Você está na página 1de 63

EDICIN / EDICI

Vicente Fernndez Gonzlez

antologia de les primeres traduccions catalanes i castellanes


de la poesia de K. P. Kavais i selecci de versions posteriors

antologa de las primeras traducciones catalanas y castellanas


de la poesa de C. P. Cavais y seleccin de versiones posteriores

PRLOGOS / PRLEGS
Luis Alberto de Cuenca & Francesc Parcerisas
INTRODUCCIN / INTRODUCCI
Vicente Fernndez Gonzlez & Joaquim Gest
EPLOGO / EPLEG
Juvenal Soto

Mlaga, 2013
Primera edicin: diciembre de 2013

De los textos: los autores


De las traducciones: los traductores o sus herederos
De las obras plsticas reproducidas: los artistas o sus herederos
De la edicin: Vicente Fernndez Gonzlez

Joan Ferrat
Herederos de Joan Ferrat, 2013

Jos ngel Valente


Herederos de Jos ngel Valente, 2013

EDITA
Fundacin Mlaga
Plaza de la Constitucin, 2 2-29005 Mlaga
Tel. (34) 952 22 16 15
www.fundacionmalaga.es
fundacionmalaga@fundacionmalaga.es
Director
Pedro Martn-Almedro
Coordinacin
Dnae Prez Aguilera

DISEO Y MAQUETACIN
Jos Abolaio

IMPRIME
Gricas Urania
Avenida de Juan XXIII, 35
29006 Mlaga

Printed in Spain

ISBN: 978-84-616-7098-7
Depsito legal: MA 2238-2013

PATROCINAN
Homenatge a Konstandinos Kavais en el cent cinquant
aniversari del seu naixement

Homenaje a Constandinos Cavais en el ciento cincuenta


aniversario de su nacimiento

Homenatge a Carles Riba, a Elena Vidal i a Jos ngel Valente, que fa ja mig
segle ens van oferir les primeres traduccions
catalanes i castellanes de Kavais

Homenaje a Carles Riba, a Elena Vidal y a Jos ngel Valente, que hace
medio siglo nos brindaron las primeras traducciones
catalanas y castellanas de Cavais
INTRODUCCIN / INTRODUCCI

Vicente Fernndez
Gonzlez & Joaquim Gest
Universidad de Mlaga, Universitat Autnoma de Barcelona
Nuestro Cavais
Constandinos P. Cavais (1863-1933) naci en Alejandra (Egipto) en
el seno de una prspera familia griega de comerciantes que se arrui-
nara tras la muerte del padre en 1870. En Alejandra pas la mayor
parte de su vida, en una poca en la que en esta ciudad haba una
importante comunidad griega, que conviva con la poblacin egipcia
y con otras comunidades extranjeras (franceses, britnicos, italianos,
judos, armenios). Cavais, ciudadano griego, que en 1885 renunci a
la ciudadana britnica, que su padre haba adquirido hacia 1850, tra-
baj como funcionario de la administracin britnica de Egipto desde
1889 hasta jubilarse en 1922 tras rechazar en 1921 la renovacin
del contrato y el ascenso a jefe de negociado que le haban propuesto
sus superiores. Alejandra y el poeta han quedado vinculados para
siempre en el imaginario de la comunidad lectora de todo el mundo,
y la leyenda creada en torno a su persona se expresa en versos como
los de Joan Margarit: Jo i la ciutat som la maitexa pols / daurada de la
tarda1 [Yo y la ciudad somos el mismo polvo / dorado de la tarde].
En 1914 conoce a E. M. Forster en una visita de este a Egipto. Forster,
que volvera a Alejandra como voluntario de la Cruz Roja durante
la Primera Guerra Mundial, sera cinco aos ms tarde el primero
en presentar al poeta griego alejandrino al pblico de habla inglesa
en su artculo La poesa de C. P. Cavais,2 que inclua traducciones

1 Conversa a Alexandria, en Lordre del temps. Poesia 1980-1984, Barcelona, Edi-


cions 62, 1985.
2 E. M. Forster, The Poetry of P. C. Cavafy, The Nation and Athenaeum, 25-4-1919.
Forster incluira posteriormente este texto en su libro Pharos and Pharillon (publi-
cado por Hogarth Press en 1923), editado posteriormente junto con Alexandria: A
History and Guide. Traduccin castellana de Adolfo Torres Blanco y Ubaldo Gutirrez
Martnez: Alejandra. Historia y gua y Faros y Faralln, Granada, Almed, 2008.

25
de algunos poemas y fragmentos. Desde 1930 el poeta padece de la
laringe. En julio de 1932 los mdicos diagnostican cncer; se traslada
entonces a Atenas, donde le practican una traqueotoma. Yanis Sare-
yanis, botnico alejandrino, ms tarde profesor en la Universidad de
Salnica, amigo del poeta y conocedor de su obra, cuenta que durante
su estancia en el Hospital de la Cruz Roja se complaca en la lectura
de novelas policiacas; le entusiasm el descubrimiento de Simenon.3
Ya no puede hablar, para comunicarse escribe notas breves, por lo
general con encargos de carcter prctico. Durante su estancia en
Atenas escucha las 10 Invenzioni inspiradas por su poesa a Dimitris
Mitrpulos, interpretadas al piano por el propio compositor, en una
recepcin ofrecida por Eleni y Costas Uranis. De vuelta en Alejandra,
con la salud empeorando sin cesar, trabaja en la cama sobre su lti-
mo poema, En las afueras de Antioqua. A principios de abril de
1933 es trasladado al Hospital Griego. El sbado 29 de abril, da de su
cumpleaos, muere a las dos de la maana. De aquellos momentos
quedar en el recuerdo la ancdota de la visita del Patriarca ortodoxo
de Alejandra para administrarle los ltimos sacramentos, que Rafael
Prez Estrada recrea magistralmente en el poema A peticin del pa-
triarca, por cortesa, recibe las sagradas especies, das antes de morir,
el poeta alejandrino Constantino Cavais.4

En vida Cavais no public jams un libro completo; public poemas


en revistas, plaquettes (la primera en 1891, la quinta y ltima Es-
3 I. A. Sareyanis, [Comentarios a Cavais], ed. de S. Lorendsatos,
prl. de Y. Seferis, Atenas, caros, [1944] 1964, p. 37.
4 Rafael Prez Estrada, A peticin del patriarca, por cortesa, recibe las sagradas es-
pecies, das antes de morir, el poeta alejandrino Constantino Cavais, Caballo griego
para la poesa 3, Madrid-Mlaga, 1977.

26
perando a los brbaros en 1904), cuadernos (1904 y 1910), hojas
sueltas, y carpetas (poemarios) preparadas por l mismo (a partir de
1912) en las que va reuniendo las separatas que las revistas le hacen
llegar de los poemas que le publican, y, posteriormente, las hojas suel-
tas en que se hace imprimir los nuevos poemas. Siempre ediciones
no venales, es decir, fuera de comercio, de pequea tirada, que distri-
bua sistemticamente, en mano o por correo, entre amigos y perso-
nas interesadas en su obra. En ese sentido, fue un pionero de lo que
hoy llamamos autoedicin. Los intelectuales entienden la literatura
como una profesin independiente que debera rendir incluso
cuando en lo inmediato no se produce nada, y que tendra que dar
derecho a pensin. Pero quin decide que fulano es verdaderamente
un literato y que la sociedad puede mantenerle, a la espera de una
obra maestra?.5 Cavais parecera compartir el criterio de Gramsci.
Construye su personaje de literato durante toda su vida, escribe su
obra durante toda la vida; la primera edicin reunida en un libro pro-
piamente dicho del ncleo principal de su obra los 154 poemas,
conocidos como cannicos, que l public de uno u otro modo en su
madurez se imprimi en Alejandra en 1935, dos aos despus de
la muerte del poeta, al cuidado de Rica Sengopulu. Desde 1963 la edi-
cin de referencia, revisada en 1991, es la de Yorgos P. Savidis, en dos
volmenes, en la editorial ateniense caros.
La evolucin de los procedimientos editoriales de Cavais es para-
lela en el tiempo a la evolucin de su potica. El primer procedimiento
editorial (plaquettes) corresponde a la fase de abandono del romanti-

5 Antonio Gramsci, Literatos y bohme artstica [Cuadernos, 1929-1931], en Antolo-


ga, seleccin, traduccin y notas de Manuel Sacristn, 3 edicin, Mxico D. F., Siglo
Veintiuno Editores, 1977, p. 289.

27
cismo por parte del poeta, el segundo (cuadernos) a la transformacin
esttica que experimenta en los primeros aos del siglo, y el terce-
ro (carpetas) a la coniguracin deinitiva tras 1911 (taca) de su
universo potico. Desde el punto de vista esttico el poeta ha pasado
deinitivamente a una potica de la objetividad y de lo fragmentario;
un realismo de tono irnico, a veces dilemtico, a veces pardico; un
realismo de expresin clara y precisa, y enfoque complejo, dialgico
y polifnico; tejido, en varios planos, en torno a personae que prota-
gonizan la iccin y objetivan el discurso; un discurso prximo a lo
novelesco y lo prosaico; una esttica que subvierte la tradicin de-
cimonnica de lo potico en el espacio tanto griego como europeo.
A partir de 1917 el poeta, liberado de todo tipo de prejuicios y atadu-
ras sociales, se decide a llevar sus formulaciones realistas a extremos
de gran atrevimiento y modernidad, intensiicando y precisando la
orientacin de sus poemas erticos y proponiendo al mismo tiempo
una lectura poltica ms sutil y penetrante de la historia.
La poesa de Cavais, alejada del lirismo, objetiva, narrativa y pro-
saica, en el sentido de la poesa contempornea, trata de la vanidad
del poder y la soledad de los ciudadanos, del amor y el placer, de la
dignidad de los perdedores, de la creacin artstica. Una esttica
en palabras del poeta colombiano Harold Alvarado Tenorio don-
de lo pobre, lo sucio, el desempleo y la miseria podan ser objeto de
belleza.6 Sus protagonistas situados en la antigedad tarda, en el
mundo bizantino o en la sociedad contempornea se enfrentan a la
misma disyuntiva, ser ellos mismos o entregarse a las convenciones.
6 Harold Alvarado Tenorio, Kavais, en Konstantinos Kavais, Poemas (versin di-
recta del griego por Harold Alvarado Tenorio y Rena Frantzis), 3 edicin, Bogot,
Tiempo Presente, 1988, p. 29.

28
Segn Auden, Cavafy has three principal concerns: love, art and poli-
tics in the original Greek sense.7 Amor, arte, poltica; tres dimensio-
nes medulares de la experiencia humana, animadas en el universo
potico cavaiano por el mismo aliento tico.
Ms all de la culta cazarvusa, la presencia en la obra de Cavais
de formas lingsticas arcaizantes de procedencia diversa bizan-
tinas, helensticas, clsicas, homricas, junto con registros demti-
cos netamente coloquiales, est relacionada con su potica y con la
coniguracin textual de sus poemas. Estas formas, combinadas en
un ritmo que es la esencia potica cavaiana, son expresin de la po-
lifona, su plasmacin, manifestacin del dialogismo y del plurilin-
gismo constitutivos del texto. La rima, cuando se da, y el metro, son
en Cavais, al igual que los acentos versales, el encabalgamiento, la
aliteracin, la repeticin, la puntuacin y la disposicin grica, proce-
dimientos que conieren gran complejidad formal a sus textos al
servicio de la idea potica (v. poema Daro), no un imperativo
formal impuesto. Su peculiar rima, y el metro, combinados con los
dems recursos, contribuyen con frecuencia al realce de elementos y
al tono irnico del poema.

Los Poemas son una de las obras ms traducidas de la literatura eu-


ropea. Impresionante la variedad y riqueza de traducciones al ingls

7 W. H. Auden, Introduction by W. H. Auden, en The Complete Poems of Cavafy.


Translated by Rae Dalven. With an Introduction by W.H. Auden, Nueva York, New
York, Harcourt, Brace & World, 1961, p. xvii. (Traduccin castellana de Edgardo Do-
bry W. H. Auden, Cavais y lo traducible en poesa en el nmero 5 (junio de
2001) de la revista argentina Hablar de poesa [en lnea], <http://hablardepoesia.com.
ar/numero-5/cavais-y-lo-traducible-en-poesia>.

29
y a las lenguas ibricas. En 1959 Luis Cernuda, exiliado en Mxico,
en una entrevista epistolar concedida a la revista madrilea ndice
literario airma que el poema El dios abandona a Antonio, que co-
noce en traduccin inglesa, le parece una de las cosas ms deiniti-
vamente hermosas de que tenga noticia en la poesa de este tiempo.8
La obra del alejandrino no ha dejado de despertar el inters de las
nuevas generaciones; sin duda las palabras de Margaret Alexiou, es-
critas para la presentacin del nmero monogrico de Journal of the
Hellenic Diaspora dedicado a Cavais con ocasin del cincuentenario
de su muerte, siguen estando vigentes en la actualidad: Lo que hoy,
en 1983, atrae de Cavais a la generacin ms joven es, por encima de
todo, su modernidad o posmodernidad, su capacidad de poner
a prueba y cuestionar nuestros principios ms sagrados sobre reli-
gin, moralidad, arte y tradicin.9 En 1999 el Daily Telegraph inclu-
y los Poemas entre los 100 mejores libros del siglo xx (The Daily
Telegraphs Top 100 Books of the 20th Century).
La amistad entre Forster y Cavais es uno de los grandes mitos
literarios de la contemporaneidad. No cabe la menor duda de que su
encuentro fue transcendente, por motivos distintos, para ambos. En
La poesa de C. P. Cavais Forster dibuj a Cavais en una posi-
cin ligeramente oblicua con respecto al universo. El volumen con la

8 Luis Cernuda, Entrevista con un poeta; en Poesa y literatura I y II, Barcelona,


Seix Barral, 1971, p. 378.
9 La traduccin es nuestra. Today, in 1983, it is, above all, Cavafys modernism (or
post-modernism) which appeals to the younger generation his ability to probe and
question our most sacred assumptions about religion, morality, art, and tradition.
Margaret Alexiou, Eroticism and Poetry, Journal of the Hellenic Diaspora 10 (1983),
p.7.

30
correspondencia entre ambos publicado en 2011 por Peter Jeffreys10
sugiere precisamente la oblicuidad de una relacin llena de matices,
una posicin oblicua de cada uno con respecto al otro: Friends at
Slight Angle. Este conjunto de cartas (no solo las intercambiadas
por Forster y Cavais) constituye entre otras cosas una introduccin
a la historia de la recepcin de la poesa de C. P. Cavais en el mundo
de habla inglesa, y por extensin de la recepcin internacional de la
obra del alejandrino. Resultan conmovedores los esfuerzos de Foster
por propiciar la publicacin de los poemas de Cavais en Inglaterra,
la publicacin de un libro de poemas y no menos conmovedora la
prudencia de Cavais, que no deja de dar largas y revisar las versiones,
que devuelve el contrato que le propone en 1925 The Hogarth Press
para publicar un librito de 25 poemas (en traduccin de Yorgos Vala-
spulos). En su carta del 1 de septiembre, Leonard Woolf tras confesar
su admiracin por los poemas que, a propuesta de Forster, haba ledo
en traduccin de Valaspulos, instaba encarecidamente a Cavais
a permitirles publicar aquellas traducciones en un volumen de cuya
impresin se ocuparan personalmente. Leonard y Virginia Woolf ha-
bran sido los impresores no simples editores del primer libro
de poemas de C. P. Cavais. El alejandrino no dej de agradecer edu-
cadamente el inters, pero The Hogarth Press no public The Poems
hasta 1951, casi veinte aos despus de su muerte. Virginia Woolf no
pudo ocuparse ya de la impresin. La traduccin no fue la de Valas-
pulos, sino la de John Mavrogordato, iable ms que inspirada en
opinin de Forster, que no escribi inalmente la introduccin. Por

10 The Forster-Cavafy Letters. Friends at a Slight Angle, Edited and Annotated by Peter
Jeffreys, El Cairo, Nueva York, The American University in Cairo Press, 2009.

31
qu tanta parsimonia por parte de Cavais? Tal vez por una posicin
ligeramente oblicua con respecto al imperio. Tal vez no acababa de
querer ver publicados sus poemas, en libro, en ingls antes que en su
lengua griega.

Un modo de entre los varios posibles de aproximarse a la historia


de la poesa en la Espaa de la segunda mitad del siglo xx es el estudio
de la introduccin y recepcin de la obra del poeta griego Constan-
dinos Cavais en los espacios literarios cataln y castellano. Y ello no
slo porque entre ediciones, reimpresiones y reediciones haya
salido ya de las prensas ms de un centenar de libros con la poesa del
alejandrino vertida al castellano y al cataln y al gallego, al euskera
y al asturiano. No slo porque consideremos la literatura traducida
parte integrante del bagaje y del canon literario de un pas o de
un mbito lingstico y cultural. El hecho es que la suerte de Cava-
is en nuestras tierras est estrechamente ligada a los avatares de la
construccin del espacio potico de la Espaa de la transicin. Todas
las generaciones poticas en los aos sesenta y setenta participan en
la empresa: la generacin del 27, la segunda generacin novecentista
catalana, la generacin del medio siglo, la incipiente generacin del
70 o del 68, desde su novsimo corazn. Ellas y las siguientes
entablan un fructfero dilogo en castellano y en cataln con la
poesa y la potica de Constandinos Cavais.
Antes de que en 1959 Luis Cernuda declarase pblicamente su
inters por la obra del alejandrino, en una carta a Jaime Gil de Bied-
ma fechada el 11 de junio de 1957 en Santiago de Cuba, Juan Ferrat
adjuntaba un par de poemas, de seis que tengo traducidos, de Ca-
vais. Es un capricho de Jos Luis Cano, que quiere que le haga una

32
antologa para Adonais. El tpico optimismo de Madrid!.11 Esos dos
poemas eran Esperando a los brbaros y Grises.
Jaime Gil de Biedma, de acuerdo con su propio testimonio,12 ya
conoca a Cavais desde 1955 por las versiones nunca publicadas del
padre Pacho Aguirre, asturiano, helenista y sacerdote de rito ortodoxo,
al que haba ayudado en su intento el grabador griego aincado en
Madrid Dimitris Papayeoryu. Del mismo modo que Miguel Castillo
Didier, que ms tarde sera uno de los traductores ms relevantes de
la poesa del alejandrino, segn su propio testimonio, conoci a Cava-
is en Chile en 1957 o 1958 por las versiones no publicadas de Jorge
[Yorgos] Razs (cnsul de Grecia en Valparaso).13
La antologa de Adonais no se publicara nunca, Esperando a los
brbaros apareci, sin embargo, unos meses ms tarde en la revista
cubana Galera; y, junto con Grises y otros veintitrs poemas (y
fotografas de Dick Frisell), en el volumen Veinticinco poemas de Ca-
vais editado por Lumen en 1971. El capricho de Jos Luis Cano se
haba satisfecho algunos aos antes con la publicacin en Mlaga por
ngel Caffarena y Rafael Len del volumen Veinticinco Poemas [de
Constantino Cavais], en versin de Elena Vidal y Jos ngel Valente.
La correspondencia conservada por Rafael Len atestigua el entusias-
mo que Vicente Aleixandre mostr por la edicin castellana de los
poemas del alejandrino. Vicente Aleixandre oici de intermediario

11 Juan Ferrat, Jaime Gil de Biedma. Cartas y artculos, Barcelona, Sirmio-Quaderns


Crema, 1994, 29-35.
12 Jaime Gil de Biedma, Retrato del artista en 1956, Barcelona, RBA, 1993, p. 8.
13 V. entrevista concedida por el profesor Castillo Didier a Xris Athena Tefarikis
en marzo de 2007, <http://www.apocatastasis.com/grecia/miguel-castillo-didier.
php#axzz2kF0EOQNM> [consulta: 5 de octubre de 2013].

33
Valente viva en Ginebra y en los meses previos a la publicacin de
Veinticinco poemas pas una temporada en Oxford, alent a Rafael
Len en todo momento y caliic la obra ya impresa de honor de
las prensas malagueas.14 Seis meses antes, en Colombia, Belisario
Betancur haba incluido versiones en prosa (fechadas en 1958) de tre-
ce poemas de Cavais en el miscelneo volumen El viajero sobre la
tierra.15
La seleccin los veinticinco poemas de Valente tiende ligera-
mente a primar los poemas de madurez del corpus cavaiano. Es inte-
resante destacarlo, porque la tendencia general de cuantas selecciones
de la poesa de Cavais se han publicado en castellano es la contraria.
Y es algo de cierta transcendencia esttica: primar el perodo anterior
a 1911 signiica primar la etapa simbolista de la produccin del ale-
jandrino, en detrimento de los poemas de su etapa de plena madurez.
En su prlogo, Jos ngel Valente ofrece al lector toda la informacin
pertinente sobre el texto de partida de su traduccin e informa cum-
plidamente al lector del mtodo seguido, habida cuenta de su desco-
nocimiento de la lengua griega: Las presentes versiones deben su
existencia a la prontitud y cuidado con que mi colaboradora y amiga
Elena Vidal produjo una primera traduccin e interpretacin de los
originales seleccionados. En la ltima fase de nuestro trabajo, el texto

14 La edicin de Veinticinco poemas, al cuidado de Rafael Len, const de 300 ejem-


plares numerados. Posteriormente el librito conoci dos ediciones facsimilares; la pri-
mera al cuidado de Miguel Gmez, en 1998 (Miguel Gmez Ediciones), con motivo del
coloquio C. P. Cavais: modernidad y canon literario, celebrado en la Universidad de
Mlaga; la segunda, al cuidado de Juvenal Soto, en 2011 (Aula Rafael Prez Estrada),
con motivo del Da Internacional del Libro.
15 Belisario Betancur, El viajero sobre la tierra, Bogot, Ediciones Tercer Mundo,
pp. 71-75.

34
preparado por el autor de estas lneas fue sometido en comn a nueva
crtica y deinitiva confrontacin con el original.16 Valente consulta
las traducciones ms importantes publicadas antes de la suya. Est
al da sobre todo por lo que respecta a las inglesas, puesto que ma-
neja, adems de la de Mavrogordato (1951), la entonces reciente de
Rae Dalven (1961). No hay que olvidar que posiblemente fueran las
versiones de Riba y esa traduccin inglesa, con el prlogo de Auden,
los principales estmulos de la empresa de Jos ngel Valente. Las
notas, a seis de los veinticinco poemas, son exclusivamente informati-
vas: fuentes literarias y datos histricos. En deinitiva, Valente dice no
poco sobre la poesa del alejandrino, ofrece al lector elementos de la
recepcin griega e inglesa de su obra y le informa sobre sus fuentes.
Y todo esto con gran rigor.
La versin catalana una seleccin de sesenta y seis poemas
fue obra de Carles Riba (1895-1959), que no alcanz a verla publicada,
aunque s lleg a leer pblicamente muestras de su trabajo. La lectura
ms relevante, por su carga emocional y simblica, quiz sea la que
por invitacin de los estudiantes tuvo lugar en la Universidad de Bar-
celona el 23 de enero de 1959, veinte aos despus del exilio de Riba
y seis meses antes de su muerte. El texto revisado por su mujer, la
tambin poeta Clementina Arderiu, con nota preliminar de Joan Tria-
d e inspiradas ilustraciones de Josep Maria Subirachs fue publicado
por Editorial Teide en la primavera de 1962. La edicin (de setecientos
ejemplares numerados) tuvo el carcter de un homenaje pstumo al
propio Riba, que con Cavais completaba una obra traductora monu-
16 Jos ngel Valente, Introduccin, en Constantino Cavais, Veinticinco Poemas,
en versin de Elena Vidal y Jos ngel Valente, Mlaga, Caffarena & Len, 1964, pp.
16-17.

35
mental que incluye versiones de Homero, Esquilo, Sfocles, Eurpides,
Jenofonte, Plutarco y Edgar Allan Poe, entre otros.17 En 1975 Alexis
Eudald Sol, que ya haba publicado algunas traducciones en el volu-
men miscelneo In memoriam Carles Riba (Barcelona, 1973) aadi
sesenta y seis versiones catalanas a las 66 de Riba.18 En la misma co-
leccin, Curial reeditara en 1977 las versiones de Riba con un amplio
prlogo de Sol. Desde entonces ambos volmenes se han reeditado
en varias ocasiones con los ttulos Poemes y Poemes**.
Sus versiones cavaianas constituyen la ltima gran aportacin de
Carles Riba a la renovacin de las letras catalanas, y a la moderni-
zacin del panorama literario espaol. En su interesante prlogo de
1977, Sol recuerda que la aparicin de la versin catalana de Riba
fou saludada pels crtics amb un gran entusiasme unit a una respec-
tuosa evocaci del mestre, la trgica desaparici del qual encara era
massa recent19 y remite, entre otras, a las reacciones de Joan Fuster,
que en la revista barcelonesa Poemes, airmaba que poques vegades
els versos del nostre poeta [Riba] han conseguit una luncia i una
diafanitat, una grcia i una destresa tan llisquents i tan voluptuoses
com en aquesta traducci20 y Jordi Pinell, que en Serra dOr escriba
que la traduccin de Riba de los poemas de Cavais obea segura-
ment a lafany de completar la seva aportaci humanstica a la llengua

17 Sobre el proceso y las circunstancias de la traduccin de Riba, v. Eusebi Ayensa i


Prat, Duna nova llum. Carles Riba i la literatura grega moderna, Lleida, Pags Editors,
2011.
18 Konstandinos P. Kavais, Poemes, Traducci catalana i notes per Alexis E. Sol,
Barcelona, Curial, 1975.
19 Alexis E. Sol, Prleg, en Konstandinos P. Kavais, Poemes**, Traduts y anotats
per Carles Riba, Barcelona, Curial, 1977, p. 6.
20 Joan Fuster, Carles Riba: Poemes de Kavais, Poemes 2 (1963), pp. 16-17.

36
catalana.21 En palabras de Francesc Parcerisas en su prlogo a este
volumen: La preeminencia indiscutible de Riba en el panorama in-
telectual de la postguerra era una garanta de que aquella puerta dife-
rente que l abra a los lectores deba tener un inters y plantear una
exigencia especiales para la maltrecha cultura literaria catalana. Esa
misma puerta haban entrevisto Gil de Biedma y Valente, que, como
Auden, perciban en la poesa de Cavais el tono de voz que tam-
bin perciban en la obra de madurez de Cernuda requerido para la
necesaria renovacin potica.
Jos Luis Cano encarg la resea del primer Cavais en lengua
castellana a un joven poeta barcelons, Pere Gimferrer, que ya haba
degustado la poesa de Cavais en las esplendidas versiones catalanas
de Carles Riba, y que por entonces preparaba el que sera su segundo
poemario (Arde el mar, 1966) y, de alguna manera, uno de los mani-
iestos de su generacin potica.22 La resea se public en septiembre,
en el nmero 214 de nsula. Adems de interesantes consideracio-
nes sobre los diferentes Cavais de Durrell, Riba y Valente, Gimferrer
conirma y bendice la estirpe cernudiana de nuestro Cavais. Curiosa-
mente la resea de Gimferrer comparta nmero de nsula con Una
biografa de Carles Riba irmada por Paulina Creusat.

Pocos aos ms tarde las cosas haban cambiado notablemente en


Espaa. Una nueva generacin potica haba tomado el relevo. La
generacin de, entre otros, Pere Gimferrer, Jos Mara lvarez, Luis
Alberto de Cuenca y Francesc Parcerisas. Uno de los acontecimien-
21 Jordi Pinell, [Resea a] Poemes de Kavais, Serra dOr IV-7 (1963) , pp. 38-39.
22 En 1970 Gimferrer, con Els miralls, contribuira igualmente al cambio de rumbo
de la poesa en lengua catalana.

37
tos literarios ms importantes tras la muerte del dictador es la publi-
cacin (1976) de las Poesas completas de Constandinos Cavais en
traduccin de Jos Mara lvarez en un tomo que es signiicativa-
mente el primer nmero de la Coleccin de Poesa Hiperion, una
de las colecciones que contribuirn a conigurar el canon potico en
castellano de los ltimos casi cuarenta aos. El ao anterior Lluis Lla-
ch haba editado un disco de larga duracin que conoci un ms que
notable xito, fue muy escuchado en determinadas emisoras de radio
en toda Espaa y sus canciones interpretadas en multitudina-
rios recitales en los que se coreaban cosas como amnista! y libertad!
El ttulo del elep era Viatge a Itaca, e inclua una cancin llamada
Itaca, que ocupaba toda la cara A. Se trata de una adaptacin de la
versin catalana, de Riba, del poema de Cavais, a la que Llach haba
aadido dos estrofas de fcil lectura poltica en aquellos aos. El Viat-
ge a Itaca era un viaje a la libertad. La cancin de Lluis Llach sin duda
conectaba perfectamente con las aspiraciones de la juventud ms in-
quieta del momento, y sin duda contribuy sobremanera al xito de la
traduccin de Jos Mara lvarez, libro que no ha dejado de reeditarse
desde entonces, y en el que se han iniciado en la obra del alejandrino
miles de lectores.
Antes, en 1971, la naciente Coleccin Visor de Poesa, haba acogi-
do 50 poemas setenta y cinco en la segunda edicin de 1973 en
versin castellana del poeta canario Lzaro Santana, con dibujos de
Manuel Miralles; Lumen, como ya se ha dicho, editaba, con fotogra-
fas de Dick Frisell, el hermoso volumen Veinticinco poemas de Ca-
vais en traduccin de J. Ferrat, y Elena Vidal y Jos ngel Valente
daban de nuevo sus versiones a la imprenta Treinta poemas ya,
esta vez en Barcelona, acogidos por la coleccin Ocnos de la editorial

38
Llibres de Sinera. En 1975 Alexis E. Sol haba aadido 66 versiones
catalanas a seleccin de Carles Riba, y Joan Ferrat haba publicado
sus Vuitanta-vuit poemes de Cavais, mientras que Mara Jos Velo
y Alejandro Amusco aportaban sus versiones castellanas de 17 poe-
mas de C. P. Cavais (Barcelona, Judit) a partir de la edicin inglesa
de John Mavrogordato. Posteriormente otros traductores enriquece-
ran con sus versiones el comn acervo cavaiano. Tras los Vuitanta-
vuit poemes de Cavais y los Tretze de larxiu de Cavais i altres coses
(1976), Joan Ferrat completa su periplo cavaiano en 1978 con Les
poesies de C. P. Cavais (Barcelona, La Gaia Cincia), que incluye ya
los 154 poemas cannicos. 23 Tambin en 1978, de Caracas nos llegan
los Cien poemas en versin de Francisco Rivera, y en 1979 es el mexi-
cano Cayetano Cant quien entrega Poemas completos. Las versiones
latinoamericanas se enriquecen con Toda su poesa (1983) en la voz
chilena de Miguel Castillo Didier, Poemas (1984),24 en traduccin de
Harold Alvarado Tenorio y Rena Fantzis, y Poemas cannicos (1985)
en versin del colombiano Eduardo Lpez Jaramillo. Volviendo a este
lado del Atlntico, Luis de Caigral publica su seleccin y estudio en
1981.25 En 1983 aparece en Alianza Editorial la Poesa completa en

23 Ms tarde, en 1987, Ferrat reunira todas sus versiones cavaianas, los 154 poemas
cannicos y los Tretze de larxiu, en un volumen con el mismo ttulo Les poesies de
C. P. Cavais en las Edicions del Quaderns Crema.
24 Tambin en 1984 el II Encontre dEscriptors del Mediterrani rinde homenaje a
Cavais con el volumen Kavais. Antologa potica, publicado por Fernando Torres
Editor y el Ayuntamiento de Valencia, que inclua 70 poemas en edicin trilinge,
con los textos griegos originales, y versiones catalanas de Riba y Sol, y castellanas
de Ramn Irigoyen.
25 El ao siguiente (1982) Jos Ribas Sanpons, en el parntesis entre el primer y el se-
gundo Ajoblanco, publica su monografa Kavais (Barcelona, Barcanova), que incluye
una amplia seleccin de poemas en diversas traducciones.

39
traduccin de Pedro Bdenas de la Pea. El ao siguiente aparece en
traduccin castellana de Alberto Manzano de la versin inglesa de
Edmund Keeley y Philip Sherrard26 el volumen Obra escogida, que
conocer varias reediciones. En 1988 Carles Miralles, con el concurso
de Monserrat Camps, hace su contribucin con la antologa Set poetes
neogrecs, que incluye a Cavais.27 En 198928 Cavais adquiere voz astu-
riana en los Veinticinco poemes traducidos por Xos Gago. En 1991 Al-
fonso Silvn publica en Madrid la Obra potica completa. Ese mismo
ao Miguel Castillo Didier, en Santiago de Chile, renueva su entrega
con Kavais ntegro.29 En 1994 Ramn Irigoyen, que ya haba ofrecido
versiones de algunos poemas de Cavais en Ocho poetas griegos del
siglo XX, publica en Barcelona, en Seix Barral, su traduccin de los
154 poemas cannicos con el ttulo Poemas. Tambin esta traduccin
conocer varias ediciones entre ellas la de Crculo de Lectores en
1999. Cavais se expresa en euskera en 199530 Poema-Antologia
merced a Andolin Eguztitza y Olga Omatos. Antoni Avell i Mestre y
Bartomeu Garcs i Ferr aportan el acento mallorqun al magnico
caudal de versiones catalanas con Poemes cannics (1996) y Poemes
ocults, renegats i incomplets (1998). Desde Buenos Aires nos llega en
1998 Recuerda cuerpo Poesa ertica en versin de Nina Anghelidis,
y desde Mxico, D. F., en 2001, Poesa ertica 1892-1931 en seleccin

26 C. P. Cavafy, Collected Poems, Princeton, Princeton University Press, 1975.


27 A Carles Miralles le debemos tambin la traduccin al castellano de Kavais. Una
biografa crtica, de Robert Lidell (Barcelona, Ultramar, 1980).
28 El mismo ao en que la revista Litoral dedic a Cavais un nmero doble (221-222)
que inclua una antologa de 30 traducciones castellanas.
29 El mismo ao Jos Garca Vzquez y Horacio Landrobe publican una seleccin
de Prosas de K. P. Kavais (Madrid, Tecnos), que ver una segunda edicin en 2003.
30 En 1995 (Barcelona, Planeta), Luis Antonio de Villena publica su ensayo Carne y
tiempo. (Lecturas e inquisiciones sobre Constantino Kavais).

40
y traduccin de Cayetano Cant. En 2003 Rafael Herrera y Ana Pothi-
tou proponen una nueva versin mtrica de la Poesa completa. En
2007 Yolanda Vilarchao ofrece su traduccin al gallego de los Poe-
mas cannicos, que le vali en 2008 el Premio de Traduccin de la
Asociacin de Escritoras e Escritores en Lingua Galega. Tambin en
2007 Miguel Gmez publicaba en Mlaga A la luz del da, una de las
incursiones de Cavais en el relato, en traduccin de P. Bdenas de la
Pea. En 2008 el Kavais ntegro de Miguel castillo Didier llega a su
tercera edicin que se puede encontrar en las libreras espaolas.
El corpus cavaiano en lengua catalana se enriquece con las versiones
de Alexis Eudald Sol Una Simfonia inacabada. Trenta-quatre poe-
mes en esbs (2008) y Eusebi Ayensa i Prat Esborranys i poemas
inacabats (2011) de los llamados poemas inconclusos, que en cas-
tellano haban sido incorporados por P. Bdenas de la Pea a la cuarta
edicin renovada y ampliada (1997) de la Poesa completa. En 2009, el
colombiano Umberto Senegal recoge y comenta 22 traducciones la-
tinoamericanas y espaolasdel poema taca en un libro, taca de
Cavais, expresin de la riqueza acumulada. En 2011 Jos Mara lva-
rez antloga sus traducciones para la sevillana Renacimiento con el
sugerente ttulo El resplandor del deseo. En 2012 el Centro de Estudios
Bizantinos, Neogriegos y Chipriotas edita en Granada, en el marco de
la Biblioteca de Autores Clsicos Neogriegos, el volumen K. P. Kavais,
Antologa bilinge, en edicin de Sonia Ilnskaia y traduccin de Al-
fonso Silvn. En 2013 Alianza publica la segunda reimpresin de la
sexta edicin de la Poesa completa en versin de Pedro Bdenas de la
Pea, quien por otra parte, prepara una magna edicin castellana del
corpus cavaiano para la Biblioteca de Literatura Universal dirigida
por Luis Alberto de Cuenca. Los ltimos das del otoo Xos Gago pre-

41
senta en Oviedo su versin asturiana de Los 154 poemes, publicados
en edicin bilinge por Saltadera.

En el sesquicentenario del nacimiento del poeta griego alejandrino,


este librito, fruto del empeo de Pedro Martn-Almendro, rinde ho-
menaje a Carles Riba, a Elena Vidal y a Jos ngel Valente, que hace
medio siglo nos brindaron las primeras traducciones catalanas y cas-
tellanas de Cavais, que ahora antologamos, y a las personas que, en
aquellos tiempos difciles, hicieron posible su edicin. Rinde homena-
je tambin a quienes a ambos lados del Atlntico siguieron su senda,
enriqueciendo con sus miradas y sus acentos la lectura de la incom-
parable obra del poeta alejandrino, ensanchando generosamente el
espacio potico comn de nuestras lenguas.

mlaGa-Barcelona, oToo de 2013

42
El nostre Kavais
Konstandinos P. Kavais (1863-1933) va nixer a Alexandria (Egipte)
dins duna prspera famlia grega de comerciants que es va arrunar
desprs de la mort del pare, el 1870. A Alexandria va passar gran part
de la seva vida, en una poca on en aquesta ciutat hi havia una im-
portant comunitat grega, que convivia amb la poblaci egpcia i amb
altres comunitats estrangeres (francesos, britnics, italians, jueus, ar-
menis). Kavais, ciutad grec, que el 1885 va renunciar a la ciutadania
britnica, obtinguda pel seu pare cap al 1850, va treballar com a fun-
cionari de ladministraci britnica dEgipte des del 1889 ins a jubi-
lar-se el 1922 desprs de rebutjar el 1921 la renovaci del contracte
i lascens a cap de negociat proposat pels seus superiors. Alexandria
i el poeta han quedat vinculats per sempre a limaginari dels lectors
de tot el mn, i la llegenda creada entorn de la seva persona ha quedat
relectida, per exemple, en versos com els de Joan Margarit: Jo i la
ciutat som la mateixa pols / daurada de la tarda.1 Lany 1914 Kavais
coneix E. M. Forster durant la visita de lescriptor britnic a Egipte.
Forster, que tornaria a Alexandria com a voluntari de la Creu Roja du-
rant la Primera Guerra Mundial, ser el primer que donar a conixer,
cinc anys ms tard, el poeta grec alexandr al pblic de parla anglesa
en el seu article La poesia de K. P. Kavais,2 que incloa traduccions
1 Conversa a Alexandria, en Lordre del temps. Poesia 1980-1984, Barcelona, Edi-
cions 62, 1985.
2 E. M. Forster, The Poetry of P. C. Cavafy, The Nation and Athenaeum, 25-4-1919.
Forster va incloure posteriorment aquest text al seu llibre Pharos and Pharillon (pu-
blicado por Hogarth Press el 1923), editat posteriorment juntament amb Alexandria:
A History and Guide. Traducci castellana dAdolfo Torres Blanco i Ubaldo Gutirrez
Martnez: Alejandra. Historia y gua y Faros y Faralln, Granada, Almed, 2008.

43
dalguns dels seus poemes i fragments. Des del 1930 el poeta pateix
de la laringe. Al juliol de 1932 els metges li diagnostiquen cncer;
aleshores es trasllada a Atenes, on li practiquen una traqueotomia.
Ianis Sareianis, botnic alexandr, ms tard professor a la Universitat
de Salnica, amic del poeta i coneixedor de la seva obra, explica que
durant lestada a lHospital de la Creu Roja Kavais matava les hores
llegint novelles policaques i que es va entusiasmar amb el descobri-
ment de George Simenon.3 Ja no pot parlar, per comunicar-se escriu
notes breus, en general amb encrrecs de carcter prctic. Durant la
seva estada a Atenes, escolta les 10 Invenzioni de Dimitris Mitrpulos,
inspirades en la seva poesia i interpretades al piano pel mateix com-
positor, en el decurs duna recepci oferta per Eleni i Kostas Uranis.
De tornada a Alexandria, amb una salut cada cop ms precria, tre-
balla prostrat al llit sobre el seu darrer poema, Als afores de Antio-
quia. A principis dabril del 1933 el traslladen a lHospital Grec de
la ciutat. El dissabte 29 dabril, dia del seu aniversari, mor a les dues
del mat. Daquells moments quedar en el record lancdota de la
visita del Patriarca ortodox dAlexandria per administra-li els darrers
sagraments, que Rafael Prez Estrada recrea magistralment en el seu
poema A peticin del patriarca, por cortesa, recibe las sagradas espe-
cies, das antes de morir, el poeta alejandrino Constantino Cavais.4
Kavais no va publicar mai un llibre complet en vida; public poe-
mes en revistes, plaquettes (la primera el 1891, la cinquena i ltima
Esperant als brbars el 1904), quaderns (1904 i 1910), fulls vo-
3 I. A. Sareianis, [Comentaris a Cavais], edici. de S. Lorendsatos,
prleg de I. Seferis, Atenes, caros, [1944] 1964, p. 37.
4 Rafael Prez Estrada, A peticin del patriarca, por cortesa, recibe las sagradas es-
pecies, das antes de morir, el poeta alejandrino Constantino Cavais, Caballo griego
para la poesa 3, Madrid-Mlaga, 1977.

44
lants i carpetes (poemaris) que ell mateix preparava (a partir de 1912)
on reunia les separates que les revistes li feien arribar dels poemes
que li publiquen i, posteriorment, els fulls volants en qu es fa impri-
mir els nous poemes. Es tracta sempre dedicions no lucratives, fora
de mercat, de petit tiratge, que distribua sistemticament, en m o
per correu, entre els amics i les persones interessades en la seva obra.
En aquest sentit, va ser un pioner del que avui anomenem autoedici.
Els intellectuals entenen la literatura com una professi indepen-
dent que hauria de donar rdits ins i tot quan en la immediatesa no
es produeix res, i que hauria de donar dret a una pensi. Per, qui de-
cideix que alg s de deb un literat i que la societat lha de mantenir,
a lespera duna obra mestra?.5 Kavais sembla compartir el criteri
de Gramsci. Construeix el seu personatge dhome de lletres al llarg
de tota la vida, escriu la seva obra al llarg de tota la vida; la primera
edici del nucli principal daquesta els cent cinquanta-quatre poe-
mes, coneguts com a cannics, que el poeta va publicar, com hem dit,
de maneres diverses en la seva maduresa no es va imprimir com a
llibre a Alexandria ins al 1935, dos anys desprs de la mort del poeta,
a cura de Rika Sengopulu. A partir del 1963 ledici de referncia,
revisada el 1991, seran els dos volums que Iorgos P. Savidis, publicats
a leditorial atenesa caros.
Levoluci del procs dedici de lobra de Kavais discorre parallela
en el temps a levoluci de la seva potica. El primer procs (plaquet-
tes) correspon a la fase en qu el poeta abandona el romanticisme, el
segon (quaderns) a la transformaci esttica que experimenta en els

5 Antonio Gramsci, Literatos y bohme artstica [Cuadernos, 1929-1931], a: Anto-


loga, selecci, traducci y notes de Manuel Sacristn, 3 edici, Mxic D. F., Siglo
Veintiuno Editores, 1977, p. 289.

45
primers anys del segle, i el tercer (carpetes) a la coniguraci deinitiva
desprs de 1911 (taca) del seu univers potic. Des del punt de vista
esttic Kavais ha passat deinitivament a una potica de lobjectivitat
i del fragmentari; un realisme de to irnic, de vegades dilemtic, de
vegades pardic; un realisme dexpressi clara i precisa, i enfocament
complex, dialgic i polifnic; teixit, en diversos plnols, al voltant de
personae que protagonitzen la icci i objectiven el discurs; un dis-
curs proper al novellesc i al prosaic; una esttica que subverteix la
tradici vuitcentista del potic tant en el mn literari grec com en
leuropeu. A partir de 1917 el poeta, alliberat de qualsevol prejudici
o lligam social, du les seves formulacions realistes als ms grans ex-
trems de gosadia i modernitat, tot intensiicant i precisant lorientaci
dels seus poemes ertics i proposant, alhora, una lectura poltica
ms subtil i penetrant de la histria.
La poesia de Kavais, allunyada del lirisme, objectiva, narrativa i
prosaica, en el sentit de la poesia contempornia, tracta de la vanitat
del poder i la solitud dels ciutadans, de lamor i del plaer, de la dignitat
dels perdedors, de la creaci artstica. Una esttica en paraules del
poeta colombi Harold Alvarado Tenorio donde lo pobre, lo sucio,
el desempleo y la miseria podan ser objeto de belleza.6 Els protago-
nistes dels seus versos, situats en lantiguitat tardana, al mn bizant o
en la societat contempornia, senfronten a la mateixa disjuntiva: ser
ells mateixos o deixar-se endur per les convencions. Segons Auden,
Cavafy has three principal concerns: love, art and politics in the orig-

6 Harold Alvarado Tenorio, Kavais, a: Konstantinos Kavais, Poemas (versi directa


del grec a cura dHarold Alvarado Tenorio i Rena Frantzis), 3 edici, Bogot, Tiempo
Presente, 1988, p. 29.

46
inal Greek sense.7 Amor, art, poltica; tres dimensions medullars de
lexperincia humana, animades en lunivers potic kavai pel ma-
teix al tic.
A banda de ls de la katharvusa, la llengua culta, la presncia
en lobra de Kavais de formes lingstiques arcaitzants, de pro-
cedncia diversa bizantines, hellenstiques, clssiques, homri-
ques juntament amb els registres de la llengua popular, demtica,
netament colloquials, est relacionada amb la potica i la conigura-
ci textual dels seus poemes. Aquestes formes, combinades amb un
ritme que s lessncia de la seva potica, sn expressi de la polifo-
nia, la seva plasmaci, manifestaci del dialogisme i del plurilingis-
me constitutius del text. La rima, quan hi s present, i el metre, sn en
Kavais, igual que els accents de vers, lencavalcament, lalliteraci, la
repetici, la puntuaci i la disposici grica, procediments que confe-
reixen gran complexitat formal als seus textos, i estan al servei de la
idea potica (v. poema Darios), no sn un imperatiu formal im-
posat. La peculiar rima, i el metre, combinats amb els altres recursos,
contribueixen molt sovint a realar els elements i al to irnic de les
composicions.

Els Poemes sn una de les obres ms tradudes de la literatura europea.


La varietat i la riquesa de traduccions a langls i a les llenges

7 W. H. Auden, Introduction by W. H. Auden, a: The Complete Poems of Cavafy.


Translated by Rae Dalven. With an Introduction by W.H. Auden, Nueva York, New
York, Harcourt, Brace & World, 1961, p. xvii. (Traducci castellana dEdgardo Dobry
W. H. Auden, Cavais y lo traducible en poesa al nmero 5 (juny de 2001) de
la revista argentina Hablar de poesa [en lnea], <http://hablardepoesia.com.ar/nume-
ro-5/cavais-y-lo-traducible-en-poesia>.

47
ibriques s impressionant. El 1959 Luis Cernuda, exiliat a Mxic,
en una entrevista epistolar concedida a la revista madrilenya ndice
literario airma que el poema El du abandona a Antoni, que coneix
en traducci anglesa, li sembla una de las cosas ms deinitivamente
hermosas de que tenga noticia en la poesa de este tiempo.8 Lobra
de lalexandr no ha deixat de despertar linters de les noves genera-
cions; sens dubte les paraules de Margaret Alexiou, escrites per a la
presentaci del nmero monogric de Journal of the Hellenic Diaspo-
ra dedicat a Kavais en ocasi del cinquantenari de la seva mort, sn
encara plenament vigents als nostres dies: El que avui, el 1983, atreu
de Kavais a la generaci ms jove s, sobretot, la seva modernitat o
postmodernitat, la seva capacitat de posar a prova i qestionar els
nostres principis ms sagrats sobre religi, moralitat, art i tradici.9
El 1999 el Daily Telegraph va incloure els Poemes entre els cent mil-
lors llibres del segle xx (The Daily Telegraphs Top 100 Books of the
20th Century).
Lamistat entre Forster i Kavais s un dels grans mites literaris de
la contemporanetat. Sembla indubtable que la seva trobada va ser
transcendental per a tots dos per diverses raons. En La poesia de K. P.
Kavais Forster va dibuixar lalexandr en una posici lleugerament
obliqua respecte a lunivers. La correspondncia entre tots dos, pu-

8 Luis Cernuda, Entrevista con un poeta; a: Poesa y literatura I y II, Barcelona, Seix
Barral, 1971, p. 378.
9 La traducci es nostra. Today, in 1983, it is, above all, Cavafys modernism (or
post-modernism) which appeals to the younger generation his ability to probe and
question our most sacred assumptions about religion, morality, art, and tradition.
Margaret Alexiou, Eroticism and Poetry, Journal of the Hellenic Diaspora 10 (1983),
p.7.

48
blicada el 2011 per Peter Jeffreys,10 suggereix precisament lobliqitat
duna relaci plena de matisos, una posici obliqua de lun respec-
te a laltre: Friends at Slight Angle. Aquest conjunt de cartes (no
solament les intercanviades per Forster i Kavais) constitueix, entre
altres coses, una introducci a la histria de la recepci de la poesia
de K. P. Kavais al mn de parla anglesa, i per extensi de la recepci
internacional de lobra de lalexandr. Resulten commovedors els es-
foros de Foster per propiciar la publicaci dels poemes de Kavais
a Anglaterra, la publicaci dun llibre de poemes i no menys com-
movedora la prudncia de Kavais, que dna llargues constantment i
revisa les versions, que retorna el contracte que li proposa lany 1925
The Hogarth Press per publicar un opuscle de vint-i-cinc poemes (en
traducci de Iorgos Valaspulos). En una carta datada l1 de setembre,
Leonard Woolf, desprs de confessar la seva admiraci pels poemes
que, a proposta de Forster, havia llegit en la traducci de Valaspulos,
instava encaridament Kavai
Kavaiss perqu els permets publicar aque-
lles traduccions en un volum, de la impressi de les quals socuparien
ells personalment. Leonard i Virginia Woolf havien de ser els impres-
sors no noms els editors del primer llibre de poemes de K. P.
Kavais. Lalexandr va agrair educadament linters de leditorial,
per The Hogarth Press no va poder publicar The Poems ins al 1951,
gaireb vint anys desprs de la mort del poeta. Virginia Woolf, per,
ja no es va poder ocupar de la impressi. La traducci tampoc no
va ser la de Valaspulos, sin la de John Mavrogordato, iable ms
que inspirada en opini de Forster, que inalment no va escriure la

10 The Forster-Cavafy Letters. Friends at a Slight Angle, edited and annotated by Peter
Jeffreys, El Cairo, Nueva York, The American University in Cairo Press, 2009.

49
introducci. Per qu tanta parsimnia per part de Kavais? Tal vegada
per una posici lleugerament obliqua pel que fa a limperi. Tal vegada
perqu no el convencia el fet de veure publicats els seus poemes, en
llibre, en angls abans que en la seva llengua grega.

Una manera entre les diferents possibles daproximar-se a la his-


tria de la poesia a lEspanya de la segona meitat del segle xx s lestudi
de la introducci i recepci de lobra del poeta grec Konstandinos
Kavais en els cercles literaris catal i castell. I aix no noms pel fet
que entre edicions, reimpressions i reedicions hagin vist la llum
ms dun centenar de llibres amb la poesia de lalexandr versionada
al castell i al catal i tamb al gallec, al basc i a lasturi; no
noms perqu considerem la literatura traduda part integrant del ba-
gatge i del cnon literari literari dun pas o dun mbit lingstic
i cultural, sin pel fet que la difusi de Kavais a les nostres terres
va estar estretament lligada a les circumstncies de la construcci de
lespai potic de lEspanya de la transici. Totes les generacions poti-
ques dels anys seixanta i setanta van participar en lempresa: tant
la generaci del 27, com la segona generaci noucentista catalana, la
generaci del mig segle o la incipient generaci del 70 o del 68,
des del seu novssim cor. Aquestes moviments potics entaulen un
fructfer dileg en castell i en catal amb la poesia i la potica
de Kavais.
Abans que el 1959 Luis Cernuda declars pblicament el seu in-
ters per lobra de lalexandr, en una carta a Jaime Gil de Biedma
datada l11 de juny de 1957 a Santiago de Cuba, Juan Ferrat adjun-
tava un par de poemas, de seis que tengo traducidos, de Cavais. Es
un capricho de Jos Luis Cano, que quiere que le haga una antologa

50
para Adonais. El tpico optimismo de Madrid!.11 Aquests dos poe-
mes eren Esperando a los brbaros i Grises. Jaime Gil de Biedma,
segons el seu mateix testimoni,12 ja coneixia Kavais des de 1955 per
les versions mai publicades del pare Pacho Aguirre, asturi, hellenista
i sacerdot de ritu ortodox, a qui havia ajudat en el seu intent el gra-
vador grec establert a Madrid Dimitris Papaieorguiu. De la mateixa
manera, Miguel Castillo Didier, que ms tard esdevindr un dels tra-
ductors ms rellevants de la poesia de lalexandr, declarava que va
descobrir Kavais a Xile el 1957 o 1958 grcies a les versions no publi-
cades de Jorge [Iorgos] Razs (cnsol de Grcia a Valparaso)13.
Lantologia dAdonais, per, no es publicar mai; Tot i aix, Es-
perando a los brbaros va aparixer uns mesos ms tard a la revista
cubana Galeria, i, juntament amb Grises i altres vint-i-tres poemes
(amb fotograies de Dick Frisell), en el volum Veinticinco poemas de
Cavais editat per Lumen en 1971. Tanmateix, el capricho de Jos
Luis Cano shavia vist satisfet uns anys abans amb la publicaci a
Mlaga, a crrec dngel Caffarena i Rafael Len del volum Veinticinco
Poemas [de Constantino Cavais], en versi dElena Vidal i Jos ngel
Valente. La correspondncia conservada per Rafael Len testimonia
lentusiasme que Vicente Aleixandre va mostrar per ledici castellana
dels poemes de Kavais. Vicente Aleixandre va oiciar dintermediari
Valente vivia aleshores a Ginebra i en els mesos previs a la publi-

11 Juan Ferrat, Jaime Gil de Biedma. Cartas y artculos, Barcelona, Sirmio-Quaderns


Crema, 1994, 29-35.
12 Jaime Gil de Biedma, Retrato del artista en 1956, Barcelona, RBA, 1993, p. 8.
13 V. entrevista concedida pel professor Castillo Didier a Khris Athena Tefari-
kis el mar del 2007, <http://www.apocatastasis.com/grecia/miguel-castillo-didier.
php#axzz2kF0EOQNM> [consulta: 5 doctubre de 2013].

51
caci de Veinticinco poemes va passar una temporada a Oxford, va
animar Rafael Len en tot moment i va qualiicar lobra ja impresa
dhonor de las prensas malagueas.14 Sis mesos abans, a Colmbia,
Belisario Betancur havia incls versions en prosa (datades el 1958) de
tretze poemes de Kavais en la miscelnia El viajero sobre la tierra. 15
En la selecci dels vint-i-cinc poemes de Valente prevalen lleugera-
ment les composicions de maduresa del corpus kavai. s interessant
destacar-ho, perqu la tendncia general de totes les seleccions de la
poesia de Kavais que shan publicat en castell s precisament la con-
trria. I aquest fet t una certa transcendncia esttica: triar el perode
anterior al 1911 signiica donar preeminncia a letapa simbolista de
la producci de lalexandr, en detriment dels poemes de la seva etapa
de plena maduresa. En el seu prleg, Jos ngel Valente ofereix al lec-
tor tota la informaci necessria sobre el text de partida per a la seva
traducci i linforma detalladament del mtode seguit, sense amagar
el seu desconeixement de la llengua grega: Las presentes versiones
deben su existencia a la prontitud y cuidado con que mi colaboradora
y amiga Elena Vidal produjo una primera traduccin e interpretacin
de los originales seleccionados. En la ltima fase de nuestro trabajo,
el texto preparado por el autor de estas lneas fue sometido en comn

14 Ledici de Veinticinco poemas, a cura de Rafael Len, era de 300 exemplars nume-
rats. Posteriorment el llibre tingu dues edicions facsmils; la primera a cura de Mi-
guel Gmez, el 1998 (Miguel Gmez Ediciones), con motiu del colloqui C. P. Cavais:
modernidad y canon literario, que tingu lloc a la Universitat de Mlaga; la segona,
el 2011 (Aula Rafael Prez Estrada), amb Juvenal Soto com a curador, amb motiu del
Dia Internacional de Llibre.
15 Belisario Betancur, El viajero sobre la tierra, Bogot, Ediciones Tercer Mundo,
p. 71-75.

52
a nueva crtica y deinitiva confrontacin con el original.16 Valente
consulta les traduccions ms importants publicades amb anterioritat.
Sobretot coneix de primera m les versions angleses, ja que fa servir,
a ms de la de Mavrogordato (1951), ledici publicada tot just uns
anys abans, el 1961, de Rau Dalven. s molt possible que tant la versi
de Riba com aquesta darrera traducci anglesa, amb prleg dAuden,
fossin els principals estmuls de lempresa de Jos ngel Valente. Les
notes, a sis dels vint-i-cinc poemes, sn exclusivament informatives:
fonts literries i dades histriques. En deinitiva, Valente parla abas-
tament de la poesia de lalexandr, ofereix al lector elements sobre la
recepci grega i anglesa de la seva obra i linforma de les seves fonts.
Tot aix amb gran rigor.
La versi catalana esmentada una selecci de seixanta-sis poe-
mes fou obra de Carles Riba (1895-1959), que no la va veure pu-
blicada en vida, tot i que va arribar a llegir en pblic mostres del seu
treball. La lectura ms rellevant, per la seva crrega emotiva i simbli-
ca, fou sens dubte la que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona el
23 de gener de 1959, per invitaci dels estudiants, vint anys desprs
de lexili de Riba i sis mesos abans de la seva mort. El text de ledici,
revisat per la seva esposa i poetessa Clementina Arderiu, amb notcia
preliminar de Joan Triad i inspirades illustracions de Josep Maria
Subirachs, va ser publicat per lEditorial Teide la primavera de 1962.
Ledici (de set-cents exemplars numerats) va representar una mena
dhomenatge pstum a Riba i a la seva tasca de traducci, que amb Ka-
vais completava una obra monumental que inclou versions dHomer,

16 Jos ngel Valente, Introduccin, a: Constantino Cavai


Cavais,
s, Veinticinco Poemas, en
versi dElena Vidal i Jos ngel Valente, Mlaga, Caffarena &l Len, 1964, p. 16-17.

53
squil, Sfocles, Eurpides, Xenofont, Plutarc i Edgar Allan Poe, entre
daltres.17 El 1975 Alexis Eudald Sol, que ja havia publicat algunes
traduccions en el volum miscellani In memoriam Carles Riba (Barce-
lona, 1973) va afegir seixanta-sis versions catalanes ms a les de Ri-
ba.18 En la mateixa collecci, Curial reeditaria lany 1977 les versions
de Riba amb un ampli prleg de Sol. Des de llavors tots dos volums
shan reeditat en diverses ocasions amb els ttols Poemes i Poemes**,
respectivament.
Les versions kavaianes de Riba constitueixen lltima gran aporta-
ci del poeta a la renovaci de les lletres catalanes i a la modernitzaci
del panorama literari espanyol. En linteressant prleg de 1977, Sol
recorda que laparici de la versi catalana de Riba fou saludada pels
crtics amb un gran entusiasme unit a una respectuosa evocaci del
mestre, la trgica desaparici del qual encara era massa recent19 i
remet, entre daltres, a la reacci de lescriptor valenci Joan Fuster,
que en la revista barcelonina Poemes, airmava que poques vegades
els versos del nostre poeta [Riba] han aconseguit una luncia i una
diafanitat, una grcia i una destresa tan llisquents i tan voluptuoses
com en aquesta traducci20 i a la de Jordi Pinell, que a Serra dOr
escrivia que la traducci de Riba dels poemes de Kavais obea segu-
rament a lafany de completar la seva aportaci humanstica a la llen-

17 Sobre el procs i les circumstncies de la traducci de Riba, cf. Eusebi Ayensa i


Prat, Duna nova llum. Carles Riba i la literatura grega moderna, Lleida, Pags Editors,
2011.
18 Konstandinos P. Kavai
Kavais,s, Poemes, Traducci catalana i notes per Alexis E. Sol,
Barcelona, Curial, 1975.
19 Alexis E. Sol, Prleg, en Konstandinos P. Kavais,
Kavais, Poemes**, Traduts i anotats
per Carles Riba, Barcelona, Curial, 1975, p. 6.
20 Joan Fuster, Carles Riba: Poemes de Kavais, Poemes 2 (1963), p. 16-17.

54
gua catalana.21 En paraules de Francesc Parcerisas en el seu prleg al
present volum: La preeminncia indiscutible de Riba dins el pano-
rama intellectual de la postguerra era una garantia que aquella porta
diferent que ell obria als lectors havia de tenir un inters i una exi-
gncia especials per a la malmesa cultura literria catalana. Aquesta
mateixa porta tamb lhavien albirat Gil de Biedma i Valente, que,
com Auden, percebien en la poesia de Kavais el to de veu que
tamb percebien en lobra de maduresa de Cernuda requerit per a
la necessria renovaci potica.
Jos Luis Cano va encarregar la ressenya del primer Kavais en llen-
gua castellana a un jove poeta barcelon, Pere Gimferrer, que ja havia
degustat la poesia de Kavais en les esplndides versions catalanes de
Carles Riba, i que en aquells moments preparava el que havia de ser
el seu segon poemari (Crema el mar, 1966), en certa forma, un dels
manifestos de la seva generaci potica. 22 La ressenya es va publicar
al setembre, en el nmero 214 dnsula. A banda dinteressants consi-
deracions sobre els diferents Kavais de Durrell, Riba i Valente, Gimfe-
rrer conirma i beneeix lestirp cernudiana del nostre Kavais. Curio-
sament la ressenya de Gimferrer va compartir protagonisme a nsula
amb Una biograia de Carles Riba signada per Paulina Creusat.
Pocs anys ms tard la situaci havia canviat notablement a Espan-
ya. Una nova generaci potica havia pres el relleu. La generaci dels
Pere Gimferrer, Jos Mara lvarez, Luis Alberto de Cuenca i Francesc
Parcerisas, entre altres. Sens dubte, un dels esdeveniments literaris
ms importants desprs de la mort del dictador fou la publicaci, el
21 Jordi Pinell, [Ressenya a] Poemes de Kavais, Serra dOr IV-7 (1963) , p. 38-39.
22 El 1970 Gimferrer, amb Els miralls, va contribuir igualment al canvi de rumb de la
poesia en llengua catalana.

55
1976, en un sol volum, de les Poesas completas de Konstandinos Ka-
vais de Jos Mara lvarez que va ser signiicativament el primer
nmero de la Collecci de Poesia Hiperion, una de les colleccions
que contribuir de manera ms determinant en la coniguraci del
cnon potic en castell dels gaireb ltims quaranta anys. Un any
abans, el cantautor Lluis Llach havia editat un disc de llarga durada
que va conixer un notabilssim xit; una mplia difusi en determi-
nades emissores radiofniques de tota Espanya i amb les seves
canons corejades en multitudinaris recitals en els quals es cridaven
consignes damnistia i llibertat! El ttol daquest disc va ser Viatge a
Itaca, i incloa una can anomenada Itaca, que ocupava tota la pri-
mera cara del vinil. Es tracta duna adaptaci de la versi de Riba del
poema homnim de Kavais, a la qual Llach havia afegit dues estrofes
de fcil lectura poltica en aquells anys. El Viatge a Itaca era un viatge
a la llibertat. La can de Lluis Llach connectava a la perfecci amb les
aspiracions de la joventut ms inquieta del moment, i va contribuir
tamb en gran mesura a lxit de la versi de Jos Mara lvarez, un
llibre que no sha deixat de reeditar des daleshores i que ha iniciat
milers de lectors en lobra de lalexandr.
Abans, lany 1971, la naixent collecci Visor de Poesia, havia aco-
llit 50 poemas setanta-cinc en la segona edici de 1973 traduts
al castell del poeta canari Lzaro Santana, amb dibuixos de Manuel
Miralles; Lumen, com ja sha dit, editava, amb fotograies de Dick Fri-
sell, el magnic volum Veinticinco poemas de Cavais en traducci de
Joan Ferrat, i Elena Vidal i Jos ngel Valente donaven de nou les
seves versions a la impremta Treinta poemas ja, aquest cop a Bar-
celona, acollits per la collecci Ocnos de leditorial Llibres de Sinera.
El 1975 Alexis Sol havia afegit seixanta-sis versions catalanes a se-

56
lecci pstuma de Carles Riba i Joan Ferrat havia publicat Vuitanta-
vuit poemes de Kavais, mentre Mara Jos Vetllo i Alejandro Amusco
aportaven les seves versions castellanes amb 17 poemas de C. P. Cava-
is (Barcelona, Judit) a partir de la edicin inglesa de John Mavrogor-
dato. Posteriorment altres traductors augmentarien amb les seves
versions el patrimoni com kavai. Desprs dels Tretze de larxiu de
Kavais i altres coses del 1976, Joan Ferrat completa el seu periple
kavai el 1978 amb Les poesies de K. P. Kavais. (Barcelona, La Gaia
Cincia), que inclou ja els cent cinquanta-quatre poemes cannics.23
Tamb lany 1978, de Caracas ens arriben Cien poemas, versionats per
Francisco Rivera, i el 1979 el mexic Cayetano Cant lliura els seus
Poemas completos. Les versions llatinoamericanes senriqueixen amb
Toda su poesa (1983) en la veu xilena de Miguel Castillo Didier, Poe-
mas (1984),24 en traducci dHarold Alvarado Tenorio i Rena Fantzis
i Poemas cannicos (1985) girats pel colombi Eduardo Lpez Jarami-
llo. Tornant a aquesta banda de lAtlntic, Luis de Caigral publica la
seva selecci i estudi el 1981.25 El 1983 apareix a Aliana Editorial la
Poesa completa en traducci de Pedro Bdenas de la Pea. Lany se-
gent apareix la versi castellana dAlberto Manzano Obra escogida,

23 Posteriorment, el 1987, Ferrat va reunir totes les seves versions de Kavais (el cent
cinquanta-quatre poemes cannics i els Tretze de larxiu, en un volum amb el mateix
ttol Les poesies de C.P. Cavais a Quaderns Crema.
24 Tamb el 1984 el II Encontre dEscriptors del Mediterrani ret homenatge a Ka-
vais amb el volum Kavais. Antologa potica, publicat per Fernando Torres Editor i
lAjuntament de Valncia, que incloa 70 poemes en edici trilinge, amb els textos
grecs originals, i versions catalanes de Riba i Sol, i castellanes de Ramn Irigoyen.
25 Lany segent (1982) Jos Ribas Sanpons, en el parntesi entre el primer i el segon
Ajoblanco, publica la seva monograia Kavais (Barcelona, Barcanova), que inclou una
mplia selecci de poemes en diferents traduccions.

57
a partir de ledici anglesa dEdmund Keeley i Philip Sherrard,26 llibre
que tindr diverses reedicions. El 1988, Carles Miralles, amb el con-
curs de Montserrat Camps, fa la seva contribuci amb lantologia Set
poetes neogrecs, que inclou una selecci de poemes de lalexandr.27 El
198928 Kavais adquireix veu asturiana en Veinticinco poemas traduts
per Xos Gago. En 1991 Alfonso Silvn publica a Madrid lObra poti-
ca completa. Aquest mateix any Miguel Castillo Didier, a Santiago de
Xile, renova el seu lliurament amb Kavais ntegro.29 El 1994 Ramn
Irigoyen, que ja havia ofert versions dalguns poemes de Kavais a
Ocho poetas griegos del siglo XX, publica a Barcelona, a leditorial Seix
Barral, la seva traducci dels cent cinquata-quatre poemes cannics
amb el ttol Poemas. Aquesta traducci tamb tindr diverses edicions
entre elles la del Cercle de Lectors el 1999. Kavais sexpressa
en basc el 199530 Poema-Antologia grcies a Andolin Eguztitza i
Olga Omatos. Antoni Avell i Bartomeu Garcs aporten laccent ma-
llorqu al magnic cabal de versions catalanes amb Poemes cannics
(1996) i Poemes ocults, renegats i incomplets (1998). Des de Buenos
Aires ens arriba, el 1998, Recuerda cuerpo Poesa ertica en versi
de Nina Anghelidis, i des de Mxic, D. F., el 2001, Poesa ertica 1892-
1931 en selecci i traducci de Cayetano Cant. Lany 2003 Rafael

26 C. P. Cavafy, Collected Poems, Princeton, Princeton University Press, 1975.


27 Carles Miralles va ser tamb el traductor al castell de Kavais. Una biograia crti-
ca, de Robert Lidell (Barcelona, Ultramar, 1980).
28 El mateix any que la revista Litoral va dedic a Kavai
Kavaiss un nmero doble (221-222)
amb una antologia de trenta traduccions castellanas.
29 El mateix any Jos Garca Vzquez i Horacio Landrobe publiquen una selecci de
Prosas de K. P. Kavais (Madrid, Tecnos), que tindr una segona edici el 2003.
30 Lany 1995 (Barcelona, Planeta), Luis Antonio de Villena publica el seu assaig Car-
ne y tiempo. (Lecturas e inquisiciones sobre Constantino Kavais).

58
Herrera i Ana Pothitou proposen una nova versi mtrica de la poesia
completa. El 2007 Yolanda Vilarchao ofereix la seva traducci al gallec
dels poemes cannics, que li va valer lany segent el Premi de Traduc-
ci de lAssociacin de Escritores y Escritoras en lingua Galega. Tam-
b el 2007 leditor Miguel Gmez publica a Mlaga A plena luz, una
de les incursions de Kavais en el relat, en traducci de P. Bdenas de
la Pea. En 2008 el Kavais ntegro de Miguel Castillo Didier arriba a
la seva tercera edici que es pot trobar a les llibreries espanyoles.
El corpus kavai en llengua catalana senriqueix amb les versions
dAlexis Eudald Sol Una Simfonia inacabada. Trenta-quatre poe-
mes en esbs (2008) i Eusebi Ayensa i Prat Esborranys i poemes
inacabats (2011) dels anomenats poemes inconclusos, que en caste-
ll havien estat incorporats per P. Bdenas de la Pea la quarta edici
renovada i ampliada (1997) de la Poesa completa. El 2009, el colom-
bi Umberto Senegal recull i comenta vint-i-dues traduccions lla-
tinoamericanes i espanyolesdel poema taca en un llibre, taca
de Cavais, expressi de la riquesa acumulada. En 2011 Jos Mara
lvarez fa una antologia de les seves traduccions per a leditorial sevi-
llana Renacimiento amb el suggeridor ttol El resplandor del deseo. El
2012 el Centro de Estudios Bizantinos, Neogriegos y Chipriotas edita
a Granada, en el marc de la Biblioteca de Autores Clsicos Neogriegos,
el volum K. P. Kavais, Antologa bilinge, en edici de Sonia Ilnskaia
i traducci dAlfonso Silvn. El 2013 Alianza publica la segona reim-
pressi de la sisena edici de la Poesa completa en versi de Pedro
Bdenas de la Pea, qui, daltra banda, prepara una magna edici cas-
tellana del corpus kavai per a la Biblioteca de Literatura Universal
dirigida per Luis Alberto de Cuenca. Els darrers dies de tardor Xos

59
Gago presenta a Oviedo la seva versi asturiana de Los 154 poemes,
publicats en edici bilinge per Saltadera.

En el cent cinquant aniversari del naixement del poeta grec alexan-


dr, aquest llibre, fruit de lafany de Pedro Martn-Almendro, vol ser
un homenatge a Carles Riba, a Elena Vidal i a Jos ngel Valente,
que fa ja mig segle ens van oferir les primeres traduccions catalanes
i castellanes de Kavais, una antologia de les quals presentem aqu, i
a les persones que, en aquells temps difcils, van fer possible la seva
edici. Vol retre homenatge tamb a tots aquells que, a banda i banda
de lAtlntic, van seguir aquesta estela i van enriquir amb les seves
mirades i els seus accents la lectura de la incomparable obra daquest
insigne poeta neogrec, eixamplant generosament lespai potic com
de les nostres llenges.

mlaGa-Barcelona, Tardor de 2013

60 Collage / Collage de Rafael Prez Estrada


NDICE / NDEX
PrloGo / ProlG de luis alBerTo de cuenca 11

ProlG / ProlG de Francesc Parcerisas 17

inTroduccin / inTroducci de VicenTe Fernndez Gonzlez


& Joaquim GesT 23

50 + 1 Poemas /Poemes de caVaFis 63

un Vell (1897) [trad. de J. Ferrat] 68


un VieJo (1897) [trad. de R. Irigoyen] 69

els caValls daquilles (1897) [trad. de C. Miralles] 70


los caBallos de aquiles (1897) [trad. de E. Vidal & J. . Valente] 71

TermPiles (1903) [trad. de C. Riba] 72


TermPilas (1903) [trad. de R. Irigoyen] 73

esPeranT els BrBars (1904) [trad. de C. Riba] 74


esPerando a los BrBaros (1904) [trad. de L. A. de Cuenca] 75

Veus (1904) [trad. de C. Riba] 80


Voces (1904) [trad. de J. Ferrat] 81

el seGuici de dions (1907) [trad. de J. Ferrat] 82


el corTeJo de dioniso (1907) [trad. de J. Ferrat] 83

la ciuTaT (1910) [trad. de C. Riba] 84


la ciudad (1910) [trad. de M. Castillo Didier] 85

la saTraPia (1910) [trad. de C. Miralles] 86


la saTraPa (1910) [trad. de A. Silvn] 87

el du aBandona anToni (1911) [trad. de C. Riba] 88


el dios aBandona a anTonio (1911) [trad. de J. M. lvarez] 89

Taca (1911) [trad. de C. Riba] 90


Taca (1911) [trad. de E. Vidal & J. . Valente] 91
reYes aleJandrinos (1912) [trad. de C. Riba] 94
reYes aleJandrinos (1912) [trad. de E. Vidal y J. . Valente] 95

Torna (1912) [trad. de C. Riba] 98


VuelVe (1912) [trad. de A. Pothitou y R. Herrera] 99

molT raramenT (1913) [trad. de C. Riba] 100


muY raramenTe (1913) [trad. de E. Vidal y J. . Valente] 101

en TanT que PuGuis (1913) [trad. de C. Riba] 102


cuanTo Puedas (1913) [trad. de E. Vidal & J. . Valente] 103

Hi VaiG anar (1913) [trad. de C. Riba] 104


Fui (1913) [trad. de E. Vidal & J. . Valente] 105

Jura (1915) [trad. de C. Riba] 106


Jura (1915) [trad. de E. Vidal & J. . Valente] 107

una niT (1915) [trad. de J. Ferrat] 108


una nocHe (1915) [trad. de E. Vidal & J. . Valente] 109

oroFernes (1915) [trad. de J. Ferrat] 110


oroFernes (1915) [trad. de E. Vidal & J. . Valente] 111

manuel comnenos (1915) [trad. de C. Riba] 116


manuel comneno (1915) [trad. de A. Pothitou & R. Herrera] 117

en el carrer (1916) [trad. de A. Avell Mestre & B. Garcs i Ferr] 118


en la calle (1916) [trad. de E. Vidal & J. . Valente] 119

en una ciuTaT de losroene (1917) [trad. de C. Riba] 120


en una ciudad de osroene (1917) [trad. de F. Rivera] 121

soBre mmones, que mor als VinT-i-nou anYs, el 610


(1917) [trad. de J. Ferrat] 122
Para ammn, muerTo a los 29 aos, en el 610 desPus de J. c.
(1917) [trad. de E. Vidal & J. . Valente] 123
en el mes daTHYr (1917) [trad. de J. Ferrat] 124
en el mes de aTir (1917) [trad. de E. Vidal & J. . Valente] 125

la TomBa diGnasi (1917) [trad. de C. Riba] 126


TumBa de iGnacio (1917) [trad. de E. Vidal & J. . Valente] 127

dies de 1903 (1917) [trad. de C. Riba] 128


das de 1903 (1917) [trad. de L. de Caigral] 129

recorda, cos (1918) [trad. de C. Riba] 130


recuerda cuerPo (1918) [trad. de F. Rivera] 131

el Termini de ner (1918) [trad. de C. Riba] 132


la TreGua de nern (1918) [trad. de J. M. lvarez] 133

amBaixadors dalexandria (1918)


[trad. de A. Avell Mestre & B. Garcs i Ferr] 134
emBaJadores de aleJandra (1918)
[trad. de P. Bdenas de la Pea] 135

des de les nou (1918) [trad. de C. Riba] 136


desde las nueVe (1918) [trad. de E. Vidal & J. . Valente] 137

la noTcia del diari (1918) [trad. de E. Ayensa i Prat] 140


la noTicia del diario (1918) [trad. de P. Bdenas de la Pea] 141

el sol de la Tarda (1919) [trad. de J. Ferrat] 142


el sol de la Tarde (1919) [trad. de J. M. lvarez] 143

a romandre (1919) [trad. de J. Ferrat] 146


Permanece una imaGen (1919) [trad. de E. Vidal & J. . Valente] 147

JoVes de sid (400 d. de J. c.) (1920) [trad. de C. Riba] 148


JVenes de sidn (400 d. c.) (1920) [trad. de A. Silvn] 149

darios (1920) [trad. de C. Riba] 152


daro (1920) [trad. de E. Vidal & J. . Valente] 153
arconT BizanT, exiliaT, escriVenT de Versos (1921)
[trad. de A. Avell Mestre & B. Garcs i Ferr] 156
un noBle BizanTino en el exilio comPone Versos (1921)
[trad. de E. Vidal & J. . Valente] 157

melancolia de Jas, Fill de cleandre, PoeTa de la commaGene,


(595 d. de J. c.) (1921) [trad. de C. Riba] 158
melancola de Jasn, HiJo de cleandro, PoeTa de comaGene,
595 desPus de J. c. (1921) [trad. de E. Vidal & J. . Valente] 159

He duT a larT (1921) [trad. de J. Ferrat] 160


He dado al arTe (1921) [trad. de E. Vidal & J. . Valente] 161

dinTre dun lliBre Vell (1922) [trad. de J. Ferrat] 162


en un VieJo liBro (1922) [trad. de E. Vidal & J. . Valente] 163

en la desesPerana (1923) [trad. de J. Ferrat] 164


desesPerado (1923) [trad. de C. Cant] 165

de Vidre de colors (1925) [trad. de C. Miralles] 166


de crisTal de colores (1925) [trad. de R. Irigoyen] 167

en una ciuTaT dsia menor (1926) [trad. de C. Riba] 168


en una ciudad de asia menor (1926) [trad. de E. Vidal & J. . Valente] 169

Per dins les TaVernes (1926)


[trad. de A. Avell Mestre & B. Garcs i Ferr] 172
en las TaBernas (1926) [trad. de P. Bdenas de la Pea] 173

dos JoVes, enTre 23 i 24 anYs (1927) [trad. de J. Ferrat] 174


dos JVenes, de VeinTiTrs Y VeinTicuaTro aos (1927)
[trad. de J. M. lvarez] 175

dies del 1901 (1927) [trad. de J. Ferrat] 178


das de 1901 (1927) [trad. de E. Vidal & J. . Valente] 179

en una Gran colnia GreGa: 200 aB. de J. c. (1928) [trad. de C. Riba] 180
en una Gran colonia GrieGa, 200 a. c. (1928) [trad. de J. Ferrat] 181
mires: alexandria del 340 d. de J. c. (1929) [trad. de C. Riba] 184
miris: aleJandra, 340 desPus de J. c. (1929)
[trad. de E. Vidal & J. . Valente] 185

el mirall a lenTrada (1930) [trad. de C. Riba] 190


el esPeJo de la enTrada (1930) [trad. de M. Castillo Didier] 191

Va PreGunTar la qualiTaT (1930) [trad. de J. Ferrat] 192


PreGunTaBa Por la calidad (1930) [trad. de N. Anghelidis] 193

seGons les recePTes danTics maGs Grecosiris (1931)


[trad. de A. Avell Mestre & B. Garcs i Ferr] 196
seGn las Frmulas de maGos Grecosirios (1931)
[trad. de L. Santana] 197

en 200 aB. de J. c. (1931) [trad. de C. Riba] 198


en el 200 a. c. (1931) [trad. de P. Bdenas de la Pea] 199

als enconTorns danTioquia (1933) [trad. de C. Riba] 202


en las aFueras de anTioqua (1933) [trad. de F. Rivera] 203

ePloGo / ePleG de JuVenal soTo 213

lisTa de ilusTraciones / llisTa dillusTracions 225


LISTA DE ILUSTRACIONES / LLISTA DILLUSTRACIONS
diBuJo / diBuix de eleni caloKiri
( 5/6, 1983) 9

collaGe / collaGe de raFael Prez esTrada


(Litoral 221-222, 1999) 61

cuBierTa de la Primera edicin de POEMES DE KAVAFIS


coBerTa de la Primera edici de POEMES DE KAVAFIS
(Barcelona, 1962) 64

cuBierTa de la Primera edicin de VEINTICINCO POEMAS


coBerTa de la Primera edici de VEINTICINCO POEMAS
(Mlaga, 1964) 65

TarJeTa PosTal / TarGeTa PosTal de roGelio lPez cuenca


(srie / serie Calle Cavais, 1998) 211

collaGe / collaGe de lorenzo saVal


(Litoral 221-222, 1999) 223
Este libro
se acab de imprimir en Mlaga
el da 26 de diciembre de 2013.
El dia 26 de desembre de 2013
s'ha acabat d'imprimir a Mlaga
aquest llibre.

Você também pode gostar