Você está na página 1de 5

TEMA 14: ESPANYA A LA UNI EUROPEA (2BAH)

Els 28 estats de la Uni Europea es regeixen per un valors fonamentals: la pau, la democrcia, lestat de
dret i el respecte als drets humans. La consolidaci dun mercat unificat es pot considerar un xit, per
sest lluny daconseguir un funcionament ptim en poltica exterior, defensa i, fins i tot, en els aspectes
socials i culturals. Espanya sha integrat plenament a la UE, des del 1986, i sha beneficiat dels fons
europeus fins lentrada destats ms pobres de lEst, aportant al conjunt europeu poblaci, riquesa,
creativitat i valors propis.

1.- LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS

Les organitzacions internacionals i supranacionals han contribut decisivament a configurar el sistema


mundial globalitzat.

1.1 Organitzacions internacionals.- Una organitzaci internacional s la que inclou membres de dos pasos o
ms que busquen la cooperaci en diferents aspectes. Aix es poden distingir:

Les organitzacions internacionals pbliques (o intergovernamentals), els membres de les quals sn Estats
sobirans: un bon exemple s lOrganitzaci de les Nacions Unides (ONU).

Les organitzacions internacionals privades (o no governamentals, ONG) que enfoquen lactivitat en


problemtiques mundials, com ara Amnistia Internacional, Creu Roja o Metges Sense Fronteres.

1.2 Organitzacions internacionals de cooperaci poltica i militar.- A ms de lONU, hi ha daltres


organitzacions a escala continental que busquen la integraci entre diferents membres, com ara
lOrganitzaci dEstats Americans (OEA), la Uni Africana (UA), la Lliga rab o el Sistema dIntegraci
Centreameric (SIC), algunes es centren en aspectes especfics com la defensa dels drets humans (Consell
dEuropa), la cooperaci entre entitats poltiques noves de lEst dEuropa (Comunitat dEstats
Independents, CEI) o la cooperaci militar (Organitzaci per a la Seguretat i la Cooperaci a Europa, OSCE).
Espanya s membre del Consell dEuropa, de lOSCE, de lOTAN i observador permanent de lOEA.

1.3 Les organitzacions globalitzadores i antiglobalitzadores.- El Fons Monetari Internacional (FMI),


lOrganitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE) i el G7 (G7+1 o G8) sn lobbies o
estructures que susen com mbits de decisi i de pressi en defensa de la imposici dels seus propis
interessos econmics i poltics que, moltes vegades, justifiquen actituds neoimperialistes i neocolonialistes.
Aix, molts pasos denuncien que les prctiques de lOMC (Organitzaci Mundial del Comer) tenen un
caracter intervencionista per afavorir uns pasos concrets en compte dharmonitzar els mercats com s el
seu objectiu teric. Espanya forma part del FMI, OCDE, OMC i, des del 2008, participa com a Estat convidat
en el debats del G20. Lobjectiu essencial de les organitzacions internacionals s la gesti cooperativa de les
problemtiques de les diverses regions del mn i blocs econmics i comercials. Tamb nhi ha altres
organitzacions caracteritzades pel seu objectiu antiglobalitzador o altermundista, com ara ATTAC
(lAssociaci per una Taxa a les Transaccions financeres per a lAjuda al Ciutad fou creada en 1998 a
Frana) i daltres ONG que organitzen el Frum Social Mundial i el Frum Social Europeu, peridicament,
perqu pensen que una altra forma de globalitzaci s possible, aix com un millor repartiment de la
riquesa i del benestar.
2.- LES INSTITUCIONS SUPRANACIONALS

Les institucions supranacionals redueixen la centralitat dels Estats membres i, fins i tot, retallen la seua
sobirania a travs dun procs dautoregulaci (per adaptar-se a normatives comunes) i de cessi de
competncies.

2.1 Una instituci supranacional: la Uni Europea.- Compta amb el seu propi Parlament i el seu propi
sistema judicial, a ms ha creat un espai de poltica coordinada.

2.1.1 Institucions de la Uni Europea.- Des del Tractat de Lisboa (2007), les institucions principals de la Uni
Europea sn:

El Consell Europeu s el mxim rgan poltic de la UE, composat pels cap dEstat o de Govern dels estats
membres i pel president de la Comissi Europea i encarregat de definirles orientacions poltiques i les
prioritats.

El Parlament Europeu format pel eurodiputats elegits per sufragi universal, exerceix la funci legislativa i
aprova els pressupostos a ms de controlar tant el Consell de la UE com la Comissi Europea.

El Consell de la Uni Europea (abans consell de ministres) representa els governs dels Estats membres,
format per un ministre de cada Estat segons la temtica a tractar: la presidncia canvia entre pasos cada 6
mesos i t la codecisi a lhora de legislar en com amb el Parlament.

La Comissi Europea est formada pel president i els comissaris elegits per un mandat de 4 anys, exerceix
la funci executiva, controla el compliment dels acords i tractats i elabora els pressupostos

El Tribunal de Justcia, format per un jutge de cada pas membre (es renova cada 5 anys), exerceix la
funci judicial per garantir la interpretaci i compliment de les lleis comunitries.

El Tribunal de Comptes t com a funci garantir la correcci en la gesti financera.

2.1.2 rgans de la Uni Europea.-

rgans consultius: Comit Econmic i Social Europeu (representa els sindicats, empresaris i consumidors)
i el Comit de les Regions (representa autoritats regionals i locals).

rgans financers: El Banc Europeu dInversions (prstecs), Fons Europeu dInversions (ajuts a petites
empreses) i Banc Central Europeu (poltica monetria).

rgans especialitzats: El Defensor del Poble Europeu actua com a intermediari entre els ciutadans i les
autoritats europees.

3.- ESPANYA I LA CONSTRUCCI DE LA UNI EUROPEA

Des de 1986, Espanya forma part de la Uni Europea, s a dir, duna estructura supranacional i molt potent
a nivell internacional en un context didentitat cultural occidental.

3.1 La construcci de la Uni Europea.- Desprs de la 2 Guerra Mundial, algunes veus van apostar per una
Europa unida i en pau (Jean Monnet, Konrad Adenauer), per va ser en 1950 quan Robert Schuman
(ministre francs de finances) va llanar una primera proposta en ferm: el 25/03/1957 es va signar el
Tractat de Roma pel qual, a partir de l1 de gener segent, es posava en marxa la Comunitat Econmica
Europea (CEE) o Mercat Com. Al novembre de 1992 es va fer efectiu el Tractat de Maastricht per passar de
la uni comercial i duanera a la uni econmica i poltica per crear, a llarg termini, una espcie destats
units europeus: naix la Uni Europea que, actualment, est formada ja per 28 estats, superant el Jap i els
Estats Units, no solament en poblaci, sin tamb en P.I.B.

3.2 Procs dadhesi dEspanya a la Comunitat Europea.- Espanya era un Estat allat i endarrerit respecte a
la resta dEuropa occidental, aix els primers passos del Mercat Com es van fer sense comptar amb
lEspanya franquista. El restabliment de la democrcia, amb la Constituci del 1978 van fer possible les
negociacions per a ladhesi que es van caracteritzar per la necessitat de la transformaci de leconomia
per adaptar-se a les exigncies europees, ja que la situaci econmica i social espanyola era molt lluny de la
mitjana dels 10 estats que conformaven, aleshores, la Comunitat Econmica Europea.

3.3 La unificaci monetria: leuro.- La UEM va instaurar el Banc Central Europeu al 1999 (quan leuro va
conviure amb la pesseta de manera provisional), fixant els tipus de canvi de leuro respecte a les monedes
de cada Estat, desprs deliminar els obstacles com ara els drets duaners i les barreres interiors a la lliure
circulaci de persones, mercaderies, serveis i capitals. Es van establir 3 fases de convergncia per aproximar
les poltiques financeres i assolir uns objectius comuns referits a inflaci, tipus dinters, dficit i deute
pblic. Aix, Alemanya, ustria, Blgica, Espanya, Finlndia, Frana, Grcia, Holanda, Irlanda, Itlia,
Luxemburg i Portugal van aconseguir els objectius, tot comenant a usar leuro com a moneda nica des de
l1 de gener de 2002. Posteriorment, van adoptar-lo Eslovnia (2007), Xipre i Malta (2008), Eslovquia
(2009), Estnia (2011) i Letnia (2014). El 2015 sespera que ladopte Litunia. De tota manera, hi ha altres
estats que tamb usen leuro malgrat no pertnyer a la Uni Europea com ara Andorra, Mnaco, el Vatic o
els territoris francesos dultramar. Amb la desaparici de la pesseta es va generar un ala de preus que va
provocar inflaci, per se van eliminar les comissions en els canvis de moneda i se van eliminar costos en la
importaci de molts productes, com ara els energtics, encara que la fortalesa de leuro ha dificultat les
exportacions.

3.4 Unificaci social i de poltica exterior.- Amb el Tractat de Maastricht tamb es van crear les bases de la
ciutadania europea (per circular i residir a qualsevol lloc), per no va ser fins lacord de Schengen (1995)
quan es van eliminar els controls fronterers interns (excepte Irlanda i Regne Unit) alhora que es
potenciaven els controls externs per construir una poltica exterior i de seguretat comuna (PESC).

3.5 Poltica regional europea.- Per intentar reduir els desequilibris regionals es va crear una poltica regional
europea i ens van crear unes ajudes per fomentar el desenvolupament regional: Fons Estructurals i Fons de
Cohesi. Quan Espanya i Portugal van entrar a la CEE (1986), la immensa majoria de les seues regions es
van situar entre les menys desenvolupades dEuropa i van ser, de seguida, candidates prioritries a rebre
fons europeus. Per quan, entre 2004 i 2007, van entrar 12 pasos de lEuropa de lEst molt ms pobres,
moltes regions espanyoles, com ara la valenciana, van deixar de rebre fons. Per entre 1987 i el 2007 el
balan ha estat molt positiu.

4.- BALAN DE LADHESI DESPANYA A LA UNI EUROPEA

La Uni Europea ha afavorit un procs de modernitzaci, en molts mbits, de la societat espanyola i ha


finanat moltes de les infraestructures i equipaments.

4.1 La integraci espanyola a la UE.- Espanya ha abandonat, definitivament, el seu allament secular i ha
assolit la plena integraci en tots els mbits del marc europeu:

En lmbit econmic: Sha beneficiat dajudes econmiques importants que han perms incrementar el
nivell de benestar. Des de 1987 ha rebut fons de la UE per valor del 0,8% del PIB, mentre la renda per cpita
espanyola ha pujat des del 68% de la mitjana europea (UE-12) al 98% (UE-28). Ms dun 90% de les
inversions que rep Espanya provenen de la UE que, a ms, s el lloc de destinaci de ms del 70% de les
nostres exportacions (mentre importem el 60%, la qual cosa confirma la UE com a zona de comer
preferent).

En lmbit social: Malgrat els esforos realitzats, Espanya encara es troba lluny del grau de
desenvolupament dels pasos capdavanters dEuropa, per conserva una posici privilegiada respecte als
dingrs ms recent, on els serveis pblics i privats sn en nivells inferiors.

4.2 La utilitzaci dels fons europeus.- Els Fons de Desenvolupament Regional (FEDER) han contribut al
desenvolupament de les zones menys afavorides, 4 de cada 10 quilmetres dautovia han estat finanats
per la UE, aix com les ampliacions dels aeroports de Madrid i Barcelona , el metro de Sevilla o la Ciutat de
les Arts de Valncia, etc. sha fet amb ajuts del Banc Europeu dInversions. El Fons Social Europeu (FSE)
tamb contribueixen a millorar la formaci i la qualificaci dels joves, pensant en futures ocupacions
laborals, aix sha obert noves possibilitats per als joves mitjanant els programes Lingua o Erasmus
(dintercanvi destudiants) i sha realitzat avanos en la promoci de la igualtat home-dona. Tamb es pot
fer s de la Targeta Sanitria Europea i, en lmbit cultural, sha finanat nombrosos projectes com ara la
restauraci del Pati dels Lleons de lAlhambra o el Liceu de Barcelona.

4.3 Iniciatives comunitries.- Sn un seguit de programes especials que, des de la seua creaci (1988), la
Comissi Europea proposa per resoldre problemes especfics que afecten en general:

INTERREG per promoure la cooperaci transfronterera en les regions perifriques de la UE.

LEADER per afavorir el desenvolupament sostenible en zones rurals (reconversi agrria).

EQUAL per combatre la discriminaci en el mercat laboral.

URBAN per regenerar barris urbans degradats o en declivi.

5.- ESPANYA EN EL CONTEXT DELS PASOS DE LA UNI EUROPEA

5.1 Superfcie i poblaci.- Espanya t una posici privilegiada amb 505.990 km2, segona en extensi
desprs de Frana i ms de 46.196.000 habitants, s a dir, el cinqu Estat ms poblat, noms pel darrera
dAlemanya, Frana, Regne Unit i Itlia. En canvi, la densitat de la Uni Europea, al voltant dels 120
hab./km2, s superior a la dEspanya (92) tot amagant realitats molt diverses que van dels 400hab/km2 dels
Pasos Baixos als 17 hab/km2 de Finlndia i, per tant, presentant problemtiques molt diverses. Espanya
tamb s troba en els llocs ms alts del rnquing en quant a esperana de vida (77,7H / 84,4 D), potser per
la dieta mediterrnia, que presenta una mitjana europea de 75,8 anys per als homes front als 82,1 per a les
dones.

5.2 Activitat econmica.- A ms de la diversitat europea en quant a densitat de poblaci, aquesta encara es
fa ms palesa quan trobem zones amb els ndexs ms alts de desenvolupament tecnolgic i avanos
cientfics o camps amb els mxims rendiments agrcoles front a regions on persisteixen formes tradicionals i
fins i tot arcaiques dagricultura i dindstria on els serveis a penes estan desenvolupats. I malgrat la posici
privilegiada dEspanya que ocupa els primers lloc per seu potencial productiu, aquest no va acompanyat per
la creaci de llocs de treball i, des de fa molts anys, Espanya continua sense resoldre els seus problemes per
a consolidar un teixit productiu slid, competitiu i redistribut uniformement pel territori.
5.3 El Producte Interior Brut.- s la suma de la riquesa produda per un territori concret en un any. Malgrat
que al 2008 Espanya va superar la mitjana europea en PIB, situant-se com a quarta potncia desprs de
superar a Itlia, als darrers anys ha perdut posicions degut a la crisi. Per tamb en altres indicadors
econmics, com ara els ndexs salarials o la quantia de les pensions de jubilaci, Espanya s situa en una
discreta posici intermdia.

5.4 Taxa dactivitat: poblaci activa i taxa datur.- Des de 2012 Espanya ha perdut poblaci en general i
tamb poblaci activa (en edat de treballar), per les taxes datur continuen liderant la classificaci
europea amb una taxa superior al 26%, s a dir, prop de 6 milions de persones buscant feina i sense trobar-
ne.

5.5 Educaci.- Leducaci s la clau de lxit individual i collectiu de cada pas i del conjunt de la Uni
Europea, per a Espanya els poltics mai han estat capaos de consensuar una Llei Educativa de llarg
recorregut, ni darribar a un Pacte per lEnsenyament com s que sha fet a Frana i daltres Estats europeus
on no solament es dediquen ms recursos econmics, sin que els resultats generals sn ms satisfactoris
perqu la societat valora molt ms el coneixement, la investigaci i laprenentatge. A ms, la crisi ha portat
als retalls en leducaci pblica on hi ha menys professorat, menys beques i, a ms a ms, shan apujat les
taxes universitries als darrers anys. Des de la Ley General de Educacin (1970) del franquisme que va
implantar lE.G.B. i el B.U.P., sha succet tota una sopa de lletres o lleis educatives que demostra el fracs
dels poders pblics per posar ordre en un sector tan important per a lEstat del Benestar i per a la societat
en general: LOECE, LODE, LOGSE, LOPEG, LOCE, LOE i des del curs 2014-15 comena a implantar-se la
LOMQE (Llei orgnica per a la millora de la qualitat educativa).

5.6 Lndex de desenvolupament hum (IDH).- s un indicador molt apreciat actualment, a lhora de
comparar la qualitat de vida entre Estats diferents ja que, a ms del PIB per cpita (que moltes vegades
amaga grans desigualtats) reuneix i resumeix un conjunt de variables com ara lesperana de vida, taxa de
mortalitat infantil, alfabetitzaci dadults, escolaritzaci, nombre de metges per habitants, etc. que se
puntuen de 0 (mnim) a 1 (mxim). Segons aquests indicadors, Espanya ocupa el lloc 23 a nivell mundial
(amb 0,885 punts) la qual cosa significa que, malgrat la crisi, lIDH ha seguit evolucionant des de lany 2000
(0,847 punts).

5.7 Partidaris o escptics?.- Espanya encara es troba entre els estats on, almenys la meitat dels ciutadans,
es troba positiu pertnyer a la Uni Europea perqu, malgrat els problemes econmics dels darrers anys,
Europa encara s una mena dassegurana per a la democrcia i leuro una moneda forta per a les
importacions (quin preu pagarem per lenergia si tornrem a la pesseta?). Darrerament, per, la ciutadania
comena a reclamar als poltics que es dediquen ms a salvar a les persones que no les institucions
financeres que sn, a ulls de tots, les responsables de la crisi. Als darrers anys, leuroescepticisme (liderat
des de sempre pel Regne Unit) tamb ha pujat a Espanya i a la resta dEstats occidentals per la crisi i en
canvi sn els ciutadans de lEst, ara mateix, els ms pro Uni Europea.