Você está na página 1de 13

blancafort selectivitat LOE

ESTEQUIOMETRIA . MOL. CONSTANT DAVOGADRO

Des de 1971, la definici adoptada per al mol s la segent: el mol s la


quantitat de substncia que cont tantes entitats elementals (o microscpiques)
com toms hi ha en 0.012 Kg de carboni-12. Quan es fa servir el mol, s'ha
d'especificar les entitats elementals de qu es tracta. Aquestes entitats poden
ser toms, molcules, ions, electrons, fotons, neutrons o altres partcules o
grups de partcules.

El nombre d'entitats elementals existents en un mol s una constant que


s'anomena constant d'Avogadro i se simbolitza per NA.

NA = 6.0221023 partculesmol-1

Aix, un mol d'toms de clor cont 6.0221023 toms de clor i un mol de


molcules de clor, Cl2, cont 6.0221023 molcules d'aquest gas. Aix mateix un
mol de protons, electrons, neutrons, fotons, ions, etc. cont 6.0221023
d'aquestes partcules.

Volum molar

s el volum ocupat per un mol. Se simbolitza per Vm. El volum molar s'obt
dividint el volum ocupat per la substncia per la quantitat de substncia.

Vm = V / n.

Massa molar

S'anomena massa molar la massa d'un mol. El smbol recomanat per la IUPAC
s M i correntment es fa servir com a unitat el g/mol. La massa molar d'un
element s el que anomenem massa atmica (pes atmic) i la massa molar
d'una molcula s el que anomenem massa molecular (pes molecular)

Per a realitzar els problemes que se'ns puguin plantejar ens ser molt til el
segent esquema:

1 mol NA 6.0221023

1mol massa atmica/ massa molecular M grams

1 dm3 d grams

1 dm3 densitat 1 litre

Departament de Cincies Pgina: 1


blancafort selectivitat LOE
ESTEQUIOMETRIA. REACCIONS QUMIQUES. CLCULS
ESTEQUIOMTRICS

Si a partir d'una o diverses espcies qumiques s'obtenen una altra o daltres


espcies qumiques de propietats caracterstiques completament diferents de
les inicials, diem que s'ha produt una reacci qumica. En una reacci
qumica, les substncies inicials que reaccionen s'anomenen reactius i les
substncies obtingudes productes.

Equaci qumica

s la manera simblica de representar una reacci qumica. Una equaci


qumica ha d'estar igualada, s a dir, el nombre d'toms de cada element ha de
ser el mateix en cadascun dels membres de l'equaci.

s recomanable especificar l'estat d'agregaci dels reactius i productes amb un


subndex collocat desprs de la frmula:

(s) indica estat slid,


(l) indica estat lquid,
(g) indica estat gass,
(aq) indica que l'espcie qumica s dissolta en aigua (soluci aquosa).

Un exemple d'equaci qumica seria:

NaOH(aq) + HCl(aq) NaCl(aq) + H2O(l)

Coeficients estequiomtrics

Sn els nombres que apareixen davant les frmules dels reactius i dels
productes desprs d'igualar la reacci qumica.

Els coeficients estequiomtrics indiquen en quina proporci intervenen en la


reacci les quantitats (nombre de mols) de reactius i productes de la reacci. Si
es tracta d'una reacci entre gasos i tots sn mesurats en les mateixes
condicions de pressi i de temperatura, els coeficients estequiomtrics ens
indiquen, a ms, en quina proporci intervenen en la reacci els volums de
reactius i els productes de la reacci.

Un exemple en seria:

H2SO4 (aq) + 2 NaOH (aq) Na2SO4 (aq) + 2 H2O (l)

N2 (g) + 3 H2 (g) 2 NH3 (g)

Departament de Cincies Pgina: 2


blancafort selectivitat LOE
Clculs estequiomtrics

Una equaci qumica, una vegada igualada, ens permet relacionar quantitats
de reactius i de productes que intervenen en la reacci qumica corresponent i
calcular la quantitat necessria de reactiu o reactius per obtenir una
determinada quantitat de producte o productes de la reacci. Igualment, permet
calcular la quantitat de producte o productes obtinguts a partir d'una
determinada quantitat de reactiu.
Aquests clculs s'anomenen clculs estequiomtrics i la part de la Qumica
que estudia aquestes relacions numriques entre quantitats de reactius i
productes s'anomena estequiometria.

GASOS

EQUACI GENERAL DELS GASOS

La relaci entre la pressi, el volum i la temperatura d'un gas ve donada per la


segent equaci en funci del nombre de mols.

PV=nRT

on: n s el nombre de mols,


P s la pressi a la qual est sotms el gas,
V s el volum que ocupa el gas en aquestes condicions,
R s la constant general dels gasos. Aquesta constant pot tenir dos
valors diferents depenent de les unitats que utilitzem. Aquests valors
sn els segents:

R = 8.31 J mol-1K-1. Aquest s el valor de R en el sistema


internacional. Per utilitzar aquest valor hem d'utilitzar la pressi en
Pascals (Pa), el volum en m3 i la temperatura en graus Kelvin (K).

R= 0.082 atm l mol-1 K-1. Aquest valor de R ens obliga a utilitzar


la pressi en atmosferes (atm.), el volum en litres (o dm3) i la
temperatura en graus Kelvin (K)

Cal recordar tamb les equivalncies entre les diferents unitats de pressi,
volum i temperatura que existeixen. Aix queda resumit al quadre segent:

P = 1 atm = 1.01105 Pa = 760 mmHg

V= 1 l = 1 dm3 = 1000 cm3 = 10-3 m3

T (K) = 273 + t (C)

Departament de Cincies Pgina: 3


blancafort selectivitat LOE

Volum ocupat per un mol de gas. Volum molar

Experimentalment s'ha trobat que per a unes mateixes condicions de pressi i


temperatura un mol de qualsevol gas sempre ocupa el mateix volum,
independentment de quin gas tinguem.

Una conseqncia molt important d'aquest fet experimental s: en el cas


particular que el gas estigui a pressi igual a 1 atm ( 760 mmHg o 1.01105 Pa)
i a temperatura igual a 273 K (C) el volum que ocupa un mol d'aquest gas s
de 22.4 litres. Aquestes condicions de pressi i temperatura s'anomenen
condicions normals.

Aplicacions de l'equaci general dels gasos

Utilitzaci de l'equaci general dels gasos en la determinaci de masses


moleculars

Partim de l'equaci general dels gasos

PV=nRT

Podem expressar n com: n = massa del gas / massa molecular del gas = m /M i
substituir a l'expressi anterior

P V = (m / M) R T

Allant M obtenim:

M = (m R T) / P V

Utilitzaci de l'equaci general dels gasos en la determinaci de la densitat

Partim de l'equaci general dels gasos

PV=nRT

i substitum el valor de n per n= m/M

P V = (m/M) R T

Si reorganitzem l'expressi anterior

P V = ( m / M V) R T
i recordem que la densitat s igual a d= m / V, en substituir l'expressi anterior
obtenim:
P = d/M) R T

Departament de Cincies Pgina: 4


blancafort selectivitat LOE
MESCLES DE GASOS. LLEI DE DALTON DE LES PRESSIONS PARCIALS.
FRACCIONS MOLARS

Les lleis dels gasos s'apliquen tant a gasos individuals com a mescles de
gasos. En efecte, la pressi exercida per un gas depn de la temperatura, del
volum i del nombre de partcules del gas, per no de la naturalesa del gas.

En una mescla de gasos, cada gas exerceix la seva prpia pressi, que s
independent de la pressi exercida per la resta de gasos que constitueixen la
mescla.

S'anomena pressi parcial d'un gas B en una mescla de gasos, la pressi


que exerciria el gas B si ell tot sol ocups tot el volum de la mescla, a la
mateixa temperatura.

La pressi total exercida per una mescla de gasos s igual a la suma de les
pressions parcials de tots els seus components (llei de Dalton de les pressions
parcials).
Ptotal = PA + PB + PC + ...

De la definici de pressi parcial es dedueix que, en una mescla de gasos A, B


i C, les pressions parcials de cada gas seran:

PB V = nB R T

essent V el volum ocupat per tota la mescla. Aix, la suma de totes les
pressions parcials ser igual a:

(PA + PB + PC) V = ( nA + nB + n C) R T

Pt V = nt R T

Si dividim les dues expressions segents: PB V = nB R T

Pt V = nt R T

PB / Pt = nB / nt PB = (nB/ nt) Pt
El quocient (nB / nt) s'anomena fracci molar del gas B en la mescla gasosa i
s'acostuma a representar per XB .

Aix, l'expressi anterior es podria escriure com:

PB = Pt XB

Departament de Cincies Pgina: 5


blancafort selectivitat LOE

TEORIA CINTICOMOLECULAR DELS GASOS

La teoria cinticomolecular parteix de dues idees fonamentals:

Les molcules (en general, partcules) de la matria estan contnuament en


moviment.

La temperatura s la manifestaci externa daquest moviment.

Les molcules que formen un gas es troben, independents les unes de les
altres, en moviment continu. Aquest moviment es produeix a latzar. Els xocs
contra les parets del recipient s el que percibim com a pressi del gas. La
pressi augmenta amb el nombre de molcules que xoquen amb les parets i
amb lenergia cintica de les mateixes. Si cap obstacle soposa al moviment de
les molcules, el conjunt delles, s a dir el gas, sexpandeix fins a un volum
prcticament infinit.

Daltra banda, la temperatura del gas depn de la rapidesa amb la qual es


mouen les seves molcules.

Daltra banda cal definir els conceptes de difusi i efusi dun gas. Sentn per
difusi dun gas en una mescla de gasos el procs pel qual aquest es barreja
amb la resta de components de la mescla resultant-ne una de composici
homognia. El procs pel qual un gas s capa descapar dun recipient a
travs dun petit orifici es coneix amb el nom defusi.

La difusi i lefusi sn conseqncia dels moviments aleatoris de les


molcules del gas. Segons la teoria cinticomolecular dels gasos (Llei de
Graham), es pot suposar que la velocitat de difusi i efusi dun gas a travs
dun orifici s proporcional a la velocitat mitjana de les seves molcules, i
inversament proporcional a larrel quadrada de la seva massa molar, de
manera que es compleix que:

r1 v1 m2 M2
= = =
r2 v 2 m1 M1

On r1 i r2 sn les velocitats de difusi o efusi a travs de lorifici dels gasos 1 i


2 respectivament.

Departament de Cincies Pgina: 6


blancafort selectivitat LOE
DiSSOLUCIONS

Una dissoluci s un sistema homogeni, per de composici variable, format


per dos o ms components. Una dissoluci s'anomena tamb mescla
homognia.

Per identificar una dissoluci o soluci cal indicar no noms els components
que la formen, sin tamb la proporci en qu es troben.

La composici d'una dissoluci es pot expressar de moltes formes diferents.


Les ms corrents sn:

Tant per cent en massa

Si fem servir com a unitat de massa el gram, el % en massa de solut (el solut
s la substncia dissolta) s el nombre de grams de solut dissolts en 100
grams de dissoluci.
El tant per cent en massa s'anomena correntment tant per cent en pes i es
calcularia:

% en solut = (massa solut/massa dissoluci)100

Tant per cent en volum

Es fa servir normalment en mescles de gasos (solucions gasoses) o en


solucions de lquids i s el nombre d'unitats de volum de solut dissolt en 100
unitats de volum de soluci.

% en volum = (volum solut / volum soluci)100

Concentraci en massa

Expressi que ens indica la massa de solut dissolta en cada unitat de volum de
dissoluci.

En el Sistema Internacional, la seva unitat s el Kg m-3, per a la prctica al


laboratori es fa servir el g dm-3 (o g/l), que ens indica els grams de solut
dissolts en cada dm3 de dissoluci (o litre de dissoluci).

concentraci en massa = grams de solut / litres de dissoluci

Departament de Cincies Pgina: 7


blancafort selectivitat LOE
Concentraci. Molaritat

Generalment la concentraci s'acostuma a expressar d'aquesta forma, s a dir,


indicant el nombre de mols de substncia dissolta en cada unitat de dissoluci.

En el SI la unitat s el mol m-3, per correntment es fa servir el mol dm-3


(mol/l).

Si B s el solut dissolt, en simbolitzar CB o [B] llegim "concentraci de B" i


s'expressa en mol dm-3. La composici d'una dissoluci en mol dm-3 s'anomena
molaritat, la qual s'abrevia amb la lletra M.

Molaritat = M = [B] = mols de B / litre de dissoluci

Molalitat

s el nombre de mols de substncia dissolta en cada unitat de massa de


dissolvent. S'expressa en mol Kg-1. Aix, una soluci aquosa de nitrat de
potassi 0.5 molal cont 0.5 mols de nitrat de potassi per cada Kg d'aigua
destillada. La molalitat d'una dissoluci s'acostuma a indicar amb la lletra m.

molalitat = m = mols de solut / Kg de dissolvent

Departament de Cincies Pgina: 8


ESTEQUIOMETRIA, GASOS I DISSOLUCIONS

1. Calculeu el nombre de molcules existents en:


1. 1 cm3 daigua a 4C i 1,01 .105 Pa.
2. 10 cm3 de prop a 27C i 104 Pa.
3. 1 mg de dixid de sofre ( gas ).

2. Sobre una petita lmina de 4,27 g de zinc metllic sha vessat una
quantitat que sestima en 11,2 g de ntric. Quan cessa lacci daquest es
troba que queden encara sense atacar 0,11 g de zinc. Era correcta
lestimaci sobre la quantitat dcid ntric vessat?

3. Una manera possible de neutralitzar un vessament dcid sulfric s


mitjanant una reacci amb hidrogencarbonat de sodi, a partir de la qual es
formen sulfat de sodi, dixid de carboni i aigua.
a) Escriviu la reacci que hi t lloc.
b) Si es vessa 1 L dcid sulfric 18 M, determineu quina massa
dhidrogencarbonat de sodi caldr afegir-hi com a mnim.
c) Calculeu el volum de dixid de carboni que sobtindr, mesurat a 1 atm
de pressi i a 20C de temperatura.

4. Es dissolen 224 cm3 de clorur dhidrogen gas, mesurats a 1,01 105 Pa i


0C, en un litre daigua. Safegeixen a aquesta dissoluci 0,48 g de
magnesi i sobserva que es genera un gas.
a) Escriviu la reacci qumica corresponent.
b) Indiqueu justificadament si tot el magnesi es dissoldr.
c) Quin volum ocupar el gas obtingut mesurat a 1,01 105 Pa i 0C?

5. El benz (C6H6) s lquid a la temperatura ordinria i t una densitat de 878


Kg m3.
a) Escriviu la reacci de combusti del benz.
b) Si cremem 50 cm3 de benz, calculeu el volum daire necessari per a la
combusti, mesurat a 20C i 1 atm.
c) Trobeu tamb el nombre de molcules de CO2 obtingudes en la
combusti.
Dada: contingut doxigen a laire: 20% en volum.

6. Un estudiant prepara bromur detil dacord amb la reacci:

3C2H5OH (l) + PBr3 (l) 3C2H5Br (l) + H3PO3 (S)


Se li diu que faci reaccionar 24 g dalcohol amb 59 g de tribromur de fsfor.
Indiqueu el rendiment obtingut si lestudiant noms t 36 g de bromur detil.
7. El iodur de plom (II) s una sal de color groc, fora insoluble en aigua freda,
que es pot obtenir barrejant dissolucions de nitrat de plom (II) i iodur de
potassi.
a) Escriviu la reacci de precipitaci que t lloc.
b) Si barregem 1 L de dissoluci 0,1M de nitrat de plom (II) amb 1L de
dissoluci 0,1 M de iodur de potassi, calculeu la quantitat en grams de
iodur de plom (II) que sobtindr (suposant que s totalment insoluble).
c) Expliqueu el procediment que segureu al laboratori per preparar les
dissolucions anteriors a partir dels productes slids i per separar el
precipitat format.

8. La reacci de lamonac amb loxigen donant monxid de nitrogen i aigua t


lloc a lestat gass. Si hom parteix duna mescla de 10 l doxigen i 3 l
damonac, mesurats a iguals condicions de pressi i temperatura, calculeu
el volum de la mescla gasosa desprs de la reacci en les mateixes
condicions de pressi i temperatura. Raoneu la resposta.

9. Es crema una mescla equimolar de prop i but que cont 88 g de prop.

a) Escriviu les equacions de combusti.


b) Calculeu els mols de cada combustible.
c) Calculeu el volum daire en condicions normals necessari per cremar
lesmentada mescla. (Laire cont un 20% en volum doxigen)

10. En un mateix recipient hi ha 5 mols de met i 3 mols de monxid de


carboni, que exerceixen una pressi total de 3 atm contra les parets.
a) Trobeu la pressi parcial de cada gas.
b) Trobeu la temperatura si el volum del recipient s de 80 litres.
c) Si en el recipient sintrodueixen 11 g de dixid de carboni, sense variar
la temperatura, calculeu la pressi final de la mescla i justifiqueu com
variar la pressi parcial del met.

11. En una habitaci tancada de 4 x 5 x 3,5 m3 i a una temperatura de 20C ,


es vessen 10 cm3 de dietilter (densitat 0,70 g cm-3), que immediatament
sevaporen i es difonen per tota lhabitaci.
a) Calculeu el nombre de molcules de dietilter que hi ha en cada cm3 de
lhabitaci.
b) Determineu la pressi parcial de lter a 20C.
12. Quan es mesura experimentalment el volum que ocupa un mol de gas en
determinades condicions de pressi i temperatura, sobtenen les segents
dades:

Volum molar de gasos reals, a 0C i 1,00105 Pa


Gas Volum molar (lmol-1)
amonac 22,38
dixid de carboni 22,55
hidrogen 22,72
oxigen 22,68

a) Quin seria el volum molar dun gas ideal, a 0C i 1,00105 Pa? En


quines condicions de pressi i temperatura, el comportament dels
gasos reals s molt semblant al comportament dels gasos ideals?
Justifiqueu la resposta a partir de la teoria cinticomolecular dels
gasos.
b) Perqu creus que lamonac es desvia ms del comportament ideal que
lhidrogen?

Dades: R = 8,31 JK-1mol-1

13. En la diagnosi de malalties respiratries sutilitza com a prova la difusi


pulmonar de monxid de carboni (DLCO), que permet avaluar el procs de
transferncia doxigen des dels pulmons (alvols) fins a la uni amb
lhemoglobina continguda en els glbuls vermells de la sang.

a) En qu consisteix la difusi gasos? Quina relaci hi ha entre la velocitat


de difusi loxigen i la del monxid de carboni?
b) El volum molar del CO s 22,40 Lmol-1 i la del CO2 22,26 Lmol-1, a
0C i a 1,0 atm. Determineu el volum molar dun gas ideal en aquestes
condicions i justifiqueu el possible desviament del comportament ideal
dels dos gasos a partir de la teoria cinticomolecular dels gasos.

Dades: Constant dels gasos ideals: R = 0,082 atm L mol-1 K-1


Masses atmiques relatives: C = 12,0; O =16,0
14. Una dissoluci es va preparar dissolent 13,5 g de sacarosa (C12 H22 O11 )
en aigua suficient per obtenir 100 ml de dissoluci i es va veure que tenia
una densitat de 1,05 g/cm3. Calculeu-ne la molaritat i la molalitat.

15. Dissolem en aigua 8,50 g de nitrat de sodi i 16,40 g de nitrat de calci.


Dilum la soluci resultant fins a obtenir 2000 cm 3 de soluci.
a) Quina s la concentraci dions sodi i dions nitrat de la soluci?
b) Quants ions sodi hi ha dissolts en 100 cm3 daquesta soluci?

16. Es dissolen 32 g de naftal slid (C10H8) en 368 g de tolu (C7H8) i se


nobt una dissoluci de densitat 0,892 g cm-3.
a) Trobeu la concentraci molar del naftal a la dissoluci.
b) Escriviu les reaccions de combusti dels dos components de la
dissoluci.
c) Trobeu el volum doxigen, mesurat en condicions normals, necessari
per cremar completament la dissoluci.

17. Calculeu quin volum duna dissoluci 1,2 M dhidrxid de sodi sha de diluir
fins a 500 cm3 per obtenir una dissoluci de concentraci 4,8 10-2 mol
dm-3.

18. Lcid clorhdric concentrat que sutilitza al laboratori s una soluci aquosa
de clorur dhidrogen, un gas altament corrosiu i irritant.
a) Al laboratori es disposa duna soluci dcid clorhdric concentrat del
34,90% en massa i densitat 1,175 gmL-1. Calculeu la molaritat de lcid
en aquesta soluci.
b) A partir daquest cid clorhdric concentrat es preparen 500 mL duna
soluci dcid clorhdric 0,045 M.
1.- Calculeu el volum de la soluci dcid clorhdric concentrat que cal
per a preparar els 500 mL dcid clorhdric 0,045 M
2.- Expliqueu detalladament com preparareu aquesta soluci i
indiqueu les mesures de seguretat personal que adoptareu.

19. Disposem de propanol lquid pur (CH3CH2CH2OH) i duna dissoluci 1 M de


iodur de potassi (KI). Volem preparar 500 cm3 duna dissoluci aquosa que
contingui 0,04 mol dm-3 de iodur de potassi i 0,4 mol dm-3 de propanol.
a) Calculeu els volums de cadascuna de les dissolucions de partida que
cal utilitzar per fer aquesta preparaci.
b) Descriviu de manera detallada el procediment de laboratori que cal
seguir per fer la preparaci i anomeneu el material que cal emprar.

Densitat del propanol: 0,80 g cm-3.


20. Un cid ntric concentrat t un 86% en massa dcid pur, i una densitat
d1,465 g cm-3.
a) Calculeu-ne la concentraci en moldm3.
b) Trobeu el volum de lcid concentrat necessari per preparar 100 cm3
dcid ntric de concentraci 4 M.
c) Expliqueu com es faria la preparaci al laboratori, i esmenteu el
material emprat i les mesures de seguretat necessries per treballar
amb cids concentrats.

21. Analitzada una mostra de vinagre comercial es va trobar un 4% en massa


d'cid actic. La densitat del vinagre era de 1,01 g.cm-3.
a) Calculeu la concentraci de l'cid expressada en mol/dm3.
b) Calculeu la quantitat de vinagre necessari per preparar 100 cm3 d'una
soluci que contingui una concentraci d'actic de 0,20 mol. dm-3.
c) Indiqueu el cam que seguireu al laboratori i els estris que fareu servir
per preparar la dissoluci de l'apartat anterior.