CULTIVADORA O CONREADORA

Una conreadora o cultivadora s un arreu agrcola equipat

amb dents metlliques adaptades per a fer diferents treballs de
preparaci del sl com sn els de la preparaci del llit de
sembra o colgar les restes orgniques com per exemple el
rostoll.
El sistema de llaurada de les conreadores pot ser lineal (amb
dents) o b rotatori (amb freses). Poden ser autopropulsades o
accionades per un tractor. N'hi ha de diverses mides els ms
grans s'utilitzen en l'agricultura extensiva i els ms petits en
jardineria i horts. Hi ha dues menes de conreadores :
conreadores pesants que es fan servir per colgar la
matria orgnica del terreny i en feines profundes.
conreadores lleugeres o vibrocultivadores utilitzades
per preparar el llit de sembra i que treballen a mitjana
fondria.
 SEGADORA MECNICA O DALLADORA

Una dalladora o segadora mecnica s una mquina

agrcola que s'usa exclusivament per segar fenc, palla o
civada, entre d'altres.
S'empra per a tallar i transportar els cultius en el cnic
recollector- batedor (amb la combinaci directa) o per a
la collocaci de la massa en rodets de debanar cnics
(per a la neteja separada).
Quan la segadora s'enganxa al tractor i a la turbina,
abans de segar es baixa el cos de la segadora, permetent
aix que sigui possible segar al ras de sl.
Hi ha molts tipus diferents en el mercat, encara que
actualment els ms utilitzats sn els models de tambor
amb quatre fulles i aproximadament 3 o 3,5 metres de
longitud.
 FUMIGADORA, ENSULFATORA O MQUINA
POLVORITZADORA

La polvoritzaci agrcola o atomitzaci es fa

amb maquinria que distribueix uns lquids que van a
parar a les plantes o al sl. Per assegurar la correcta
distribuci del producte que saplica es disposa de
diferents tipus de broquets, diferents pressions de
treball.
Mentre que en la polvoritzaci manual el lquid s
impulsat per la pressi generada en el dipsit i surt a
travs duna mnega connectada al broquet; en la
polvoritzaci mecanitzada en grans extensions, la
pressi del dipsit es distribueix per un conjunt de
broquets.
La polvoritzaci de productes es fa servir en
agricultura, horticultura, vergers, vinyets i forestals i
tant es fa per plaguicides com per fertilitzants.
 SEMBRADORA

En agricultura es denomina sembradora a una mquina destinada a

sembrar, antigament es solia fer amb una mena de snia arrossegada
per cavalleries, per en l'actualitat sn arrossegades per un tractor que
tamb mou el mecanisme interior.

La sembradora va ser "reinventada" el 1701 per l'agrnom Jethro

Tull.

La majoria d'aquestes mquines, davant dels tubs pels que es

distribueixen els grans, porten unes reixes que van obrint el solc en
qu es dipositen, i uns rodets o grades que els cobreixen desprs de
terra.

Existeixen diversos tipus:

A rajol
Monogr
Sembradores per sembra directa
Amb calaix per llavor, sense calaix, amb calaix per llavor ms
calaix per fertilitzant, etc.
 ARADA DE SUBSL O SUBSOLADOR

L 'arada de subsl o subsolador s una arada apta per

a treballar en sls ms profunds del normal.
Aquests sls necessiten ser remoguts i voltejats per
diferents motius:
Per a trencar la terra enduria i atapeda de la
superfcie i altres capes del sl.
Per a donar una major humitat i fertilitat al sl.

Hi ha diversos tipus d'arada de subsl, n'hi ha de

"lineals" i en forma en "V". La forma de l'arada i el
nombre de fulles depn de la potncia del tractor.
 CORR

El corr s un arreu utilitzat per aplanar la terra desprs

d'haver llaurat amb una arada.
L'acci d'aplanar la terra permet que la llavor sembrada
desprs de la llaurada entri en contacte amb la terra i es faci
ms rpida la germinaci. Tamb t l'acci de mantenir
humida la capa subsuperficial de la terra i s, per tant, un
mtode per estalviar aigua.
Els corrons antics eren cilindres de pedra massissa travessada
per una barra de ferro.
Els corrons moderns acostumen a ser metllics per tamb
n'hi ha de matria plstica i buits que s'omplen d'aigua en
utilitzar-los i que generalment es fan servir en el manteniment
de parcs i jardins.
Els corrons de discs estan formats per discs independents i
separats entre ells, i es caracteritzen per un pes elevat apte per
aprofundir en terrenys lleugers i sorrencs.
 RAMPINADORA O DIABLE

Una rampinadora o diable s una mquina agrcola

que recull, aireja i volteja el fenc o tamb la palla per tal
dassecar-les abans demmagatzemar-la, concretament
aquesta sutilitza per gavellar lalfals. La rampinadora
permet que el fenc evolucioni ms b i es millori la seva
aroma i color.
Aquesta mquina es compon de dos a vuit tups
(fresadores deix vertical) juxtaposades, provedes de
dents. Aquestes dents sn un tipus de rampins o
rampills. Les tups sn arrossegades per cardans en
sentits contraris de dues en dues. Serveix per estendre el
fenc per facilitar-ne i accelerar el seu assecament abans
de la recollida per en cap cas no serveix per a la palla
triturada a la sortida de la recollectora, ja que aquesta
ha de ser premsada perqu pugui servir de ja pels
animals.
 FORQUILLA MECNICA

Forquilla per a la manipulaci de bales rectangulars. s

la forma ms efica per a recollir-les i carregar-les en un
remolc o cami.
Porta 5 pues integrades en una pinta oscillant, la qual t
dues posicions, una la de treball i laltre per al transport.

Se subministra amb pues de 35 mm. de dimetre x 820

mm. de longitud, encara que tamb nhi ha de 1200 mm.
de longitud.
 TRACTOR

El tractor (del llat trahere tirar) s un vehicle

agrcola que s'utilitza per accionar altres eines com
l'arada, la recollectora, la segadora o el remolc. s
usual tamb fer-lo servir com a font de potncia.
El seu s ha possibilitat disminuir substancialment la m
d'obra al treball agrcola, aix com la mecanitzaci de
feines de crrega i tracci que tradicionalment es feien
amb animals com l'ase o el bou.
 REMOLC AUTOCARREGADOR

El remolc autocarregador dalfals t com a funci

principal la recollida del fenc o alfals fresc per a
empacar o per a lalimentaci directa del bestiar o per
portar a les deshidratadores dalfals.

Treballa el material prviament gavellat en fileres entre

les quals es fan passar les rodes del tractor que arrastra
el remolc.
FONTS
Viquipdia
Fichas tcnicas de maquinaria
Fotografies de la visita a la maquinria del Jordi Pedrs
Escola El Sitjar
Linyola
Cicle mitj / 2016-2017