes i articles publicats per Cub van aparixer signats. El que
sembla prou clar s que el magnetisme animal, en major mesura que la frenologia, era
una prctica incmoda per a tots aquells que duna manera o altra shi relacionaven.
La segona quinzena del mes de maig de 1845, Cub es trobava a Igualada. El
motiu de lestada era fer una visita a la seva mare, per no es va poder estar de fer tres
sessions de magnetisme animal. El motiu de fer-ne tres no era tant el nombrs pblic
interessat en el magnetisme animal, sin que Cub aquesta vegada va optar per separar
les diferents audincies i va optar per fer tres sessions diferents.48 La primera sessi va
estar adreada als membres de la Societat Frenolgica local; la segona, als metges i
facultatius de la ciutat; i la tercera, al clergat. No sabem per qu Cub va optar per
45
Ibdem.
46
El Barcelons, 13 dabril de 1845. Sobre la identitat de qui es va deixar magnetitzar, sabem per articles
posteriors de la polmica que va ser Miquel Eugeni de Caimaris.
47
El pseudnim de la primera carta s Un Magnetizador enmigo de los dicterios i la segona est
signada per les inicials A.M.V..
48
El Fomento, 27 de maig de 1845.
93
separar els diferents pblics, per s molt possible que tingus molt present que les
qestions a debatre i la recepci serien bastant diferents segons la composici de les
audincies.
Durant la primera sessi, Cub va magnetitzar tres persones: a una noia jove, a la
seva cosina i a la seva neboda. Els fenmens observats van ser, respectivament, sordesa,
insensibilitat fsica de diversos membres del cos i transposici de sentits.49 La segona
sessi es va realitzar davant dels metges i dels farmacutics dIgualada. Laspecte que
ms va interessar els facultatius va ser la possibilitat que mitjanant el magnetisme
animal es pogus aconseguir la insensibilitat fsica dalguna part del cos i, sobretot,
determinar fins a quin punt el subjecte magnetitzat realment no sentia dolor. s a dir,
comprovar fins a quin punt era real la insensibilitat provocada per la suposada
anestsia magntica. Per tal comprovar-ho, els metges assistents no van dubtar a
sotmetre al subjecte magnetitzat a les ms variades proves, fins al punt que a una pobre
la martirizaron los brazos a pellizcos para asegurarse de que no tenia sensacin fsica.50
Sembla que lexperiment no va anar ms enll. De fet, no hem trobat cap testimoni
sobre ls del magnetisme a Catalunya durant aquells anys com a mtode anestsic.
Tanmateix, la sessi de Cub davant dels metges dIgualada demostra linters que
suscitava entre els metges catalans la possibilitat dinsensibilitzar el cos dun individu
grcies a ls del magnetisme.51
Evidentment, els facultatius dIgualada eren conscients que la possibilitat
dinsensibilitzar el cos grcies al magnetisme obria les portes a les operacions
quirrgiques sense dolor. De fet, durant aquells anys previs a la introducci de lter i
del cloroform com a anestsics,52 els metges-magnetitzadors britnics (encapalats per
John Elliotson i James Esdaile) estaven realitzant una intensa campanya a favor de la
introducci de lanestsia magntica en els teatres de cirurgia, alhora que reclamaven
49
Ibdem.
50
Ibdem.
51
Un altre testimoni de linters que despertava lanestsia magntica entre els metges catalans ens el
proporciona Miquel Pons i Guimer, metge homepata i fundador de la revista El Telgrafo Mdico
(1847). En una srie darticles publicats a El Telgrafo Mdico durant la tardor de 1847, enmig de la
polmica entre els partidaris de lanestsia per ter i els partidaris de ls del magnetisme, Pons i Guimer
va recollir els arguments adduts per uns i altres, aix com els inconvenients que presentaven les dues
alternatives. Veure per exemple: El Telgrafo Mdico, novembre de 1847, p. 334-337.
52
Una bona histria de la introducci de lanestsia per ter i cloroform s: Martin S. Pernick, A Calculus
of Suffering. Pain, Professionalism and Anesthesia in Nineteenth-Century America, New York, Columbia
University Press, 1985. Pel que fa a Catalunya, veure sobretot: Carlos Hervs Puyal, La anestesia en
Catalua: historia y evolucin, 1847-1901, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1986 (tesi doctoral
indita).
94
que es limits el seu s noms a la comunitat mdica. Tanmateix, el problema amb qu

senfrontaven tant metges com magnetitzadors era la definici del concepte
dinsensibilitat.53 Com hem vist anteriorment, el fet que el pacient fos alhora subjecte i
testimoni de lexperiment minvava la seva credibilitat davant dels ulls dels facultatius.
Daltra banda, el fet que tothom pogus convertir-se en magnetitzador i que, a ms, els
individus magnetitzats fossin usats pels magnetitzadors per a diagnosticar malalties,
prpies i alienes, feien que la prctica magntica, i en especial lanestsia magntica,
fos percebuda com un clar desafiament a lautoritat dels metges. En aquestes
condicions, no ha destranyar que lanestsia magntica es converts en objecte de forts
atacs per part de la comunitat mdica, tot i la posici favorable dalguns dels seus
membres.
Per ltim, la tercera sessi del curs dIgualada va tenir com a pblic el clergat.
Aquesta ltima sessi no va resultar tan exitosa com les anteriors, ja que no es va
produir acord ni tan sols en quines eren les qestions controvertides. Segons Cub, els
clergues queran entrar en cuestiones psicolgicas mentre que el frenleg quera
presentar hechos. No hi havia cap possibilitat dacord entre el plantejament de Cub, de
carcter empiricista, i els plantejaments dels clergues, formats tots ells dins de la
tradici de la filosofia moral o en lescolstica ms conservadora.
Quan les notcies sobre les sessions dIgualada van arribar a Barcelona, El
Barcelons no va dubtar a pujar el to de la polmica. El 2 de juny, Miquel Eugeni de
Caimaris va publicar un article en qu es qestionava la realitat dels fenmens
magntics que shavien produt a Igualada i sacusava a Cub i a tots el magnetitzadors
de deixar-se enganyar per les persones magnetitzades. De fet, a la segona part de
larticle desvetllava com ell mateix va enganyar en una sessi a Cub. La sessi en qu
suposadament Caimaris va ser magnetitzat es va fer davant dun nombrs pblic el 21
dabril a Barcelona.54 Lestratgia que la redacci de El Barcelons va seguir va
consistir en fer fingir a Caimaris tots els fenmens que Cub volia produir:
Fing las parlisis parciales, la insensibilidad fsica del brazo derecho, en cuya
mano se me aplic una ascua, sin dar el menor seal de dolor. (...) Improvis sobre
un pie dado, unos malsimos versos,55 y que no obstante fui sumamente aplaudido,
53
Winter (1991).
54
Malauradament no sabem ni el lloc en que es va realitzar la sessi ni la composici del pblic assistent.
55
Segons larticle de resposta de Cub publicat el 10 de juny a El Barcelons, una copia manuscrita dels
versos estava guardada a la casa de Mag Pers i Ramona. I com a prova de la veracitat dels fets cita lhora
dels fets: 12 horas y 16 minutos i la persona que li va dir a Caimaris el primer vers: D.J.M. Grau. A
larticle tamb es reprodueixen els versos. El Barcelons, 10 de juny de 1845.
95
por todos los padres y nefitos de la religin magntica que deseaba traerme a su
56
bando.
La resposta de Cub va aparixer publicada a El Barcelons el 10 de juny. Cub admetia

que tots els presents van ser enganyats per Caimaris, per afirma que se nhavia adonat
de lengany mentre es realitzava la sessi grcies a lexamen cranioscpic que va fer a
Caimaris mentre suposadament estava sota els efectes del magnetisme animal:
El gran desarrollo de las partes laterales de la cabeza del Sr. Caimaris no solo le
hacen capaz de haber fingido el sonambulismo, como el asegura, hasta sufrir
martirio, sino de hallar gusto en el martirio con [...] de fingirlo bien. Y conociendo
yo esta verdad propuse que el experimento del quemamiento [sic] fuese algo
57
considerable, sin producir, sin embargo, ulteriores malos resultados.
Larticle deixa prou clara la dura actitud dels redactors de El Barcelons vers el
magnetisme animal. Lobjectiu de la redacci era denunciar el frau des duna posici
cientfica basada en els fets, nico terreno en que quieren combatir los magnetistas, i
no va dubtar en fer servir lestratgia de fer simular a Caimaris els suposats efectes
magntics. Per el ms interessant s que la denncia de frau no estava dirigida cap als
magnetitzadors, dels quals en cap moment es dubtava de la seva honestedat, sin que
anava dirigida vers els subjectes que eren magnetitzats. De fet, el que es qestionava era
la seva credibilitat com a testimonis, es a dir, com a subjectes experimentals. Com ja
hem comentat anteriorment, les persones magnetitzades normalment pertanyien a les
classes socials ms desafavorides i aix les feia sospitoses dengany a ulls de les
classes benestants: el seu testimoni no gaudia de la fiabilitat necessria. Per darrera
daquesta crtica o argument conspirador, en paraules de Winter, es trobava la por a
qu el magnetisme animal subverts lautoritat natural del metge i desafis, per tant, el
procs de professionalitzaci de la classe mdica.58
Un segon motiu de controvrsia respecte els experiments magntics era la
dificultat de reproduir-los. Fins i tot amb el mateix subjecte i en condicions ptimes no
sempre era possible tornar a produir els fenmens magntics desitjats. Tots aquells que
practicaven el magnetisme animal, inclosos els metges, havien dacceptar que no tenien
sota control els experiments que portaven a terme. El fet que no es tingus control sobre
el suposat agent causant de lestat de somnambulisme -el fluid magntic- qestionava
56
57
58
Winter (1991), p. 11.
96
una de les principals afirmacions dels magnetitzadors: lexistncia fsica del fluid.
Aquest punt no va passar inadvertit a Caimaris:
Si fuese el magnetismo animal [sic] un cuerpo fsico que ejerciera su accin
fsicamente sobre el sistema nervioso (como suponen), no seran siempre iguales sus
efectos? Cmo es pues, que un da traslada a la punta de los dedos la accin del
nervio ptico, y a la maana siguiente es imposible, absolutamente imposible en la
59
misma persona, el trasladarla, ni al mismo, ni al otro punto?
Per a Caimaris aquests motius eren suficients per a desacreditar la pretensi que
el magnetisme animal era una cincia. Com acabem de veure, les crtiques a la fiabilitat
dels experiments magntics se centraven en dos aspectes: duna banda, la manca de
credibilitat com a testimonis dels subjectes magnetitzats; daltra banda, la dificultat de
reproduir els experiments. Tots dos aspectes eren complementaris, ja que posen de
manifest la falta de control que tenien els magnetitzadors sobre els experiments. Si
aquests aspectes que quedaven fora de control eren preocupants per als magnetitzadors
que no eren metges, ms ho havien de ser per a aquells magnetitzadors que eren metges.
En aquest sentit, s comprensible el silenci pblic dels metges: mentre no tinguessin un
control absolut dels experiments, lexecuci pblica daquests els posava en evidncia i,
per tant, suposava una prdua de credibilitat professional.
Els cursos de Tarragona i Reus: la polmica continua
Durant la segona quinzena de maig, Cub es trobava a Tarragona realitzant un

curs de frenologia i magnetisme animal.60 Desprs dels forts atacs que havia rebut des
de les pgines de la premsa barcelonina, a Tarragona Cub es va trobar amb un ambient
fora hostil:
() el clebre frenlogo y distinguido lingista espaol, vino en una poca a
Tarragona, la ms fatal para l y la ms aciaga para la Frenologa. Acababan de
aparecer algunos artculos periodsticos, que despus se respondieron, en que se
atacaba su reputacin como hombre de formalidad; habanse escrito varias cartas a
algunas personas influyentes de sta capital en que se aseguraba ser la Frenologa un
engao y el Sr. Cub un farsante, y resonaban todava en nuestros odos, varias voces
vagas que se haban propalado, de que este caballero haba tenido que huir
61
vergonzosamente de Igualada con otras semejantes patraas.
El principal testimoni que ens ha arribat del que va succeir a la ciutat durant lestada de
Cub s una carta publicada a El Fomento el 7 de juny i signada per cinquanta-dues
59
60
Concretament del 13 al 28 de maig.
61
El Fomento, 7 de juny de 1845.
97
persones, totes elles tarragonines i entre les quals trobem sis professionals de la
medicina: Josep Maria Pelegr (farmacutic de lHospital General de Tarragona), Julin
lvarez (director de lHospital Militar de Tarragona) i quatre metges-cirurgians ms.62
El contingut de la carta ens confirma que els signants eren els alumnes del curs de
frenologia; per tant, la carta es tracta duna de les habituals acreditacions que Cub
demanava als seus alumnes.63 Ara b, sembla que aquesta vegada la iniciativa de
publicar la carta era almenys compartida.
El propsit de la carta era servir de respuesta a todos los que denigran la
frenologa y el magnetismo. Segons els autors de la carta, entre els signants es
trobaven personas de todos los colores y matices polticos, de todas las profesiones y
carreras, de todas opiniones e ideas.64 Sense treure credibilitat a lafirmaci anterior, si
examinem la llista de professions ens trobem majoritriament amb professions
desenvolupades habitualment per persones pertanyents a les classes mitjanes: quinze
persones dedicades al comer en general, onze professionals qualificats (metges,
advocats i un agrimensor), sis funcionaris (mestres, militars i altres), cinc estudiants,
dos artistes i un propietari. El fet que la llista sigui completa ens permet reafirmar el que
ja havem dit en el captol primer: el pblic assistent als cursos de frenologia i
magnetisme animal estava format majoritriament per professionals i persones de les
classe mitjanes.
62
La carta te data d1 de juny i molt probablement va ser redactada per Josep Maria Pelegr. La nostra
hiptesi es basa en que es el primer de la llista de noms i la llista no esta ordenada alfabticament.
La llista de signants es la segent:
Jos Maria Pelegr, farmacutico. Joaquin Cortadellas, escribano de marina de la provincia de
Tarragona. Sebastin Llusia, fabricante de papel. Francisco de P. Bessa, corredor real de cambios. Ramn
Bonastra, comerciante. Pablo Dardet, del comercio. Ignacio Bas, del comercio. Julin Alvarez, director
del hospital militar, Melchor Lloberas, comerciante. Federico Altes, cursante de filosofa. J.M.de Torres,
abogado. Carlos Ingls, artista. Jos Francisco Catal, mdico-cirujano. Eduard Guasch, mdico-cirujano.
Eduardo Gasset, cursante de matemticas. Carlos Gisbert y Sanchez. Ramn Peix, maestro de primera
educacin. Domingo Theilig, del comercio. Francisco Cabrer, del comercio. Francisco Barba, arquitecto.
Agustn Felipe Per, cursante de fsica y qumica. Bartolome Laborda, artista. F.C. Costa, abogado. Jos
Maria Angles, del comercio. Pablo Dalmases, comerciante. Magn Serra, empleado de correos. El coronel
Antonio Manuel Garay. Daniel Planas, agente de negocios. Juan Prats, droguero. Jos Monrava, abogado.
Jos Garrigo. Juan Tarroja y Monlleo. Francisco Viladot. Jaime Bru. Jaime Angles. Joaquin Benet. Jos
Guasch, propietario. Bernardo Verderol y Roig. Jos Virgili. Andres Aleu. Jos Tomas. Joaqun Gomis,
comerciante. Juan Musolas. Ramn Grau, teniente de infanteria. Jaime Caneti, estudiante. Luis Llausas,
agrimensor. Eduardo de Martinez, comandante de milcias. Vicente Puchol, teniente de infanteria.
Fedrico Llanso, mdico-cirujano y Jos Torres, mdico. Pedro Antonio Gatell, comerciante. El
Fomento, 7 de juny de 1845.
63
Sembla que en aquest cas van signar tots els alumnes: Nosotros los infrascritos componemos la clase
de Frenologia que el Sr.Cub ha tenido en Tarragona. Ibdem.
64
Ibdem.
98
Abans de comenar el curs a Tarragona, Cub va pronunciar dos discursos al

teatre de la ciutat. Aquests discursos van capgirar totalment lopini del pblic assistent
i dies desprs lambient dhostilitat shavia convertit en una gran expectaci:
Un sentimiento del todo nuevo, del todo diferente, se apoder de nuestros nimos
65
respecto al Sr. Cub y a su ciencia.
Des daquest moment, lxit acompany Cub al llarg de la seva estada a Tarragona i
lactivitat que desenvolup va ser frentica: cada dia va examinar de trenta a quaranta
caps i cada mat magnetitzava davant dun pblic que oscillava entre quinze i vint
persones.66 Si donem crdit a aquestes xifres, i no tenim motius per fer el contrari,
podem fer-nos una idea molt clara de la gran expectaci que va aixecar la frenologia i el
magnetisme animal entre la poblaci de Tarragona. Fins i tot, lactivitat magnetitzadora
es va estendre entre els assistents al curs. Segons testimoni de Cub, desprs que ell
marxs de la ciutat hi havia ms de 60 expertos magnetizadores, de los cuales hay
67
algunos que han magnetizado a ms de 60 personas. Aquest testimoni ens reafirma
que el magnetisme animal era una prctica lluny de pertnyer encara a un nic social o
professional.
Un aspecte que no volem deixar passar per alt a lhora danalitzar limportant
xit de Cub a Tarragona s la reacci dels metges de la ciutat. El fet que la carta fos
escrita, molt probablement, per Josep Maria Pelegr i signada per cinc metges ms es
prou revelador de lactitud receptiva dels metges cap als ensenyaments de Cub. La
resposta dels metges de Tarragona vers el magnetisme animal va ser molt diferent de la
dels metges barcelonins i molt similar a la que havien tingut els metges de Vilanova un
any abans. Evidentment, la diferncia ms important la trobem en lactitud pblica dels
metges, per tamb en el grau dimplicaci. Els metges tarragonins no van dubtar en
demanar a Cub que els prests els seus somnmbuls i somnmbules:
(...) habiendo dejado [Cub] en manos de expertos facultativos y otras inteligentes
68
personas, sonmbulos y sonmbulas de distinguida lucidez.
65
Ibdem.
66
Aquestes dades apareixen en els segents articles: larticle publicat per Cub a El Fomento el 27 de
maig de 1845 i en dos articles annims publicats a El Barcelons, el 8 i 12 de juny de 1845. A El
Barcelons es dna el nombre total de persones a qui Cub va examinar el cap: entre 500 i 600.
67
68
No sabem si les somnmbules i somnmbuls a que es refereixen els autors de la carta eren tarragonins o
be viatjaven amb Cub.
99
Un cop acabat el curs de Tarragona, Cub va viatjar a Reus per donar un segon
curs. El curs es va impartir entre el 3 i 26 de juny i lxit va ser tan gran o ms que a
Tarragona. El mateix Cub afirmava en una article publicat a la premsa de Barcelona
que la polmica desfermada a la premsa i els continus atacs que rebia des de les pgines
dEl Barcelons li havien proporcionat fins a 1200 oyentes. Al curs van assistir-hi
unes 110 persones que, donada lelevada assistncia, es van dividir en dues classes: una
daproximadament 70 alumnes i laltre amb 40.69 Tanmateix, el preu del curs no va ser
el mateix per als dos grups i, per tant, no creiem que ho fos tampoc la seva composici
social. Grcies a les cartes que els assistents van lliurar a Cub al finalitzar el curs,
conservem la llista sencera de les persones que van formar el grup de 70 i les seves
professions. Del segon grup noms ens ha arribat els noms dels cirurgians assistents. La
classe de 70 era la que havia pagat el preu ms baix i estava formada majoritriament
per artesans, comerciants i fabricants. Concretament, signaven 30 artesans (teixidors,
pintors, barbers, forners, etc.), 12 fabricants, 9 artistes (msics i actors), 7 comerciants,
2 cirurgians i altres. La composici de la classe de 40 no la coneixem, per es de
suposar que estava formada per persones de les classes benestants. Aquesta suposici
est basada en el preu ms elevat del curs i en el fet que els metges formaven part
daquest grup.
A ligual que havia succet a Tarragona, els metges de Reus no van tenir cap
inconvenient en donar testimoni pblic del seu recolzament a la frenologia i al
magnetisme animal. La carta que Cub va rebre dels metges de Reus va aparixer
publicada als Documentos i a daltres obres. El contingut de la carta dels metges
reusencs era una clara defensa de la frenologia i el magnetisme animal, alhora que
certificava que era possible magnetitzar un nic rgan frenolgic:
Sr. D. Mariano Cub y Soler,
Muy seor nuestro: hemos credo que de ninguna manera podamos manifestar a V.
ms profunda gratitud por las lecciones de Frenologa que acaba de darnos que el
transmitirle nuestra opinin, fundada en estas mismas lecciones. Los crticos se
desatan contra la Frenologa: a los discpulos de V. toca manifestarles si sus
69
El Barcelons, 10 i 15 de juny de 1845. Les dades exactes dels assistents als cursos que impartia Cub
sn difcils de saber. El mateix Cub a les seves obres dna diferents dades (per b que molt similars) per
al mateix curs. En aquest cas les dades que dna el diari no es corresponen amb el nombre dassistents
que comptem en les cartes delogi que van signar. A ms, cal afegir el fet que en aquestes dades no es
compten mai els i les acompanyants dels assistents. Per tant, el nombre real dassistents podria ser molt b
el doble de les dades que estem donant. Pel que fa a la dada de 1200 oyentes, suposem que fa referncia
al nombre doients del discurs previ que Cub acostumava a fer dies abans de comenar el curs per tal de
donar a conixer a la poblaci el contingut i lobjectiu de les llions.
100
esfuerzos fructifican mucho. Quizs algn da nos sea posible dirigirle algn ensayo
ms digno de esta ciencia y de los hombres dedicados a su estudio.
Puede tambin que nuestras observaciones sobre el Magnetismo nos den motivo a
conocer alguna ley general sobre este fluido; mas por ahora s responderemos con
toda la veracidad de que somos susceptibles a los que lo niegan que su existencia es
tan verdadera como la nuestra [sic], y que solamente sobre la diversidad de sus
fenmenos y casos de aplicacin, puede ocurrir contradiccin de pareceres, efecto de
no haberse podido todava deducir de casos particulares, suficientemente estudiados,
los principios generales de su naturaleza y de su modo de obrar.
Sin embargo, los recientes experimentos hechos, y por muchsimos aqu observados,
prueban positivamente que su aplicacin a la Frenologa demuestra la existencia de
esa doctrina ms que todos los hechos y autoridades hasta ahora conocidas; puesto
que hemos visto pintado en el rostro el lenguaje natural de los rganos ceflicos
segn estos han sido sucesivamente magnetizados.
Reciba V. esta manifestacin como una leve prueba de nuestro reconocimiento y de
70
las consideraciones con que somos de V. su ms atentos S.S.Q.B.S.M.
La carta, que t data de 28 de juny de 1845, venia signada pels segents metges i
cirurgians:
Jos Sim y Amat, mdico y cirujano; Manuel Pamies, mdico; Francisco Figarola,
mdico y cirujano; Jos Soriano, mdico cirujano; Pedro Baiges, doctor en medicina
y ciruga; Jos Juncosa, mdico cirujano; Jos de Ayxemis, doctor en medicina y
ciruga; Prudencio Aulestia, mdico; Antonio Baiges, doctor en medicina y
71
ciruga.
Cansat de les crtiques i insults que la premsa de Barcelona llanava dia rere dia
contra la seva persona, Cub va decidir donar per tancada la polmica. Amb dos
comunicats publicats el 15 de juny a El Fomento i el 16 de juny a El Barcelons, Cub
comunicava als lectors i a les respectives redaccions la seva voluntat de deixar de
respondre els atacs:
(...) yo me despido de Vds. asegurndoles que no contestar en lo sucesivo a ningn
ataque justo o injusto que se haga contra m o contra las ciencias que propago. Yo no
pongo el pual al pecho a nadie. Aprendan slo los que quieren [sic] las ciencias que
enseo; y de los que examino, frenolgicamente slo me pagan aquellos que juzgan
til mi examen. Yo ser cuanto se quiera en la opinin de mis mulos y detractores,
un embustero, un farsante, un tonto, un pcaro, un avaro, lo que ellos quieren que
sea; pero yo s que soy un hombre que procura por medios lcitos y honrados ser til
72
a mi patria. Esto me basta.
Era mi nimo continuar respondiendo S.S. redactores los artculos que apareciesen
contra la Frenologa, contra el Magnetismo y contra m; pero el suyo querer ha
tomado la polmica me impide hacerlo. A Vds. y a cuantos quieren valerse de las
columnas de su peridico les queda el campo libre para atacar contra m todos los
tiros que gusten, seguro de que yo no los rechazar. Yo siempre he preferido el
libertinaje a la esclavitud de la imprenta: an cuando yo sea el blanco de ese
70
Cub, Lecciones de frenologa (1852), p. 235, nota 1.
71
Ibdem..
72
El Fomento, 15 de juny de 1845.
101
libertinaje. Por fin el pueblo hace justicia al hombre injustamente ajado o

73
calumniado, sta no me faltar.
La polmica a la premsa es va allargar alguns dies ms, amb ms atacs i insults llanats
des de les pgines de El Barcelons, per amb la publicaci daquestes dues cartes de
Cub prcticament es pot donar per acabada.74 Desprs de lestiu de 1845 i dun
necessari descans, Cub va iniciar la seva primera campanya de divulgaci de la
frenologia i el magnetisme animal fora de Catalunya. Els seus cursos el van portar a
viatjar per gran part de la geografia espanyola: Saragossa, Madrid, Sevilla, Cadis, etc.
Segurament cansat de lambient hostil que havia promogut la premsa de Barcelona,
esperava trobar una millor recepci fora de terres catalanes.
Malauradament, lanlisi de la recepci i difusi que van tenir la frenologia i el
magnetisme animal fora de Catalunya est ms enll de lobjectiu daquesta tesi i s un
aspecte que encara resta per estudiar a fons.75 Cub va portar a terme dues campanyes a
la resta dEspanya, la primera entre 1846 i 1847, i la segona, dabast molt ms limitat, al
llarg de 1849. A partir de 1850, un cop va finalitzar la publicaci de la revista
frenolgica La Antorcha, lactivitat de Cub va anar minvant, en part com a
conseqncia del cansament i de diverses malalties. A Barcelona, que tinguem
constncia, noms tornaria a donar dos cursos ms, el mes de mar de 1849 a
lAsociacin de Defensa del Trabajo Nacional i els mesos de maig i juny de 1851 a la
seu de la Sociedad Filarmnica.76 Les llions que va impartir-hi van donar lloc
posteriorment al seu text ms extens, La frenologa y sus glorias. Lecciones de
frenologa (1853-1857).
Conclusions
Durant les primeres dcades del segle XIX es van produir alguns tmids intents
dintroduir el magnetisme animal a Espanya. Aquests intents no van reeixir i no va ser
fins a la dcada de 1840 que les prctiques magntiques es van popularitzar a
73
74
Lltima notcia va sortir publicada a El Barcelons el 24 de juny de 1845.
75
Edelmira Domnech ha analitzat breument les activitats de Cub a la resta dEspanya. Domnech
(1977), p. 65-71, 90-91.
76
Sobre el curs de Cub a lAsociacin de Defensa del Trabajo Nacional, veure el captol 5 daquest
treball. Lanunci es va publicar a: El Barcelons, 3 de mar de 1849. Lanunci del curs a la Sociedad
Filarmnica es va publicar a diversos diaris barcelonins. Veure, per exemple: Diario de Barcelona, 8 de
maig de 1851. El Diario va publicar cada setmana un resum del contingut de la propera lli del curs. El
curs es va impartir des del 12 de maig fins al 19 de juny.
102
Catalunya, i en menor mesura a la resta dEspanya. Malgrat que tenim constncia de la

realitzaci de sessions de magnetisme animal a Barcelona durant els primers anys de la
dcada, no va ser fins a la tardor de 1844 que el magnetisme animal es va estendre amb
fora per tota la ciutat. Els mltiples testimonis que ens proporciona la premsa de
lpoca i els comentaris dels traductors dels manuals francesos de magnetisme animal
(entre daltres, Cub, Pers i Monlau) demostren que durant la tardor de 1844 Barcelona
va viure una autntica febre magnetitzadora.
Labsncia dels metges durant la polmica sobre la frenologia, que shavia
produt a la premsa de la ciutat dos anys abans, es va accentuar durant la polmica sobre
el magnetisme animal. Malgrat que sabem que alguns dels magnetitzadors barcelonins
eren facultatius, no ens ha arribat gaireb cap testimoni directe que ho confirmi. Durant
la polmica de 1845, el silenci pblic de la classe mdica barcelonina fou clamors; fins
al punt que no tenim coneixement de la intervenci de cap metge. Fins i tot, Monlau va
usar un pseudnim per a signar com a traductor dels textos sobre magnetisme animal
del metge francs Lon Rostan.
Malgrat que la situaci poltica i social que vivia Catalunya no afavoria la
difusi de noves prctiques, el factor poltic no explica del tot labsncia dels metges
durant la polmica sobre el magnetisme animal. Per als metges el magnetisme animal
era una prctica molt mes incmoda que no pas la frenologia. La falta de control que els
magnetitzadors tenien sobre els subjectes experimentals qestionava la validesa
cientfica dels seus experiments, alhora que posava en dubte lentitat fsica del fluid
magntic. Aquesta manca de control es posava de manifest en la dificultat de reproduir
els experiments, fins i tot, usant el mateix subjecte, i en la manca de credibilitat que
tenien els subjectes experimentals, membres de les classes socials mes desafavorides,
com a testimonis. El doble rol que en els experiments havia de desenvolupar la persona
magnetitzada minvava encara ms la seva credibilitat: duna banda, actuava com a
linstrument cientfic necessari per a estudiar el fluid magntic i de laltra banda havia
dactuar com a testimoni dels fenmens que el fluid produa.
La reacci dels metges de fora de Barcelona va ser bastant diferent. Com havia
passat durant el curs de frenologia que Cub havia impartit a Vilanova i la Geltr el
febrer de 1844, durant la primavera de 1845 els metges tarragonins i reusencs no van
tenir cap inconvenient en publicar un article a la premsa de Barcelona defensant
lamalgama de frenologia i magnetisme animal que els havia ensenyat Cub. Malgrat
103
que ens falten ms dades sobre les reaccions dels metges daltres localitats catalanes,
creiem que lactitud positiva dels metges de Tarragona i Reus, com anteriorment els de
Vilanova, era fruit de la menor presncia del poder mdic del centre a la perifria.
La polmica sobre el magnetisme animal a la premsa de Barcelona va finalitzar
per prpia voluntat de Cub. La intensa campanya datacs i insults que des de El
Barcelons i El Fomento, principalment, shavia llanat contra la seva persona, va
provocar que Mari Cub opts per continuar la campanya de popularitzaci fora de
terres catalanes, on esperava trobar una millor acollida per a la frenologia i el
magnetisme animal.
104
-Lo seny que diu la bona ventura-
4
Lo seny que diu la bona ventura:
Frenologia, magnetisme animal i cultura popular
En la Catalua no falta frenolgico [sic] que sin serlo

en la realidad, es otro de los muchos truhanes que
recorren los pueblos embaucando a los infelices para
sacarles el dinero, y anda recorriendo las poblaciones
haciendo su buen agosto registrando cabezas y
llenando sus bolsillos.
El Barcelons, 18 de Febrer de 1845, nm. 49, p. 2, nota 1.
Esa tendencia de la Fisiologa a salir de su propio

mbito y la falta de preparacin psicolgica de muchos
de sus cultivadores, degener en una especie de
epidemia de menor cuanta. Como ha escrito
graciosamente un historiador de la medicina espaola,
en nuestro pas, imitando al extranjero, la palabra
Fisiologa se puso de moda desde 1842 a 1850, y sirvi
para dar a la imprenta obrillas pseudos-cientficas
como la Fisiologa del beso, de los amantes, del
escolar, del miliciano nacional, del enamorado, del
msico, del jugador, del mdico, del soltern, del
sastre, etc.
Toms Carreras y Artau, Estudios sobre Mdicos-Filsofos

Espaoles del siglo XIX, Barcelona, CSIC, 1952, p. 50.1
Introducci
La marxa de Mari Cub de Catalunya tenia com a objectiu principal divulgar la

frenologia i el magnetisme animal per la resta dEspanya. Molt probablement, les agres
polmiques de la primavera de 1845 van tenir bastant a veure amb la decisi presa pel
frenleg catal. Tanmateix, labsncia de Cub no va comportar una minva en lactivitat
frenolgica i magntica a Catalunya. Tot el contrari, la popularitat de les noves cincies
es mantingu i, fins i tot, augment grcies en part al ress de les controvrsies
pbliques i a les activitats pbliques que Cub i els altres frenlegs i magnetitzadors
havien portat a terme durant els ltims tres anys.
1
Carreas y Artau es refereix a Llus Comenge i Ferrer.
105
Anunci de reconeixements frenolgics aparegut al

Diario de Barcelona. Font: Diario de Barcelona, nm.
203, 22 de juliol de 1852, p. 4306.
La cita que encapala aquest captol s un dels diversos testimonis que es poden
trobar a la premsa barcelonina daquest perode que mostren com la prctica de la
frenologia i del magnetisme shavia ests per tot Catalunya. Malgrat que no hem pogut
trobar cap dada sobre les identitats daquests frenolgicos que recorrien les terres
catalanes, s que ens han arribat alguns productes de la cultura popular que sn una
mostra del ress i latracci que van despertar les activitats dels frenlegs i
magnetitzadors entre amplis sectors de la societat.
Lobjectiu daquest captol s, en la mesura del possible, aproximar-nos a les
percepcions que les audincies no cientfiques catalanes tenien de les noves cincies i
dels seus practicants. En una primera secci de carcter teric i metodolgic, es
discuteixen breument les nocions de cultura popular i de cincia popular, entesa
aquesta ltima com a part integrant de la primera. Malgrat les dificultats que comporta
definir de forma satisfactria aquests termes, finalment saposta per una definici de
cincia popular que inclogui lmplia varietat de productes culturals que, com les
sessions de magnetisme o les publicacions frenolgiques, eren produts i/o consumits
per sectors socials que no pertanyien a les anomenades elits cientfiques. Posteriorment,
es porta a terme una anlisi de diferents objectes culturals populars que, com una obra
de teatre o diverses publicacions literries, van ser produts de forma oportuna aprofitant
lxit de les noves cincies. Encara que de forma indirecta, lanlisi daquests productes
populars permet realitzar una primera aproximaci a les percepcions que amplis sectors
de la societat tenien de la frenologia, del magnetisme animal i dels seus practicants.
106
Cultura popular, cincia popular i histria de la cincia
Lestudi de la cultura popular europea durant el perode preindustrial ha

esdevingut un camp de recerca fora fructfer durant les ltimes dues dcades. Els
treballs pioners realitzats durant les dcades de 1970 i 1980 per, entre altres, Peter
Burke, Emmanuelle Le Roy Ladurie, Roger Chartier, Natalie Zemon Davies o Carlo
Ginzburg han establert les bases per a lestudi de tot tipus de rituals i manifestacions
populars com a eina metodolgica per a accedir a les experincies vitals i al pensament
dels individus no pertanyents a les elits.2
Una de les caracterstiques que trobem en tots aquests estudis pioners s que els
seus autors adopten explcitament o implcita una definici negativa i darrels
gramscianes del terme popular, de forma que sassumeix que popular equival a no
pertanyent a les elits.3 Aquesta definici s la que preval tamb en els estudis sobre la
cultura popular de lpoca industrial, tot i que ens aquests estudis es produeix una certa
modificaci del significat del terme i aquest passa a denominar totes aquelles formes de
cultura produda i/o consumida per la gent treballadora (working people).4 Tal i com
han subratllat diversos autors, les limitacions daquesta definici sn evidents. Entre
aquestes, cal destacar que no t en compte la heterogenetat de les societats pre-
industrial i industrial; ni la dificultat de delimitar la frontera entre cultura dominant i
cultura popular; ni tampoc les qestions relacionades amb el gnere. Tanmateix, encara
no disposem duna definici prou satisfactria de cultura popular, de tal manera que
malgrat les limitacions la definici negativa continua prevalent.5
Donades les limitacions de la definici, sembla del tot necessari, tal i com ha
apuntat Chartier, abandonar almenys ls de la dicotomia popular-elit, acceptar la
2
Alguns daquests treballs, daltra banda fora coneguts, sn: Peter Burke, Popular Culture in early
modern Europe, London, Temple Smith, 1978; Roger Chartier, Lectures et lecteurs dans la France
dAncien Rgime, Paris, ditions du Seuil, 1987; Carlo Ginzburg, Il formaggio e i vermi: il cosmo di un
mugneio del500, Torino, Giulio Einaudi, 1976; Emmanuelle Le Roy Ladurie, Montaillou, village occitan
de 1294 1324, Paris, Gallimard, 1975; Natalie Zemon Davies, The Return of Martin Guerre, Cambridge
(Mass.) and London, Harvard University Press, 1983. Un comentari extens dalguns daquests treballs es
pot trobar a Peter Burke, History and Social Theory, Cambridge, Polity Press, 1992; Roger Chartier,
Cultural history: between practices and representations, Cambridge, Polity Press and Blackwell, 1988.
Per a un treball de sntesi, veure: Pieter Spierenburg, The Broken Spell: A Cultural and Anthropological
History of Preindustrial Europe, Basingstoke, Macmillan Education, 1991.
3
Burke (1978), p. 1.
4
Per a una breu discussi sobre les diferncies de mats entre les expressions working people i
working class en el context de la histria cultura, veure: Patricia Anderson, The printed image and the
transformation of popular culture, 1790-1860, Oxford, Clarendon Press, 1991.
5
James Sharpe, Popular Culture in the Early Modern West, a Companion of Historiography, London,
Routledge, 2004, 361-376, p. 361.
107
multiplicitat de grups socials en la societat preindustrial i industrial i reconixer

lexistncia duna circulaci fluda dobjectes i prctiques culturals entre aquest grups.6
La incorporaci daquests elements, en especial el reconeixement de la permeabilitat de
les fronteres entre els diferents grups socials, permetria construir una definici molt
menys restrictiva. Daquesta forma, la denominaci cultura popular podria continuar
essent una categoria til per als historiadors i no caldria, tal i com ha proposat Jonathan
Topham, abandonar ls dels termes cultura popular i cincia popular.7 En el cas
especfic de la categoria cincia popular, una nova definici menys restrictiva hauria
tamb dintegrar els productes de la cultura visual de masses i les experincies de grups
socials tan significatius com les dones o les classes mitges i altes, grups que eren
importants productors i consumidors de coneixement cientfic.8
Fins molt recentment, la histria de la cincia no ha incorporat el programa dels
historiadors de la cultura popular.9 Lelitisme que ha caracteritzat tradicionalment la
disciplina, la preponderncia duna visi difusionista del coneixement des de dalt, la
convicci (molt estesa especialment entre els historiadors de la cincia) de qu el
coneixement elaborat per individus que no pertanyen a les elits s marginal, o la
dificultat per a accedir a les fonts sn factors que han contribut a qu lestudi de la
6
Roger Chartier, Texts, Printings, Readings, a Lynn Hunn (ed.), The New Cultural History, Berkeley,
University of California Press, 1989, p. 154-175. Una aplicaci interessant de les propostes de Chartier en
lmbit de la histria de la cincia s el treball de Jonathan Topham sobre la producci, publicaci i
lectura dels Bridgewater Treatrises. Topham explcitament proposa una aproximaci ms plural basada
en les idees de Chartier. Veure: Jonathan R. Topham, Beyond the Common Context. The Production
and Reading of the Bridgewater Treatises, Isis, 89 (1998):233-262; Science and Popular Education in
the 1830s: The Role of the Bridgewater Treatises, British Journal of the History of Science, 25 (1992):
397-430.
7
Topham (1998), p.236-37.
8
Una discussi ms a fons sobre el significat del terme popular science es pot trobar a: Roger Cooter,
Stephen Pumfrey, Separate spheres and public places: reflections on the history of science
popularization and science in popular culture, History of Science, 32 (1994): 237-267. Veure tamb:
Terry Shinn, Richard Whitley (eds.), Expository Science: Forms and Functions of Popularisation,
Dordrecht, Kluwer, 1995.
9
En lmbit de la histria de la cincia, cal destacar entre daltres: D. E. Allen, The naturalist in Britain:
a social history, London, 1976; Cooter (1984); Adrian Desmond, Artisan resistance and evolution in
Britain, 1819-1848, Osiris, iii (1987):77-110; Iwan Morus, Currents from the underworld: electricity
and the technology of display in early Victorian England, Isis, 84 (1993):50-69; Anne Secord, Science
in the pub: artisan botanists in early nineteenth-century Lancashire, History of Science, 32 (1994):269-
315; Winter (1994); Topham (1992; 1998); James Secord (2000). En lmbit de la histria de la medicina,
veure per exemple Roy Porter (ed.), The popularization of medicine, 1650-1850, London, 1992. Ms
recentment est tenint fora ress els intents descriure una histria centrada en el pacient.Veure, per
exemple: Roy Porter, The patients view. Doing medical history from below, Theory and Society, 14
(1984): 167-74; Dorothy Porter, Roy Porter, Patients Progress. Doctors and Doctoring in Eighteenth-
Century England, Cambridge, Polity Press, 1989. Per a intents ms antics per tal descriure una histria
de la medicina centrada en el pacient, veure: George Rosen, People, disease and emotion. Some newer
problems for research in medical history, Bulletin of the History of Medicine, 4 (1967):5-23.
108
cincia popular i de les percepcions populars de la cincia sigui encara avui dia un
mbit de recerca poc explorat. Aquest oblit s recproc i tamb es pot estendre als
historiadors de la cultura popular, els quals han considerat la cincia una activitat
situada fora de lmbit del popular.10
En aquest captol, sestudien les visions que les audincies no-cientfiques
catalanes rebien de les noves cincies a travs de lanlisi de diversos productes de la
cultura popular de lpoca. En concret, ens centrem principalment en lanlisi de la
comdia Frenologa y Magnetismo de Manuel Bretn de los Herreros, estrenada a
Barcelona lany 1846 i que va tenir un gran ress, i les anomenades fisiologies
populars, petites publicacions escrites amb un to satric i humorstic en qu es
presentaven estudis dels tipus socials de lpoca i que contenen descripcions
frenolgiques i fisiognmiques. Tot i que el nombre de fonts que hem trobat no s gaire
gran i que aquestes van ser produdes per membres de les elits, intentem construir una
interpretaci que ens apropi a les visions que amplis sectors socials rebien de les noves
cincies i dels seus practicants.
Representacions populars de les noves cincies
Tal i com sha demostrat en els captols anteriors, la premsa barcelonina va

proporcionar prou informaci, tot i que sovint de forma indirecta, sobre les activitats
que portaven a terme els frenlegs i els magnetitzadors catalans. Apart de les notcies
que apareixien a les pgines centrals dels diaris, les pgines dedicades als anuncis
constitueixen tamb una molt bona font dinformaci. De fet, grcies a la informaci
que es pot trobar a aquestes pgines, tenim coneixement de la publicaci durant aquests
anys de llibres i/o fulletons en els quals sovint es caricaturitzava als practicants de les
noves cincies. La popularitat creixent de la frenologia i del magnetisme era una bona
font de negoci per als llibreters i impressors. No s destranyar, per tant, que durant
aquests anys es continuessin publicant manuals de frenologia i magnetisme, aix com
textos daltres prctiques alternatives com lhomeopatia o la hidroterpia.11 Cal tenir en
compte, a ms, que ms enll de la publicaci de tot aquest material, lactivitat pblica
dels frenlegs sovint anava acompanyada del desplegament de tot un seguit de
productes visuals als carrers de les viles i ciutats catalanes (principalment, cartells i
10
Winter (1994). Tal i com recorda Winter, cal destacar com a excepci el treball pioner de Robert
Darnton, malgrat que aquest associs popular science a fringe science. Veure: Darnton (1964).
11
Veure captol 5 daquesta tesi.
109
Dos productes frenolgics de la cultura popular. Esquerra: Portada dun text de

popularitzaci de la fisiognomonia i la frenologia publicat a Barcelona probablement
lany 1848. Contenia nombroses illustracions a color. F. V., Lavater de hombres, o
arte de conocer los hombres por su fisonoma; aumentado con un resumen de la vida
de Lavater y del Dr. Gall; y de una coleccin de ancdotas fisonmicas. Con treinta
y dos ilustraciones, Barcelona, Imprenta de Antonio Berdeguer, 1848?. Dreta: Cap
frenolgic de cermica. Porta el nom de Cub. Font: Bujosa, Miqueo (1986).
fulletons amb illustracions anunciant les conferncies de frenologia o caps frenolgics

als aparadors dalgunes botigues.
Durant aquest perode es van publicar ms llibres i textos de tot tipus, per no
sempre ha estat possible localitzar alguna cpia dalguns daquests productes que
sanunciaven a la premsa. Dentre aquells que no ha estat possible consultar destaquen
dos pel seu inters. El primer s un fullet satric publicat sota pseudnim i que portava
per ttol Don Alcubino, caballero y Dr. en Frenologa, Magnetismo y sistema de
Sourier. Sabem de la seva publicaci grcies a un anunci que va aparixer a El
Barcelons el 25 dagost de 1845. Un segon producte que no ha estat possible localitzar
per que s de gran inters s lobra editada originalment en francs pel fillastre
dSpurzheim, Hippolyte Bruyres (1800?-1856), i de la qual es va publicar rpidament
desprs una traducci a lespanyol. Lobra original de Bruyres portava per ttol La
phrnologie, le geste et la physiognomie: dmonstrs par 120 portraits, sujets et
110
compositions gravs sur acier i fou publicada en dos volums lany 1847 i contenia un
total de 516 pgines i 89 lmines amb 120 il.lustracions. La traducci espanyola portava
per ttol La frenologa pintoreca, o sea el gesto y la fisonoma explicados por 120
cuadros de 90 lminas abiertas en acero i va aparixer anunciada al Diario de
Barcelona i a El Barcelons el mateix dia, el 31 de gener de 1847.
La comdia Frenologa y Magnetismo de lautor de teatre costumista Manuel
Bretn de los Herreros12 es va estrenar a Madrid el 24 de desembre de 1845 i a
Barcelona l11 de mar de 1846.13 Lobra serveix de pretext per a caricaturitzar a
aquells practicants que sense tenir un coneixement profund de les noves cincies es
feien passar per reconeguts frenlegs i magnetitzadors. Lobra es desenvolupa en un sol
acte a la ciutat de Toledo i t com a principals protagonistes una parella de nuvis, Luisa
i Don Manuel, la criada de la primera, Ceferina, i Don Lucas, frenleg-magnetitzador,
cos i pretendent de Luisa. Largument s fora senzill: com a conseqncia de la
desaparici sense motiu aparent de Don Manuel, Luisa creu que aquest ha marxat amb
una altra dona. Daltra banda, el testament de loncle de Luisa lobliga a casar-se amb
Don Lucas si no vol perdre lherncia. Lnica oportunitat que t Luisa per a cobrar
lherncia i no casar-se amb el seu cos s que aquest la rebutgi. Malauradament, Don
Lucas queda fascinat pels encants de Luisa, en especial per les belles formes del seu
crani. Quan Luisa sembla abocada al casament, Don Manuel apareix inesperadament i
demostra que havia restat captiu per la policia, la qual lhavia pres per un agent
subversiu. A partir daqu, Don Manuel i Ceferina convencen a Luisa que se sotmeti a
les arts magnetitzadores de Don Lucas i que es faci passar per somnmbula. Daquesta
manera, Luisa, aparentment sota els efectes del fluid magntic, confessa a Don Lucas
que no nest enamorada dell. Acte seguit, aquest la rebutja i Luisa queda lliure per a
casar-se amb Don Manuel i cobrar lherncia del seu oncle.
Enmig de tots aquests embolics, Don Luis es dedica a examinar els cranis de
Luisa i daltres personatges secundaris. Les descripcions que ens ofereix Bretn de los
Herreros, malgrat que cal prendre-les amb prudncia donat la seva voluntat satrica, ens
poden donar una idea de com es realitzaven els exmens cranioscpics, aix com les
12
Manuel Bretn de los Herreros (17961873). Escriptor i autor teatral, acadmic de la llengua, ocup
diversos crrecs oficials. Proper al liberalisme, per allunyat dels corrents ms esquerrans, fou un autor
dun gran nombre de comdies costumistes de tradici moratiniana.
13
Manuel Bretn de los Herreros, Frenologa y Magnetismo. Comedia en un acto, Madrid, Imprenta de
D. Jos Repulls, 1845. La font de la data destrena a Madrid, veure: Domnech (1977), p.66. A
Barcelona, lobra es va estrenar al Teatre Principal. El Barcelons, 11 de mar de 1846, p.4.
111
sessions de magnetisme. Lescena en la qual Don Lucas examina el crani de Luisa en

presncia de Ceferina s prou eloqent:
D. LUCAS: (Sonrindose, mirando a Ceferina y ponindose el dedo en la cabeza.)
Ah! el rgano Y este gas

magntico, sin prembulos
lo digo, forma somnmbulos
y aun profetas
CEFERINA: Eso ms?
D. LUCAS: En cuanto a la craneoscopa [sic],

usted juzgar si
(En actitud de palpar la cabeza de Luisa. sta retrocede.)
A ver
D. LUCAS: (Valindose del lente para examinar la cabeza

de Luisa y girando en derredor de ella.)
Bien! Para mujer

propia, huy! es ustedla propia!
La amatividad [sic] es fuerte,
pero la templa
(A Luisa, vindola hacer un movimiento retrgado.)
Oh! No toco;-
el intelecto.
LUISA: (Aparte con Ceferina.)

Ay! Es loco.
CEFERINA: Pero manso. Me divierte.
LUISA: Basta!
D. LUCAS: En todo su apogeo

la veneracin [sic] descuella.
(Puedo casarme con ella
sin peligro.)
LUISA: Oh! Me mareo.
D. LUCAS: (Dejando de girar en torno a Luisa.)
Bien; otra vezTiempo queda

para que yo me ejercite
Ahora, si usted me permite
112
14
Quitarme esta polvareda .
Escenes com aquesta, per sense els elements satrics, es deurien veure a moltes
viles i ciutats catalanes durant aquells anys. A ligual que a la comdia de Bretn, els
frenlegs aconsellaven sobre la idonetat dun o duna jove com criat o criada, o duna
muller per a convertir-se en esposa o b en relaci a la carrera professional que hauria
de seguir un fill.15 Daltra banda, aquestes situacions deurien resultar prou familiars al
pblic per a qu Bretn en fes objecte de stira. Pel que fa al magnetisme, les
descripcions sn encara ms explcites pel que fa als gestos que realitzava el
magnetitzador. A la segent escena, Don Lucas magnetitza a Doa Mamerta, vena de
Luisa i que ha vingut a casa seva a la recerca dun remei per als seus atacs dhistria:
D. MAM.: Pero al fin soy del estado

honesto y Pues, como digo,
es horror lo que padezco
del histrico, ay Dios!, y visto
que ni vizmas ni cantridas
me proporcionan alivio,
noticiosa de que un docto
profesor de magnetismo
se hospeda aqu y esperando
que, si no mienten los libros,
ese fluido admirable
me curar el histerismo,
vengo a rogarle que me haga
tan singular beneficio.
D. LUCAS: Yo soy ese profesor

que busca usted con ahinco;
y en efecto, el gas magntico
es excelente especfico
Ea, manos a la obra.
D. MAM.: Si ve usted que me atosigo

demasiado
D. LUCAS: Nada de eso.

Ver usted cmo la inspiro
un sueo apacible, igual
al de los padres del Limbo.
Sintese usted
(La toma de la mano y la lleva a un extremo del teatro.)
14
Bretn de los Herreros (1845), p. 10.
15
Aquest aspecte queda ben clar a lobra:Vea usted otra ventaja/ del sistema del doctor/ Gall. Para
admitir criados/ ya los informes no son/ necesarios. Ibdem, p. 20. Veure tamb les escenes XI i XII.
113
Y ustedes no metan ruido.
(Se acerca a ella, la mira fijamente, hace ademn de pasar sus pulgares por la
frente y los prpados de la paciente, y otras veces figura recoger un gas impalpable
e invisible y lo roca sobre el rostro de doa Mamerta, suspendiendo estas
operaciones o volviendo a ellas segn lo indicar el dilogo y acompandolas con
gestos y pantomimas aparatosas y ridculas. Luisa, Ceferina y don Manuel hablan
en voz baja.)
LUISA: Lograr magnetizarla?
D. MANUEL: No lo extraar. Ya he dicho

que ese fluido reside
en todos los cuerpos vivos
D. LUCAS: Se duerme usted?
D. MAM.: No, seor.
D. LUCAS: Siente usted escalofros

en los hombros, o as, a modo
de un hormigueo contnuo
D. MAM.: No, seor.
D. LUCAS: Repetiremos.
()
D. LUCAS: (A media voz y dirigiendo la palabra al grupo.)
Chito! Ya empieza a operar

el magntico prestigio.
(A la paciente.)
Doa
(A los dems.)
CEFER.: Mamerta.
()
D. LUCAS: Doa Mamerta!

16
D. MAM.: (A media voz.) Yame eclipso
16
Ibdem, p. 31-33. El subratllat s nostre.
114
Finalment, i desprs dhaver convenut els assistents de lexistncia i efectes del fluid
magntic, Don Lucas desperta a Doa Mamerta a soplos y agitando las manos amb
lobjectiu de ahuyentar de doa Mamerta el fluido que le comunic. 17
Hi ha dos elements daquesta part de la comdia que val la pena comentar. El
primer s el fet que Bretn de los Herreros atorga ms credibilitat a les prctiques
magntiques que no pas a les frenolgiques. De fet, a lobra sn ms nombroses les
escenes en qu Don Lucas comet errors en la realitzaci dexmens cranioscpics que
no pas quan magnetitza. Mentre que els exmens cranioscpics erronis que realitza Don
Lucas s a individus que no menteixen, lnic fracs que t com a magnetitzador s
quan creu haver magnetitzat a Luisa. Per, Luisa menteix voluntriament, per tant no es
tracta dun subjecte experimental fiable i es pot considerar un fracs menor.
El segon element t a veure amb ls indeferent que Don Lucas i altres
personatges fan de les denominacions fluido magntico i gas magntico.18 Aquesta
ambivalncia no s casual. La divulgaci del newtonianisme al llarg del XVIII i lxit
dels experiments pblics delectricitat i qumica van contribuir en gran mesura a
estendre la creena en lexistncia dels fluids imponderables, forces fsiques que
lelectricitat, el calric, el lumnic o el mateix fluid magntic, eren intangibles.19 En
aquest sentit, lobra de Bretn no fa ms que fer-se ress daquesta creena, a la vegada
que ens confirma com destesa estava la percepci de qu els imponderables tenien
comportaments similars als dels gasos qumics.
No ha de sobtar que els fluids imponderables fossin assimilats als gasos en el si
de lepistemologia popular. De fet, tal i com ha assenyalat Logie Barrow, la qumica i la
fsica de lpoca atribua als fluids imponderables caracterstiques similars a la dels
gasos, com la capacitat de penetrar la matria (incls, el cos hum) o la gran dificultat
per a detectar-los si no era a travs de les seves accions (imponderable).20 Daltra
banda, tant els experiments realitzats amb gasos com els realitzats amb imponderables
tenien en com que permetien la participaci passiva i activa daudincies no
17
Ibdem, p. 36. El subratllat s nostre.
18
Veure el text subratllat a la cita anterior.
19
Logie Barrow, Independent spirits: spiritualism and English plebeians, 1850-1910, London, Routledge
and Kegan Paul, 1986, p. 69-89. Barrow segueix en part a Arnold Thackray, Atoms and Powers: an essay
on Newtonian matter-theory and the development of chemistry, London and Cambridge (Mass.), Oxford
University Press and Harvard Universtiy Press, 1970 i J. L. Heilbron, Electricity in the 17th and 18th
century: a study of early modern physics, London, Berkeley, University of California Press, 1979.
20
Barrow (1986).
115
especialitzades.21 En aquest sentit, lobra de Bretn s un bon exemple que ens confirma
el fet que la distncia entre la cultura de les elits i la cultura cientfica popular era sovint
molt ms petita del que tradicionalment sacostuma a considerar, a la vegada que ens
permet observar com el coneixement cientfic era apropiat per les audincies no
cientfiques. En aquest sentit, la identificaci entre gasos i imponderables s molt
probable que facilits la percepci dels fenmens magntics com a ms plausibles que,
per exemple, els exmens cranioscpics.
No cal dir que lobra de Bretn no va agradar gens als frenlegs catalans. Aix
ho demostra larticle que el jove advocat Narcs Gay va publicar a El Eco de la
Frenologa un any desprs de lestrena de lobra a Barcelona. Larticle de Gay portava
per ttol Cuatro palabras sobre la pieza titulada FRENOLOGA Y MAGNETISMO de
Manuel Bretn de los Herreros i va ser publicat el mes dagost de 1847.22 Gay criticava
a Bretn que hagus ridiculitzat una cincia de la qual no en coneixia res, fent-se ress
de les opinions del vulgo (dejse arrastrar [Bretn] por la opinin del vulgo que no
ve otra cosa en la Frenologa que el tentar cabeza). Com veurem en lltim captol
daquest treball, una de les obsessions dels redactors de El Eco de la Frenologa fou
distanciar-se daquesta percepci popular atacant a aquells que realitzaven exmens
cranioscpics sense tenir coneixements danatomia i fisiologia.
En relaci a les percepcions populars dels exmens cranioscpics, Ma i
Flaquer ens proporciona a les pgines de la revista El Genio, dirigida pel seu protegit
Vctor Balaguer, un altre testimoni. Citant textualment les paraules duna senyora que
comenta les activitats de Cub a Tarragona, aquesta, segons Ma, shi va referir com a
lo senyor que diu la bona ventura.23 Si hem de donar crdit al testimoni de Ma, la
lectura dels signes del crani com a mtode per conixer el carcter dun individu era
identificada com una prctica molt propera a la lectura de les mans o quiromncia.
Aquesta identificaci havia estat usada tamb per Bretn de los Herreros a la seva obra,
qui fa dir a un dels seus personatges horscopo quan aquest volia dir cranescopo.
Malgrat que la identificaci interessada entre cranioscopia i quiromncia era habitual
21
Aquesta caracterstica, que Barrow anomena participatoriness, era compartida per moltes de les
activitats cientfiques de finals del XVIII i principis del XIX, com la qumica, la botnica, la frenologia o
el mesmerisme. Ibdem.
22
Narcs Gay, Cuatro palabras sobre la pieza titulada FRENOLOGA Y MAGNETISMO de Manuel
Bretn de los Herreros, El Eco de la Frenologa, nm. 15, 1 dagost de 1847, p. 239-240.
23
Joan Ma i Flaquer, Cub en Tarragona y la Frenologa aplicada a la Historia Natural, El Genio,
nm. 3, 25 de maig 1845, p. 36. Altres articles de Ma i Flaquer sobre frenologia a El Genio: nm. 6, 15
de juny de 1845, p.72; nm. 7, 22 de juny de 1845, p. 82-83
116
entre aquells que llenaven atacs contra les activitats dels frenlegs itinerants, com el
mateix Ma i Flaquer, aquest fet no treu que la prctica cranioscpica no fos percebuda
aix per amplis sectors populars. De fet, fins ben entrat el segle XIX prctiques com la
quiromncia o lastrologia encara gaudien duna certa consideraci entre amplis sectors
de la societat fet no gaire diferent del que succeeix encara avui dia.24
El segon producte que em proposo analitzar s un petit manual que portava per
ttol El secreto de la doble vista antimagntica, puesto al alcance de todos i que tenia
com a objectiu ensenyar un mtode per a aprendre a llegir la ment o com indicava el
subttol de lobra per a aprendre a adivinar lo que no se ve y demostrar lo que no se
toca.25 El secreto va ser publicat a Barcelona loctubre de 1847 per un joven cataln
del qual noms es coneixen les inicials. La publicaci daquest manual s un bon
exemple de com les noves cincies shavien convertit en un atractiu reclam publicitari
per a la venda de productes que no tenien gaire a veure amb la prctica del magnetisme i
de la frenologia.
De fet, El secreto ensenyava un mtode que permetia emular el que feien els
magnetitzadors per sense necessitat de fer s de la ciencia de Mesmer.26 Ms encara,
en cap moment el fullet ataca o satiritza ni el magnetisme ni els seus practicants. Ni
tampoc shi pot trobar cap atac a la cincia de Mesmer en larticle que El Barcelons va
dedicar a ressenyar lobra.27 En tot cas, el que trobem a la ressenya de El Barcelons s
una crtica als xarlatans que, com un tal Mr. Chevalier que aleshores actuava als
teatres de Barcelona, es guanyaven la vida fent creure a la gent que tenien capacitats
especials o b que proclamaven fer s del magnetisme:
Los que al presentarse Mr. Chevalier con su esposa en nuestros teatros se devanaban
los sesos para poder comprender el arte de que se valan los dos para los experimentos
que a la vista del pblico hacian, los que se crean ser esto efecto de la ciencia de
Mesmer, o una magia del infierno, pueden persuadirse de lo contrario y ver cuan
natural es la explicacin de estos resultados. (...) Ya puede ahora el buen hombre irse
con la msica a otra parte, porque facilmente tendr luego conocimiento el mundo, con
24
Veure la carta que Piferrer envia a Josep Maria Quadrado i que ha estat reproduda en el captol 2. En
ella, Piferrer titlla a Cub de Sumo Sacerdote o Gran Mago. En relaci a la astrologia, tot i labsncia
de treballs en aquest mbit, Patrick Curry ha demostrat que, malgrat la manca de crdit de lastrologia des
de mitjans del segle XVIII, a principis del XIX es va produir un revifalla en el prestigi de lastrologia
entre certs sectors benestants de la societat londinenca. Patrick Curry, A Confusion of Prophets: Victorian
and Edwardian Astrology, London, Collins and Brown, 1992.
25
S.A.S.M., El secreto de la doble vista antimagntica, puesto al alcance de todos; o sea, arte de
adivinar lo que no se ve y demostrar lo que no se toca, Barcelona, Imprenta y librera de Viuda e Hijos de
Mayol, 1847.
26
Ibdem, p. 1
27
El Barcelons, 7 doctubre de 1847, p. 1
117
la propagacin del libro que hemos indicado, del mtodo sino idntico, al menos
anlogo, que empleaba aquel para embaucar a la gente y pasearse y divertirse
recorriendo distintos pases sin tener que trabajar. Estos farsantes son buenos
28
especuladores, porque saben vivir a costa de los dems.
A ms, ls de les expressions antimagntica i doble vista tenia finalitats purament

propagandstiques, com reconeix el mateix autor:
Las razones que en primer lugar, hemos tenido para emplear el ttulo de El secreto de
la doble vista anti-magntica, para esta obra se fundan: 1. En que como es fama que la
doble alcanza los objetos ms recnditos y apartados y esto no se haba podido lograr
hasta ahora, al menos que sepamos, sino por medio del llamado magnetismo, hemos
credo tener que desvanecer esta suposicin, manifestando desde luego que ningn
papel en ella la ciencia de Mesmer y 2, que si bien hemos empleado la palabra doble-
vista ha sido ms bien para hacer ms inteligible nuestro objeto, para el comn de los
29
lectores, aunque en la esencia no sea realmente ms que una doble inteligencia.
El mtode que proposava lautor es basava en la tcnica de la taquigrafia per tal

de donar a las palabras pronunciadas [sic] un doble sentido, si bien de antemano
convenido.30 En altres paraules, formar un sencillo abecedario, cuyas letras
representado otras palabras, pudiese ser deletreado despus de odas estas.31 El mtode,
que no sabem si es va arribar a aplicar, es basava en fer preguntes que contenen la
resposta, de tal manera que lentrevistat noms ha de desxifrar la pregunta per a obtenir
la resposta. Aix, lexpressi lo que equival a la lletra B, el mot Atencin! al
nmero zero, etc. Daquesta manera, sestableix un dileg ocult per al pblic, per
efectiu entre la persona que realitza la pregunta i qui contesta. Al final de lobra, es
presenten diferents exemples de dilegs. Entre daltres, shi troben dilegs en els quals
sesbrina la professi dun personatge del pblic, el color de lanell que porta, la
quantitat de diners que hi ha a una bossa negra (per tant, opaca a la simple vista), o
lobjecte que lmul de magnetitzador amaga a la seva m. Com a mostra transcrivim el
segent dileg, en el qual sendevina la professi dun personatge del pblic i on tamb
es transcriu el sistema de descodificaci:
P.- Mire (=A) lo que (=B) es el caballero? Vea (=O), indique pus (=G) su
profesin?
R.- Abogado.
P.- Srvase (=6) indicar sus aos de prctica?
R.- Seis.
P.- Dgame (=1) Atencin! (=0) el da de este mes que inform?
28
Ibdem.
29
El secreto de la doble vista anti-magntica (1847), p. 6. El subratllat s nostre.
30
Ibdem.
31
Ibdem, p.10.
118
R.- El da diez.
P.- Sus aos, los que (=3) cuenta?
R.- Treinta.
P.- Qu (=C) estado tiene? Mire? (=A)
32
R.- Casado.
Si hem descrit amb cert detall el mtode, no s, evidentment, pel seu inters, sin
perqu lobjectiu de lautor era imitar les sessions que realitzaven els magnetitzadors o
b aquells que es feien passar per magnetitzadors. Daquesta forma, els exemples de
dilegs que apareixen al final de lobra sn una bona mostra dels continguts de les
sessions pbliques de magnetisme. En aquest sentit, sembla prou clar que la possibilitat
que el subjecte magnetitzat pogus endevinar informaci que restava amagada i ms
enll de labast dels seus sentits aixecava gran expectaci, alhora que permetia mostrar
les meravelloses possibilitats del fluid magntic.
Malgrat que la manca de fonts ha impossibilitat laccs a les experincies de les
audincies, en concret a la forma en qu aquestes elaboraven el nou coneixement o a les
possibles actituds de resistncia que aquest generava, els diferents productes culturals
que shan analitzat en aquesta secci ens han perms apropar-nos a les visions que
transmetien de les prctiques de frenlegs i magnetitzadors i confirmen lxit i la
popularitat que van assolir les noves cincies a la Catalunya de la dcada de 1840.
Tanmateix, aquests productes populars no van ser els nics a travs dels quals es van
divulgar les noves cincies.
La popularitzaci del programa fisiolgic: les fisiologies populars
La proliferaci a Espanya durant la dcada de 1840 de les anomenades

physiologies populaires franceses s una mostra de lxit que tenien les descripcions
frenolgiques de tipus socials i professionals de lpoca. Com es demostra en aquesta
secci, la producci daquestes fisiologies sha dentendre en el context de la
popularitzaci duna visi marcadament materialista del cos hum, alhora que no es pot
deslligar dels intents de construir una nova societat que van caracteritzar la primera
meitat del XIX.
Les referncies a la fisiologia sn omnipresents en la cultura i en els discursos
ideolgics de la primera meitat del segle XIX.33 Com a conseqncia de la
32
Sha modificat lleugerament el format en qu est escrit el dileg per tal que sentengui millor. Ibdem,
p. 61.
119
transformaci de la fisiologia en la disciplina model de la medicina durant les primeres

dcades del segle, el terme fisiologia esdevingu fora popular, a la vegada que
adquiria tot un conjunt de connotacions poltiques, socials i culturals.34 La
transformaci de la fisiologia com a disciplina cientfica es produ de la m de
lanomenada escola de Pars, i no es pot deslligar de lemergncia del mtode anatomo-
patolgic com a metodologia de recerca i duna nova concepci del cos hum.35 Daltra
banda, la intensa polititzaci de la medicina i de les cincies de la vida que caracteritz
el perode revolucionari i post-revolucionari a Frana va contribuir a qu durant les
primeres dcades del segle, i de la m dels diferents corrents del romanticisme, les
noves concepcions del cos hum actuessin com a mediadores dels nous models
dorganitzaci social que es proposaven,36 estenent-se les imatges organicistes de la
societat.37 Fou aleshores quan tant la disciplina cientfica com la seva denominaci van
adquirir connotacions marcadament materialistes.
En aquest punt, i abans de continuar, cal fer un incs terminolgic, per que t
una gran rellevncia. Ls del terme materialisme i de ladjectiu materialista s
especialment problemtic. Tal i com ha apuntat Jan Goldstein, durant les primeres
dcades del segle el terme materialisme tenia una connotaci clarament pejorativa, a
la vegada que implicava una posici filosfica radical que no necessriament era
compartida per tots aquells que defensaven una aproximaci fisiolgica al cos hum.38
En canvi, termes com fisiologia, organitzaci i posteriorment filosofia positiva no
eren considerats pejoratius ni pressuposaven una posici radical i, per tant, eren molt
ms usats per tots aquells que compartien el que, seguint a Goldstein, podrem
33
Michael Hagner, Scientific Medicine, a David Cahan (ed.), From Natural Philosophy to Science.
Writing the History of Nineteenth-Century Science, Chicago, University Chicago Press, 2004, 49-87, p.
67.
34
Per a una anlisi ms detallada daquest procs, veure: Nathalie Preiss, Les Physiologies en France au
XIX sicle. tude historique, littraire et stylistique, Pars, Editions Interuniversitaires, 1999, p. 214-217.
35
Sobre lanomenada escola de Paris, veure: Erwin H. Ackerknecht, Medicine at the Paris Hospital,
1794-1848, Baltimore, John Hopkins University Press, 1967; Michael Foucault, Naissance de la clinique:
une archologie du regard mdical, Paris, Presses Universitaires de France, 1972; John Lesch, Science
and Medicine in France: The Emergence of Experimental Physiology, 1790-1855, Cambridge,
Massachussets, Harvard University Press, 1984. Una revisi de les tesis de Foucault i Ackerknecht es pot
trobar a Caroline Hannaway, Ann La Berge (ed.), Constructing Paris Medicine, Amsterdam, Rodopi,
1998.
36
Sobre el paper mediador de la fisiologia a Frana durant aquest perode, veure: John Pickstone, How
Might We Map the Cultural Fields of Science? Politics and Organisms in Restoration France, History of
Science, 37 (1999): 347-65; L. S. Jacyna, Medical Science and Moral Science: The Cultural Relations of
Physiology in Restoration France, History of Science, 25 (1987):111-46; Williams (1994).
37
Preiss (1999), p. 240.
38
Jan Goldstein, Console and Classify. The French psychiatric profession in the nineteenth century,
Cambridge, Cambridge University Press, 1987, p. 242-245.
120
anomenar el programa fisiolgic.39 Tot i que avui dia aquestes denominacions puguin
semblar opaques, per als lectors cultes de lpoca eren perfectament transparents alhora
que transmetien una certa predilecci per les aproximacions de caire fisiolgic.40 El
programa fisiolgic va tenir una mplia acceptaci entre els metges i sassociava al
triumvirat format pels noms de Cabanis, de Broussais i del mateix Gall. Les
connotacions poltiques del programa eren clares: als seus defensors, hereus del
pensament illustrat, sels atribua una postura hostil cap a la religi, posicions
poltiques radicals i una voluntat denfonsar ledifici de la tradici, en especial la vella
metafsica. Dels tres noms anteriorment esmentats, fou probablement Broussais qui es
va mostrar menys procliu a emmascarar o moderar les seves posicions materialistes. La
figura de Franois-Joseph-Victor Broussais (1772-1838), juntament amb la de Gall, s
fonamental per a entendre per qu laproximaci fisiolgica adquir les connotacions
culturals i poltiques que lassociaven amb les posicions materialistes.41
Broussais va anomenar mdicine physiologique la seva visi fisiolgica del
cos hum, amb la qual pretenia desplaar la influent perspectiva nosolgica
desenvolupada per Philippe Pinel a la Nosographie philosophique. Per a Broussais, totes
les malalties sn el resultat dun estat general dirritaci, el qual podia ser causat per un
nombre indeterminat de factors exteriors. Els smptomes, per tant, no revelaven
lexistncia de malalties enteses aquestes com a entitats discretes, com defensava Pinel,
sin que havien dinterpretar-se com a signes dalguna aflicci que afectava noms a un
o a diversos rgans del cos. Tanmateix, en el context de la Restauraci borbnica, la
doctrina de Broussais va anar molt ms enll del pur contingut mdic, erigint-se com la
continuaci de la tradici filosfica materialista dels XVIII. En aquest sentit, no ens ha
destranyar que, com veurem en el proper captol, Broussais acabs abraant les
doctrines frenolgiques dels Gall, Spurzheim i Combe.
Dues de les principals caracterstiques de lanomenat programa fisiolgic eren la
concepci de lactivitat mental com una manifestaci del cos hum i la voluntat de
construir una cincia de la ment basada en principis estrictament baconians o inductius.
39
Goldstein usa indistintament les denominacions physiological program i physiological current. Per
a simplificar, nosaltres preferim usar lexpressi programa fisiolgic. El substantiu programa refereix
al conjunt de supsits generals compartits per un ampli i plural grup de metges i naturalistes francesos i
en cap cas ha dentendres com a una denominaci restrictiva i dogmtica. Ibdem, p. 242.
40
Ibdem, p. 244.
41
Sobre F.-J.-V. Broussais, el millor treball publicat s: Jean-Franois Braunstein, Broussais et le
matrialisme: mdecine et philosophie au XIX sicle, Paris, Mridiens Kliensieck, 1986.
121
Retrat de Franois-Joseph-Victor Broussais. Font:

Litografia de Doroter Bachiller (? 1866). Biblioteca
de Catalunya. Fons de Reserva.
Lemergncia daquesta visi fisiolgica de la ment, la qual no fou dominant fins a

finals del segle, gener una disputa amb una visi ms espiritualista o metafsica o
psicolgica, si usem les expressions de lpoca. Lanomenat programa espiritualista
insistia en la necessitat de tractar la ment com una realitat diferent del cos, lliure de les
lleis que regeixen el mn fsic, a la vegada que defensava la introspecci o psicologia
com la metodologia indispensable per a lestudi de la ment.42 El debat entre les dues
visions del cos i de la ment caracteritz gran part del segle XIX i tingu clares
ressonncies poltiques, socials i culturals.
El programa espiritualista, els mxims representants del qual van ser el filsof
francs Victor Cousin i el seu deixeble Thodore Jouffroy, tenia als filsofs entre els
seus principals partidaris i sassociava a posicions de defensa del paper central de la
religi a la societat, a postures poltiques restauradores de lordre i, en definitiva, a un
liberalisme profundament conservador. Ms enll de si aquestes atribucions eren
encertades o no, o si caldria fer ms matisacions, el que s sembla cert s que aquesta
42
Goldstein (1987), p. 245.
122
era la percepci popular que es tenia dels dos programes. s en aquest context, que hem
de entendre laparici de dos estereotips socials que van esdevenir fora familiars en el
llenguatge i en la cultura popular de lpoca. Ens referim, duna banda, al fisileg,
que de vegades tamb apareixia com a frenleg, al qual se li atribua una certa
irresponsabilitat a lhora de valorar el perill que suposava el desordre social; i de laltra
banda, al psicologista, psicleg o metafsic, retratat com un retrgrad i defensor
de la metafsica, una disciplina que es considerava morta.43
Expressi arquetpica de la visi fisiolgica de la ment, la frenologia fou
associada al programa fisiolgic des del comenament. Aquesta associaci no pass
desapercebuda per al pblic de lpoca, com ho demostra la publicaci dobres amb
ttols com Du matrialisme phrnologique (1843) o Le matrialisme et la phrnologie
combattus dans leurs fondements (1840),44 i les greus acusacions de fatalisme i
materialisme eren llanades habitualment contra la frenologia i en general contra tots
els partidaris del programa fisiolgic. Com demostra el cas de Cub, aquest fet obligava
als frenlegs a fer grans esforos per a defensar-se daquestes acusacions. Les mateixes
acusacions, per, contribuen a fer que la doctrina esdevingus ms atractiva per a
amplis sectors socials, tal i com demostra la proliferaci de descripcions frenolgiques i
fisiognmiques a la literatura i lart de lpoca. Artistes, com Balzac, Flaubert o
Dickens, van veure en la nova fisiologia, sobretot en expressions com la
fisiognomonia i la frenologia, una bona eina per a descriure els nous tipus socials de la
emergent societat burgesa.
Les anomenades fisiologies populars formen un dels productes literaris que
ms xit va assolir durant les dcades centrals del segle. A Frana, les fisiologies van
tenir un gran xit, especialment entre 1840 i 1845 quan es pot parlar duna autntica
inondation physiologique,45 perode durant el qual van estar ntimament relacionades
amb les publicacions oposades a la monarquia de Juliol de Louis-Philippe.46 Molts dels
autors daquestes fisiologies eren escriptors que es movien en els cercles bohemis de
Pars i que tenien com a principal propsit descriure de forma irnica els tipus socials de
la cultura burgesa i popular, aix com qestionar valors centrals de la moralitat burgesa
43
Ibdem.
44
Braunstein (1984), p. 162.
45
Lexpressi s de Nathalie Preiss. Preiss (1999), p. 7.
46
Preiss (1999).
123
com ltica del treball, lacumulaci de capital, la moderaci en tots els aspectes de la
vida, o lideal domstic.47
En moltes daquestes fisiologies abunden les referncies, de vegades en forma
de pardia, a doctrines que, com la teoria dels quatre temperaments, la fisiognomonia o
la frenologia, establien una relaci entre le physique et le moral. En algunes delles es
feia s de vocabulari frenolgic i apareixien illustracions amb motius frenolgics:
Il est vrai que les Physiologiques ne cessent de parodier dans leurs ouvrages la
physiologie scientifique et, tout particulirement, les disciplines qui traitant du
rapport entre le physique et le moral de lhomme; teiller la thorie des tempraments,
48
la physiognomonie de Lavater et surtout la phrnologie de Gall et Spurzheim.
Ls de referncies indirectes a la doctrina frenolgica, contrasta, almenys en el cas de

les traduccions espanyoles, amb labsncia de referncies explcites a la frenologia o als
seus partidaris. Probablement aquesta era una estratgia per a evitar associacions
directes amb una doctrina que era percebuda, tal i com sha comentat anteriorment,
propera a les posicions materialistes. Tanmateix, la presncia i utilitzaci delements
frenolgics i fisiognomnics en les descripcions dels personatges de les fisiologies s
una mostra de la importncia que aquestes van tenir a gran part dEuropa a lhora de
popularitzar una imatge fisiolgica de lsser hum.
La moda francesa de les fisiologies arrib rpidament a Espanya a travs de
traduccions i imitacions i al llarg de la dcada de 1840 es van traduir i publicar
nombrosos volums amb ttols com Fisiologa del beso (1843), Fisiologa del Cmico
(1843), Fisiologa del canto (1845), Fisiologa del acreedor y del deudor, Fisiologa del
msico o Fisiologa del mdico (1848). En aquesta secci, sanalitzen breument els dos
ltims ttols, la Fisiologa del msico i la Fisiologa del mdico. Aquestes dues
fisiologies van ser publicades per leditor barcelon Joan Oliveres lany 1848,
possiblement com a reacci a lxit popular de la frenologia i del magnetisme, ja que la
primera cont fora elements frenolgics i la segona una descripci sarcstica de ls
del magnetisme animal per part dun metge.49
47
Hanna Manchin, The Grisette as the Female Bohemian, Providence, History Department, Brown
University, 2005. www.mtholyoke.ed/courses/rschwart/hist255-s01/grisette/manchin.htm.
48
Preiss (1999), p. 211.
49
Albert Cler, Fisiologa del msico, Barcelona, Imprenta de Juan Oliveres, 1848; Louis Huart,
Fisiologa del mdico, Barcelona, Imprenta de Juan Oliveres, 1848.
124
Primera pgina del captol quart, De las Imperfecciones de la msica.

Msico, concete a t mismo de la traducci castellana de la Fisiologa
del msico dAlbert Cler. Es pot observar com a la il.lustraci hi ha
referncia prou clara a la frenologia. Font: Albert Cler, Fisiologa del
msico, Barcelona, Imprenta de Juan Oliveres, 1848, p. 29.
Lautor de la Fisiologa del msico era Albert Cler, periodista i crtic musical.50
Publicada originalment en francs lany 1841, la fisiologia de Cler s un retrat
sarcstic dels diferents tipus de msics que es podien trobar al Pars de 1840, alhora que
s un bon exemple per a mostrar com era popularitzada la frenologia. En aquest sentit,
el captol IV de lobra s especialment significatiu. Tant el ttol del captol, De la
Imperfeccin de la msica. Msico, concete a ti mismo, com la illustraci que
lencapala, un conjunt de bustos frenolgics, sn referncies fora evidents a la
doctrina i que segur no passaven desapercebudes per als lectors de lpoca.51 El
contingut del captol tamb s fora explcit, amb referncies al desenvolupament del
rgano msical dalgunes senyores i del rgano de las relaciones de los sonidos en
50
Sobre Albert Cler, veure Preiss (1999).
51
Ibdem, p. 29.
125
els veritables msics. Finalment, aquestes referncies van seguides duna descripci
frenolgica del crani dels bons msics i duna illustraci del cap ideal del bon msic:
He visto hasta ahora el rgano de las relaciones de los sonidos en los verdaderos
msicos enteramente desarrollado y afectando dos formas particulares: ya el ngulo
exterior de la frente, que est inmediatamente sobre el ngulo externo del ojo, se
extiende considerablemente hasta las sienes, de modo que en esto caso las partes
laterales de la frente sobrepujan al ngulo externo del ojo, y entonces toda la regin
frontal superior a este ngulo est hasta la mitad de la altura de la frente
considerablemente abultada: o ya se eleva inmediatamente sobre el ngulo externo
del ojo una prominencia piramidal, cuya base se apoya en la parte superior del ojo y
cuya cspide se extiende sobre el borde anterior de la frente hasta la mitad de su
altura, de donde procede que los msicos tienen la parte inferior de la frente o muy
ancha o cuadrada, sucediendo muchas veces presentarse la frente de los msicos muy
52
abultada por la parte superior del ngulo externo del ojo (...)
El tamb periodista Louis Huart s lautor de la Fisiologa del mdico i de cinc

fisiologies ms, algunes delles tradudes al castell i publicades tamb per Joan
Oliveres.53 Huart va aprofitar loportunitat que li oferia la redacci de la Fisiologa del
mdico per a satiritzar a aquells metges de recndita medicina, s a dir, aquells que
feien s del magnetisme animal i en defensaven la seva utilitat.54 Un fragment del dileg
que mant el metge-magnetitzador amb una dona que s capa de diagnosticar el mal
que pateix el seu marit, conjuntament amb les illustracions que acompanyen lescena,
mostra de forma prou clara la crtica dHuart als metges-magnetitzadors, els quals
apareixen retratats com a xarlatans o senzillament estafadors:
EL DOCTOR (a la mujer que tiene cerrados los ojos): -Ve Vd. a este caballero?
LA MUJER: -S, le veo.
EL DOCTOR: -Y cmo le encuentra Vd.?
LA MUJER: -Muy feo.
EL DOCTOR: -No, no es eso lo que le pregunto. Hablo de su salud.

52
Ibdem, p. 34-35.
53
Louis Huart (1814-1865). Periodista i escriptor. Estudi dret a Pars, per rpidament dirig la seva
carrera professional cap al periodisme i a la realitzaci dobres de vulgarisation cientfica, com Les
Prodiges de lindustrie! Revue philosophique, critique, comique et fantastique de lexposition de 1844
(1844), o daltres satrico-costumistes, com el Musum parisien, histoire physiologique, pittoresque,
philosophique grotesque de toutes les btes curieuses de Paris et de la banlieue (1841). Va estar tamb
molt vinculat a la revista satrica Le Charivari des de lany 1838 i desprs de la revoluci de 1848
nesdevingu el director. Les seves fisiologies sn les segents: Physiologie du garde national;
Physiologie de ltudiant; Physiologie du flneur; Physiologie de la grisette; Physiologie du mdecin;
Physiologie du tailleur (totes publicades a Pars el 1841). Font: M. Prevost, Roman DAmat, H. Tribout
de Morembert (dirs.), Diccionaire de Biographie Franaise, volum 17, Paris, Letouzey et An, 1933-
1989, p. 1386.
54
Luis Huart, Fisiologa del mdico, Barcelona, Imprenta de Juan Oliveres, 1848.
126
LA MUJER: -Ah!...est enfermo...
EL DOCTOR: -Y dnde reside el mal?
LA MUJER (murmurando entre dientes): -En...en...en...
EL DOCTOR: -Dice que en el estmago est el mal.
EL CABALLERO: -Perdone Vd.; pero de donde yo padezco es de la espalda.
EL DOCTOR: -Dice que en el estmago est el mal.
EL CABALLERO: -Perdone Vd.; pero de donde yo padezco es de la espalda.
EL DOCTOR: -Ah est el error!...el estmago es el que no anda bien...ni por

pienso. Y qu remedio le daremos al seor?
LA MUJER: -No lo s.
DOCTOR: -Ya Vd. ve lo lejos que est de toda charlatanera el sonambulismo. La

seora no sabe una palabra de farmacia... Y cuando dice que no sabe, quiere decir
que ignora el nombre que se da al remedio en trminos farmacuticos... Y sin
embargo lo conoce perfectamente. Y nos lo va a sealar de otro modo... -Cmo es
ese remedio?
LA MUJER: -Oscuro.
EL DOCTOR: -Y dnde se halla?
LA MUJER: -En una botellita colocada en la segunda tabla de su armario de Vd.

Desde aqu la estoy viendo. El seor deber tomar tres cucharaditas por maana y
tarde, durante tres aos, para comenzar.
EL DOCTOR: -Cosa ms extraordinaria! Con efecto, ese es el remedio que conviene

para la especie de enfermedad que Vd. padece.
EL CABALLERO: -De veras?
EL DOCTOR: -Y tanto, y tanto... estoy seguro... y noto con sentimiento que no trae
Vd. trazas de tener cabal confianza en el magnetismo. Pues amigo! De otro modo no
se cura Vd. Mas dir: si el da que le diga: est Vd. bueno... [Sic], no cree estarlo...,
55
siento mucho decirlo, pero de hecho no lo estar.
Si tenim en compte que un dels principals objectius de les fisiologies era

satiritzar els tipus socials, lelecci dHuart de satiritzar la figura dun jove metge-
magnetitzador ens confirma latracci que el magnetisme animal exercia entre molts
joves facultatius. Daltra banda, lelecci dun matrimoni burgs com a co-
protagonistes de lescena tamb demostra lxit que les prctiques magntiques tenien
55
Ibdem, p. 52-53.
127
entre sectors de la burgesia europea de mitjans del XIX. Per ltim, cal destacar que el
paper de la dona com a guaridora i la posterior desconfiana del marit serveixen
subtilment com a elements de stira i crtica de les relacions de gnere i poder que
sestablien en el si del matrimoni burgs.
Aquesta breu aproximaci a les fisiologies, confirma la popularitat i
fascinaci que despertava el programa fisiolgic entre amplis sectors de la societat
espanyola, i europea en general, durant al dcada de 1840. Aquesta atracci es
mostrava, per exemple, en la presncia dun llenguatge clarament frenolgic en moltes
de les obres de lemergent literatura de masses de lpoca o en la ubiqitat del terme
fisiologia en molts dels seus ttols. Un anlisi ms a fons daquestes obres seria de
gran utilitat per a estudiar el paper que exerc la fisiologia com a mediadora entre les
noves visions del cos hum i les corresponents visions de la societat.
Conclusions
Labsncia de Mari Cub no va comportar una disminuci de les activitats
pbliques que els frenlegs i els magnetitzadors realitzaven per tot Catalunya. Tot i que
les identitats de molts daquests practicants romanen en lanonimat, la cita que
encapala aquest captol demostra com el grau dactivitat es va mantenir (fins i tot,
possiblement va augmentar) grcies en part al ress que havien tingut les polmiques i
activitats portades a terme durant els ltims dos anys especialment les protagonitzades
per Mari Cub. Una mostra de linters que encara despertaven les noves cincies entre
amplis sectors de la poblaci s laparici de productes de la cultura popular que, com
obres de teatre o fulletons satrics, es feien ress, alhora que saprofitaven de latracci
que generaven la frenologia i el magnetisme animal entre amplis sectors de la societat.
En aquest captol sha partit duna definici no restrictiva de la categoria cincia
popular, la qual inclou tots aquells sectors no pertanyents a les elits cientfiques, amb
lobjectiu destudiar les visions que diversos productes de la cultura popular de lpoca
transmetien de les activitats de frenlegs i magnetitzadors. Tot i que el nombre de fonts
que shan utilitzat no s gaire extens, sha fet un esfor per a construir una interpretaci
que ens apropi a aquestes visions. Els productes analitzats han estat principalment la
comdia Frenologa y Magnetismo de lautor de teatre costumista Manuel Bretn de
los Herreros, que es va estrenar a Barcelona el mes de mar de 1846, i les anomenades
fisiologies populars. Aquestes ltimes eren publicacions de masses dirigides a satisfer
128
les demandes de un nou pblic lector en les quals, usant sovint un to satric i
humorstic, es retrataven fisiolgicament els tipus socials de lpoca.
Els continguts daquests productes, com les descripcions que trobem a les
escenes de la comdia de Bretn de los Herreros, ens permeten reconstruir amb certa
fidelitat els principals elements que conformaven una sessi de magnetisme o la
realitzaci dun examen cranioscpic dilegs, gestos, finalitat, etc. Les escenes que
apareixen a lobra de Bretn de los Herreros segurament no es diferenciaven gaire de
les que es podien veure a moltes viles i ciutats catalanes durant aquells anys. Aix, el
diagnstic i posterior curaci de malalties diverses era part habitual de les sessions de
magnetisme, a ligual que lexamen cranioscpic era sovint utilitzat per a aconsellar en
relaci a lelecci de criada o criat, cnjuge, carrera professional, etc.
Aquests productes de cincia popular tamb proporcionen elements per a
estudiar el procs dapropiaci del coneixement cientfic per part de les audincies no
especialitzades. En concret, lestudi de ls ambivalent de termes com fluido
magntico i gas magntico a la comdia de Bretn demostra com lepistemologia
popular assimilava els fluids imponderables amb els gasos qumics, confirmant a la
vegada la relativa fludesa que caracteritzava les relacions entre la cultura popular i la
cultura de les elits. En aquest sentit, no s del tot aventurat afirmar que la identificaci
entre gasos i imponderables que realitzava lepistemologia popular s molt probable
que contribus a fer ms plausible lexistncia del fluid magntic entre el pblic no
especialitzat.
Laparici de les fisiologies populars durant la dcada de 1840 sha
dentendre en el context de la popularitzaci duna visi fisiolgica del cos i de la ment
humana. La transformaci de la fisiologia en la disciplina model de la medicina va tenir
lloc durant les primeres dcades del segle. Aquest procs no es pot deslligar de la
intensa polititzaci que caracteritz la medicina i les cincies de la vida durant aquest
perode, especialment a Frana. En aquest context, el terme fisiologia adquir
connotacions marcadament materialistes i sassoci a postures progressistes, dhostilitat
amb la religi i de ruptura amb la tradici. La frenologia, expressi arquetpica de la
visi fisiolgica de la ment, rpidament fou associada als aspectes ms radicals de
lanomenat per Jan Goldstein programa fisiolgic.
Les acusacions de materialisme o fatalisme, o daltres fins i tot ms
perilloses, van obligar als partidaris del programa fisiolgic, i molt especialment als
129
frenlegs, a defensar-se pblicament de les acusacions i a suavitzar les seves

posicions.56 Tanmateix, lassociaci amb doctrines considerades com a perilloses va
contribuir a fer ms atractiu el programa fisiolgic entre aquells grups socials que
aspiraven en major o menor grau a la reforma de la societat. Mostres daquesta atracci
i xit sn lomnipresncia del terme fisiologia en alguns dels ttols de la literatura
popular de lpoca, laparici dun nou gnere literari, les fisiologies populars, i la
proliferaci de descripcions i illustracions fisiognomniques i frenolgiques en molts
daquests productes.57
56
Els editors de llibres de fisiologia tamb van haver dadoptar una srie destratgies per a evitar les
acusacions de materialisme i fatalisme. Veure: Secord (2000), p. 61-67.
57
Sobre si es pot considerar a les fisiologies populars un gnere literari, veure Preiss (1999).
130
-Saber separar lo bueno de lo malo-
5
Saber separar lo bueno de lo malo:
Mata, Monlau, Pujadas i les noves cincies
Pero el hombre debe ser lgico y consecuente; sin

dejarse embaucar de los errores que cubiertos con un
misterioso velo, se pretende le preste a sentimientos,
debe por el contrario saber separar lo bueno de lo
malo, lo cierto de lo incierto y no condenar toda una
doctrina o una ciencia, ni menos encarnizarse contra
sus propagadores.
El Barcelons, 10 de setembre de 1847, p. 1.
Introducci
Lobjectiu daquest captol s abordar amb ms profunditat les actituds dels

metges catalans en relaci a la frenologia, el magnetisme animal i la seva popularitzaci
a Catalunya. Tot i que aquestes actituds van ser plurals i en alguns casos fora
complexes, sembla del tot evident que les noves cincies, especialment la frenologia,
van seduir especialment a metges amb una filiaci poltica clarament progressista.1
En el captol anterior sha demostrat que aquest allament no comport una
disminuci de lactivitat de frenlegs i magnetitzadors, ni tampoc en el grau de seducci
que les noves cincies exercien entre amplis sectors socials. Tanmateix, el nou context
cultural no va facilitar la divulgaci didees i prctiques que sovint eren percebudes com
a desafiants de lordre social. Com es demostra en el proper captol, aquesta nova
situaci va obligar a molts dels partidaris de les noves cincies a fer un esfor per a
moderar les seves posicions, a defensar la conciliaci entre frenologia i religi, i a
difondre les seves idees en espais i publicacions amb menor repercussi pblica. La
possibilitat de realitzar cursos pblics de frenologia i magnetisme animal a Barcelona
esdevingu ms difcil i la presncia a la premsa de frenlegs i magnetitzadors va
1
Aquest argument s compartit a grans trets per Roger Cooter, Steven Shapin i Adrian Desmond, per al
cas britnic, i per Jan Goldstein i Elizabeth Williams, per al cas francs. Veure el captol 1 per a una
exposici daquest argument i de les crtiques que recentment se li han realitzat. Veure: Cooter (1984),
Desmond (1989), Shapin (1975; 1979a; 1979b), Goldstein (1987; 2005), Williams (1994).
131
disminuir de forma apreciable, com es pot comprovar per labsncia de cartes i/o
articles a favor o en contra de les noves cincies.2
El silenci que havia caracteritzat lactitud pblica dels metges va continuar en
gran mesura durant els segents anys. Tanmateix, la publicaci -per part de metges com
Joan Ribot, Pere Mata o Pere Felip Monlau- de textos acadmics en els quals
sexplicaven o es feia s dels continguts de les noves cincies va trencar parcialment el
silenci de la comunitat mdica catalana. Fora de Catalunya, els debats que van tenir lloc
a lInstituto Mdico Valenciano i la convocatria dun concurs pblic sobre la utilitat de
la frenologia per part de lAcademia de Esculapio de Madrid sn mostres de linters
que les noves cincies despertaven en el si de la classe mdica espanyola.3 La traducci
de textos mdics francesos, que sintensific durant aquests anys, i la realitzaci pblica
i privada dexmens cranioscpics per part dalguns metges catalans sn altres activitats
portades a terme que confirmen aquest inters per les noves cincies.
En aquest captol sanalitza laparici dalgunes traduccions significatives de
textos de fisiologia i frenologia durant la segona meitat de la dcada, es presenten dos
testimonis de realitzaci dexmens cranioscpics per part de metges catalans i es fa una
breu referncia als debats que van tenir lloc en el si de lInstituto Mdico Valenciano
entre 1845 i 1849. La major part del captol, per, se centra en lanlisi de les actituds
vers les noves cincies i els seus practicants que van mantenir Pere Mata, Pere Felip
Monlau i Antoni Pujadas. Metges, amics, activistes poltics propers a lesquerra del
Partit Progressista i companys dexili a finals de la dcada de 1830 (Mata i Monlau a
Pars; Pujadas a Londres), Mata, Monlau i Pujadas van ser tres figures claus de la
2
Tot i aix, Cub aconsegu realitzar dos cursos ms de frenologia a Barcelona: el primer, a lAsociacin
de Defensa del Trabajo Nacional y de la Clase Trabajadora y Jornalera (ADTN), el mes de mar de 1849;
el segon, lany 1850 a la seu de la Sociedad Filarmnica de Barcelona, grcies a la mediaci de Vctor
Balaguer. No shan trobat notcies daltres cursos de frenologia i/o magnetisme animal a la ciutat de
Barcelona. Sobre el curs a lADTN, veure lltima secci daquest captol.
3
LAcademia de Esculapio de Madrid va celebrar un sessi pblica el 7 de novembre de 1847 en la qual
es va donar a conixer el programa per als premis del segent any. El programa consistia en tres qestions
a les quals els concursants podien presentar les seves respostes. La primera qesti era consistia en la
realitzacio dun examen topogrfic duna provncia espanyola. La segona era sobre les malalties
epidmiques i contagioses. La tercerca era sobre la utilitat de la frenologia; el redactat era el segent:
La sociedad puede sacar ventajosas aplicaciones de la Frenologa y la Craneoscopa para la
moralizacin de los pueblos y la educacin de los nios? Y en caso de afirmativa, trazar un plan de
educacin fundado en este sistema. La memria shavia dentregar abans del 31 dagost de 1848. No hi
ha constncia que es presents cap memria al referent. Font: El Telgrafo Mdico, t. I, 1847, p. 351-352.
132
medicina, la cultura i la poltica espanyoles de les dcades centrals del XIX.4 Lestudi
de les seves actituds vers la frenologia permet determinar quines van ser les estratgies
dapropiaci del nou coneixement que van desenvolupar els sectors afins al
progressisme en un context cultural que els era especialment hostil.
Trencant el silenci pblic
El dijous 22 doctubre de 1846 va aparixer publicat a la tercera pgina de El

Barcelons el segent anunci:
EL CUERPO DEL HOMBRE O LA ANATOMA [sic] y fisiologa humanas por el
doctor Galet. Obra ilustrada con 195 lminas dibujadas y litografiadas por el autor,
includas las de los sistemas de Lavater y de Gall, vertida de la lengua francesa a la
espaola. La obra consta de 4 tomos en folio, con lminas iluminadas por 800 rs., y
en negro por 400 rs. Se abre subscripcin por tomos a 100 rs. cada uno en la Agencia
Mdica Catalana, calle de Escudellers n 68.5
Aquest va ser un dels molts anuncis que lAgencia Mdica Catalana va insertar a les
pgines dels diaris barcelonis durant el perode 1845-1847.6 Grcies a aquests anuncis
sabem que lAgencia era una llibreria mdico-cientfica que formava part de la
farmacia homeoptica del Dr. Josep Mart i Artigas,7 del qual noms sabem que venia
medicaments homeoptics preparats per alguns professors de la Facultat de Medicina.
La important presncia que les prctiques alternatives tenien a la farmcia del Dr. Mart
i Artigas i les relacions que aquest mantenia amb diversos professors de la Facultat
demostren quin era el grau datracci que aquestes prctiques suscitaven entre els
facultatius catalans. El mateix anunci de lobra del Dr. Galet, amb una referncia
explcita al fet que en ella shi podien trobar descripcions de los sistemas de Gall i
4
Una prova de lamistat entre tots tres sn les cartes enviades per Pujadas i Mata a Monlau quan tots es
trobaven a lexili i que es conserven al fons Moragues-Monlau de la Biblioteca del Monestir de la Real a
Palma de Mallorca.
5
Lanunci es refereix a lobra: Dr. Jules Galet, El cuerpo del hombre o la anatoma y la fisiologa
humanas, puestas al alcance de todas las clases de la sociedad, Barcelona, Imprenta de Antonio
Berdeguer, 1844. Lobra del Dr. Galet es va publicar en quatre volums entre 1844 i 1844. s molt
probable que lanunci de El Barcelons informs del final de la publicaci del quart volum. Veure: El
Barcelons, 22 doctubre de 1846, p. 3. Poc sabem de la identitat del doctor Galet, ms enll del seu
nom de pila, Jules, i que shavia format com a metge a Montpellier on posteriorment va exercir com a
professor de clnica. Al fons de la Bibliothque Interuniversitaire de Mdecin de Pars noms consten
dues obres seves: Les corps de lhomme, ou lanatomie et physiologie humaines mises la porte de
toutes les classes de la socit, Pars, 1835-1841, 4 volums (2a edici:1854); Maladies observes a
lcole de clinique de Montpellier depuis les mois de dcembre 1828, Montpellier, 1829. El subratllat s
nostre.
6
Desprs de febrer de 1847 no es troben ms anuncis de lAgencia a la premsa de Barcelona.
133
Una de les lmines del text de Jules Galet que servia per a illustrar el
sistema de Gall. Font: Planxa fisiolgica nmero 167, Dr. Galet, El
cuerpo del hombre o la anatoma y la fisiologa humanas, puestas al
alcance de todas las clases de la sociedad, vol. 1, Barcelona, Imprenta de
Antonio Berdeguer, 1844.
Lavater, s un exemple de com les noves cincies eren usades com a reclam publicitari
per a vendre obres que tenien un contingut molt ms ampli.
Lobra de Galet era un manual danatomia i fisiologia humana escrit amb la
intenci darribar a todas las clases de la sociedad, tal com indica el seu subttol.
Tanmateix, tant lextensi de lobra (quatre volums) com les nombroses illustracions
que cont feien della un producte noms a labast duna petita part del pblic lector de
lpoca. s per aix que cal interpretar el significat del subttol de lobra com una
referncia a la voluntat de lautor de difondre la visi fisiolgica de lsser hum entre
7
Calbet, Corbella (1981), vol. II, p. 117.
134
un pblic no especialitzat, per pertanyent a lelit.8 La cita que encapala la portada del
primer volum expressava amb prou claredat el comproms de lautor amb el programa
fisiolgic:
Si lespce humaine peut tre perfectionne, cest dans ltude de lorganisation
humaine quil faut en chercher les moyennes.9
I la fe en les possibilitats que ofera lestudi fisiolgic de la naturalesa humana a la

societat sexpressava encara ms explcitament en el prefaci del primer volum:
A pesar de esta rica exploracin que ha hecho de los fenmenos que ofrece el
universo, la sociedad ha permanecido hasta el da sin penetrar su individualidad
fsica. Ha empleado el instrumento sin inquirir jams lo que le constituye, sin
apreciar su grado de fuerza, ni su extensin. Confiando a hombres especiales el
profundo estudio de la organizacin humana, con la sola mira de poder dejar a su
cuidado el conjurar las enfermedades que le asedian, no han sondeado an la
profundidad de las riquezas de toda especie que guarda en su seno la ms fructfera
de las ciencias.
Tengo una entera y legtima fe en los progresos rpidos que el estudio del hombre
fsico largamente cultivado y popularizado, por decirlo as, imprimira en la
civilizacin, y creo tambin que en el orden de sus investigaciones sucesivas, la
sociedad debe inevitablemente detenerse en esta bella pgina de nuestros tiles
conocimientos. 10
Per s sobretot en les seccions dedicades a presentar els sistemes de Lavater i

Gall on el lector podia trobar ja de forma oberta el comproms de lautor amb el
programa fisiolgic. Per a Galet, qualsevol intent de construir una doctrina psicolgica,
poltica i moral havia de fundar-se en lestudi seris de lanatomia i la fisiologia
humanes. s per aix que lamentava el fet que la doctrina de Gall no hagus estat del tot
desenvolupada i que encara no estigus preparada per a substituir en su imperio a toda
la antigua psicologa.11 Finalment, per, Galet reconeixia a Gall el mrit dhaver iniciat
la destrucci de las doctrinas incomprensibles, y las pueriles sutilezas de los filsofos y
telogos i dhaver defensat la localitzaci de les fuerzas intelectuales.12
LAgencia Mdica Catalana no es va limitar noms a la venda de traduccions de
textos estrangers, com el de Galet, sin que tamb va portar a terme una tasca de
traducci doriginals. En concret, hi ha constncia que durant el perode 1845-1847 es
van traduir almenys un text de frenologia, un de fisiognomonia, un altre de fisiologia
8
Les seccions dedicades a explicar els sistemes de Lavater i Gall sn respectivament: volum III, p. 179-
200 i volum IV, p. 153-162. Galet (1844).
9
En francs a la traducci. Ibdem, portada. El subratllat s nostre.
10
Ibdem, volum I, p. ii. El subratllat s nostre.
11
Ibdem, volum iv, p. 161.
12
Ibdem, volum iv, p. 162.
135
humana i un de magnetisme animal. Lelecci dels textos, tots ells originals francesos i
amb un gran nombre dil.lustracions, confirma quin era el comproms de lAgencia amb
les prctiques alternatives, a la vegada que mostra tamb la seva voluntat de
popularitzar-les.13
Les obres que es podien trobar a lAgencia Mdica Catalana no eren les niques
disponibles durant aquells anys que transmetien una visi marcadament fisiolgica de
lsser hum. En aquest sentit, cal destacar especialment la traducci del Cours de
phrnologie (1836) de F. J. V. Broussais publicat amb el ttol de Lecciones de
Frenologa (1844-1845).14 El Cours de phrnologie estava format per les llions que
Broussais havia comenat a impartir el mes dabril de 1836 en el si de la seva ctedra de
patologia general i teraputica a la Facultat de Medicina de Pars. La gran afluncia de
pblic que va assistir a les tres primeres llions i les acusacions de qu en el curs
simpartien llions de materialisme i ateisme van obligar a Broussais a continuar el seu
curs en un espai privat.15 Aquest intent dinstitucionalitzar lensenyament de la
frenologia es va produir en un context en qu tothom era conscient de les implicacions
poltiques i religioses de la nova cincia.16
13
Les obres sn les segents: N. J. Ottin, Sistema del doctor Gall sobre las facultades del hombre y
funciones del cerebro, vulgarmente llamado frenologa o craneoscopia. Redactado sobre las indicaciones
subministradas por el mismo doctor Gall al autor, Barcelona, Agencia Mdica Catalana, 1845; N. J.
Ottin, Sistema de Lavater sobre los signos fisiognmicos, o medio de penetrar las disposiciones de los
hombres, sus inclinaciones, sus aptitudes, su gnero de talento, su grado de cultura y de madurez, por la
observacin de sus hbitos exteriores y principalmente por el examen de las formas de la cabeza, de su
capacidad y de las facciones del rostro, Barcelona, Agencia Mdica Catalana, 1845; Achille-Joseph
Comte, Organizacin y fisiologa del hombre, explicadas con el auxilio de lminas iluminadas de figuras
recortadas y sobrepuestas segn sus planos naturales. Obra traducida de la 4 edicin francesa, y
acompaada del atlas original, convenientemente aclarado para uso de los espaoles, Barcelona,
Agencia Mdica Catalana, (no consta any de publicaci).
14
Franois-Joseph-Victor Broussais, Cours de phrnologie, Paris, 1836; Franois-Joseph-Victor
Broussais, Lecciones de Frenologa, traducidas al castelano por V. Sigenza, M. D. Valero, Madrid,
Imprenta Casimiro Rufino, 1844-45.
15
Les tres primeres llions es van donar el 11, 13 i 15 dabril de 1836. Braunstein (1986), p. 154.
16
Aix ho demostra el relat del mateix Broussais dels fets daquells dies dabril i de les negociacions
posteriors amb les autoritats poltiques:
Jouvre le 11 avril une heure: contre mon attente, afflux immense; la deuxime leon, le 13, pire
encore: ils envahissent le cours qui prcde pour avoir de la place, et y font un tapage tel que celui-ci ne
peut faire sa leon; la troisime leon, le 15, pire encore: on avait enferm Moreau et ses auditeurs et
mis de doubles gardes aux portes dans lintention de nouvrir aux miens quaprs Moreau fini: vaines
prcautions! Les gardes extrieurs sont enlevs comme des enfants, les portes brises comme si elles
taient de verre, et les gardes intrieurs mis en droute. Plus, rupture de la grille de lenceinte rserve,
qui nest pas de bois, comme celle de mes poules, mais de bon fer. Enfin, pression telle que je cours
risque dtouffer pour arriver la chaire. Plus, une porte de ma gauche qui tait reste ferme est
enfonce. Vu ces envahissements de locaux et ces violences, je dlibre avec le doyen, et je suspends. Il
me fait esprer que jobtiendrai le Jardin des Plantes. Vains efforts. Les professeurs de ce lieu sy
refusent. Je ne fais plus de dmarches, mais on en fait: impossible de russir nulle part. Informs de ces
136
Broussais shavia mostrat inicialment distant amb el sistema de Gall i, fins i tot,
havia arribat a criticar-lo pel fet de no prendre en consideraci el paper de les vsceres i
la seva relaci amb el cervell.17 Tanmateix, Broussais era molt conscient que ell i Gall
lluitaven per la mateixa causa i amb els anys va anar acceptant lentament els supsits de
Gall.18 Lacceptaci final de la doctrina de Gall es va consolidar entre 1828, any de la
publicaci del polmic De lirritation et la folie en el qual ja es mostrava molt proper a
Gall, i agost de 1831, data emblemtica en qu Broussais fou escollit president de la
Socit de Phrnologie de Paris.19 En el context de la renovaci poltica que va seguir a
la revoluci de 1830 a Frana, la doctrina de Gall oferia a molts liberals progressistes
com Broussais la possibilitat destablir una morale du citoyen deslligada de la religi i
amb nombroses aplicacions educatives, mdiques, penals i poltiques.20
La manca de testimonis no ens permet valorar quin va ser limpacte del
Lecciones de frenologa de Broussais. Tanmateix, del que no hi ha dubte s que les
lectures poltiques del text de Broussais difcilment podien passar desapercebudes entre
els metges catalans, ja que la identificaci del nom de Broussais amb la versi ms
radical del programa fisiolgic era fora reconeguda al nostre pas, com ho demostra el
testimoni dels traductors espanyols del text, els quals a la Notcia histrica de la vida
checs, les jeunes gens font une souscription de quarante sous, pour subvenir aux frais dun local; on
trouve le salon de Mars, rue du Bac, n 75, tout sarrange. Gisquet interrog dit quil ny a pas de
difficult, que jaurai ma demande. Quand il la reoit, ce nest plus cela; il rpond que mes doctrines
passent pour incendiaires, dangereuses pour une jeunesse ardente, matrialistes, athistes, anabaptistes,
anarchistes, enfin mauvaises, puisque la jeunesse, qui naime que le mauvais, sy prcipite; quen
consquence, et vu, senti, flair, ou prsum le volcan, il ne peut prendre sur lui lautorisation, et quil
veut sen rfrer au ministre. Quel est ce ministre? Je crois que cest Montalivet; on me dtrompe, cest
Passy. Je trouve daventure Las Cases qui va trouver ce dernier, et qui lendoctrine. Passy rpond quon
craint de ma part matrialisme et athisme. Las Cases se rcrie bien haut, et rpond que les phrnologistes
sont des matrialistes thistes. Ce juste-milieu passe, et Passy promet lautorisation ma premire
demande (...). Extracte duna carta que Broussais va enviar a H. de Montgre. Reproduda a Braunstein
(1986), p. 154-155 i a H. de Montgre, Notice historique sur la vie, les travaux, les opinions medicales et
philosophiques de F.-J.-V. Broussais, Paris, Baillire, 1839.
17
Broussais, que era un fidel seguidor de Cabanis i Pinel, no podia admetre que les activitats del cervell
es realitzessin independentment de les vsceres. La proposici XVII del seu Trait de physiologie illustra
molt b la seva posici: Lintellect est stimul par les viscres, et les viscres par lintellect. Veure:
Franois Joseph Victor Broussais, Trait de physiologie applique la pathologie, 2 volums, Pars, 1822-
23, p. 261. Veure tamb Braunstein (1986).
18
Braunstein (1986), p. 156.
19
Durant aquest perode, la principal reticncia de Broussais era el fet dassumir la no existncia dun
rgan central en el cervell i acceptar la rpublique dorganes de Gall. Tanmateix, s important destacar
que Broussais va pronunciar un discurs elogis sobre la tomba de Gall durant el seu enterrament.
Discours prononc par M. Broussais sur la tombe du docteur Gall, Revue encyclopdique, aot 1828, t.
39, p. 256. Citat a Braunstein (1986), p. 157.
20
Broussais (1836), p. viii.
137
del autor identifiquen la doctrina de Broussais amb el carcter liberal y reformador.21

Un altre testimoni ens el proporciona Pere Mata, el qual sembla ser que havia seguit les
llions de Broussais durant el seu exili a Pars.22 Per a Mata, el brussisme era
lequivalent en medicina a la democrcia en poltica:
El brusismo proclama otro principio que es en medicina lo que en la poltica la
democracia. Sentada la localizacin de los afectos; establecido que son los tejidos y
no la economa entera en su unidad los que enferman, se echan abajo las clases, las
categoras, los privilegios, todo se nivela; no hay ms que un modo de ser verdadero
y legtimo en patologa; todas las afecciones son iguales ante la ley fisiolgica; no
hay ms que inflamacin (...). Una nosologa, una nosografa supone clases,
categoras de efectos, enfermedades comunes, generales con muchos rasgos
semejantes, y enfermedades especiales con sus rasgos propios; son las que
pudiramos llamar las privilegiadas, las aristocrticas (...). Para Broussais no hay
clases, no hay enfermedades especiales; todo es igual en su doctrina, es democracia
pura. 23
s fora significatiu que tres anys desprs de la publicaci del Lecciones de

Broussais, Joan Ribot i Ferrer, aleshores catedrtic de fisiologia i deg de la Facultat de
Medicina de Barcelona, dediqus fora espai a explicar i criticar moderadament el
sistema de Gall en la tercera edici del seu Lecciones de Fisiologa (1848).24 Com el seu
ttol indica, el Lecciones de Ribot s el recull de les llions de fisiologia que aquest
impartia als estudiants de primer curs del Col.legi de Medicina i Cirurgia. Ribot seguia
bsicament els treballs de Magendie i Bichat i exhortava als alumnes a consultar els
tractats del primer per a aprofundir en els coneixements impartits. En relaci a lobra de
Gall, Ribot comenta les aportacions de Gall a lestudi del sistema nervis i al paper de
la medula espinal, per en les dues primeres edicions del Lecciones (1822 i 1834) no
apareix cap referncia a la seva fisiologia del cervell. A la segona edici del text shi
troba una referncia a la importncia de lestudi de la fisonomia dun individu, a la que
21
Franois Joseph Victor Broussais, Lecciones de Frenologa, traducidas al castelano por V. Sigenza,
M. D. Valero, Madrid, Imprenta Casimiro Rufino, 1844-45, p. v-vi.
22
Carreras Artau afirma que Mata va assistir a les llions de Broussais en la ltima etapa de este clebre
profesor. No cita cap font. Veure: Toms Carreras Artau, Estudios sobre los mdicos-filsofos espaoles
del XIX, Madrid, CSIC, 1952, p. 64.
23
Pere Mata, Examen crtico de la homeopata, Madrid, Imprenta de Manini Hermanos 1851, p. 450-451.
El subratllat s nostre.
24
Joan Ribot i Ferrer (1788-1851). Catedrtic de fisiologia, higiene, patologia general i anatomia
patolgica en el Reial Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona. Membre de la Reial Acadmia de
Medicina de Barcelona i primer deg de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Joan
Ribot i Ferrer, Lecciones de Fisiologa, 3a edici, Barcelona, 1848. Les altres dues edicions portaven
ttols i continguts diferents: Compendios de las lecciones de Fisiologa, dadas en la ctedra por el doctor
D. Juan Ribot, redactadas y publicadas por D. Antonio Ribot, Barcelona, Imprenta de la Viuda e Hijos de
Texer, 1834; Elementos sucintos de fisiologa, 1822.
138
es considera un medio poderoso para juzgar el carcter de las pasiones que dominan a
un individuo,25 per no sesmenta enlloc el nom de Lavater ni es fa cap referncia a la
fisiognomonia.
No va ser fins a la tercera edici del text, publicada lany 1848 quan Ribot ja es
trobava al final de la seva carrera docent, que Ribot va incloure lexplicaci de la
frenologia i la fisiognomonia. Els motius que van portar a Ribot a incorporar la
frenologia als continguts del seu curs ens sn desconeguts, per s molt probable que la
decisi estigus en part motivada per linters que la nova cincia despertava entre els
joves estudiants. Tanmateix, la voluntat de Ribot restava lluny de promoure les virtuts
de la nova cincia, a la que considera molt seductora per muy lejos de ser del todo
convincente.26 Ms aviat, lactitud de Ribot era la dadvertir als joves estudiants sobre
les mancances de la doctrina de Gall i dels excessos dalguns dels seus partidaris. Tot i
que Ribot demostrava tenir un coneixement superficial del sistema de Gall, el fet que el
deg de la Facultat de Medicina lexpliqus a les aules demostra el gran impacte que
tant la frenologia com els seus practicants van tenir durant aquells anys en la classe
mdica catalana.27
Lactivitat frenolgica dels metges catalans
Un article aparegut a la revista frenolgica El Eco de la Frenologa l1 de mar

de 1847 proporciona un testimoni que hem trobat de la prctica frenolgica
desenvolupada per metges catalans.28 Larticle porta per ttol CRANEOSCOPA.
CASO PRCTICO i apareixia signat per S.V., inicials del metge Sebasti Vinent,
qui posteriorment va col.laborar espordicament amb Cub en la redacci de La
Antorcha (1848-1850).29 A larticle, Vinent narra uns fets que van succeir l1 de febrer
25
Cuando se repite con frecuencia o persevera por largo tiempo alguna pasin o disposicin del nimo,
los msculos que estn contrados para expresarla adquieren un volumen mayor, tomando una
preponderancia manifiesta sobre los dems de la cara; la fisonoma entonces conserva la divisa de la
pasin, an en los momentos en que no la siente o mucho tiempo despus de haberla sentido. () Luego
no es hipottico el estudio de la fisonoma, sino que realmente es un medio poderoso para juzgar el
carcter de las pasiones, que dominan a un individuo. Los gestos son atributo exclusivo del sistema
nervioso. Ribot (1834), p. 145-146.
26
Ribot (1848), p. 170.
27
Per exemple, Ribot confon la frenologia amb la fisiognomonia i divideix els frenlegs entre
craneologistas i fisiognomistas. Ribot (1848), p. 151.
28
El Eco de la Frenologa, nm. 5, 1 de mar de 1847, p. 77-79.
29
El clergue Joan Corminas, qui segons Edelmira Domnech era un dels col.laboradors de El Eco de la
Frenologa, confirma la identitat de Sebasti Vinent en el seu suplement al diccionari de Flix Torres
Amat. Tot i que Corminas no afirma que Vinent fos metge, larticle que se cita en aquesta pgina i
139
de 1846 a una masia de Grcia. Dacord amb el relat de Vinent, tres lladres van ser
sorpresos per un grup de mossos desquadra mentre intentaven robar a la masia. Els
lladres es va resistir i la lluita posterior va acabar amb la mort dels delinqents.
Loportunitat era ideal per a poder examinar els cranis daquests individus:
Sabedores algunos amigos de haber acaecido este ruidoso suceso, nos manifestaron
sus deseos de ver si en las cabezas de aquellos hombres se comprobaran algunas
doctrinas frenolgicas; y nosotros que por nuestra parte no perdemos ocasin alguna
en que podamos patentizar las verdades de la ciencia de Gall, nos trasladamos al
barrio de Gracia con el nico fin de examinar la forma crneal de aquellos
30
desgraciados.
Vinent es va presentar a lescena del crim acompanyat de lalcalde del barri i

molt probablement de Francesc Barcel, metge mallorqu i tamb collaborador de El
Eco de la Frenologia.31 Larticle proporciona els resultats de lexamen cranioscpic
dels tres individus:
Individuo nmero 1: edad unos 34 aos, temperamento sanguneo, cabeza de
tamao regular, predominio de la parte posterior y laterales, frente deprimida,
particularmente en el sitio en que se halla el rgano de la benevolencia y el de la
veneracin, rganos de la circunspeccin y concienciosidad sumamente deprimidos;
los de firmeza de carcter, acometividad, destructividad y adquisividad
abultadsimos; y los de amatividad y adhesividad grandes.
Individuo nmero 2: edad 24 aos; temperamento sanguneo; cabeza pequea con
predominio de las partes laterales; rganos de la inteligencia algn tanto
desarrollados; el de la benevolencia extremadamente deprimido; los de la
veneracin, concienciosidad y circunspeccin pequeos, y los de firmeza de carcter
y adquisividad grandes.
Individuo nmero 3: edad de 35 a 40 aos: temperamento fibroso y formas atlticas;
cabeza de tamao regular con predominio de la parte posterior y laterales; rganos
de la inteligencia pequeos, y los de la benevolencia, veneracin, concienciosidad,
circunspeccin y secretividad sumamente deprimidos; los de firmeza de carcter,
aprecio de s mismo, adquisividad, acometividad y destructividad grandes.
Las tres cabezas presentaban de comn la forma de un cono cuyo vrtice lo formara
32
la firmeza.
El diagnstic dels metges-frenlegs result ser encertat. Efectivament, dacord amb els
testimonis dels mossos desquadra, lindividu nmero 2 va ser linstigador del robatori,
tal i com confirmava el fet que lrgan de la adquisividad estigus tan desenvolupat.
Daltra banda, el gran desenvolupament dels rgans de la acometividad i de la
daltres que va escriure a El Eco de la Frenologa fan fora plausible la hiptesi que Vinent fos metge.
Veure: Joan Corminas, Suplemento al Diccionario Crtico de los Escritores Catalanes, Barcelona i
Sueca, Curial, 1973 [edici original: Burgos, 1849], p. 277; Domnech (1977), p. 133.
30
El Eco de la Frenologa, nm. 5, 1 de mar de 1847, p. 78.
31
Veure captol 6 daquesta tesi.
32
140
destructividad dels altres dos individus explicava per qu aquests, los ms

determinados e imprudentes en su desesperada defensa, havien estat els primers en
atacar als mossos. 33 La tasca dels metges-frenlegs no va finalitzar amb lanlisi dels
cranis dels lladres. Lxit del diagnstic va provocar que moltes de les persones que
estaven observant els esdeveniments demanessin ser examinades pels metges-
frenlegs.34 Tot i que aquest cas s lnic testimoni que hem trobat de realitzaci
pblica dun examen cranioscpic a Catalunya, el comentari de Vinent, qui afirma la
seva voluntat de comprovar la doctrina de Gall sempre que es dons loportunitat,
permet pensar que durant aquells anys la realitzaci dexmens cranioscpics pblics
era una prctica ms habitual del que els testimonis mostren.35
Un segon testimoni menys explcit de prctica cranioscpica el proporciona
Ramon Ferrer i Garcs en el seu Tratado de Medicina Legal (1847). Ferrer i Garcs
havia substitut a Mata en la ctedra de medicina legal quan aquest va marxar a Madrid
lany 1842 i era un membre actiu del Partit Progressista a Barcelona.36 En el seu
Tratado, Ferrer i Garcs narra el cas duna inspecci que es va realitzar per part duna
junta mdica establerta el 10 de setembre de 1846 amb el propsit de discernir quin
era lestat de salut mental dun tal Sr. D.A.S..37 El primer dia, la junta, que estava
encapalada per Ferrer i Garcs i de la qual formaven part els metges Ramon Mer,
Raimon Duran, Joan Barret i Ramon Yaez, va portar a terme un examen fsic i moral
de lindividu:38
33
Ibdem, p. 79.
34
(...) examen que fue repetido por todos los sujetos que tuvieron a bien acompaarnos, y cuyas
particularidades hicimos notar aisladamente a cada uno de ellos. Ibdem, p. 79.
35
() y nosotros que por nuestra parte no perdemos ocasin alguna en que podamos patentizar las
verdades de la ciencia de Gall (). Ibdem, p.78.
36
Ramon Ferrer i Garcs (1803-1872 ). Estudi Medicina a Cervera i ms tard ocup la ctedra de
Medicina Legal de la Facultat de Medicina de Barcelona (1845). Form part de diferents candidatures del
Partit Progressista durant les dcades de 1830, 1840 i 1850. Alcalde primer de Barcelona els anys 1841 i
1854. Calbet i Camarasa, Corbella i Corbella (1981-83), volum II, p. 20.
37
Ramon Ferrer i Garcs, Tratado de Medicina Legal o exposicin razonada de las cuestiones jurdico-
mdicas que se suscitan en los tribunales de justicia, Barcelona, Imprenta de Pablo Riera, 1846, p. 574-
577.
38
Ibdem, p. 577. Tot i que no ho podem assegurar del tot, alguns dels metges que, juntament amb Ferrer i
Garcs, van formar la junta mdica eren: Ramon Duran i Obiols (1792-1858), metge major de
lHospital de la Santa Creu des del 1819 i metge de cambra de Ferran VII; Joan Barret i Fort (1794-?),
professor substitut al Col.legi de Cirurgia de Barcelona de 1824 a 1825, durant la repressi absolutista.
Autor de la memria Posibilidad de la curacin de los anos artificiales (1825); Ramon Yez i Girona
(1798-?), germ del farmacutic i naturalista Agust Yez, va ser redactor del Peridico de la Sociedad
de Salud Pblica de Catalua i del Diario General de Ciencias Mdicas. No hem pogut trobar cap dada
sobre Ramon Mer. Font: Calbet i Camarasa, Corbella i Corbella (1981-83).
141
(...) dimos principio al examen fsico y moral de la persona que era objeto de
nuestra observacin. El aspecto de su rostro, la naturalidad de sus facciones, la buena
conformacin de su crneo, el perfecto conocimiento del valor que consigo llevaban
las preguntas que se le dirigan, y lo ajustado de las respuestas. 39
El testimoni que proporciona Ferrer i Garcs no permet assegurar que es ports a terme
un examen cranioscpic complet, per s que confirma el fet que lanlisi de la
morfologia del crani i la fesonomia dun individu era una prctica habitual entre els
metges catalans.
Linters per la frenologia i el magnetisme animal tamb es va estendre entre els
metges de la resta dEspanya i molt especialment entre el col.lectiu de metges que
sagrupaven en laleshores recent creat Instituto Mdico Valenciano (IMV).40 Tal i com
mostren els debats transcrits en el Boletn del Instituto Mdico Valenciano (la revista de
lIMV), durant la segona meitat de la dcada de 1840 els socis de la corporaci
valenciana van mostrar un gran inters en dilucidar qu hi havia de veritat en la
frenologia i en el magnetisme animal. Una de les conseqncies daquests debats va ser
el nomenament duna comissi per a discernir sobre la naturalesa dels fenmens
magntics. Un any desprs que es celebrs la sessi en qu es va acordar nomenar la
comissi, el Boletn publicava una memria sobre el magnetisme animal en la que
sinsistia en la necessitat que els metges espanyols no deixessin de costat el seu estudi.
Lautor de la memria era Ramon Comellas, soci fundador de lIMV, metge homepata
i partidari de la frenologia i del magnetisme animal.41 Poc mesos desprs, Comellas va
publicar la memria en format de llibret i amb el ttol Resea sobre el Magnetismo
Animal, dedicada a los mdicos y al pblico espaol por D. Ramn Comellas en la
39
Ferrer i Garcs (1846), p. 575. El subratllat s meu.
40
LIMV va ser fundat el 1841 amb 82 socis i agrupava els metges i farmacutics valencians. va ser una
de les moltes associacions mdiques que van aparixer a mitjans del segle XIX a Espanya i que desprs
van desaparixer, encara que aquest no va ser el cas de lIMV. Sobre el Instituto Mdico Valenciano,
veure: Teruel Piera, Medio siglo de medicina espaola a travs de la actividad del Instituto Mdico
Valenciano, Valencia, Universidad de Valencia, 1964; J. M. Lpez Piero, El Instituto Mdico
Valenciano, fundamento histrico del Colegio Oficial de Mdicos de Valencia, a J. M. Lpez Piero
(coord.), Estudios sobre la profesin mdica en la sociedad valenciana (1329-1898).Orgenes histricos
del Colegio Oficial de Mdicos de Valencia, Valncia, Ajuntament de Valncia, 1998.
41
Noms he pogut trobar unes poques dades sobre Ramon Comellas. Professor agregat a la Facultat de
Medicina de Valncia, sembla que emigr a Mxic lany 1850, on es dedic a exercir i a divulgar
lhomeopatia. Obres: Resea sobre el Magnetismo Animal, dedicada a los mdicos y al pblico espaol
(1846); Resea sobre la homeopata dedicada a los mexicanos, Mxico, Establecimiento tipogrfico de
Andrs Boix, 1853. Font: Fernando Dario Franois-Flores, History of the homeopathic medicine in
Mexico (1849-1999), a www.lmhi.net/his_mexico.html.
142
impremta del progressista Pascual Madoz.42 Comellas, a ligual que havia fet un any
abans Pere Felip Monlau a Del Magnetismo Animal,43 advertia del perill que corrien els
metges si deixaven lestudi del magnetisme en mans dels xarlatans.44
Els metges de lIMV no va ser els nics en debatre les possibilitats que oferien
les noves cincies. La convocatria del concurs de lAcademia de Esculapio de Madrid
confirma linters que la frenologia i el magnetisme animal havien despertat entre els
metges espanyols.45 Daltra banda, el mateix Comellas reconeix en la seva ressenya que
altres facultatius sestaven ocupant de lestudi dels fenmens magntics, els quals
segons ell estaven en millors condicions per tal de redactar una memria com la que ell
havia publicat.46 Es referia a Pere Mata i a Pere Felip Monlau?
La filosofa fisiolgica de Pere Mata
Tot i que Menndez y Pelayo no va tenir cap dubte a lhora de qualificar a Pere
Mata de frenlogo i secuaz fervoroso de las doctrinas de Gall,47 la historiografia
fins ara existent sobre la figura de Mata sha mostrat reticent a lhora dacceptar aquesta
qualificaci.48 Amb lexcepci dun article de Domnech sobre la psicologia de Mata,
en el qual sidentifica a Mata com a frenlogo parcial,49 la major part dels estudis que
shan publicat sobre lillustre metge reusenc opten per obviar o, en el millor dels casos,
minimitzar la presncia de la doctrina frenolgica en el seu pensament.50 Tanmateix, la
42
Ramn Comellas, Resea sobre el Magnetismo Animal, dedicada a los mdicos y al pblico espaol,
Madrid, Est. Literario-Tipogrfico de P. Madoz y L.Sagasti, 1846.
43
Veure captol 4.
44
Esta es la historia de lo que sucede al magnetismo en todas las poblaciones, donde los hombres de
ciencia, y en particular los facultativos, no han querido tomarse la pena de experimentar y examinarlo
detenidamente, ya sea por temor del ridculo con que la ignorancia y el entusiasmo lo revisten, ya sea por
la fatal prevencin, que generalmente reina, contra todos los nuevos descubrimientos. Comellas, Resea
(1846), p. v.
45
Veure nota 3.
46
Comellas, Resea (1846), p. 33.
47
Marcelino Menndez y Pelayo, Historia de los heterodoxos espaoles. Edicin preparada por Enrique
Snchez Reyes, 8 vols., Santander, Aldus, CSIC, 1946-1948, vol. 6, p. 351-352.
48
Veure els principals estudis de qu disposem: Antoni Ibez Olivares, Lobra novel.lstica del Dr. Pere
Mata i Fontanet, Reus, Associaci dEstudis Reusencs, 1994; Mara Nieves Lpez Fernndez, La
psicologa en la obra de Pedro Mata y Fontanet, Valladolid, Universidad de Valladolid, 1992.
49
Ens referim a: Edelmira Domnech, Las ideas de Pedro Mata en el campo de la psicologa de su
tiempo, Asclepio, 32 (1980): 137-150, p. 107.
50
Apart dels esmentats anteriorment, els altres treballs sobre Pere Mata que hem localitzat sn: C.
Rossell, J. Rossell, M. Horrach, H. Perell, El sonambulismo segn Pere Mata: un estado intermedio
de la razn, Revista de Historia de la Psicologa, vol. 16, nm. 3-4 (1995): 217-224; Mara Nieves
Lpez Fernndez, Enrique lvarez-Llaneza Garca, La psicologa en el Tratado de la razn humana de
Pedro Mata y Fontanet, Revista de Historia de la Psicologa, vol. 16, nm. 1-2 (1995): 201-210;
Colomn Navarro Caete, Modesta Pousada Fernndez, Antonio Caparrs Benedicto, Aproximacin
143
Retrat de Pere Mata. Font: Los Diputados

pintados por sus hechos: Coleccin de estudios
biogrficos sobre los elegidos por el sufragio
universal en las Constituyentes de 1869, Madrid,
Imp. R. Labajo y C, 1869.
lectura a fons de les seves obres demostra lenorme influncia que la frenologia tingu
en Mata, fins al punt que no seria agosarat caracteritzar-lo com a metge-frenleg.
Nosaltres creiem, per, que cal anar una mica ms lluny i fer un intent per integrar el
seu pensament en lmbit del que hem anomenat, seguint a Goldstein, programa
fisiolgic.51
Efectivament, les mltiples facetes pbliques de Mata (com a metge, filsof o
poltic) sentenen molt millor, a la vegada que guanyen en coherncia, si es t present
lestreta vinculaci entre el seu pensament fisiologista i les seves postures liberals
progressistes. Per a Mata, el cos social i el cos fsic esdevenen metfores lun de laltre
fins al punt que en algun moment es converteixen en autntiques equivalncies i sn
histrica a la construccin de un sistema tcnico (1): Pere Mata y su anlisis del concepto de razn,
Revista de Historia de la Psicologa, vol. 13, nm. 2-3 (1992): 285-292; Modesta Pousada Fernndez y
Javier de la Fuente Arnanz, El arte de la memoria en Espaa durante el siglo XIX: la aportacin de Pere
Mata, Revista de Historia de la Psicologa, vol. 15, nm. 3-4 (1994): 215-225.
51
Veure captol 5 daquest treball.
144
considerats com a idntics (en el cuerpo social sucede lo propio que en el individual o
antropolgico).52 Mata estava convenut que la societat, com a agregaci dindividus,
s un reflex del mateix individu i que la fisiologia era naturalment leina ms adequada
per a assolir una bona comprensi de lhome i de la societat:
En la fisiologa del hombre est el origen de la fisiologa social; la sociedad es un
todo, el puro y genuino reflejo del individuo; de la vida, de la organizacin del
hombre emana la vida y la organizacin de todo pueblo y de la humanidad entera. (...)
ved si el triple aspecto del hombre fsico, intelectual y moral no se refleja en la
sociedad, y si todas las instituciones fsicas de este no corresponden a las facultades
fsicas del hombre; si todas las intelectuales no pertenecen a la inteligencia del
hombre; si todas las morales no emanan de los instintos y sentimientos del
53
hombre.
El programa fisiolgic de Mata, que ell anomena filosofa fisiolgica, s un

intent de bastir una filosofia positiva de la ment basant-se en la doctrina frenolgica
desenvolupada per Gall, Spurzheim i Broussais, tot i deixant de costat, almenys
pblicament, aquells aspectes ms controvertits. Les lnies principals del pensament de
Mata es troben en els textos que va publicar durant la dcada de 1850 i principi de la
segent, especialment el Curso de lengua universal (1862), el Examen crtico de la
homeopata (1851) (a la qual ataca per vitalista i, per tant, allunyada del pensament
fisiolgic) i, sobretot, el primer volum del Tratado de la razn humana (1858).54
Aquests tres textos recullen les llions que Mata va impartir en diferents moments al
llarg de la dcada de 1850 i principis de la segent a lAteneo Cientfico y Literario de
Madrid. En concret, el Tratado recull les 26 llions donades entre els mesos de gener i
abril de 1856.
En el context de menor repressi que caracteritz el Bienni Progressista (1854-
setembre 1856), Mata va tenir loportunitat dexposar a un pblic no especialitzat la
seva proposta fisiolgica. En el prleg del Tratado de la razn humana, Mata exposa
clarament quin era lobjectiu del seu programa, les seves motivacions i el pblic al qual
52
Recordem que Mata havia estat deixeble dOrfila a Pars durant la segona meitat de la dcada de 1830.
En el context francs de les primeres dcades del XIX, les mediacions entre models de natura i models de
societat estaven molt presents en lobra de la major part de metges i fisilegs francesos. Veure: Pickstone,
(1999); Williams (1994); Jacyna (1987. La cita de Mata s de: Pere Mata, Curso de lengua universal,
Madrid, Imprenta de L. P. Villaverde, 1861, p. 51.
53
Ibdem, p. 161-162.
54
Pere Mata, Examen crtico de la homeopata. Lecciones dadas en el Ateneo Cientfico y Literario de
Madrid, Madrid, Imp. De Manini Hnos., 1851; Pere Mata, Filosofa espaola. Tratado de la razn
humana con aplicacin a la prctica del foro, Madrid, Carlos Baillo-Bailliere, 1858; Pere Mata, Curso de
lengua universal. Lecciones dadas en el Ateneo Cientfico y Literario de Madrid en 1861, Madrid, Imp.
Len Pablo Villaverde, 1862.
145
sadreava. Mata es dirigia sobretot als joves estudiants de les facultats de medicina, els
quals eren, segons el reusenc, les vctimes dun ensenyament basat en una filosofia falsa
i estril, guiada per un espritu retrgrado, que els allunyava del cam del progrs. El
seu objectiu era oferir-los una nova filosofia, anttesi de todos los delirios y quimeras
psicolgicas, que servs de fonament per a un pensament original espanyol: la
filosofa espaola.55
El programa fisiolgic de Mata era lexpressi duna voluntat dexplicar
cientficament lindividu i la societat, sobre el qual hauria de basar-se la formaci dels
estudiants i, en ltim terme, la construcci de la societat liberal espanyola. En el mateix
prleg del Tratado, Mata expressa el desig que les seves idees promoguin la reforma de
la societat, exemplificada amb la substituci dels manicomis per jardines manicomios
(com el Manicomi de Sant Boi fundat per Antoni Pujadas lany 1853), de les presons
per salas de hospicio i amb leliminaci de la pena capital. Lelecci dels manicomis,
de les presons i de la pena de mort com a exemples de reforma social no era una
casualitat. Aquestes tres institucions eren les bsties negres dels progressistes espanyols,
les herncies ms representatives de les brutalitats de lantic rgim, de les quals els
successius governs liberals no nhavien estat capaos de portar a terme la seva reforma
o abolici en el cas de la pena de mort. En concret, Mata, en el seu paper de promotor
de la utilitat de la medicina legal, posava com a exemple la necessitat de salvar de la
pena de mort a aquells que haguessin coms un crim empesos per la seva infeliz
organizacin:
Es mi propsito irrevocable, arrancar de las garras del verdugo, de los presidios y de
las crceles a ciertas vctimas de su infeliz organizacin, o de sus dolencias, y
trasladarlas a los Manicomios o establecimientos de Orates, que es a donde les est
56
llamando la Humanidad a voz de cuello.
Al llarg de les primeres llions del Tratado, Mata porta a terme primer una
defensa de la visi fisiolgica de lhome, reduint la psicologia a la fisiologia. Tot seguit,
es dedica a atacar sistemticament el vitalisme, lidealisme alemany de Fichte i Hegel i
el programa espiritualista dels Cousin, Jouffroy i Maine de Biran. En alguns moments
del text, es mostra clarament anti-metafsic, com quan critica la suposada existncia
duna fora vital, acostant-se a les posicions ms radicals del programa fisiolgic:
55
Aquest s el primer ttol del text. Mata, Tratado (1858), p. vii-xii.
56
Ibdem, p. vii.
146
Qu es en realidad ese dentro [sic] de nosotros? Qu son las profundidades de

nuestro ser? Hueca palabrera (...) Yo no s, seores, que en realidad haya ms
interioridades, ms profundidades que esas (cavidades de vasos, tubo digestivo,
celdillas pulmonares, etc.) en nuestra organizacin, y esos espacios estn llenos de
lquidos, o de gases, o de sustancias blandas. Son esas profundidades dnde se
57
desarrolla el principio inteligente? Eso sera absurdo y ridculo.
Un cop finalitzat latac a les posicions vitalistes, idealistes i espiritualistes, Mata inicia
de la m de la frenologia lexposici de la seva doctrina, aix s, sense fer gaireb cap
referncia explcita ni a Gall, ni a la seva doctrina.58 Mata comena definint la ra
humana com el conjunt de facultats fisiolgiques que funcionen dacord amb les lleis de
lorganitzaci, i ho fa adoptant la imatge del cervell com a repblica drgans:
considerad la suma de las facultades humanas como una asamblea, como un cuerpo
deliberante, donde cada uno tiene voz y voto.59 Una imatge que, com hem vist
anteriorment, tan difcil havia estat dacceptar inicialment al mateix Broussais. A
continuaci, Mata introdueix la llista de facultats humanes, que classifica en sis
categories diferents:
1. Moviments moleculars o qumico-orgnics;
2. Moviments musculars;
3. Instints;
4. Sentiments;
5. Sentits;
6. Facultats intellectuals.
La primera categoria comprn les activitats relacionades amb la nutrici. Mata

no se nocupa, a ligual que tampoc socupa dels moviments musculars, ja que
considera que tots aquests aspectes de la fisiologia humana ja es trobaven ben descrits
als tractats de fisiologia. Per tant, se centra en lestudi de les altres categories: els
instintos, sentimientos, sentidos (que sn els clssics: vista, oda, olfacte, gust i
tacte) i les facultades intelectuales. Excepte en dos petits detalls, la llista dinstints,
sentiments i facultats intellectuals que proposa Mata s prcticament idntica a la llista
drgans frenolgics que es pot trobar a la primera edici del Sistema de frenologa
(1844) de Cub. Noms hi ha unes poques diferncies: Mata elimina dues facultats de
57
Ibdem, p. 39-40.
58
No s fins al final del text que es troben algunes referncies i algun elogi de Gall.
59
Mata, Tratado (1858), p. 334.
147
les proposades per Cub, la concentratividad i la sublimidad; evita la nomenclatura

frenolgica, s a dir, els sufixos -ividad; introdueix alguns noms nous (per exemple,
fe en lloc de maravillosidad) i modifica algunes definicions (per exemple, les
referides als instintos, com les facultats relacionades amb lagressivitat humana). Per
a exemplificar-ho millor, la taula segent mostra les dues classificacions:60
CLASSIFICACI DE MATA61 CLASSIFICACI DE CUB
Instintos Afectos inferiores
1. El apego a la vida o biofilia.62 1. Conservatividad.

2. El instinto grastronmico. 2. Alimentatividad.
3. La adhesin personal. 3. Adhesividad.
4. El amor o inclinacin recproca de ambos sexos. 4. Amatividad.
5. El cario filial o filogenitura. 5. Filogenitura.
6. El apego al lugar donde se nace o vive. 6. Habitatividad.
7. El de la resistencia o de defensa. 7. Acometividad.
8. El de la agresin. 8. Destructividad.
9. El de la astucia. 9. Secretividad.
10. El de la propiedad. 10. Adquisividad.
11. El de la construccin 11. Constructividad.
12. Concentratividad.63
Sentimientos Afectos superiores o morales
1. La estimacin de s mismo. 1. Aprecio de s mismo.

2. El amor a la aprobacin. 2. Aprobatividad.
3. La circunspeccin. 3. Circunspeccin.
4. La benevolencia. 4. Benevolencia.
5. La veneracin. 5. Veneracin.
6. La firmeza. 6. Firmeza.
7. La justicia o la conciencia. 7. Concienciosidad.
8. El de la esperanza. 8. Esperanza.
9. El de la fe, de la maravilla. 9. Maravillosidad.
10. El de la belleza. 10. Idealidad o perfectibilidad.
11. El de la hilaridad. 11. Chistosidad.
12. El de la imitacin. 12. Imitacin.
13. Sublimidad.64
Facultades intelectuales perceptivas Facultades intelectuales perceptivas
1. La distincin. 1. Individualidad.
2. La de las formas. 2. Forma o configuracin.
3. La de la extensin. 3. Tamao o extensin.
60
Sha modificat lordre en qu apareixen les facultats a lobra de Cub, per tal de mostrar amb major
claredat lequivalncia entre les dues classificacions. Font: Mata, Tratado (1858), p. 324-325; Cub,
Sistema (1844).
61
Cal destacar que Mata dna noms diferents al llarg del text a les diferents facultats humanes. Sha
procurat donar les ms usades.
62
s molt probable que Mata uss el terme biofilia influt per lobra de Broussais, qui lintrodu al seu
Cours de phrnologie per tal de denominar lrgan de linstint de conservaci introdut per Vimont. De
fet, Monlau atribueix la invenci del terme a Broussais. Veure: Franois-Joseph-Victor Broussais,
Lecciones de frenologa, vol. I, Madrid, Imprenta de D. Casimiro Rufino, 1844, p. 224; Pere Felip
Monlau, Elementos de higiene pblica, 2a edici, 3 volums, Madrid, 1862, p. 350.
63
Facultat no admesa per Mata.
64
Ibdem..
148
4. La del peso o resistencia. 4. Peso o resistencia.

5. La del colorido. 5. Colorido.
6. La de los lugares. 6. Localidad.
7. La de los nmeros. 7. Clculo numrico.
8. La del orden. 8. Orden.
9. La de los hechos. 9. Eventualidad.
10. La del tiempo. 10. Tiempo o duracin.
11. La de los sonidos. 11. Tonos.
12. La del lenguaje. 12. Lenguaje.
Facultades intelectuales reflexivas Facultades intelectuales reflexivas
1. La comparacin. 1. Comparatividad.
2. La causalidad. 2. Causalidad o causatividad.
Tot i algunes diferncies de denominacions, les definicions de les facultats en una i altra
classificaci sn gaireb idntiques. Potser, la diferncia ms gran es troba en la facultat
de la destructividad, segons Cub, o de la agresin, segons Mata. Mentre que per a
Cub, la destructividad es correspon clarament amb linstint carnvor i assass, Mata
matisa una mica la definici de Cub i evita qualsevol referncia a lhomicidi i a
lassassinat.
Un cop establertes quines sn les facultats de lsser hum, Mata inicia la
demostraci de la identificaci del cervell com a centre de totes les facultats i de
lexistncia duna pluralitat drgans cerebrals, sense afirmar la possibilitat de localitzar
aquests rgans en el cervell. s interessant constatar que Mata era conscient que la
hiptesi de lexistncia duna pluralitat drgans cerebrals era la ms vulnerable i la que
ms adversaris generava. Per tal de defensar la tesi de les localitzacions cerebrals, Mata
es basa en els estudis danatomia comparada, desafiant a aquells que afirmen que
comparar lhome amb els animals s degradar la naturalesa humana, i en els estudis
realitzats fins aleshores sobre el desenvolupament del fetus hum. Segons Mata, el fetus
noms presenta activitat dels instints, mentre que ladquisici dels sentiments i de les
facultats intellectuals es produeix gradualment desprs del naixement. Aquest
raonament serveix a Mata per a caracteritzar els idiotes i imbcils com a individus
el cervell dels quals no sha desenvolupat de la mateixa forma que la resta de
persones.65
La part ms interessant del text arriba en el moment en qu Mata es defensa dels
atacs de lescola de fisiologia experimental francesa contra la possibilitat de localitzar
els rgans cerebrals. Mata admet que donat lestat del coneixement no era possible
65
149
determinar quina part del cervell corresponia a cada facultat. Tot i aix, nega que, tal i
com afirmava Rudolphi,66 aquesta dificultat refuts lexistncia dels rgans cerebrals:
(...) ahora no tratamos de sealar a cada facultad el rgano o parte del cerebro que
la corresponde, limitndonos a sostener la pluralidad de rganos y la necesidad de
que cada funcin tenga el suyo propio, como una ley que encontramos en todas las
organizaciones; la parte de la objecin de Rudolphi que a eso se refiere, no debe
tener contestacin aqu; yo no he sentado que puede ser objetiva esa relacin; que
pueda sealarse materialmente a que parte del cerebro corresponde tal facultad
intelectual o moral; me he limitado a decir que cada acto funcional tiene y debe tener
una condicin material que la haga posible. La objecin podra ser algo dirigida a los
67
partidarios de la craneoscopa.
Evidentment, en el nucli de la qesti es trobava la cranioscopia. Si, tal i com

defensaven els frenlegs, era possible localitzar els rgans cerebrals, lexamen
cranioscpic esdevenia una realitat. Mata eludeix la qesti i afirma que no necessita
resoldre-la per tal de fonamentar la seva filosofa fisiolgica, tot i que admet que
existeixen suficients certeses empriques que recolzen la cranioscopia (no diu quines):
(...) para profesar la doctrina que os he expuesto, para proclamar la filosofa
fisiolgica, tal como la hemos establecido, no tenemos ninguna necesidad de
descender a ese terreno anatmico siquiera no escaseen los hechos y observaciones
que pueden darle apoyo y prctica comprobacin. () Que sea o no verdad la
doctrina de Gall sobre la configuracin del crneo y las protuberancias designadoras
de determinadas facultades, la filosofa fisiolgica siempre ser la misma, porque no
cse funda en la craneoscopa, no tiene nada que ver con ella; son dos cosas
independientes; verdad, seores, que es necesario no perder jams de vista; porque
son muchos los que las confunden, y de las objeciones dirigidas contra la una,
68
deducen la falsedad de la otra.
El testimoni de Mata s una altra confirmaci de la incomoditat que generava la

cranioscopia als metges, especialment a aquells que, com Mata, adoptaven el sistema de
Gall. En aquest sentit, cal destacar que Mata era molt conscient que la prctica de
lexamen cranioscpic debilitava la doctrina i la posava al servei dels xarlatans. s per
aquest motiu, que, tot i elogiar a Gall, es lamentava profundament de lexcessiva atenci
que aquest havia dedicat a fonamentar la cranioscopia:
Si el doctor Gall no hubiese dado tanto parte a la craneoscopia, estoy seguro que su
filosofa hubiera rayado ms alta que la de todos sus antecesores, coetneos, y
66
Carl Asmund Rudolphi (1771-1832), naturalista suec. Estudi medicina a Greifsurald, Jena i Berlin, on
posteriorment fou anomenat professor danatomia (1810) i on port a terme els seus estudis sobre
anatomia comparada. Entre les seves obres, destaquen Beitrge fr die Anthropologie und Algemeine
Naturgeschichte (1812) i Grundiss der Physiologie (1821-1828).
67
68
Ibdem, p. 526-527.
150
sucesores. Sus pginas, destinadas a exponer la fisiologa del cerebro, son un

69
monumento que har eterna su memoria. Dios vendr en que se la haga justicia.
Mata, per, no era ali a la prctica cranioscpica. Ell mateix ens confirma que era molt
amic de Pedro Gonzlez de Velasco (1815-1882), aleshores director del Museu
dAnatomia de la Facultat de Medicina de Madrid, corresponsal de Paul Broca a
Espanya i ms tard fundador de la Sociedad Antropolgica Espaola (1865) societat en
la que abundaven els socis que eren metges.70 Gonzlez de Velasco, segons Mata, era
propietari dun gabinet anatmic en el qual shi trobava una rica collecci de cranis
humans (naturals i de guix) i s molt probable que Mata treballs i collabors amb ell.71
Si aquesta dada fos certa, permetria trencar amb la caracteritzaci de Menndez y
Pelayo dun Pere Mata desinteressat de la prctica emprica, allunyat de la taula de
dissecci i del laboratori. En aquest sentit, s important destacar les gestions que Mata
va realitzar quan va arribar a Madrid per tal de proveir a la Facultat de Medicina amb
els cadvers abandonats als carrers de la ciutat amb lobjectiu de realitzar autopsias
jurdicas i ejercicios prcticos com a part del seu curs de medicina legal.72
La frenologia al servei de la higiene: lobra de Pere Felip Monlau
La influncia de la doctrina de Gall en els plantejaments higienistes de Pere

Felip Monlau ja ha estat assenyalada anteriorment en aquest treball.73 Tanmateix, el
paper destacat que Monlau va desenvolupar en la medicina espanyola de mitjans del
XIX ens obliga a tractar amb ms profunditat les relacions que va mantenir amb el
69
Ibdem, p. 532.
70
Pedro Gonzlez de Velasco va ser una figura clau en la introducci de la antropologia fsica i del
darwinisme a Espanya. Mantenia bons contactes amb Paul Broca i la seva Societ dAntropologie de
Paris. Sobre Pedro Gonzlez Velasco, veure: Miguel ngel Puig-Samper, El doctor Pedro Gonzlez de
Velasco y la antropologa espaola en el siglo XIX, Asclepio, 34 (1982): 327-337.
71
72
He logrado que se construyera una capilla mortuoria en la Facultad para la exposicin de los cadveres
encontrados en la va pblica; al lado de esta capilla se ha construido de intento una sala para practicar las
autopsias jurdicas; todo est dispuesto para los ejercicios prcticos; mis alumnos estn distribuidos en
secciones; todas las semanas funciona una seccin, y todos los das varios individuos de ella; y, sin
embargo, slo dos cadveres de los muchos que se han expuesto en la capilla nos han sido entregados
para el estudio. Pere Mata, Tratado de Medicina Legal, 2a edici, Madrid, 1846, p. 22.
73
Veure captol 3.
151
Retrat de Pere Felip Monlau. Font: Josep Monlau,

Relacin de los estudios, grados, mritos, servicios y
obras cientficas y literarias del Dr. D. Pedro Felipe
Monlau, Madrid, Imprenta y Estereotpia de M.
Rivadeneyra, 1858.
moviment frenolgic. En aquest sentit, cal destacar que Monlau va tenir un paper fora
rellevant en el procs de construcci de lestructura sanitria de lestat liberal al llarg de
la dcada de 1850 al servei dels successius governs moderats. Efectivament, a partir de
1847, els moderats van iniciar una srie de reformes per tal de modificar i suprimir les
estructures sanitries de lantic rgim i Monlau va participar activament en aquest
projecte ocupant crrecs destacats en ladministraci.74 s molt possible que Monlau,
marcat per la repressi en forma dexili interior que va patir desprs dels fets de la
74
Alguns dels crrecs que va ocupar Monlau van ser: secretari del Consejo de Sanidad del Reino (1847);
vocal de la comissi especial encarregada de preparar un projecte de Reglament dInspectors de Salut
Pblica (1849); delegat mdic representant Espanya en el Congrs Sanitari de Pars (1851); membre del
Consejo de Sanidad (1855). Ricardo Campos, Curar y gobernar: medicina y liberalismo en la Espaa del
siglo XIX. Monlau,Rubi y Gin, Madrid, Nivola, 2003, p. 40.
152
Jamncia, accepts collaborar amb els moderats com a tcnic.75 De totes formes,
sembla innegable la seva posterior evoluci conservadora, tot i que aquest s un aspecte
de la seva vida que, com molts daltres, no ha estat prou estudiat.
La relaci de Monlau amb la frenologia va ser ms equidistant, i en alguns
moments fins i tot ambigua, que la que va mantenir el seu amic Pere Mata. Tot i que,
com veurem a continuaci, Monlau va adoptar en gran mesura el programa fisiolgic i
molts elements de la doctrina de Gall, en alguns moments va acusar als fisilogos y
frenologistas [sic] de haver estat en general poc moralistes. Aquest distanciament
tamb tenia la seva contrapartida retrica. Aix, en moltes ocasions en els seus textos
Monlau adoptava la tercera persona del plural per a referir-se als frenlegs (segn los
frenlogos, dicen los frenlogos, etc.) Aquest s sistemtic de la tercera persona del
plural provoca en el lector una sensaci de distanciament. Evidentment, aquest efecte
era deliberat i responia a la prudent estratgia dequidistncia adoptada per Monlau,
molt similar a la que havia adoptat en relaci al magnetisme animal.76
s molt possible que Monlau, a ligual que Mata, entrs en contacte amb la
frenologia durant el seu exili a Pars a finals de la dcada de 1830. El fet que pocs
mesos desprs de tornar de lexili tradus la Mmoire pour ltablissement dun hpital
dalins del metge i frenleg francs Alexander Brierre de Boismont recolza aquesta
hiptesi.77 Tamb s fora significatiu que Monlau fos nomenat metge de la sala de
dements de lHospital General de Barcelona durant la Jamncia. Monlau va ser
anomenat pel seu amic el farmacutic Josep Oriol i Ronquillo,78 aleshores conseller de
lAjuntament de Barcelona. Un mes desprs, el 30 de novembre de 1843, fou cessat del
75
Campos (2003), p. 39.
76
Veure captol 3.
77
Alexandre Brierre de Boismont, Mmoire pour ltablissement dun hpital dalins, Pars, 1836.
Traducci al castell per P.F. Monlau lany 1840.
Alexandre Jacques Francais Brierre de Boismont (1798-1881). Metge francs alienista, fou uns dels
primers en estudiar les allucinacions. Influt per la frenologia i el mesmerisme, public diversos escrits
sobre el tracte dels alienats, els fenmens magntics i altres. Fou soci fundador de la Socit Phrenologie
de Pars. Les seves obres son nombroses, per tenen en com linters per la medicina legal, el tracte dels
alienats i les malalties mentals. Tamb sinteress per lestudi dels fenmens magntics i lany 1845
public Des hallucinations ou Histoire raisonne des apparitions, des visions, des songes, de lextase, du
magntisme et du somnambulisme, Pars, 1845.
78
Lamistat entre Monlau i Oriol i Ronquillo datava almenys de mitjans de la dcada de 1830. Oriol i
Ronquillo, a ligual que Mata, Monlau i Pujadas, tamb va marxar a lexili com a conseqncia de la
bullanga de 1837. Al fons Moragues-Monlau de la Biblioteca del Monestir de la Real de Palma de
Mallora es conserven algunes cartes enviades per Oriol i Ronquillo a Monlau.
153
crrec pel nou poder poltic.79 Mentre ocup el crrec, sabem que els interns van ser
considerats com a malalts, que aquests van ser lliberats de les cadenes i que es van
suprimir els mtodes de coacci violenta (era la primera vegada que aix succea al
nostre pas).80 Alguns autors afirmen que durant aquest breu perode lactivitat de
Monlau com a metge alienista va estar guiada per la doctrina frenolgica.81 Tot i que
aquesta possibilitat resulta fora plausible, nosaltres no lhem pogut comprovar.
Just un any abans dsser anomenat metge alienista de lHospital General de
Barcelona, Monlau va traduir Le mdecine des passions (1841), un text dhigiene
privada del francs Jean Baptiste-Flix Descuret.82 Lobra de Descuret cont un captol
dedicat a la frenologia i a la fisiognomonia que porta per ttol Semiologa general de
las pasiones, o exposicin de los signos fisiognmicos y frenolgicos que las
caracterizan. Com veurem a continuaci, lactitud que adopt Monlau respecte la
79
Josep Monlau, Relacin de los estudios, grados, mritos, servicios y obras cientficas y literarias del
Ilmo. Sr. D. Pedro Felipe Monlau, Madrid, 1858, p. 8.
80
Aix ho relata Elas de Molins, que cita a la seva vegada la necrolgica de Monlau escrita per Carles
Ronquillo fill de Josep Oriol i Ronquillo:
Este nombramiento es un hermoso preludio de la historia de la medicina mental en nuestra patria y es
una gloria cientfica y humanitaria de aquellas que pueden heredarse. Nosotros la heredaremos porque
quien dio por vez primera mdico a los locos de nuestro Hospital fue el padre del Autor de estas lneas.
Durante el prolongado bombardeo que sufri Barcelona en 1843, el concejal D. Jos Oriol Ronquillo era
Administrador nico del Hospital de Santa Cruz por haverse ausentado los demas. A pesar de los
mltiples cargos, grandes reformas llevo a cabo, y entre ellas descuella la separacin y traslacin de los
xpositos a lugar ms sano. Un dia visitando el departamento de locas, con asombro y horror vio mjeres
desnudas revolcndose en sus propios excrementos y sujetas con cadenas. Manda venir al mdico y se le
contesta que no hay mdico sino cuando estn enfermas [sic]. Preso el Administrador de una santa
indignacin y si como estuviese escrito que las radicales reformas frenopticas deban realizarse durante
los huracanes revolucionarios, D. Jos Oriol Ronquillo, al son de los atronadores proyectiles que cruzaban
el espacio manda quitar las cadenas de los locos e incontinenti [sic] para mdico les nombra al Dr.
Monlau, traductor de un trabajo de Brierre de Boismont. Monlau acept gozoso el nombramiento a pesar
de su modesta dotacin, y en su mente vagaban grandiosos proyectos y reformas para cuando la ciudad
recobrara su estado normal. Pero ay! Bien pronto los expsitos volveran a buscar la muerte en los bajos
del Hospital, los locos se quedaran otra vez sin mdico, quizs volveran a ser encadenados y el ltigo
sera el soberano regularizador, mientras que el Administrador recibira la recompensa buscando refugio
en tierra africana, y el primer mdico de locos vagara confinado de una a otra provincia de Espaa.
Veure Elas de Molins (1972), p. 204, nota al peu.
81
Veure per exemple: Antoni Jutglar, Condiciones de vida y trabajo obrero en Espaa a mediados del
siglo XIX, Pere Felip Monlau y Joaquim Salarich, Barcelona, Anthropos, 1984, p. 24. En aquest aspecte
concret, Jutglar reprodueix lafirmaci de Carreras i Artau (1957), p. 28 i ss.
82
J. B. F. Descuret, La medicina de las pasiones, o las pasiones consideradas con respecto a las
enfermedades, las leyes y la religin, Barcelona, Imp. D. Antonio Bergnes, 1842.
Jean-Baptiste-Flix Descuret (1795-1872). Doctor en medicina i lletres, metge practicant i assidu
collaborador a la premsa mdica francesa de lpoca. Redactor de la Revue encyclopdique des de 1819.
Altres obres: Thorie morale du got, ou la got considr dans ses rapports avec la nature, les beaux-
arts, les belles-lettres et les bonnes murs (1847); Les merveilles du corps humain, prcis mthodique
danatomie, de physiologie et dhygine dans leurs rapports avec la morale et la religion (1856). Font:
Roman dAmat, R. Limouzin-Lamotbe (dirs.), Dictionnaire de Biographie Franaise, t.10, Letouzey et
An, 1965, p. 1308.
154
frenologia es trobava molt propera a ladoptada per Descuret. En el seu text, Descuret es
mostra equidistant respecte les posicions defensades pels espiritualistes i pels
materialistes i a ladvertncia al lector a linici del text invoca per igual els noms de
Broussais i el de monsenyor Qulen, lanterior arquebisbe de Pars.83 En relaci a la
frenologia, defensa i adopta la classificaci frenolgica de les facultats humanes, per
reconeix la dificultat de provar les tesis localitzacionistes i proposa la creaci duna
comissi per tal de portar a terme una recerca molt ms exhaustiva que pugui provar o
refutar les tesis de Gall:
Por lo que a m hace, no me siento bastante ilustrado para atreverme a emitir un
fallo. Creo sin embargo poder decir desde ahora que la localizacin de las facultades
no me parece imposible, ni contraria tampoco a nuestro libre arbitrio. Por lo dems,
sea esta localizacin una verdad, sea una quimera, nuestras disposiciones nativas no
dejan de ser lo que son: nicamente que en el primer caso, los padres y maestros
tendran un medio ms para conocerlas y darles desde el principio una direccin
armnica. Sin duda que ni Lavater, ni Gall, ni Spurzheim quisieron jams predicar el
materialismo ni la irreligin, y fuera por dems injusto hacerles responsables del
84
error que los que han venido a dar tan perniciosa direccin a la ciencia.
La posici de Monlau es troba ben expressada als Elementos de Higiene Privada

(1846) i tamb, encara de forma ms abreujada, als Elementos de Higiene Pblica
(1847). s important destacar que aquest ltim va ser adoptat com a text oficial de
lassignatura dHigiene a les facultats de medicina espanyoles i que tot dos van ser
reeditats en diferents ocasions.85 Monlau segueix a Descuret i a Casimir Broussais, fill
de Broussais i destacat membre de la Socit de Phrnologie de Pars. Daquesta
manera, Monlau accepta la classificaci de les facultats humanes proposada pels
frenlegs, per expressa els seus dubtes respecte lestat de desenvolupament de la
cranioscopia.86 Monlau, per, no dubta de la utilitat de la doctrina de Gall en les seves
diferents aplicacions socials:
Nosotros creemos que el arte que tanta celebridad ha dado a Gall y a Lavater existe;
creemos ntimamente en la verdad del principio que le sirve de base; pero creemos
tambin que es un arte difcil, que no ha progresado todava lo bastante, y que cuenta
83
Descuret, La medicina de las pasiones (1842), p. vi.
84
Ibdem, p. 84, nota 1.
85
Monlau, Elementos de higiene privada (1846; 1857; 1864; 1871 i 1875); Monlau, Elementos de higiene
pblica (1847; 1862; 1871). Campos (2003), p. 42-43.
86
Casimir Anne-Marie Broussais (1803-1847), fill de Franois-Joseph-Victor Broussais. Metge militar,
professor agregat a la Facultat de Medicina de Pars durant lany 1829, quan impart un curs de frenologia
que desprs va publicar amb el ttol de Hygine morale ou application de la physiologie la morale et
lducation (1837). Aquest s el text que molt probablement va seguir Monlau. Altres publicacions: De la
statistique applique la pathologie et la thrapeutique (1840). Font: M. Prevost, Roman DAmat
(dirs.), Dictionnaire de Biographie Franaise, volum VII, Paris, Letouzey et An, 1956, p. 448.
155
con pocos profesores eminentes. Las indicaciones craneoscpicas y fisiognmicas

fallan muchas veces, o por mal tomadas, o por errneas en s: mas creemos que
importa no despreciarlas en manera alguna, y que pueden servir de eficaz auxilio a
los padres que cuidan de la educacin de sus hijos, a los maestros, a los magistrados,
a los mdicos y a todos los que tienen un inters en formarse idea cabal de la
87
conducta, del carcter, del talento y del estado moral de una persona.
Per a Monlau, la frenologia s una hiptesi plausible i, sobretot, til, perqu proporciona
a la higiene i a la fisiologia una bona comprensi de les passions humanes. La
frenologia esdev, per tant, una eina al servei de la higiene i de la perfecci de la
societat grcies a qu possibilita la millora dels individus. Daquesta manera, Monlau
sapropia de la classificaci frenolgica de les facultats humanes i la inscriu com una
branca ms de la higiene amb el nom de perceptologa branca de la higiene pblica i
privada que tracta els pobles com a agregats de seres sensibles, inteligentes y libres. 88
La perceptologa socupa destudiar les sensacions externes (els cinc sentits) i les
sensacions internes. Les sensacions internes (o necessitats) es divideixen en animals,
socials o morals, i intellectuals. Per ltim, la perceptologa tamb estudia les
passions, s a dir, els desrdenes, depravaciones, exageraciones, depresiones,
perversiones dels individus. El conjunt de facultats humanes que formen les sensacions
o necessitats internes es corresponen exactament amb les facultats dels frenlegs.
Monlau, tot i que canvia lordre de presentaci de les necessitats/facultats, respecta la
nomenclatura i les descripcions dels frenlegs.
El comproms de Monlau amb el programa fisiolgic, per, anava ms enll de
ladopci de la classificaci frenolgica de les facultats humanes. De la m de Casimir
Broussais, Monlau introdueix el catecismo fisiolgico: un conjunt de quinze preceptes
que tot individu hauria de complir per tal de mantenir la higiene de les seves facultats
(intellectuals, animals i socials).89 Donada lextensi de la cita, a continuaci es dona
una versi abreujada dalguns daquests preceptes:
1. Todos los mismos hombres tienen los mismos rganos, y por consiguiente unas
mismas necesidades primordiales. (...)
2. Las necesidades orgnicas o fisiolgicas difieren en su manifestacin, como
difieren las organizaciones en los diferentes hombres.
(...)
87
Pere Felip Monlau, Elementos de higiene privada, 2a edici, Madrid, 1857, p. 366.
88
Pere Felip Monlau, Elementos de higiene pblica, 2a edici, Madrid, 1862, p. 21.
89
Ibdem, p. 377.
156
5. Cuanto ms nobles son las necesidades a que cede el hombre, ms se ennoblece,

ms hombre es; y cunto ms inferiores son las necesidades a que obedece, ms se
rebaja, ms se degrada, ms animal se hace.
6. La manifestacin de las facultades instintivas, en el hombre, constituye la
industria; -la manifestacin de las necesidades morales ha creado las bellas artes; -y
la manifestacin de las necesidades intelectuales constituye las ciencias.
(...)
9. El derecho de cada facultad es desarrollarse: de aqu se deriva todo derecho. El
deber de cada facultad es respetar el desarrollo de las dems; y de aqu se deriva todo
deber.
10. Ninguna facultad tiene derecho a dominar y anonadar a las dems; pero las
facultades intelectuales estn naturalmente encargadas de ilustrar a las instintivas y a
las morales que no saben discernir y escoger.
11. El nico lmite legtimo del desarrollo de una facultad es la existencia de las
otras facultades.
12. De la obligacin que tiene cada facultad de respetar a las dems (9) resulta la
ley de la armona de las funciones.
(...)
14. De consiguiente, la educacin, o la higiene moral e intelectual del hombre, es el
arte de dirigir la accin de los modificadores del organismo en trminos de: 1.
Desarrollar las facultades, y de consiguiente los rganos, que pecan por defecto; 2.
Comprimir o debilitar las facultades o los rganos que pecan por el exceso
90
contrario.
Aquest text s una de les expressions ms clares que hem pogut trobar del comproms
de Monlau amb el programa fisiolgic. De forma similar al que hem vist en lobra de
Mata, el text de Monlau est travessat per la metfora del cervell/societat com a
collectiu de facultats/individus. En ell es postula la divisi del treball, amb la
conseqent jerarquitzaci de la societat, com una derivaci natural de les diferents
organitzacions dels individus que formen una societat. Aquesta metfora troba la seva
millor expressi en la llei fisiolgica o llei de lharmonia de funcions establerta per
Casimir Broussais.91 Segons aquesta llei moral, en una societat sana els individus han de
respectar-se mtuament, tal i com ho fan les facultats del cervell dun individu sa,
alhora que han de reconixer la superioritat natural duns sobre els altres a ligual que
unes facultats sn superiors a les altres. Per a Monlau, un ensenyament guiat per aquests
preceptes, que estan basats en la higiene i en la fisiologia, comportaria una millora
moral i material de la societat.92
90
91
Aquesta llei de lharmonia de funcions sexplica anteriorment. Ibdem, p. 345.
92
Ibdem, p. 377.
157
Com s ben sabut, el principal focus dinters de Monlau era el mn urb i, ms

concretament, la situaci de les classes treballadores.93 Per a Monlau, laplicaci del
pensament higienista, sense tenir en compte la millora de la situaci econmica, hauria
de millorar les condicions de vida i treball dels sectors obrers: els mostraria, mitjanant
leducaci i la instrucci, que lordre social existent era el natural i, per tant, el moral-
i els allunyaria daltres idees ms perilloses.94 Tal i com acabem de veure, s en aquesta
ltima part del programa higienista de Monlau que la frenologia tenia un paper
fonamental. La frenologia era leina adequada per a portar a terme la instrucci de
lobrer que tant necessitava la societat s a dir, les classes dirigents:
El obrero es pobre, socorredle, ayudadle.
El obrero es ignorante: instruirle, educadle.
95
El obrero tiene instintos aviesos: moralizadle
La preocupaci de Monlau pel problema obrer s possible que saccentus a partir de les
vagues i aldarulls protagonitzats pels obrers de Barcelona durant el Bienni Progressista
(1854-56). Tanmateix, com veurem a fons en el proper captol, la preocupaci per la
situaci de les classes treballadores va ser compartida pels diferents grups de frenlegs
catalans, fins al punt que va esdevenir un dels seus trets distintius.
Els primers metges alienistes catalans i la frenologia: el cas dAntoni Pujadas
Durant el perode 1825-1850, la frenologia es va convertir en un dels principals

cossos de coneixement dels metges alienistes britnics i francesos.96 Efectivament, la
doctrina de Gall, juntament amb el tractament moral teoritzat a finals del XVIII per
lescola francesa de Philippe Pinel, va esdevenir la primera cincia del cervell i el
fonament de la prctica duna gran part dalienistes europeus. Malgrat que en molts
93
Al meu entendre, el treball de Ricardo Campos sobre Monlau, tot i la seva brevetat i el carcter
divulgatiu, s el millor estudi sobre Monlau de qu disposem. Tanmateix, Campos no fa cap referncia a
la influncia de la frenologia en lobra de Monlau. Campos (2003), p. 13-66. Veure tamb: Jutglar (1984).
94
El obrero debiera emplear los das festivos en tres ocupaciones principales; en el cumplimiento de los
deberes religiosos; en asear y cuidar el cuerpo y en cultivar su inteligencia. (...) y es hacer un gran bien a
la sociedad en general, y muy en particular al obrero, el cultivar la inteligencia de la clase proletaria,
desvaneciendo las muchas preocupaciones que en todas materias abriga, y elevando un poco el harto bajo
nivel de moralidad y de su instruccin. A Pere Felip Monlau, Qu medidas higinicas puede dictar el
gobierno a favor de las clases obreras? Memoria que obtuvo el premio de una medalla de oro ofrecido
acerca de esta cuestin por la Academia de Medicina y Ciruga de Barcelona en su programa de 2 de
enero de 1855, Barcelona, Imp. de Toms Gorchs, 1856, p. 44-45.
95
Ibdem. Citat tamb a Campos (2003), p. 62.
158
casos els alienistes es van mostrar reticents davant la cranioscopia, durant aquest
perode el llenguatge i els conceptes frenolgics van omplir la major part de tractats
sobre malalties mentals, alhora que inspiraven la prctica teraputica.97
Un dels motius que expliquen la bona recepci que va gaudir la frenologia entre
els alienistes europeus va ser lxit que aquesta tingu lhora dexplicar el concepte de
monomania introdut per Jean-Etienne-Dominique Esquirol durant la dcada de 1820.
La monomania era el trastorn mental segons el qual el pacient semblava racional en
totes les matries menys en una.98 La frenologia proporcionava una explicaci prou
senzilla del trastorn: segons la doctrina de Gall, aquest desordre mental tenia el seu
origen en lalteraci dun dels rgans del cervell. Aix, per exemple, lexacerbat
comportament religis dun individu sexplicava com el resultat de lalteraci de
lrgan de la veneraci i la nimfomania com una conseqncia de lexcessiu
desenvolupament de lrgan de lamativitat.
Un segon motiu de lxit de la frenologia fou que provea al metge alienista amb
una terpia compatible amb els mtodes del tractament moral. En les mans de
lalienista, lexamen cranioscpic esdevenia leina idnia per a realitzar el diagnstic i
prescriure el tractament que necessitava el pacient. La major part de les vegades, aquest
tractament consistia en allar el pacient en un entorn especial, saludable, amb lobjectiu
de desviar la seva atenci de lobjecte de la seva bogeria i ocupar el seu temps amb
tasques individuals. Tot aix no era pas nou, per la frenologia ho revestia de
coneixement cientfic.
Durant la primera meitat del XIX, a Barcelona lassistncia als malalts mentals
es realitzava al departament de dements de lHospital de la Santa Creu.99 Lexpansi de
la ciutat i la manca de suport pblic, per, havien anat degradant la instituci i a mitjans
de segle el seu estat era deplorable. En concret, lestat de la sala de dements era
96
Roger Cooter, Phrenology and British alienists, c. 1825-1845. Part I: Converts to a doctrine;
Phrenology and British alienists, c. 1825-1845. Part II: Doctrine and practice, Medical History, 20
(1976):1-21; 135-151.
97
Hence most authors of works on the insane came to feel that even if phrenology had not yet
established itself as a science (i.e. even if the organology and craniology could not be completely trusted)
it at least provided some excellent conceptual tools with which one could be more optimistic in the
treatment of the insane. Cooter (1976), p. 21.
98
El terme monomania va ser introdut per Esquirol lany 1819, en un article que portava per ttol
monomania i que va ser publicat al Dictionnaire des Sciences Mdicales (Vol. 34, p. 115). Per a un
estudi a fons del concepte i de les seves diferents lectures, veure Goldstein (1987), p.152-196.
99
J. M. Comella, La razn y la sinrazn. Asistencia psiquitrica y desarrollo del estado en la Espaa
contempornea, Barcelona, PPU, 1988, p. 51.
159
desolador, tal i com ens ho relaten diversos testimonis de lpoca.100 Tot i que des de la
dcada de 1830 shavien produt alguns intents de reforma, la manca de suport de
ladministraci va impedir la consecuci daquests. Aquest fet motiv laparici de tot
un seguit diniciatives privades promogudes per sectors de les elits adreades a reformar
el vell hospital i a crear nous establiments hospitalaris destinats a les classes benestants.
Latenci als malalts mentals va esdevenir un dels principals mbits de
preocupaci daquestes iniciatives privades. En concret, durant el perode 1840-1860 es
van fundar una srie de nous establiments privats per a la curaci dels malalts mentals,
situats la major part dells fora de la ciutat de Barcelona. Aquestes establiments,
anomenats posteriorment pels historiadors manicomis del Pla de Barcelona, eren: la
Torre Lluntica de Lloret de Mar fundada pel metge Francesc Campder lany 1844; el
Manicomi de Sant Boi de Llobregat, creat per Antoni Pujadas el 1853; el Manicomi de
la Nova Betlem de Grcia, fundat un grup dempresaris i metges carlistes i que
posteriorment dirig Joan Gin i Partags (1857);101 i lInstitut Frenoptic de Les Corts
dels metges Toms Dolsa i Pau Llorach, fundat el 1860.
Aquests nous espais hospitalaris eren projectes innovadors construts al servei de
les classes benestants que promovien ls de mtodes teraputics basats en el tractament
moral i possiblement en una certa prctica frenolgica. Almenys aix ho sembla indicar
la menci en els fulletons publicitaris dalgunes daquestes institucions de ls del
mtode del non-restraint mtode basat en els escrits de lalienista i frenleg britnic
John Connolly (1794-1866).102 Tanmateix, fins ara ha estat impossible accedir als fons
100
Veure especialment: Dictmenes mdico-higinicos de la comisin facultativa inspectora del Hospital
General de Santa Cruz de Barcelona, nombrada en 12 de diciembre de 1847 por el seor alcalde
corregidor de esta ciudad, Barcelona, Imp. de Antonio Brusi, 1848. Sobre la situaci de la sala de
dements de lhospital i la necessitat de construir un nou manicomi, veure els mltiples articles que es van
escriure a les pgines de El Barcelons i que van generar una forta polmica amb ladministraci religiosa
de lhospital. Per exemple: Reflexiones acerca de la necesidad de reformar la antigua administracin del
hospital general de Santa Cruz en el actual estado de nuestra civilizacin, El Barcelons, 1 de desembre
de 1848, p.1; Locos, El Barcelons, 29 dagost de 1852, p. 1.
101
El Manicomi de la Nova Betlem va ser fundat pels empresaris Josep Joaquim de Mas i de Vedruna i
Joan Alsinet i Sauret i pel metge Francesc Xavier Cots i Pensi, tots ells dideologia carlista. Veure: J. L.
Ausin Hervella, Fundaci i primera etapa de la Nova Betlem, 1857-1865, Gimbernat, 28 (1997): 131-
141. Veure tamb Campos (2003).
102
Sobre John Connolly i la seva prctica com a alienista i frenleg, veure Cooter (1976). En referncia
als fulletons publicitaris, un bon exemple s leditat pel Manicomi de la Nova Betlem de Grcia: Abrid
el libro del doctor Connolly y leeris que cuando en 1839 se encarg del asilo de Hanwell, en el
Middlesex, que contena sobre ochocientos manacos de ambos sexos, el nmero de medios de coercin
que reuni llegaban a seiscientos, y la mitad eran manguitos y otros instrumentos destinados a impedir el
movimiento de brazos y manos. (...) estamos obligados a dar a conocer prcticamente los verdaderos
progresos hechos en la ciencia frenoptica, el Sistema Nuevo [sic], que hace cinco aos se est siguiendo
en nuestro manicomio Nueva Beln, y que adoptamos despus de profundo estudio y repetidas visitas a
160
de la major part daquestes institucions, per la qual cosa desconeixem quines eren
realment les prctiques teraputiques que shi aplicaven. Daltra banda, els pocs textos
que van escriure els alienistes catalans tampoc proporciones gaire informaci. Aquest
fet dificulta en gran mesura lestudi de la relaci entre el primer alienisme catal i la
frenologia.103 s per aix, que noms ens s possible apropar-nos-hi de forma indirecta i
a travs daltres fonts. Aix s el que intentarem fer en el cas dAntoni Pujadas.
La figura del fundador del Manicomi de Sant Boi, encaixa perfectament en el
perfil de lalienista interessat per la frenologia que va caracteritzar Cooter. Segons
Cooter, la major part dels alienistes britnics que es van sentir atrets per la doctrina de
Gall eren menors de 35 anys, progressistes en poltica (liberals o nonconformists),
tenien fe en el progrs i en el programa illustrat, participaven en poltica o en
programes de reformes socials i creien en les possibilitats de millora de la societat i de
lsser hum grcies a laplicaci de la nova cincia.104 Com veurem tot seguit, i
malgrat el desconeixement que encara tenim de la seva figura, Pujadas complia amb tots
aquests requisits.
Fill dartesans dIgualada, Pujadas es va formar al Collegi de Medicina i
Cirurgia de Barcelona, per no va poder acabar els seus estudis i va haver de marxar
fora del pas desprs de les bullangues de 1837 (juntament amb altres metges i
farmacutics com Mata, Monlau, Ferrer i Garcs, Oriol i Ronquillo i Ribot i
Fontser).105 Aquest perode de la seva vida s fora desconegut i no est gens clar que
Pujadas hagus de deixar el pas per motius poltics.106 Tampoc coneixem amb exactitud
quines van les ciutats en qu Pujadas va estar, ni les activitats que hi realitz. Tot i aix,
sembla prou clar que inicialment va estar-se a Montpellier, on va coincidir amb Mata i
los manicomios de Inglaterra. Reglamento del Manicomio Nueva Beln en la Villa de Gracia en
conformidad al sistema Ingls Non-Restraint, Barcelona, 1862, p. 8.
103
Tanmateix, la manca descrits i lambigitat dels existents no va ser un tret distintiu dels alienistes
catalans. A ligual que els seus collegues europeus, leclecticisme i lempirisme van caracteritzar les
seves prctiques teraputiques i aquest fet podria explicar la vaguetat dels seus escrits. Cooter (1976).
104
Ibdem, p. 11.
105
Sobre Antoni Pujadas, lnica biografia existent s: J.L. Ausn Hervella, Antoni Pujdas. Metge i poltic
del segle XIX, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2000. Veure tamb les pgines que li dedica Roser
Sol i Morales en el seu estudi sobre lassociacionisme industrial a la Catalunya de mitjans de segle. Roser
Sol i Morales, LInstitut Industrial de Catalunya i lAssociacionisme Industrial des de 1820 a 1854,
Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1997.
106
Ausn Hervella, basant-se en un article dAntoni Ribot i Fontser publicat a La Actualidad lany 1852,
argumenta que la militncia poltica de Pujadas en les files del liberalisme progressista no va ser la causa
de la seva marxa. Tanmateix, nosaltres hem trobat cartes personals intercanviades a lexili entre Mata,
Monlau, Oriol i Ronquillo i Pujadas que mostren que, si ms no, les motivacions poltiques van tenir un
cert pes. Veure: Ausn Hervella (2000), p. 14.
161
Retrat dAntoni Pujadas. Font: Ausn Hervella (2000).
on va ingressar al Cercle Mdical, i desprs sembla que va residir a Pars, Brusselles,

Edimburg i Londres.107
Lagost de 1844, Pujadas va tornar a Barcelona i inici una frentica activitat en
mbits tan diferents com lempresarial, el mdic, el periodstic i el poltic. En poc
temps, Pujadas es convert en un dels principals impulsors a la ciutat de projectes de
caire reformista. Entre daltres, cal destacar la compra de les deus de La Puda de
Montserrat, on establ un establiment hidroptic (1845);108 lobertura dun segon
establiment hidroptic o casa de baos a la Rambla de Sant Josep de Barcelona, en els
baixos de lAcadmia de Cincies (1846); la participaci com a soci fundador del Banco
de Castilla y Catalua, amb Pau Oliva i Francisco de Tort (1847);109 la publicaci del
107
Ibdem, p. 15.
108
Ibdem, p. 17-24.
109
Roser Sol i Morales, LInstitut Industrial de Catalunya i lAssociacionisme Industrial des de 1820 a
1854, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1997, p. 173.
162
setmanari hidroptic El Baista (1848);110 la participaci en diverses candidatures del

Partit Progressista per Barcelona i per Igualada (1849; 1851 i 1854);111 la seva activitat
com a redactor de El Barcelons; la fundaci de lassociaci de carcter interclassista
Asociacin de Defensa del Trabajo Nacional y de la Clase Trabajadora y Jornalera
(ADTN, 1847); i, finalment, la fundaci del Manicomi de Sant Boi de Llobregat (1853).
Sembla que lactivitat de Pujadas com a metge alienista sinici amb la fundaci
de la casa de baos de la Rambla de Sant Josep de Barcelona, posteriorment
convertida en casa de curacin i traslladada al carrer Canuda. Sabem que en aquest
establiment, Pujadas tractava una vintena de malalts mentals mitjanant mtodes
hidroptics. Tot i que no ho podem demostrar, s molt possible que tamb hi apliqus
algunes tcniques frenolgiques. Tanmateix, el que s que podem demostrar s que
lactitud de Pujadas vers la frenologia, i en especial vers la figura de Cub, va ser fora
positiva.112 A partir de 1847 van aparixer alguns articles a El Barcelons, molt
probablement redactats per Pujadas que aleshores nera el redactor, en qu es defensava
a Mari Cub i a la frenologia. Aquesta nova actitud contrastava clarament amb la
mantinguda pel diari durant letapa anterior en qu Esteve Paluzie nhavia estat el
redactor. Un bon exemple daquest canvi el trobem en larticle que el diari va publicar
en primera pgina el 10 de setembre de 1847.113 Larticle s una defensa de Cub i de la
frenologia i va ser publicat com a resposta a lobertura duna causa contra Cub per part
110
El Baista, peridico semanal del establecimiento de baos medicinales y de recreo.
111
Ausn Hervella (2000), p. 29, 32.
112
Els articles que Pujadas va publicar a El Barcelons constitueixen la principal font dinformaci sobre
quina va ser lactitud de Pujadas vers la frenologia i els frenlegs. Ausn Hervella ha identificat la
presncia de Pujadas a la redacci de El Barcelons a partir de 1846, probablement poc desprs que
Esteve Paluzie deixs de collaborar-hi (Ausn Hervella ha identificat a Pujadas com el principal redactor
de El Barcelons durant el perode 1847 i 1854). Lentrada de Pujadas va coincidir amb lobtenci per
part del diari del perms per a incloure articles de contingut poltic. Aquesta circumstncia va permetre a
leditor del diari Manuel Saur a explicitar poc a poc la lnia poltica de la capalera, que sempre havia
estat af a les tesis del liberalisme progressista. Daquest manera, el diari de Saur es va convertir en la
capalera oficiosa del Partit Progressista a Barcelona. Des daleshores, la presncia darticles que
tractaven temes socials esdevingu habitual. Entre daltres, van aparixer articles en qu es reclamava la
necessitat del foment de la indstria (en concret, de la indstria pblica); la necessitat de millorar les
presons per tal dafavorir la rehabilitaci moral dels presos; i articles en qu es denunciava la pena de
mort o les condicions insalubres en qu es trobava lHospital de la Santa Creu. Durant el perode en qu
Pujadas va encapalar la redacci de El Barcelons, el diari adopt una posici molt ms favorable a
prctiques com lhomeopatia i la hidropatia (aquesta ltima obea als interessos empresarials del propi
Pujadas). Alhora, el diari tamb es va convertir en un dels que ms espai dedicava a la promoci
despecfics, als anuncis de nous establiments mdics (la major part dells dirigits a les classes benestants)
i a la venda de traduccions de textos mdics. Ibdem, p. 28.
113
Una segona mostra de recolzament a la frenologia per part de El Barcelons s la ressenya que el diari
va dedicar al Manual de Frenologa de Mag Pers i Ramona, en la qual sassegura que la frenologia ha
163
del Tribunal Eclesistic de Santiago de Compostela per propagaci didees

hertiques.114 Malgrat reconixer que la frenologia era una cincia encara per a
desenvolupar i que els ensenyaments dels frenlegs podien ser usats pels xarlatans, el to
de larticle era fora positiu i acabava lloant la figura de Cub:
La frenologa tiene, a nuestro entender, principios muy luminosos que pueden ser
de trascendental inters en la vida y costumbres de las sociedades. Estos principios,
algunos de los cuales han sido ya reconocidos por varios santos padres, lumbreras de
la Iglesia, a primera vista parecen estar en pugna con las doctrinas metafsicas y con
lo que nos ensea la fe acerca el destino del hombre, acerca las facultades que le han
sido dadas. Pero si se examinan a fondo, si pasados los primeros momentos de
impresin, se discurre detenidamente sobre ellos, vease como nada extraan contra
las verdades proclamadas por nuestra santa religin. Esto no obstante, bien
comprendemos nosotros que aparte de las dificultades e infinitos obstculos con que
tiene que luchar toda ciencia nueva, y mxime si es esta de las que despejando el
entendimiento humano, le presentan un mgico porvenir, los charlatanes queriendo
explotar con ella, aaden de su propio caudal embustes que, sobre perjudicar en gran
manera la pureza de las doctrinas que propagan, pueden contribuir a ofuscar otros
principios ms ciertos y verdaderos en grande detrimento de la moral pblica. Pero
el hombre deber ser lgico y consecuente; sin dejarse embaucar de los errores que
cubiertos con un misterioso velo, se pretende le preste asentimientos, debe por el
contrario saber separar lo bueno de lo malo, lo cierto de lo incierto y no condenar
toda una doctrina o una ciencia, ni menos encarnizarse contra sus propagadores. (...)
La ciencia de la frenologa est todava en embrin, podemos decir, y no dudamos
que con el tiempo se presente uno de esos genios inmortales que la acabe de
desarrollar completamente y la de un impulso gigantesco. El seor Cub es ahora el
preludio de la aparicin de ese gran genio. Cuantas ms persecuciones y desastres
sufra, ms acreditar la verdad de la doctrina que defiende. Achaque ha sido en todos
tiempos que los innovadores, los fundadores de nuevos sistemas hayan sido
115
tenazmente perseguidos.
Una segona mostra de lactitud positiva de Pujadas en relaci a la frenologia s

el fet que Cub va ser convidat a donar un curs de frenologia als socis de lAsociacin
de Defensa del Trabajo Nacional y de la Clase Trabajadora y Jornalera (ADTN) a
principis de 1849.116 LADTN, de la qual Pujadas va ser un dels principals promotors,
va ser fomentada per sectors de les elits i de la burgesia industrial propers a les
posicions del Partit Progressista i va nixer amb lobjectiu de millorar la sort de les
classes treballadores, promoure la producci industrial i contribuir a mantenir lordre
social fomentant el dileg entre patrons i treballadors en un perode en qu les
organitzacions obreres estaven fortament reprimides. Entre les activitats que va portar a
movido una revolucin en las ideas y los hombres, tanto por lo maravilloso de sus doctrinas com por la
novedad que presentan. El Barcelons, 25 de mar de 1849, p. 1.
114
Sobre aquest succs, veure el captol 6.
115
El Barcelons, 10 de setembre de 1847, p. 1. El subratllat s nostre.
116
Sobre lADTN i les seves antecessores, veure Sol i Morales (1997).
164
terme lADTN, destaquen les classes de diferents matries per als obrers (Salas de
Adultos), que tenien lobjectiu de moralizar e instruir la clase obrera. Es van impartir
classes de llegir i escriure, de francs, de dibuix aplicat a la fabricaci de teixits,
daritmtica, de geometria prctica, de qumica industrial, i de teoria del teixit.117 I
tamb el curs de frenologia que va donar Cub.
Lanunci del curs va ser publicat a El Barcelons el 3 de mar de 1849.
Lanunci, signat per Mag Soler i Espadaler, aleshores secretari de lADTN, destacava
linters de lassociaci per a mejorar las clases menos dichosas, remarcava que els
continguts del curs estarien basats en el recent publicat Elementos de Frenologa,
Fisonoma y Magnetismo Animal (1849) del mateix Cub, que aquests havien rebut
laprovaci eclesistica i agraa la generositat de Cub. Cal destacar que, com b
assenyala larticle, fou Cub qui es va oferir a donar el curs, per que el seu oferiment
va ser acogido con sincera gratitud per tots els vocals de la Junta Directiva.
El carcter interclassista de lADTN va servir durant els seus primers anys
(1847-1850) per a suavitzar els conflictes socials, per el terreny per al comproms era
fora limitat. Com a conseqncia de laugment de la conflictivitat laboral durant els
mesos de gener i febrer de 1850 i les suspiccies que despertava en certs sectors la
proximitat ideolgica de lADTN amb els moviments progressistes, aquesta fou
refundada amb un nom diferent (Asociacin de Socorro y Proteccin de la Clase
Obrera y Jornalera) i convertida en una associaci de carcter benfic, abandonant els
objectius de defensa de la indstria i de millora de les condicions de les classes
treballadores. Antoni Pujadas mostr el seu desacord amb la nova lnia de lassociaci i
labandon.
Conclusions
En aquest captol hem demostrat que les noves cincies tamb van despertar
linters del metges catalans, sobretot entre aquells afins a les posicions del liberalisme
progressista. La frenologia i el magnetisme animal eren prctiques ben conegudes entre
els metges catalans i tamb entre els joves estudiants de medicina, com ho demostra la
inclusi de la frenologia, tot i que amb lobjectiu de criticar-la moderadament, en les
llions de fisiologia que Joan Ribot i Ferrer impartia als estudiants del primer curs del
117
Sol i Morales (1997), p. 155.
165
Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona. Daltra banda, les activitats de traducci i

venda de textos mdics de lAgencia Mdica Catalana, propietat del farmacutic
homepata Mart i Artigas, confirma linters que despertaven les obres que tractaven
les noves cincies, especialment aquelles que com la frenologia o la fisiognomonia
transmetien una visi fisiolgica de lsser hum. Prctiques, que tal i com indiquen els
traductors del Cours de Phrnologie de Broussais, eren percebudes com a portadores
dun carcter liberal y reformador. Tanmateix, linters per les noves cincies no es
va reduir a la traducci de textos francesos que incloen explicacions sobre les doctrines
de Gall i Lavater o sobre el magnetisme animal, sin que tamb va donar lloc a la
realitzaci per part de metges dexmens cranioscpics i de sessions de magnetisme. En
concret, els testimonis que hem trobat permeten pensar que, si ms no, lanlisi de la
morfologia del crani i la fisonomia dun individu era una prctica habitual entre els
metges catalans.
Les noves cincies, i molt especialment la frenologia, no noms van ser objecte
de debat en el si de la classe mdica catalana durant les dcades de 1840 i 1850, sin
que gran part dels seus continguts van ser apropiats per figures tan influents de la
medicina espanyola del XIX com Pere Felip Monlau, Pere Mata o Antoni Pujadas.
Aquest aspecte ha passat desapercebut, o ha estat subestimat, per la major part de la
historiografia existent sobres aquestes figures (que, daltra banda, no s gaire extensa).
Tanmateix, lobra i el pensament de Pere Mata i Pere Felip Monlau, i en menor mesura
el dAntoni Pujadas, i molt possiblement tamb la daltres metges coetanis propers a les
posicions del liberalisme progressista, difcilment es pot entendre sense posar de
manifest el resultat del procs dapropiaci que van realitzar dels principis que guiaven,
per dir-ho breument, el programa fisiolgic i, ms concretament, la frenologia. Un
procs dapropiaci que no es pot deslligar del seu pensament liberal progressista i que
va anar acompanyat del seu comproms amb la construcci de lestat liberal a Espanya.
Tant les llions que Mata va donar al llarg de la dcada de 1850 a lAteneo Cientfico y
Literario de Madrid, com lactivitat higienista de Monlau o algunes de les diferents
empreses que impuls Pujadas a Barcelona, com la fundaci del Manicomi de Sant Boi,
estaven travessades, en menor o major mesura, per un pensament dinfluncia
frenolgica que tenia com a objectiu final la reforma de la medicina i de la societat
espanyola.
166
Com veurem en el proper captol, la voluntat reformista de Mata, Monlau i

Pujadas tenia molts punts de coincidncia amb la que van promoure els diferents grups
de frenlegs que van sorgir a Catalunya com a conseqncia de lactivitat de divulgaci
portada a terme per Cub. Tot i les diferncies, tots ells compartien, en menor o major
grau, la creena en qu el desenvolupament duna fisiologia de lindividu, com ho era la
frenologia, portaria naturalment a la construcci duna fisiologia social que acabaria
amb els residus de lantic rgim i, sobretot, resoldria les profundes contradiccions de la
nova societat industrial. Les seves propostes, per, no van rebre el suport de les elits
catalanes i les opcions guanyadores van ser unes altres.
167
-La frenologa indica el camino, no hay ms que seguirlo-
6
La frenologa indica el camino, no hay ms que seguirlo:
les propostes reformistes dels frenlegs catalans
Cuando la educacin est basada en estos principios,

los pueblos mejorarn visiblemente en moralidad,
inteligencia y religiosidad. Cuando alumbre el Sol este
da, los trastornos sociales y polticos sern
imposibles; porque entonces todo ser orden, virtud,
inteligencia y moralidad. La frenologa indica el
camino, no hay ms que seguirlo.
Mag Pers i Ramona, Manual de Frenologa, Barcelona,

Imp. de Jos Taul, 1849, p. 6, nota al peu.
La Frenologa, pues, considerada bajo este aspecto no

es ms que un sistema psicolgico, que da razn de los
fenmenos morales e intelectuales del hombre y que
formula leyes o reglas, ya sea para el desarrollo y
perfeccin del individuo, ya sea para el desarrollo y
perfeccin de la sociedad.
Joan Llach i Soliva, La frenologa es ciencia?, El Eco de

la Frenologa, nm. 1, 1 de gener de 1847, p. 10.
Introducci
Aquest captol pretn apropar-se a les propostes de carcter social que els
frenlegs catalans van formular durant la segona meitat de la dcada de 1840 i principis
de la segent. Lescs coneixement que encara tenim daquest perode, en especial de les
cultures poltiques alternatives al projecte hegemnic conservador, i el fet que el tema va
ms enll del que tradicionalment sha considerat lmbit propi de la histria de la
cincia i de la medicina ens obliga a ser especialment cautes amb les nostres
afirmacions. Tanmateix, esperem i desitgem que aquestes siguin preses com el que sn,
una primera aproximaci, i que futures recerques contribueixin a aprofundir ms en
aquells temes que sn explorats al llarg del captol.
La repressi poltica exercida pels governs moderats sincrement encara ms a
principis de 1848, com a resposta preventiva a la possibilitat que sestenguessin a
Espanya els esdeveniments revolucionaris que estaven tenint lloc a Frana. La
168
collaboraci entre els moderats i les autoritats eclesistiques tamb saccentu i, malgrat
les mtues reticncies, aquesta collaboraci va permetre un millor control sobre la
moralitat, els costums, les publicacions peridiques, i les representacions teatrals.1 En un
escenari tan conflictiu com el de la societat catalana de mitjans de segle, on la violncia
institucional sexercia habitualment,2 no hi havia gaire espai per a la negociaci social i
les propostes alternatives eren fortament reprimides.3 Daquesta manera, els corrents
ms radicals del liberalisme, representats pels grups republicans i socialistes constituts a
lentorn de figures com Abd Terradas o Narcs Monturiol, els quals havien actuat al
costat de les incipients organitzacions obreres durant la primera meitat de la dcada de
1840, van quedar relegats a la clandestinitat. Daltra banda, els progressistes, que havien
dominat la poltica catalana durant els primers anys de la dcada, es van dispersar
desprs de 1844 i el seu projecte, de profundes ressonncies saint-simonianes i basat en
la creena del valor civilitzador de la industrialitzaci, qued estroncat. Una versi ms
matisada i depurada del projecte progressista, per, va trobar el seu espai en diaris com
El Barcelons, durant letapa dAntoni Pujadas, o La Actualidad dAntoni Ribot i en les
propostes formulades pels frenlegs com Mari Cub o Mag Pers.
Els frenlegs catalans van donar a conixer les seves propostes a travs dels seus
manuals de frenologia i de les tres revistes frenolgiques editades entre 1847 i 1854. Ens
referim a El Eco de la Frenologa (1847) de Narcs Gay i Joan Llach, La Antorcha
(1848-1850) de Mari Cub i la Revista Frenolgica (1852-1854) de Mag Pers. Tot i
que no formaven un cos nic i coherent de doctrina, les propostes dels frenlegs
compartien un clar contingut reformista que, donat el seu carcter transversal, podien ser
compartides pels progressistes i, en menor mesura, tamb pels grups situats a lesquerra
del progressisme. En termes generals, els frenlegs catalans compartien una actitud
1
Cal destacar, per, que aquesta collaboraci ja shavia iniciat amb anterioritat. Segons Josep Maria
Fradera, el liberalisme dordre espanyol mai no es propos de prescindir de lajut de lEsglsia. Aquesta
era considerada com una instituci vital per a definir la naci i les obligacions del nou ciutad. Josep
Maria Fradera, La religi, entre el vell mn i el nou, a Josep M. Fradera (coord.), Societat, poltica i
cultura a Catalunya, 1830-1880, Barcelona, Arxiu Histric de la Ciutat-Institut Municipal de Cultura de
lAjuntament de Barcelona, 2002, p. 105-119. Pel que fa al paper de lEsglsia en el control dels costums,
veure lestudi de Casimir Mart sobre lEsglsia a Barcelona durant la dcada de 1850: Casimir Mart,
LEsglsia a Barcelona (1850-1857). Implantaci social i dinamismes interns, Barcelona, Curial Edicions
Catalanes-Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1984.
2
Veure el prleg de Borja de Riquer al treball de Manel Risques. Manel Risques, El govern civil de
Barcelona al segle XIX, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1995.
3
El treball pioner de Jordi Maluquer de Motes continua sent lestudi de referncia sobre les cultures
poltiques alternatives a lEspanya de mitjans del XIX. Jordi Maluquer de Motes, El socialismo en Espaa
(1833-1868), Barcelona, Crtica, 1977.
169
positiva vers el procs dindustrialitzaci; eren partidaris de laven cientfic, tot i que
alguns, com els redactors de El Eco de la Frenologa, advertien que aquest no podia
traspassar els lmits marcats per lortodxia catlica; i, sobretot, no ignoraven ni
evitaven la presncia del conflicte social. De fet, moltes de les mesures que proposaven
se centraven en assolir leducaci i la moralitzaci de les classes treballadores, per a
disminuir els efectes negatius de la industrialitzaci. Les seves mesures es basaven en el
coneixement de lsser hum que proporcionava la frenologia, entesa aquesta com una
vertadera cincia de lindividu, que era considerada com el fonament per a construir una
cincia de la societat, la qual, un cop establerta, lalliberaria de tots els seus conflictes.
Daquesta manera, les seves propostes compartien la voluntat dafrontar la realitat i
optaven, per tant, per allunyar-se de lanti-industrialisme cultural que caracteritzava les
posicions del conservadorisme catal.4
El projecte del conservadorisme catal, elaborat per figures claus com Ma i
Flaquer, Piferrer, Rubi o Duran i Bas, i que tenia en el Diario de Barcelona el seu
rgan dexpressi, era clarament dominant. Com ja sha comentat anteriorment, la idea
de la recuperaci del passat i la seva projecci en el present i el paper central de la
religi eren els aspectes centrals que vertebraven el projecte conservador.5 El poc ress
que va tenir la proposta formulada des de les pgines de El Eco de la Frenologa,
publicaci plantejada des de la ms estricta ortodxia catlica i inspirada en els
plantejaments moderats de Ramon Mart dEixal i de Jaume Balmes, demostra el
carcter clarament hegemnic del projecte conservador. Donada, doncs, aquesta
hegemonia, no ens ha destranyar que no tinguessin ms sort les propostes presentades
per Cub o Pers, ms properes a leconomia poltica britnica, i que contenien aspectes
ms desafiants que no pas el programa de El Eco, com, per exemple, el qestionament
de les poltiques proteccionistes o la proposta dampliaci de la base electoral.
4
Tal i com a assenyalat Josep M. Fradera, Lanti-industrialisme de les classes dirigents catalanes era
noms cultural i no excloa les iniciatives de foment de la indstria, lorganitzaci duna xarxa de
transports i la creaci dinstitucions densenyament tcnic. Josep Maria Fradera, Cultura nacional en una
sociedad dvidida. Catalua 1838-1848, prleg de Jos lvarez Junco, Madrid, Marcial Pons, 2003, p.
147-150.
5
Veure el captol 3 daquest treball i lanlisi de Josep Maria Fradera. Ibdem.
170
El mejor sistema de psicologa: la proposta de El Eco de la Frenologa
Durant el primer semestre de 1847 es va publicar a Barcelona El Eco de la

Frenologa, revista quinzenal redactada per un petit grup de joves advocats, metges,
filsofs i telegs, per a alguns dels quals es tractava de la primera empresa periodstica.6
La redacci estava encapalada per ladvocat Narcs Gay i Bey i per Joan Llach i
Soliva, qui havia estudiat filosofia i medicina i que posteriorment va exercir com a
professor substitut de Religi i Moral a lInstitut de Figueres. El projecte de El Eco de la
Frenologa tenia com a objectiu principal elaborar una versi de la frenologia que
sadepts sense dificultats a les exigncies del dogma catlic. Amb aquest propsit, Gay
i Llach van prescindir dels aspectes ms polmics de la doctrina, en concret, de la
prctica cranioscpica i de la fusi de la frenologia amb el magnetisme animal, i van
treballar amb escreix per a aconseguir que la frenologia fos percebuda com la millor
teoria psicolgica fins aleshores formulada, tot i eliminant qualsevol aspecte de la
doctrina que pogus donar peu a les habituals acusacions de materialisme i fatalisme.
La seva proposta sallunyava dels plantejaments ms conservadors i se situava
molt a prop de leclecticisme francs, del pensament de Jaume Balmes i de les propostes
de lescola escocesa del common sense, que tenien en Ramon Mart dEixal el seu
mxim cultivador a Barcelona.7 Malgrat que no sn moltes les diferncies entre el
programa proposat des de les pgines de El Eco i el del conservadorisme catal, aquestes
s que sn prou significatives. Sobretot si tenim en compte que la proposta frenolgica
de Gay i Llach, tot i ser formulada dacord amb lortodxia catlica,8 fou clarament
6
Lexpressi exacta era sociedad de literatos, mdicos, juristas y telogos, usada en els anuncis de la
revista apareguts a la premsa barcelonina. Veure, per exemple, La Revista Barcelonesa, vol. I, nm. 25, 17
de gener de 1847, p. 399.
7
Narcs Gay va ser alumne de Mart dEixal a lAcadmia de Cincies de Barcelona. Daltra banda,
tenim constncia que Mart dEixal coneixia a fons el sistema de Gall. De fet, Mart va fer un breu anlisi
de la frenologia en un discurs que va pronunciar a lAcadmia de Cincies de Barcelona lany 1841. Pocs
mesos desprs de la visita a lAcadmia de Cincies que realitz el 6 de maig de 1841 Vito Mangiamele,
un jove sicili sense cap tipus destudi que va meravellar les elits europees de mitjans del XIX per la seva
facilitat a realitzar mentalment i molt rpidament complicades operacions de clcul, Mart dEixal va
publicar una srie de reflexions sobre el cas de Mangiamele on es mostra relativament favorable a la major
part daspectes de la doctrina de Gall. Veure: Ramon Mart dEixal, Observaciones sobre Vito
Mangiamele, Boletn de la Academia de Ciencias, nm, 1, 12 (1841), p.84; Jaume Roura, Ramon Mart
dEixal i la filosofia catalana del segle XIX, Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1980,
p. 321, nota 110.
8
s fora significatiu el fet que els redactors de El Eco de la frenologa citessin en diferents ocasions al
llarg de la publicaci el nom de labb Franois-Guillaume Besnard, autor dun seguit dobres en qu
intentava demostrar la conciliaci de la frenologia i el catolicisme, com Lentendement humain suis
dcouvert, de prs les principes de la phrnologie et ceux de la mtaphysique, dans lequel on combat de
171
Portada del segon nmero de El Eco de la Frenologa.
rebutjada per les elits catalanes. Partidaris del progrs industrial i cientfic, per sempre
dins dels lmits marcats pel ms estricte catolicisme, el grup de El Eco de la Frenologa
proposava una mirada al present, que tenia en la religi un element central, actuant com
a element de cohesi social, per que no ignorava el conflicte social, alhora que
sallunyava de les expressions ruralitzants, medievalitzants i anti-industrialistes que
caracteritzaven el programa conservador. La frenologia, juntament amb la religi i la
moral, ocupava el lloc central en la proposta de El Eco de la Frenologa.
Davant del rebuig absolut de la frenologia que havien expressat els conservadors
catalans, com Ma, Piferrer o Quadrado, el grup de El Eco proposava una reelaboraci
no problemtica de la frenologia, concebuda ara com la millor teoria psicolgica al
servei de la millora de lindividu i de la societat. Apart dels articles en qu es
matrialisme (1819) o Doctrine de M. Gall, son orthodoxie philosophique, son application au

christianisme (1830).
172
comentaven els aspectes ms controvertits de la doctrina de Gall, la publicaci dirigida

per Gay i Llach anava plena darticles que tractaven temes com el paper de la dona com
a mare de famlia, els lmits del coneixement hum, o la influncia negativa de lalcohol,
les novel.les i el sexe. Al costat datacs al socialisme i darticles de defensa de la
propietat privada, considerada pels redactors com una necessitat natural de lsser hum,
els redactors de la revista insistien en la importncia de lestudi de la naturalesa humana
per a assolir un bon govern de la societat. Tanmateix, malgrat el to moralitzant i
conservador de la publicaci, la proposta frenolgica de Gay i Llach no va trobar la
resposta que aquests esperaven.
Com hem dit anteriorment, la redacci de El Eco de la Frenologa estava
formada per una sociedad de telogos, mdicos y abogados, la major part dels quals
havien nascut a les comarques gironines i tots ells tenien alguna relaci amb el mn de
lensenyament. Els principals redactors i collaboradors de la revista, els quals han estat
identificats per Domnech, eren:9 Narcs Gay i Bey, principal promotor de la revista i
element de cohesi del grup, Joan Llach i Soliva, qui com veurem tot seguit havia
collaborat amb Narcs Monturiol, Francesc Barcel i Combs (metge),10 Sebasti Vinent
(metge),11 Julin Gonzlez de Soto (sacerdot de la Congregaci de Missioners de Sant
Vicent de Pal i aleshores professor i director de lInstitut de Figueres)12 i, per ltim,
Joan Corminas i Gell, aleshores canonge de la catedral de Burgos i redactor del
Suplemento al Diccionario crtico de los escritores catalanes (1849).13
Narcs Gay i Bey va nixer a Figueres el 22 de desembre de 1819, fill de Joan
Gay, tinent retirat, i de Maria dels Dolors Bey.14 Sembla que va estudiar filosofia al
Seminari Trident de Girona on va obtenir el ttol de batxiller lany 1835.15
Posteriorment, curs estudis de dret a la Universitat de Barcelona i assist a les llions
dideologia i teoria dels sentiments morals que impartia Ramon Mart dEixal a
9
Veure el captol: El grupo de El Eco de la Frenologa, a Domnech (1977), p. 129-135.
10
Francesc Barcel i Combis (1820-1889), metge i catedrtic de fsica i qumica i dhistria natural a
lInstitut de Ciutat de Mallorca. Autor del Catlogo metdico de las aves observadas en las Islas Baleares
(1866); Catlogo metdico de los peces que habitan o frecuentan las costas de las Islas Baleares (1868);
Apuntes para la fauna balear (1875); Nuevos apuntes para la fauna balear (1876) i Floras de las islas
baleares (1881). Font: Calbet i Camarasa, Corbella i Corbella (1981-1983), vol. I, p. 65.
11
Veure la nota 28 del captol 6.
12
Domnech (1977), p.131.
13
Joan Corminas, Suplemento al Diccionario Crtico de los Escritores Catalanes, edici facsmil,
Barcelona, Curial documents de cultura, 1973 [1a edici: Burgos, 1849].
14
Partida de baptisme que consta a: Narcs Gay i Bey, Expedient. Arxiu Histric de la Universitat de
Barcelona. Fons de reserva.
173
lAcadmia de Cincies Naturals i Arts de Barcelona.16 El primer contacte de Gay amb

la frenologia sembla que es produ durant la primera campanya de popularitzaci de
Cub per terres catalanes. Grcies al testimoni del mateix Cub, sabem que Gay va
assistir al curs de frenologia que aquest va impartir a Figueres el mes de juliol de 1844.17
Lany 1847, Gay es va llicenciar en dret i un any desprs obtenia el ttol de doctor a
Madrid amb el discurs La propiedad individual y el comunismo (1848),18 en el qual
demostrava, fent s dels principis frenolgics, que les doctrines de Cabet, Owen i Saint-
Simon eren contra natura.19 Posteriorment, Gay va ser professor a lInstitut de Figueres,
on impart lassignatura de Moral i Religi, i professor substitut de la ctedra de Dret
Pblic, Economia Poltica i Administraci de la Universitat de Barcelona.
La figura de Joan Llach i Soliva s molt ms fosca que la de Narcs Gay i ha
estat objecte, com comentarem tot seguit, de ms duna confusi. Llach va nixer a
Girona el 22 dagost de 1821, fill de Josep Llach i Maria Gracia Soliva, i
presumiblement tenia un germ anomenat Josep.20 La trajectria de Joan Llach, per, va
ser fora diferent de la del seu suposat germ, amb qui alguns autors lhan confs. Joan
Llach va rebre el grau de batxiller el mes de maig de 1839 i posteriorment curs estudis
de filosofia i medicina a Barcelona, per no consta que acabs els seus estudis
universitaris. Sabem, aix s, que lany 1846 va ser anomenat catedrtic substitut de
lassignatura de Religi i Moral a lInstitut de Girona per la Junta Inspectora del
15
Aquesta informaci la proporciona Joan Corminas. Corminas, Suplemento (1849), p. 124.
16
Ibdem.
17
Veure Cub, Sistema (1846), p. 521. Citat a Domnech (1977), p. 129. Un cop finalitzat el curs de Cub,
Gay publicava a El Barcelons dEsteve Paluzie una resposta a un article crtic amb la frenologia que la
capalera barcelonina havia extractat del Boletn de Medicina, Ciruga y Farmacia de Madrid. Larticle
anava signat amb el pseudnim G. Osicran, Narciso G., i era una autntica professi de fe en els
principis frenolgics. El Barcelons, 22 i 23 de febrer de 1845, p. 3.
18
Narcs Gay, La propiedad individual y el comunismo, Madrid, Imp. de Alegra, 1848.
19
Corminas, Suplemento (1849), p. 124
20
Hi ha constncia de lexistncia dun tal Josep Llach i Soliva, nascut a Llana el 1816, que, com Gay,
estudi filosofia al Seminari Trident de Girona durant tres anys (1829-1832) i que curs els estudis de
Farmcia al Collegi de Sant Victori de Barcelona (1836-1840), on va obtenir el ttol de doctor lany
1840. Un cop finalitzada la seva formaci, Josep Llach i Soliva va tornar a Girona, on va aconseguir la
ctedra de Fsica Experimental i Qumica de lInstitut de Girona i on va desenvolupar un paper central en
la vida poltica i cultural de Girona. Josep Llach i Soliva va ser membre dentitats com la Sociedad
Econmica de Amigos del Pas de Gerona, la Sociedad de Arqueologa y Monumentos Histricos, i essent
membre corresponsal de diverses entitats barcelonines, com lAcadmia de Cincies o la Sociedad del
Fomento de la Instruccin de Barcelona. Tota la informaci sobre Josep Llach i Soliva es pot trobar a:
Josep Llach i Soliva, Expedient, Biblioteca General de la Universitat de Barcelona. Fons de reserva. I al
Fons de la Reial Acadmia de Cincies de Barcelona. La confusi entre Josep Llach i Joan Llach s clara
en el cas de lobra dEdelmira Domnech, qui segueix a Elas de Molins en el seu error, i qui assegura que
Joan Llach i Soliva era metge i farmacutic i que arrib a ser catedrtic de Fsica i Qumica en lInstitut de
174
Instituto de Segunda Enseanza de Gerona i que un any desprs va aconseguir el ttol de

Regente de 2 clase con destino a la asignatura de Religin y Moral per la Universitat
de Barcelona. Corminas assegura que Joan Llach era llicenciat en medicina i cirurgia,
dada que no hem pogut comprovar, i tamb ex-catedrtico del Instituto Provincial de
Gerona. Aquesta ltima dada confirma que lany 1849 Llach ja no era professor a
Girona.21
El perode 1846-1850 va ser fora intens per a Joan Llach. Durant el mes de juny
de 1846 va redactar, juntament amb Narcs Monturiol, La Madre de Famlia, una
publicaci de la qual no es conserva cap cpia, per que sabem que tenia com a objectiu
predicar les virtuts domstiques i exaltar els valors familiars.22 Monturiol era aleshores
un destacat activista del republicanisme catal, redactor de fulletons clandestins, amic
del lder republic Abd Terradas (1812-1856) i es trobava immers en un procs
devoluci ideolgica que el portaria a abraar, si no ho havia fet ja, la doctrina
socialista dEtienne Cabet.23 Desprs del fracs del projecte de La Madre de Famlia,
Llach inici la seva collaboraci amb el grup de Gay, en la redacci de El Eco (1847),
on es mostr com a fervent partidari de la doctrina de Gall. Un cop va tancar El Eco, va
collaborar, juntament amb altres ex-redactors de El Eco, a La Antorcha de Cub (1848-
1850). Desprs va collaborar a les pgines de El Padre de Familia (1849-1850), revista
publicada per Monturiol desprs de tornar del seu exili, en la qual va escriure una srie
darticles amb el ttol genric Consideraciones sobre la crianza fsica y moral de los
Girona. Domnech tamb atribueix algunes obres a Joan Llach i Soliva que van ser escrites per Josep
Llach i Soliva, com ara un text titulat Nociones de Qumica (1847).
21
Corminas, Suplemento (1849), p. 152.
22
Els nics extractes de qu disposem de La Madre de Famlia, aix com tota la informaci que coneixem,
ens han arribat a travs de lobra de Josep Puig Pujadas (1883-1949), qui va tenir accs a tota la
documentaci personal de Monturiol, inclosa la correspondncia privada. Segons Josep Benet, la major
part daquesta documentaci (inclosa la correspondncia) va desaparixer en ser cremada. El Diccionari
biogrfic del moviment obrer als Pasos Catalans (2000) afirma errniament que Mart Carl i Narcs
Monturiol van crear La Madre de Famlia. Veure: Josep Puig Pujadas, Vida dheroi. Narcs Monturiol,
inventor de la navegaci submarina, (prefaci dIgnasi Iglesias), Barcelona, Impremta de lAven, 1918, p.
44; Mara Teresa Martnez de Sas, Pelai Pags i Blanch (coord.), Diccionari biogrfic del moviment obrer
als Pasos Catalans, Barcelona, Edicions Universitat de Barcelona-Publicacions de lAbadia de
Montserrat, 2000, p. 333.
23
Sobre Narcs Monturiol, lobra de Puig Pujadas, malgrat el seu to hagiogrfic, continua sent la principal
referncia. Puig Pujadas, Vida dheroi (1918). Una bona introducci a la figura i a lobra de Monturiol es
troba a: Agust Nieto-Galn, Santpon, Monturiol, Isaac Peral. La seduccin de la mquina: vapores,
submarinos e inventores, Madrid, Nvola, 2001. Existeix tamb lobra de Santiago Riera i Trubols, tot i
que en la seva major part segueix directament a Puig Pujadas i no introdueix cap element nou. Santiago
Riera i Trubols, Santiago, Narcs Monturiol, una vida apassionant, una obra apassionada, Barcelona,
CIRIT (Generalitat de Catalunya), 1986.
175
nios.24 Desprs daquest perode no hem pogut trobar cap dada ms sobre ell, per
sembla que a partir de 1850 va abandonar qualsevol mena dactivitat intellectual.25
La trajectria de Joan Llach durant aquest perode, en concret la seva
collaboraci amb Monturiol, planteja directament la qesti, aparentment paradoxal
donat el carcter conservador de la proposta de El Eco, de quina va ser la relaci que van
mantenir Llach i els redactors de El Eco amb Narcs Monturiol i amb els grups situats a
lesquerra dels progressistes. La necessitat de respondre aquesta qesti es veu reforada
per dos fets prou significatius. El primer s que tant La Madre de famlia (1846) de
Monturiol-Llach com El Eco de la Frenologa (1847) de Gay-Llach es van imprimir en
establiments propietat de limpressor Mart Carl, amic personal de Narcs Monturiol,
militant republic com ell i posteriorment tamb membre dels cabetians barcelonins.26 El
segon s que El Padre de Famlia, revista subtilment socialista publicada per
Monturiol en tornar del seu exili lany 1849,27 va ser tancada per la censura, entre altres
motius, per la publicaci dun article considerat pel fiscal com a materialista que
24
A lndex final de la publicaci consta com a autor daquests articles J. Ll y S., fet que, juntament
amb la temtica dels articles, ens porta a creure que va ser escrits per Joan Llach i Soliva. Cal indicar que
tots els articles van aparixer sense signar. Un cop finalitzada la publicaci, per censura, va aparixer
lndex en el qual consten les inicials dels autors.
25
Almenys aix ho dna a entendre Cub en una missiva a Llus Gaspar, el seu secretari personal:
ltimamente he sabido que Llach ha trocado las letras letras por las letras de cambio; esto es, se ha
vuelto dependiente de casa de comercio. Carta de Cub a Gaspar, 9 de desembre de 1850.
Correspondncia de Mari Cub amb Llus Gaspar (1849-1857). Fons de Reserva. Biblioteca de
Catalunya. Barcelona.
26
No estem segurs que es tracts exactament del mateix establiment. Puig Pujadas situa la impremta en
qu es public La Madre de famlia a la Riera de Sant Joan, nm. 15 de Barcelona i afirma que era
propietat de Mart Carl. Per tots els nmeros de El Eco de la Frenologa, des l1 de gener de 1847, es
van publicar a la Imprenta y Librera Oriental, propietat tamb de Mart Carl, per situada a la Rambla,
nm. 19. Ibdem.
27
El nom complert de la publicaci era: El Padre de Famlia. Semanario de educacin y moral. Sobre el
carcter socialista de El Padre de Famlia, veure la declaraci del propi Monturiol en un opuscle titulat
Resea de las Doctrinas Sociales antiguas y modernas (1849) i que es repartia gratis als subscriptor de El
Padre de Famlia. Monturiol assegura que el pla inicial de lobra era reunir un conjunt de textos que
illustressin les diferents idees i sistemes de regeneraci social al llarg de la histria, des de Plat i els
pares de lEsglsia fins als filsofs socialistes:
Con este plan hubiramos reunido en un solo tomo todas las inspiraciones, opiniones, hechos y sistemas
de los hombres ms distinguidos en las ciencias, juntamente con la crtica o examen de los mismos: esta
obra, pues, hubiera sido un Curso de Socialismo [sic], sino completo, suficiente al menos para imponer
silencio a los detractores de la nueva ciencia. A Narcs Monturiol, Resea de las Doctrinas Sociales
antiguas y modernas por M., Barcelona, Imprenta de Juan Capdevila, 1849, p. 110.
176
Retrat de Narcs Monturiol. Font: Puig Pujadas, Vida dHeroi (1918).
portava per subttol El reinado de los instintos ha sido la infancia de la humanidad.28

El ms important, per, s que larticle destaca per la profusi didees i vocabulari
frenolgic, tot i que enlloc sesmenta la doctrina de Gall.
s possible que aquests articles dinspiraci frenolgica fossin escrits per Llach i
no per Monturiol, ja que no hem trobat cap ms influncia de la doctrina de Gall en la
resta de publicacions de Monturiol. De fet, s molt possible que els cabetians catalans, i
en concret Monturiol, shaguessin sentit atrets per la frenologia, tal i com va passar amb
alguns dels primers socialistes francesos i britnics.29 Tanmateix, sense negar les
28
Larticle era lltim duna srie de set. En els ltims es poden trobar mostres de vocabulari frenolgic.
Lltim article era: El hombre, VII. El reinado de los instintos ha sido la infancia de la humanidad, El
Padre de Famlia. Seminario de educacin y de moral, nm. 21, 24 de febrer de 1850, p. 161-165.
29
Lapropiaci de la frenologia per part dels primers socialistes no ha estat ben estudiada. Tanmateix, els
treballs de Goldstein i Cooter sn una bona guia per al context francs i britnic, respectivament.
Goldstein (2005), p. 298-300; Cooter (1984), p. 224-255.
177
possibles simpaties cabetianes de Llach,30 creiem que hi ha altres explicacions que

permeten entendre la proximitat entre els redactors de El Eco de la Frenologa i el grup
de Monturiol.
Els membres de El Eco de la Frenologa, com la major part de frenlegs
catalans, compartien fora elements de pensament amb els sectors poltics situats a
lesquerra del liberalisme dordre (progressistes, republicans, socialistes i moviment
obrer). Moltes de les propostes formulades des de les files del primer socialisme,
aleshores un moviment difs, mancat de cohesi i moltes vegades de coherncia, feien
referncia al paper central que la religi, leducaci i la famlia havien de tenir en la
construcci del nou mn, alhora que estaven marcades per un profund to moralitzant
sobretot, en el cas dels cabetians.31
Aquestes propostes podien, per tant, ser mpliament compartides per tots aquells
que, com els frenlegs, els progressistes, o els republicans, es proposaven reformar, en
menor o major grau, la societat. De fet, la proposta del grup de El Eco, tot i el seu caire
conservador, tenia elements de contacte amb les propostes formulades tant pels
progressistes com per aquells que, com Monturiol, optaven per opcions ms radicals.
Daltra banda, apart de les anteriors consideracions, cal destacar que la collaboraci
entre Joan Llach i el grup de Narcs Monturiol es va limitar al perode anterior i
posterior a la publicaci de La Fraternidad (octubre de 1847-mar de 1848), revista en
la qual Monturiol va proclamar obertament el seu comproms amb el moviment cabeti
allunyant-se per un breu perode de les tesis del republicanisme dAbd Terradas.32 Per
tant, sembla que Llach salluny de Monturiol quan aquest i els seus amics van abraar
obertament laventura icariana.
30
El Diccionari biogrfic del moviment obrer als Pasos Catalans defineix a Llach com a cabeti i
assegura que va estar vinculat al grup cabeti que es configur a Barcelona en el ltims anys de la dcada
de 1830-1840 (?). A continuaci assegura que Llach va actuar com a defensor del republicanisme federal
des de les pgines de La Madre de Famlia. No dna cap notcia sobre la seva vinculaci amb el
moviment frenolgic. Tanmateix, nosaltrs dubtem de la militncia cabetiana de Llach, tot i que no dubtem
que comparts part de la doctrina cabetiana. En aquest sentit, cal remarcar que la seva ploma no apareix en
cap de les pgines del diari cabeti La Fraternidad (1847-1848), editat per Monturiol. Veure: Martnez de
Sas, Pags i Blanch (2000), p. 776.
31
En aquest apartat, he seguit sobretot els treballs de Pamela Pilbeam i Christopher H. Johnson. Pamela
Pilbeam, French Socialists Before Marx. Workers, Women and the Social Question in France, Montreal
and Kingston, McGill-Queens University Press, 2000; Christopher H. Johnson, Utopian Communism in
France. Cabet and the Icarians, 1839-1851, Ithaca and London, Cornell University Press, 1974; i, per al
cas espanyol: Maluquer de Motes (1977).
32
La Fraternidad es va comenar a publicar el novembre de 1847, dos mesos desprs que es publiqus
lltim nmero de El Eco de la Frenologa.
178
Lestil i els continguts del primer nmero de El Eco de la Frenologa, publicat

l1 de gener de 1847, ja indicaven clarament quin era el programa dels redactors. Lestil
era directe, contundent, i amb algunes referncies indirectes per prou clares a Mari
Cub, del qual es distanciaven. Els redactors proposaven una concepci de la frenologia
entesa com a teoria psicolgica al servei de la millora de lindividu i de la societat.
Aquesta reelaboraci de la doctrina de Gall es basava en els principis que transcrivim a
continuaci, tal i com van aparixer a la primera pgina del primer nmero de El Eco:
Deseosa la Redaccin de que se conozcan clara y categricamente las bases de su
peridico, declara:
1. Que no se propone defender todas y cada una de las doctrinas de ningn
frenlogo por clebre que sea.
2. Que cree ventajoso el estudio de la Frenologa aunque tan slo se la mire como
una teora psicolgica.
3. Que confiesa ser algunas veces falible la aplicacin de la Frenologa a la
craneoscopa.
En cuanto a aserciones frenolgicas, la Redaccin admite como nicas
fundamentales de esta ciencia, y se propone defender, las siguientes:
1. El alma es espiritual: sin este principio la Redaccin no concibe pueda existir
ningn sistema frenolgico.
2. El cerebro es el rgano inmediato de que se sirve el alma para muchas [sic] de sus
operaciones intelectuales.
3. El cerebro est dividido en partes u rganos particulares de tal modo, que la parte
destinada por la Divina Providencia para una operacin intelectual no sirve nunca al
alma para otra operacin de distinto gnero.
4. Si el rgano o parte del cerebro que sirve al alma en un gnero de operaciones
est enfermo, dbil o lisiado, el alma no ejecuta bien tales operaciones.
5. Las operaciones a que est destinado un rgano cerebral se ejercen tanto mejor,
en igualdad de circunstancias, cuanto el rgano es ms perfecto.
6. Hay individuos que desde la infancia tienen ciertos rganos determinados ms
robustos y mejor dispuestos que otros individuos.
7. El alma con su imperio puede robustecer los rganos dbiles mediante el ejercicio
y la educacin.
8. El alma con su imperio puede dominar y dirigir los rganos del cerebro por
robustos que sean, salvo el caso de enfermedad grave.
9. No hay rgano alguno encaminado por su naturaleza al mal.
10. El hombre en estado de salud es responsable de los actos que ejerce por medio
de los rganos cerebrales por muy robustos que estos sean: y para atenuar su
culpabilidad slo puede alegar la tal robustez del modo que el colrico alega el haber
nacido con propensin a la ira.
La Redaccin mira como opiniones muy plausibles pero de que puede prescindir la
Frenologa, mirada como teora psicolgica, las siguientes:
1. Que el tamao de un rgano cerebral en igualdad de temperamento y
circunstancias, es signo de potencia de tal rgano.
2. Que el tamao de un rgano cerebral puede en muchas ocasiones conocerse por la
forma y abollamientos del crneo.
3. Que se conocen ya, con alguna probabilidad, la situacin de algunos rganos y
buena parte del objeto a que Dios los ha destinado.
4. Que este conocimiento puede ampliarse por la observacin y llegar a ser de
mucho provecho en la eleccin de profesin y estado.
179
La Frenologa, segn concibe la redaccin, prescinde enteramente de las cuestiones

siguientes:
1. Si hay en el hombre ideas innatas o si lo recibe todo de parte de lo entrado por los
sentidos.
2. Si el alma ejerce por medio de los rganos cerebrales todos [sic] sin exceptuar
ninguno, o bien si tiene actos propios suyos independientes de los rganos
cerebrales.
3. En qu consiste la unin del alma con el cuerpo.
4. Si el comercio entre el alma y el cuerpo puede llamarse influjo fsico, si es
recproco, o no, etc.
Estos son los puntos en que han convenido los redactores y a ellos ajustarn todos
33
sus escritos ulteriores, y cunto se insertare en este peridico.
Amb aquesta declaraci, els redactors de El Eco de la Frenologa establien les

bases per a portar a terme una lectura de la doctrina de Gall i Spurzheim dacord amb el
dogma catlic, alhora que pretenien evitar qualsevol acusaci de materialisme i
fatalisme. Els redactors volien deixar molt clar el seu comproms en la defensa de
lexistncia i de lespiritualitat de lnima, aix com del paper que aquesta tenia assignat
com a agent de les activitats dels rgans cerebrals.34 Per les mateixes raons, admetien la
possibilitat de que els rgans del cervell es poguessin perfeccionar mitjanant leducaci
(tal i com ja havia afirmat Spurzheim en contra del parer de Gall); negaven lexistncia
de cap rgan encaminado por su naturaleza al mal; no prenien com a definitives les
localitzacions drgans proposades per Gall i Spurzheim;35 i evitaven relacionar
lactivitat dun rgan amb la seva potncia (per tant, amb la seva grandria), sin tan
sols amb la seva perfecci sense definir, per, com es mesurava, si s que es podia,
aquesta ltima.
Tot i que les qestions tractades pels redactors van ser molt diverses, la major
part darticles que van aparixer a El Eco de la Frenologa giraven a lentorn de tres
preocupacions principals: la primera era la insistncia dels redactors en la necessitat
destudiar a lhome en tots els seus aspectes, el fsico, moral e intelectual, per tal de
millorar la seva educaci i ajudar-li aix a evitar els perills que comportava linevitable
progrs de la civilitzaci; la segona, ja esmentada anteriorment, era la defensa de la
33
El Eco de la Frenologa, nm. 1, 1 de gener de 1847, p. 1-3.
34
(...) no concebimos la actividad como atributo especial de la materia, como facultad de la organizacin,
es para nosotros la actividad, atributo esencial y exclusivo del espritu: el principio de vida es pura
actividad y la actividad es el alma. Joan Llach i Soliva, El alma con su imperio puede robustecer los
rganos dbiles mediante el ejercicio y la educacin, El Eco de la Frenologa, nm. 11, 1 de juny de
1847, p. 161-162.
35
En aquest sentit s significatiu que en tots els nmeros publicats de la revista, no hi apareix cap
illustraci del tpic cap frenolgic on es pugui veure la localitzaci dels rgans.
180
frenologia contra tota acusaci de materialisme, insistint en lespiritualitat de lnima, en

la uni desperit i cos, i en la voluntat de distanciar-se tant del espiritualismo
extremado com del materialismo grosero;36 la tercera estava centrada en la
controvertida cranioscopia, considerada pels redactors de El Eco de la Frenologa com
una prctica prescindible pel fet de tractar-se, segons ells, duna font fallible de
coneixement, a la vegada que, donant peu a laparici de xarlatans (tamb anomenats
frenlogos vulgares o frenologistas), contribua al desprestigi de la frenologia.
La major part darticles dedicats a proclamar la necessitat de lestudi complet de
lhome van ser redactats per Joan Llach. En una srie de tres articles que portaven per
ttol Importancia del estudio del hombre fsico, moral e intelectual,37 Llach insistia en
qu els filsofs, els moralistes i els metges havien descuidat lestudi dun o altre aspecte
de lhome.38 Segons Llach, el coneixement incomplet de lhome estava en lorigen tant
de lespiritualisme com del materialisme, aix com de los ms delirantes sistemas por
parte de muchos filsofos socialistas.39 Els beneficis dun estudi complet de lhome,
per tant, havien de ser molt profitosos. Per a Llach, els principis de la poltica i de la
legislaci havien destar basats en el vertader estudi de la naturalesa humana, ja que tant
la poltica com la legislaci no sn ms que un vasto sistema de educacin social, un
sistema que havia de tenir com a finalitat procurar al hombre los medios para que
cumpla con su destino y sea feliz y la sociedad marche por la senda de la civilizacin.40
En relaci al materialisme, els redactors de El Eco de la Frenologa afirmaven al llarg
de la revista que els frenlegs no pretenien estudiar lnima, sin noms les seves
manifestacions.41
Tot i la importncia dels temes que acabem de tractar, no hi ha dubte que
laspecte ms controvertit de la proposta del grup de El Eco de la Frenologa va ser la
seva voluntat de prescindir de la cranioscopia. Segons els redactors, la seva proposta
36
Joan Llach, Importancia del estudio del hombre fsico, moral e intelectual. Artculo III, El Eco de la
Frenologa, nm. 4, 15 de febrer de 1847, p. 58.
37
Els articles de Llach van ser publicats al nmeros 2, 3 i 4 de El Eco de la Frenologa.
38
Mas si los filsofos y moralistas han descuidado el estudio del hombre fsico, justo es confesar que los
mdicos no han cultivado cual debieran el estudio del hombre moral, y que pocos son los que han
conocido su importancia an en el ejercicio mismo de la medicina privada. Joan Llach, Importancia del
estudio del hombre fsico, moral e intelectual. Artculo I., El Eco de la Frenologa, nm. 2, 15 de gener
de 1847, p. 23.
39
Joan Llach, Importancia del estudio del hombre fsico, moral e intelectual. Artculo III., El Eco de la
Frenologa, nm. 4, 15 de febrer de 1847, p. 59.
40
Ibdem, p. 60-61.
41
Narcs Gay, Materialismo, El Eco de la Frenologa, nm. 2, 15 de gener de 1847, p. 27-31.
181
descansava en fonaments prou slids, basats en lanatomia i la fisiologia del cervell, i no

necessitava de la cranioscopia; una prctica, daltra banda, que percebuda com a massa
propera a la quiromncia, com assenyalava el mateix Gay en el primer nmero de la
publicaci:
Si efectivamente los principios de la Frenologa estuviesen limitados al crneo, las
explicaciones que en vista de l se dan podran compararse ciertamente a las que
hacen las gitanas siguiendo las venas de la mano: pero la ciencia que defendemos
est apoyada en principios tan claros como ciertos, y la mayor parte de ellos basados
42
en la anatoma y la fisiologa.
Els nombrosos articles que van aparixer des del primer nmero de la revista tractant de
la prctica cranioscpica demostren que el tema preocupava als redactors. Dentre tots,
destaquem larticle redactat per Francesc Barcel i que portava per ttol Qu es la
Frenologa?.43 Barcel expressava molt clarament la distinci que els redactors de El
Eco establien entre facultats de lnima i rgans del cervell, distinci que donava
pas a la diferenciaci entre frenologia i cranioscopia i, sobretot, entre frenlogos i
frenologistas. Segons Barcel, la frenologia s un sistema de filosofa mental o
sistema de psicologa que estableix perfectament quines sn les facultats de lhome, a
la vegada que proporciona les lleis i regles que cal seguir per a desenvolupar i
perfeccionar lindividu i la societat. En canvi, la cranioscopia, que per als redactors de
El Eco incloa la teoria de les localitzacions cerebrals, no s ms que una parte muy
secundaria de la primera, que, a ms, donada la dificultat de la seva prctica, s font de
nombrosos errors i datacs pels enemics de la frenologia.44 Barcel advertia aix de les
dificultats i perills que comportava la prctica cranioscpica:
Requiere [la cranioscopia] mucho hbito por parte del observador, antes que pueda
discernir las diferentes formas de la cabeza, y reconocer en su desarrollo parcial las
partes correspondientes del cerebro que representan, y por consiguiente qu
facultades anuncian. Los tropiezos y los errores son muy fciles en este punto, y
podramos hacer una larga enumeracin de las equivocaciones en que han incurrido
los sedicientes Frenologistas [sic].
Muchos se creen que por haber asistido a algn curso de Frenologa y porque
conocen por medio de una cabeza marcada ad hoc [sic], los diversos rganos del
cerebro, se hallan ya en estado de pronunciar con tono enftico y proftico sus fallos
acerca los individuos que les presentan la cabeza. La prctica de la Craneoscopa
[sic] est erizada de dificultades, lo que debe hacernos muy circunspectos antes de
adelantar una asercin cualquiera; pues mil circunstancias diversas, mil accidentes
pueden inducirnos en error y extraviarnos en nuestros juicios; sin tener en ella una fe
42
Narcs Gay, La frenologa y sus contrarios, El Eco de la Frenologa, nm. 1, 1 de gener de 1847, p. 6.
43
Francesc Barcel, Qu es la Frenologa?, El Eco de la Frenologa, nm. 5, 1 de mar de 1847, p. 70-
75.
44
Ibdem, p. 74-75.
182
ciega, sin embargo creemos que se halla fundada en datos bastante positivos y en
hechos fisiolgicos que la hacen practicable y an provechosa en algunos casos
45
[sic].
La posici mantinguda per El Eco de la Frenologa respecte la prctica

cranioscpica rpidament va aixecar les crtiques daltres frenlegs, els quals, com
reconeixia un dels redactors de la revista, acusaven als redactors de voler ser
frenlogos sin examinar el cerebro y el crneo.46 Potser latac ms directe va venir des
de les pgines de La Revista Barcelonesa. Una breu notcia donava la benvinguda a
laparici duna publicaci frenolgica, per lamentava, en referncia a la voluntat de
prescindir de la cranioscopia, les limitades ambicions dels redactors de El Eco:
La idea de un peridico frenolgico nos parece sumamente ventajosa, y acaso en
uno de nuestros nmeros ulteriores digamos francamente nuestro parecer sobre las
bases adoptadas por la Redaccin del que anunciamos; por ahora slo diremos que
nos parece muy limitado el crculo al que se reduce, privndose de este modo de las
pruebas ms convincentes en que descansa el arte o ciencia que se desea propagar,
as como de sus ms tiles aplicaciones. Pero no dudamos que la ilustracin de los
47
Redactores suplir a la desventaja que hallamos en lo reducido de su sistema.
Un mes desprs, La Revista Barcelonesa tornava a publicar un article en qu acusava als

redactors de El Eco de la Frenologa de desvirtuar la cincia de Gall i de reduir-la a
una simple teora, reducida a la espiritualidad del alma y a la multiplicidad de rganos
cerebrales48. Lautor de larticle reconeixia que daquesta manera els redactors de El
Eco evitaven els atacs de materialisme i fatalisme, per amb aix el que proposaven no
era pas la frenologia dels Gall, Spurzheim, Combe, Voisin, Vimont, Caldwell, Cub,
sin tan sols una estril teora psicolgica.49 La resposta de El Eco va venir de la m
del capell Julin Gonzlez de Soto. En un article titulat Contestacin a La Revista
Barcelonesa, Gonzlez de Soto reconeixia la seva malfiana respecte la cranioscopia i
la localitzaci dels rgans cerebrals, a lhora que es distanciava dalgunes de les postures
de Gall i Spurzheim, els quals, segons Gonzlez de Soto, en alguns dels seus escrits
shavien allunyat de lortodxia catlica.50 Laposta del redactors de El Eco de la
45
Ibdem, p. 75. El subratllat s nostre.
46
Lexpressi s de Sebasti Vinent. Veure: Sebasti Vinent, Craneoscopa, El Eco de la Frenologa,
nm. 15, 1 dAgost de 1847, p. 226.
47
La Revista Barcelonesa, vol. I, nm. 25, 17 de gener de 1847, p. 399.
48
Aquest article ja ha estat citat al captol 3 daquest treball. La Revista Barcelonesa, vol. II, nm. 2, 7 de
febrer de 1847, p. 5.
49
Ibdem.
50
Lautor signa amb el seu pseudnim Z., identificat per Domnech. Julin Gonzlez de Soto,
Contestacin a La Revista Barcelonesa, El Eco de la Frenologa, nm. 7, 1 dabril de 1847, p. 110-111.
183
Frenologa era prou clara: condemnar les desviacions de Gall i Spurzheim i proclamar la
primacia de la veritat religiosa.51
Lltim nmero de El Eco va aparixer publicat el 15 de setembre de 1847 i els
redactors, en una carta als subscriptors, explicaven quins eren els motius que els
portaven a abandonar lempresa que havien iniciat nou mesos abans:
Con este nmero damos fin, por ahora, a nuestras tareas. Al empezar esta
publicacin nos hallbamos todos los Redactores reunidos en esta capital
[Barcelona], mas en la actualidad circunstancias particulares nos tienen diseminados
por varios puntos de la pennsula y a larga distancia unos de otros, lo cual nos hace
dificultoso el aunar nuestros trabajos. Este es el motivo porque, con harto
sentimiento nuestro, nos vemos en la precisin de suspender la publicacin de este
52
peridico.
Van ser aquests realment els motius del tancament de la publicaci? O hi hagu altres
factors que van influir en la seva decisi? s difcil de saber, per Edelmira Domnech
ha suggerit la possibilitat que el procs per difusi dheretgies que el Tribunal
Eclesistic de Santiago de Compostela va obrir contra Mari Cub el maig de 1847
hagus influt en la decisi dels redactors.53 El cert s que el procs va comportar a Cub
gaireb un any darrest domiciliari preventiu a La Corunya, tot i que va finalitzar sense
cap inculpaci per al frenleg.54 Tanmateix, tamb s cert que el procs contra Cub, que
no va tenir gaire ress a la premsa barcelonina, es va iniciar quatre mesos abans del
tancament de El Eco de la Frenologa.55 Desprs del tancament de El Eco de la
Frenologa no es va tornar a publicar una revista frenolgica a Catalunya fins a lagost
de 1848, quan Mari Cub va iniciar la publicaci de La Antorcha amb lajuda dalguns
dels ex-redactors de El Eco de la Frenologia, com Narcs Gay i Joan Llach.56 La
51
No negamos que los escritos de Gall y de Spurzheim no son para nosotros un textos agrado ante el
cual dobleguemos siempre y en todo la cabeza: reconocemos lo mucho que les debe la Frenologa; pero
como no ignoramos que en sus escritos anduvieron estos seores con poca cautela hablando en algunas
partes de un modo poco conforme a nuestra religin y al mismo cristianismo, estamos firmemente
resueltos a vivir emancipados de su tutela. Para nosotros, la primera verdad es la verdad religiosa.
Ibdem, p. 110.
52
A los SS. Suscritores, El Eco de la Frenologa, nm. 18, 15 de setembre de 1847.
53
Domnech (1977), p. 135.
54
Sobre el procs a Cub, veure: Domnech (1977), p. 70-71, 161-162.
55
La premsa de Barcelona, tot i que no es va fer gaire ress del procs, s que va defensar a Mari Cub i
va considerar ridcul el procs que shavia obert contra Cub. Veure, per exemple: Diario de Barcelona,
28 de maig de 1847, p. 2575; El Barcelons, 10 de setembre de 1847, p. 1.
56
Tamb hi van collaborar Sebasti Vinent i Francesc Barcel, ex-col.laboradors de El Eco de la
Frenologa. Domnech (1977), p. 78-79.
184
Antorcha es va publicar entre el mes dagost de 1848 i principis de 1850, quan va

desaparixer per problemes econmics.57
Sens dubte, totes aquestes dificultats van contribuir a crear la percepci entre els
frenlegs catalans que corrien temps difcils per a la frenologia a Espanya. Efectivament,
malgrat els esforos dels frenlegs, la doctrina de Gall encara era associada al
materialisme i al fatalisme i, per tant, percebuda com a contrria a la religi. A ms a
ms, les societats frenolgiques fundades per Cub durant les seves campanyes de
popularitzaci no havien prosperat, com a conseqncia, segons Mag Pers, de la seva
dispersi per tot Espanya i per la manca duna societat frenolgica central.58 Per ltim,
tal i com reconeixia el mateix Pers, tot i que la frenologia tenia a Espanya molts
partidaris entre els hombres eminentes en saber y letras, aquests, per, no la
defensaven pblicament.59
Tanmateix, i malgrat les dificultats, durant la primera meitat de la dcada de
1850 lactivitat dels frenlegs catalans es va mantenir. Ara b, els seus esforos es van
dirigir a mostrar la utilitat de la nova cincia per a resoldre els problemes que generava
el procs dindustrialitzaci i el desafiament que suposava laugment de la difusi de les
doctrines comunistes entre la classe obrera. Daquesta manera, els frenlegs catalans van
centrar els seus esforos en demostrar que la cincia frenolgica era lnica font de
coneixement vertader sobre lhome i la societat, alhora que proposaven tot un conjunt de
mesures que tenien com a objectiu a curt termini esmortir la conflictivitat social i a llarg
termini fer-la desaparixer.
57
Els problemes econmics de La Antorcha es devien a la dificultat de mantenir el nombre de subscriptors
i es poden reconstruir a travs de la correspondncia de Mari Cub amb el seu secretari Llus Gaspar.
Correspondncia de Mari Cub amb Llus Gaspar (1849-1857). Fons de Reserva. Biblioteca de
Catalunya, Barcelona.
58
Lstima es en verdad, que las varias sociedades que el Sr. Cub estableca al concluir sus lecciones en
la Pennsula, haya sido su existencia tan efmera. (...) Quien sabe si el Sr. Cub en vez de la esmerada
atencin que pona en redactar sus prospectos en que anunciaba sus cursos de seis u ocho lecciones,
diciendo que en ellas trataba extensamente de las aplicaciones de la frenologa, de los temperamentos y
fisiologa, de educacin, legislacin, crimen. Correccin, delitos, penas, castigos, economa poltica,
metafsica, poblacin, voces abstractas, origen de las artes, ciencias, e instituciones humanas...y otras
materias de no menos trascendental importancia, hubiera difundido ms doctrina, quien sabe, repetimos,
si las academias o sociedades frenolgicas, cuyo nico objeto, segn el Sr. Cub, era continuasen el
estudio prctico de la frenologa, si hubiera sido para el mismo Cub y la ciencia ms conveniente y
acertado el establecimiento de una sola sociedad frenolgica en lugar de tantas sin la suficiente doctrina,
en la cual hubieran podido ingresar todas las notabilidades entre sus alumnos?. A Mag Pers, Resea
histrica. Sobre la introduccin, propagacin estado y progreso de la frenologa en Espaa, Revista
Frenolgica, vol. I, 1852, p. 12.
59
Ibdem, p. 13.
185
Els frenlegs catalans i la qesti social
En aquest clima dincertesa i dificultats, va aparixer lltima de les revistes

frenolgiques catalanes: la Revista Frenolgica, editada per Mag Pers i Ramona. A
principis de la dcada de 1850, Pers va tornar a la seva vila natal, Vilanova i la Geltr,
on reactiv la societat frenolgica local, la Sociedad Frenolgica de Villanueva.
Lentitat havia estat fundada per Cub durant el curs de frenologia que havia realitzat a
Vilanova el mes de febrer de 1844, tot i que s molt probable que fins a larribada de
Pers lany 1850 lentitat no fos gaire activa. Des dels seus inicis, la Societat Frenolgica
de Vilanova apleg un grup prou important de joves vilanovins que amb els anys
esdevindrien personalitats destacades de la vida cultural local. Lestructura de lentitat,
tal i com sestabl un cop ja shavia incorporat Pers, era fora senzilla: Pers i Ramona
nera el president honorari i la presidncia efectiva requeia en Josep Pers i Ricart, nebot
del primer i fundador de la Societat i del Diario de Villanueva (1850). El secretari de la
societat era Pau Mim i Rebents, mestre que acabava de retornar de Cuba. Els vocals
eren: Teodor Creus i Coromines, advocat; Leandre Creus i Coromines, germ de
lanterior; Joan Gonzlez i Pujol, metge-cirurgi; i Francesc Arrufat, propietari.60
La Revista Frenolgica va ser el producte ms significatiu del grup de Vilanova,
aix com la publicaci frenolgica catalana de ms durada. La revista es va publicar
entre 1852 i 1854, els dos primers anys a Vilanova a la impremta de Josep Pers i Ricart i
lltim any a Barcelona a la impremta de Josep Taul qui ja havia editat altres obres
frenolgiques. Durant els anys en qu es public la revista, Mag Pers no noms va ser-
ne el director i principal redactor, sin que tamb establ la lnia editorial de la
publicaci. De fet, la major part darticles van ser redactats pel mateix Pers i Ramona,
exceptuant algunes collaboracions daltres membres de lentitat i les traduccions de
textos de Gall, Combe, Spurzheim o Fossati.61
Molts dels articles i textos frenolgics que va publicar Mag Pers a la Revista
Frenolgica tenien tractaven qestions socials, a la vegada que mostrava la utilitat de la
frenologia per tal de resoldre-les o mitigar-les, tal i com havia fet Cub dos anys abans a
La Antorcha. En aquest sentit, Pers i Ramona no amagava les seves intencions. Aix, en
60
Domnech (1977), p. 109-110, 119-125.
61
Pers havia establert una relaci damistat amb Fossati, aleshores president de la Socit de Phrnologie
de Paris, arran de la seva visita a lExposici Universal de Londres lany 1851.
186
Esquerra: lmina original usada per Franz Joseph Gall en les seves llions de frenologia a Pars.
Dreta: un dels dos cranis usats per Mag Pers i Ramona en les seves llions a la Sociedad
Frenolgica de Villanueva. Els cranis, juntament amb el conjunt de lmines usades de Franz
Joseph Gall, van ser cedides per Giovanni Fossati, aleshores president de la Socit de
Phrnologie de Paris, a Mag Pers durant la visita que aquest va realitzar a lExposici Universal
de Londres lany 1851. Tot el material es troba dipositat al fons de la Biblioteca-Museu Vctor
Balaguer de Vilanova i la Geltr. Les fotografies va ser preses per Montserrat Comas.
el prleg del seu Manual de Frenologa (1849),62 un text amb vocaci darribar a un
ampli pblic lector,63 Pers declarava que el veritable objectiu de lobra era la difusi
dun nou coneixement, la frenologia, que contribuiria mitjanant leducaci de la
societat a fer desaparixer les tensions socials:
Cuando la educacin est basada en estos principios, los pueblos mejorarn
visiblemente en moralidad, inteligencia y religiosidad. Cuando alumbre el Sol este
da, los trastornos sociales y polticos sern imposibles; porque entonces todo ser
orden, virtud, inteligencia y moralidad. La frenologa indica el camino, no hay ms
64
que seguirlo.
62
Mag Pers, Manual de Frenologa al alcance de todos, con gran acopio de ejemplos e ilustraciones,
Barcelona, Imprenta de Josep Taul, 1849.
63
Muchas son las obras de frenologa que se han escrito en diversas lenguas y publicado en varias
naciones. Pero las ms son demasiado voluminosas y las otras sumamente sucintas. Y como no todas las
personas tienen la posibilidad de poder adquirir las primeras por su mucho costo, y las segundas por no
llenar el vaco que media entre unas y otras, era menester se escribiese una obra que las fortunas ms
reducidas pudieran hacerse de ellas sin mucho dispendio; y que sta estuviera escrita de tal modo, que al
paso que reuniera todo lo ms necesario para tener una idea clara, precisa y exacta de la ciencia
frenolgica, estuviera al propio tiempo al alcance de todos. Pers, Manual de Frenologa (1849), p. 5.
64
Ibdem, p. 6, nota al peu.
187
Si queda, per, algun dubte de quin era lobjectiu del text, el ttol i els continguts de la
secci ltima del Manual del Frenologa, El comunismo considerado a la luz de la
frenologa, su historia y sus consecuencias, no deixen lloc al dubte. Pers, a ligual que
la resta de frenlegs catalans, estava convenut que lsser hum desitja naturalment la
propietat privada, tal i com demostrava la cincia de Gall. Tanmateix, si s aix, es
preguntava Pers, per qu alguns individus se sentien atrets per les utopies que
propagaven els partidaris del comunisme? La resposta la proporcionava la mateixa
frenologia. Segons Pers, aquells que se sentien atrets pel comunisme tenien lrgan de la
adquisividad poc desenvolupat, mentre que lrgan de la benevolencia el tenien
desenvolupat en excs.
Els frenlegs, per, eren ben conscients que les condicions de treball i de vida de
les classes treballadores estaven lluny de ser mnimament satisfactries. Per aix, Pers
reclamava als comunistes que abandonessin les seves illusions i utopies, daltra banda,
impossibles de realitzar tal i com sencarregava de demostrar la frenologia, i que
apostessin per reformes socials graduals, que milloressin les condicions degradants de
les classes treballadores i que contribussin al progrs material i moral de la societat:
Que cesen, pues, de soar los comunistas en el paraso terrenal, y en vez de ir en
pos de fantasmas y quimeras, que se ocupen profundamente en estudiar las reformas
posibles y necesarias, sin las cuales la suerte de las clases trabajadoras ser siempre
desgraciada. Que dejen, pues, de extraviar al pueblo con sus hermosas utopas o
esperanzas lisonjeras, porque se ve a todas luces que sus proyectos son irrealizables.
En esto darn una prueba de que estn animados de los ms nobles y sinceros
65
sentimientos.
En aquest sentit, els frenlegs, a diferncia dels partidaris de les doctrines comunistes,
estaven convenuts que les reformes havien de ser graduals. De no ser aix, de produir-
se salts en lloc de canvis graduals, les calamitats serien inevitables, tal i com
sencarregava dadvertir Cub des de les pgines de La Antorcha:
Es preciso no olvidarnos jams sin embargo que el progreso humano camina, no
salta. Es incontrarrestable, s, pero tambin es gradual, sucesivo, encadenado. Es
como el tiempo, que ni se detiene, ni retrocede, ni salta; sino que paso a paso
contina adelante. Cualquier atentado que cometa el hombre, en cuanto alcance el
poder, ya sea retrocediendo, detenindose o saltando, contra esta marcha de
progresivo adelantamiento, est acompaado de grandes y tremendos castigos. Qu
66
lecciones de esta clase, no ofrece la historia de todos los pueblos!
65
Pers, Manual de Frenologa (1849), p. 345.
66
Mari Cub, Marcha progresiva de la inteligencia humana (continuacin), La Antorcha, tom I, nm. 2,
16 de setembre de 1848, p. 10.
188
Illustraci que encapala el Manual de

Frenologa (1849) de Mag Pers i Ramona.
Laugment de la difusi de les diferents doctrines socialistes durant aquells anys,

que sincrement durant el perode del Bienni Progressista (1853-1856), juntament amb
laugment de lactivitat associacionista obrera, va mobilitzar a la classe dirigent
catalana, tal i com ho demostra lacord pres per la Sociedad Econmica Barcelonesa de
Amigos del Pas per a patrocinar la traducci dobres franceses anti-socialistes.67 La
preocupaci per la difusi de les doctrines socialistes entre els sectors populars tamb es
va estendre a aquells que, com els frenlegs, promovien la realitzaci de reformes
socials.
Els frenlegs catalans es van mostrar molt actius a lhora de combatre els
errores y las exageraciones de los socialistas.68 Amb aquest objectiu, Narcs Gay,
Mag Pers i Mari Cub van publicar, per separat, tot un conjunt de textos, alguns dels
quals dirigits directament a les classes treballadores, que tenien com a nic objectiu
desacreditar les doctrines socialistes. Concretament, Mari Cub va publicar els fulletons
Al pueblo espaol sobre las causas que hacen el comunismo imposible y el progreso
inevitable (1852) i Pan y bocas, o sea economa poltica puesta al alcance de todos
(1852); Narcs Gay, el ms prolfic de tots en aquest aspecte, va publicar els llibres La
67
Josep Benet, Casimir Mart, Barcelona a mitjan segle XIX. El moviment obrer durant el bienni
progressista (1854-1856), Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1976, p. 201.
189
propiedad individual y el comunismo (1848), Veladas del Obrero o la moral, la higiene,

la economa privada y las cuestiones econmicas-sociales de actualidad, puestas al
alcance de las clases populares (1857), Las clases proletarias. Estudios para su
mejoramiento (1864) i El corazn humano o las cuatro estaciones de la vida (1864); i,
per ltim, Mag Pers va publicar la Cartilla de la ciencia poltica al alcance de todos,
con un artculo al fin sobre la libertad, igualdad y autoridad (1848) i El instructor de
las clases jornaleras, o principios de moral, poltica, economa e higiene (1862).69
Tot i que lobjectiu era compartit, hi havia matisos que diferenciaven les
posicions dels frenlegs. Per exemple, Narcs Gay, que ja a principis de la dcada de
1850 estava evolucionant cap a posicions clarament conservadores, alertava de la manca
dacci de lestat i de la necessitat de combatre el proletarismo, al qual caracteritzava
com una profunda y viva llaga social.70 Per a Gay, el perill era imminent, per la qual
cosa proclamava la necessitat de la uni de les classes dirigents per a combatrel:
Varones de sentimientos nobles y generosos, ayudadnos! Hay mucho que hacer en
nuestra patria! Hombres de Estado, aquietad, siquiera por un momento, vuestras
pasiones polticas! Echad en horas de plcida calma, una profunda mirada a las
graves cuestiones sociales que hoy se agitan. Od el sordo rumor que resuena bajo
vuestras plantas. No desdeis la causa del proletario, que es la causa del orden
pblico y de los intereses econmicos; la causa de la civilizacin y de la
71
humanidad.
Cub, en canvi, tot i admetre la dificultat del moment, adoptava un to ms moderat i

menys catastrofista. En el text Al pueblo espaol sobre las causas que hacen el
comunismo imposible y el progreso inevitable (1852), Cub usava els mateixos
arguments que Pers havia usat en el Manual de Frenologa i demostra la
incompatibilitat del comunisme amb la llei natural dictada per Du, de la qual,
68
Lexpressi s de Narcs Gay. Gay, Las clases proletarias (1864), p.5.
69
Mari Cub, Al pueblo espaol sobre las causas que hacen el comunismo imposible y el progreso
inevitable, Barcelona, Imprenta de Miguel y Jaime Gaspar, 1852; Pan y bocas, o sea economa poltica
puesta al alcance de todos, Barcelona, Imprenta de Miguel y Jaime Gaspar, 1852. Narcs Gay, La
propiedad individual y el comunismo, Madrid, Imp. de Alegra, 1848; Veladas del Obrero o la moral, la
higiene, la economa privada y las cuestiones econmicas-sociales de actualidad, puestas al alcance de
las clases populares, Barcelona, Administracin del Plus Ultra, 1857; Las clases proletarias. Estudios
para su mejoramiento, vol. I, Barcelona, Establecimiento Tipogrfico de Jaime Jess, 1864; El corazn
humano o las cuatro estaciones de la vida, Barcelona, Librera de Juan Bastinose e Hijo, 1864. Mag Pers,
Cartilla de la ciencia poltica al alcance de todos, con un artculo al fin sobre la libertad, igualdad y
autoridad, Barcelona, Imprenta de Jos Taul, 1848; El instructor de las clases jornaleras, o principios de
moral, poltica, economa e higiene, Barcelona, Est. Tip. de Narciso Ramrez, 1862.
70
Gay, Las clases proletarias (1864), p. 9.
71
Ibdem, p. 5-6.
190
evidentment, la frenologia en formava part.72 Cub, per, reconeixia que les doctrines
socialistes podrien fructificar excepcionalment en petites comunitats o en collectius de
persones que es caracteritzessin per tenir alguns dels rgans cerebrals, com el aprecio-
de-s-mismo, molt poc desenvolupats i daltres, com la benevolencia, molt
desenvolupats. Aix s, aquestes comunitats, per tal que resultessin viables, havien
destar dominades, segons Cub, per lobservaci de la ms estricta i elevada moral
una referncia indirecta a les propostes que promovien la lliure sexualitat.73
Els frenlegs catalans no noms van mostrar la seva preocupaci per les
condicions de vida de les classes treballadores, sin que tamb van provar de trobar-ne
les causes i aportar-ne solucions.74 Les solucions proposades, per, no eren del tot
coincidents, malgrat que compartien molts elements comuns -com, per exemple, el fet
de considerar el treball com un deure i no pas com un dret.75 Narcs Gay apostava per
una certa acci benfica exercida per lestat, sempre i quan aquesta fos previsora,
prudent i moderada, ja que, segons Gay, un excs de beneficncia provocaria la
imprevisin y la indolencia del individuo, tal i com pronosticaven les teories del
liberalisme econmic. Dins daquests estrets marges dintervenci, Gay recolzava
laplicaci dun conjunt de mesures molt similars a les proposades per Monlau en el seu
programa higienista (regular la jornada de treball dadults i nens, estendre mesures
dhigiene moral i fsica, augmentar el nombre descoles de prvuls i de biblioteques
populars, moralitzar les diversions i festes pbliques, creaci de ms caixes destalvis,
etc.).76
Pers, en canvi, anava ms enll i apostava per promoure una millor distribuci
de la riquesa, afavorir lequilibri entre els diferents sectors productius de la societat,
ampliar la base del cens electoral (excloent, per, els clergues) i protegir la llibertat de
72
Mari Cub, Al pueblo espaol, sobre las causas que hacen al comunismo imposible y el progreso
inevitable, Imprenta de Miguel y Jaime Gaspar, Barcelona, 1852.
73
Mari Cub, Consideraciones sobre la propiedad del individuo, de la famlia y de la nacin, La
Antorcha, tom I, nm. 6, 14 doctubre de 1848, p. 42.
74
Pel que fa a les causes, pot ser el ms clarivident s Pers, que identifica lestat de degradaci de les
classes treballadores com una caracterstica de la nova organitzaci del treball: La divisin del trabajo y
la contribucin de la industria actual imponen a una porcin notable de las clases laboriosas ciertas
penalidades y sufrimientos que casi causan su aniquilamiento, dando por resultado una generacin
famlica. Pers, Manual de Frenologa (1849), p. 301.
75
Cub ho expressava molt clarament: El trabajo, as respecto al que lo da como al que lo ejecute, es un
deber, no un derecho. (...) el hombre no tiene el derecho a exigir forzosamente trabajo; por la razn
sencilla que no siempre est en nuestra mano darlo. Cub, Al pueblo espaol (1852), p. 14.
76
Gay, Las clases jornaleras (1864).
191
premsa.77 En concret, pel que fa a les mesures econmiques, Pers estava convenut que
era del tot necessari assolir lequilibri entre el sector industrial i lagrcola. Lexcessiva
presncia de la indstria i la no valoraci de lactivitat agrcola produa, segons el
frenleg vilanov, el trencament de lharmonia social. Fent s duna metfora
frenolgica, Pers argumentava que digual forma que el desequilibri entre els rgans del
cervell trenca lharmonia de lindividu i est en lorigen del comportament patolgic, el
desequilibri entre els diferents sectors productius de la societat estava en lorigen de les
tensions socials:
Cuando vemos que la agricultura de una nacin ocupa la mayor parte de sus hijos
de una manera armnica, la poblacin ir en aumento y el bienestar de todos
tambin. Pero cuando la industria lo absorbe todo o la mayor parte, sern pocos los
favorecidos y en gran nmero los despreciados. (...) Haya armona en los ramos
todos de la sociedad, y pronto la tierra se transformar en un delicioso paraso. Dirn
algunos economistas que abogan por los artefactos y su fabricacin; ah est la
opulenta Inglaterra, que con su adelantada y prspera industria qu rica y poderosa
no se presenta por todas partes? Pero no nos hablarn de su horroroso pauperismo
que amenaza su ruina. Y con este pauperismo que la ahoga en su propio seno, qu
ser de su riqueza, prosperidad y poder el da que los pueblos del mundo civilizado
puedan competir con sus artefactos en el gran mercado de las naciones todas? Su
78
ruina ser inevitable.
Lanti-industrialisme moderat de Pers tenia el seu origen en la seva experincia a

Cuba, per no era compartit, encara que per motius diferents, ni per Cub ni per Gay.
Cub apostava firmament per la mecanitzaci de la producci, en la que veia un element
moralitzant, ja que allunyava lhome del treball purament animal, font dembrutiment.79
Per a Cub, les fbriques eren sense cap mena de dubte una font denriquiment de la
naci:
Las fbricas son invencibles; cuanto ms se consume ms se vivifican; cuanto ms
se vivifican ms producen; cuanto ms producen ms adelantan; y cuanto ms
adelantan ms enriquecen, engrandecen y fortalecen la nacin en cuyo seno se
hallan. 80
Cub apostava tamb per lestabilitat poltica i per laven de la cincia, alhora que
recolzava el foment duna tica del treball basada en el mrit individual (en aquest
77
Pers, Cartilla de ciencia poltica (1848), p. 13, 19-22.
78
Pers, Manual de Frenologa (1849), p. 302.
79
Mari Cub, Industria. De las mquinas y de sus resultados, La Antorcha, tom I, nm. 32, 14 dabril
de 1849, p. 252.
80
Mari Cub, Industria e industriales. Empleantes y empleados, fabricantes y obreros, La Antorcha,
tom I, nm. 16, p. 124.
192
aspecte coincidia amb Pers).81 Tanmateix, lelement central de les propostes de Cub era
el control de la poblaci. Cub, a ligual que Pers, veia en el progrs industrial tamb
lorigen de la conflictivitat social. Molt influt pels plantejaments de leconomia poltica
britnica, Cub estava convenut que el procs dindustrialitzaci generava un
desequilibri entre la poblaci i la producci daliments que era la causa final de la
situacions conflictives que vivia la societat catalana:
Catalua, sin embargo, ha comenzado a seguir las huellas de la Gran Bretaa. Es,
sin disputa alguna, la provincia ms rica, ms activa, ms industriosa, y en negocios
prcticos, ms inteligente de Espaa; pero tambin es all donde hay enjambres de
criaturas humanas ms famlicas, ms turbulentas, ms miserables, ms ignorantes.
All es donde principia a verse la miseria bajo todos sus horribles aspectos. 82
Tanmateix, aquest progrs, segons Cub, no havia anat acompanyat de la necessria

moderaci de les passions reproductives:
Sin adelantos no puede haber riqueza, no puede haber bienestar, no puede haber
poder nacional, es una verdad que no consiente duda, es una verdad tan patente que
nadie puede desconocer; pero estos mismos adelantos, si al propio tiempo no se
enfrenan, dirigen y moralizan las pasiones reproductivas, producen un nmero de
criaturas humanas tanto ms all de esos adelantos, que no tienen a ser origen sino
de vicio, miseria y atraso. No hay perfeccin social, no hay perfeccin gubernativa,
no hay perfeccin humana, que no se neutraliza al punto por el exceso de poblacin.
Qu le ha sucedido a la Gran Bretaa? Qu a la Francia? Qu a la Blgica? Qu
83
a la Catalua comparada con el resto de Espaa?
Per tant, la soluci era moderar les passions reproductives, en termes frenolgics,
moderar lactivitat dels rgans de la amatividad i de la filogenitura, mitjanant el
foment de leducaci religiosa i moral del pueblo, tal i com expressava molt
emfticament en un article a La Antorcha:
De qu modo, se preguntar acaso, debe enfrenarse la amatividad y la filogenitura
[sic], para que no veamos esos tan horribles castigos en forma de hambre, miseria,
vicio, pauperismo, y embrutecimiento por exceso de poblacin? En respuesta a esta
pregunta siempre dir, siempre repetir, y jams cesar de exclamar: EDUCACIN
RELIGIOSA-MORAL EN EL PUEBLO Y SANTIDAD EN LAS FAMILIAS [sic].
S, educacin religiosa moral en el pueblo y santidad en las familias: todo lo dems
84
es tirar cocees contra el aguijn, es escupir de cara al viento.
81
A la portada de la Cartilla de ciencia poltica de Pers, apareix la segent cita de Thor: La poltica del
porvenir tomar/ en cuenta el valor de cada uno:/ establecer los DERECHOS en proporcin/ del mrito
personal, compartir la/ obra social segn la aptitud de cada/ individuo y el inters de todos. Pers,
Cartilla de ciencia poltica (1848), portada.
82
Mari Cub, Poblacin. Nm. III. La razn debe someter al hombre al nivel, que, como ley de armona
universal, ha de existir entre la poblacin y los medios de subsistencia; de lo contrario se ver forjado a
ello por el castigo, La Antorcha, tom I, nm. 13, 2 de desembre de 1848, p. 99.
83
Cub, Pan y bocas (1852), p. 29-30.
84
Mari Cub, Poblacin. Nm V, La Antorcha, tom I, nm. 15, 16 de desembre de 1848, p. 113.
193
Cub no va ser lnic dels frenlegs influt pels plantejaments de leconomia

poltica britnica. Malgrat que aparentment contrastava amb el seu pensament
moderadament anti-industrialista, Pers tamb considerava que leconomia poltica era el
complement perfecte de la frenologia. En un article publicat a la Revista Frenolgica i
que portava per ttol Economa Poltica. Verdaderas industrias y riquezas,85 Pers feia
s, una vegada ms, duna metfora frenolgica per a demostrar la complementarietat
de les dues cincies: si leconomia poltica ensenyava a explotar les riqueses naturals de
la terra, ja fos mitjanant la indstria o lagricultura, la frenologia ensenyava a cultivar
els talents naturals de cada individu.86 Daquesta manera, el binomi frenologia-
economia poltica esdevenia el fonament duna autntica cincia de lindividu i de la
societat.
Pers, per, anava ms enll i, seguint amb la metfora, argumentava que cada
pas havia descollir molt b quines eren les indstries que li convenia explotar; un
argument, daltra banda, tamb compartit per Llach.87 Daquesta manera, Pers, influt
per la seva experincia a Cuba, estava convenut que els governs havien dafavorir i
promoure lexplotaci de les indstries vertaderes del pas, s a dir, aquelles
privilegiades per la natura de cada pas, tal i com Cuba feia amb el sucre:
La filosofa de la ciencia econmica no admite ms industrias en un pas que las
que la naturaleza le ha designado. No importa que un pas no tenga ms que tres o
cuatro industrias, si con una o dos basta y sobran para ser una nacin riqusima.
Dgalo de la Isla de Cuba, que con slo el azcar y el tabaco es sin disputa el pas
88
ms rico del mundo.
La finalitat del frenleg vilanov era encara ms concreta: convncer als industrials
catalans que no valia la pena lesfor continuat dinvertir en la indstria del cot.
Segons Pers, la indstria del cot era una indstria ficticia i, per tant, demanava al
govern que deixs de protegir-la. A canvi, els beneficis obtinguts amb la venda dels
actius daquestes indstries podrien invertir-se en fer crixer la xarxa de ferrocarrils, tan
85
Segons informa el mateix Pers, larticle es va publicar dos anys abans al nm. 329 del diari La Reforma
de Madrid. Mag Pers, Economa Poltica. Verdaderas industrias y riquezas, Revista Frenolgica, tom I,
1852, p.154-162.
86
(...) lo que la frenologa nos ensea respecta al conocimiento del hombre, as mucho debemos aplicarlo
al cultivo de las tierras si deseamos obtener las ventajas apetecidas.. Ibdem, p. 156.
87
Veure: Joan Llach, Industria. Influencia de la industria, La Antorcha, tom I, nm. 56, 29 de setembre
de 1849, p. 446.
88
Ibdem, p. 158.
194
necessria per a abaratir les exportacions espanyoles de cereals, en consolidar un

sistema tributari progressiu i en promoure el lliure comer.
Larticle de Pers no va deixar indiferents als industrials catalans i va ser
rpidament contestat des de les pgines del Diario de Barcelona per, entre daltres,
lindustrial Toms Illa i Balaguer.89 Larticle resposta dIlla i Balaguer, qui era anunciat
pel mateix diari com un antiguo y constante defensor de la industria nacional,90
identificava clarament quin era el punt ms controvertit de la proposta de Pers i el que
havia aixecat les ires dels industrials: el qestionament de les postures proteccionistes.
Larticle de Pers i la posterior rplica dIlla i Balaguer van ser el punt de partida duna
polmica que enfront Mag Pers amb els industrials catalans. La polmica, que va
durar tot el juliol de 1852 i va tenir com espai dacollida les pgines del Diario de
Barcelona, va servir tamb per a posar de manifest una vegada ms les divisions entre
els frenlegs. A diferncia de Pers, Cub va intervenir-hi mostrant-se favorable a
continuar amb les mesures proteccionistes a Espanya, tot i que aconsellava adoptar un
sistema flexible daranzels que respongus al progrs dels diferents sectors econmics,91
a la vegada que acusava a Pers de fer un mal s de la frenologia:
Mi opinin es, por ejemplo, que en Espaa HOY [sic] el medio ms certero y eficaz
de proteger y fomentar lo ms y mejor posible el inters social manufacturero, en
armona con todos los dems intereses [sic], consiste en la adopcin del sistema
arancelario muy proteccionista [sic], al paso que en la Gran Bretaa, consiste en la
adopcin del sistema librecambista.
() Por lo dems, hacer de la Frenologa un comodn para que se amolde a una
teora predilecta, o zaherirla porqu no favorece un sistema especial, es rebajar su
dignidad, frustrar las benvolas intenciones de su inmortal fundador, retardar las
tiles aplicaciones de sus principios, y obrar de manera que deplora y deplorar la
92
hidalga filosofa.
Polmiques com lanterior, en les quals els frenlegs catalans discrepaven

pblicament sobre quin havia de ser lmbit daplicaci de la frenologia, van contribuir
sens dubte a minvar la seva credibilitat a Catalunya. Daltra banda, les discussions
entorn la sempre controvertida cranioscopia o les mltiples acusacions de materialisme,
fatalisme i, fins i tot, ateisme que rebien els frenlegs catalans van obligar-los a anar
89
Toms Illa i Balaguer, Verdaderas industrias y riquezas, Diario de Barcelona, nm. 194, 12 de juliol
de 1852, p. 4112-4117.
90
Ibdem, p. 4112.
91
La defensa duns aranzels variables es troba a: Mari Cub, Libertad de comercio en sus relaciones con
la prosperidad o ruina de los pueblos, La Antorcha, tom I, nm. 10, 11 de novembre de 1848, p. 73-77.
92
Mari Cub, La frenologa y los sistemas arancelarios, Diario de Barcelona, nm. 201, 19 de juliol de
1852, p. 4257-4258.
195
abandonant la defensa aferrissada de la doctrina de Gall al llarg de la segona meitat de

la dcada de 1850. Aquest procs va coincidir amb la prdua de prestigi de la frenologia
en el mn acadmic europeu durant la dcada de 1840.
Conclusions
En aquest ltim captol, ens hem apropat a les propostes socials formulades pels
frenlegs catalans durant els ltims anys de la dcada de 1840 i la primera meitat de la
dcada de 1850. En un context social fora conflictiu, en el qual lespai per a la
negociaci social era prcticament inexistent, les propostes reformistes dels frenlegs
catalans van suposar un intent seris de construir una cincia de la societat basada en els
coneixement vertader de lhome que proporcionava la doctrina de Gall, alhora que van
constituir una alternativa a lhegemonia del projecte del conservadorisme catal.
Malgrat no constituir un cos coherent i articulat de doctrina, les seves propostes
compartien a grans trets una actitud positiva vers el procs dindustrialitzaci i el
progrs cientfic, a la vegada que no ignoraven lexistncia dels conflictes socials i
proposaven mesures per a millorar les condicions de vida i de treball de les classes
treballadores.
Les contnues acusacions de materialisme i fatalisme llanades contra la
frenologia, que fomentaven la perillosa associaci entre frenologia i ateisme, van
obligar als frenlegs catalans, a ligual que els seus collegues europeus, a defensar
pblicament ladequaci de la doctrina de Gall amb el cristianisme. A Catalunya, la
proposta formulada des de les pgines de El Eco de la Frenologa va ser lintent ms
seris delaborar una lectura de la frenologia dacord amb les exigncies del dogma
catlic. Liderats per Narcs Gay i Joan Llach, els joves redactors de El Eco de la
Frenologa presentaven la frenologia com la millor teoria psicolgica fins aleshores
formulada, a lhora que es distanciaven dels aspectes ms controvertits de la doctrina: la
cranioscopia, considerada com a font fallible de coneixement, i la fusi amb el
magnetisme animal, al qual ni tan sols esmentaven. La seva proposta subratllava la
distinci entre nima, facultats de lnima i rgans cerebrals; establia de forma
axiomtica lespiritualitat de lnima i posava en quarantena les localitzacions dels
rgans cerebrals proposades per Gall i Spurzheim. La seva proposta, en la que la religi
196
i la moral ocupaven un lloc central, se situava molt a prop de leclecticisme francs, del
pensament de Jaume Balmes i Ramon Mart dEixal.
Malgrat les diferncies i els matisos, que en alguns casos eren fora importants,
moltes de les propostes dels frenlegs catalans tenien un carcter transversal i, per tant,
podien ser compartides per tots aquells que, com els republicans o els progressistes,
lluitaven per a la reforma de la societat. En un context daugment de la difusi de les
doctrines socialistes entre amplis sectors de les classes treballadores, els frenlegs
catalans van ser especialment actius a lhora de demostrar la utilitat de la seva cincia
per tal desmorteir les tensions socials, sense necessitat de qestionar la propietat
privada i posar en perill el progrs material de la societat. A travs de la publicaci de
nombrosos articles i textos, molts dells dirigits a combatre directament les idees
socialistes, els frenlegs catalans no noms van mostrar la seva preocupaci per les
condicions de vida de les classes treballadores, sin que tamb van proposar mesures
daltra banda, molt similars a les proposades pels higienistes- que estaven guiades per la
frenologia.
197
-Conclusions finals-
CONCLUSIONS FINALS
La fi de la frenologia i del magnetisme animal
La frenologia i el magnetisme animal van situar-se en el centre de lactivitat cultural i

cientfica catalana durant les dcades de 1840 i 1850. Lluny de la caracteritzaci de
pseudo-cincies que les ha perseguit des de finals del segle XIX, durant bona part del
segle la frenologia i el magnetisme animal van formar part del que retrospectivament
podrem anomenar cincies de la ment, aleshores un mbit de coneixement incert i
difs. Donat que en aquest perode la comunitat mdica i cientfica no havia delimitat
all que ha conformat lortodxia cientfica des de finals del XIX fins als nostres dies,
sembla del tot evident que ls de qualsevol denominaci que situ a aquestes prctiques
en un territori al marge de la cincia i de la medicina oficials suposa obviar la centralitat
que van tenir.
Tot i que hem pres larribada de Mari Cub a Barcelona com el punt de partida
del procs de popularitzaci de la frenologia i, posteriorment, del magnetisme animal
per tot Catalunya, les doctrines de Gall i Mesmer no eren prctiques del tot
desconegudes a Catalunya abans de la tardor de 1842. Tal i com hem assenyalat en la
introducci, es poden trobar referncies a lobra de Gall en els tractats de fisiologia ms
usats de lpoca, en les entrades dels diccionaris mdics i en algunes publicacions
mdiques. Daltra banda, hi ha testimonis que demostren la realitzaci de sessions de
magnetisme a Espanya des de principis de segle. No obstant, no hi ha dubte que
larribada de Cub i la seva activitat com a frenleg professional va facilitar que amplis
sectors de la societat catalana, ms enll dels cercles mdics, entressin en contacte amb
la doctrina de Gall i amb les prctiques magntiques.
Mitjanant les activitats que els frenlegs portaven a terme, la frenologia era
presentada no noms com a una curiositat i un entreteniment, sin tamb com una font
de coneixement vertader sobre lsser hum i la seva organitzaci, com una guia
personal en temps de rpids i profunds canvis socials i com una cincia de la societat
que permetria resoldre les profundes contradiccions que acompanyaven al procs
dindustrialitzaci. Daquesta forma, la societat catalana va conixer una doctrina
senzilla i entenedora que posava a labast de tothom una concepci clarament
fisiolgica de lsser hum, que rpidament fou associada a postures materialistes i que
198
va actuar com a vehicle de difusi dun naturalisme que tenia les seves arrels en el segle
anterior.1 Daltra banda, els frenlegs van difondre una concepci de la societat que, a
imatge i semblana de la concepci frenolgica del cervell, era presentada com una
agrupaci dindividus independents. El correcte coneixement i compliment de les lleis
de la natura que suposadament governaven a tots i cadascun dels individus portaria
inevitablement a la desaparici de les tensions i al restabliment de lharmonia social.
El ress que van tenir les activitats que realitzaven els frenlegs i els
magnetitzadors, especialment les protagonitzades per Mari Cub, va comportar
laparici de tot un seguit de productes de cultura popular que, com obres de teatre o
fulletons satrics, sense oblidar els caps frenolgics i el seu impacte visual, tamb van
contribuir a difondre les noves cincies. Lanlisi dalguns daquests productes, com la
comdia costumista Frenologa y magnetismo de Bretn de los Herreros, ens ha perms
reconstruir amb certa fidelitat els principals elements que conformaven una sessi de
magnetisme o la realitzaci dun examen cranioscpic. Aquests productes de cincia
popular ens han proporcionat tamb elements per a estudiar el procs dapropiaci del
coneixement cientfic per part daudincies no especialitzades, posant de manifest la
relativa fludesa que caracteritzaven els intercanvis entre la cultura popular i la cultura
de les elits.
La cultura liberal que dominava la vida cultural catalana quan Mari Cubi va
arribar a Catalunya la tardor de 1842 li va permetre desenvolupar sense gaires dificultats
les activitats prpies de qualsevol frenleg nord-americ. Aquestes activitats, que van
incloure les visites a presons i hospitals o la realitzaci dun curs de frenologia a la Casa
de Convalescncia de Barcelona, tenien com a objectiu donar a conixer la doctrina de
Gall, legitimar-la i prestigiar-la mostrant la seva utilitat com a eina de millora individual
i social. Aquest ltim aspecte no va passar desapercebut per a Jaume Balmes i per a
daltres joves intellectuals conservadors que, com Pau Piferrer o Joan Ma i Flaqu,
veien en la nova cincia un desafiament al lloc central que la religi, segons ells, havia
docupar a la societat.
Les acusacions de difusi del materialisme i del fatalisme van caure rpidament
sobre Cub i la resta de frenlegs catalans, obligant-los a repetir reiteradament la
moralitat de la doctrina de Gall i la seva absoluta adequaci amb el catolicisme. En part
com a resposta a aquestes acusacions, el grup de Narcs Gay i Joan Llach va construir
1
Van Wyhe (2004); McLaren (1974).
199
una versi de la frenologia dacord amb les exigncies del dogma catlic. Des de les
pgines de la seva revista, El Eco de la Frenologa, el grup de Gay i Llach va presentar
la frenologia com la millor teoria psicolgica fins aleshores formulada, alhora que es
distanciaven dels aspectes ms controvertits de la doctrina. La seva proposta, que se
situava molt a prop de leclecticisme francs i del pensament moderat de Balmes i Mart
dEixal, subratllava per sobre de tot lespiritualitat de lnima; la distinci entre nima,
facultats de lnima i rgans cerebrals; i posava en quarantena les localitzacions
cerebrals proposades primer per Gall i desprs per Spurzheim.
Lexamen cranioscpic rpidament es va convertir en un dels aspectes ms
polmics de la frenologia. La prctica de la cranioscopia era a la vegada laspecte ms
feble i ms atractiu de la doctrina frenolgica i era vist amb suspiccia per amplis
sectors de les elits intellectuals, fins i tot entre aquells que es mostraven seduts per la
doctrina de Gall. Efectivament, lexamen cranioscpic situava lexercici de la frenologia
a labast de tothom. A ms, la seva realitzaci pblica, sovint davant daudincies
nombroses, comportava el perill de desvetllar les caracterstiques mentals dels membres
de lelit, posant de manifest les discrepncies amb la posici social que aquests
ostentaven i les seves suposades capacitats mentals.
A partir de 1844, el procs de popularitzaci de la frenologia a Catalunya es va
veure fortament afectat pel nou context cultural i poltic que emerg un cop es va acabar
amb lltima de les grans bullangues, la Jamncia. Les classes dirigents catalanes,
alarmades pels efectes dels ltims aldarulls, van decidir donar suport a les poltiques
repressives dels governs moderats i portar a terme un nou programa social, poltic i
cultural clarament conservador amb la finalitat de regenerar la societat catalana, trencant
aix amb la tendncia progressista que havia dominat la dcada anterior. Lambient
cultural catal va deixar de ser propici per als frenlegs i magnetitzadors catalans,
considerats com a xarlatans pels joves intellectuals conservadors que, com Pau
Piferrer o Joan Ma i Flaquer, dominaven la nova vida cultural catalana.
La gran difusi que van tenir les prctiques magntiques durant els anys 1844 i
1845 a Barcelona demostra que, tot i les dificultats derivades del nou context, frenlegs
i magnetitzadors van continuar amb les seves activitats. Malgrat les reserves inicials
dels frenlegs cap a les prctiques magntiques, alguns dells, com Mari Cub i Mag
Pers i Ramona, rpidament es van convncer de les possibilitats teraputiques que oferia
el magnetisme animal. La modificaci del comportament dun individu mitjanant
200
lestimulaci dun dels seus rgans cerebrals grcies a la suposada acci del fluid
magntic era una possibilitat massa atractiva com per a no considerar-la seriosament.
No obstant aix, els frenlegs-magnetitzadors catalans, a diferncia dels freno-
mesmeristes britnics, mai van considerar que estaven creant una nova cincia. En el
cas concret de Cub, per exemple, aquest concebia el magnetisme animal com a una eina
teraputica al servei de la frenologia i considerava a aquesta com la cincia mare de la
qual tamb en formava part la fisiognomonia o lenguaje natural.
Aquest carcter deina teraputica que els magnetitzadors catalans van atribuir al
magnetisme animal tenia la seva mxima illustraci en la posici pragmtica que la
major part de magnetitzadors van mantenir en relaci a la controvrsia sobre el suposat
carcter fsic del fluid magntic. Aquesta actitud no impedia, per, que els
magnetitzadors fessin s danalogies per a representar la comunicaci que es produa
entre magnetitzador i el individu magnetitzat durant les sessions de magnetisme.
Especialment exitosa fou lanalogia que equiparava el fluid magntic, el qual
suposadament circulava pel sistema nervis, amb el fluid elctric que recorria els cables
de telegrafia.
La frenologia i el magnetisme animal tamb van suscitar linters dels metges
catalans, sobretot daquells ms propers a les posicions del liberalisme progressista.
Aquest inters, per, molt rarament va trobar una expressi pblica, ja que els
facultatius van mostrar-se fora reticents a fer pbliques les seves posicions, fins al punt
que en alguns moments el seu silenci pblic va contrastar clarament amb les intenses
controvrsies que tenien lloc a la premsa. Cal destacar, per, que aquesta manca de
presncia pblica va ser molt menor a ciutats perifriques, com Reus, Tarragona o
Vilanova i la Geltr, on el poder mdic era menys present.
Les raons per a mantenir aquest silenci no eren les mateixes si ens referim al
magnetisme animal o a la frenologia. Per als facultatius, el magnetisme animal era una
prctica molt ms incmoda que no pas la frenologia, sobretot si aquesta ltima era
netejada daquells aspectes ms dubtosos com lexamen cranioscpic. En canvi, la
manca de control que els magnetitzadors (fossin metges o no) tenien sobre els individus
magnetitzats qestionava la seva autoritat a ulls de les audincies que presenciaven les
sessions de magnetisme. La dificultat de reproduir els experiments magntics i el doble
paper que lindividu magnetitzat havia de desenvolupar en els experiments, com a
instrument cientfic i com a testimoni dels fenmens experimentats, eren aspectes que
201
tamb contribuen a minvar la credibilitat dels experiments i, per tant, dels

magnetitzadors. Donades aquestes dificultats, els magnetitzadors corrien el risc de ser
considerats com a xarlatans, en el pitjors dels casos, o com a vctimes de lengany de
lindividu suposadament magnetitzat, en el millor dels casos.
En relaci a la frenologia, no hi ha dubte que tant la prctica cranioscpica com
la possibilitat de localitzar els suposats rgans cerebrals eren els dos aspectes ms
controvertits de la doctrina. En un context cultural i poltic no gaire favorable, els
metges partidaris de la doctrina de Gall es van veure obligats a desenvolupar diferents
estratgies dapropiaci del nou coneixement. La incomoditat que suscitava la prctica
de lexamen cranioscpic i el carcter clarament liberal i reformador que satribua a la
doctrina de Gall no eren aspectes que facilitessin gens aquesta tasca. Malgrat aquestes
dificultats, el procs dapropiaci de la doctrina de Gall que van portar a terme figures
com Pere Mata, Pere Felip Monlau o Antoni Pujadas no es pot deslligar del seu
pensament liberal progressista i de la creena que el desenvolupament duna fisiologia
de lindividu portaria naturalment a la construcci duna fisiologia de la societat que
permetria la reforma social.
La voluntat reformista de Mata, Monlau i Pujadas tenia molt elements comuns
amb les propostes dels diferents grups de frenlegs que van aparixer com a
conseqncia de lactivitat divulgadora de Cub. Tot i no formar un cos de doctrina
coherent i nic, aquestes propostes suposaven un seris intent de construir una cincia
de la societat basada en el coneixement vertader de lhome que proporcionava la
doctrina de Gall. A grans trets, els frenlegs compartien una actitud positiva en relaci
al procs dindustrialitzaci i al progrs cientfic. A ms, aquesta actitud anava
acompanyada dun veritable reconeixement de lexistncia dels conflictes socials i de la
necessitat daplicar reformes moderades amb lobjectiu de millorar les condicions de
vida de les classes treballadores.
Al llarg de la dcada de 1850, els frenlegs van anar deixant de costat la defensa
aferrissada de la doctrina frenolgica i la seva activitats divulgadora va anar minvant
progressivament. Com hem indicat en la introducci daquest treball, hem escollit lany
1854 com a data simblica de la fi del moviment frenolgic catal. Aquell any va
desaparixer lltima publicaci frenolgica catalana, la Revista Frenolgica (1852-
1854) de Pers i Ramona. Un any abans, Cub havia publicat el Lecciones de Frenologa,
una extensa sntesi de frenologia, magnetisme animal i fisiognomonia, recull de les
202
llions que havia impartit lany 1851 a la Sociedad Filarmnica de Barcelona.2 Aquestes
van ser les ltimes grans accions dels frenlegs catalans. Les diferents vicissituds
personals de cadascun dells (com lestat de salut de Cub, labandonament de qualsevol
activitat intellectual per part de Joan Llach, o les aspiracions dascens social de Narcs
Gay i Mag Pers); el descrdit creixent de la frenologia a la resta dEuropa (fruit en gran
mesura dels atacs contra la doctrina de Gall portats a terme per lescola de fisiologia
experimental francesa);3 o les mltiples dificultats per a difondre una doctrina que anava
acompanyada irremissiblement de les acusacions de materialisme i fatalisme i que era
percebuda pel conservadorisme amb molt de recel, sn factors que van contribuir a la fi
del moviment frenolgic catal.
No obstant, la frenologia va mantenir la seva presncia en la vida cultural i
cientfica catalana fins a lltim ter del segle. Aix, mentre Juan Magaz, catedrtic de
fisiologia de la Universitat de Barcelona, discutia les aportacions de Gall i lexistncia
dels fenmens magntics a les seves llions de fisiologia,4 lescriptora feminista
Concepcin Arenal discutia les opinions de Gall sobre les suposades diferncies entre
les capacitats de lhome i la dona.5 A ms, es continuaven publicant llibres de
divulgaci cientfica en els quals es dedicava fora extensi a explicar la frenologia i el
magnetisme animal6 i en lmbit educatiu lescola Laboriosidad fundada a Barcelona
lany 1878 basava el seu projecte en laplicaci de la frenologia.7
2
Cub, Lecciones de frenologa (1853); Leons de phrnologie scientifique et pratique. La phrnologie
rgnre ou veritable systme de philosophie de lhomme considr dans tours ses rapports, traduction
de lespagnol de Mariano Cub y Soler, Paris, J. B. Baillire et Fils, 1857.
3
Sobre els atacs contra la doctrina de Gall per part dels fisilegs experimentals francesos, veure sobretot:
Clarke, Jacyna (1987).
4
Juan Magaz, Tratado elemental de fisiologa humana, 2 vols., Barcelona, Est. Tip. de Narciso Ramrez y
C, 1870, vol. II, p. 342-350, 355.
5
Concepcin Arenal, La Mujer del porvenir: artculos sobre las conferencias dominicales para la
educacin de la mujer, celebradas en el Paraninfo de la Universidad de Madrid, Madrid y Sevilla,
Eduardo Peir y Flix Peir, 1869. Tamb: E. Bosch Fiol, M. Gili Planas, V. A. Ferrer Prez, La
cuestin femenina: Concepcin Arenal versus frenologa, Revista de Historia de la Psicologa, 17, 3-4
(1996): 32-37, p. 35.
6
Per exemple: Luis Figuier, Concete a t mismo. Tratado popular de fisiologa humana o sea
explicacin al alcance de todas las inteligencias de Barcelona, Imprenta y Librera Religiosa y
Cientfica del heredero de D. Pablo Riera, 1881.
7
Programa de Educacin segn la frenologa. til a los padres y madres de familia, al profesorado en
general y al de primera enseanza de ambos sexos en particular. Indispensable en las enseanzas
excepcionales, en las escuelas de Educacin Paternal, de Reforma y de los Penales, Barcelona, Est. Tip.
de los sucesores de N. Ramrez, 1885. Veure tamb: Robles, Antonio, Las teoras educativas del
frenlogo Mariano Cub y su influencia en Catalua a finales del siglo XIX, Perspectivas pedaggicas,
vol. 13, nm. 51 (1983): 463-475, p. 473-475.
203
Illustraci que acompanyava el programa deducaci de lescola Laboriosidad. Els

mateixos promotors de lescola tenien el projecte de crear una Academia Cub en
la qual es realitzarien exmens cranioscpics. No tenim constncia si es va arribar a
crear, tot i que s que ens han arribat alguns prospectes. Font: Programa de
Educacin segn la frenologa..., Barcelona, Est. Tip. de los sucesores de N.
Ramrez, 1885.
Malgrat laparent ostracisme i descrdit en qu van caure les prctiques

magntiques al llarg de la dcada de 1850, aquestes van continuar gaudint dun gran
popularitat, com ho confirma el fenomen de les taules tournants o mesas giratorias,8
tot i que gradualment van anar apareixent sota el paraiges de lespiritisme; un nou
moviment que emerg amb fora a Europa a partir de la dcada de 1850 i a Catalunya a
partir de la dcada de 1860. El procs dapropiaci de les prctiques magntiques pels
nous corrents espiritistes ens s encara desconegut, per el cert s que tingu una gran
fora a tot Europa, apropiant-se tant de les prctiques com del vocabulari dels
magnetitzadors.9 Tots aquests fenmens van coincidir amb lemergncia a finals de
segle de noves prctiques amb clares similituds amb el magnetisme animal, com
8
Veure lmplia explicaci i comentaris sobre el fenmen que proporciona Cub. A Cub, Lecciones de
frenologa (1853), p. 1002-1032.
9
Per a lespiritisme catal, veure el recent treball de Gerard Horta: Gerard Horta, Cos i revoluci.
Lespirisme catal o les paradoxes de la revoluci, Barcelona, Edicions de 1984, 2004.
204
lhipnotisme, i amb linters per la recerca fsica dels fenmens psquics.10 En aquest
sentit, la continutat de les prctiques magntiques, sigui dins de lmbit de lespiritisme
o en lmbit de lhipnotisme, qestiona la suposada fi del magnetisme animal.
Lexistncia dun llegat frenolgic en mbits de coneixement tan caracterstics
de lltim ter del segle com lantropologia fsica, lantropologia criminal o el
moviment eugensic qestiona tamb la suposada fi de la frenologia. Tal i com ha
assenyalat Daniel Pick, el somni de trobar el mapa del criminal va ser una de les
herncies dels frenlegs.11 Herncia que podem trobar en els estudis de Cesare
Lombroso (1835-1909) o en les teories degeneracionistes, tan en boga a finals de segle,
dAugustin Morel (1809-1873), Paul Broca (1824-1880), Herbert Spencer (1820-1903)
o Ernst Haeckel (1834-1919). Daltra banda, el ressorgiment de les teories
localitzacionistes a partir dels treballs del mateix Paul Broca a finals de la dcada de
1860 pot considerar-se com una altra de les herncies de la frenologia, com ho demostra
el fet que fins i tot alguns cientfics contemporanis de Broca van arribar a referir-se a
laparici duna nova frenologia.12 Per ltim, un altre dels aspectes que conformen el
llegat frenolgic t a veure amb el paper que els frenlegs van jugar en la transmissi de
les teories evolucionistes. Grcies als treballs de Desmond, Secord i Van Wyhe, avui
sabem que els frenlegs britnics van ser uns bons receptors i divulgadors de les teories
evolucionistes aleshores de moda a Frana i que les seves obres van influir en la major
part dels principals evolucionistes britnics, com Robert Chambers, Charles Lyell,
Alfred Russell Wallace, H. C. Watson, o Herbert Spencer.13
10
Fins molt recentment, no han aparegut treballs sobre aquest tema. Veure: Patrizia Guarnieri, Teatro e
laboratorio. Sczienziati e medici davanti el magnetismo, Belfagor, 40 (1985): 561-575; Logie Barrow,
Independent spirits: Spiritualism and English plebeians, 1850-1910, London, Routledge and Kegan Paul,
1986; Anne Harrington, Hysteria, hypnosis, and the lure of the invisible: the rise of neo-mesmerism in
fin-de-sicle French psychiatry, a W.F. Bynum, Roy Porter, Michael Sheperd (eds.), The Anatomy of
Madness. Essays in the History of Psychiatry, London, Tavistock, vol. III, 1988: 226-246; Bernadette
Bensaude-Vincent, Christine Blonde (eds.), Des savants face locculte, 1870-1940, Paris, ditions La
Dcouverte, 2002; i Roger Luckhurst The Invention of Telepathy, 1870-1901, Oxford, Oxford University
Press, 2002.
11
Daniel Pick, Faces of degeneration. A European Disorder, c.1848- c.1918, New York, Cambridge
University Press, 1989.
12
Philip J. Pauly, The Political Structure of the Brain: cerebral localization in Bismarckian Germany,
International Journal of Neuroscience, 21 (1983):145-150.
13
Desmond (1989); Secord (2000); Van Wyhe (2004).
205
-Bibliografia-
Bibliografia
Arxius i biblioteques
Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona

Arxiu Histric de la Universitat de Barcelona
Biblioteca de Catalunya (Barcelona)
Biblioteca Histrica de la Fundaci Uriach (Barcelona)
Biblioteca Balear del Monestir de la Real (Palma de Mallorca)
Biblioteca Nacional de Espaa (Madrid)
Biblioteca Pblica Ars (Barcelona)
Biblioteca de la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona
Biblioteca de la Reial Acadmia de Medicina de Barcelona
Biblioteques de la Universitat de Barcelona
Biblioteques de la Universitat Autnoma de Barcelona
Biblioteques de la Universidad Complutense de Madrid
Biblioteca-Museu Vctor Balaguer (Vilanova i la Geltr)
Central Library (Manchester)
John Rylands Library - University of Manchester (Manchester)
Fonts primries
- Premsa i publicacions peridiques:
a) Premsa i revistes de carcter general:

El Barcelons (Barcelona)
El Constitucional (Barcelona)
La Corona (Barcelona)
Diario de Barcelona (Barcelona)
La Fe (Mallorca)
El Fomento (Barcelona)
La Fraternidad (Barcelona)
El Genio (Barcelona)
La Madre de Famlia (Barcelona)
206
-Bibliografia-
El Padre de Famlia (Barcelona)

El Papagayo (Barcelona)
Revista Balear (Mallorca)
La Sociedad (Barcelona)
b) Revistes mdiques i de divulgaci:

Boletn de Medicina, Ciruga y Farmacia (Madrid)
El Baista (Barcelona)
La Facultad (Madrid)
La Gaceta Mdica (Madrid)
Repertorio Mdico Mensual (Barcelona)
Revista Barcelonesa (Barcelona)
Revista Mdico-Farmacutica (Barcelona)
Revista Cientfica de Medicina, Ciruga y Farmacia (Barcelona)
El Telgrafo Mdico (Barcelona)
c) Revistes frenolgiques:
La Antorcha (Barcelona)
El Eco de la Frenologa (Barcelona)
Revista Frenolgica (Vilanova i la Geltr-Barcelona)
- Obres de Mari Cub:
Aqu es llisten les obres Mari Cub que shan consultat per a la realitzaci daquest treball. Cal
assenyalar que la bibliografia completa de Mari Cub est encara per registrar. La principal
dificultat s que els seus llibres es troben dispersos per un gran nombre de biblioteques, tant a
Espanya com als Estats Units, especialment els textos publicats abans de la seva arribada a
Catalunya. Si el lector est interessat en consultar totes les obres de Cub de les quals es t
1
coneixement, la millor bibliografia la pot trobar en el tercer captol de lobra de Pere Grases.
Phrenology. A lecture delivered before the Woodville Lyceum Association, Boston, Marsh,
Capen, Lyon and Wobb, 1840.
Manual de frenologa, o sea filosofa del entendimiento humano fundada sobre la fisiologa del
cerebro, Barcelona, Impr. J. Verdaguer, 1843.
Sistema completo de frenologa con aplicaciones prcticas, fisionmicas, ideolgicas,
filosfico-morales, legislativas y otras, conducente al adelanto y mejoramiento del hombre
1
Grases (1986).
207
-Bibliografia-
individual y socialmente considerado, 1a edici, Barcelona, Impr. J. Taul, 1843 (2a edici
1844; 3a edici 1846, 2 volums).
Relacin de un caso frenolgico, Boletn de Medicina, Ciruga y Farmacia, 5, 81 (1844).
Frenologa y Magnetismo, Gaceta Mdica, 1, 248 (1845).
Documentos librados a D. Mariano Cub y Soler ... por varias clases e individuos a quien ha
dado instruccin frenolgica en Espaa, Barcelona, Imp. Juan Oliveres, 1846.
Polmica religioso-frenolgico-magntica sostenida ante el Tribunal eclesistico de Santiago

en el expediente que ha seguido con motivo de la denuncia suscitada contra los libros y
lecciones de frenologa y magnetismo de D. Mariano Cub y Soler, Barcelona, Impr. J. Taul,
1848.
Elementos de frenologa, fisionoma y magnetismo humano en completa harmona con la

espiritualidad, libertad e inmortalidad del alma, Barcelona, Impr. Hispana, 1849 (2a edici
1849).
La Frenologa y sus glorias. Lecciones de Frenologa ilustrada con profusin de autnticos

retratos y otros diseos, Barcelona, Impr. Hispana, 1852.
Pan y bocas, o sea economa poltica puesta al alcance de todos, Barcelona, Imprenta de
Miguel y Jaime Gaspar, 1852.
Al pueblo espaol sobre las causas que hacen el comunismo imposible y el progreso inevitable,
Barcelona, Imprenta de Miguel y Jaime Gaspar, 1852.
- Altres fonts primries:
a) Llibres:
Ara, Miguel, Biografa de D. Mariano Cub y Soler, distinguido frenlogo espaol,

Barcelona, Impr. Jaime S. Roviralta, 1876.
Bretn de los Herreros, Manuel, Frenologa y Magnetismo. Comedia en un acto, Madrid,

Imprenta de D. Jos Repulls, 1845.
Broussais, Franois-Joseph-Victor, Lecciones de Frenologa, traducidas al castellano por V.

Sigenza, M. D. Valero, Madrid, Imprenta Casimiro Rufino, 1844-45.
Cler, Albert, Fisiologa del msico, Barcelona, Imprenta de Juan Oliveres, 1848.
Comellas, Ramn, Resea sobre el Magnetismo Animal, dedicada a los mdicos y al pblico
espaol, Madrid, Est. Literario-Topogrfico de P. Madoz y L. Sagasti, 1846.
Comte, Achille-Joseph, Organizacin y fisiologa del hombre, explicadas con el auxilio de

lminas iluminadas de figuras recortadas y sobrepuestas segn sus planos naturales. Obra
traducida de la 4 edicin francesa, y acompaada del atlas original, convenientemente
aclarado para uso de los espaoles, Barcelona, Agencia Mdica Catalana, (no consta any de
publicaci).
208
-Bibliografia-
Corminas, Joan, Suplemento al Diccionario Crtico de los Escritores Catalanes, Barcelona i

Sueca, Curial, 1973 [edici original: Burgos, 1849].
Coroleu, Josep, Memorias de un menestral de Barcelona, 1792-1864, Barcelona. Tip. de La

Vanguardia. 1901.
Cortada, Joan, Catalunya y los catalanes, Sant Gervasi, Imp, de Miguel Blanxart, 1860.
Creus i Corominas, Teodor, El clera-morbo en Villanueva y la Geltr. Resea histrica de los

sucesos que precedieron, acompaaron y sucedieron a la presencia de este azote en dicha villa
durante los meses de agosto y setiembre del ao 1854, Vilanova i la Geltr, Impr. Y Lib. De
Jos Pers y Ricart, 1854.
Debay, A., Higiene y perfeccionamiento de la belleza humana en sus lneas, formas y color.
Teora nueva de los alimentos y bebidas, digestin y nutricin, (trad. Manuel Aranda y Sanjun)
Barcelona, Librera de D. Juan Oliveres, 1875.
Descuret, J. B. F., La medicina de las pasiones, o las pasiones consideradas con respecto a las
enfermedades, las leyes y la religin, Barcelona, Imp. D. Antonio Bergnes, 1842.
Diario de los Sucesos de Barcelona en setiembre, octubre y noviembre de 1843, Barcelona,

Pablo Riera, 1843.
Dictmenes mdico-higinicos de la comisin facultativa inspectora del Hospital General de

Santa Cruz de Barcelona, nombrada en 12 de diciembre de 1847 por el seor alcalde
corregidor de esta ciudad, Barcelona, Imp. de Antonio Brusi, 1848.
El secreto de la doble vista antimagntica, puesto al alcance de todos; o sea, arte de adivinar lo
que no se ve y demostrar lo que no se toca, Barcelona, Imprenta y librera de Viuda e Hijos de
Mayol, 1847.
Elas de Molins, Antonio, Diccionario biogrfico y bibliogrfico de escritores y artistas

catalanes del siglo XIX, Barcelona, Impr. de Fidel Gir, Impr. de Calzada, 1889-1885 [edici
facsmil: 1972].
Ferrer i Garcs, Ramon, Tratado de Medicina Legal o exposicin razonada de las cuestiones
jurdico-mdicas que se suscitan en los tribunales de justicia, Barcelona, Imprenta de Pablo
Riera, 1846.
Figuier, Luis, Concete a ti mismo. Tratado popular de fisiologa humana o sea explicacin al
alcance de todas las inteligencias de cmo se dirige, cmo se opera la nutricin, cmo circula
la sangre, cmo se respira, de dnde proviene el calor de nuestro cuerpo, de dnde dimana el
pensamiento, cules son los agentes de la sensibilidad, cul es el mecanismo de la vista, del
odo, del gusto, del olfato y del tacto, cmo se ejecutan nuestros movimientos, cmo se produce
la voz, qu es el sueo, qu es la muerte, traducida y anotada por Gaspar Sention, Barcelona,
Imprenta y Librera Religiosa y Cientfica del heredero de D. Pablo Riera, 1881.
Galet, Jules, El cuerpo del hombre o la anatoma y la fisiologa humanas, puestas al alcance de
todas las clases de la sociedad, Barcelona, Imprenta de Antonio Berdeguer, 1844.
Gay, Narcs, Las clases proletarias. Estudios para su mejoramiento, vol. I, Barcelona, Establecimiento
Tipogrfico de Jaime Jess, 1864.
209
-Bibliografia-
, El corazn humano o las cuatro estaciones de la vida, Barcelona, Librera de Juan

Bastinose e Hijo, 1864.
, Veladas del Obrero o la moral, la higiene, la economa privada y las cuestiones

econmicas-sociales de actualidad, puestas al alcance de las clases populares, Barcelona,
Administracin del Plus Ultra, 1857.
, La propiedad individual y el comunismo, Madrid, Imp. de Alegra, 1848.
Graells, Ignasi, Memoria y Noticias del magnetismo animal y de sus efectos portentosos sobre
la economa animal, Madrid, Impr. de Fuentenebro, 1816.
Huart, Louis, Fisiologa del mdico, Barcelona, Imprenta de Juan Oliveres, 1848.
Janer, Flix, Sobre la identidad de la Electricidad y del Magnetismo. Memria presentada el 9

de juny de 1824 a la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona.
, Memoria sobre el Magnetismo Animal. Memria presentada l11 de juny de 1823 a

lAcadmia de Cincies i Arts de Barcelona.
Lavater de hombres, o arte de conocer los hombres por su fisonoma; aumentado con un
resumen de la vida de Lavater y del Dr. Gall; y de una coleccin de ancdotas fisonmicas.
Con treinta y dos ilustraciones, Barcelona, Imprenta de Antonio Berdeguer, 1848?.2
Magaz, Juan, Tratado elemental de fisiologa humana, 2 vols., Barcelona, Establecimiento

tipogrfico de Narciso Ramrez y C, 1869-70.
Mart, Carlos, Los catalanes en Amrica. Cuba, cartas prlogo de D. Francisco Camb y de Dr.
Mario Garca Kolhy, Barcelona, Editorial Minerva, 1919.
Mart dEixal, Ramon, Observaciones sobre Vito Mangiamele, Boletn de la Academia de

Ciencias, nm, 1, 12 (1841).
Mata, Pere, Curso de lengua universal. Lecciones dadas en el Ateneo Cientfico y Literario de
Madrid en 1861, Madrid, Imp. Len Pablo Villaverde, 1862.
, Filosofa espaola. Tratado de la razn humana con aplicacin a la prctica del foro.
Lecciones dadas en el Ateneo cientfico y literario de Madrid, Madrid, Impo. de Carlos Bailly-
Bailliere, 1858.
, Examen crtico de la homeopata. Lecciones dadas en el Ateneo Cientfico y Literario

de Madrid, Madrid, Imprenta de Manini Hermanos 1851.
, Tratado de Medicina Legal, 2 vols., 2a edici, Madrid, Imp. de Surez, 1846.
, Manual de mnemotecnia o arte de ayudar a la memoria aplicado al estudio de la

cronologa, fsica, geografa, astronoma, qumica, botnica, zoologa, mineraloga, anatoma,
materia mdica, jurisprudencia, lenguas, etc., Madrid, Imprenta de Surez, 1845.
2
No consta data de publicaci en lnic exemplar que hem trobat daquest volum, el qual es troba al fons
de reserva de la Biblioteca de Catalunya. Tanmateix, en aquest exemplar apareix manuscrita a lltima
pgina la segent inscripci: En 1848. Aquest fet s que ens porta a creure que va ser publicat lany
1848.
210
-Bibliografia-
Menndez y Pelayo, Marcelino, Historia de los heterodoxos espaoles. Edicin preparada por
Enrique Snchez Reyes, 8 vols., Santander, Aldus, CSIC, 1946-1948.
Monlau, Pere Felip, Elementos de higiene pblica o Arte de conservar la salud de los pueblos,
2a edici, Madrid, Imprenta y Estereotpia de M. Rivadeneyra, 1862 [1a edici: 1847].
, Elementos de higiene privada, 2a edici, Madrid, 1857.
, Qu medidas higinicas puede dictar el Gobierno a favor de las clases obreras?

Memoria que obtuvo el premio de una medalla de oro ofrecido acerca de esta cuestin por la
Academia de Medicina y Ciruga de Barcelona en su programa de 2 de enero de 1855,
Barcelona, Imprenta y Librera Politcnica de Toms Gorchs, 1856.
, Qu medidas higinicas puede dictar el gobierno a favor de las clases obreras?

Memoria que obtuvo el premio de una medalla de oro ofrecido acerca de esta cuestin por la
Academia de Medicina y Ciruga de Barcelona en su programa de 2 de enero de 1855,
Barcelona, Imp. de Toms Gorchs, 1856.
, Higiene del Matrimonio o el libro de los casados, Madrid, Imprenta y Estereotpia de

M. Ryvadeneyra, 1853.
, Abajo las Murallas! Memoria sobre las ventajas que reportara a Barcelona, y
especialmente a su industria, de la demolicin de las murallas que circuyen la ciudad,
Barcelona, Imprenta del Constitucional, 1841.
, Elementos de cronologa, 2a edici, Barcelona, Imprenta de J. Boet, 1841.
Monlau, Pere Felip; Jos Mara Rey y Heredia, Curso de Psicologa y Lgica para uso de los
Institutos y Colegios de Segunda Enseanza, 2 vols., Madrid, Imprenta de la Publicidad, 1849.
Monlau, Josep, Relacin de los estudios, grados, mritos, servicios y obras cientficas y
literarias del Dr. D. Pedro Felipe Monlau, Madrid, Imprenta y Estereotpia de M. Rivadeneyra,
1858.
Montesinos, Manuel, Reflexiones sobre la organizacin del Presidio de Valencia, reforma de la

direccin general del ramo econmico del mismo, Valencia, Imprenta del Presidio, 1846.
Monturiol, Narcs, Resea de las doctrinas sociales antiguas y modernas, Barcelona de Juan
Capdevila, 1849.
Ottin, N. J., Sistema del doctor Gall sobre las facultades del hombre y funciones del cerebro,
vulgarmente llamado frenologa o craneoscopia. Redactado sobre las indicaciones
subministradas por el mismo doctor Gall al autor, Barcelona, Agencia Mdica Catalana, 1845.
,Sistema de Lavater sobre los signos fisiognmicos, o medio de penetrar las

disposiciones de los hombres, sus inclinaciones, sus aptitudes, su gnero de talento, su grado de
cultura y de madurez, por la observacin de sus hbitos exteriores y principalmente por el
examen de las formas de la cabeza, de su capacidad y de las facciones del rostro, Barcelona,
Agencia Mdica Catalana, 1845.
Pascual, Joaquim, Reflexiones sobre el Magnetismo Animal y sus efectos. Memria

presentada a la Reial Acadmia de Medicina el 26 de novembre de 1844.
211
-Bibliografia-
Pers i Ramona, Mag, La isla de Cuba. Algunas consideraciones sobre las reformas polticas y
econmicas que deben hacerse en nuestras Antillas, Barcelona, 1863.
, El instructor de las clases jornaleras, o principios de moral, poltica, economa e

higiene, Barcelona, Est. Tip. de Narciso Ramrez, 1862.
, Manual de Frenologa al alcance de todos, con gran acopio de ejemplos e

ilustraciones, Barcelona, Imp. de Jos Taul, 1849.
, Cartilla de la ciencia poltica al alcance de todos, con un artculo al fin sobre la

libertad, igualdad y autoridad, Barcelona, Imprenta de Jos Taul, 1848.
, Catecismo frenolgico, o sea la frenologa para uso de los nios en las escuelas
primarias, (indit).3
Programa de Educacin segn la frenologa. til a los padres y madres de famlia, al

profesorado en general y al de primera enseanza de ambos sexos en particular. Indispensable
en las enseanzas excepcionales en las escuelas de Educacin Paternal, de Reforma y de los
Penales, Barcelona, Establecimiento Tipogrfico de los sucesores de N. Ramrez, 1885.
Puig Pujadas, Josep, Vida dheroi. Narcs Monturiol, inventor de la navegaci submarina,
(prefaci dIgnasi Iglesias), Barcelona, Impremta de lAven, 1918.
Rahola, Carles, Vides Heroiques, Girona, Tallers grfics de la Casa dAssistncia i

Ensenyament, 1932.
Reglamento del Manicomio Nueva Beln en la Villa de Gracia en conformidad al sistema Ingls
Non-Restraint, Barcelona, 1862.
La Revolucin y bombardeo de Barcelona en 1842: escrita por un sargento primero, que era en
aquella poca, del batalln de artillera de la milcia nacional de esta ciudad, Barcelona,
Imprenta de A. Albert, 1843.
Ribot, Joan, Lecciones de Fisiologa, 3a edici, Barcelona, Impr. de D. J. M. de Grau, 1848 [1a
edici: 1822; 2a edici: 1834].
, Compendios de las lecciones de Fisiologa, dadas en la ctedra por el doctor D. Juan

Ribot, redactadas y publicadas por D. Antonio Ribot, Barcelona, Imprenta de la Viuda e Hijos
de Texer, 1834.
Ricard, J.J.A., Tratado terico prctico del Magnetismo Animal o mtodo fcil de aprender a
magnetizar, Barcelona, Impr. del I. Estivill, 1841 [2a edici 1845].
Riera y Comas, Jos Mariano, La frenologa y el siglo o sea: refutacin radical de las ideas que
sirven de base a la Craneologa, Organologa, Cerebroscopia, frenologa en general y dems
farsas por el estilo; y refutacin de los sistemas frenolgicos de Gall, Spurzheim, Combe,
Caldwell, Broussais,Vimont, Fossati, Cub, y otros muchos; con pruebas evidentes e
irrecusables, 3 vols., Barcelona, Imprenta de Jos Gorgas, 1852.
Rostan, Lon, Del Magnetismo Animal. Extractado y traducido de las obras de Lon Rostan,
Valncia, Impr. de D. Mariano de Caberizo, 1845 [trad. Pere Felip Monlau].
3
Lexemplar indit es troba a la Biblioteca-Museu Vctor Balaguer.
212
-Bibliografia-
Ruiz, ngel, Historia de la Real Junta Particular de Comercio de Barcelona: 1758 a 1847,
Barcelona, Henrich y Cia, 1919.
Snchez Cumplido, Rafael, Cartilla frenolgica, segn los ltimos descubrimientos de esta
ciencia, con expresin del mtodo que debe emplearse para mejorar la condicin humana, e
indicaciones de la carrera, profesin u oficio ms en armona con las predisposiciones de cada
individuo, conforme a la luz que dicha ciencia suministra, Madrid, Imprenta y Librera de
Eduardo Martnez, 1875.
Sanrom, Joaquim, Mis memorias, 2 vols., Madrid, Tip. Hernndez, 1887-1894.
Teste, Alphonse, Manual prctico de magnetismo animal. Traducido y reformado por Mariano
Cub y Soler y Magn Pers y Ramona, Barcelona, Impr. J. Verdaguer, 1845.
b) Correspondncia no publicada:
Correspondncia de Mari Cub amb Llus Gaspar (1849-1857). Fons de Reserva. Biblioteca
de Catalunya., Barcelona.
Correspondncia de Vctor Balaguer. Biblioteca-Museu Balaguer, Vilanova i la Geltr.4
Correspondncia de Pere Felip Monlau. Fons Moragues-Monlau. Biblioteca Balear, Monestir

de la Real, Palma de Mallorca.
Fonts secundries
Ackerknecht, Erwin H., Medicine at the Paris Hospital, 1794-1848, Baltimore, John Hopkins
University Press, 1967.
, P.M.A. Dumoutier et la collection phrenologique du Muse de lHomme, Bulletin

de la Socit dAnthropologie de Pars, vol. 10, nm.7 (1956): 289-308.
Ackerknecht, Erwin H.; Henri Vallois, F.J. Gall et sa collection, Pars, ed.du Museum, 1955.
Agust, Jaume, Cincia i Tcnica a Catalunya en el segle XVIII o La introducci de la mquina

de vapor, Barcelona, Institut dEstudis Catalans, 1983.
Anderson, Patricia, The printed image and the transformation of popular culture, 1790-1860,
Oxford, Clarendon Press, 1991.
Anguera, Pere, Lenguas y culturas en Catalua, a Jess A. Martnez Martn, Orgenes

culturales de la sociedad liberal (Espaa x. XIX), Madrid, Biblioteca Nueva, 2003, p. 241-271.
4
Malgrat que la correspondncia no est editada, s que sha publicat un catleg de la correspondncia.
Epistolari de Vctor Balaguer: aproximaci a un catleg. A cura de Montserrat Comas, 3 vols., Vilanova
i la Geltr, Ajuntament de Vilanova-Generalitat de Catalunya, 1986-1992.
213
-Bibliografia-
Aragn, M. Celi; Antonio E. Ten, Catlogo de las revistas cientficas y tcnicas publicadas en
Espaa durante el siglo XIX, Valncia, CSIC (Cuadernos valencianos de Historia de la
Medicina y de la Ciencia), 1996.
Artigas, Miguel, El Epistolario de Pablo Piferrer, Barcelona, Memorias de la Real Academia de

Buenas Letras, 1930.
Ausn Hervella, J.L., Antoni Pujadas. Metge i Poltic del segle XIX, Barcelona, Universitat de
Barcelona-Seminari Pere Mata, 2000.
, Fundaci i primera etapa de la Nova Betlem, 1857-1865, Gimbernat, 28 (1997):

131-141.
Barnes, Barry; Steven Shapin (eds.), Natural order: historical studies of scientific culture,
Beverly Hills, 1979.
Barnosell, Gens, Orgens dels sindicalisme catal, Vic, Eumo, 1999.
Barona Vilar, Josep Llus, La doctrina y el laboratorio. Fisiologa y experimentacin en la

sociedad espaola del siglo XIX, Madrid, CSIC, 1992.
Barona Vilar, Josep Llus; Javier Moscoso; Juan Pimente (eds.), La Ilustracin y las ciencias.
Para una historia de la objetividad,Valncia, Universitat deValncia, 2003.
Barrow, Logie, Why were most medical heretics at their most confident around the 1840s?
(The other side of mid-Victorian medicine), a French, Roger; Andrew Wear (eds.), British
Medicine in an Age of Reform, London, Routledge, 1991.
, Independent spirits: spiritualism and English plebeians, 1850-1910, London,

Routledge and Kegan Paul, 1986.
Benet, Josep; Casimir Mart, Barcelona a mitjan segle XIX. El moviment obrer durant el bienni
progressista (1854-1856), Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1976.
Bernardo, M.; R. Casas, Histria de la psiquiatria a Catalunya, Barcelona, Universitat de

Barcelona, 1983.
Berrio, Jordi, Ideari de Mari Cub, Barcelona, edicions 62, 1965.
Bibliographia Medica Hispanica 1475-1950, vol. IV, Valncia, CSIC, 1991.
Blcourt, Willem De; Cornelie Usborne, Preface. Situating Alternative Medicine in the
Modern Period, Medical History, 43 (1999): 283-285.
Bosch, Esperana; M. Gili Planas; V. A. Ferrer, La cuestin femenina: Concepcin Arenal

versus frenologa, Revista de Historia de la Psicologa, vol. 17, nm. 3-4 (1996): 32-37.
Bosch, Esperana; Alexandre Garca-Mas; Jaume Rossell, La Sociedad Frenolgica

Mallorquina, Revista de Historia de la Psicologa, vol. 12, nm. 3-4 (1991): 269-279.
Bou, Jordi, Correspondncia entre Benet de Llanza i Joan Ma i Flaquer. Epistolari social,
poltic i cultural (1847-1862), Barcelona, Curial Edicions i Publicacions de lAbadia de
Montserrat, 2002.
214
-Bibliografia-
Braunstein, Jean-Franois, Broussais et le matrialisme: mdecine et philosophie au XIX sicle,

Paris, Mridiens Kliensieck, 1986.
Bujosa, Francesc; Consuelo Miqueo, La prehistoria de la frenologa en Espaa, Medicina e

Historia, 11 (1986).
Burdiel, Isabel, Myths of Failure, Myths of Success: New Perspectives on Nineteenth-Century

Spanish Liberalism, The Journal of Modern History, 70 (1998):892-912.
Burke, Peter, History and Social Theory, Cambridge, Polity Press, 1992.
, Popular Culture in early modern Europe, London, Temple Smith, 1978.
Bynum,W.F.; Roy Porter (eds.), Companion Encyclopedia of the History of Medicine, London
and New York, Routledge, 1993.
, Medical fringe and medical orthodoxy, 1750-1850, London, Croom Helm, 1987.
Bynum, W.F.; Roy Porter, Michael Shepherd (eds.), The anatomy of madness. Essays in the
history of Psychiatry, London, Tavistock, 1985.
Cahan, David (ed.), From Natural Philosophy to the Sciences. Writing the History of
Nineteenth-Century Science, Chicago and London, The University of Chicago Press, 2003.
Calbet i Camarasa, Josep Maria, Premsa mdica en Catalua (hasta 1900), 2 vols., Barcelona,
Universitat de Barcelona, 1967 (tesi doctoral indita).
Calbet i Camarasa, Josep Maria; Jacint Corbella i Corbella, Diccionari biogrfic de metges
catalans, 3 vols., Barcelona, Rafael Dalmau, 1981-1983.
Campos, Ricardo, Curar y gobernar: medicina y liberalismo en la Espaa del siglo XIX.
Monlau, Rubi y Gin, Madrid, Nivola, 2003.
, Le langage des crnes. Une histoire de la phrnologie, Frenia, 1 (2001):169-173.
Cantor, G.N., The Edinburgh phrenology debate: 1803-1828, Annals of Science, 32 (1975):
219-243.
, A critique of Shapins social interpretation of the Edinburgh phrenology debate,

Annals of Science, 32 (1975): 245-256.
Carlson, E.T.; P.S. Noel, Origins of the word phrenology, American Journal of Psychiatry,
127 (1970): 694-697.
Carnicer, Ramn, Entre la ciencia y la magia. Mariano Cub, Barcelona, Seix Barral, 1969.
, Vida y obra de Pablo Piferrer, Madrid, CSIC, 1963.
Carr, Mara Dolores; Mercedes Farr, Catlogo de la Exposicin bibliogrfica balmesiana

organizada con motivo del I centenario de la muerte de Jaime Balmes (1848-1948), Barcelona,
Diputacin Provincial de Barcelona, 1948.
215
-Bibliografia-
Carrera Pujal, Jaime, La Universidad, el instituto, los colegios y las escuelas de Barcelona en
los siglos XVIII-XIX, Barcelona, Bosch, 1957.
Carreras y Artau, Toms, Estudios sobre mdico-filosofos espaoles del siglo XIX, Madrid,
CSIC, 1952.
Casanovas, Ignasi, Balmes: la seva vida, el seu temps, les seves obres, Barcelona, Biblioteca
Balmes, 1932.
Casassas, Jordi (coord.), Els intellectuals i el poder a Catalunya (1808-1975), Barcelona,

Prtic, 1999.
Chartier, Roger, Texts, Printings, Readings, a Lynn Hunn (ed.), The New Cultural History,
Berkeley, University of California Press, 1989, p. 154-175.
Clarke, Edwin; L.S. Jacyna, Nineteenth century origins of neuroscientific concepts, Berkeley,
University of California Press, 1987.
Comas i Gell, Montserrat (ed.), Vctor Balaguer i el seu temps. Actes del Seminari sobre Vctor
Balaguer inagurat al Museu dHistria de Catalunya el 23 de maig de 2001, Barcelona,
Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2004.
Comella, J. M., La razn y la sinrazn. Asistencia psiquitrica y desarrollo del estado en la

Espaa contempornea, Barcelona, PPU, 1988.
Cooter, Roger, The cultural meaning of popular science. Phrenology and the organization of
consent in nineteenth-century Britain, Cambridge, Cambridge University Press, 1984.
, Phrenology and British alienists, c.1825-1845, Medical History, 20 (1976): 1-21,

135-151.
, Phrenology: the provocation of progress, History of Science, 14 (1976): 211-234.
Cooter, Roger (ed.), Studies in the History of Alternative Medicine, London, MacMillan Press,
1988.
Cooter, Roger; Stephen Pumfrey, Separate spheres and public places: reflections on the history
of science popularization and science in popular culture, History of Science, 32 (1994):237-
267.
Corbella, Jacint, Memries manuscrites de la Reial Acadmia de Medicina de Catalunya,

Barcelona, Publicacions del Seminari Pere Mata, Universitat de Barcelona, 1993.
Corbella, Jacint; Edelmira Domnech; Ddac Parellada, Bases histricas de la psiquiatra

catalana moderna, Barcelona, PPU, 1987.
, Un aspecto histrico de la caracterologa morfolgica: la Escuela de Frenologa

Catalana, Revista de Psiquiatra y Psicologa Mdica de Europa y Amrica Latina, 8 (1968):
452-461.
, Un frenlogo olvidado. Magn Pers y Ramona, Actas del II Congreso Espaol de

Historia de la Medicina, Salamanca, 1965, t. II, 163-170.
216
-Bibliografia-
Cunningham, Andrew; Nicholas Jardine (eds), Romanticism and the sciences, Cambridge,
Cambridge University Press, 1990.
Curry, Patrick, A Confusion of Prophets: Victorian and Edwardian Astrology, London, Collins
and Brown, 1992.
Danon, Josep, Catlogo de la Biblioteca Histrica de la Fundacin Uriach (1493-1950),

Barcelona, Fundacin Uriach 1838, 1996.
, LHospital de Santa Creu i de Sant Pau: lHospital de Barcelona, Barcelona, Gustavo

Gili, 1971.
, El Hospital General de la Santa Cruz de Barcelona, Barcelona, Universitat de

Barcelona (tesi doctoral indita), 1967.
Daro Franois-Flores, Fernando, History of the homeopathic medicine in Mexico (1849-

1999), a www.lmhi.net/his_mexico.html.
Darnton, Robert, Mesmerism and the End of Enlightenment in France, Cambridge

(Massachusetts), Harvard University Press, 1968.
Davies, John D., Phrenology: Fad and Science. A 19th-century American Crussade, 1a edici,
New Haven, Yale University Press, 1955 (2a edici 1971).
Debus, Allen, Science vs. Pseudo-Science: The Persistent Debate, a Chemistry, Alchemy and
the New Philosophy, 1550-1700. Studies in the History of Science and Medicine, London,
Variorum Reprints, 1987: 1-18.
Desmond, Adrian, The Politics of Evolution: Morphology, Medicine and Reform in radical
London, Chicago, University of Chicago Press, 1989.
, Artisan resistance and evolution in Britain, 1819-1848, Osiris, 3 (1987):77-110.
Dingwall, Eric J., Abnormal Hypnotic Phenomena. A Survey of Nineteenth-Century Cases,

London, J.&A. Churchill Ltd., 1967.
Domnech, Edelmira, La frenologa. Anlisis histrico de una doctrina psicolgica organicista,

Barcelona, Universitat de Barcelona, 1977.
, Las ideas de Pedro Mata en el campo de la psicologa de su tiempo, Asclepio, 32

(1980): 137-150.
, Las revistas frenolgicas catalanas, Actas del II Congreso Espaol de Historia de la

Medicina, Salamanca, 1965, t. II, 171-178.
Ellenberger, Henry F., The Discovery of Unconscious. The History and Evolution and Dynamic
Psychiatry, 1a edici, Fontana Press, 1970 (5a edici 1994) [trad. espanyola: Madrid, editorial
Gredos, 1976].
Fara, Patricia, An attractive therapy: animal magnetism in eighteenth-century England,

Fargas, Albert, Diccionari de francmaoneria, Barcelona, edicions 62, 2001.
217
-Bibliografia-
Fiorella Bartoccini, Mario Caravale (dir.), Dizionario Biografico degli Italiani, vol. 49, Roma,
Istituto della Enciclopedia Italiana,
Fontana, Josep, La fi de lntic Rgim i la industrialitzaci (1787-1868), 5a edici (1a edici en

rstica), Barcelona, edicions 62, 1998 (1a edici 1988).
Foucault, Michael, Naissance de la clinique: une archologie du regard mdical, Paris, Presses
Universitaires de France, 1972.
Fradera, Josep M., Jaume Balmes. Els fonaments racionals duna poltica catlica, Barcelona,
Eumo Editorial, 1996.
, Cultura nacional en una societat dividida. Patriotisme i cultura a Catalunya (1838-

1868), Barcelona, Curial, 1992 [trad. castellana: Cultura nacional en una sociedad dividida.
Catalua 1838-1868, Madrid, Marcial Pons, 2003].
, La religi, entre el vell mn i el nou, Josep M. Fradera (coord.), Societat, poltica i

cultura a Catalunya, 1830-1880, Barcelona, Arxiu Histric de la Ciutat-Institut Municipal de
Cultura de lAjuntament de Barcelona, 2002, p. 105-119.
Fuller, Robert C., Alternative medicine and American religious life, New York and Oxford,
Oxford University Press, 1989.
Gallini, Clara, La somnmbula meravellosa. Reflexions sobre la cultura popular, El

Contemporani, 1, (1993): 41-46.
, La sonnambula meravigliosa : magnetismo e ipnotismo nellOttocento italiano,

Milano, Feltrinelli, 1983.
Garca Balaa, Albert, Ordre industrial i transformaci cultural a la Catalunya de mitjan del
segle XIX: a propsit de Josep Anselm Clav i lassociacionisme coral, Recerques, 33
(1995):103-140
Gauld, Alan, A History of Hipnotism, Berkeley, University of California Press, 1994.
Gevitz, Norman (ed.), Other healers. Unorthodox medicine in America, Baltimore and London,
John Hopkins University Press, 1988.
Ghanime, Albert, La identitat de Covert-Spring, un repte erudit, LAven, 174 (1993): 24-31.
Ginzburg, Carlo, Il formaggio e i vermi: il cosmo di un mugneio del500, Torino, Giulio

Einaudi, 1976.
Giustino, David de, Conquest of Mind. Phrenology and Victorian social thought, London,
Croom Helm, 1975.
Goldstein, Jan, The Post-Revolutionary Self. Politics and Psyche in France, 1750-1850,
Cambridge (Massachusetts) and London, Harvard University Press, 2005.
, Console and classify. The French psychiatric profession in the nineteenth century,
Cambridge, Cambridge University Press, 1987.
218
-Bibliografia-
Golinski, Jan, Making Natural Knowledge. Contructivism and the History of Science,
Cambridge, Cambridge University Press, 1998.
Gmez, Csar, La pres pblica de Barcelona durant letapa isabelina, 1833-1868, Barcelona,
Universitat Autnoma de Barcelona (tesi doctoral indita), 1997.
Granjel, Luis S., La Frenologa en Espaa (vida y obra de Mariano Cub), Salamanca,
Universidad de Salamanca, 1973.
, Legislacin sanitaria del siglo XIX, a Luis S. Granjel, El ejercicio mdico y otros
captulos de la historia de la medicina espaola, Salmanca, Universidad de Salamanca, 1973.
Grases, Pere, Notes sobre Mari Cub i Soler 1801-1875, Malgrat de Mar, Ajuntament de
Malgrat de Mar, 1986.
Guarnieri, Patrizia, Teatro e laboratorio. Scienzati e medici davanti al magnetismo, Belfagor:

Rassegna di Varia Umanit, 40 (1985): 561-575.
Guillamet, Jaume, La formaci de la premsa moderna. Periodisme informatiu, poltic i cultural

a la Barcelona progressista: 1841-1843, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1993.
Hannaway, Caroline; Ann La Berge (ed.), Constructing Paris Medicine, Amsterdam, Rodopi,
1998.
Hagner, Michael, Scientific Medicine, a David Cahan (ed.), From Natural Philosophy to
Science. Writing the History of Nineteenth-Century Science, Chicago, University Chicago Press,
2004, p. 49-87.
, Prolegomena a History of Radical Brains in the nineteenth century: Physiognomics,

Phrenology, Brain Anatomy, Physis, 36 (1999):321-338.
Harley Warner, John, Medical Sectarianism, Therapeutic conflict, and the shaping of orthodox
medicine identity in antebellum American medicine, a W.F.Bynum, Roy Porter, Medical
fringe and medical orthodoxy, 1750-1850, London, Croom Helm, 1987.
Harrington, Anne, Medicine, Mind, and the Double Brain. A study in Nineteenth-Century
Thought, Princeton, Princeton University Press, 1987.
, Hysteria, hypnosis, and the lure of the invisible: the rise of neo-mesmerism in fin-de-
sicle French psychiatry, a W.F. Bynum, Roy Porter, Michael Sheperd (eds.), The Anatomy of
Madness. Essays in the History of Psychiatry, 3 vols., London, Tavistock, 1988, vol. III, p. 226-
246.
Harrison, J. F. C., Early Victorian Britain 1832-1851, London, Fontana, 1979 [1a edici: 1971]
, Robert Owen and the owenites in Britain and in America. The quest for the New
World, London, Routledge and Kegen Paul, 1969.
Hartley, Lucy, Physiognomy and the meaning of expression in nineteenth-century culture,

Cambridge and New York, Cambridge University Press, 2001.
Heilbron, J. L., Electricity in the 17th and 18th century: a study of early modern physics,
London, Berkeley, University of California Press, 1979.
219
-Bibliografia-
Hervs Puyal, Carles, La anestesia en Catalua: historia y evolucin, 1847-1901, Barcelona,

Universitat de Barcelona, 1986 (tesi doctoral indita).
Hobsbawm, Eric, The Age of Revolution. Europe 1789-1848, London, Weidenfeld and
Nicolson, 1961 [trad. en castell: La era de la revolucin, 1789-1848, Barcelona, Crtica, 2001].
Horta, Gerard, Cos i revoluci. Lespiritisme catal o les paradoxes de la modernitat,

Barcelona, Edicions de 1984, 2004.
Huertas, Rafael, Organizar y persuadir. Estrategias profesionales y retricas de legitimacin de

la medicina mental espaola (1875-1936), Madrid, Frenia, 2002.
, Orfila, saber y poder mdico, Madrid, CSIC, 1988.
Ibez, Antoni, Lobra novel.lstica del Dr. Pere Mata i Fontanet, Reus, Associaci dEstudis
Reusencs, 1994.
Jacyna, L. S., Medical Science and Moral Science: The Cultural Relations of Physiology in
Restoration France, History of Science, 25 (1987):111-46.
Jewson, N.D., The Dissapperance of the Sick-Man from Medical Cosmology. Sociology, 10
(1976): 224-244.
Johnson, Allen; Dumas Alone (ed.), Dictionary of American Biography, American Council of
Learned Societies, 1958.
Johnson, Christopher H., Utopian Communism in France. Cabet and the Icarians, 1839-1851,
Ithaca and London, Cornell University Press, 1974.
Jorba, Manuel, Mil i Fontanals en la seva poca, Barcelona, Curial, 1984.
Jutglar, Antoni, Condiciones de vida y trabajo obrero en Espaa a mediados del siglo XIX,
Pere Felip Monlau y Joaquim Salarich, Barcelona, Anthropos, 1984.
Lantri-Laura, Georges, Histoire de la phrnologie: lhomme et son cerveaux selon F. J. Gall,

Paris, Presses Universitaires de France, 1970 [2a edici: 1993].
Lonard, Jacques, La mdecine entre les pouvoirs et les savoirs: histoire intellectuelle et
politique de la mdecine franaise au XIXe sicle, Paris, Aubier-Montaigne, 1981.
Lesch, John, Science and Medicine in France: The Emergence of Experimental Physiology,
1790-1855, Cambridge, Massachussets, Harvard University Press, 1984.
Lightman, Bernard (ed.), Victorian Science in Context, Chicago and London, The University of
Chicago Press, 1997.
Lpez Fernndez, Mara Nieves, La psicologa en la obra de Pedro Mata y Fontanet,

Valladolid, Acta Histrico-Mdica, Monografas vol. XXXV, 1992.
Lpez Fernndez, Mara Nieves; Enrique lvarez-Llaneza Garca, La psicologa en el Tratado

de la razn humana de Pedro Mata y Fontanet, Revista de Historia de la Psicologa, vol. 16,
nm. 1-2 (1995): 201-210.
220
-Bibliografia-
Lpez Piero, Jos Mara, Del hipnotismo a Freud. Orgenes histricos de la psicoterapia,
Madrid, Alianza, 2002.
, El Instituto Mdico Valenciano, fundamento histrico del Colegio Oficial de

Mdicos de Valencia, a J. M. Lpez Piero (coord.), Estudios sobre la profesin mdica en la
sociedad valenciana (1329-1898). Orgenes histricos del Colegio Oficial de Mdicos de
Valencia, Valncia, Ajuntament de Valncia, 1998.
Lpez Piero, Jos Mara (ed.), La Ciencia en la Espaa del siglo XIX, Ayer, Marcial Pons,
1992.
Lpez Piero, Jos Mara; Luis Garca Ballester; Pilar Faus, Medicina y Sociedad en la Espaa
del siglo XIX, Madrid, Sociedad de Estudios y Publicaciones, 1964.
Lpez Piero, Jos Mara; Thomas F. Glick; Vctor Navarro Brtons; Eugenio Portela Marco,
Diccionario histrico de la ciencia moderna en Espaa, Barcelona, Ediciones Pennsula, 1983.
Lantri-Laura, Georges, Histoire de la Phrnologie, Pars, Presses Universitaires de France,

1970.
Maluquer de Motes, Jordi, El socialismo en Espaa (1833-1868), Barcelona, Crtica, 1977.
Manchin, Hanna, The Grisette as the Female Bohemian, Providence, History Department,
Brown University, 2005 www.mtholyoke.ed/courses/rschwart/hist255-s01/grisette/manchin.htm
Mart, Casimir, LEsglsia de Barcelona (1850-1857). Implantaci social i dinamismes interns,

Barcelona, Curial Edicions Catalanes i Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1984.
Martnez de Sas, Mara Teresa; Pelai Pags i Blanch (coord.), Diccionari biogrfic del
moviment obrer als Pasos Catalans, Barcelona, Edicions Universitat de Barcelona-
Mauskopf, Seymour H., Marginal Science, a R.C. Olby, G.N.Cantor, J.R.R. Christie, M.J.S.
Hodge (eds.) Companion to the History of Modern Science, London and New York, Routledge,
1993: 869-885.
McLaren, Angus, Phrenology: medium and message, Journal of Modern History, 46 (1974):
86-97.
Mir, J; M.T. Quevedo, Mariano Cub y la Frenologa: su vida y su obra, Medicina e Historia,
67, 1969.
Montiel, Luis; ngel Gonzlez de Pablo (coord.), En ningn lugar. En parte alguna. Estudios
sobre la historia del magnetismo animal y del hipnotismo, Madrid, Frenia, 2003.
Morrell, Jack, Brains of Britain, Social Studies of Science, 16 (1986): 735-745.
Navarro Caete, Colomn; Modesta Pousada Fernndez; Antonio Caparrs Benedicto,

Aproximacin histrica a la construccin de un sistema tcnico (1): Pere Mata y su anlisis del
concepto de razn, Revista de Historia de la Psicologa, vol. 13, nm. 2-3 (1992): 285-292.
221
-Bibliografia-
Nieto-Galn, Agust, La seduccin de la mquina: vapores, submarinos e inventores. Santpon,

Monturiol, Isaac Peral, Madrid, Nvola, 2001.
, The images of science in modern Spain. Rethinking the 'polmica', a Kostas

Gavroglu (coord.), The Sciences in the European Periphery during the Enlightment, Dordrecht,
Kluwer Academic Publishers, p. 65-86.
, Under the banner of the Catalan Industry: Scientific Journeys and Transfer of
Technology in Nineteenth-Century Barcelona, a A. Simoes, A. Carneiro, M. P. Diogo, Travels
of Learning. A Geography of Science in Europe, Dordrecht, Kluwer Academic Publishers, p.
102-125.
Nieto-Galn, Agust; Antoni Roca (eds.), La Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona
als segles XVIII i XIX. Histria, cincia i societat, Barcelona, Institut dEstudis Catalans, 2000.
Olby, R.C.; G.N.Cantor; J.R.R.Christie; M.J.S. Hodge (eds.), Companion to the History of
Modern Science, London and New York, Routledge, 1990.
Owen, Alex, Mesmerized. Powers of Mind in Victorian Britain (book review), Victorian
Studies, 43 (2000):103-105.
Palomas i Monchol, Joan, Vctor Balaguer: Renaixena, revoluci i progrs, Vilanova i la

Geltr, El Cep i la Nansa, 2004.
Palomeque, Antonio, Los estudios universitarios en Catalua bajo la reaccin absolutista y el

triunfo liberal hasta la reforma de Pidal: 1824-1845, Barcelona, Universidad de Barcelona,
1974.
Parellada, Ddac; Francesc Buqueras, Lobra psiquitrica de Pere Felip Monlau i Roca,
Gimbernat, 13 (1990): 181-191.
Parssinen, Terry, Professional deviants and the history of medicine: medical mesmerists in
Victorian Britain, a Roy Wallis (ed.), On the Margins of Science: The Social Construction of
Rejected Knowledge, Sociological Review Monograph, Keele, University of Keele, 27 (1979):
103-120.
, Popular Science and Society: the phrenology movement in early-Victorian Britain,

Journal of Social History, 7 (1974): 1-20.
Pauly, Philip J., The Political Structure of the Brain: cerebral localization in Bismarckian
Germany, International Journal of Neuroscience, 21 (1983):145-150.
Perdiguero, Enrique, El pluralisme mdic i el control de lexercici professional, octubre de

2004 (dec a lautor el fet dhaver poder consultat aquest text).
Pernick, Martin S., A Calculus of Suffering. Pain, Professionalism and Anesthesia in

Nineteenth-Century America, New York, Columbia University Press, 1985.
Pick, Daniel, Faces of degeneration. A European Disorder, c .1848- c. 1918, New York,
Cambridge University Press, 1989.
Pickstone, John V., Ways of knowing. A new history of science, technology and medicine,
Manchester, Manchester University Press, 2000.
222
-Bibliografia-
, How Might We Map the Cultural Fields of Science? Politics and Organisms in
Restoration France, History of Science, 37 (1999): 347-65.
Pilbeam, Pamela, French Socialists Before Marx. Workers, Women and the Social Question in
France, Montreal and Kingston, McGill-Queens University Press, 2000.
Porter, Roy, Under the influence: Mesmerism in England, History today, 35 (1985): 22-29.
, The patients view. Doing medical history from below, Theory and Society, 14
(1984): 167-74.
Pousada Fernndez, Modesta; Javier de la Fuente Arnanz, El arte de la memoria en Espaa

durante el siglo XIX: la aportacin de Pere Mata, Revista de Historia de la Psicologa, vol. 15,
nm. 3-4 (1994): 215-225.
Preiss, Nathalie, Les Physiologies en France au XIX sicle. tude historique, littraire et
stylistique, Paris, Editions Interuniversitaires, 1999.
Prevost, M.; Roman DAmat; H. Tribout de Morembert (dirs.), Diccionaire de Biographie

Franaise, Pars, Letouzey et An, 1933-1989.
Puig-Samper, Miguel ngel, El doctor Pedro Gonzlez de Velasco y la antropologa espaola

en el siglo XIX, Asclepio, 34 (1982):327-337.
Renneville, Marc, Le langage des crnes. Une histoire de la phrnologie, Pars, Institut
ddition Sanofi-Synthlabo, 2000.
Riera, Joan, Idealisme i positivisme en la medicina catalana del segle XIX, Barcelona, Institut
dEstudis Catalans, 1974.
Riera i Trubols, Santiago, Narcs Monturiol, una vida apassionant, una obra apassionada,
Barcelona, CIRIT (Generalitat de Catalunya), 1986.
Risques, Manel, El govern civil de Barcelona al segle XIX, Barcelona, Publicacions de lAbadia
de Montserrat, 1995.
Risques, Manel (dir.); ngel Duarte, Borja de Riquer, Josep M. Roig Rosich, Histria de la
Catalunya Contempornia, Barcelona, Prtic, 1999.
Rhys, Iwan, The Electric Ariel: Telegraphy and Commercial Culture in Early Victorian
England, Victorian Studies, 39 (1996): 339-378.
Robles, Antonio, Las teoras educativas del frenlogo Mariano Cub y su influencia en
Catalua a finales del siglo XIX, Perspectivas pedaggicas, vol. 13, nm. 51 (1983): 463-475.
Romea, Clia, Barcelona romntica y revolucionaria. Una imagen literaria de la ciudad, 1833-
1843, Barcelona, Publicacions Universitat de Barcelona, 1994.
Rossell, C.; J. Rossell; M. Horrach; H. Perell, El sonambulismo segn Pere Mata: un

estado intermedio de la razn, Revista de Historia de la Psicologa, vol. 16, nm. 3-4 (1995):
217-224.
223
-Bibliografia-
Rothstein, William G., American Physicians in the Nineteenth Century: From Sects to Science,
Baltimore and London, The Johns Hopkins University Press, 1972.
Roura, Jaume, Ramon Mart dEixal i la filosofia catalana del segle XIX, Montserrat,
Snchez i Ferr, Pere, La Maoneria a Catalunya (1868-1936), Barcelona, edicions 62, 1990.
Schaffer, Simon, Self-evidence, Critical inquiry, 18 (1992): 327-362.
Secord, Anne, Science in the pub: artisan botanists in early nineteenth-century Lancashire,
History of Science, 32 (1994):269-315.
Secord, James, Victorian Sensation: the extraordinary publication, reception, and secret
authorship of Vestiges of the natural history of creation, Chicago, University of Chicago Press,
2000.
Shapin, Steven, Discipline and bounding: the history and sociology of science as seen through
the externalism-internalism debate, History of Science, 30 (1992): 333-369.
, The House of Experiment in Seventeenth-Century England, Isis, 79 (1988): 373-

404.
, Homo Phrenologicus: anthropological perspectives on an historical problem, a

Barnes, Barry & Shapin, Steven (eds.), Natural Order. Historical Studies of Scientific Ideas,
Beverly Hills and London, Sage Publications, 1979a.
, The politics of observation: cerebral anatomy and social interests in the Edinburgh
phrenology disputes, a Roy Wallis (ed.), On the Margins of Science: The Social Construction
of Rejected Knowledge, Sociological Review Monograph, 27, Keele, University of Keele,
1979b: 139-179.
, Phrenological knowledge and the social structure of early nineteenth-century

Edinburgh, Annals of Science, 32 (1975): 219-243.
Shapin, Steven; Barry Barnes, Science, Nature and Control: Interpreting Mechanics
Institutes, Social Studies of Science, vol.7 (1977): 31-74.
, Head and Hand: Rhetorical Resources in British Pedagogical Writing, 1770-1850,

Oxford Review of Education, vol.2, no. 3 (1976): 231-254.
Sharpe, James, Popular Culture in the Early Modern West, a Companion of Historiography,
London, Routledge, 2004, p.361-376.
Shinn, Terry; Richard Whitley (eds.), Expository Science: Forms and Functions of
Popularisation, Dordrecht, Kluwer, 1995.
Shortland, Michael, Courting the Cerebellum: Early Organological and Phrenological Views of
Sexuality, British Journal of History of Science, 20 (1987): 173-199.
Soldevila, Ferran, Barcelona sense universitat i la restauraci de la Universitat de Barcelona

(1714-1837), Barcelona, Universitat de Barcelona, 1938.
224
-Bibliografia-
Sol i Morales, Roser, LInstitut Industrial de Catalunya i lAssociacionisme Industrial des de

1820 a 1854, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1997.
Spierenburg, Pieter, The Broken Spell: A Cultural and Anthropological History of Preindustrial
Europe, Basingstoke, Macmillan Education, 1991.
Staum, Martin, Physiognomy and Phrenology at the Pars Athne, Journal of the History of
Ideas, vol. 56, nm. 3 (1995): 443-462.
Stack, David, William Lovett and the National Association for the Political and Social
Improvement of the People, The Historical Journal, vol. 42, nm. 4 (1999): 1027-1050.
Teich, Mikuls; Robert Young (eds.), Changing Perspectives in the History of Science. Essays
in Honour of Joseph Needham, London, Heinemann, 1973.
Temkin, Owsei, Gall and the Phrenological Movement, Bulletin of the History of Medicine,
21, 3 (1947): 275-321.
Topham, Jonathan R., Beyond the Common Context. The Production and Reading of the
Bridgewater Treatises, Isis, 89 (1998):233-262;
, Science and Popular Education in the 1830s: The Role of the Bridgewater
Treatises, British Journal of the History of Science, 25 (1992): 397-430.
Torrs, L., La Phrnologie en Espagne. Vie et oeuvre de Mariano Cub y Soler ou les
tribulations dun phrnologue itinrant, Caen, Universit de Caen, 1993 (tesi doctoral indita).
Vernet, Juan, Historia de la Ciencia Espaola, Madrid, Instituto de Espaa, 1975.
, Ciencia y pensamiento cientfico, a Historia de Espaa Menndez Pidal, Madrid,

Espasa Calpe, vol. XXXV-I, 1989.
Vicens i Vives, Jaume, Industrials i poltics, Barcelona, Teide, 1958.
Wallis, Roy (ed.), On the Margins of Science: The Social Construction of Rejected Knowledge,
Sociological Review Monograph, Keele, University of Keele, 27 (1979).
Williams, Elizabeth A., The physical and the moral. Anthropology, phsyiology, and
philosophical medicine in France, 1750-1850, Cambridge, Cambridge University Press, 1994.
Winter, Alison, Mesmerized. Powers of Mind in Victorian Britain, Chicago & London, The
University of Chicago Press, 1998.
, The Construction of Orthodoxies and Heterodoxies in the Early Victorian Life

Sciences, a Lightman, Bernard (ed.), Victorian Science in Context, Chicago, The University
Chicago Press, 1997: 24-50.
, Mesmerism and Popular Culture in Early Victorian England, History of Science, 32

(1994): 317-343.
, Ethereal epidemic: Mesmerism and the introduction of inhalation anaesthesia to

early Victorian Britain, Social History of Medicine, 4 (1991): 1-27.
225
-Bibliografia-
Whorton, James C., Crusaders for fitness: the history of American health reformers, Princeton,
Princeton University Press, 1982.
Van Wyhe, John, Phrenology and the Origins of Victorian Scientific Naturalism, London,
Ashgate, 2004.
, Was Phrenology a reform science? Towards a new generalization of phrenology.

, The authority of human nature: the Schdellehre of Franz Joseph Gall, British
Journal of History of Science, 35 (2002): 17-42.
Young, Robert M., Science, alienation and oppression, a R.C. Olby; G.N. Cantor; J.R.R.
Christie; M.J.S. Hodge (eds.), Companion to the History of Modern Science, London and New
York, Routledge, 1990.
, The historiographic and ideological contexts of the nineteenth-century debate on

Mans place in Nature, a Mikuls Teich, Robert Young (eds.), Changing Perspectives in the
History of Science. Essays in Honour of Joseph Needham, London, Heinemann, 1973.
, Mind, Brain and Adaptation in the Nineteenth Century, London, Oxford University
Press, 1970.
Zabala, Iris M., Masones, comuneros y carbonarios, Madrid, Siglo XXI, 1971.
226

Tese Catalão

Enviado por

Dados do documento

Título original

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Tese Catalão

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

TESI DOCTORAL

Una cincia de lhome, una cincia de la societat:

David Nofre Mateo

Director: Agust Nieto Galan

Eudald Canibell, Bibliografia Medical de Catalunya.

Llista dillustracions ................................................................................................. i

1. Una nova cincia arriba a Barcelona:

2. The usefulness of Phrenology:

3. Barcelona magnetitzada ......................................................................................... 77

5. Saber separar lo bueno de lo malo:

6. La frenologa indica el camino, no hay ms que seguirlo:

Conclusions finals: la fi de la frenologia i del magnetisme animal .................. 198

Bibliografia ............................................................................................................... 206

Els rgans frenolgics i les seves localitzacions segons J. C. Spurzheim p. 5

Caricatura dun magnetitzador p. 9

Retrat de Mari Cub i Soler p. 24

Escena de la bullanga de novembre de 1842 a Barcelona p. 29

Taula dels rgans frenolgics segons Mari Cub p. 32

Retrat de Jaume Balmes p. 37

Retrat de Joan Ma i Flaquer i la seva famlia p. 59

Taula de mesures de caps i cranis humans realitzada per Cub p. 63

Reproducci caricaturesca duna sessi de magnetisme p. 81

Dos productes frenolgics de cultura popular p. 110

Retrat de Franois-Joseph-Broussais p. 122

Motiu frenolgic a la Fisiologa del msico (1848) p. 125

Planxa del sistema de Gall en un text de fisiologia i anatomia p. 134

Retrat de Pere Mata p. 144

Retrat de Pere Felip Monlau p. 152

Retrat dAntoni Pujadas p. 162

Portada de El Eco de la Frenologa p. 172

Retrat de Narcs Monturiol p. 177

Material frenolgic usat per la Sociedad Frenolgica de Villanueva p. 187

Illustraci del Manual de Frenologa (1849) de Mag Pers i Ramona p. 189

Illustraci del programa deducaci de lescola Laboriosidad p. 204

Barcelona, 5 doctubre de 2005.

reconegut en la major part de la historiografia existent, ni tan sols en la ms recent.3 En

va caracteritzar el perode final de la Illustraci.9 Algunes daquestes prctiques, com la

De la physiologie de cerveau de Gall a la frenologia dSpurzheim i Combe

La frenologia t els seus orgens en les recerques que sobre lanatomia i la

rgans frenolgics i les seves localitzacions

La frenologia s molt probablement una de les prctiques alternatives ms

o la seva contribuci al procs de secularitzaci del pensament illustrat, sn aspectes

pels sectors conservadors com a transmissora de concepcions materialistes i, per tant,

Grcies en part als treballs de Gall i Spurzheim, a finals del XVIII es va

Caricatura dun magnetitzador. Font: Darnton (1968), p. 53.

Una presncia oblidada: frenologia, magnetisme animal i la historiografia espanyola

Entre els historiadors espanyols de la cincia i de la medicina, encara s molt

Psicolgica Organicista (1977).36 A diferncia daltres treballs, Domnech no limita el

Frenologia i magnetisme animal a Catalunya

Aquesta tesi t com a principal objectiu estudiar el procs de popularitzaci de la

Calbet i Camarasa tamb assenyala lexistncia duna revista frenolgica -El

parella, de criat, o, en general, sobre la manera de millorar el carcter, etc. Actuaven

la qual es discuteixen breument les nocions de cultura popular i de cincia popular, es

La frenologa, hija expsita por su ingrata madre la

Mag Pers i Ramona, Introduccin, Revista Frenolgica,

A la una de la tarde del jueves dos del prximo marzo,

El Papagayo, 25 de febrer de 1843, p. 2.

Larribada de Mari Cub a Barcelona procedent dels Estats Units, on shavia

qualsevol frenleg nord-americ. Entre daltres, destaquen les visites a presidis i

Els anys americans de Mari Cub: 1821-1842

anomenada Pavo Real com a professor de francs i espanyol de la tripulaci i deix

A Baltimore i Filadlfia hi residia una important comunitat sudamericana. De

col.legi densenyament secundari a lilla, Cub sinstal.l a La Habana i obr juntament