TEMA 15: LORGANITZACI POLTICA I TERRITORIAL DESPANYA (2BAH)

1.- LES FORMES DE GOVERN. LA DEMOCRCIA

Espanya s una monarquia parlamentria constituda com a Estat social i de dret arran de la Constituci de
1978 que va estar aprovada per referndum dels ciutadans espanyols el 6 de desembre de 1978.

1.1 Els principis democrtics: la participaci.- La democrcia s una forma dorganitzaci poltica i social que
comporta el dret de participaci, la qual cosa implica que les autoritats pbliques informen la poblaci de
les seues activitats amb transparncia, aix com dels seus debats i de les seues decissions. A ms, hi ha
dhaver una voluntat institucional descoltar els ciutadans en lexposici dels seus problemes, per tant es fa
indispensable la cooperaci i la collaboraci basades en el respecte, el pluralisme en les idees i la
tolerncia. Els partits poltics i les coalicions de partits sn les organitzacions que tenen com a funci
canalitzar les diferents orientacions ideolgiques, aix com les preocupacions i els interessos generals de la
ciutadania. Per aix, en una democrcia perfecta es diu que la sobirania sempre la t el poble ja que, al
votar, elegeix i decideix les persones que en llistes tancades (Congrs) o obertes (Senat) governaran i
administraran lEstat. De la mateixa forma, es procedeix quan hi ha eleccions autonmiques i municipals,
encara que lelecci de lalcalde (Ple de lAjuntament), del president autonmic (Corts Valencianes) o del
president del govern (Cambra Legislativa) es fa de forma indirecta. La decisi a lhora de votar per una
opci o altra s secreta i personal, de manera que cap ciutad pot ser discriminat en lexercici daquesta
llibertat.

1.2 Espanya, un estat democrtic.- Espanya s un estat democrtic fonamentat en el constitucionalisme i el

parlamentarisme. La democrcia constitucional es basa en la llei fonamental de lEstat: la Constituci
aplega les normes que regulen el govern dEspanya i garanteix els drets individuals i collectius de tots els
ciutadans, establint que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol. Tamb s diu que s una
monarquia parlamentria perqu el Cap de lEstat s el Rei, per tant les lleis com els govern emanen del
Parlament, s a dir, el Rei regna per no governa i es limita a ser el mxim representant de lEstat, dins i
fora dEspanya, moderant els funcionament de les institucions atenint-se a les normes que estableix la
Constituci. No es tracta duna democrcia directa, sin representativa, ja els electors trien els seus
representants a la Cambra Legislativa o Parlament i sn aquestos, finalment, els encarregats de triar un
president de lExecutiu que, amb el seu Consell de Ministres, t la responsabilitat de governar atenent a les
peticions dels electors i en coherncia amb el programa electoral presentat.

1.3 La prctica democrtica a Espanya.- Tots els residents legals, majors de 18 anys, tenen dret a elegir els
seus governants, mitjanant el sufragi o dret al vot, i tamb a ser elegits presentant-se com a candidats.

Les convocatries electorals.- Tots els ciutadans sn convocats en quatre nivells territorials de
ladministraci pblica:

Parlament Europeu on tots els ciutadans de la Uni Europea han delegir els seus representants, en el cas
dEspanya obt un total de 54 eurodiputats (xifra proporcional al nombre dhabitants i canviant tal com van
entrant nous estats) en circumscripci nica, dun total de 751.

Corts Generals (o eleccions legislatives) on se trien els representants al Congrs de Diputats (350 diputats,
5 per Castell) i al Senat (266 en total, 4 per provncia en llistes obertes ms els designats pels parlaments
autonmics segons el nombre dhabitants).
 Parlament Autonmic (Corts Valencianes) composat per 99 diputats autonmics elegits per provncies
(circumscripcions electorals) que trien un nombre de diputats proporcional al nombre delectors (24 per
Castell).

Ajuntament (eleccions municipals o locals) on els electors elegeixen, cada quatre anys (els alcaldes no
poden avanar la convocatria electoral), els seus representants al municipi que tamb t un nombre de
regidors proporcional al nombre dhabitants: des dun mnim de 5 (fins 250 vens) fins 25 entre 50.000 i
100.000 habitants (als quals safegeix un regidor ms per cada fracci de 100.000), aix Betx en t 13, Vila-
real 25, Castell 27 i Valncia 33.

Els ciutadans tamb poden elegir els seus representants sindicals als centres de treball o, cas dels centres
educatius, els delegats de classe i els representants al Consell Escolar. De vegades, les administracions
pbliques poden convocar un referndum per decidir sobre aspectes socials, poltics o econmics, aix els
darrers a nivell estatal fan ser el de lentrada a lOTAN (1986) i el de 1978 per votar la Constituci.

2.- LA DIVISI DE PODERS

Un dels principis bsics de tota democrcia s la divisi de poders (executiu, legislatiu i judicial) recollit, en
el cas dEspanya, en la Constituci per tal devitar abusos en ls de les competncies de cada poder o
instituci.

2.1 El poder legislatiu.- El Parlament t la funci legislativa, rep el nom de Corts Generals i estan integrades
pel Congrs de Diputats (o Cambra Baixa) i el Senat (o Cambra Alta).

Congrs dels Diputats: T el poder legislatiu per discutir, aprovar i derogar les lleis, tamb aprova els
pressupostos generals de lEstat. Els diputats sn elegits a cada provncia com a circumscripci electoral (un
mnim de 2, els restants es distribueixen de manera proporcional a la poblaci, per Castell 5) on
sadjudiquen aplicant la llei dHondt que afavoreix els partits ms votats. Quan el partit ms votat no
aconsegueix la majoria absoluta sol pactar amb altres partits per elegir el President del Govern (proposat
pel rei una vegada consultats els partits amb representaci parlamentria) que, ja investit, designa els seus
ministres.

Senat: s una cambra de representaci territorial formada actualment pels senadors (4 senadors per
provncia elegits en llistes obertes, a ms dels designats pels parlaments autonmics: un per autonomia,
ms un per cada mili dhabitants) que sencarrega de revisar les propostes legislatives, facultada per
autoritzar o denegar la ratificaci dels tractats internacionals.

2.2 El poder executiu.- El t el Govern, format pel President i els ministres que socupa dexecutar les lleis i
promulgar decrets. El Congrs o parlament li pot demanar explicacions i, fins i tot, provocar una moci de
censura retirant la confiana al govern, si la majoria dels diputats vota afirmativament. De tota manera,
quan un partit poltic guanya per majoria absoluta pot tenir la temptaci dacumular temporalment el
poder executiu i el legislatiu (per comptar amb majoria al Congrs) mentre t la competncia de proposar
la major part dels membres del poder judicial.

2.3 El poder judicial.- Est composat, bsicament, pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que s
lrgan de govern de tots els jutjats i tribunals que lintegren, subordinats a ell, com ara les sales del
Tribunal Suprem, lAudincia Nacional i els Tribunals Superiors de Justcia. La seua funci principal
consisteix a garantir la independncia dels jutges, malgrat que els seus membres sn proposats pels partits
poltics segons els vots aconseguits a les urnes. Per una altra banda hi ha el Tribunal Constitucional que
vigila sobre laplicaci de la Constituci a tot lEstat.

3.- LORGANITZACI TERRITORIAL DE LESTAT ESPANYOL

Des de laprovaci de la Constituci de 1978, lEstat sha organitzat en comunitats autnomes (17 ms les
ciutats autnomes de Ceuta i Melilla, provncies (50) i municipis (8.119 en l'actualitat).

3.1 Les comunitats autnomes.- LEstat de les Autonomies, per tant, podem definir-lo com un Estat unitari
no centralista, on les autonomies tenen certes competncies transferides o compartides sobre el seu
territori que moltes vegades, sobre tot pel que respecta al finanament, han de ser negociades amb lEstat
central (tamb pel que respecta a la legislaci sobre ensenyament, sanitat, etc. perqu les lleis estatals i
autonmiques poden diferir en qestions puntuals). Per tant, podem afirmar que les competncies de les
autonomies es troben a mig cam entre el centralisme i el federalisme. Entre 1979 i 1983 es van constituir
17 autonomies, mentre al 1995 Ceuta i Melilla van ser constitudes com a ciutats autnomes. Totes les
autonomies tenen unes institucions dautogovern: una assamblea o parlament (Corts Valencianes formades
per 99 diputats autonmics), el President autonmic (elegit pel parlament i que, normalment, sol ser el
candidat del partit ms votat a les Eleccions Autonmiques) i el Govern (Consell, format pel President i els
consellers). Lautonomia valenciana es va constituir lany 1982 amb el primer Estatut que sha modificat al
2006.

3.2 El poder local: ladministraci municipal i provincial.-

Provncies: sn les divisions territorials de ladministraci perifrica de lEstat (representada pel

subdelegat del govern que ha substitut la figura del governador), aix com les circumscripcions electorals
en la major part dels comicis o eleccions. La seua missi s cooperar amb els municipis mitjanant les
diputacions provincials (formades per diputats triats entre -i pels- regidors electes).

Municipis: sn les unitats territorials i administratives ms elementals, encara que dins dun terme
municipal poden haver diverses localitats (o llogarets), governades per un Ajuntament format per un
nombre determinat de regidors (segons la poblaci) elegits pels ciutadans que sn els encarregats de votar
lalcalde. Els municipis tenen moltes competncies referides a la prestaci de serveis i a la dotaci
dequipaments i durant els anys de democrcia sha dedicat a arribar all on els governs, autonmic o
estatal, no han sabut o no han pogut. De tota manera, han de disposar duns mitjans econmics materials
que saconsegueixen mitjanant els tributs propis i la part corresponent dels impostos de lautonomia i de
lEstat.

Altres entitats territorials: Els municipis poden agrupar-se en Mancomunitats, corporacions

metropolitanes, cabildos (Canries), consells insulars (Balears), comarques (Arag, Catalunya, Galcia on
vries parrquies formen un concello o municipi). En canvi, en territori valenci les comarques no
existeixen oficialment perqu mai sha desenvolupat una llei de comarcalitzaci territorial.