Amazing Immune System Catala

Misteris sistema immunitari COB:coberta 07/10/2010 8:58 Pgina 1
Els misteris del sistema
Els misteris del sistema immunitari Compilat per la Societat Japonesa dImmunologia (JSI) Illustrat per Tomoko Ishikawa
Compilat per la Societat Japonesa dImmunologia (JSI)
Illustrat per Tomoko Ishikawa
La traducci a langls per Anjali Patel i la publicaci en angls ha estat possible
grcies al suport de la Federaci Europea de Societats dImmunologia (EFIS). immunitari
La publicaci en catal ha estat possible grcies a una collaboraci entre la Societat
Catalana dImmunologia (SCI), la European Federation of Immunological
Com protegeix el nostre cos
Societies (EFIS) i la Fundaci Dr. Antoni Esteve.
www.efis.org
www.sci.cat
www.esteve.org
Sistema immunitari 01_10 CAT:pagines inicials 06/10/2010 11:33 Pgina 1

immunitari

Editors: Japanese Society for Immunology i (per ordre alfabtic)
Hiroshi Kawamoto Research Centre for Allergy and Immunology, RIKEN

Sachiko Miyake National Institute of Neuroscience, National Centre of Neurology and Psychiatry
Masayuki Miyasaka Graduate School of Medicine, Osaka University
Toshiaki Ohteki Medical Research Institute, Tokyo
Medical and Dental University
Noriko Sorimachi Research Institute, International Medical Centre of Japan
Yousuke Takahama Institute for Genome Research, University of Tokushima
Shinsuke Taki Graduate School of Medicine, Shinshu University
Traducci a langls: Anjali Patel

Traducci al catal: Aura Muntasell, Mariona Pascal i Manel Juan, Societat Catalana dImmunologia
Revisi del catal: Marta Pagans
Traducci autoritzada al catal de ledici en angls:
Ttol de lobra: KARADA WO MAMORU MENEKI NO FUSHIGI
Ttol de l'obra
(edici anglesa): Your Amazing Immune System - How It Protects Your Body
Nom del propietari: YODOSHA Co., Ltd.
Propietari del copyright: The Japanese Society for Immunology
Illustracions: Tomoko Ishikawa
Enquadernaci: Takashi Ono

Yaruyaru Ya Honpo
Aquest llibre ha estat reprodut acuradament. No obstant aix, els Aquest llibre ha estat editat grcies a la collaboraci entre la Fun-
editors, els autors i leditorial no garantitzen que no hi hagi errors en daci Dr. Antoni Esteve i Addenda SCCL.
la informaci continguda en aquest llibre. Savisa als lectors que les
afirmacions, les dades, les illustracions, els detalls dels processos o
altres aspectes poden ser inexactes.
Maquetaci: Addenda
2009 European Federation of Immunological Societies (EFIS) Impressi: Addenda
Reservats tots els drets (inclosos els drets de traducci a altres llenges).
Dipsit legal: B-36.844-2010
No es permet la reproducci parcial o total daquest llibre en qualsevol
ISBN: 978-84-938163-0-8
mitj fotocpia, mecnic o qualsevol altre ni la transmissi o traduc-
ci a qualsevol altre idioma sense el perms escrit dEFIS o de la Societat
Japonesa dImmunologia. Els noms, marques, etc., que apareixen en Imprs a Catalunya, Espanya.
aquest llibre, encara que no sespecifiqui, estan protegits per la llei. Imprs en paper lliure dcid.
Prleg
Aquest llibre sha concebut per ajudar-vos a entendre ms b com funciona el

sistema immunitari. Lha compilat la Societat Japonesa dImmunologia, un grup
que du a terme recerca en el camp de la immunitat.
El sistema immunitari, o la manera com el nostre cos es defensa a si mateix de
microbis com els bacteris, est increblement ben organitzat. Com ms el
coneguis, ms entendrs que ns de fascinant aquest sistema. Est format per
milers de molcules i cllules que treballen plegades, coordinades estretament,
per protegir el cos dinvasors externs. s justament aquesta complexitat el que
porta algunes persones a pensar que el sistema immunitari s massa complicat
per entendrel. Nosaltres esperem que, amb la lectura daquest llibre, comenceu
a pensar: Ah, doncs s noms aix la immunologia? o Aix! Aix s com fun-
ciona! i que us animi a voler conixer ms b aquest tema.
La senyora Tomoko Ishikawa ha tingut lamabilitat de fer les illustracions.
Aquest llibre sencer es va crear grcies a la dedicaci i lentusiasme del doctor
Yousuke Takahama, en collaboraci amb membres del Comit per la Promoci
de lEducaci i del Comit dAssumptes Externs de la Societat Japonesa dIm-
munologia. La senyora Shinobu Yamashita del Departament dEdici de Yodosha
es va encarregar de fer-ne aquesta edici tan acurada. Moltes grcies a tots ells.
Finalment, us demano que si trobeu parts del llibre que se us fan difcils den-
tendre, ens ho feu saber. Ens agradaria utilitzar els vostres comentaris per mil-
lorar-lo encara ms. s, desprs de tot, un llibre que sha creat per a tots vos-
altres i magradaria saber qu en penseu.
Abril del 2008 Societat Japonesa dImmunologia

Masayuki Miyasaka
Prleg de la versi anglesa

Your Amazing Immune System:
How it Protects your Body
Cada dia el sistema immunitari et defensa incansablement dels milers de mi-

crobis que tenvolten i que et poden fer posar malalt. El teu sistema immunitari
fa la feina tan eficientment que tu ni tadones que treballa. Les vacunes activen
el teu sistema immunitari, preparant-lo per defensar el cos dels microbis amb
qu encara no ha estat en contacte. Normalment, les vacunes no provoquen ms
molstia que una punxada al bra o a la cuixa que de seguida soblida, per les
vacunes eviten que et posis greument malalt o, fins i tot, que moris duna malal-
tia determinada.
Avui molta gent pateix allrgies com ara lasma o lallrgia al pollen (febre del
fenc), o malalties autoimmunitries com lartritis reumatoide. Els que heu patit
aquestes malalties sabeu que de vegades el sistema immunitari t respostes ex-
cessivament agressives. No oblideu, per, que aquests problemes sn el resultat
duna resposta immunitria dirigida errniament que, en circumstncies nor-
mals, evita que esdevingueu presa de tots els agents infecciosos que us envolten.
Una mirada al que pot passar si el sistema immunitari falla tajudar a entendre
com ns dimportant per a la teva salut. Si haguessis crescut sense un sistema
immunitari funcional, no noms thaurien mancat les eines necessries per pro-
tegir-te dels microbis que tenvolten, sin que el teu cos tampoc tindria la capac-
itat de detectar i eliminar les cllules que deixessin de funcionar correctament.
La manca de control sobre aquestes cllules pot portar a desenvolupar cncer.
Els cientfics creuen que conixer ms b el sistema immunitari ens permetr
crear noves vacunes. Molts cientfics busquen una vacuna contra malalties in-
feccioses com la SIDA, que amenaa milions de persones, majoritriament en
els pasos en vies de desenvolupament. Mentre daltres proven dentendre quins
aspectes de la resposta immunitria sn els que no acaben de funcionar en el
cas de diverses malalties autoimmunitries i de les allrgies, i tamb per qu el
sistema immunitari, de vegades, perd en la lluita contra el cncer. Amb aquests
coneixements, els cientfics esperen poder crear, algun dia, vacunes efectives
contra les malalties autoimmunitries, les allrgies i el cncer, i de ms efectives
contra les malalties infeccioses.
Aquest llibre, titulat originalment Karada wo mamoru meneki no fushigi, el van

concebre i crear investigadors japonesos del camp de la immunologia. El va pu-
blicar la Societat Japonesa dImmunologia com a part de les seves activitats de
difusi per al Dia de la Immunologia 2008, amb lobjectiu de fer la immunologia
accessible al pblic. Reconeixent-hi una bona idea i un bon llibre, els investi-
gadors que treballen en immunologia a Europa van pensar que aquesta publi-
caci tamb seria dinters per als europeus. s per aquest motiu que lhem
tradut a langls per conscienciar de la importncia de la immunologia per a la
salut i la qualitat de vida.
La Federaci Europea de Societats dImmunologia (EFIS), lorganitzaci que
aglutina els immunlegs darreu dEuropa ha aportat els recursos econmics per
fer possible la traducci, la impressi i ledici electrnica daquest llibre. Anjali
Patel ha tingut lamabilitat de traduir-lo a langls i de participar en ledici. Ledi-
ci tamb ha comptat amb la collaboraci de Mary Louise Grossman. Moltes
grcies a totes dues per la seva dedicaci i esfor per ajudar-nos a realitzar aquest
projecte. En aquesta edici, diversos termes i expressions japonesos shan simpli-
ficat per arribar a ms lectors.
Sincerament, espero que trobeu interessant aquest llibre i que us ajudi a en-
tendre ms b el vostre sistema immunitari. Espero poder saber si us ha agra-
dat, o no. Els vostres suggeriments sn molt importants perqu aquest llibre
sha creat, sobretot, per a vosaltres.
Ms endavant tamb hi haur traduccions a altres llenges!
Juny del 2009 Federaci Europea de Societats dImmunologia

Stefan H. E. Kaufmann
Prleg de la versi catalana

Els misteris del sistema immunitari:
com protegeix el nostre cos
Si desprs dhaver fet el petit tast sobre immunologia que us proposa aquest lli-
bre, us hem ajudat a veure la importncia de la immunologia en la nostra vida i
el potencial daquesta cincia en la millora de la salut, lobjectiu de tot aquest tre-
ball de sntesi que shi guarda haur estat assolit. De fet, quan a travs de la Fede-
raci Europea de Societats dImmunologia (EFIS), que va impulsar la traducci
a langls, sens va oferir la possibilitat dadaptar-lo a la nostra llengua, la Soci-
etat Catalana dImmunologia (SCI) de seguida es va afegir a la iniciativa. Tot i
que la nostra societat s una entitat molt petita vam pensar que havem de tro-
bar la manera deditar aquest llibre per a la gent que empra la nostra llengua. Vol-
drem que la immunologia (la nostra cincia i especialitat tan poc desenvolupa-
da en mitjans a Catalunya en comparaci amb lentorn dels pasos europeus i
fins i tot en comparaci amb altres comunitats espanyoles com la de Madrid o
Andalusia) trobs en aquest llibre un vehicle per arribar al pblic que t com a
llengua prpia el catal.
Ms enll de limportant esfor dels tres traductors, cientfics del nostre pas,
que han fet aquesta feina amb illusi i altruisme, cal agrair lajut impagable de
la Fundaci Dr. Antoni Esteve sense la qual no hagus estat possible aquesta edi-
ci. En tot cas s ara feina de tots (comenant pels socis de lSCI) intentar da-
conseguir fer-ne la major distribuci possible per fer visible aquest treball.
Estem, doncs, davant dun esfor dun petit grup de gent que est convenu-
da que la immunologia s una eina important per a la nostra societat i esperem
que aquest llibre possibiliti un reconeixement de la importncia de la im-
munologia al major nombre de gent possible.
Gener del 2010 Societat Catalana dImmunologia (SCI)

Manel Juan
ndex
Prleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Prleg de la versi anglesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Prleg de la versi catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Part I La immunitat
1 Les bases del sistema immunitari
Qu fa el sistema immunitari? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Thas preguntat mai per qu no agafes la mateixa malaltia dos cops? . . . 14
En quina part del cos trobem el sistema immunitari? . . . . . . . . . . . . . . . . 16
Les diverses cllules del sistema immunitari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Tres maneres per destruir els patgens . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
2 Com funciona el sistema immunitari

Com diferencia els diversos patgens el sistema immunitari . . . . . . . . . . 22
Com reconeix els diferents microbis el sistema immunitari . . . . . . . . . . . . 26
Com recorda el sistema immunitari els patgens que ja sha trobat abans . . 28
3 On es produeixen les cllules del sistema immunitari

i on actuen
On es produeixen les cllules immunitries? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
On actuen les cllules immunitries i com hi arriben? . . . . . . . . . . . . . . . 32
Com sorienten les cllules immunitries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Com sajuden entre si les cllules immunitries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Com sautoregula el sistema immunitari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
Com s que el sistema immunitari no ataca el cos ni el menjar que ingerim . 40
Part II Les malalties

1 La lluita contra les malalties infeccioses
Els patgens . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Quins tipus de malalties infeccioses hi ha? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
Qu s la SIDA? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Pots evitar agafar la grip aviria? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
Com ens ajuden les vacunes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
2 Les malalties autoimmunitries

Qu s una malaltia autoimmunitria? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
Quins tipus de malalties autoimmunitries hi ha? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
Lartritis reumatoide i el seu tractament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
3 Les allrgies tamb sn reaccions immunitries

Qu s una allrgia? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
Fins i tot aquests elements causen allrgies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Com sorigina lasma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
Es pot curar la rinoconjuntivitis allrgica o febre del fenc? . . . . . . . . . . . . 66
4 Es pot utilitzar la immunologia per curar el cncer?

Qu s el cncer? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
Com actua el sistema immunitari contra el cncer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
El tractament del cncer amb immunoterpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
Comentari final a ledici japonesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

Sistema immunitari 11_42 partI CAT:part I 06/10/2010 11:37 Pgina 11
Part I
La immunitat
Les bases del sistema immunitari
Qu fa el sistema immunitari?
Saps qu s el sistema immunitari?

Saps en quina part del cos es troba?
Que saps qu fa?
Quan et trobes b, no penses

gaire en el sistema immunitari, ni en
el que fa. Per qu et sembla que et passaria si
no en tinguessis?
Mirem-nos-ho! Aproximadament un de cada cent

mil nadons neix sense cap mena dimmunitat.
Aquesta malaltia es coneix amb un nom fora llarg
i complicat: immunodeficincia combinada greu o
SCID. Els nens que neixen amb aquesta malaltia no Immunodeficincia
tenen cap de les proteccions contra els patgens combinada greu
que tenen els nens sans.
Els patgens sn els microbis com els bacteris,
els virus i els fongs que ens poden fer posar malalts.
Per aquesta ra els nadons que tenen SCID patei-
100.000
xen malalties infeccioses.
12
D A
Sl Segur que ja has sentit parlar duna malaltia
anomenada SIDA. La SIDA fa que el cos perdi la
immunitat i el deixa incapa de defensar-se da-
vant de molts tipus de microbis.
VlH La SIDA deixa fora de combat el sistema im-

munitari.
Hi ha tota mena de microbis

surant per laire.
Ara ja et deus haver adonat que si haguessis nascut

sense cap immunitat o si el teu sistema immunitari ha-
gus parat de funcionar, estaries a la merc de microbis
dels quals el teu cos et protegiria en una situaci normal.
O sigui, que ja ho veus, potser sembla que el teu siste-
ma immunitari no fa gran cosa, per, de fet, et protegeix
nit i dia.
13
Thas preguntat mai per qu no agafes la

mateixa malaltia dos cops?
Quan els microbis tentren al cos, tens el que es diu una infecci. Normal-
ment, quan tens una infecci, tens febre i diarrea. Tot i aix, desprs de re-
posar uns quants dies, normalment, thauries de trobar ms b.
Has dagrair al teu sistema immunitari aquesta recuperaci. Per aix no
s lnic que fa per tu el sistema immunitari.
infecci
virus
Estic segur que has sentit dir frases com:

Jo ja he passat les galteres, o sigui que no
mhauria de passar res, o Aquest any ja he
passat la grip, o sigui que no la tornar a aga-
far. El que la gent vol dir s que si un pato-
gen concret et fa posar malalt i et recuperes,
aleshores no tornars a agafar la mateixa ma-
laltia una altra vegada.
Aquesta s una altra funci important del
sistema immunitari.
El teu sistema immunitari recorda tots

els patgens que than infectat, de ma-
nera que, si hi tornessis a entrar en con-
tacte, no et posaries malalt.
14
Memria
immunitria
Els experts anomenen aquesta habilitat memria

immunitria.
Tot i que la memria immunitria evita que et po-
sis malalt amb el mateix tipus de patogen una altra
vegada, no et pot ajudar si tinfectes amb un pato-
gen nou. Amb cada nova infecci, el sistema immu-
nitari ha de comenar de zero per recordar el pato-
gen que lha causat.
Cada dia tots nosaltres ens creuem amb milers de
microbis. Quan serem adults, el nostre sistema im-
munitari ja haur tingut loportunitat de recordar-ne
una quantitat increble. Les vacunes que reps de pe-
tit safegeixen al nombre de microbis que el teu cos
reconeix. Aquestes vacunes contenen patgens afe-
blits de manera que el cos shi torna immune sense
que thagis de posar malalt.
El mot vacuna deriva de la paraula vaca. Et deus preguntar

qu tenen a veure les vacunes i les vaques. B, Edward Jenner
va descobrir la vacunaci quan va demostrar que en injectar a
la gent el virus de la verola vacuna, els protegia duna malaltia
mortal anomenada verola humana.
15
En quina part del cos trobem el sistema

immunitari?
Els nostres cossos estan fets dunitats petitssimes anomenades cllules, tan
petites que no es poden veure a ull nu. A tot el cos hi ha una varietat de cllules
increble, i cada tipus realitza una funci determinada. El sistema immunitari
tamb est format per cllules especialitzades. Aquestes cllules sanomenen
cllules immunitries.
Tenim la sang vermella perqu cont moltssims glbuls vermells

o eritrcits. Tot i aix, tamb cont glbuls blancs o leuccits. I sn
aquests glbuls blancs els que funcionen com una part del sistema
immunitari.
Com que la sang

circula per tot el cos,
els glbuls blancs tamb sn presents
a tot arreu. De manera que la resposta a la pregunta s que pots
trobar el sistema immunitari pertot arreu del cos. No obstant aix,
hi ha llocs del cos on els glbuls blancs estan ms concentrats.
Aquests llocs sn els ganglis limftics i la melsa. Sn importants per-
qu sn els llocs des don el sistema immunitari entra en funciona-
ment quan tens una infecci. Ms endavant ja texplicarem amb ms
detall qu fan els ganglis limftics i la melsa.
16
Ostres!
Hola!
melsa
Glbul blanc =
cllula immunitria
Hem dit que els glbuls blancs es poden tro-

bar arreu del cos i aix comprn aquelles parts
que entren en contacte amb el mn exterior a
travs del menjar o laire s a dir, la boca, el
nas, els pulmons, lestmac i els intestins. A la
pell tamb hi ha molts glbuls blancs. s un lloc
clau on poden eliminar qualsevol microbi que
entra al cos.
17
Les diverses cllules del sistema

immunitari
Ara farem un cop dull a algunes de les cllules que constitueixen el sistema immunita-
ri (recorda que aquestes cllules sn els glbuls blancs presents a la sang).
neutrfil Si et fas mal i et fas un tall a la pell, et poden entrar

microbis al cos a travs de la ferida. Quan aix pas-
sa, els neutrfils, un grup de glbuls blancs que sem-
pre es troben presents a la sang, migren cap al lloc
de la ferida per destruir els microbis.
macrfag
Un altre tipus de glbul blanc

s el macrfag, que destrueix
els patgens menjant-sels di-
rectament. Trobars macrfags
als pulmons, al fetge, a la pell, a
lestmac i als intestins.
Les cllules immunitries

sn tan petites que cal un
microscopi per veure-les.
18
Els limfcits sn un altre tipus de glbuls blancs, i sn els membres ms pe-

tits de la famlia. Poden fer menys duna centsima de millmetre o 10 micres.
Si els miressis amb el microscopi, et semblarien tots iguals. Per si investi-
guessis una mica ms, descobriries que nhi ha de diferents tipus, cada un amb
una funci especialitzada.
Un dels tipus de limfcits que descobriries seria el limf-

limfcit B
cit B o cllula B. Els limfcits B produeixen unes eines es-
pecials anomenades anticossos que suneixen al patogen i
ajuden el sistema immunitari a destruir-lo. Tamb hi ha
altres limfcits: els limfcits T collaboradors i els
limfcits T citotxics. Els limfcits T collaboradors
ajuden els limfcits B a produir anticossos i aug-
menten la capacitat dels macrfags per atacar els
patgens. Els limfcits T citotxics sn els limfcits
ms ferotges de la famlia dels glbuls blancs. Eli-
minen qualsevol cllula que hagi estat infectada
limfcit T per un virus.
limfcit T collaborador
citotxic
Les cllules dendrtiques sn un altre tipus important

de glbuls blancs. Aquesta cllula es diu aix perqu t
braos que recorden les branques dun arbre (dendron vol
dir arbre en grec). Quan els microbis entren al cos, sn
les cllules dendrtiques les que anuncien als limfcits T
collaboradors quin tipus de patogen ha entrat i quina s la
millor estratgia per eliminar-lo.
Ara ja sabem que els diversos tipus de glbuls blancs es troben
concentrats en diferents zones del cos (melsa i ganglis limftics).
cllula Tamb sabem que si b tots tenen funcions diferents, treballen plegats
dendrtica per protegir el cos.
En els humans, la lletra B del limfcit B fa referncia

a la paraula moll de l'os, en angls bone marrow,
que s on es produeixen aquestes cllules. Tamb fa
referncia a la bossa de Fabrici, que s on es generen
aquestes cllules en els ocells. La lletra T del limfcit T
prov de la paraula timus, que s lrgan on es formen
aquestes cllules.
19
Tres maneres per destruir els patgens
Ara ens mirarem una mica ms com defensen el cos dels patgens els glbuls blancs.
neutrfil
bacteri
1 Empassant-sels sencers
Els neutrfils i els macrfags sempas-
sen els patgens sencers, especialment
els bacteris. Aquestes limfcits tamb
poden matar els bacteris que shan em- macrfag
passat trencant-los en bocins petits.
Ostres!
Atacal! limfcit T citotxic
2 Matant les cllules

infectades
elimina
Les cllules infectades per un virus
virus sn un perill per al cos i shan
deliminar rpidament. Aqu s Adu!
on els limfcits T citotxics en-
tren en joc. Els limfcits T citot- mor
xics troben les cllules infectades
i les eliminen, aturant aix la dis- cllula infectada
pel virus
seminaci dels virus que sestan
multiplicant molt de pressa dins
daquestes cllules.
20
virus amb un
antics unit
limfcit B
limfcit B
antics
bacteri
Ai! toxina
bacteriana
3 Recobrint-los danticossos
Un cop dins del cos, els bacteris a ms de multiplicar-se,
bacteri amb un
antics enganxat tamb produeixen substncies qumiques que sn nocives
per al cos i que es diuen toxines bacterianes. Perqu les toxi-
nes no puguin actuar, els limfcits B les inactiven mitjanant
unes eines anomenades anticossos. Els anticossos tamb
poden atacar directament els virus impedint-los lentrada a
les cllules. I si els virus no poden entrar a les cllules no es
poden multiplicar.
Els anticossos tenen una altra tasca important. Sadherei-
macrfag xen directament als bacteris per marcar-los com a menjar per
als macrfags. Ja hem aprs que els macrfags sempassen
els bacteris, per sn molt ms eficaos quan els bacteris es-
tan recoberts danticossos. Els anticossos viatgen per tot el
cos a travs de la sang. Aix vol dir que els anticossos poden
arribar rpidament a qualsevol part del cos on hi hagi una in-
fecci per enfrontar-se al patogen.
Ep, teniu ms
gana?
21
Com funciona el sistema immunitari
Com diferencia els diversos patgens

el sistema immunitari
El sistema immunitari pot identificar el patogen que ha infectat el
cos i decidir quines sn les eines ms adequades per contraatacar-
lo. Abans hem aprs que grcies a la memria immunitria, la gent
que ha passat les galteres una vegada no les pot tornar a passar. Per
aquest fet no impediria que patissin alguna altra malaltia, com el xa-
rampi. Les cllules del sistema immunitari distingeixen el virus de
les galteres del virus del xarampi perqu els memoritzen com a
dues coses completament diferents.
Aquesta propietat del sistema immunitari es coneix amb un nom
ben complicat: especificitat antignica.
Per com sho fa el sistema immunitari per identificar els diferents patgens?
La tasca de distingir els diferents patgens co-

rrespon als limfcits. Tant els limfcits T com els
limfcits B tenen unes eines especials que reco-
breixen tota la superfcie de la cllula i que els
orifici permeten distingir els patgens. Aquestes eines
sanomenen receptors antignics i semblen bas-
tons minsculs amb uns petits forats als extrems.
receptor Alguns daquests forats tenen la forma exacta
antignic per encaixar amb el virus del xarampi, mentre
que daltres estan fets per encaixar noms amb
el virus de les galteres o amb algun altre patogen.
limfcit B El sistema immunitari sabr si un patogen ha en-
trat prviament al cos, identificant-lo, en funci
de si encaixa en els receptors antignics dalgu-
na de les seves cllules.
22
patogen
Correcte
Hi No
encaixa coincideixen
..
.
Receptor antignic
clic
No hi
Perfecte! va b
..
.
Has provat aquest? Hi encaixa!
23
Tant els limfcits T com els B tenen receptors

antignics que reconeixen els diferents patgens,
per tenen formes i funcions una mica diferents.
Els receptors antignics dels limfcits B sassem-
blen a la lletra Y i tenen un orifici a lextrem de
cada bra.
En canvi, els receptors dels limfcits T semblen bastons i noms

tenen un forat a lextrem.
Abans them explicat que els limfcits B eliminen els patgens

mitjanant la producci danticossos que els recobreixen.
De fet, aquests anticossos semblen com receptors anti-

gnics que shaguessin desprs de la cllula per la base de la
tija. Els forats daquests anticossos tenen exactament la ma-
teixa forma que els orificis dels receptors dels limfcits B.
Si agafes les galteres, noms produiran anticos-
sos aquells limfcits B que tenen receptors an-
tignics especfics per al virus de les galteres, ja
que seran els nics anticossos que es podran ad-
herir al virus. No tindria sentit que, en aquest cas,
els limfcits B produssin anticossos que es po-
guessin adherir al virus del xarampi, per exemple.
O sigui que ja ho veus, el sistema immunitari s
molt intelligent.
limfcit B
24
Al contrari que els anticossos, els receptors antignics dels limfcits T no es poden ad-
herir als patgens sense ajut.
s aqu on les cllules dendrtiques, que them presentat abans, tenen un paper important.
Les cllules dendrtiques netegen el cos de patgens mitjanant dos mecanismes diferents.
O b sempassen els patgens directament, o b sempassen altres cllules que han
infectat els patgens. Desprs dhaver-sels empassat, les cllules dendrtiques
seleccionen curosament diferents trossets o peces daquests patgens
per exposar-los en unes plataformes que recobreixen la superfcie
de les cllules dendrtiques. Presentant-los daquesta ma- limfcit T
nera, els fragments dels patgens actuen com a se- collaborador
nyals per als limfcits T dient-los: Ep, mireu!
Ens ha infectat aquest microbi.
El fet densenyar quin microbi ha causat

la infecci es coneix com a presenta-
ci antignica.
Com que les peces dels dife-

rents virus, com el del xaram-
pi o el de les galteres, tenen
formes diferents, un limfcit T
pot saber exactament quin vi-
rus ha infectat el cos.
Un cop les cllules dendrti-
ques han presentat lantigen,
els limfcits T el poden identificar i
fer la seva feina.
Avisen les altres cllules del sistema immunitari i els ex-
pliquen a quin patogen senfronten. Aleshores el sistema immunitari cllula
ja pot comenar a atacar els microbis que viuen i es multipliquen dins dendrtica
les cllules del cos.
La plataforma que hem descrit aqu sanomena: complex dhistocompatibilitat principal, o MHC. Es diu
aix perqu determina com saccepta o es rebutja un rgan o teixit trasplantat en un cos. Histo vol dir
teixit en llat. Conixer ms b el funcionament de lMHC s fonamental per avanar en la medicina
de trasplantaments o en els tractaments amb cllules mare en les malalties degeneratives.
25
Com reconeix els diferents

microbis el sistema immunitari
Hem aprs que cada limfcit t un nic tipus de receptor antignic. Per
tant, quan agafes les galteres, noms els limfcits amb receptors antignics
especfics per al virus de les galteres el detectaran. Les cllules preparades
per detectar altres microbis no li faran cas. Per a nosaltres ens envolten mi-
lions i milions de microbis diferents. Evidentment, el cos necessita una quan-
titat enorme de limfcits diferents per protegir-se.
Per sort, els t. Si miressis quants receptors antignics tenen els ssers humans, descobriries
que nhi ha ms de 10 mil milions de diferents! s a dir: 10.000.000.000. Amb tants receptors
diferents, al cos hi haur almenys un limfcit que pugui reconixer el patogen que hi entri. Amb
tots aquests limfcits treballant conjuntament, el sistema immunitari pot defensar el cos duna
varietat enorme de patgens.
Gens I com sho fa el cos per fabricar tants tipus de re-

ceptors antignics diferents?
pare mare
Els pares ens passen entre 30.000 i 40.000 gens, i

tots aquests gens junts formen el genoma. Dins del
nostre genoma hi ha els gens per fer les diferents
parts del cos com ara els msculs, els ossos i els
rgans. Tamb hi ha els gens per fer els receptors
antignics.
El genoma
s per tot
el cos
26 jo
Normalment diem que un gen fa una part del cos, per amb els receptors antignics no s
aix. Els gens que els formen estan separats en diferents segments com les peces dun trenca-
closques. I s noms dins dels limfcits on aquestes peces es poden combinar de diferents ma-
neres per a produir tots els receptors antignics.
Dels centenars de peces de trencaclosques disponi-

bles, un limfcit en selecciona dues o tres i les combina. pu
El limfcit pot combinar aquestes peces de moltes mane-
res diferents, i com que quan les peces senllacen, sovint
ho fan de manera inexacta, es pot produir un nombre ex-
traordinari de receptors antignics diferents. z
le
27
Com recorda el sistema immunitari els patgens virus

que ja sha trobat abans
Hola!
limfcit B
Els limfcits recorden els patgens que ja

shan trobat alguna vegada.
1a vegada
La primera vegada que un limfcit B es tro-
ba amb un patogen triga ms duna setma-
na a produir anticossos contra aquest pato-
2a vegada
gen. Durant aquest temps el limfcit B es
transforma en una cllula capa de produir
grans quantitats danticossos. De tota ma-
nera, no tots els limfcits B es converteixen limfcit B
en cllules productores danticossos. Al- de memria
guns limfcits B tenen la funci de recordar
el nou patogen. Aquests limfcits B sels co-
neix com a limfcits B de memria.
Quan un limfcit B de memria es troba una altra vega-

da el patogen que ha de recordar, comena a actuar im-
mediatament i produeix quantitats formidables danticos-
sos en pocs dies.
Els limfcits de memria, a ms de produir anticossos
ms de pressa, tamb fan anticossos de ms bona quali-
tat que els limfcits B que es troben amb el patogen per primera vegada. Aquests
sper anticossos poden unir-se a les toxines bacterianes amb ms fora, i tamb
sn millors a lhora dassenyalar els bacteris perqu els macrfags els trobin i sels
mengin.
28
nims!
antics normal
Encara trigarem
una setmana
Els limfcits T tamb tenen mem-

ria. Els limfcits T collaboradors i els
limfcits T citotxics normalment
noms viatgen pel cos vigilant-lo.
sper antics
Quan es troben un patogen, els lim-
fcits T amb receptors antignics que
reconeixen lantigen es comencen a
dividir rpidament i es preparen per
entrar en acci. Aquest procs tarda
una setmana. Durant aquest temps,
Que alguns dels limfcits T collaboradors
Un parell de dies
rpids!
i prou es transformen en limfcits T de me-
mria. I si es tornen a trobar amb el
mateix patogen, ja estan preparats per
comenar a actuar immediatament.
Daquesta manera la gent que es recupera de les galteres t una gran quanti-
tat de limfcits T i B de memria que reconeixen noms aquest virus. Daltra
banda, la gent que sha recuperat de qualsevol altra infecci tindr grans quan-
titats de noms aquells limfcits T i B de memria que identifiquen els pat-
gens especfics amb qu han estat en contacte.
29
os
moll de los
Caram!
neutr
timus
limfcit T citotxic
30
On es produeixen les cllules del sistema

immunitari i on actuen
On es produeixen les cllules

immunitries?
cllula dendrtica
Totes les cllules immunitries sn glbuls blancs,

i es produeixen als ossos. Els ossos sn molt durs,
per tenen un nucli tou i esponjs anomenat moll
de los. Els glbuls sanguinis, els fan unes cllules
macrfag especials del moll de los que tenen un nom compli-
cadssim: cllules pluripotents hematopotiques.
Una sola daquestes cllules pot fer un nombre illi-
neutrfil mitat de qualsevol tipus de cllula immunitria.
Com els glbuls vermells i les plaquetes, la majoria de les cllu-

les immunitries com els neutrfils, els limfcits B i els macr-
fags es produeixen al moll de los. Els limfcits T sn els nics que
sn diferents. Es produeixen en un rgan especial, proper al cor,
anomenat timus. Les cllules pluripotents hematopotiques que
estan destinades a convertir-se en limfcits T sen van cap a
aquest rgan per madurar-hi.
A travs dels vasos sanguinis les cllules immunitries acaba-

des de produir passen a la circulaci des del moll de los o el ti-
mus. Llavors les cllules migren als ganglis limftics i a la melsa
els llocs on sestableix la resposta immunitria per comenar
limfcit B la seva feina.
Com s que es diu aix el timus? Hi ha gent que creu que

s perqu el timus de vaca, que de vegades es fa servir per
cuinar, fa la mateixa olor que el tim o farigola.
31
On actuen les cllules immunitries

i com hi arriben?
Les cllules immunitries produdes al moll de los i al timus

viatgen per tot el cos, vigilant-lo. Des del cap fins als dits del peu,
on sigui que hi hagi una infecci, les cllules immunitries hi
van corrent, all acaben amb el microbi i en conseqncia ens
protegeixen.
gangli
limftic Mira
quants ganglis
vas limftics!
limftic
Aix s
la melsa
Les cllules immunitries viatgen per

tot el cos utilitzant els vasos sanguinis o
b unes vies reservades a les cllules im-
munitries que es diuen vasos limftics. Igual
que els vasos sanguinis, els vasos limftics
formen una xarxa per tot el cos. Reparti-
des al llarg dels vasos limftics hi ha unes parades
anomenades ganglis limftics. En aquests ganglis
les cllules immunitries que viatgen pels vasos
gangli limftic
limftics i vasos sanguinis es poden reunir en
grans quantitats. Les cllules immunitries
que viatgen per la sang es reuneixen a la
melsa, que trobem a labdomen. vas limftic
32
A la melsa i als ganglis limftics s on les

cllules del sistema immunitari es troben.
Abans hem aprs que cada una de les
cllules immunitries t una funci molt especfi-
ca. Per com que el cos t un gran nombre de cllu-
les immunitries, i totes sintercanvien informaci i
treballen juntes, el sistema immunitari pot defensar
el cos dels microbis. Els ganglis limftics i la melsa
proporcionen a les cllules immunitries el lloc per
reunir-se i intercanviar informaci. Tamb s on es
produeixen els anticossos i on sactiven els limfcits
T citotxics.
Lltima vegada que et vas refredar, vas tenir mal de
coll i et vas notar uns bonyets al coll? Aquests bonys
sn els ganglis limftics. Set van inflar perqu
a dins va ser on les cllules immunit-
ries es van enfrontar al virus del
refredat, prop del nas i de
la boca per on va entrar.
No s gens freqent per hi ha persones que neixen sense melsa.

Quan sinfecten pel nas o per la boca, poden iniciar una resposta
immunitria apropiada contra el microbi. Per si per exemple es
fan un tall i sinfecten a travs de la sang, aleshores no sn capaces
de fer una resposta immunitria efectiva. Per aix aquestes per-
sones pateixen ms daquest tipus dinfeccions.
vas sanguini
33
Hem comentat que les cllules immunitries utilitzen la sang

i els vasos limftics per patrullar pel cos. Per com troben el
cam cap als ganglis limftics, aquestes cllules? I, quan hi ha
una infecci, com sho fan per trobar exactament el lloc per on
els patgens han envat el cos?
Com sorienten les cllules immunitries

Les cllules del sistema immunitari
troben els ganglis limftics perqu els
ganglis produeixen unes molcules que
funcionen com uns rtols que anuncien:
Aix s un gangli limftic. Les cllules
immunitries que circulen pel cos es tro-
ben aquests senyals, els identifiquen i res-
ponen entrant als ganglis.
toms
mol-
cula
* Les molcules sn grups dtoms. Sn les unitats ms petites
en qu pots dividir les substncies i encara reconixer qu sn
a partir de les seves caracterstiques fsiques i qumiques.
34
Durant una infecci, les cllules dendrtiques, a ms

de dir als limfcits T quin microbi ns la causa, tamb
alliberen molcules de senyalitzaci que alerten el seu
entorn de la infecci. Les cllules immunitries que
passen per la sang i els vasos limftics propers
responen a aquestes molcules migrant al lloc
de la infecci i atacant els microbis.
Les molcules de senyalitzaci localit-

zades a les superfcies cellulars sano-
menen molcules dadhesi. Aquestes
molcules permeten que les cllules im-
munitries spiguen exactament on es
gangli
limftic troben. Les cllules alliberen unes altres
molcules de senyalitzaci, anomena-
des quimiotctiques, que poden des-
plaar-se a una certa distncia per convi-
dar altres cllules immunitries que es
troben durant el viatge. s com una bo-
tiga que tintenta cridar latenci posant
un cartell ben gran (molcules dadhe-
si) a la porta i t gent (quimiotctics) a
lentrada que et conviden a entrar.
Benvinguts!
ENTRADA
SENTRA
PER AQU!
Endavant!
molcula dadhesi quimiotctics
Les quimiocines sn un grup ben conegut de quimiotctics.

Les persones que no poden produir molcules dadhesi no poden
desenvolupar una resposta immunitria adequada perqu els seus
limfcits tenen dificultats per entrar als ganglis limftics.
35
Com sajuden entre si les cllules immunitries
Les cllules immunitries utilitzen un ampli ventall

de molcules per intercanviar informaci als ganglis
limftics, i a qualsevol altre lloc on es trobin.
Les molcules que les cllules immunit-

ries utilitzen normalment per comunicar-se
sanomenen citocines. Les citocines fan com limfcit T collaborador
de cartes i permeten a les cllules del siste-
ma immunitari enviar-se informaci de luna
a laltra, encara que estiguin molt separades.
No obstant aix, a diferncia de

les cartes reals, a les citocines no
cal posar-los una adrea perqu
les entreguin a la destinaci correc-
ta. Les citocines tenen formes di-
ferents, i noms aquelles cllules
immunitries que tinguin la bstia
limfcit B
amb la forma corresponent les po-
den rebre (com una pea quadra-
da que noms pot passar per un
forat quadrat). Aquesta bstia sa-
nomena receptor de citocina i s limfcit T citotxic
diferent dun receptor antignic.
36
Algunes citocines envien ordres com ara Desperteu-

vos! o Dividiu-vos! a les cllules. Mentre que altres
Em sembla que citocines diuen a les cllules que frenin i descansin o
han rebut el b que sautodestrueixin. Quan les cllules llegeixen
missatge un missatge que els mana que actun, algunes respo-
nen posant-se a treballar com formiguetes. Segons la
situaci, per, daltres responen morint a lacte.
En enviar missatges mitjanant les citocines, les cllules im-

munitries sn capaces de construir una xarxa dinformaci molt
sofisticada. Com la gent que utilitza els telfons mbils i el correu
electrnic per comunicar-se amb tothom que no tinguin al costat,
les cllules immunitries continuen comunicant-se entre si mit-
janant la xarxa de citocines mentre circulen per tot el cos per
protegir-lo.
Hola! Xarxa
Que hi ha
alg?
S, et
sento
Els investigadors han descobert bastants tipus diferents de citocines. Un tipus, linterfer, es va fer molt
fams quan els metges el van comenar a fer servir per al tractament del cncer i de lhepatitis C. Lin-
terfer ajuda les cllules immunitries del nostre cos a comunicar-se.
37
Com sautoregula el sistema

immunitari
limfcit T regulador
Latac que les cllules immunitries duen a terme per alliberar lorganisme dels patgens
sanomena resposta immunitria.
Hores dara, segurament ja et deus haver adonat que tindries un problema si el teu siste-
ma immunitari no inicis una resposta quan ho necessitessis. De tota manera, seria igual
de dolent si respongus per qualsevol coseta. El que et cal s una resposta immunitria que
reaccioni quan calgui i tal com calgui. La febre que tagafa quan tens un refredat, la causa la
resposta immunitria, per pensa qu passaria si la febre no baixs fins i tot desprs dha-
ver eliminat el virus.
El sistema immunitari t diverses maneres daturar linici duna resposta exagerada. Dis-
posa de molcules i de cllules que tenen la tasca dinhibir la resposta immunitria. Una
cllula que est especialitzada en aquesta tasca s el limfcit T regulador.
38
El sistema immunitari, a ms dinterrompre una resposta que ja est iniciada, tamb

pot impedir que se ninici una dinnecessria. Els receptors antignics dels limfcits
sn molt sensibles i poden detectar senyals molt febles. De tota manera, quan les
cllules reben un senyal dbil, es mantenen a punt per sesperen. Noms quan re-
ben un senyal fort causat per una infecci entren en acci.
El sistema immunitari proporciona a lorganisme un sistema de defensa extremada-
ment fiable. El tripulen cllules especialitzades, i est equipat amb un sistema de co-
municacions sofisticat i armat amb eines com els anticossos. Ara ja saps que el siste-
ma immunitari t un seguit de mesures de seguretat que vetllen perqu no sinici cap
resposta innecessria, ni es perjudiqui el cos en utilitzar ms fora de la necessria.
39
Com s que el sistema immunitari no

ataca el cos ni el menjar que ingerim
Cada dia tentren al cos un munt de coses a banda dels microbis. Des
del punt de vista del teu organisme, els aliments que menges o el mi-
li de microbis que se tinstallen als intestins es poden considerar in-
vasors. Per el sistema immunitari no es molesta a iniciar un atac con- SORTIDA
tra tot all que li passa per davant.
Tampoc no ataca el cos. El sistema immunitari accepta el propi cos,
s a dir, saccepta a si mateix, i coses que sn properes al cos per no
perilloses (p. e. el menjar). Aquesta
propietat del sistema immunitari
sanomena tolerncia prpia.
Sha mort clic
timus clic
S. Sesperen
perqu els
analitzin
Mira
quina
cua!
limfcit T
40
Aix, doncs, anem a descobrir primer per qu el cos no sata-

ca a si mateix.
Recordes que them explicat que els limfcits B i els limfcits

T tenen ms de 10 mil milions receptors antignics diferents?
Amb tants tipus, hi podria haver algun receptor antignic que
encaixs amb algun antigen propi de lorganisme. Si un limf-
cit amb un receptor antignic daquests entrs a la sang, la
Benvinguts! cllula comenaria a atacar el cos i seria un desastre.
Perqu aix no succeeixi, els limfcits passen un control per

veure si el seu receptor antignic s capa de reconixer els
antgens propis del cos abans dentrar a la circulaci sangu-
nia. Amb els limfcits B aquest control es fa al moll de los.
Amb els limfcits T, es fa al timus. Les cllules que tenen re-
ceptors antignics perillosos, es destrueixen a lacte.
Malgrat tot, si alguns daquests limfcits perillosos aconse-

Oh, sha
guissin passar aquests punts de control i comencessin a circu-
mort...
lar per tot el cos, encara no estaria tot perdut. Aquells mecanis-
mes que them explicat abans els que aturen les respostes im-
munitries innecessries sencarregarien daquestes cllules.
Per al menjar que ingereixes i per a tots aquells microbis be-

neficiosos que viuen a lestmac i a lintest, el sistema immu-
nitari t mecanismes especials que li permeten tolerar-los.
41
Sistema immunitari 43_80 partII CAT:part II 18/10/2010 11:10 Pgina 43
Part II
Les malalties
La lluita contra les malalties infeccioses
Els patgens
Les malalties infeccioses sn causades per microorganismes invisibles que entren al cos i shi
multipliquen. La histria de la immunologia, que va comenar al segle XVIII quan Jenner va des-
cobrir les vacunes, s tamb la histria de la lluita contra les malalties infeccioses. Ls arreu
del mn de la vacuna que va descobrir Jenner va permetre eradicar la verola. Grcies a les ex-
cellents vacunes que shan creat des daleshores, estem protegits duna gran varietat de ma-
lalties infeccioses.
Els microorganismes que causen malalties infeccioses sanomenen patgens o, ms collo-
quialment, microbis. Els patgens comprenen, entre daltres, els bacteris i els virus. Els bacte-
ris sn unicellulars i mesuren pocs micrmetres. (1 micrmetre s 1/1000 de millmetre).
mm mm mm
Un virus s
1/ 1000 la mida virus
dun bacteri
cllula bacteri
Sn
minsculs!
La verola s una malaltia infecciosa causada pel virus de la verola. Si agafaves aquesta malaltia, arribaves
als 40C de febre i et quedava el cos recobert de pstules i butllofes. Molta gent moria per culpa daquesta
malaltia, per grcies a la vacuna de Jenner, ni una sola persona ha patit aquesta malaltia des de 1977.
Virus vol dir ver en llat. A la Grcia clssica, Hipcrates va utilitzar la paraula virus per parlar dun ver
que causa malaltia.
44
bacteri virus
Fora del cos

toxines
mucosa
Dins del cos
mort cellular
cncer
Com causen la malaltia els bacteris que tenvaeixen el cos?
Els bacteris produeixen toxines que destrueixen les cllules o les paralitzen. Tamb tenen to-
xines incorporades a les parets cellulars que poden causar febre, diarrea, o una baixada de la
pressi sangunia. A banda de les toxines, els bacteris tenen tot un arsenal darmes que et po-
den fer mal.
Els virus sn de cent a mil vegades ms petits que els bacteris i poden envair una gran varietat
de cllules. Un cop sn dins de les cllules es comencen a multiplicar rpidament. La infecci
viral pot fer descarrilar el funcionament normal de la cllula i fer que mori, o b pot fer que es
multipliqui de manera incontrolable i que es converteixi en una cllula cancerosa. Desprs de la
infecci, alguns tipus de virus es multipliquen lentament causant una infecci persistent. Men-
tre que altres deixen de multiplicar-se i causen el que es coneix com a infecci latent.
45
Quins tipus de malalties infeccioses hi ha?
ovelles
carboncle
pesta
puces
rates
rbia
gossos
Quina por!
46
Arreu del mn, hi ha moltes malalties que enca-

mosquits ra sn difcils de controlar. Entre les que ms pre-
ocupen hi ha, duna banda, les zoonosis, unes ma-
lalties causades per patgens que infecten tant els
animals com les persones; i les malalties emer-
malria gents, que es van identificar per primer cop a la
dcada dels setanta.
Les zoonosis causades per bacteris comprenen,

entre daltres, el carboncle de les cabres o les ove-
menjar
lles, la pesta de les puces que viuen a les rates, la
contaminat
tuberculosi de laire que ens envolta quan els ma-
salmonellosi lalts estosseguen, i la salmonellosi dels aliments
contaminats. Tamb comprenen malalties causa-
des per virus, com la grip, que s freqent a lhi-
vern, la rbia que agafes si et mossega un animal
infectat, i la malria o paludisme que pots con-
treure per la picada dun mosquit. Altres zoonosis,
les causen parsits.
grip
virus de la grip Les malalties emergents comprenen, entre dal-
tres, la SARS (Sndrome Respiratria Aguda Greu)
que causa un coronavirus nou; el virus dbola,
que s una febre hemorrgica que fa que et sagnin
els intestins i que mata entre el 50 i el 90% de les
persones que lagafen; la SIDA que s la malaltia
infecciosa que ms gent mata al mn occidental,
i la grip aviria, una malaltia que es podria con-
vertir en una pandmia, s a dir, una malaltia que
afecta moltssimes persones arreu del mn (com
la grip de 1918).
47
Qu s la SIDA?
limfcits T Si ests infectat pel VIH...
El virus de la immunodeficincia humana (VIH) s un virus que infecta els limfcits

T collaboradors i els destrueix. Com que tens menys limfcits T, el teu sistema im-
munitari queda debilitat i et pots posar malalt per culpa de microbis que no farien po-
sar malaltes persones sanes.
Quan passa aix, la persona t el que sanomena SIDA o Sndrome dImmunodefi-

cincia Adquirida. La sang i els lquids corporals encara contenen el virus VIH, de ma-
nera que les dones el poden passar als fills durant el part, i tant homes com dones el
poden transmetre durant les relacions sexuals.
48
Els cientfics creuen que el VIH es va desenvolupar a partir

del virus de la immunodeficincia dels ximpanzs que va mu-
tar fa uns quants centenars danys i es va tornar capa din-
fectar els humans. A finals del 2007 el nombre de persones in-
fectades pel VIH arreu del mn era de 30 milions. El seixanta
per cent de totes les persones infectades viu a lfrica subsa-
hariana.
La SIDA es desenvolupa
virus VIH
mort cellular
Tinfectes amb tota mena

de patgens
Es pot curar la SIDA? Malauradament no hi ha cap tractament encara que

pugui curar aquesta malaltia del tot. En aquests moments, les persones reben
un tractament amb una combinaci de tres o quatre frmacs diferents. Aquest
tractament redueix drsticament la quantitat de virus dins lorganisme, i ha
ajudat a reduir significativament el nombre de persones que moren de SIDA.
No obstant aix, les persones amb VIH que viuen en el mn subdesenvolu-
pat o en vies de desenvolupament no poden pagar-se aquests frmacs.
49
Pots evitar agafar la

grip aviria?
La influena aviria o grip aviria s
una malaltia que afecta els ocells. La causa el virus A dinfluena aviria. Abans
aquest virus noms passava docell a ocell, per el 1997 es va constatar el pri-
mer cas dinfecci docell a hum, causada per la soca H5N1 del virus. El 2007
ms de 300 persones darreu del mn shavien infectat, ms de dos teros van
morir. A les autoritats sanitries els preocupa que el virus pugui tornar a mutar
aviat i que pugui transmetres entre humans. Si aix succes, el virus podria pro-
vocar una pandmia. Ui, no!
virus de
la grip
La grip aviria s perillosa perqu mata una gran proporci de gent jove
sana amb un sistema immunitari que funciona correctament. No aca-
bem dentendre per qu passa, per s que sabem que quan una perso-
na agafa la grip aviria, el seu cos produeix quantitats enormes de cito-
cines i que les cllules immunitries ho arrasen tot.
50
citocina (carta)
macrfag
limfcit B
cllula
dendrtica
Com pots evitar agafar la grip aviria, doncs?

Ara mateix els cientfics creuen que la millor manera daturar la grip aviria se-
ria descobrir-ne una vacuna. bviament, la vacuna no pot consistir a agafar di-
rectament el virus de la grip aviria viu. Per tant, els investigadors ara intenten
crear una vacuna a partir de parts del virus de la grip. Daquesta manera podrien
presentar el virus al teu sistema immunitari sense que correguessis perill de po-
sar-te malalt. Evidentment abans caldria comprovar que la vacuna fos efica i no
fos nociva.
51
Com ens ajuden les vacunes

A la primera part daquest llibre, hem aprs que les vacunes ja shan
fet servir amb molt dxit per defensar-nos duna quantitat important de
malalties infeccioses. Ara com ara el tipus de vacuna que va descobrir Jenner enca-
ra s el ms efectiu per controlar les malalties infeccioses. Els cientfics, per, estan
fent avenos en la creaci de nous tipus de vacunes que poden prevenir i fins i tot
tractar diverses malalties infeccioses.
Com podem fer vacunes encara ms efectives?
La majoria dels bacteris i dels virus que causen in-

feccions primer entren a travs de les mucoses i mucoses
desprs sestenen per tot el cos. Les mucoses sn
capes molt fines de cllules que cobreixen les su-
perfcies internes de totes les cavitats del cos que te-
nen contacte amb lexterior: recobreixen la part in-
terna de la boca, les fosses nasals, lesfag, els pul-
mons, lestmac, els budells i lanus. Si es pogus
estimular una resposta immunitria bona
i forta a les mucoses, fins i tot seria possi-
ble evitar que els microbis entressin al cos.
Les vacunes que fem servir actualment

noms ajuden el sistema immunitari a
respondre un cop el patogen s a dins del
cos i, de moment, no poden evitar que els
patgens entrin per les mucoses.
52
Com podrien ser aquestes noves

beure vacunes?
Actualment els investigadors treba-

llen en vacunes que es puguin men-
jar, beure o inhalar. Que et vacunin
daquesta manera fa menys respecte
que no pas amb una agulla i, a ms,
hauria dajudar a millorar la resposta
immunitria de les mucoses. Els re-
sultats sn prometedors. Als Estats
Units ja es comercialitza una vacu-
menjar
inhalar na de la grip que es pot inhalar i ses-
tan desenvolupant moltes altres va-
cunes per estimular la immunitat a
les mucoses.
virus
vacuna
cllula
mucosa
cllula
dendrtica limfcit T
antics
limfcit B
N. del t.: La vacuna oral contra la plio, que cont un virus atenuat que singereix i que estimula les mucoses, per
exemple, ha tingut molt xit. Aquesta vacuna fa anys que sadministra als nens de molts pasos (tamb a Catalunya).
53
Les malalties autoimmunitries
Qu s una malaltia autoimmunitria?
Ara ja sabem que les cllules del sistema immunitari sn

aliats dignes de confiana, sempre preparats per defensar el
nostre cos dels microbis que lenvaeixen.
Abans que aquestes cllules comencin a actuar, se seleccionen al

moll de los i al timus, on es produeixen. Les cllules immunitries han
de saber distingir entre el cos (el que s propi) i els invasors potencials
perqu ens facin servei de veritat. Una cllula immunitria que ataqui
el cos s un perill i cal destruir-la. Malgrat tot, de vegades, aquestes
cllules rebels aconsegueixen sobreviure.
Llocs de selecci al timus i al moll de los
No hi
encaixa!
PASSA
Perfecte!
Atacar
un enemic,
per no ens cllula del sobreviu
far mal limfcit nostre cos
Hi
encaixa
NO PASSA
Oh no!
Hem de Si sobreviuen
matar-la cllules
mor
cllula del rebels...
nostre cos
54
Tanmateix, no est tot perdut grcies als

mecanismes immunitaris de tolerncia al
qu s propi, que them comentat a la pri-
mera part. Aquests salvavides saben com
aturar les cllules del sistema immunitari
perqu no ataquin el propi cos o coses que,
malgrat no ser prpies, no ens sn perillo-
ses, com el menjar. Normalment aquests
mecanismes tamb tenen cura daquestes
cllules rebels que shan escapat i aix ens
protegeixen del seu potencial datac.
Tot i aix, si la capacitat de tolerncia a all
propi deixa de funcionar, el cos s atacat ja
que el sistema immunitari confon les seves
cllules amb enemics. Aquesta condici
s anomenada autoimmunitat i la malaltia
que produeix malaltia autoimmunitria.
Encara no se sap ben b per qu passa.
Ui no!
Mira! Ataquen
les cllules
del cos
55
Quins tipus de malalties autoimmunitries hi ha?

destrucci del sistema nervis central
(esclerosi mltiple)
lesi dels msculs
lesi de les articulacions

(artritis reumatoide)
destrucci dels lesi muscular
vasos sanguinis
vasos
sanguinis
articulacions
pell mscul
debilitat muscular
butllofes a la pell
lesi heptica
Hi ha un gran nombre de malalties autoimmunitries, i poden pro-

duir-se en qualsevol part del cos. Fem una ullada a unes quantes.
Tota cllula del cos cont un nucli, una estructura cellular en qu

estan embolcallats tots els nostres gens. Si pateixes una malaltia ano- lesi als illots
pancretics
menada lupus eritemats sistmic, les teves cllules immunitries (diabetis de tipus 1)
fan anticossos que ataquen el nucli, causant inflamaci per tot el cos.
En altres malalties autoimmunitries latac s a les articulacions, com
en lartritis reumatoide; o al cervell i a la medulla espinal, com en les-
fallida
clerosi mltiple. renal
Els smptomes i levoluci de les malalties autoimmunitries varien

de persona a persona. No sabem del cert per qu el cos comena a
atacar-se a si mateix.
56
lesi
orgnica
glndules lesi de les mltiple
lacrimals glndules
exocrines
Mira quantes
malalties
glndula
que hi ha!
partide glndula
lesi a salival
la tiroide
tiroide
scul
pulmons
cor
fetge
De moment tractem les ma-

melsa
lalties autoimmunitries amb
frmacs que inhibeixen del tot
el sistema immunitari del cos,
alhora que intentem ajudar a
ronyons millorar la funci de les articu-
lacions i els rgans que ha de-
bilitat lagressi.
Tot i aix, hi ha persones a qui aquests trac-

taments no els funcionen o a qui els efectes
secundaris, com la debilitat del sistema im-
munitari, els incrementa el risc de patir infec-
cions. s evident, doncs, que cal trobar nous
tractaments.
57
sinvia
os
cartlag
Lartritis reumatoide
i el seu tractament
Lartritis reumatoide s una malaltia autoimmunitria que Qu tens?
produeix dolor a les articulacions de tot el cos, i que si no es
tracta, acaba destruint-les. Si una articulaci sinfecta, les cllules
immunitries arriben de tot arreu i sintetitzen una seqncia de citocines amb
lordre de Produu inflamaci!. Larticulaci inflada, vermella i calenta que en
resulta s dolorosa, per s el resultat necessari per respondre a una infecci. Si
latac, en canvi, est dirigit contra la mateixa articulaci (autoimmunitat), la si-
tuaci esdev molt greu.
La sinvia s una membrana que protegeix les articulacions. Si les cllules de la
sinvia reben missatges de citocines amb lordre de causar inflamaci, les cllu-
les sinovials comencen a multiplicar-se. A mesura que aquestes cllules es van
multiplicant, la sinvia comena a engruixir-se, i en lloc de protegir larticulaci,
comena a destruir los i el cartlag, i a lesionar larticulaci.
58
Basant-se en la comprensi dels

mecanismes de lartritis, els cientfics
han concebut un nou tractament,
Produeix anomenat terpia anticitocina, que
inflamaci! atura la funci de les citocines que
causen la inflamaci.
De fet, la terpia anticitocina ja est

en s i sha demostrat que s molt
ms efectiva que qualsevol altre trac-
tament utilitzat fins ara.
Ens hem de
multiplicar!
Funciona
fora b, oi?
Terpia
anticitocina
59
Les allrgies tamb sn reaccions immunitries

Tamb sn
Quina
allrgics
Qu s una allrgia? picor!
els gats?
Quan arriba la primavera, comences a esternudar sense parar?

Que et piquen els ulls? Quan menges ou, et senta malament, vomites
o et surt urticria?
Quan vas per la muntanya i toques certes herbes o arbres, et piquen

les mans?
allrgens
La majoria daquestes reaccions sn respostes immunit-

ries i habitualment es coneixen sota el nom dallrgies.
Les coses que causen allrgies com el pollen, els cars

de la pols i el menjar es coneixen com a allrgens. I quan cars
les teves cllules immunitries inicien un atac contra aques-
tes coses que habitualment no fan cap mal, s que tens una
allrgia.
Vaja!
La majoria de les allrgies, les causen un grup de cllu-
Fins i tot els
les immunitries conegudes amb el nom de mastcits. Els
gats poden
mastcits contenen un munt de mitjancers qumics que cau-
ser allrgics
sen els esternuts i la inflamaci. Qui t una allrgia t un an-
tics anomenat IgE fixat a la superfcie cellular dels mast-
cits. Quan lIgE es troba amb lallergen, el mastcit ho inter-
preta com si hi hagus un enemic i immediatament expulsa
tots els mitjancers qumics que cont. La conseqncia s
una inflamaci que fa que la pell se tirriti i set torni vermella.
Exacte!
Altres cllules immunitries arriben rpidament a lesce-
nari dels fets, i com que disparen larmament que normal-
ment est pensat per als microbis, fan mal al teu cos.
Aix s el que anomenem allrgia.
60
mastcits
pollen
Increble!
mastcits
mitjancers
qumics
IgE
61
pollen marisc peix
Fins i tot aquests
cereals
ous
cacauets cars
A quina mena de coses s allrgica la gent?
Probablement lallrgia ms comuna s la febre del fenc, causada pels pllens

de certs arbres (com lolivera). Altres allrgies comunes sn lczema que en-
rogeix la pell i la irrita, lasma que et fa estossegar tota lestona i les allrgies al
menjar.
La gent tamb pot ser allrgica a substncies com el pl danimals, els cars
de la pols, les picades de les abelles o el metall de les joies. Fins i tot les lents de
contacte o medicaments com la penicillina poden causar allrgia.
62
pl danimals
metalls
abelles
elements causen allrgies
olivera
penicillina lents de contacte
Cal anar amb molt de compte amb coses com les nous, les picades dabella i
la penicillina ja que poden causar una reacci allrgica molt violenta que afecti
tot el cos. Aquesta reacci es coneix com a xoc anafilctic. La millor manera de
defensar-se de reaccions allrgiques com aquestes s evitar el contacte i len-
trada de lallergen al cos.
Les allrgies poden comenar de seguida que lallergen tentra al cos (reacci
immediata) o una mica ms tard (reacci retardada).
Les cllules immunitries que intervenen de manera principal en cada un dels

tipus de reacci esmentats sn diferents, com ho sn tamb els mecanismes
usats. Conixer ms b les diferncies entre aquests mecanismes s essencial
per desenvolupar tractaments per a les allrgies.
63
Mofego
Com sorigina lasma
Mirem-nos ara una allrgia bastant comuna en nens:

lasma.
Lasma t causes diferents, per la ms comuna s

una reacci a la pols, en concret, als cars de la pols.
No deus haver vist mai cap car, per si agafessis un
microscopi i et miressis el teu matals o una catifa de
casa, ... premi! Hi trobaries milers daquests animals
microscpics. s cert, hi ha allrgens a prop teu, per-
tot arreu.
Si tinguessis una reacci allrgica als cars, mentre

respiressis aire pur sense cars, no passaria res. Per secci
qu passaria si comencessis a respirar aire dun lloc tan- transversal
cat, amb pols i ple dcars? dun bronqui
o una via
Doncs passaria que les vies respiratries se tirrita- respiratria
rien tant de temps com les cllules immunitries man-
tinguessin la seva resposta inflamatria. Amb el temps,
si la irritaci s perllongada de les vies respiratries co-
menaria a canviar i els conductes per on passa laire
sestrenyerien cada cop ms.
El terme cientfic per designar aquest canvi de forma

s remodelaci. Un cop les vies respiratries shan re-
modelat, s molt difcil que recuperin la morfologia nor-
mal. Per aquest motiu el tractament s molt complicat.
64
Cistella
del gat
No el toquis!
allergen
Haig
de rentar
aquest coix
tan brut!
s per aix que s tan important evitar la

remodelaci abans que passi. Hi ha uns
frmacs excellents per tractar les allr-
gies: els corticoides. Si fossis allrgic als
cars, el teu metge o metgessa segura-
ment et tractaria amb aquestes medeci-
nes. Probablement tamb taconsellaria
que no tinguessis ni moqueta ni catifes i
que et compressis un matals hipoaller-
gen per estar menys exposat als cars.
Com es remodelen les vies respiratries
65
Es pot curar la
rinoconjuntivitis
allrgica o febre del fenc?
A la primavera, les plantes esclaten en flors, comences
a animar-te i et ve de gust sortir i fer coses... Per llavors, cllula
tan bon punt ets a laire lliure, comences a esternu- dendrtica
dar i el nas no et para de moquejar. Tens la febre
del fenc.
Oi que no s gaire divertit? Es pot fer alguna

cosa per evitar les allrgies causades pel
pollen?
En el mn de la immunologia, molts in-

vestigadors sesforcen per ajudar la gent
que pateix la febre del fenc.
Fins ara, els medicaments emprats per

tractar la febre del fenc shan centrat a mi-
llorar-ne els smptomes, aturant lallibera-
ment de mitjancers qumics dels mastcits.
Per qu comporta aix? Quan lestaci
canvia, els tipus de pllens a laire tamb
canvien. I per norma general la gent que s
allrgica a un tipus de pollen, amb el temps
acaba sent allrgica a altres tipus. Aix que
tractar noms els smptomes de la febre del
fenc, pot comportar haver de prendre medi-
caments sis mesos a lany o ms.
Es pot fer alguna altra cosa?

limfcit B
66
limfcit T regulador
vacuna
Ja has aprs que les allrgies, de fet, sn respostes

immunitries. Com ja saps de la primera part da-
quest llibre, el sistema immunitari t cllules que
sn inhibidores, que redueixen el nivell duna res-
posta, o que fins i tot leviten del tot. Aix, en lloc de
tractar noms els smptomes de la febre del fenc, els
cientfics esperen aprofitar els coneixements sobre
limfcit T aquesta capacitat dautocontrol del sistema immu-
collaborador nitari per concebre vacunes i frmacs nous que atu-
rin dentrada el procs que fa que el cos reaccioni a
allrgens com els pllens.
67
Es pot utilitzar la immunologia per curar el cncer?
Qu s el cncer?
Normalment cada cllula del cos es comunica amb les

cllules venes per tal de multiplicar-se, aturar-se, actuar teixit normal
o morir, i aix, de manera collectiva, les cllules formen
un teixit sa.
En canvi, de vegades, alguns gens duna cllula ses-

patllen i ja no poden fer amb normalitat les protenes que
codifiquen. Com a resultat, la cllula no es pot comuni-
car b amb les cllules venes. Si aquesta cllula co-
mena a multiplicar-se, provoca que el teixit on creix es
transformi en el que anomenem tumor. En aquest estadi tumor benigne
el tumor s benigne i no et far cap ms mal.
Malauradament, aquestes cllules alterades

poden empitjorar. Aquestes cllules transfor- cncer
mades ja no noms formen tumors all on sn,
sin que envaeixen teixits del voltant o utilitzen
els fluids corporals que circulen (sang, limfa)
per migrar a altres parts del cos per multiplicar-
shi i fer-hi nous tumors (metstasi). Llavors
aquests tumors sanomenen cncer i les cllu-
les que els formen sn molt perilloses perqu
poden llevar-te la vida.
68
El cncer pot passar en qualsevol tei-

xit. El cncer ms com en humans a tot
el mn s el cncer de pulm, seguit pel
4. Cncer 1. Cncer destmac, clon, fetge i mama.
de fetge de pulm
Gent de tot el mn espera que algun
dia els investigadors seran capaos de
2. Cncer trobar una cura per al cncer.
destmac
3. Cncer
de clon
Quins tipus de cncer
hi ha?
El nostre cos es pot dividir entre el
que considerem superfcie i el que
5. Cncer de pncrees considerem contingut. Tot i que els
rgans digestius com lestmac i el
budell estan dins del cos, es conside-
ren una superfcie. Els cncers formats
en aquests teixits de la superfcie sa-
superfcie nomenen carcinomes. Els altres cn-
cers reben noms diferents depenent
del lloc on soriginin. Per exemple, el
cncer dels ossos i dels msculs sano-
mena sarcoma i el cncer dels limf-
cits, limfoma.
Tots aquests cncers envaeixen el

contingut teixit i sestenen per tot el cos de ma-
nera similar, per els cncers formats
en els teixits de la superfcie (carcino-
mes) sn ms comuns i es donen ms
sovint en la gent gran.
69
Com actua el sistema

immunitari contra gangli limftic
el cncer
Hem aprs que el cos fa servir el sistema immunitari per
reconixer el que s estrany i rebutjar-ho. Per ara acabem
de saber que els cncers sn part del cos. Aix, doncs, com
tracta el cncer el sistema immunitari?
Si es forma un cncer, el sistema immunitari encara pot

eliminar-lo mentre no creixi massa. Aix s el que es coneix
com a vigilncia immunitria.
limfcit T
citotxic
Mirem-nos com funciona el sistema immu-
nitari per entendre com s que no pot evitar
completament que emmalaltim de cncer.
cllula dendrtica
Com acabem de comentar, les cllules

del cncer formen part de tu, per es
comporten diferent que les teves altres
cllules; sovint produeixen protenes al-
terades o protenes noves, no produ-
des per altres cllules. antigen tumoral
Sn aquestes protenes, sovint anome-

nades antgens tumorals o antgens asso-
ciats a tumors, sobre les quals actua el
sistema immunitari.
cllula cancerosa
70
De seguida que el sistema immunitari detecta antgens tumorals, les seves cllu-
les inicien un atac.
El procs s el mateix que en una resposta immunitria normal. Les cllules

dendrtiques sempassen els antgens tumorals i alliberen informaci sobre aquests
antgens als limfcits T. Aleshores els limfcits T citotxics destrueixen les cllules
tumorals que constitueixen el cncer mentre els limfcits T collaboradors donen
instruccions als limfcits B productors danticossos que assenyalen els antgens tu-
morals per mantenir la resposta. Els anticossos sadhereixen a totes les cllules tu-
morals que troben, permetent que molcules de la sang, anomenades complement,
les reconeguin i les eliminin. A ms a ms, un altre tipus de cllules del sistema im-
munitari, les cllules NK (de langls natural killer, que literal-
limfcit T ment vol dir assassines naturals),
collaborador
aprofiten el fet que les cllules tumo-
rals produeixen protenes anormals
i les utilitzen com a marcadors
Aix s per a la destrucci daquestes
com sen cllules tumorals.
limfcit B
surt
Aix s com el cos elimina
les cllules tumorals.
antics
Ara b, no hi ha cap garantia que el cos ser capa dalliberar-se del

tot de les cllules tumorals. Per exemple, la vigilncia immunitria, la
poden evitar tant cllules tumorals que no produeixin antgens, com
cllula tumoral cllules que produeixin citocines que controlin i desvin la resposta im-
sense antgens munitria, permetent que les cllules tumorals es multipliquin i que fi-
tumorals nalment sacabi formant un cncer.
71
El tractament del cncer Visca!

Visca!
amb immunoterpia
Fins i tot les cllules tumorals que aconse-
gueixen evitar la vigilncia immunitria del cos i
es multipliquen tenen algun tipus dantigen. Induir una resposta immunitria
contra aquests antgens podria ser una manera de curar el cncer. Aix s el que
intenten diversos assaigs clnics que es duen a terme actualment arreu del mn.
Terpia amb vacunes contra el cncer

El tractament amb una combinaci dantgens
tumorals i dagents que estimulen el sistema
antigen tumoral
immunitari (adjuvants) sapunta com una opci
de vacuna contra alguns cncers determinats.
adjuvant
Terpia amb cllules dendrtiques (un immunostimulant)
Aquesta opci suposa obtenir cllules dendrti-
ques del cos, incorporar-hi els antgens i desprs
reintroduir-les al cos per lluitar contra el cncer.
antigen tumoral
cllula dendrtica
que ha ingerit
Terpia amb limfcits T especfics antgens tumorals limfcit T
citotxic
Sobtenen del cos limfcits T citotxics i cllules dendr-
tiques i s'estimulen amb antgens tumorals en un cultiu.
Els limfcits T citotxics es reintrodueixen al cos per-
qu ataquin el cncer directament.
antigen tumoral
limfcit T
limfcit T citotxic citotxic
destructor especfic
del cncer
72
cllules dendrtiques
que contenen els
antgens tumorals
extirpaci
quirrgica
cncer primari
eliminaci
del cncer
(no reaparici)
cncer
immunoterpia
metasttic
disseminat
La immunoterpia per si sola no s capa de destruir cncers es-

tesos. Aquests cncers grans cal extirpar-los en una operaci primer,
i llavors es pot utilitzar la immunoterpia per acabar deliminar les
restes del tumor que quedin en un cncer metasttic. Daquesta ma-
cllula
nera, la immunoterpia sembla ser una via efica per evitar la rea-
dendrtica
parici (recurrncia) i la progressi del cncer.
anticossos contra
antgens Terpia amb anticossos
tumorals La terpia amb anticossos comprn
limfcit T
citotxic el tractament amb anticossos diri-
gits contra antgens tumorals.
La majoria dimmunoterpies encara sn en una etapa experimen-

tal. Per alguns tipus, com la terpia amb anticossos per a tipus con-
crets de cncer, ja shan introdut com a prctiques ds habitual.
Abans no es podia fer res per als malalts

en qu el cncer shavia ests pel cos. Ara,
per, la immunoterpia sembla que t po-
cllules tumorals tencial per ajudar-los.
Estem convenuts que el futur s molt

prometedor.
73
Comentari final a ledici japonesa
Aquest llibre forma part de les campanyes de difusi de la Societat Japonesa dImmu-
nologia (JSI). El vam crear perqu estem convenuts que la JSI hauria doferir a tothom,
des dels nens de primria als adults, un llibre que els doni un accs planer al mn de la
immunologia. Combinant un contingut rigors amb un format proper, la finalitat del lli-
bre va ser proporcionar un primer tast del tema, amb lesperana que desperti linters
per explorar-lo una mica ms.
El projecte va comenar amb la creaci de panells dexhibici i guies per a lacte de di-
fusi organitzat per la Societat Japonesa al Meneki Fushigi Mirai del 2007 (un acte obert al
pblic que se celebra a Tquio). Compilar un llibre aix per al pblic en general va supo-
sar tot un nou repte, per ats que la JSI sha convertit en una organitzaci especialitza-
da sense nim de lucre, donar informaci comprensible i difondre-la ha adquirit per a
nosaltres un gran significat. En aquest sentit, la publicaci daquest llibre es pot conside-
rar com una prova de com organitzacions com la nostra poden trobar una funci apro-
piada en el mn actual. Creiem que les activitats de difusi com aquestes ofereixen tamb
als investigadors una bona oportunitat per replantejar-se la seva funci pblica. Si la pu-
blicaci daquest llibre proporciona algun benefici a la societat i els seus membres i, per
extensi, contribueix al progrs de la immunologia i de la societat, ja ser un gran xit.
Voldria expressar aqu lagrament ms sincer a tots els membres de la Societat Japo-
nesa dImmunologia (JSI) comenant pel president, el Dr. Masayuki Miyasaka, per la
seva orientaci i suport tan atents des de linici del projecte. Tamb, al Dr. Hiroshi Kiyo-
no, pel seu gran esfor per endegar el projecte. I als coautors del llibre, el Dr. Hiroshi Ka-
wamoto, cap del Comit per la Promoci de lEducaci, i el Dr. Toshiaki Ohteki, la Dra.
Noriko Sorimachi, el Dr. Shinsuke Taki, i la Dra. Sachiko Miyake, del Comit dAssump-
tes Externs, per la seva dedicaci a lhora de decidir el contingut, el format i el text del
llibre. Daltra banda, tamb vull agrair a la senyora Shinobu Yamashita del Departament
dEdici de Yodosha, la pacincia durant les contnues negociacions, i a la senyora To-
moko Ishikawa, la nostra illustradora, la bona resposta a tantes peticions de detall.
Abril del 2008 Societat Japonesa dImmunologia (JSI)

Dr. Yousuke Takahama
Misteris sistema immunitari COB:coberta 07/10/2010 8:58 Pgina 1
Els misteris del sistema immunitari Compilat per la Societat Japonesa dImmunologia (JSI) Illustrat per Tomoko Ishikawa
La traducci a langls per Anjali Patel i la publicaci en angls ha estat possible
grcies al suport de la Federaci Europea de Societats dImmunologia (EFIS). immunitari
La publicaci en catal ha estat possible grcies a una collaboraci entre la Societat
Catalana dImmunologia (SCI), la European Federation of Immunological
Societies (EFIS) i la Fundaci Dr. Antoni Esteve.
www.efis.org
www.sci.cat
www.esteve.org

Amazing Immune System Catala

Enviado por

Dados do documento

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Amazing Immune System Catala

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Misteris sistema immunitari COB:coberta 07/10/2010 8:58 Pgina 1

Els misteris del sistema

Els misteris del sistema

Compilat per la Societat Japonesa dImmunologia (JSI)

Editors: Japanese Society for Immunology i (per ordre alfabtic)

Hiroshi Kawamoto Research Centre for Allergy and Immunology, RIKEN

Traducci a langls: Anjali Patel

Traducci autoritzada al catal de ledici en angls:

Ttol de lobra: KARADA WO MAMORU MENEKI NO FUSHIGI

Nom del propietari: YODOSHA Co., Ltd.

Propietari del copyright: The Japanese Society for Immunology

Illustracions: Tomoko Ishikawa

Enquadernaci: Takashi Ono

Aquest llibre sha concebut per ajudar-vos a entendre ms b com funciona el

Abril del 2008 Societat Japonesa dImmunologia

Prleg de la versi anglesa

Cada dia el sistema immunitari et defensa incansablement dels milers de mi-

Aquest llibre, titulat originalment Karada wo mamoru meneki no fushigi, el van

Juny del 2009 Federaci Europea de Societats dImmunologia

Prleg de la versi catalana

Gener del 2010 Societat Catalana dImmunologia (SCI)

2 Com funciona el sistema immunitari

3 On es produeixen les cllules del sistema immunitari

Part II Les malalties

2 Les malalties autoimmunitries

3 Les allrgies tamb sn reaccions immunitries

4 Es pot utilitzar la immunologia per curar el cncer?

Comentari final a ledici japonesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

Les bases del sistema immunitari

Saps qu s el sistema immunitari?

Quan et trobes b, no penses

Mirem-nos-ho! Aproximadament un de cada cent

VlH La SIDA deixa fora de combat el sistema im-

Hi ha tota mena de microbis

Ara ja et deus haver adonat que si haguessis nascut

Thas preguntat mai per qu no agafes la

Estic segur que has sentit dir frases com:

El teu sistema immunitari recorda tots

Els experts anomenen aquesta habilitat memria

El mot vacuna deriva de la paraula vaca. Et deus preguntar

En quina part del cos trobem el sistema

Tenim la sang vermella perqu cont moltssims glbuls vermells

Com que la sang

Hem dit que els glbuls blancs es poden tro-

Les diverses cllules del sistema

neutrfil Si et fas mal i et fas un tall a la pell, et poden entrar

Un altre tipus de glbul blanc

Les cllules immunitries

Els limfcits sn un altre tipus de glbuls blancs, i sn els membres ms pe-

Un dels tipus de limfcits que descobriries seria el limf-

Les cllules dendrtiques sn un altre tipus important

En els humans, la lletra B del limfcit B fa referncia

Tres maneres per destruir els patgens

passat trencant-los en bocins petits.

Atacal! limfcit T citotxic

2 Matant les cllules

Com funciona el sistema immunitari

Com diferencia els diversos patgens

La tasca de distingir els diferents patgens co-

Has provat aquest? Hi encaixa!

Tant els limfcits T com els B tenen receptors

En canvi, els receptors dels limfcits T semblen bastons i noms

Abans them explicat que els limfcits B eliminen els patgens

De fet, aquests anticossos semblen com receptors anti-