Análisis Económico Del Derecho

Anlisis econmico del Derecho
Es rentable, en trminos econmicos, incumplir la normativa

medioambiental?
Sonia Navarrete Fombella

Glria Raich de Castro
Alejandro Valle Martnez
Marina Valls Mullor
Espai pel text del llom
Treball dEconomia aplicada II

2n ADE/ECO, curs 2008-09
Facultat de Cincies Econmiques i Empresarials

Universitat Pompeu Fabra
NDEX
RESUMEN EJECUTIVO ................................................................................................ 4
INTRODUCCIN............................................................................................................ 6
LA NORMATIVA MEDIOAMBIENTAL...................................................................... 9
MARCO NORMATIVO ............................................................................................ 10
Contaminacin Acstica ......................................................................................... 11
Contaminacin Lumnica ........................................................................................ 13
Contaminacin Odorfera Y Humos ....................................................................... 15
La Gestin De Los Residuos................................................................................... 16
INFRACCIONES Y SANCIONES ADMINISTRATIVAS ...................................... 18
Contaminacin Odorfica y Humos......................................................................... 21
Gestin de Residuos ................................................................................................ 21
Cuadro Resumen De Las Sanciones ....................................................................... 21
ANLISIS DE LOS COSTES ASOCIADOS AL CUMPLIMIENTO DE LA

NORMATIVA APLICABLE ..................................................................................... 22
Contaminacin Odorfica y Humos......................................................................... 24
Gestin de Residuos ................................................................................................ 24
Cuadro resumen de las sanciones............................................................................ 25
CMO TOMAR UNA DECISIN?............................................................................ 26
RBOLES DE DECISIN ........................................................................................ 26
rbol Principal ........................................................................................................ 27
De oficio ........................................................................................................................ 29
A instancia de parte ...................................................................................................... 30
1
rboles Especficos................................................................................................. 30
DESARROLLO NUMRICO.................................................................................... 32
rboles Especficos................................................................................................. 32
Contaminacin acstica ............................................................................................... 32
- Cumplo vs. No cumplo........................................................................... 32
- Sancin vs. Aviso ................................................................................... 33
- Actuacin vs. No actuacin .................................................................... 35
- Investigacin vs. No investigacin......................................................... 35
- Conclusin .............................................................................................. 35
Contaminacin lumnica .............................................................................................. 36
- Sancin vs. Aviso ................................................................................... 37
- Conclusin .............................................................................................. 38
Contaminacin odorfera ............................................................................................. 39
- Sancin vs. Aviso ................................................................................... 40
- Conclusin .............................................................................................. 42
Contaminacin de residuos ......................................................................................... 42
- Sancin vs. Aviso ................................................................................... 43
- Conclusin .............................................................................................. 44
2
rbol Principal ........................................................................................................ 44
De oficio ........................................................................................................................ 45
- Sancin vs. Aviso ................................................................................... 47
Denuncias ...................................................................................................................... 49
- Genrico.................................................................................................. 49
- Denuncias sobre cada tipo de contaminacin......................................... 49
Conclusiones ................................................................................................................. 50
CONCLUSIONES.......................................................................................................... 53
AGRADECIMIENTOS.................................................................................................. 56
BIBLIOGRAFA ............................................................................................................ 57
ANEXOS ........................................................................................................................ 58
Anexo I. Ordenanza General del Medio Ambiente Urbano de Barcelona
Anexo II. Presupuestos
Anexo III. Datos estadsticos en materia medioambiental
Anexo IV. Tabla Oficio vs. Denuncias
3
RESUMEN EJECUTIVO
El mundo ha evolucionado imparablemente en el ltimo siglo. El hombre ha dado un

gran salto en el progreso modificando los sistemas productivos, el ritmo de vida e
incluso la organizacin econmica. Varias son las voces de alarma que se han alzado en
los ltimos aos poniendo de relieve las nefastas consecuencias que todo ello
proyectaba sobre el medio ambiente. Y es que el progreso ha ido innegablemente ligado
a otro nuevo concepto: la contaminacin.
La preocupacin por adaptar sistemas productivos sostenibles, reduciendo el impacto
ambiental, ha ido en aumento implicando a los gobiernos y los entes internacionales. Un
importante instrumento para reducir el impacto medioambiental ha sido la
concienciacin y la educacin de la poblacin pero, desafortunadamente, es una tarea
que requiere mucho tiempo, por lo que, acorto plazo, no siempre es suficiente. Por ello,
en los ltimos aos, se ha sucedido un aluvin de normas cuyo objetivo se centra en la
preservacin del medioambiente imponiendo obligaciones a los ciudadanos a fin de ir
moldeando actitudes sostenibles.
El presente trabajo se centra en el anlisis de las normas administrativas en materia
medioambiental. Nuestro estudio pretende analizar si los incentivos econmicos que de
ellas se derivan son suficientes para imprimir una actitud cvica y respetuosa con el
medio ambiente o, si de lo contrario, el legislador se ha de servir de instrumentos ms
severos como las sanciones penales o la clausura de actividades empresariales. Una
pregunta clave se esconde tras este estudio es rentable econmicamente cumplir la
normativa medioambiental?
Las principales conclusiones que hemos alcanzado tras la realizacin de este estudio
gravitan sobre la idea de que los incentivos econmicos son muy dbiles como para
conseguir guiar la conducta de los empresarios conducindola al cumplimiento de la
normativa. Son necesarias medidas ms drsticas, ms coercitivas, para conseguir la
adecuacin del comportamiento de los agentes econmicos. Lamentablemente, la
Administracin no les puede conceder la libertad de decidir cumplir o no cumplir, bajo
la amenaza de la sancin econmica. Por el contrario, debe imprimir sobre el agente
econmico un grado superior de fiscalizacin, controlando, antes del inicio de su
actividad, la adecuacin de su comportamiento a la normativa de proteccin del medio
ambiente, bajo pena de no poder desarrollar su empresa.
Sin embargo, nuestro estudio tambin arroja conclusiones esperanzadoras: a pesar de
que el anlisis econmico de la normativa conduce al empresario a la solucin ptima
de no cumplir, las medidas alternativas emprendidas por la Administracin van forjando
en la mente de los agentes econmicos la percepcin de que el desarrollo sostenible es
una obligacin, ms all de los incentivos pecuniarios, y las medidas en pro de la
preservacin del medio ambiente se van convirtiendo, con el paso del tiempo, en
acciones que indudablemente se tienen que emprender. Por ello, la idea central que
debemos extraer de este estudio es que, a pesar de que las sanciones -econmicas o de
4
otro tipo- son necesarias para reorientar la conducta de los empresarios, toda vez que
otorgan incentivos para actuar de una forma que no lo hubieran hecho en el ejercicio de
la ms absoluta libertad, al final lo que verdaderamente lleva a conjugar los intereses
pblicos y privados es la concienciacin de los individuos, su educacin y el
afianzamiento de la creencia de que el mundo es un pequeo paraso que debemos
cuidar. Cueste lo que cueste.
5
INTRODUCCIN
La normativa medioambiental se ha erigido como uno de los factores sociales y

legislativos ms importantes en la actualidad. Y es que, de un tiempo a esta parte, el
inters para salvaguardar el medio ambiente ha ganado protagonismo tanto en lo que a
la esfera poltica se refiere como en las conductas adoptadas por los ciudadanos
individuales. El concepto del desarrollo sostenible, las bases del cual abogan por un
crecimiento econmico no excluyente de un medio ambiente saludable, se constituye
como el paradigma de una sociedad comprometida con su entorno natural.
En este sentido, el desarrollo sostenible ha impregnado el ter procedimental de las

diferentes Administraciones Pblicas en sus tareas legislativas sin olvidar, de forma
especial, su omnipresencia en los declogos de las empresas. En particular, el
compromiso con el medio ambiente se ha constituido como un elemento indispensable a
la hora de citar cules son los valores que integran la cultura empresarial de cualquier
organizacin econmica. La cultura empresarial se considera, pues, un elemento
definidor de una ventaja competitiva que sirve, a su vez, de motor para alcanzar un xito
econmico. En efecto, y debido a esta evolucin competitiva de las empresas, el inters
por el medio ambiente (y, por consiguiente, el inters por el desarrollo sostenible) se ha
presentado como un pilar en la definicin de estrategias empresariales que permite la
conjuncin, a la par, de la promocin de la calidad ambiental, la innovacin y el
beneficio empresarial.
En concreto, el inters por el medio ambiente en el s de una organizacin aparece

reflejado tambin en el concepto de responsabilidad social corporativa (en adelante,
RSC), cuya definicin es la siguiente: la contribucin activa y voluntaria al
mejoramiento social, econmico y ambiental por parte de las empresas, generalmente
con el objetivo de mejorar su situacin competitiva, valorativa y su valor aadido1. La
RSC es pues la vertiente contable de la cultura empresarial por cuanto el valor aadido
que aporta (mejor imagen de marca, ms satisfaccin de los stakeholders o grupos de
inters, reputacin, etc.) contribuye a aumentar el valor del fondo de comercio y, en
ltima instancia, permite incrementar la valoracin de una empresa desde el punto de
vista financiero. En este sentido, vemos como la proteccin del medio ambiente en tanto
a valor cultural de una organizacin econmica dispone tambin de una vertiente
estrictamente mercantilista. Llegados a este punto del razonamiento, es importante
anotar que esta mercantilizacin de los valores integrantes del desarrollo sostenible es la
que nos permitir analizar las decisiones que en materia medio ambiental tome un
1
Fuente: www.ico.es
6
agente econmico maximizador de beneficios, por cuanto stas van a tener una
incidencia inmediata y positiva en los resultados financieros.
No obstante, la preocupacin por la preservacin del medio ambiente tambin infringe

una influencia negativa en la cuenta de resultados de una compaa. En efecto, los
cuerpos legales establecen unos lmites de intromisin en el medio ambiente siendo
sancionables todas las emisiones superiores a los lmites fijados tanto desde un punto de
vista administrativo como penal, sin perjuicio de las reparaciones indemnizatorias en
sede civil instadas por los particulares afectados.
En consecuencia, vemos como el medio ambiente no es ajeno a las decisiones que

envuelven las estrategias empresariales. En nuestro trabajo, pretendemos recoger el
anlisis que todo agente racional maximizador de beneficios realizara para decidir, ante
la amenaza de sanciones legales, el cumplimiento o incumplimiento de las normas
administrativas con el objetivo de optimizar los resultados econmicos. El anlisis
econmico del derecho permite, mediante el uso de conceptos econmicos tales como
los incentivos, los costes de las externalidades, etc., explicar el efecto de las leyes con el
objetivo de determinar si stas son econmicamente eficientes o no en el sentido de
conseguir que el agente decida racionalmente cumplir con sus previsiones.
A la luz de lo expuesto, pretendimos formularnos una pregunta, una hiptesis de partida

que acotara la bsqueda y dilucidara si el legislador estaba imprimiendo los incentivos
correctos a los agentes econmicos del mercado: Existen suficientes incentivos en la
normativa medioambiental para que el empresario decida racionalmente cumplir con sus
prescripciones?
En un principio, decidimos realizar un anlisis de coste- beneficio de la normativa

medioambiental en el marco de una gran empresa del sector qumico que cotiza en
bolsa. No obstante, y tras analizar el tema con unos especialistas en derecho
administrativo y tcnicos medioambientales, vimos como el trabajo no tena razn de
ser pues los costes de incumplir la normativa medioambiental para una empresa como la
escogida eran de tal calibre que impediran su permanencia en el mercado. A gran
escala, el peso de la RSC y la incidencia sobre los valores de la cultura empresarial
haran de nuestro estudio un anlisis anacrnico. El empresario, hablando en trminos
de preservacin del medio ambiente, se enfrenta a un juego sin opciones.
Con el objetivo de solventar este primer obstculo decidimos reorientar nuestro trabajo
hacia un contexto en el cual la opcin empresarial de incumplir la normativa o cumplirla
parcialmente fuera real y apreciable desde el punto de vista de un agente maximizador
de beneficios. En este sentido, decidimos orientar el presente anlisis partiendo de un
supuesto ideado para poner en tela de juicio la efectividad de un cuerpo normativo. Este
supuesto se materializa en un establecimiento del sector de la hostelera (bar-
restaurante) con una superficie til de 90 metros cuadrados ubicado en el Distrito de
Nou Barris de la ciudad de Barcelona. Dado que todo comercio del sector hotelero
precisa, para su funcionamiento, de una autorizacin de actividad, nuestro segundo
supuesto parte de la adquisicin en rgimen de traspaso de dicho local, el cual ha
7
permanecido inactivo durante unos aos y respecto el cual suponemos que sus
instalaciones no estn adaptadas a lo exigido por la normativa medioambiental vigente,
segn veremos ms adelante.
Para llevar a cabo el estudio, hemos centrado nuestro anlisis en cuatro vectores
medioambientales, a saber:
(i) La contaminacin acstica

(ii) La contaminacin lumnica
(iii) La contaminacin odorfera y humos
(iv) La gestin de los residuos
Como tambin tendremos ocasin de ver, el anlisis de los requisitos impuestos por la
normativa se centran, bsicamente, en aqullos impuestos por la Ordenanza General del
Medio Ambiente Urbano de Barcelona, aprobada definitivamente por acuerdo del
Consejo Plenario de fecha 26 de marzo de 1999.
El estudio de la anteriormente mencionada Ordenanza Municipal nos va a permitir

detectar cules son los riesgos que debemos procurar cubrir mediante la instalacin o
construccin de medidas preventivas a la contaminacin del medio ambiente urbano y,
asimismo, obtendremos los presupuestos a tal efecto. Del mismo modo podremos
estimar las sanciones derivadas de su incumplimiento o de su cumplimiento parcial
para, finalmente, y haciendo uso de los rboles de decisin estratgica, proceder a
sistematizar las secuencias lgicas que seguira todo agente racional partiendo del
conocimiento de todo lo anteriormente mencionado.
Las principales fuentes de informacin utilizadas para la realizacin del estudio han sido
las consultas con expertos medioambientales y tcnicos en derecho pblico y
administrativo, quienes sabiamente nos ayudaron a reenfocar el trabajo. Asimismo, ha
sido inestimable la informacin proporcionada por las bases de datos del Ayuntamiento
de Barcelona. Finalmente, hemos utilizado bases de datos jurdicas para analizar
exhaustivamente todo el cuerpo normativo vigente en materia medioambiental
Llegados a este punto, nicamente nos resta mencionar, a modo de punto y final a esta
introduccin, la hiptesis que nos servir de punto de partida al presente trabajo: Es
rentable, en trminos econmicos, incumplir la normativa medioambiental?
Al pasar esta pgina encontrareis la respuesta a este interrogante. Hallaremos extremos

sorprendentes tanto en referencia al proceso racional de un agente econmico como
sobre el sistema de incentivos impreso por el legislador y los procesos seguidos por la
Administracin Pblica.
8
LA NORMATIVA MEDIOAMBIENTAL
Como ya hemos tenido ocasin de mencionar, la preservacin del medio ambiente es un

valor en alza en todos los pases occidentales razn por la cual todos los entes
legislativos han promulgado textos con la intencin de desincentivar las emisiones de
contaminacin mediante la internalizacin de los costes de contaminar. El medio
utilizado es la aplicacin de sanciones e infracciones que contemplan un rango y unas
particularidades muy diversas en funcin de los hechos acaecidos, como tendremos
ocasin de ver ms adelante. Sea como fuere, el principio que constituye las bases de
toda la normativa medioambiental es el siguiente: quien contamina, paga.
El mbito urbano se ha convertido en un centro especialmente alterado en lo que a la

contaminacin ambiental se refiere. Estudios del Ayuntamiento de Barcelona
demuestran que una de las principales preocupaciones de sus habitantes (en sptimo
lugar) es la calidad ambiental de la ciudad. En este sentido, y partiendo del supuesto de
hecho presentado, procederemos a determinar los costes que el cumplimiento de la
normativa ambiental aplicable generaran en todos y cada uno de los vectores a estudiar,
a saber:
(i) La contaminacin acstica

(ii) La contaminacin lumnica
(iii) La contaminacin odorfera y humos
(iv) La gestin de los residuos
La siguiente tabla recoge las definiciones que de los anteriores conceptos ha elaborado
el legislador:
Ruido: Cualquier sonido susceptible de molestar a la

poblacin o bien causarle un efecto psicolgico o
fisiolgico adverso, como ansiedad, estrs o trastornos
similares.
Vibraciones: Movimiento del suelo, paredes o

estructuras capaz de ocasionar molestias a la
poblacin o daos a las personas y bienes.
Contaminacin acstica
Contaminacin acstica o por vibraciones: la
existencia en el ambiente, exterior o interior, de ruidos
producidos por diferentes emisores que causan
molestias o riesgos para las personas, los bienes, el
desarrollo de actividades o el medio ambiente.
9
Emisin de flujo luminoso en intensidades o
Contaminacin lumnica direcciones innecesarias para la realizacin de la
actividad prevista.
Olor: Propiedad organolptica perceptible por el

rgano olfativo cuando inspira determinadas
sustancias voltiles
Contaminacin odorfera: La contaminacin

Contaminacin odorfera y odorfera se define como la concentracin de olor en
humos el aire ambiente.
Humo: Mezcla visible de gases producida por la

combustin de una sustancia, generalmente compuesta
de carbono, y que arrastra partculas en suspensin
Residuos Municipales: Los residuos domsticos y

tambin los residuos de comercios y de oficinas y
Gestin de los residuos servicios y de otros residuos que, por su naturaleza o
composicin, pueden asimilarse a los residuos
domsticos.
Fuente: elaboracin propia a partir de los textos legales estudiados.
MARCO NORMATIVO
El Medio Ambiente se ha constituido, desde el punto de vista del legislador, como un

valor a preservar tanto por su inters natural como por los efectos de ste sobre el ser
humano. El Medio Ambiente es un derecho de los ciudadanos y, actualmente, su
preservacin es una tarea irrenunciable atendiendo al mandato establecido por el
artculo 45 de la Constitucin Espaola.
La relevancia otorgada a la proteccin del medio ambiente y, en relacin a nuestro

supuesto de hecho, la importancia dada a la calidad ambiental urbana, ha permitido el
desarrollo de un cuerpo legislativo amplio y exhaustivo en todos y cada uno de los
niveles administrativos razn por la cual existe normativa tanto a nivel europeo, como
estatal, autonmico o local. Ello no obstante, y sin perjuicio del pertinente estudio de
todos los entes legislativos, la normativa aplicable a nuestro supuesto de hecho parte del
estudio de las disposiciones locales y, en concreto, de la Ordenanza General del Medio
Ambiente Urbano, aprobada definitivamente por acuerdo del Consejo Plenario de fecha
26 de marzo de 1999 (en adelante, la Ordenanza Municipal o la Ordenanza)(ver
Anexo I).
10
A continuacin realizaremos un repaso sumario de los distintos cuerpos normativos que
rigen y determinan cada uno de los vectores ambientales a estudiar.
Contaminacin Acstica
El marco normativo referente a la contaminacin acstica parte, a nivel europeo, de la
Directiva 2002/49/CE, de 25 de junio de 2002. En este texto aparecen definidas las
pautas sobre la evaluacin y la gestin del ruido ambiental definiendo tambin los
Mapas Estratgicos de ruido y los Planes de Accin como los instrumentos bsicos para
la gestin de la contaminacin acstica de las ciudades. El objetivo fijado en la directiva
es la evaluacin de las molestias generadas durante el da y, especialmente, durante la
noche que es cuando es ms necesario preservar la calidad acstica en aras de garantizar
un buen descanso. Las principales fuentes generadoras de ruido son el trnsito por
carretera, el trnsito ferroviario, el trnsito areo y las fuentes industriales y
comerciales.
El establecimiento de los lmites en decibelios, segn las previsiones de la directiva,

corren a cuenta de cada estado miembro, aunque la Unin Europea ha elaborado unas
recomendaciones especficas en cada caso.
En Espaa, la introduccin de la directiva europea halla su aplicacin en la Ley

37/2003, del Ruido, as como en los decretos en los que la misma se concreta. El ltimo
texto de desarrollo es el Real Decreto 1367/2007, de 1 de octubre, que desarrolla los
aspectos relacionados con la zonificacin acstica, los objetivos de calidad y las
emisiones acsticas. Los niveles o valores gua de ruido que se establecen en el decreto
espaol de 2007 han sido considerados como base en la legislacin especfica de la
Generalitat de Catalua. As, actualmente, a nivel autonmico y local estamos inmersos
en un proceso de adaptacin a los requerimientos del marco normativo establecido en la
Unin Europea.
A nivel autonmico, tenemos la Llei 16/2002, de 28 de junio, de proteccin contra la

contaminacin acstica cuyos valores mximos tanto de emisin como de emisin de
decibelios, como tendremos ocasin de ver, coinciden con lo establecido en la
normativa local.
A nivel local, la Agenda 21 de la ciudad condal ya estableci en el s de sus objetivos

las lneas para minimizar, gestionar y controlar el impacto acstico de Barcelona. Dicha
ciudad se define como el paradigma de las ciudades mediterrneas en las cules sus
habitantes hacen un uso intensivo tanto de los espacios interiores como los exteriores.
En este sentido, el ruido fue identificado por los habitantes de Barcelona como el
sptimo problema ms grave de la ciudad razn por la cual no es de extraar las
amplsimas medidas introducidas en este sentido por la administracin local. Dicha
administracin local lleva prcticamente dos dcadas trabajando por la reduccin de la
contaminacin acstica de la ciudad, convirtindose en pionera en el Estado Espaol en
lo que a la elaboracin de un Mapa de Ruido ambiental se refiere. Este mapa, que
11
permita conocer los niveles de ruido que haba en la ciudad, se elabor en el ao 1990 y
fue actualizado en el ao 1997. Adems, la regulacin de la contaminacin acstica
dispone desde el ao 1999 de un ttulo especfico en el s de la Ordenanza Municipal.
El objeto de aplicacin es definir los criterios de buena calidad acstica en la ciudad,

garantizar la correccin de la contaminacin por ruido y vibraciones y asegurar la
debida proteccin a la poblacin. El mbito de aplicacin incluye todos los actos,
establecimientos, actividades, aparatos, y cualquier otro emisor de ruido o vibraciones
que, en su ejercicio, funcionamiento o utilizacin pueda ser sujeto activo o pasivo de
alguno de los efectos sonoros que se regula, sea cual fuere su titular, promotor, o
responsable, tanto si es una persona fsica como jurdica particular como si es
Administracin Pblica, y el sitio pblico o privado, abierto o cerrado, en que se halle
situado.
A efectos de concretar los niveles de ruido permitidos debemos partir de la diferencia

conceptual entre las emisiones y las inmisiones. En este sentido, la emisin es el nivel
sonoro emitido por una fuente acstica mientras que la inmisin es el nivel sonoro
existente en un punto durante un periodo de tiempo determinado. Esclarecido este
concepto, procedemos con los lmites de emisin de ruido que prev la Ordenanza en su
Anexo III.1 o, dicho de otro modo, la calidad acstica mnima que debe garantizarse en
el interior de nuestro restaurante:
Espacios interiores de Periodo diurno Periodo nocturno

mbito no domstico
(07.00 a 22.00 (22.00 a 07.00 horas)
horas)
Sanitario
Espacios de 35 dB (A) 30 dB (A)

hospitalizacin
40 dB (A) 30 dB (A)
Espacios comunes
Educativo y cultural 40 dB (A) 30 dB (A)
Ocio 50 dB (A) 40 dB (A)
Comercial 65 dB (A) 55 dB (A)
Fuente: Anexo III.1 de la Ordenanza Municipal.
Al respecto, cabe decir que el apartado sombreado del cuadro anterior contempla los
lmites mnimos que hemos tomado como referencia para instalar el sistema de
aislamiento acstico que detallaremos ms adelante.
12
Asimismo, es importante tener presentes cules son los lmites de inmisiones
permitidos. Eso es, el ruido impuesto a nuestros vecinos que, de no superarse,
permanecera impune:
Espacios Periodo diurno Periodo nocturno

interiores de
mbito domstico (07.00 a 22.00 (07.00 a 22.00
horas) horas)
Dormitorios 35 dB (A) 30 dB(A)
Salas de estar 40 dB (A) 35 dB(A)
Zonas de servicio 55 dB (A) 40 dB (A)

(cocinas, baos,
etc.)
Fuente: Anexo III.1 de la Ordenanza Municipal.
Contaminacin Lumnica
El marco legal que define el mbito de la contaminacin lumnica son, a nivel estatal, el
Real Decreto 1890/2008, de 14 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de
Eficiencia Energtica en Instalaciones del Alumbrado Exterior y sus instrucciones
tcnicas complementarias, cuyas disposiciones van encaminadas a conseguir la
compatibilidad del ahorro energtico con el dinamismo de las actividades econmicas.
Asimismo, a diferencia de los dems vectores estudiados, el estudio del rgimen

sancionador aplicable versar sobre la Ley catalana 6/2001, de 31 de mayo, de
ordenacin ambiental del alumbrado para la proteccin del medio ambiente y su
reglamento de desarrollo 82/2005, de 3 de mayo.
Es importante mencionar que, en referencia a la contaminacin lumnica, tanto el

rgimen aplicable como las sanciones son menos estimables en lo que a probabilidad
respecta dado que el cuerpo normativo analizado se refiere bsicamente al alumbrado
pblico y a grandes emisiones de radiacin lumnica. Nuestro supuesto de hecho, por las
caractersticas descritas, precisa nicamente de un cartel de baja radiacin lumnica. No
obstante, el rgimen sancionador ser igualmente analizado.
Partiendo de nuestro supuesto de hecho, el establecimiento a analizar se encuentra en

una zona territorial que, por su naturaleza y de acuerdo con el reglamento, admite una
13
radiacin media, tendr que aplicar la normativa correspondiente a la Zona E32. La
iluminacin mxima de los rtulos en esta zona es de 800 cd.m-2 3. Asimismo, la
iluminacin mxima de edificios, aparadores y ventanas es de 80 cd.m-2 en horario de
tarde y 40 cd.m-2 en horario nocturno.
De acuerdo con el apartado 3 del artculo 6 de la Ley catalana 6/2001, los proyectos de
instalacin de alumbrado que tengan que funcionar en horario nocturno (a partir de las
22 h. y hasta la salida del sol) tienen que ir acompaados de una memoria donde se
justifique su necesidad. Cumpliendo con las caractersticas de las instalaciones que
marca el artculo 7 de esta ley, cualquier alumbrado nocturno tiene que estar diseado
de tal forma que maximice el ahorro energtico y genere la mnima contaminacin
lumnica. De la misma manera, si el establecimiento no dispone de este tipo de
alumbrado, tendr que adaptarlo. Por otro lado, tendrn que realizarse programas de
mantenimiento de las instalaciones con una cierta periodicidad.
Haciendo referencia al artculo 8 de la ley, donde se establece la regulacin horaria,

cabe citar que el alumbrado exterior ya sea de propiedad pblica como privada debe
mantenerse apagado en horas de nocturnidad con la excepcin, entre otros, de motivos
comerciales y recreativos. En este contexto, el alumbrado nicamente puede permanecer
encendido mientras perdure la actividad. Ello no obstante, la normativa regula periodos
en los cuales se puede superar la franja horaria anteriormente comentada por motivos
especiales. Por ejemplo, el periodo navideo que, durante el mismo y como mximo,
podrn emitirse un mximo de 168 horas de luz a lo largo de todo el periodo. As
tambin las festividades locales, de acuerdo con el calendario anual establecido y las
temporadas de alta afluencia turstica siempre que se acte conforme a la normativa
sectorial.
En este sentido, es importante dejar constancia de que el fondo econmico para la

proteccin del medio contra la contaminacin lumnica concede ayudas y convenciones
para la adaptacin del alumbrado a las prescripciones normativas. Para conseguirlo,
debe presentarse una solicitud acompaada del proyecto de instalacin del alumbrado y
del presupuesto correspondiente.
2
Los territorios estn divididos en diferentes zonas, que van gradualmente de la E1 a la E4, en funcin de
su tolerancia a las radiaciones luminosas artificiales. Asimismo, la zona E1 se refiere a una zona
protegida ya sea patrimonial o ambientalmente que, por tanto, tolera la mnima radiacin lumnica. En
cambio, la zona E4 correspondera, por ejemplo, a una zona industrial que puede tolerar lmparas ms
potentes.
3
cd. m-2: candelas por metro cuadrado. Unidad que mide la cantidad de radiacin lumnica emitida en
funcin de la superficie afectada.
14
Contaminacin Odorfera Y Humos
La Comisin Europea emiti una norma que, posteriormente, fue adaptada a la
legislacin espaola: Norma espaola UNE-EN 13725, de febrero de 2004, sobre la
calidad del aire y la determinacin de la concentracin de olor por olfatometra
dinmica. En esta norma se determinan unas directrices mnimas de cmo se debera
desarrollar este derecho en cada uno de los estados de la Unin Europea.
A nivel autonmico hemos analizado el contenido de la Llei 6/1996, de 18 de junio, de

modificacin de la Llei 22/1983, de 21 de noviembre, de proteccin del Ambiente
Atmosfrico.
Finalmente, a nivel local, este vector tambin aparece regulado en la Ordenanza

Municipal de Barcelona. En el ttulo I se desarrollan todas las disposiciones referentes a
la proteccin atmosfrica. En este apartado, nos centraremos tanto en la emisin de
humos como de olores.
En el captulo 4, se especifica cmo tienen que ser los conductos de evacuacin: Los
humos, vahos, vapores y otros efluentes contaminantes, cualquiera que sea el origen
han de evacuarse al exterior mediante conductos o chimeneas.
En lo referente a la emisin de humos, como norma general, se tendr que instalar un

conducto de humos por foco, excepto cuando el conducto comn a diversos focos ya
est adecuadamente proyectado para esto. Una primera fase del estudio tcnico
consistir en determinar si nuestro local utiliza un nico conducto para diversos focos
fijos de combustin de calefaccin central o de produccin de agua caliente sanitaria o
si tiene que crear uno propio. En cualquier caso, se tendr que acreditar y justificar, con
criterios tcnicos, que el diseo de la instalacin permite un correcto funcionamiento.
La altura de estos conductos de evacuacin de tipo colectivo deber atenerse a lo que

disponga el Anexo I de la Orden del Ministerio de Industria de 18 de octubre de 1976,
ajustndolo a la altura resultante de la aplicacin del anexo de la Ordenanza en funcin
de las nuevas alturas de los edificios y la situacin del conducto en la edificacin,
cumpliendo as los mnimos de las instalaciones de combustin inferior a 20.000 Kcal/h
(83.740 KJ) y de las instalaciones domsticas. Existen cuatro categoras en funcin de la
emisin de azufre, no obstante, nuestro caso se encuentra en la categora cero:
chimeneas de focos fijos de combustin que consumen nicamente combustibles
gaseosos, esto es, todas las instalaciones de renovacin de aire, instalaciones de
acondicionamiento u otras que no emitan contaminantes. As concluimos que la
chimenea deber ser de una altura superior a un metro a toda la edificacin situada en
un crculo de radio 10 metros y con centro en dicha chimenea.
En lo que a la contaminacin odorfera se refiere nos encontramos que el artculo 31 de

la Ordenanza dispone que las emisiones olorosas no pueden producir un nivel de
inmisin superior al lindar de perceptibilidad olfativa, que por indicacin del mismo
15
texto normativo, son los fijados por la publicacin ms reciente de la American
Industrial Higiene Association.
La Gestin De Los Residuos

En lo que a la gestin de los residuos se refiere hemos centrado su anlisis, por las
particularidades de los Estados Miembros, a la legislacin ms prxima al mbito de
accin de nuestro supuesto de hecho. Eso es, la legislacin autonmica y la local.
En Catalua, la gestin de los residuos est regulada por la Llei 6/1993, de 15 de julio,
reguladora de los residuos. Asimismo, como en los anteriores vectores estudiados, el
anlisis concreto partir del Ttulo VI de la mencionada Ordenanza Municipal. A
diferencia de los dems tems estudiados, la gestin de los residuos genera una
obligacin fiscal razn por la cual tambin tendremos que contemplar el contenido
recaudatorio de la Ordenanza as como el Acuerdo de aprobacin de precios pblicos
para el ao 2009, publicado en el BOPB de 24 de noviembre de 2008.
En relacin con los residuos comerciales hemos de diferenciar dos tipos de

obligaciones:
1. Las obligaciones que impone la Ordenanza Municipal.
(i) En primer lugar, es obligatorio que los edificios destinados

actividades de servicio, como los restaurantes, dispongan de un
espacio cerrado de dimensiones suficientes para el almacenaje de los
residuos que producen.
(ii) Por otro lado, la normativa impone la obligacin de disponer de
contenedores de usos especficos. El cumplimiento de esta norma no
supondra un coste econmico para el negocio puesto que el
Ayuntamiento o, en su caso, los servicios municipales deben
suministrar los contenedores.
An as, desatender la obligacin tambin supondra tambin una
infraccin leve como tendremos ocasin de determinar en el apartado
siguiente.
2. Las obligaciones fiscales reguladas en la Ordenanza.
La Ordenanza impone la obligacin de pagar una tasa por la generacin de

residuos. Por ello, debemos presentar una Declaracin Ambiental ante el Sector
de Serveis Urbans i del Medi Ambient. El importe de la tasa vara en funcin de
nuestra contribucin a la recogida selectiva de residuos para su posterior
reciclaje. En el rgimen general, deberamos pagar 1.321,74.- Euros, que resulta
de aplicar un coeficiente de 3 al precio fijado en 440,58.- Euros.
No obstante, quedaramos exentos de la obligacin tributaria si decidiramos, en

vez de recurrir a los servicios municipales de recogida de residuos- entregarlos a
16
un gestor autorizado por la Agencia Catalana de Residuos y homologado por el
Ayuntamiento. En este caso, deberamos entregar todos nuestros residuos.
Asimismo, la Ordenanza fiscal tambin permite beneficiarse de reducciones en

el caso de que, en vez de entregar todos los residuos a un gestor autorizado, se
entreguen slo algunas de las fracciones residuales. A efectos aclaratorios, cabe
decir que la normativa clasifica los residuos en cinco fracciones residuales:
Materia orgnica, vidrio, papel-cartn, rechazo y envases.
Los descuentos de los que nos beneficiaramos se representan en la siguiente

tabla:
Fraccin residual Coeficiente Ahorro Tasa a pagar

a aplicar
Materia orgnica y 1,25 771,02.- 550,72.-

rechazo
Papel-Cartn 2,5 220,29.- 1.101,45.-
Envases 2,5 220,29.- 1.101,45.-
Vidrio 2,75 110,15.- 1.211,59.-
Fuente: elaboracin propia a partir de la normativa.
En el caso de que decidiramos no presentar la declaracin, se nos aplicara un

rgimen de estimacin. Es decir, en funcin de la superficie de nuestro local y
del epgrafe de la actividad econmica definido en la Ordenanza fiscal se
determinara si nuestro establecimiento es pequeo, mediano o grande. Como
nuestro local mide 90 m2 se nos aplicaran los mismos precios, correspondientes
a un local mediano, aunque no nos podramos beneficiar de las deducciones.
Hemos consultado a diversas empresas autorizadas para la recogida selectiva de

residuos por el Ayuntamiento y el presupuesto que nos han ofrecido para la
recogida fraccionada prcticamente coincide con las tasas fijadas en la
Ordenanza fiscal. Se tratara por lo tanto de escoger entre el servicio pblico o el
privado, con aproximadamente los mismos costes, por lo cual no hemos incluido
esta decisin en nuestro anlisis econmico.
17
INFRACCIONES Y SANCIONES ADMINISTRATIVAS
En trminos de la Ordenanza Municipal, constituye infraccin administrativa toda

accin o omisin que vulnere las normas establecidas en esta Ordenanza, como
tambin aquellas otras que estn tipificadas en la legislacin sectorial, del Estado o de
la Generalitat de Catalua ().
El artculo 257 establece, en concreta relacin con la restauracin, que ms all de la

sancin que corresponda (cuyo alcance se describir ms adelante), la Administracin
municipal puede adoptar las medidas necesarias para la restauracin de la realidad
fsica alterada y del orden jurdico infringido, con la ejecucin subsidiaria, si es
necesaria, de las obras o actividades a cargo del infractor ().
Asimismo, el contenido del artculo 258 clasifica las sanciones de la manera siguiente:
Tipificaci general de les infraccions
1. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

2. D'acord amb all que disposa al respecte la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General
de Sanitat, amb carcter general i sens perjudici de les precisions que es fan en
aquest mateix article i de les especificacions contingudes en els Captols
segents, la classificaci de les infraccions s'estableix d'acord amb les
tipificacions contingudes en els pargrafs segents.
2. Sn infraccions lleus:
a. Les simples irregularitats en l'observaci de les normes
contingudes en aquesta Ordenana i en la legislaci sectorial
que no tinguin transcendncia directa per al medi natural i ni per
a la salut pblica.
b. Les comeses per simple negligncia, sempre que l'alteraci o risc
per al medi natural o la salut pblica siguin d'escassa entitat.
c. Aquelles altres que, en ra dels criteris emprats en aquest article,
mereixin la qualificaci de lleus o que no sigui procedent la seva
qualificaci com a infraccions greus o molt greus.
3. Sn infraccions greus:
a. Les que rebin expressament aquesta qualificaci en aquesta
Ordenana o en la legislaci sectorial aplicable.
b. Les que es produeixen per manca de controls i precaucions
exigibles en l'activitat, servei o installaci de qu es tracti.
c. Les que siguin concurrents amb altres infraccions sanitries o
ambientals lleus, o hagin servit per a facilitar-les o encobrir-les.
d. L'incompliment dels requeriments especfics que formuli
l'Administraci municipal, sempre que es produeixi per primera
vegada.
18
e. La resistncia a subministrar dades, facilitar informaci o
prestar collaboraci a l'Administraci municipal o als seus
agents.
f. La reincidncia en la comissi d'infraccions lleus, en els darrers
tres mesos.
g. Aquelles altres que, en ra dels criteris emprats en aquest article,
mereixin la qualificaci de greus o que no sigui procedent la seva
qualificaci com a infraccions lleus o molt greus.
h. Subministrar informaci o documentaci falsa, inexacta,
incompleta o que indueixi a l'error, implcitament o explcita.
4. Sn infraccions molt greus:
a. Les que rebin expressament aquesta qualificaci en aquesta
Ordenana o en la legislaci sectorial aplicable.
b. Les que es realitzin de forma conscient i deliberada, sempre que
es produeixi un dany greu.
c. Les que siguin concurrents amb altres infraccions sanitries o
ambientals lleus, o hagin servit per a facilitar o encobrir la seva
comissi.
d. L'incompliment reiterat dels requeriments especfics formulats
per l'Administraci municipal.
e. La negativa absoluta a facilitar informaci o prestar
collaboraci al serveis de control i d'inspecci.
f. La resistncia, coacci, amenaa, represlia, desacatament o
qualsevol altra pressi exercida sobre les autoritats o els agents
municipals.
g. La reincidncia en la comiss de faltes greus en els darrers cinc
anys.
h. Aquelles altres que, en ra dels criteris emprats en aquest article,
mereixin la qualificaci de molt greus o que no sigui procedent la
seva qualificaci com a infraccions lleus o greus.
5. La tipificaci general d'infraccions dels pargrafs anteriors s'estableix
sens perjudici de les tipificacions especfiques que, en relaci a les
accions o omissions contrries a les obligacions d'informaci,
comunicaci, autoritzaci, llicncia, perms, inspecci, control o
verificaci, previstes a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenci
integral de l'Administraci ambiental.
Llegados a este punto, y antes de entrar en el rgimen sancionador concreto de cada

vector de contaminacin, es importante poner de manifiesto que en la determinacin
concreta de las sanciones juega la discrecionalidad administrativa. Un primer rasgo
de discrecionalidad administrativa es la misma redaccin de los apartados sancionador
de la Ordenanza Municipal, cuya caracterstica principal es la amplitud de los presuntos
supuestos en ellos incardinables as como la fijacin de unos rangos sancionador muy
amplios. En este sentido, la Ordenanza establece determinados criterios de graduacin
de las sanciones tales como: (i) la gravedad de la infraccin, (ii) el perjuicio causado en
los intereses generales, (iii) el beneficio obtenido, (iv) la intencionalidad, (v) la
reiteracin y reincidencia y, finalmente, (vi) la capacidad econmica del infractor.
19
Adems, contempla como medida cautelar la suspensin de las actividades y el
funcionamiento del establecimiento sin determinar las circunstancias que determinaran
dicha medida. Todo resta en las manos de los inspectores que, segn la normativa,
tendrn el carcter de agentes de la autoridad.
En los apartados que siguen procedemos con la sistematizacin de las sanciones que, de
no cumplir con las previsiones descritas en el apartado anterior, podran imputarse a
nuestro empresario en relacin a todos y cada uno de los vectores analizados.
El rgimen sancionador determina que el hecho de superar los decibelios previstos es
constitutivo de una infraccin muy grave o grave, segn se ponga en peligro o no la
seguridad y salud de las personas. En todo caso, el artculo 27.3.e) contempla como
infraccin grave la no adopcin de las medidas correctoras requeridas por la
Administracin competente en caso de incumplimiento de los objetivos de calidad
acstica.
Las sanciones relacionadas en caso de infracciones graves se concretan en:
- Multas desde 601.- Euros hasta 12.000.- Euros.

- Suspensin de la vigencia de la autorizacin ambiental integrada, la autorizacin
o aprobacin del proyecto sometido a evaluacin de impacto ambiental, la
licencia de actividades clasificadas u otras figuras de intervencin administrativa
en las que e hayan establecido condiciones relativas a la contaminacin
acstica, por un periodo de tiempo comprendido entre un mes y un da y un ao.
- Clausura temporal, total o parcial, de las instalaciones por un periodo mximo
de dos aos.
La instalacin de aparatos de alumbrado que no cumplan con la normativa ser tratada
como una infraccin grave y, en funcin de la discrecin de la administracin, las
multas pueden variar entre los 601,018.- Euros a los 3.005,050.- Euros.
De igual modo, de no cumplirse con las previsiones horarias del encendido superndose
el margen de dos horas del lmites establecido, podr sancionarse con una multa que
puede oscilar entre los 150,253.- Euros y los 601,012.- Euros. En caso de vulnerar por
ms de dos horas el horario de uso de la iluminacin, la infraccin se considerar grave
pudiendo acarrear una multa variable entre los 601,018.- Euros y los 3.005,060.- Euros.
20
Contaminacin Odorfica y Humos
Las sanciones en materia de contaminacin odorfica y humos se regulan en la
Ordenanza Municipal y en la Ley 6/1996, de 18 de junio, de modificacin de la Ley
22/1983, de 21 de noviembre, de Proteccin del Ambiente Atmosfrico.
En el artculo 4 de la Ley 6/1996, por el cual se modifica el artculo 16 de la Ley

22/1983, se relaciona como infraccin grave la emisin de contaminantes a la
atmsfera superando los niveles de emisin autorizados.
Asimismo, como foco fijo de emisin proveniente de actividades comerciales, de

servicios o viviendas, la sancin que podran imponernos es:
- Multas de 300,51.- Euros hasta 1.502,53.- Euros.
Gestin de Residuos
Por un lado, el incumplimiento de la previsin analizada de disponer de un espacio
cerrado de dimensiones suficientes para el almacenaje de los residuos que producen
constituira una sancin leve que podra conllevar una sancin econmica que oscilara
entre los 300.- Euros y los 3.000.- Euros.
Cuadro Resumen De Las Sanciones
Vector Multa Otras
Suspensin de la
AAI o licencia de
Contaminacin actividad.
acstica 601 a 12.000.- Euros Clausura temporal,
total o parcial, de
duracin mxima
de dos aos.
Contaminacin
odorfica y humos 300,51 a 1.502,53.- Euros
Gestin de los
residuos 300 a 3.000.- Euros
Contaminacin 601,018 a 3.005,050.- Euros

lumnica 150,253 a 601,012.- Euros
601,018 a 3.005,060.- Euros
Fuente: elaboracin propia.
21
ANLISIS DE LOS COSTES ASOCIADOS AL CUMPLIMIENTO DE LA
NORMATIVA APLICABLE
En este apartado analizaremos los costes que debera afrontar nuestro agente econmico
en el supuesto de que decidiera cumplir con todos los requisitos normativos
anteriormente expuestos. El cumplimiento de dichos requisitos normativos evitara la
imposicin de sancin alguna pero, como hemos comentado en ocasin de la
introduccin de este trabajo, todo agente maximizador de beneficios ante una disyuntiva
cumplir la normativa o no hacerlo-, realizar un anlisis coste/ beneficio para alcanzar
el punto que maximice su utilidad. En este sentido, el contenido de este apartado recoge
los costes que la decisin de cumplir con la normativa entraa y sern un elemento
clave a la hora de cumplimentar el rbol de decisin que plantearemos ms adelante.
En el Anexo II podris encontrar los presupuestos obtenidos.
Si nos planteamos como punto de partida el estricto cumplimiento de emisin de ruidos
dictado por los cuerpos legales, deberamos implementar un sistema de aislamiento
acstico en el momento de solicitar las correspondientes licencias. De este modo,
eliminaramos cualquier riesgo de los descritos en el apartado de Infracciones y
Sanciones administrativas.
Los costes estimados asociados a la operacin del acondicionamiento del local se

describen a continuacin. Para hacer este ejercicio hemos escogido el material y el
sistema que presentaba el resultado ms ptimo tanto en relacin con el precio como en
relacin con la efectividad dados los lmites normativos de emisin e inmisin de ruido.
Nos hemos decantado por la marca Acustigrec-Reforzado cuyas caractersticas
tcnicas se reproducen a continuacin:
Dimensiones Placas de 1.200 x 1.300 x 50 mm.
Espesor 10 mm
Densidad 180 kg/m3
Peso 1,8 kg/m2 2,8 kg/ud.
Presentacin Cajas de 16 piezas (24,96 m2)
22
El precio de cada caja de Acustigrec asciende a 53,44 Euros y si estimamos que nuestro
local dispone de 90 m2 construidos, el coste del material aislante asciende a 215,76.-
Euros (tendramos que adquirir 4 cajas). A este precio, deberamos aadir el coste de la
instalacin y el coste de la mano de obra. Los presupuestos estimados al respecto nos
indican una cuanta de, aproximadamente, 1.000.- Euros.
Hemos considerado oportuno incluir en este apartado la descripcin de los diferentes
mtodos de alumbrado de que disponemos en el mercado. En la siguiente tabla los
mencionados mtodos aparecen ordenados de menor a mayor eficiencia lumnica y, del
mismo modo, es importante anotar que el ms contaminante son aquellos que utilizan
vapor de mercurio y, el que menos, los que emplean vapor de sodio ya sea de alta como
de baja presin.
Tipos de fuentes lumnicas Rendimiento (lmenes por vatio)
Incandescente 20
Vapor de mercurio 60
Haluro metlico 80
Fluorescente 100
Sodio de alta presin 140
Socio de baja presin 200
Fuente: http://edison.upc.es/curs/llum/lamparas/ldesc2.html.
Teniendo en cuenta que las previsiones normativas no contemplan un mximo de

emisin de lmenes por vatio, a la hora de determinar qu tipo de fuente lumnica
escogamos hemos optado por el fluorescente, cuyas caractersticas tcnicas ofrecen una
eficiencia lumnica media.
As pues, el rtulo luminoso que hemos escogido responde a las siguientes

caractersticas:
- Cajn luminoso de aluminio pintado lacado.

- Profundidad de 12 cm.
- Con instalacin elctrica y empleo de tubos fluorescentes.
- Metacrilato frontal.
- Rotulacin en vinilo ploteado traslcido.
23
El presupuesto obtenido asciende a 582.- Euros.
Contaminacin Odorfica y Humos

El sistema de prevencin para la emisin de humos y olores contempla la instalacin de
un tubo que ir desde la cocina de nuestro local hasta el patio de luces y, de ah, al
exterior superando en todo caso con una alzada mnima de un metro el edificio ms alto
tomando como referencia un radio de 10 metros alrededor de la salida de humos. La
extensin aproximada de esta instalacin extractora es de unos 30 metros y,
evidentemente, contempla tambin la instalacin de un aparato extractor de 4 filtros de
lama, ventilador 10/10 1/3 monofsico, extraccin de 2000m3/h y unas dimensiones de
2000x750x650mm. Hemos tenido en cuenta, asimismo, las vibraciones y ruidos siendo
estas de 43dB.
Los presupuestos obtenidos recogen una cuanta media de 3.695.- Euros
Gestin de Residuos
En lo que a la gestin de residuos se refiere, hemos visto como la normativa contempla
tanto la obligacin de disponer de un espacio cerrado para el almacenaje de los residuos
producidos como las obligaciones fiscales aparejadas a la gestin pblica de los
mismos.
En nuestro supuesto de hecho, no disponemos de un habitculo que nos permita cumplir

con la normativa. Es por ello que hemos proyectado la construccin de un recinto
cerrado. Con este objetivo, hemos escogido como material constructivo el Pladur dado
que con esta tcnica constructiva nos ahorraramos la tramitacin de la licencia
administrativa de obras.
Los presupuestos obtenidos, cuyas previsiones incluyen tanto el coste del material
constructivo, como la pintura y dems instrumentos necesarios, asciende a 2.000.-
Euros.
24
Cuadro resumen de las sanciones
Vector Coste
Contaminacin 1.215,76.- Euros

acstica
Contaminacin 3.695.- Euros

odorfica y humos
Gestin de los 3.000.- Euros

residuos
Contaminacin 582.- Euros

lumnica
Fuente: elaboracin propia.
Al respecto es importante mencionar que todas las cuantas anteriormente relacionadas

incluyen ya el IVA aplicable.
25
CMO TOMAR UNA DECISIN?
Hasta este punto del trabajo hemos procedido a la recopilacin de datos e informacin
relevante que podra afectar a la toma de decisiones de un agente racional. A
continuacin, procederemos con la valoracin de toda esta informacin para que nos
ayude a determinar si decidimos cumplir o incumplir la normativa medioambiental, que
recordemos es el fin del estudio.
Una persona racional, como ya hemos comentado, es aquella persona que piensa, evala
y acta de acuerdo a ciertos principios de optimizacin, consistencia y eficiencia, para
conseguir un objetivo o finalidad. Es necesario traer a colacin que toda empresa tiene
como objetivo prioritario maximizar su valor: maximizando los ingresos y/o
minimizando los costes. De acuerdo con estos principios, el propietario del restaurante
debe tener en cuenta todas las posibilidades y opciones que pueden presentarse en este
caso.
El mejor mtodo hallado es el que resuelve problemas mediante rboles de decisin.
Esta tcnica despliega visualmente un problema teniendo en cuenta todas las
posibilidades existentes en un universo concreto.
RBOLES DE DECISIN
Vamos intentar explicar de la forma ms clarificadora posible cmo funciona un rbol

de decisin y, a continuacin, pasaremos a explicar el rbol de decisin elaborado para
decidir el cumplimiento o incumplimiento de la normativa.
En el rbol de decisin se tiene que reflejar el procedimiento lgico-temporal que sigue
un suceso concreto. Consta de una o varias entradas que normalmente se corresponden
con objetos o situaciones que tienen un conjunto de atributos determinados, siguiendo
cada una de las posibilidades se puede llegar a diferentes salidas o soluciones. Los
valores que pueden tomar las entradas y las salidas pueden ser valores discretos o
continuos. Se acostumbra a utilizar valores discretos por simplicidad como ser
nuestro caso concreto , de este modo se podr llegar a conclusiones concretas. A
medida que se evoluciona desde el tronco, o entrada, hasta las hojas, o salidas o
soluciones, nos podemos encontrar con diferentes tipos de nodos.
As, tenemos:
o Nodos de decisin: Indica que, en este punto del proceso, se debe tomar una
decisin, de acuerdo a los principios de optimizacin y eficiencia ya
mencionados. Este nodo aparecer representado por un cuadrado en el rbol de
decisin.
o Nodo de probabilidad: Indica que, en este punto del proceso, tiene lugar un
evento aleatorio o estado de la naturaleza. No es una decisin de un individuo
sino que interviene el azar. A fin de determinar qu rama nos llevar a la hoja
final utilizaremos probabilidades, que no es otra cosa que identificar la razn
26
entre el nmero de casos favorables y el nmero de casos posibles. Esto nos
lleva a un universo, Aparecer representado por un crculo en el rbol de
decisin.
o Rama: Nos muestra los distintos posibles caminos que se pueden emprender
cuando tomamos una decisin u ocurre algn evento aleatorio. Aparecern
representados mediante flechas.
o Nodo hoja: Representa el valor que devolver el rbol de decisin.
Estos diagramas de decisiones secuenciales nos muestran todos los resultados posibles.
Nos ayudar, por tanto, a determinar cules son sus opciones existentes y cul nos
convendr ms en funcin de los pagos.
Para realizar el estudio de una forma ms detallada hemos descompuesto el anlisis en
un rbol principal y cuatro especficos, uno para cada vector de contaminacin
estudiado, que finalmente se incorporarn como un resultado ms en el principal.
Para garantizar la mxima fiabilidad y veracidad del caso, el rbol general se ha
confeccionado a partir de lo que establece la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de
Rgimen Jurdico de las Administraciones Pblicas y el Procedimiento Administrativo
Comn, modificada por la Ley 4/1999, de 13 de enero, en sus disposiciones generales
del procedimiento administrativo. Este proceso recoge tres fases principales: inicio,
instruccin o investigacin y finalizacin. Por tanto, hemos optado por seguir la lgica
legislativa y, en ltimo fin, la sucesin de hechos reales.
La primera de ellas, la iniciacin, puede llevarse a cabo de oficio por investigacin
propia de la administracin o a solicitud de persona interesada mediante la denuncia
. La segunda fase o instruccin la hemos denominado investigacin. En el caso del
oficio carece sentido porque en si mismo ya se inicia una investigacin, por tanto, su
incorporacin est pensada principalmente para la denuncia. Es la fase en que se
evaluar si la denuncia debe prosperar o no, si tiene los suficientes elementos de juicio y
fundamentos para que se inicie la investigacin propiamente dicha. Finalmente, se debe
decidir en qu finaliza la investigacin; eso es, si se sanciona o no y, en todo caso, en
qu cuanta.
rbol Principal
A continuacin, vamos a proceder a la explicacin del rbol principal siguiendo siempre
la lgica de la persona racional.
Recordemos que acabamos de adquirir un restaurante que no est adaptado a la
normativa actual, por tanto debemos escoger si decidimos adaptarlo a la normativa o no.
Este es el primer cuadrado o nodo de decisin con el que nos encontramos: cumplir o no
cumplir.
27
Aunque vamos a explicar el rbol de forma lgica, desde el tronco hasta las hojas, los
clculos se realizan de forma inversa, de hojas a tronco (ms adelante concretaremos
cmo se han llevado a cabo estos clculos).
Se decidir si cumplir o incumplir en funcin de cul de los pagos es menor. Si se

decide cumplir tendremos los costes de implantar todas las medidas (vid. parte de
medidas). Si, por el contrario, se opta por el incumplimiento, nos enfrentaremos a una
estimacin de los costes que tendremos que acabar pagando en funcin de la
probabilidad de cada una de las opciones. El incumplimiento dara lugar a dos
resultados posibles: una investigacin de oficio o una denuncia privada. Ello no
obstante, es importante anotar que hemos descartado la posibilidad de no ser detectado
en el incumplimiento dada la teleologa de la norma: alcanzar la paz social y una
armnica convivencia. En este sentido, tras cotejar datos estadsticos relativos al
nmero de denuncias privadas, hemos supuesto una probabilidad de denuncia del 80%,
frente a una probabilidad de investigacin de oficio del 20%. Otros elementos que han
contribuido a inferir estas probabilidades son, por un lado, el coste que para la
Administracin supone el hecho de mantener un cuerpo de inspectores suficientemente
elevado como para controlar de oficio todos los comercios y, finalmente, el mayor
inters individual de los ciudadanos afectados por los supuestos incumplimientos en
resarcir su situacin inicial.
28
De oficio
Supongamos que la administracin decide investigar de oficio. Puesto que no se trata de

una decisin propia del individuo que posee el restaurante, para l este es un nodo de
probabilidad. La Administracin deber decidir en funcin de lo observado, los indicios
y las pruebas concluyentes si inicia un procedimiento de incoacin o si por el contrario
desiste de utilizar los mecanismos que tiene a su alcance, en este segundo caso se
supone que la administracin no acta porque considera que la actuacin del empresario
es conforme a derecho o, al menos, no existen pruebas que muestren que no lo es. Si la
Administracin no acta, habremos conseguido el objetivo de evitar pagar los costes y
tambin la sancin, nuestros pagos son cero. Sin embargo, si acta an quedar un
ltimo paso: la resolucin del expediente. Tras el cotejo de datos estadsticos que
aparecen recopilados en el Anexo III4, hemos determinado que la Administracin tan
slo actuar en el 20% de las ocasiones, frente a un 80% de veces que cerrar el
expediente en este momento del proceso.
Sigamos por las ramas de arriba. Hasta ahora tenemos que la Administracin ha
decidido investigar de oficio y considera que hay suficientes pruebas para actuar, la
normativa le avala para que, discrecionalmente, el inspector decida si sanciona (y en
qu cuanta) o si advierte del incumplimiento e insta a que se cumpla la normativa
vigente. Puesto que es una decisin que depende de una persona, en un momento
concreto, en una coyuntura determinada, etc. es una decisin altamente impredecible.
Presuponemos que las sanciones siguen una ley normal, esto es, que las sanciones tanto
de menor cuanta como las de mayor cuanta se imponen en un nmero menor de casos
que la sancin media, pero al carecer de datos suficientes para su demostracin
emprica, hemos optado por la estimacin de la sancin media de cada uno de los
vectores de contaminacin. Hemos realizado la media de todas las sanciones graves por
separado y las hemos sumado y esto sera lo que debera pagar la persona del
restaurante si descubrieran su infraccin. La posibilidad de sancin, nuevamente a la
vista de los datos observados podemos determinar que se establece en torno al 20% de
las actuaciones, frente a un 80% de probabilidad de aviso.
Finalmente nos encontramos con un nodo de decisin. Me han investigado, han
decidido actuar, me han avisado de la infraccin frente a una inminente sancin caso
que decida no cumplir con el aviso. En este caso, si cumpliera debera pagar el coste de
la adopcin de todas las medidas, recordemos que estamos incumpliendo en todos los
aspectos de la normativa, pero que con las denuncias slo haran visible uno de los
aspectos, no obstante la inspeccin y revisin exhaustiva de todo el local har visible
toda infraccin. An tengo una posibilidad de no cumplir, pero en esta ocasin puesto
que estamos bajo aviso y con disponemos de la concesin de un tiempo determinado
para su cumplimiento si decidiera igualmente no actuar como propietario del local,
4
Debido a la negativa del Ayuntamiento del Distrito de Nou Barris a facilitarnos los datos estadsticos en
materia medioambiental, hemos partido de los anuarios estadsticos del Ayuntamiento de LHospitalet de
Llobregat.
29
debera acabar pagando la suma de todas las sanciones ms un recargo del 50% por
abusar de la benevolencia del inspector.
Puesto que se trata de un cuadro decidiremos aquella opcin en que la cuanta de pago
sea menor, siempre elegiremos aquella opcin que nos conlleve una menor suma de
dinero.
A instancia de parte
A instancia de parte o, ms conocido coma la interposicin de una denuncia, es aquel

documento mediante el cual un ciudadano pretende informar a la autoridad competente
de una presunta infraccin en el ordenamiento jurdico. Como parte interesada
consideras que se te est vulnerando algn derecho y decides actuar al respecto
ponindolo en conocimiento de la administracin, en nuestro caso, para que tome las
medidas oportunas al respecto.
Dado que el 40% de las investigaciones se llevan a cabo de oficio, un 60% se lleva a
cabo mediante denuncia de un vector concreto. Pese a ser ms elevado el porcentaje de
denuncias frente al de inspecciones, los ciudadanos no denuncian de igual modo cada
tipo de contaminacin. De acuerdo con las estadsticas publicadas por el Ayuntamiento
de L Hospitalet de Llobregat5 y a una serie de clculos de probabilidad, hemos llegado
a las conclusiones de que se presentan denuncias por:
o Contaminacin odorfera y por humos en un 24,53%
o Contaminacin lumnica en un 3,77%
o Contaminacin acstica y vibraciones en un 50,94%
o Contaminacin por residuos en un 20,75%
rboles Especficos
Los rboles especficos de cada sector tan slo difieren en algn punto concreto del
general o principal. Como hemos comentado, en los prrafos precedentes, en el caso de
que se presentara una denuncia por parte de un ciudadano que se considerara afectado la
Administracin debera decidir si considera que la denuncia se ajusta a los criterios
formales y de contenido necesarios para que se lleve a cabo una investigacin. En otras
palabras, la Administracin decidir si la admite a trmite o, por el contrario, informa al
ciudadano que su denuncia no cumple los requisitos. Es un punto algo conflictivo
puesto que se decide no investigar pese a que un ciudadano ha denunciado su situacin.
Y, ms an, cuando a la luz de los datos se observa que tan slo un 20% de las
denuncias se deciden investigar. De nuevo, se sigue el mismo curso que en el rbol
general, imperando la lgica y las fases sucesivas del procedimiento administrativo.
5
Anexo III.
30
Tras decidir investigar la denuncia presentada en cada uno de los vectores, se ir al local
e inspeccionar si realmente existe un incumplimiento o no. Llegados a este punto, la
Administracin deber decidir si actuar o no actuar en funcin de lo observado. Las
probabilidades de actuacin son del 20% y las de no actuacin un 80%. Si decidiera no
actuar no se tendra que realizar ningn pago, es decir, puesto que en un primer
momento se decidi incumplir y la Administracin decide no actuar, no hemos
implantado las medidas ni tampoco se nos ha impuesto una multa: hemos minimizado
nuestros costes. Lo que ocurre es que no se puede incidir sobre esta decisin, para
nosotros representar un nodo de azar.
La Administracin puede actuar de dos modos o bien sancionando o bien avisando del
cumplimiento otorgando un espacio de tiempo para que se lleve a cabo. Si se sanciona
se pagar la sancin media determinada con una probabilidad calculada con un mtodo
que ms tarde explicaremos. Si se avisa, nos hallaremos de nuevo ante un nodo de
decisin en el que deberemos optar entre el cumplimiento o el incumplimiento, dando
diferentes resultados en funcin del rbol y tipo de contaminacin con que nos
encontremos, pero siempre con el mismo objetivo concreto cunto menos mejor. La
sancin que se impondr despus de un aviso y posterior incumplimiento ser la cuanta
media de la sancin grave incrementada en un 50% cmo complemento por el
incumplimiento despus de la oportunidad de pago.
31
DESARROLLO NUMRICO
Como hemos venido anticipando, en este apartado del trabajo representaremos cmo
hemos elaborado todos los datos para poder llegar a una conclusin definitiva y
concluyente.
Los rboles de decisin se leen de izquierda a derecha, pero se elaboran de forma
inversa.
De igual modo que hemos explicado cul es el significado de cada uno de los nodos y
ramas del rbol principal y los especficos, vamos a proceder a elaborar los clculos y
cuantificaciones.
rboles Especficos
Permitidnos que empecemos por los rboles especficos para despus incorporar el
resultado que obtengamos de cada uno de estos en el rbol principal, de este modo
podremos ver el rbol principal completo de una sola vez y sabremos de dnde se han
obtenido cada uno de los resultados.
Vamos a seguir el orden preestablecido en el rbol de decisin.
Contaminacin acstica
Cumplo vs. No cumplo
En el apartado de cuantificacin de costes de las medidas hemos obtenido los clculos

referentes a cunto nos costara adaptar el restaurante para que de su situacin ilcita
pase a disponer de todo aquello que la norma establece como mnimo e indispensable.
32
Recordemos que los costes sumaban una suma total de 1.215,76.- Euros (ver Figura 1,
Anexo II). Puesto que se trata de un pago aparecer con el nmero negativo porque para
nosotros implica una salida de caja o un gasto. Esta cuanta aparece en el cuadrante
referente a los costes de adopcin de la medida: nodo hoja que aparece con una C.
En el otro cuadrante de la disyuntiva aparece la cuanta de la sancin media, esto es, la
esperanza de la sancin:
E(x) = (X1 + X2) * 1 / N
Donde N representa el nmero de variables que son 2 (X1 y X2).
E(X) = (601+12.000) * 1/2 = 6.300
Que finalmente aparecer en negativo porqu para nuestro propietario representa un
pago.
No obstante, recordemos de la explicacin que cuando despus del aviso se decida no
cumplir habamos decidido aplicar un incremento a la sancin del 50%.
En el cuadro aparece representada como:
Sancin (despus del aviso) = -S + -S*0.5
Sda= -(6300) (6300*0.5) = -9.450,75.- Euros.
Los nodos de decisin recordemos que no se rigen por probabilidades sino por una
decisin basada en la maximizacin del beneficio o, en nuestro caso, una minimizacin
de los costes. As, tenemos:
Mx. [Medidas, Sda] = Mx. [-1.215,76 , -9.450,75] = -1.215,76.- Euros.
Un agente racional siempre escoger aquella opcin en la que, puesto que tiene que
acabar pagando, esta cuanta sea la menor posible. Concluimos que la persona, por
lgica, decidir cumplir ya que, de no hacerlo, se expone a un pago mayor.
Este resultado ocupar lo pondremos en el interior del nodo de decisin para que
podamos utilizarlo como nodo de hoja en el siguiente apartado.
Sancin vs. Aviso
Esta decisin puesto que depender del inspector que tengamos delante no es una
decisin que tomemos nosotros y, por tal motivo, aparece reflejada como un nodo de
estado de la naturaleza.
A continuacin, vamos a proceder a explicar cmo hemos decidido establecer esta
probabilidad dado que no existen datos fehacientes en los que podamos basarnos para
determinarla.
Para saber cuanto afectar cada uno de los costes se debe multiplicar la probabilidad de
que sea up por los costes de esta rama, ms la probabilidad de que sea down por la
probabilidad de esta rama, esto es:
33
C = Cu * Pu + Cd * Pd
Pero hemos dicho que no tenemos las probabilidades, as que deberemos hallar tanto Pu
como Pd. Sabemos que,
Pu + Pd = 1
Por lo tanto,
Pd = 1 Pu
Substituimos este resultado para ver de nuevo la frmula inicial:
C = Cu * Pu + Cd * (1 Pu)
C = Cu * Pu + Cd Cd * Pu
C = (Cu Pd) * Pu + Cd
Pu = (C Cd) / (Cu+Cd)
Obtendremos la probabilidad de up (Pu) y despus, sabiendo que Pd = 1 Pu,
obtendremos la probabilidad de down (Pd).
No obstante, debemos hacer un nuevo supuesto para poder seguir calculando y es
cunto vale C. No tenemos el valor de C. As que hemos supuesto que es cero.
Queremos hallar aquella probabilidad mnima, con la que tendramos un beneficio o un
coste de 0. Debe ser cero, porque de ser positivo obtendramos beneficios de la
posibilidad de ser sancionado, cosa bastante irracional a la par que imposible. Y
sabiendo que la probabilidad mxima es 1. Con esos dos resultados calcularemos una
probabilidad esperada. Veamos la demostracin con los nmeros de la contaminacin
acstica:
Pu = [0 1215,76] / [-6300,5 1215,76] = 0,2391
Pd = 1 Pu = 1 0,2391 = 0,7609
Tenemos la Pu que nos dara unos costes de cero, ahora sabiendo que la mxima
probabilidad es 1, calcularemos la media entre stas:
E(X) = (0,2391 + 1) * 1/2 = 0,62
Si la Pu estimada es 0,62, por definicin, la Pd estimada ha de ser 0,38. Y estas son las
probabilidades que utilizaremos para calcular el siguiente nodo.
E (C) = Cu * Pue + Cd * Pde
E (C) = (-6.300) * 0,62 + (-1.215,76) * 0,38 = -4.366,01.- Euros.
Este clculo es una esperanza de pago: multiplicamos cada pago por la probabilidad de
que acabe teniendo lugar y nos da como resultado el pago estimado, que en este caso es
4.366,01.- Euros.
Vemos que este resultado nos servir para calcular el nuevo nodo. Es una sucesin de
clculos que van dando como resultado el siguiente nodo. El objetivo final de este sub-
34
apartado es ver en cunto se estima el coste de la contaminacin acstica (y as para
cada rbol especfico).
Actuacin vs. No actuacin
En este nodo la Administracin debe decidir si acta o no, a la vista de los resultados de
la instruccin. En caso que decidiera no actuar al agente le representara unos costes de
cero, puesto que no habra puesto las medidas, ni tampoco habra incurrido en ninguna
sancin puesto que la Administracin habra decidido cerrar el expediente en este punto.
Los datos de L Hospitalet de Llobregat de Barcelona (ver Anexo III, punto 3.1.3)
muestran como, de todos los expedientes que se deciden abrir, acaban siendo finalmente
actuados muy pocos casos, siendo la probabilidad inferida prcticamente irrisoria. Por
lo tanto, hemos decidido establecer un supuesto en el que el nmero de actuaciones ser
del 20% y, por ende, el de no actuaciones ser del 80%. Estas probabilidades las hemos
tenido que suponer y aumentar (concretamente las de actuacin) porque de lo contrario
nuestro estudio sera prcticamente inviable a partir de este punto, ya que las
probabilidades son lo que harn variar de una forma u otra el resultado final y establecer
el pago del siguiente nodo.
Por lo tanto, estimaremos el pago con las probabilidades propuestas:
E (C) = (-4.366,01) * 0,20 + (0) * 0,80 = -873,20.- Euros.
Este ser el pago del siguiente nodo. Podemos apreciar como, incluso aumentando la
probabilidad, los costes han disminuido enormemente su cuanta.
Investigacin vs. No investigacin
En lo que a investigacin se refiere, utilizaremos la misma argumentacin que en el

apartado Actuacin vs. No Actuacin y es que los resultado dan probabilidades de muy
baja cuanta lo que puede hacer distorsionar nuestros anlisis. Por este motivo, hemos
optado por utilizar el binomio 20%-80% para Investigacin- No Investigacin,
respectivamente. El objetivo del trabajo ha sido representar con la mayor veracidad
posible cada una de las probabilidades y de los pagos, pero hemos tenido que recurrir a
los supuestos tericos para conseguir unas mejores conclusiones. El pago estimado
resultante es:
E (C) = (-873,20) * 0,20 + (0) * 0,80 = -174,64.- Euros.
Conclusin
Tras analizar todo el rbol especfico de contaminacin acstica llegamos a la

conclusin de que se estiman unos gastos de 174,64.- Euros despus de investigar,
actuar, sancionar, etc. Este resultado nos ser til para el desarrollo final del rbol
principal.
35
Antes de comenzar con el siguiente anlisis, permitidnos una disertacin sobre este tipo
de contaminacin. Debemos apreciar que es el tipo de contaminacin que ms perturba
a los ciudadanos como apreciaremos por el alto nmero de denuncias recibidas lo
veremos ms adelante , aunque tambin puede ser debido a que es la que ms se
incumple. No obstante, s es cierto que es la que tiene la sancin grave media esperada
ms alta, lo que implica que el legislador se ha querido volcar en incentivar o explicitar
la importancia de garantizar un entorno acsticamente saludable. A su vez, es el vector
que presenta un rango de sanciones previstas ms disperso, hecho que afecta a la
aversin al riesgo de los agentes econmicos por cuanto incluso partiendo de la sancin
media, la mayor dispersin de la sancin incrementa la aversin al riesgo de stos.
Contaminacin lumnica
Utilizaremos los datos expuestos en el apartado medidas que hemos extrado de los
presupuestos facilitados por las empresas especializadas (ver Figura 2, Anexo II).
Seguiremos la misma estructura que en la contaminacin acstica pero de forma ms
breve, ya que hemos desarrollado el contenido de cada uno de los nodos en el apartado
precedente.
Los costes de las medidas lumnicas, la adaptacin del rtulo luminoso que hemos
escogido responde a una suma de 582.- Euros, siempre aparecer en los clculos como
negativo porque se trata de un pago.
Es necesario volver a calcular la sancin media estimada para este tipo de
contaminacin:
E(X) = (X1 + X2) * 1 / N
36
E(X) = (601,018 + 3.005,05) * 1/2 = 1.803,03.- Euros.
Que finalmente aparecer en negativo por lo que venimos reiterando.
En el cuadro aparecer incrementado por el 50% que tipifica el incumplimiento despus
del aviso:
Sda= -(1803,03) (1803,03*0.5) = -2.704,55.- Euros.
Nuestro empresario se encuentra de nuevo ante la disyuntiva de tener que elegir entre un
pago de 582 o de 2704,55 , escoger aquel que ms convenga a sus intereses.
Mx. [Medidas, Sda] = Mx. [-582 , -2704,55] = -582.- Euros.
Puesto que su eleccin era obviamente 582.- Euros, esta ser la cuanta que aparecer en
el nuevo nodo de decisin y que tendremos que utilizar para saber cual es el coste
estimado entre sancin y aviso.
Sancin vs. Aviso
Por escasez de datos deberemos utilizar la frmula que hemos expuesto en el apartado
de contaminacin acstica.
Pero al no disponer de las probabilidades, deberemos hallarlas. Sabemos que,
Pu + Pd = 1
Por lo tanto,
Pd = 1 Pu
C = Cu * Pu + Cd * (1 Pu)
Obtendremos la probabilidad de up (Pu) y despus, sabiendo que Pd = 1 Pu,
obtendremos la probabilidad de down (Pd).
Como hemos dicho anteriormente C = 0, para poder obtener aquella probabilidad
mnima donde el pago sera cero. En el nominador situaremos la suma de sancin sin la
penalizacin adicional y en el denominador situaremos la sancin ms la decisin que
obtuvimos de cumplir, 582.- Euros.
Pu = [0 1803,03] / [-1803,03 582] = 0,4766
37
Pd = 1 Pu = 1 0,4766= 0,5234
Las utilizaremos para calcular la esperanza, entre 0,4766 que es la probabilidad mnima
con la que acabaramos pagando cero y 1 que es la probabilidad mxima por definicin.
E(X) = (0,4766 + 1) * 1/2 = 0,74
Si la Pu estimada es 0,74, por definicin, la Pd estimada ha de ser 0,26. Las utilizaremos
para calcular la esperanza de pago:
E (C) = (-1803,03) * 0,74 + (-582) * 0,26 = -1.483,52.- Euros.
Obtenemos un pago de 1483, 52.- Euros.
Como hemos mencionado en el vector anterior los datos del Ayuntamiento de

Hospitalet de Llobregat no reflejan unos datos de los que se puedan extraer unas
conclusiones, ya que su disminuida probabilidad puede afectar al anlisis global de
nuestro estudio. Por ello, hemos optado por escoger una probabilidad de actuacin del
20% para las actuaciones y, consiguientemente, un 80% para las no actuaciones. Estas
ltimas implicaran un ahorro para el empresario, puesto que habra incumplido en un
primer momento y por desistimiento administrativo no ha tenido que abonar el pago ni
de medidas ni de sanciones. De acuerdo a las probabilidades expuestas vamos a estimar
el pago:
E (C) = (-1.483,52) * 0,20 + (0) * 0,80 = -296,70.- Euros.
Nuevamente, optamos por el mismo supuesto terico y por los mismos motivos
anteriormente expuestos. Calculamos, por tanto, el pago estimado:
E (C) = (-296,70) * 0,20 + (0) * 0,80 = -59,34.- Euros.
Conclusin
La contaminacin lumnica implicara un pago final de 59,34.- Euros despus de las

probabilidades aplicadas a cada uno de los pagos. Este resultado ser el que utilizaremos
para calcular el rbol final con referencia al nmero de denuncias recibidas respecto a
este vector.
38
Contaminacin odorfera
Nuevamente nos hallamos ante un nodo de decisin en el que poco importan las
probabilidades, ya que siempre se decide en funcin de la racional de nuestro
empresario. No obstante, en esta ocasin, llegaremos a unas conclusiones cuanto menos
sorprendentes con respecto a las anteriores.
Las medidas de este tipo de contaminacin son las que implican una mayor inversin
econmica y es que recordemos que se tendran que instalar tubos para evacuar humo y
olores por el patio de luces del edificio, comprar un extractor potente y con el mnimo
de contaminacin acstica, etc. Esto conlleva una suma total de 3.695.- Euros (ver
Figura 3, Anexo II). En el rbol de decisin, como venimos especificando, aparecer
con signo negativo puesto que se trata de un pago.
En lo que a la cuantificacin de la sancin grave media respecta, calcularemos la
esperanza o sancin esperada mediante la siguiente frmula, que a estas alturas ya es
por todos conocida:
E(x) = (X1 + X2) * 1 / N
E(X) = (300,506+1502,53) * 1/2 = 901,52
Esta sera la sancin que se nos impondran despus de la decisin de actuacin y
sancionar por parte del inspector en cuestin. No obstante, en el nodo de decisin final,
nos encontramos ante la sancin ms un adicional del 50% que corresponde al
39
incumplimiento despus de haber recibido el aviso administrativo correspondiente. En
este caso sera de una cuanta de:
Sda= -(901,52) (901,52*0.5) = -1.352,28.- Euros.
Buscando la maximizacin de beneficios obtenemos que:
Mx. [Medidas, Sda] = Mx. [-3.695 , -1.352,28] = -1.352,28.- Euros.
Observemos como la decisin final ya no es cumplir sino incumplir. Le es ms rentable
pagar la sancin grave media incrementada que el coste de todas las medidas necesarias.
Recordemos que el precio del extractor era exactamente de 1.295.- Euros incluso
poniendo un extractor que elevase el nivel de ruido y vibracin y que fuera de menor
potencia, como el de una cocina de domicilio, slo con los costes de las obras y la
instalacin de las salidas de humos (2.400.- Euros) ya le saldra a cuenta el
incumplimiento despus del aviso.
En este punto hay que preguntarse si la implantacin de las medidas exige un precio
excesivamente elevado o si la cuanta de incumplimiento es insuficiente para incentivar
al empresario, en cualquier caso en esta ocasin se optara por el incumplimiento y
tendramos un nuevo nodo con la suma de 1.352,28.- Euros.
Sancin vs. Aviso
Para determinar con qu probabilidades se nos aplicar una sancin (Pu) y con que
probabilidad se nos avisar (Pd) utilizaremos el mtodo de la ponderacin de
probabilidades por los costes. As sabremos en que proporcin afectar cada uno de los
costes, estimaremos el pago que tendr que efectuar, es decir, la esperanza de pago.
Pero al no disponer de las probabilidades, deberemos hallar Pu y Pd. Como,
Pu + Pd = 1
Por lo tanto,
Pd = 1 Pu
C = Cu * Pu + Cd * (1 Pu)
Una vez tengamos Pu, sabiendo que est sujeta a una restriccin que dispone que debe
estar entre 0 y 1, podremos hallar con un simple clculo Pd, del siguiente modo:
Pd = 1 Pu
40
El valor de C ser cero, puesto que es el mximo que puede alcanzar y ello nos llevar a
la probabilidad mnima, que representa nuestro mximo beneficio o nuestro mnimo
coste, pagar 0 . Vamos a calcularla con los costes y sanciones de la contaminacin
odorfera y de humos:
Pu = [0 1.352,28] / [-901,52 1.352,28] = -3,00
Llegados a este punto obtenemos que no es necesario seguir calculando puesto que nos
da una incoherencia. Las probabilidades deben estar comprendidas entre 0 y 1,
0 < P(x) < 1
Por tanto, el mnimo ser 0. Esta es la probabilidad que hemos escogido para determinar
una probabilidad media:
E(X) = (0 + 1) * 1/2 = 0,50
Nuestra Pu equivale al 50% de probabilidad de que te sancionen y, por ende, un 50% de
posibilidades de que te avisen.
Entonces, veamos cual es el coste estimado en funcin de las probabilidades halladas.
E (C) = (-901,52) * 0,50 + (-1.352,28) * 0,50 = -1.126,90.- Euros.
Lo que esperamos pagar con una probabilidad de sancin del 50% es 1.126,90.- Euros.
Este resultado nos servir para hallar el clculo del pago esperado entre actuacin y no
actuacin.
Como venimos especificando en este apartado, en los anteriores vectores, por ausencia
de datos que nos puedan aportar un anlisis terico-formal eficiente, hemos decidido
incrementar la cuanta de porcentaje de actuaciones de la Administracin a un 20%. As
el clculo resultante de la aplicacin de estas probabilidades es:
E (C) = (-1.126,90) * 0,20 + (0) * 0,80 = -225,38.- Euros.
Debemos finalizar el anlisis de este rbol decidiendo si la Administracin decidir

actuar a la vista de las denuncias presentadas o por el contrario la desestimar. En este
ltimo caso nuestro agente no deber pagar nada puesto que la Administracin
considera que la denuncia es infundada. Los pagos estimados seran:
E (C) = (-225,38) * 0,20 + (0) * 0,80 = -45,08.- Euros.
41
Conclusin
Este ser el resultado que multiplicaremos por la probabilidad de que se denuncia por
olores o humos. As, deberemos recordarlo para aplicarlo como nodo hoja en una de las
ramas del rbol principal.
Contaminacin de residuos
En este apartado de contaminacin de residuos decidimos que para el cumplimiento de

la normativa vigente construiramos un pequeo cuarto donde poder almacenar los
residuos, tal y como se nos exige. El coste de la implantacin de este medida es de
2.000.- Euros, segn presupuesto (ver Figura 4, Anexo II).
Tal y como hemos procedido en el resto de vectores vamos a calcular el coste de la
sancin grave media.
E(x) = (X1 + X2) * 1 / N
E(X) = (300+3.000) * 1/2 = 1.650.- Euros.
Que, por tratarse de un pago, aparecer con signo negativo.
Para representar la disyuntiva del ltimo de los tipos de contaminacin, utilizaremos el
mismo mtodo: la sancin se incrementar en un 50% si despus de la advertencia del
inspector no se realizan las obras pertinentes para realizar el cuarto de los residuos.
42
Sda= -(1.650) (1.650*0,5) = -2.475,00.- Euros.
Ahora debemos comparar cul de los costes saldra ms a cuenta, pagar la sancin o
pagar la implantacin de medidas:
Mx. [Medidas, Sda] = Mx. [-2.000 , -2.475,00] = -2.000.- Euros.
Igual que en el caso de la contaminacin acstica y lumnica, el agente decide optar por
el cumplimiento ya que ello le supone un gasto menor que asumir la sancin
incrementada. As, concluimos que la decisin final es cumplir.
Sancin vs. Aviso
Puesto que carecemos de datos que determinen en qu proporcin un inspector decidir

sancionar y en qu casos avisar, deberemos estimar estas probabilidades. Y es que
debemos decir que incluso teniendo los datos oportunos estos no tendran porque ser
completamente fiables ya que cada ao pueden variar los inspectores o asignarte a tu
zona uno diferente con lo que cambiaran las probabilidades, es por ello que, en una
nueva ocasin, estimaremos las probabilidades siguiendo la frmula.
Sujeto a la restriccin,
Pu + Pd = 1
Por lo tanto,
Pd = 1 Pu
C = Cu * Pu + Cd * (1 Pu)
Obtendremos Pu y, utilizando la restriccin Pd = 1 Pu, obtendremos Pd.
Utilizamos la frmula extrada para poder calcular cul ser la probabilidad de
aplicacin de la sancin y cul la de aplicacin del aviso. Tenemos C = 0, que sera el
resultado que queremos hallar. Cu = -1650, que representa la sancin sin el incremento
adicional y Cd que es el resultado de nuestra decisin de cumplir anterior, esto es,
2.000.- Euros. As, conseguiremos la probabilidad mnima de sancin.
Pu = [0 2.000] / [-1650 2.000] = -5,71
Se produce una incoherencia terica ya que las probabilidades estn acotadas entre 0 y
1. Por tanto, la probabilidad mnima que utilizaremos para calcular la probabilidad
esperada ser 0 y la mxima 1:
E(X) = (0 + 1) * 1/2 = 0,50
43
Con Pu igual a 0,50 deberemos tener Pd igual a 0,50 para que entre las dos se de el total
del universo de posibilidad, en otras palabras, despus de decidir actuar se debe o
sancionar o avisar, no existe otra opcin. Calculemos ahora el coste esperado de este
vector contaminante:
E (C) = (-1.650) * 0,50 + (-2.000) * 0,50 = -1.825,00.- Euros.
Se estima que con la mitad de posibilidades de cada opcin, la esperanza de pago de
este empresario en este momento sea de 1.825.- Euros. Sigamos determinando cul ser
la cuanta que tendr que pagar al final de este rbol especfico.
Utilizaremos unas probabilidades supuestas que se correspondern con el 20-80%,

respectivamente. As retrotraeremos los pagos al primero de los nodos y terminaremos
con el ltimo de los rboles especficos tras decidir si se investigar o no, que es el
siguiente paso. El pago estimado si la Administracin acta en el 20% de los casos es:
E (C) = (-1.825,00) * 0,20 + (0) * 0,80 = -365,00.- Euros.
Calcularemos el ltimo de los nodos, que representa la decisin administrativa de

decidir si la denuncia, ya presentada, se admite a trmite o se descarta en ese preciso
instante. Los nmeros oficiales sorprenden ya que es altamente elevado el nmero de
denuncias que se desestiman en esta fase, por eso hemos incrementado la probabilidad
de investigacin adecundola a lo que debera ser (si es que no debera ser mayor) y lo
que es. El pago resultante es:
E (C) = (-365,00) * 0,20 + (0) * 0,80 = -73,00.- Euros.
Conclusin
Hemos calculado el ltimo de los pagos referente al ltimo vector. Se estima que tras la
aplicacin de probabilidades se deber pagar un monto de 73.- Euros en caso de que nos
denunciaran por el incumplimiento normativo de residuos.
rbol Principal
Despus de calcular todos los rboles especficos correspondientes a cada uno de los
vectores de contaminacin que integraban el estudio del presente trabajo, ya estamos en
disposicin de elaborar y desarrollar el ltimo de los cuadros que nos llevar al
resultado final y responder a nuestra pregunta: Existen suficientes incentivos en la
44
normativa medioambiental para que el empresario la acabe cumpliendo? O, como la
planteamos inicialmente, Qu es ms rentable econmicamente, cumplir o incumplir?
En todo el anlisis hemos tratado de objetivar cada una de las decisiones para que no
tuviesen ningn juicio de valor y todas estuviesen basadas en estadstica o clculos que
nos aproximasen lo mximo posible a la realidad. Nuestro objetivo es mostrar un caso
real: soluciones reales a problemas reales.
Una vez introducida la ltima parte del trabajo, procederemos a distribuir en dos
grandes apartados este ltimo rbol. Por una parte, nos centraremos en todos los costes
que podra acarrear al propietario el hecho de la investigacin de oficio o instruccin
por parte de la Administracin y su correspondiente sancin.
De oficio
Los datos estadsticos del anuario del Ayuntamiento en cuestin muestran que del total
de casos que se inician un 40% son de oficio. Hemos dividido el nmero de casos
investigados de oficio entre el nmero total de casos investigados obteniendo como
resultado el mencionado porcentaje (ver Anexo III).
Cuando la Administracin inicia una instruccin no diferencia entre investigaciones en
funcin de cada tipo de contaminacin sino que se inspecciona el local entero en busca
45
de cualquier incumplimiento normativo, incluidos aquellos no medioambientales
cuando la inspeccin sea en este sentido, vase inspeccin de instalacin elctrica, de
gas, de agua, etc. No obstante, el caso que nos ocupa se centra en el tema
medioambiental, por este motivo obviaremos cualquier otro tipo de incumplimiento ya
que no es el objetivo de este trabajo.
Lo que queremos ilustrar es que en caso de que se sancionara, al hacerse una
investigacin exhaustiva, se acabara haciendo pagar por el incumplimiento de todos los
vectores. A continuacin, expondremos para cada nodo concreto en qu repercutira el
hecho de que sea una inspeccin de la Administracin y no una denuncia concreta de un
ciudadano.
Nos encontramos en el ltimo nodo de decisin, despus de que el inspector haya

decidido avisarnos y darnos la oportunidad de ajustarnos a la normativa. Debemos optar
entre el cumplimiento o incumplimiento en funcin de lo que ms convenga a nuestros
intereses econmicos.
En este apartado, como hemos comentado unos prrafos atrs, se considerar que la
inspeccin detecta todas las infracciones. Por este motivo, en el nodo de
incumplimiento y pago de sancin incrementada, hemos sumado todas las sanciones de
todos los vectores que aparecen tras el incumplimiento despus de un aviso.
Como resultado obtenemos:
Sancin total despus de aviso = Sancin acstica despus de aviso + Sancin lumnica
despus de aviso + Sancin odorfera despus de aviso + Sancin de residuos despus
de aviso.
Es decir, se suman todas las sanciones incrementadas en un 50% y nos dar la sancin
total despus de aviso.
STda = SAda + SLda + SOda + SRda
STda = (-9.450.- Euros) + (-2.704,55.- Euros) + (-1.352,28.- Euros) + (-2.475.- Euros) =
-15.982,58.- Euros.
Hemos sumado directamente los nmeros negativos porque todo son pagos y como
resultado nos dar un pago final de 10.655,05.- Euros si detectaran el incumplimiento
absoluto de cualquier normativa medioambiental.
En el otro nodo de la decisin hemos sumado todas las medidas, dado que seran todas
las medidas las que deberamos implantar si se decidiera cumplir despus de la
deteccin del incumplimiento en los cuatro vectores. Por tanto, tenemos,
Medidas totales = Medidas de contaminacin acstica + Medidas de contaminacin
lumnica + Medidas de contaminacin odorfera + Medidas de contaminacin de
residuos.
46
Mt = MA + ML + MO + MR
Mt = (-1.215,76.- Euros) + (-582.- Euros) + (-3.695.- Euros) + (-2.000.- Euros) =
-7.492,76.- Euros.
Ahora debemos determinar cul de los costes resulta ms beneficioso para el adquirente
del local, pagar la sancin o pagar la implantacin de medidas:
Mx. [Mt, STda] = Mx. [-7.492,76, -15.982,58] = -7.492,76.- Euros.
A la luz de los resultados obtenidos podemos observar como se optara por la
imposicin de todas las medidas antes que por pagar la cuanta de las sanciones
incrementadas. Este ltimo valor casi dobla el valor de adoptar las medidas.
Sancin vs. Aviso
Por ausencia de datos, de los que poder extraer unas probabilidades calculando los casos
posibles entre el total de casos, hemos tenido que optar por buscar una probabilidad
media, siguiendo el mismo mtodo empleado para calcular las probabilidades de
sancin-aviso en los rboles especficos.
Debemos estimar los costes en los que se pueden retrotraer un nodo ms, despus de
calcular la esperanza de un resultado. Utilizaremos la frmula siguiente:
De este modo, multiplicaremos la probabilidad de up (Pu) por el pago que de esta
probabilidad nos podran imponer y sumaremos el resultado a la multiplicacin de la
probabilidad de down por el resultado que hemos obtenido en el nodo anterior, despus
de decidir cumplir, esto es, 7.492,76.- Euros.
Sujeto a la restriccin, que por definicin deben cumplir las probabilidades: su suma no
debe superar la unidad que representa todas las posibilidades.
Pu + Pd = 1
Por lo tanto,
Pd = 1 Pu
C = Cu * Pu + Cd * (1 Pu)
De este modo, calcularemos Pu y con el resultado y la restriccin impuesta podremos
calcular la probabilidad Pd.
Igual que hemos venido considerando hasta el momento presente, nuestra intencin es
hallar aquella probabilidad mnima con que se conseguira que los costes fueran iguales
47
a cero. No pueden ser superiores porque ello sera una contradiccin ya que
obtendramos beneficios de la posibilidad de dos pagos. Aunque matemticamente sera
posible dividiendo dos nmeros negativos, debe imperar el sentido de la lgica, por eso
nuestro mximo beneficio es cero y nuestro mnimo coste es cero, punto que tenemos
como objetivo.
Desconocemos C, puesto que es el coste estimado que deseamos calcular, pero nuestra
intencin es que sea 0. Por tanto,
Pu = [0 7.492,76] / [-10655 7.492,76] = 2,37
Acabamos de exponer los motivos tericos que establecen que la probabilidad mxima
debe ser 1 y la mnima 0. Puesto que este resultado ya supera la media y parece ilgico
suponer que, todos y cada uno de los casos que la Administracin investiga y acta
acaban en sancin siempre y no se da ningn aviso, hemos optado nuevamente porque
impere el sentido lgico: en el caso de la contaminacin odorfera y de residuos las
probabilidades se distribuyen en 0,50 cada una; en el caso de las acsticas, la Pu es 0,62
y la Pd, 0,38 y la lumnica son 0,74 y 0,26, respectivamente. Excepto la ltima, todas
ellas se distribuyen de una forma bastante igualada alrededor del 50% de probabilidad
para cada una de las ramas. Es por este motivo que hemos decidido optar por la
distribucin igualitaria de la mitad de las probabilidades para cada una de las ramas.
Cada una de las decisiones y suposiciones tomadas, debe ser analizada con detalle pues
los mnimos cambios, al estar todo el rbol conectado, puede hacer variar el resultado
final.
De acuerdo con lo expuesto, calculamos:
E (C) = (-10.655,05) * 0,50 + (-7.492,76) * 0,50 = -9.073,91.- Euros.
Con una distribucin equitativa del 50% de probabilidades para cada pago, la esperanza
de pago resultante da un monto total de 9.073,91.- Euros. que servir de nodo para
calcular nuestra posterior decisin.
Nuevamente, en este apartado hemos utilizado el supuesto terico de que la

Administracin actuar en el 20% de los casos. Si la Administracin investigara por
debajo de este porcentaje se reduciran ms, si cabe, los incentivos al cumplimiento de
la normativa, por este motivo hemos decidido incrementarlo para desincentivar al
empresario frente al incumplimiento.
E (C) = (-9.073,91) * 0,20 + (0) * 0,80 = -1.814,78.- Euros.
Este ser el monto esperado total que deber pagar si se inicia una investigacin de
oficio dependiendo de si se detectan o no las infracciones, si se acta o no, si se
sanciona o se avisa y si, finalmente, el empresario cumple o incumple.
48
Denuncias
Genrico
Por definicin la probabilidad total de todas las posibles opcin ha de dar 1 que
representa el 100% de los casos posibles. Puesto que los datos del Ayuntamiento nos
muestran que se investiga de oficio un 40% de los casos, con un clculo sencillo
podemos extraer que el 60% de los casos son denuncias. Esto nos da el universo total de
los casos.
Denuncias sobre cada tipo de contaminacin
Del Anexo III hemos extrado los datos sobre denuncias que versan sobre cada uno de
los vectores. En el siguiente cuadro podremos apreciar el nmero de denuncias y qu
porcentaje representan estas sobre el total:
N de
denuncias Porcentaje
Contaminacin acstica 27 0,5094
Contaminacin lumnica 2 0,0377
Contaminacin odorfera 13 0,2453
Contaminacin de residuos 11 0,2075
53 1
Los porcentajes o probabilidades los hemos calculado dividiendo el nmero de casos

posibles entre el nmero de casos totales esto es:
P(Cont Acs) = 27 / 53 = 0,5094
P(Cont Lum) = 2 / 53 = 0,0377
P(Cont Odor) = 13 / 53 = 0,2453
P(Cont Resd) = 11 / 53 = 0,2075
Una vez estimadas estas probabilidades deberamos calcular la esperanza de pago
tenindolas presentes. As deberemos utilizar la frmula siguiente:
Pago de denuncias totales = Probabilidad de denuncia acstica * Pago resultante del
rbol especfico de denuncia acstica + Probabilidad de denuncia lumnica * Pago
resultante del rbol especfico de denuncia lumnica + Probabilidad de denuncia
odorfera * Pago resultante del rbol especfico de denuncia odorfera + Probabilidad de
denuncia de residuos * Pago resultante del rbol especfico de denuncia de residuos.
Simplificando con siglas,
E (C) dt = Pda * Paa + Pdl * Pal + Pdo * Pao + Pdr * Par
E (C) dt = 0,5094 * (-174,64) + 0,0377 * (-59,34) + 0,2453 * (-45,08) + 0,2075 * (-73)
49
E (C) dt = -117,41
Por tanto, al multiplicar la probabilidad de denuncia en cada uno de los vectores por sus
pagos estimados, nos da la esperanza de pago de todos los rboles especficos. Este
resultado lo calcularemos para ponderarlo con respecto a las denuncias de oficio que
anteriormente hemos calculado y que, a continuacin, comentaremos.
Conclusiones
Una vez retrotrados todos los pagos en funcin de todas y cada una de las
probabilidades, debemos finalizar nuestro anlisis determinando el ltimo de los pagos
que se establece entre Oficio y Denuncias.
Recordemos que el peso de las investigaciones de oficio era del 40% y el de denuncias
sobre sectores concretos del 60%. Volveremos a ponderar cada uno de los pagos: los
procedentes de las denuncias y los de las investigaciones y nos dar el ltimo nodo,
sobre el que tendremos que decidir qu hacer si cumplir o incumplir. Nos dar respuesta
a nuestra pregunta: Existen suficientes incentivos al cumplimiento? Y, tras esta
pregunta, surgen otras como, por ejemplo, Cul sera la investigacin ptima para que
se decidiera cumplir? Todo esto lo analizaremos en las conclusiones pero es necesario
calcular los ltimos pagos.
Sabiendo las probabilidades y los pagos, slo debemos calcular la esperanza de pago:
E (C) = (-1.814,78) * 0,40 + (-117,41) * 0,60 = -796,36.- Euros.
El pago esperado despus de todas las investigaciones, de oficio e iniciadas a instancia
de parte, es un monto de 796,36.-Euros.
El ltimo nodo de decisin pone en jaque al adquirente del traspaso y le propone una
eleccin entre el pago de la suma de la implantacin de todas las medidas (7.492,76.-
Euros) o un pago estimado de 796.- Euros si se decidiera no cumplir en un primer
momento. Debemos maximizar su beneficio y ver cul sera la eleccin:
Mx. [Medidas totales, Pago estimado] = Mx. [-7.492,76, -796,36] = -796,36.- Euros.
Pareca obvio que la eleccin racional se decantara por el pago de la menor de las
cuantas.
Como conclusin, obtenemos que la decisin ptima es incumplir. Despus de todas las
investigaciones, denuncias, actuaciones, sanciones, avisos, etc. el agente considera que
la mejor decisin es incumplir y dejar que los estados de la naturaleza decidan si deber
pagar o no. Todo el rbol est basado en combinaciones de probabilidades y en funcin
de las probabilidades determinadas se obtendran resultados diferentes, puesto que ello
podra contribuir a aumentar el peso de alguna de las ramas.
La diferencia entre la opcin de cumplir y no cumplir es de 6.696,4.- Euros (= (-796,36)
- (-7.492,76)). Dicho en otras palabras, el incentivo que el legislador tendra que dar al
50
adquirente es de 6.696,4.- Euros. Esta es la cuanta que hara que el agente se planteara
un cambio en su decisin. Es un precio desorbitado y el legislador debera buscar alguna
medida que hiciese cambiar de opinin a nuestro empresario.
Para finalizar hemos querido hacer un anlisis de qu combinacin de oficio-denuncias

podra llevar a nuestro agente al cumplimiento. Hemos realizado una tabla donde se
complementan las probabilidades de oficio y de denuncia. Para que el agente decidiese
cambiar de opinin el resultado de tal combinacin debera ser superior al de implantar
todas las medidas, de este modo el agente optara desde el primer momento por cumplir
con la normativa.
El clculo realizado est basado en la estimacin de pagos efectuada. La frmula es la
siguiente:
Caso 1 E (C) = (-1.814,78) * 0,01 + (-117,41) * 0,99 = -134,39.- Euros

Caso 2 E (C) = (-1.814,78) * 0,02 + (-117,41) * 0,98 = -151,36.- Euros
Caso 3 E (C) = (-1.814,78) * 0,03 + (-117,41) * 0,97 = -168,34.- Euros
[...]
Caso 99 E (C) = (-1.814,78) * 0,99 + (-117,41) * 0,01 = -1.797,81.- Euros
Caso 100 E (C) = (-1.814,78) * 1 + (-117,41) * 0 = -1.814,78.- Euros
En el Anexo IV podris encontrar una tabla que refleja los clculos anteriormente
expuestos.
A continuacin observaremos que el agente racional, minimizando sus costes, elegir
siempre incumplir:
Caso: Mx. [Medidas totales, Pago estimado]

Caso 1 Mx. [-7.492,76, -134,39] = -134,39.- Euros
Caso 2 Mx. [-7.492,76, -151,36] = -151,36.- Euros
Caso 3 Mx. [-7.492,76, -168,34] = -168,34.- Euros
[...]
Caso 99 Mx. [-7.492,76, -1.797,81] = -1.797,81.- Euros
Caso 100 Mx. [-7.492,76, -1.814,78] = -1.814,78.- Euros
51
Tenemos como resultado que ninguna combinacin de probabilidades hara cumplir al
empresario, ya que le saldra ms rentable incumplir que cumplir. Por lo tanto, la
diferencia final no pasa tanto por el hecho de si se investiga de oficio o a instancia de
parte como por aumentar el resto de probabilidades de actuacin e investigacin, que
recordemos eran altamente insuficientes con un 20% frente a un 80%.
52
CONCLUSIONES
A la hora de exponer las conclusiones alcanzadas tras el estudio presentado en este

trabajo, debemos partir de la hiptesis que nos planteamos en su inicio, cuya respuesta
se ha erigido en nuestro objetivo: Es rentable, en trminos econmicos, incumplir la
normativa medioambiental?
Desde los primeros pasos de nuestro estudio, es decir, desde que empezamos a
identificar las medidas impuestas por la normativa medioambiental y a evaluar el coste
de su cumplimiento, nos percatamos de que desarrollar una actividad empresarial
teniendo en cuenta el desarrollo sostenible es caro, si ms no, ms caro que no
emprender las medidas necesarias para evitar la contaminacin en sus diferentes
manifestaciones. Este hecho, hizo ms atractivo nuestro trabajo toda vez que nos abri
un punto de vista nuevo: la visin de la Administracin que con su actividad normativa
pretende incentivar a los empresarios al cumplimiento de las ordenanzas.
Por consiguiente, nos planteamos cules eran los mecanismos de los que dispona la
Administracin en el ejercicio de sus funciones para lograr los objetivos fijados en
materia de preservacin del medio ambiente. Desde la perspectiva ms simple del
anlisis econmico del Derecho, el principal instrumento era, obviamente, la sancin.
Sin embargo, dentro de las potestades que la Constitucin y las Leyes confieren a la
Administracin se presentan otros instrumentos cuya efectividad hemos tenido ocasin
de evaluar en este estudio. Sin embargo, para evitar avanzar acontecimientos,
procedemos a presentar las principales conclusiones en referencia a las sanciones.
Una lectura rpida de la Ordenanza Municipal nos permite identificar sustanciosas

sanciones para el caso del incumplimiento de las obligaciones impuestas. Sanciones que
oscilan en un rango de importes en atencin a la gravedad de la infraccin. Y sanciones,
cuya efectiva imposicin, depende de un procedimiento de instruccin y de un
procedimiento de sancin.
Teniendo en cuenta estos elementos, elaboramos los rboles de decisin intentando

replicar el modo de toma de decisiones que mentalmente disea un empresario racional
ante la tesitura de cumplir las obligaciones medioambientales, asumiendo los costes que
ello conlleva, o arriesgndose a tener que asumir los costes derivados de la imposicin
de una sancin administrativa.
En el proceso de raciocinio planteado hay dos elementos a tener en cuenta:
(i) La probabilidad de que efectivamente se le imponga una sancin al agente

incumplidor.
(ii) El montante de la sancin en relacin con los costes originados por el

cumplimiento de la normativa.
53
La conjuncin de ambos elementos nos lleva a una indudable conclusin: el
comportamiento ptimo es el incumplimiento de la normativa. Los elevados costes de
las medidas junto con la baja probabilidad de la sancin lleva al agente a preferir
arriesgarse (toda vez que, a la luz de los datos, el riesgo que asume es mnimo) que
incurrir en los costes del cumplimiento.
Ante esta primera conclusin, nos planteamos cmo podra hacer la Administracin
para reorientar la conducta del empresario y conducirlo al cumplimiento de las
obligaciones. Obviamente, la primera idea sera el incremento de las sanciones previstas
para las infracciones de la ordenanza. Sin embargo, como arroja claramente en anlisis
de la decisin presentado en el apartado que antecede, esta medida sera totalmente
infructuosa. En efecto, es necesario que se den cumulativamente varios acontecimientos
para que efectivamente se imponga la sancin, as:
1 Que la Administracin tenga conocimiento de la infraccin, ya sea por la apertura de

una investigacin de oficio o por una denuncia a instancia de partes.
2. Que, en ese caso, decida proceder con la instruccin del procedimiento y no lo

archive.
3. Que, habiendo instruido el expediente administrativo, decida imponer una sancin.
En suma, la probabilidad final de que se imponga la sancin es mnima lo que conlleva

que el valor esperado de la misma quede diluido y devenga prcticamente insignificante
en comparacin con los costes de cumplimiento de la normativa.
Por consiguiente, la nica alternativa posible para la Administracin es aumentar la

probabilidad de ser sancionado. En este punto, es cuando hemos prestado especial
atencin a los datos empricos. De ellos se extrae tajantemente que, a pesar de que la
Administracin tiene conocimiento de numerosas denuncias con motivo de
externalidades relacionadas con la contaminacin medioambiental, no decide actuar.
Tambin se extrae que, a pesar de los expedientes incoados, relativamente pocos
concluyen en la imposicin de la sancin. Nuestra conclusin, en trminos de
contabilidad pblica, no es otra que el coste del personal y los medios necesarios para
tramitar el correspondiente procedimiento de instruccin y de sancin es ms elevado
que los efectos positivos que se pueden obtener. Dicho de otro modo, la Administracin
incurre en costes mayores que los ingresos generados por el cobro de las sanciones.
En consecuencia, nos hemos planteado cmo logra la Administracin llevar a cabo las
polticas de proteccin del medioambiente. Hemos identificado dos medidas alternativas
que procuran el cumplimiento de las obligaciones prescindiendo de los incentivos
econmicos.
La primera de ellas es la labor de concienciacin y motivacin. En este sentido, son

mltiples las campaas emprendidas con el objetivo de concienciar a los empresarios de
la obligacin de minimizar el impacto sobre el medio ambiente. De esta manera, se
logra ir instruyendo a la ciudadana de la necesidad de procurar el desarrollo sostenible,
54
presentndolo como una obligacin moral, por as decirlo, ajena a los intereses
econmicos.
La segunda medida, ms acorde con nuestro estudio econmico, consiste en la

prevencin ex ante. La Administracin, ante la debilidad de los incentivos econmicos
que suponen las sanciones, decide no dar libertad al empresario, es decir, no dejar a su
libre arbitrio la decisin de cumplir la normativa.
La Ley 3/1998, de 27 de febrero, de la Intervencin Integral de la Administracin

Ambiental (LIIAA) establece la intervencin administrativa antes del inicio de la
actividad econmica para garantizar que se toman las medidas suficientes para
minimizar los riesgos ambientales. Segn el grado de incidencia potencial sobre el
medio ambiente, la seguridad y la salud de las personas, la actividad estar sometida a
uno de los siguientes regmenes de intervencin ambiental:
Las actividades con una incidencia ambiental elevada se someten al rgimen

de autorizacin ambiental.
Las actividades con una incidencia ambiental moderada se someten al rgimen

de licencia y control ambiental.
Las actividades con una incidencia ambiental baja se someten al rgimen

de comunicacin y control ambiental.
En cualquiera de los casos la tramitacin se inicia en el Ayuntamiento correspondiente.

La empresa pues, deber dirigirse al Ayuntamiento para saber el rgimen aplicable y, en
funcin de la clasificacin de la actividad, preparar un expediente ms o menos
complejo. La documentacin necesaria es difcil de sistematizar ya que vara en funcin
de la actividad. Por lo tanto, parte de los costes de fiscalizacin son trasmitidos al
empresario quien se ve obligado a comunicar los posibles riesgos antes del inicio de la
actividad, bajo la consecuencia de, en caso de no hacerlo, no poder obtener la licencia
de actividad necesaria.
55
AGRADECIMIENTOS
En la realizacin del presente estudio hemos contado con la estimable ayuda de varias
personas que nos han facilitado el conocimiento tcnico y la orientacin necesaria para
cumplir nuestros objetivos. Desde las pginas de este trabajo queremos aprovechar para
agradecer la colaboracin de:
- Ldia Casas, tcnica medioambiental del Ayuntamiento del Distrito Nou Barris.
- Los servicios de estadstica del Ayuntamiento de L'Hospitalet de Llobregat.
- Vctor Ruz Martnez y Juan Antonio Loste, abogados del Bufete Ura
Menndez Abogados, S.L.P., especialistas en Derecho Pblico y Derecho Civil
en materia medioambiental.
- Laura Vera, consultora medioambiental.
- Gremio de Restauracin de Barcelona.
- A las empresas: Bcn Rtulos, Comercial Barely, S.L., Garca Muley

Construcciones y Reformas, S.L. y Construcciones y Reformas Alijas, que nos
han facilitado los presupuestos necesarios para estimar los costes de adopcin de
las medidas necesarias para el cumplimiento de la normativa.
- Antoni Bosch y Cristina Casas, profesores de la asignatura Economa Aplicada

II, cuyas orientaciones nos han resultado muy tiles para la realizacin de este
trabajo.
56
BIBLIOGRAFA
DUTTA, Prajit. Strategies and Games. Cambridge: The MIT Press, 1996.
SANTAMARA PASTOR, J.A. Principios de Derecho Administrativo General.

Vol. 2. 1 ed. Madrid: Iustel, 2004.
www.westlaw.es
www.iustel.com
www.ico.es
www.ine.es
www.bcn.cat
www.h-l.cat
www.gremirestauracio.com
http://edison.upc.es/curs/llum/lamparas/ldesc2.html
57
ANEXOS
58
Anexo I
Ordenanza General del Medio Ambiente Urbano de Barcelona

BUTLLET OFICIAL
BOP
DE LA PROVNCIA DE BARCELONA #
Any LXI Dimecres, 16 de juny de 1999 Nmero 143 #
Annex 1 / de 1 #

Sumari#
NDEX 2#
ADMINISTRACI LOCAL 3#
ADMINISTRACI DE JUSTCIA 57#
Web http://bop.diba.es#
Administraci#
Institut dEdicions de la Diputaci de Barcelona. Londres 57. 08036 Barcelona. Telfon 93 402 25 81#
Atenci al pblic#
Caixa: de 9 a 13 hores, fax 93 402 27 74. Gesti danuncis: de 9 a 14 hores, fax 93 402 27 75#
Consultes i venda dexemplars#
Centre dInformaci i Documentaci Oficials. De 9 a 14 hores i de 16.30 a 20 hores.#
Telfon 93 402 25 14, fax 93 402 25 15#
P.V.P.#
Nmero solt: 150 pessetes (IVA incls). Subscripci anual: 45.278 pessetes (IVA incls)#
Dipsit Legal: B.1
1958#

Nm. 143, Annex I / Pg. 2 B UTLLET O FICIAL DE LA P ROVNCIA DE B ARCELONA 16 / 6 / 1999

#
ndex#

ADMINISTRACI LOCAL#
Ajuntaments#
3 Barcelona#
52 Mollet del Valls#
ADMINISTRACI DE JUSTCIA#
Audincia Provincial#
57 Edictos#
Jutjats del Contencis Administratiu#

58 Edicto#
Jutjats de Primera Instncia#

59 Edictos y cdulas#
B
16 / 6 / 1999 B UTLLET O FICIAL DE LA P ROVNCIA DE B ARCELONA
Nm. 143, Annex I / Pg. 3

#
Administraci Local#

AJUNTAMENTS# datenci especial# Captol 1. Objectius i mbit daplicaci#

Art.30 Carcter supletori de les normes del Art.65 Objecte i mbit#
Captol anterior# Art.66 Reglaments metropolitans#
Barcelona# Captol 8. Olors# Captol 2. Aiges potables de consum pblic#
Art.31 Nivells demissi dolors# Secci 1a. Captaci#
ANUNCI# Art.32 Alada del conducte devacuaci a Art.67 Registre municipal daiges#
De conformitat amb larticle 66 del Regla- efectes dolors# Art.68 Utilitzaci daprofitaments privats
ment dObres, Activitats i Serveis dels Ens Captol 9. Manteniment, revisions i daiges per al servei pblic#
Locals, es fa pblic tot seguit el text de lOr- inspeccions# Art.69 Garantia de potabilitat de les aiges#
denana General del Medi Ambient Urb, Art.33 Manteniment# Secci 2a. Tractament#
aprovada definitivament per acord del Consell Art.34 Revisions# Art.70 Condicions de la xarxa daigua potable#
Plenari de data 26 de mar de 1999.# Art.35 Inspeccions# Art.71 Potabilitzaci de les aiges#
SUMARI# TTOL II. CONTAMINACI TRMICA I RADIACIONS Secci 3a. Distribuci i subministrament#
TTOL PRELIMINAR. DISPOSICIONS GENERALS# IONITZANTS#
Art.72 Condicions de les conduccions i dip-
Art.1 Objecte i mbit daplicaci# Captol 1. Contaminaci trmica# sits#
Art.2 Finalitats de la poltica municipal en Art.36 La radiaci trmica com a energia i Art.73 Garantia de cabals#
matria de protecci del medi# com a agent contaminant# Art.74 Protecci contra els retorns#
Art.3 El medi ambient urb com a dret Art.37 Allament trmica en general# Art.75 Fonts naturals i pbliques#
collectius# Art.38 Allament trmic dedificis# Art.76 Condicions de les installacions de
Art.4 Remissi normativa a lOrdenena Captol 2. Radicacions ionitzants# subministrament daiges#
general de vies i espais pblics# Art.39 Les radiacions inionitzants com a Secci 4a. Vigilncia#
Art.5 Abast# agents contaminants# Art.77 Control dels subministraments collec-
TTOL I. PROTECCI DE LATMOSFERA# Art.40 Prohibici de les activitats nuclears i tius#
Captol 1. Disposicions generals# activitats radioactives o que produeixin Art.78 Aiges no potables#
Art.6 Objectiu# radiacions ionitzants de primera cate- Art.79 Obligacions de les entitats subminis-
goria# tradores#
Captol 2. Activitats en que soriginen agents Art.41 Activitats que han de ser objecte de
contaminants de latmosfera# Art.80 Aiges envasades#
comunicaci# Captol 3. Mines, pous daigua i aqeductes#
Art.7 Operacions productores demanacions TTOL III. CONTAMINACI ACSTICA#
gasoses# Secci 1a. Obligacions dels titulars de mines
Art.8 Operacions productores de partcules i Captol 1. Objecte, mbit i definicions# daigua#
aerosols# Art.42 Objecte i mbit daplicaci# Art.81 Inventari de mines#
Art.9 Activitats que originen producci de Art.43 Definicions# Art.82 Finalitat exclusiva de les mines#
pols# Captol 2. Gesti ambiental del soroll# Art.83 Mines abandonades#
Art.10 Prevencions contra la pols i els gasos Art.44 Integraci del soroll en la gesti Art.84 Reparacions i neteja de les mines#
combustibles# ambiental# Secci 2a. Construccions sobre les mines#
Captol 3. Installacions fixes de combusti# Captol 3. Criteris de qualitat acstica# Art.85 Condicions#
Art.11 Combustibles utilitzables# Art.45 Zonificaci acstica dels ambients Art.86 Requisits de les sollicituds de llicn-
Art.12 Condicions exigibles# exteriors# cies dedificaci#
Captol 4. Conductes devacuaci# Art.46 Qualitat acstica dels ambients inte- Art.87 Responsabilitat#
Art.13 Evacuaci a lexterior dagents con- riors# Art.88 Mines perilloses per a les edificacions#
taminants# Art.47 Qualitat dels ambients interiors pel Secci 3a. Obres de consolidaci de les
Art.14 Criteris constructius de les xemeneies# que fa a les vibracions# mines#
Art.15 Materials i allament de les xemeneies# Captol 4. Soroll ambiental# Art.89 Materials#
Art.16 Velocitat dels fums# Art.48 Vehicles privats# Art.90 Funcions del servei de mines#
Art.17 Relaci focus de fums i conductes# Art.49 Vehicles pblics# Secci 4a. Efectes de les normes sobre mines#
Art.18 Registre per a la presa de mostres# Art.50 Treballs a la via pblica#
Art.19 Alada dels conductes devacuaci# Art.91 Vigilncia#
Art.51 Actes i activitats de lleure a laire lliure#
Art.20 Classificaci de les xemeneies deva- Art.52 Activitats de crrega i descrrega# TTOL V. SANAJAMENT DAIGES RESIDUALS I
cuaci dinstallacions industrials# PLUVIALS#
Art.53 Avisadors acstics (alarmes i sirenes)#
Art.21 Conductes de categoria zero# Art.54 Avions i aeronaus# Captol 1. Objecte, mbit i definicions#
Art.22 Condicions de llanament a lexterior Captol 5. Soroll interior# Art.92 Objecte i mbit daplicaci#
de fums# Art.93 Definicions i conceptes#
Art.23 Condicions dalada de les xemeneies# Art.55 Ambients interiors#
Art.56 Edificaci# Art.94 Obligatorietat del servei#
Art.24 Condicions dalada de xemeneies per
Art.57 Aparells daire condicionat# Captol 2. Condicions dels abocaments#
alteraci de les circumstncies#
Art.25 Valors de la contaminaci de fons# Art.58 Elements mbils, mquines i cano- Art.95 Control de la contaminaci en origen#
nades# Art.96 Abocaments limitats#
Captol 5. Escapament de gasos de vehicles Art.59 Venatge# Art.97 Abocaments prohibits#
i motors de combusti# Art.60 Animals domstics# Art.98 Revisi peridica de limitacions i pro-
Art.26 Condicions dels motors dels vehicles Captol 6. Soroll dactivitats# hibicions#
autombils# Art.99 Reixat de desbast#
Art.61 Funcionament de les activitats#
Art.27 Condicions dels motors fixos# Art.100 Cabals#
Art.62 Estudi dimpacte acstic#
Captol 6. Situaci desfavorable i actuaci# Art.63 Activitats de pblica concurrncia# Art.101 Prohibici de la diluci#
Art.28 Declaraci# Art.64 Activitats industrials i comercials# Art.102 Abocament daiges netes#
Art.29 Mesures a adoptar sobre els emissors# Art.103 Pretractament#
TTOL IV. CAPTACI, DISTRIBUCI I CONSUM
Captol 7. Situacions de protecci especial i DAIGUA POTABLE#
Art.104 Condicions especials#


#
Administraci Local#

Captol 3. Sistemes demergncia o perill# Art.149 Acta dinspecci# Art.188 Taxes#

Art.105 Situacions demergncia# TTOL VI. GESTI DE RESIDUS# Captol 7. Recollida i transport de residus
Art.106 Informe a lAjuntament i a lEntitat Captol 1. Disposicions generals# industrials i de residus especials#
Metropolitana# Secci 1a. Condicions generals i mbit
Art.150 Objecte i mbit#
Art.107 Instruccions en cas demergncia# daplicaci#
Art.151 Objectius#
Art.108 Mesures especials de seguretat# Art.189 Rgim jurdic i mbit daplicaci#
Art.152 Residus municipals#
Captol 4. Utilitzaci de la xarxa de Art.153 Classificaci dels residus municipals# Art.190 Condicions de transport#
clavegueram# Art.154 Fraccions residuals# Art.191 Crrega de residus#
Art.109 Construcci de clavegueram# Art.155 Categories de residus en funci de Art.192 Obligacions#
Art.110 Condicions dels claveguerons# llur procedncia# Secci 2a. Prestaci del servei municipal de
Art.111 Construcci particular de clavegue- Art.156 Residus exclosos del servei municipal recollida i transport de residus
ram# de recollida de residus# industrials i especials#
Art.112 s obligatori de la xarxa# Art.157 Classes de servei municipals de reco- Art.193 Excepcionalitat del servei municipal#
Art.113 Condicions de connexi# llida# Art.194 Tractament previ#
Art.114 Autoritzaci de connexi de nous Captol 2. Servei general de recollida de Art.195 Taxes#
claveguerons transversals i longitu- residus#
dinals# Secci 3a. Recollida i transport de residus
Art.158 Modalitats de recollida general de industrials i especials per part dels
Art.115 Construccions municipals i particu-
residus# particulars#
lars#
Art.159 Obligacions dels usuaris# Art.196 Subjecci a llicncia#
Art.116 Obligaci dadmetre altres aboca-
Art.160 Limitacions relatives a la utilitzaci Art.197 Responsabilitat#
ments#
dels contenidors#
Art.117 Modificacions dels claveguerons# Captol 8. Mesures de prevenci,
Art.161 Altres prohibicions#
Art.118 Condicions per a la connexi dun minimitzaci i reciclatge dels
Art.162 Condicions dels edificis#
claveguer a la xarxa# residus generats per la publicitat
Art.119 Desguassos provisionals# Captol 3. Servei de punts verds o deixalleries# directa a les bsties#
Art.120 Connexions industrials# Art.163 Objecte dels punts verds# Art.198 Objecte de les mesures de publicitat
Art.121 Pericons de registre# Art.164 Usuaris dels punts verds# comercial#
Art.122 Agrupacions dindstries# Art.165 Residus admissibles en els punts Art.199 Titulars de lactivitat de publicitat
Art.123 Entroncaments i obres accessries# verds# comercial#
Art.124 Neteja i reparaci dels desguassos Captol 4. Serveis de recollida sectorial de Art.200 Manera de fer la publicitat comercial#
particulars# residus# Art.201 Identificaci de la publicitat#
Art.125 Obres municipals i facultats de lA- Art.166 Modalitats de recollides sectorials# Art.202 Presentaci de la publicitat#
juntament# Art.167 Recollida de voluminosos# Art.203 Abstenci de distribuir publicitat#
Captol 5. Autoritzacions dabocaments# Art.168 Recollida danimals morts# Art.204 Reciclatge del material publicitari#
Art.126 Autoritzaci metropolitana# Art.169 Recollida de vehicles# TTOL VII. TINENA DANIMALS#
Art.127 Requisit previ de lautoritzaci metro- Captol 5. Rgim horari dels serveis de Captol 1. Disposicions generals#
politana# recollida general i sectorial# Art.205 Els animals com a element del medi
Art.128 Documentaci de la sollicitud# Art.170 Disposicions generals# ambient digne de protecci i com a
Captol 6. Installaci de xarxes de Art.171 Horaris dels serveis# agents potencialment contaminants#
comunicacions per fibra ptica al Captol 6. Gesti de runes# Art.206 Llicncia municipal dobertura des-
clavegueram# tabliments#
Secci 1a. Disposicions generals#
Art.129 Autoritzacio municipal i tipologia Captol 2. Situacions de tinena danimals#
general de les installacions# Art.172 mbit daplicaci#
Art.173 Definicions# Art.207 Animals domstics#
Art.130 Caracterstiques generals dels mate-
Art.174 Fins de la intervenci municipal en Art.208 Animals salvatges#
rials#
la gesti de les runes# Art.209 Criana domstica#
Art.131 Installaci en zones crtiques#
Art.175 Recollida de runa a la via pblica# Art.210 Obligacions dels propietaris dani-
Art.132 Rases#
Art.176 Condicions# mals#
Art.133 Tubs protectors#
Secci 2a. Recollida de runa per mitj de Art.211 Prohibici de bovins i danimals per
Art.134 Pericons#
contenidors i de sacs de runes# al consum#
Art.135 Traa dels tubs#
Art.212 Trasllat danimals#
Art.136 Caracterstiques de les connexions# Art.177 Subjecci a llicncia# Art.213 Prohibici dabandonament#
Art.137 Prova destanquetat# Art.178 Identificaci dels contenidors i dels Art.214 Animals perillosos#
Art.138 Installaci dels tubs# sacs#
Art.139 Plnols# Art.179 Installaci i retirada dels contenidors# Captol 3. Normes especfiques per a gosos
Art.180 Classes de contenidor en funci del i gats#
Captol 7. Afeccions daltres obres al
clavegueram# carrer# Art.215 Aplicaci i obligacions dels propie-
Art.181 Situaci dels contenidors i dels sacs taris de gossos i gats#
Art.140 Perms de salvaguarda del clavegue-
de runes# Art.216 Previsions sobre la perillositat i la-
ram#
Art.182 Retirada de contenidors# gressivitat de determinades races de
Art.141 Garantia#
Secci 3a. Lliurament de runa als serveis gossos#
Art.142 Replanteig de les obres#
Art.143 Devoluci de la garantia# municipals# Captol 4. Presncia danimals domstics i
Art.183 Lliurament als serveis municipals# urbans a la via pblica#
Captol 8. Inspecci i control#
Secci 4a. Transport de terra i runa# Art.217 Condicions dels gossos a la via pbli-
Art.144 Diposicions generals# ca#
Art.145 Prctica de les inspeccions# Art.184 Rgim jurdic daplicaci# Art.218 Gossos i gats vagabunds#
Art.146 Comprovacions# Art.185 Condicions del transport# Art.219 Trasllat danimals en transport pblic#
Art.147 Informaci# Art.186 Neteja de la via pblica# Art.220 Prohibicions relatives a gossos, gats
Art.148 Pressa de mostres# Art.187 Registre de transportistes# i altres animals#

#
Administraci Local#

Captol 5. Establiments zoolgics# Art.249 Revisi de llicncies# creixement sostenible i no inflacionista que
Art.221 Requisits per a lautoritzaci# Art.250 Verificaci dofici de les activitats# respecti el medi ambient. Aquesta concepci
Art.251 Verificaci per denncia# globalitzadora sestn als Estats membres i, en
TTOL VIII. ZONES NATURALS I ESPAIS VERDS#
Captol 7. Mesures dexecuci forosa# definitiva, a tots els poders pblics de lEstat
Captol 1. Disposicions generals i defensa i espanyol, ens locals inclosos, subjectes com
conservaci del patrimoni verd Art.252 Suspensi de lactivitat i execuci#
estan al mandat constitucional de vetllar per
pblic# Art.253 Tancament i precintatge#
la utilitzaci racional de tots els recursos natu-
Art.222 Objectius i mbit daplicaci# Art.254 Naturalesa de les mesures dexecuci
rals, a fi de protegir i millorar la qualitat de
Art.223 Obres en les vies i espais pblics# forosa#
vida i defensar i restaurar el medi ambient.#
Art.224 Obres en edificis particulars# TTOL X. INFRACCIONS I SANCIONS# Per per aix mateix, el concepte de medi
Art.225 Rgim dels animals en els espais Captol 1. Disposicions generals# ambient t un carcter transversal, com ho
pblics# Art.255 Disposici general sobre infraccions# demostra el considerable nombre dOrdenan-
Art.226 Gratutat de laccs a les zones natu- Art.256 Disposici general sobre competn- ces municipals de contingut ambiental o vin-
rals i els espais verds pblics# cies# culades a la protecci del medi. Larticle 103
Art.227 rgans i organismes competents# Art.257 Restauraci# de la Carta Municipal de Barcelona, aprovada
Art.228 Prohibicions generals# Art.258 Tipificaci general de les infraccions# per la Llei 22/1998, de 30 de desembre, tracta
Captol 2. s dels parcs i dels jardins pblics# Captol 2. Tipificaci especfica dinfraccions# de les rees dactuaci de lAjuntament en
Art.229 Limitacions en ls natural de les matria de medi ambient, salut pblica, con-
Art.259 Protecci de latmosfera# sum i sanitat, rees que bviament han de
zones verdes pbliques# Art.260 Radiacions trmiques#
Art.230 Llicncia municipal per a realitzar servir de referncia a lhora daplegar les mat-
Art.261 Contaminaci trmica i radiacions ries que aquesta Ordenana ha de regular i,
activitats comercials o industrials en ionitzants#
les zones verdes pbliques# en conseqncia, les Ordenances que shi han
Art.262 Sorolls i vibracions# de refondre.#
Captol 3. Parcs forestals# Art.263 Aiges residuals#
Art.264 Gesti de residus# 2. Ttols competencials#
Art.231 Concepte#
Art.232 Obligacions dels propietaris# Art.265 Tinena danimals# El ttol competencial general es troba, com
Art.233 Prohibicions# Art.266 Zones naturals i espais verds# s ben sabut, a la Llei 7/1985, de 2 dabril,
Captol 3. Sancions# reguladora de les Bases del Rgim Local -ar-
Captol 4. Plantacions i espais verds privats# ticles 25.2.f) i 26.1.d) i 28) sota la mateixa
Art.234 Obligacions dels propietaris# Art.267 Rgim general de sancions# denominaci de protecci del medi ambient,
Art.235 Intervenci municipal en cas din- Art.268 Sancions en matria de protecci de a banda daltres ttols ms especfics com el
compliment# latmosfera# de protecci de la salubritat pblica -article
Art.236 Collaboraci de lAjuntament# Art.269 Sancions en matria de gesti de 25.2.h) -, subministrament daigua, servei de
TTOL IX. MESURES DINTERVENCI I CONTROL# residus# neteja, recollida i tractament de residus, cla-
Art.270 Sancions en matria de tinena da- vegueram i tractament daiges residuals -ar-
Captol 1. Disposicions generals# nimals# ticles 25.2.I, i 26.1.a)
-. Daltra banda, cal tenir
Art.237 Competncia, objecte i mbit# Art.271 Sancions en matria de prevenci en en compte que serveis com labastament dai-
Captol 2. Activitats sotmeses a autoritzaci lexercici dactivitats# gua potable, el sanejament de les aiges resi-
ambiental# Art.272 Sancions per danys i la seva possible duals i el tractament dels residus sn serveis
Art.238 Certificaci de compatibilitat urba- substituci per treballs en benefici de declarats essencials i reservats als ens locals
nstica# la comunitat# per larticle 86.3 LBRL, en desplegament de
Art.239 Intervenci municipal en el procedi- Art.273 Sancions de suspensi i clausura larticle 128.2 de la Constituci espanyola, tot
ment datorgament de lautoritzaci destabliments o activitats i decoms i que seu abast supramunicipal fa que part
ambiental# de bns i danimals# daquests serveis siguin prestats dacord amb
Art.274 Multes coercitives# les previsions de la Llei 7/1987, de 4 dabril,
Captol 3. Activitats sotmeses a llicncia Art.275 Graduaci de les sancions#
ambiental# sobre actuacions pbliques a la conurbaci
Art.276 Procediment sancionador# de Barcelona.#
Art.240 La certificaci de compatibilitat urba- DISPOSICI ADDICIONAL#
nstica# La legislaci sectorial que cal tenir en
DISPOSICIONS TRANSITRIES# compte est constituda per:#
Art.241 Procediment datorgament de la lli- DISPOSICI DEROGATRIA#
cncia ambiental#
La Llei 22/1983, de 1 de novembre, de
DISPOSICI FINAL# protecci de lambient atmosfric, modificada
Captol 4. Activitats de lAnnex II de la Llei per la Llei 6/1996, de 18 de juny, i el seu
ANNEX I i II sobre protecci de latmosfera#
3/1998 sotmeses a llicncia ANNEX III sobre contaminaci acstica# Reglament de 23 de desembre de 1987.#
municipal#
La Llei 14/1986, General de Sanitat, de
ORDENANA GENERAL DEL MEDI
Art.242 Activitats sotmeses a llicncia muni- 25 dabril, i la Llei autonmica 15/1990, dor-
AMBIENT URB DE BARCELONA#
cipal dobertura destabliment# denaci sanitria de 9 de juliol.#
Art.243 Llicncia municipal dobertura i lli- EXPOSICI DE MOTIUS #
La Llei 3/1988, de 4 de mar, de pro-
cncia urbanstica# 1. Introducci# tecci dels animals.#
Art.244 Procediment datorgament de la lli- El medi ambient s una matria transversal
El Decret Legislatiu 1/1990 de les dis-
cncia municipal dobertura# que travessa els diferents sectors de lactivitat posicions urbanstiques vigents a Catalunya i
Captol 5. Activitats no classificades o administrativa. s per aix que en lincs final els Reglaments de Planejament, Gesti i Dis-
inncues# del primer pargraf de larticle 130 R.2 del ciplina Urbanstiques.#
Art.245 Obligaci general del titular de lac- Tractat de la Uni Europea sestipula que les
Llei 6/1993, de 15 de juliol, de residus
tivitat# exigncies de la protecci del medi ambient de Catalunya.#
Art.246 Rgim de comunicaci prvia# shan dintegrar en la definici i en la rea- Llei 11/1997, de 24 dabril, denvasos i resi-
Art.247 Procediment de la comunicaci pr- litzaci de les altres poltiques de la Comu- dus denvasos.#
via# nitat. El carcter transversal de la poltica
Llei 10/1998, de 21 dabril, de residus
Art.248 Suspensi de lactivitat# ambiental sexplica pel fet que, en el mateix (estatal).#
article 2 del Tractat, en el que es fixen els
Llei 3/1998, de 27 de febrer, de control
Captol 6. Control de les activitats amb
fins de la Comunitat Europea, hi figura el del integral de lAdministraci ambiental.#
incidncia mediambiental#


#
Administraci Local#

Disposicions reglamentries diverses que caci i lhabitatge fa inevitable que calgui del Rgim Local de 2 dabril de 1985, en els
citen en el text de lOrdenana.# abordar la qesti energtica en una Orde- articles 63, 64 i 68 de la Llei 8/1987 municipal
Finalment, cal tenir en compte que tant la nana dEdificaci. En aquest punt, cal tenir i de rgim local catalana de 1987, en les dis-
legislaci de carcter general com la sectorial esguard que en lactualitat ledificaci est posicions sectorials vigents sobre cadascuna
shan vist alterades, quant a la seva aplicaci regulada per una Ordenana Metropolitana, de les matries que sn objecte de la present
a la ciutat, per la Llei 22/1998, de 30 de per b que tant per a Barcelona com per a Ordenana, i en particular les atribudes a
desembre, de la Carta municipal de Barcelona.# altres Municipis subjectes al Pla General aquest Ajuntament per la Llei 22/1998, de 30
3. Delimitaci de la refosa# Metropolit shan aprovat modificacions espe- de desembre, de la Carta Municipal de Bar-
3.1. Quatre sn els mbits que, junts o cfiques. En el futur, lordenaci municipal de celona.#
separats, han servit per a sistematitzar les ledificaci haur de ser abordada en el marc Article 2#
Ordenances amb continguts mediambientals de les competncies que la Carta Municipal Finalitats de la poltica municipal en matria
a lhora de fer la present refosa:# atorga a lAjuntament, tenint en compte lin- de protecci del medi#
a) Els elements naturals que estan neces- ters com amb les ciutats adjacents al qual
1. Amb el comproms de ciutat sostenible
sitats despecial protecci (aigua i atmosfera).# es refereix larticle 2.1 de la Carta.#
i en mbit de les seves competncies, la pol-
b) Els agents contaminants (radiacions, 3.4. Sha seguit el criteri daplegar les
tica ambiental de lAjuntament t els fins
sorolls, residus i aiges residuals).# infraccions i sancions en lltim Ttol de lOr-
segents:#
c) Els animals.# denana, si b separant les infraccions de les
a) Formular i mantenir poltiques adrea-
d) Els espais verds.# normes de lOrdenana prpiament dita, amb
des a la preservaci, la protecci, la restau-
3.2. Junt amb aquests mbits materials, shi cobertura a la LBRL i TRRL, i les infraccions
raci i la millora de la qualitat del medi
ha incls ladequaci al nou rgim dinter- de les disposicions legals sectorials, sense per-
ambient urb i natural.#
venci integral de lAdministraci ambiental, judici que aquestes siguin, a lensems, com-
b) La protecci de la salut de les persones.#
regulat per la Llei 3/1998, de 27 de febrer, pletades per lOrdenana.#
c) La utilitzaci prudent i racional dels
que a Catalunya substitueix la legislaci en Les infraccions daquesta Ordenana shan
recursos naturals que permeti un desenvolu-
matria dactivitats classificades. En aquesta diferenciat per matries i intensitat de la infrac-
pament sostenible i ls efica i eficient de
Llei, amb la qual es pretenen incorporar al ci (lleus, greus i molt greus). Shan procurat
lenergia.#
nostre ordenament les prescripcions de la recollir i adaptar les infraccions de les Orde-
d) La cooperaci i la solidaritat internacio-
Directriu 96/61/CE, relativa a la prevenci i nances que es refonen.#
nal amb altres ciutats i regions dEuropa i del
al control integrats de la contaminaci, shi Les infraccions de normes de rang superior
mn.#
introdueix un rgim dautoritzaci ambiental shan sistematitzat tamb per matries i dins
2. En particular, la poltica municipal sa-
diferent de lAdministraci de la Generalitat de cadascuna sha establert la classificaci
drear a assegurar:#
i de lAjuntament, de llicncia ambiental legal, fins i tot en els casos que la legislaci
a) La bona qualitat de laigua i de laire.#
municipal, de llicncia municipal dobertura de cobertura no lhagus adoptat.#
b) La bona qualitat acstica, dacord amb
destabliment, o de simple comunicaci pr- Respecte de les sancions de les infraccions
les recomanacions internacionals.#
via, segons les caracterstiques de lactivitat.# de les normes de lOrdenana shan mantingut
c) La bona qualitat de lespai urb.#
Ara b, larticle 71 de la Carta Municipal els mateixos lmits dels altres blocs refosos,
d) El manteniment i la promoci de la salut
de Barcelona atribueix competncia a lAjun- i respecte de les sancions de les normes dal-
pblica.#
tament en lautoritzaci de tota mena dac- tres disposicions shan mantingut els lmits
e) Ladequada gesti dels residus amb les
tivitats, preveient tamb la possibilitat que la ms alts que les lleis permeten.#
accions de minimitzaci, prevenci, reutilit-
Generalitat delegui els trmits de qualificaci 4. Ordenances objecte de la refosa# zaci, recollida segregada, tractament i apro-
i informe que li pertoquin. Daltra banda i pel Dins daquesta sistemtica, shi aplega, per fitament de la matria orgnica, recollida
que fa al rgim jurdic i al procediment, lar- tant, el material normatiu de les ordenances selectiva, reciclatge i valoritzaci, i disposici
ticle 6 de la Carta faculta lAjuntament per vigents segents:# del rebuig dacord amb les prescripcions
al desplegament reglamentari en lmbit de
Ordenana de protecci de latmosfera.# daplicaci.#
les activitats. Per tot aix, que, en aquesta
Ordenana sobre el control de la con- f) La protecci dels animals i de la seva
Ordenana es procedeix a una adequaci de taminaci per agents fsics.# convivncia amb les persones.#
la Llei dintervenci integral de lAdministra-
Ordenana sobre control de la polluci 3. Als efectes daquesta Ordenana sen-
ci ambiental al rgim especial de Barcelona, de les aiges.# tenen per elements del medi ambient urb el
regulant latorgament de dues autoritzacions
Ordenana sobre mines, pous daigua i sl, latmosfera, laire, el silenci, laigua, la
en un mateix procediment i preveient la pos- aqeductes.# fauna domstica i els residus.#
sibilitat dun conveni al respecte entre la
Ordenana sobre tinena danimals.# 4. La poltica municipal es basar en els
Generalitat i lAjuntament.#
Ordenana de la neteja (ttols IV a VII, principis de cautela i dacci preventiva, de
Directament relacionades amb aquesta sobre residus).# correcci dels atemptats al medi ambient pre-
darrera qesti, les Ordenances Industrials no
Ordenana sobre zones naturals i espais ferentment en la seva font, i de qui contamina
sn tanmateix objecte de refosa. El seu con- verds.# paga.#
tingut particularment especialitzat duna ban- Aquestes set Ordenances han estat objecte 5. Les mesures de protecci del medi
da, i el fet que el desplegament reglamentari dun estudi detallat i les seves normes han ambient sestableixen sobre els agents con-
de la Llei 3/1998 s encara pendent o de molt estat harmonitzades i actualitzades dacord taminants dels elements del medi ambient
recent aprovaci, aconsellen agrupar aquestes amb els ordenaments comunitari, estatal i urb, tals com els residus produts: la pols,
Ordenances en una futura refosa que, a lem- autonmic vigents.# gasos, fums, olors, radiacions, sorolls i vibra-
para de lesmentat article 6 de la Carta, incor- TTOL PRELIMINAR # cions emesos i les dactuacions pbliques o
poraria un desplegament del procediment DISPOSICIONS GENERALS # privades que malmetin el paisatge urb.#
concordant amb el desplegament reglamentari Article 1# Article 3#
de lAdministraci de la Generalitat.# Objecte i mbit daplicaci# El medi ambient urb com a dret collectiu#
3.3. s palesa labsncia dun mbit de
gran transcendncia en una poltica ambiental s objecte daquesta Ordenana la protec- 1. Els vens tenen dret al manteniment i
que vulgui seguir el principi de la sostenibi- ci dels elements del medi ambient urb, dins a la millora dels nivells de medi ambient i
litat, com s de lenergia i lestalvi energtic. de la competncia local i els serveis atributs de qualitat de vida exigibles dacord amb lor-
Ara b, lestreta i indestriable vinculaci que als Ajuntaments en els articles 25, 26, 28 i denament vigent i daquesta Ordenana.#
la poltica energtica urbana t amb ledifi- 86.3 de la Llei 7/1985 reguladora de les Bases 2. Els vens tenen el dret a la informaci
ambiental, en els termes que estableix la legis-

#
Administraci Local#

laci sectorial daplicaci i, en particular, lar- Captol 2# Article 10#

ticle 42.1 de la Carta Municipal de Barcelona.# ACTIVITATS EN QU SORIGINEN AGENTS Prevencions contra la pols i els gasos
3. Al mateix temps, tots els vens tenen el CONTAMINANTS DE LATMOSFERA # combustibles#
deure de complir les normes contingudes en Article 7# 1. En totes les installacions regulades en
aquesta Ordenana i de denunciar els incom- Operacions productores demanacions aquesta Ordenana ser exigible que els gasos
pliments que presencin o dels quals tinguin gasoses# evacuats lliurement a latmosfera no puguin
un coneixement cert.# 1. Les operacions susceptibles de despren- originar dipsits apreciables de pols sobre
4. LAjuntament ha datendre les reclama- dre bafs o emanacions molestes o pudents parets o terres.#
cions, denncies o suggeriments dels ciuta- hauran de fer -se en locals condicionats per 2. Els aparells de trituraci, polvoritzaci
dans, i exercir les accions que en cada cas tal que no passin a lexterior. Quan aquesta o qualsevol dispositiu que pugui produir pols,
escaiguin.# mesura sigui insuficient, hauran destar com- bafs, etc., han destar provets de dispositius
5. LAdministraci municipal podr exigir pletament tancats, i amb evacuaci daire a de recollida que impedeixin que puguin dis-
en tot moment el compliment immediat da- lexterior a travs duna xemeneia de les carac- persar -se en lambient, i no podran ser eva-
questa Ordenana i obligar el causant dun terstiques indicades a les de segona categoria.# cuats a latmosfera sense depuraci prvia als
deteriorament del medi ambient urb a la 2. Quan les operacions esmentades origi- lmits que fixa aquesta Ordenana.#
reparaci de lafecci causada, sense perjudici nin emanacions irritants o txiques, o de qual- 3. Quan es tracti de pols o gasos combus-
de la sanci que correspongui.# sevol agent nociu per a la salut, shauran de tibles, hauran dadoptar -se les precaucions
6. LAjuntament podr procedir a lexecu- fer en un local completament tancat, amb necessries per a impedir la possible propa-
ci subsidiria a la reparaci dels deteriora- depressi, a fi devitar la sortida dels gasos gaci del foc a travs seu. En qualsevol cas,
ments del medi ambient urb causats per lin- o productes. La seva evacuaci a lexterior la concentraci de lemissi ser inferior al
compliment daquesta Ordenana. En aquest sefectuar per mitj duna xemeneia de les rang dinflamabilitat del producte.#
cas, simputar a les persones que hagin causat caracterstiques indicades per a les de tercera Captol 3#
els deterioraments el cost de la reparaci per categoria, i amb una depuraci prvia que INSTALLACIONS FIXES DE COMBUSTI #
via administrativa, sense perjudici de les san- garanteixi que la concentraci en el registre Article 11#
cions que en cada cas corresponguin i de les de preses de mostres sigui inferior als nivells Combustibles utilitzables#
accions penals i civils que fossin procedents.# especfics regulats en la normativa daplicaci.#
7. En el cas que sobre un mateix parmetre, 1. Podran utilitzar-se carbons vegetals, coc
per per conceptes diferents, es fixin distints Article 8# i carbons de la qualitat nmero 1 per a cale-
valors o nivells mxims de contaminaci, Operacions productores de partcules i facci i usos domstics definits en lAnnex IX
sexigir laplicaci del ms restrictiu.# aerosols# del Decret 2204/1975, de 23 dagost, o norma
1. Els fums o gasos evacuats a lexterior que el substitueixi, sense dispositiu efectiu de
Article 4# depuraci de fums, en focus fixos de com-
Remissi normativa a lOrdenana General de no podran tenir ms de 0,15 gr de pols per
metre cbic en condicions normals. Qualsevol busti de consum inferior a 20 kg/h.#
Vies i Espais Pblics# 2. En els focus fixos on no shagi fet un
que sigui la importncia de la installaci, la
La protecci del sl, i, en concret, la pro- quantitat de pols emesa no haur de passar estudi particular de la combusti i dels dis-
tecci de la via pblica, les zones verdes i de 100 kg/h. De les dues limitacions establer- positius necessaris per assegurar que la com-
els altres espais pblics sn regulats a lOr- tes, regir en tots els casos la ms restrictiva, posici dels fums es trobi dins els lmits fixats
denana general de vies i espais pblics a la sense perjudici del que estableixi la legislaci per aquesta Ordenana, els combustibles uti-
qual la present es remet per exigncies de- vigent.# litzables hauran dajustar -se a all que es pre-
conomia normativa.# 2. En cas que els productes en suspensi veu en el Decret esmentat i la seva utilitzaci
Article 5# siguin nocius, txics o irritants, el conducte ser regulada en la forma que sespecifica en
Abast# devacuaci haur de tenir la caracterstica aquesta Ordenana.#
La present Ordenana regula els drets i deu- assenyalada per a la xemeneia de tercera Article 12#
res dels vens i habitants de Barcelona en rela- categoria.# Condicions exigibles#
ci a la protecci de latmosfera, el control Article 9# 1. Els focus fixos de combusti i les ins-
de la contaminaci per agents fsics, ls de Activitats que originen producci de pols# tallacions en les quals sefectu la combusti
mines, pous daigua i aqeductes, el control 1. Els locals on es desenvolupin activitats hauran de reunir les caracterstiques tcniques
de la polluci i del consum daiges, la eva- subjectes a producci o despreniment de pols precises per a obtenir una combusti completa
cuaci de les aiges residuals, la tinena da- hauran de mantenir -se en condicions de cons- dacord amb la classe de combustible que
nimals, i la recollida, el reciclatge, el transport, tant i perfecta neteja, i sescombraran amb la sutilitzi.#
la valoritzaci i la disposici final dels residus necessria freqncia les parts exposades a 2. Les mesures preses amb aquesta finalitat
municipals.# la deposici de pols, amb prvia humidificaci han de ser suficients perqu durant la marxa
TTOL I # amb aigua, o escampada de serradures o subs- normal dels focus fixos de combusti els
PROTECCI DE LATMOSFERA # tncies higroscpiques tals com clorur clcic. nivells demissi dels contaminants estiguin
Sels dotar dun dispositiu de captaci de pols dins els lmits fixats en lAnnex IV del Decret
Captol 1#
que no podr ser evacuat a latmosfera sense 833/1975, de 6 de febrer, o de la norma que
DISPOSICIONS GENERALS #
una depuraci prvia per a reduir el contingut el substitueixi.#
Article 6# 3. Pel que fa a lopacitat dels fums, haur
Objectiu# de matria en suspensi dins els lmits assen-
yalats per aquesta Ordenana.# de ser en tot cas igual o inferior al nmero
Aquest ttol regula les condicions que han 2. En les obres denderrocament i en totes 1 de lescala de Ringelmann i podr arribar
de reunir els focus emissors (installacions fixes aquelles activitats que originin producci de al nmero 2 en els perodes dencesa i crrega,
o mbils, establiments i activitats susceptibles pols, es prendran les precaucions necessries la duraci dels quals ser inferior a 10 minuts
de produir agents contaminants de laire i lat- per tal de reduir la dispersi al mnim possible. i separats per un interval superior a una hora
mosfera) en aquest terme municipal, qualsevol En tot cas, lempresa responsable de lenderroc amb excepci de les emissions en les zones
que sigui lndole i la titularitat pblica o pri- haur de garantir que no es dispersin a lat- industrials (22a), en les quals seran daplicaci
vada, per reduir els nivells demissi conta- mosfera productes o materials perillosos o els lmits assenyalats en lAnnex IV del Decret
minants a latmosfera, de forma que siguin nocius, com lamiant i altres dacord amb la abans esmentat.#
compatibles amb la protecci de la salut de reglamentaci tcnica que sigui daplicaci en 4. Les cambres de calderes per a calefac-
les persones i la preservaci de la qualitat cada moment.# ci, aigua sanitria, cuines i altres anlogues
ambiental de la ciutat.# sajustaran a les normes tcniques daplicaci.#


#
Administraci Local#

Captol 4# 3. En cap cas no es podran evacuar per ceptuen les installacions mbils de refrige-
CONDUCTES DEVACUACI # un nic conducte focus fixos de combusti raci de potncia inferior a 10.000 Kilo -fri-
Article 13# provets de tir forat.# gories/hora, sempre que la temperatura del
Evacuaci al exterior dagents contaminants# Article 18# flux daire que incideixi en obertures alienes
1. Els fums, bafs, vapors i altres efluents Registre per a la presa de mostres# no sigui perceptiblement diferent de la de
contaminants, qualsevol que en sigui lorigen, Per a les activitats industrials, el conducte lentorn.#
hauran devacuar -se a lexterior mitjanant de sortida de fums o gasos haur destar pro- Article 23#
conductes o xemeneies, en les condicions i vet dun registre per a la presa de mostres, Condicions dalada de les xemeneies#
amb les caracterstiques prescrites en aquesta realitzat dacord amb el que es disposa en 1. Les condicions dalada de les diferents
Ordenana.# lAnnex III de lOrdre del Ministeri dIndstria categories de xemeneies definides en larticle
2. En cap cas no podran vessar -se al cla- de 18 doctubre de 1976 o norma que la 20 daquesta Ordenana sn les segents:#
vegueram gasos, fums o bafs.# substitueixi.# Categoria zero. Les xemeneies tindran una
Article 14# Article 19# alada superior en 1 metre a tota edificaci
Criteris constructius de xemeneies# Alada dels conductes devacuaci# situada dins un cercle de radi 10 m i amb
Les xemeneies dinstallacions domstiques Per determinar lalada dels conductes de- centre a la xemeneia.#
i de calefacci o producci daigua calenta vacuaci de les installacions industrials o de Categoria 1a. Les xemeneies tindran una
sanitria centralitzada en edificis dhabitatges calefacci o producci daigua calenta sani- alada superior en 2 metres a tota edificaci
i residncies collectives o comercials hauran tria de tipus collectiu satendr all que dis- situada dins un cercle de radi 20 m i amb
de subjectar -se als criteris constructius con- posa lAnnex I de lOrdre del Ministeri dIn- centre a la xemeneia.#
tinguts en el Reglamento de instalaciones tr- dstria de 18 doctubre de 1976, o norma que Categoria 2a. Les xemeneies excediran en
micas en los edificios i llurs Instrucciones la substitueixi, i safegir a lalada resultant 3 metres tota edificaci situada dins un cercle
tcnicas complementarias.# de laplicaci de lAnnex esmentat una alada de radi 40 m i amb centre a la xemeneia.#
addicional dacord amb la situaci del con- Categoria 3a. Les xemeneies excediran en
Article 15# 5 metres tota edificaci situada dins un cercle
Materials i allament de les xemeneies# ducte respecte a edificacions, segons el que
es disposa en lAnnex I daquesta Ordenana. de radi 80 m i amb centre a la xemeneia.#
1. Les xemeneies i els corresponents con- 2. En cas que hi hagi ms duna xemeneia
ductes duni hauran de construir -se amb En qualsevol cas, lalada complir, indepen-
dentment de la potncia calorfica, els mnims dins de cadascun dels cercles descrits en la-
materials inerts resistents a la corrosi dels pro- partat anterior, a efectes daquesta classifica-
ductes a evacuar, en cas que aquests puguin que per a les installacions de combusti infe-
rior a 20.000 Kcal/h (83.740 KJ) i les installaci regiran els mnims que sassenyalen per
trobar-se a una temperatura diversa de lam- a la categoria immediata superior per a cadas-
biental, se separaran de qualsevol construcci cions domstiques sassenyalen en larticle
segent.# cuna de les xemeneies, amb excepci de les
o local ali a lusuari un mnim de 5 cm sense de categoria zero. En el cas que una de les
que hi puguin tenir contacte fsic, tret que ses- Article 20# xemeneies sigui de 3a categoria, aquesta hau-
tableixi un calorfug o allament adequat, de Classificaci de les xemeneies devacuaci r dexcedir en 7 m tota edificaci situada
manera que durant la utilitzaci no es pro- dinstallacions industrials inferiors a 20.000 a una distncia inferior o igual a 100 m. Quan
dueixin increments de temperatura en para- Kcal/h i installacions domstiques# nhi hagi ms duna que sigui de 3a categoria,
ments de locals aliens.# Per a installacions industrials de combusti hauran dexcedir en 10 m tota edificaci situa-
2. El calorfug esmentat en el pargraf ante- inferior a 20.000 Kcal/h (83.470 KJ) i les ins- da a una distncia inferior o igual a 150 m.#
rior ha de ser descrit amb detall, en la memria tallacions domstiques, les xemeneies deva- Article 24#
i plnols, i justificar
-se analticament quant a cuaci es classifiquen en les quatre categories Condicions dalada de xemeneies per
la seva eficcia en les sollicituds de llicncia segents:# alteraci de les circumstncies#
de construcci o utilitzaci dels elements Categoria zero. Xemeneies de focus fixos
esmentats.# de combusti que consumeixen nicament 1. Quan a conseqncia de ledificaci
combustibles gasosos.# dun immoble ve dalada no superior a la
Article 16#
Categoria 1a. Xemeneies de focus fixos de mxima prevista en les Normes Urbanstiques
Velocitat dels fums#
combusti que consumeixen combustibles en del Pla General Metropolit, una xemeneia
Les xemeneies hauran dassegurar un tir industrial o conducte deixi de complir els
perfecte, amb una velocitat adequada dels els quals el contingut de sofre s igual o infe-
rior a l1 per 100.# requisits dalada establerts en els articles
fums per evitar la sortida de flames, espurnes anteriors, amb crrec a la indemnitzaci que
de ignici, cendres, sutge o partcules, en Categoria 2a. Xemeneies de focus fixos de
combusti que utilitzen combustibles en els li ha de satisfer el titular de ledificaci vena,
valors superiors als permesos.# el propietari o usuari haur de realitzar lobra
quals el contingut de sofre s igual o inferior
Article 17# al 2,5 per 100.# oportuna per tal que la xemeneia tingui lal-
Relaci focus de fums i conductes# Categoria 3a. Xemeneies de focus fixos de ada que correspon a la nova situaci.#
1. En general ha dinstallar -se un conducte combusti que consumeixen combustibles en 2. Quan una xemeneia o conducte tingui
de fums per focus, excepte quan el conducte els quals el contingut de sofre s superior al lalada reglamentria respecte a la mxima
com a diversos focus ja estigui adequada- 2,5 per 100.# permissible per a ledificaci dimmobles
ment projectat per a aix, o en cas que es segons les Normes Urbanstiques del Pla
Article 21#
tracti de focus de combusti de productes General Metropolit, per resulti insuficient
Conductes de categoria zero#
gasosos.# respecte a algun edifici de carcter singular
2. Aix mateix, hom pot utilitzar un nic Es consideren de categoria zero els con- o lalada del qual sigui conseqncia duna
conducte per a diversos focus fixos de com- ductes devacuaci dinstallacions de reno- compensaci de volums, el propietari no esta-
busti de calefacci central o de producci vaci de laire, installacions de condiciona- r obligat a fer cap mena dobra, per s a
daigua calenta sanitria, sempre que utilitzin ment o qualsevol altres que no emetin con- permetre que es faci, a crrec del titular de
el mateix combustible, que el grup de gene- taminants.# ledifici respecte al qual la seva alada resulti
radors estigui situat en un mateix edifici i que Article 22# deficitria.#
assegurin un mateix servei. En aquest supsit Condicions de llanament al exterior de fums# 3. En les xemeneies o conductes lalada
sha de justificar, amb criteris tcnics, que el No es podran llanar a lexterior fums, bafs, dels quals sigui superior a 10 m a la dels edi-
disseny de la installaci permet un correcte gasos, vapors o aire amb substncies en sus- ficis propers en un radi de 50 m, el propietari
funcionament encara que algun o alguns dels pensi o a temperatura diferent de lambient haur de disposar la installaci del corres-
focus fixos de combusti estiguin parats.# per les faanes i patis de tot tipus. Se nex- ponent parallamps en aquelles xemeneies o

#
Administraci Local#

conductes.# b) Laplicaci dun pla de transport i cir- 1. Les installacions de combusti hauran
Article 25# culaci, incloent-hi la prohibici de circulaci de revisar-se i netejar-se com a mnim un cop
Valors de la contaminaci de fons# de vehicles privats, si fos necessari.# lany, i el titular haur daportar als Serveis
Els valors de la contaminaci de fons que c) La reducci demissions procedents tcnics municipals competents, el certificat
hauran daplicar -se en el clcul de la frmula dinstallacions de combusti i processos lliurat per un installador autoritzat o per un
de lAnnex II de lOrdre del Ministeri dIn- industrials.# facultatiu competent dels serveis de mante-
3. En cas de declaraci de situaci dac- niment de lempresa.#
dstria de 18 doctubre de 1976, o de la norma
tuaci, lAlcaldia ordenar prendre totes o 2. En el certificat esmentat haur de constar
que la substitueixi, seran els aprovats per
algunes de les mesures que sassenyalen en explcitament que sha efectuat la neteja de
Decret de lAlcaldia dacord amb la normativa
el Pla dactuacions per a situacions excepcio- les partcules adherides a les parets del con-
daplicaci, i publicats pels corresponents ser-
nals dalta contaminaci atmosfrica.# ducte devacuaci i de la caldera i que shan
veis competents de lAjuntament, durant el
4. Un cop hagin cessat les condicions de efectuat un reglatge del cremador i una com-
darrer any, i per a la zona de referncia.#
fet que hagin motivat la declaraci de situaci provaci dels sistemes de depuraci, i aix
Captol 5# desfavorable i dactuaci, lAlcaldia ho comu- mateix hi haur de constar la data en qu shan
ESCAPAMENT DE GASOS DE VEHICLES I MOTORS DE nicar als interessats pels mateixos mitjans que dut a terme els treballs descrits.#
COMBUSTI # hagin estat emprats en notificar -los la ini- 3. Aix mateix, les installacions de proces-
Article 26# ciaci.# sos han de ser revisades com a mnim un cop
Condicions dels motors dels vehicles Captol 7# cada dos anys. Daquestes revisions peridi-
autombils# SITUACIONS DE PROTECCI ESPECIAL I DATENCI ques se nha daportar als Serveis tcnics muni-
Els vehicles autombils de motor de com- ESPECIAL # cipals un certificat lliurat per linstallador
busti que circulin dins els lmits del terme Article 30# autoritzat o per un facultatiu competent de
municipal de Barcelona hauran de complir les Carcter supletori de les normes del Captol lempresa.#
condicions establertes en la normativa dapli- anterior# Article 35#
caci en matria demissions gasoses i sorolls.# Inspeccions#
1. Les disposicions dels articles precedents
Article 27# noms seran aplicables quan no sassoleixin 1. Quan els Serveis tcnics municipals
Condicions dels motors fixos# els nivells ni les circumstncies que originin hagin comprovat que una activitat determi-
1. Els motors de combusti fixos queden la declaraci de zona de protecci especial nada a causa de les seves installacions, fun-
sotmesos a les mateixes limitacions que sex- o zona datenci especial, conforme a la Llei cionament o combustible utilitzat, no sajusta
pressen en larticle per als vehicles autom- 22/1983, de 21 de novembre, de protecci a aquesta Ordenana, saixecar una acta de
bils.# de lambient atmosfric de Catalunya, modi- les infraccions advertides i sen donar compte
2. Levacuaci dels gasos descapament ficada per la Llei 6/1996, de 18 de juny, o a lrgan municipal competent.#
daquests motors hauran de fer -se mitjanant de la disposici legal que la substitueixi.# 2. El servei dinspecci proposar a lrgan
un conducte independent del de qualsevol 2. Per a la declaraci de zona de protecci municipal competent lassenyalament dun
altra activitat.# especial o zona datenci especial, shauran termini perqu linteressat introdueixi les
3. Hauran destar provets dun silenciador dassolir els nivells dimmissi fixats amb mesures correctores necessries. Si lemissi
a fi que el soroll no ultrapassi els lmits corres- carcter general, dacord amb les disposicions de fums, gasos, vapors o pols representa un
ponents a la zonificaci i situaci en qu es de lesmentada Llei de protecci de lambient greu perill per a la salut pblica, proposar
trobin.# atmosfric.# limmediat tancament de les installacions que
Captol 6# locasionin. Aquesta mesura tamb es podr
Captol 8#
SITUACI DESFAVORABLE I DACTUACI # prendre, encara que no suposi un perill greu
OLORS #
per a la salut pblica, si linteressat deixa trans-
Article 28# Article 31# crrer el termini que li hagi estat assenyalat
Declaraci# Nivells demissi dolors# sense adoptar les mesures correctores ade-
1. Quan les anlisis qumiques i metereo- Les emissions de substncies oloroses no quades.#
lgiques assoleixin els valors de referncia en poden produir un nivell dimmissi superior TTOL II #
les condicions expressades en lAnnex II, apar- a la llinda de perceptibilitat olfactiva, dacord CONTAMINACI TRMICA I RADICACIONS
tat 1, lAlcalde declarar la situaci desfavo- amb all que preveu larticle 32.2 daquesta IONITZANTS #
rable tal com sespecifica en el Pla dactua- Ordenana.#
cions per a situacions excepcionals dalta con- Captol 1#
Article 32# CONTAMINACI TRMICA #
taminaci atmosfrica.# Alada del conducte devacuaci a efectes
2. Quan les anlisis de contaminants Article 36#
dolors#
atmosfrics i les variables destabilitat atmos- La radiaci trmica com energia i com agent
frica assoleixin els valors de referncia expo- 1. Als efectes de limitar els olors, lalada contaminant#
sats en lAnnex II, apartat 1, lAlcalde declarar del conducte devacuaci sha de calcular da-
1. Estaran sotmesos al Ttol II de lOrde-
la situaci dactuaci tal i com sespecifica cord amb all que estableix larticle 19 da-
nana tots els focus de calor o fred que puguin
en el Pla dactuacions per a situacions excep- questa Ordenana fins a obtenir una immissi
alterar de forma sensible la temperatura del
cionals dalta contaminaci atmosfrica.# generada inferior a la llinda de perceptibilitat.#
medi ambient, amb la finalitat devitar prdues
2. Les llindes de perceptibilitat olfactiva
Article 29# energtiques innecessries, millorar les con-
seran les fixades en la publicaci ms recent
Mesures que cal adoptar sobre els punts dicions dhabitabilitat de les edificacions i
dAmerican Industrial Hyigiene Association.#
emissors# reduir les alteracions trmiques ambientals.#
Captol 9# 2. Als focus trmics, els ser daplicaci
1. En cas de declaraci de situaci dac- MANTENIMENT, REVISIONS I INSPECCIONS #
tuaci, lAlcalde pot ordenar ladopci de la normativa tcnica en vigor.#
mesures sobre els punts emissors.# Article 33# Article 37#
2. Es podran proposar, en les condicions Manteniment# Allament trmic en general#
establertes en el Pla dactuacions per a situa- Les installacions subjectes a aquesta Orde- Qualsevol focus de calor o fred haur des-
cions excepcionals dalta contaminaci nana hauran de mantenir -se en perfecte estat tar dotat dun allament tal que la temperatura
atmosfrica, les mesures segents:# de conservaci i neteja.# a lexterior del recinte on estigui situat difereixi
a) La restricci de lhorari de funcionament Article 34# en menys de dos graus i mig (2,5b C) de la
de calefaccions.# Revisions# temperatura de referncia, entesa com a tal


#
Administraci Local#

la del punt situat a 0,50 m de distncia en pblica i produeixin radiacions ionitzants, de/dels focus pertorbador/s.#
direcci perpendicular al centre del tanca- encara que no es contamini el medi amb Soroll ambiental urb: El resultant de les
ment o paret alladora del recinte, i en el cas radionclids.# combinacions de les diferents fonts sonores
de tancaments o parets verticals a una alada b) La distribuci de radionclids de qual- que es donen a la via urbana, degut, prin-
d1,50 m sobre el nivell del sl.# sevol tipus dins el terme municipal a fi que, cipalment, a la realitzaci i funcionament de
Article 38# en els casos en qu lAdministraci municipal les diverses activitats de la vida quotidiana.#
Allament trmic dedificis# ho cregui necessari en funci de la intensitat Vibracions: Moviment del sl, parets o
dactivitat radioactiva de les substncies trans- estructures, capa docasionar molsties a la
Els edificis, la llicncia de construcci dels
portades, pugui reforar les mesures de segu- poblaci o danys a les persones i bns.#
quals sigui concedida amb posterioritat a la
retat dels transports corresponents, com ara Emissi: Nivell sonor produt per una font
vigncia de la present Ordenana, hauran de
desviaci del trnsit i altres actuacions.# acstica.#
complir les condicions dallament trmic
c) Les fonts productores de radiacions Immissi: Nivell sonor existent en un punt
determinades a les Normes reglamentries de
ionitzants mbils, com ara la radiografia, la durant un perode determinat de temps.#
ledificaci NRE -AT -87 i NRE
-AT
-87 o dispo-
gammagrafia industrial i altres, en relaci als Ambient exterior i interior: Classificaci
sicions que les substitueixin.#
successius llocs on seran utilitzades dins el dels entorns subjectes a legislaci; es consi-
Captol 2# terme municipal, inlosos els trasllats en qual- deraran ambient exterior aquelles rees expo-
RADIACIONS IONITZANTS# sevol tipus de transport, aix com les ordres sades a laire lliure, i interior aquelles que es
Article 39# de precintatge de les que puguin ser objecte.# trobin protegides en linterior dedificacions.#
Les radiacions ionitzants com a agents d) La retirada daquests residus.# Zona de sensibilitat acstica: mbit terri-
contaminants# TTOL III# torial amb una mateixa qualitat acstica.#
1. Resten sotmesos a aquest Ttol totes les CONTAMINACI ACSTICA# Activitat: Qualsevol installaci, establi-
fonts, ginys o aparells susceptibles de produir Captol 1# ment, o desenvolupament duna funci indus-
radiacions ionitzants, a fi o per ra de:# OBJECTE, MBIT I DEFINICIONS# trial comercial, de lleure, de serveis o emma-
a) Lexercici de competncies municipals gatzematge, pblica o privada.#
Article 42# Soroll dactivitats: El que sorigina pel
en matria de medi ambient, urbanisme, salut
Objecte i mbit daplicaci# desenvolupament de quasevol activitat.#
pblica i protecci civil.#
b) Les seves caracterstiques que els cata- 1. Lobjecte daquest Ttol s establir, en Soroll de venatge: El que prov de les acti-
loguen com a activitat sotmesa a la Llei dIn- lmbit de les competncies municipals, les vitats domstiques, com ara el funcionament
tervenci Integral de lAdministraci Ambien- normes i els criteris de bona qualitat acstica dels electrodomstics, dels aparells, dels ins-
tal.# a la ciutat, garantir la correcci de la con- truments musicals o acstics, dels animals
c) Disposar dun coneixement i un criteri taminaci per soroll i vibracions i assegurar domstics, aix com tamb de les veus, els
fiables de les necessries condicions de segu- la deguda protecci a la poblaci i al medi cants, els crits o altres accions assimilables.#
retat que han de satisfer.# urb, evitant els efectes nocius als espais Valor guia: Nivell demissi o immissi que
2. En particular i sense que aquesta enu- comunitaris. Aquest Ttol regula tamb el marc no shaur de sobrepassar dins les condicions
meraci tingui carcter excloent, les normes de les actuacions municipals especfiques en establertes.#
daquest Captol tenen per objecte la utilit- matria de sorolls i vibracions.# Contaminaci per soroll i/o vibracions:
zaci de les radiacions ionitzants en la medi- 2. Resten sotmesos a all que preceptua Existncia a lambient, exterior i/o interior, de
cina, la investigaci, la indstria i el comer aquest Ttol tots els actes, establiments, acti- sorolls produts per diferents emissors que cau-
en qualsevol tipus de local, laboratoris, fbri- vitats, aparells, serveis, edificis i installacions, sen molsties o risc per a les persones, els
ques o qualsevol altra installaci, incloent -hi fixos i mbils, i qualsevol altre emissor de bns, el desenvolupament de les activitats o
el transport, emmagatzematge o simple tinen- sorolls o vibracions que, en el seu exercici, el medi ambient.#
a daquestes fonts, ginys o aparells.# funcionament o utilitzaci, puguin sser sub- Vehicles de titularitat pblica: Els que per-
jectes actius o passius dalgun dels efectes tanyen o sn emprats per un organisme pblic,
Article 40# sonors que regula, sigui qui sigui el seu titular,
Prohibici de les activitats nuclears i activitats o amb els que presta un servei i activitat de
promotor, o responsable, tant si s una persona titularitat pblica, com ara els destinats al
radioactives o que produeixen radiacions fsica o jurdica particular com si s lAdmi-
ionitzants de primera categoria# transport pblic, a la neteja viria, la recollida
nistraci pblica, i el lloc pblic o privat, obert descombraries i similars.#
Atesa la concentraci demogrfica de Bar- o tancat, en qu estigu situat.# Vehicles durgncies: Els destinats a situa-
celona, est prohibit en aquest terme muni- 3. Queden exclosos de lmbit daquesta cions demergncia, a les quals cal fer front
cipal el desenvolupament de tot tipus dac- Ordenana els ambients laborals, sotmesos a en un temps mnim, normalment dotats da-
tivitat nuclear, incloses especficament les la seva legislaci especfica.# visadors acstics, com ara els de la Policia
activitats de transport, com tamb les activitats Article 43# governativa, autonmica o municipal, Servei
radioactives qualificades com de primera cate- Definicions# dextinci dincendis i salvament, ambuln-
goria pel Reglament sobre installacions cies i similars.#
Soroll: Sentn per soroll qualsevol so sus-
nuclears i radioactives.# Avisadors acstics (alarmes i sirenes): Es
ceptible de molestar la poblaci o b causar -hi
Article 41# un efecte psicolgic o fisiolgic advers, tals defineix com a sirena qualsevol dispositiu
Activitats que han de ser objecte com ansietat, estrs o trastorns similars.# acstic installat de forma permanent o espo-
de comunicaci# Soroll continu: El que s present a lambient rdica en qualsevol vehicle durgncies. Una
Amb independncia de les autoritzacions de forma permanent, s a dir, durant llargs alarma s un dispositiu acstic que t com
que siguin preceptives, han de procedir a la perodes de temps.# a finalitat avisar que un establiment, habitatge,
comunicaci a lAdministraci municipal aix Soroll espordic: El que es presenta per vehicle o qualsevol altra classe de b, est
com a facilitar als agents daquesta tota la perodes de temps curts.# essent objecte dincendi, robatori o manipu-
informaci de la que disposin, els responsa- Soroll peridic: El que es presenta de mane- laci sense autoritzaci del titular.#
bles de les operacions o els titulars de les acti- ra intermitent.# Perode dirn: Interval horari comprs entre
vitats segents:# Soroll impulsiu: El de durada molt curta, les 7 i les 22 hores.#
a) Cada operaci, estudi, protecci o qual- generalment inferior a un segon, amb un incre- Perode nocturn: Interval horari comprs
sevol activitat que pugui implicar contamina- ment molt pronunciat de nivell i una rpida entre les 22 i les 7 hores.#
ci del medi amb radionclids, com s ara disminuci, com ara cops, caigudes, explo- Zona de concurrncia pblica: Espais
els estudis amb traadors i altres, com tamb sions i similars.# pblics urbans a laire lliure per a ls de la
les activitats que siguin realitzades a la via Soroll de fons: Lexistent en absncia poblaci, com parcs, places, platges i similars.#

#
Administraci Local#

Captol 2# tallades i la poblaci exposada.# Article 46#

GESTI AMBIENTAL DEL SOROLL# 2. Sestableixen les zones de sensibilitat Qualitat acstica dels ambients interiors#
Article 44# acstica segents:# 1. A efectes daquesta Ordenana es dife-
Integraci del soroll en la gesti ambiental# Zona tipus I.
Sectors del territori dalt con- renciar entre espais interiors dmbit doms-
1. En el desenvolupament de les diferents fort acstic.# tic i dmbit no domstic.#
tasques de planejament urb i dorganitzaci Sn zones que presenten nivells acstics 2. Sentn per espais interiors dmbit
de tot tipus dactivitats i serveis, lAjuntament ms baixos que daltres de la ciutat de carac- domstic els dormitoris, sales destar i zones
ha de tenir en compte el soroll, juntament amb terstiques similars i que, per tant, cal preservar de serveis, com ara cuines i banys, dels
els altres factors implicats, per tal de garantir i evitar que incrementin els seus nivells de habitatges.#
que les actuacions municipals comportin, soroll en aplicar mesures correctores en altres 3. Entre els espais interiors dmbit no
sempre que sigui possible, la disminuci dels zones ms sorolloses.# domstic es distingeix entre:#
nivells sonors ambientals.# En casos excepcionals, lAjuntament podr a) Establiments on es desenvolupen acti-
2. Els criteris a qu es refereix el pargraf delimitar zones especfiques que demanin una vitats de tipus sanitari, educatiu o cultural.#
anterior shan daplicar, entre daltres, en els protecci molt alta contra el soroll. En aquests b) Establiments destinats espectacles, res-
mbits segents:# casos es fixaran uns valors guia ms restrictius tauraci, bar i activitats de lleure en general.#
a) Lorganitzaci del trnsit en general.# i es prendran mesures dactuaci per tal das- c) Locals destinats a activitats comercials
b) Els transports collectius urbans.# segurar -ne el compliment.# i oficines.#
c) La recollida descombraries.# Zona tipus II. Sectors del territori amb d) Establiments industrials.#
d) La neteja de les vies i espais pblics.# predomini del sl urb, urbanitzable o no 4. LAlcaldia establir, dacord amb les
e) La ubicaci de centres docents, sanitaris, urbanitzable, ds dhabitatge i residencial.# recomanacions dels organismes internacio-
llocs de residncia collectiva i altres establi- Zona tipus III. Sectors del territori amb nals, els nivells sonors de fons que consideri
ments anlegs, que lAjuntament consideri predomini del sl urb, urbanitzable o no adequats per als ambients interiors. Aquests
despecial protecci acstica, en la mesura urbanitzable, ds dhabitatge, residencial, criteris de qualitat acstica es definiran fent
que les activitats que shi realitzen requereixen comercial i de serveis.# les corresponents distincions segons lmbit
un ambient especialment silencis.# Zona tipus IV. Sectors del territori amb considerat i el tipus dactivitat que shi desen-
f) Consideraci de limpacte acstic en la predomini del sl urb, urbanitzable o no volupa per tal de garantir que en el desen-
concessi de llicncies dobres i dactivitats.# urbanitzable, ds industrial.# volupament de la mateixa no es generin nivells
g) La planificaci i projecte de vies de cir- Zona tipus V. Sectors del territori amb sonors excessivament elevats o interferncies
culaci amb els seus elements dallament i predomini del sl urb, urbanitzable o no entre diverses fonts sonores que provoquin
esmortement acstic.# urbanitzable, afectat de servituds acstiques.# molsties o problemes dintellegibilitat.#
h) Els plans de pavimentaci de la xarxa Aquestes servituds es consideraran a favor 5. Els criteris de qualitat acstica per als
viria.# de sistemes generals dinfrastructures de trans- diferents ambients interiors sindiquen a lAn-
i) La regulaci i el control peridic de qual- port o altres equipaments pblics que ho exi- nex III 1 daquesta Ordenana.#
sevol activitat privada, comercial o ldica en geixin, com vies ferroviries, i seran delimi- 6. La determinaci dels nivells dimmissi
vies pbliques i espais de concurrncia pbli- tades en cada cas concret per lAjuntament.# sonora en ambients interiors es realitzar da-
ca.# 3. Per a cada zona, sestabliran uns nivells cord amb el procediment indicat a lAnnex
j) El planejament urbanstic en general.# de soroll (nivells guia), que es recomana no III 2.#
3. LAjuntament tamb podr prendre les sobrepassar. Per tant, no es podr installar Article 47#
mesures complementries que estimi escaients cap activitat que provoqui un increment del Qualitat dels ambients interiors pel que fa
per tal de corregir i millorar els nivells acstics nivell de soroll ambiental per sobre del valor a les vibracions#
existents, apropant -los al mxim als nivells guia del sector. LAjuntament tamb prendr 1. Per tal de garantir la protecci de la
guia previstos per a cada zona, per mitj dac- les mesures adients per tal daconseguir que poblaci i del medi ambient contra les vibra-
tuacions com:# els nivells de soroll ambiental de les diferents cions, no es poden superar els nivells mxims
a) Apantallament acstic.# zones siguin iguals o inferiors al valor guia.# establerts a lAnnex III 7 daquesta Ordenana.#
b) Pavimentaci de vies urbanes amb 4. Els nivells guia per a cada zona de sen- 2. La determinaci dels nivells dimmissi
materials absorbents.# sibilitat acstica sindiquen a lAnnex III 1 da- de vibracions es realitzar dacord amb el pro-
c) Equipaments urbans de baixa emissi questa Ordenana.# cediment indicat al mateix Annex III 7.#
sonora.# 5. Les variacions en els nivells de soroll
ambiental duna determinada zona acstica, Captol 4#
d) Revestiment de paraments veticals amb SOROLL AMBIENTAL#
materials absorbents.# com a conseqncia de laplicaci de mesures
e) Cobriment de vies.# correctores, amb les millors tcniques dispo- Article 48#
4. LAjuntament determinar de manera nibles o qualsevol altra actuaci, comportaran Vehicles privats#
peridica els nivells sonors ambientals de la la requalificaci acstica de la zona.# 1. Els propietaris i/o usuaris de vehicles de
ciutat per tal dactualitzar el Mapa de Sorolls, 6. A la vista de les dades obtingudes en motor hauran de fer un manteniment de tots
i poder aix avaluar les variacions produdes, les mesures de soroll ambiental que es rea- els elements dels mateixos susceptibles de pro-
adequar -hi aquesta Ordenana, i establir plans litzaran de forma peridica per tal dactua- duir sorolls, per tal que el nivell sonor ems
dactuaci prioritria respecte al soroll.# litzar el Mapa de Sorolls, els serveis tcnics pel vehicle en circular o amb el motor en fun-
de lAjuntament proposaran la requalificaci cionament no superi els valors lmit establerts
Captol 3#
acstica de les zones on shagin produt varia- a lAnnex III.3 daquesta Ordenana.#
CRITERIS DE QUALITAT ACSTICA I VIBRACIONS#
cions significatives dels seus nivells sonors.# 2. Els usuaris de vehicles, excepci feta de
Article 45# 7. La determinaci dels nivells dimmissi la Gurdia Urbana i altres cossos i forces de
Zonificaci acstica dels ambients exteriors# sonora en ambients exteriors es realitzar da- seguretat, Servei dExtinci dIncendis i Sal-
1. Per tal de garantir la protecci contra cord amb el procediment indicat a lAnnex vament, ambulncies i altres vehicles destinats
el soroll a la poblaci i al medi ambient, lA- III 2 daquesta Ordenana.# al servei durgncies, sabstindran de fer s
juntament ha de dividir la ciutat en diferents 8. Tots els emissors acstics que sinstallin de llurs dispositius acstics en tot el terme
zones de sensibilitat acstica. Es distingir la via pblica han danar acompanyats din- municipal durant les vint -i
-quatre hores del
entre zones tipus I, II, III, IV i V. Lmbit terri- formaci suficient, que es determinar per dia. Noms ser justificable la seva utilitzaci
torial dels diferents sectors es far en base a lAlcaldia, sobre els nivells demissi que pro- en cas de perill immediat daccident i lavs
la seva estructura urbanstica, el coneixement dueixin quan sutilitzin en les condicions pre- no pugui fer -se per cap altre mitj. En aquest
dels nivells sonors existents, les activitats ins- vistes pel seu disseny.# cas, els avisadors acstics per circulaci amb


#
Administraci Local#

urgncia sutilitzaran dacord amb les condi- soroll de forma innecessria. Ls de la botzina 6. Amb la finalitat de finanar les mesures
cions fixades a lAnnex III.4 daquesta Orde- es permetr nicament en el mateix cas que necessries per a minimitzar limpacte
nana.# lindicat anteriorment per als vehicles privats.# ambiental generat pels treballs a la via pblica,
3. Est prohibit forar les marxes dels vehi- 5. La utilitzaci dels dispositius acstics i dacord amb la corresponent ordenana fis-
cles a motor produint sorolls molestos, com dels vehicles pblics sadequar a all que cal, lAjuntament podr imposar i regular la
ara fer acceleracions innecessries o forar el estableix larticle 53 daquesta Ordenana.# taxa que hauran de satisfer els titulars daquest
motor en circular en pendents.# 6. Llevat de situacions de congesti del tipus dobres.#
4. Tamb est prohibit utilitzar dispositius trnsit, est prohibit que els vehicles pblics 7. La maquinria utilitzada haur de limi-
que puguin anullar lacci del silenciador, aturats a la via pblica o a altres espais pblics, tar-se a determinats nivells sonors i estar sot-
aix com circular amb vehcles amb silenciador romanguin amb els motors en marxa durant mesa a controls per a garantir la qualitat acs-
incomplet, inadequat o deteriorat, produint ms de dos minuts.# tica. Els nivells mxims i la metodologia de
soroll innecessari.# 7. LAjuntament fomentar les tasques de mesura sn els establerts a les corresponents
5. Est prohibit donar voltes innecessria- formaci escaients per tal que el personal que Directrius de la Comunitat Europea, i que sin-
ment a les illes dhabitatges, molestant el utilitza vehicles municipals prengui conscin- diquen a lAnnex III.5.#
venat.# cia que ha realitzat la seva funci amb el 8. Els titulars de les obres estan obligats
6. Est prohibit fer funcionar els equips de impacte sonor menor possible.# a adoptar les mesures oportunes per tal de
msica dels vehicles a un volum elevat amb 8. LAjuntament fixar els horaris de fun- donar compliment als nivells guia correspo-
les finestres obertes.# cionament dels vehicles de la seva titularitat nents a la zona de sensibilitat acstica on es
7. Llevat de situacions de congesti del adscrits a activitats i serveis de gesti directa, fan les obres.#
trnsit, est prohibit que els vehicles aturats amb la finalitat que ocasionin el mnim de 9. LAjuntament realitzar dofici mesura-
a la via pblica o a altres espais pblics, molsties possibles. Aix sexigir igualment ments dels nivells sonors per tal de comprovar
romanguin amb els motors en marxa durant a les empreses que realitzin activitats i prestin que en la realitzaci dobres a la via pblica
ms de dos minuts.# serveis per compte de lAjuntament.# no se superen els valors previstos en el pro-
8. Resta prohibida la circulaci de vehicles 9. En particular, en el plec de clusules jecte corresponent.#
que, a causa de lexcs de crrega que trans- economicoadministratives i en les prescrip- Article 51#
porten, emetin sorolls que superin els nivells cions tcniques del contracte de gesti del ser- Actes i activitats de lleure a laire lliure#
establerts.# vei de recollida descombraries i de tots els
1. El comportament dels ciutadans a la via
9. LAjuntament far controls dels nivells altres serveis pblics municipals susceptibles
pblica i zones de pblica concurrncia i als
de soroll dels vehicles, complementaris als de generar contaminaci acstica, shi intro-
vehicles de servei pblic ha de mantenir -se
que realitzen les Inspeccions Tcniques de duiran totes aquelles mesures i millores tc-
dins dels lmits de la bona convivncia.#
Vehicles. Tamb es far un seguiment especial niques que permetin disminuir limpacte acs-
2. En el cas dactuacions discrecionals,
de les motocicletes. Els mesuraments shan de tic, i es tindr en compte que aquest servei
espectacles, manifestacions populars o cultu-
realitzar dacord amb all que disposa la sha de prestar amb el mnim impacte sonor,
rals, mtings, concentracions de clubs o asso-
Directriu 78/1015/CEE o els procediments tant pel que fa referncia als propis vehicles
ciacions, i totes aquelles altres que tinguin
indicats en el Reglament 41 i/o 51 de Ginebra com a les tasques de recollida.#
carcter semblant, a la via pblica o en espais
sobre la legislaci dels nivells sonors admis- Article 50# oberts, caldr sollicitar la corresponent auto-
sibles dels vehicles.# Treballs a la via pblica# ritzaci a lAjuntament. LAdministraci muni-
10. LAdministraci municipal ha de con-
1. Aquest article s daplicaci tant a tre- cipal podr posar mesures complementries
trolar que els tubs descapament installats a
balls i obres pbliques com a treballs i obres per a disminuir limpacte sonor daquestes
les motocicletes i ciclomotors estiguin degu-
privades fetes a la via pblica.# activitats, i limitar les emissions, en cas que
dament homologats. En cas de no estar -ho,
2. Lhorari de treball ha destar comprs se sobrepassin els nivells guia estipulats per
el titular del vehicle resta obligat a substituir
-lo
entre les 8 i les 22 hores. Noms en casos a aquella zona de sensibilitat acstica. Sempre
per un dispositiu homologat. El vehicle no
especials, que per la seva gravetat o urgncia sintentar realitzar lactivitat a lindret on pro-
podr cicular per la ciutat mentre no shi hagi
aix ho requereixin, podr variar -se aquest dueixi menys molsties.#
installat aquest dispositiu.#
horari amb prvia sollicitud a lAjuntament, 3. La sollicitud per a la celebraci da-
11. LAjuntamnet realitzar campanyes de
el qual determinar els nous horaris i, si fos questes activitats shaur de formular amb la
conscienciaci per a afavorir el civisme i les
el cas, nous nivells guia superiors als establerts mateixa antelaci que la vigent legislaci
bones prctiques a la conducci.#
per a la zona.# assenyala per sollicitar lautoritzaci gover-
Article 49# 3. En la sollicitud de la llicncia dobres, nativa, i han dadjuntar -hi, degudament com-
Vehicles pblics# shi ha dajuntar, degudament complimentat, plimentat, el formulari previst a lefecte a lAn-
1. Els nivells demissi sonora dels vehicles limprs que es contempla a aquest efecte a nex III 9 de la present Ordenana.#
pblics no poden superar els valors establerts lAnnex III 9 de la present Ordenana, on ses- 4. Es prohibeix la realitzaci de cap de les
a lAnnex III.3 daquesta Ordenana.# pecificar entre daltres, el tipus de maquinria activitats incloses a lapartat anterior sense
2. LAjuntament far peridicament con- que sha dutilitzar, la seva ubicaci, els seus perms i sense prendre les mesures indicades
trols del nivell sonor daquests vehicles per perodes de funcionament i els nivells demis- per lAdministraci municipal. En cas contrari
tal de garantir que no superen els nivells si sonora previstos.# i sens perjudici de les responsabilitats que es
mxims establerts. Els mesuraments shan de 4. Com a requisit per a latorgament de lli- derivin de la infracci, lAjuntament prendr
fer dacord amb all que disposa la Directriu cncies dedificaci i per a ladjudicaci do- les mesures oportunes, fins i tot la suspensi
78/1015/CEE o els procediments indicats en bres a la via pblica amb una durada prevista de lacte.#
els Reglaments 41 i/o 51 de Ginebra sobre superior a set dies i/o que generin un incre- 5. Es prohibeix engegar aparells de rdio
la legislaci dels nivells sonors admissibles ment igual o superior a 10 dB(A) sobre el nivell i televisi, fer sonar equips i instruments musi-
dels vehicles.# guia de la zona a una distncia de dos metres cals i emetre missatges publicitaris i activitats
3. En ladquisici de nous vehicles pblics, de les obres, lAjuntament requerir la pre- anlogues a la via pblica i zones de pblica
es considerar com a condici fonamental que sentaci dun estudi dimpacte sonor.# concurrncia quan puguin molestar altres per-
siguin poc sorollosos, tant pel que fa a la seva 5. En cas que no sigui possible ajustar -se sones o superin els nivells guia per a aquella
circulaci com a la realitzaci de la seva acti- als valors guia de la zona, lAjuntament deter- zona de sensibilitat acstica. No obstant aix,
vitat especfica.# minar els nivells que es poden assolir i esta- en circumstncies especials i amb la deguda
4. Resta prohibit conduir inadequadament blir lhorari ms oport per a la realitzaci motivaci, lAjuntament podr autoritzar
i abusar dels dispositius acstics, produint de les obres.# aquestes activitats, amb presentaci prvia del

#
Administraci Local#

formulari previst a lAnnex III 9 de la present desmuntar i retirar el sistema. Els costos ori- 4. Les llicncies de construcci dedifica-
Ordenana.# ginats per aquesta operaci seran a crrec del cions destinades a habitatges, s hospitalari,
Article 52# titular de la installaci.# educatiu o cultural no es concediran, si no
Activitats de crrega i descrrega# 10. Els nivells mxims permesos, la meto- es compleixen els nivells demanats, excepte
dologia de mesura i el funcionament pels dife- en casos en que lAjuntament, per raons
1. Les activitats de crrega i descrrega de
rents tipus de dispositius sexposen a lAnnex excepcionals dinters pblic degudament jus-
mercaderies, manipulaci de productes con-
III 4.# ticat, ho indiqui, sempre proposant les mesu-
tenidors, materials de construcci o similars
11. Les vies urbanes que els Serveis Tc- res correctores adients.#
estan prohibides entre les 22 hores i les 7 hores
nics de Circulaci indiquin com ms freqents 5. En edificis de titularitat municipal situats
del mat segent. En casos excepcionals, podr
i ms sotmeses al pas de vehicles durgncies a zones acstiques amb categoria despecial
modificar -se aquest horari, amb prvia solli-
seran considerades prioritries a lhora de con- protecci, lAjuntament podr prendre mesu-
citud a lautoritat municipal corresponent.#
cedir subvencions per a la insonoritzaci dels res complementries per a assolir els nivells
2. Lactivitat de crrega i descrrega sha
habitatges i/o de prendre mesures correctores corresponents a la qualitat acstica en ambient
de fer en les zones reservades ds exclusiu.#
estructurals, de pavimentaci i similars, per interior.#
3. Els titulars de les activitats de crrega
tal de disminuir -ne els nivells de soroll 6. Les installacions a ledifici, fora dels
i descrrega han de procurar que el personal
ambiental.# habitatges, siguin particulars o comunitaris,
al seu servei prengui conscincia que les tas-
12. Llevat circumstncies excepcionals, es com ascensors, aires condicionats, canalitza-
ques que duguin a terme la seva han de pro-
prohibeix fer sonar elements davs, tals com ci daiges, descrrega de dipsits sanitaris,
duir el menor impacte sonor possible.#
sirenes o alarmes durant el perode nocturn.# portes metlliques, calderes o bombes de
Article 53# 13. Els conductors dels vehicles durgn- calor, etc., shauran de presentar en un pro-
Avisadors acstics (alarmes i sirenes)# cies noms han dutilitzar els avisadors acs- jecte on sexposin les mesures correctores pre-
1. Aquest precepte t per finalitat regular tics en situacions demergncia i quan no sigui vistes, per tal devitar que el soroll que oca-
la installaci i ls dels sistemes acstics per suficient la senyalitzaci lluminosa. Els caps sionen repercuteixi als habitatges, tant al del
tractar de reduir al mxim les molsties que dels serveis demergncies sn els responsa- propietari o titular de la installaci com dels
puguin ocasionar, sense disminuir leficcia.# bles dinstruir els conductors en la necessitat vens del mateix edifici o adjacents.#
2. Entre aquests sistemes, hi queda com- de no emprar discriminadament els esmentats Article 57#
prs qualsevol tipus dalarma i sirena, mono- senyals acstics.# Aparells daire condicionat#
tones, bitonals, freqencials, que radin a lex- Article 54# 1. En els edificis de nova construcci, els
terior o a linterior de zones comunes, de- Avions i aeronaus# equips daire condicionat, refrigeraci o
quipaments o de vehicles.#
Els organismes competents han de facilitar aireig, com ventiladors, extractors, compres-
3. Per a la installaci davisadors acstics
a lAjuntament tota la informaci pertinent sors, bombes de calor i similars, shan dins-
demplaament fix, cal demanar la correspo-
sobre aquells aspectes del funcionament de tallar al terrat o a la teulada, amb les mesures
nent llicncia a lAdministraci municipal,
laeroport que puguin influir duna manera o correctores escaients per tal de minimitzar el
mitjanant la presentaci del formulari previst
altre els nivells de soroll ambiental de la ciutat, seu impacte acstic i de vibracions. Amb
a lAnnex III 9 daquesta Ordenana, degu-
per tal de reduir -ne al mxim limpacte sonor.# aquestes mateixes mesures correctores i en el
dament complimentat i acompanyat dun cer-
cas dedificis allats, els equips esmentats es
tificat dinstallador.# Captol 5#
poden installar tamb en espais annexos.#
4. El formulari al qual es refereix el pargraf SOROLL INTERIOR#
2. En els edificis ja construts, els equips
anterior ha dindicar el tipus de dispositiu, el Article 55# daire condicionat, refrigeraci o aireig, com
seu titular, lloc, destinaci i forma dinstalla- Ambients interiors# ventiladors, extractors, compressors, bombes
ci; en cas de tractar -se dalarmes, cal acre- Els ambients interiors, shan de complir els de calor i similars, es poden installar als patis
ditar la titularitat del local o el b on sha criteris de bona qualitat acstica establerts en de llums o als patis de parcella, sempre que
installat. El certificat de linstallador ha din- lAnnex III 1.# tots els vens que hi tinguin accs hi estiguin
cloure les caracterstiques tcnico acstiques dacord i aix ho manifestin, de conformitat
del sistema, amb la certificaci del fabricant, Article 56#
Edificaci# amb lordenament daplicaci en matria de
amb expressi dels nivells sonors demissi comunitats.#
mxima per cadascuna de les possibilitats del 1. En els projectes de nova edificaci que
sadjunten a la petici de llicncia dobres sha 3. Els equips daire condicionat, refrigera-
dispositiu o tons, el diagrama de directivitat, ci o aireig, com ventiladors, extractors, com-
temps mxims demissi per cicle i seqncia de justificar el compliment de la Norma Bsica
pressors, bomes de calor i similars, no han
de repetici, com tamb el mecanisme de con- dEdificaci Condicions Acstiques
doriginar en els edificis contigus o propers
trol ds.# NBE -CA/88, aix com tots aquells altres pre-
nivells sonors i/o vibracions superiors als indi-
5. Els avisadors acstics han destar en per- ceptes daquesta Ordenana que siguin da-
cats a lAnnex III 1 i a lAnnex III 7, res-
fecte estat de funcionament per a evitar que plicaci.#
pectivament.#
sactivin per causes injustificades.# 2. Es poden establir mesures ms estrictes
4. Per a la installaci dun aparell daire
6. Els titulars dels sistemes avisadors seran dallament quan lAdministraci municipal
condicionat o similar, en lmbit domstic o
els responsables del compliment de les normes ho cregui convenient, a causa de la situaci
professional, sn daplicaci les prescripcions
ds indicades a continuaci com tamb del dels edificis en vies urbanes especialment
segents:#
perfecte estat de conservaci del dispositiu.# sorolloses, i del trnsit, per tal de garantir que
a) Si laparell t entre 2.000 i 20.000 kf/h
7. Els propietaris de sistemes davs acstics els nivells sonors sajustin als criteris de qua- de potncia, o equivalent, caldr comuni-
han de posar en coneixement de la policia litat acstica.# car-ho a lAdministraci municipal, mitjan-
municipal el seu domicili i telfon perqu, un 3. En la modificaci o ampliaci de qual- ant el compliment del formulari previst a
cop avisat del seu funcionament anmal, sen sevol edificaci classificada com a Actuaci lAnnex III 9, en el qual es recullen les dades
procedeixi a la interrupci.# de Grau Alt o Mitj, dacord amb lOrdenana relatives al tipus daparell o dispositiu, potn-
8. El desconeixement del titular per part Metropolitana de Rehabilitaci, de 18 dabril cia calorfica i mecnica de la installaci, lloc,
de la policia municipal ser pres com una de 1985, que requereixi llicncia dobres, cal- destinaci i forma dinstallaci, titular de la-
autoritzaci per interrompre el sistema davs.# dr adjuntar a la sollicitud un estudi tcnic parell, mesures correctores per a minimitzar
9. Quan lanormal funcionament dun sis- que justifiqui que es compleix la Norma Bsica limpacte acstic i de vibracions de forma que
tema avisador produeixi molsties al venatge dEdificci NBE -CA/88, com tamb totes les no superin els nivells establerts a lAnnex III
i no sigui possible localitzar al titular de la altres normes daquesta Ordenana que hi 1 i a lAnnex III 7, respectivament.#
installaci, lAdministraci municipal podr siguin daplicaci.#


#
Administraci Local#

b) Si laparell t mes de 20.000 kf/h o equi- de lhabitatge, sha dajustar per tal que no 2. Per tal de sollicitar lautoritzaci de
valent, shaur de sollicitar la corresponent se superin els nivells guia de soroll i vibracions posada en marxa de lactivitat, cal presentar
llicncia municipal. La sollicitud ha dacom- per a ambients interiors.# una acreditaci per part dun tcnic competent
panyar -se amb la documentaci que sindica c) Des de les 22 hores de la nit fins a les que certifiqui el compliment dels valors guia
a larticle 2 de lOrdenana municipal sobre 8 hores del mat segent no s perms lus com tamb els requisits que exigeix la Norma
normes de carcter general relatives a installa- daparells domstics excessivament sorollo- Bsica dEdificaci Condicions Acstiques
cions industrials.# sos, instruments musicals, ni cants, ni activitats NBE -CA/88. En el moment de la posada en
Article 58# necessriament sorolloses com reparacions de marxa, un tcnic municipal pot comprovar els
Elements mbils, mquines i canonades# materials, canvi de mobles o qualsevol acti- nivells dimmissi sonora i de vibracions als
vitat que pugui pertorbar el descans dels vens.# habitatges contigus que puguin resultar ms
1. Tot element amb rgans mbils sha de
Article 60# afectats.#
mantenir en perfecte estat de conservaci, 3. LAjuntament controlar de forma peri-
principalment pel que fa a la suavitat de marxa Animals domstics#
dica que no se superen els nivells sonors guia
dels seus rodaments.# 1. Els propietaris dels animals domstics previstos al projecte.#
2. No es pot ancorar directament cap han de tenir una cura especial que aquests 4. En els casos excepcionals despecial
mquina o aparell amb moviment, de cap no pertorbin la vida dels vens, amb crits, dinters pblic, i encara que no sigui possible
mena dinstallaci, en elements estructurals cants, sons i ni cap altre tipus de soroll, tant aconseguir que els nivells sonors no superin
dels edificis, com ara parets mitgeres, sostres, si es troben a linterior de lhabitatge com si els valors guia, lAjuntament podr concedir
forjats o altres elements equivalents, si la ins- estan en terrasses, passadissos, escales o patis, la llicncia, tot limitant, per, lhorari dexer-
tallaci no va acompanyada els dispositius en especial des de les 22 hores de la nit fins cici de lactivitat, com tamb establir condi-
antivibratoris adequats.# a les 8 hores del mat.# cions per al seu bon funcionament.#
3. La installaci a terra dels elements 2. Resta prohibit deixar sol dins lhabitatge
esmentats al pargraf anterior sha de fer amb Article 63#
durant ms de dotze hores qualsevol animal
interposici delements antivibratoris ade- Activitats de pblica concurrncia#
domstic susceptible de causar molsties als
quats, la idonetat dels quals sha de justificar vens, tant si es troba a linterior de lhabitatge 1. Les activitats doci, espectacles i recrea-
suficientment en els corresponents projectes com en terrasses o patis interiors.# tives que disposin dequip de msica o facin
de sollicitud de llicncia.# 3. Els propietaris dels animals seran direc- activitats musicals cal que compleixin amb les
4. Les mquines darrancada violenta, que tament responsables de lincompliment del segents especificacions:#
treballin a cops bruscs i les dotades drgans que sindica als apartats anteriors.#
Els locals amb nivell sonor musical inte-
amb moviment alternatiu, han destar anco- rior superior o igual a 70 dB(A) han de fer
Captol 5# la seva activitat amb les portes i les finestres
rades en bancades independents, sobre el sl SOROLL DACTIVITATS#
allades delements estructurals de ledifici tancades, i sexigir la installaci de doble
mitjanant dispositius antivibratoris adequats. Article 61# porta i sistema de renovaci daire.#
La validesa i leficcia daquests dispositius Funcionament de les activitats#
Les mesures dallament a aplicar als
sha de justificar en la corresponent sollicitud El funcionament dactivitats no ha de com- locals classificats com a Classe f a lOrdenana
de llicncia.# portar lincrement dels nivells de soroll, tant dEstabliments de Pblica Concurrncia, llevat
5. La connexi dequips per al desplaa- exteriors com interiors, establerts per a la zona bars musicals o pubs shan de calcular con-
ment de fluds a conductes i canonades sha o a lambient acstic on tinguin lloc.# siderant un nivell sonor interior de 110 dB(A).#
de fer per mitj de preses o dispositius elstics. Article 62#
Les mesures dallament a aplicar en
Si s necessari, tamb caldr fer -ho en la tota- Estudi dimpacte acstic# locals destinats a bars, bars musicals, pubs i
litat de la xarxa dels conductes, per evitar la similars es calcularan considerant un nivell
1. Els estudis dactivitats potencialment sonor interior de 90 dB(A).#
transmissi de sorolls i vibracions a travs de emissores de soroll, tant en ambient exterior
lestructura de ledifici.#
Els serveis municipals han de comprovar
o interior, que sassenyalan a lAnnex III 6 da- les mesures dallament amb les condicions
6. En travessar les parets, les conduccions questa Ordenana, han dadjuntar a la solli-
no poden anar collades directament a la de funcionament de lactivitat ms desfavo-
citud de llicncia municipal un estudi dim- rables. A aquests efectes es seguir el proce-
mateixa paret, sin que ha dhaver -hi lespai pacte acstic daquella activitat, amb memria
suficient per a evitar el contacte directe.# diment previst a lAnnex III 8.#
tcnica i plnols. Aquest estudi cal que faci
En els casos on el nivell sonor musical
7. Amb carcter general, no s perms les- referncia a:#
tabliment de mquines o installacions auxi- interior sigui superior o igual a 70 dB(A) sha

Descripci del local, especificant els usos dinstallar un equip limitador-controlador que
liars que originin en els edificis contigus o dels locals adjacents i la seva situaci respecte
prxims nivells de vibracions superiors als asseguri que els usuaris no puguin manipular
dels habitatges ms propers.# els nivells demissi, de manera que sota cap
fixats a lAnnex III 7 daquesta Ordenana.#
Detall de cadascun dels focus emissors circumstncia les emissions puguin superar els
Article 59# de sorolls i/o de vibracions.# lmits admissibles.#
Venatge#
Indicaci dels nivells de soroll previstos 3. Amb independncia de les restants limi-
1. La bona qualitat de vida dins lhabitatge interiors i exteriors, a la via pblica i/o als tacions daquesta Ordenana a linterior de
exigeix un comportament cvic i respectus, habitatges collindants o ms prxims, en els qualsevol espai obert o tancat destinat a reu-
que eviti molestar els vens amb sorolls inne- casos ms desfavorables.# nions, espectacles o audicions musicals, com
cessaris, com tancaments de porta bruscs,
Justificaci que el soroll de lactivitat no discoteques o sales de festa, no poden superar
crits, msica molt alta, salts, balls, i accions supera els valors guia corresponents, amb des- nivells sonors mxima de 90 dB(A) en cap
similars, especialment durant lhorari nocturn.# cripci dels sistemes dallament que shi apli- punt al qual tinguin accs els clients o usuaris,
2. El soroll produt per les persones dins quen. Shan de detallar de manera especial llevat que a lentrada o entrades de lestabli-
els seus habitatges tampoc no ha de destorbar les mesures correctores per a allament de ment o espai hi hagi lavs segent: els nivells
les activitats a lexterior o als edificis adjacents. sorolls dimpacte.# sonors en linterior daquest local poden lesio-
Per a aix cal observar les normes segents:#
En cas que no sigui possible complir els nar seriosament loda. Lavs ha dsser per-
a) El volum de la veu humana sha de man- nivells guia, cal la presentaci dun projecte fectament visible, tant per la seva dimensi
tenir a nivells que no afectin la bona con- dallament amb les mesures correctores com per la seva illuminaci.#
vivncia.# corresponents, on constar la descripci dels 4. LAdministraci ha de vetllar per a que
b) El funcionament dels electrodomstics materials utilitzats i els detalls constructius del en establiment on la inteligibilitat siguin sin-
de qualsevol classe, aparells, instruments muntatge, com tamb la indicaci del grau nims de comfort i qualitat de servei, com res-
musicals o acstics, o daltra mena, a linterior de disminuci dels nivells sonors.# taurants, cafeteries o cinemes, gaudeixin du-

#
Administraci Local#

nes bones condicions acstiques.# minar les condicions tecnicosanitries a les duccions de qualsevol tipus daigua ja utilit-
5. Quan el volum dels locals a qu es refe- quals han dajustar -se la captaci, el tracta- zada o de potabilitat dubtosa.#
reix el pargraf anterior superi els 350 m3, ment, la distribuci, el subministrament, ls Secci 2a#
el temps de reverberaci ha de ser de 1,2 s. i la vigilncia de les aiges potables, el rgim Tractament#
com a mxim. A ms a ms, per raons din- dutilitzaci de les mines, els pous daigua i
Article 70#
sonoritzaci o acondicionament acstic, es els aqeductes.#
Condicions de la xarxa daigua potable#
permetr rebaixar la distncia entre forjats en 2. Resten fora de labast daquest Ttol les
10 cm., sempre i quan la distncia inicial sigui aiges del subsl sense tractar que, per aquesta Tota la xarxa pblica o privada de submi-
la reglamentria.# ra, no sn potables per al consum pblic.# nistradors daiges potables per al consum ha
6. Els locals catalogats com a Monuments 3. Est prohibit el consum pblic daigua destar dotada de les installacions escaients
Nacionals i/o inclosos en el Catleg del Patri- no potable.# per al seu tractament i depuraci; les esmen-
moni Histrico -Artstic de la Ciutat i/o el Cat- tades installacions han de ser mantingudes
Article 66#
leg de Monuments i Conjunts Histrico -Ar- en perfecte estat de funcionament.#
Reglaments metropolitans#
tstics de Catalunya no estaran obligats a com- Article 71#
Les normes contingudes en el present Ttol
plir all que sindica en el pargraf anterior.# Potabilitzaci de les aiges#
shan dinterpretar i aplicar de conformitat i
7. LAjunament controlar que es com- 1. Quan les aiges destinades al consum
amb concordana amb el Reglament General
pleixi lhorari de tancament establert legal- pblic no reuneixin, en el seu estat original,
del Servei Metropolit dAbastament dAigua,
ment, com tamb les condicions que estableix les caracterstiques de potabilitat establertes
el Reglament Metropolit del Servei de Sub-
la llicncia dobertura.# en la reglamentaci tecnicosanitria per a la-
ministrament Domiciliari dAigua Potable, i
8. Els propietaris dels locals seran direc- bastament i control de la qualitat de les aiges
altres normes aprovades per lEntitat Metro-
tament responsables del comportament soro- de consum pblic, han de ser sotmeses als
politana dels Serveis Hidrulics i del Tracta-
lls dels seus clients dins de lestabliment o processos de tractament adequats amb subs-
ment de Residus en matria de serveis hidru-
en les zones daccs.# tncies autoritzades pels organismes sanitaris
lics de la seva competncia.#
9. En cas de queixes reiterades dels vens competents, per a lobtenci daigua que sa-
originades pel comportament incvc dels Captol 2#
AIGES POTABLES DE CONSUM PBLIC# justi de manera constant a les exigncies
clients, lAjuntament obligar a disposar com reglamentries.#
a mnim duna persona encarregada de la vigi- Secci 1a# 2. En tot cas, les aiges de les xarxes de
lncia a lexterior de lestabliment a crrec Captaci# distribuci per al consum pblic han de con-
del titular de lestabliment.# Article 67# tenir, permanentment, clor residual lliure o
10. Els titulars dels establiments no poden Registre municipal daiges# combinat, o un altre desinfectant autoritzat en
collocar dispositius acstics externs, com 1. LAjuntament portar un registre de totes quantitat suficient per a garantir les condicions
magafonia i similars. En cas que es considerin les aiges que neixen en el terme municipal higienicosanitries en qualsevol punt de la
necessaris, caldr demanar la llicncia muni- i totes les que hi sn condudes. A aquests xarxa.#
cipal corresponent, la presentaci de la solli- efectes, shan destablir i mantenir les corres-
citud de la qual ha danar acompanyada del Secci 3a#
ponents relacions dinformaci, cooperaci i Distribuci i subministrament#
formulari, degudament complimentat, previst coordinaci amb lAdministraci hidrulica
a lAnnex III 9 de la present Ordenana.# Article 72#
de la Generalitat de Catalunya.# Condicions de les conduccions i dipsits#
8. Per al cas particular de locals a laire 2. Sens perjudici de les relacions interad-
lliure com ara carpes, terrasses o actuacions ministratives a les quals es refereix el pargraf 1. Els materials de les conduccions i dip-
musicals, cal tamb demanar autoritzaci a anterior, tots els propietaris daiges que sits hauran de garantir lestanquetat, evitar
lAjuntament, el qual latorgar de forma dis- neixen en el terme municipal de Barcelona qualsevol contacte amb elements estranys i,
crecional amb els condicionants del carcter o qui hi sn condudes per al consum o per al mateix temps, no alterar les caracterstiques
estacional o de temporada de lactivitat i limi- a la seva utilitzaci industrial o agrcola hau- de potabilitat de laigua circulant.#
tacions del seu horari i nivells demissi sono- ran de declarar -ne lexistncia i subministrar 2. Tant els dipsits com els punts singulars
ra. La sollicitud de llicncia ha danar acom- a lAdministraci municipal el ttol de lapro- de les conduccions hauran de ser objecte de
panyada dun estudi acstic, on sincidir en fitament, els plnols, aforaments, anlisis prac- drenatges i neteges peridics a fi dassegurar
la seva repercussi sobre els habitatges de len- ticades, trajecte de la xarxa, caracterstiques en tot moment la potabilitat de laigua sub-
torn, especialment els ms propers a lactivitat.# de lexplotaci i, en general, totes les dades ministrada.#
Article 64# necessries o que lAdministraci municipal 3. Quan es procedeixi a la installaci de
Activitats industrials i comercials# demani, per a formar un registre o inventari noves conduccions, o a la reparaci o subs-
1. Els titulars de les activitats industrials i complet i detallat del provement daiges de tituci de les existents, i desprs duna inac-
comercials estan obligats a adoptar les mesu- la ciutat i les seves condicions higiniques, tivitat prolongada, abans de comenar o
res dallament adequades dels seus focus de com tamb per a poder -hi exercir la vigilncia reprendre el servei shaur de fer un rentat
soroll per tal que no sobrepasin els valors guia necessria i ordenada per les Lleis.# enrgic i persistent amb aigua clorada que
que sindiquen a lAnnex III 1 i a lAnnex III garanteixi la desinfecci total dels trams
Article 68# afectats.#
7 de la present Ordenana.# Utilitzaci daprofitaments privats daiges pel
2. Per a lobtenci de la llicncia dober- servei pblic# Article 73#
tura caldr la presentaci dun estudi tcnic Garantia de cabals#
En cas de necessitat, en aplicaci de la legis-
on es justifiqui el compliment dels nivells de 1. LAjuntament no atorgar cap llicncia
laci daiges i amb prvia autoritzaci de
soroll establerts per a la corresponent zona per a la construcci dhabitatges, activitats
lAdministraci hidrulica de la Generalitat de
i els criteris de qualitat acstica del local.# comercials o turstiques ni, en general, per a
Catalunya, lAjuntament podr destinar els
TTOL IV# aprofitaments privats daiges a labastament qualsevol tipus dassentament hum fins que
CAPTACI, DISTRIBUCI I CONSUM DAIGUA pblic a la poblaci.# no quedi garantit el cabal daigua necessari
POTABLE# per al desenvolupament de la seva activitat
Article 69#
Captol 1# a travs del sistema de subministrament muni-
Garantia de potabilitat de les aiges#
OBJECTIUS I MBIT DAPLICACI# cipal o un altre de diferent, i fins que sacrediti
Les obres de captaci corresponents als la garantia sanitria de les aiges destinades
Article 65# pous i les mines hauran de realitzar -se de al consum hum, dacord amb all que preveu
Objecte i mbit# manera que seviti tota contaminaci exterior. la legislaci vigent.#
1. Lobjecte daquest Ttol s el de deter- Queda prohibida la connexi a les seves con-


#
Administraci Local#

2. Dacord amb all que disposin les orde- Reglamentaci tecnicosanitria per a labas- travessen, caracterstiques de construcci de
nances dedificaci, lAjuntament comprova- tament i control de qualitat de les aiges pota- les mines i crregues mximes que poden
r, en el trmit dexpedici de llicncies, que bles de consum pblic.# suportar.#
les noves construccions tinguin previst ins- Article 78# g) Laforament dels cabals normals, mnims
tallar, a les cisternes de descrrega daigua Aiges no potables# i mxims.#
dels W.C., mecanismes destalvi daigua que, Quan es comprovi la no potabilitat de les h) La naturalesa, destinaci o aprofitament
tot i garantint la correcta neteja de linodor, aiges, lAdministraci municipal ho comu- de les aiges.#
en redueixin el consum.# nicar a lentitat subministradora amb reque- i) Lanlisi de les aiges, que es far peri-
Article 74# riments expressos de les mesures que calgui dicament.#
Protecci contra els retorns# adoptar.# Les construccions existents sobre els
Tores les installacions domiciliries de sub- terrenys sota els quals discorren les mines.#
Article 79# Lestat de conservaci de les mines i la con-
ministrament daiges potables hauran de pro- Obligacions de les entitats subministradores#
tegir-se contra els retorns daigua o qualsevol creci de les obres que hi siguin necessries,
1. Totes les entitats subministradores dai- si escau, per mantenir -les en bon estat.#
altra causa de contaminaci.# gua de consum pblic estan obligades a rea- l) La situaci dabandonament o utilitzaci
Article 75# litzar, directament, o mitjanant contractaci, en qu estigui laprofitament.#
Fonts naturals i pbliques# totes les anlisis que lAdministraci munici- 2. els titulars de les mines han daportar
1. Les fonts naturals del terme municipal pal cregui oportunes per a garantir la pota- les dades necessries per a la formaci i actua-
de Barcelona accessibles al pblic seran con- bilitat permanent de les aiges.# litzaci de linventari. En tot cas, i sense per-
trolades sanitriament i seran connectades a 2. Dacord amb la Reglamentaci tecnico- judici de subministrar les altres dades que fos-
la xarxa general sempre que sigui necessari.# sanitria per a labastament i control de qua- sin requerides, han de declarar a lAdminis-
2. En totes les fonts pbliques figurar el litat de les aiges potables de consum pblic, traci municipal en els terminis que determini
rtol Aigua potable o Aigua no potable les entitats subministradores daiges de con- lAlcaldia, lexistncia i caracterstiques de les
segons la qualificaci de laigua que sub- sum pblic estan obligades a portar els regis- mines, i hauran de presentar un plnol del
ministrin.# tres segents:# seu traat o permetre, pous o conduccions,
Article 76# a) Registre danlisis, el qual es conservar com tamb una memria en la qual consti
Condicions de les installacions de durant cinc anys a disposici de lAdminis- el ttol de laprofitament amb les dades dins-
subministrament daiges# traci sanitria.# cripci en el Registre daiges o en el Catleg
b) Registre dincidncies, el qual es con- daiges privades de lAdministraci hidru-
1. De manera genrica, totes les installa- servar durant tres anys a disposici de lAd-
cions de subministrament daiges potables lica de la Generalitat de Catalunya, o altres
ministraci sanitria.# Registres pblics, situaci i mesures, afora-
han de reunir les condicions adequades per-
qu es pugui procedir a les operacions de neta- Article 80# ment dels cabals, naturalesa, destinaci o
ja i manteniment amb la mxima facilitat, Aiges envasades# aprofitament de les aiges i la seva anlisi.#
molsties mnimes per als usuaris i garantia Les aiges embotellades, anomenades de 3. De la mateixa manera, els propietaris
de salubritat. A aquests efectes, sha de pro- taula o minerals, naturals o preparades shan de terrenys, encara que estiguin edificats, en
curar que la xarxa de distribuci sigui mallada.# dadequar als requisits i condicions de la el subsl dels quals hi hagi mines, pous o
2. El transport i la distribuci daiges pota- Reglamentaci tecnicosanitria per a lelabo- aqeductes, han de declarar a lAdministraci
bles mitjanant contenidors, cubells, cisternes raci, circulaci i comer daiges envasades municipal, en els terminis que assenyali lAl-
mbils i elements anlegs shaur de fer de per beure.# caldia, lexistncia dels esmentats elements,
manera que es compleixin per a les aiges Captol 3# fer constar les caracterstiques que en cone-
aix distribudes els requisits exigits a larticle MINES, POUS DAIGUA I AQEDUCTES# guin i, si sescau, les dades de la inscripci
75 daquesta Ordenana.# de la servitud i adjuntar un croquis dels esmen-
Secci 1a# tats elements.#
Secci 4a# Obligacions dels titulars de mines daigua# 4. Els serveis competents de lAjuntament
Vigilncia# Article 81# comprovaran les declaracions i realitzaran les
Article 77# Inventari de mines# investigacions addicionals i estudis necessaris
Control dels subministraments collectius# 1. LAjuntament, amb la finalitat dexercir fins a completar i tenir al dia linventari indicat
1. Dins el terme municipal, lAjuntament les funcions de vigilncia i policia sobre les en el pargraf primer daquest article.#
vigilar i controlar qualsevol tipus de sub- aiges i amb coordinaci amb lAdministraci 5. Les dades que siguin dinters notori,
ministrament collectiu amb destinaci al con- hidrulica, portar un inventari detallat de especialment amb vista a la seguretat de les
sum hum, tant si es produeix a travs del totes les aiges que afloren en el terme muni- construccions i a la no contaminaci de lai-
sistema pblic com del privat.# cipal o que hi sn condudes. En aquest regis- gua, es comunicaran als serveis especialment
2. Per tal de garantir la potabilitat de les tre, i pel que fa a cada aprofitament, hi competents en cada cas, a fi que aquests adop-
aiges shauran defectuar comprovacions constar:# tin les mesures de control adequades per a
peridiques pels corresponents serveis muni- El lloc daforament.# garantir la protecci dels interessos que a cau-
cipals, dacord amb la legislaci vigent.# Les conduccions existents i la concreci, sa de la seva funci tinguin encomanats o que
3. Els punts de presa de mostres per al con- pel que fa a les que discorrin pel terme muni- puguin ser afectats per la seva actuaci.#
trol de la potabilitat seran:# cipal de les finques de propietat privada i Article 82#
a) Els orgens i/o les sortides de les plantes espais pblics que travessin.# Finalitat exclusiva de les mines#
potabilitzadores.# Els titulars de laprofitament i les dades de
b) Els dipsits de regulaci.# Es prohibeix la utilitzaci de la galeria per
la inscripci en el Registre daiges o en el
c) Les fonts i/o els subministraments a qualsevol altra finalitat que no sigui la prpia
Catleg daiges privades, tant pel que fa a
pblics.# de la mina.#
la titularitat del dret com a les servituds impo-
d) Tots aquells punts de la xarxa les carac- sades sobre les finques servents.# Article 83#
terstiques dels quals demanin una major d) Les transmissions de la titularitat dels Mines abandonades#
atenci.# aprofitaments.# 1. Les mines, pous i conduccions daigua
4. La vigilncia de la potabilitat de les e) Els plnols grfics de la mina amb indi- laprofitament dels quals estigui abandonat i
aiges es dur a terme mitjanant els models caci de les cotes de profunditat i concreci respecte als quals no consti ni es demostri
danlisis-tipus, els intervals i el nombre dels pous existents.# lexistncia de cap dret, podran ser clausu-
mnim de mostres per any que estipula la Les condicions geolgiques del terreny que rades cautelarment per lAjuntament que en

#
Administraci Local#

donar compte a lAdministraci hidrulica a Article 85# responsables el propietari de la finca, el pro-
fi que procedeixi a la declaraci de la seva Condicions# motor, el constructor i els facultatius directors
caducitat.# 1. El propietari duna finca sota del qual de les obres, no solament pel que fa als danys
2. LAjuntament podr prohibir ls de les discorri una mina daigua podr construir -hi i sancions a que la seva actuaci maliciosa
aiges aflorades que no tinguin les condicions a sobre de tal manera que la mina no expe- o negligent hagus donat lloc, sin tamb
sanitries adequades a les finalitats a les quals rimenti cap perjudici en la seva solidesa ni quan a la restauraci de la mina, els seus
es destinin, i procedir a clausurar aquestes simpossibilitin les reparacions i neteges accessos, pous de registre i altres elements de
mines i pous si els seus titulars no adopten, necessries, ni sobstaculitzi el curs de les les conduccions, que es portar a terme en
dintre del termini que amb aquesta finalitat aiges.# tot cas, encara que fos necessria la demolici
es concedeixi, les mesures oportunes que 2. Queda especialment prohibit de tapar total o parcial de les obres.#
garanteixin lefectivitat de la prohibici.# els pous de registre, suprimir les obertures i Article 88#
3. Un cop clausurada una mina, lAjunta- forats existents destinats a les tasques de con- Mines perilloses per a les edificacions#
ment podr desviar -ne les aiges cap a la cla- servaci i neteja, esfondrar part dalguna mina 1. Quan una mina daigua discorri per sota
veguera pblica en el punt que estigui ms o donar lloc, per qualsevol causa, a lembas- dun edifici construt i el seu curs constitueixi
a prop del seu origen dintre del terme muni- sament de les aiges.# un perill, pel fet que perjudiqui la seguretat
cipal, i tapar la resta del seu recorregut, tenint 3. el propietari que pretengui edificar ha de la construcci, lAjuntament en requerir
compte de compactar la terra, amb la finalitat de realitzar, a ms, les obres de consolidaci el propietari perqu, en el termini que per a
devitar enfonsaments o que aquestes mines necessries per a la subsistncia de la mina aquesta finalitat sassenyali, dugui a terme les
es converteixin en llera daiges filtrades. Les i la seguretat de ledificaci que shagi de obres de consolidaci necessries, amb prvia
obres seran fetes a crrec de la persona que construir.# presentaci del corresponent projecte.#
aparegui com a titular de laprofitament. Si Article 86# 2. En aquells casos en qu el perill sigui
aquesta persona fos desconeguda o no fos pos- Requisits de les sollicituds de llicncies imminent o quan, en el termini fixat per lAd-
sible dexigir -li el pagament, i si el cost hagus dedificaci# ministraci municipal, els propietaris no hagin
de recaure sobre la Hisenda municipal, es pro-
1. En les sollicituds de llicncia dedifi- dut a terme les obres de consolidaci, o b
cedir a la imposici de contribucions espe-
caci, el corresponent projecte dobres ha da- aquestes no sajustin al projecte aprovat, lA-
cials als propietaris de les finques alliberades
companyar una declaraci subscrita pel peti- juntament executar les obres a crrec del pro-
de la mina.#
cionari sobre lexistncia de galeries subterr- pietari i, a ms, disposar all que convingui
4. Declarada la caducitat i amb lautorit-
nies, mines daigua o pous en el solar, encara pel que fa a lhabitabilitat de limmoble i el
zaci prvia corresponent de lAdministraci
que estiguin abandonats.# desallotjament dels seus ocupants.#
hidrulica, quan per laforament dels cabals
2. En cas que en el solar hi hagi elements Secci 3a#
o per la qualitat de les aiges, convingui a
de lndole indicada en el pargraf anterior Obres de consolidaci de les mines#
linters pblic el manteniment de la mina o
o anlegs, shaur daportar un plnol topo-
del pou clausurats, lAjuntament mantindr Article 89#
grfic del seu traat i shauran dincorporar
lexplotaci de laprofitament.# Materials#
al projecte les corresponents obres de con-
Article 84# solidaci, segons all que es disposa en lar- 1. Per a lexecuci de les obres de con-
Reparacions i neteja de les mines# ticle 88 daquesta Ordenana, per tal que el solidaci de les mines sutilitzar:#
1. Els titulars dels aprofitaments, encara terreny compleixi les condicions de seguretat a) Preferentment, formig en massa de
que momentniament no estiguin en explo- requerides per a ledificaci que es pretengui tipus no inferior al HCP -3 (Plec de condicions
taci, hauran de tenir cura de les reparacions construir.# de lAjuntament de Barcelona), resistncia
i neteges necessries de les mines per tal de 3. Si la declaraci a la qual es refereix el caracterstica 150 k/cm2.#
mantenir -les en bon estat de conservaci i evi- pargraf primer daquest article s negativa, b) Excepcionalment, pr causes justifica-
tar lembassament de les aiges i lenfonsa- el peticionari de la llicncia ha dassumir for- des podr emprar -se la fbrica de totxo masss
ment de les lleres.# malment lobligaci dexecutar les obres de pres amb ciment portland.#
2. Els titulars comunicaran peridicament consolidaci necessries, si, un cop iniciada Sexigir el formig armat en els casos en
a lAdministraci municipal les obres de con- la construcci, a causa dels treballs realitzats qu les crregues sobre el terreny ho facin
servaci i reparaci realitzades, lestat de les o per qualsevol altre motiu, t coneixement necessari.#
lleres i les construccions que es facin en els de lexistncia dalgun dels elements als quals 2. La utilitzaci de qualsevol altre material
terrenys sota els quals discorre la mina, amb es refereix aquest article. Si aix sesdev, es que no sigui algun dels referits en el pargraf
la finalitat de garantir lexercici de lacci de comunicar a lAdministraci municipal en el anterior caldr justificar-lo plenament en cal-
policia que competeix a lAjuntament amb vis- termini de tres dies, se suspendran les obres cular el projecte i haur de basar -se en un
ta a la seguretat de les persones i coses.# immediatament i, durant els trenta dies estudi geolgic del subsl i en lexposici
3. Sens perjudici de lautoritzaci de lAd- segents, es presentar un plnol topogrfic detallada de les hiptesis en les quals es basa
ministraci hidrulica de la Generalitat de de laccident i un projecte de consolidaci, el clcul de la consolidaci de la mina i de
Catalunya, lexecuci dobres de conservaci de conformitat amb all que es disposa en la fonamentaci de ledifici.#
o reparaci de les mines estar sotmesa a lli- larticle 89 daquesta Ordenana. Les obres 3. Quan es consideri necessari a causa de
cncia municipal. Les obres durgncia not- dedificaci no es podran reprendre fins que la destinaci de les aiges de la mina, caldr
ria, necessries per a evitar un dany imminent no hagin estat executades, segons all que recobrir la galeria amb una capa de material
o una incomoditat manifesta i greu, podran tamb estipula el mateix article 89 daquesta que la faci impermeable.#
ser realitzades sense llicncia prvia, per Ordenana, les de consolidaci.# Article 90#
immediatament shaur de retre compte de la 4. Quan sigui lAjuntament el qui, un cop Funcions del servei de mines#
seva realitzaci a lAdministraci municipal iniciada una construcci, tingui coneixement 1. El projecte ser informat pel mateix ser-
a travs del mitj ms rpid possible.# de lexistncia, en el subsl, duna mina dai- vei municipal que especficament tingui al seu
4. LAjuntament inspeccionar en tots els gua, ordenar la immediata suspensi de les crrec la vigilncia i cura de les mines, el qual
casos lexecuci de les obres, per comprovar obres i requerir el compliment dall que es podr introduir les modificacions que cregui
si es fan de conformitat amb les regles de la disposa en el pargraf anterior.#
convenients, les quals hauran de ser incor-
bona tcnica i amb els materials que sindi- Article 87# porades com a condici a la llicncia que sha
quen en larticle 89 daquesta Ordenana.# Responsabilitat# datorgar.#
Secci 2a# De lincompliment de les obligacions esta- 2. Les obres de consolidaci seran inspec-
Construccions sobre les mines# blertes en els dos articles precedents, en seran cionades pel mateix servei tcnic municipal


#
Administraci Local#

al qual es refereix el pargraf anterior, el qual Entitat Metropolitana: Entitat del Medi captada a la claveguera.#
podr requerir la realitzaci de totes les proves Ambient de lrea Metropolitana de Barcelona Estaci depuradora daiges residuals,
que consideri convenients per tal de verificar creada com Entitat Metropolitana dels Serveis EDAR: Conjunt destructures, mecanismes i
la perfecta execuci del projecte. Tamb orde- Hidrulics i del Tractament de Residus per la installacions que tenen per objecte el trac-
nar la immediata suspensi de les obres quan Llei 7/1987, de 4 dabril, Administraci tament de les aiges residuals i els fangs
aquestes sexecutin amb infracci de la lli- actuant del Pla de Sanejament de Catalunya resultants.#
cncia concedida o sense observar les regles en el seu mbit territorial.# Installacions de sanejament: Conjunt des-
que imposa la bona tcnica.# Reglament Metropolit: Reglament Metro- tructures, mecanismes i processos que perme-
Secci 4a# polit dAbocaments dAiges Residuals, apro- ten de recollir, transportar, bombar, tractar i
Efectes de les normes sobre mines# vat definitivament per lEntitat Metropolitana eliminar les aiges residuals i pluvials. Per tant
Article 91# al 8 de maig de 1997, i publicat en el BUTLLET englobar les clavegueres, les estacions de
Vigncia# OFICIAL DE LA PROVNCIA de Barcelona, nmero bombament, els dipsits de retenci i les esta-
128, Annex II, de 29 de maig de 1997.# cions depuradores daiges residuals com a
Les normes sobre mines daquesta Orde- Aiges descorriment: Les descorriment elements clau.#
nana seran daplicaci als titulars de les superficial, com les pluvials, les excedents de Sistema dual: Sistema de sanejament cons-
mines, pous daigua i aqeductes, als propie- recs o les derivades de neteja viria.# titut per un subsistema de drenatge subterrani
taris de terrenys on aquells elements estiguin Aiges residuals: Les resultants dels dife- de tipus convencional (unitari o separatiu)
situats i als peticionaris de llicncies dedi- rents usos que es donen en habitatges, ins- anomenat sistema menor i un subsistema de
ficaci que quedin afectats pels respectius pre- tallacions comercials, industrials, sanitries, drenatge superficial, anomenat sistema major,
ceptes, encara que la construcci o la des- comunitries o pbliques.# encarregat de drenar laigua descorriment per
coberta de les esmentades mines, pous o aqe- Aiges residuals domstiques: Les proce- superfcie.#
ductes sigui anterior a la data de la seva dents de zones dhabitatge i serveis i generades Sistema unitari: Sistema de sanejament, la
vigncia.# principalment pel metabolisme hum i les xarxa del qual recull tant les aiges residuals
TTOL V# activitats domstiques.# com les aiges descorriment.#
S DEL SISTEMA DE SANEJAMENT DAIGES Aiges residuals industrials: Totes les resi- Sistema separatiu: Sistema de sanejament,
RESIDUALS PLUVIALS# duals abocades des de locals utilitzats per dotat de lnies separades de recollida i trans-
Captol 1# efectuar qualsevol activitat comercial i indus- port daiges residuals i daiges descorri-
OBJECTE, MBIT I DEFINICIONS# trial, que no siguin aiges residuals doms- ment, que t per objecte aconsseguir una sepa-
Article 92# tiques ni aiges descorriment.# raci ntegra des dorigen fins a dest.#
Objecte i mbit daplicaci# Aiges subterrnies: Les de qualsevol origen Sobreeixidor: Dispositiu encarregat de pur-
que discorren a travs de les formacions geo- gar o traspassar un cabal determinat des duna
1. El present Ttol t per objecte regular
lgiques del subsl.# claveguera cap a una altra o al medi receptor.#
ls de la xarxa de clavegueram i els sistemes
Autoritzaci dabocament: Resoluci expe- Xarxa de clavegueram: Sistema de conduc-
de depuraci, fixant les prescripcions a les
dida per lEntitat Metropolitana per la qual tes que recull i condueix les aiges residuals
quals shauran de sotmetre en matria dabo-
sautoritza labocament daiges residuals al i descorriment.#
caments els usuaris actuals i futurs de les ins-
clavegueram municipal o a la xarxa metro- Xarxa de comunicacions per fibra ptica:
tallacions de sanejament.#
politana devacuaci i sanejament, de con- Conjunt delements que permeten la transmis-
2. Lobjectiu s protegir la qualitat ambien-
formitat amb el que disposa el Reglament si dimatges, veu, i dades a travs de cables
tal i sanitria de les aiges superficials i sub-
Metropolit.# de fibra ptica. Aquest tipus de xarxes es
terrnies, com tamb la xarxa de clavegueram,
Autoritzaci de connexi: Llicncia expe- caracteritzen per la seva gran capacitat i
les estacions depuradores i altres installacions
dida per lAjuntament de Barcelona per la qual velocitat.#
del sistema de sanejament, tant en la seva inte-
sautoritza la connexi al clavegueram muni- 2. Autoritzaci dabocament: Les activitats
gritat estructural com en el seu funcionament,
cipal, amb previ atorgament, en el cas dac- potencialment contaminants requeriran estar
i conseqentment protegir la qualitat dels
tivitats potencialment contaminants, de la en possessi duna autoritzaci dabocament
medis receptors i, en particular, del mar litoral,
corresponent autoritzaci dabocament.# a la xarxa de clavegueram. Aix garantir:#
dels rius Bess i Llobregat i de la riera de Vall-
Claveguera pblica: Sentn com a tal qual- a) El coneixement detallat dels usuaris
vidrera, i promoure la utilitzaci ldica de les
sevol conducte daiges residuals i pluvials potencialment contaminants i dels seus abo-
platges i del mar litoral de la ciutat i de les
construt o acceptat per lAjuntament per al caments.#
lleres dels rius esmentats.#
servei general de la poblaci, essent el seu b) La identificaci de lorigen de possibles
3. Aquest Ttol s destricte compliment per
manteniment i conservaci realitzats per ell alteracions en el sistema comunitari de sane-
a la utilitzaci de tots aquells elements que
mateix. Usualment discorre collineal amb jament.#
integren les infraestructures de sanejament del
leix de la calada, i a ella es connecten els c) La realitzaci de pretractaments correc-
terme municipal, les quals inclouen:#
claveguerons.# tors dels abocaments.#
a) La xarxa de clavegueram, amb tots els
Claveguer: Conducte de secci petita, en d) El bon funcionament dels serveis de con-
seus elements.#
general de dimetre menor o igual a 300 mm., trol, vigilncia i, si calgus, de sanci.#
b) Les estacions depuradores daiges resi-
destinat a la conducci fins a la claveguera 3. Limitaci i prohibici dels abocaments:
duals.#
pblica de les aiges pluvials i residuals pro- Tipologia de les aiges residuals que poden
Article 93# cedents de les finques. Quan el claveguer ser admeses per la xarxa de clavegueram, amb
Definicions i conceptes# va parallel a leix del carrer, es denomina lobjecte de delimitar la qualitat dels aboca-
1. Als efectes daquest Ttol, sestableixen claveguer longitudinal.# ments. Es fa distinci entre dos tipus dabo-
les definicions bsiques segents:# Conca vessant: s el territori que contri- caments segons es prohibeixin (aquells que
Abocament limitat: Tot abocament que pel bueix a laportaci de cabals a un punt deter- sota cap concepte hagin de ser incorporats
seu potencial contaminador i sota certes limi- minat del sistema de sanejament, als quals a la xarxa) o segons es limitin les concen-
tacions pugui tolerar -se en les installacions poden ser cabals residuals, descorriment o tracions dalguns contaminants. El primer grup
de sanejament i a la llera receptora.# ambds.# daquests abocaments s fcilment definible,
Abocament prohibit: El que per la seva Embornal: Installaci en la via pblica des- ja que es coneixen mpliament aquelles subs-
naturalesa i perillositat s totalment inadmis- tinada a la captaci de les aiges pluvials, tncies que sn nocives per a les installacions
sible en les installacions de sanejament.# composta per un element de captaci en de sanejament. Les concentracions lmits de
Administraci municipal: La titular del ser- superfcie i conductes o dispositius comple- contaminants, en canvi, han de definir -se en
vei i de les installacions de clavegueram.# mentaris subterranis que condueixen laigua base a la sensibilitat dels sistemes de tracta-

#
Administraci Local#

ment previstos per als contaminants en qes- e) Garantir que els fangs es puguin tractar Article 102#
ti; aix, en el cas de depuradores biolgiques, i disposar amb completa seguretat de manera Abocament daiges netes#
per exemple, les concentracions lmits seran acceptable des de la perspectiva mediam- Queda prohibit labocament daiges netes
els llindars dinhibici de lactivitat biolgica.# biental.# o aiges industrials no contaminades (de refri-
4. Sistemes demergncia: s necessari Article 96# geraci, etc.) als collectors daiges residuals
considerar les potencials situacions demer- Abocaments limitats# quan puqui adoptar -se una soluci tcnica
gncia, ocasionades per abocaments acciden- alternativa per existir a lentorn de lactivitat
No es poden fer, ni al clavegueram muni-
tals, i definir una metodologia operativa regla- una llera pblica o la possibilitat dun apro-
cipal ni a la xarxa metropolitana devacuaci
mentada per a palliar les repercussions per- fitament. En cas contrari, es requerir una
i sanejament daiges residuals, abocaments
judicials que es puguin donar.# autoritzaci especial per part de lAdminis-
que, en qualsevol moment, tinguin caracte-
5. Correcci de la contaminaci en el seu traci municipal per fer aquests abocaments.#
rstiques o concentracions de contaminants
origen: Realitzaci de pretractaments da-
iguals o superiors a les expressades en lAnnex Article 103#
quells abocaments que infringeixin la Norma-
1 del Reglament Metropolit.# Pretractament#
tiva, a fi dadequar -los als requisits de qualitat
de cada cas.# Article 97# Si els efluents no compleixen les condicions
6. Control dabocaments: Conseqent- Abocaments prohibits# i limitacions esmentades en el present captol,
ment amb els punts anteriors, shaur de pre- 1. Est prohibit abocar al clavegueram lusuari t lobligaci de construir, explotar i
veure la definici dun sistema de control, vigi- municipal i a la xarxa metropolitana deva- mantenir al seu crrec totes aquelles installa-
lncia i, fins i tot, de sancions.# cuaci i sanejament daiges residuals tota cions de pretractament, homogenetzaci o
7. Installaci de xarxes de comunicacions classe de matries o productes, procedents tractament que siguin necessries, dacord
per fibra ptica: Es creu necessari definir les dusos domstics, industrials, sanitaris, comer- amb les prescripcions incloses en larticle 24
obres i installacions necessries, per tal dins- cials, de la construcci o de qualsevol altre del Reglament Metropolit.#
tallar un tub de portafibra ptica aprofitant s, en estat lquid, slid o gass que, dacord Article 104#
la xarxa de clavegueram, aix com les obres amb la legislaci sectorial corresponent, tenen Condicions especials#
auxiliars necessries per a establir els pericons la consideraci de residus municipals, indus- Les previsions generals de larticle 96 da-
daccs i interconnexi.# trials, industrials especials, txics, perillosos questa Ordenana, com tamb de lAnnex 1
8. Salvaguarda del clavegueram: Es crea un o radioactius, o qualsevol altra categoria de del Reglament Metropolit, poden ser objecte
perms de salvaguarda del clavegueram per residus existents o que, en el futur, es pugui de modificaci i adaptaci per a determinats
a garantir que les obres daltres infraestructures establir.# usuaris, si raons relacionades amb la gesti
i serveis implantats en el subsl no afectaran 2. En particular est prohibit labocament de les installacions metropolitanes de sane-
lestat de neteja i conservaci del clavegue- de pintures, vernissos, dissolvents, olis mine- jament, com el balan general de certs con-
ram.# rals, olis de cuina cremats i totes les matries, taminants, els graus de diluci, la consecuci
Article 94# substncies i productes que, amb carcter dobjectius de qualitat o altres, aix ho jus-
Obligatorietat del servei# indicatiu i no exhaustiu, es relacionen a lAn- tifiquen. Aquestes condicions especfiques
1. La utilitzaci de la xarxa municipal de nex 2 del Reglament Metropolit.# hauran de figurar en lautoritzaci daboca-
clavegueram i, en el seu cas, de la xarxa metro- Article 98# ment esmentada a larticle 126 daquesta
politana devacuaci i sanejament daiges Revisi peridica de limitacions i prohibicions# Ordenana.#
residuals s un servei de prestaci i recepci Les relacions esmentades en els dos articles Captol 3#
obligatries.# precedents no sn exhaustives, sin simple- SISTEMES DEMERGNCIA O PERILL#
2. Totes les edificacions i establiments del ment enumeratives, i han de ser objecte de Article 105#
terme municipal han dabocar les seves aiges revisi peridica.# Situacions demergncia#
residuals a alguna de les xarxes pbliques Article 99#
esmentades en el pargraf anterior, per mitj 1. Sentn que hi ha una situaci demer-
Reixat de desbast# gncia o perill, quan es dna alguna de les
de la corresponent connexi, i de conformitat
amb el que disposen aquesta Ordenana i el Totes les indstries, qualsevulla que en sigui circumstncies segents:#
Reglament Metropolit.# lactivitat, tant si realitzen o no pretractament a) Quan a causa dun accident en les ins-
correcte dels seus abocaments, hauran de tallacions de lusuari existeix un risc imminent
Captol 2# posar una reixa de desbast de llum adequada que es produeixi un abocament inusual a la
CONDICIONS DELS ABOCAMENTS# a la naturalesa dels seus abocaments, amb un xarxa de clavegueram o a la xarxa metropo-
Article 95# mxim de 50 mm., abans de labocament al litana devacuaci i sanejament, potencial-
Control de la contaminaci en origen# clavegueram.# ment perillosa per a la salut de les persones,
La regulaci de la contaminaci en origen, Article 100# les installacions, les estacions depuradores
sestableix en el Reglament Metropolit mit- Cabals# daiges residuals o per a les mateixes xarxes,
janant prohibicions o limitacions en les des- o b que pugui alterar de forma substancial
1. Els cabals punta abocats a la xarxa no
crregues dabocaments, amb les finalitats les condicions fixades per lautoritzaci da-
podran excedir del sxtuple (6 vegades) en
segents:# bocament.#
un interval de quinze (15) minuts, o del qu-
a) Protegir les aiges receptores, eliminant b) Quan saboquin cabals que excedeixin
druple (4 vegades) en una hora, del valor mitj
qualsevol efecte txic, crnic o agut, tant per del doble del mxim autoritzat.#
diari.#
a lhome com per als recursos naturals i acons- 2. Davant duna situaci demergncia o
2. Sha de controlar especialment el cabal
seguir els objectius de qualitat consignats en perill, lusuari t el deure de comunicar -la,
i la qualitat de lefluent en el cas de neteja
cada medi receptor.# pel mitj ms rpid al seu abast, a lAjunta-
de tancs, el seu buidatge amb locasi de tan-
b) Salvaguardar la integritat i seguretat de ment de Barcelona, a lEntitat Metropolitana
cament per vacances o circumstncies an-
les persones que treballin a les intallacions i a lestaci depuradora daiges residuals a
logues.#
de sanejament.# la qual estigui connectat lestabliment del que
c) Garantir que les installacions de sane- Article 101# s titular, amb lobjecte devitar o b reduir
jament no es deteriorin.# Prohibici de la diluci# els danys.#
d) Assegurar que no sobstaculitzi el fun- Queda terminantment prohibit ls daigua 3. A ms, i amb la major brevetat possible,
cionament de les estacions depuradores, tant de diluci en els abocaments excepte en les lusuari ha dadoptar totes les mesures i emprar
pel que fa al tractament de les aiges residuals situacions demergncia o perill regulats en tot els mitjans que estiguin al seu abast a fi
com al dels fangs.# el Captol 3 daquest Ttol.# daconsseguir que els productes vessats ho


#
Administraci Local#

siguin en la mnima quantitat possible, i/o de cialment, en els llocs en qu els operaris han per part de particulars obliga a aquests a res-
reduir al mxim llur perillositat.# dactuar per dur a terme les mesures correc- tituir en igualtat de condicions els trams
Article 106# tores previstes.# preexistents, i els bns, tant pblics com pri-
Informe a lAjuntament i a lEntitat Article 108# vats, que haguessin resultat afectats.#
Metropolitana# Mesures especials de seguretat# 4. En tot cas, els projectes de clavegueram
1. La Gerncia de lEntitat Metropolitana, diniciativa privada hauran de complir les exi-
En un termini mxim de set dies naturals,
amb informe previ dels seus Serveis Tcnics gncies del Pla General Municipal dOrdena-
linteressat ha de remetre a lAjuntament de
i laudincia de linteressat, i coordinadament ci i del Pla Especial Municipal de Clavegue-
Barcelona i a lEntitat Metropolitana un infor-
amb lAjuntament, pot exigir en lautoritaci ram vigents.#
me detallat de lincident. En aquest informe
han de figurar, com a mnim, les dades dabocament ladopci de mesures correcto- Article 112#
segents:# res especials de seguretat, amb la finalitat de s obligatori de la xarxa#
a) Nom, identificaci i ubicaci de lem- prevenir accidents que puguin provocar abo- 1. Els edificis existents o que es cons-
presa.# caments incontrolats de productes emmagat- trueixin en finques amb faana davant de la
b) Cabal i matries abocades.# zemats de carcter perills.# qual existeixin clavegueres pbliques hi hau-
c) Causa de laccident, hora en qu es pro- 2. Dacord amb larticle 30 del Reglament ran dabocar les aiges pluvials i residuals a
du i durada.# Metropolit, la Comissi de Govern de lEntitat travs del corresponent claveguer.#
d) Mesures adoptades i mitjans emprats per Metropolitana pot establir la tipologia dinds- 2. Si la finca t faana en ms duna via
lusuari.# tries a les quals, com a condici per a la- pblica el propietari podr escollir la clave-
e) Hora i manera com es comunic lin- torgament de lautoritzaci dabocament, sels guera pblica on hagi de desgassar la finca,
cident a lAjuntament i a lEntitat Metropo- exigir que disposin duna assegurana de res- sempre que hidrulicament sigui possible.#
litana.# ponsabilitat civil, per les quanties que tamb 3. Quan no existeixi claveguera pblica
f) Totes aquelles altres dades i precisions fixar lrgan esmentat.# davant de la finca, per s a una distncia
que permetin una correcta interpretaci de Captol 4# inferior als 100 metres, el propietari haur de
lincident i una adequada valoraci de les UTILITZACI DE LA XARXA DE CLAVEGUERAM# conduir les aiges a lesmentada claveguera
conseqncies.# Article 109# mitjanant la construcci dun claveguer lon-
Article 107# Construcci de clavegueres# gitudinal, el qual es podria sollicitar i construir
Instruccions en cas demergncia# mancomunadament per a tots els propietaris
En tota via pblica municipal la construcci de finques situades a lesmentat tram. Aquesta
1. LAjuntament, en coordinaci amb lEn- de les clavegueres haur de precedir o, distncia es mesurar a partir de laresta de
titat Metropolitana, facilitar als usuaris les ins- almenys, sser simultnia, si aix fos tcni- la finca (intersecci del lmit del solar ms
truccions que cal seguir en situacions demer- cament aconsellable, a la del paviment defi- prxim a la claveguera amb la lnia de faana),
gncia o perill.# nitiu corresponent.# i seguint les alineacions dels vials afectats per
2. En aquestes instruccions han de figurar, Article 110# la construcci longitudinal.#
en primer lloc, els nmeros telefnics als quals Condicions dels claveguerons# 4. Els propietaris dels edificis ja construts
lusuari ha de comunicar lemergncia. El pri-
Sern condicions prvies per a latorgament en la data dentrada en vigor de la present
mer daquests nmeros ha de ser el del servei
dautoritzacions dobres, tant de construcci Ordenana shauran dajustar a les preven-
municipal demergncia, el qual al seu torn
com de reparaci dun claveguer o dun cla- cions segents:#
donar avs al personal del servei del clave-
veguer longitudinal:# a) Si tinguessin desgs mitjanant un pou
gueram i al de lestaci depuradora daiges
a) Que labocament daiges residuals de negre o fossa sptica i la seva connexi a la
residuals receptora de lefluent anmal.#
qualsevol activitat potencialment contaminant xarxa de clavegueres fos tcnicament possible,
En el supsit que no sigui possible comu-
tingui la preceptiva autoritzaci dabocament.# estan obligats a connectar -hi lesmentat des-
nicar amb aquesta estaci, ha de fer -ho amb
b) Que la claveguera a la qual desgassa gs a travs del claveguer corresponent i
els nmeros segents i en lordre indicat. Esta-
el claveguer estigui en servei.# a modificar la xarxa interior de la finca per
blerta la comunicaci, lusuari ha de fer saber connectar -la amb lesmentat claveguer i
el tipus de productes i el volum o la quantitat c) Quan hagi de connectar a un claveguer
longitudinal sexigir un acord previ entre el anullar lantic sistema. En aquest cas, trans-
que se nha abocat.# corregut el termini dun mes a partir del reque-
3. En cas demergncia i sense perjudici sollicitant, el propietari i tots els altres usuaris,
per contribuir a les despeses que ocasionar riment que a lefecte haur de dirigir lAd-
del que disposin les instruccions, lAjuntament ministraci municipal al propietari interessat,
de Barcelona, coordinadament amb lEntitat a lesmentat propietari aquella construcci i
les que origini la conservaci futura de lobra.# sense que aquest hagi sollicitat el claveguer
Metropolitana, pot dictar les ordres individuals de desgs, lAjuntament procedir a la seva
de manament que siguin escaients.# Article 111#
Construcci particular de clavegueram# construcci a crrec del propietari esmentat,
4. En la mateixa autoritzaci dabocament fins a la lnia de faana, i aplicar larbitri
o b amb posterioritat, la Gerncia de lEntitat 1. Es podr autoritzar als particulars de amb fins no fiscals sobre pous absorbents amb
Metropolitana, coordinadament amb els Ser- construir per s mateixos trams de clavegueram els recrrecs que procedeixin, fins que no es
veis Tcnics de lAjuntament, pot exigir a lu- en la via pblica, de conformitat amb el que modifiqui la xarxa interior i sanulli lantic
suari la presentaci dun document en el qual disposa la Llei de Rgim Especial daquest sistema de manera que el desgs al clave-
shan dincloure les instruccions i mesures a Municipi.# guer sigui correcte.#
adoptar per part del seu personal per tal de 2. En aquests casos, el particular podr b) Si aquells edificis tinguessin desgs a
contrarestar o reduir al mnim els efectes sollicitar de lAjuntament la redacci del cel obert directe o indirecte sense tractament
nocius que els eventuals accidents puguin pro- corresponent projecte o b haur de presentar previ, o a qualsevol altre sistema de tractament
vocar. En aquestes instruccions particulars, un projecte detallat de lobra i, una vegada incorrecte que prudueixi un abocament an-
cada usuari ha de preveure els incidents ms aprovat per lAjuntament, executar -lo sota la mal, estan obligats a entroncar lesmentat des-
perillosos que puguin produir -se en funci de inspecci municipal. El sollicitant haur din- gs amb la xarxa de clavegueram, llevat que
les caracterstiques dels seus processos indus- gressar el 3 per 100 de limport -pressupost de es tracti del supsit de lapartat nmero 6 da-
trials.# lobra en concepte dinspecci i direcci a quest article, en qu sadmet provisionalment
5. Les instruccions particulars shan de crrec del personal tcnic municipal, i dipo- un tractament previ. Transcorregut el termini
redactar de manera que siguin fcilment com- sitar el 10 per 100 de lesmentat import com de quinze dies a partir del requeriment que
prensibles per tota classe de personal, un a garantia, el qual li ser tornat un cop rebuda a lefecte haur de dirigir lAdministraci
exemplar de les quals haur destar a labast definitivament lesmentada obra.# municipal al propietari interessat, sense que
en tots els punts estratgics del local i, espe- 3. La construcci de trams de clavegueram

#
Administraci Local#

aquest hagi eliminat labocament anmal, o claveguer transversal o claveguer longitu- curant que estigui quan ms a prop millor de
sollicitat el claveguer de desgs, lAjunta- dinal, per la qual cosa haur de presentar un la faana, per tal de facilitar la conservaci
ment procedir a la seva construcci a crrec plnol de la xarxa de desgs interior de le- del claveguer. Aquest pou tindr les dimen-
del titular del desgs, aplicant -li les sancions difici en planta i alada a escales de 1:100 sions, graons i tapa normalitzades pels Serveis
que procedeixin fins que no es modifiqui la o 1:50, detallant expressament els sifons gene- Tcnics Municipals.#
xarxa interior per al seu entroncament correcte rals i la ventilaci aria. En el cas de peti- h) En el cas de claveguerons que recullin
al claveguer, independentment de les que cionaris de carcter industrial potencialment aiges destacions particulars de bombament
corresponguin per les infraccions en les quals contaminants, descrites a lAnnex 3 del Regla- daiges residuals, sexigeix un temps mxim
shagi incorregut per labocament a cel obert.# ment Metropolit, hauran de presentar, a ms de retenci al pou de bombament de quinze
5. Lobligaci establerta en el pargraf a ms, la documentaci indicada a lAnnex minuts per evitar fermentacions. Si, tot i amb
anterior noms ser exigible quan en la via 6 del mateix Reglament Metropolit. En el cas aix, es produssin problemes dolors, el pro-
pblica a la qual tingui faana ledifici hi exis- dinters daprofitament dun claveguer pietari del claveguer haur de reduir encara
teixi clavegueram pblic o quan en tingus preexistent, els Serveis Tcnics Municipals ms aquest temps, o haur daddicionar les
a una distncia inferior als 100 metres, mesu- dictaminaran si s viable aquesta possibilitat.# substncies qumiques necessries que evitin
rats segons el que es disposa en lapartat 3, 2. A ms dobservar en la construcci les aquests problemes, sense produir -ne daltres
supsit en el qual la conducci daiges al disposicions legals i les dimensions adequades a la xarxa de clavegueram, com sedimenta-
clavegueram haur de realitzar -se a travs del per a un desgs correcte, hauran de com- cions, etc.#
corresponent claveguer longitudinal al qual plir
-se les segents prevencions:# i) En el supsit que es detectin pudors al
es refereix lesmentat precepte.# a) Els claveguerons seran del material i di- carrer i es comprovi que no existeix en un
6. Quan la distncia des de laresta a la metre que designin els Serveis Tcnics Muni- determinat edifici la canonada de ventilaci,
claveguera, mesurada dacord amb el que cipals, essent el dimetre com a mnim de prevista en lapartat c) anterior, lAdministra-
estableix el pargraf 3, sigui superior als 100 25 cm., i aconsellant -se un pendent mnim ci municipal podr exigir ladaptaci del sis-
metres, no sautoritzar ledificaci del solar, del 3 per 100.# tema de baixants.#
llevat que el propietari al mateix temps o pr- b) Tots els aparells amb desgs existents Article 115#
viament a la sollicitud de llicncia dedifi- en els habitatges o installacions tindran el seu Construccions municipals i particulars#
caci presenti el projecte de desgs, el qual propi sif i, de no existir circumstncies que
1. Sense perjudici del que disposa larticle
haur dsser aprovat per lAjuntament, i es aconsellin una altra cosa, haur dinstallar -se
118 daquesta Ordenana, per al supsit a qu
comprometi a realitzar -lo dins el termini que tamb un sif per cada baixant o b un sif
es refereix, lAjuntament construir els clave-
sestableixi.# general per a cada edifici per evitar el pas
guerons en el tram comprs entre la clave-
7. En cas de tractar -se dhabitatges unifa- de gasos i mrids.#
guera pblica i la faana de la finca i procedir
miliars en zones mancades de clavegueram c) Entre lentroncament del claveguer i el
a la reposici del paviment, tot aix a crrec
o daltres casos excepcionals, lAjuntament sif general de ledifici es disposar obliga-
del propietari i dacord amb el Quadre de
podr autoritzar la depuraci completa indi- triament una canonada de ventilaci sense
Preus Unitaris vigent en aquell moment per
vidual de les aiges residuals i labocament sif ni tancament que sobrepassi de dos metres
aquests treballs.#
a cel obert de les aiges pluvials (drenatge lltim pla accessible de ledifici i que haur
2. Les obres comenaran dintre els quinze
dual), si les condicions ho permeten.# de situar-se com a mnim a 2 m. de distncia
dies segents al de la justificaci dhaver -se
Article 113# dels predis vens. Per lesmentada canonada
efectuat els ingressos previstos en les Orde-
Condicions de la connexi# podran conduir -se les aiges pluvials sempre
nances Fiscals pels drets de llicncia i com
que, respectant la lliure ventilaci, els punts
1. La conducci des dun edifici a la cla- a dipsit del cost de lobra.#
laterals de recollida estiguin degudament pro-
veguera pblica podr efectuar -se directament 3. La construcci de la part del claveguer
tegits per sifons o reixes que impedeixin el
o mitjanant un claveguer longitudinal. a linterior de la finca fins al parament extern
pas de mrids. El no compliment daquesta
Podr autoritzar -se el desgs de diversos edi- de la seva faana haur dsser feta pel peti-
prescripci impedir la concessi de la llicn-
ficis a travs dun sol claveguer si tcnica- cionari, el qual estar obligat a observar les
cia del claveguer.#
ment fos necessari sempre que la servitud o indicacions que a lefecte formulin els Serveis
d) Els baixants de ledifici podran servir per
servituds que a lefecte es constitueixin siguin Tcnics Municipals per tal que pugui realit-
a ventilaci aria, substituint la canonada des-
degudament inscrites en el Registre de la zar-se degudament la connexi amb el cla-
tinada a aquest fi, en el qual cas hauran de
Propietat.# veguer exterior i que es compleixin les pre-
complir les condicions que sexigeixen en la-
2. La connexi a la xarxa de clavegueram vencions de larticle 114 daquesta Ordenan-
partat anterior.#
dun nou usuari haur de complir les exign- a.#
e) En els edificis ja construts, les conduc-
cies del Pla General Municipal dOrdenaci Article 116#
cions daiges pluvials podran ser utilitzades
i del Pla Especial Municipal de Clavegueram Obligaci dadmetre altres abocaments#
com a xemeneies de ventilaci quan siguin
vigents.#
susceptibles dadaptar -se a les condicions 1. Aquells que hagin obtingut llicncia per
3. Quan la cota del desgs particular no
assenyalades en els epgrafs anteriors i sempre a la construcci dun claveguer longitudinal,
permeti la conducci a la claveguera per gra-
que desgassin directament al claveguer.# i sempre que la secci i el cabal ho permetin,
vetat, lelevaci de les aiges haur de ser
f) En els nous claveguerons on els Serveis queden obligats a admetre -hi aiges proce-
feta pel propietari de la finca. En cap cas no
Tcnics Municipals prevegin problemes de dents de les finques daquells particulars que
podr exigir -se a lAjuntament cap responsa-
retorn de laigua de la claveguera, es reco- obtinguin la corresponent autoritzaci muni-
bilitat pel fet que, a travs del claveguer de
mana la installaci duna vlvula de clapeta cipal. Amb cracter previ, per aquests altres
desgs, puguin penetrar en una finca par-
antiretorn en el claveguer. Tamb s acon- usuaris han dassumir lobligaci de contribuir
ticular aiges procedents de la claveguera
sellable la construcci dun pou de registre a les despeses ocasionades per la construcci
pblica.#
que permeti el seu manteniment, el qual ser de lesmentat claveguer longitudinal i les que
Article 114# responsabilitat del propietari del claveguer. origini la seva conservaci, de manera que
Autoritzaci de connexi de nous En tot cas, es deixa a voluntat i responsabilitat el cost duna i laltra resulti costejat per tots
claveguerons transversals i longitudinals# del sollicitant la installaci de la clapeta i els que lutilitzin.#
1. Quan una empresa o particular necessiti del pou de registre.# 2. El repartiment del cost entre els usuaris
desgassar una edificaci de nova implantaci g) En els nous claveguerons s obligatria dun claveguer longitudinal sajustar a all
a travs dun nou claveguer o fins i tot mit- la construcci dun pou de registre al tram que en cada cas convinguin els propietaris
janant un claveguer existent, haur de solli- comprs entre el parament exterior de la faa- respectius i, de no haver -hi acord, a all que
citar lautoritzaci de connexi mitjanant na de ledifici i la claveguera pblica, pro- decideixi lAdministraci municipal, la qual


#
Administraci Local#

repartir el cost de construcci i conservaci, b) Si la nova claveguera discorregus a una paci hauran de tenir el seu corresponent peri-
del claveguer en tantes parts iguals com esco- profunditat superior a 2,50 m. respecte a la c per a la presa de mostres.#
meses reals tingui el claveguer, prescindint rasant de la via pblica, podran autoritzar -se Article 123#
en el seu cas del fet que cadascuna tingui claveguerons de desgs a la nova claveguera Entroncaments i obres accessries#
a la vegada altres escomeses subsidiries. La durant el perode assenyalat en lapartat a)
1. Les obres necessries per als entronca-
contribuci al cost de la construcci dun cla- anterior, sempre que tcnicament sigui pos-
ments i obres accessries a noves clavegueres
veguer longitudinal que realitzi qualsevol sible portar a terme la construcci del cla-
durant el seu perode de construcci seran rea-
nou usuari es repartir per parts iguals entre veguer en mina, de manera que el nou pavi-
litzades pel contractista adjudicatari de la
el propietari inicial i els altres usuaris que ment de la calada no pugui sofrir deterio-
construcci de les esmentades clavegueres a
hagin satisfet la seva aportaci per aquest con- rament en un perode de tres anys comptats
crrec del pressupost del projecte.#
cepte fins aquell moment. Per fer el repar- de la manera indicada en lesmentat apartat
2. En qualsevol altre tipus dentroncament
timent de costos es considerar el valor actua- a).#
a la claveguera pblica es seguiran les ante-
litzat del claveguer seguint els ndexs publi- Article 119# riors normes, sense altres diferncies que les
cats per lInstitut Nacional dEstadstica, i con- Desgassos provisionals# de carcter fiscal que en el seu cas hagin
siderant un perode damortitzaci del clave- En portar-se a terme les obres de construc- daplicar-se.#
guer de 50 anys.# ci de noves clavegueres pbliques, sanulla-
3. En el cas que lAjuntament necessiti con- Article 124#
ran tots els desgassos particulars que amb Neteja i reparaci dels desgassos particulars#
nectar-hi aiges pbliques, el claveguer lon- carcter provisional (claveguerons longitudi-
gitudinal sincorporar a la xarxa pblica de 1. La neteja i reparaci dels desgassos
nals o connexions amb els claveguerons) sha-
clavegueram, i el seu manteniment ser res- particulars han de fer -les els seus propietaris,
guessin autoritzat per a les finques situades
ponsabilitat de lAjuntament des de llavors amb obtenci prvia de loportuna llicncia
al seu davant, essent obligatori a la connexi
endavant.# municipal pel que fa a la reparaci. No obstant
directa.#
4. En cas que no existeixi un propietari clar aix, podrn sollicitar que els esmentats tre-
del claveguer, lAjuntament considerar com Article 120# balls siguin realitzats per lAjuntament a crrec
a interlocutor el propietari que hagi fet el tram Connexions industrials# dels alludits propietaris. En tot cas, els pro-
de claveguer longitudinal ubicat mes aiges Les connexions dinstallacions industrials pietaris dels claveguerons sn els nics res-
amunt, si b la responsabilitat i propietat del a la xarxa hauran dsser independents per ponsables del seu perfecte estat de funcio-
claveguer longitudinal sern dels propietaris cada indstria, llevat que nhi hagi una agru- nament.#
de totes les finques que hi estiguin connec- paci legalment constituda.# 2. Quan sobservs alguna anomalia o des-
tades.# Article 121# perfecte que fes necessria alguna obra de
Article 117# Peric de registre# reparaci o neteja de claveguerons de qual-
Modificacions dels claveguerons# sevol classe, es requerir al propietari perqu
1. Totes les installacions dabocament
lexecuti, amb llicncia prvia, en el termini
LAjuntament, quan vari la disposici de daiges industrials ha de disposar duna
que sassenyali, passat el qual sense haver -la
les vies pbliques, podr ordenar la modifi- arqueta o peric de registre segons el model
realitzat, lAdministraci municipal podr pro-
caci o variaci de lemplaament del cla- detallat a lAnnex 5 del Reglament Metropo-
cedir a lesmentada neteja o reparaci amb
veguer longitudinal, sense dret per part dels lit, situat aiges avall de la installaci dho-
crrec al propietari titular del claveguer. En
interessats a cap indemnitzaci.# mogenetzaci i/o depuraci prpia, si exis-
cas que lestat del claveguer afecti la segu-
Article 118# teix, i en tot cas al ms prxim possible a
retat de la via pblica, lAjuntament actuar
Condicions per a la connexi dun claveguer la sortida de la installaci. Haur de situar -se
dofici amb urgncia i passar desprs, el
a la xarxa# com a mnim a 1 m. de qualsevol element
crrec al propietari del claveguer afectat.#
singular que pugui alterar el flux normal de
1. Sn condicions prvies per a la con- 3. Si es tracts dun claveguer longitudi-
lefluent (reixes, reduccions, corbes, etc.).#
nexi dun claveguer o dun claveguer lon- nal en el qual exists ms dun entroncament,
2. En tot cas, el registre ha dsser acces-
gitudinal a la xarxa existent:# el responsable davant lAjuntament de la nete-
sible en tot moment als Serveis Tcnics Muni-
a) Que lefluent compleixi les limitacions ja i conservaci ser nicament i exclusiva-
cipals i als Serveis dInspecci de lEntitat
que fixa el Reglament Metropolit.# ment el propietari titular de lesmentat cla-
Metropolitana.#
b) Que el clavegueram estigui en servei.# veguer, sense perjudici del seu dret a repartir
2. En el cas dexistir alguna canalitzaci Article 122# entre tots els usuaris les despeses que all li
fora ds que pogus conduir labocament del Agrupacions dindstries# produeixi.#
claveguer fins a la xarxa general, per a la 1. En el cas dexistir agrupacions dinds- 4. La reparaci o neteja per part de lAd-
seva posada en servei ser preceptiva lau- tries legalment constitudes que, conjuntament ministraci municipal a qu es refereixen els
toritzaci de lAdministraci municipal des- o exclusiva, portin a terme acutacions de pargrafs anteriors comprendr solament el
prs de la seva corresponent inspecci i com- millora dels efluents, haur dinstallar -se a la tram de desgs situat a la via pblica, i les
provaci. Les despeses que ocasionin els tre- sortida de les corresponents depuradores, una del tram corresponent a linterior de la finca
balls esmentats seran per compte del peticio- arqueta o peric de registre com lindicat en shauran de portar a terme pel propietari.#
nari independentment del resultat de linforme el pargraf anterior. De totes les mostres que 5. En els casos en qu es faci una reparaci,
ems.# shi obtinguin, es deduir la idonetat o la man- saconsella construir el pou de registre previst
3. Per a aquells edificis o solars que tinguin ca de qualitat de lefluent. En el cas que aquest a larticle 118.2 g) daquesta Ordenana per
desgs provisional sestableixen les normes ltim no sigui apte per al seu abocament a als nous claveguerons.#
segents:# la xarxa pblica, les corresponents sancions Article 125#
a) Si la nova claveguera en construcci dis- simposaran a la persona jurdica de lagru- Obres municipals i facultats de lAjuntament#
corre a una profunditat igual o menor de 2,50 paci.#
LAjuntament es reserva el dret a realitzar
m. respecte de la rasant de la via pblica, 2. Les prescripcions daquest apartat, i en
en la via pblica, per s o a travs de tercers,
no es permetr la construcci de claveguerons previsi de la possible desaparici de lagru-
qualsevol treball de construcci, reparaci o
de desgs a la nova claveguera des que si- paci representativa, com tamb per a la deter-
neteja de claveguerons o deliminaci o repo-
nicin les obres de pavimentaci de lesmen- minaci de les possibles responsabilitats indi-
sici de paviments que en surtin afectats.#
tada via fins que hagin transcorregut tres anys vidualitzades i la seva quantia en el cas de
de la data de la recepci definitiva de les no utilitzaci o s incorrecte de la installaci Captol 5#
obres, quan aquestes shagin portat a terme depuradora, no exclouen que totes i cadas- AUTORITZACI DABOCAMENTS#
per contracte.# cuna de les indstries pertanyents a lagru-

#
Administraci Local#

Article 126# 2. Els conductes portadors de la fibra pti- cm. i una profunditat mnima de 87 cm., ssent
Autoritzaci metropolitana# ca shan de collocar grapats a les parets inte- els 27 cm. inferiors realitzats en formig i la
1. Els titulars de les activitats potencialment riors de les seccions de les clavegueres al llarg resta amb un rebliment de terra conforme als
contaminants relacionades en lAnnex 3 del de les traces formades per les interseccions requisits establerts al respecte per lOrdenana
Reglament Metropolit han de realitzar els de la volta i els tabolls i, excepcionalment, municipal corresponent.#
seus abocaments daiges residuals al clave- encastats a linterior de les seccions estruc- 2. Els dos tubs de protecci en rasa es situa-
gueram o a la xarxa metropolitana devacua- turals.# ran a 13,5 cm. del fons de la rasa encastats
ci i sanejament en les condicions establertes 3. Els conductes portafibra ptica, aprofi- en el formig.#
en el Reglament Metropolit i comptar amb taran les sortides oferides pels pous de registre 3. Un cop construida la rasa, la rigola i
lautoritzaci dabocament atorgada per lEn- de la xarxa i mitjanant la construcci duna tots els altres elements del carrer shauran de
titat Metropolitana.# conducci en rasa entre el pou i el peric, deixar en les mateixes condicions preexistents.#
2. Els abocaments directes al mar o a la i aniran des dun peric fins un altre, tots dos Article 133#
llera pblica i els indirectes que sefectun per situats a la vorera, de tal forma que els ins- Tubs protectors#
mitj dinstallacions no compreses en la xarxa talladors de la fibra ptica no hagin de tre- 1. Dins la conducci en rasa que va des
del clavegueram municipal o dels collectors ballar a linterior de la xarxa.# del pou de registre fins al peric de connexi
de la xarxa metropolitana devacuaci han de Article 130# de la fibra ptica, el tub portafibra se situar
ser autoritzats per lAdministraci hidrulica Caracterstiques generals dels materials# a linterior duns tubs protectors de PVC corru-
de la Generalitat de Catalunya.# 1. El tub portafibra ptica que sinstallar gats llisos per linterior amb un dimetre de
Article 127# grapat a linterior de les clavegueres i excep- 110 mm.#
Requisit previ de lautoritzaci metropolitana# cionalment, encastrat, ser de polietil dalta 2. Aquests tubs de protecci van encastats
1. Lautoritzaci dabocament a la qual es densitat de 40 mm. de dimetre exterior, i tin- dins dun prisma de formig en rasa, i se nhi
refereix larticle anterior s requisit previ per dr color groc, amb franges identificatives de collocaran dos.#
a qu lAjuntament autoritzi, al seu torn:# diversos colors. Estar empaquetat en bobines 3. Els tubs de protecci se segellaran amb
a) Lobertura, lampliaci o la modificaci dun mnim de 500 m., preparat per a una silicona pels seus extrems: pou de registre i
duna indstria potencialment contaminadora. pressi de 6 atmosferes, i tindr un radi de peric de connexi.#
Abans de la posada en marxa daquestes acti- corbatura mnim no inferior a 25 cm.# Article 134#
vitats, els Serveis Tcnics de lEntitat Metro- 2. El tub portafibra ptica anir habitual- Pericons#
ment subjecte a la paret interior de la cla- 1. Els pericons dinterconnexi i connexi
politana han de comprovar el correcte fun-
veguera de manera que aquesta subjecci es se situaran a la vorera, tan a prop de la calada
cionament del pretractament exigit en lau-
realitzar amb unes grapes de material com sigui possible. Per un costat hi arribaran
toritzaci dabocament.#
metllic plastificat amb tanca completa sense els dos tubs de protecci installats a la rasa,
b) La construcci, reparaci i remodelaci
cargols, collocades mitjanant tacs dexpan- i per laltra en sortiran els tubs de protecci
de claveguerons.#
si o qumics (en funci del tipus i estat de de la connexi de fibra ptica que va a la
2. La construcci de foses sptiques i altres
la paret) i tancament a pressi al voltant del finca.#
sistemes de sanejament autnom sha dajustar
tub. La resistncia mnima de cada grapa ser 2. Les caracterstiques dels pericons de
a les previsions de larticle 12.1 b) i a lAnnex
de 150 Newton.# registre sn les segents:#
9 del Reglament Metropolit. En aquest cas,
lautoritzaci municipal requereix lautoritza- Article 131# a) Dimensions interiors de 90 cm. de fons
ci prvia de lAdministraci hidrulica de la Installaci en zones crtiques# (mnim) per 80 cm. damplada i 80 cm. de
Generalitat de Catalunya.# 1. Quan el tub portafibra ptica sinstalli llargada.#
3. Resten, en tot cas, prohibits:# en zones crtiques, on pot estar exposat a ms b) Fons de formig dun gruix mnim de
a) Els desgassos per mitj de pou negre.# accions mecniques i a cops sobtats produts 15 cm. i parets de maoneria.#
b) Les injeccions directes al subsl.# per persones o per objectes arrossegats per c) Tapa de fosa practicable amb frontissa
c) Les connexions a la xarxa que no siguin laigua, shaur de protegir el tub de polietil del grup 4 (D. 400, Norma UNE 41 -300-87),
independents per a cada indstria, llevat dall amb una conducci protectora addicional amb part mbil circular dun mnim de 70
que preveu larticle 122 daquesta Ordenana. dun dimetre ms gran.# cm. La tapa contindr les paraules Fibra pti-
Quan aix no sigui possible, shaur de pro- 2. Les zones crtiques es concreten en dos ca, a ms del nom i logotip de lAjuntament.#
posar com a alternativa una soluci tcnica- tipus: zones de transici entre la claveguera d) Tubs de drenatge a la solera del peric,
ment adequada.# i lascens pel pou de registre, on el tub passa amb un mnim de tres unitats.#
d) La descrrega a cel obert o a una cla- per llocs on els operaris poden donar -hi cops e) Dins del peric, shi ha de deixar uns
veguera que estigui fora de servei.# amb facilitat, i en segon lloc, zones on el tub 15 cm. de tub portafibra ptica, per tal de
Article 128# saparti el seu traat habitual al final dels facilitat les operacions posteriors dintroduc-
Documentaci de la sollicitud# tabolls i comenament de la volta, i discorri ci de la fibra.#
per punts de la secci ms exposats als cops Article 135#
Per a lobtenci de lautoritzaci daboca- per slids flotants; aix es dna en les rees Traa dels tubs#
ment cal aportar a la corresponent sollicitud de transici en les proximitats dels pous, i en
les dades que figuren en la documentaci 1. En general, el traat dels tubs ser lon-
els entroncaments i girs sobtats de les cla- gitudinal i parallel a la directriu de la secci
especificada en lAnnex 6 del Reglament vegueres.#
Metropolit.# de la claveguera. El tub discorrer grapat
3. Els tubs protectors utilitzats en les zones tocant la paret interior i seguint la lnia din-
Captol 6# crtiques, tamb grapats, seran dacer flexible tersecci dels tabolls amb la clau de la secci.
INSTALLACI DE XARXES DE COMUNICACIONS anticorrosiu, o de PVC corrugat amb refor En tot cas, el radi mnim de curvatura del tub
PER FIBRA PTICA AL CLAVEGUERAM# interior dacer anticorrosiu flexible, de 50 mm. ser de 30 cm.#
Article 129# de dimetre, amb un radi de corbatura mnim 2. El fet de tenir limitat el radi mnim de
Autoritzaci municipal i tipologia general no inferior a 25 cm.# curvatura del tub portafibra ptica a 30 cm.,
de les installacions# Article 132# fa que en les proximitats dels pous de registre
1. LAjuntament pot autoritzar la installa- Rases# dentrada i sortida, i en els punts singulars de
ci de xarxes de comunicaci a linterior del 1. Les rases que serviran per a construir la claveguera, com canvis de direcci sobtats
clavegueram, sempre que aix sigui compa- les conduccions duni entre els pous de regis- o empalmaments, la traa del tub portafibra
tible amb les funcions prpies daquesta tre i els pericons a la vorera, han de tenir una ptica hagi dabandonar el seu recorregut nor-
infraestructura municipal.# secci rectangular amb una amplada de 45 mal, seguint traats corbats o amb torsi sense


#
Administraci Local#

separar -se de la paret de la claveguera sempre amb especial atenci al possicionat del tub nic i conjunt per a totes.#
que sigui possible, per tal daconsseguir intro- en linterior de les seccions.# c) l dipsit podr constituir-se en metllic
duir-se en els punts de pas sense tenir mai b) Grafiat de les caracterstiques dels mate- o mitjanant aval bancari.#
un radi de curvatura inferior a 30 cm., i en rials utilitzats (grapes, tubs de protecci, etc.).# 3. En el cas dentitats i empreses que rea-
tot cas amb el ms gran possible. Laprofi- c) Punts de connexi dels tubs.# litzen de forma habitual obres que afecten el
tament de la forma de volta de la clau de d) Esquemes de detall del traat en els clavegueram, la constituci del dipsit es
moltes clavegueres ser de gran ajuda en la casos especials, com zones crtiques i trams podr efectuar anualment, segons el volum
consecuci de lobjectiu anterior.# encastats.# dobra que lens sollicitant hagi construt lany
Article 136# Captol 7# immediatament anterior.#
Caracterstiques constructives de les AFECCIONS DALTRES OBRES AL CLAVEGUERAM# Article 142#
connexions# Article 140# Replanteig de les obres#
Per tal de facilitar el procs dintroducci Perms de salvaguarda del clavegueram# 1. Abans del comenament de les obres
de la fibra ptica a linterior del tub portafibra, 1. Per tal de garantir el manteniment dun dinfraestructures o serveis suara esmentades,
ser imprescindible que les connexions neces- correcte estat de neteja i conservaci de la sen far el seu replanteig en presncia dels
sries en acabar -se les bobines del tub tinguin xarxa de clavegueram, cal que les obres dal- serveis tcnics responsables del clavegueram.#
les caracterstiques constructives segents:# tres infraestructures que puguin produir afec- 2. Aquests serveis tcnics podran inspec-
a) El tub no es connectar introdunt el final cions importants al clavegueram, tinguin un cionar les obres durant la seva construcci
dun tram a linterior del comenament de lal- perms de salvaguarda del clavegueram previ i sern els encarregats de rebre -les, pel que
tre, ja que aix crearia un punt de possibles a la seva llicncia dobres.# fa al clavegueram, un cop acabades.#
problemes. La uni es far presentant els dos 2. Aquest perms ser preceptiu en totes 3. En cas que hi hagi defectes o danys, el
extrems lun contra laltre, dins dun man- les obres dinfraestructures importants que es titular del perms de salvaguarda haur de
guito de connexi amb doble rosca i preses facin al subsl de Barcelona, essencialment, reparar -los abans dun mes, en cas contrari
troncniques. Les connexions descrites supor- totes les obres del ferrocarril metropolit, dels lAjuntament encarregar les reparacions a qui
taran una pressi mnima de 6 atmosferes.# Ferrocarrils de la Generalitat, de RENFE, apar- cregui convenient, amb crrec al dipsit
b) Noms estar perms de fer connexions caments subterranis, galeries de serveis, i existent.#
en zones normals del traat del tub, i de tota aquelles obres dexecuci de serveis de gas, Article 143#
manera sevitaran en la mesura que sigui telfon, electricitat i aigua on lAdministraci Devoluci de la garantia#
possible.# municipal ho consideri necessari per la seva La devoluci del dipsit noms es produir
Article 137# importncia.# un cop transcorregut, si sescau, el termini de
Prova destanquetat# 3. Tamb es requerir aquest perms a totes garantia i desprs dels informes previs dels
Mitjanant la tcnica de laire comprimit, aquelles obres dedificacions, aparcaments Serveis Tcnics esmentats que acreditin la
es far per cada tram una prova destanquetat subterranis i altres installacions que reque- conformitat de les obres executades.#
a 6 atmosferes, des dels parells de pericons reixin un abocament provisional de les aiges
Captol 8#
exteriors de connexi. Tamb es far una pro- residuals de lobra al clavegueram.#
INSPECCI I CONTROL#
va de mandrilat amb aire comprimit fent crrer 4. Per a sollicitar aquest perms caldr pre-
sentar al Registre de lAjuntament, una ins- Article 144#
un element bala al llarg de tot el conducte.# Disposicions generals#
tncia sollicitant el perms de salvaguarda del
Article 138# clavegueram, acompanyada del projecte a 1. Amb carcter general, el funcionament
Installaci dels tubs# executar. Quan dentrada ja es prevegi una dels establiments i de les installacions sub-
1. El tub en les zones normals sinstallar afecci del clavegueram, caldr presentar la jectes a aquest Ttol de lOrdenana, ser
grapat a la paret amb una separaci entre gra- seva definici, incloent planta, perfil i detalls objecte dactuacions dinspecci i control, de
pes dentre 60 cm. i 80 cm., en funci de de lobra de clavegueram afectada.# conformitat amb el qu estableix al respecte
lestat de la claveguera, i sempre amb una 5. En latorgament daquest perms muni- el Reglament Metropolit dInspecci i Con-
fletxa mxima d1 cm.# cipal de salvaguarda es tindr en compte el trol del Medi, aprovat definitivament en sessi
2. En els casos en qu lestat de conser- que estableix larticle 19 del Reglament Metro- del Consell Metropolit de 15 de juliol de
vaci de la claveguera ho aconselli, es pro- polit en relaci a la zona de servitud i 1993, aix com el que tamb disposa al res-
cedir a una installaci encastada, en una protecci.# pecte el Reglament Metropolit dAbocaments
regata de 6 cm. de profunditat realitzada en Article 141# dAiges Residuals.#
la mateixa traa, i revestida amb morter de Garantia# 2. Totes les mesures, proves, mostreigs,
baixa retracci.# tcniques de conservaci i anlisi per a deter-
1. Prviament a lexpedici del perms de
3. En les zones crtiques, si les caracters- minar les caracterstiques en els abocaments
salvaguarda del clavegueram, el peticionari
tiques de la paret de la claveguera sn ade- daiges residuals shan de dur a terme dacord
haur de constituir un dipsit que fixar lAd-
quades, sinstallar el tub grapat, per amb amb els mtodes normalitzats per a anlisi
ministraci municipal per a respondre de la
la separaci entre grapes necessria per fer -li daiges residuals assenyalats en lAnnex 4 del
bona execuci de les afeccions al clavegue-
adoptar amb fermesa el traat desitjat. En el Reglament Metropolit, i identificats i definits
ram i dels danys i perjudicis, aix que es puguin
cas duna claveguera deteriorada, es far una en la darrera edici del Standard Methods
produir com a conseqncia de lexecuci de
installaci encastada seguint les directrius de for the Examination of Water and Wastewater
les obres. Les inspeccions que realitzin els Ser-
lapartat anterior.# de lAmerican Public Health Association
veis Tcnics municipals o els de lEntitat
4. La installaci dels tubs de protecci de (APHA), o b qualsevol altra metodologia que,
Metropolitana tamb es facturaran amb crrec
zones crtiques requerir ls de grapes ade- a judici dels Serveis Tcnis de lEntitat Metro-
a aquest dipsit.#
quades al seu dimetre.# politana i de lAjuntament, garanteixi uns
2. En la constituci del dipsit previ es tin-
Article 139# resultats analtics equivalents.#
dran en compte les normes segents:#
Plnols# a) En general, cada dipsit garantir les Article 145#
El contractista lliurar, preferentment en obligacions corresponents a una sola obra, Prctica de les inspeccions#
suport informtic, plnols finals dobra de les sense perjudici dall indicat en el pargraf 1. A fi de posar
-les a disposici dels Serveis
obres i installacions que hagi fet. Com a 3 daquest mateix article.# Tcnics lEntitat Metropolitana i de lAjunta-
mnim, han de contenir les segents infor- b) Quan el perms de salvaguarda del cla- ment, els establiments industrials han de
macions:# vegueram el sollicitin, solidriament o man- comptar amb les installacions descrites a lar-
a) Definici del traat en planta i en alat, comunada, diverses entitats, el dipsit ser ticle 43 del Reglament Metropolit.#

#
Administraci Local#

2. Les inspeccions i altres actes de control 1. Amb carcter general, en les visites matria orgnica per mitj del compostatge
i vigilncia que sefectun per vetllar pel com- dinspecci i control en les quals calgui efec- o la biometanitzaci.#
pliment daquesta Ordenana sern realitza- tuar preses de mostres, el personal inspector e) Valoritzar.#
des pels Serveis Tcnics Municipals, sens per- ha de procedir de conformitat amb el que pre- f) Disposar adequadament els rebuigs.#
judici del conveni que es pugui establir a le- ceptua al respecte larticle 12 del Reglament g) Regenerar els espais degradats per les
fecte entre lAjuntament i lEntitat Metropo- Metropolit dInspecci i Control del Medi.# descrregues incontrolades.#
litana.# 2. Amb carcter prticular, la presa de Article 152#
3. Les actuacions siniciaran en les formes mostres cal fer-la dacord amb el procediment Residus municipals#
previstes a larticle 8 del Reglament Metro- regulat a larticle 48 del Reglament Metropo- Sn residus municipals els residus doms-
polit dInspecci i Control del Medi.# lit dInspecci i Control del Medi i les ope- tics i tamb els residus de comeros, doficines
4. Amb lacreditaci prvia del personal racions efectuades shan de fer constar a lacta i de serveis i daltres residus que, per la seva
encarregat de la inspecci, els inspeccionats de la inspecci.# naturalesa o composici, poden assimilar -se
tenen les obligacions assenyalades a larticle Article 149# als residus domstics, incloses les fraccions
9 del Reglament Metropolit dInspecci i Acta de la inspecci# recollides selectivament.#
Control del Medi.#
1. Un cop realitzada la inspecci, se Article 153#
5. Transcorreguts quinze minuts des de la-
creditaci del personal inspector, els impe- naixecar acta per triplicat, tal i com estipula Classificaci dels residus municipals#
diments dels inspeccionats pot comportar la larticle 11 del Reglament Metropolit dIns- Als efectes daquesta Ordenana es con-
incursi en la corresponent infracci.# pecci i Control del Medi.# sideren tres grups de residus municipals:#
2. En el cas que el representant de lem- a) Residus municipals ordinaris. Sn els
Article 146# presa es negui a signar -la, aquesta negativa
Comprovacions# produts per lactivitat domstica particular,
es far constar en la mateixa acta, i les dues els residus de comeros, oficines, serveis i
En les visites dinspecci, i utilitzant els mit- cpies, junt amb loriginal, restaran en poder altres generadors singulars, assimilables als
jans previstos a larticle 10 del Reglament dels inspectors.# municipals, aix com els procedents de la nete-
Metropolit dInspecci i Control del Medi, 3. Per a les inspeccions efectuades com a ja viria i dels espais verds.#
es poden efectuar les comprovacions actes dinstrucci ordenats en el si dun pro- b) Residus voluminosos. Sn els que no
segents:# cediment sancionador degudament incoat, no poden ser evacuats per mitjans convencionals
a) Estat de les installacions i del seu normal cal la comunicaci prvia ni lassistncia del de recollida per causa de la seva envergadura,
funcionament en ordre a garantir la qualitat representant de lempresa. Una cpia de lacta com grans electrodomstics, mobles, matalas-
de lefluent, tal i com estigui assenyalat en dinspecci junt amb un dels envasos, si sha sos, somiers, portes i altres. Els sistemes habi-
lautoritzaci dabocament.# procedit a la presa de mostres, seran, aix s, tuals de recollida s el porta a porta o les
b) Presa de mostres de labocament o abo- lliurats a lempresa expedientada, immedia- deixalleries.#
caments a la xarxa pblica o en qualsevol altre tament desprs dhaver procedit a la presa i c) Residus municipals especials. Sn els
punt en qu es pugui originar, com tamb de a laixecament de lacta.# que tenen el mateix origen que els residus
les aiges pluvials.# TTOL VI# ordinaris, per que a causa de la seva com-
c) Realitzaci in situ de totes les anlisis GESTI DE RESIDUS# posici han de ser gestionats de manera dife-
que es considerin oportunes.#
Captol 1# renciada perqu poden comprometre el trac-
d) Mesura dels cabals abocats.#
DISPOSICIONS GENERALS SOBRE LA GESTI DELS tament biolgic o la recuperaci daltres frac-
e) Comprovaci dels cabals de subminis-
RESIDUS# cions, a ms de comportar un risc per al medi
trament i/o dabastament mitjanant capta-
Article 150# o per a la salut de les persones, com ara pin-
cions prpies.#
Objecte i mbit# tures, llums fluorescents, piles usades, frigo-
f) Comprovaci de lestat, installaci i fun-
rfics, olis usats, bateries de cotxe, runa,
cionament dels elements de control dels 1. El present captol t per objecte regular enderrocs i residus de la construcci que con-
efluents definits a lautoritzaci dabocaments.# les condicions en les quals lAjuntament ha
g) Comprovaci dels compliments de les tinguin fibrociment, i qualsevol altre residu
de prestar, i lusuari ha dutilitzar, el servei qualificat en el Catleg de residus de Cata-
altres obligacions previstes en el Reglament de recollida de residus municipals i altres resi-
Metropolit i fixades amb carcter especfic lunya.#
dus la gesti dels quals correspongui als ens
en lautoritzaci dabocament de lestabliment locals.# Article 154#
objecte de la inspecci.# 2. Tenen la condici dusuaris del servei Fraccions residuals#
Article 147# municipal de recollida de residus tots els vens A fi de definir les diferents formes per a
Informaci# i altres persones fsiques amb domicili a Bar- la seva gesti els residus municipals es divi-
1. Els usuaris de la xarxa municipal de cla- celona, i les persones fsiques o jurdiques titu- deixen en les fraccions residuals segents:#
vegueram i de la xarxa metropolitana deva- lars de qualsevol tipus destabliment profes- 1. Matria orgnica. Comprn els residus
cuaci i sanejament, subjectes a autoritzaci sional, comercial, industrial o de serveis situat orgnics propis de la llar que es produeixen
dabocament, han de facilitat semestralment en el terme municipal.# principalment en les cuines en la manipulaci,
a lEntitat Metropolitana tota la informaci Article 151# preparaci i consum de menjar, i tamb els
relativa als seus consums daigua, indepen- Objectius# residus provinents de generadors singulars,
dentment de quina sigui la seva font dacom ara mercats, restaurants, hotels, comeros
Dacord amb el Programa General de Ges- daliments, grans superfcies comercials i
bastament.# ti de Residus i el Programa de Gesti de Resi-
2. Els usuaris als quals es refereix el par- altres. Tamb sinclouen en aquesta categoria
dus Municipals, i en execuci del Programa els residus de jardineria i poda, tant si prov
graf anterior tamb han de trametre a lEntitat Metropolit de Gesti de Residus Municipals,
Metropolitana la informaci necessria, tant despais pblics com privats.#
la poltica de lAjuntament de Barcelona en 2. Paper i cartr. Comprn diaris, revistes,
per al control del seu abocament com per a matria de gesti de residus est adreada a
la gesti general de les aiges residuals. fullets, cartons, paper escrit, paper dordina-
la consecuci dels objectius segents:# dor, paper de cuina i tota mena denvasos i
Aquesta informaci es complimentar omplint a) Promoure la minimitzaci dels residus
els qestionaris que ha de facilitar lesmentada embolcalls daquests materials.#
i de la seva perillositat.# 3. Vidre. Inclou els residus denvasos dun
Entitat i que han de ser objecte de tramesa b) Promouren la reutilitzaci.#
anual.# sol s, utilitzats per a les ampolles daiges
c) Promoure la recollida segregada i selec- minerals, vins, licors, cerveses, refrescos, con-
Article 148# tiva de les diferents fraccions residuals.# serves, menjars preparats i altres envasos, aix
Presa de mostres# d) Reciclar materials i, en particular, la


#
Administraci Local#

com els vidres de finestres i miralls lliurats vells, inclosos la roba, el calat i qualsevol assenyalats en els nmeros 1, 2, 3, 4 i 12
a les deixalleries.# producte anleg. En aquesta categoria shi de larticle 155 daquesta Ordenana per mitj
4. Plstics. Inclou tota mena denvasos i inclouen els residus sanitaris dels Grups I i de contenidors a les voreres, mentre dacord
altres productes fabricats amb materials pls- II, assimilables a municipals de conformitat amb la legislaci sectorial daplicaci no sigui
tics, en les seves diferents composicions: amb el Decret 300/1992, de 24 de novembre.# obligatria la recollida segregada de la fracci
Polietil de baixa densitat (PEBD), polietil 11. Els animals domstics morts dun pes orgnica dels residus municipals.#
dalta densitat (PEAD), polipropil (PP), polies- inferior a 80 kg.# b) Recollida segregada i en contenidors
tir (PS), policlorur de vinil (PVC), polietil 12. Les deposicions dels animals domstics diferenciats a les voreres de la matria org-
tereftalat (PET), poliuter (PU) i qualsevol altre.# que siguin lliurades de manera higinicament nica i del rebuig, als quals es refereixen els
5. Metalls. Inclou tota mena delements, acceptable dacord amb el que estableix el nmeros 1 i 9 de larticle 154.#
productes, envasos, llaunes o embalatges de pargraf 6 de larticle 219 daquesta Orde- c) Sistemes pneumtics a les voreres i als
ferro, coure, plom, llaut, alumini, acer o de nana.# habitatges de recollida segregada de matria
qualsevol altre metall o aliatge de metalls.# 13. Els vehicles fora ds o no aptes per orgnica i daltres fraccions residuals, dacord
6. Txtils. Inclou roba, draps, restes de a la circulaci quan hi concorrin les condi- amb el que es disposi per a cada zona.#
tapisseria, per tamb calat i altres peces de cions de presumpci dabandonament que d) Recollida indiferenciada dels residus
vestir de pell.# estableix lOrdenana Municipal de Circula- assenyalats en els nmeros 1, 2, 3, 4 i 12
7. Runa. Enderrocs i altres residus de la ci, i aquells altres vehicles els propietaris dels de larticle 155 daquesta Ordenana per mitj
construcci i la demolici dedificacions, la quals nhagin fet renncia expressa en favor de bosses dipositades a la vorera o b en les
gesti dels quals s de competncia munici- de lAjuntament per procedir a la seva dis- rees dacumulaci que es determinin, mentre
pal, de conformitat amb all que disposa al posici.# dacord amb la legislaci sectorial daplicaci
respecte el Decret 201/1994, de 26 de juliol.# Article 156# no sigui obligatria la recollida segregada de
8. Residus sanitaris (grups I i II). Aquests Residus exclosos del servei municipal de la fracci orgnica dels residus municipals.#
residus es gestionaran de conformitat amb all recollida de residus# e) Recollida selectiva de les fraccions resi-
que estipulen el Decret 300/1992, de 24 de duals dels residus assenyalats en els nmeros
Queden exclosos del servei municipal de
novembre, el Decret 7/1994, de 22 de febrer, 2, 3, 4, 5 i 6 de larticle 154 daquesta Orde-
recollida de residus els materials segents:#
i les normes que els despleguin o substitueixin.# nana, per mitj de contenidors situats en
1. Els rebuigs, cendres i escries produts
9. Materials compostos de dues o ms frac- rees daportaci determinades.#
en fbriques, tallers, magatzems i installa-
cions, sempre que siguin valoritzables de for- f) Recollida selectiva de les fraccions resi-
cions de tractament de residus.#
ma independent.# duals dels residus assenyalats en els nmeros
2. Les cendres produdes en installacions
10. Rebuig. Materials no inclosos en cap 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 12 de larticle 155 daquesta
de calefacci central dels edificis.#
de les fraccions residuals anteriors o que, tot Ordenana, per mitj de bosses dipositades
3. Els residus sanitaris dhospitals, clni-
i que formin part dalgun dells, no sn a les voreres o en rees dacumulaci.#
ques, centres assistencials, laboratoris i altres
valoritzables.# g) Recollida indiferenciada, o b segregada
establiments similars, inclosos en els Grups
Article 155# i selectiva, mitjanant cubells, bujols i altres
III i IV del Decret 300/1992, de 24 de
Categories de residus en funci de llur contenidors ds collectiu per part de comu-
novembre.#
procedncia# nitats dusuaris.#
4. Els animals morts dun pes superior a
h) Recollida indiferenciada, o b segregada
Segons el seu origen, els residus sinclouen 80 kg.#
i selectiva, mitjanant contenidors ds espe-
en les categories segents:# 5. Les deixalles i fems produts en escorxa-
cfic per a comeros i establiments pblics.#
1. Les deixalles de lalimentaci i del con- dors, granges, laboratoris, casernes i altres
i) Recollida domiciliria o porta a porta
sum domstics produdes pels ciutadans en establiments similars, pblics o privats.#
dels residus voluminosos als quals es refereix
els habitatges particulars.# 6. Els productes procedents del decoms.#
lapartat b) de larticle 153 daquesta Orde-
2. Les cendres de calefacci domstica 7. Qualsevol material residual que, en fun-
nana, i en el seu cas, de les fraccions residuals
individual.# ci del seu contingut o presentaci es pugui
dels nmeros 2 i 3 (paper i cartr, i vidre)
3. Els residus procedents de lescombrada qualificar de txic o perills.#
de larticle 155.#
de les voreres efectuada pels propis vens.# 8. Qualsevol altre material residual assimi-
j) Recollida per conductes ds collectiu
4. Els residus produts com a conseqncia lable als assenyalats en els nmeros anteriors
de fraccions indiferenciades o selectives per
de petites obres domiciliries, quan el lliu- i, en tot cas, els que en circumstncies espe-
part de comunitats dusuaris, comeros o esta-
rament diari als serveis de recollida no ultra- cials determini lAlcalde o el Regidor que, per
bliments pblics.#
passi els 20 litres.# delegaci o desconcentraci exerceixi la com-
k) Recollida porta per porta de fraccions
5. La brossa de lesporgada darbres i del petncia corresponent.#
segregades a comeros i establiments pblics,
manteniment de plantes, sempre que es lliuri Article 157# sens perjudici del rgim de la recollida dels
trossejada en bossa.# Classes de serveis municipals de recollida# envasos i dels residus denvasos comercials
6. Els envasos, embalatges i embolcalls i
Els serveis municipals de recollida es divi- establert en la seva legislaci especfica.#
altres produts en locals comercials.#
deixen en serveis generals, servei de deixa- Article 159#
7. Les fraccions residuals produts per acti-
lleria, serveis sectorials, de runa, i serveis de Obligacions dels usuaris#
vitats comercials i de serveis, sempre que
recollida de residus especials dorigen doms-
siguin assimilables a residus municipals.# 1. La utilitzaci de les diferents modalitat
tic.#
8. Els residus produts pel consum de bars, de recollida, en funci de la fracci residual
restaurants i altres establiments que tinguin per Captol 2# a la que estan destinats, i el respecte als horaris
objecte el despatx de productes alimentaris SERVEI GENERAL DE RECOLLIDA DE RESIDUS# fixats sn obligatoris per als usuaris.#
cuinats o en els quals es realitzin consumi- Article 158# 2. Els diferents rgims, horaris, freqncies
cions de qualsevol mena, aix com els produts Modalitats de recollida general de residus# i sistemes de recollida seran establerts per lAl-
en grans superfcies comercials, supermercats, Segons de la classe de residus, duna banda, calde, pel Regidor de lrea corresponent o
autoserveis i establiments similars.# i tamb en funci de les caracterstiques urba- b pels Regidors -Delegats dels Districtes, en
9. Els residus de consum en general pro- nstiques dels diferents barris i zones de la funci de les competncies que tinguin atri-
duts en residncies, hotels, hospitals, clni- ciutat, el servei municipal de recollida general budes, per delegaci o desconcentraci.#
ques, collegis i altres establiments pblics, de residus pot adoptar, indistintament, les 3. LAlcaldia tamb podr establir lobli-
assimilables a residus municipals.# modalitats segents:# gaci que les bosses, com tamb els cubells
10. Els mobles, estris domstics i trastos a) Recollida indiferenciada dels residus bujols i altres contenidors comunitaris, en par-

#
Administraci Local#

ticular en les modalitats dels apartats e), g) ponent norma tcnica municipal i, en tot cas, j) Mobles i altres elements voluminosos en
i f) de larticle anterior, siguin homologats.# les previsions que fa al respecte larticle 151 dess.#
4. Els usuaris tamb estan obligats a lliurar de les Ordenances metropolitanes dedifica- 1.3. Terra, runa, enderrocs i altres residus
les deixalles en condicions que no prudueixin ci. En tot cas, el lliurament de deixalles es de la construcci, inclosos entre els residus
abocaments mentre dura loperaci. Si per far tenint cura del manteniment fsic i higinic especials de lapartat l) del pargraf 1.1 da-
incompliment daquest deure es vessen resi- daquests conductes.# quest mateix article.#
dus a la via pblica, lusuari en ser el 5. Els conductes ds comunitari destinats 2. Amb carcter general, la utilitzaci dels
responsable.# a la recollida pneumtica, situats a linterior punts verds per part dels usuaris particulars
5. Els serveis municipals poden rebutjar la dels habitatges, han dsser mantinguts en bon que hi lliurin residus dorigen domstic no
recollida dels residus que no hagin estat con- estat i en condicions de funcionament a crrec estar subjecta a cap contraprestaci. Mitjan-
venientment presentats i lliurats pels usuaris, dels propietaris de cada habitatge.# ant la corresponent Ordenana Fiscal, lA-
dacord amb el que sestipula en aquest article.# Captol 3# juntament establir les taxes que per la uti-
Article 160# SERVEI DE PUNTS VERDS O DEIXALLERIES# litzaci dels punts verds han de satisfer els
Limitacions relatives a la utilitzaci dels Article 163# usuaris que siguin titulars dactivitats indus-
contenidors# Objecte dels punts verds# trials, comercials o de serveis, aix com la
1. A les zones de la ciutat on shagi esta- capacitat dels vehicles a partir de la qual tam-
Els punts verds o deixalleries sn centres b sexigir, en tot cas, el pagament de taxa.#
blert la recollida mitjanant contenidors fixos, municipals preventius i de tractament, desti-
es prohibeix estacionar vehicles davant la 3. No es pot admetre el lliurament als punts
nats a la recepci dels residus transportats i verds de residus industrials que no estiguin
zona senyalitzada per a la ubicaci del con- lliurats pels ciutadans, a lemmagatzematge,
tenidor.# identificats per part del gestor ni, en cap cas,
a la gesti dels subproductes, amb particular residus industrials especials, txics i perillosos,
2. Es prohibeix moure o traslladar els con- atenci a les operacions de recuperaci dels
tenidors dels seus emplaaments.# ni residus sanitaris.#
residus que es puguin fer en el mateix punt 4. Els productors o possedors dels residus
Article 161# verd, i al transport del rebuig fins a les ins- industrials es poden, per, eximir de lapli-
Altres prohibicions# tallacions de disposici final dels residus.# caci de les limitacions dels dos pargrafs
En relaci a la gesti de residus, est Article 164# anteriors mitjanant lestabliment de convenis
prohibit:# Usuaris dels punts verds# especfics amb lAdministraci municipal.#
a) El lliurament de deixalles que continguin Poden utilitzar el servei dels punts verds
lquids, aiges residuals, olis cremats i residus Captol 4#
els ciutadans particulars, com tamb les ofi- SERVEIS DE RECOLLIDA SECTORIAL DE RESIDUS#
lquids o susceptibles de liquar -se.# cines, els comeros, les entitats pbliques i
b) Levacuaci de residus slids per la Article 166#
privades i la petita indstria, que no tinguin Modalitats de recollides sectorials#
xarxa de clavegueram, ni que shagin triturat contractada amb gestors autoritzats la reco-
prviament.# llida especfica dels residus que generen, amb 1. Els serveis de recollida sectorial sn els
c) La installaci de cremadors domstics, les limitacions de volum, pes i tipologia que que tenen per objecte:#
individuals o collectius, per a deixalles.# sestableixen en larticle segent.# a) La recollida de residus voluminosos,
d) Levacuaci pels conductes ds collec- com mobles, estris domstics, matalassos,
tiu, als quals es refereix el pargraf 4 de lar- Article 165# somiers, trastos vells i altres materials rebutjats
ticle segent, de deixalles materials sense pro- Residus admissibles als punts verds# pels ciutadans en les seves activitats de repa-
tegir, i labocament de lquids, daiges resi- 1. Amb les limitacions de quantitat que raci o substituci de lequipament domstic,
duals, olis cremats i de residus lquids o que determini lAlcaldia, els punts verds o deixa- amb exclusi de qualsevol mena de residus
es puguin liquar.# lleries municipals shi poden acceptar les dorigen comercial.#
Article 162# segents classes de fraccions residuals:# b) La recollida danimals morts de menys
Condicions dels edificis# Residus especials:# de 80 kg.#
a) Medicaments caducats.# c) La recollida de vehicles fora ds, de
1. Els edificis destinats a habitatges parti- b) Fluorescents i llums de vapor de mer-
culars, els locals comercials i de serveis i altres conformitat amb les previsions de lOrdenan-
curi.# a Municipal corresponent.#
establiments als quals es refereixen els nme- c) Pneumtics.#
ros 6, 7, 8 i 9 de larticle 155 daquesta Orde- 2. A ms, lAjuntament pot establir els ser-
d) Bateries.# veis de recollides sectorials segents:#
nana, han de disposar dun espai tancat de
e) Pintures.# a) Recollida porta a porta de paper cartr,
dimensions suficients per a lemmagatzematge
f) Vernissos.# vidre, envasos i altres fraccions residuals sus-
dels residus que produeixen.#
g) Piles.# ceptibles de recollida selectiva.#
2. En les edificacions construdes abans de
h) Electrodomstics que continguin subs- b) Recollides especfiques per a generadors
lentrada en vigor de lOrdenana Municipal
tncies perilloses, com ara els frigorfics.# singulars, en particular dels productors de
de la Neteja, el 18 doctubre de 1983, cal
i) Olis vegetals.# matria orgnica degudament segregada i de
habilitar lespai per a deixalles als quals es
j) Olis minerals i llaunes denvasos que fraccions residuals susceptibles de recollida
refereix larticle anterior, si les condicions de
nhagin contingut.# selectiva.#
prestaci del servei de recollida aix ho exi-
k) Runes, enderrocs i altres residus de la
geixen, i llevat que comptin amb conductes Article 167#
construcci que continguin fibrociment.#
ds comunitari de recollida pneumtica.# Recollida de voluminosos#
1.2. Residus municipals i assimilables:#
3. Els espais esmentats en els pargrafs La recollida dels residus voluminosos
anteriors shan de mantenir en les adequades a) Paper i cartr.#
b) Vidre.# esmentats a lapartat a) de larticle anterior se-
condicions dhigiene i netedat, i lacumulaci fectuar mitjanant el sistema establert per
de deixalles sha defectuar mitjanant ls de c) Plstics.#
d) Ferralla i metalls.# lAdministraci municipal.#
contenidors tancats estancs. Les caractersti-
e) Fustes.# Article 168#
ques daquests espais shan dajustar a les pre-
visions que al respecte efectuen els articles f) Txtils.# Recollida danimals morts#
147 a 149 de les Ordenances metropolitanes g) Electrodomstics que no continguin La recollida de cadvers danimals doms-
dedificaci o la normativa que les substi- substncies perilloses.# tics de menys de 80 kg es far amb previ avs
tueixi.# h) Restes de jardineria o esporgada, tros- de linteressat als serveis municipals.#
4. Els conductes ds collectiu per a eva- sejada o no.# Article 169#
cuaci de residus han de complir la corres- i) Olis cremats.# Recollida de vehicles#


#
Administraci Local#

1. LAjuntament esdev propietari i ha de daplicaci a les terres i altres materials assi- runes i dels contenidors i sacs amb els quals
recollir els vehicles abandonats quan es donin milables quan siguin destinats a la venda o es recullen.#
les circumstncies segents:# al subministrament per a treballs dobra nova. f) La generaci de brutcia a la via pblica
a) Quan el vehicle, per la seva aparena S que saplicaran, en canvi, totes les pres- i a altres superfcies de la ciutat.#
i estat, faci presumir, a judici de la Gurdia cripcions del present ttol sobre gesti de resi- I tamb:#
Urbana, una situaci dabandonament i es dus a la prevenci i correcci de la brutcia g) Obtenir el mxim daprofitament dels
compleixin els terminis i disposicions legals a la via pblica, produda com a conseqncia subproductes, matries i substncies que con-
establerts.# de la crrega, descrrega i transport relacio- tenen aquests residus de la construcci.#
b) Quan el propietari del vehicle fora ds nats amb obres.# h) Garantir que les operacions de recollida,
el declari residual, declaraci que comportar 3. Amb carcter general, la gesti de runes, transport, valoritzaci i de disposici del
la renncia de la seva propietat en favor de la seva vinculaci amb les llicncies muni- rebuig es duguin a terme atenent les exigncies
lAjuntament.# cipals dedificaci o denderroc i la seva i requeriments duna alta protecci al medi
2. En els supsits establerts en el pargraf garantia es regeix pel Reglament metropolit ambient i de preservaci de la natura i del
anterior, la recollida dels vehicles i el seu pos- per a la gesti dels enderrocs, les runes i altres paisatge.#
terior dest es regeix per les disposicions esta- residus de la construcci, aprovat pel Consell 2. En particular, lAdministraci municipal
blertes al respecte en lOrdenana Municipal Metropolit el 6 de febrer de 1997 (BUTLLET fomentar que labocament de terres i runes
corresponent.# OFICIAL DE LA PROVNCIA nmero 43, de 19 es faci en els llocs que convinguin a linters
Captol 5# de febrer de 1997) i pel Decret 201/1994, de pblic i de manera que es faciliti la recupe-
RGIM I HORARI DELS SERVEIS DE RECOLLIDA 26 de juliol, Regulador dels enderrocs i altres raci despais degradats.#
GENERAL I SECTORIAL# residus de la construcci.# 3. En les obres municipals, tant si sexe-
Article 170# Article 173# cuten com si sn objecte de contractaci a
Disposicions generals# Definicions# tercers, lAjuntament procurar que sutilitzin
materials procedents del reciclatge de runes
1. LAjuntament establir la prestaci del Als efectes daquest captol, sentendr per:#
i denderrocs.#
servei de recollida general i sectorial, en totes Contenidor metllic: El recipient metllic
les seves modalitats, amb la freqncia i els reutilitzable, de forma prismtica trapezodal Article 175#
horaris que considerin ms adients.# o rectangular, equipat amb tapa i dispositius Recollida de runes a la via pblica#
2. LAjuntament pot introduir, en qualsevol que permeten la seva crrega i descrrega 1. El dipsit i la recollida de terres, runes,
moment, les modificacions dels serveis de mecanitzada des de vehicles adaptats exclu- enderrocs i altres residus de la construcci a
recollida que, per motiu dinters pblic, con- sivament al seu transport amb la intervenci la via pblica sha defectuar per mitj de con-
sideri convenients.# dun sol operari.# tenidors metllics o de sacs degudament
3. LAdministraci municipal far pblica Sac de runes: El recipient de teixits de mate- autoritzats.#
amb antelaci suficient qualsevol canvi en rials txtils o plstics, de forma cbica o pris- 2. Queda prohibit labandonament i la
lhorari, la forma o la freqncia de prestaci mtica rectangular, dotat de dispositius de sus- recollida daltres residus en els contenidors
dels serveis, llevat de les disposicions dictades pensi que permeten la seva crrega i des- i sacs de terres i runes, com tamb el dipsit
per lAlcalde en situaci demergncia.# crrega des de vehicles amb caixa de crrega daquests residus de la construcci en con-
Article 171# dotats dels elements delevaci adients, amb tenidors de recollida de residus municipals,
Horaris del servei# la intervenci dun sol operari.# llevat dels destinats a la recollida indiferen-
Titular del contenidor o del sac de runes: ciada, no segregada ni selectiva, en els quals
1. Quan la prestaci del servei de recollida La persona fsica o jurdica promotora de lo- es poden dipositar terres i runes quan el volum
sigui dirna, es fixar lhorari de dipsit de bra o, si sescau titular, de la llicncia dobres.# diriament lliurat no ultrapassi els 20 litres per
les escombraries, aix com el de retirada dels Responsables del contenidor o del sac de dia.#
elements contenidors.# runes: La persona fsica o jurdica que el 3. Ni en contenidors metllics, ni en sacs
2. Quan la prestaci del servei sigui noc- comercialitza buit, ella mateixa o amb la inter- collocats a la via pblica, no es poden dipo-
turna, es prohibeix dipositar les deixalles al mediaci de tercers, percebent directament o sitar residus que, tot i procedir de moviments
carrer abans de les 20 hores del vespre.# indirectament del seu usuari un preu pel seu de terres, obres de reforma, o denderrocs
3. Sautoritza la permanncia al carrer de dimmobles, siguin caracteritzables com a
subministrament, recollida, transport i dispo-
contenidors i bujols normalitzats per a deixa- residus especials, dacord amb all que dis-
sici un cop ple, aix com el promotor o el
lles, un cop buits, fins les 8.30 hores del mat. posa el Catleg de residus de Catalunya.#
titular de la llicncia dobres.#
Abans daquesta hora, els responsables da-
Transportista del contenidor o del sac de Article 176#
quests contenidors o bujols els han de retirar
runes: La persona fsica o jurdica, coincident Condicions#
de la via pblica.#
o no amb el responsable del sac, degudament Levacuaci, lliurament i dipsit de terres,
Captol 6# inscrita en el Registre de Transportistes de la
GESTI DE RUNES# runes enderrocs i altres residus de la cons-
Junta de Residus, i responsable de la seva reco- trucci sha dajustar a les condicions
Secci 1a# llida, transport i disposici un cop ple.# segents:#
Disposicions generals# Article 174# a) Aquests residus no es poden evacuar
Article 172# Fins de la intervenci municipal en la gesti barrejats amb daltres, amb les excepcions pre-
mbit daplicaci# de les runes# vistes en el present ttol.#
1. Aquest captol regula:# 1. La intervenci de lAdministraci muni- b) No es poden dipositar en els contenidors
a) El dipsit, el lliurament, la crrega, el cipal en la gesti de terres i runes t per objecte metllics o en els sacs de runes residus que
transport, lacumulaci i labocament de les evitar:# continguin mteries inflamables, explosives
terres, runes, enderrocs i altres residus de la a) Labocament incontrolat o fet de manera nocives o perilloses; residus susceptibles de
construcci continguts en el Decret 201/1994, inadequada.# putrefacci o de produir olors desagradables,
de 26 de juliol.# b) Labocament en llocs no autoritzats.# i tota mena de materials que, per qualsevol
b) La installaci a la via pblica de con- c) Locupaci indeguda de terrenys o de motiu, puguin causar molsties als vens i
tenidors i de sacs destinats a la recollida i al bns de domini pblic.# vianants.#
transport daquests residus procedents de la d) El deteriorament dels paviments, de la c) No es poden dipositar mobles, estris,
construcci i la demolici dedificis i dobres via pblica i daltres elements estructurals de trastos vells i qualsevol altre material residual
en general.# la ciutat.# en els contenidors metllics i sacs de runes,
2. Les disposicions daquest captol no sn e) Labandonament a la via pblica de les regulats en aquest captol.#

#
Administraci Local#

d) No es pot abocar terres, runes i del contenidor. Lincompliment daquest 4. En cap cas no es poden collocar els
enderrocs en terrenys de domini pblic muni- requisit ocasionar, a ms de la sanci corres- contenidors ni els sacs de runes, ni que sigui
cipal que no hagin estat expressament habi- ponent, la retirada del contenidor afectat, amb parcialment, a sobre de les tapes daccs de
litats per a aquesta finalitat.# el cost de transport, buidatge i dipsit a crrec serveis pblics, ni sobre les boques dincendis,
e) No es pot abocar aquests residus de la del titular.# els clots dels arbres, ni en general sobre cap
construcci en terrenys de propietat pblica 4. Mentre no siguin utilitzats, els conteni- element urbanstic la utilitzaci del qual pugui
o particular, llevat que es tracti de dipsit con- dors han de romandre tapats, de manera que ser dificultada en circumstncies normals o
trolats degudament autoritzats.# no es puguin produir abocaments a lexterior.# en cas demergncia.#
f) No es poden deixar al carrer contenidors 5. Al retirar el contenidor, el seu titular o 5. Tampoc no es poden collocar els con-
i sacs de terres i runes del migdia del dissabte b el titular de la llicncia dobres, han de tenidors ni els sacs damunt les voreres lam-
fins les set hores del mat del dilluns segent.# deixar en perfecte estat de netedat la superfcie plada de les quals, un cop dedut lespai ocu-
Secci 2a# de la via pblica ocupada pel contenidor i pat per les tanques, si sescau, no permeti una
Recollida de runes per mitj de contenidors el seu entorn immediat.# zona de lliure pas per als vianants d1 metre
i sacs de runes# 6. El titular del contenidor i el de la lli- com a mnim, un cop posat el contenidor o
cncia, solidriament, sn els responsables el sac; ni a les calades, quan lespai que resti
Article 177#
dels danys causats al paviment i a altres ele- lliure per a la circulaci sigui inferior a 2,75
Subjecci a llicncia#
ments de la via pblica, i tenen lobligaci metres en vies dun sol sentit de marxa o de
1. La collocaci de contenidors metllics de comunicar -los dimmediat al serveis muni- 6 metres en les vies de doble sentit.#
i sacs de runes a la via pblica ha de ser auto- cipals.# 6. En tot cas, els contenidors mtallics es
ritzada per lAdministraci municipal, mitjan- collocaran sempre de manera que el cant
ant la corresponent llicncia, en la qual sin- Article 180#
Classes de contenidors en funci del carrer# ms llarg estigui situat en parallel a la vorera.#
dicar el termini per al qual satorga.# 7. Quan els contenidors o els sacs es posin
2. Els contenidors i sacs de runes situats 1. Els contenidors metllics per a runes es
a la calada, han destar ubicats a 20 cen-
a linterior acotat de les zones dobres no classifiquen en ordinaris i especials. Les carac-
tmetres de la vorera, de forma que no impe-
necessiten llicncia per, tret daix, els res- terstiques de cadascun es fixaran en les nor-
deixin que les aiges superficials aconse-
ponsables de lobra shan dajustar a les dis- mes que lAlcadia aprovi a lefecte. En tot cas,
gueixin el reguer i hi circulin fins a lem-
posicions del present captol.# es consideraran especials tots aquells conte-
bornal ms proper.#
3. Les ordenances fiscals establiran les nidors que ultrapassin els 5 m3 de capacitat.#
8. A la vorera, shan de collocar a la vora
exaccions que cal satisfer per la collocaci 2. En els carrers normals, amb calada i daquesta, per sense que cap de les seves
de contenidors i sacs de runes a la via pblica.# voreres pavimentades, noms es permet la parts no sobresurti de la lnia dencintat.#
Article 178# collocaci i utilitzaci de contenidors ordi- 9. Quan els contenidors metllics i sacs
Identificaci dels contenidors i dels sacs# naris.# de runes hagin de romandre al carrer durant
3. Els contenidors especials noms sauto- la nit i es trobin ubicats en una calada sense
1. Els contenidors metllics i els sacs de ritzaran en casos excepcionals degudament
runes shan didentificar mitjanant la presen- aparcament de vehicles han dincorporar a la
justificats, amb llicncies especials sempre part exterior els senyals reflectants o llumi-
taci a la seva part exterior de les segents que es dipositin en zones mplies, lliures i
dades:# nosos suficients per fer-los identificables.#
sobre sls sense pavimentar.#
a) Nom o ra social i telfon del titular.# 4. Tamb poden emprar -se contenidors Article 182#
b) Nmero didentificaci del contenidor especials en treballs vials que se situn dins Retirada dels contenidors#
i codi de lempresa responsable, facilitats per la zona tancada de les obres i sempre que 1. Els contenidors metllics a la via pbli-
lAdministraci municipal.# la collocaci no representi un increment de ca seran retirats:#
c) Nom o ra social del transportista que la superfcie de la zona.# a) Quan hagi caducat el termini per al qual
ha de recollir el contenidor o el sac, si no 5. LAdministraci municipal podr esta- sha atorgat la llicncia docupaci de la via
es tracta de la mateixa empresa responsable.# blir limitacions en lhorari de permanncia a pblica i, en tot cas, quan hagi expirat el de
d) Indicatiu corresponent al pagament de la via pblica dels contenidors i dels sacs de la llicncia dobres.#
la corresponent exacci municipal.# runes.# b) En el termini de les vint -i
-quatre hores
e) Data de caducitat de la llicncia.# segents a lacabament de les obres, encara
2. Lomissi de qualsevol daquests requi- Article 181#
Ubicaci dels contenidors i sacs de runes# que no hagi finalitzat el termini de la seva
sits justificar que el contenidor o el sac sigui llicncia.#
retirat pels serveis municipals, amb el cost del 1. Els contenidors metllics i els sacs de c) En qualsevol moment, a requeriment
transport, buidatge i dipsit del seu contingut runes se situaran, sempre que sigui possible, dels agents de lautoritat.#
a crrec, solidriament, del titular, del respon- a linterior de la zona tancada dobres i, en d) Quan calgui buidar -los, un cop plens,
sable, del transportista i del constructor, i amb cas contrari, a les calades de les vies pbli- i sempre el mateix dia en qu shagin omplert.#
independncia de la sanci que correspongui ques, quan aquestes tinguin una amplada de 2. En tot cas, est prohibida la permann-
per la infracci en qu shagi incorregut.# tres metres o ms. En altres casos, shaur de cia al carrer de contenidors de terres i runes
3. Els contenidors metllics shan de pintar sollicitar laprovaci de la zona proposada.# des del migdia del dissabte fins les set hores
amb colors que els destaquin i facilitin la seva 2. Els contenidors i els sacs de runes es del mat del dilluns segent.#
visibilitat.# collocaran preferentment davant de lobra a
Secci 3a#
Article 179# la qual serveixen, o tan a prop com sigui pos-
Lliurament de runes als serveis municipals#
Installaci i retirada dels contenidors# sible, i shan de situar de manera que no impe-
deixin la visibilitat dels vehicles, especialment Article 183#
1. Les operacions dinstallaci i de retirada en les crulles, respectant les distncies esta- Lliurament als serveis municipals#
dels contenidors metllics sha de realitzar blertes a efectes destacionament per lorde- El lliurament de terres i runes per part dels
de forma que no causin molsties als ciu- nament general i municipal daplicaci.# ciutadans es podr fer de les maneres segents:#
tadans.# 3. Els contenidors i els sacs de runes no a) Al servei de recollida general, quan el
2. Els contenidors shan de manipular de es poden ubicar en els passos de vianants, volum diriament lliurat no ultrapassi els 20
manera que el seu contingut no caigui a la ni davant daquests, ni en els guals, ni en les litres.#
via pblica, o no pugui ser aixecat o escampat zones en les quals est prohibit estacionar, b) A les deixalleries municipals, dacord
pel vent.# ni en les reserves destacionament i parada, amb all que estableixen al respecte els arti-
3. En cap cas el contingut de materials no llevat que aquestes reserves hagin estat con- cles 172 i 173 daquesta Ordenana.#
excedir el nivell ms baix del lmit superior cedides per la mateixa obra.# c) Directament en els llocs dacumulaci


#
Administraci Local#

de terres i runes establerts a aquest efecte pels fa crrec un gestor autoritzat de residus.# el productor o el possedor del qual el destina
serveis municipals quan el volum del lliura- Article 187# a labandonament, que sn objecte del Decret
ment sigui inferior a 1 m3.# Registre de transportistes# Legislatiu 2/1991, de 26 de setembre, i que
Secci 4a# tenen la condici de residus especials dacord
1. Els transportistes de terres i runes han
Transport de terres i runes# amb la classificaci en el Catleg de Residus
destar inscrits en el Registre General de Ges-
de Catalunya.#
Article 184# tors de Residus de Catalunya.#
4. Als efectes daquesta Ordenana, tamb
Rgim jurdic daplicaci# 2. A ms, els industrials transportistes de
tenen la categoria de residus industrials els
1. Les normes daquesta Secci, sobre terres i runes que treballin a Barcelona shan
residus que, tot i ser assimilables a municipals,
transport i runes per les vies urbanes, sn da- dinscriure en el Registre municipal establert
per les seves condicions de presentaci,
plicaci sens perjudici del deure dels trans- a lefecte. Un cop registrats, sels lliurar el
volum, pes, quantitat de lliurament diari, con-
portistes de donar compliment al que estipula corresponent nmero dinscripci.#
tingut dhumitat i altres caracterstiques no
lOrdenana Municipal de Circulaci de Via- 3. Aix mateix, els industrials als que fa
puguin, al parer dels serveis municipals, ser
nants i Vehicles, el Codi de la Circulaci i referncia el pargraf anterior estan obligats
objecte dels serveis de recollida general, sec-
la resta de lordenament estatal i catal en a la inscripci dels seus contenidors en les-
torials o de deixalleria.#
matria de transport.# mentat Registre, a fi dobtenir per a cada con-
5. Tenen la condici de residus especials
2. En aplicaci daquesta normativa, els tenidor el nmero didentificaci correspo-
els classificats com a tals en el Catleg de
transportistes que hagin de sortir fora del casc nent.#
Residus de Catalunya.#
urb han danar provets de la corresponent Article 188# 6. No sn objecte daquest captol els resi-
targeta de transport.# Taxes# dus radioactius.#
Article 185# 1. En lliurar la llicncia dobres, sha da- Article 190#
Condicions del transport# bonar la quota de la corresponent taxa de Condicions de transport#
1. Els vehicles en qu sefectu el transport transport de terres i runes, regulada per lOr- 1. El lliurament i el transport de residus
de terres i runes han de reunir les condicions denana fiscal daplicaci.# industrials i especials es far sempre mitjan-
adequades per evitar labocament del seu con- 2. El pagament daquesta taxa dna dret, ant elements contenidors o de transport per-
tingut a la via pblica.# en les condicions establertes en els articles fectament tancats, de manera que no es puguin
2. En la crrega i la descrrega dels vehi- anteriors a:# produir abocaments ni dispersions dels mate-
cles sadoptaran les precaucions per impedir a) Produir runes, terres, enderrocs i altres rials o de pols a lexterior.#
que sembruti la via pblica.# residus de la construcci i demolici dedi- 2. En cas que es produeixi algun dels inci-
3. No s perms que els materials trans- ficis, obres i altres treballs.# dents als quals es refereix el pargraf anterior,
portats ultrapassin les vores superiors dels b) Ocupar la via pblica.# els responsables tenen lobligaci de netejar
vehicles. Tampoc no es permet la utilitzaci c) Transportar aquestes runes per la ciutat, lespai que hagi resultat afectat, sens perjudici
de suplements addicionals no autoritzats per llevat en aquells trams viaris que determini de les responsabilitats civils, administratives
augmentar les dimensions o la capacitat de lAdministraci municipal.# i penals en qu hagi pogut incrrer.#
crrega dels vehicles ni dels seus contenidors.# Captol 7# Article 191#
4. Els materials transportats shan de cobrir RECOLLIDA I TRANSPORT DE RESIDUS INDUSTRIALS Crrega dels residus#
o protegir, de manera que no sen desprengui I DE RESIDUS ESPECIALS#
1. La crrega dels residus industrials i espe-
pols ni es produeixin abocaments de materials Secci 1a# cials sobre el vehicle de transport sha de fer
a la via pblica.# Condicions generals i mbit daplicaci# a linterior de lestabliment lliurador. Noms
Article 186# Article 189# en casos de manifesta impossibilitat podr
Neteja de la via pblica# Rgim jurdic i mbit daplicaci# efectuar-se a la via pblica, prvia autoritzaci
1. Els promotors de lobra i els titulars de 1. Aquest captol regula les condicions en de lAdministraci municipal.#
la llicncia dedificaci, solidriament amb els qu shan de dur a terme les operacions de 2. Quan es tracti de residus especials, la
transportistes de terres i runes estan obligats recollida i de transport dels serveis de gesti crrega a la via pblica requereix autoritzaci
a procedir a la neteja immediata del tram de de residus industrials i especials prestats per municipal prvia i especfica.#
la via pblica que shagi embrutat com a con- particulars, dacord amb all que disposen al 3. No es permet la permanncia de residus
seqncia de les operacions de crrega, trans- respecte el Text Refs de les disposicions industrials ni especials a la via pblica a les-
port i descrrega, o dels possibles abocaments legals vigents en matria de residus industrials, pera del vehicle de recollida. Els lliuradors
accidentals.# aprovat Decret Legislatiu 2/1991, de 26 de estan obligats a custodiar -los fins el moment
2. Els transportistes tamb estan obligats a setembre, i la Llei 6/1993, de juliol, de residus.# que shagi produt la recollida, a linterior de
retirar les terres i runes que hagin abocat en 2. Als efectes daplicaci daquest captol, les seves dependncies.#
llocs no autoritzat, sense perjudici de la infrac- sentn per recollida i transport el conjunt do- 4. Un cop buidats, els elements conteni-
ci en la que hagin pogut incrrer i de la san- peracions segents:# dors dels residus industrials i especials shan
ci que sels pugui imposar desprs de la ins- a) La crrega dels residus sobre el vehicle de retirar immediatament de la via pblica.#
trucci del corresponent expedient.# de transport, efectuada a linterior de lesta- Article 192#
3. Els serveis municipals poden procedir a bliment lliurador, o b a la via pblica quan Obligacions#
la neteja de la via pblica afectada i a la reti- es disposi dautoritzaci per fer
-ho. La crrega Els productors, possedors i gestors autorit-
rada dels materials abocats, en els supsits sentendr igualment tant si es fa per mitj zats que produeixin, manipulin o transportin
als que es refereixen els dos pargrafs ante- del buidat de lelement contenidor en el residus industrials o especials estan obligats
riors, a crrec en tot cas dels responsables.# cami, com si es procedeix a la crrega directa a facilitar a lAdministraci municipal tota la
4. En relaci als pargrafs anteriors, sn del vehicle.# informaci que sels demani sobre lorigen,
responsables solidaris, junt amb els transpor- b) El transport de residus prpiament dit, naturalesa, composici, caracterstiques,
tistes, els empresaris i els promotors de les fins el punt de destinaci autoritzat.# quantitat, forma devacuaci, sistemes de pre-
obres, treballs o enderrocs que hagin originat c) Si sescau, les operacions corresponents tractament i tractament definitiu, i destinaci
el transport de les terres i runes.# al trasvassament dels residus.# final dels seus residus, com tamb a facilitar
5. La responsabilitat sobre lltima desti- 3. Tenen la condici de residus industrials les actuacions dinspecci, vigilncia i control
naci de les terres i runes sextingeix a partir tots els materials slids, gasos o lquids resul- que els serveis municipals considerin per-
del moment que aquestes sn rebudes i des- tants dun procs de fabricaci, de transfor- tinents.#
carregades en els equipaments adequats i sen maci o dutilitzaci, de consum o de neteja

#
Administraci Local#

Secci 2a# no hagi obtingut la prvia llicncia municipal, 1. Les empreses distribudores de material
Prestaci del servei municipal de recollida i respondran solidriament amb el transportista, publicitari shan dabstenir dentrar en les fin-
transport de residus industrials i especials# de qualsevol dany que puguin causar, com ques o de dispositar -lo en les bsties, quan
Article 193# tamb de la infracci en qu hagin incorregut.# la comunitat de propietaris o cada ve indi-
Excepcionalitat del servei municipal# Captol 8# vidualment indiquin expressament la seva
MESURES DE PREVENCI, MINIMITZACI I voluntat de no rebren. A aquests efectes, lA-
1. Amb carcter excepcional i noms en
RECICLATGE DELS RESIDUS GENERATS PER LA juntament facilitar a les comunitats de pro-
els casos que especficament determini lAd-
PUBLICITAT DIRECTA A LES BSTIES# pietaris i als ciutadans un adhesiu en el qual
ministraci municipal, la recollida i el trans-
sexpressa la negativa a rebre publicitat a les
port dels residus industrials i especials podr Article 198#
seves bsties.#
ser duta a terme pels propis serveis municipals Objecte de les mesures publicitat comercial#
2. Les entitats i empreses que utilitzen la
ja sigui directament o per mitj de formes de 1. Aquest captol t per objecte regular la publicitat directa per via postal tamb sha
gesti indirecta.# publicitat comercial directa a les bsties, com dabstenir denviar -ne als ciutadans que aix
2. En qualsevol cas, el servei municipal de tamb la publicitat comercial directa per via els ho comuniquin. A aquests efectes, lAd-
recollida i transport de residus industrials i resi- postal, amb la finalitat de reduir al mxim la ministraci municipal facilitar als ciutadans
dus especials no s un servei municipal de producci de residus de paper que genera, una llista dels gremis i associacions de publi-
prestaci obligatria.# minimitzar la quantitat de residus que els ser- citat directa que ofereixen el servei de
Article 194# veis municipals han de recollir i introduir els donar -se de baixa en el repartiment daquest
Tractament previ# elements necessaris per disminuir les mols- tipus de publicitat postal.#
1. LAjuntament pot exigir que per a la ties que aquesta activitat provoca als ciu- Article 204#
prestaci del servei municipal de recollida i tadans.# Reciclatge del material publicitari#
transport de residus industrials i especials, els 2. Resta exclosa de lmbit daplicaci da-
quest captol la propaganda electoral.# 1. Un cop usat, el material publicitari passa
productors i possedors nefectun un tracta-
a tenir la consideraci de residu municipal
ment previ adequat.# Article 199# i el seu dest preferent ha de ser el reciclatge.#
2. En tot cas, els serveis municipals no Titulars de lactivitat de publicitat comercial# 2. A aquests efectes, les comunitats de pro-
acceptaran els residus industrials o especials 1. Noms poden exercir lactivitat de pietaris poden installar en el vestbul o portal
que per la seva naturalesa o forma no puguin publicitat comercial, les empreses de distri- de la finca, un contenidor especfic per recollir
ser recollits amb els mitjans ordinaris de qu buci de material publicitari a les bsties, el material publicitari usat i facilitar -ne aix
disposa lAdministraci municipal.# legalment constitudes per a aquesta finalitat, la recollida porta per porta.#
3. En el supsit del pargraf anterior, el pro- les mateixes empreses anunciants i les empre-
ductor o el possedor dels residus ha de comu- TTOL VII#
ses que distribueixen publicitat per compte de TINENA DANIMALS#
nicar a lAjuntament la necessitat devacuar tercers, inscrites en el Registre General de
els seus residus a fi que els serveis municipals Publicitat de la Generalitat de Catalunya, com Captol 1#
determinin la forma ms adient de recollida tamb les Administracions i altres institucions DISPOSICIONS GENERALS#
i transport o, en tot cas adrecin linteressat pbliques.# Article 205#
a la Junta de Residus de Catalunya.# 2. Linici de lactivitat de propaganda ha Els animals com element del medi ambient
Article 195# de ser objecte de comunicaci a lAjuntament.# digne de protecci#
Taxes# Article 200# 1. Aquest ttol regula la tinena danimals
Per la prestaci del servei municipal de Forma defectuar la publicitat comercial# i, en especial, les interrelacions entre les per-
recollida i transport de residus industrials i 1. La publicitat sha de dipositar a linterior sones i els animals domstics, tant els de con-
especials, els usuaris han dabonar la taxa que de les bsties particulars i/o en aquells espais vivncia humana, com els utilitzats amb fins
fixi la corresponent Ordenana fiscal.# que els vens o la comunitat de propietaris esportius o lucratius, tot aix de conformitat
Secci 3a# de ledifici hagin establert a aquest efecte.# amb all que preveu la Llei 3/1988, de 4 de
Recollida i transport de residus industrials i 2. Es prohibeix deixar la publicitat al terra mar, de protecci dels animals i de les dis-
especials per particulars# dels vestbuls i dels portals de les finques.# posicions que la modifiquin, substitueixin o
despleguin.#
Article 196# Article 201# 2. Les normes del ttol present tenen en
Subjecci a llicncia# Identificaci de la publicitat# compte el gran valor que la companyia dels
1. La recollida i transport de residus indus- Tot el material publicitari que es distri- animals t per a un elevat nombre de persones,
trials i especials duta a terme pels particulars bueixi, sigui quines siguin llurs caractersti- com s el cas de lajut que poden prestar,
est subjecta a prvia llicncia municipal.# ques, ha de portar en lloc visible una iden- pel seu ensinistrament i dedicaci, com a gos-
2. Els particulars que recullin i transportin tificaci de lempresa distribudora, que con- sos pigall dinvidents, com a auxiliars en tre-
residus industrials i especials tamb estan obli- tindr com a mnim el nom de lempresa, el balls de salvament, i tots els altres que lanimal
gats a facilitar a lAjuntament la relaci i les seu NIF, ladrea i el telfon. Aquesta obli- domstic proporciona als humans en satisfac-
caracterstiques dels vehicles afectats aquestes gaci sestn a les empreses anunciants en el cions esportives o desbarjo, per tamb les
activitats.# cas que siguin elles mateixes les distribudores.# molsties i perills que els animals poden
3. Els elements de crrega, recollida i trans- ocasionar.#
Article 202#
port de residus industrials i especials han de Presentaci de la publicitat# 3. Aquest ttol atorga especial relleu a les
complir totes les condicions i requeriments normes didentificaci i cens dels animals de
que la legislaci vigent exigeix per al transport 1. A fi devitar molsties als ciutadans, el
material publicitari sha de plegar adientment, companyia, a fi i efecte dafavorir la seva pro-
i la circulaci daquesta classe de residus.# tecci i el seu benestar, disminuir les situa-
4. Per obtenir la llicncia municipal, els tenint en compte la grandria habitual de la
boca de les bsties.# cions de risc per a la convivncia, i ajudar
transportistes de residus industrials i especials a una tinena responsable i a la mxima reduc-
han dacreditar la seva inscripci en el Registre 2. Amb la finalitat de facilitar el seu reci-
clatge, el material publicitari no es pot plas- ci de les prdues i els abandonaments.#
de Gestors de Residus de Catalunya.# 4. Lexperimentaci amb animals i el seu
tificar ni introduir en bosses de plstic o sobres
Article 197# s per a altres finalitats cientfiques es regeix
plastificats. Si cal emprar sobres aquests han
Responsabilitat# per la Llei 5/1995, de 21 de juny, i per les
de ser de paper o cartr.#
Els productors i possedors de residus indus- normes que la despleguin, la complementin,
Article 203# la modifiquin o la substitueixin.#
trials i especials que els lliurin a un tercer que
Abstenci de distribuir publicitat#


#
Administraci Local#

Article 206# de la seva naturalesa.# Trasllat danimals#

Llicncia municipal# Article 208# 1. LAutoritat municipal podr ordenar el
1. El rgim de comunicaci previst amb Animals salvatges# trasllat a un lloc adequat dels animals quan
cracter general per la Llei 3/1998, de la inter- La tinena danimals salvatges, que ja no no es compleixin les condicions establertes
venci integral de lAdministraci ambiental, siguin cadells, fora dels parcs zoolgics o rees en el ttol IX daquesta Ordenana.#
i en aplicaci de la previsi que al respecte especfiques per a ells, haur de ser expres- 2. La circulaci i conducci dels animals
fa aquesta mateixa Llei, es substitueix per la sament autoritzada dacord amb les disposi- i els vehicles de tracci animal per la via pbli-
subjecci a lobtenci de la prvia llicncia cions legals vigents i requerir el compliment ca sajustar a all que disposa lOrdenana
ambiental, en el cas de les activitats segents:# de les condicions de seguretat i higiene, com Municipal de Circulaci.#
a) Els establiments hpics, siguin o no de tamb la total absncia de molsties i perills.# Article 213#
temporada, amb installacions fixes o no, que Article 209# Prohibici dabandonament#
alberguin cavalls per a la prctica de lequi- Criana domstica# Es prohibeix labandonament danimals.#
taci amb fins esportius, recreatius o turstics,
llevat de les installacions de carrussels
-snies La criana domstica de gossos, gats, ocells Article 214#
de fira.# de corral, conills, coloms i altres animals an- Animals perillosos#
b) Els centres per a latenci danimals de legs en domicilis particulars, tant si s en 1. Els animals que hagin causat lesions a
companyia i els destinats a la reproducci, terrasses, terrats o patis, est sotmesa a auto- les persones o a altres animals, com tamb
allotjament temporal o permanent i/o submi- ritzaci municipal prvia, latorgament de la tots aquells que siguin sospitosos de patir
nistrament danimals destinats a viure en qual resta condicionada al fet que les circums- rbia, hauran de ser sotmesos immediatament
domesticitat a les llars, principalment ocells, tncies de lallotjament, ladequaci de les ins- a un reconeixement sanitari sota control
gossos, gats i altres cnids destinats a la caa tallacions i el nombre danimals ho permetin, municipal.#
i a lesport, i que es divideixen en:# tant en laspecte higinico sanitari, com per 2. Pel que fa a determinades races de gos-

Llocs de criana: per a la reproducci la inexistncia de molsties verificades i/o sos caldr observar les previsions i obligacions
i subministrament danimals a tercers.# perills per als vens, per a les persones que previstes a larticle 216 daquesta Ordenana.#

Residncies: establiments destinats a hi conviuen o per a altres persones.# Captol 3#
allotjament temporal.# Article 210# NORMES ESPECFIQUES PER A GOSSOS I GATS#

Caneres esportives: establiments desti- Obligacions dels propietaris danimals# Article 215#
nats a la prctica de lesport en candroms.# 1. Els propietaris danimals domstics o sal- Aplicaci i obligacions dels propietaris de

Canilles o gossades: establiments desti- vatges estan obligats a proporcionar -los la- gossos i gats#
nats a guardar animals per a la caa.# limentaci i les cures adequades, tant pel que
c) Entitats o agrupacions diverses no com- 1. Sn aplicables als gossos i gats les nor-
fa a tractaments preventius de malalties com mes de carcter general que sapliquen a tots
preses entre les esmentades anteriorment. Es a guariments, i a aplicar -los les mesures sani-
divideixen en:# els animals.#
tries preventives que lAutoritat municipal 2. Els propietaris o possedors de gossos i

Ocelleries: per a la producci i/o sub- disposi com tamb a facilitar -los un allotja-
ministrament de petits animals, principalment gats estan obligats a identificar -los amb algun
ment dacord amb les exigncies prpies de dels sistemes establerts en el Decret 328/1998,
ocells destinats a les llars.# la seva espcie.#

Subministradors de laboratoris: per a la de 24 de desembre, dins dels tres mesos
2. Es prohibeix causar danys o cometre segents a la data del naixement de lanimal
producci i/o subministrament danimals des- actes de crueltat i maltractaments als animals
tinats a experimentaci cientfica.# i a proveir-se de la targeta didentificaci sani-
domstics o salvatges en rgim de convivncia tria. A ms, els propietaris de gossos han de

Zoos ambulants, circs i entitats similars.# o captivitat.#

Botigues per a la venda danimals da- disposar duna assegurana que cobreixi la
3. En particular, es prohibeix la utilitzaci responsabilitat civil del propietari o possedor
quari o terrari com ara peixos, serps, arcnids.# danimals en teatres, sales de festes, filmacions

Installacions de criana danimals per a pels possibles danys materials i fsics que la-
o activitats de propaganda que impliquin nimal pugui causar a tercers.#
laprofitament de la pell.# dany, sofriment o degradaci de lanimal.#
Clniques veterinries.# 3. Els propietaris o possedors de gossos i
4. Llevat el supsit de les curses de braus gats estan obligats tamb a inscriurels en el
2. Els requisits per a latorgament de la lli- degudament autoritzades i celebrades en les
cncia municipal sn els establerts en el ttol registre censal municipal, dins del termini de
installacions pertinents, tamb es prohibeix tres mesos comptats a partir de la data de
IX daquesta Ordenana, els quals hauran da- realitzar actes pblics o privats que consti-
creditar-se amb la documentaci que justifiqui naixement, dadquisici o de canvi de resi-
tueixin baralles danimals o pardies en les dncia de lanimal.#
el seu compliment i que sadjuntar a la quals es mati, fereixi o hostilitzi els animals.#
sollicitud.# 4. Els propietaris o possedors de gossos i
5. En cas de greu o persistent incompliment gats han de notificar a les oficines del cens,
Captol 2# per part dels propietaris de les obligacions en el termini de dos mesos, la baixa, la cessi
Situacions de tinena danimals# establertes en els pargrafs anteriors, lAdmi- o el canvi de residncia de lanimal, el canvi
Article 207# nistraci municipal podr disposar el trasllat en el sistema o codi didentificaci, com tam-
Animals domstics# dels animals a un establiment adequat amb b qualsevol altra modificaci de les dades
crrec a aquells i adoptar qualsevol altra mesu- que figurin en el cens.#
1. Dacord amb la Llei 3/1988, de 4 de ra addicional necessria.#
mar, de protecci dels animals, i a efectes 5. La desaparici dun animal ha de ser
6. Per raons de sanitat animal i salut pbli-
daquesta Ordenana, noms tenen la con- comunicada al Centre Municipal dAcollida
ca, lAdministraci municipal facilitar la
dici danimals de companyia les diferents dAnimals de Companyia amb la documen-
vacuna antirbica gratuta a tots aquells ciu-
subespcies i varietats de gossos i de gats.# taci identificativa pertinent a lefecte dafa-
tadans que acreditin uns ingressos inferiors al
2. Amb carcter general sautoritza la vorir la seva recuperaci.#
salari mnim interprofessional.#
tinena danimals de companyia i altres ani- 6. A petici del propietari i sota el control
mals domstics en els domicilis particulars, Article 211# sanitari municipal, lobservaci veterinria
sempre que les circumstncies de lallotjament Prohibici de bovins i danimals per al consum# antirbica dels gossos agressors podr fer -se
en laspecte higinic ho permetin, i que no Es prohibeix el manteniment de bovins i en el domicili del propietari, sempre que la-
es produeixi cap situaci de perill o molstia altra classe de bestiar destinat a producci lc- nimal estigui inscrit en el cens municipal i
per als vens o, per a les persones que hi con- tia (vaqueries) i danimals per al consum dins al corrent de les de taxes corresponents.#
viuen i per altres persones en general, o per el terme municipal de Barcelona.# Article 216#
al mateix animal, que no siguin les derivades Article 212# Previsions sobre la perillositat o agressivitat

#
Administraci Local#

de determinades races de gossos# cap tipus didentificaci seran recollits pels matge, transport, manipulaci o venda da-
1. Els possedors de gossos amb compor- serveis municipals i mantinguts en observaci liments.#
taments agressius o amb una perillositat rao- durant un perode de vuit dies. Passat aquest 2. Els propietaris destabliments pblics de
nablement previsible, han de prendre les termini, si no han estat retirats pel seu pro- tota mena, com ara hotels, pensions, restau-
mesures necessries per mantenir -los en pietari, es procedir a promoure la seva cessi, rants, bars, cafeteries i similars, segons el seu
espais suficientment segurs i inaccessibles per a donar -los en adopci o, cas de no haver -hi criteri, podran prohibir lentrada i permann-
als ciutadans. Aquests espais han destar degu- cap altra alternativa escaient, a destinar -los cia de gossos, gats i daltres animals en els
dament senyalitzats advertint la presncia del al seu sacrifici eutansic. Les despeses de seus establiments. Tot i tenint la seva auto-
gos.# manutenci aniran a crrec del propietari de ritzaci, per a lentrada i permanncia, sexi-
2. LAjuntament elaborar un registre espe- lanimal, independentment de les sancions gir que els animals estiguin degudament
cfic de determinades races en funci de les pertinents.# identificats i, que els gossos tinguin el morri
seves caracterstiques especials dagressivitat 3. Els gossos i gats identificats que vagin collocat i que vagin fermats amb una corretja
o perillositat. LAjuntament establir quines sols per la ciutat seran recollits pels serveis o cadena.#
races resten compreses en el registre especfic.# municipals corresponents. La recollida ser 3. Es prohibeix la circulaci o permanncia
3. Els veterinaris clnics de la ciutat tenen comunicada al propietari de lanimal i, passats de gossos, gats i altres animals a les piscines
lobligaci de notificar a lAdministraci deu dies des de la comunicaci, es procedir pbliques durant la temporada de banys.#
municipal els casos que hagin ats consistents a promoure la seva cessi, a donar -los en 4. Es prohibeix la circulaci o permanncia
en lesions i traumatismes produts per agres- adopci o, en cas de no haver -hi cap altra de gossos, gats i altres animals domstics a
sions entre gossos. Aquesta obligaci es com- alternativa escaient, a destinar -los al seu sacri- les platges, fora de les hores i punts que lAu-
plimentar dacord amb el sistema de noti- fici eutansic, si finalment no han estat retirats toritat municipal assenyali.#
ficacions que estableixi lAdministraci muni- pel seu propietari. Les despeses de manutenci 5. Es prohibeix que els gossos, gats i altres
cipal.# aniran a crrec del propietari de lanimal, animals facin les seves deposicions en els
4. Els nuclis zoolgics de la ciutat restaran independentment de les sancions pertinents.# parcs infantils o jardins ds per part dels
obligats a declarar al municipi les dades di- 4. Ladministraci municipal disposar de infants.#
dentificaci de determinades races de gossos, gosseres i gateres en condicions sanitries ade- 6. Es prohibeix deixar les deposicions
un cop realitzada la seva transacci comercial. quades per a lallotjament dels animals reco- fecals dels gossos, gats i altres animals a les
LAjuntament establir quines races han de ser llits, mentre no siguin reclamats pels seus amos vies pbliques, i en general a qualsevol lloc
objecte de declaraci.# o mantinguts en el perode dobservaci.# destinat al trnsit de vianants. Els propietaris
Captol 4# 5. Els mitjans emprats en la captura i trans- dels animals sn responsables de leliminaci
PRESNCIA DANIMALS DOMSTICS I URBANS A LA port dels animals vagabunds tindran les con- daquestes deposicions. En cas que es pro-
VIA PBLICA#
dicions higinico sanitries escaients, i seran dueixi la infracci daquesta norma, els agents
adequadament atesos per personal capacitat. de lAutoritat municipal podran requerir el
Article 217# El servei es realitzar en vehicles adequats per propietari o la persona que condueixi el gos
Condicions dels gossos a la via pblica# a aquesta funci.# perqu procedeixi a retirar -ne les deposicions,
1. A la via pblica, els gossos han danar 6. LAjuntament solament podr delegar la i podran imposar -li la sanci pertinent. Les
lligats per mitj duna corretja o cadena, pro- recollida danimals vagabunds a societats pro- deposicions recollides es collocaran de
vets de la identificaci pertinent mitjanant tectores danimals legalment constitudes, manera higinicament acceptable dins les
tatuatge i dun collar amb la placa censal iden- amb les quals caldr formalitzar la relaci con- bosses adequades i en els llocs que lAdmi-
tificativa, en la qual ha de constar el nom de tractual pertinent. Dacord amb all que ses- nistraci municipal els destini expressament.#
lanimal i les dades del propietari o possedor, tableixi en el corresponent contracte, lAjun- 7. Es prohibeix donar menjar als gats,
dacord amb la normativa vigent.# tament facilitar a aquestes entitats el finan- coloms i altres ocells, i a qualsevol altre animal
2. Ls del morri s obligatori per als ani- ament necessari per a la realitzaci de lac- que visqui en llibertat a la ciutat, llevat que
mals daquelles races per a les quals aix ho tivitat concertada.# lAlcalde, amb prvia audincia de les entitats
estableixi lordenament sectorial daplicaci, Article 219# interessades i consulta al Consell Municipal
i en tots aquells altres animals en qu aix Trasllat danimals en transport pblic# de Convivncia, Defensa i Protecci dels Ani-
sigui ordenat per lAutoritat municipal com mals, autoritzi expressament quins animals i
a mesura cautelar i preventiva davant de com- 1. Es podran traslladar animals de compan-
yia i daltres animals domstics per mitj del en quines circumstncies poden ser alimentats
portaments agressius o perillosos.# pels ciutadans en els espais pblics.#
3. Es prohibeix lensinistrament a la via transport pblic sempre i quan el volum per-
pblica danimals de companyia per a les acti- meti el seu trasllat a linterior de transportins, Captol 5#
vitats de defensa, guarda i similars.# en les condicions dhigiene i seguretat opor- ESTABLIMENTS ZOOLGICS#
4. Lincompliment dall que estipulen els tunes i amb la documentaci que correspon- Article 221#
pargrafs 1, 2 i 3, i la reiteraci de compor- gui. El trasllat de gossos el volum dels quals Requisits per lautoritzaci#
taments agressius o perillosos faculta lAuto- no permeti ls del transport pblic es rea- 1. Als efectes dall que es regula en el
ritat municipal a traslladar lanimal a les litzar dacord amb les disposicions vigents ttol IX daquesta Ordenana, els establiments
dependncies municipals per a la seva obser- i les que dictin lAdministraci de la Gene- zoolgics han de reunir, com a mnim, per
vaci i per a adoptar qualsevol altra mesura ralitat de Catalunya o les autoritats competents ser autoritzats, els requisits segents:#
addicional necessria. Les despeses que es en cadascun dels casos.# a) Lemplaament precs que tingui en
generin sn de crrec del propietari o pos- 2. Els gossos pigall i els de seguretat podran compte el suficient allunyament del nucli
sedor de lanimal, dacord amb all que dis- circular lliurement en els transports pblics urb, en els casos que es consideri necessari,
posi la corresponent Ordenana fiscal.# urbans, sempre que vagin acompanyats pel i que les installacions no ocasionin molsties
seu amo o agent de seguretat i gaudeixin de als habitatges prxims.#
Article 218# les condicions higinico sanitries i de segu-
Gossos i gats vagabunds# b) Construccions, installacions i equips
retat que preveuen les Ordenances.# que facilitin i proporcionin un ambient higi-
1. Es considerar gos o gat vagabund Article 220#
aquell animal que no tingui amo conegut ni nic i les necessries accions zoosanitries.#
Prohibicions relatives a gossos, gats i daltres c) Facilitat per a les eliminacions dexcretes
estigui registrat en el cens municipal.# animals#
2. Els gossos i gats vagabunds i els que, i aiges residuals de manera que no comportin
sense ser -ho, circulin per la poblaci o les 1. Es prohibeix expressament lentrada de perill per a la salubritat pblica ni cap mena
vies interurbanes desprovets de collar i sense gossos, gats i altres animals en tota mena de de molsties.#
locals destinats a la fabricaci, emmagatze- d) Recintes, locals o gbies per a allament,


#
Administraci Local#

segrest i observaci danimals malalts o sos- 4. Comprn, finalment, aquest Ttol, la la supervisi tcnica daquest rgan.#
pitosos de malaltia fcilment netejables i regulaci de les condicions especials, agro- 8. Tots els rgans municipals que realitzes
desinfectables.# nmiques i fitosanitries que han de complir obres o concedeixin permisos i llicncies do-
e) Mitjans per a la neteja i desinfecci dels les plantacions en lmbit del terme municipal bres que afectin elements vegetals i mobiliari
locals, materials i utensilis que puguin estar de Barcelona.# urb hauran de sollicitar linforme preceptiu
en contacte amb els animals, i, si sescau, els Article 223# de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Muni-
vehicles utilitzats per al seu transport, quan Obres en les vies i espais pblics# cipal, aix com els comprovants de pagament
aquest sigui necessari.# 1. Per a la millor conservaci i protecci de limport de lafectaci o b dels dipsits
f) Mitjans per a la destrucci i eliminaci de les zones naturals i espais verds pblics, exigits com a garantia.#
higinica de cadvers danimals i matries no sautoritzar cap tipus de construcci o ins- Article 224#
contumaces.# tallaci que sigui aliena a les finalitats est- Obres en edificis particulars#
g) Manipulaci adequada dels animals per- tiques, recreatives o culturals dels espais en En els projectes dedificacions particulars,
qu es mantinguin en bon estat de salut.# qesti. Les installacions de carcter publi- les entrades i sortides de vehicles shauran de
h) Installacions que permetin unes condi- citari seran regulades per un conveni especfic.# preveure en llocs que no afectin larbrat i plan-
cions de vida acceptables dacord amb la natu- 2. Les obres dobertura de rases a la via tacions existents. Aix doncs, en els projectes
ra de cadascun dels animals.# pblica, tant si sn per estesa o canalitzaci de les obres caldr assenyalar tots els elements
i) Els establiments dedicats a la venda da- de serveis pblics, com per a clavegueram, vegetals existents en la via pblica, que esti-
nimals, com tamb els seus criadors i guar- com tamb les de construcci de vorades i guin al llindar de lobra a realitzar. Si, excep-
deries han de disposar dun veterinari assessor guals, aix com les obres de construcci o cionalment, es fa necessria la supressi dun
i hauran de portar un registre dentrades i sor- remodelaci dedificis particulars, es faran de arbre o plantaci, saplicar el que sha previst
tides danimals degudament detallat.# manera que ocasionin els menors danys pos- anteriormente en larticle 223.6 daquesta
j) El venedor dun animal viu haur de lliu- sibles a larbrat o a les plantacions de la via Ordenana.#
rar-lo al comprador degudament identificat pblica, a ms a ms de complir tots els requi-
amb el tatuatge i daltres requisits dacord amb Article 225#
sits establerts en les ordenances sobre obres Rgim dels gossos en els espais pblics#
la normativa legal vigent, juntament amb el i installacions i serveis en el domini pblic
document acreditatiu de la raa de lanimal, municipal.# 1. Els responsables dels animals de com-
edat, procedncia i altres caracterstiques que 3. En totes les obres esmentades en el par- panyia podran circular amb ells, en els parcs,
siguin dinters.# graf anterior ser obligatria la reposici dels jardins, zones forestals i espais verds degu-
2. Per a lautoritzaci de la posada en arbres i plantacions afectades, desprs dhaver dament aferrats i amb les precaucions neces-
marxa daquestes empreses i activitats caldr realitzat el reompliment de la rasa, dacord sries.#
linforme dels serveis tcnics municipals, els amb el que estableix el punt 6 daquest mateix 2. Per tal de preservar la salubritat i higiene
quals portaran el control permanent de lac- article.# dels espais verds i platges, lAjuntament esta-
tivitat de les esmentades empreses.# 4. Per garantir aquestes operacions, lAjun- blir les installacions adequades per a les
3. Els establiments de tractament, cura i tament exigir la constituci dun dipsit de defecacions canines. Els gossos, sota el control
allotjament danimals han de disposar obli- garantia abans de la concessi de la llicncia dels seus amos, noms podran dipositar les
gatriament de sales despera amb la finalitat a les empreses que afectin espais verds o arbrat seves defecacions en aquests espais.#
que aquests no sestiguin a la via pblica, esca- per limport dels treballs de restituir el terreny 3. Les defecacions hauran de ser recollides
les, etc. abans dentrar-hi.# al seu estat inicial, segons la valoraci efec- pels propietaris dels animals. El alguns parcs
4. El personal dels establiments zoolgics tuada per rgan municipal competent, dacord o zones acotades per ra de la seva utilitzaci
ha de tenir coneixement i de disposar dun amb el barem prevista a la Norma Granada, o per la qualitat de les seves plantacions o
exemplar de la normativa legal vigent en mat- redactada per la Asociacin Espaola de Par- installacions, podr prohibir -shi, i aix sin-
ria de protecci dels animals, com tamb de ques y Jardines Pblicos i aprovada per lA- dicar expressament, lentrada de gossos i
la documentaci internacional sobre comer juntament de Barcelona el 1992.# altres animals domstics, amb lexcepci dels
i protecci danimals.# 5. Si lrgan competent ho considera opor- gossos guia.#
TTOL VIII# t, prviament a la realitzaci de les obres, Article 226#
ZONES NATURALS I ESPAIS VERDS# els arbres i plantacions afectades seran tras- Gratutat de laccs a les zones naturals i
Captol 1# lladats al lloc que es determini, i amb crrec espais verds pblics#
DISPOSICIONS GENERALS I DEFENSA I a linteressat.# 1. Les zones naturals i espais verds pblics
CONSERVACI DEL PATRIMONI VERD PBLIC#
6. Quan les obres a realitzar exigeixin la de la ciutat sn ds lliure i accs gratut, amb
supressi dun arbre o plantaci que repre- les niques excepcions detallats en aquest arti-
Article 222# senta la seva desaparici del lloc en el qual
Objectius i mbit daplicaci# cle. La defensa i conservaci del patrimoni
es troba, haur dexistir una compensaci per verd pblic i, en especial, daquells espais que
1. s objecte del present Ttol la defensa part de linteressat, havent dabonar una pel seu valor histric, social o cientfic reque-
dels espais oberts ds pblic, tant els que indemnitzaci que pot arribar al triple del reixen una atenci ms acurada, poden fer
estan plantats: parcs, jardins i plantacions de valor dels elements vegetals malmesos, afec- aconsellable establir excepcionalment limita-
tota mena, com els que, sense estar plantats tant, si fos necessari, el dipsit constitut. cions dentrada i control, que podria no ser
en extensions significatives, es dediquen prin- Aquest valor ser determinat per Parcs i Jardins gratuta. La determinaci i les condicions i tari-
cipalment al lleure i a lesbarjo: platges, zones de Barcelona, Institut Municipal, i per al cas fes dentrada en els espais verds pblic seran
de joc o esportives.# de larbrat es far mitjanant laplicac de la aprovades pel Consell Plenari de lAjunta-
2. El present Ttol tamb t com a objectiu Norma Granada. No obstant aix, lAjun-
ment.#
la defensa de tota mena de plantacions en tament procurar, quan sigui possible i en el
2. Amb motiu de festes, revetlles, actes
vies i places pbliques, aix com tamb en lloc ms proper a la zona perjudicada per la
socials o ocasionals daltra mena, rgan muni-
espais privats, especialment aquells que hagin reducci despai verd, compensar la prdua
cipal competent, fixar les condicions espe-
estat prviament catalogats pel seu inters his- o disminuci delements vegetals amb plan-
cials i tarifes dentrada a lespai o zona sen-
tric o social o per la qualitat dels exemplars tacions en nombre similar a les retirades.#
yalada, aix com la revisi anual de les
vegetals que cont.# 7. Totes les obres de jardineria que afectin
mateixes.#
3. El Ttol regula tamb ls dels espais els espais urbans, b siguin obra nova o remo-
pblics esmentats en els dos epgrafs anteriors, delacions, seran realitzades preferentment per Article 227#
com tamb els elements vegetals o inerts, ins- Parcs i Jardins de Barcelona i, en cas que siguin rgans i organismes competents#
tallats en aquests espais.# fetes per empreses externes, es realitzaran amb El control de la vigilncia de lordre i la

#
Administraci Local#

seguretat en les zones naturals i espais verds c) Causar qualsevol mena de dany a lar- Prohibicions#
estar a crrec de la Gurdia Urbana. Els ges- brat i plantacions.# En els parcs forestals, hi est especialment
tors i guardes de Parcs i Jardins de Barcelona, d) Agafar flors, fruits o plantes.# prohibit:#
i del Patronat Metropolit del Parc de Coll- e) Caar i matar ocells o altres animals.# a) Caar, tallar o arrencar fruits, arrels o
serola, vetllaran pel compliment de les dis- f) Tirar papers o deixalles fora de les pape- plantes, o tallar llenya de qualsevol mena sen-
posicions daquesta Ordenana.# reres i embrutar lespai de qualsevol altra se la deguda autoritzaci. Sexceptuen els
Article 228# manera.# fruits dels arbres fruiters plantats per a ls i
Prohibicions generals# g) Jugar a pilota i practicar exercicis fsics esbarjo dels ciutadans.#
1. Es respectaran larbrat i les plantacions fora dels espais o recintes destinats a aquestes b) Extreure molsa, humus, pedres, sorres o
de tota mena, com tamb les installacions activitats.# elements anlegs.#
complementries: escultures, fonts, installa- h) Encendre o mantenir foc.# c) Collocar anuncis o rtols, fora dels que
cions denllumenat i de jocs i altres elements i) Si es tracta dun espai tancat, roman- estiguin degudament autoritzats.#
destinats a lembelliment o utilitat de parcs dre -hi una vegada donat lavs de tancament.# d) Encendre foc fora dels llocs reservats a
i espais pblics. Queda prohibit qualsevol acte j) Banyar-se o pescar en els estanys o altres lefecte i tirar llumins o puntes de cigarrets
que pugui danyar, enlletgir o embrutar i, de espais aqutics, no autoritzats expressament.# encesos.#
manera especial, les pintades. La reparac dels k) Anar amb bicicleta i patinar fora de les e) Elevar globus, llanar pertards o disparar
danys, que ser realitzada per lInstitut, anir rees en qu estigui expressament perms i focs artificials fora de les zones que sassen-
a crrec dels causants, amb independncia de indicat.# yalin per a una ocasi determinada.#
labonament de la sanci corresponent.# l) Fer pats fora dels espais degudament f) Muntar a cavall o anar amb bicicleta per
2. Es prohibeix sacsejar els arbres, trencar indicats com a zones de pcnic.# camins de vianants o per zones de repoblaci
o arrecar -ne branques i fulles, gravar o raspar m) Netejar, banyar o abeurar els animals forestal. En aquest aspecte, els genets i els
lescora, vessar qualsevol mena de lquids, a les fonts o estanys.# ciclistes hauran de seguir les indicacions dels
tot i que no siguin perjudicials, en les proxi- n) Circular a cavall pels llocs destinats a guardes a les zones permeses i hauran de res-
mitats dels arbres i en les rases o forats, com vianants o pels parterres, com tamb saltar pectar especialment les senyalitzacions de
tamb dipositar escombraries, deixalles o per sobre darbusts o altres installacions.# limitaci de velocitat.#
residus.# Article 230# g) Llenar les escombraries, runes o deixa-
3. Noms podran utilitzar -se els arbres Llicncia municipal per realitzar activitats lles de qualsevol mena fora dels llocs destinats
com a suport dornaments elctrics en les con- comercials o industrials en les zones verdes a tal efecte.#
dicions determinades en lOrdenana sobre pbliques# 2. Est prohibit circular per la muntanya
ls de les vies i els espais pblics de Bar- Est prohibit exercir, sense la corresponent amb vehicles de motor i la prctica del moto-
celona.# llicncia municipal, qualsevol mena dactivi- cross i trial, fora dels camins i llocs especial-
4. El cultiu de flors i plantes ornamentals tat comercial o industrial en cap dels espais ment autoritzats.#
en els escossells dels arbres plantats en la via que inclou aquesta Ordenana, com tamb Captol 5#
pblica, podr ser autoritzat per Parcs i Jardins la utilitzaci, amb finalitats particulars, de PLANTACIONS I ESPAIS VERDS PRIVATS#
de Barcelona, Institut Municipal, amb prvia qualsevol porci o element daquests espais.# Article 234#
sollicitud dels vens de la zona en qesti. Captol 4# Obligacions dels propietaris#
Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Munici- PARCS FORESTALS# Els jardins i les plantacions privades, i tam-
pal, donar suport a aquesta iniciativa faci-
Article 231# b els espais lliures i els terrenys no urba-
litant plantes dels vivers municipals.#
Concepte# nitzats, constitueixen un element important de
Captol 2# lecosistema urb i, com a tal, els seus pro-
Es consideren parcs forestals els qualificats
S DELS PARCS I JARDINS PBLICS# pietaris els han de mantenir en un correcte
com a tals en el Pla General Metropolit vigent
Article 229#
-zones 23, 27 i 28 - i els altres espais urbans estat. Cal atendre especialment:#
Limitacions en ls natural de les zones verdes que siguin susceptibles de tractament o repo- a) La neteja i les condicions higiniques.#
pbliques# blaci forestal. Per a la seva defensa i man- b) Estat fitosanitari de les plantacions.#
1. Parcs i Jardins de Barcelona promour teniment seran aplicables els preceptes con- d) La poda i tractament de larbrat.#
ls de les zones verdes pbliques, promovent tinguts en els dos Captols anteriors i els espe- Article 235#
activitats i donant suport a iniciatives dasso- cfics continguts en els articles segents da- Intervenci municipal en cas dincompliment#
ciacions i altres collectius.# quest Captol.# 1. Donat el cas de franca negligncia en
2. Els visitants dels jardins i parcs pblics Article 232# la conservaci de les plantacions i els espais
de la ciutat hauran de respectar les plantes Obligacions dels propietaris# lliures privats, lAjuntament podr obligar el
i les installacions existents, evitant qualsevol propietari a la realitzaci dels treballs neces-
mena de desperfectes i brutcia; tamb hauran 1. En els parcs forestals, la propietat, pbli-
ca o privada, est obligada a:# saris, o podr procedir a la seva execuci sub-
datendre les indicacions contingudes en els sidiria, exigint als propietaris el pagament de
rtols informatius i les que puguin formular a) Mantenir net de brossa el terreny i fer -hi
la desbrossada selectiva necessria, sense les despeses causades i de la sanci pertinent.#
els gestors i guardes.# 2. La valoraci dels danys i perjudicis cau-
3. Els usuaris de les zones naturals i espais afectar amb aquesta feina la vegetaci arbus-
tiva del sotabosc existent.# sats a larbrat, tant pblic com privat, es far
verds pblics hauran de respectar les plan- mitjanant informe de Parcs i Jardins de Bar-
tacions de tota mena i les installacions com b) Collocar cartells dadvertncia del perill
dincendis.# celona, dacord amb el barem de la Norma
tamb el dret dels altres usuaris al descans Granada.#
i tranquillitat que es busca en aquests espais, 2. Amb independncia del que disposen
per la qual cosa sevitar ls dels aparells, les normes urbanstiques vigents en relaci a Article 236#
sonors o de joc, que puguin destorbar aquesta les edificacions admeses en els parcs forestals, Collaboraci de lAjuntament#
tranquillitat.# sentendr prohibida la construcci de barra- 1. Quan la reforma dun espai verd o plan-
4. Est especialment prohibit:# ques, cabanes, coberts i obres similars, amb taci privada requereixi larrencament o
a) Passar per sobre dels talussos, parterres excepci dinstallacions tals com fogons, supressi delements vegetals, necessitar
i plantacions i tocar les plantes i flors, excep- papereres i altres, adequades per a poder rea- informe de lrgan competent de lAjunta-
tuant les zones de gespa expressament auto- litzar, en llocs determinats, activitats prohi- ment, el qual podr fer -se crrec de lexemplar
ritzades per a ser trepitjades.# bides amb carcter general.# arrencat per installar -lo en el lloc adequat,
b) Enfirlar
-se als arbres.# Article 233# i cobrar les despeses a la propietat.#


#
Administraci Local#

2. Amb carcter general, Parcs i Jardins de en consideraci el nivell dexecuci del pla- lAjuntament.#
Barcelona, Institut Municipal, assessor els nejament que sols shaur de tenir en compte 8. En el supsit que el nombre de solli-
titulars despais verds i de plantacions i els en el moment datorgament de la llicncia cituds dautoritzaci aix ho aconsells, a efec-
prestar els serveis amb els quals compta, da- urbanstica.# tes deficcia de facilitar lactivitat dels par-
cord amb all que preveuen al respecte els Article 239# ticulars i mitjanant conveni, lAjuntament de
seus Estatuts i cobrant les contraprestacions Intervenci municipal en el procediment Barcelona i la Generalitat de Catalunya
establertes.# datorgament de lautoritzaci ambiental# podran establir un procediment nic dator-
TTOL IX# 1. Les activitats de lAnnex I de la Llei gament dautoritzacions ambientals, amb la
MESURES DINTERVENCI I CONTROL# 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenci inte- utilitzaci de qualsevol de les formes de colla-
gral de lAdministraci ambiental, estan sub- boraci interadministrativa regulades en lor-
Captol 1#
jectes a autoritzaci de lAjuntament de Bar- denament vigent.#
DISPOSICIONS GENERALS#
celona i a autoritzaci ambiental de la Gene- Captol 3#
Article 237#
ralitat de Catalunya.# ACTIVITATS SOTMESES AL RGIM DE LLICNCIA
Objecte i mbit#
2. La sollicitud dautoritzaci i la docu- AMBIENTAL#
1. Aquest Ttol t per objecte els aspectes mentaci que sadjunti en compliment de lar- Article 240#
procedimentals dintervenci, prevenci i ticle 13 de la Llei de la intervenci integral La certificaci de compatibilitat urbanstica#
control de les activitats, fins i tot les no clas- de lAdministraci ambiental, es presentar
sificades o inncues, sotmeses a autoritzaci Lobtenci del certificat de compatibilitat
per quadruplicat a lAjuntament, a fi que dos urbanstica ser requisit previ per a la solli-
ambiental, llicncia ambiental, llicncia exemplars es trametin, en el termini de cinc
municipal dobertura destabliment, comuni- citud de la llicncia ambiental, en els mateixos
dies, a loficina de gesti ambiental unificada termes assenyalats en el Captol precedent. La
caci prvia, o a la simple observaci de les de la Generalitat i els altres dos restin en les
prescripcions tcniques establertes a la llei o denegaci de la certificaci per lAlcaldia
dependncies municipals per a seguir els tr- impedir, com en el supsit anterior, linici
en aquesta Ordenana.# mits dinformaci venal, dinforme municipal
2. Es consideren prescripcions tcniques del procediment de sollicitud de llicncia
vinculant i dautoritzaci de lAjuntament.# ambiental.#
les contingudes en lordenament sectorial, en 3. La informaci venal es practicar comu-
aquesta Ordenana General del Medi nicant, en forma fefaent, als vens de les fin- Article 241#
Ambient Urb i en les Ordenances especfiques confrontants o prximes a lemplaament Procediment datorgament de la llicncia
ques dedificaci i dactivitats industrials o proposat, siguin o no propietaris dels immo- ambiental#
mercantils determinades.# bles i tinguin o no la condici formal de vens, 1. La sollicitud de llicncia ambiental
3. Les actuacions municipals en lexercici la presentaci de la sollicitud dautoritzaci municipal i els documents que sadjuntin da-
de la policia sobre les activitats privades, fins ambiental. Es consideren finques prximes les cord amb la Llei 3/1998 es presentaran a lA-
i tot per via de certificaci o informe, meritaran separades per una via pblica de menys de juntament per duplicat.#
la taxa a qu es refereix la corresponent Orde- 8 metres i les situades a igual distncia malgrat 2. LAlcaldia s lrgan competent per ator-
nana fiscal, a lempara de larticle 57 de la lexistncia de finques privades interposades. gar la llicncia ambiental.#
Llei 3/1998, de 27 de febrer, dintervenci En el termini de deu dies, les interessats podran 3. Abans de la informaci pblica, la solli-
integral de lAdministraci ambiental.# presentar davant lAjuntament les allegacions citud ser informada pels serveis tcnics
Captol 2# que considerin oportunes.# ambientals corresponents. Simultniament a la
ACTIVITATS SOTMESES A AUTORITZACI 4. Junt amb la documentaci esmentada en informaci pblica es practicar, per un ter-
AMBIENTAL# el pargraf anterior, el sollicitant a dadjun- mini de deu dies, la informaci venal dacord
tar
-hi el resguard acreditatiu dhaver satisfet amb all que preveu al respecte larticle 239.3.#
Article 238#
la quota de la taxa per la tramitaci de lex- 4. LAlcalde podr suspendre la tramitaci
Certificaci de compatibilitat urbanstica#
pedient, dacord amb all que disposi la o no admetre la sollicitud de la llicncia per
1. Els titulars dactivitats sotmeses a auto- corresponent Ordenana fiscal.# motius de legalitat urbanstica si no shagus
ritzaci ambiental hauran de sollicitar a lA- 5. Linforme vinculant de lAjuntament a obtingut la certificaci de compatibilitat urba-
juntament, abans de demanar lautoritzaci qu es refereix larticle 13 c) de la Llei 3/1988 nstica o shaguessin alterat les circumstncies
ambiental, la certificaci de compatibilitat ser ems per lAlcaldia, amb la preceptiva des de la seva expedici.#
urbanstica, dacord amb larticle 14.1.d) de informaci prvia venal. En linforme muni- 5. En cas que la sollicitud superi el trmit
la Llei de la intervenci integral de lAdmi- cipal, que semetr en el termini de dos mesos, dadmissi, linforme de lrgan ambiental de
nistraci ambiental.# es ratificar, si escau, la certificaci de com- lAdministraci de la Generalitat ser vincu-
2. La sollicitud de la certificaci de compatibilitat urbanstica i es determinar en par- lant si fos desfavorable o imposs mesures pre-
patibilitat urbanstica, que sacompanyar ticular, si lactivitat compleix les Ordenances ventives de control o de garantia, en el supsit
dun avantprojecte tcnic de lactivitat i dun municipals. Dins del mateix termini de dos dactivitats de lAnnex II.1 de la Llei 3/1998.
plnol de situaci, es tramitar mitjanant el mesos i dacord amb la proposta de resoluci Tamb ser vinculant linforme de lrgan
procediment corresponent en el qual seme- que ha de contenir linforme municipal, sa- ambiental de lAjuntament en el supsit dac-
tran un informe tcnic i un altre jurdic. Un torgar o es denegar lautoritzaci de lA- tivitats de lAnnex II.2 de la Llei i de lAnnex
cop adoptada resoluci de lAlcaldia, es lliu- juntament. Linforme municipal vinculant i la III subjectes a llicncia ambiental, aix com
rar la certificaci corresponent. La duraci resoluci de lAjuntament atorgant o denegant en el supsit dactivitats de lAnnex II.1 en
del procediment sestableix en dos mesos, i la seva autoritzaci es notificaran als interes- el cas de delegaci previst a larticle 71 de
el silenci sinterpretar en sentit positiu en els sants, al mateix temps que es trameten a lo- la Carta Municipal de Barcelona.#
termes previstos per les informacions urbans- ficina de gesti ambiental unificada de la 6. A petici de linteressat, la llicncia es
tiques en la legislaci del sl.# Generalitat.# tramitar simultniament i en unitat de pro-
3. Latorgament i la denegaci de la cer- 6. LAlcaldia s lrgan competent per a cediment amb la llicncia urbanstica.#
tificaci de compatibilitat urbanstica de lac- formular observacions a la proposta de reso- 7. La durada del procediment en el cas de
tivitat amb el planejament posen fi a la via luci de lAdministraci ambiental en el trmit les activitats de lAnnex II.1 i de lAnnex II.2
administrativa.# daudincia previst a larticle 19 de la Llei de de la Llei 3/1998 s de quatre mesos. El carc-
4. La certificaci de compatibilitat urbans- la intervenci integral de lAdministraci ter del silenci s positiu.#
tica es limitar a constatar en els termes fixats ambiental.# Captol 4#
per lrgan resolutiu, lesmentada compatibi- 7. La resoluci per la qual satorga o es ACTIVITATS DE LANNEX III DE LA LLEI 3/1998
litat amb el planejament, en relaci amb lem- denega lautoritzaci ambiental de la Gene- SOTMESES A LLICNCIA MUNICIPAL#
plaament i els usos permesos, sense prendre ralitat es notificar als interessats per mitj de

#
Administraci Local#

Article 242# Rebuda la sollicitud amb la documentaci sevol moment la suspensi si lactivitat reque-
Activitats sotmeses a llicncia municipal prevista es practicar una informaci venal rs, segons la Llei, la llicncia ambiental. Igual-
dobertura destabliment# pel termini de deu dies.# ment, podr decretar -se la suspensi de lac-
1. A lempara dall que preveu larticle 4. Per a la llicncia municipal ordinria tivitat si, requerit linteressat per a esmenar
41.3 de la Llei 3/1988, les activitats de lAnnex dobertura destabliment la durada del proce- en un temps prudencial les diferncies obser-
III daquesta Llei se sotmeten llicncia muni- diment sestableix en tres mesos. El sentit del vades, hagus transcorregut aquest termini
cipal dobertura destabliment.# silenci s positiu.# sense fer -les.#
2. El Consell Plenari de lAjuntament podr 5. En el perode de posada en marxa de Captol 6#
revisar les activitats sotmeses a llicncia muni- les installacions i inici de lactivitat i sens per- CONTROL POSTERIOR DE LES ACTIVITATS AMB
cipal dobertura destabliment, ja sigui per judici de la prctica de les inspeccions que INCIDNCIA MEDIAMBIENTAL#
incoar al rgim de comunicaci prvia deter- calguin, els serveis tcnic municipals han de Article 249#
minades activitats de lAnnex III de la Llei verificar ladequaci a la llicncia atorgada Revisi dautoritzacions i llicncies#
3/1998 sotmeses a llicncia municipal dober- per mitj de certificaci del tcnic o tcnica
director o directora de lobra.# 1. Les autoritzacions i les llicncies
tura destabliment, o b per sotmetre a llicn-
ambientals de les activitats de lAnnex II.1 de
cia municipal activitats noms subjectes a Captol 5# la Llei dintervenci integral de lAdministra-
comunicaci prvia, quan aix ho exigeixi la ACTIVITATS NO CLASSIFICADES O INNCUES ci ambiental resten subjectes a una revisi
seva incidncia en el medi. Lacord del Con- SOTMESES A COMUNICACI PRVIA#
peridica cada vuit anys, aix com a les altres
sell Plenari, degudament motivat, tindr la Article 245# revisions previstes per larticle 37 de la Llei
naturalesa de norma complementria daques- Obligaci general del titular de lactivitat# esmentada.#
ta Ordenana, sadoptar seguint el mateix Els titulars de les activitats han de garantir 2. La revisi peridica de la llicncia
procediment daprovaci, i se sotmetr al que els locals, establiments i installacions reu- ambiental de les activitats de lAnnex II.2 i
mateix rgim dinformaci pblica i publica- neixen les condicions de tranquillitat, segu- de la llicncia municipal ordinria dobertura
ci oficial.# retat, salubritat i daltres exigides per les nor- destabliment lAnnex III es cada vuit anys s
Article 243# mes estatals o autonmiques i les Ordenances potestativa a instncia de part sens perjudici
Llicncia municipal dobertura i llicncia municipals i plans urbanstics i sectorials.# que, en els supsits previstos per larticle 37
urbanstica# Article 246# de la Llei dintervenci integral de lAdminis-
La llicncia municipal dobertura destabli- Rgim de comunicaci prvia# traci ambiental, lAdministraci municipal
ment es tramitan i resol simultniament amb Els establiments en els quals es realitzin pugui procedir dofici a les revisions que
la llicncia urbanstica quan aquesta s pre- activitats no incloses en lAnnex III de la Llei corresponguin.#
ceptiva. En altre cas, shaur demetre, en el 3/1998, no classificades o inncues estan sot- 3. Les altres activitats sotmeses a la llicn-
mateix procediment, un informe urbanstic mesos al rgim de comunicaci prvia llevat cia municipal simplificada dobertura desta-
sobre la compatibilitat amb el planejament que, en aplicaci dall que es preveu a lar- bliment no han de ser objecte de revisi peri-
dels usos previstos.# dica. Tanmateix, quan lactivitat revesteixi les
ticle 242.2 daquesta Ordenana, el Consell
Article 244# Plenari estableixi per a determinades activitats caracterstiques duna dactivitat especificada
Procediment datorgament de les llicncia un rgim de llicncia municipal dobertura en algun dels llistats de la Llei dintervenci
municipal dobertura# destabliment o que en una Ordenana sec- integral de lAdministraci ambiental, ser
1. La sollicitud de llicncia municipal do- considerada clandestina mentre no obtingui
torial les sotmeti a una llicncia municipal
bertura destabliment, que es presentar per la corresponent autoritzaci o llicncia
especfica.#
triplicat, es tramita i resolt conjuntament, en ambiental.#
Article 247# 4. Correspon a lAjuntament exercir el con-
el seu cas, amb la sollicitud de la llicncia Procediment de la comunicaci prvia#
destabliment de concurrncia pblica o qual- trol del compliment daquesta Ordenana,
1. A la comunicaci prvia, shi acompan- exigir ladopci de mesures correctores que
sevol altra llicncia o autoritzaci de la com-
yaran com a mnim els documents segents:# calguin, assenyalar limitacions, realitzar totes
petncia municipal regulada per la legislaci
a) La descripci de lactivitat mitjanant aquelles inspeccions que siguin necessries i
sectorial o les Ordenances municipals en fun-
projecte o documentaci tcnica.# aplicar les sancions corresponents en cas
ci del tipus dactivitat.#
b) Resguard acreditatiu dhaver efectuat el dincompliment.#
2. A la sollicitud de la llicncia municipal
pagament de la quota de la taxa per tramitaci Article 250#
de les activitats de lAnnex III de la Llei 3/1998,
de lexpedient, si aix hi estableix la corres- Verificaci dofici de les activitats#
sacompanyar, a ms de lexigida en el seu
ponent Ordenana fiscal.#
cas per la legislaci urbanstica, la documen- 1. Sense perjudici de les actuacions de
2. Amb carcter general, lexercici de lac-
taci segent:# control inicial i peridiques, que puguin efec-
tivitat es pot iniciar transcorregut un mes des
a) La prevista per lordenament sectorial i tuar les entitats collaboradores de lAdminis-
de la presentaci de la comunicaci o de la-
les Ordenances municipals per cada tipus traci de la Generalitat en les activitats sot-
portaci amb posterioritat de la documentaci
dactivitat.# meses al rgim dautoritzaci ambiental o lli-
completa.#
b) Projecte tcnic integrat per una memria cncia ambiental de lAnnex II.1 de la Llei
3. No obstant all que preveu el pargraf
sobre els usos previstos, acreditativa de lab- 3/1998, lAjuntament, directament o per mitj
anterior, dins del termini dun mes des la pre-
sncia defectes contaminants o justificativa de les seves entitats collaboradores, podr
sentaci de la comunicaci, els serveis tcnics
de la innocutat dels focus contaminants de portar a terme les inspeccions que determini,
municipals poden requerir linteressat per qu
sorolls, vibracions, escalfor, olors i qualsevol dofici o a instncia de part, de les quals en
esmeni les deficincies observades en la docu-
altre agent i plnol de la superfcie ocupada donar compte a lrgan ambiental de lAd-
mentaci. En aquest cas, queda en suspens
i de la seva situaci respecte de limmoble ministraci de la Generalitat.#
el dret a lexercici de lactivitat fins que, pro-
i respecte de lentorn.# 2. Les activitats de lAnnex II.2 de la Llei
duda lesmena, hagi transcorregut el termini
c) Relaci de titulars de drets (propietaris, 3/1998 seran sotmeses pels serveis municipal
dun altre mes.#
arrendataris, ocupants) sobre les finques con- a una verificaci general cada 5 anys.#
frontants i les prximes en els termes que esta- Article 248# 3. Les activitats de lAnnex III de la Llei
bleix larticle 239.3 daquesta Ordenana.# Suspensi de lactivitat# 3/1998 i les altres sotmeses a llicncia muni-
d) Resguard acreditatiu dhaver satisfet la Lactivitat haur dajustar -se a les condi- cipal dobertura destabliment podran ser sot-
quota de la taxa per la tramitaci de lexpe- cions indicades en la comunicaci. En cas de meses pels serveis municipals a una verificaci
dient, dacord amb all que disposi la corres- disconformitat substancial de lactivitat res- cada 10 anys.#
ponent Ordenana fiscal.# pecte del projecte, podr decretar -se en qual- 4. LAjuntament podr valer -se, en les


#
Administraci Local#

seves actuacions de control inicial, peridi- la clausura o el tancament dels locals o ins- Article 258#
ques o puntuals, tant dels seus propis serveis tallacions que no disposin de llicncia o no Tipificaci general de les infraccions#
com dentitats collaboradores de lAdminis- hagin complert amb el requisit de la comu- 1. Les infraccions es classifiquen en lleus,
traci.# nicaci prvia.# greus i molt greus.#
5. Les activitats de qualsevol tipus, fins i TTOL X# 2. Dacord amb all que disposa al res-
tot domstiques, susceptibles de produir INFRACCIONS I SANCIONS# pecte la Llei 14/1986, de 25 dabril, General
sorolls, vibracions, escalfor, olors o qualsevol de Sanitat, amb carcter general i sens per-
Captol 1#
efecte contaminant previst a les Ordenances judici de les precisions que es fan en aquest
DISPOSICIONS GENERALS#
municipals podr ser inspeccionada pel per- mateix article i de les especificacions contin-
sonal municipal degudament habilitat a le- Article 255#
gudes en els Captols segents, la classificaci
fecte, a petici de persona interessada.# Disposici general sobre infraccions#
de les infraccions sestableix dacord amb les
6. Els causants de qualsevol efecte conta- 1. Als efectes del rgim dinfraccions i san- tipificacions contingudes en els pargrafs
minant, esmentats en el pargraf anterior, amb cions establert en aquest Ttol i de conformitat segents.#
la denncia i comprovaci prvies del per- amb all que disposen els apartats a), b) i c) 2. Sn infraccions lleus:#
sonal acreditat de lAjuntament, seran reque- de larticle 42.3 de la Llei 14/1986, de 25 a) Les simples irregularitats en lobservaci
rits per a que cessin lactivitat pertorbadora, dabril, General de Sanitat, els preceptes con- de les normes contingudes en aquesta Orde-
sens perjudici de la sanci corresponent. A tinguts en la present Ordenana tenen la natu- nana i en la legislaci sectorial que no tinguin
aquest efecte, el responsable del focus emissor ralesa de normes de control sanitari del medi transcendncia directa per al medi natural i
t lobligaci de facilitar laccs a ledifici a ambient, de les indstries, les activitats, els ni per a la salut pblica.#
lesmentat personal municipal.# serveis, els transports, els sorolls i les vibra- b) Les comeses per simple negligncia,
7. LAlcaldia dictar les resolucons dexe- cions, i dels edificis i llocs dhabitatge i con- sempre que lalteraci o risc per al medi natu-
cuci que consideri escaients per a restaurar vivncia humana.# ral o la salut pblica siguin descassa entitat.#
lordre jurdic infringit.# 2. La disposici del pargraf anterior no s c) Aquelles altres que, en ra dels criteris
Article 251# daplicaci al Ttol VII daquesta Ordenana, emprats en aquest article, mereixin la qua-
Verificaci per denncia# sobre tinena danimals.# lificaci de lleus o que no sigui procedent la
3. Constitueix infracci administrativa tota seva qualificaci com a infraccions greus o
1. Les denncies formulades donen lloc a
acci o omissi que vulneri les normes esta- molt greus.#
lobertura de les diligncies corresponents per
blertes en aquesta Ordenana, com tamb 3. Sn infraccions greus:#
tal de comprovar la veracitat dels fets denun-
aquelles altres que estiguin tipificades a la a) Les que rebin expressament aquesta qua-
ciats i, si sescau, a la incoaci de lexpedient
legislaci sectorial, de lEstat o de la Gene- lificaci en aquesta Ordenana o en la legis-
sancionador. Les resolucions que sadoptin
ralitat de Catalunya, reguladora de les matries laci sectorial aplicable.#
han de ser notificades als denunciants.#
que shi inclouen, sens perjudici que els pre- b) Les que es produeixen per manca de
2. De les comprovacions efectuades se
ceptes daquesta Ordenana puguin contribuir controls i precaucions exigibles en lactivitat,
nestendr acta, de la qual es lliurar cpia
a una ms correcta identificaci de les con- servei o installaci de qu es tracti.#
al titular o persona responsable de lactivitat
ductes i a una determinaci ms precisa de c) Les que siguin concurrents amb altres
en el moment de la inspecci. Lacta dna
les sancions, introduint les corresponents infraccions sanitries o ambientals lleus, o
lloc, si escau, a la incoaci del corresponent
especificacions i graduacions.# hagin servit per a facilitar -les o encobrir
-les.#
expedient sancionador, en el qual es deter-
4. Poder ser responsables de les infraccions d) Lincompliment dels requeriments espe-
minaran les mesures cautelars i correctores
els titulars de les llicncies o autoritzacions, cfics que formuli lAdministraci municipal,
escaients.#
els explotadors de lactivitat, els tcnics que sempre que es produeixi per primera vegada.#
Captol 7# hagin lliurat les certificacions corresponents, e) La resistncia a subministrar dades, faci-
MESURES DEXECUCI FOROSA# els titulars dels vehicles o els seus conductors litar informaci o prestar collaboraci a lAd-
Article 252# i els causants de la pertorbaci.# ministraci municipal o als seus agents.#
Suspensi de lactivitat i execuci# Article 256# f) La reincidncia en la comissi dinfrac-
La suspensi de lactivitat ser decretada Disposici general sobre competncies# cions lleus, en els darrers tres mesos.#
fins que es rectifiquin els efectes o es com- 1. Les infraccions de les normes daquesta g) Aquelles altres que, en ra dels criteris
pleixin els requisits legals o reglaments exigits. Ordenana seran sancionades per lAlcalde o emprats en aquest article, mereixin la qua-
Per a lexercici de bell nou de lactivitat dins b per altres rgans de lAdministraci muni- lificaci de greus o que no sigui procedent
un local, les installacions dels qual han estat cipal, ja sigui en virtut de les competncies la seva qualificaci com a infraccions lleus
precintades totalment o parcial, caldr que el que especficament els atribueixi una altra o molt greus.#
seu titular estigui en possessi de la llicncia Ordenana o Reglament municipal, de les h) Subministrar informaci o documenta-
que empari la totalitat de les installacions en quals tinguin atribudes per desconcentraci ci falsa, inexacta, incompleta o que indueixi
el seu estat real i que el local sadapti al pro- o lexercici de les quals els hagi estat confiada a lerror, implcitament o explcita.#
jecte dacord amb el qual es va atorgar la lli- per delegaci.# 4. Sn infraccions molt greus:#
cncia esmentada.# 2. Tamb correspon a lAlcalde, quan sigui a) Les que rebin expressament aquesta qua-
Article 253# de la competncia municipal, la sanci de les lificaci en aquesta Ordenana o en la legis-
Tancament i precintatge# infraccions tipificades en lordenament de lEs- laci sectorial aplicable.#
tat o de la Generalitat de Catalunya.# b) Les que es realitzin de forma conscient
Les activitats industrials o mercantils que
i deliberada, sempre que es produeixi un dany
es realitzin sense haver -se sotms als proce- Article 257#
greu.#
diments establerts en aquest Ttol seran con- Restauraci#
c) Les que siguin concurrents amb altres
siderades clandestines. Amb declaraci prvia A ms de la imposici de la sanci que infraccions sanitries o ambientals lleus, o
de clandestinitat i tancament, adoptada per correspongui, lAdministraci municipal ha hagin servit per a facilitar o encobrir la seva
lAlcaldia, amb prvia audincia dels interes- dadoptar les mesures escaients per a la res- comissi.#
sats, lactivitat podr ser precintada, si no fos tauraci de la realitat fsica alterada i de lordre d) Lincompliment reiterat dels requeri-
legalitzable o, sent -ho, no es proceds a la jurdic infringit, amb lexecuci subsidiria, si ments especfics formulats per lAdministraci
seva legalitzaci en el termini dun mes.# cal, de les obres o activitats a crrec de lin- municipal.#
Article 254# fractor i lexacci dels tributs o preus pblics e) La negativa absoluta a facilitar informa-
Naturalesa de les mesures dexecuci forosa# establerts a lefecte.# ci o prestar collaboraci al serveis de control
No tindran carcter de sanci la suspensi, i dinspecci.#

#
Administraci Local#

f) La resistncia, coacci, amenaa, repre- 1. Sn infraccions lleus:# o condicions generals establerts en aquesta
slia, desacatament o qualsevol altra pressi a) Superar els nivells de soroll permesos Ordenana.#
exercida sobre les autoritats o els agents als vehicles.# 3. Constitueix infracci greu la no con-
municipals.# b) Produir sorolls molestos a causa dac- nexi dels edificis a la xarxa de clavegueram,
g) La reincidncia en la comiss de faltes celeracions innecessries del vehicle, forar sempre que aquesta situaci no estigui empa-
greus en els darrers cinc anys.# el motor.# rada per alguna de les excepcions contem-
h) Aquelles altres que, en ra dels criteris c) Fer s de dispositius acstics en con- plades en aquesta Ordenana o en el Regla-
emprats en aquest article, mereixin la qua- travenci de les limitacions i prohibicions ment Metropolit dAbocaments dAiges
lificaci de molt greus o que no sigui pro- establertes en aquesta Ordenana, llevat que Residuals.#
cedent la seva qualificaci com a infraccions es tracti de vehicles autoritzats.# 4. Pel que fa als danys a la xarxa i altres
lleus o greus.# d) Superar fins a 5 unitats els valors guia installacions del clavegueram municipal:#
5. La tipificaci general dinfraccions dels dimmissi establerts en aquesta Ordenana, a) Sn infraccions lleus aquelles en les
pargrafs anteriors sestableix sens perjudici amb independncia del focus emissor.# quals la valoraci del dany no sigui superior
de les tipificacions especfiques que, en rela- 2. Sn infraccions greus:# a les 250.000 pessetes.#
ci a les accions o omissions contrries a les a) Produir sorolls en zones de pblica con- b) Sn infraccions greus aquelles en les
obligacions dinformaci, comunicaci, auto- vivncia o a linterior dels edificis en contra quals la valoraci del danys sigui superior a
ritzaci, llicncia, perms, inspecci, control de les previsions daquesta Ordenana.# les 250.000 pessetes per no ultrapassi les
o verificaci, previstes a la Llei 3/1998, de b) Celebrar manifestacions i festes populars 750.000 pessetes.#
27 de febrer, de la intervenci integral de lAd- a la via pblica o en espais oberts sense auto- c) Sn infraccions molt greus aquelles en
ministraci ambiental.# ritzaci municipal.# les quals la valoraci del dany sigui superior
Captol 2# c) Superar entre 5 i 10 unitats els valors a les 750.000 pessetes.#
TIPIFICACI ESPECFICA DINFRACCIONS# guia dimmissi establerts en aquesta Orde- Article 264#
nana, independentment del tipus de focus Infraccions en matria de gesti de residus#
Article 259# emissor.#
Infraccions en matria de protecci de 1. Sn infraccions greus i molt greus, en
3. Sn infraccions molt greus:#
latmosfera# matria de gesti de residus, les tipificades
a) Incompir les condicions acstiques dels
Les infraccions en matria de protecci de a la Llei 6/1993, de 14 de juliol, de residus,
edificis.#
latmosfera no es consideren simples infrac- al Decret Legislatiu 2/1991, de 26 de setem-
b) La manca dacomodaci dels vehicles
cions de lOrdenana municipal, sin de la bre, pel qual saprova la refosa dels textos
i, en particular de les fuites de gasos, a les
legislaci sectorial de la Generalitat de Cata- legals vigents en matria de residus industrials,
prescripcions establertes.#
lunya, ra per la qual cosa la seva tipificaci i de les disposicions amb rang de Llei que
c) No disposar la fuita de gasos de dispo-
s lestablerta en la Llei 6/1996, de 18 de juny, substitueixin o modifiquin les anteriors.#
sitiu silenciador o sortida de gasos a travs
de modificaci de la Llei 22/1983, de 21 de 2. A ms de les infraccions tipificades com
dun silenciador incomplet, inadequat o dete-
novembre, de Protecci de lAmbient Atmos- a lleus en la legislaci esmentada en lapartat
riorat.#
fric, o en la norma que la substitueixi.# anterior, tamb en sn per infracci de la pre-
d) Utilitzar dispositius que puguin anullar
sent Ordenana les que es tipifiquen en els
Article 260# lacci del silenciador.#
segents apartats.#
Radiacions trmiques# e) Realitzar treballs temporals a la via
2.1. En matria de residus municipals:#
En matria de radiacions trmiques:# pblica entre les 22 hores de la nit i les 8
a) Lliurar residus diferents als assenyalats
a) s infracci lleu permetre que la dife- hores del mat del dia segent, quan pro-
per a cada classse de servei.#
rncia de temperatura de referncia i la exte- dueixin increment sobre el nivell del soroll
b) Dipositar residus fora dun contenidor
rior sigui inferior a 8b per superior a 6b C.# de fons dels nivells sonors de linterior de les
o a un contenidor diferent del que li correspon.#
b) s infracci greu permetre que la dife- propietats alienes, salvats els que es pro-
c) Lliurar a la recollida domiciliria residus
rncia anterior sigui inferior a 6b C.# dueixin amb autoritzaci municipal expressa.#
prohibits.#
c) Constitueix infracci molt greu lincom- f) Carregar i descarregar mercaderies entre
d) Abandonar deixalles en zones de reco-
pliment de les normes dallament trmic.# les 22 hores de la nit i les 8 hores del mat
llida amb bossos homologades o cubells.#
del dia segent.#
Article 261# e) Trasvassar o manipular deixalles fora
g) Installar ginys i aparells susceptibles de
Contaminaci trmica i radiacions ionitzants# dels parcs de recollida, concentraci o trac-
produir sorolls i vibracions sense atenir -se a
1. s infracci lleu qualsevol incompliment tament.#
les condicions establertes.#
de les normes de protecci en medicina f) No utilitzar els contenidors que deter-
h) Superar en ms de 10 unitats els valors
nuclear no compreses entre les infraccions minen els serveis municipals.#
guia dimmisi establerts en aquesta Ordenan-
greus o molt greus.# g) Lliurar les deixalles sense complir els
a, amb indpendncia del tipus del focus
2. s infracci greu no adoptar mesures de requisits o les condicions fixades per aquesta
emissor.#
protecci que permetin lexposici anual de Ordenana.#
Article 263# h) No fixar en els contenidors les dades
persones a radiacions ionitzants per sobre de Infraccions en matria daiges residuals#
0,5 rem.# didentificaci.#
3. Sn infraccions molt greus:# 1. Les infraccions en matria de condicions i) Tractar o manipular els elements conte-
a) Realitzar activitats relacionades amb les dels abocaments al clavegueram municipal, nidors sense cura de no fer -los malb.#
radiacions ionitzants sense autoritzaci, lli- com tamb de la seva autoritzaci, inspecci j) No renovar els contenidors quan pel seu
cncia, comunicaci o registre.# i control es tipifiquen i sancionen de confor- estat haurien destar fora de servei.#
b) La manca de sotmetiment al control mitat i en aplicaci del Reglament metropolit k) Deixar les deixalles en llocs i condicions
dosimtric previst en aquesta Ordenana.# dabocaments daiges residuals.# no permeses per aquesta Ordenana.#
c) No disposar les installacions radioac- 2. s infracci lleu la construcci, modi- l) No retirar de la via pblica els conte-
tives de mesurador ambiental dels nivells de ficaci o s de clavegueres o connexions a nidors no fixos, cubells, bujols i altres elements
radiaci.# la xarxa de clavegueram i installacions contenidors buits dins de lhorari previst.#
d) No disposar de dipsits protectors de les annexes, encara que les unes i les altres siguin m) No deixar en perfectes condicions de
radiacions en els termes establerts per aquesta de propietat particular, sense prvia obtenci netedat les superfcies de la via pblica ocu-
Ordenana.# de llicncia municipal o sense ajustar -se a les pada al retirar el contenidor.#
condicions especials de connexi o desgus n) No disposar dun espai tancat per a
Article 262# assenyalades per la llicncia o als requisits deixalles en els edificis de nova construcci.#
Sorolls i vibracions#


#
Administraci Local#

o) No mantenir els espais esmentats en la- a) Exercir lactivitat sense comunicaci les dades didentificaci de determinades
partat anterior en condicions dhigiene i prvia a lAjuntament.# races de gossos, a les quals es refereix larticle
netedat.# b) Repartir material publicitari sense la 216 daquesta Ordenana, desprs de realitzar
p) Vulnerar les normes tcniques munici- identificaci de lempresa distribudora i/o la seva transacci comercial.#
pals en la installaci o funcionament dels con- anunciant.# c) La tinena danimals de companyia i
ductes collectius devacuaci de deixalles o c) Plastificar els prospectes i altre material altres animals domstics en domicilis parti-
utilitzar-los en contra de les previsions da- publicitari, o introduir-lo en bosses de plstic culars causant situacions de perill o molstia
questa Ordenana.# o sobres plastificats.# per a les persones o per a lanimal mateix.#
q) Dipositar en els contenidors de recollida d) Distribuir publicitat a les bsties dels d) La tinena danimals salvatges sense la
sectorial materials diferents dels consignats.# propietaris o vens que hagin fet s del seu corresponent autoritzaci.#
r) Endur -se objectes o residus dipositats en dret a no rebren mitjanant ladhesiu previst e) La criana domstica danimals en
els contenidors especials per a trastos.# per aquesta Ordenana.# domicilis particulars sense lautoritzaci
s) Dipositar les deixalles al carrer abans de e) Distribuir publicitat per via postal a les municipal corresponent.#
les 21 hores quan la prestaci del servei de persones que hagin fet s del seu dret de no f) No disposar dun registre dentrades i sor-
recollida sigui nocturna, llevat les excepcions rebren.# tides danimals en establiments zoolgics o
establertes a aquesta Ordenana.# f) No plegar adequadament o no dipositar disposar -ne de forma incompleta.#
t) No retirar els contenidors i bujols nor- correctament el material publicitari a les bs- g) Lincompliment en les installacions per
malitzats de la via pblica, un cop buits, des- ties o en el lloc disposat pels propietaris o al manteniment temporal danimals de com-
prs de les 8.30 hores.# vens.# panyia de qualsevol de les condicions i requi-
u) Incomplir les normes dutilitzaci de les Article 265# sits establerts a larticle 220 daquesta Orde-
deixalleries.# Infraccions en matria de tinena danimals# nana.#
2.2. En matria de terres, runes, enderrocs Les infraccions en matria de tinena da- h) Lliurar a un comprador un animal sense
i altres residus de la construcci, les que danimals es tipifiquen de conformitat amb all la deguda identificaci i els documents acre-
cord amb la Llei 6/1993, de 15 de juliol, regu- que es preveu a larticle 129 de la Carta Muni- ditatius.#
ladora dels residus, es tipifiquen en el Regla- cipal de Barcelona, dacord amb les prescrip- i) No portar lanimal amb morri quan ls
ment metropolit per a la gesti dels cions daquesta Ordenana i amb concordan- daquest estri sigui obligat per disposici de
enderrocs, les runes i altres residus de la cons- a amb la Llei 3/1988, de 4 de mar, de pro- lAutoritat municipal.#
trucci, i en el Decret 201/1994, de 26 de tecci dels animals.# j) Ensinistrar animals de companyia a la via
juliol, i tamb les segents:# 1. Sn infraccions lleus en matria de pblica.#
a) Ocupaci indeguda de la via pblica o tinena danimals:# k) Mantenir bovins i altre classe de bestiar
daltres terrenys i bns de domini pblic a) La possessi dun gos o dun gat no iden- destinat a la producci lctica i danimals per
municipal.# tificat o no censat, i la no comunicaci de al consum.#
b) Deteriorar paviments i altres elements la baixa, cessi o canvi de residncia de la- 3. Sn infraccions molt greus en matria
estructurals de la ciutat.# nimal a les oficines municipals.# de tinena danimals:#
c) Embrutar la via pblica i altres espais b) El transport danimals amb vulneraci a) La celebraci despectacles que com-
pblics o visibles des de la via pblica.# dels requisits establerts a larticle 219 daques- portin baralles danimals o pardies en les
d) Collocar contenidors i sacs sense llicn- ta Ordenana.# quals es mati, fereixi o hostilitzi els animals.#
cia municipal.# c) Portar els gossos a la via pblica sense b) El maltractament i les agressions fsiques
e) Utilitzar contenidors o sacs per part de lligar ni identificar.# als animals, en particular la utilitzaci da-
persona diferent al seu titular o responsable.# d) La presncia danimals en els locals des- nimals en teatres, sales de festa, filmacions
f) No disposar de la identificaci externa tinats a la fabricaci, emmagatzematge, trans- o activitats de propaganda que causin dany,
prevista en aquesta Ordenana per als con- port, manipulaci o venda daliments.# sofriment o degradaci de lanimal.#
tenidors i sacs de runes.# e) La circulaci per permanncia danimals c) Laband dun animal de companyia.#
g) No tapar els contenidors en els supsits a les piscines pbliques i platges, fora de les Article 266#
previstos per aquesta Ordenana.# hores assenyalades per lAutoritat municipal.# Infraccions en matria de zones naturals i
h) Causar molsties als vens i altres ciu- f) Deixar les deposicions fecals de gossos, espais verds#
tadans en les operacions dinstallaci, crre- galts i altres animals a les vies pbliques i, 1. En relaci a les zones naturals i els espais
ga, descrrega i retirada dels contenidors i dels en general, a qualsevol lloc destinat al trnsit verds, tenen la consideraci dinfraccions molt
sacs.# de vianants.# greus:#
i) No utilitzar o no manipular els conte- g) Permetre a gossos i gats dipositar les a) Qualsevol installaci, o activitat indus-
nidors i els sacs en la forma exigida per aquesta seves deposicions en els parcs i jardins ds trial o comercial no autoritzada en parcs o
Ordenana.# per als infants.# jardins pblics.#
j) No retirar els contenidors i els sacs quan h) Donar menjar als animals contravenint b) Obertura de rases sense complir els
aix ho exigeix aquesta Ordenana.# all que disposa larticle 220.7 daquesta requisits exigits per lOrdenana.#
k) Efectuar operacions prohibides en mat- Ordenana.# c) Afectar larbrat i plantacions existents
ria de lliurament i transport de terres i runes.# i) Permetre que els animals domstics per- amb motiu de projectes dobres particulars.#
l) Incomplir els horaris, els itineraris i les torbin la vida dels vens, amb infracci de les d) No mantenir els parcs forestals en con-
condicions de transport establerts per aquesta obligacions que larticle 60 daquesta Orde- dicions de seguretat mitjanant la desbrossa
Ordenana.# nana imposa als propietaris.# selectiva necessria.#
2.3. En relaci a les normes daquesta j) No disposar, els propietaris de gossos, e) No collocar en els parcs forestals car-
Ordenana sobre contenidors i sacs de runes, dassegurana de responsabilitat civil que tells dadvertncia del perill dincendis.#
sn responsables de les infraccions previstes cobreixi els possibles danys materials i fsics f) Franca negligncia en la conservaci de
en el pargraf anterior, tant els titulars com que lanimal pugui causar a tercers.# les plantacions i espais lliures.#
els responsables dels contenidors o sacs, aix 2. Sn infraccions greus en matria de g) Arrencament o supressi delements
com en el seu cas els transportistes, dacord tinena danimals:# vegetals sense autoritzaci municipal.#
amb les definicions establertes al respecte per a) El manteniment dels animals sense ali- h) Circular per la muntanya amb vehicles
larticle 169 daquesta Ordenana.# mentaci necessria i/o en installacions higi- a motor fora dels camins autoritzats.#
2.4. En matria de prevenci, minimitzaci nicament i sanitriament inadequades.# 2. Tenen la consideraci dinfraccions
i reciclatge dels residus generats per la publi- b) No declarar a lAdministraci municipal greus:#
citat directa a les bsties sn faltes lleus:#

#
Administraci Local#

a) La circulaci de gossos sense control en de pessetes, si es tracta de focus fixos demissi Sancions per danys i la seva possible
els parcs i jardins pblics.# provinents dactivitats industrials o de sane- substituci per treballs en benefici de la
b) Les pintades en els elements dels parcs jament.# comunitat#
i jardins pblics.# Article 269# 1. Dacord amb el que preveu la legislaci
c) Sacsejar els arbres, trencar o arrencar Sancions en matria de gesti de residus# general de Rgim Local, les accions o omis-
branques o fulles o vessar lquids en la proxi- sions que, en lmbit material regulat per
1. Les faltes lleus en matria de gesti de
mitat dels elements vegetals, rases o forats.# aquesta Ordenana, causin danys o perjudicis
residus municipals, tipificades en els pargrafs
d) Passar per sobre els talussos, parterres en el domini pblic municipal o hi facin actes
2.1 i 2.4 de larticle 264 daquesta Ordenana,
i plantacions i tocar plantes i flors, pujar als docupaci, seran sancionats amb multa, lim-
se sancionaran amb multa dentre 20.000 i
arbres o causar qualsevol mena de dany a lar- port de la qual sestablir entre el valor i el
50.000 pessetes si lactivitat que ha donat lloc
brat i plantacions.# doble del valor del perjudici causat o dall
a la infracci s de carcter domstic i par-
e) Realitzar qualsevol de les activitats pro- usurpat, aix sens perjudici dsser obligats
ticular, i entre 50.000 i 500.000 pessetes si
hibides als parcs forestals.# a reparar els danys i perjudicis i a restituir
lactivitat en qesti s de carcter comercial,
f) Realitzar a les platges qualsevol de les el que haguessin sostret.#
industrial, o de serveis i, en particular si lac-
activitats prohibides i no mencionades com 2. Per mitj dun procediment addicional
tivitat consisteix en la distribuci de publicitat
a infraccions lleus o molt greus.# dexecuci de la sanci, linfractor sancionat
directa a les bsties.#
g) Realitzar qualsevol mena dactuaci i lAdministraci municipal poden convenir
2. Les infraccions lleus en matria de gesti
sobre arbres o plantacions incloses en catleg de mutu acord que, tant les multes com la
de terres, runes, enderrocs i altres residus de
sense llicncia municipal.# reparaci econmica dels danys i perjudicis
la construcci, tipificades a lapartat 2.2 de
3. Tenen la consideraci dinfraccions que preveu el pargraf anterior, seguin subs-
larticle 264 daquesta Ordenana es sancio-
lleus:# titudes per treballs en benefici de la comu-
naran amb multa dentre 25.000 i 250.000
a) Donar de menjar als animals en els nitat.#
pessetes si lactivitat que ha donat lloc a la
espais verds pblics en els supsits prohibits.#
infracci s de carcter domstic i particular, Article 273#
b) No respectar lentorn o els usuaris en
i entre 100.000 i 500.000 pessetes si lactivitat Sancions de suspensi i clausura
les platges.#
en qesti s de carcter comercial, industrial, destabliments o activitats, i de coms de bns
Captol 3# de serveis o del sector de la construcci i len- o danimals#
SANCIONS# derroc mateix.# Les sancions de suspensi i clausura des-
Article 267# 3. Amb carcter general i dacord amb all tabliments o activitats i les de coms de bns
Rgim general de sancions# que estipula la Llei 6/1993, de 15 de juliol, o danimals simposaran en funci de les com-
Amb carcter general i sempre que no hi de Residus, o les disposicions amb rang de petncies municipals en la matria i dall que
hagi prevista en els articles segents o en la Llei que la modifiquin o substitueixin, les faltes estigui previst en la respectiva legislaci sec-
legislaci sectoral, les infraccions daquesta en aquesta matria es sancionaran amb multes torial, aix sens perjudici de la possibilitat de
Ordenana seran sancionades:# de les segents quanties:# prendre mesures cautelars de suspensi dac-
a) Les lleus, amb multa dentre 1.000 i a) Les infraccions lleus, entre 20.000 pes- tivitats i de funcionament destabliments, aix
300.000 pessetes.# setes i 500.000 pessetes.# com tamb de coms de bns i danimals,
b) Les greus, amb multa dentre 300.001 b) Les infraccions greus, entre 50.001 pes- adoptades en la instrucci del corresponent
i 1.500.000 pessetes.# setes i 5.000.000 de pessetes.# procediment administratiu.#
c) Les molt greus, amb multa dentre c) Les infraccions molt greus, entre Article 274#
1.500.001 i 2.500.000 pessetes.# 5.000.001 i 10.000.000 de pessetes.# Multes coercitives#
Article 268# Article 270# Com a mitj dexecuci forosa les multes
Sancions en matria de protecci de Sancions en matria de tinena danimals# coercitives simposaran de conformitat i en
latmosfera# 1. Les infraccions en matria de tinena aplicaci de la respectiva legislaci sectorial.#
Dacord amb la legislaci sectorial, les danimals es sancionaran amb multes de les Article 275#
infraccions en matria de protecci atmosf- quanties segents:# Graduaci de les sancions#
rica seran sancionades segons lescala a) Les infraccions lleus entre 10.000 i
50.000 pessetes.# 1. Les sancions simposaran dacord amb
segent.#
b) Les infraccions greus, entre 50.001 i els segents criteris de graduaci:#
1. Per infraccions lleus:#
250.000 pessetes.# a) La gravetat de la infracci.#
a) De 20.000 pessetes a 50.000 pessetes,
c) Les infraccions molt greus, entre b) El perjudici causat als interessos gene-
si es tracta de focus mbils demissi o de
250.001 i 2.500.000 pessetes.# rals.#
focus fixos provinents dactivitats comercials,
2. La imposici daquestes multes s inde- c) El benefici obtingut.#
de serveis o dhabitatges.#
pendent del trasllat dels animals a un esta- d) La intencionalitat.#
b) De 20.000 pessetes a 200.000 pessetes,
bliment adequat al que es refereix larticle e) La reiteraci.#
si es tracta de focus fixos demissi provinents
210.5 o de la mesura cautelar de coms pre- f) La reincidncia.#
dactivitats industrials o de sanejament.#
vista a larticle 273 daquesta Ordenana.# g) La capacitat econmica de linfractor.#
2. Per infraccions greus:#
2. En la fixaci de les multes es tindr en
a) De 50.000 pessetes a 250.000 pessetes, Article 271# compte que, en tot cas, la comissi de la
si es tracta de focus mbils demissi o de Sancions en matria de sistemes de prevenci infracci no resulti ms beneficiosa per a lin-
focus fixos provinents dactivitats comercials, en lexercici dactivitats#
de serveis o dhabitatges.# fractor que el compliment de les normes
Les accions i omissions que, en lmbit de infringides.#
b) De 200.000 pessetes a 1.000.000 de la competncia municipal, contravenen les
pessetes, si es tracta de focus fixos demissi Article 276#
obligacions que estableix la Llei 3/1998, de Procediment sancionador#
provinents dactivitats industrials o de sane- 27 de febrer, dintervenci integral de lAd-
jament.# ministraci ambiental, seran sancionades per 1. El procediment sancionador ser el que
3. Per infraccions molt greus:# lAlcalde, dacord amb la tipificaci, la quan- amb cracter general tingui establert lAjun-
a) D1.000.000 de pessetes a 7.500.000 tia i els criteris de graduaci de les sancions, tament de Barcelona.#
pessetes, si es tracta de focus mbils demissi regulats en lesmentada Llei i el seu desple- 2. Supletriament ser daplicaci el pro-
o de focus fixos provinents dactivitats comer- gament reglamentari.# cediment sancionador previst per les actua-
cials, de serveis o dhabitatges.# cions de lAdministraci de la Generalitat i,
b) D1.000.000 de pessetes a 10.000.000 Article 272# en el seu cas, el que reguli la legislaci de


#
Administraci Local#

lEstat.# ANNEXOS I i II AL TTOL I SOBRE g/m3, mitjana de 24 hores, sempre que SO2
3. Quan la proposta de resoluci del pro- PROTECCI DE LATMOSFERA# fums T 25.000, referit a la mitjana de totes
cediment sancionador tramitat per lAdminis- ANNEX I# les estacions manuals de la ciutat.#
traci de lAjuntament contingui una sanci Alada addicional que cal afegir a la resultant Aix mateix es valorar i tindr present:#
que, per la quantia de la multa o pel seu carc- de laplicaci de lordre 24 -4
-77, de 3 de a) El registre durgncies hospitalries,
ter, no siguin de competncia municipal, lAl- desembre de 1978, per al clcul de lalada especficament les respiratries, i el seguiment
calde elevar lexpedient a lrgan de lAd- del conducte de fums# del pannell dasmtics controlats.#
ministraci de la Generalitat que sigui com- b) Circumstncies especials de calendari i
Lalada addicional ser la ms gran que
petent per imposar la sanci que es proposa, dactivitats a la ciutat.#
resulti dels casos A i B que sestableixen a
de conformitat amb la legislaci sectorial c) Informaci provinent daltres ciutats.#
continuaci:#
aplicable.# ANNEX III#
A:#
Disposici addicional# 1) Si B1/H R 0,3 s ha = 0 m.# Del Ttol III sobre Contaminaci Acstica#
El contingut dels annexos daquesta Orde- 2) Si 0,3 R B 1/H R 1 s ha = (B 1 - 0,3 Annex III.1:#
nana pot ser actualitzat per lAlcaldia sempre H)/0,7 m.#
Nivells sonors guia en lambient exterior.#
que sigui necessari. La modificaci dels 3) Si B 1/H T 1 s ha = B 1 m.#
Criteris de bona qualitat acstica en
annexos ser objecte de la deguda publicaci B:# ambients interiors.#
oficial.# ha = B2.# Annex III.2:#
Disposici transitria# On, en ambds casos:#
Determinaci dels nivells dimmissi
Primera.# H s lalada que resulta daplicar lOrdre sonora en lambit exterior.#
1. La zonificaci acstica de la ciutat i las- esmentada;#
Determinaci dels nivells dimmissi
signaci dels nivells guia corresponents a B 1 s lalada de ledifici ms elevat en sonora en ambients interiors.#
cadascuna de les zones es realitzaran en el un radi de 2H;# Annex III.3:#
termini mxim dun any, a comptar des de B 2 s lalada de ledifici ms elevat en
Nivells sonors mxims admissibles en
lentrada en vigor daquesta Ordenana.# un radi comprs entre 2H i 20H.# vehicles autombils.#
2. En un perode de dos anys des de len- Ambdues alades B 1 i B 2 en referncia Annex III.4:#
trada en vigor daquesta Ordenana, els titu- a la base de la xemeneia.#
Regulaci del funcionament, nivells
lars davisadors acstics installats amb ante- ANNEX II# mxims i metodologia de mesura pels avisa-
rioritat a aquesta entrada en vigor, tamb estan Nivell de referncia i circumstncies de dors acstics.#
obligats a fer la comunicaci sobre aquests carcter atmosfric que han de concrrer per
Determinaci dels nivells demissi
dispositius en els mateixos termes que els de a la declaraci de les situacions desfavorables sonora dels dispositius acstics dels vehicles
les installacions noves, com tamb a complir i dactuaci# durgncies.#
tots els preceptes daquesta Ordenana.# 1. Perqu es declari situaci desfavorable, Annex III.5:#
Segona. El ttol IX daquesta Ordenana, han de complir -se simultniament les condi-
Nivells de soroll mxims admissibles en
sobre mesures de prevenci i control, no ser cions segents:# mquines.#
daplicaci mentre no entri en vigor la Llei 1.1. Que la difusi potencial de contami-
Determinaci dels nivells demissi
3/1998, de 27 de febrer, dintervenci integral naci estigui disminuda per ra de lelevada sonora de maquinria diversa.#
de lAdministraci ambiental. Mentrestant ser estabilitat atmosfrica definida segons els Annex III.6:#
daplicaci el rgim jurdic vigent en matria ndexs establerts en el Pla dactuacions per
Relaci dactivitats potencialment conta-
de llicncies municipals dindstries i activi- a situacions excepcionals dalta contaminaci minadores per soroll.#
tats classificades.# atmosfrica, i que la previsi a vint -i
-quatre Annex III.7:#
hores no indiqui canvis favorables.#
Determinaci dels nivells de vibraci.#
Disposici derogatria#
Nivells de vibracions mximes.#
Primera. A partir del moment dentrada 1.2. Que sultrapassin els nivells de refe-
rncia segents de concentracions de conta- Annex III.8:#
en vigor de la present Ordenana General del
Comprovaci de lefectivitat de les mesu-
Medi Ambient Urb queden derogades les minants en les darreres 24 hores:#
SO 2 T 300 g/m3, mitjana de 3 hores.# res dallament de locals de pblica con-
segents Ordenances municipals:# currncia.#

Ordenana de Protecci de lAtmosfera.# NO2 T 300 g/m3, mitjana de 3 hores.#
CO T 15 mg/m3, mitjana de 3 hores.# Annex III.9:#

Ordenana sobre el Control de la Con-
taminaci per Agents Fsics.# O3, T 180 g/m3, mitjana d1 hora.#
Formularis.#

Ordenana sobre Mines, Pous dAigua i Partcules en suspensi T 300 g/m3, mit- ANNEX III.1#
Aqeductes.# jana de 24 hores, o partcules de fum T 180 Nivells sonors guia en lambient exterior#

Ordenana sobre Control de la Polluci g/m3, mitjana de 24 hores de totes les esta-
i el Consum dAiges.# cions de la ciutat.# Perode dirn Perode nocturn#

Ttols IV, V, VI i VII de lOrdenana de Han de ser superats, com a mnim, dos da- Zona (07.00 a 22.00 hores) (22.00 a 07.00 hores)#
la Neteja.# quests valors en una mateixa estaci de mos-
treig, o b, un de sol en ms duna estaci, I 60 dB(A) 50 dB(A)#

Ordenana sobre Tinena dAnimals.# II 65 dB(A) 55 dB(A)#

Ordenana sobre Zones Naturals i Espais excepte per a loz cas en qu nhi haur prou
amb una.# III 70 dB(A) 60 dB(A)#
Verds.# IV 75 dB(A) 65 dB(A)#
Segona. Tamb queden derogades totes 2. Perqu es declari la situaci dactuaci,
aquelles normes i preceptes de qualsevol altra han de complir -se, simultniament, la condi-
Ordenana o Reglament municipals que ci 1.1, abans exposada, i superar -se un o A les vies de les zones II i III on la intensitat
siguin o resultin contrries, contradictries o ms dels segents valors de referncia, en mitjana diria de trnsit de vehicles (IMD) s
oposades a la present Ordenana General del qualsevol de les estacions de mostreig, en les igual o superior a 25.000 vehicles, els nivells
Medi Ambient Urb.# darreres 24 hores.# sonors guia sincrementen en 5 dB (A), tant
SO2 T 600 g/m3, mitjana de 3 hores.# en el perode dirn com en el nocturn. Tan-
Disposici final# NO2 T 600 g/m3, mitjana de 3 hores.# mateix, lAjuntament aplicar mesures desti-
Aquesta Ordenana entrar en vigor len- CO T 30 mg/m3, mitjana de 3 hores.# nades a reduir el volum de circulaci en
dem de la seva publicaci en el BUTLLET OFI- O3 T 235 g/m3, mitjana d1 hora.# aquestes vies.#
CIAL DE LA PROVNCIA de Barcelona.# Partcules en suspensi T 375 g/m3, mit- Per a totes les zones acstiques, en aquelles
jana de 24 hores, o partcules de fum T 230 rees on no puguin accedir els vehicles el

#
Administraci Local#

nivell guia corresponent al perode nocturn 1. Calibraci del(s) aparell(s) a utilitzar.# lhabitaci. En cap cas, per, es situar el tr-
ser de 45 dB (A).# 2. Installaci del trpode al punt de mesu- pode a menys d1 m de qualsevol paret.#
La delimitaci de les zones de servitud, com ra, a una distncia de 2 m de qualsevol faana 3. Collocaci del sonmetre sobre el tr-
tamb els nivells sonors guia que shi perme- per sempre a una distncia mnima d1 m pode, a una alada de 1,2 m del terra i amb
ten, es determinaran a cada cas concret de de la calada.# una inclinaci de 45o.#
forma especfica.# 3. Collocaci del sonmetre sobre el tr- 4. Selecci dels comandaments dels par-
Criteris de bona qualitat acstica en ambients pode, a una alada d1,5 m del terra i amb metres que shan de mesurar.#
interiors# una inclinaci de 45o.# 5. Ajustar lescala segons el nivell de soroll
4. Posada en marxa de laparell.# que sha de mesurar.#
Els nivells guia per ambients interiors dm-
5. Aturada de laparell un cop finalitzat el 6. Posada en marxa de laparell.#
bit domstic sn els segents:#
perode de mesura.# 7. Aturada de laparell un cop finalitzat el
6. Lectura del resultat del mesurament i la- perode de mesura.#
Espais interiors Perode dirn Perode nocturn# notaci a la corresponent fitxa de recollida 8. Lectura del resultat del mesurament i
dmbit domstic (07.00 a 22.00 hores) (22.00 a 07.00 hores)# de dades.# anotaci a la corresponent fitxa de recull de
Dormitoris 35 dB(A) 30 dB(A)# 7. Calibraci del(s) aparell(s) utilitzats.# dades.#
Sales destar 40 dB(A) 35 dB(A)# 8. Complimentaci de la fitxa de recollida 9. Calibraci de laparell utilitzat.#
Zones de serveis# de dades.# 10. Complimentaci de la fitxa de recull
(cuines banys, etc.) 55 dB(A) 40 dB(A)# Determinaci dels nivells dimmissi sonora de dades dissenyada a lefecte.#
en ambients interiors# En cas que no sigui possible installar el
Els nivells de fons recomanables per a una Els criteris seguits en laplicaci de les trpode, es realitzar la mesura agafant el son-
bona qualitat acstica en ambients interiors mesures de nivell de soroll en ambients inte- metre amb la m, mantenint -lo enlairat, amb
dmbit no domstic sn els segents:# riors seran els segents:# la inclinaci adequada i a una distncia da-

Utilitzaci de sonmetres integradors proximadament 30 cm del cos.#
Espais interiors Perode dirn Perode nocturn# tipus 1.# La distncia entre el sonmetre i el cos de
dmbit no domstic (07.00 a 22.00 hores)(22.00 a 07.00 hores)#
El nivell sonor equivalent (Leq) com a qui faci el mesurament ser com a mnim de
patr.# 30 cm.#
Sanitari:#

Aplicaci de la corba de ponderaci A; Durant el mesurament de finestres, portes
Espais dhospi-
el dB(A) com a unitat de mesura.# i persianes de lhabitaci estaran tancades. No
tabilitzaci 35 dB(A) 30 dB(A)#

Utilitzaci de la constant de temps fats.# hi podr haver dins la dependncia ms que
Espais comuns 40 dB(A) 30 dB(A)#

El perode dintegraci ser de 5 minuts les persones que realitzin el mesurament i,
Educatiu i cultural 40 dB(A) 30 dB(A)#
per als sorolls de tipus continu.# si es vol, un testimoni. Sevitar fer qualsevol
LLeure 50 dB(A) 40 dB(A)#

Per als sorolls de tipus impulsiu en qu soroll que pugui pertorbar la veracitat de la
els impulsos es produeixin de forma peridica mesura.#
Per tant, en cap cas les activitats de tercers Es faran tres mesuraments sense la font
podran originar un increment daquests valors.# en el temps (s a dir, de forma no aleatria),
el perode dintegraci ser de 5 minuts, cen- generadora de la molstia en funcionament
Per als casos concrets dambients interiors (determinaci del soroll de fons) i tres mesu-
dmbit no domstic, sespecifica:# trats en un impuls. En el cas que els impulsos
no es produeixin de forma peridica (s a dir, raments amb la font en funcionament al seu
* Lleure: Es consideren edificacions amb nivell mxim demissi sonora, totes de la
finalitat de lleure els locals de concurrncia que siguin aleatories), el perode dintegraci
ser suficientment llarg perqu sigui represen- mateixa durada.#
pblica i, per tant, hauran de complir les nor- Per cada cas, si els valors obtinguts en els
mes exigides a aquests ltims en lapartat tatiu del soroll global. Si no s possible deter-
minar un perode curt de temps prou repre- tres mesuraments no presenten una diferncia
corresponent daquesta Ordenana.# entre ells de ms de 2 dB(A), es consideraran
* Comercial: En el cas dels locals amb fina- sentatiu, es considerar un perode dintegra-
ci de 3 hores.# vlids. Si els valors obtinguts difereixen entre
litat comercial es recomana que el seu nivell ells de ms de 2 dB(A), es repetiran els mesu-
de soroll a linterior no superi els 65 dB(A).# Prviament a la realitzaci de la mesura
shaur de determinar:# raments fins a obtenir tres dades que no dife-
* Locals industrials: Els nivells sonors per- reixin entre s ms de 2 dB(A).#
mesos, per a afavorir lambient de treball i
Origen del soroll i ubicaci de la font
emissora.# Si la font de soroll origen de la molstia
la protecci al treballador estan establertes a est fora de ledifici on es detecta, els mesu-
la Legislaci de Seguretat i Higiene en el
Si es tracta de soroll continu o impulsiu.#

Durada.# raments es realitzaran seguint el protocol
Treball.# segent:#

Periodicitat amb qu es produeix, si la
ANNEX III.2# t.# 1. Calibraci de laparell que sha du-
Determinaci dels nivells de soroll ambiental
Presncia de components tonals.# tilitzar.#
de la ciutat# Un cop determinats aquets parmetres, es 2. Installaci del trpode al mig de la fines-
Els criteris a seguir en laplicaci de les procedir a fer els mesuraments dacord amb tra o balc de lhabitaci, oberta de bat a bat.#
mesures de nivell de soroll ambiental de la els protocols que es detallen a continuaci:# 3. Collocaci del sonmetre sobre el tr-
ciutat seran els segents:# El protocol de mesura ser diferent segons pode, a una alada de 1,5 m del terra i amb

Utilitzaci de sonmetres integradors la font del soroll origen de la molstia estigui una inclinaci de 45o.#
tipus 1, equipats amb pantalla antivent.# situada al mateix edifici on es detecta o a le- 4. El micrfon del sonmetre ha destar

El nivell sonor equivalent (Leq) com a difici adjacent (s a dir, si el soroll es transmet orientat cap a lexterior.#
patr.# per via estructural) o a lexterior (s a dir, si 5. Selecci dels comandaments dels par-

Aplicaci de la corba de ponderaci A; el soroll es transmet per via aria).# metres que shan de mesurar.#
el dB(A) com a unitat de mesura.# Si la font de soroll origen de la molstia 6. Ajustar lescala segons el nivell de soroll

Utilitzaci de la constant de temps fast.# es troba al mateix edifici o a ledifici adjacent que sha de mesurar.#

El perode dintegraci ser de 10 minuts.# on es detecta, els mesuraments es realitzaran 7. Posada en marxa de laparell.#

Utilitzaci de la norma ISO -R 1996 per seguint el protocol segent:# 8. Aturada de laparell un cop finalitzat el
a prendre les mesures.# 1. Calibraci de laparell a utilitzar.# perode de mesura.#

Condicions meteorolgiques: absncia 2. Installaci del trpode al punt de lha- 9. Lectura del resultat del mesurament i la-
de pluja i vent.# bilitaci on el soroll sigui ms molest. Si el notaci a la corresponent fitxa de recull de
Els mesuraments es faran seguint el protocol grau de molstia s similar a tota la depen- dades.#
segent:# dncia, es collocar el trpode al centre de 10. Calibraci de laparell utilitzat.#


#
Administraci Local#

11. Complimentaci de la fitxa de recull Valors de K3 (presncia de components Tipus de vehicle dB(A)#
de dades dissenyada a lefecte.# impulsius)# 3.3.4.3. Amb un motor de potncia igual o supe-
Es realitzaran tres mesuraments sense la font rior a 150 kW 84#
generadora de la molstia en funcionament Exterior Interior#
(determinaci del soroll de fons) i tres mesu- Dia Nit Dia Nit#
Per als vehicles de les categories 3.3.1
raments amb la font en funcionament al seu
Percepci nulla 0 0 0 0# i 3.3., els lmits saugmentaran d1 dB(A) si
nivell mxim demissi sonora, totes de la
Percepci neta 3 3 3 3# estiguessin equipats amb un motor diesel din-
mateixa durada.#
Percepci alta 6 6 6 6# jecci directa.#
Per cada cas, si els valors obtinguts en els

Per als vehicles amb una massa mxima
tres mesuraments no presenten una diferncia

El nivell global de soroll corresponent al autoritzada superior a 2 tones i que no estiguin
entre ells de ms de 2 dB(A), es consideraran
perode davaluaci es calcular mitjanant elaborats per circular per carretera, els valors
vlids. Si els valors obtinguts difereixen entre
lexpressi segent:# lmits saugmentaran d1 dB(A), si estiguessin
ell de ms de 2 dB(A), es repetiran els mesu-
Leq global = 10 log [1/180 (T1 10 Leq1/10 equipats amb un motor de potncia inferior
raments fins a obtenir tres dades que no dife-
+ T2 10 Leq2/10)]# a 150 kW i en 2 dB(A) si estiguessin equipats
reixin entre s ms de 2 dB(A).#

El resultat obtingut (Leq global) es com- amb un motor de potncia igual o superior
Avaluaci dels resultats obtinguts# a 150 kW.#
parar amb el valor guia que correspongui a
Per a lavaluaci dels resultats obtinguts en la zona acstica o ambient interior on shagin (1) Les denncies relatives a tractors agr-
els mesuraments realitzats se seguir el pro- realitzat els mesuraments. Si Leq global s coles noms poden formular -se en vies urba-
tocol segent:# superior al valor guia caldr realitzar les actua- nes i desprs duna comprovaci mitjanant

Es considerar un perode davaluaci de cions escaients per tal de reduir limpacte de els aparells mesuradors en condicions idnies
tres hores (180).# la font.# (article 7.3 del Decret de 25 de maig de 1972).#

El perode davaluaci es dividir en dues (2) Els vehicles de dues rodes matriculats
fases de soroll: Linterval de temps en qu la ANNEX III.3# abans de l1 de maig de 1989 han de respectar
font generadora de la molstia est aturada Nivells sonors mxims admissibles en vehicles# els mxims segents:#
(fase 1) i linterval de temps en qu la font (mesurats dacord amb all que sestableix a
Nivells sonors mxims#
est en funcionament (fase 2).# la Directriu 78/1015/CEE)#
Cilindrades entre 50 cm3 i 125 cm3 82#

Es determinar el total de temps (en Cilindrades superiors a 125 cm3 84#
minuts) en qu la font no est en funcionament
Tipus de vehicle dB(A)# ANNEX III.4#
en les tres hores del perode davaluaci: (T1).#

Es determinar el total de temps (en 1. Tractors agrcoles (1)# Regulaci del funcionament, nivells mxims
minuts) que la font est en funcionament en 1.1. Amb potncia fins a 200 CV 90# i metodologia de mesurament per als avisadors
les tres hores del perode davaluaci (T2).# 1.2. Amb potncia superior a 200 CV 93# acstics#

Es calcular la mitjana aritmtica dels 2. Ciclomotors i vehicles autombils de cilindrada En el cas de les sirenes:#
resultats obtinguts en les mesures del nivell no superior a 50 cm3 80# 1. Tot vehicle durgncies haur destar
de soroll de fons. El resultat obtingut ser el dotat dun sistema de control ds, les seves
3. Daltres vehicles autombils#
nivell sonor equivalent en mitjana de la fase caracterstiques tcniques i de funcionament
3.1. Dues rodes (2)#
1. (Leq 1).# sexposen a continuaci.#
3.1.1. Cilindrada superior a 50 cm3 fins a 80 cm3 77#

Es calcular la mitjana aritmtica dels 2. Tots els vehicles destinats a serveis dur-
3.1.2. Cilindrada superior a 80 cm3 fins a 175 cm3 80#
resultats obtinguts en les mesures del nivell gncies hauran de disposar dun dispositiu
3.1.3. Cilindrada superior a 175 cm3 82#
de soroll amb la font en funcionament. Al dia -nit, que reguli la intensitat sonora dels seus
3.2. De tres rodes#
resultat obtingut se li sumaran les correccions avisadors acstics entre 70 i 90 dB(A) durant
3.2.1. Cilindrada no superior a 50 cm3 87#
de nivell (Ki) que li corresponguin segons lo- el perode nocturn, s a dir, entre les 22 hores
3.3. De quatre rodes o ms rodes#
rigen i les caracterstiques del soroll analitzat, i les 8 hores del mat segent, mesurats a 7,5 m
3.3.1. Vehicles destinats al transport de passat-
dacord amb els valors indicats a les segents del vehicle i en la direcci de mxima emissi.#
gers, amb un mxim de nou seients amb el del
taules. El resultat obtingut ser el nivell sonor 3. Els sistemes mltiples davs que porten
conductor incls 77#
equivalent en mitjana de la fase 2. (Leq 2).# incorporats dispositius lluminosos hauran de
3.3.2. Vehicles destinats al transport de passat-
Valors de K1# permetre la utilitzaci individual o conjunta.#
gers, amb ms de nou seients, incls el del con-
4. La utilitzaci de les sirenes noms est
ductor i amb una massa mxima autoritzada
Exterior Interior# autoritzada quan el vehicle que les porta esti-
superior a 3,5 tones:#
Dia Nit Dia Nit# gui fent un servei durgncia; resta totalment
3.3.2.1. Amb un motor de potncia inferior a
prohibit la seva utilitzaci durant els recorre-
Activitats 5 5 5 5# 150 kW 80#
guts de tornada a la base o en desplaaments
Venatge 3 3 3 3# 3.3.2.2. Amb un motor de potncia igual o supe-
rutinaris.#
Installacions edifici 6# rior a 150 kW 83#
5. Els conductors de vehicles durgncia
Sistemes de ventila- 3.3.3. Vehicles destinats al transport de passat-
han de fer servir els dispositius acstics ni-
ci i climatitzaci 3 6 3 6# gers, amb ms de nou seients, incls el del
cament en els casos ms necessaris i quan
conductor;#
la senyalitzaci lluminosa no sigui suficient.#
Els sorolls generats pels sistemes de ven- Vehicles destinats al transport de mercaderies:#
6. Quan un vehicle demergncia es trobi
tilaci i climatitzaci es consideraran originats 3.3.3.1. Amb una massa mxima autoritzada no
aturat a causa de problemes de trnsit, el con-
per installacions de ledifici quan es tracti du- superior a les 2 tones 75#
ductor est obligat a parar la sirena i deixar
na installaci comunitria i com a soroll de 3.3.3.2. Amb una massa mxima autoritzada
els avisos lluminosos encesos.#
venatge en cas dinstallacions individuals.# superior a les 2 tones, per que no ultrapassi
7. De continuar aturats durant un perode
Valors de K2 (presncia de components tonals)# de les 3,5 tones 79#
llarg de temps podran posar en funcionament
3.3.4. Vehicles destinats al transport de merca-
la sirena en perodes de no ms de 10 segons,
Exterior Interior# deries, amb una massa mxima autoritzada supe-
separats per un mnim de 2 minuts.#
Dia Nit Dia Nit# rior a 3,5 tones:#
En el cas dalarmes:#
3.3.4.1. Amb un motor de potncia inferior a
Percepci nulla 0 0 0 0# 1. Sautoritzen proves dassaig daparells
75 kW 81#
Percepci neta 3 3 3 3# dalarma i emergncia:#
3.3.4.2. Amb un motor de potncia igual o supe-
Percepci alta 6 6 6 6# a) Excepcionalment, tot just desprs de la
rior a 75 kW, per inferior a 150 kW 83#

#
Administraci Local#

installaci del sistema per comprovar -ne el ANNEX III.6# de lacceleraci durant un perode de temps
funcionament i entre les 9 i les 18 hores de Relaci dactivitats potencialment representatiu del funcionament de la font de
la jornada laboral.# contaminadores per soroll# la vibraci que savalua.#
b) Rutinries. Seran les comprovacions Obres a la via pblica.# Nivells de vibracions mximes#
peridiques del sistema; nicament un cop al Construcci.#
mes i durant un mxim de tres minuts, dins Acadmies densenyament de cant.# Zona de recepci Acceleraci vertical mxima (LA)#
lhorari abans esmentat i sota el coneixement Acadmies densenyament de dana.#
previ de la Gurdia Urbana.# Acadmies densenyament de msica.# Dia Nit#
2. Per al cas dalarmes que emeten a lam- Acadmies densenyament general.# Zona I 61 58#
bient exterior o ambients interiors comuns o Agncies de transport amb garatge.# Zona II 64 61#
ds pblic compartit sestableix:# Bugaderies.# Zona III 67 64#
a) La duraci mxima en funcionament Tintoreries.# Zona IV 70 67#
continu dels dispositius acstics no podr Tallers de confecci.#
sobrepassar els 60 segons en cap cas.# Tallers txtils.# ANNEX III.8#
b) Sautoritza ls de sistemes que repe- Tallers de serralleria metllica.# Comprovaci de lefectivitat de les mesures
teixin el senyal sonor un mxim de tres cops, Cristalleries.# dallament de locals de concurrncia pblica#
separats entre ells per un perode mnim de Manyeries.#
30 segons i un mxim de 60 segons, si abans Lallament acstic mnim per aquest tipus
Tallers de fusteria.#
no es produeix la desconnexi.# dactivitats ser el necessari perqu es com-
Tallers darts grfiques.#
c) Un cop acabat el cicle total, no podr pleixin els nivells guia de cada zona i de cada
Copisteries.#
tornar a entrar en funcionament; en tot cas, Tallers denquadernaci.# ambient interior que sindiquen a lAnnex III.1.#
sautoritza la utilitzaci de senyals lluminosos.# Tallers de planxisteria dautombils.# Per tal de comprovar lefectivitat de la-
3. El nivell mxim sonor autoritzat per a Tallers de planxisteria de motocicletes.# llament dun determinat local de pblica con-
alarmes que radien a ambients exteriors s de Tallers de reparaci de calat.# currncia es procedir de la forma segent:#
85 dB(A), mesurat a 3 m i en leix de mxima Tallers de reparaci delectrodomstics.# 1. Abans de dur a terme qualsevol tipus
radiaci.# Tallers de tapisseria.# de mesurament, cal que el local es trobi en
4. El nivell mxim sonor en el cas que eme- Forns i obradors de pastisseria.# les seves condicions normals de funciona-
tin a ambients interiors comuns o ds com- Elaboraci artesana dembotits i carns fre- ment, s a dir, amb les portes i finestres tan-
partit, ser de 70 dB(A) a 3 m i en la direcci des.# cades i amb tots els emissors sonors en fun-
de la mxima radiaci.# Establiments de venda de congelats.# cionament (tals com els sistemes de ventilla-
5. Per al cas dalarmes installades en Magatzems frigorfics.# ci, mquines i jocs recreatius, etc...).#
locals per al seu control i vigilncia, els nivells Torrat i torrefacci de caf, cacau, malta, 2. Durant els mesuraments cal que lequip
sonors mxims permesos al seu interior, aix xicoira i similars.# de msica del local es trobi al mxim que
com tamb als edificis adjacents o ambients Comeros de discos fonogrfics.# permeti el sistema limitador -controlador per
exteriors, seran els estipulats a lannex 1 per Comeros daparells reproductors i suports a produir una mxima emissi sonora.#
a ambients interiors i exteriors.# de msica.# 3. Els mesuraments shan de fer durant
ANNEX III.5# Emissores de rdio i televisi.# lhorari previst pel desenvolupament de lac-
Determinaci dels nivells demissi sonora i Perruqueries.# tivitat del local per tal daconseguir els valors
nivells demissi sonora mxims admissibles Rentat de vehicles.# ms reals possibles.#
per a Garatges i aparcaments.# 4. Cal mesurar els nivells dimmissi sono-
maquinria diversa# Bars musicals, pubs, discoteques, sales de ra en lambient exterior al local seguint el pro-
Sha daplicar la metodologia i els valors festa, bingos i similars.# tocol indicat a lAnnex III.2.#
establerts a les Directrius corresponents a cada Botigues de venda danimals.# 5. Si el local es troba ubicat o b s adja-
tipus de maquinria.# Consultoris veterinaris.# cent a un edifici residencial, s a dir, amb

Maquinria i equips dobres:# ANNEX III.7# habitatges, cal mesurar els nivells dimmissi
Directriu 79/113/CEE# Determinaci dels nivells de vibraci# sonora en lambient interior de lhabitatge ms
Directriu 81/1051/CEE# afectat pel soroll, seguint el que sindica a
El parmetre que sutilitzar com a indicatiu lAnnex III.2.#
Directriu 85/405/CEE# del grau de vibracions existent en els edificis

Motocompressors:# 6. Si qualsevol dels valors obtinguts en les
ser la intensitat de vibracions (A), que es defi- mesures realitzades als dos apartats anteriors
Directriu 84/533/CEE# neix com el valor efica de lacceleraci ver-
Directriu 85/406/CEE# superen els valors guia establerts per la zona
tical en m/s2 i en teros doctava entre 1 i indicats a lAnnex III.1 shauran de prendre

Grues de torre:# 80 Hz.#
Directriu 84/534/CEE# les mesures correctores oportunes per evi-
Es defineix la corresponent unitat nivell de
Directriu 87/405/CEE# tar
-ho i sajornar la concessi de la llicncia
vibraci ponderat, que es representar per

Grups electrgens de soldadura:# fins que saconsegueixi, sense perjudici de les
LA:#
Directriu 85/535/CEE# sancions pertinents.#
LA = 20 log A/A0#
Directriu 85/407/CEE# essent:# ANNEX III.9#

Grups electrgens de potncia:# A: Valor obtingut durant la mesura en m/s2 Formularis#
Directriu 85/536/CEE# en cada ter doctava.# (Vegeu formularis reproduts a continuaci)#
Directriu 85/408/CEE# A0: Valor de referncia en m/s2 a les dife- Barcelona, 7 de juny de 1999.#

Trituradors de formig, martells picadors rents freqncies centrals en teros doctava.# El Secretari general, Rom Mir i Mir.#
de m:# A0 = 2 10 -5 f
-1/2 per a (1 ! f ! 4) #
Directriu 84/537/CEE# A0 = 10 -5 f
-1/2 per a (4 ! f ! 8) #
Directriu 85/409/CEE# A0 = 0,125 10 -5 f
-1/2 per a (8 ! f ! 80)#

Pales hidruliques, pales de cables, topa- Per a realitzar el mesurament sutilitzar un
dores frontals, carregadores i pales carrega- accelermetre que es fixar en zones fermes
dores:# de sls, sotres o forjats, al punt on es detecti
Directriu 86/662/CEE# major vibraci.#
Directriu 89/514/CEE# Sha de mesurar el valor efica del senyal


#
Administraci Local#


#
Administraci Local#


#
Administraci Local#


#
Administraci Local#


#
Administraci Local#


#
Administraci Local#

0299023091
A
Anexo II
Presupuestos
GARCIA MULEY CONSTRUCCIONES Y REFORMAS S.L
PRESUPUESTO N 0154
GARCIA MULEY CONTRUCCIONES Y REFORMAS

CLIENTE S.L
Nombre BAR GASM SL
Direccin - DIRECCIN: Pasaje ncora, 3 1 Madrid (28036)
Ciudad Hospitalet de NIF 60855436 N
Llobregat
Fecha de Presupuesto: 03/05/2009

Validez: 30 das
DESCRIPCION UNIDADES PRECIO TOTAL
Placas de 1.200x1300x50mm (10mm espesor 215,00 215,00

Densidad 180Kg/m3 (mx insonorizacin)
Mano de obra (en horas) 20,00 41,65 833,00
TOTAL BRUTO 1.048,00
I.V.A. 16% 167,76

TOTAL PRESUPUESTO 1.215,76
Forma de pago : cheque/ingreso en cuenta/ en metlico (lo que corresponda)
Nombre, apellidos y firma de la persona que
confecciona el presupuesto. ACEPTO EL PRESUPUESTO. Nombre, apellidos y firma del cliente.
Figura 1: Presupuesto del vector referente a la contaminacin acstica.

PRESUPUESTO
Nombre Rotulos Barcelona DATOS DEL CLIENTE
Direccin Nombre Bar GASM S.L
Direccin Direccin -
Provincia Barcelona Poblacin Hospitalet de Llobgt
CIF / NIF Provincia Barcelona
Telfono/fax 677 176 520 CIF / NIF -
Telfono mvil Fecha de Presupuesto:
Validez: 30
DESCRIPCION UNIDADES PRECIO TOTAL
Cajon luminoso de aluminio pintado lacado, profundidad 12

cm, instalacin elctrica y empleo de tubos fluorescentes,
metacrilato frontal, rotulacin en vinilo ploteado traslcido
70cm x 165 cm 1,00 501,73 501,73
PRECIO TOTAL 501,73
I.V.A. % 16% 80,28

TOTAL PRESUPUESTO................................... 582,01
Nombre, apellidos y firma de la persona que confecciona el ACEPTO EL PRESUPUESTO.
presupuesto. Apellidos, Nombre
Figura 2: Presupuesto del vector referente a la contaminacin acstica.

Presupuesto
Nombre Comercial Barely S.L Datos cliente
Direccin Cam Real, 27 Nombre Bar GASM S.L
Direccin -
Provincia Valencia Poblacin Hospitalet de Llobregat
CIF / NIF Provincia Barcelona
Telfono/fax 610 214 583 CIF / NIF
Fecha presupuesto/albarn: 02-jun-09 Validez: 15 das

DESCRIPCIN UNIDADES PRECIO % DTO. PRECIO DTO. TOTAL
Codos de 90 (150mm) 4,00 10,00 40,00
Abrazadera (150mm) 1,00 2,00 2,00
Sombrerete (150mm) 1,00 36,63 36,63
Rejillas empotradas 3,00 1,08 3,24
Extractor 2000 1,00 1.295,00 1.295,00
Tubo (30 m) 30,00 10,91 327,30
Mano de obra estimada 5,50 60,00 331,20
Andamio 1,00 1.000,00 1.000,00
Licencias 150,00 150,00
Total Bruto 3.185,37

I.V.A. % 16% 509,66
Total presupuesto. 3.695,03
Nombre, apellidos y firma de la persona que confecciona el ACEPTO EL PRESUPUESTO. Nombre, apellidos y firma del cliente.
presupuesto.
Figura 3: Presupuesto del vector referente a la contaminacin odorfera.

Construcciones y Reformas Alijas N Presupuesto 14
Coloque Direccin: http://www.palimpalem.com/4/alijas/ PRESUPUEST O
aquel Telfono: Pedro Alija Charro: 696559559 -
Logo 699910593
N 0001536
Nombre BAR GASM S.L Fecha 22 MAYO 2009

HOSPITALET DE LLOBREGAT
Direccin
(BARCELONA)
Ciudad
Tipo Descripcin Cantidad Valor Unit. TOTAL

Habitculo en interior de local
Medidas 250cm x 200cm
Pladur N (en metros) 4,5 222,20 999,9
Mano de obra (en horas) 6 120,60 723,6
NETO 1.724
Slo para uso en la oficina IVA 276
TOTAL 2.000,00
PEDRO ALIJA CHARRO
Figura 4: Presupuesto del vector referente a la gestin de los residuos.

Anexo III
Datos estadsticos en materia medioambiental

SANITAT, SALUT PBLICA I SALUT PG. SANIDAD, SALUD PBLICA Y SALUD
MEDIAMBIENTAL MEDIOAMBIENTAL
1. Sanitat 51 1. Sanidad
1.1. Assistncia hospitalria. 1.1. Asistencia hospitalaria.
1.1.1. Moviment dels centres dassistncia 1.1.1. Movimiento de los centros de asistencia
hospitalria. 2006-2007. hospitalaria. 2006-2007.
1.1.2. Distribuci del personal sanitari. 2006 a 1.1.2. Distribucin del personal sanitario. 2006 a
2007. 2007.
1.2. Assistncia primria. 1.2. Asistencia primaria.
1.2.1. Distribuci per especialitats dels metges 1.2.1. Distribucin por especialidades de los
mdicos
1.2.2. Relaci de centres dassistncia primria 52 1.2.2. Relacin de centros de asistencia primaria
1.2.3. Dades dutilitzaci. 2005 a 2007. 1.2.3. Datos de utilizacin. 2005 a 2007.
2. Salut pblica 53 2. Salud pblica

2.1. Control dels aliments. 2.1. Control de los alimentos.
2.1.1. Evoluci del nombre de mostres i unitats 2.1.1. Evolucin del nmero de muestras y
analtiques. 2003 a 2007. unidades analticas. 2003 a 2007.
2.1.2. Procedncia dels aliments. 2003 a 2007. 2.1.2. Procedencia de los alimentos. 2003 a 2007.
2.1.3. Vigilncia i control dels mercats municipals 2.1.3. Vigilancia y control de los mercados
municipales
2.1.4. Higiene alimentria 2.1.4. Higiene alimentaria
2.2. Control sanitari de les aiges. 54 2.2. Control sanitario de las aguas.
2.2.2. Procedncia de les aiges. 2002 a 2007. 2.2.2. Procedencia de las aguas. 2002 a 2007.
2.3. Control sanitari de les mostres diverses. 2.3. Control sanitario de las muestras diversas.
2.3.2. Procedncia de les mostres diverses. 2002 a 2.3.2. Procedencia de las muestras diversas. 2002
2007. a 2007.
2.4. Salubritat pblica. 55 2.4. Higiene pblica.
2.4.1. Recollida danimals. 2002 a 2007. 2.4.1. Recogida de animales. 2002 a 2007.
2.4.2. Peticions de desratitzaci, desinsectaci i 2.4.2. Peticiones de desratizacin, desinsectacin
desinfecci y desinfeccin
2.4.3. Habitatges i locals 2.4.3. Viviendas y locales
2.5. Inhumacions 56 2.5. Inhumaciones
2.5.1. Inhumacions per mesos, sexe i per grups 2.5.1. Inhumaciones por meses, sexo y grupos de
dedat edad
2.5.2. Evoluci de les inhumacions. 1996 a 2007. 2.5.2. Evolucin de las inhumaciones. 1996 a
2007.
3. Salut ambiental 57 3. Salud ambiental
3.1. Inspeccions mediambientals. 3.1. Inspecciones medioambientales.
3.1.1. Tipus i nombre dactuacions. 2002 a 2007. 3.1.1. Tipo y nmero de actuaciones. 2002 a 2007.
49
ndex
3.1.2. Evoluci del nombre dexpedients. 2002 a 3.1.2. Evolucin del nmero de expedientes. 2002
2007. a 2007.
3.1.3. Problemtica dels expedients oberts. 2002 3.1.3. Problemtica de los expedientes abiertos.
a 2007. 2002 a 2007.
3.1.4. Control de la Legionellosi en installacions 3.1.4. Control de la Legionelosis en instalaciones
del municipi del municipio
3.1.5. Motius de tancament dels expedients. 2002 58 3.1.5. Motivos de cierre de los expedientes. 2002 a
a 2007. 2007.
3.1.6. Control de les aiges residuals industrials 3.1.6. Control de las aguas residuales industriales
3.1.7. Control sanitari de polisportius 3.1.7. Control sanitario de polideportivos
4. Neteja pblica 59 4. Limpieza pblica

4.1. Localitzaci dels contenidors a la ciutat per 4.1. Localizacin de los contenedores en la
districtes ciudad por distritos
4.2. Recollida descombraries en la via pblica. 4.2. Recogida de basura en la va pblica.
4.2.1. Eliminaci de residus slids urbans per 4.2.1. Eliminacin de residuos slidos urbanos por
mesos (Tm. recollides). Evoluci. 2005 a meses (TM. recogidas). Evolucin. 2005 a
2007. 2007.
4.2.2. Recollida de paper i cartr. 2005 a 2007. 4.2.2. Recogida de papel y cartn. 2005 a 2007.
4.2.3. Recollida selectiva denvasos. 2005 a 2007. 60 4.2.3. Recogida selectiva de envases.2005 a 2007.
4.2.4. Recollida de piles. 2005 a 2007. 4.2.4. Recogida de pilas. 2005 a 2007.
4.2.5. Evoluci de la recollida de vidre. 2005 a 4.2.5. Evolucin de la recogida de vidrio. 2005 a
2007. 2007.
4.3. Deixalleria 4.3. Desperdicios
4.4. Neteja de fonts ornamentals 4.4. Limpieza de fuentes ornamentales
Notes aclaratries Notas aclaratorias

La informaci que fa referncia a assistncia La informacin que hace referencia a la asistencia
hospitalria, dna dades de capacitat, ocupaci i hospitalaria, facilita datos de capacidad, ocupacin y
personal sanitari. Els centres d'assistncia primria i personal sanitario. Los centros de asistencia primaria
les funcions de que disposen, nombre de metges, y las funciones de que disponen, nmero de mdicos,
ATS i dades d'utilitzaci. Aquestes dades de sanitat ATS y datos de utilizacin. Estos datos de sanidad
han estat facilitades pels propis centres o per l'rea han sido facilitados por los propios centros o por el
de salut 5. rea de salud 5.
- ICS: Institut Catal de la Salut. - ICS: Instituto Cataln de la Salud.

- ATS: Auxiliar Tcnic Sanitari. - ATS: Auxiliar Tcnico Sanitario.
- ORL: Otorinolaringleg. - ORL: Otorrinolaringlogo.
Lavaluaci de la qualitat del medi ambient inclou la La evaluacin de la calidad del medio ambiente
vigilncia de les aiges aix com el funcionament de incluye tanto la vigilancia de las aguas, como el
la infrastructura de sanejament, la qualitat funcionamiento de la infraestructura de saneamiento,
bacteriolgica de l'aigua, i aquells parmetres que calidad bacteriolgica del agua, y aquellos
tenen incidncia en el medi. parmetros que tienen incidencia en el medio.
Tamb sinclouen en aquest apartat dades que fan Tambin se incluyen en este apartado aquellos datos
referncia als serveis pblics al carrer, com la que hacen referencia a los servicios pblicos como la
recollida de residus urbans i les selectives. recogida de residuos urbanos y las selectivas.
50
Sanitat, Salut Pblica i Salut Mediambiental Anuari Estadstic de la Ciutat de L'Hospitalet 2007
SANITAT, SALUT PBLICA i SALUT MEDIAMBIENTAL ndex

Sanidad, salud pblica y salud medioambiental
1. SANITAT
Sanidad
1.1. Assistncia hospitalria

Asistencia hospitalaria
1.1.1. Moviment dels centres d'assistncia hospitalria

Movimiento de los centros de asistencia hospitalaria
Hospital Institut Catal Hospital General
Prnceps d'Espanya d'Oncologia de L'Hospitalet
2006 2007 2006 2007 2006 2007
Nombre llits 813 827 126 112 233 233
Altes 32.407 42.943 4.398 3.998 17.145 26.253
Urgncies 116.615 134.766 0 0 63.972 62.759
Visites totals 608.050 692.842 86.802 92.915 235.131 249.624
Font: ICS. Regi Sanitria Costa de Ponent

Fuente: ICS. Regin Sanitaria Costa de Ponent
1.1.2. Distribuci del personal sanitari

Distribucin del personal sanitario
Hospital Hospital general
Prnceps d'Espanya i HUB de L'Hospitalet
2006 2007 2006 2007
ATS/DUI 875 900 257 275
Metges 775 804 181 185
Aux. d'Inf. 530 69 88 90
Altres 141 81 19 18
Total 2.321 1854 545 568
1.2. Assistncia primria

Asistencia primaria
1.2.1. Distribuci per especialitats dels metges

Distribucin por especialidades de los mdicos
Especialitat Metges Especialitat Metges
Staff Tcnic 3 Neurologia 0
Metges Generals 131 Odontologia 8
Pediatres 27 Oftalmologia 3
Servei Especial d'Urgncies 14 ORL 2
Programa Atenci a la Dona 14 Psiquiatria 9
Cardiologia i Pneumologia 3 Rehabilitaci 2
Cirugia 1 Reumatologia 3
Dermatologia 1 Traumatologia 3
Digestiu 5 Urologia 2
Endocrinologia 1 Anlisi Clnic 19
Radiologia 9 Total 260
Font: ICS. rea de Gesti 5

Fuente: ICS. rea de Gestin 5
51
1.2.2. Relaci de centres d'assistncia primria ndex

Relacin de centros de asistencia primaria
Personal
odon-
Distr. Barri Centres Fun-cions inferm. mdic tleg visites
I Centre ABS Centre CAP Just Oliveras AP 19 24 214.291
Consultori Sanfeliu
ABS Sant Josep CAP Just Oliveras AP 15 19 152.998
AE/PAD/Reha
CAP Just Oliveres CAP Just Oliveras bi-litaci/SEU 33 40 214.760
II La Torrassa CAP Rda. la Torrassa* CAP Rda. la Torrassa AE/PAD/PADES 25 27 142.744

ABS Torrassa* CAP Rda. la Torrassa AP 19 (3) 21 (6) 1 164.587
II Collblanc ABS Collblanc* CAP Collblanc AP 17 (2) 20 (8) 2 (1) 169.014
III Sta. Eullia No ABS Santa Eullia Nor CAP Mossn Cinto AP 14 16 142.313
Sta. Eullia Su ABS Santa Eullia SudCAP Amadeu Torner AP 15 17 183.772
CAP Amadeu Torner CAP Amadeu Torner AE/PAD 5 4 36.816
IV La Florida ABS Florida Nord CAP La Florida AP 15 17 183.694

CAP Florida CAP la Florida SEU 5 10 29.120
ABS Florida Sud CAP La Florida AP 15 17 181.348
V Can Serra ABS Can Serra CAP Can Serra AP 9 11 113.962

V Pubilla Cases ABS Pubilla Cases CAP Can Vidalet AP 21 24 273.122
PAD/Rehabilita
CAP Pubilla Cases CAP Can Vidalet ci 2 4 59.694
CAP Salut Mental Unitat Salut Mental AE 2 9 18.267
VI El Gornal ABS Gornal CAP Gornal AP 7 9 81.056

Bellvitge ABS Bellvitge CAP Bellvitge AP 21 25 244.596
CAP Rbla. Marina CAP Rbla. Marina PAD n/c n/c 3.183
CAP: Centre Atenci Primria AE: Atenci especialitzada AP: Atenci Primria
ABS: rea Bsica de Salut SEU: Servei especial d'Urgncies PAD: Prog. atenci a la dona
UAP: Unitat Atenci Primria PADES: Programa d'atenci domiciliria, equip de suport
* L'Atenci Primria del CAP Ronda Torrassa va ser transferida al Consorci Sanitari Integral a partir de l'1 de mar de 2003
* La Atencin Primaria del CAP Ronda Torrassa fue transferida al Consorcio Sanitario Integral a partir del 1 de marzo de 2003
*Font: Centres d'atenci primria Consorci Sanitari Integral. Entre parntesi () personal no jerarquitzat
*Fuente: Centros de atencin primaria Consorcio Sanitario Integral. Entre parntesis () personal no jerarquizado
1.2.3. Dades d'utilitzaci

Datos de utilizacin
2005 2006 2007
Visites ateses
. medicina general 1.403.102 1.463.255 1521318
. Pediatria 268.628 246.027 246377
. especialitats 440.402 425.053 409111
. urgncies 96.299 101.412 98930
Total 2.208.431 2.235.747 2.275.736
Sol.licituts ateses
. laboratori 88.212 97.179 100107
. radiologia 52.003 48.660 38179
Total 140.215 145.839 138.286
Derivacions a altres centres autoritzats 83.863 83842 -
Font: ICS. rea de Gesti 5

Fuente. ICS. rea de Gestin 5
52
ndex
2. SALUT PBLICA
Salud Pblica
2.1. Control dels aliments

Control de los alimentos
2.1.1. Evoluci del nombre de mostres i unitats analtiques

Evolucin del nmero de muestras y unidades analticas
Nombre de mostres dels aliments Nombre d'unitats analtiques dels aliments
2003 2004 2005 2006 2007 2003 2004 2005 2006 2007
560 627 591 814 718 49.957 59.397 61.517 75.095 71.540
2.1.2. Procedncia dels aliments

Procedencia de los alimentos
2003 2004 2005 2006 2007
Particulars 56 116 65 211 117
Inspecci Higiene Alimentria 166 143 179 159 150
Varis 4 3 2 17 0
Convenis 323 326 323 371 426
OMIC 6 6 3 0 0
Intercalibracions 5 6 5 9 16
Gurdia Urbana - - 2 4 6
Inspecci Salut Pblica - 27 12 43 3
Font: rea de Benestar Social i Famlia. Laboratori de Salut Pblica

Fuente: rea de Bienestar Social y Familia. Laboratorio de Salud Pblica
2.1.3. Vigilncia i control dels mercats municipals

Vigilancia y control de los mercados municipales
Actuacions 2007 Nombre Actuacions Nombre
Actes d'inspecci 25 Cambres 76
Visites 243 Consultes, assessoria i reunions 161
Mostres 21 Vehicles moll 3
Inspeccions parades 119 Xerrades d'informaci 17
Magatzems 44 Inspeccions espais comuns 45
Bars mercats 12 Informes autoritzatcions sanitries 10
Reunions 83 Altres 20
Total 879
2.1.4. Higiene alimentria

Higiene alimentaria
Nre. Nre. nm
2007 Inspeccions Establiments mostres
Bars i restaurants 152 146 -
Menjadors escolars 41 38 101
Establiments pa i pastisseria 50 29 -
Comer minorista 115 76 -
Supermercats 17 9 -
Catering 8 5 -
Llar d'Infants 16 16 40
Altres 7 9 -
Total 406 328 141
Font: rea de Benestar Social i Famlia. Inspecci de Salut Pblica

Fuente: rea de Bienestar Social y Familia. Inspeccin de Salud Pblica
53
2.2. Control sanitari de les aiges ndex

Control sanitario de las aguas

Nombre de mostres de les aiges Unitats analtiques de les aiges
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2002 2003 2004 2005 2006 2007
1.193 1.059 1.822 1.490 1.377 1.492 121.785 88.120 138.308 125.408 123.669 116.342
2.2.2. Procedncia de les aiges

Procedencia de las aguas
2002 2003 2004 2005 2006 2007
Particulars 597 370 1.073 734 643 782
Inspecci Higiene Alimentria - - - - - 0
Salut Pblica 173 283 327 314 289 220
Varis 25 24 24 53 39 13
Fonts pbliques 157 124 124 58 49 44
Xarxa subministrament 210 53 47 123 139 110
Convenis 30 150 134 72 77 147
OMIC 1 - 1 0 - 0
Autocontrol piscines - 35 108 112 107 145
Intercalibracions - 20 30 24 34 31

2.3. Control sanitari de les mostres diverses*

Control sanitario de las muestras diversas

Nombre de mostres Unitats analtiques
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2002 2003 2004 2005 2006 2007
374 429 288 349 467 861 15.540 12.887 8.846 9.209 9.139 14.726
2.3.2. Procedncia de les mostres diverses

Procedencia de las muestras diversas
2002 2003 2004 2005 2006 2007
Particulars 226 261 165 148 344 681
Inspecci Higiene Alimentria 6 1 1 0 1 5
Varis 4 4 1 2 2 3
Convenis 52 89 18 40 21 33
OMIC - - - 0 1 0
Inspecci Salut Pblica 86 64 95 120 90 134
Autocontrol piscines - 5 8 11 8 4
Gurdia Urbana - 3 - 2 - 0
Unitat de Prevenci - 2 - 26 - 1
* Les mostres diverses son totes aquelles que no sn ni d'aliments, ni d'aiges: cosmtics, etc.
Las muestras diversas son todas aquellas que no son ni de alimentos, ni de aguas: cosmticos, etc.

54
2.4. Salubritat pblica ndex

Higiene pblica
2.4.1. Recollida d'animals

Recogida de animales
2002 2003 2004 2005 2006 2007
Gossos inscrits 8.499 7.200 9.210 8.058 10.018 10.280
Altes 488 479 329 486 296 262
Baixes 53 46 55 62 109 58
Altres races perilloses 75 54 41 8 26 17
Expedients sancionadors - - - 145 155 61
Font: Programa d'animals de companyia / Fuente: Programa de animales de compaa
Animals recollits 2006 2007

Gosos 238 254
Gats 105 112
Altres 15 20
Animals derivats a entitats col.laboradores

Gosos Gats Aus
Retornats als propietaris 57 6 0
Adopcions particulars 7 0 2
Sacrificats per malatia, ferits greument, etc 2 4 0
Nota: Adrea de la gossera : C/ Arqumedes s/n / Direccin de la perrera: C/ Arqumedes s/n
Expedients tramitats Nm.

Per denncies, maltractament i molsties vens 361
Per llicncies concedides per a tinena gossos perillosos 20
Incompliment de l'Ordenana i llei de gossos perillosos 25
Expedients salubritat 26
Expedients OMIC 6
Expedients Salut Pblica 4
Font: Programa d'animals de companyia

Fuente: Programa de animales de compaa
2.4.2. Peticions de desratitzaci, desinsectaci i desinfecci.

Peticiones de desratizacin, desinsectacin y desinfeccin
Desinsectaci i desinfectaci de particulars. (Via pblica) 51
Desinsectaci i desinfectacien Centres Municipals i escoles 86
Desratitzacions de particulars. (via pblica) 127
Desratitzacions en Centres Municipals 58
Desinsectacions amb pla de seguretat (Protocol) 6
2.4.3. Habitatges i locals

Viviendas i locales
Expedients iniciats 36
Expedients finalitzats 29
Inspeccions 35
Font: rea de Benestar Social i Famlia. Negociat de Salubritat Pblica.

Fuente: rea de Bienestar Social y Familia. Negociado de Salubridad Pblica.
55
2.5. Inhumacions ndex

Inhumaciones
2.5.1. Inhumacions per mesos, sexe i per grups d'edat

Inhumaciones por meses, sexo y grupos de edad
Total homes dones n/c sexe Grups d'edat homes dones n/c sexe Total
Gener 84 43 41 0 <10 4 2 3 6
Febrer 116 52 61 3 11-50 32 29 11 61
Mar 113 51 60 2 51-70 141 45 7 186
Abril 99 46 46 7 71-90 326 365 7 691
Maig 78 44 32 2 >90 24 92 0 116
Juny 80 40 38 2 527 533 28 1.088
Juliol 58 28 30 0
Agost 67 29 38 0
Setembre 99 52 45 2
Octubre 86 36 46 4
Novembre 115 55 55 5
Desembre 93 51 41 1
Total 1.088 527 533 28
2.5.2. Evoluci de les inhumacions

Evolucin de las inhumaciones
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
970 1.094 906 1.156 1.011 1.055 927 1.073 942 1.015 1.072 1.088
Font: Cementiri Municipal

Fuente: Cementerio Municipal
56
3. SALUT MEDIAMBIENTAL ndex

Salud Medioambiental
3.1. Inspeccions mediambientals

Inspecciones medioambientales
3.1.1. Tipus i nombre d'actuacions

Tipo y nmero de actuaciones
Tipus 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Actes d'inspeccions 78 70 167 106 74 90
Inspeccions - 138 222 193 187 278
Mostres ambientals i mesures de soroll 55 39 138 34 281 76
Informes 79 114 170 54 - 260
Compareixences - - 3 161 167 312
Altres 150 268 495 323 388 249
Total 362 629 1.195 871 1.097 1.265
3.1.2. Evoluci del nombre d'expedients

Evoluci del nmero de expedientes
Nombre Tancats Oberts pel
Any d'obertura d'expedients al 2007 2008
2002 0 0 0
2003 19 1 18
2004 27 3 24
2005 43 9 34
2006 35 11 24
2007 227 154 73
Total 351 178 173
3.1.3. Problemtica dels expedients oberts

Problemtica de los expedientes abiertos
Nombre d'expedients
Tipus de problemtica 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Aiges residuals 6 4 6 8 7 6
Condicions higiniques ambientals deficients 12 9 5 10 12 8
Control de coloms mosquits, i vectors 25 22 37 49 60 66
Emissi de fums, olors, pols, vapors, etc. 20 17 18 10 9 13
Potabilitat de l'aigua 14 1 0 4 6 1
Residus slids 3 12 10 6 10 11
Soroll 7 11 19 29 23 27
Legionel.la - 2 5 5 2 0
Radiacions - - - 1 1 2
Animals diversos - - - - - 2
Total 87 78 100 121 130 136
3.1.4. Control de la Legionel.losi en instal.lacions del municipi

Control de la Legionelosis en instalaciones del municipio
Actuacions 2007 Nombre
En torres de refrigeraci o condensadors evaporatius d'empreses del municipi 170
En instal.lacions esportives dependents de l'rea d'Esports de l'Ajuntament 188
En instal.lacions esportives dependents de l'rea d'Ensenyament de l'Ajuntament 0
En les fonts ornamentals del municipi 2
En recs per aspersi 3
Total 363

57
3.1.5. Motius de tancament dels expedients ndex

Motivos de cierre de los expedientes
Nombre d'expedients
Motius 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Trasllat a altres departaments 14 16 22 16 16 30
Mesures correctores aplicades 14 36 47 37 19 37
Compleix normativa vigent 16 27 31 21 20 21
Finalitzaci de les molsties 12 18 23 24 9 34
Control sistemtic 13 0 7 14 28 52
Total 69 97 130 112 92 174
3.1.6. Control de les aiges residuals industrials.

Control de las aguas residuales industriales
Actuacions Nombre Actuacions Nombre
Inspeccions 91 Mostres d'aigua residual 52

Actes d'inspecci de l'EMSHTR 91 Requeriments d'arqueta 0
Actes d'inspecci de l'ACA 91 Fulls d'anlisi de 24 hores 52
Enquestes de control 10 Altres 105
Fulls de seguiment 73 Total 565
3.1.7. Control sanitari de polisportius.

Control sanitario de polideportivos
Actuacions Nombre Actuacions Nombre
Inspeccions 45 Plaques de contacte 249

Actes d'inspecci 2 Temperatura de l'aigua 93
Vasos controlats 94 Temperatura ambiental 68
Control de PH 94 Clor ambiental 0
Control de clor 188 Altres 8
Mostres 97 Total 938

58
4. NETEJA PBLICA ndex

Limpieza pblica
4.1. Localitzaci dels contenidors a la ciutat per districtes

Distribucin de los contenedores en la ciudad por distritos
Cont. 3200 L Cont. 1100 L
Districte 1 365 Districte 4 239 Mercats 42

Districte 2 277 Districte 5 256 Altres Centres 75
Districte 3 231 Districte 6 199
Total nmero de contenidors 1.658
4.2. Recollida d'escombraries en la via pblica

Recogida de basura en la va pblica
4.2.1. Eliminaci de residus slids urbans per mesos (Tm recollides). Evoluci
Eliminacin de residuos slidos urbanos por meses (Tm recogidas). Evolucin
2005 2006 Total 2007 Rebuig 2007 Matria Org, 2007
Gener 8.919 10.137 9.342 6.970 1.435
Febrer 7.979 8.374 8.709 6.441 1.228
Mar 8.535 9.614 9.231 6.800 1.451
Abril 8.583 8.890 8.643 6.862 861
Maig 10.792 15.680 9.393 7.065 1.309
Juny 9.273 10.001 8.953 6.702 1.290
Juliol 8.929 9.571 9.147 6.939 1.252
Agost 6.724 7.480 7.329 5.685 893
Set. 8.711 9.242 8.537 6.402 1.192
Oct. 8.821 9.784 9.221 6.883 1.292
Nov. 8.650 9.408 8.525 6.333 1.172
Des. 8.600 9.388 8.886 6.598 1.269
Total 104.516 117.569 105.916 79.678 14.644
4.2.2. Recollida de paper i cartr

Recogida de papel y cartn
2005 2006 2007
Contenidors de 3 m3 a la via pblica 571 624 630
Centres 205 212 219
Contenidors installats a altres centres de producci 686 699 720
Serveis realitzats 3.470 3.787 4272
Total nre. contenidors 1.257 1.323 1.350
Contenidors a la via pblica 4.973,1 5.439,4 5.899,0

Contenidors installats a altres centres de producci 229,8 209,6 262,0
Total tones recollides 5.202,9 5.649,0 6.161,0
Font: Dep. Sanejament. Serveis municipals i manteniment de la Via Pblica. Ajuntament de L'Hospitalet
Fuente: Dep. de Saneamiento. Servicios municipales y mantenimiento de la Va Pblica. Ajuntament de L'Hospitalet
59
ndex
4.2.3. Recollida selectiva d'envasos
Recogida selectiva de envases
2005 2006 2007
Centres Total Nre. centres 25 24 24
Serveis prestats Total Nre. serveis prestats 57 98 135
Contenidors en via pblica 557 607 617

Contenidors en centres recollida llaunes 36 35 35
Total Nre. contenidors 593 642 652
Tones recollits en:
Contenidors en via pblica Total Tones recollides 1.656,4 1.904,6 2.188,9
Kg recollits en:
Contenidors en centres recollida llaunes Total Kg. recollits 520 110 158
4.2.4. Recollida de piles

Recogida de pilas
2005 2006 2007
Nmero de contenidors 670 717 739
Centres 420 431 449
Serveis prestats 985 929 1.050
Dies recollida a l'any 52 52 52
Kg. 12.285 10.527 6.388
4.2.5. Evoluci de la recollida de vidre

Evolucin de la recogida de vidrio
2005 2006 2007
Tones 3.263 3.302 3.235
Contenidors 596 598 606
4.3 Deixalleria
Desperdicios
Tones recollits en:
Residus inerts i recuperables 6.218,2
Residus d'envasos i embalatges 296,7
Residus especials 35,5
total tones 6.550,4
Nmero d'usuaris 15.628
4.4. Neteja de fonts ornamentals

Limpieza de fuentes ornamentales
Lloc Capacitat en llitres Lloc Capacitat en llitres
Pl. M. Du de Montserrat 14.400 Parc Alhambra 6.900
Pl. Ajuntament - C. Sta. Eullia, 230 80.000
Pl. Mossen Homar 4.000 C. De Can Pujadas 13.000
Pl. Remonta 3.500 Pl. Garca Lorca 7.700
Pl. Repartidor 9.100 P. De Bellvitge 9.400
Pl. Mestre Clav 50.000 C. Portugal 8.300
Parc Can Boixeras 2.200 C. Rosell / C. Badalona 21.000
Pl. Francsc Maci 60.500 Pl. Ibiza 4.000
Font: Dep. Sanejament. Serveis municipals i manteniment de la Via Pblica. Ajuntament de L'Hospitalet
Fuente: Dep. de Saneamiento. Servicios municipales y mantenimiento de la Va Pblica. Ajuntament de L'Hospitalet
60
PROTECCI I SEGURETAT CIUTADANA PG. PROTECCIN Y SEGURIDAD CIUDADANA
1. Emergncies i seguretat civil 132 1. Emergencias i seguridad civil

1.1. Actuacions del Parc de Bombers de 1.1. Actuaciones del Parque de Bomberos de
LHospitalet. 2004 a 2007. LHospitalet. 2004 a 2007.
1.2. Tipus dactuacions del Parc de Bombers de 1.2. Tipos de actuaciones del Parque de
LHospitalet. 2005 a 2007. Bomberos de LHospitalet. 2005 a 2007.
2. Gurdia Urbana 133 2. Guardia Urbana
2.1. Serveis de la Gurdia Urbana per grans 2.1. Servicios de la Guardia Urbana por grandes
temes temas
2.1.1. Intervencions per motius de circulaci. 2004 2.1.1. Intervenciones por motivos de circulacin.
a 2007. 2004 a 2007.
2.1.2. Intervencions per motius dassistncia al 134 2.1.2. Intervenciones por motivos de asistencia al
ciutad. 2004 a 2007. ciudadano. 2004 a 2007.
2.1.3. Intervencions per motius de seguretat 2.1.3. Intervenciones por motivos de seguridad
ciutadana. 2004 a 2007. ciudadana. 2004 a 2007.
2.1.4. Intervencions per motius de civisme i qualitat 135 2.1.4. Intervenciones por motivos de civismo y
de vida. 2004 a 2007. calidad de vida. 2004 a 2007.
Notes aclaratries Notas aclaratorias
En aquest captol es poden trobar les darreres dades En este captulo se pueden encontrar los ltimos
sobre el Parc de Bombers i la Gurdia Urbana. datos referentes al Parque de Bomberos y la Guardia
Urbana.
131
Protecci i Seguretat Ciutadana Anuari Estadstic de la Ciuitat de L'Hospitalet 2007
PROTECCI I SEGURETAT CIUTADANA ndex

Proteccin y seguridad ciudadana
1. EMERGNCIES I SEGURETAT CIVIL

Emergencias y Seguridad Civil
1.1. Actuacions del Parc de Bombers de L'Hospitalet

Actuaciones del Parque de Bomberos de L'Hospitalet
Actuacions
Mes 2004 2005 2006 2007
Gener 223 216 244 220

Febrer 209 207 236 215
Mar 233 159 268 213
Abril 179 250 228 197
Maig 192 229 255 236
Juny 279 288 275 314
Juliol 249 290 280 248
Agost 214 238 232 246
Setembre 208 267 312 229
Octubre 189 135 238 244
Novembre 220 277 253 265
Decembre 205 254 212 294
Total 2.600 2.810 3.033 2.921
1.2. Tipus d'actuacions del Parc de Bombers de L'Hospitalet

Tipos de actuaciones del Parque de Bomberos de L'Hospitalet
Actuacions
2005 2006 2007
Accidents trnsit 162 124 92

Altres tipus alarmes 3 3 4
Assistncies tcniques urgents 827 1.002 883
Assitncies tcniques no urgents 653 667 705
Ensorraments/Explosions 0 0 5
Explosions 7 5 0
Incendi vegetaci agrcola 2 1 1
Incendi vegetaci forestal 1 7 5
Incendi vegetaci urbana 59 40 61
Incendis d'edificis 40 57 57
Incendis d'habitatges 187 186 161
Incendis d'industries 28 23 29
Incendis varis 543 591 514
Olors 26 36 58
Salvament d'animals 49 52 51
Salvament de bens 0 2 1
Salvament de persones 201 211 258
Simulacres 22 26 36
Total 2.810 3.033 2.921
Font: Dades facilitades per la Direcci General d'Emergncies i Seguretat Civil

Fuente:Datos facilitados por la Direccin General de Emergencias y Seguridad Civil
132
Protecci i Seguretat Ciutadana Anuari Estadstic de la Ciutat de L'Hospitalet 2007
ndex
2. GURDIA URBANA
Guardia Urbana
2.1. Serveis de la Guardia Urbana per grans temes

Servicios de la Guardia Urbana por grandes temas
2.1.1. Intervencions per motius de circulaci

Intervenciones por motivos de circulacin
Circulaci 2004 2005 2006 2007
Per vehcles mal estacionats 18.439 19.322 20.878 21.894
Altres incidncies en vehcles 1.352 1.150 1.274 1.509
Per accidentalitat 2.323 2.417 2.439 2.392
Per infraccions diverses 1.599 1.214 1.313 1.277
Per senyalitzaci 912 873 1.132 881
Per incidents a la via pblica 1.065 1.142 1.326 1.324
Per alcoholemia/ estupefaents 385 307 345 336
Principals intervencions
Vehicles mal estacionats 21.894 % Altres incidncies en vehcles 1.509 %

En guals 4.510 20,60 Recuperaci vehicles robats 499 33,07
En zona de crrega i descrrega 2.022 9,24 Abandonats 423 28,03
Bloquejant a un altre vehicle 1.725 7,88 Suposat robatori 166 11,00
En vorera 1.706 7,79 Vehicle avariat 148 9,81
En lloc prohibit 1650 7,12 Total parcial 1.236 81,91
Dificultant el trnsit 1.558 5,95 Resta 273 18,09
Bloquejant el trnsit 1.303 5,95
En reserva d'obres 1.020 7,54 Per accidentalitat 2.392 %
En zona reservada 1.019 4,65 Collisi entre vehicles 1.280 53,51
Zona reserva minusvlits 955 4,66 Col.lisi (ferits) 507 21,20
En pas de vianants 785 4,36 Accident individual 229 9,57
En plena calada 781 3,59 Atropellament veh. Vianant 168 7,02
Dificultant el gir 590 3,57 Accident individual amb ferits 87 3,64
En illa de vianants 465 1,98 Total parcial 2.271 94,94
Impedint retirada contenidor 433 2,69 Resta 121 5,06
En reserva ambulncies 295 2,12
Bloquejant accs inmoble 215 0,98 Per infraccions diverses 1.277 %
Dificultant obres 171 0,78 Manca de perms de conduir 449 35,16
Dificultant treballs 159 0,73 Manca de documentaci 391 30,62
Cami bloquejant trnsit 120 0,55 Conducci negligent 176 13,78
En parada de Bus 108 0,49 Conducci temerria 102 7,99
Total parcial 21.590 98,61 Total parcial 1.118 87,55
Resta 304 1,39 Resta 159 12,45
Per senyalitzaci 881 % Per incidents en la via pblica 1.324 %

Semfors apagats i avariats 260 29,51 Obres 162 12,24
Avaria semfors 121 13,73 Altres obstacles a la calada 161 12,16
Trasllat tanques i/o senyals 117 13,28 Festes / actes pblics 149 11,25
Total parcial 498 56,53 Taca d'oli o carburant 113 8,53
Resta 383 43,47 Total parcial 585 44,18
Resta 739 55,82
Per alcoholemia / estupefaents 336 %
Control preventiu d'alcoholmia 229 68,15
Conduir en estat etlic 93 27,68
Total parcial 322 95,83
Resta 14 4,17
Font: Dades facilitades per la Gurdia Urbana

Fuente: Datos facilitados por la Guardia Urbana
133
2.1.2. Intervencions per motius d'assistncia al ciutad ndex

Intervenciones por motivos de asistencia al ciudadano
Assistncia al ciutad 2004 2005 2006 2007
Per siniestralitat i avaries 1.909 1.890 1.993 2.296
Atenci en domicili 2.100 2.097 1.899 1.672
Atenci en via pblica 1.705 1.470 1.421 1.284
Collaboraci amb altres administr. 730 1.091 1.419 1.887
Per sinistralitat i avaries 2.296 % Atenci en domicili 1.672 %

Escales mecniques avariades 318 13,85 Persona malalta 714 42,70
Fuita d'aigua 317 13,81 Manca de recursos 314 18,78
Incendi en edifici/vivenda 171 7,45 Sol.licitud ajuda 167 9,99
Perill despreniment elem. Edifici 100 4,36 Obrir vivienda 118 7,06
Perill despreniment elem. Faana 92 4,01 Ascensor aturat amb persones 96 5,74
Avaria en edifici/instal.Municipal 84 3,66 Total parcial 1.409 84,27
Avaria en edifici/instal. GU 83 3,61 Resta 263 15,73
Total parcial 1.165 50,74
Resta 1.131 49,26
Col.laboraci amb altres administr. 1.887 % Atenci en via pblica 1.284 %

Requeriment per acompanyament 660 34,98 Persona ferida 559 43,54
Obrir edifici municipal 388 20,56 Persona estesa al terra 448 34,89
Inspecci en local 219 11,61 Persona extraviada al carrer 161 12,54
Total parcial 1.267 67,14 Total parcial 1.168 90,97
Resta 620 32,86 Resta 116 9,03
2.1.3. Intervencions per motius de seguretat ciutadana

Intervenciones por motivos de seguridad ciudadana
Seguretat ciutadana 2004 2005 2006 2007
Per actes contra edif/veh/establiments 1.867 1.720 1.689 1.469
Per actes contra persones 1.277 984 1.139 1.150
Per drogues 119 124 246 108
Actes contra edificis/ vehi./establ. 1.469 % Per actes contra persones 1.150 %
Alarma centralita 582 39,62 Baralla en va pblica 349 30,35
Alarma robatori disparada 213 14,50 Individus sospitosos 202 17,57
Danys contra la propietad privada 179 12,19 Agresi contra ciutad 147 12,78
Robatori de vehicles 92 6,26 Denuncies a requeriment 103 8,96
Robatori a establiment 57 3,88 Total parcial 801 69,65
Intent de robatori 46 3,13 Resta 349 30,35
Molsties alarma vivenda/establim. 43 2,93
Total parcial 1.212 82,51 Per drogues 108 %
Resta 257 17,49 Consum estupefaents en pblic 75 69,44
Possesi d'estupefaents 17 15,74
Resta 16 14,81

134
ndex
2.1.4. Intervencions per motius de civisme i qualitat de vida
Intervenciones por motivos de civismo y calidad de vida
Civisme i qualitat de vida 2004 2005 2006 2007
Per molsties a persones 6.836 7.373 7.994 8.754
Per comer i consum 678 714 664 724
Danys mobiliari urb/via pblica 979 971 1.145 1.057
Atenci als menors 82 74 75 84
Tinena d'animals 498 439 496 426
Sanejament i neteja 516 433 520 391
Control de sorolls, fums 31 34 53 40
Per molsties a persones 8.754 % Per comer i consum 724 %

Molsties per soroll 3.046 34,80 Anomalies de neteja 329 45,44
Persones molestant 2.428 27,74 Venda ambulant altres prod. 169 23,34
Per sorolls establiments 826 9,44 Problemes amb clients 67 9,25
Molsties per msica 583 6,66 Infraccions en establiments 51 7,04
Molsties per obres 548 6,26 Total parcial 616 85,08
Jocs de pilota 331 3,78 Resta 108 14,92
Molsties treballs en via pblica 270 3,08
Molsties per animals 198 2,26 Danys mobiliari urb/via pblica 1.057 %
Problemes entre veins 93 1,06 Incendi en contenidor 176 16,65
Molsties per aigua 81 0,93 Obres sense perms 172 16,27
Total parcial 8.404 96,00 Desperfectes al carrer 122 11,54
Resta 350 4,00 Graffitis 104 9,84
Mobles abandonats 95 8,99
Per sanejament i neteja 391 % Total parcial 669 63,29
Recollida de troballa 103 26,34 Resta 388 36,71
Llenament d'objectes a via pblica 86 21,99
Total parcial 189 48,34 Per atenci als menors 84 %
Resta 202 51,66 Absentisme escolar 36 42,86
Utilitzar menors per mendicitat 17 20,24
Per tinncia d'animals 426 % Total parcial 53 63,10
Abandonaments 234 54,93 Resta 31 36,90
Sense lligar 91 21,36
Total parcial 325 76,29 Per control de sorolls/fums 40 %
Resta 101 23,71 Control soroll a vehicles 28 70,00
Excs de sorolls en vehicle 12 30,00
Resta 0 0,00

135
Anexo IV
Tabla Oficio vs. Denuncia

OFICIO DENUNCIA E(X) Cumple? 0,45 0,55 -881,23 NO
0,46 0,54 -898,20 NO
0,01 0,99 -134,39 NO
0,47 0,53 -915,18 NO
0,02 0,98 -151,36 NO 0,48 0,52 -932,15 NO
0,03 0,97 -168,34 NO 0,49 0,51 -949,12 NO
0,04 0,96 -185,31 NO 0,5 0,5 -966,10 NO
0,05 0,95 -202,28 NO 0,51 0,49 -983,07 NO
0,52 0,48 -1000,05 NO
0,06 0,94 -219,26 NO
0,53 0,47 -1017,02 NO
0,07 0,93 -236,23 NO 0,54 0,46 -1033,99 NO
0,08 0,92 -253,20 NO 0,55 0,45 -1050,97 NO
0,09 0,91 -270,18 NO 0,56 0,44 -1067,94 NO
0,1 0,9 -287,15 NO 0,57 0,43 -1084,91 NO
0,11 0,89 -304,12 NO 0,58 0,42 -1101,89 NO
0,12 0,88 -321,10 NO 0,59 0,41 -1118,86 NO
0,13 0,87 -338,07 NO 0,6 0,4 -1135,83 NO
0,14 0,86 -355,05 NO 0,61 0,39 -1152,81 NO
0,15 0,85 -372,02 NO 0,62 0,38 -1169,78 NO
0,16 0,84 -388,99 NO 0,63 0,37 -1186,76 NO
0,17 0,83 -405,97 NO 0,64 0,36 -1203,73 NO
0,18 0,82 -422,94 NO 0,65 0,35 -1220,70 NO
0,19 0,81 -439,91 NO 0,66 0,34 -1237,68 NO
0,2 0,8 -456,89 NO 0,67 0,33 -1254,65 NO
0,21 0,79 -473,86 NO 0,68 0,32 -1271,62 NO
0,22 0,78 -490,84 NO 0,69 0,31 -1288,60 NO
0,23 0,77 -507,81 NO 0,7 0,3 -1305,57 NO
0,24 0,76 -524,78 NO 0,71 0,29 -1322,54 NO
0,25 0,75 -541,76 NO 0,72 0,28 -1339,52 NO
0,26 0,74 -558,73 NO 0,73 0,27 -1356,49 NO
0,27 0,73 -575,70 NO 0,74 0,26 -1373,47 NO
0,28 0,72 -592,68 NO 0,75 0,25 -1390,44 NO
0,29 0,71 -609,65 NO 0,76 0,24 -1407,41 NO
0,3 0,7 -626,62 NO 0,77 0,23 -1424,39 NO
0,31 0,69 -643,60 NO 0,78 0,22 -1441,36 NO
0,32 0,68 -660,57 NO 0,79 0,21 -1458,33 NO
0,33 0,67 -677,55 NO 0,8 0,2 -1475,31 NO
0,34 0,66 -694,52 NO 0,81 0,19 -1492,28 NO
0,35 0,65 -711,49 NO 0,82 0,18 -1509,26 NO
0,36 0,64 -728,47 NO 0,83 0,17 -1526,23 NO
0,37 0,63 -745,44 NO 0,84 0,16 -1543,20 NO
0,38 0,62 -762,41 NO 0,85 0,15 -1560,18 NO
0,39 0,61 -779,39 NO 0,86 0,14 -1577,15 NO
0,4 0,6 -796,36 NO 0,87 0,13 -1594,12 NO
0,41 0,59 -813,33 NO 0,88 0,12 -1611,10 NO
0,42 0,58 -830,31 NO 0,89 0,11 -1628,07 NO
0,43 0,57 -847,28 NO 0,9 0,1 -1645,04 NO
0,44 0,56 -864,26 NO 0,91 0,09 -1662,02 NO
0,92 0,08 -1678,99 NO 0,97 0,03 -1763,86 NO
0,93 0,07 -1695,97 NO 0,98 0,02 -1780,83 NO
0,94 0,06 -1712,94 NO 0,99 0,01 -1797,81 NO
0,95 0,05 -1729,91 NO 1 0 -1814,78 NO
0,96 0,04 -1746,89 NO
Fuente: Elaboracin propia segn clculos realizados.

Análisis Económico Del Derecho

Enviado por

Dados do documento

Título original

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Análisis Económico Del Derecho

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Anlisis econmico del Derecho

Es rentable, en trminos econmicos, incumplir la normativa

Sonia Navarrete Fombella

Treball dEconomia aplicada II

Facultat de Cincies Econmiques i Empresarials

RESUMEN EJECUTIVO ................................................................................................ 4

MARCO NORMATIVO ............................................................................................ 10

Contaminacin Acstica ......................................................................................... 11

Contaminacin Lumnica ........................................................................................ 13

Contaminacin Odorfera Y Humos ....................................................................... 15

La Gestin De Los Residuos................................................................................... 16

INFRACCIONES Y SANCIONES ADMINISTRATIVAS ...................................... 18

Contaminacin Acstica ......................................................................................... 20

Contaminacin Lumnica ........................................................................................ 20

Contaminacin Odorfica y Humos......................................................................... 21

Gestin de Residuos ................................................................................................ 21

Cuadro Resumen De Las Sanciones ....................................................................... 21

ANLISIS DE LOS COSTES ASOCIADOS AL CUMPLIMIENTO DE LA

Contaminacin Acstica ......................................................................................... 22

Contaminacin Lumnica ........................................................................................ 23

Contaminacin Odorfica y Humos......................................................................... 24

Gestin de Residuos ................................................................................................ 24

Cuadro resumen de las sanciones............................................................................ 25

CMO TOMAR UNA DECISIN?............................................................................ 26

RBOLES DE DECISIN ........................................................................................ 26

rbol Principal ........................................................................................................ 27

A instancia de parte ...................................................................................................... 30

Contaminacin acstica ............................................................................................... 32

- Cumplo vs. No cumplo........................................................................... 32

- Sancin vs. Aviso ................................................................................... 33

- Actuacin vs. No actuacin .................................................................... 35

- Investigacin vs. No investigacin......................................................... 35

Contaminacin lumnica .............................................................................................. 36

- Cumplo vs. No cumplo........................................................................... 36

- Sancin vs. Aviso ................................................................................... 37

- Actuacin vs. No actuacin .................................................................... 38

- Investigacin vs. No investigacin......................................................... 38

Contaminacin odorfera ............................................................................................. 39

- Cumplo vs. No cumplo........................................................................... 39

- Sancin vs. Aviso ................................................................................... 40

- Actuacin vs. No actuacin .................................................................... 41

- Investigacin vs. No investigacin......................................................... 41

Contaminacin de residuos ......................................................................................... 42

- Cumplo vs. No cumplo........................................................................... 42

- Sancin vs. Aviso ................................................................................... 43

- Actuacin vs. No actuacin .................................................................... 44

- Investigacin vs. No investigacin......................................................... 44

- Cumplo vs. No cumplo........................................................................... 46

- Sancin vs. Aviso ................................................................................... 47

- Actuacin vs. No actuacin .................................................................... 48

- Denuncias sobre cada tipo de contaminacin......................................... 49

Anexo I. Ordenanza General del Medio Ambiente Urbano de Barcelona

Anexo II. Presupuestos

Anexo III. Datos estadsticos en materia medioambiental

Anexo IV. Tabla Oficio vs. Denuncias

El mundo ha evolucionado imparablemente en el ltimo siglo. El hombre ha dado un

La normativa medioambiental se ha erigido como uno de los factores sociales y

En este sentido, el desarrollo sostenible ha impregnado el ter procedimental de las

En concreto, el inters por el medio ambiente en el s de una organizacin aparece

No obstante, la preocupacin por la preservacin del medio ambiente tambin infringe

En consecuencia, vemos como el medio ambiente no es ajeno a las decisiones que

A la luz de lo expuesto, pretendimos formularnos una pregunta, una hiptesis de partida

En un principio, decidimos realizar un anlisis de coste- beneficio de la normativa