Activitat 3.

- “Els dibuixos dels xiquets com a indicadors evolutius”

L'aprenentatge del dibuix es troba lligat al desenvolupament de la funció simbòlica. També es vincula al desenrotllament motor en coordinació amb la
vista i al desenrotllament de l'estructuració espai-temporal, ja que requereix moviments de braç, mà i dit, i implica la realització d'una forma, el seguiment d'una
trajectòria, una direcció i una seqüència. Les habilitats manuals requerides per al dibuix depenen principalment del desenrotllament de la motricitat fina. Cap als
cinc anys el xiquet ha aconseguit els èxits més importants de la seua motricitat grossa, és a dir, la que es relaciona amb moviments que es realitzen amb zones
àmplies del seu cos, com caminar, botar, córrer, nadar, etc., però encara li queda prou per fer respecte a la seua motricitat fina, que inclou moviments molt més
precisos com atrapar, agarrar, tirar, escriure, dibuixar o usar ferramentes, realitzats amb parts molt localitzades del seu cos, com les mans.
El segon any de vida és el moment per a progressar en la aprehensió dels útils del dibuix i l'escriptura, iniciant-se la realització dels primers gargots. Entre
els 2 anys i els 2 i mig intervé el control aparença-motor, que va possibilitant el sorgiment de la forma. Dels 4 als 6 anys, els xiquets es decanten per una de les
seues mans, de manera que quan entren en l'escola la majoria dels xiquets són ja predominantment esquerrans o destres. És convenient la dominància d'una mà,
per a aconseguir un nivell més elevat de força, precisió i rapidesa en la mà preferida. No hi ha cap prova que destres siguen superiors a esquerrans, ni viceversa.
No obstant, els destres tenen l'avantatge que el món està organitzat per a ells. A pesar d'això quan un subjecte té preferència per la seua mà esquerra no ha de
canalitzar-se-li que utilitze la dreta, llevat que la seua preferència siga molt dèbil.
Tenint açò en compte, i seguint l'anàlisi de distints autors experts en este tema, podem concretar una sèrie d'etapes amb les seues característiques més o
menys explícites de cada una. Eixes etapes serien les següents (Còrdova, 1994):
1.- Etapa del Gargoteig (de 1'5 a 2 anys):
Esta etapa coincidix amb la primera de l'escriptura i es caracteritza pel gargoteig desordenat, que consisteix en una extensió del joc motriu.
Característiques:
a) Traços irregulars i desordenats que es realitzen pel plaer que proporciona l'activitat motriu desenvolupada.
b) No hi ha intenció formal o figurativa. El xiquet no té consciència que les línies que traça poden servir per a representar un objecte. Per tant, els
gargots no són encara intents de reproduir el seu entorn.
c) El gargot és el resultat d'una simple conducta motriu activada per la imitació d'altres persones i mantinguda com un joc.
2.- Etapa del Gargoteig controlat o simbolisme arbitrari (2-3 anys):
Es denomina de simbolisme arbitrari perquè en esta etapa un mateix traç pot representar diferents coses. El dibuix no es reconeix pel que quan el xiquet li
dóna un nom es tracta de denominacions arbitràries. D'altra banda, a diferència de l'anterior s'observa un gargoteig més controlat caracteritzat pel següent:
a) S'adquireix un major control del gest el que permet al xiquet frenar, accelerar o interrompre el moviment dels seus traços. D'esta manera, els traços
deixen de ser impulsius i ràpids i passen a ser lents i controlats.
b) Es desenvolupa la coordinació óculo-manual, de manera que l'ull no segueix la mà sinó al contrari, la condueix possibilitant que sorgisquen
distintes formes.
 a) El xiquet descobreix la relació entre el moviment i el traç i la seua capacitat per a representar la realitat a través del traç.

3.- Etapa de Realisme Subjectiu o preesquemàtica (3-5 anys):

El sorgiment de la capacitat simbòlica fa possible el trànsit del gargoteig a la representació de manera que esta etapa es caracteritza per l'inici en la
recerca de la forma figurativa.
Característiques:
a) Es tracta de dibuixos més recognoscibles pel major control del traç.
b) Els dibuixos reflecteixen els sentiments i pensaments del xiquet i la seua percepció subjectiva de la realitat. El xiquet expressa les seues pròpies
vivències personals pel que poden revelar la relació afectiva del xiquet amb el mig.
c) Es tracta de dibuixos additius que es caracteritzen per la juxtaposició.
d) Presenten, a més, animisme, és a dir, s'atorguen qualitats humanes a objectes com per exemple dibuixar cases amb ulls o sols amb ulls i boca.
e) El dibuix presenta dimensions arbitràries ja que se presta poca atenció a les proporcions, la forma, orde i grandària.
f) Finalment, comença la representació de la figura humana amb el que es denomina el “home cabut” (cap representat per un cercle amb ulls i boca i
ratlles que són les extremitats). Posteriorment es van afegint detalls com a mans, tronc, orelles, pèl, etc.

4.- Etapa de Realisme Conceptual o intelectual(5-7 anys):

En esta etapa s'intensifica la intenció figurativa de l'etapa anterior. El xiquet dibuixa el que sap de les coses més que el que veu en elles.
Característiques:
a) Colors realistes.
b) Va desapareixent la juxtaposició, ja que el dibuix es mostra cada vegada més estructurat en conjunt i en cada u dels seus elements.
c) Comença la representació espacial a través de les línies horitzontals per a representar la separació entre la terra i el cel en els seus paisatges.
d) S'utilitzen diverses estratègies per a representar el moviment (desequilibri; simbolització; senyalització; exageració del grandària (ex. Cama més
llarga per a representar un puntelló al baló); augment del nombre d'elements (ex. Més de dos cames per a representar moviment; utilització del
perfil).
e) Comencen a aparèixer els esquemes a partir de cercles, triangles, rectangles o figures irregulars que es repeteixen.
f) Augmenta el nombre de detalls.
g) Transparències on es representa la part interior i exterior de forma simultània.
h) Abatiment: es representen els objectes abatuts sobre el sòl, com si s'estigueren observant des d'un avió.
i) Pot persistir cert animisme.
j) Horitzontalitat/verticalitat imprecises: es perceben especialment en la col·locació de ximeneres sobre teulades inclinades i en la col·locació d'arbres
o cases sobre la vessant d'una muntanya.
k) La figura humana apareix encara sense articulacions.
2
 5.- Etapa esquemàtica (7-9 anys):
Característiques:
a) La integració d'elements en la representació d'escenes i paisatges i per tant la representació és més flexible.
b) El principal descobriment d'esta etapa és el de les relacions espacials. D'esta manera, els elements es col·loquen en una o més línies base.
c) Van desapareixent les transparències.
d) Apareixen els esquemes que es repetixen constantment. Es representen les figures a partir de línies geomètriques, cercles, triangles, rectangles o
figures irregulars.
e) La figura humana es representa de forma proporcionada.
f) Augmenten els detalls.

6.- Etapa de realisme visual (9-12 anys):

Característiques:
a) Desapareix la línia base com únic referent i es cuiden les dimensions.
b) Representació de profunditat al dibuixar diferents grandàries en les figures o dibuixant una línia base en la mitat del full.
c) No es veuen esquemes sinó integració d'elements. Redonejament de formes que doten de realisme al dibuix.
d) En la figura humana es reflecteixen els estats anímics dels personatges.

7.- Etapa pseudonaturalista (12 anys-…):

A partir dels 11 o 12 anys es comencen a utilitzar tècniques de dibuixant: perspectiva per mitjà de pla, grandària major dels elements més pròxims,
gradació de color, intents de representar el moviment amb línies o ombres i ja no es recorre a esquemes.
Característiques:
a) S'intenta representar major realisme.
b) S'intenten expressar els sentiments i és més subjectiva la representació del dibuix.
b) Es representa profunditat i es mantenen les proporcions.
c) Gradacions de color per a representar perspectiva i s'intenta representar moviment.
d) Es dibuixa l'expressió facial.