LA VIDA D’UN CIRURGIA La sindrome de Tourette sha observa en ftes les races en toes lex ulus en tot ee etrat de a soit spot reconine de sequida ‘quan hi esis famiiariatfa dos mil anys, Arte dela Capadoci ja ‘va reglstar casos de crits des, de ganyoes, de getculacions eta ayes ide renecs i blasfemisinvolunrics. Malgrat que no va ser cli ‘ment defini in any 1885, quan Georges Gilles de la Foret, tn joveneurblegfrancis —an direle de Charcot jamie de Freud, va reunir tos aquessrelashistvis amb obtervacions alguns dels seus pacients. La sindrome, tal com la descrva estavacaracterta , va di. «Em va semblar que era millor teni-ne dos, perqué poguessin jugar uns. yun ants, dormen juts cacenjunts.. to.» fs pel que ‘aig veure, també el acarcavaalhor: que poser tia dos gosios en part pe lessees pdpies compulsions simtrgues i simetizadores? En senie que els gossosladraven, es seus fills van sort fra: dos ois adolescents molt ben plantats. De sobte vaig tnir por que en ‘ennet nerds «El, rend» amb la teva ew tonic le donde uns copets al cap, també, de manera simterca | sinronitzada, Peed 1, mes vs preenar, en Mark i en David. Després vam entrar ince ema presenta a seva dons, la Helen, qu es haviapreparat Aseguts a talon Bennett es dstreiarepetidament pls sus ss tenia la necesita compulsva de toca a mpada del soste. Havia de tocar suaument el vidre dela Fimpada amb les ungles dels ds dts dex per fer un lic gut mig musical o, de vegades, do lis exes. Usa tercera part dl temps eseva ocupat amb els ck ils eles aparent- ‘ment incapa daturarlo. Hav de ferho, alld? Hava de cur ll Simo tingués la lampada a Vabes, india la necestat de tocar 1a2e vag pregunta jo. «No», adi. «Aino depén completament del loc on esti situat. Estana questi despa. Des daqut on sé ara, per exemple, no sento cap impale per tocar aqvella pare de mons, per si I tngués al meu bast, Uhausia de tocar potser cent vegas.» Vig mirar capa aqulla pare vaigveure que estavaplena de marques, com fa una, a causa dees seves compulsions iel seus cops; un tos mes en, la porta de la never estava abonyepadaicolpejads, com si hagués rebut impacte de meteorite o projec, «Ss, va dir en Benet, eit Ia meva mea a, llango coses—L plans, el cor, la paella equ sigu—, lango ‘cous si menfuriemo robradament>. Vig digerir aquest informacis ensilenc. Aixd fea na nova dimensié —una dimensisingueean iolenta—a la image que j esava creat jem va semblar complet ‘ment contadicéria amb aquell home genial i tranquil que tenia al avant? “Sila Himpada el moesa tan, per quéno seu agi?» vig pregun- Porque & lar que és wna *molisa"s, va die en Bennet. «Ferd ‘ambé és una estimulaci MPagrada la sensaci il so del chi. Ped eee tivament, pot ser una gran dsraccis. Noi pc eta, aqua mens dor, he defer ho al meu esd benllany dela Fipada.» Ta idea despai personal, del jo en relacié amb els aves objects i les ales persones so estar molt alterada en la sindcome de Toute. CGonce persones amb la sindrome de Tourette que no poden toler el fer de eure en on retanrant a prop dates personesja que ex poden Seat empesos, sino poden evitarho, a rocarleso envesti-les convul- sivament. Aqustaintolerancia por ser espeialment gran si In persona sprovocadora» esth darrere del tour. Per tat, moles persones mb Toureteprefereinenseare en un raé, on es poden tobar a una Gita segura» dels ares no hi ba ning darrere se. Pode so fi problemes analegs, de vegades, quan condueixen; poden reir Ia ensacis que el leres coraes estan smassn a prope 0 wamenagant, © fine tot que de sobre os'acosten rpidaments, quan en realtae (pet a ualseol persona no tourética) es toben a’ una distncia normal ‘També por sori, paradoxalment, una tendéncia a sentir-se caret» pels altres vehicles agiraro dsvianse cap all, malgrat que ls cons cline aquest ett n gran velocita de exci, normalment serve ‘xen per evita conteatemp. (També en paciens que pateixen Pakin- son, poden observar-se ‘Masons | impulsos similas, originats pe les snormaltats la base neural de espa personal.) Una altra expres de la Tourente de Bennett —ben diferent dels tocs soba impulsus o compulsias— és una presi lena i airebé sensual amb els peu per marcar un cerle a tera alse votant. «A mi ‘emsembla gaze insta, em va di quan vag preguntac qué fi, ‘Com un gos quan mare el seu terior, Ho noto dine mew, Em se ba que és una cosa primi, prehumang, potser alguna cosa que tots nosaltes, sense saber-ho, portem dins. Perla Tourette “allibera”™ aquestes conductes primitives =? En Bennett de vegas di que la Toure és «una mali de des: inhibi. Diu que hi ha idee, no pas isle pe si matixes, que a _ualsevol i poden pasar pel ap perd que normalment sn inibides. Enel seu cas, aguestes ides perseverenenel fons dea tent, de mane sr obscasiva, de sobre exploten nee acu stein i sev imtencé. Pe tant, explica, quan fa ho temps potervodri sera fora prenene el sol. Aquest penrament i queda retingut en el fons dela ment mente visita els seus pacens a hospital i lavrs sorts de maner sobradaj involuntiria en frases sobtades i involutsies. «Poser la infermera em dia: “El senor Jones tf dolor abdominal” jo esti mi- "ant pr la nesta vig retin "Rajs de sol, aos de sol Pu r= petirho cin-cents vegaes en un mati. La gent de la planta ho dew Sentir—és impossible que o ho seni— pera supoen ae ha ignneen 9 fant el fae De vepades la sindrome de Tourer es manifesta per si mateixa amb pensamentsobsesivs {angoixes. «Si alguna cose ava deixat amoinat», em va explicaren Bennett quan estivem asegut «tana, "poser per as que he seni na histria un nen que ha et al, he ATaixecar-me, pica la part i die “Espero que no li pas al meu" alg poder serne testimoni un parell de dies despts. Va sortir una noticia per la elvisi sobre wn nen desaparegut oss qu lv angoi- ‘ari inguietar.Istantiniament es va comengara toca elles dal, bai, deta exquerra, dat aix, deta, esquera), centrantes een: ‘rants enrabiat. Fea un sorell com de mussol, i murmurava sotto voce: «Ai en David en David, est he. Despeé va sorts depart de Jasala per comprovarho. Senia una intensa angoia i ina gran preo-cupacié; un alarm immedi en seni palar am nen perdu; una ‘entific media amb el mate, amb cle seus fills ana neces tar immediaa i supersicioss de comprovarho. Després de prendre et, en Bennet ij vam sorta fe una caminads, ‘vam passar per un hore carregat de pomes i vam puja al acs arm ‘sts ala cutat, amb els malamuts manos saltant al voeant nose, ‘Mente caminiver, em va expiarcoss de la sev vida. No sabia sh alg mes de a seva fama tenia Tourer: ll era adopt La seva sin rome de Toure va comengar a manifetae-se quan tenia més o rmenys set anys. «Quan era petit a Toronto, dia lcs, dia eros 3 les densi tenia Ges, va dz. «AO va ser el coup de grice. Mantis les distncies Ea un solaris ia argues caminades tor sol. No tenia mics trvant-me consinuameat, com en Mar: la dleréncia entre nor ares es impeesionant» Fer ele de ser un solide er caminades totsol el va endarir,el va convert en un home de ecusos, liv donae tun sentit independéncia i autosufcincia. Tenia mole eaga amb les mans li encantava estructura de ls coses naturals la manera com es formaven les rogues, la manera com cei es plants, a manera ‘om es movien els animals la manera com els miscul sequiibeaven cs tensave, la manera com elses formava, De manera que va de ic que voli er cirri ‘Vanatomia va ar wna cots qu liv aebar de manera mole -nasa sale, em va explicar, pero va tobarextemadamen dif la facta de medicna, no non pels seu es compulsions pe tocar, que am elsanys van anar augmenant ere cada vegada més elaborat, ind 3 ‘causa destanjes obsessions i dictate que I impedin I letra “Hava de lege cada rata dverses vegadess, em va dix. «Hava de ressguir eadaparigraf pe tent ele quatre costs smdtricament ene mex amp visual.» A més de esseguir cada para, de wegades cada rata se sentiaasalat pela necesita d' 0 coe |i ment, mantenine una exstnca aliens, com sfosin implants. Es simplement els de les paraules, la eva =melodia» al com div Ben net que les inpantaa la eva ment el eu origen, significa atso- Caciane én inlleante (Agu exitee ona simile amb Ia teva “preseracib de noms com ace) «Em passa una cosa similar amb es compulsions de nombres» v8 die. «Ara ho he defer tot per tes oper cic, per fins fa uns quants mesos ho havia de fer tt per quate i per st. Llnvors un dia em espero, il quatre el et han desaparegut, per ara hi el tres cl cic ene seu llc. Es com si shaguts engegat un circuit senha fgués tancat un alte. Sembla que noting ee a veure amb mi tot ‘Sempre ald estan, nusval, sbresotn, cavicatuitzable el que rida Tatencié 0 Vorela d'un tourbc endci aprovocs labora ‘imitaci,” Aino es posaclarament de manifest en la naracié personal ‘ita per Meig i Feindel'sny r902!Semmes be eat consi ela mera pedis pe a imitasé Un gst cris oa stiletto de quel persons eel sexy mime dat per inet eed enchra ho Del tenn mand mb leprae ase, amb la promunia6 o Tentonaci, sempre be af ya nia qualeol psa. ‘Quan ena rere ays record gue vag vewe un hoe qu fet una ee aa ay ego ae ea om ‘ears meso epee auc ganyeta inline Bs i co snengavaa ten les 7.25 vam ori capa a cutt, No var tga ni cine ‘minus avibar a Phosptal perb aibada vase més complicada de habit, perquéen Benet inconsientment havi fe fms Liha ven fer una entrevista en una revitaunes quanessetmanes abans, fcabava de soir arse publics. Tucows sonar I fei Lr ‘Una mica desconcertt, pero satis alhora, en Beant es va prendre les bromes sense ofende’'s («Maino pode esborar ax. Ara seré tan home marcat.») Ala sala de merges es via ben clar que en Bennett se sentn malt comode amb tot ls Seus collegues, ills ami el. Una prova d ax, paradoxalment era que se senta lire d'exteriortzar els mptomes de Tourete amb ell—elstocava ols pica lleument amb ‘le dit en dues ocasions, menereextavaasegt en un sof amb ales tetget, crv gira sobendoment va dae neces Pasa delat collega amb els dis des peus, una prctica que jo ja hava observat fn ales tourétics En Bent & eatelds amb es seus toureismes ‘quan cone alg, els amagao ls simula ins que coneixbé la per- ona. Quan va comengaratreballaraPhosptal, segoas em va explica, ‘om es posava a salar pels passaisos quan etava segur que ing to el mise ars, quan sla sing no satura a marl Les converses la sla de metgeseren com ls de quasevo alte hospital merges parlant sobre casos pochabiuals El matex Bennet, strat nig cargoat a tera, donant cones llangant un pew en Tir, cexplcava un cas de neuroibromatosi: un jove que havia operat fia oc. Es seus collegues Fescoltavenatentament. La anormaltat de a ‘eva conduct ila normalitat dl seu discursceaven un coaatex- teaordiar. Hi havia quelcom dns en aquella escena, peed era evident que era dl ror normal pr als seus protagonists ino els ‘dva Fatenci, Pend pera qualevol lea persona hauria sigue sorpe: ‘Despés de prendce un cafe nes pastes, arn amar cap ala sala de pacintsextems, on hi havia mitja dowena de paciensesperant en [eat El primer era un guia de Banff, el pic ome de VOest amb tan camisa de quadres, texans tun bare de cowboy. El sew cxvall hava ctgata sobre ell aia sorte un immenspseudoguis al pacts. En Benet a parla amb home —el qual a explcar que la Infor ja min fyernt de abdomen. Va comprova els sonogrames amb el adil, ran confirmat la recessé dl quist—i despre va torn pe tea (uiltza el pacient. Li est desaparexent ror sl, Es va rein ln- fament, Nocaldrs que opeem Js pot tornae 2 manta. Jens veurem ‘agua un mes.» tel gla, contents, sen va anar amb pas dei. ‘Mes ar vag poder parla amb el radileg. «En Bennett a és només tan as amb els diagnostics, va dt «fs el crugia ms compassa que I pacienrseguent era una dona grassa amb gh melanoma a lz ratay el qual sei havia d'eteparineidine fins a crea profanditat. En Bennett es va rentar bé les mans i cl bragos jes va posa cl ints estrile, Hi hava alguns cosa en la idea desteiiat, poser Patmostera de probibicis, que semblavaerimalae Is sev vndrome de Tourers fea wns moviment obras i precipitats, o uns iniis de ‘moviments amb la seva ma dretaexteriitada cap ala part «bros, fense rentar, sense guant, del seu brag exguerre. La pacient sho va ‘iar impertorbable. Que en devia pensar, em vais pregunar jo, uel extany moviment sobtt i del sacsig convulsis que fia ‘ambé am la ma? Potser no haviaagafat del tor de sorpres, ja que clacu merge de capglera Ia devia haver revingu fins a cert punt Ti devia haver dit Shade fer una pea operaci, Li ecomano el ctor Bennet, un cirargia magic. He de dirs que de vegades fa uns moviments uns sorolsestanys —eé una cosa que es di si rome de Touretre—, perd no pate, no pasa res, Noafcta la seva feina com acrarga= ‘Un cop acabada In feina prelimina, en Bennett es va post a a vai suaument, amb mola cura va papas la maseafina, va newja la natia amb ioe antstptic i después va inject nessa local, amb la ma absolutamene ferma.Perd tan bon pnt el ‘ite acid ex va interrompre an moment —acessiava més nest fia la infrmer i subjectaa el vl pet tenae a omplir la xeringa— ‘atorna a fer un moviment precipita amb la ma fins a ire tocat Valera, La infermera nova ni parpllear li ho havia vst fer aban i sabia que no contaminaria els goans. Tot seu, amb a ma ben fer rma, en Bennet va fer una incisiéovalada de dos centimetres de pro funda a cada banda del melanoma, i en quarantasegons ja el tenia fora, jumameat amb un fragment de gees i de car. Ja et, ¥ cexelamar. Desprs, amb moles rapidess i una gran desties, va cosir la eva, fent cine nusos nea cada puntada de 6. La pacientes va Biear, observant com In cosa, ih va di «Es vost qu cus a essa eva? El ire «Sho caso ror, excep ce mio, Ped av dja 0 bia nings que srgeixi mons.» [Ea dona selva tomar a mar, «Sembla que estigu cosine un deed.» Loperaci va acabar en menys de tes minut, lavors en Bennett va ctdars «Tor arveglat! Mii, and & el que I em ret. Va alga el twos de car davane dela paint. Uin!», va fer lla estremineae, «No cl que mo enseny- Per erin fot pega semble summament profesional de ‘el princi fins al inal ia pare dele movimentssobats dana ma cap Pale, no va somblar gene touréic Prd no sabia qué pensar del ft aque en Benne i hagus enseaya el fragment ue li hava expt a Ia pcient.(»Minils) Pots mostrar an call bila aun pacer, per un teos de carn degrixsagnant i deformat? Sen de, ella noo valia mira, ped en Bennet volia mostar-lho, io em vaig pregunta si guest impuls no formava par dela sev escrspoloia a rev exac- tad courte, dela seva necesitat d'examinat-ho ide compeendre- Jno tot Aims hora dl mat vig ten el mateix pensament, quan eo Bennet stava una senyora gran que teaia un tub de drenatge en for sma de T insert n el condace biliae. Va fer tot el que va poder pet centeare cl tub pr explicarne Vanatoma, ila vllets va dirs «No ho ‘val pat saber. Simplement fai-ho!s. Aquelera.en Benner rourdtc amb sevaactnud compulsive oera professor Bennet fent una lig danatomia (El fa classes semanas —, tab la considera com una cosa que forma pat dll nates. Per aquest mois (entre ales), ha trobat que no pot olrar PPaloperido ales medicaments, perqséreduixen la eva Tourette per descomprat, perd tambo educixen a ll, de manera que ja noes pot sentir ll competament. «Els efectes secundaris de Mloperdolren tesiblese, va die. «Em notavs molt inguiet, no podia estarme ‘quiet, el cos sem retrcava arrossegava ele evs com un parkinson ‘Va ser un gran allejament deixarlo de prendre. Dara banda, el Prozac ha estat com una benediccs de Dé pera les obsessions, el acs de riba, tot que no modifies esis.» Deft, el Prozac ha ext tuna benedized de Deu pera mots tours, maleate pr alge ha estat del tor ineieagi alguns ares han expevimentat uns efetes paradoxals:unaimensiicacs de ls seves gitacons, les obsessions ila bia" ‘Tot queen Bennet tes des que tena set anys més o menys no a idenificar que el que tenia ea la sindrome de Tourette fins queen va tenc tenta-set, «Quan ens vam cast, ell deia que era un "costa nervids"», em va dir ls Helen. «Solem fer-ne broma, Per exemple li dei: “Jo deixo de famar itu deisel es. Pensivem que era una ‘cosa que podia dear de fe ell ho vol. Sil pregontaves: "Per Qué ho fas? ell et dea: "No ho sé". No semblava pas que en fos cons cient. Alshores,Fany 1977, quan en Mark era peti, en Cae un dia cscoltavaaguellpogcama de a rdio ult Ours and Quarks [Rars ‘rareses] Bs va emocionar iva eridar “Helen, vine a escolar! Aquest, tio parla del que jo inc”. Fstavaemocionat pl fet de saber gue bi havin ara gen que tab ho rena. Iva ser un allejament pe mi, ergué jo sempre havia penat que alguna cosa ao anava a hora, Es. tava moe be pov pont ne etguca alld quel pasa Ei no hi havin donatimportinca, mai no tei el tema, pero un cop ho vam ‘sabe, Iho explicavem a la gent ies ho preguntaven, Fa tan sls uns ‘quants anys que coneie ales persones amb aquesta alata, o que assisteis a reunions de Associa de la Sindrome de Toute (La sindrome de Toure, fins fa hen poe era mol poe coneguda entre a comuniat médica molt poe diagnosticad, i moles persones que la patienesdiagnostiaven elles mates, ole dagnosticaven els amis a fafa despre de ween de gine alguna con ale mijn de ‘omunicacis. De fet, conec un alre mete, un crugit de Louisiana, ‘que va ser diagnostiat per un dels seus paients que havia vist un tou retic en el programa de Phil Donahue. Eneara ara, nou de cada det iagndsis sn fets no pas pe merges, sind per ates pesones que han ‘onegu 1 malata a través dels jane de comunicacié. Gran part, aquest fai que bi sen mifans de comunicacé es de als esfor- {osde 'AST, qua princiis dls anys stant ena noms renta mer bres ara ja ent més de via mil) Es isabte al mati jo he de torna cap a Nova York. El dueé amb vi in Calgary fa bon tem, m va di de sobte en Bennet la ticanteror, «Ha volt alguna vegada amb un rourtic?> Ti vag explcar que hava anat amb canoa amb un rourentc” i que haviaanatamb cotxe camp a tavés amb un ale, prd volar. "sSepur que ganda mol, va dren Benet. «Ser una expertacia ova, Se ini crugia tour en tot el méa que sap pllocar un vide “Quanem aig despertaraValbads, vig comprovar amb sentiments coneradictors que, malgrat que feia molt de fred el temps era bo Vs ‘ar amb cote fin al pet Aeroport de Beano, un watge ple des pasmes i vragges que em van fer posar nevis davat la perspectva de volar, os molt més faci aire, ergot no bi a cap carretera a se {ir {no has detenir les mans contfnuament als comandaments de ontole, dt en Bennet. Un cop a Paeropor, spa, obre un hangar, i assenyala tor orgulls el ea avi un petit Cessna Cardinal de color eemell Blane dan sol motor. EL teu ala pista el revs, el tora a evisu, jel torn a revearabans de comengar a esclla el motor. A Faevodron pute pays jbl wn veer del aged, Observe se¥e3 tevisions amb impacizcia per eambe amb una sensacio de egurea. Sil sev Toure th fa comprovar tor treso cine vegas, estarem mole ns segs, Vag ter una Sensaci semblane de surest quan el ‘ig veure operat —ana sensacié que, la seva Tourette, en ro as, {eia mole mi mecculés, més exact, sense edu gens i mica la seva nui, la sera bert, ‘Un cop aeabada la revs, en Bennet slta com un rapaita cap dine de Pasi, avers el motor mente jo mien, lavors sea ta Mentre ascend, sol eu el nas per darrere les Rocalloss a Vest iomplelacabina amb una llum pallida i daurada. Avancem cap 2 uns ‘ims de tes mil mere, ten Bennet va fen els seus tics, dna pets ope alaga el rages es toca ls ulleres, el bigs el sstre de la ca bina. Sin tes de pocsimportanci,penso jo, peri vénen tes mésimportants? Is i agaa per fer una piretaenmig de Pir, pr slic near, per fer sls moral, pe fer un es? i sen Pimple de sortie 2 fora i tcarPhaice? Els tourettes normalment se sete ascinats pls objects que giren amb rapidesasel vei ell langane-eendavant, mb mig cosa fora dela fnestes,envestnecompulsivament hice que tenim al davant. Per els cs les compulsions es mantenen leu ‘quan aparta les mans del quadre de contol avis continua avangant "uanguillament. Sorosament, no hi ha cap carretera Segui. Sens cnlaiem, obaixem,o viem vine metres, ina imporcncia 1? Tenim torel el per poder jugar ‘Ten Bennet, rt que un plot mersvlls un aviador nat com tun nen amb una jguina ales mans. Una part de a sindrome de Tou rete, com a maim, no é res més qe and aliberament dn impuls |uganer que nosaltres normalment tenim inhibit o hem perdu Es abe ‘queen Bennet gaudebe de Is berate la unmensitat de espa una expesisdespreocupada infant que pogues veges li evista terra fea. Ara, ascendnt, sobrevolem els primers ims, Tavangada de les muntanyes Rocaloss a soea nose, el hose de conferes est ‘engi de color gros Passem a unk res-ents metres o mds dls vessants| de les munranyes. Em pregunto sien Bennet, s anés to sol voldria sobrevla les muntanyes passant tan sols a res meres, oa uns quants ‘centimeres: els routes de vepadesséa addcres a pasa legate al ‘mixim. A uot mil metrer d'alara en maver per un passed ene ims, amb les muntanyes que brilen amb el sl del mac la nowt ‘squera i les muntanyessilutejades contra el sla la nota drt. A ‘tes mil metres altura podem veure ota smplada dels muntanyes Rocalloses—en aguests part només fan uns nora guilometes dam ple la immensa i daurada peadesa Alberta que comeng a est De tant en tan el brag dre den Beanet ssa cap a davant met amb lama fa uns petits cops al parabrisa «Min, rogues sediment ‘stn iv gesticulant cap a la fiesta. «Es van alga dl fons del mar amb una incinaio dence seeanta i vitanta gras» Observa aque ‘essa inclnats de les rogues com si extracts d'un amic es troba ‘ompletament comode amb aquestes mintanyes, amb aquesta terra, Hiha neu als vessants obacs de es muntanyes, i ja ha desaparegut als vests més asso al nord-est, en dic a Banff, veiem gla eres a les mantanyes, I mentrestant en Bennett canvia de posi torna a canviar, i tora a ania, tenant psar els genolls exact ‘ment simetric a sota del quate de control de av6 “Aribem a Alberta —ja fa quaranta mints que volem—i el it Highwood serpent sora nose. Volant en direceié nord, comencem | fer un lenge desens cap a Calgary, amb els this vssans deci fants de les Rocaloses ellant amb la claror dels albers. Ara, mes fall apareixen immensos camps de bla i alfals—granges, ramos, praderies fri, pero pret arreu encara es ve la brllanror dau (ba dls abers, Ms nll del paisatge dls eas, les torres de Calgary ‘Palcensbraptament des dl tereny pla. De sobte,laridio comenga a crepitar —an immens avié de tas port russes acostants a pista atrratge principal, que es tancada per les feines de manteniment, ha dobre eApidament. Aparcix un "isc avi immens, agueata vepada dele Soret aise de Zambia. A Calgary hi ariben ions de totel mn per soamete’s a feines specials de mantenimen; es eves installacons,mvexplicaen Bennet, sén de les millors que bi ha a América del Nor Eamig aquest tae cons erable, en Bente anuacia la nostra posi i lesmostes dads (un ‘Cardinal de cnc meres, amb un tour il seu neurdleg) i li respo ren immeditament de manera tan scurada i amable com sie acts ‘Fan 747. En aquest mn, rots el avons ots els pilots sn igual 165 ‘an mn part. amb esperi prop, amb un lenguate, uns cdi, uns rites | uaesacituds prope. No bi ha dabue que en Bennet forma pare ePaquest mén i el contolador de tinst el reconex i el salud Slegrement mentee aera Sure de Tavi de manceasobeada i pid, amb un movimeat sor- prenent que sembla un ic —jo el segueixo a un pas «normale, més Tent icomengaa parla aml dos joves gegants a ist, en Kevin ‘en Chuck, dos germans, pilots de quarea generac a les Rocalloss EI ‘oneixen mol be «fs un dls nostreseyem diven Chuck, «Fs un home Fanti. Tourette, que cra atx? Hl & una bona peesona Tun pil extaordinriament bo, eam» En Bennett xerra amb le dos posi cle exposa el seu pla de vo de cami de tornada cap a Branford. Ha de tornar immediatament; ales fae t€ programada wna confetncia pee aun grup dinfermere, i eltema, per una vepada, no él cirurgia sing la sindrome de Toure Ens fem una abragads i ens acomiader, i mente em dirigeixo cap al meu av6 per tomar a Nova York, em gto er mirar com sn va. En Bennett caminaeap al seu avi, roda una mica pe a pista principal | ‘ena, pid, deixan un sl al seu dare, Me' quedo mir ‘stona, ins que desapareix.