Você está na página 1de 33

UNITATS DIDCTIQUES INTEGRADES DE

LLENGUA CATALANA I LITERATURA I


LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA

(Educaci Secundria Obligatria)

Largumentaci

Joana M. Amengual
M. Dolors Juncosa
Mariantnia Manresa
Magdalena Serra C.

Direcci General dOrdenaci i Innovaci


Direcci General dAdministraci Educativa
Largumentaci 2n ESO

NDEX

1. PROPOSTA DIDCTICA.......................................................................................................................... 2

1.1. CURS AL QUAL ES DIRIGEIX ........................................................................................................................ 2


1.2. INTRODUCCI ............................................................................................................................................ 2
1.2.a. Qu i per qu s important .............................................................................................................. 2
1.2.b. Tema transversal ............................................................................................................................. 2
1.3. OBJECTIUS ................................................................................................................................................. 2
1.4. CRITERIS DAVALUACI............................................................................................................................. 4
1.5. CONTINGUTS .............................................................................................................................................. 5
1.6. METODOLOGIA .......................................................................................................................................... 6
1.7. TEMPORITZACI DACTIVITATS ................................................................................................................. 7

2. ANNEXOS.................................................................................................................................................... 9

2.1. ANNEX 1 .................................................................................................................................................. 10


2.2. ANNEX 2 .................................................................................................................................................. 13
2.3. ANNEX 3 .................................................................................................................................................. 14
2.4. ANNEX 4 .................................................................................................................................................. 18
2.5. ANNEX 5 .................................................................................................................................................. 21
2.6. ANNEX 6 .................................................................................................................................................. 24
2.7. ANNEX 7 .................................................................................................................................................. 27
2.8. ANNEX 8 .................................................................................................................................................. 29
2.9. ANNEX 9 .................................................................................................................................................. 31
2.10. ANNEX 10................................................................................................................................................ 32

1
Largumentaci 2n ESO

1. Proposta didctica

1.1. Curs al qual es dirigeix


Segon dESO o segon curs del primer cicle.

Sha triat aquest curs per ser coherents amb la nostra seqenciaci del segon nivell de
concreci, tot i que es tracta dun tema que es pot treballar a qualsevol curs de lESO
perqu al primer nivell de concreci no sespecifica el curs on es tractar. Als tres primers
cursos es podria fer un enfocament prctic del tema, i a 4t se sistematitzarien els
continguts i les activitats de producci serien ms complexes.

1.2. Introducci

1.2.a. Qu i per qu s important

La unitat se centra en lanlisi dels elements de textos argumentatius i la seva producci.


Lalumnat ha daprendre a generar arguments convincents i lgics que els seran
imprescindibles tant a lmbit acadmic com a lmbit social i laboral. s un aprenentatge
necessari que implica recollir informaci, organitzar-la i exposar-la duna manera clara. Saber
argumentar pot ajudar-los a desenvolupar-se millor a la seva vida.

Es tractaran especficament els segents textos: leditorial, la carta a la direcci i altres


articles dopini de forma escrita, i largumentaci aplicada a situacions de la vida quotidiana
de forma oral i escrita.

1.2.b. Tema transversal

En aquesta unitat didctica es treballen els temes transversals de leducaci moral i cvica,
leducaci per a la pau, leducaci per a la igualtat i leducaci ambiental. A partir duna srie
dactivitats sintentar que lalumnat adquireixi i/o consolidi actituds de respecte envers la
convivncia dins laula, de rebuig cap al maltractament danimals i la degradaci del medi
ambient, de respecte i tolerncia cap a les diferents races i cultures i de reconeixement de la
igualtat entre sexes.

1.3. Objectius

Generals Didctics

1. Comprendre discursos orals i escrits i 1. Destriar un text argumentatiu dentre

2
Largumentaci 2n ESO

interpretar-los amb una actitud crtica, altres tipus de text.


reconeixent-ne les diferents finalitats i les 2. Conixer les caracterstiques i lestructura
situacions de comunicaci en qu es del text argumentatiu.
produeixen. 3. Contrastar arguments a partir denunciats
2. Comprendre i produir amb correcci simples.
diversos tipus de missatges orals i escrits 4. Identificar lestructura dun editorial.
aplicant-hi tcniques d'anlisi i de sntesi. 5. Conixer i utilitzar els connectors ms
3. Construir i expressar discursos orals i usuals en un text argumentatiu.
escrits amb coherncia, cohesi i 6. Ampliar el corpus lxic i utilitzar-lo amb
correcci, i amb adequaci a les finalitats i precisi.
situacions comunicatives. 7. Produir textos argumentatius orals i
4. Llegir amb fludesa, comprensi i actitud escrits.
crtica, i valorar la lectura i lescriptura 8. Distingir entre argument i fallcia.
com a formes de comunicaci que 9. Crear arguments i fallcies a partir dun
constitueixen fonts denriquiment cultural model proposat.
i de plaer personal. 10. Aplicar les normes generals de
5. Reflexionar sobre els elements formals i laccentuaci.
els mecanismes de la llengua en els nivells 11. Adquirir i/o consolidar actituds de
fonolgic, ortogrfic, morfolgic, respecte i tolerncia envers:
morfosintctic, lexicosemntic i textual, i les normes de convivncia,
valorar les condicions de producci i el tracte als animals,
recepci a fi de desenvolupar la capacitat la igualtat de sexes,
de regular les prpies produccions la integraci lingstica,
lingstiques. la diversitat de races i cultures,
6. Comprendre i valorar la realitat la conservaci del medi ambient,
sociolingstica de les Illes Balears i de els drets de linfant.
lEstat espanyol.
7. Reconixer i analitzar els elements i les
caracterstiques dels mitjans de
comunicaci i valorar la seva importncia
en les manifestacions culturals
contempornies, amb la finalitat dampliar
destreses discursives i desenvolupar

3
Largumentaci 2n ESO

actituds crtiques en relaci amb els


missatges que contenen.
8. Utilitzar la llengua com un instrument per
a ladquisici de nous aprenentatges, per a
la comprensi i lanlisi de la realitat, per
a la fixaci i el desenvolupament del
pensament, i per a la regulaci de la prpia
activitat, fent s de tcniques de maneig
de la informaci i de les tecnologies de la
comunicaci.

1.4. Criteris davaluaci

Elaborar un decleg de normes de convivncia a laula i justificar-les.

Identificar textos argumentatius entre daltres tipus de text.

Analitzar les caracterstiques ms rellevants de textos argumentatius.

Cercar i seleccionar una carta a la direcci i un editorial.

Analitzar cartes a la direcci, editorials i articles dopini.

Trobar arguments convincents per justificar una afirmaci.

Utilitzar correctament els perqu, per que/, porque i por qu.

Produir textos argumentatius orals i escrits dacord amb les propietats textuals.

Distingir entre argument i fallcia i crear-ne exemples a partir dun model.

Identificar i classificar paraules agudes, planes i esdrixoles.

Aplicar les normes generals de laccentuaci.

Adquirir i/o consolidar actituds de rebuig envers situacions que reflecteixin


discriminacions i/o maltractaments.
Dur el material de classe i fer-ne un bon s.

4
Largumentaci 2n ESO

1.5. Continguts

Conceptes Procediments Actituds

1. Trets caracteritzadors del text 1. Elaboraci dun decleg de 1. Valoraci de les llenges com
argumentatiu. normes de convivncia a laula un instrument per satisfer una
2. Estructures ms habituals del i la seva justificaci. gamma mplia de necessitats de
text argumentatiu. 2. Visualitzaci i comprensi de comunicaci.
3. Largumentaci a diferents seqncies televisives de caire 2. Conscincia de la importncia i
tipus de textos: argumentatiu. utilitat de la llengua en la
a) Leditorial. 3. Identificaci de textos comunicaci social i personal.
b) La carta a la direcci. argumentatius per contrast amb 3. Participaci en activitats orals.
c) La columna dopini. altres tipus de textos. 4. Valoraci de la llengua oral i
4. Arguments i fallcies 4. Anlisi de les caracterstiques escrita com una forma de
5. El llenguatge del text ms rellevants dels textos coneixement, dinformaci,
argumentatiu. argumentatius. persuasi i manipulaci.
6. Les normes generals de 5. Recerca duna carta a la 5. Inters, esfor i autoexigncia
laccentuaci. direcci i dun editorial. en lelaboraci de les
7. Usos del perqu i per qu i del 6. Anlisi duna carta a la direcci produccions prpies,
porque i por qu. sobre la integraci lingstica i reconeixent lerror com a part
duna sobre lesclavitud integrant del procs
infantil. daprenentatge.
7. Producci darguments per 6. Respecte per les opinions
justificar una afirmaci. alienes.
8. Resoluci duna sopa de lletres 7. Valoraci dels missatges
amb termes relacionats amb lingstics com a base per a
largumentaci. lorganitzaci dels
9. Restituci de frases en qu coneixements i lexpressi del
shan eliminat els perqu, per propi pensament.
qu, porque i por qu. 8. Valoraci de la planificaci
10. Anlisi de lestructura, els textual i de la revisi dacord
connectors i el lxic dun amb els criteris dadequaci,
editorial que tracta el tema de la cohesi, coherncia i correcci.
degradaci del medi ambient i 9. Inters per conixer i aplicar les
dun que tracta el del normes generals de
maltractament danimals. laccentuaci i conscincia que
11. Producci dun text aquest coneixement pot ajudar a
argumentatiu sobre el millorar la prpia expressi.
maltractament danimals. 10. Sensibilitzaci crtica envers els
12. Producci escrita i exposici fets que reflecteixin valors i
oral darguments a favor i en prejudicis sexistes, racistes i
contra de ser home o dona. lingstics per tal deliminar-
13. Producci escrita i exposici los.
oral dun text argumentatiu 11. Sensibilitzaci crtica envers
sobre lopci triada de preferir situacions de maltractament
ser home o dona. dinfants i animals, i
14. Distinci dels diferents tipus dagressions al medi ambient.
darguments i fallcies i
creaci prpia dexemples a
partir dun model.
15. Identificaci i classificaci de
paraules agudes, planes i
esdrixoles.
16. Aplicaci de les normes
generals de laccentuaci.
17. Producci escrita dun editorial
que tracti sobre un dels temes
transversals treballats.
18. Anlisi de lestructura i el

5
Largumentaci 2n ESO

contingut dun article dopini


sobre consum i medi ambient.
19. Anlisi dun text argumentatiu
que defensa la protecci de les
races indgenes.
20. Exposici oral dun text
argumentatiu relacionat amb
situacions de la seva vida
quotidiana.
21. Colloqui sobre els temes
transversals treballats.

1.6. Metodologia
a) El treball comena amb la presentaci de la unitat a lalumnat: objectius, continguts,
criteris i instruments davaluaci, tipus dactivitats i temporitzaci. Es tracta duna etapa
de negociaci en qu definim la relaci densenyament-aprenentatge per involucrar
lalumnat en el procs que desenvoluparem. Aix coneixeran el que sespera dells i es
responsabilitzaran del propi aprenentatge. Tamb potenciam la seva motivaci per
aprendre.

b) Desprs es passar a la fase de motivaci inicial, en la qual es presentaran una srie


dactivitats que intenten atreure linters de lalumnat per tal de comenar millor la tasca.

c) En tercer lloc passarem a detectar els coneixements previs dels estudiants, feina necessria
per al professorat per saber quin s el punt de partida real i actuar a partir dels resultats
obtinguts.

d) Finalment es duran a terme les activitats densenyament-aprenentatge i davaluaci, per a


les quals es partir de situacions de comunicaci que sajustin al mxim a realitats
conegudes per lalumnat. A ms, cal afegir que, a partir de la competncia comunicativa
inicial dels alumnes, sintentar ampliar-la treballant les distintes competncies amb
activitats tant de comprensi-expressi com de producci-reflexi.

e) Sadjunta a lAnnex 10, una proposta de model de graella per avaluar el quadern de classe,
lexpressi oral i lexpressi escrita, que pot ser utilitzat al llarg del desenvolupament de
les sessions.

f) Recursos o materials: fotocpies, cintes de vdeo, televisor i vdeo, diccionaris generals,


llibre de text, pissarra, quadern de lalumne/a, material textual creat per lalumnat, premsa
escrita...

6
Largumentaci 2n ESO

1.7. Temporitzaci dactivitats


Llengua catalana Llengua castellana
Activitats de motivaci i avaluaci prvia. El professor/a proposar a La sessi es dedicar bsicament a establir les diferncies entre un text
l'alumnat que elabori un decleg de comportament a classe i que expliqui el argumentatiu i altres tipus de text.
perqu de cada norma. L'elaboraran en grups de tres, l'escriuran i desprs En primer lloc es llegiran en veu alta quatre textos (un de descriptiu, un de
l'exposaran oralment. Cada grup defensar les seves opcions a l'hora de predictiu, un dinstructiu i un dargumentatiu (Annex 1) i els estudiants
redactar un decleg per a tota la classe, aix com tamb haur de rebatre les hauran de contestar les preguntes que es formulen sobre les diferncies que
1 sessi

opcions dels altres. presenten.


A partir de l'activitat i dels seus resultats s'introduir el terme "argumentar" i Desprs sanalitzar ms detalladament el text argumentatiu i sels encarregar
ells mateixos les jutjaran si han sabut argumentar b. Aquesta activitat es pot una tasca per fer a casa (Annex 1, nm. 5).
fer amb la collaboraci del tutor/a, tant per a la motivaci com per a
l'avaluaci de resultats.
Es podran visualitzar seqncies televisives on sutilitzin recursos
argumentatius (debat, enquesta dopini, entrevista) i fer-ne un comentari
conjunt.
Es far una activitat d'argumentaci dirigida, en qu han de completar frases La sessi siniciar en lanlisi dun editorial (Annex 3, Texto 1), en qu
com: "No a la contaminaci acstica perqu...", "S a augmentar el temps apareixen ja marcades cada una de les seves parts, aix com el valor dalguns
d'esplai perqu...", "S a la lectura de llibres perqu...", "No a tantes hores de dels seus connectors. Tamb els/les alumnes contestaran una srie de qestions
mirar TV perqu...", "S/No ms deures a casa perqu...", etc. Els resultats sobre el contingut i redactaran un text en qu exposaran la seva opini sobre el
s'aniran escrivint a la pissarra i es copiaran al quadern. tema (tema transversal: la degradaci del medi ambient).
Desprs es realitzaran els exercicis de distinci entre per qu i perqu Desprs lalumnat haur daplicar el que ha observat al text anterior a un nou
continguts a l'Annex 2, aix com tamb es realitzar una sopa de lletres amb editorial (Annex 3, Texto 2). A ms, treballaran aspectes relacionats amb
terminologia prpia de largumentaci.
2 sessi

vocabulari, contingut i connectors. Saprofitar per reforar lortografia de


porque / por qu.
Sels encarregar una tasca per fer a casa (Annex 3, pregunta 2).
Per finalitzar la sessi sels proposar que preparin a casa un text argumentatiu
que exposaran oralment a classe a la 4a sessi, i que durar dos minuts. El
tema ser convncer els pares per aconseguir alguns daquests aspectes:
Apujar la paga setmanal.
Anar dacampada.
Dormir a ca un amic.
Comprar roba cara de marca.
Anar a un concert.

7
Largumentaci 2n ESO

Un cop dividits en grups de quatre, se'ls proposar un tema perqu argumentin La sessi consta de dues parts: una dedicada a lanlisi i producci
els pros i els contres. Es pot proposar "s millor ser allot o ser allota?" o darguments i fallcies, i una altra dedicada a treball ortogrfic sobre
d'altre similar que els pugui motivar. Tamb, segons els tipus d'alumnes, cada accentuaci (Annex 4).
grup pot triar un tema diferent segons els seus interessos. Si es tracta de la En primer lloc sels presenten els aspectes terics bsics sobre els diferents
primera opci, es posaran en com les argumentacions i es comentaran els
3 sessi

tipus darguments i fallcies. Desprs cada alumne/a classificar les frases de


contrastos d'opini. lannex segons el tipus al qual pertany i nhauran de redactar una de nova.
A casa, i aplicant les estructures treballades a les classes, hauran de redactar un En segon lloc classificaran les paraules assenyalades a les frases segons siguin
text argumentatiu posicionant-se a favor o en contra del tema elegit i tractat a agudes, planes o esdrixoles, i justificaran ls de laccent grfic, aix com
la sessi. tamb faran un exercici prctic daccentuaci.
Finalment sels encarregar per fer a casa que redactin un editorial sobre un
tema relacionat amb la degradaci del medi ambient o el maltractament
danimals. El presentaran a la propera sessi.
Es recollir la tasca encarregada a la classe anterior i es llegiran i comentaran La sessi comenar amb lexposici oral encarregada a la 2a sessi. El
en veu alta alguns exemples per reforar el treball d'estructura. professor/a seleccionar, segons el seu criteri, els/les alumnes que lhan de fer
4 sessi

A continuaci s'analitzaran i comentaran tres textos de tipus argumentatiu per (uns/es 15 alumnes).
treballar-hi l'estructura, els connectors, els recursos emprats (Annex 5) i per La sessi finalitzar amb un colloqui obert sobre els temes transversals
reforar l'accentuaci amb tres nivells diferents (Annex 6). tractats a la unitat didctica: medi ambient, maltractament danimals i
esclavitud infantil.
Prova especfica davaluaci. Prova especfica davaluaci.
5 sessi

Han de realitzar la prova escrita que sadjunta a lAnnex 7, que t dues parts: una Han de realitzar la prova escrita que sadjunta a lAnnex 8, que consta de dues
danlisi i una altra de creaci. parts: una danlisi i una altra de creaci.
Les exposicions orals que shan realitzat a les sessions anteriors han perms Les exposicions orals que shan realitzat han perms avaluar alguns/es
avaluar els/les alumnes a nivell oral. alumnes a nivell oral. La resta savalua a altres unitats didctiques.
Sessi de revisi. Sessi de revisi.
Es far la revisi de les proves escrites. Si els resultats sajusten als objectius, sels Es far la revisi de les proves escrites. Si els resultats sajusten als objectius, sels
6 sessi

passar un qestionari sobre la unitat didctica (vegeu lAnnex 9). Tamb es passar un qestionari sobre la unitat didctica (vegeu lAnnex 9). Tamb es
faran unes reflexions finals sobre el tema transversal. faran unes reflexions finals sobre el tema transversal.
Cas de no haver aconseguit els objectius mnims, es realitzaran les activitats de En cas de no haver aconseguit els objectius mnims, es realitzaran les activitats de
refor que es creguin oportunes. refor que es creguin oportunes.

8
Largumentaci 2n ESO

2. Annexos

9
Largumentaci 2n ESO

2.1. Annex 1

Texto 1

Otli tena el pelo corto y erizado, rojo como una zanahoria, y las orejas gachas de soplillo.
Era delgado y alto con la piel llena de pecas. Pero stas no eran los graciosos puntitos que
con frecuencia caen tan bien en las narices respingonas de las chicas. Otli tena todo el
cuerpo blanco y marrn como un perro foxterrier; como si se hubiese puesto cerca de un
pintor que pulverizase de marrn una pared blanca. Dos de sus manchas causaban
verdadero asombro. Una en el carrillo izquierdo, que pareca frica, hasta con El Cairo y
el cabo de Buena Esperanza. Otra junto al ombligo, a la derecha, del tamao de la ua del
pulgar, en forma de corazn y con un pequeo tallo arriba, en el centro. Igual que el as de
picas de la baraja francesa.
[Christine Nstlinger: Filo entra en accin]

Texto 2

No a la esclavitud infantil!

Si eres una de esas personas que se que son llevados, con engaos o por
vuelven locas por la moda, que slo deudas de su familia. A la vez que esto
piensan en comprarse esos pantalones que pasa, nosotros tenemos derecho a la
tanto se llevan, o esas zapatillas que viste educacin, a la sanidad, al cario... A este
en el escaparate de la tienda, podas pensar problema hay que ponerle fin, y todo
de vez en cuando que esa ropa que tanto depende de nosotros, dejando de comprar
deseas y que consigues con facilidad est artculos de las empresas que emplean a los
fabricada por nios de tu edad, y ms nios esclavos. El 16 de abril se celebr el
pequeos, que trabajan por un msero Da contra la Esclavitud Infantil, en
salario, y en ocasiones ni eso. Y es que en homenaje a Iqbal Mashib.
el mundo existen ms de 400 millones de M. Dolores Flores Moreno y seis firmas
nios esclavos. La mayor parte de ellos en ms. Grupo Juvenil Solidario. Villafranca
los pases empobrecidos, llegando a morir de los Barros, Badajoz.
muy jvenes debido a esa explotacin a la
[Diario de Mallorca, 18 dabril de 2002]

10
Largumentaci 2n ESO

Texto 3

ELEVACIONES DE PIERNA TUMBADO. Trabajan los abductores (parte interna de la


pierna) y los cudriceps (parte delantera de la pierna).

1. POSTURA. Tmbese de lado con la cabeza apoyada en la mano. Para equilibrarse mejor
apoye la otra mano delante de usted cruzando y doblando la pierna izquierda sobre la
derecha. La pierna de abajo est ligeramente separada del suelo y el pie flexionado.

2. MOVIMIENTO. Levante la pierna de abajo hacia el techo lo ms alto que pueda sin
mover els resto del cuerpo. Vuelva a la posicin inicial sin llegar a tocar el suelo con el
pie. Repita varias veces y cambie de pierna. Controle la pierna al bajar (no la deje caer).

[Fernando Sartorius: Magazine El Mundo]

Texto 4

GMINIS 20-22 de mayo a 21-22 de junio

Tendrn dificultades en lo que se


refiere a las comunicaciones. No les
ser fcil acceder a distintas llamadas
o escritos. Pero la semana les resultar
agradable y proclive a la vida social.
Se encontrarn con amigos y con la
familia. El trabajo les llevar su
tiempo.

[El Pas, 17 de mar 2002]

Actividades:

1. De qu trata el texto n 1?

2. El texto n 4 es predictivo Por qu? Si desconoces el significado de la palabra, bscala en


el diccionario. Fjate en el tiempo de las formas verbales.

11
Largumentaci 2n ESO

3. Qu pretende el texto n 3?

4. El texto n 2 es argumentativo:

a) Busca la palabra argumentar en el diccionario y justifica por qu el texto es


argumentativo.

b) Completa el siguiente cuadro:

TIPO DE TEXTO

DESCRIPTIVO PREDICTIVO INSTRUCTIVO ARGUMENTATIVO

RAZN

c) Se trata de una Carta a la Direccin Qu tipo de textos se incluyen en esta seccin?

d) Resume el contenido del texto y formula tu opinin sobre el tema.

e) En qu se basa la autora para defender su postura? Qu solucin propone?

5. Busca una Carta a la Direccin de algn peridico que trate sobre un tema que te interese,
y resume su contenido. Debes entregarlo en la prxima sesin.

12
Largumentaci 2n ESO

2.2. Annex 2

Why? Because
Pourquoi? Parce que
Por qu? Porque
Per qu? Perqu

1. Completa amb la forma per qu o perqu les frases segents:

a) ____________ has arribat tan tard?

b) ____________ he perdut les claus de casa meva.

c) No sabrem mai ____________ ho va fer daquesta manera.

d) ____________ no vendrs a lexcursi?

e) No vindr _____________ mon pare no em deixa venir.

f) ____________ has tirat el vidre al contenidor groc?

g) ____________ no recordava el color del recipient del reciclatge del vidre.

h) ____________ no menges fruita?

i) __________ no magrada, encara que s que s molt bona per a la salut.

j) No s _____________ la gent embruta tant les platges.

2. SOPA DE LLETRES. Cerca-hi 8 paraules relacionades amb els textos argumentatius.


(pista: hi ha un mot que es repeteix dues vegades).

O H I H I S E T A P E
I R R S O N E S Q A U
S E E A S N O A R M B
U P T N E M U G R A U
L L N R E C U O R D E
C I N T E M N E N P E
N C I S E T O P I H R
O A T N O T A L A V I
C D T A I C A LL A F A
Amb les lletres que et sobrin podrs construir una frase de Merc Rodoreda a Mirall
Trencat.

13
Largumentaci 2n ESO

2.3. Annex 3

Texto 1

Frase que resume Pobres resultados de la cumbre de Berln


la opinin sobre el
hecho
Ttulo
La amenaza del clima
Primer prrafo: No se trata de hacer catastrofismo, pero suben las temperaturas, crecen
resume la situacin las zonas castigadas por la sequa, las masas arbreas son frecuente
que plantea el pasto del fuego, grandes bloques de hielo se desprenden de las zonas
problema inicial polares y el nivel de las aguas del mar empieza a subir perceptiblemente.
Hace slo un cuarto de siglo, todas estas cosas se habran considerado
ingredientes de una novela de ciencia ficcin. Ahora son datos de un
peligro real.
Segundo prrafo: Bajo esta amenaza, que certifican los cientficos ms serios y
resume diferentes competentes, se celebr en Ro de Janeiro la Cumbre de la Tierra, en
posiciones y da su 1992, y ahora la Cumbre del Cambio Climtico, que hoy se clausura en
opinin Berln. Han vuelto a surgir diferencias de posturas entre los pases ricos
y los pobres. Hay una relacin directa entre las emanaciones de gases de
efecto invernadero, y en especial del dixido de carbono (CO2), y el
calentamiento del planeta. Los pases ricos, con Estados Unidos por
delante, quieren limitaciones globales. Eso frenara el crecimiento de los
pases ms atrasados, a los que se les pide el sacrificio de mantenerse en
niveles de subdesarrollo para garantizar una atmsfera que no comporte
peligros para el futuro. Eso, evidentemente, les hace muy poca gracia.
Las potencias, por su parte, utilizan su fuerza para comprometerse a
poco, no conseguir fiscalizaciones externas y mantener posturas
ambiguas.
Tercer prrafo: Berln redactar hoy frases de buenas intenciones. Pero an no estamos
crtica fnal lo suficientemente asustados como para exigir a los Estados las medidas
que en realidad ya son urgentes e imprescindibles. Pobre mundo
cobarde!
[El Peridico, 7 dabril de 1995]

14
Largumentaci 2n ESO

Actividades:

Por parejas, contestad las siguientes cuestiones:

a) Por qu se ha celebrado la Cumbre de Berln?

b) Qu actitud han adoptado los pases ricos? Cmo afecta a los pases pobres?

c) Comenta por qu el texto termina con la frase Pobre mundo cobarde! Por qu utiliza los
signos de exclamacin?

d) Redacta, individualmente, un texto en el que expongas tu opinin sobre el cambio


climtico y qu soluciones aportaras.

e) Fjate en la funcin que tienen las palabras del texto que aparecen subrayadas:

PERO: pone una pega a lo que se ha dicho anteriormente.

Y: suma informaciones.

HACE...AHORA: marca el tiempo pasado y presente.

PARA: indica la finalidad de lo expuesto anteriormente.

EVIDENTEMENTE: reafirma las opiniones expresadas.

POR SU PARTE: indica una de las posturas ante el hecho expresado.

15
Largumentaci 2n ESO

Texto 2

Dolor animal

La idea de que los animales sufren, y pueden tener miedo o angustia como los humanos, ha llevado a
que 600.000 ciudadanos espaoles presenten en el Congreso una peticin para que la tortura infligida a
los animales sea contemplada como delito en el Cdigo Penal. Por su parte, IU present el viernes una
proposicin para tipificar el maltrato a los animales como delito o falta.

El detonante ha sido la brutal mutilacin de 15 perros cometida en Tarragona en noviembre pasado,


pero hay muchos otros casos todos los aos. Espaa ha logrado erradicar algunas de sus tradiciones
ms crueles con los animales, pero persisten otras y han surgido algunas nuevas, como el abandono
masivo de gatos y perros cuando han dejado de ser un juguete para la familia o se convierten en un
objeto molesto ante los desplazamientos vacacionales.

Los animales no tienen derecho en sentido estricto como los humanos, pero tienen derecho a que se les
trate con humanidad, especialmente aquellos que viven en el entorno del hombre y les sirven de
compaa y ayuda. A un animal no se le puede quitar la vida porque a alguien, aunque sea su dueo, le
apetezca hacerlo; no se le puede mutilar porque s o hacerle sufrir innecesariamente. En la sociedad
humana estn extendidas muchas formas de maltrato a los animales que deben ser repudiadas, y
castigadas: la mayor parte de estas prcticas pueden tener una sancin gubernativa, pero algunas,
extremas por su crueldad y arbitrariedad, deberan poder ser perseguidas penalmente.

El amor a los animales es una especie de trasunto del amor por los humanos. Y aunque es cierto que
hay pueblos que caen en la perversa hipocresa de tratar peor a sus nios que a sus perros, no resulta
extravagante afirmar que, en general, quienes maltratan a los animales, les torturan y les someten a
sufrimientos innecesarios, estn a un slo paso de hacer lo propio con sus semejantes. Los pases ms
civilizados han plasmado ya en sus leyes compromisos relativos a las relaciones con los animales.
Fundamentalmente, obligarse a tratarlos como miembros de la especie a la que pertenecen, lo que
implica extender a todos ellos el derecho humano a no ser torturados no fsica ni psquicamente. Por
supuesto, que el civismo no es una virtud que se alcanza a golpes de reforma del Cdigo Penal, pero
hay algunos comportamientos que no pueden esperar a la entrada en razn de quienes los practican
para que sean perseguidos desde la ley.

[El Pas, 25 de febrer de 2002]

16
Largumentaci 2n ESO

Actividades:

1. Por parejas, contestad las siguientes cuestiones:

a) Buscad en el diccionario el significado de las siguientes palabras, y escribid una frase con
cada una de ellas:
infligida detonante tipificar erradicar sancin
repudiadas trasunto perversa hipocresa extravagante
plasmado implica civismo
b) En qu partes dividirais el texto? Seala las ideas fundamentales de cada uno de los
prrafos.
c) Cmo interpretarais el ttulo? Sin que pierda el sentido, inventaos otro ttulo.
d) Es un texto argumentativo? Por qu?
e) Siguiendo el modelo del editorial anterior, sealad la funcin de las palabras subrayadas.
f) Fijaos en el siguiente cuadro y despus rellenad los espacios en blanco de las frases con la
forma adecuada:
Indica una causa (se sustituye por ya que): Ha suspendido
PORQUE
porque no ha estudiado.

Sirve para formular preguntas:

POR QU - directas: Por qu no viniste ayer?

- indirectas: No s por qu no viniste ayer

g) Esta maana no vine _________ tena que ayudar a mi padre.


h) ________ ests enfadado? _________ nunca me dejas tu consola.
i) Me gustara saber _________ no tienes el cuaderno de clase.
j) Fui al supermercado _________ mi madre no poda.
k) Dime _________ cada da ests ms cansado.
l) Lo s _________ me lo explic mi profesor ayer.

2. Busca un editorial de algn peridico, analiza sus partes, marca los conectores que
reconozcas y resume su contenido. Debes entregarlo en la prxima sesin.

17
Largumentaci 2n ESO

2.4. Annex 4

Argumentos ms habituales

1. Est morena porque toma mucho el sol = CAUSA Y CONSECUENCIA.


2. No te preocupes si no te ha salido bien el examen, porque como dijo Boecio
Vivir es arriesgarse, caer y levantarse = DE AUTORIDAD.
3. Las zapatillas X son las mejores, que te lo diga Figo = DEL MODELO.
4. Estudiar una carrera es lo mejor, porque luego tienes un buen trabajo = DEL
BENEFICIO.
5. Juan come bollera a todas horas y tiene mucho colesterol, ya sabes, quien
consume demasiados productos prefabricados presenta niveles altos de
colesterol = A PARTIR DE UN EJEMPLO.
6. La vida es una tmbola, nunca sabemos lo que nos espera =
COMPARACIN O METFORA.

Falacias ms comunes

1. O me dejas copiar el trabajo o al salir nos veremos las caras =


APELACIN A LA FUERZA.
2. No tiene ni idea de lo que habla, es idiota = OFENSIVO.
3. Vtanos, nuestro equipo estar siempre a tu entera disposicin =
APELACIN EMOCIONAL AL PUEBLO.
4. No me suspenda porque mi padre ltimamente no se encuentra muy bien y
se llevara un disgusto = APELACIN A LA PIEDAD.
5. No te compres una moto, los jvenes que tienen moto acaban siempre
teniendo un accidente = DEL ACCIDENTE.
6. Nadie ha podido demostrar que existan los OVNIS, por tanto no hay vida en
otros planetas = POR IGNORANCIA.
7. No he aprobado ingls porque el profesor me tiene mana = DE LA CAUSA
FALSA.
8. Mi primo es mdico y no fuma, por lo tanto los mdicos no fuman = DE
GENERALIZACIN APRESURADA.

18
Largumentaci 2n ESO

1. Relaciona cada frase con un tipo de falacia o argumento. Invntate un ejemplo de cada
uno de ellos.

Est delgada porque come poqusimo.

Me han ofrecido un trabajo de jardinera que es la mejor profesin porque como


dijo Shakespeare Feliz quien tiene una profesin que coincide con su aficin.

Usa raquetas X porque las utiliza lex Corretja.

Trabajar muchas horas al da produce satisfacciones ya que ganas mucho dinero.

A mi hermana le han puesto una multa por saltarse un semforo en rojo, ya que
quien infringe las normas de trfico es sancionado.

El destino es el que baraja las cartas, pero nosotros somos los que las jugamos.

O me lo cuentas, o te acordars de m, tengo mucho carcter.

No la escuches, dice tonteras continuamente.

Ganaremos las elecciones porque somos los mejores.

Si no vienes esta tarde, mis padres no me dejarn salir nunca ms.

Mara se ha roto un brazo por montar en bicicleta, lo ves? No debes montar


nunca en bicicleta.

La clonacin no supone ningn riesgo para la humanidad, no han podido


demostrar lo contrario.

No debes reirle tanto porque luego tiene fiebre.

Todava no usas la colonia X? Eres un bicho raro.

2. Clasifica las palabras subrayadas en el siguiente cuadro:

Agudas Llanas Esdrjulas

Con tilde sin tilde con tilde sin tilde todas llevan tilde

19
Largumentaci 2n ESO

3. Justifica el uso de la tilde:

Agudas

Llanas

Esdrjulas

4. Acenta las palabras que lo requieran del siguiente texto:

Cuando deslice mi mano derecha sobre el lomo de aquel animal, tuve la sensacion
de que las extremidades de mis brazos eran dos organos independientes,
incapaces de obedecer las ordenes que mi cerebro les enviaba. El miedo me habia
petrificado y mis musculos estaban en tension, pero pronto comprendi lo que me
estaba sucediendo..., y lo que en un primer momento fue una caricia mecanica, se
convirtio luego en algo placentero, cuando comprobe que el perro, lejos de
atacarme, movia con entusiamo su cola.

20
Largumentaci 2n ESO

2.5. Annex 5

Text 1

La reducci de residus depn de tu. En els darrers anys la producci de residus ha anat en
augment i els productes que trobam al mercat no contribueixen a millorar aquesta situaci.
Lactivitat comercial genera una gran quantitat de residus, molts dells, innecessaris: bosses
de plstic, embolcalls, embalatges La majoria dels productes estan sobreempaquetats, i
molts sn dusar i tirar. A ms, molts dels envasos que compram sn difcilment reutilitzables.
Com a dada curiosa dir que les bosses de plstic representen aproximadament un 5% del pes
de les nostres deixalles, aix vol dir que cada any generam a Mallorca 22.500 tones de
bosses de plstic. Davant aquesta situaci els consumidors tenim molt a fer, per aix s
essencial recuperar hbits de compra ms responsables.

[ lEcologista. GOB. nm. 31. Estiu 2002]

a) Localitza i identifica lestructura del text:

Quina tesi hi defensa lautor?

Quins sn els arguments?

Conclusi

b) Completa aquest esquema amb els continguts del text:

Tesi ______________________________________________

1r ______________________________________________

2n ______________________________________________

3r ______________________________________________
Arguments
4t ______________________________________________

5 ______________________________________________

6 ______________________________________________

Conclusi ______________________________________________

21
Largumentaci 2n ESO

Text 2

I si clonssim Na Chenoa?

Laltre dia vaig veure na Laura Corradini, (lies Chenoa)


a TV, xerrant un mallorqu ben clar i llampant, tot un exemple
dintegraci. A partir de llavors la vaig incorporar a la meva
nmina de Persones Valuoses.

Seria una idea que les entitats i organismes interessats


en la integraci dels immigrants (Govern, Consell, OCB etc,)
es posassin en contacte amb ella o els seus representants
(mimagn que hi deu haver un muntatge considerable a darrera)
per realitzar uns spots als mitjans, per exemple: Som filla
dun itali i una libanesa; jo vaig nixer a lArgentina, per
ara visc a Mallorca, i per aix xerr la llengua daqu .

Amb la seva imatge de tant datractiu com a model a imitar


(role model), el seu missatge arribaria a molta gent jove i
molta gent ms granada- i els faria veure que aprendre la
llengua del pas que han escollit per viure s una demostraci
dintelligncia i de cortesia, de tenir prou cap a poder-ho
fer, i prou cor per voler fer-ho.

Benvinguda a bord, mallorquina dhonor!

[Pere Morey i Servera: Carta a la direcci a Diario de Mallorca, 14 d abril 2002]

Encara que lestructura daquesta carta no sajusta exactament a lestudiada, cont una part
argumentativa. Tenint en compte aix:

1. Quina part seria la introductria?

2. Quina proposta hi fa lautor?

3. Quina s la part argumentativa? Qu hi diu?

4. Quina funci tenen els 4 parntesi que hi apareixen? Indicals i explican la funci.

5. Quina funci tenen les cometes que apareixen dins el text?

6. Ests dacord amb largumentaci que fa en Pere Morey? Raona la teva resposta.

22
Largumentaci 2n ESO

Text 3

Constantment sentim a parlar, als mitjans de comunicaci, de lextinci de les


balenes, dels elefants i de moltes altres espcies danimals (cada dia en desapareixen tres,
despcies). Tot i ser una cosa dall ms dramtica, no s pas lnic cataclisme ecolgic que
ens hauria de motivar. Prcticament ja no parlen, aquests mitjans de comunicaci, potser per
vergonya prpia, duna altra extinci molt ms dramtica i corprenedora: la de centenars de
tribus, races, tnies poderoses en altres temps i que, al llarg del segle XX, han estat
condemnades a la desaparici, sobretot a causa de la pressi i lexpansi industrial.
Fa uns 150 anys, aquestes tnies encara habitaven la meitat del planeta Terra. Entre
finals del segle XVIII i la primera meitat del XX, cap a 50 milions dindgenes dels cinc
continents han mort exterminats per la m de lhome blanc, conscientment o inconscientment.
La histria de la barbrie humana se sol amagar, ignorar, oblidar, i no s just. Sempre mha
fet venir calfreds la frase un home mort s una tragdia, mil, una estadstica. s la predicci
fatal que ens diu que, daqu a uns quants anys, les races que un dia van poblar la Terra tamb
seran un simple nmero. Quan lhome ha conquistat la Lluna i ja comena lexpansi cap a
les estrelles, aqu, a casa nostra, ens enfrontem a la pitjor de les xacres amb qu comenarem
el segle XXI.
La histria de Kaopi s un reflex daquesta realitat. s una novella, per tamb s una
veritat. Lextinci de les tnies indgenes del mn s una cosa davui, dara mateix.
Potser, entre tots, encara hi podrem fer alguna cosa.
Potser
[Jordi Sierra i Fabra: Kaopi.]

Aquest text expressa lopini de lautor (Jordi Sierra). s subjectiu.

1. Qu posa de manifest aquesta subjectivitat? Quin trets gramaticals, lxics, o expressions


la reflecteixen?

2. Quina funci tenen les 3 ltimes lnies del text?

3. Resumeix amb les teves paraules el contingut del fragment. Nests a favor o en contra?
Argumenta-ho.

4. Classifica les paraules accentuades que apareixen al text en les columnes segents:

AGUDES PLANES ESDRIXOLES MONOSLLABS

23
Largumentaci 2n ESO

2.6. Annex 6

Exercicis de prctiques daccentuaci per nivells

NIVELL A

1. Marca la sllaba tnica de les paraules segents i classifica el so de la vocal:

analgsic cont sab xamp tils drmica aix per pls conv lctic
esps bactria alimentaci tensi Austrlia excs mn resistncia presncia
cam estret

a e tancada e oberta neutra i o oberta o tancada u

2. Classifica en agudes, planes i esdrixoles:

cadira carrera velocitat bicicleta programa asfalt incmode ridcul


quantitat ltima frmula equitaci esqu olmpic gimns mfasi costum
prctica agitaci dest

Agudes Planes Esdrixoles

24
Largumentaci 2n ESO

NIVELL B

1. Totes les paraules segents sn agudes. Accentua-les si cal i colloca-les dins lespai
adequat:

Menjaran caminare camio oposicions plegat nomes allo, consisteix


caminar camina hivern plaer explotacio departament iniciacio despres
cami balco castella depen.

Agudes amb accent Agudes sense accent

2. Totes les paraules segents sn planes. Accentua-les si cal i colloca-les dins lespai
adequat:

especific topic sistema fonema unic llavis herba magnific sindic


dirigida ortografic basic dona jove cronometric cursos paragrafs politic
metge donavem.

Planes accentuades

3. Accentua les paraules esdrixoles:

referencies radio farmacia historia ciencia publicitaria


multiple sillaba docencia substancia identica fonetiques
necessaria metrica glandula maquina propia arteries continues

25
Largumentaci 2n ESO

NIVELL C

1. Accentua les paraules segents, si cal:

coincidencies adjudicat cercar

anaveu energia miraras

anaven integreu miraran

aproximadament depen cantaveu

funci psicologic cantareu

superficie insipid erem.

occidental pressa

2. Completa els accents que faltin al text segent:

Lhalitosi se li va manifestar un mati: de cop i volta, i no pas de forma gradual. El


primer dia va pensar que la cosa era temporal: lestomac brut, o el sopar de la nit abans
aquella crema de Cabrales de les mongetes, potser- pero la cosa va persistir durant
dies, amb la mateixa intensitat monstruosa que aquell mati nefast que la seva dona es
va llevar esfereda (tapant-se el nas amb les mans), va vestir-se a corre-cuita, sen va
anar de casa i no va tornar mai mes.

Ningu no podria suportar la seva presencia. No cal dir que lhome va tractar de
solucionar el problema per tots els mitjans. Va provar tota mena desprais desodorants
bucals, va prendre te de roca, i va visitar dentistes i metges, que el rebien amb
mascares. A copia dinspeccions i xequejos, van certificar que lorigen del fet no era ni
un estomac especialment predisposat a embrutar-se ni un problema de caries. Si no
hagues estat perque no el va matar el fet dacceptar tot i langoixa- que la cosa no
tenia remei, potser hauria pensat a llevar-se la vida.

[Quim Monz: Halitosi]

26
Largumentaci 2n ESO

2.7. Annex 7

Prova especfica davaluaci

1. Llegeix atentament aquests textos i trian aquells que siguin argumentatius. Raona-
ho.

Text A

Lacci comena amb laniversari de Harry, que els seus oncles no volen celebrar de
cap manera. Harry coneix Dobby, un elf a qui li agrada fer de les seves. Loncle
Vernon tanca Harry, per aconsegueix fugir amb lajut de Ron. Perden el tren, per
agafen un cotxe volador.

Text B

El nostre cap t entre 100.000 i 200.000 cabells. Cada un s la conseqncia de la


multiplicaci dunes cllules que es troben a la base duna minscula beina, la qual
rep el nom de folicle pils.

Text C

Es posi de boca per avall amb els peus fermament subjectes. Una barra de pesos o
un company ser lideal. Des daquesta posici aixequi el cos doblegant-lo a nivell de
la cintura. s til per a la part inferior de lesquena.

Text D

Estimada mare,
Tescric una carta per veure si em fas ms cas: vull parlar-te sobre el tema del
plat de llenties que em fas menjar cada setmana.
No magraden, i et props que no me les posis ms a taula perqu:
sn males de pair, i els dies que he de jugar a bsquet no em puc moure;
no pas gust de menjar-les. No dius tu que menjar s un plaer?
poden ser substitudes per un altre aliment (hamburgueses, pizzes).
Tho repensars per un altre dia?
Testima el teu fill,
Andreu

27
Largumentaci 2n ESO

2. Colloca perqu o per qu segons el context:

Han dit que no vindran a la festa ________ aniran al teatre.

_________ no vns a la platja amb nosaltres?

Ens han demanat _________ no anvem amb elles a passejar.

No he vist la televisi _________ he hagut dacabar els exercicis.

3. Accentua les paraules que ho necessitin i classifica-les en agudes, planes i


esdrixoles:

Es un paradis terrenal: els aucells aquatics hi viuen en gran nombre, i els


aucells cantadors no saturen de fer-shi sentir. La vegetacio que, alla dalt,
sobre les gropes muntanyoses de Menorca, sinclina tota esmorteda, part
caracteristica daquesta illa, aqui sala dreta, frondosa, opulenta. Les
magranes mig obertes fan doblegar les branques, es balancegen amb el buf
duna brisa tebia, deixant fugir els seus grans de rubi, que roden, desgranats,
pel caminoi que sembla sembrat de pedreries.

AGUDES PLANES ESDRIXOLES

4. Redacta un text amb estructura argumentativa sobre un daquests enunciats i

posiciona-thi:

Llibres o game-boy?
Moto o bicicleta?
Anar de colnies o estiuejar amb els pares?
Gran Hermano o Operacin Triunfo?

28
Largumentaci 2n ESO

2.8. Annex 8

Prova especfica davaluaci

Maltrato a inmigrantes

A los poderes pblicos, y muy especialmente al Gobierno, deben


preocuparles los casos de malos tratos y abusos policiales cometidos contra los
inmigrantes y no minusvalorarlos con el argumento de que son excepcionales. El
informe elaborado por Amnista Internacionals (AI) sobre la actuacin policial en
supuestos de identificacin, detencin y expulsin de ciudadanos extranjeros no
plantea ninguna denuncia general. Pero los casos concretos que documenta no son
pocos ni insignificantes. Que en los ltimos aos se hayan producido 28 muertes de
inmigrantes bajo custodia policial, seis de ellas documentadas en comisara, seis
violaciones o agresiones sexuales en el mismo mbito y 321 casos de maltrato y de
uso inapropiado de mtodos de inmovilizacin durante los procesos de expulsin, es
para alarmar a cualquiera, aunque alarme todava ms que ni el gobierno, el ministro
del Interior y las autoridades de inmigracin se den por enterados.

Mal pueden erradicarse esas prcticas inhumanas e incluso delictivas si el


Gobierno, despus de negar cualquier atisbo de ellas en Espaa en su reciente
informe ante la Comisin sobre la Tortura de la ONU, se limita a declarar injusto el
informe de AI y a hacer una defensa a ultranza de los cuerpos y fuerzas de
seguridad del Estado. Ms bien, el Gobierno debera ponerse a investigar la
denuncia de AI y lanzar un claro e inequvoco mensaje sobre su radical oposicin a
tales prcticas.

Algunos de los casos denunciados por AI, como la muerte del guineano
Antonio Fonseca en la comisara de Arrecife, han tenido reflejo en los medios de
comunicacin. No son desconocidas tampoco las prcticas de encubrimiento entre
agentes en casos de abusos contra inmigrantes sealadas en el informe. El Tribunal
Supremo denunci esas prcticas en el caso de la violacin de una ciudadana
brasilea en una comisara de Bilbao, probada y contrastada, pero que qued
impune ante la imposibilidad de identificar a su autor.

El ministro del Interior debera explicar en el Congreso cul es su poltica


contra las actuaciones policiales racistas y garantizar que casos como los
denunciados por AI sern perseguidos y sancionados.
[El Pas, 12 de Mar 2002]

29
Largumentaci 2n ESO

1. Lee el texto y contesta las preguntas:

a) Seala las partes y resume el contenido de cada una de ellas.

b) De qu tipo de texto se trata? Defnelo.

c) Es un texto argumentativo? Por qu?

d) Indica la funcin de las palabras subrayadas en el texto.

e) Rellena el siguiente cuadro con dos ejemplos de palabras agudas, llanas y


esdrjulas extradas del texto. Si alguna casilla queda en blanco, invntate dos
palabras.

Agudas Llanas Esdrjulas

con tilde sin tilde con tilde sin tilde todas llevan tilde

2. Redacta dos textos breves en los que argumentes a favor y en contra de la


construccin de aparcamientos subterrneos.

A FAVOR EN CONTRA

30
Largumentaci 2n ESO

2.9. Annex 9

Qestionari davaluaci de la unitat didctica

1. QU THA SEMBLAT EL TREBALL REALITZAT?


Bo i interessant
Regular
Poc interessant
2. LES ACTIVITATS, HAN ESTAT BEN ORGANITZADES?

3. QUINES ACTIVITATS THAN INTERESSAT MS?

4. QUINES ACTIVITATS THAN INTERESSAT MENYS?

5. EL MATERIAL DE QU HAS DISPOSAT THA SEMBLAT:


Excessiu
Suficient
Escs
6. LACTITUD DEL/LA PROFESSOR/A THA SEMBLAT:
Adequada
Autoritria
Passiva
Estimulant
7. COM VALORES LACTIVITAT CONJUNTA ENTRE CATAL I CASTELL
SOBRE LARGUMENTACI.
Mha ajudat molt a entendre el tema.
Mha ajudat, per la feina ha estat massa reiterativa.
Els meus resultats han estat millors que si ho hagussim fet noms en una llengua.
Avorrida, pesada.
8. OBSERVACIONS:

31
Largumentaci

Alumnes
2.10. Annex 10

Correcci
gramatical

Organitzaci
Quadern

Presentaci

Posat i gest

Veu (potncia,
ritme,
articulaci)

Correci
lingstica

Estructura

Claredat
Exposicions orals

Coneixements
i domini del
tema

Impressi del
conjunt

Adequaci al
context

Presentaci

Coherncia i
cohesi

Correcci
gramatical

Comprensi
del text
Exposicions o proves escrites

Valoraci
crtica
2n ESO

32

Você também pode gostar