Anatomia - Anònim

Bloc I: Generalitats i membre
superior
Generalitats
1. POSICIÓ ANATÒMICA
Individu de peu, braços al costat del cos, palmells mirant endavant, peus
lleugerament separats.
2. PLANS ANATÒMICS
 SAGITAL → tall que ens deixa una part dreta i una
part esquerra.
o MEDIO-SAGITAL o SAGITAL-Y-MEDIO →
passa per l’eix mig del cos.
o PARASAGITAL → no passa per l’eix del mig.
 TRANSVERSAL o HORITZONTAL → tall que deixa
una part superior i una part inferior.
 FRONTAL o CORONAL → deixa una part anterior i
una part posterior.
3. EIXOS
 LONGITUDINAL o VERTICAL (y)
 TRANSVERSAL o HORITZONTAL (x)
 ANTEROPOSTERIOR o SAGITAL (z)
4. POSICIONS I DIRECCIONS
NOMINA ANATÒMIC ≠ NOMINA CLÀSSICA
└ conjunt de noms en llatí d’anatomia utilitzats a nivell internacional
Anterior (ventral)
Anteroposterior (d’anterior a posterior)
Posterior (dorsal)
Cranial (superior)
Craniocaudal (de superior a inferior)
Caudal (inferior)
1
Proximal (proper a...) Proximodistal o proximal-distal
Les extremitats surten en aquesta direcció;
Distal (llunyà a...) en malformacions trobarem dits, mà,...
Ex: extremitats: proper/lluny de l’eix del cos
Lateromedial,
Lateral (a prop
respecte l’eix que establim) lateral-lateral,
Medial (lluny
medial-medial
5. ONTOGÈNIA DE L’APARELL LOCOMOTOR

AXIAL → crani, columna vertebral, costelles i estern.
Esquelet
APENDICULAR → ossos dels membres superior i inferior
Un embrió triblast (17-18 dies) té tres capes: mesoderma,

endoderma i ectoderma.
SOMITA → condensació que apareix en l’embrió. Està al

voltant del tub neural. De cada parell de somites, apareix una
vèrtebra.
Condensació del mesoderma:

Tub neural
A partir del tub neural es En blau: l'esquelet
formarà el sistema axial; la resta és
esquelet
Notocordi nerviós. apendicular
Ectoderma
A partir del notocordi es formarà la

columna vertebral. És un teixit necessari
perquè es formi.
MESÈNQUIMA → teixit més jove, no

ha obtingut diferenciació.
5.1. DESENVOLUPAMENT DE L’ESQUELET AXIAL. SOMITA
A partir del somita sortirà l’esquelet axial. Dins del somita apareix un grup
de cèl·lules diferents que emigraran (es diferencien). L’ordre d’aparició de les
cèl·lules diferenciades és el següent:
1. ESCLERÒTOM → grup de cèl·lules que emigra

cap el notocordi.
En derivarà l’esquelet axial.
2. MIÒTOM → grup del qual deriven els músculs.
Deriva al notocordi després de l’escleròtom.
2
En derivarà la musculatura estriada del tronc.
3. DERMÀTOM → últim grup. Emigra cap a la
perifèria.
En derivarà la derma i el teixit subcutani de la
pell.
5.2. DESENVOLUPAMENT DELS MEMBRES (EXTREMITATS)
No provenen del somita, deriven d’una altra banda.
Els membres superiors apareixen 2 dies abans que els membres inferiors.
26 ± 1dia 28 ± 1 dia
Membres superiors 2 dies Membres inferiors
Dits: primer apareix monyó. La mà és com una "manopla". La mort cel·lular

de les cèl·lules d’entremig dóna lloc als dits.
Primer les extremitats apareixen en la mateixa direcció. Després es

produeix una pseudorotació: els braços dobleguen cap amunt i les cames
dobleguen cap enrere.
ESBÓS o PRIMORDI → aveginació (cap enfora) ventrolateral. No té forma.

Es produeix cap el final de la 4a setmana de gestació. No té res diferenciat. Té
la CRESTA ECTODÈRMICA APICAL → grup de cèl·lules (es veuen negres), el
puntet del monyó. Si el traiem, no es forma el membre i queda un monyó. Si el
canviem de direcció, el membre pot créixer de diferents maneres.
L’esbós va creixent, i a mesura que creix van apareixent els membres. Es
va desenvolupant i en el seu interior es comencen a formar els primers ossos.
Comença ossificant-se la mesènquima.
INTRACARTILAGINOSA, ENDOCONDRAL o
INDIRECTA → Motlle de mesènquima > Motlle de
cartílag hialí > Os
OSSIFICACIÓ Ex: ossos extremitats i base del crani.
Nans → falla aquesta ossificació
INTRAMEMBRANOSA, MEMBRANOSA o DIRECTA →

Motlle de mesènquima > Os
Ex: volta del crani i ossos de la cara
3
HIALÍ → sempre s’ossifica. Únic tipus que ho fa.
Teixit mort que es troba a les articulacions.
CARTÍLAGS FIBRÓS = FIBROCARTÍLAG → color i localització diferents.

Fa de protecció i ajuda a que les articulacions funcionin
millor.
ELÀSTIC → no s’ossifica mai. Es localitza a l’orella i la

laringe.
6. CLASSIFICACIÓ DELS OSSOS

Hi ha moltes classificacions; utilitzarem la classificació estàndard i
internacional.
Dins hi ha la medul·la
Tipus per ESTRUCTURA òssia groga (greix)
 COMPACTE → estructura densa
 ESPONJÓS → forma una malla, hi ha espais i

Os compacte
cavitats. Sempre el trobem envoltat d’os Dins hi ha la
compacte, si no es trencaria. medul·la òssia
vermella (formarà
les cèl·lules de la
 SESAMOIDE → es desenvolupa en el gruix dels sang)
tendons o dels lligaments (en alguns casos). No
es troba en tots ells. Es troba dins, a l’interior del Os esponjós
tendó o lligament.
Epífisi proximal
Tipus per FORMA
 LLARGS → en el qual predomina una dimensió per sobre Diàfisi
de les altres dues. Presenten tres porcions i una zona de
trànsit:
o DIÀFISI (os compacte) Si no fos buit per dins, seria més
fràgil. D’aquesta manera és més elàstic. Epífisi distal
o EPÍFISI PROXIMAL (os esponjós)

o EPÍFISI DISTAL (os esponjós)
o Zona de trànsit entre l’epífisi i la diàfisi → METÀFISI (aspecte
de transició)
Ex: fèmur, húmer, falanges.
 PLANS → dues dimensions predominen sobre la

tercera.
Coxal
4
Estan en zones de recobriment, protegeixen. Tenen
dues cares (còncava i convexa) i diferents arestes.
Ex: escàpula (omòplat), estern, coxal, ossos del crani (ex:
parietal). També ho són les costelles i la clavícula, ja que
cobreixen estructures que han de ser protegides. Ni les
costelles ni la clavícula tenen epífisi ni diàfisi, i són esponjoses. Parietal
Malgrat que la forma no sigui plana, se les classifica aquí per la
funció i l’estructura d’os esponjós.
 CURTS → les tres dimensions són semblants o

similars.
Forma més o menys cúbica.
Ex: ossos del carp (mà) i del tars (peu) Ossos del carp
Formats per os esponjós.
 IRREGULARS → formes complexes; no tenen una

forma que els caracteritzi.
Ex: esfenoides (al crani) i vèrtebres. Esfenoides
 PNEUMÀTICS → presenten cavitats aèries en el seu interior.

Ex: ossos del crani (ex: esfenoide o maxil·lar)
7. CLASSIFICACIÓ DE LES ARTICULACIONS

ARTICULACIÓ → lloc on es troben dos ossos. El crani també té articulacions.
Tipus articulars (grans grups que engloben les articulacions):
 ART. FIBROSES (SINFIBROSI) → en funció de com es relacionen

els ossos. El ciment és fibra.
 ART. CARTILAGINOSES → ossos units per un ciment que és
cartílag.
 ART. SINOVIALS (DIARTROSI)
7.1. ARTICULACIONS FIBROSES
 SINDESMOSI → N’hi ha dos en tot el cos.

Ex: Sindesmosi radiocubital i sindesmosi tíbia + peroné
 ESQUINDILESI → Única en tot el cos. Prima la forma indentada.
Ex: entre vòmer i esfenoide (crani)
5
Sindesmosi Esquindilesi
radiocubital
 SUTURA → en els ossos del crani. En funció de la forma de la

porció de l’os que s’uneix a l’altre:
o DENTADA
Ex: entre parietals
o ESCAMOSA
Ex: entre temporal i
parietal
o PLANA Sutura dentada Sutura escamosa Sutura plana

Ex: sutura internasal
7.2. ARTICULACIONS CARTILAGINOSES
 SINDONDROSI → unió mitjançant cartílag hialí. A la llarga poden

ossificar.
Ex: arts. esternocostals (donen capacitat respiratòria;; quan s’ossifica en perdem
perquè la caixa toràcica perd elasticitat)
 SÍMFISI → unió mitjançant cartílag fibrós.

Ex: símfisi del pubis
Visió anterior de la símfisi del pubis
Visió anterior de les articulacions esternocostals
6
7.3. ARTICULACIONS SINOVIALS1
Constitució general:
Cartílag articular Membrana externa

(hialí) o fibrosa
CÀPSULA
ARTICULAR
Membrana interna
Sinòvia o sinovial
SUPERFÍCIE ARTICULAR → porció òssia que es posa en contacte amb

una altra porció òssia.
CARTÍLAG ARTICULAR → és un cartílag hialí que recobreix la porció

òssia. Ajuda a un millot lliscament, evita contacte entre les porcions òssies i
que es puguin soldar. Es pot ossificar, però si passa serà en edats avançades.
(Artrosi: els ossos s’han soldat per desgast del cartílag)
CÀPSULA ARTICULAR → envolta l’articulació. Uneix el sistema. Té dues

capes:
 MEMBRANA FIBROSA (EXTERNA) → depenent de la mobilitat de

l’articulació serà més gruixuda, rígida, etc.
 MEMBRANA SINOVIAL (INTERNA) → és molt prima. Fabrica un
líquid anomenat SINÒVIA. És com un oli que es col·loca per dintre i
fa que el lliscament entre els cartílags sigui més suau, els lubrica.
Dispositius especials (no estan a totes les arts. sinovials i no es troben mai
en les altres arts.)
 LLIGAMENTS → reforcen la càpsula. Uneixen i engrosseixen la

càpsula.
o LLIG. CAPSULARS → els més típics i nombrosos.
o LLIG. EXTRACAPSULARS → no estan en contacte directe
amb la càpsula. Repercuteixen en l’articulació.
o LLIG. INTRACAPSULARS → dins de la càpsula sinovial.
 DISCS ARTICULARS → no tenen una forma determinada
 MENISCS ARTICULARS → en el genoll. Estructura de mitja
lluna. Forma típica (el hi dóna el nom).
1 Menisc articular
EXAMEN: Art. Sinovial → No són les arts. més mòbils, perquè també n’hi ha que pràcticament no es mouen.
7
 RODETS ARTICULARS → en tenim dos: art. maluc i
art. espatlla. Forma típica (els hi dóna el nom).
Discs, meniscs i rodets:
- Augmenten la congruència de les superfícies que

Rodet articular
s’articulen → fan que encaixin millor.
- Estructures de cartílag fibrós.
Classificació de les art. sinovials (diartrosi)
Grups en funció de la capacitat de moviment
1. SENSE EIXOS DE MOVIMENT

 Articulació plana (artròdia)
o Només pot fer lliscament per la forma
que té.
Art. plana
Ex: arts. dels ossos del carp (mà)
2. AMB UN EIX DE MOVIMENT

 Gínglim (tròclea)
o Moviments de flexió i extensió
o Sobre un eix horitzontal = tranversal
Ex: arts. interfalàngiques, art. del colze (humerocubital)
 Articulació trocoïdal o trocoide (trochus)
o Moviments de rotació (cilindre que es mou dins d’un
cilindre)
Ex: art. atlantoaxial mitjana, art. radiocubital proximal
Gínglim
Art. trocoïdal
3. AMB DOS EIXOS DE MOVIMENT

dibuix(d)1
 Articulació el·lipsoïdal (condília)
o Una el·lipse es mou dins d’una el·lipse
o Moviments de:
 Flexió i extensió
 Lateralitat
Ex: art. radiocarpiana (canell)
 Articulació sellar (diencaix recíproc o en sella de muntar)
o Només en tenim una d2
o Moviments de:
 Abducció i adducció
8
 Oposició
Ex: art. carpometacarpiana del polze
Art. el·lipsoïdal Art. sellar
4. AMB TRES EIXOS DE MOVIMENT

 Articulació esferoïdal (enartrosi)
o Tenim limitants, no podem fer tots els
moviments teòrics
o Moviments:
 Abducció i adducció → eix
anteroposterior Art. esferoïdal
 Anteversió i retroversió → eix
transversal
 Rotació interna i externa → eix vertical
Ex: art. del maluc, art. de l’espatlla
8. CLASSIFICACIÓ DELS MÚSCULS

Múscul tipus:
- Format per un ventre (contràctil) i dos tendons d’inserció (no contràctils).

Múscul poliarticular → salta més d’una articulació
Múscul monoarticular → passa només per una articulació.
S’uneix a un os, a un altre, i en contraure’s mou l’articulació i es
produeix el moviment
tendó -de Inserció d’origen → designa la inserció més proximal. Es parla
d’ORIGEN.
- Inserció terminal → designa la inserció més distal. Es parla
tendó de
d’INSERCIÓ.
Tendons
Ventre
9
Un múscul no treballa mai sol, són grups musculars els que estan en acció.
Els músculs flexors han d’estar en equilibri amb els extensors.
MÚSCULS SINÈRGICS → músculs que fan la mateixa acció. Ex: flexió.
MÚSCULS ANTAGONISTES → músculs que fan la funció contrària. Ex: m.

de flexió i m. d’extensió.
En un moviment actiu ha d’haver-hi contracció muscular.
Tipus segons la FORMA
 LLARGS
o Fusiforme (forma de fus)
Ex: m. flexor radial del carp
 PLANS O AMPLES
Ex: trapezi
o Tendó dels músculs plans: Aponeurosi o aponeurosi
d’inserció → Tendó aplanat que segueix la forma del
múscul.
Ex: ms. de l’abdomen
 CURTS
Ex: m. oponent del polze
Múscul curt
Múscul llarg fusiforme Múscul pla o ample
Hi ha fibres musculars que s’enganxen a l’os sense tendó. Ex: múscul gran de
l’esquena que passa per sobre l’escàpula i s’hi enganxen fibres).
Tipus segons el TENDÓ D’INSERCIÓ
 Músculs BIPENNIFORMES o PENNIFORMES

Ex: m. tibial anterior
 Músculs UNIPENNIFORMES o SEMIPENNIFORMES
Ex: m. semimembranós
 Músculs MULTIPENNIFORMES
Ex: m. deltoide
10
Múscul bipenniforme o Múscul unipenniforme o Múscul multipenniforme
penniforme semipenniforme
Tipus segons NOMBRE DE VENTRES
 Músculs DIGÀSTRICS → dos ventres separats per un TENDÓ

INTERMEDI. Aquest tendó intermedi no s’enganxa a cap os.
Ex: m. digàstric, m. omohioïdal
 Músculs POLIGÀSTRICS → tenen diferents ventres. Hi ha les
INTERSECCIONS TENDONOSES (habitualment tres).
Ex: m. recte de l’abdomen
Múscul digàstric Múscul poligàstric
Tipus segons NOMBRE D’INSERCIONS D’ORIGEN O TERMINALS
 Músculs BÍCEPS (dos tendons d’origen)

Ex: m. bíceps braquial (braç)
 Músculs TRÍCEPS (tres tendons d’origen)
Ex: m. tríceps braquial (braç)
 Músculs QUÀDRICEPS (quatre tendons d’origen)
Ex: m. quàdriceps femoral
 Músculs POLICAUDATS (diversos tendons d’inserció → terminal)
Ex: m. flexor superficial dels dits
cua
Múscul bíceps Múscul tríceps Múscul quàdriceps Múscul policaudat
11
9. DISPOSITIUS AUXILIARS DELS MÚSCULS
Es protegeixen per no lesionar-se o millorar l’eficàcia.
 FÀSCIES → teixit conjuntiu que embolica el múscul (com coixí amb
coixinera) i el protegeix. En alguns casos és més robusta. Ex: al
múscul de l’escàpula).
 BOSSES SINOVIALS (BOSSES SEROSES) → es col·loquen com
un coixí sobre el qual el múscul es desplaça. (És com un globus mig
inflat;; el múscul es contrau i no toca directament a l’os.) La bossa està sota
del múscul, en llocs on el múscul es podria lesionar i toqués
directament a l’os. Dins hi ha líquid.
 BEINES TENDINOSES (BEINES SINOVIALS) → associades a
tendons. El tendó llisca, per la contracció del múscul, dins la beina.
Si el tendó s’ha de moure per sobre de l’os, passa per aquí dins. La
beina també té líquid a dins. Embolcalla el tendó.
 TRÒCLEES MUSCULARS (POLITGES DE REFLEXIÓ) → llocs on
el tendó d’un múscul canvia de direcció. Milloren l’eficàcia del
múscul, ja que actuen com una politja i hem de fer menys esforç.
Secció d'una beina

Bossa sinovial sinovial
Beines sinovials Tròclea muscular
10. APARELL CIRCULATORI

 ARTÈRIES → vas que porta sang oxigenada
(vermell)
 VENES → vas que posta sang pobra en oxigen
(blau)
 VASOS LIMFÀTICS → molt prims i fràgils. Sistema
paral·lel al sistema venós. Es trenca molt fàcilment.
En la realitat:
- Vasos que surten del cor → ARTÈRIES Esquema general de

- Vasos que entren al cor → VENES l'aparell circulatori
Ex: artèria pulmonar no porta sang oxigenada
una arteria començara proximal i acabara distal
una vena començara distal i acabarà proximal 12

ARTÈRIA VENA
Vas que surt del cor Vas que entra al cor
Comença medial i acaba distal Comença distal i acaba medial
Paret gruixuda i elàstica, perquè tenen Paret prima i no elàstica. Si la
múscul deformem, queda deformada. Les
venes s’aplanen
Força constants Molt variables
son pulsàtils
Paral·lel: el sistema venós superficial (sense artèries) va a parar al sistema
venós profund; el sistema arterial profund va a parar al sistema arterial
superficial.
Artèria gran: sempre va acompanyada d’una vena.

(en la majoria dels casos)
Artèria petita i mitjana: acompanyada de dues o més venes (Sistema

profund). (COMPLEXE VENÓS → xarxa de venes que embolica
l’artèria). PLEXE
11. SISTEMA NERVIÓS

 SISTEMA NERVIÓS CENTRAL → encèfal + medul·la espinal
 SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC → en relació amb l’aparell
locomotor
o NERVIS CRANIALS O ENCEFÀLICS → nervis que sorgeixen
directament de l’encèfal. Per regions de la cara i coll, en
conjunt.
o NERVIS ESPINALS → surten directament de la medul·la
espinal. Formats per la unió de les arrels de la medul·la
espinal:
 Anterior o motora (del cervell cap enfora)
 Posterior o sensitiva (des de fora cap el cervell)
Surten de la medul·la i d’ells sorgeixen els NERVIS
PERIFÈRICS. En el nervi espinal la informació es combina:
sensitiva i motora → a tots els nervis hi haurà informació
sensitiva i motòrica.2
o NERVIS PERIFÈRICS
 Nervis MOTORS → cadenes només de tipus motòric.
 Nervis SENSITIUS → cadenes només de tipus sensitiu.
 Nervis MIXTES → la majoria. Tenen cadenes dels dos
tipus.3
2
Nervi: combinació de cadenes de neurones que van en un sentit o ens els dos: ↑ o ↑↓
3
Reflexos medul·lars: resposta molt ràpida, abans de que arribi la informació al cervell.
13
 SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM O VEGETATIU → controlen
accions no voluntàries. Ex: digestió, respiració,...
ARREL
POSTERIOR
arrel sensitiva
NERVIS
PERIFÈRICS
arrel motora
ARREL ANTERIOR
NERVI ESPINAL
(on s’ajunten les
arrels anterior i
posterior)
tall transversal de la medula espinal
nervi motor: les neurones tenen direccio de l'encefal cap al

muscul(groc)
nervi sensitiu: les neurones tenen direccio des de la periferia cap a
l'encefal (taronges)
14
Membre superior
1. ARTICULACIONS DE LA CINTURA ESCAPULAR
CINTURA ESCPULAR → formada per:
 ESCÀPULA (hi penja l’húmer;; penja de la clavícula)

 CLAVÍCULA (únic os relacionant-se directament amb la caixa
toràcica)
Tots els moviments de la cintura escapular estan relacionats amb els ossos
que la formen → Actua de manera conjunta.
Articulació acromioclavicular
Visió anterior de la cintura escapular

Articulació esternoclavicular
1.1. ARTICULACIÓ ESTERNOCLAVICULAR D3
Superfícies articulars:
- Escotadura clavicular
- Escotadura costal de la 1a costella
Disc articular
Cartílag - Cara articular esternal
costal de la 1ª
costella
- Cartílag costal de la 1a costella
DISC ARTICULAR → entre la superfície de la clavícula i de l’estern. No té
forma específica. Augmenta la congruència entre les superfícies que s’articulen
del sistema.
15
Lligaments que reforcen la càpsula de l’articulació sinovial:
- LLIG. ESTERNOCLAVICULAR ANTERIOR (per sobre de la càpsula)

- LLIG. ESTERNOCLAVICULAR POSTERIOR (igual que l’anterior però
per la part de darrere. Uneix clavícula i estern, reforçant la càpsula)
- LLIG. INTERCLAVICULAR (reforça l’articulació per la banda dreta i la
banda esquerra)
- LLIG. COSTOCLAVICULAR (entre costella i clavícula)
Llig. interclavicular
Llig.
Llig. costoclavicular
esternoclavicular
anterior
Mecànica articular:
 ARTICULACIÓ SELLAR PER LA SEVA FORMA (per la forma de les

superfícies articulars). Realment actua com una articulació esferoïdal
amb tres eixos:
o Eix anteroposterior
 Elevació i descens (Petits moviments a la part medial de la
clavícula es tradueixen en moviments grans a la part lateral)
o Eix vertical
 Projecció anterior i posterior (endavant i endarrere)
o Rotació al voltant de l’eix de la clavícula4
4
Eix que hi ha dins de la pròpia clavícula
16
1.2. ARTICULACIÓ ACROMIOCLAVICULAR D4
Disc articular
- Cara articular de l’acromi

- Cara articular acromial de la clavícula
Hi ha DISC ARTICULAR.
Lligaments:
- LLIG. ACROMIOCLAVICULAR
- LLIGS. CORACOCLAVICULARS → és un lligament extrínsec (no toca
l’articulació però la reforça).
o LLIG. CONOIDE (medial)
o LLIG. TRAPEZOIDE (lateral)
Llig. trapezoide
Llig. acromioclavicular
Llig. conoide
 ART. PLANA (les superfícies articulars són planes)

o Moviments de lliscament. En aquest cas té nom particular:
Moviment de pèndul o de basculació. Podem passar la
horitzontal. Aixequem clavícula i basculem escàpula (depèn
de cap on miri la cavitat glenoïdal) → aixequem braços.
1.3. LLIGAMENTS PROPIS DE L’ESCÀPULA
- LLIG. CORACOACROMIAL
- LLIG. TRANSVERS SUPERIOR DE L’ESCÀPULA (CORACOIDE) →
talla l’escàpula deixant un espai per on passarà el nervi
supraescapular. Espai: CORREDORA OSTEOFIBROSA → espai
17
delimitat per os i porció lligamentosa o fibrosa per on hi passarà una
estructura important.
- LLIG. TRANSVERS INFERIOR DE L’ESCÀPULA
(ESPINOGLENOÏDAL) (entre l’espina i el glenoide)
d5
Lligament transvers superior de

Lligament transvers inferior de
Lligament coracoacromial l'escàpula
l'escàpula
Nervi passa per sota d’aquest
Nervi I artèria passen per sota
lligament; artèria, per sobre
2. ARTICULACIONS DE L’ESPATLLA O GLENOHUMERAL

- Cap de l’húmer (superf. òssia)

- Cavitat glenoide (superf. òssia)
- Rodet glenoïdal (al voltant del
glenoide; és fibrocartílag)
Visió lateral del
Càpsula i lligaments: rodet glenoïdal
La càpsula és laxa per permetre

els moviments. A la part inferior té un
plec: RECÉS AXIL·LAR → porció
laxa que amb el braç en adducció
queda penjant; si estirem el braç,
s’estira aquest recés → ens permet
el moviment d’aixecar el braç per
Càpsula articular sobre de l’horitzontal. Recés axil·lar
Càpsula reforçada anteriorment:
- LLIG. GLENOHUMERAL SUPERIOR Entre ells dos hi ha el

- LLIG. GLENOHUMERAL MITJÀ FORAMEN OVAL
- LLIG. GLENOHUMERAL INFERIOR
Foramen oval
18
Càpsula reforçada superiorment:
- LLIG. CORACOHUMERAL (va del coracoide al tubercle major i menor

de l’húmer)
LLIG. HUMERAL TRANSVERS (no és un reforç de la càpsula) → salta del
tubercle major al menor. Tanca el solc que formen les crestes. Es forma una
corredora per on passa el tendó del cap llarg del múscul bíceps braquial.
Llig. coracohumeral
d6
Llig. glenohumeral
superior
aqui es situa
Llig. glenohumeral el foramen oval
mitjà
Llig. glenohumeral
inferior
Músculs periarticulars: MANIGUET DELS ROTADORS
Només amb els lligaments anteriors i els superiors es luxaria molt fàcilment.
Ho eviten els músculs periarticulars5 que formen el MANIGUET DELS
ROTADORS:
- MÚSCUL SUPRAESPINÓS (dins de la fossa supraespinosa) → reforç

superior
- MÚSCUL INFRAESPINÓS I MÚSCUL RODÓ MENOR → reforç
posterior
- MÚSCUL SUBESCAPULAR (a la fossa subescapular) → reforç anterior
Músc. supraespinós
Músc. infraespinós
Músc. subescapular
Músc. rodó menor
5
Mantenen la integritat de l’articulació
19
Bosses sinovials:
Protegeixen la càpsula i el múscul del fregament que es produeix durant el

moviment.
- B. SINOV. DEL MÚSCUL SUBESCAPULAR (el múscul subescapular

passa per davant)
- B. SINOV. SUBACROMIAL
- B. SINOV. SUBCORACOIDE
o LLIG. CORACOACROMIAL → de la coracoide a l’acromi. Per
sota d’ell està aquesta bossa sinovial. Sota d’ella està
l’húmer.
Luxació: l’húmer baixa i cau;; és la zona més desprotegida.
Bossa sinovial
subacromial Bossa sinovial
subcoracoide
Bossa sinovial del múscul

subescapular (surt pel
FORAMEN OVAL)
 ART. ESFEROÏDAL
o Eix transversal
 Anteversió i retroversió
o Eix vertical o longitudinal
 Rotació interna i externa
o Eix anteroposterior
o CIRCUMDICCIÓ: moviment
resultat de la combinació de tots
els altres moviments → conus
de circumducció. Vèrtex:
espatlla.
20
3. MÚSCULS DE LA CINTURA ESCAPULAR
3.1. MÚSCUL SUPRAESPINÓS
O: Fossa supraespinosa
I: tubercle major de l’húmer
Inn6: N. supraescapular
A: Abducció del braç Nervi supraescapular
3.2. MÚSCUL INFRAESPINÓS
O: Fossa infraespinosa
I: Tubercle major de l’húmer
Inn: N. supraescapular
A: Rotació externa del braç
3.3. MÚSCUL RODÓ MENOR
O: Vora lateral de l’escàpula
I: Tubercle major de l’húmer
Inn: N. axil·lar
A: Rotació externa del braç7
3.4. MÚSCUL SUBESCAPULAR
O: Fossa subescapular (ocupa quasi tota la zona)
I: Tubercle menor de l’húmer
Inn: N. subescapular
A: Rotació interna del braç
Del 3.1 al 3.4 formen part del maniguet dels rotadors.
6
Innervació: innervat per nervi responsable de la contracció
7
M. infraespinós i M. rodó menor fan la mateixa Acció, però tenen diferent innervació. Això és per protegir-se: si un
nervi es lesiona, queda l’altre i no perdem del tot el moviment.
21
Múscul
supraespinós
Múscul
subescapular
Múscul rodó
Múscul menor
infraespinós
Visió anterior del maniguet dels rotadors

Visió posterior del maniguet dels rotadors
3.5. MÚSCUL RODÓ MAJOR8 (no forma part del maniguet dels rotadors)
O: Vora lateral de l’escàpula (posterior)
I: Cresta del tubercle menor de l’húmer (anterior)9
Inn: N. subescapular
A: Retroversió, adducció i rotació interna del braç
musculo del maestro
3.6. MÚSCUL DORSAL AMPLE

És el múscul més gran del nostre cos. Abraça la caixa toràcica i part lumbar.
O:
- Apòfisis espinoses de T7-L510

- Cresta sacra mitjana
- Cresta ilíaca (pelvis)
- Costelles IX a XII
Fàscia - Angle inferior de l’escàpula (inconstant)
toracolumbar
8
És el que permet la posició de mestre amb les mans darrere a l’alçada de mitja esquena.
9
S’origina darrere i s’insereix davant.
10
T: vèrtebra torácica; L: vèrtebra lumbar
22
I: Fons del solc intertubercular de l’húmer11
Inn: N. toracodorsal
A:
 Braç: adductor, retroversor i rotador intern12. Tendó aplanat del

dorsal ample
 “Posició de ferms”
 Contribueix a l’acció d’enfilar-se
 Múscul accessori de la inspiració. En la elevem les costelles. Tot múscul
que pot elevar les costelles és un múscul inspirador. Els que no són principals, són
accessoris.
3.7. MÚSCUL SUBCLAVI
O: Primer cartílag costal
I: Clavícula
Inn: N. subclavi
A: Acosta la clavícula a l’estern. Lligament actiu de

l’art. esternoclavicular.
3.8. MÚSCUL PECTORAL MENOR

Està per sota del m. pectoral major.
O: Costelles III a V
I: Apòfisi coracoide de l’húmer
Inn: Ns. pectorals lateral i medial
A13:
 Porta l’escàpula cap endavant i avall → indirectament adducció del

braç.
 Eleva les costelles → Múscul accessori de la inspiració.
11
Ve de darrere i s’insereix davant.
12
Mateixes accions que el m. rodó major: ocupen pràcticament el mateix.
13
“Toma punto fijo en…” → depèn d’aquest punt farà un moviment o un altre. Pot actuar en un sentit o un altre.
23
3.9. MÚSCUL PECTORAL MAJOR
O:
- Porció clavicular: clavícula

- Porció esternocostal: estern i cartílags costals de
les costelles II a VI
- Porció abdominal: full anterior de la beina14 del
múscul recte de l’abdomen.
I: Cresta del tubercle major de l’húmer. Es plega en forma de

U (és l’únic tendó que ho fa).
Inn: Ns. pectorals lateral i medial
A:
 Adductor i rotador intern del braç.

 Amb el braç en adducció, provoca la seva Tendó d'inserció amb
anteversió → “múscul de les abraçades”. forma de U
 Elevació del tronc → acció d’enfilar-se.

 Ascens de les costelles → múscul accessori de la inspiració.15
3.10. MÚSCUL SERRAT ANTERIOR
O: Nou o deu primeres costelles (no

és fix)
I: Vora medial de l’escàpula (passa

entre les costelles i l’escàpula)
Inn: N. toràcic llarg (no comparteix

aquest nervi amb ningú) Inserció a l'escàpula
A:
 Desplaça l’escàpula antero-lateralment i produeix la seva rotació →

ascens de la cavitat glenoide.
o Indispensable per l’abducció del braç per sobre de
l’horitzontal.
 Elevació de les costelles → múscul accessori de la inspiració.
 Manté l’escàpula aplicada sobre el tòrax.16
14
Embolcalla el múscul recte de l’abdomen
15
Necessitem fixar, “apoiar” l’extremitat a algun lloc per poder respirar fons (esportistes quan acaben una carrera).
16
Quan aquest múscul es paralitza, l’escàpula queda perpendicular a l’esquena
24
Múscul serrat
Múscul anterior
subescapular
Húmer Costelles
Escàpula
Tall transversal de la paret toràcica i l'escàpula (a l’alçada de l’axil·∙la)
3.11. MÚSCUL DELTOIDE
O:
- Porció clavicular: clavícula (anterior)

- Porció acromial: acromi (lateral)
- Porció espinal: espina de l’escàpula (posterior)
I: Tuberositat deltoïdal de l’húmer
Inn: N. axil·lar
A: sobre el braç:
 Porció acromial: abducció

 Porció clavicular: anteversió i rotació interna
 Porció espinal: retroversió i rotació externa
Les tres porcions poden actuar independentment. Amb l’exercici es treballa més una
part o una altra. Sabem que en un moviment s’activen unes fibres, però no sabem si el
nervi envia senyal a les altres parts.
Solc deltopectoral (entre la

part anterior del deltoide i el
pectoral major) (Hi passa la
VENA CEFÀLICA
25
3.12. MÚSCUL ROMBOIDE MAJOR
És contrari al serrat anterior
O: Apòfisis espinoses de T1 a T4
I: Vora medial de l’escàpula
Inn: N. dorsal de l’escàpula
A:
 Porta l’escàpula medialment (acosta l’escàpula a la

columna)
 Rotació de l’escàpula, baixant la cavitat glenoide → adducció del
braç
3.13. MÚSCUL ROMBOIDE MENOR17
O: Apòfisis espinoses de C6 i C7
I: Vora medial de l’escàpula (a l’alçada de l’espina)
Inn: N. dorsal de l’escàpula
A:
 Porta l’escàpula medialment (acosta l’escàpula a

la columna)
braç
3.14. MÚSCUL ELEVADOR DE L’ESCÀPULA
O: Tubercle posterior de les apòfisis transverses de C1

a C4
I: Angle superior de l’escàpula
Inn: N. dorsal de l’escàpula (comparteix innervació amb

els dos romboides)
A:
 Elevació de l’angle superior de l’escàpula

17
En els llibres clàssics parlen d’un múscul romboide format per dues subunitats;; la nòmina parla de dos músculs
separats
26
braç (igual que els romboides)
3.15. MÚSCUL TRAPEZI

És el segon múscul més gran.
O:
- Porció descendent: línia nucal superior,

protuberància occipital externa i lligament nucal
- Porció transversa: apòfisis espinoses de C7 a T3
- Porció ascendent: apòfisis espinoses de T3 a
T12
I18:
- Porció descendent: clavícula

- Porció transversa: acromi i espina de l’escàpula
- Porció ascendent: espina de l’escàpula
Inn: N. accessori (nervi cranial)
A:
 Fixa l’escàpula i estabilitza la cintura escapular

 Porció descendent: eleva i rota l’escàpula, baixant la cavitat glenoide
→ adducció del braç (igual que romboides i elevador)
 Porció transversa: apropa l’escàpula a la columna
 Porció ascendent: descendeix i rota l’escàpula, pujant la cavitat
glenoide → abducció del braç (igual que serrat)
18
Les insercions coincideixen amb l’origen del deltoide.
27
Músculs de la cintura escapular
MÚSCUL ORIGEN INSERCIÓ INNERVACIÓ ACCIONS DIBUIX
Tubercle major de N.
Supraespinós Fossa supraespinosa Abducció del braç
l’húmer supraescapular
Tubercle major de N.
Infraespinós Fossa infraespinosa Rotació externa del braç
l’húmer supraescapular
Vora lateral de Tubercle major de

Rodó menor N. axil·lar Rotació externa del braç
l’escàpula l’húmer
Subescapular Fossa subescapular Tubercle menor N. subescapular Rotació interna del braç
Cresta del
Vora lateral de Retroversió, adducció i rotació
Rodó major tubercle menor de N. subescapular
l’escàpula interna del braç
l’húmer
Apòfisis espinoses de
T7 a L5 Braç: adductor, retroversor i
Cresta sacra mitjana Fons del solc rotador intern
Dorsal ample Cresta ilíaca (pelvis) intertubercular N. toracodorsal “Posició de ferms”
Costelles IX a XII (húmer) Contribueix a l’acció d’enfilar-se
Angle inferior de Múscul accessori de la inspiració
l’escàpula
28
Acosta la clavícula a l’estern
Subclavi Primer cartílag costal Clavícula N. subclavi Lligament actiu de l’art.
esternoclavicular
Porta l’escàpula cap endavant i

Pectoral Ns. pectorals avall → ind. adducció del braç
Costelles III a V Apòfisi coracoide
menor lateral i medial Eleva les costelles → múscul
accessori de la inspiració
Porció clavicular:
clavícula Adductor i rotador intern del braç
Porció esternocostal: Amb el braç en abducció, provoca
estern i cartílags Cresta del la seva anteversió
Ns. pectorals
Pectoral major costals de les costelles tubercle major de Elevació del tronc → acció
lateral i medial
II a VI l’húmer d’enfilar-se
Porció abdominal: full Ascens de les costelles → múscul
anterior de la beina del accessori de la inspiració
m. recte de l’abdomen
Desplaça l’escàpula antero-
lateralment i produeix la seva
rotació → ascens de la cavitat
glenoide (Indispensable per
Nou o deu primeres Vora medial de l’abducció del braç per sobre de
Serrat anterior N. toràcic llarg
costelles l’escàpula l’horitzontal)
Elevació de les costelles → múscul
accessori de la inspiració
Manté l’escàpula aplicada sobre el
tòrax
29
Porció clavicular:
Sobre el braç:
clavícula (anterior)
Porció acromial: abducció
Porció acromial: Tuberositat
Porció clavicular: anteversió i
Deltoide acromi (lateral) deltoïdal de N. axil·lar
rotació interna
Porció espinal: espina l’húmer
Porció espinal: retroversió i rotació
de l’escàpula
externa
(posterior)
Porta l’escàpula medialment
(acosta escàpula a columna)
Romboide Apòfisis espinoses de Vora medial de N. dorsal de
Rotació de l’escàpula, baixant la
major T1 a T4 l’escàpula l’escàpula
cavitat glenoide → adducció del
braç
Porta l’escàpula medialment

Vora medial de
(acosta escàpula a columna)
Romboide Apòfisis espinoses de l’escàpula (a N. dorsal de
Rotació de l’escàpula, baixant la
menor C6 i C7 l’alçada de l’escàpula
cavitat glenoide → adducció del
l’espina)
braç
Elevació de l’angle superior de

Tubercle posterior de l’escàpula
Elevador de Angle superior de N. dorsal de
les apòfisis Rotació de l’escàpula, baixant la
l’escàpula l’escàpula l’escàpula
transverses de C1 i C4 cavitat glenoide → adducció del
braç
30
Porció descendent: Fixa l’escàpula i estabilitza la
Porció
línia nucal superior, cintura escapular
descendent:
protuberància occipital Porció descendent: eleva i rota
clavícula
externa i llig. Nucal l’escàpula, baixant la cavitat
Porció transversa:
Porció transversa: N. accessori glenoide → adducció del braç
Trapezi acromi i espina de
apòfisis espinoses de (nervi cranial) Porció transversa: apropa
l’escàpula
C7 a T3 l’escàpula a la columna
Porció ascendent:
Porció ascendent: Porció ascendent: descendeix i
espina de
apòfisis espinoses de rota l’escàpula, pujant la cavitat
l’escàpula
T3 a T12 glenoide → abducció del braç
31
Visió anterior Visió lateral
1. Tendó d’inserció del múscul pectoral major

2. Múscul dorsal ample
3. Múscul rodó major
4. Múscul subescapular
5. Múscul serrat anterior
Visions anteriors
6. Múscul deltoides
7. Múscul pectoral major
8. Tendó d’inserció del múscul pectoral major
9. Múscul subclavi
10. Múscul pectoral menor
32
Visions posteriors
11. Múscul deltoides 18. Múscul romboide menor

12. Múscul infraespinós 19. Múscul romboide major
13. Múscul rodó major 20. Múscul supraespinós
14. Múscul dorsal ample 21. Múscul infraespinós
15. Múscul trapezi 22. Múscul rodó menor
16. Múscul rodó menor 23. Múscul rodó major
17. Múscul elevador de 24. Múscul dorsal ample
l’escàpula
4. AXIL·LA O FOSSA AXIL·LAR

Regió, espai topogràfic.
És una piràmide triangular amb vèrtex truncat.
Parets:
- Paret posterior: ms. subescapular, rodó major i

dorsal ample.
- Paret medial: m. serrat anterior.
- Paret anterior: ms. pectoral menor i pectoral major.
33
Paret posterior Paret medial Paret anterior
Base o buit de l’axil·la: pell (tanca la base, sinó la piràmide estaria oberta).
Vèrtex: clavícula.
La piràmide va des de la clavícula fins on acaben els músculs. L’axil·la és

l’espai que queda entre aquests músculs.
Contingut:
- Artèria i vena axil·lar

- Plexe braquial (conjunt de nervis)
- Teixit adipós
- Nòduls limfàtics
Pectoral major
Tendó del cap curt dels ms.
bíceps braquial i
Pectoral menor
coracobraquial
Vena axil·lar
Deltoide Serrat anterior

Serrat anterior
Paquet vasculonerviós de
Tendó del cap llarg l’axil·la (vasos + nervis)
del m. bíceps
braquial Húmer Artèria axil·lar
Subescapular
Supraespinós
Escàpula
19
Tall transversal
19
Només els músculs en vermell formen part de la fosa axil·lar.
34
Clavícula
Escàpula
Subclavi
Supraespinós
Deltoides
Pectoral major
Infraespinós
Pectoral menor
Rodó menor
Subescapular
Rodó major
S’insereixen davant
Dorsal ample
(abraça el rodó
major en el seu
punt d’inserció)
Tall sagital
Fàscia clavipectoral
(envolta subclavi i
pectoral menor)
Lligament suspensori de
l’axil·la (es pensaba que
tivava de la pell; se sap
que el que fa que la pell
sigui així és la pressió
Fàscia axil·lar (des atmosfèrica)
de dorsal ample a
pectoral major)
35
5. ARTICULACIÓ DEL COLZE
És la combinació de tres articulacions que actuen conjuntament:
- Articulació HUMEROCUBITAL
 Tròclea de l’húmer
 Escotadura troclear del cúbit
 Gínglim
- Articulació HUMERORADIAL
 Capítol (còndil) de l’húmer
 Fosseta articular del radi
 Esferoïdal
- Articulació RADIOCUBITAL PROXIMAL
 Circumferència articular del radi
 Escotadura radial del cúbit
 Lligament anular del radi
 Trocoïdal o trocoide
Art. humerocubital
Art. humeroradial Art. radiocubital proximal
Càpsula articular:
- FOSSES CORONOIDAL, RADIAL I OLECRANIANA són

intracapsulars (estan dins de la càpsula)
- Els EPICÒNDILS LATERAL I MITJÀ I L’OLÈCRANON
són extracapsulars (en flexió fan com un triangle) (en
extensió queden en línia recta)
36
Visions posterior del colze en flexió i en extensió
Membrana sinovial
Lligaments:
- Reforç medial: LLIG. COL·LATERAL CUBITAL (porcions de

l’olècranon i l’apòfisi)
- Reforç lateral: LLIG. COL·LATERAL RADIAL (des de l’epicòndil
lateral, sobre el cúbit i el lligament anular del radi)
Lligament col·lateral cubital

Lligament col·lateral radial
- Reforç de l’articulació radiocubital proximal:
o LLIG. ANULAR DEL RADI (és superfície articular i també
lligament que reforça)
o LLIG. QUADRAT (situat a sota;; des de sota de l’escotadura
radial)
37
Lligament quadrat
Lligament anular del radi
ARTICULACIÓ RADIOCUBITAL DISTAL → funciona coordinadament amb

l’articulació radiocubital proximal)
o Escotadura cubital del radi
o Circumferència articular del cap del cúbit
o Trocoïdal
Disc articular (lligament triangular) → va des de
l’escotadura fins l’apòfisi estiloide. El cúbit mai no
està en contacte amb els ossos de la mà, perquè hi Disc articular de
ha aquest lligament entremig. És per això que l’articulació
radiocubital distal
podem girar l’avantbraç sense moure tot el braç.
MEMBRANA INTERÒSSIA DE L’AVANTBRAÇ:
- SINDESMOSI RADIOCUBITAL → membrana fibrosa que Corda oblíqua

uneix els dos ossos. Fa que es moguin de manera
combinada i coordinada.
- CORDA OBLÍQUA (des de la tuberositat del cúbit fins el Sindesmosi
radi) radiocubital
Membrana
Mecànica articular del colze: interòssia de
l'avantbraç
- ART. HUMEROCUBITAL
o Gínglim
o Flexió i extensió
o Eix transversal
- ART. HUMERORADIAL
o Art. esferoïdal
38
o Punt de suport per al radi durant els seus moviments de
rotació
o En els moviments de flexió i extensió, el radi
segueix passivament al cúbit. Gràcies a
l’esfera, que no limita el moviment, pot seguir
passivament.
- ART. RADIOCUBITAL PROXIMAL
o Art. trocoïdal
o Actua conjuntament amb la radiocubital
distal (SEMPRE)
o Produeixen moviments de rotació → Supinació i pronació
pronació (radi i cúbit creuats) i supinació
o Eix oblic que passa pel cap del radi i del cúbit
- COLZE EN CONJUNT
o Pronació i supinació
Articulació humerocubital: Articulacions radiocubital proximal i distal: Articulació humeroradial: flexió i

flexió i extensió arrossegament passiu de la mà: supinació i extensió. Punt de suport durant
pronació rotació
6. MÚSCULS DEL BRAÇ

6.1. MÚSCUL CORACOBRAQUIAL
A la cara anterior, pla profund. Pertany a la cintura escapular, però es troba

en el braç (depenent del llibre canvia de criteri). Té dimensions variables.
O: Apòfisi coracoide
I: Diàfisi humeral
39
Inn: N. musculocutani → responsable de les innervacions als
músculs de la cara anterior del braç. Traspassa el ventre muscular
d’aquest múscul → M. perforat o N. perforant.
A: Adductor de l’espatlla → porta el braç a la posició de repòs.
6.2. MÚSCUL BRAQUIAL
A la cara anterior, al pla profund.
O: Cara anterior de l’húmer
I: Tuberositat del cúbit
Inn: N. musculocutani → baixa per davant d’aquest múscul

fins arribar a l’avantbraç, després de passar pel m. coracobraquial.
A: Flexor del colze → el braquial empeny el bíceps20.
6.3. MÚSCUL BÍCEPS BRAQUIAL
A la cara anterior, al pla superficial, per sobre dels dos anteriors. El nervi
passa entre els dos plans.
O:
- Cap llarg: Tubercle supraglenoide (dins de la càpsula

articular de l’espatlla21)
- Cap curt: Apòfisi coracoide
I:
- Tendó: Tuberositat del radi (quan s’insereix fa un petit gir;; en

contraure’s gira el radi)
- Aponeurosi bicipital22 = Lacertus fibrosus (Sargantana fibrosa): sobre
la fàscia de l’avantbraç
Inn: N. musculocutani
A:
Sobre el colze:
20
En realitat quan fem exercici, fem braquial i no bíceps. És el múscul flexor per excel·lència.
21
Aparença de ser més curt, però en realitat no ho és. Passa per la corredora.
22
Teixit conjuntiu prim.
40
- Supinador i flexor → adaptar per agafar coses i portar-les a la boca.
Si no supinem prèviament, no podem flexionar → és més supinador
que flexor. Es treballen els bíceps quan flexionem en supinació, sinó
només fem braquial.
Sobre l’espatlla:
- Anteversió
6.4. MÚSCUL TRÍCEPS BRAQUIAL
A la cara posterior.
O:
- Cap llarg: Tubercle infraglenoide

- Cap lateral: lateral i proximal al solc del nervi radial
- Cap medial: medial i distal al solc del nervi radial
CAP LLARG: CAP LATERAL: Lateral i

Tubercle proximal al solc del nervi
infraglenoide radial
CAP MEDIAL: Medial i

distal al solc del nervi
radial
I: Olècranon
Inn: N. radial (passa entre l’os i el múscul). Innerva tots els músculs
extensors del membre superior.
A: Extensió del colze
41
6.5. MÚSCUL ANCONAL
O: Epicòndil lateral de l’húmer
I: Olècranon i cara posterior del cúbit
Inn: N. radial
A: Extensió del colze (actua en coordinació amb el tríceps

braquial)
Tendó d’origen del

Cap llarg del múscul
múscul bíceps coracobraquial
braquial
Tendó d’inserció
del múscul pectoral
menor
Cap curt del múscul

bíceps braquial
Múscul
coracobraquial
Múscul bíceps
braquial
Múscul braquial
Aponeurosi bicipital
Tendó d’inserció
del múscul bíceps
braquial
Visions anteriors
42
Cap lateral del
múscul tríceps
braquial
Cap llarg del múscul

tríceps braquial
Tendó d’inserció del

múscul tríceps braquial
Cap medial del

múscul tríceps
braquial
Múscul anconal
Visió posterior
43
Músculs del braç
Adductor de l’espatlla →

N.
Coracobraquial Apòfisi coracoide Diàfisi humeral porta el braç a la posició
musculocutani
de repòs
N.
Braquial Cara anterior de l’húmer Tuberositat del cúbit Flexor del colze
musculocutani
Tendó: tuberositat del

Cap llarg: tubercle radi Sobre el colze: supinador i
N.
Bíceps braquial supraglenoide Aponeurosi bicipital: flexor
musculocutani
Cap curt: apòfisi coracoide sobre la fàscia de Sobre l’espatlla: anteversió
l’avantbraç
44
Cap llarg: tubercle
infraglenoide
Cap lateral: lateral i
Tríceps
proximal al solc del nervi Olècranon N. radial Extensió del colze
braquial
radial
Cap medial: medial i distal
al solc del nervi radial
Epicòndil lateral de Olècranon i cara

Anconal N. radial Extensió del colze
l’húmer posterior del cúbit
45
7. ESPAIS DE VELPEAU
Espais topogràfics. Són dos:
- ESPAI QUADRANGULAR O HUMEROTRICIPITAL (Quadrilàter de

Velpeau)
Límits:
 Húmer (dreta)
 Cap llarg del tríceps braquial (esquerra)
 Rodó menor (dalt)
 Rodó major (baix)
Contingut:
 Nervi axil·lar
 Vasos circumflexos humerals posteriors
- ESPAI TRIANGULAR O OMOTRICIPITAL (Triangle de Velpeau)
Límits:
 Rodó menor
 Rodó major
 Cap llarg del tríceps
Contingut:
 Vasos circumflexos de l’escàpula (entre el rodó menor i
l’escàpula;; no hi passa l’A. subescapular)
Múscul rodó menor Espai

quadrangular o
humerotricipital
Cap llarg del

múscul tríceps
braquial
Espai triangular o
Múscul rodó major omotricipital
46
Nervi axil·lar i vasos circumflexos humerals posteriors Vasos circumflexos de l'escàpula
8. ARTICULACIONS DEL CANELL

- Arts. intercarpianes Integren l’articulació del canell.
- Art. radiocarpiana
- Art. mediocarpiana Actuaran com una unitat funcional
8.1. ARTICULACIONS INTERCARPIANES
L’os pisiforme (sobre el piramidal) no forma part de

les articulacions.
Entre els ossos de la mateixa fila del carp.
Són articulacions PLANES → moviments de
lliscament.
Articulacions
intercarpianes
LLIGS. INTERCARPIANS INTEROSSIS → entre els de la

1a i 2a fila. Entre trapezi23 i trapezoide no hi ha aquest
lligament.
Les articulacions ofereixen, en el seu conjunt, un moviment

més gran que per cada os per separat.
Lligaments
intercarpians
interossis
8.2. ARTICULACIÓ RADIOCARPIANA
Entre el radi i la 1a fila de carps (el cúbit no s’articula amb els carps).
23
És més lliure perquè forma part del moviment del polze.
47
- Cares proximals dels ossos escafoide, semilunar i piramidal.

- Cara articular carpiana del radi i el disc articular.
Articulació EL·LIPSOÏDAL.
Disc articular de
Articulació radiocarpiana l'articulació radiocarpiana
8.3. ARTICULACIÓ MEDIOCARPIANA
Entre les dues files del carp, excepte el pisiforme.
Té forma de S ajaguda.
Per la seva forma → és una articulació DOBLE

EL·LIPSOÏDAL. En realitat només es produirà lliscament.
Articulació
mediocarpiana
8.4. LLIGAMENTS LATERALS DEL CANELL
- LLIG. COL·LATERAL RADIAL DEL CARP (Radi sempre en relació

amb el polze)
- LLIG. COL·LATERAL CUBITAL DEL CARP
- LLIGS. PISIGANXUT I PISIMETACARPIÀ. El múscul flexor cubital
del carp s’insereix sobre el carp pisiforme. Des d’aquí apareixen
aquests dos lligaments (al ganxo del ganxut i al 5è metacarpià)
Lligament col·lateral Lligament col·lateral

radial del carp cubital del carp
Lligament pisiganxut Lligament pisimetacarpià
48
8.5. LLIGAMENTS ANTERIORS DEL CANELL
- LLIG. CUBITOCARPIÀ PALMAR

homòlegs
- LLIG. RADIOCARPIÀ PALMAR
- LLIG. RADIAT DEL CARP → s’expandeix per la cara anterior del
carp des de l’os gran.
- LLIGS. INTERCARPIANS PALMARS → bandetes amagades pel llig.
radiat del carp.
Els lligaments més potents se situen on menys destorben (laterals i medials). Els limitants
del moviment es trobaran a la part contrària. Com més robust, més limitarà el moviment.
Lligament cubitocarpià palmar Lligament radiocarpià palmar Lligament radiat del carp
8.6. LLIGAMENTS POSTERIORS DEL CANELL
- LLIG. RADIOCARPIÀ DORSAL

- LLIGS. INTERCARPIANS DORSALS
Lligament radiocarpià dorsal Lligaments intercarpians dorsals
8.7. MECÀNICA ARTICULAR DEL CANELL
 Flexió (flexió volar o palmar) i extensió (flexió dorsal).

En un eix transversal
 Abducció radial i abducció cubital o ulnar.
En un eix anteroposterior. L’eix de la mà passa pel dit central →
referim els moviments en relació a aquest eix. És per això que tots
dos moviments són abducció, perquè ens separem d’aquest eix.
 Circumducció (sense moure el radi) → combinació dels anteriors
49
Flexió Posició de referència Extensió
Abducció radial Posició de referència Abducció cubital o ulnar
1. Lligament col·lateral radial 5. Lligament col·lateral cubital

del carp del carp
2. Lligament radiocarpià palmar 6. Disc articular
3. Lligament radiat del carp 7. Lligament radiocarpià dorsal
4. Lligament cubitocarpià 8. Lligaments intercarpians
palmar dorsals
9. ARTICULACIONS DE LA MÀ
- CARPOMETACARPIANES (entre carp i metacarp)
o Del polze (entre trapezi i 1r metacarpià)
o Dels dits 2n a 5è (tots quatre iguals)
50
- INTERMETACARPIANES (el dit polze no estableix aquesta
articulació; entre 2n, 3r, 4t i 5è dit)
- METACARPOFALÀNGIQUES
o Del polze
o Dels dits 2n a 5è
- INTERFALÀNGIQUES DE LA MÀ (el polze només en té una; la
resta, dos)
9.1. ARTICULACIONS CARPOMETACARPIANES
9.1.1. ARTICULACIÓ CARPOMETACARPIANA DEL

POLZE
Articulacions Càpsula laxa de
carpometacarpianes - Trapezi l'articulació
carpometacarpiana
- Base del primer os metacarpià del polze
 Articulació SELLAR
o Eix transversal (inclinat uns 45º respecte a
l’horitzontal)
 Oposició i reposició
o Eix anteroposterior (perpendicular sobre l’eix
anterior)
 Abducció i adducció Eixos de l'articulació
carpometacarpiana
o Circumdicció → combinació dels moviments del polze
anteriors.
9.1.2. ARTICULACIONS CARPOMETACARPIANES DELS DITS 2n A 5è
 Articulacions PLANES (hi haurà poca mobilitat)

o Moviments de lliscament
LLIGS. CARPOMETACARPIANS PALMARS No són exactes, varia en

funció de l’individu
LLIGS. CARPOMETACARPIANS DORSALS
51
Lligs. carpometacarpians palmars Lligs. carpometacarpians dorsals
9.2. ARTICULACIONS INTERMETACARPIANES
No es dóna en el primer dit; només del 2n al 5è.
 Articulacions PLANES
Articulacions
LLIGS. METACARPIANS PALMARS intermetacarpianes
LLIGS. METACARPIANS INTEROSSIS d’anterior a posterior
LLIGS. METACARPIANS DORSALS
Lligaments metacarpians palmars Lligaments metacarpians interossis Lligaments metacarpians dorsals
9.3. ARTICULACIONS METACARPOFALÀNGIQUES
- Cap de l’os metacarpià

- Base de la falange proximal
 Per la seva forma → Articulació ESFEROÏDAL,

però no podem fer rotació, perquè els dits estan
lligats.
Articulacions
metacarpofalàngiques
52
LLIGS. PALMARS (PLAQUES VOLARS) → fibrocartílag → funció: fixa el
pas del tendó. Queda un sistema de corredora.
LLIGS. COL·LATERALS (a banda i banda de cada articulació)
LLIG. METACARPIÀ TRANSVERS PROFUND → uneixen les plaques. N’hi

ha tres (entre els dits 2n a 5è). Els dits queden units entre sí per aquest
lligament.
Lligaments palmars de les arts. Lligaments col·laterals de les arts. Lligament transvers profund de les
mecatarpofalàngiques metacarpofalàngiques arts. metacarpofalàngiques
9.3.1. ARTICULACIÓ METACARPOFALÀNGICA DEL POLZE
 Articulació GÍNGLIM
o Eix transversal
9.3.2. ARTICULACIONS METACARPOFALÀNGIQUES DELS DITS 2n A

5è
 Articulació EL·LIPSOÏDAL
o Abducció i adducció
Abducció Adducció
53
9.4. ARTICULACIONS INTERFALÀNGIQUES DE LA MÀ
- Caps de les falanges

- Bases de les falanges
LLIGS. PALMARS (hi passen els tendons. No són un

reforç capsular, està per sobre de la càpsula i no limita els
moviments)
Articulacions LLIGS. COL·LATERALS

interfalàngiques de la
mà
Lligaments palmars de les arts. Lligaments col·laterals de les arts.

interfalàngiques interfalàngiques
 Articulacions GÍNGLIMS
o Eix transversal
RESUM FUNCIONAL: MOVIMENTS DEL DIT POLZE
Abducció del Adducció del

Flexió del polze Extensió del polze Oposició del polze
polze polze
54
10. MÚSCULS DE L’AVANTBRAÇ
Distribuïts en tres grups:
- Grup anterior (4 plans)

- Grup posterior (2 plans) (darrere de la membrana
interòssia)
- Grup lateral
GRUP ANTERIOR
Primer pla (el més profund):
- M. pronador quadrat
Segon pla:
- M. flexor profund dels dits

- M. flexor llarg del polze
Tercer pla:
- M. flexor superficial dels dits
Quart pla (el més superficial):
- M. flexor cubital del carp

- M. palmar llarg
- M. flexor radial del carp
- M. pronador rodó
Primer pla Segon pla Tercer pla Quart pla
55
10.1. MÚSCUL PRONADOR QUADRAT (primer pla)
Cara anterior del radi i cúbit part

distal.
O: Cara anterior del cúbit

Tall transversal I: Cara anterior del radi
Inn: N. interossi anterior. És una

branca del nervi medià. Es col·loca
Nervi i artèria
per sota del múscul interossis anteriors
A: Pronació de l’avantbraç (mou el cúbit sobre el radi)
10.2. MÚSCUL FLEXOR PROFUND DELS DITS (segon pla)
O: Cúbit i membrana interòssia
I: Base de les falanges distals dels dits 2n a 5è. (Dóna lloc a

tendons molt llargs, passen per les corredores del carp i les plaques
dels dits fins les falanges distals dels dits trifalàngics)
Inn: N. interossi anterior i N. cubital (si un nervi falla, es

mantindria part de la seva funció)
A: Flexió de la falange distal (2n a 5è dit) i indirectament

flexions de les altres falanges i el canell
56
M. bíceps
braquial
M. flexor superficial
M. supinador dels dits
M. flexor llarg del

polze
M. pronador
quadrat
M. abductor curt
del polze
M. abductor del
dit auricular o dit
petit
M. flexor curt del

polze M. flexor curt del
M. adductor del dit auricular o dit
polze petit
Ms. lumbricals
dels dits
Visió anterior
10.3. MÚSCUL FLEXOR LLARG DEL POLZE (segon pla; més radial
que l’anterior)
O: Cara anterior del radi i membrana interòssia
I: Base de la falange distal del polze
Inn: N. interossi anterior
A: Flexió de la falange distal (1r dit) i indirectament flexió de la

falange proximal
57
10.4. MÚSCUL FLEXOR SUPERFICIAL DELS DITS (tercer pla)
O:
- Cap radial: Cara anterior del radi

- Cap humerocubital: Apòfisi coronoide i epicòndil medial
I: Falange mitjana dels dits 2n a 5è
Inn: N. medià
A: Flexió de la falange mitjana i indirectament flexiona la

falange proximal i el canell
ARCADA DEL FLEXOR SUPERFICIAL → El N. medià i l’A.

cubital passen per sota d’aquest arc. El tendó passa per sobre
A. cubital del cúbit i el radi formant l’arcada, el tendó no s’uneix a les
fàscies dels músculs de sota.
N. medià QUIASME TENDINÓS → relació

que s’estableix entre els tendons del
flexor superficial dels dits i els tendons
Tendó del
flexor
Arcada del flexor del flexor profund dels dits. superficial
superficial
Tendó del
flexor profund
Quiasme tendinós
58
M. braquioradial
M. braquial
M. extensor radial
llarg del carp
M. supinador M. pronador rodó
Tendó del m.
bíceps braquial
M. flexor llarg
del polze
M. pronador
quadrat
Visió anterior
10.5. MÚSCUL PRONADOR RODÓ (quart pla)
O:
- Cap humeral: Epicòndil medial24

- Cap cubital: Apòfisi coronoide
I: Cara lateral del radi
Inn: N. medià
A:
 Pronació de l’avantbraç.

 També actua com a flexor del colze.
El N. medià i l’A. cubital es creuen en X.

Creuament del
Nervi medià i
l'Artèria cubital
24
És l’origen de molts músculs;; és impossible diferenciar-los en l’origen.
59
M. bíceps
braquial
M. braquial
M. braquioradial
M. palmar
llarg
M. extensor
radial llarg del
carp
M. flexor
cubital del
carp
M. flexor radial
del carp
M. flexor llarg
M. flexor
del polze
superficial
dels dits
M. pronador
quadrat
M. palmar curt
Visió anterior
10.6. MÚSCUL FLEXOR RADIAL DEL CARP (quart pla)
O: Epicòndil medial
I:
- Base del 2n metacarpià

- Inconstant: base del 3r metacarpià
Inn: N. medià
A:
 Flexió i abducció radial del canell

 Pronador dèbil de l’avantbraç
60
10.7. MÚSCUL PALMAR LLARG (quart pla)
I: Forma un tendó llarg que es confon amb l’aponeurosi palmar

(no arriba als dits)
Inn: N. medià
A:
 Flexió del canell

 Tensa l’aponeurosi palmar
APONEUROSI PALMAR (el tendó es difon en l’aponeurosi, no actuarà

sobre els dits). És una làmina fibrosa resistent constituïda per:
- Fascicles longitudinals
- Fascicles transversos
- Llig. metacarpià transvers superficial
Fascicles
longitudinals
Fascicles
transversos
Lligament
metacarpià transvers
superficial
Aponeurosi palmar
10.8. MÚSCUL FLEXOR CUBITAL DEL CARP
O:
- Cap humeral: Epicòndil medial

- Cap cubital: Olècranon i vora posterior del cúbit
I: Os pisiforme
Inn: N. cubital
A: Abducció cubital i flexió del canell
61
ARC FIBRÓS DEL FLEXOR CUBITAL DEL CARP. A causa d’ell es crea
una corredora osteofibrosa: CANAL EPITROCLEO-OLECRANIÀ. A través del
canal hi passa el N. cubital i l’A. col·lateral cubital superior.
Espai: “Os de la música”, “os del riure” → quan ens fem un cop apretem el N. cubital (aquí
força superficial) i ens fa mal.
Arc fibrós amb el N. cubital i l’A. col·∙lateral cubital

superior
Tendó d'inserció amb lligament pisiganxós (esquerra) i

lligament pisimetacarpià (dreta)
GRUP POSTERIOR
Pla profund:
- M. supinador
- M. abductor llarg del polze
- M. extensor curt del polze de cranial a caudal
- M. extensor llarg del polze
- M. extensor de l’índex
Pla superficial:
- M. extensor dels dits

- M. extensor del dit auricular o dit petit
- M. extensor cubital del carp
Pla profund Pla superficial
62
10.9. MÚSCUL SUPINADOR (pla profund)
O:
- Epicòndil lateral
- Llig. col·lateral radial
- Cresta del m. supinador del cúbit
I: Cara posterior, lateral i anterior de la diàfisi del radi (abraça

el radi)
Inn: N. radial
A: Supinació de l’avantbraç25
Té dues capes, entre elles quedarà un espai:
- Pla superficial i pla profund

- Branca profunda del N. radial
Pla superficial
Pla profund
25
Cúbit i radi en paral·lel.
63
Branca profunda del N. radial
M. tríceps
braquial
M. anconi
M. abductor
llarg del polze
Tendó del m. extensor

radial curt del carp
M. extensor
Tendó del m. extensor radial
llarg del polze
llarg del carp
M. extensor
M. extensor curt del polze
de l’índex

cubital del carp
Visió posterior
64
10.10. MÚSCUL ABDUCTOR LLARG DEL POLZE (pla profund)
O: Membrana interòssia, cúbit i radi
I: Base del 1r metacarpià (del dit polze)
Inn: Branca profunda del N. radial
A:
 Abducció del polze i abducció radial de la mà

 També actua en la flexió de la mà
10.11. MÚSCUL EXTENSOR CURT DEL POLZE (pla profund)
O: Radi i membrana interòssia
I: Base de la falange proximal del polze
A: Extensió i abducció del polze
10.12. MÚSCUL EXTENSOR LLARG DEL POLZE (pla

profund)
O: Membrana interòssia i cúbit
I: Base de la falange distal del polze
A:
 Extensió del polze

 També actua com a extensor i abductor radial del canell
10.13. MÚSCUL EXTENSOR DE L’ÍNDEX (pla profund)
Índex: té un extensor propi i l’extensor dels dits (2 a 5)
Dit petit: també té un extensor propi
O: Membrana interòssia i cúbit
65
I: El seu tendó s’uneix al tendó que el m. extensor dels dits envia a l’índex
(arriba per sota i s’uneix a l’extensor dels dits)
A: Extensió de l’índex i del canell
Tendó del m.
extensor de Tendó per a
l’índex l’índex del múscul
extensor dels dits
Visió posterior
10.14. MÚSCUL EXTENSOR DELS DITS (pla superficial)
O: Epicòndil lateral
I: En les tres falanges dels dits 2n a 5è.

Envia una expansió del tendó a cada falange
→ actua als tres llocs, per això no podem fer
l’extensió independent a cada falange.
Connexions A: Extensió dels dits 2n a 5è i del

intertendinoses
canell Visió posterior
CONNEXIONS INTERTENDINOSES (entre els diferents dits)
66
Expansió fibrosa
Expansió fibrosa
Llengüeta mitjana
Llengüeta mitjana
Llengüeta lateral
Llengüetes laterals
M. tríceps braquial M. bíceps braquial
M. braquial
M. braquioradial
M. anconi
M. extensor radial
llarg del carp
M. extensor radial
curt del carp
M. extensor del dit

auricular o dit petit
M. abductor llarg
M. extensor del polze
cubital del carp
M. extensor curt
del polze
M. extensor llarg
del polze
Visió posterior
67
10.15. MÚSCUL EXTENSOR DEL DIT AURICULAR O DIT PETIT
(pla superficial)
I: El seu tendó, que pot ser doble, s’uneix al tendó que el m.

extensor dels dits envia al dit auricular o dit petit. No hi ha un punt
concret.
A: Extensió del dit auricular o dit petit i del canell
Tendó del m.
extensor del dit
Tendó per al dit

auricular o dit petit del
m. extensor dels dits
Visió posterior
10.16. MÚSCUL EXTENSOR CUBITAL DEL CARP
O:
- Cap humeral: Epicòndil lateral i llig. col·lateral radial

- Cap cubital: Cúbit
I: Base del 5è metacarpià
A: Abducció cubital i extensió del canell. Per les notes agudes del
violí ← extensor i flexor cubital del carp.
68
GRUP LATERAL
- M. extensor radial curt del carp

- M. extensor radial llarg del carp
- M. braquioradial
10.17. MÚSCUL EXTENSOR RADIAL CURT DEL CARP
I: Base del 3r metacarpià (passa per sota dels músculs que van al 1r dit per
poder inserir-se)
Inn: N. radial (abans de dividir-se)
A: Extensió i abducció radial del canell
Ve lateral i es col·loca a anterior.
10.18. MÚSCUL EXTENSOR RADIAL LLARG DEL CARP
I: Base del 2n metacarpià
Inn: N. radial
A: Extensió i abducció radial del canell
10.19. MÚSCUL BRAQUIORADIAL Visió posterior Visió anterior
O: Vora lateral de l’húmer
I: Apòfisi estiloide del radi (no arriba a la mà)
Inn: N. radial
A:
 Flexió de l’avantbraç (només en posició de

martell)
 Supinació de l’avantbraç (només si aquest
es troba en pronació completa)
Visió posterior Visió anterior
69
Músculs de l’avantbraç - Grup anterior
Pronador N. interossi
Cara anterior del cúbit Cara anterior del radi Pronació de l’avantbraç
quadrat anterior
Flexió de la falange distal (2n

Flexor Base de les falanges N. interossi
Cúbit i membrana a 5è dit) i indirectament
profund dels distals dels dits 2n a anterior i N.
interòssia flexions de les altres falanges i
dits 5è cubital
el canell
Flexió de la falange distal (1r

Flexor llarg Cara anterior del radi i Base de la falange N. interossi
dit) i indirectament flexió de la
del polze membrana interòssia distal del polze anterior
falange proximal
70
Cap radial: Cara
Flexor anterior del radi Flexió de la falange mitjana i
Falange mitjana dels
superficial Cap humerocubital: N. medià indirectament flexiona la
dits 2n a 5è
dels dits Apòfisi coronoide i falange proximal i el canell
epicòndil medial
Cap humeral: Epicòndil

Pronació de l’avantbraç
Pronador medial
Cara lateral del radi N. medià També actua com a flexor del
rodó Cap cubital: Apòfisi
colze
coronoide
Base del 2n
Flexió i abducció radial del
Flexor radial metacarpià
Epicòndil medial N. medià canell
del carp Inconstant: base del 3r
Pronador dèbil de l’avantbraç
metacarpià
71
Forma un tendó llarg
Flexió del canell
Palmar llarg Epicòndil medial que es confon amb N. medià
Tensa l’aponeurosi palmar
l’aponeurosi palmar
Cap humeral: Epicòndil

medial
Flexor cubital Abducció cubital i flexió del
Cap cubital: Olècranon Os pisiforme N. cubital
del carp canell
i vora posterior del
cúbit
72
Músculs de l’avantbraç - Grup posterior
Epicòndil lateral
Llig. col·lateral radial Cara posterior, lateral i anterior de Supinació de
Supinador N. radial
Cresta del m. la diàfisi del radi l’avantbraç
supinador del cúbit
Abducció del polze i

Membrana abducció radial de la
Abductor llarg Base del 1r metacarpià (del dit Branca profunda
interòssia, cúbit i mà
del polze polze) del N. radial
radi També actua en la
flexió de la mà
Extensió del polze

Extensor curt Radi i membrana Base de la falange proximal del Branca profunda També actua com a
del polze interòssia polze del N. radial extensor i abductor
radial del canell
73
El seu tendó s’uneix al tendó que
Extensor de Membrana Branca profunda Extensor de l’índex i
el m. extensor dels dits envia a
l’índex interòssia i cúbit del N. radial del canell
l’índex
Extensor dels En les tres falanges dels dits 2n a Branca profunda Extensió dels dits 2n
Epicòndil lateral
dits 5è del N. radial a 5è i del canell
El seu tendó, que pot ser doble,

Extensor del dit Extensió del dit
s’uneix al tendó que el m. Branca profunda
auricular o dit Epicòndil lateral auricular o dit petit i
extensor dels dits envia al dit del N. radial
petit del canell
74
Cap humeral:
Extensor cubital Epicòndil lateral i Branca profunda Abducció cubital i
Base del 5è metacarpià
del carp llig. col·lateral radial del N. radial extensió del canell
Cap cubital: Cúbit
75
Músculs de l’avantbraç - Grup lateral o radial
Extensor radial curt Base del 3r Extensió i abducció radial

Epicòndil lateral N. radial
del carp metacarpià del canell
Extensor radial llarg Epicòndil lateral i vora Base del 2n Extensió i abducció radial
N. radial
del carp lateral de l’húmer metacarpià del canell
Apòfisi estiloide Flexió de l’avantbraç

Braquioradial Vora lateral de l’húmer N. radial
del radi Supinació de l’avantbraç
76
Visions anteriors: segon, tercer i quart pla
1. M. supinador 7. M. pronador rodó

2. M. flexor superficial dels dits 8. M. extensor radial llarg del
3. M. flexor profund dels dits carp
4. M. flexor llarg del polze 9. M. flexor radial del carp
5. M. pronador quadrat 10. M. palmar llarg
6. M. braquioradial 11. M. flexor cubital del carp
77
Visions posteriors: plans profund i superficial
12. M. supinador 18. M. extensor del dit auricular o

13. M. abductor llarg del polze dit petit
14. M. extensor de l’índex 19. M. extensor dels dits
15. M. extensor llarg del polze 20. M. extensor radial curt del
16. M. extensor curt del polze carp
17. M. extensor cubital del carp
11. FOSSA DEL COLZE

Hi ha implicats músculs del braç i de l’avantbraç.
Forma de triangle.
Per davant del m. braquial passa el m. bíceps braquial, que se’n va a la

tuberositat del radi. La seva presència genera una partició del sistema:
- Solc bicipital lateral:

o Límits: m. braquioradial i tendó del bíceps braquial
o Fons: m. braquial
o Contingut: branques profunda i superficial del N. radial i ’A.
recurrent radial
78
- Solc bicipital medial:
o Límits: m. pronador rodó i tendó del m. bíceps braquial
o Fons: m. braquial
o Contingut: A. braquial i N. medià
SOLC BICIPITAL
MEDIAL
SOLC BICIPITAL
M. braquial
LATERAL
M. pronador rodó
Tendó del m.
bíceps braquial
M. braquioradial
Fossa del colze
A. recurrent radial Tendó del m.

bíceps braquial
M. braquioradial
A. braquial
N. medià
Branques profunda i
superficial del N. radial
M. braquial M. pronador rodó
Tall transversal del colze: detalls anteriors
79
N. cutani lateral de
l’avantbraç V. basílica
V. cefàlica
N. cutani medial
de l’avantbraç
M. extensor radial
llarg del carp Epífisi distal de
l’húmer
Olècranon del
M. extensor radial cúbit
curt del carp N. cubital
A. col·lateral
M. anconi cubital superior
M. flexor cubital
del carp
Tendó del m.
tríceps braquial
Tall transversal del colze: detalls posteriors
12. CANAL DEL POLS

Límits:
- Lateral: tendó del m. braquioradial

- Medial: tendó del m. flexor radial del carp
- Fons: ms. flexor llarg del polze i pronador quadrat
Contingut:
- A. radial (superficial)
Tendó del m.
Tendó del m. flexor
braquioradial
radial del carp
A. radial
M. pronador quadrat
M. flexor llarg del
polze
Canal del pols
80
13. RETINACLE EXTENSOR
És un lligament transversal situat a la part distal de l’avantbraç.
Subjecta els tendons contra la porció òssia.
Visió posterior Es formen les CORREDORES DORSALS DEL CARP → espais
que s’han generat per on passaran els tendons. De radial a cubital:
- Primera: tendons de l’abductor llarg del polze i de

l’extensor curt del polze
- Segona: tendons de l’extensor radial llarg del carp i
de l’extensor radial curt del carp
- Tercera: tendó de l’extensor llarg del polze
- Quarta: tendons de l’extensor dels dits (4 tendons) i
de l’extensor de l’índex (1 tendó)
- Cinquena: corredora fibrosa (no hi ha porció òssia).
Tendó de l’extensor del dit auricular o dit petit
- Sisena: tendó de l’extensor cubital del carp
Tall transversal a l'alçada del

retinacle extensor
14. RETINACLE FLEXOR

És una estructura lligamentosa que tanca i genera el túnel carpià;
és a dir, transforma el solc del carp en un conducte: el TÚNEL
CARPIÀ. Es relaciona amb els flexors (cara anterior).
S’insereix:
- Lateralment en els tubercles de l’escafoide i del trapezi

- Medialment en el pisiforme i el ganxo de l’os ganxut
Visió anterior
1. TÚNEL CARPIÀ: tendons dels ms. flexor profund dels dits, flexor
superficial dels dits, flexor llarg del polze i N. medià.
2. CORREDORA OSTEOFIBROSA PRÒPIA: tendó del flexor radial del
carp (passa per sobre de l’escafoides).
3. CANAL DE GUYON: N. cubital i A. cubital (per sobre del pisiforme)
Entre les porcions del retinacle passa el tendó del palmar llarg.
81
Tendó del m.
N. medià
palmar llarg
Corredora osteofibrosa Canal de Guyon:
propia: tendó del m. flexor N. cubital i A.
radial del carp cubital

llarg del polze
Túnel carpià Tendons del m.
flexor superficial
dels dits
Tendons del m.
flexor profund dels
dits
26
Tall transversal a l'alçada del retinacle flexor
15. TABAQUERA ANATÒMICA

- Límit medial: tendó de l’extensor llarg del polze.
- Límit lateral: tendons de l’extensor curt del polze i de l’abductor llarg
del polze.
- Fons: escafoide i trapezi.
- Contingut: tendons de l’extensor radial curt del carp i de l’extensor
radial llarg del carp i l’A. radial.
Tendó de l’extensor

curt del polze
Tendó de l’abductor

llarg del polze
llarg del polze

radial curt del carp

radial llarg del carp
A. radial
Visió lateral
26
Ossos (de medial a lateral;; d’esquerra a dreta): escafoide, gran, ganxut, piramidal i pisiforme.
82
16. BEINES SINOVIALS
No són fixes.
- B. sin. COMUNA dels ms. flexors

- B. sin. del tendó del m. flexor llarg del polze
- B. sin. dels dits de la mà
- B. fibroses dels dits de la mà. Formen TÚNELS
OSTEOFRIBROSOS: discorren els tendons dels ms. flexors
envoltats per la seva beina sinovial
- B. sin. dels tendons de l’abductor llarg del polze i de l’extensor curt
del polze (1)
- B. sin. dels tendons de l’extensor radial llarg del carp i de l’extensor
radial curt del carp (2)
- B. sin. del tendó de l’extensor llarg del polze (3)
- B. sin. dels tendons de l’extensor dels dits (4 tendons) i de l’extensor
de l’índex (1 tendó) (4)
- B. sin. del tendó de l’extensor del dit auricular o dit petit (5)
- B. sin. del tendó de l’extensor cubital del carp (6)
Beina sinovial comuna dels músculs Beina sinovial del tendó del m. Beines sinovials dels dits de la mà
flexors (visió anterior) flexor llarg del polze (visió anterior) (visió anterior)
Porció anular
Porció cruciforme
Beines fibroses dels dits de la mà
83
Tendó del m.
extensor dels dits
Tendó del m.
interossi dorsal
Vincle curt
Tendó del m.
lumbrical
Vincle llarg
Tendons dels dits i vincles tendinosos profund dels dits

superficial dels dits
3 2
4
5 1
Visió posterior
17. MÚSCULS DE LA MÀ
- Músculs de la regió palmar mitjana (dits 2 a 4)
o MS. INTEROSSIS DORSALS
o MS. INTERORRIS PALMARS
o MS. LUMBRICALS
- Músculs de l’eminència tènar (dit polze)
o M. ADDUCTOR DEL POLZE
o M. OPONENT DEL POLZE
o M. FLEXOR CURT DEL POLZE
o M. ABDUCTOR CURT DEL POLZE
- Músculs de l’eminència hipotènar (dit auricular o dit
petit)
o M. OPONENT DEL DIT AURICULAR O DIT PETIT
o M. FLEXOR CURT DEL DIT AURICULAR O DIT PETIT27
o M. ABDUCTOR DEL DIT AURICULAR O DIT PETIT
o M. PALMAR CURT
27
N’ho n’hi ha de llarg.
84
Els orígens són aproximats, no són fixes. Les insercions són molt més
exactes. L’important són les innervacions i les accions. Les accions de la mà es
fan amb músculs de l’avantbraç i dels músculs propis de la mà
MÚSCULS DE LA REGIÓ PALMAR MITJANA
17.1. MÚSCULS INTEROSSIS DORSALS
Són quatre i són els únics que estan a l’espai interossi28. Els podem veure
anteriors i posteriors. S’anomenen de radial a cubital: 1, 2, 3 i 4.
O: Dos caps: Metacarpians adjacents
I: Tendons del m. extensor dels dits pels dits 2n a 4t (Estan en els quatre
espais interossis però s’insereixen només en aquests tres dits)
Inn: Branca profunda del N. cubital
A:
 Flexió de l’articulació metacarpofalàngica i extensió de les

articulacions interfalàngiques
 Abducció dels dits (2 a 4) (respecte l’eix central de la mà)
Visió anterior Visió posterior Tendons del m. extensor

dels dits
17.2. MÚSCULS INTEROSSIS PALMARS
Són tres. S’anomenen de radial a cubital: 1, 2 i 3.
O: Cara anterior dels metacarpians 2n, 4t i 5è
I: Tendons del m. extensor dels dits per als dits 2n, 4t i 5è
28
Espais entre metacarpians.
85
A:
 Flexió de l’articulació metacarpofalàngica i

extensió de les articulacions
interfalàngiques
 Adducció dels dits: col·loquen els dits cap a
l’eix de la mà, que està al 3r dit, per això Visió anterior
actua sobre el 2n, 4t i 5è.
Tendons del m.
17.3. MÚSCULS LUMBRICALS29 flexor profund dels
dits
O: Tendons del m. flexor profund dels dits
I: Tendons del m. extensor dels dits
Inn:
 N. medià: lumbricals 1r i 2n
 Branca profunda del N. cubital:
lumbricals 3r i 4t
A: Flexió de l’articulació metacarpofalàngica i extensió de les articulacions

interfalàngiques
Acció conjunta dels músculs interossis i lumbricals
APARELL EXTENSOR
Porció central formada pel tendó del m. extensor dels dits.
Sobre aquesta porció s’insereixen els tendons dels músculs lumbricals i

interossis.
29
Tenen forma de “lombriz”
86
Tendó del m.
extensor dels dits
Tendó del segon

lumbrical
Tendó del segon
Aparell extensor interossi dorsal
MÚSCULS DE L’EMINÈNCIA TÈNAR
17.4. MÚSCUL ADDUCTOR DEL POLZE
O:
- Cap oblic: trapezoide i os gran (variable)

- Cap transvers: 3r metacarpià (exacte)
Queda un HIAT → espai entre les dues

porcions d’origen, hi passen una artèria i un
nervi.
I: Os sesamoide medial i base de la falange proximal del polze
A:
 Adducció del polze

 (Oposició del polze)
17.5. MÚSCUL OPONENT DEL POLZE
O: Tubercle del trapezi i retinacle flexor (abraça

el primer metacarpià) (no és fix)
I: Vora lateral del 1r metacarpià
Inn: N. medià (Aquest múscul és superficial, per

tant, no l’innerva la branca profunda del N. cubital)
A:
 Oposició del polze

 (Adducció del polze)
87
17.6. MÚSCUL FLEXOR CURT DEL POLZE
O:
- Cap superficial: Retinacle flexor i

tubercle del trapezi
- Cap profund: Trapezoide i os gran
Entre els dos caps hi passa el tendó del

flexor llarg del polze
I: Os sesamoide lateral i base de la falange M. flexor del polze i tendó de del m.

proximal del polze (fix) flexor llarg del polze
Inn:
 Branca profunda del N. cubital: cap profund

 N. medià: cap superficial
A: Flexió de la falange proximal i adducció del polze
17.7. MÚSCUL ABDUCTOR CURT DEL POLZE
És el més superficial i lateral de tots els

d’aquest grup.
O: Tubercle de l’escafoide i retinacle flexor

(no fix)
I: Os sesamoide i base de la falange

proximal del polze (fix)
Inn: N. medià
A:
 Abducció del polze

 (Flexió de la falange proximal del colze)
MÚSCULS DE L’EMINÈNCIA HIPOTÈNAR
17.8. MÚSCUL OPONENT DEL DIT AURICULAR O DIT PETIT
Ocupa una posició similar a l’oponent del polze, però el polze és l’únic que
fa oposició.
88
O: Ganxo de l’os ganxut i retinacle flexor
(inexacte)
I: 5è metacarpià (abraçant-lo)
A: Oposició del dit auricular o dit petit

(Moviment que fem quan volem mantenir un líquid
a la mà)
17.9. MÚSCUL FLEXOR CURT DEL DIT AURICULAR O DIT PETIT
O: Ganxo de l’os ganxut i retinacle flexor

(aproximat)
I: Base de la falange proximal
A: Flexió de la falange proximal
17.10. MÚSCUL ABDUCTOR DEL DIT AURICULAR O DIT PETIT
El més gran i superficial, igual que en el cas

del polze.
O: Os pisiforme i retinacle flexor (aproximat)
I: Base de la falange proximal
A:
 Abducció del dit auricular o dit petit

 (Flexió de la falange proximal)
17.11. MÚSCUL PALMAR CURT
No és pròpiament de l’eminència, és subcutani, de la pell. Arruga la pell.

Els ms. subcutanis generen moviments de la pell30.
30
És on la gent s’hi posa bòtox.
89
Els músculs de l’eminència hipotènar estan darrere d’ell.
O: Vora medial de l’aponeurosi palmar
I: Cara profunda de la pell de la vora medial de la mà
Inn: Branca motora procedent de la branca superficial

del N. cubital (és una branca particular, només per a
aquest múscul)
A: La seva contracció provoca la formació de plecs

cutanis verticals en la pell de l’eminència hipotènar (fa
arrugues a la pell)
Tendons del m. Ms. lumbricals

flexor profund dels Ms. interossis dorsals
dits
Retinacle flexor
Ms. interossis palmars
Ms. interossis dorsals
Tendons del m. extensor

Músculs de la regió palmar mitjana: Visió anterior i visió posterior dels dits
M. oponent del
polze
Retinacle flexor M. abductor del dit
M. oponent del dit
M. oponent del
polze
M. abductor curt del
M. flexor curt del polze
polze
M. flexor curt del
polze
M. flexor curt del dit

Tendó del m. flexor M. adductor del M. adductor del auricular o dit petit
llarg del polze polze polze
Músculs de l'eminència tènar i hipotènar: musculatura profunda i musculatura superficial i profunda
90
Músculs de la mà – Regió palmar mitjana
Flexió de l’articulació

Dos caps: Tendons del m. metacarpofalàngica i extensió
Interossis Branca profunda
metacarpians extensor dels dit de les articulacions
dorsals del N. cubital
adjacents pels dits 2n a 4t interfalàngiques
Abducció dels dits (2 a 4)

Tendons del m.
Cara anterior dels metacarpofalàngica i extensió
Interossis extensor dels dits Branca profunda
metacarpians 2n, de les articulacions
palmars per als dits 2n, 4t i del N. cubital
4t i 5è interfalàngiques
5è
Adducció dels dits
N. medià:
Tendons del m. lumbricals 1r i 2n
Tendons del m. metacarpofalàngica i extensió
Lumbricals flexor profund dels Branca profunda
extensor dels dits de les articulacions
dits del N. cubital:
interfalàngiques
lumbricals 3r i 4t
91
Músculs de la mà – Eminència tènar
Cap oblic: Trapezoide

Os sesamoide medial i
Adductor del i os gran Branca profunda del Adducció del polze
base de la falange
polze Cap transvers: 3r N. cubital (Oposició del polze)
proximal del polze
metacarpià
Oponent del Tubercle del trapezi i Vora lateral del 1r Oposició del polze
N. medià
polze retinacle flexor metacarpià (Adducció del polze)
Cap superficial: Branca profunda del

Retinacle flexor i Os sesamoide lateral i N. cubital: Cap Flexió de la falange
Flexor curt
tubercle del trapezi base de la falange profund proximal i adducció
del polze
Cap profund: proximal del polze N. medià: cap del polze
Trapezoide i os gran superficial
Abductor Tubercle de Os sesamoide i base Abducció del polze

curt del l’escafoide i retinacle de la falange proximal N. medià (Flexió de la falange
polze flexor del polze proximal del polze)
92
Músculs de la mà – Eminència hipotènar
Oponent del Ganxo de l’os

Branca profunda del N. Oposició del dit auricular o
dit auricular o ganxut i 5è metacarpià
cubital dit petit
dit petit retinacle flexor
Flexor curt del Ganxo de l’os

Base de la Branca profunda del N. Flexió de la falange
dit auricular o ganxut i
falange proximal cubital proximal
dit petit retinacle flexor
Abducció del dit auricular o

Abductor del
Os pisiforme i Base de la Branca profunda del N. dit petit
dit auricular o
retinacle flexor falange proximal cubital (Flexió de la falange
dit petit
proximal)
Branca motora La seva contracció provoca

Vora medial de Cara profunda de
procedent de la branca la formació de plecs cutanis
Palmar curt l’aponeurosi la pell de la vora
superficial del N. verticals en la pell de
palmar medial de la mà
cubital l’eminència hipotènar
93
18. NERVIS DEL MEMBRE SUPERIOR
PLEXE BRAQUIAL
Envolta l’A. axil·lar.
Tots els plexes es formen per la unió de les branques anteriors. Les
branques posteriors van directes al seu múscul, són molt curtes.
 ARRELS: branques anteriors dels Ns. espinals de C5 a T1

 TRONCS: les arrels s’uneixen C5-C6, C7, C8-T1. Superior, mitjà i
inferior
 DIVISIONS ANTERIORS i DIVISIONS POSTERIORS (respecte
l’artèria)
 FASCICLES: lateral, medial i posterior
 Dels fascicles s’originen les BRANQUES TERMINALS del plexe
braquial
94
Arrels Troncs Divisions anteriors
Divisions posteriors Fascicles Branques terminals
SITUACIÓ I RELACIONS
 Porció SUPRACLACIVULAR: arrels,

troncs i divisions (per sobre de la
clavícula)
 Porció INFRACLAVICULAR: fascicles i
branques terminals
 Coll:
o Les arrels se situen entre el m.
escalè anterior i mitjà
o Acompanyats per l’A. subclàvia
(quan entra dins de l’axil·la
s’anomena A. axil·lar;; és la mateixa
artèria, només canviem el nom)
 Axil·la: els fascicles se situen al voltant de
l’A. axil·lar
95
Porció supraclavicular Porció infraclavicular
Fascicle posterior Fascicle medial
Fascicle lateral
Artèria axil·lar
N. cutani medial del

N. musculocutani braç
N. axil·lar
N. cutani medial de
N. medià
l’avantbraç
N. radial N. cubital
Artèria axil·lar i plexe braquial
BRANQUES TERMINALS
- N. MUSCULOCUTANI
- N. MEDIÀ
- N. CUBITAL = ULNAR
- N. CUTANI MEDIAL DEL BRAÇ sensitius
- N. CUTANI MEDIAL DE L’AVANTBRAÇ
- N. AXIL·LAR
- N. RADIAL
96
N. axil·lar
N. radial
N. musculocutani
N. medià
braç
N. cubital N. cutani medial de
l’avantbraç
31
Branques terminals
BRANQUES COL·LATERALS (les que no són terminals)
Destinades a les regions de l’espatlla i l’axil·la.
De la porció supraclavicular:
- N. DORSAL DE L’ESCÀPULA (arrel C5)

- N. TORÀCIC LLARG (arrel C5)
- N. SUBCLAVI (tronc superior)
- N. SUPRAESCAPULAR (tronc superior)
De la porció infraclavicular:
- N. PECTORAL MEDIAL (fascicle medial)

- N. PECTORAL LATERAL (fascicle lateral)
- NS. SUBESCAPULARS (fascicle posterior)
- N. TORACODORSAL (fascicle posterior)
31
En verd: nervis anteriors; en carbassa: nervis posteriors.
97
N. dorsal de
l’escàpula
N. supraescapular
N. subclavi
N. pectoral lateral
Ns. subescapulars
N. toràcic llarg
N. toracodorsal N. pectoral medial
32
Branques col·laterals
BRANQUES TERMINALS
18.1. NERVI CUTANI MEDIAL DE L’AVANTBRAÇ
Nervi sensitiu (mai farà activitat motòrica). Només

n’hi ha quatre que siguin purament sensitius: dos al braç i
dos a la cama.
O: Fascicle medial
Innerva la pell de la regió medial del braç i

l’avantbraç33
18.2. NERVI CUTANI MEDIAL DEL BRAÇ
Al costat del N. cutani medial de l’avantbraç.
Nervi sensitiu (perquè és cutani)
O: Fascicle medial
Innerva la pell de la regió medial del braç
32
En rosa: branques de la porció supraclavicular; en blau: branques de la porció infraclavicular.
33
Les innervacions sensitives no són exactes, no coneixem la grandària exacta de l’àrea que innerva.
98
18.3. NERVI MUSCULOCUTANI
Nervi mixte
O: Fascicle lateral
Travessa el m. coracobraquial
Braç: se situa entre els músculs bíceps braquial i braquial.
Branca terminal: N. cutani lateral de l’avantbraç (passa per davant de la

fossa del colze, no està dins). Innerva la pell de la regió lateral de l’avantbraç
M. coracobraquial
M. bíceps braquial
l’avantbraç
Nervi musculocutani
18.4. NERVI MEDIÀ
Nervi mixte
O: Fascicles lateral i medial
Braç: acompanya l’A. braquial, a la qual creua
Colze: solc bicipital medial → Acompanya l’A. braquial,

coberts ambdós per l’aponeurosi bicipital
Múscul pronador rodó → creua en X l’A. cubital
Arc del m. flexor superficial dels dits → hi passa pel

darrere, junt amb l’A. cubital
Terç inferior de l’avantbraç → Entre els tendons del

flexor llarg del polze i del flexor superficial dels dits
99
Passa pel túnel carpià, on es divideix en les seves branques terminals
A. braquial
A. cubital
Arcada del m. flexor

A. radial
Branca palmar del

N. medià
NERVI INTEROSSI ANTERIOR
Branca molt important del N. medià
Sorgeix al terç superior de l’avantbraç
Descendeix aplicat sobre la membrana interòssia, junt amb l’A.

interòssia anterior. Passa per darrere del m. pronador quadrat
Acaba a les articulacions radiocarpiana i intercarpianes
Nervi i Artèria
interossis anteriors
BRANQUES SENSITIVES (no són exactes)
Terç distal de l’avantbraç → Branca palmar del N. medià:
 Innerva la pell de la zona lateral del palmell de la mà
Branques terminals sensitives:
- NS. DIGITALS PALMARS COMUNS (comuns entre tots els dits)

- NS. DIGITALS PALMARS PROPIS (a cada dit)
- BRANCA COMUNICANT AMB EL N. CUBITAL (uneix el N. medià
amb el N. cubital)
100
Branca comunicant amb el Nervi
Nervis digitals palmars comuns Nervis digitals palmars propis
cubital
Visió anterior Visió posterior
18.5. NERVI CUBITAL
Nervi mixte
O: Fascicle medial
Braç: medial a l’A. braquial. Està situat en el

compartiment anterior (hi ha teixit conjuntiu que separa
A. braquial
dos compartiments)
Colze: canal epitrocleoolecranià, junt amb l’A.

col·lateral cubital superior. A mida que ens acostem al
A. col·lateral cubital
superior colze, va passant a posterior
Avantbraç: descendeix amb l’A. cubital → coberts pel

múscul flexor cubital del carp (no ens hi podem palpar el
pols). Torna a ser anterior a l’avantbraç
A l’avantbraç dóna dues branques sensitives:
101
- BRANCA DORSAL DEL N. CUBITAL → NS.
DIGITALS DORSALS (branca passa a posterior)
- BRANCA PALMAR DEL N. CUBITAL → Innerva la
pell de la zona medial del palmell de la mà (branca
es manté anterior)
Canell: canal de Guyon junt amb l’A. cubital
Quan surt d’aquest conducte es divideix en les seves

Branca dorsal del
dues branques terminals: N. cubital
- BRANCA PROFUNDA (motora)

Branca palmar del
- BRANCA SUPERFICIAL (a la palma. És mixta) N. cubital
o BRANCA MOTORA DEL M. PALMAR CURT
o NS. DIGITALS PALMARS COMUNS
o NS. DIGITALS PALMARS PROPIS
Branca dorsal del

N. cubital Branca superficial Branca profunda
del N. cubital del N. cubital
Branca profunda
del N. cubital
Ns. digitals
palmars comuns
Ns. digitals
palmars propis
Visió posterior Visió anterior Visió anterior
Visió anterior Visió posterior
102
18.6. NERVI RADIAL
Nervi mixte
A. braquial O: Fascicle posterior

profunda
Braç: solc del N. radial, acompanyant l’A. braquial
profunda → coberts pel m. tríceps braquial. Dóna lloc a
N. cutani posterior
del braç tres branques sensitives: Innerva la pell de la regió
posteriormedial i posterolateral del braç i posterior de
l’avantbraç
N. cutani lateral Colze: solc bicipital lateral → Branques profunda i
inferior del braç
superficial, acompanyades per l’A. recurrent radial
A. recurrent radial
Branca profunda
N. cutani posterior
de l’avantbraç Branca superficial
BRANCA SUPERFICIAL:
A. radial
- Avantbraç: acompanya l’A. radial;; coberts pel m.

braquioradial (superficial)
- Dors de la mà:
o BRANCA COMUNICANT CUBITAL
o NS. DIGITALS DORSALS
BRANCA PROFUNDA:
- Creua entre les porcions del m. supinador i es fa

posterior
- Avantbraç: entre els músculs del pla profund i els del pla superficial
- Branca terminal: N. INTEROSSI POSTERIOR:
o Discorre sobre la membrana interòssia i acompanya l’A.
interòssia posterior
o S’estén fins a les articulacions intercarpianes
103
Branca comunicant
cubital
A. interòssia N. interossi
posterior posterior
Nervis digitals dorsals
18.7. NERVI AXIL·LAR
Nervi mixte
O: Fascicle posterior
Espai quadrangular o humerotricipital → acompanya l’A. circumflexa

humeral posterior
Branca sensitiva: N. CUTANI LATERAL SUPERIOR DEL BRAÇ: Innerva la

pell de l’espatlla
104
N. cutani lateral
superior del braç
A. cirumflexa
humeral posterior
TERRITORIS CUTANIS
N. axil·lar
N. cutani medial del braç
N. radial
N. cutani medial de l’avantbraç
N. musculocutani
N. cubital
N. medià
105
N. radial
N. musculocutani
N. cutani posterior
del braç
N. medià
N. cutani lateral
N. cubital inferior del braç
l’avantbraç
N. cutani posterior
de l’avantbraç
Braç: visions anterior i posterior
N. radial
N. medià
Branca profunda
del N. cubital Branca profunda
del N. radial
N. medià
Branca superficial
N. interossi anterior
del N. cubital
N. interossi
posterior
N. cubital
Branca palmar del

N. medià
Branca dorsal del

N. cubital
Branca palmar del
N. cubital
Avantbraç: visions anterior superficial, anterior profunda i posterior
106
N. cubital
Branca palmar Branca superficial

N. cubital
N. medià
Branca palmar del

N. medià Branca palmar del Branca superficial
N. cubital del N. radial
Branca superficial Branca profunda
Branca comunicant
amb el N. cubital Branca dorsal del
N. cubital
Branca comunicant
cubital
Branca profunda
del N. cubital
Mà: visions anterior superficial, anterior profunda i posterior
19. VASOS DEL MEMBRE SUPERIOR
A. subclàvia A. braquial
Mà
Artèries del membre superior

A. axil·lar As. radial i cubital
107
19.1. BRANQUES DE L’ARC AÒRTIC
L’A. aorta surt del ventricle esquerre: darrere del cor i apical a la columna
vertebral.
Tres parts:
- Part que puja → Aorta ascendent

- Part que gira → ARC AÒRTIC
- Part que baixa → Aorta descendent
No hi ha simetria.
De l’arc aòrtic sorgeixen tres vasos:
- TRONC BRAQUIOCEFÀLIC (branca de l’arc)

o A. SUBCLÀVIA DRETA
Sub-branques
o A. CARÒTIDE COMUNA DRETA
- A. CARÒTIDE COMUNA ESQUERRA
no hi ha tronc
- A. SUBCLÀVIA ESQUERRA
A partir d’aquí serà simètric.
A. caròtida comú dreta

A. caròtida comú
V. jugular interna esquerra
A. subclàvia dreta
A. subclàvia esquerra
V. subclàvia
Tronc braquiocefàlic
V. braquicefàlica Arc aòrtic
V. cava superior
19.2. BRANQUES DE L’ARTÈRIA SUBCLÀVIA
Passa entre l’escalè anterior i el mitjà.
 A. VERTEBRAL → va cap a regions del crani per les vèrtebres

(puja)
108
 A. TORÀCICA INTERNA → va per dintre de la caixa toràcica (baixa)
 TRONC TIROCERVICAL (més anterior)
o A. TIROIDAL INFERIOR (baixa)
o A. TRANSVERSA DEL COLL
o A. SUPRAESCAPULAR
 TRONC COSTOCERVICAL (més posterior, cal apartar tirocervical
per veure’l)
o A. CERVICAL PROFUNDA → cap a la part posterior del coll
o A. INTERCOSTAL SUPREMA → entre les costelles. Totes,
excepte les dues primeres artèries intercostals s’originen a
l’aorta. Les dues primeres s’originen a l’A. intercostal
suprema.
 AS. INTERCOSTALS POSTERIORS 1a i 2a
A. vertebral
A. transversa del coll A. tiroidal inferior
A. supraescapular
Tronc tirocervical
Tronc costocervical
A. toràcica interna
A. cervical profunda
A. intercostal suprema
Primera A.
intercostal posterior
Tronc costocervical
Segona A.
intercostal posterior
109
19.3. BRANQUES DE L’ARTÈRIA AXIL·LAR
 A. TORÀCIA SUPERIOR → es queda al tòrax, propera a la regió

mamària
 A. TORACOACROMIAL
 A. TORÀCICA LATERAL → propera a la zona del serrat
 A. SUBESCAPULAR
 A. CIRCUMFLEXA HUMERAL ANTERIOR → a l’alçada del coll
quirúrgic de l’húmer
 A. CIRCUMFLEXA HUMERAL POSTERIOR → a l’espai
quadrangular
A. axil·lar
A. circumflexa
humeral posterior
A. toràcica superior
A. circuflexa
humeral anterior A. toracoacromial
A. subescapular
A. toràcica lateral
19.4. BRANQUES DE L’ARTÈRIA BRAQUIAL
Comença quan surt de la cavitat axil·lar. Acaba en la seva bifurcació: A.

radial i A. cubital.
 A. BRAQUIAL PROFUNDA → acompanya al N. radial pel solc del N.
radial de l’húmer, cobert per les porcions del tríceps
o A. COL·LATERAL MITJANA
o A. COL·LATERAL RADIAL
 A. COL·LATERAL CUBITAL SUPERIOR → acompanya el N. cubital;
va a la xarxa del colze
 A. COL·LATERAL CUBITAL INFERIOR → també va a la xarxa del
colze
110
A. braquial
A. braquial profunda
A. col·lateral mitjana
A. colateral cubital
inferior
A. col·lateral radial
superior
A. radial
A. cubital
19.5. XARXA ARTICULAR DEL COLZE
Cara anterior del colze:
 A. COL·LATERAL RADIAL + A. RECURRENT RADIAL → una baixa

i l’altra puja, però hi ha molts vasos que arriben a tot arreu i per això
no xoquen
 A. COL·LATERAL CUBITAL INFERIOR (baixa) + BRANCA
ANTERIOR DE L’A. RECURRENT CUBITAL (puja)
Cara posterior del colze:
 A. COL·LATERAL MITJANA (baixa) + A. INTERÒSSIA

RECURRENT (puja)
 A. COL·LATERAL CUBITAL SUPERIOR (baixa) + BRANCA
POSTERIOR DE L’A. RECURRENT CUBITAL (puja)
111
superior
A. col·lateral
mitjana
inferior
A. col·lateral radial
A. recurrent radial Branca anterior de

l’A. recurrent cubital
A. interòssia
recurrent Branca posterior de
l’A. recurrent cubital
19.6. BRANQUES DE L’ARTÈRIA RADIAL
 A. RECURRENT RADIAL
 BRANCA PALMAR DEL CARP
 BRANCA PALMAR SUPERFICIAL → forma l’ARC PALMAR
SUPERFICIAL amb l’A. cubital
 BRANCA DORSAL DEL CARP
Forma l’ARC PALMAR PROFUND amb la branca palmar profunda de l’A.

cubital
A. recurrent radial A. braquial
A. radial
112
Branca palmar del carp
A. radial
Branca palmar superficial
Arc palmar profund
Arc palmar sueperficial
Branca dorsal del carp
19.7. BRANQUES DE L’ARTÈRIA CUBITAL
 A. RECURRENT CUBITAL
o Branca anterior
o Branca posterior
 A. INTERÒSSIA COMUNA (tronc comú de les artèries interòssies)
o A. INTERÒSSIA ANTERIOR
o A. INTERÒSSIA POSTERIOR
 A. INTERÒSSIA RECURRENT
 BRANCA PALMAR DEL CARP
 BRANCA DORSAL DEL CARP
 BRANCA PALMAR PROFUNDA → forma l’ARC PALMAR
PROFUND amb l’A. radial
Forma l’ARC PALMAR SUPERFICIAL amb la branca palmar superficial de
l’A. radial.
113
A. braquial
Branca posterior
Branca anterior
A. recurrent cubital
A. interòssia comú
A. interòssia recurrent
A. cubital
A. interòssia posterior
A. interòssia anterior
Branca anterior
Branca posterior
Branca palmar del carp

A. cubital
Branca palmar
profunda
Arc palmar profund Arc palmar superficial
19.8. ARC PALMAR SUPERFICIAL
A. CUBITAL + BRANCA PALMAR SUPERFICIAL DE L’A. RADIAL
Branques:
 AS. DIGITALS PALMARS COMUNES

o AS. DIGITALS PALMARS PRÒPIES
114
Branca palmar
superficial
A. cubital
Artèries palmars comuns Artèries palmars pròpies
19.9. ARC PALMAR PROFUND
A. RADIAL + BRANCA PALMAR PROFUNDA DE L’A. CUBITAL
Branques:
 A. PRINCIPAL DEL POLZE

o A. RADIAL DE L’ÍNDEX
 AS. METACARPIANES PALMARS
Branca palmar
profunda
A. radial
A. principal del polze

As. metacarpianes palmars
A. radial de l’índex
19.10. ARTÈRIES DEL DORS DE LA MÀ
BRANCA DORSAL DEL CARP DE L’A. RADIAL + BRANCA DORSAL DEL
CARP DE L’A. CUBITAL → ARC DORSAL DEL CARP (no és tant exacte com
els arcs de la palma de la mà)
Xarxa dorsal del carp (s’incorporen les branquetes)
115
 AS. METACARPIANES DORSALS
o AS. DIGITALS DORSALS
Xarxa dorsal del carp

de l’A. radial
de l’A. cubital
Artèries metacarpianes dorsals Artèries digitals dorsals
V. subclàvia
19.11. VENES DEL MEMBRE SUPERIOR V. axil·lar
Rebran el nom de l’artèria a la qual acompanyen en el 99,9%
dels casos.
Estudiarem les venes superficials més constants.
 V. CEFÀLICA
O: a l’arrel del polze
Desemboca a la V. axil·lar (va lateral i profunda)
116
 V. BASÍLICA
O: sobre la porció distal del cúbit
Desemboca en una de les Vs. Braquials i, a vegades, s’estén
fins a la V. axil·lar de manera profunda
Es descriuen34:
 V. MITJANA DE L’AVANTBRAÇ → situada entre la V. cefàlica i la V.
basílica
 V. MITJANA CEFÀLICA → s’estén fins a la V. cefàlica
 V. MITJANA BASÍLICA → s’estén fins la V. basílica
 V. MITJANA DEL COLZE → uneix les Vs. cefàlica i basílica
V. mitjana del colze
V. mitjana cefàlica
V. mitjana basílica
V. cefàlica
V. basílica
V. mitjana de l’avantbraç
19.12. NÒDULS LIMFÀTICS
La limfa passa per estacions de nòduls35.
 Nòduls limfàtics BRAQUIALS

 Nòduls limfàtics PECTORALS
 Nòduls limfàtics SUBESCAPULARS
 Nòduls limfàtics CENTRALS
 Nòduls limfàtics APICAL (hi arriba la limfa que passa per tots els
anteriors)
34
Es descriu “la M que tothom diu, però que ningú no veu”
35
Càncer de mama: les cèl·lules són molt fàcils de separar. Es poden introduir als vasos limfàtics; si arriba als nòduls
una cèl·lula cancerosa, tenim un tumor secundari.
117
Nds. limf. centrals
Nds. limf. apicals
Nds. limf. braquials
Nds. limf. subescapulars

Nds. limf. pectorals
Artèria subclàvia
1. Branca acromial 5. A. transversa del coll

2. A. supraescapular 6. A. tiroïdal inferior
3. Branca superficial 7. A. intercostal suprema
4. Branca profunda 8. Tronc costocervical
118
9. Tronc tirocervical 15. A. intercostal posterior
10. A. cervical profunda primera
11. A. vertebral 16. A. intercostal posterior
12. A. caròtida comú segona
13. A. subclàvia
14. A. toràcica interna
17. A. circumflexa humeral 22. Branca acromial

posterior 23. A. toracoacromial
18. A. circumflexa humeral 24. Branca pectoral
anterior 25. A. toràcica superior
19. A. subescapular 26. A. circumflexa de l’escàpula
20. A. axil·lar 27. A. toracodorsal
21. A. toràcica lateral
119
Artèries braquial, radial i cubital
28. A. braquial 41. A. cubital

29. A. braquial profunda 42. A. braquial
30. A. col·lateral cubital superior 43. A. interòssia recurrent
31. A. col·lateral mitjana 44. A. recurrent radial
32. A. col·lateral radial 45. Branca anterior de l’A.
33. A. col·lateral cubital inferior recurrent cubital
34. A. interòssia recurrent 46. Branca posterior de l’A.
35. A. recurrent radial recurrent cubital
36. Branca anterior de l’A. 47. A. recurrent cubital
recurrent cubital 48. A. interòssia comú
37. Branca posterior de l’A. 49. A. interòssia posterior
recurrent cubital 50. A. interòssia anterior
38. A. recurrent cubital 51. A. radial
39. A. radial 52. A. cubital
40. A. interòssia comú
120
Arcs arterials
53. A. radial 61. A. metacarpiana palmar

54. A. cubital 62. A. digital palmar comú
55. Branca palmar profunda 63. A. digital palmar pròpia
56. Branca palmar profunda 64. Branca dorsal del carp
57. Branca dorsal del carp 65. Xarxa dorsal del carp
58. Branca palmar superficial 66. Branca dorsal del carp
59. Branca palmar profunda 67. A. metacarpiana dorsal
60. A. principal del polze 68. A. digital dorsal
121
Venes i nòduls limfàtics
69. V. mitjana del colze 75. Nds. limf. braquials

70. V. mitjana cefàlica 76. Nds. limf. centrals
71. V. mitjana basílica 77. Nds. limf. subescapulars
72. V. mitjana de l’avantbraç 78. Nds. limf. pectorals
73. V. cefàlica 79. Nds. limf. apicals
74. V. basílica
122
20. ANATOMIA SECCIONAL DEL MEMBRE SUPERIOR
Clavícula
M. supraescapular
M. subclavi
M. deltoides M. pectoral menor
M. pectoral major
Escàpula
M. infraescapular
M. rodó menor
M. rodó major
M. dorsal ample Paquet vasculonerviós

de l’axil·la
Tall sagital de l'axil·la
M. pectoral menor M. pectoral major
Cap curt del m. bíceps braquial

i m. coracobraquial
Tendó del cap llarg del

m. bíceps braquial
M. serrat anterior
M. deltoides
Paquet vasculonerviós de l’axil·la

Húmer
M. subescapular
Escàpula
M. supraespinós
Tall transversal de l'axil·la
123
M. bíceps braquial
braç
V. basílica
V. cefàlica

N. musculocutani braç
N. medià
M. braquial
A. braquial
Tabic intermuscular
medial del braç
Húmer
N. cubial
Tabic intermuscular
lateral del braç A. col·lateral cubital
superior
Cap lateral del m.

tríceps braquial
Cap medial del m.
tríceps braquial
A. braquial profunda
Cap llarg del m. tríceps

N. radial
braquial
Tall transversal que passa pel terç mig del braç
Tendó del m. bíceps braquial

N. cutani lateral de l’avantbraç
V. cefàlica M. braquial
A. recurrent radial
M. braquioradial
V. basílica
Branques superficial i A. braquial
profunda del N. radial
M. extensor radial llarg del carp

N. medià
M. extensor radial curt del carp

M. pronador rodó
M. anconi
N. cubital
Húmer A. col·lateral cubital superior
Cúbit M. flexor cubital del carp

Tendó del m. tríceps braquial
Tall transversal del colze
124
V. mitjana de l’avantbraç A. cubital
N. cutani lateral de l’avantbraç N. medià N. cubital
V. cefàlica
V. basílica
A. radial
Branca superficial del

N. cubital N. cutani medial de
l’avantbraç
Membrana interòssia
de l’avantbraç
Cúbit
Radi
A. interòssia posterior
Branca profunda del N. radial

N. interossi anterior
A. interòssia anterior
Tall transversal que passa pel terç mig de l'avantbraç
1. M. braquioradial 9. M. flexor profund del polze

2. M. extensor radial llarg del 10. M. flexor cubital del carp
carp 11. M. abductor llarg del polze
3. M. extensor radial curt del 12. M. extensor llarg del polze
carp 13. M. extensor de l’índex
4. M. pronador rodó 14. M. extensor cubital del carp
5. M. flexor radial del carp 15. M. extensor dels dits
6. M. palmar llarg 16. M. extensor del dit auricular
7. M. flexor superficial del polze o dit petit
8. M. flexor llarg del polze
125
Ns. i As. digitals
Tendó del m. flexor palmars comuns
llarg del polze
Tendons del m. flexor

Tendó del m. extensor del dit

Tendó del m. extensor auricular o dit petit
curt del polze
profund dels dits
llarg del polze
V. cefàlica
A. principal del polze As. metacarpianes palmars
Tendó del m. extensor de l’índex
Tall transversal que passa pel metacarp de la mà

Ns. digitals dorsals Tendons del m. As. metacarpianes dorsals
extensor dels dits
1. M. abductor curt del polze 9. Segon múscul interossi

2. M. oponent del polze palmar
3. M. flexor curt del polze 10. Quart múscul interossi dorsal
4. M. adductor del polze 11. Tercer múscul interossi
5. Primer múscul interossi palmar
dorsal 12. M. oponent del dit auricular o
6. Primer múscul interossi dit petit
palmar 13. M. flexor curt del dit petit
7. Segon múscul interossi 14. M. abductor curt del dit
dorsal auricular o dit petit
8. Tercer múscul interossi 15. Ms. lumbricals
dorsal
21. RESUM DE LES INNERVACIONS DEL MEMBRE

SUPERIOR
BRANQUES COL·LATERALS
Porció supraclavicular:
M. romboide major
N. dorsal de l’escàpula M. romboide menor
M. elevador de l’escàpula
N. toràcic llarg M. serrat anterior
N. subclavi M. subclavi
M. supraespinós
N. supraescapular
M. infraespinós
126
Porció infraclavicular
M. pectoral menor
N. pectoral medial
M. pectoral major
M. pectoral menor
N. pectoral lateral
M. pectoral major
M. subescapular
Ns. subescapulars
M. rodó major
N. toracodorsal M. dorsal ample
BRANQUES TERMINALS
M. coracobraquial
N. musculocutani M. braquial
M. bíceps braquial
dels dits
M. pronador rodó
M. pronador quadrat
M. flexor radial del carp
M. flexor profund dels
N. M. palmar llarg N. interossi
dits
medià Ms. lumbricals 1r i 2n anterior
M. flexor llarg del
M. oponent del polze
polze
M. flexor curt del polze
(cap superficial)
M. abductor del polze
Ms. interossis
palmars
Ms. lumbricals 3r i 4t
M. adductor del polze
M. flexor profund dels
M. flexor curt del
N. dits Branca profunda
polze (cap profund)
cubital M. flexor cubital del del N. cubital
M. oponent del dit
carp
M. flexor curt del dit
M. abductor del dit
N. cutani medial del braç
M. rodó menor
N. axil·lar
M. deltoide
M. tríceps braquial M. abductor llarg del
M. anconal polze
M. supinador M. extensor curt del
N. Branca profunda
M. extensor radial curt polze
radial del N. radial
del carp M. extensor llarg del
M. extensor radial llarg polze
del carp M. extensor de l’índex
127
M. braquioradial M. extensor dels dits
M. extensor del dit
M. extensor cubital
del carp
Altres
N. accessori M. trapezi
Branca motora procedent de la
M. palmar curt
branca superficial del N. cubital
128
!"#$%&&'%()*+%$#""%,%-.#/$%
!"#$
1. ARTICULACIÓ TEMPOROMANDIBULAR Tubercle articular
6¶HVWDEOLUjHQWUHGRVRVVRV Fossa mandibular
- Mandíbula
Cap de la mandíbula
- Os temporal1
Esfenoide: a la part central del crani. Si col·loquéssim

un dit sobre el cap i un al front, on es creuarien trobaríem
O¶HVIHQRLGH &RQWDFWD DPE WRWV HOV RVVRV eV FRP XQD
cunya.
Disc articular
- Fossa mandibular
- Tubercle articular
- Cap de la mandíbula
Presenta un DISC ARTICULAR: el MENISC DE

/¶$577(032520$1',%8/$5$70 Càpsula articular
Té una càpsula bastant laxa amb un Llig. lateral

únic reforç: LLIG. LATERAL.
Llig. estilomandibular
Altres lligaments:
- LLIG. ESTILOMANDIBULAR
- LLIG. ESFENOMANDIBULAR
Mecànica articular: Càpsula articular
Llig. esfenomandibular
Moviments:
- Descens i ascens o elevació (obrir i tancar la

boca)2
- Propulsió i retropulsió (endavant i endarrere)3
- Lateralment4
$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$
1
És a aquesta alçada on apareixen les primeres canes.
2
Moviment de carnívors.
3
Moviment de rossegadors.
4
0RYLPHQWG¶KHUYtERUV
!"#$
$
1R HV SURGXHL[HQ PRYLPHQWV SXUV ĺ VHPSUH KL ha dos moviments
combinats: quan fem descens, també fem propulsió; quan fem propulsió, fem
descens, perquè ens xoquen les dents.
Qui subjecta aquesta articulació són els músculs mastegadors, només amb
HOVOOLJDPHQWVQRV¶DJXDQWDULD
La musculatura de la masticació és la més potent.
/X[DFLyGHO¶$70HOFDSGHODPDQGtEXODVXUWGHODIRVVDLVHVLWXDGDYDQW
GHOWXEHUFOH4XDQHVWUDFWDG¶XQDSHUVRQDDPEODPXVFXODWXUDIHEOHQRSDVVD
res. Si la té forta no es pot intentar recol·locar fins que es relaxi, ja que podem
trencar la mandíbula.
Fossa mandibular Tubercle articular Disc articular Tubercle articular
Cap de la
mandíbula
Cap de la
mandíbula
$
!"#$%&'(%$)*#+,-.".,(/0$1&'("2*%3-4&'(*("#$%&'("*$*''$5(,+/#46*7$4$)*'(#+"('*$*#(''*4(5$#('*0+*'8("#$%&'(%$)
Llig. lateral Discs articulars
Càpsula articular
Llig. estilomandibular
Lligs. esfenomandibulars
$
!"#$%&'(%$)*#+,-.".,(/0$1&'("2*''$5(,+/#46*7$4$./4*'(#+"('*$*-.4#+"$."
!%&$
$
2. MÚSCULS MASTEGADORS
2.1. MÚSCUL PTERIGOIDE O PTERIGOÏDAL MEDIAL
2)RVVDSWHULJRLGHGHO¶HVIHQRLGH
,&DUDPHGLDOGHO¶DQJOHGHODPDQGtEXOD
Inn: N. mandibular (branca del N. trigeni)
A:
x Elevació de la mandíbula5
x Segons alguns autors, provoca lleugers
moviments de lateralitat, i tracciona, a la seva
contracció unilateral, la barbeta cap al costat
oposat del múscul que es contragui, és a dir,
PRYLPHQW FDS D OD EDQGD FRQWUjULD G¶RQ pV HO
P~VFXO TXH HV FRQWUDX ĺ 029,0(17
CONTRALATERAL6
2.2. MÚSCUL PTERIGOIDE O PTERIGOÏDAL

LATERAL
O: Cara lateral de la OjPLQDODWHUDOGHO¶DSzILVLSWHULJRLGHL

FDUDLQIHULRUGHO¶DODPDMRUGHO¶HVIHQRLGH
,'LVFDUWLFXODUGHO¶DUWWHPSRURPDQGLEXODULDODIRVVHWD
pterigoide de la mandíbula (gairebé horitzontal)
Inn: N. mandibular (branca del N. trigeni)
$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$
5
Hi ha tres músculs implicats: pterigoide medià, temporal i masseter.
6
(OPRYLPHQWFRQWUDODWHUDOV¶HVSHFLILFDO¶KRPRODWHUDOHVGyQDSHUVXSRVDW
!%!$
$
A:
x Porta la mandíbula cap endavant

x Actuant aïlladament i alternativa mou lateralment de costat a costat
la mandíbula
2.3. MÚSCUL TEMPORAL
O: Fossa temporal
,$SzILVLFRURQRLGHGHODPDQGtEXODSDVVDSHUGDUUHUHGHO¶DUFĺpVPpV
posterior que el masseter)
Inn: N. mandibular (branca del N. trigemin)
A:
x Eleva la mandíbula i tanca la boca

x Les seves fibres posteriors produeixen la
retropulsió de la mandíbula, degut a que les fibres
són inclinades
1RKLKDFDSP~VFXOGHODPDVWLFDFLyTXHREULODERFDĺUHOD[DQWDPEOD
SUzSLDJUDYHWDWMDVH¶QVEDL[DODPDQGtEXOD
2.4. MÚSCULS MASSETER
O:
- 3RUFLy VXSHUILFLDO 3RUFLy DQWHULRU GH O¶DUF

zigomàtic
- 3RUFLy SURIXQGD 3RUFLy SRVWHULRU GH O¶DUF
]LJRPjWLFDO¶DOoDGDGHOVSzPXOVODWHUDOPHQWD
prop de O¶RUHOOD Porció profunda
I: Angle de la mandíbula Porció superficial
Inn: N. mandibular (branca del N. trigemin7)
A: Eleva la mandíbula i tanca la boca
$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$
7
El N. trigemin és un nervi cranial.
!%"$
$
$
9:4%&'4*,(4#+5(0."42*;$4$./4*'(#+"('*$*-.4#+"$."
1. M. pterigoïdal lateral 2. M. pterigoïdal medial
$
9:4%&'4*,(4#+5(0."42*;$4$)*'(#+"('
3. M. temporal 5. M. masseter
4. M. pterigoïdal lateral
!%%$
$
3. MÚSCULS FACIALS
7DPEpVH¶OVFRQHL[FRPHOV³P~VFXOVGHODPtPLFD´
Nòmina: 22 músculs / Clàssica: 19 músculs
7RWV HVWDQ LQQHUYDWV SHO 1 IDFLDO ĺ pV XQ QHUYL

FUDQLDOLJXDOTXHHOPDQGLEXODU1¶KLKDGRVXQDODGUHWD
LXQDO¶HVTXHUUD&DGDVFXQLQQHUYDPLWMDFDUD
7RWV V¶LQVHUHL[HQ D OD SHOO, per això la mouen i fem

expressions.
(VWUREHQDOYROWDQWGHO¶XOOHOQDVLOHVRUHOOHVSULQFLSDOPHQW
3.1. MÚSCUL EPICRANIÀ
M. occipitofrontal
Està format pels ms. occipitofrontal i
temporoparietal.
M. temporoparietal
3.2. MÚSCUL OCCIPITOFRONTAL

Aponeurosi epicranial Ventre frontal
Té dos ventres: un frontal i un occipital. Es troben
XQLWVSHUO¶$321(8526,(3,&5$1,$/
Ventre frontal: desplaça el cuir cabellut, eleva les

celles, corruga el front.
Ventre occipital
Ventre occipital: WHQVD O¶DSRQHXURVL VHUYLQW GH
punt fix al ventre frontal.
!%'$
$
3.3. MÚSCUL TEMPOROPARIETAL
3.4. 0Ò6&8/25%,&8/$5'(/¶8//
7DQFDO¶XOOLFRPSULPHL[ODJOjQGXODODFULPDO*HQHUDOHV
³SRWHVGHJDOO´DUUXJXHVĺLJXDOD³HVFXGULQ\DU´
3.5. MÚSCUL PRÒCER
!%($
$
3.6. MÚSCUL CORRUGADOR DE LA CELLA
Expressió de psicòpata.
3.7. MÚSCUL DEPRESSOR DE LA CELLA
(V WURED VREUH HO QDV 3RUWD O¶DQJOH PHGLDO GH OHV
celles cap avall.
4. 0Ò6&8/6'(/¶25(//$
4.1. MÚSCUL AURICULAR ANTERIOR
4.2. MÚSCUL AURICULAR SUPERIOR
4.3. MÚSCUL AURICULAR POSTERIOR

946*(&"$%&'("4
!%)$
$
$ $ $
9:4%&'*(&"$%&'("*(/#+"$." 9:4%&'*(&"$%&'("*4&-+"$." 9:4%&'*(&"$%&'("*-.4#+"$."
Aquests músculs normalment els tenim atrofiats. Estaven destinats a

RULHQWDUO¶RUHOODFDSDOVR
5. MÚSCULS DEL NAS

5.1. MÚSCUL NASAL
Porcions:
- 7UDQVYHUVDĺDL[DIDO¶DODGHOQDV
- $ODUĺHL[DPSODHOQDV
$ FDGD H[SUHVVLy DFWXHQ PROWV P~VFXOV SHUz Q¶KL KD

que destaquen més.
Expressa alegria, sorpresa, exigència, descontentament,...
5.2. MÚSCUL DEPRESSOR DEL SEPTE8
5HWUHXWUDQVYHUVDOPHQWO¶DODGHOVQDULXV
$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$
8
Septe: tabic nasal
!%*$
$
6. MÚSCULS DE LA BOCA
6.1. 0Ò6&8/(/(9$'25'(/¶$1*/('(/$%2&$
Expressió de confiança en un mateix.
6.2. 0Ò6&8/'(35(6625'(/¶$1*/('(/$%2&$
$O¶LQUHYpVTXHO¶DQWHULRU([SUHVVDWULVWHVD
Aquest múscul i el corrugador de la cella són

característics de la nostra espècie.
6.3. MÚSCUL DEPRESSOR DEL LLAVI INFERIOR
Cara de fermesa. Tiba del llavi inferior (no de la

comissura).
!%+$
$
6.4. MÚSCUL MENTONIÀ
3XMDHOPHQWyĺFDUDGHGXEWHLQGHFLVLyLUHEXLJ
6.5. 0Ò6&8/ (/(9$'25 '(/ //$9, 683(5,25 , '( /¶$/$ '(/

NAS
6.6. MÚSCUL ELEVADOR DEL LLAVI SUPERIOR
!%#$
$
6.7. MÚSCUL ZIGOMÀTIC MENOR
Actua com els dos anteriors i permet elevar el llavi

superior.
6.8. MÚSCUL ZIGOMÀTIC MAJOR
És més posterior. Puja les comissures lateralment.
6.9. MÚSCUL RISORI
És inconstant. Tiba la comissura dels llavis cap

endarrere quan la boca està tancada.
!'&$
$
6.10. MÚSCUL ORBICULAR DE LA BOCA
)DG¶HVItQWHUGHODERFDODWDQFD
(QSDUjOLVLVRHQUHVSLUDUVHPSUHSHUODERFDĺHV
deforma la cara i provoca problemes per menjar (cau
la baba). Si no es corregeix, pot portar aquests
problemes.
La contracció tanca la boca i evita que surti la

saliva.
Petons, xarrups, xiular.
6.11. MÚSCUL BUCCINADOR
Genera pressió dintre de la boca. Ajuda a acabar

G¶HPSDVVDUTXDQVH¶QVTXHGDHOPHQMDUDmig camí.
Obertures horitzontals de la boca.
Expressió de satisfacció.
Bufar, xiular, deglució.
La musculatura de la boca influeix en el timbre de la veu

ĺ VL HV FDQYLD HO WLPEUH FDQYLHP OD PDQHUD GH SDUODU HV
formen nòduls.
6.12. MÚSCUL PLATISMA
Expressió de fàstic i repugnància
!'!$
$
Músculs mastegadors
MÚSCUL DIBUIX MÚSCUL DIBUIX
Pterigoïdal medial Pterigoïdal lateral
Temporal Masseter
!'"$
$
Músculs facials
MÚSCUL DIBUIX MÚSCUL DIBUIX MÚSCUL DIBUIX
Epicranià Occipitofrontal Temporoparietal
2UELFXODUGHO¶XOO Pròcer Corrugador de la cella
Depressor de la cella
!'%$
$
0~VFXOVGHO¶RUHOOD
Auricular anterior Auricular superior Auricular posterior
Músculs del nas

MÚSCUL DIBUIX MÚSCUL DIBUIX
Nasal Depressor del septe
!''$
$
Músculs de la boca
(OHYDGRUGHO¶DQJOH 'HSUHVVRUGHO¶DQJOHGHOD Depressor del llavi

de la boca boca inferior
Elevador del llavi superior i Elevador del llavi

Mentonià
GHO¶DODGHOQDV superior
Zigomàtic menor Zigomàtic major Risori
!'($
$
Orbicular de la boca Buccinador Platisma
!')$
$
$
9:4%&'4*<(%$('42*;$4$)*'(#+"('
1. M. occipitofrontal. Ventre 13. M. buccinador

occipital 14. M. zigomàtic major
2. Aponeurosi epicranial 15. M. zigomàtic menor
3. M. auricular superior 16. M. elevador del llavi superior
4. M. temporoparietal 17. M. elevador del llavi superior i
5. M. occipitofrontal. Ventre GHO¶DODGHOQDV
frontal 18. M. nasal
6. M. auricular posterior 19. M. depressor del septe
7. M. auricular anterior 20. M. orbicular de la boca
8. 0RUELFXODUGHO¶XOO 21. M. platisma
9. M. corrugador de la cella 22. 0GHSUHVVRUGHO¶DQJOHGHOD
10. M. depressor de la cella boca
11. M. pròcer 23. M. depressor del llavi inferior
12. M. risori 24. M. mentonià
!'*$
$
!%&&$'$()%*+$
(OFROOpVOD]RQDG¶XQLyRWUDQVLFLyHQWUHHOFDSLHOWURQF(OVRVVRVSURSLV
del coll són:
- columna cervical (C1 a C7)9
- KLRLGHĺQRV¶DUWLFXODDPEFDSDOWUHRV
1. ARTICULACIONS DE LA COLUMNA
Els moviments del coll tenen com a objectiu moure el cap.
Les articulacions de la columna vertebral (tant del coll com del tronc)
V¶DQRPHQHQ $57,&8/$&,216 ,17(59(57(%5$/6 ĺ DUWLFXODFLRQV entre
vèrtebres. Dos tipus:
- ARTS. DELS COSSOS VERTEBRALS o SÍMFISI

INTERVERTEBRAL
- $576=,*2$32),6¬5,(6ĺHQWUHarcs, entre apòfisis articulars.
1.1. SÍNFISI INTERVERTEBRAL
Articulació entre el cos de vèrtebres adjacents. Entre cada parella de

cossos hi ha un DISC INTERVERTEBRAL (de fibrocartílag).
6tPILVLĺDUWLFXODFLyVHPLPzELOTXHWpILEURFDUWtODJ
Nucli polpós
(O',6&V¶DGDSWDDOFRVGHODYqUWHEUD7pGXHVSDUWV Anell fibrós
- 3DUWSHULIqULFD$1(//),%5Ï6ĺVXSHUSRVLFLyGH
làmines de fibrocartílag de manera concèntrica.
- 3DUW FHQWUDO JHODWLQRVD 18&/, 32/3Ï6 ĺ
DXJPHQWD O¶HODVWLFLWDW PRELOLWDW L GHIRUPDFLy GHO
disc.
El disc té una certa capacitat de deformar-VH ĺ GyQD FHUWD PRELOLWDW

moviments limitats en totes les direccions de O¶HVSDL
- Flexió i extensió
principalment
- Flexió lateral
- Rotació (poca; moviment més limitat perquè forcem el disc)
$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$
9
&V¶DQRPHQDDWOHV&V¶DQRPHQDD[LV
!'+$
$
Lligaments dels cossos vertebrals i, per tant, de les símfisis intervertebrals
que les reforcen10:
- //,*/21*,78',1$/$17(5,25ĺSDVVDSHU davant dels cossos

vertebrals (anteriorment)1RV¶HQJDQ[DDOGLVFLQWHUYHUWHEUDO. Limita
la flexió dorsal o extensió.
- LLIG. LONGITUDINAL POSTERIOR ĺ pV PpV SHWLW L SDVVD SHU OD
cara posterior GHO FRV QR GH O¶DUF (V IL[D Ep HQ HO GLVF L
SUjFWLFDPHQWQRHVIL[DHQHOFRVYHUWHEUDO3HUYHXUH¶OKHPGHWDOODU
O¶DUFYHUWHEUDO/LPLWDODIOH[LyYHQWUDO
Llig. longitudinal
Llig. longitudinal
anterior
posterior
$ $
7$4$)*(/#+"$." 7$4$)*-.4#+"$."
1.2. ARTICULACIONS ZIGOAPOFISÀRIES
Es dóna entre les DSzILVLV DUWLFXODUV LQIHULRUV G¶XQD YqUWHEUD DPE OHV
DSzILVLVDUWLFXODUVVXSHULRUVG¶XQDDOWUD
6yQ DUWLFXODFLRQV VLQRYLDOV SHU WDQW PzELOV 7LSXV DUWLFXODU SODQHV ĺ

moviments de lliscament. Depenent de la zona de la columna farà més un
moviment o un altre.
Petits moviments en tots:
- Flexió lateral
- Rotació
La columna cervical és la que té més capacitat per fer aquests moviments,

és la més mòbil de totes.
Lligaments entre els arcs vertebrals i, per tant, en les articulacions

]LJRDSRILVjULHVHVIL[HQHQO¶DUFYHUWHEUDOUHIRUFHQODFROXPQDSHUzWDPEpHQ
limiten el moviment):
- //,*,17(5(63,1Ï6ĺHQWUHOHVDSzILVLVHVSLQRVHV
- //,* 6835$(63,1Ï6 ĺ XQHL[ HOV YqUWH[V GH OHV DSzILVLV
espinoses.
$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$
10
Van del crani al cóccix.
!'#$
$
- //,*,17(575$169(56ĺXQHL[OHVDSzIisis transverses.
- //,* *52& ĺ FRQWp JUHL[ LpV PpVHOjVWLF 8QHL[ OHV OjPLQHV9D
del crani a la pelvis
Llig. supraespinós
Llig. groc
Llig. interespinós Llig. intertransvers
Llig. intertransvers
$ $
7$4$)*'(#+"(' 7$4$)*-.4#+"$."
1.3. ARTICULACIÓ SACROCOCCÍGIA
(VWUDFWDG¶XQD6Ë0),6,11.
- Vèrtex del sacre

- Cara intervertebral del còccix
Reforçada pels següents lligaments extracapsulars:
- LLIG. SACROCOCCIGI ANTERIOR

- LLIG. SACROCOCCIGI LATERAL
- LLIG. SACROCOCCIGI POSTERIOR O DORSAL PROFUND
- LLIG. SACROCOCCIGI POSTERIOR O DORSAL SUPERFICIAL
Es descriu el LLIG. SACROCOCCIGI INTEROSSI, que seria un anàleg

G¶XQGLVFDUWLFXODULTXHHVWjVLWXDWHQWUHOHVVXSHUItFLHVDUWLFXODUV
Llig. sacrococcigi Lligs. sacrococcigi Llig. sacrococcigi posterior o

lateral lateral dorsal superficial
Llig. sacrococcigi Llig. sacrococcigi posterior

anterior $ o dorsal profund $
7$4$)*(/#+"$." 7$4$)*-.4#+"$."
$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$
11
Unió mitjançant cartílag fibrós.
!(&$
$
1.4. ARTICULACIONS DE LA REGIÓ SUBOCCIPITAL
Són les articulacions entre el cap i el coll
- ART. ATLANTOOCCIPITAL ĺOLPLWDHOPRYLPHQWGHOFRPSOH[

- ART. ATLANTOAXIAL MITJANA
amplien els moviments
- ART. ATLANTOAXIAL LATERAL
Formen un complex articular: COMPLEX OCCIPITOATLANTOAXIAL.
Os occipital
Atles
Atles
Axis Axis
$ $
7$4$)*-.4#+"$." 7$4$)*%"(/$('
1.4.1. ARTICULACIÓ ATLANTOOCCIPITAL
Té un forat gran per on hi passa el SNC.
- 'RVFzQGLOVGHO¶RFFLSLWDO
- 'RVFDUHVDUWLFXODUVVXSHULRUVGHO¶DWOHV
x Doble HOāOLSVRwGDOĸQRSRGHQDFWXDUSHUVHSDUDW
! Flexió i extensió
! Flexió lateral (més limitat)
! 5RWDFLy SRFD ĺ XQ FzQGLO YD FDS HQGDYDQW L O¶DOWUH FDS
endarrere
Lligaments extracapsulars (limiten el moviment del complex):
- 0(0%5$1$ $7/$1722&&,3,7$/ $17(5,25 ĺ és una

prolongació del LLIG. LONGITUDINAL ANTERIOR que arriba fins
O¶DWOHV(QWUHO¶DWOHVLO¶RFFLSLWDOWUREHPDTXHVWDPHPEUDQD, que ve a
VHUO¶HTXLYDOHQWGHOOOLJDPHQW
- 0(0%5$1$ $7/$1722&&,3,7$/ 3267(5,25 ĺ HQWUH O¶DWOHV L
O¶RFFLSLWDOSHUWDQWpVO¶HTXLYDOHQWGHO//,**52&FDQYLGHQRP
(QWUHO¶DWOHVLO¶D[LVQRKLKDGLVFLQWHUYHUWHEUDOSHUTXqQRKLKDFRV
!(!$
$
1.4.2. ARTICULACIÓ ATLANTOAXIAL MITJANA
- $QHOOGHO¶D[LV
- 'HQWDQWHULRUGHO¶DWOHV
x Trocoide
Lligaments que reforcen aquestes articulacions: LLIGS. TRANSVERS DE

/¶$TLES + dos FASCICLES LONGITUDINALS ĺ IRUPHQ XQD FUHX //,*
CRUCIFORME.
(O //,* 75$169(56 '( /¶$7/(6 XQHL[ PDVVHV ODWHUDOV GH O¶DWOHV
SDVVDQWSHUGDUUHUHGHODGHQWGHO¶D[LVeVXQOOigament articular.
Emet dues prolongacions: FASCICLES LONGITUDINALS:
- 6XSHULRUĺDO¶RFFLSLWDO
- ,QIHULRUĺDOFRVGHO¶D[LV
Altres lligaments:
- //,* '(/ 9Ê57(; '( /$ '(17 ĺ YD GH OD GHQW GH O¶D[LV D
O¶RFFLSLWDO
- //,*6 $/$56 ĺ WDPEp YDQ GH OD GHQW D O¶RFFLSLWDO /LPLWHQ OD
URWDFLyĸV¶HQURWOOHQLTXHGHQFUHXDWV
- 0(0%5$1$ 7(&7Ñ5,$ ĺ pV XQD SURORQJDFLy GHO //,*
/21*,78',1$/3267(5,25GHVGHO¶D[LVR&ILQVO¶RFFLSLWDO
Llig. del vèrtex de la dent
/OLJWUDQVYHUVGHO¶DWOHV
Lligs. alars
Lligs. alars
Fascicles longitudinals
$ $
='(*4&-+"<$%$('>*;$4$)*-.4#+"$." ='(*-".<&/0>*;$4$)*-.4#+"$."
!("$
$
$
9+,1"(/(*#+%#?"$(2*#(''*4(5$#('*@&+*-(44(*-+"*'(*0+/#*0+*'8(A$4
1.4.3. ARTICULACIÓ ATLANTOAXIAL LATERAL
- Cara articular LQIHULRUGHO¶DWOHV

- &DUDDUWLFXODUVXSHULRUGHO¶D[LV
x Articulació plana
Membrana atlantooccipital
anterior
$
!"#$%&'(%$)*(#'(/#..%%$-$#('2*;$4$)*-.4#+"$."
$
B(''*4(5$#('*@&+*-(44(*-+"*'(*0+/#*0+*'8(A$4
1.5. MECÀNICA ARTICULAR DEL

COMPLEX OCCIPITOATLANTO-AXIAL
El COMPLEX OCCIPITOALTLANTOAXIAL
actua en el seu conjunt com una ARTICULACIÓ
ESFEROÏDAL.
!(%$
$
1.6. MOVIMENTS DE LA COLUMNA VERTEBRAL
La columna vertebral en conjunt podrà realitzar moviments de:
- Flexió lateral
- Rotació
La regió toràcica és la que presenta una menor mobilitat.
Llig. longitudinal anterior

Llig. longitudinal posterior
Lligs. intertransversos
$
7$4$./4*(/#+"$."*$*-.4#+"$."
Lligs. grocs
Lligs. interespinosos
Lligs. supraespinosos
Lligs. intertransversos
Llig. intertransversos $
7$4$./4*'(#+"('*$*-.4#+"$."
!('$
$
Llig. sacrococcigi posterior
Lligs. sacrococcigis laterals o dorsal superficial
Lligs. sacrococcigis
Llig. sacrococcigi anterior Llig. sacrococcigi posterior laterals
o dorsal profund
$
7$4$./4*(/#+"$."*$*-.4#+"$."
Llig. del vèrtex de la dent

Membr. atlantooccipital Fascicles longitudinals
anterior
Membrana sinovial
Membr. tectòria
/OLJWUDQVYHUVGHO¶DWOHV
Fascicles longitudinals /OLJWUDQVYHUVGHO¶DWOHV
Llig. longitudinal
anterior
Llig. longitudinal
posterior
$
7$4$)*4&-+"$."*$*#(''*4(5$#('
Lligs. alars Llig. del vèrtex de la dent
Lligs. alars
Llig. transvers de
O¶DWOHV $
7$4$./4*-.4#+"$."4*4&-+"<$%$('*$*-".<&/0(
2. MÚSCULS DEL COLL

Anteriors (davant de la columna vertebral i innervats per
branques anteriors dels N. espinals):
- Anterolateral
- Lateral
!(($
$
- Anterior superficial
- Anterior profund
Posteriors o nucals o del clatell (innervats per branques posteriors dels N.

espinals).
GRUP ANTEROLATERAL
2.1. MÚSCUL ESTERNOCLIDOMASTOÏDAL
És superficial i subcutani.
O:
- Cap esternal: Estern

- Cap clavicular: Zona medial de la clavícula
I: Apòfisi mastoide del temporal (darrere GHO¶RUHOOD
Està allotjat dins de la fàscia superficial del coll.
Rels:
- 3HUODFDUDSURIXQGDĺSDVVDHOSDTXHWYDVFXORQHUYLyVGHOFROO
! A. caròtida
! V. jugular interna
! N. vague
- 3HUODFDUDVXSHUILFLDOĺHVWjFUHXDGDSHUYDVRVLQHUYLV
! V. jugular externa
! 4 branques sensitives del plexe cervical (de cranial a caudal):
N. occipital menor
N. auricular major
N. transvers del coll
N. supraclavicular
Apareixen em un punt comú abans de creuar el múscul.

$TXHVWSXQWV¶DQRPHQD38171(59,Ï6
- (QWUH HOV GRV FDSV GH O¶origen queda un petit espai: la FOSSA
SUPRACLAVICULAR MENOR
- Entre el m. esternoclidomastoïdal i el m. trapezi: FOSSA
SUPRACLAVICULAR MAJOR
!()$
$
M. esternoclidomastoïdal
M. trapezi
M. omohioïdal
Fossa supraclaviuclar major Fossa supraclavicular menor
Clavícula
$
7$4$)*'(#+"('
V. jugular externa
A. caròtida comuna
N. vague
V. jugular interna V. jugular anterior
$
7$4$)*(/#+"$."
Inn: N. accessori (nervi cranial)
A:
x Flexió homolateral (cap el que es contrau)

x Rotació contralateral (contraiem el dret, flexionem cap a la dreta i
JLUHPFDSDO¶HVTXHUUD
x Desplaçar el cap cap endavant
x &HUW DVFHQV GH O¶HVWHUQ L OD FODYtFXOD ĺ 0~VFXO DX[LOLDU GH OD
inspiració
GRUP LATERAL
Relativament profunds. Són els escalens. Els trobem a la FOSSA

SUPRACLAVICULAR.
!(*$
$
Per la seva cara superficial totes tres estan creuats pel M. OMOHIOÏDAL.
M. escalè anterior
M. escalè mitjà
M. escalè posterior
$
7$4$)*(/#+"$."*0+'4*,:4%&'4*+4%('+/4
2.2. MÚSCUL ESCALÈ ANTERIOR
O: $SzILVLVWUDQVYHUVHVG¶DOJXQHVYqUWHEUHVFHUYLFDOV
,7XEHUFOHGHO¶HVFDOqDQWHULRUGHODDFRVWHOOD
Rels:
- Per davant de la inserció hi passa la V. subclàvia

(solc de la V. subclàvia a la 1a costella).
- Per sobre del múscul, concretament entre ell i la
seva fàscia, hi passa el N. frènic, que va al
diafragma. Si ens carreguem els dos nervis
frènics no podem respirar.
- (QWUHO¶DQWHULRULHOPLWMj ĺ ESPAI INTERESCALÈNIC, per sobre de
OD SULPHUD FRVWHOOD +L SDVVD O¶$ VXEFOjYLD L HOV WURQFV GHO SOH[H
braquial. També hi podrem trobar el MÚSCUL ESCALÈ MÍNIM
LQFRQVWDQW ĺ TXDQ H[LVWHL[ VH VLWXD HQWUH O¶$ VXEFOjYLD L HO SOH[H
braquial. Si és molt gran pot arribar a comprimir els nervis del plexe
braquial i donar lloc a parestèsies.
!(+$
$
Arrels del plexe braquial
A. subclàvia
V. subclàvia
$
7$4$)*(/#+"$."
$ $
!"#D"$+4*#"(/4;+"4(*0+'*%.''*$*
C+";$*<"D/$%
4&-"(+4%(-&'("
Inn: Branques directes del plexe cervical
A:
x &RQWUDFFLyXQLODWHUDOĺIOH[LyODWHUDOGHOFROO
x &RQWUDFFLyELODWHUDOĺGRQDUULJLGHVDDOFROO
x $X[LOLDUGHODLQVSLUDFLyĸDVFHQVGHODDLDFRVWHOOHV
2.3. MÚSCUL ESCALÈ MITJÀ
2$SzILVLVWUDQVYHUVHVG¶DOJXQHVYqUWHEUHVFHUYLFDOV
I: 1a costella
Rels:
!(#$
$
- Entre el mitjà i el posterior o travessant
directament el mitjà:
! 1GRUVDOGHO¶HVFjSXOD
! N. toràcic llarg
A:
x $X[LOLDUGHODLQVSLUDFLyĸDVFHQVGHODDLD C46*0."4('*0+*'8+4%3-&'(*$*
costelles #."3%$%*''("5
2.4. MÚSCUL ESCALÈ POSTERIOR
2$SzILVLVWUDQVYHUVHVG¶DOJXQHVYqUWHEUHVFHUYLFDOV
I: 2a costella
A:
x Auxiliar de la LQVSLUDFLy ĸ DVFHQV GH OD D L D
costelles
GRUP ANTERIOR
Ms. hioïdals (superficials)
- MS. SUPRAHIOÏDALS
! M. MILOHIOÏDAL
! M. DIGÀSTRIC
! M. ESTILOHIOÏDAL
! M. GENIOHIOÏDAL
- MS. INFRAHIOÏDALS
! M. ESTERNOHIOÏDAL
! M. OMOHIOÏDAL
! M. ESTERNOHIOÏDAL
E4*F$.$0+4
Ms. prevertebrals (profunds)
!)&$
$
! M. LLARG DEL COLL
! M. LLARG DEL CAP
! M. RECTE ANTERIOR DEL CAP
! M. RECTE LATERAL DEL CAP
$
9:4%&'4*4&-"(F$.G0('4
$
$ 9:4%&'4*-"+;+"#+1"('4*
9:4%&'4*F$.G0('4
$
9:4%&'4*$/<"(F$.G0('4
Cartílag tiroides Membrana tiroïdal
Cartílag cricoides Llig. cricotiroïdal mitjà
M. cricotiroïdal Glàndula tiroides
Tràquea
$
H+#(''4*,:4%&'4*F$.G0('4
!)!$
$
MÚSCULS SUPRAHIOÏDALS
2.5. MÚSCUL MILOHIOÏDAL
O: Cara profunda de la mandíbula: solc milohioïdal
I: Hioide
Hi ha un septe (tabic) fibrós enmig
Inn: N. milohioïdal (branca del N. trigènic12)
$$VFHQVGHOKLRLGHĺDVFHQVGHODODULQJHĺWDQFDPHQWGHODJORWLV13
*
$ 7$4$)*%"(/$('*0+4*0+*'8$/#+"$."*0+*'(*1.%(*
7$4$)*(/#+"$."*
$
2.6. MÚSCUL DIGÀSTRIC (més superficial)
Té un ventre anterior i un ventre posterior.
O: Escotadura mastoïdal (os temporal)
Ventre anterior
I: Cara profunda de la mandíbula, superficial
respecte el m. milohioïdal. El tendó intermedi
Ventre posterior queda enganxat o aplicat al hioide, passant per
Teixit conjuntiu O¶XOODOGHOSURSHUP~VFXOHVGHVGREOD
Inn:
x 1IDFLDOFUDQLDOĺYHQWUHSRVWHULRU

x 1PLORKLRwGDOĺYHQWUHDQWHULRU
A:
x $VFHQVGHOKLRLGHĺDVFHQVGHODODULQJHĺWDQFDPHQWGHODJORWLV
$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$
12
És un nervi cranial.
13
Si no funciona bé ĺDVSLUDFLyGHYzPLW
!)"$
$
x 6LHOKLRLGHHVWjIL[ĺGHVFHQVGHODPDQGtEXOD(obrir la boca contra
una força)
2.7. MÚSCUL ESTILOHIOÏDAL
O: Apòfisi estiloide
,+LRLGHĺHVGHVGREODSHUIRUPDUO¶XOODOSHURQ
passarà el m. digàstric
Inn: N. facial
$$VFHQVGHOKLRLGHĺDVFHQVGHODODULQJHĺ
tancament de la glotis
2.8. MÚSCUL GENIOHIOÏDAL (més profund)
O: Espina del mentó (a la cara profunda de la

mandíbula)
I: Hioide
Profund respecte el m. milohioïdal
Inn: N. geniohioïdal (branca del plexe cervical).

7$4$)*%"(/$('*0+4*0+*'8$/#+"$."*0+*'(* És una excepció en la innervació: aquest múscul
1.%(
embrionàriament era a un altre lloc i ha emigrat,
per això ara és dins de la boca
$$VFHQVGHOKLRLGHĺDVFHQVGHODODULQJHĺWDQFDPHQWGHODJORWLV
MÚSCULS INFRAHIOÏDALS
2.9. MÚSCUL ESTERNOHIOÏDAL (més superficial)
O: Estern i clavícula
I: Hioide
Inn: Nansa cervical
A: Descens del hioide
!)%$
$
&$57Ë/$*7,52,'(ĺ GDYDQWGH OD ODULQJH TXHHVWjXQLGD DOKLRLGH SHU
XQHVPHPEUDQHVĺIDGHVFHQGLUODODULQJH
'HJOXWLU SXMDU OD ODULQJH SHU WDQFDU OD YLD UHVSLUDWzULD L HYLWDU TXH O¶DOLPHQW
vagi cap allà.
2.10. MÚSCUL OMOHIOÏDAL
29RUDVXSHULRUGHO¶HVFjSXOD
I: Hioide
És digàstric: té dos ventres musculars amb un

tendó intermedi. Fa un canvi de direcció, es fa més
intermedi. Està enganxat a la fàscia que rodeja el
paquet vasculonerviós del coll.
Inn: Nansa cervical
2.11. MÚSCUL ESTERNOTIROÏDAL (més profunds)
O: Estern
I: Cartílag tiroide14 ILQV OD FUHVWD G¶DTXHVW

tiroide)
Inn: Nansa cervical
A: Descens directe de la laringe
2.12. MÚSCUL TIROHIOÏDAL (més profunds)
O: Cartílag tiroide (cresta)
I: Hioide
Inn: N. del tirohioïdal
$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$
14
³/DQXH]´
!)'$
$
MÚSCULS PREVERTEBRALS (profunds)
Just per davant de la columna vertebral.
2.13. MÚSCUL LLARG DEL COLL
27XEHUFOHDQWHULRUGHO¶DWOHV
I: Cos de T3
Inn: Branques anteriors dels Ns. espinals
Uneix els cossos vertebrals de les vèrtebres cervicals i

les primeres toràciques. Uneix els cossos amb apòfisis
transverses. Forma un triangle.
A:
x &RQWUDFFLyXQLODWHUDOĺIOH[LyODWHUDOLYHQWUDOGHOFROO
x &RQWUDFFLyELODWHUDOĺflexió ventral del coll
2.14. MÚSCUL LLARG DEL CAP
O: Apòfisis transverses cervicals
I: Atles
$)OH[LyGHO¶DWOHVĺIOH[LyGHOFDS
2.15. MÚSCUL RECTE ANTERIOR DEL CAP
2$SzILVLWUDQVYHUVDGHO¶D[LV
I: Atles (prop de la línia mitjana)
A: Flexió ventral del cap
!)($
$
2.16. MÚSCUL RECTE LATERAL DEL CAP
2$SzILVLWUDQVYHUVDGHO¶D[LV
,0DVVDODWHUDOGHO¶DWOHV
A:
x Contracció XQLODWHUDOĺ flexió lateral

x &RQWUDFFLyELODWHUDOĺHVWDELOLWDWGHO¶DWOHV
!))$
$
Músculs del coll ± Grup anterolateral
MÚSCUL ORIGEN INSERCIÓ RELACIONS INNERVACIÓ ACCIÓ DIBUIX
Cara profunda: hi passa el
paquet vasculonerviós del
Flexió
coll: A. caròtida, V. jugular
homolateral
interna i N. vague
Cap Rotació
Cara superficial: creuada per
esternal: contralateral
vasos i nervis: V. jugular
Estern Apòfisi Desplaçar el
externa, Ns. occipital menor,
Esternoclido- Cap mastoide cap cap
auricular major, transvers del N. accessori
mastoïdal clavicular: del endavant
coll i supraclavicular
Zona temporal Cert ascens de
Entre els dos caps: FOSSA
medial de la O¶HVWHUQL
SUPRACLAVICULAR
clavícula clDYtFXODĺ
MENOR
Múscul auxiliar
Entre ell i trapezi: FOSSA
de la inspiració
SUPRACLAVICULAR
MAJOR
!)*$
$
Músculs del coll ± Grup lateral
Per davant de la I: hi passa la V.
subclàvia (solc de la V. subclàvia a la
Contr.
1a costella)
unilat.:
Per sobre del múscul (entre ell i la
Flexió lateral
seva fàscia) hi passa el N. frènic, que
del coll
va al diafragma
Apòfisis Contr. bilat.:
Tubercle de (QWUH O¶DQWHULRU L HO PLWMj ĺ (63$,
transverses Branques Donar
Escalè O¶HVFDOq INTERESCALÈNIC, per sobre de la
G¶DOJXQHV directes del rigidesa al
anterior anterior de la SULPHUD FRVWHOOD +L SDVVD O¶$
vèrtebres plexe cervical coll
1a costella subclàvia i els troncs del plexe
cervicals Auxiliar de
braquial. També hi podrem trobar el
la inspiració
MÚSCUL ESCALÈ MÍNIM ĸ$VFHQV
LQFRQVWDQW ĺ TXDQ H[LVWHL[ VH VLWXD
de la 1a i 2a
HQWUHO¶$VXEFOjYLDLHOSOH[HEUDTXLDO
costelles
Cara superficial: creuat pel m.
omohioïdal
Contr.
unilat.:
Flexió lateral
del coll
Apòfisis Entre el mitjà i el posterior o
Contr. bilat.:
transverses travessant directament el mitjà: Ns. Branques
Escalè Donar
G¶DOJXQHV 1a costella GRUVDOGHO¶HVFjSXODLWRUjFLFOODUJ directes del
mitjà rigidesa al
vèrtebres Cara superficial: creuat pel m. plexe cervical
coll
cervicals omohioïdal
Auxiliar de
la inspiració
ĸ$VFHQV
de la 1a i 2a
!)+$
$
costelles
Contr.
unilat.:
Flexió lateral
del coll
Apòfisis Contr. bilat.:
transverses Branques Donar
Escalè Cara superficial: creuat pel m.
G¶DOJXQHV 2a costella directes del rigidesa al
posterior omohioïdal
vèrtebres plexe cervical coll
cervicals Auxiliar de
la inspiració
ĸ$VFHQV
de la 1a i 2a
costelles
Músculs del coll ± Grup anterior

Ascens del
KLRLGHĺ
Cara profunda
Hi ha un septe fibrós ascens de la
Milohioïdal de la Hioide N. milohioïdal
enmig ODULQJHĺ
mandíbula
tancament de
la glotis
!)#$
$
Ascens del
KLRLGHĺ
El tendó intermedi N. facial:
Cara ascens de la
Escotadura queda aplicat al Ventre
profunda de ODULQJHĺ
Digàstric mastoïdal de hioide, passant per posterior
la tancament de
O¶RVWHPSRUDO O¶XOODOGHOproper N. milohioïdal:
mandíbula la glotis
múscul (es desdobla) Ventre anterior
Descens de la
mandíbula
Ascens del
KLRLGHĺ
Apòfisi ascens de la
Estilohioïdal Hioide N. facial
estiloide ODULQJHĺ
tancament de
la glotis
Ascens del
Espina del KLRLGHĺ
mentó (cara Profund respecte el ascens de la
Geniohioïdal Hioide N. geniohioïdal
profunda de la milohioïdal ODULQJHĺ
mandíbula) tancament de
la glotis
Estern i Descens del

Esternohioïdal Hioide Nansa cervical
clavícula hioide
!*&$
$
Fa un canvi de
direcció pel tendó
Vora superior intermedi, enganxat a Descens del
Omohioïdal Hioide Nansa cervical
GHO¶HVFjSXOD la fàscia que rodeja el hioide
paquet vasculonerviós
del coll
Descens
Cartílag
Esternotiroïdal Estern Nansa cervical directe de la
tiroide
laringe
Cartílag tiroide N. del Descens del

Tirohioïdal Hioide
(cresta) tirohioïdal hioide
!*!$
$
Uneix els cossos Contr. unilat.:
vertebrals de les Flexió lateral i
Tubercle Branques
vèrtebres cervicals i ventral del coll
Llarg del coll anterior de Cos de T3 directes del
primeres toràciques. Contr. bilat.:
O¶DWOHV plexe cervical
Uneix cossos amb Flexió ventral
apòfisis transverses del coll
Apòfisis Branques Flexió de

Llarg del cap transverses Atles directes del O¶DWOHVĺIOH[Ly
cervicals plexe cervical del cap
Apòfisi Branques
Recte anterior Flexió ventral
transversa de Atles directes del
del cap del cap
O¶D[LV plexe cervical
!*"$
$
Contr. unilat.:
Apòfisi Massa Branques Flexió lateral
Recte lateral
transversa de lateral de directes del Contr. bilat.:
del cap
O¶D[LV O¶DWOHV plexe cervical Estabilitat de
O¶DWOHV
!*%$
$
$
9:4%&'4*0+'*%.''2*;$4$./4*'(#+"('*$*(/#+"$."
1. Ventre posterior del m. 6. M. esternoclidomastoïdal

digàstric 7. M. omohioïdal
2. M. llarg del cap 8. Ms. escalens mitjà i posterior
3. M. estilohioïdal 9. M. escalè anterior
4. M. milohioïdal 10. M. esternotiroïdal
5. Ventre anterior del m. 11. M. esternohioïdal
digàstric
$
9:4%&'4*0+'*%.''2*;$4$./4*(/#+"$."*$*-.4#+"$."
!*'$
$
12. M. recte lateral del cap 19. M. oblic superior del cap
13. M. recte anterior del cap 20. M. recte posterior major del
14. M. llarg del cap cap
15. M. llarg del coll 21. M. recte posterior menor del
16. M. escalè mitjà cap
17. M. escalè anterior 22. M. oblic inferior del cap
18. M. escalè posterior
2.17. FÀSCIA CERVICAL
Fàscies del coll:
- )¬6&,$ 683(5),&,$/ '(/ &2// ĺ dóna tota la volta al coll.

$UULEDILQVODPDQGtEXODLILQVO¶HVWHUQ+LWUREHP
! M. esternoclidomastoïdal
! V. jugular externa
! Vs. jugulars anteriors
! Trapezi
- /¬0,1$35(75$48($/ĺHQJORED
! Ms. infrahioïdals:
M. esternohioïdal
M. omohioïdal
M. esternotiroïdal
- %(,1$&$527Ë',$ĺFRQWp
! Paquet vasculonerviós del coll:
A. caròtida
N. vague
V. jugular interna
- )¬6&,$9,6&(5$/ĺURGHMDOHVYtVFHUHVGHOFROOHVzIDJWUjTXHD
glàndula tiroide. Es fusiona amb la BEINA CAROTÍDIA.
- /¬0,1$ 35(9(57(%5$/ ĺ HV IL[D D FDGD FRVWDW GH O¶DSzILVL
transversa i es fusiona amb la superficial. Inclou:
! Ms. prevertebrals
! Ms. escalens
! Ms. nucals (posteriors) (entre apòfisis espinoses i
transverses)
!*($
$
Làmina pretraqueal
Beina carotídia
M. esternoclidomastoïdal
N. frènic
Làmina superficial
Làmina prevertebral
del coll
Ms. escalens
Ms. prevertebrals
M. trapezi
$
B(''*#"(/4;+"4('*+4@&+,3#$%*0+'*%.''*(*'8('I(0(*0+*JK
2.18. NERVIS DEL COLL
Provenen del plexe cervical. espinals surten de la

mediula, els cranals de
- N. PERIFÈRIC la base del cap
fusió arrels dona
! 1 3(5,)Ê5,& (63,1$/ ĺ V¶RULJLQD D OD PHGXOāOD. Innerva
lloc al nervi espinal.
aqest abandona el estructures: cap, coll i extremitats.
conducte vertebral i ! 1 3(5,)Ê5,& &5$1,$/ ĺ V¶RULJLQD D GLIHUHQWV SDUWV GH
surt pel forat
O¶HQFqIDO,QQHUYDHVWUXFWXUHVGHOFDSLHOFROO
intervertebral.
El nervi espinal es
Branques anteriors (mixtes): innerven estructures per davant de la
divideix en dues columna. Donen lloc als plexes. i rep fibres vegetatives del tronc simpàtic,
del sistema vegetatiu....
branques, una
anterior i una Branques posteriors (mixtes): innerven estructures per darrere de la
posterior. la
columna (músculs locals i dorsals del tronc). Mai no formen plexes. tenen distribució segmentària,
anterior és la més van directament a les
gran i va per estructures que toqui en una
davant, tant determinada "llesca" o
sensitives com 3. MÚSCULS DEL DORS "segment"
motores. la branca
posterior és més
El conjunt dels músculs dorsals del tronc formen el MÚSCUL
petita i va cap
endarrera, ERECTOR DEL TRONC. La seva contracció manté erecte el
WURQF³/DYLDJUDGHOWURQF´
Els trobem darrere de la columna vertebral. Inclou dorsals del

coll (ms. nucals), tòrax, abdomen i pelvis.
Distribució segmentària: molts músculs petits.
Tots els músculs dorsals del tronc estan innervats per

9:4%&'*+"+%#."*0+'*
branques posteriors dels Ns. espinals (no formen plexes). #"./%
!*)$
$
Els classifiquem en dos grups:
- 75$&7(0(',$/ĺPpVDSURSGHOHVDSzILVLVHVSLQRVHV
- 75$&7(/$7(5$/ĺPpVOOXQ\DQV
2FXSHQ HOV &$1$/6 9(57(%5$/6 ĺ HQWUH Dpòfisis transverses i

espinoses.
3.1. TRACTE MEDIAL
3.1.1. MÚSCUL INTERESPINÓS
Uneix apòfisis espinoses adjacents.
A:
x Contracció unilateral: Flexió lateral

x Contracció bilateral: Flexió dorsal o extensió
$ $ $
946*$/#+"+4-$/.4.4*0+'*%.'' 946*$/#+"+4-$/.4.4*0+'*#?"(A 946*$/#+"+4-$/.4.4*'&,1("4
3.1.2. MÚSCUL ESPINÓS
Uneix apòfisis espinoses que estan a certa distància

(salta entre 2 i 4 vèrtebres).
A:

!**$
$
3.1.3. GRUP DE MÚSCULS TRANSVERSOESPINOSOS
Van de les apòfisis transverses a les apòfisis espinoses.
- 0Ò6&8/ 527$'25 ĺ XQHL[ XQD WUDQVYHUVD DPE O¶HVSLQRVD

supraadjacent (directament per sobre).
- 0Ò6&8/ 08/7Ë),' ĺ YD G¶XQD WUDQVYHUVD D XQD R YjULHV
espinoses que estan a poca distància (salta 1 o 2 vèrtebres).
- 0Ò6&8/ 6(0,(63,1Ï6 ĺ YD G¶XQD WUDQVYHUVD D XQD R YjULD
espinoses situades a més distància (entre 4 i 5 vèrtebres).
A:

$
96*".#(0."*0+'*%.'' $
96*4+,$+4-$/)4*0+'*%(-*
$ $
96*".#(0."*0+'*#?"(A 96*4+,$+4-$/)4*0+'*%.''*
$
$
96*,&'#L<$0
$ $
96*".#(0."*'&,1(" 96*4+,$+4-$/)4*0+'*#?"(A
!*+$
$
3.1.4. MÚSCUL ESPINÓS DEL CAP
6HPLHVSLQyV TXH V¶RULJLQD HQ YjULHV DSzILVLV WUDQVYHUVHV FHUYLFDOV L

WRUjFLTXHVLV¶LQVHUHL[HQO¶RFFLSLWDO
A:
x Contracció unilateral: Flexió lateral i rotació contralateral

3.2. TRACTE LATERAL
3.2.1. MÚSCUL INTERTRANSVERS
Uneix apòfisis transverses adjacents.
A:
x Contracció unilateral: Flexió lateral de la columna

x Contracció bilateral: Estabilitza la columna
$
946*$/#+"#"(/4;+"4.4*-.4#+"$."4*0+'*%.''*
$ $
946*$/#+"#"(/4;+"4.4*0+'*#?"(A*
$
$ $
946*$/#+"#"(/4;+"4.4*'&,1("4*,+0$('4 946*$/#+"#"(/4;+"4.4*'&,1("4*'(#+"('4
!*#$
$
3.2.2. MÚSCUL LONGUÍSSIMUS
Una mica més medial.
O: Massa comuna a la pelvis òssia. Va fent escala a diferents ossos
I:
- Apòfisis transverses
- Costelles
- Porció TXH DUULED ILQV HO FDS ĺ 0Ò6&8/ /21*8Ë66,086 '(/
CAP o PORCIÓ CEFÀLICA DEL M. LONGUÍSSIMUS:
O: Apòfisis transverses toràciques i cervicals
I: Apòfisi mastoide
Porció lumbar, toràcica, cervical i cefàlica.
A:
x Contracció unilateral: Flexió lateral de la columna i el cap. Rotació

homolateral del cap
x Contracció bilateral: Flexió dorsal o extensió del cap, coll i tronc
$ $
96*'./5&L44$,&4*0+'*%(- 96*'./5&L44$,&4*0+'*%.''
$
96*'./5&L44$,&4*0+'*#?"(A
3.2.3. MÚSCUL ILIOCOSTAL
Una mica més lateral.
O: Massa comuna de la pelvis
I: Costelles i algunes apòfisis transverses cervicals
Porció lumbar, toràcica i cervical. No arriba al cap
!+&$
$
A:
x &RQWUDFFLyXQLODWHUDOĺ)OH[LyODWHUDOGHOWURQFLHOFROO
x &RQWUDFFLyELODWHUDOĺ)OH[LyGRUVDORH[WHQVLyGHOWURQFLFROO
$
96*$'$.%.4#('*0+'*%.''
$ $
96*$'$.%.4#('*0+'*#?"(A 96*$'$.%.4#('*'&,1("
3.3. MÚSCULS NUCALS
Podem trobar-hi tots els músculs anteriors, les porcions cervicals dels ms.
longuíssimus i iliocostal.
Es distribueixen en tres plans:
- Pla superficial
! MS. ESPLENIS (estan tapats pel M. trapezi)
M. ESPLENI DEL CAP
M. ESPLENI DEL COLL
- Pla mitjà
! M. SEMIESPINÓS DEL CAP
! M. LONGUÍSSIMUS DEL CAP
! PORCIÓ CERVICAL DEL M. LONGUÍSSIMUS
! PORCIÓ CERVICAL DEL M. ILIOCOSTAL
- Pla profund
! M. RECTE POSTERIOR MENOR DEL CAP
! M. RECTE POSTERIOR MAJOR DEL CAP
! M. OBLIC SUPERIOR DEL CAP
! M. OBLIC INFERIOR DEL CAP
!+!$
$
3.3.1. MÚSCUL ESPLENI DEL CAP
O: Apòfisis espinoses cervicals i toràciques
I: Apòfisi mastoide i occipital
A:
x Contracció unilateral: Flexió lateral del cap

i/o coll i rotació homolateral del cap
x Contracció bilateral: Flexió dorsal de cap o coll
3.3.2. MÚSCUL ESPLENI DEL COLL
O: Apòfisis espinoses toràciques
,$SzILVLVWUDQVYHUVHVG¶DWOHVLD[LV
A:
x Contracció unilateral: Flexió lateral del cap

i/o coll i rotació homolateral del cap
x Contracció bilateral: Flexió dorsal de cap o
coll
3.3.3. MÚSCUL RECTE POSTERIOR MENOR DEL CAP
O: Tubercle SRVWHULRU GH O¶DWOHV $SzILVL

HVSLQRVDGHO¶DWOHV
I: Occipital
Inn: N. suboccipital
A: Flexió dorsal o extensió (contraccions

unilateral i bilateral)
3.3.4. MÚSCUL RECTE POSTERIOR MAJOR DEL CAP
2$SzILVLHVSLQRVDGHO¶D[LV
I: Occipital
!+"$
$
A: Flexió dorsal o extensió (contraccions unilateral i bilateral)
3.3.5. MÚSCUL OBLIC SUPERIOR DEL CAP
2$SzILVLWUDQVYHUVDGHO¶DWOHV
I: Occipital
A:
x Contracció unilateral: Flexió

homolateral
3.3.6. MÚSCUL OBLIC INFERIOR DEL CAP
2$SzILVLHVSLQRVDGHO¶D[LV
,$SzILVLWUDQVYHUVDGHO¶DWOHV
A:
x Contracció unilateral: Rotació homolateral

x &RQWUDFFLyELODWHUDO(VWDELOLW]DO¶DUWLFXODFLyHQWUHDWOHVLaxis
!+%$
$
Músculs del dors ± Tracte medial
MÚSCUL ORIGEN INSERCIÓ ACCIÓ DIBUIX
Contr. unilat.: Flexió lateral

Interespinós Uneix apòfisis espinoses adjacents Contr. bilat.: Flexió dorsal o
extensió

Uneix apòfisis espinoses que estan a certa distància (salta
Espinós Contr. bilat.: Flexió dorsal o
entre 2 i 4 vèrtebres)
extensió

Rotador 8QHL[XQDWUDQVYHUVDDPEO¶HVSLQRVDVXSUDDGMDFHQW Contr. bilat.: Flexió dorsal o
extensió
!+'$
$
9DG¶XQDWUDQVYHUVDDXQDRYjULHVHVSLQRVHVTXHHVWDQD
Multífid
poca distància (salta 1 o 2 vèrtebres)
9DG¶XQDWUDQVYHUVDDXQDRYjULDHVSLQRVHVVLWXDGHVDPpV
Semiespinós
distància (entre 4 i 5 vèrtebres)
Contr. unilat.: Flexió lateral i

Espinós del 6HPLHVSLQyVTXHV¶RULJLQDHQYjULHVDSzILVLVWUDQVYHUVHV rotació contralateral
cap FHUYLFDOVLWRUjFLTXHVLV¶LQVHUHL[HQO¶RFFLSLWDO Contr. bilat.: Flexió dorsal o
extensió
!+($
$
Músculs del dors ± Tracte lateral
MÚSCUL ORIGEN INSERCIÓ ACCIÓ DIBUIX
Contr. unilat:.: Flexió lateral de la

Intertransvers Uneix apòfisis transverses adjacents columna
Contr. bilat.: Estabilitza la columna
Contr. unilat.: Flexió lateral de la

Apòfisis transverses
columna i el cap. Rotació homolateral
Massa comuna a Costelles
Longuíssimus del cap
la pelvis òssia Porció que arriba al cap (M.
Contr. bilat.: Flexió dorsal o extensió
LONGUÍSSIMUS DEL CAP)
del cap, coll i tronc
Contr. unilat.: Flexió lateral del tronc i

Massa comuna Costelles i algunes apòfisis el coll
Iliocostal
de la pelvis transverses cervicals Contr. bilat.: Flexió dorsal o extensió
del tronc i coll
!+)$
$
9DG¶XQDWUDQVYHUVDDXQDRYjULDHVSLQRVHV
Semiespinós
situades a més distància (entre 4 i 5 vèrtebres)
Músculs del dors ± Músculs nucals

MÚSCUL ORIGEN INSERCIÓ INNERVACIÓ ACCIÓ DIBUIX
Contr. unilat:.: Flexió lateral

Apòfisis espinoses del cap o coll i rotació
Espleni del Apòfisi mastoide i Branques posteriors
cervicals i homolateral del cap
cap occipital dels Ns. espinals
toràciques Contr. bilat.: Flexió dorsal
de cap o coll

Apòfisis del cap o coll I rotació
Espleni del Apòfisis espinoses Branques posteriors
transverses homolateral del cap
coll toràciques dels Ns. espinals
G¶DWOHVLD[LV Contr. bilat.: Flexió dorsal
de cap o coll
!+*$
$
Recte
Apòfisi espinosa
posterior Occipital N. suboccipital Flexió dorsal o extensió
GHO¶DWOHV
menor del cap
Recte
Apòfisi espinosa
posterior Occipital N. suboccipital Flexió dorsal o extensió
GHO¶D[LV
major del cap
Contr. unilat.: Flexió

Oblic superior Apòfisi transversa homolateral
Occipital N. suboccipital
del cap GHO¶DWOHV Contr. bilat.: Flexió dorsal o
extensió
Contr. unilat.: Rotació

Apòfisi
Oblic inferior Apòfisi espinosa homolateral
transversa de N. suboccipital
del cap GHO¶D[LV Contr. bilat.: Estabilitza
O¶DWOHV
O¶DUWLFXODFLyHQWUHDWOHVLD[LV
!++$
$
4. ARTICULACIONS DEL TÒRAX
El tronc és la part central del nostre cos de la qual hi pengen les extremitats
LVREUHODTXDOV¶KLUHFRO]DHOFROOLHOFDS
Regions:
- TÒRAX
- ABDOMEN Més o menys es corresponen,
- PELVIS però no són exactes
Cavitats:
- Toràcica
- Abdominal
- Pèlvica
La part comuna entre les regions és la columna vertebral.
/¶HVTXHOHWGHOtòrax està format per:
- 12 vèrtebres toràciques
- 12 parells de costelles
- Estern
Articulacions del tòrax:
- ARTS. INTERVERTEBRALS (estudiades anteriorment)

- ARTS. COSTOVERTEBRALS
! $57'(/&$3'(/$&267(//$ĺDPEHOFRVYHUWHEUDO
! $576 &267275$169(56(6 ĺ HQWUH el tubercle de la
costella i les apòfisis transverses
- $576(67(512&267$/6ĺHQWUHFRVWHOOHVLHVWHUQ
$
!"#$%&'(%$./4*0+'4*%(-4*0+*'+4*%.4#+''+4
$
!"#$%&'(%$./4*0+'*#?"(A
$
!"#$%&'(%$./4*%.4#.#"(/4;+"4+4
!+#$
$
$
!"#$%&'(%$./4*+4#+"/.%.4#('4
4.1. ARTICULACIONS COSTOVERTEBRALS
4.1.1. ARTICULACIONS DELS CAPS DE LES COSTELLES
Entre el cap de la costella i el cos vertebral.
- Cara articular del cap de la costella

- Fossetes costal superior i costal inferior
de les vèrtebres
0DMRULDGHFDVRVHOFDSG¶XQDFRVWHOODV¶DUWLFXODDPEGRVFRVVRVYHUWHEUDOV
adjacents.
Excepcions (als extrems):
T1 T9
T2 T10
T3 T11
T4 T12
Articulació amb la vèrtebra del mateix número i

una menys (de II a X).
Cap: té dues cares articulars.

Llig. radiat del cap de la
Lligaments: costella
- //,*,175$$57,&8/$5ĺIL[DODFRVWHOOD
al disc intervertebral (II a X). És
intraarticular.
- LLIG. RADIAT DEL CAP DE LA COSTELLA
ĺ SHUOD FDUD DQWHULRULUUDGLD FRV-disc-cos.
És extracapsular.
!#&$
$
4.1.2. ARTICULACIONS COSTOTRANSVERSES
(QWUH HO WXEHUFOH GH OD FRVWHOOD L O¶DSzILVL

transversa.
- Cara articular del tubercle de la costella

- )RVVHWDFRVWDOGHO¶DSzILVLWUDQVYHUVD
&DGDFRVWHOODV¶DUWLFXODDPEO¶DSzILVLWUDQVYHUVDTXHWpHOPDWHL[Q~PHUR
Excepció: només existeix entre I i X. Les costelles XI i XII no en tenen, són

costelles curtes en vies de desaparició.
Lligaments:
- //,* &267275$169(56 ĺ GHO FROO GH OD FRVWHOOD D O¶DSzILVL

transversa.
- LLIG. &267275$169(56 /$7(5$/ ĺ GH O¶DSzILVL WUDQVYHUVD D
O¶DQJOHGHODFRVWHOO5HIRUoODWHUDORSRVWHULRU
- //,* &267275$169(56 683(5,25 ĺ GHO FROO GH OD FRVWHOOD D
O¶DSzILVLWUDQVYHUVDLPPHGLDWDPHQWVXSHULRU
Llig. costotransvers
lateral
superior
Una costella, abans de descol·locar-se, es trencarà. Tot i ser articulacions

poc mòbils estan molt protegides.
4.1.3. MECÀNICA ARTICULAR DE LES ARTICULACIONS

COSTOTRANSVERSES
x 752&2,'(ĺURWDFLyDOYROWDQWG¶XQHL[situat al coll de la costella

! Rotació molt limitada
! Ascens o descens de la costella
!#!$
$
0RYLPHQW G¶DVFHQV WRWHV OHV FRVWHOOHV URWHQ FDS DPXQW) ĺ DXJPHQW GHO
YROXPGHODFDL[DWRUjFLFDĺ,163,5$&,Ï
0RYLPHQW GH GHVFHQV ĺ GLVPLQXFLy GHO YROXP GH OD FDL[D WRUjFLFD ĺ
EXPIRACIÓ.
$ $
9+%3/$%(*("#$%&'(" 9.;$,+/#4*0+*'(*%($A(*#."3%$%(
4.3. ARTICULACIONS ESTERNOCOSTALS
(QWUHOHVFRVWHOOHVLO¶HVWHUQ
&$57Ë/$* &267$/ ĺ ~OWLPD SDUW GH OD

costella (anterior).
És una SINCONDROSI (articulació

FDUWLODJLQRVD ĺ pràcticament sense moviment,
només té certa elasticitat. Es fusiona el cartílag
DPEO¶RV
COSTELLES VERTADERES: I ± 9,, ĺ DUWLFXODFLRQV

pròpies, independents.
COSTELLES FALSES: VIII ± ; ĺ HOV VHXV FDUWtODJV

es fusionen entre ells i acaben fusionant-se amb el
FDUWtODJGH9,,1RDUULEHQSHOVHXSURSLSHXDO¶HVWHUQ
&267(//(6 )/27$176 ;, L ;,, ĺ QR V¶DUWLFXOHQ

DPEO¶HVWHUQ
Lligaments:
- //,* (67(512&267$/ 5$',$7 ĺ YD GH FDGD FDUWtODJ FRVWDO D

O¶HVWHUQSHUODFDUDDQWHULRU
!#"$
$
Lligs. esternocostals
radiats
5. MÚSCULS DEL TÒRAX
5.1. MÚSCULS SERRATS
Estan a la part posterior del tronc, però no són músculs posteriors realment,
són migrats. No estan innervats per branques posteriors de nervis espinals.
5.1.1. MÚSCUL SERRAT POSTEROSUPERIOR
O: Apòfisis espinoses de les últimes vèrtebres cervicals i

primeres toràciques
I: Costelles II a V
Rels: Està tapat pels ms. dorsal ample i trapezi. Per sota
G¶HOOKLWUREHPHOPHUHFWRUGHOWURQF
Inn: Ns. intercostals (branques anteriors de Ns. toràcics)
A: Ascens GH OHV SULPHUHV FRVWHOOHV ĺ DX[LOLDU GH OD

inspiració
!#%$
$
5.1.2. MÚSCUL SERRAT POSTEROINFERIOR
O: Apòfisis espinoses de les últimes vèrtebres toràciques i les

primeres lumbars
I: Costelles IX a XII
5HOV(VWjWDSDWSHOVPVGRUVDODPSOHLWUDSH]L3HUVRWDG¶ell
hi trobem el m. erector del tronc
Inn: Ns. intercostals (branques anteriors de Ns. toràcics)
$'HVFHQVGHOHV~OWLPHVFRVWHOOHVĺDX[LOLDUGHODH[SLUDFLy
pVO¶~QLF
5.2. MÚSCULS INTERCOSTALS
Ocupen els espais entre costelles adjacents. Estan distribuïts en dos grans
plans:
- Pla superficial: M. INTERCOSTAL EXTERN

- Pla profund: M. INTERCOSTAL INTERN
V. intercostal posterior,
A. intercostal posterior,
M. intercostal íntim
N. intercostal
M. intercostal extern M. intercostal intern
N. intercostal
3RUFLyWRUjFLFDGHO¶$DRUWD
A. intercostal posterior
M. intercostal íntim
M. intercostal extern
M. intercostal intern
!#'$
$
5.2.1. MÚSCUL INTERCOSTAL EXTERN
Es troba a tots els espais intercostals

ĺDFDGDEDQGD
Les fibres són obliqües de dalt a baix

i de darrere a endavant (de columna a
estern).
2FXSD WRW O¶HVSDL LQWHUFRVWDO H[FHSWH

DO¶HVSDLDQWHULRUDSURSGHO¶HVWHUQ$TXt
hi trobem un teixit fibrós: la MEMBRANA
INTERCOSTAL EXTERNA.
Inn: Ns. intercostals
96*$/#+"%.4#('*+A#+"/ A: Auxiliar de la inspiració 9+,1"(/(*$/#+"%.4#('*

+A#+"/(
5.2.2. MÚSCUL INTERCOSTAL INTERN
Obliqüitat inversa: de dalt a baix a dalt i de darrere a endavant (de columna

a estern).
2FXSD WRW O¶HVSDL LQWHUFRVWDO H[FHSWH D O¶HVSDL SRVWHULRU D SURS GH OD
columna. Aquesta part està ocupada per la MEMBRANA INTERCOSTAL
INTERNA.
$OWUDPFHQWUDOGHO¶HVSDLLQWHUFRVWDOHVGHVGREOD
- 3URIXQG 0 ,17(5&267$/ Ë17,0 ĺ KL SDVVD HO SDTXHW

vasculonerviós intercostal: vena-artèria-vena a la part superior.
- Superficial: M. INTERCOSTAL INTERN
Tenen la mateixa obliqüitat.
A: Auxiliar de la expiració
!#($
$
Vasos intercostals
posteriors i nervis
intercostals
$ $
96*$/#+"%.4#('*$/#+"/ 96*$/#+"%.4#('*L/#$,
5.3. MÚSCULS ELEVADORS DE LES COSTELLES
O: Apòfisis transverses
, =RQD SRVWHULRU GH OHV FRVWHOOHV 6¶LQVHUWD D OD VHJHQW

costella: una o dues més avall
,QQ%UDQTXHVSRVWHULRUVGH1VHVSLQDOVĸVyQP~VFXOV
erectors del tronc que han emigrat
A: Ascens GHOHVFRVWHOOHVĺDX[LOLDUVGHODLQVSLUDFLy
5.4. MÚSCUL SUBCOSTAL
6DOWHQG¶XQDFRVWHOODDO¶DOWUDRGXHVPpVHQOOjDODSDUWSRVWHULRULLQWHUQD
GHO¶HVSDLLQWHUFRVWDO
Tenen la mateixa obliqüitat que els ms. intercostals interns (de baix a dalt i
de darrere a endavant (de columna a estern)).
A: Auxiliar de la inspiració o espiració segons amb qui es combini
5.5. MÚSCUL TRANSVERS DEL TÒRAX
Petits ventres musculars que uneixen la cara posterior de

O¶HVWHUQDODFDUDSRVWHULRUGHOVcartílags costals.
!#)$
$
A: Insignificant. Reforç, manté el cartílag al lloc
5.6. MÚSCUL DIAFRAGMA O DIAFRAGMA TORACOABDOMINAL
Està entremig de les cavitats toràcica i abdominal. No

forma part de cap dels dos grups.
Centre tendinós
És un múscul pla que té forma de dobla cúpula (vist
des de davant). És convex cap a dalt i còncau cap a baix.
La cúpula del costat dret sempre és més alta que la del
costat esquerre. Això és perquè sota hi ha el fetge, que
pVO¶zUJDQPpVJUDQTXHWHQLP15.
Hemidiafragma: mig diafragma (un esquerre i un dret)
Té una porció central tendinosa, un teixit fibrós:

&(175( 7(1',1Ï6 '(/ ',$)5$*0$ $O YROWDQW G¶HOO
hi tenim la part muscular (perifèrica) que va cap a
O¶HVTXHOHWRVVL
O:
- Porció lumbar:
! Pilars del diafraJPD ĺ WHQGRQV HO GUHW pV PpV OODUJ TXH
O¶HVTXHUUH
Pilar dret: cossos vertebrals de L1 a L4
Pilar esquerre: cossos vertebrals de L1 a L3
Estan units per un arc fibrós//,*$548(-$70,7-¬ĺ

passa per davant de la primera vèrtebra lumbar
! LLIG. ARQUEJAT 0(',$/ ĺ YD GHO FRV YHUWHEUDO ILQV

O¶DSzILVLFRVWDOGH/
! //,*$548(-$7/$7(5$/ĺYDGHO¶DSzILVLFRVWDOGH/D
la costella XII
- Porció costal:
! Cara profunda de les costelles VII a XII (dreta i esquerra)
- Porció esternal
! &DUDSURIXQGDGHO¶HVWHUQ
$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$
15
Ex: el fetge està dins de la caixa toràcica però sota del diafragma.
!#*$
$
$ $ $
=."%$)*'&,1(" =."%$)*%.4#(' =."%$)*+4#+"/('
Llig. arquejat medial
Llig. arquejat lateral
Pilar dret Pilar esquerre
$ M. quadrat lumbar
M. psoes
7$4$)*%(&0('
I: Centre tendinós. No té inserció òssia, no està fixat enlloc
Continguts:
- Porció lumbar:
! +,$7$Ñ57,&ĺHQWUH/LHO//,*$548(-$70,7-¬)RUDW
no comprimible perquè té un revestiment fibrós. Continguts:
A. aorta ± A. abdominal (canvi de nom)
&RQGXFWH WRUjFLF ĺ pV OLPIjWLF 5HFXOO OD OLPID TXH YH
de sota del diafragma. És el més gran i va cap a dalt
! +,$7 (62)¬*,& ĺ SHU GDYDQW GH O¶KLDW DzUWLF eV
comprimible, ja que no té revestiment fibrós. Hi passen:
Esòfag toràcic ± abdominal
Ns. vagues (dret i esquerre)
!#+$
$
$ $
M$(#*(?"#$% M$(#*+4.<35$%
Esòfag
Llig. arquejat mig

Ns. vagues
A. aorta
Conducte toràcic
- Lloc no especificat:
! Estructures que no tenen forat i travessen directament el
múscul:
Ns. esplàcnics major i menor (vénen de la cadena
simpàtica)
Cadena simpàtica
V. lumbar ascendent
N. esplècnic major
V. lumbar ascendent
Cadena simpàtica
N. esplècnic menor
- Entre porció lumbar i porció costal:

! (63$,/80%2&267$/ĺQRHOWUDYHVVDUHV(VWjFREHUWSHU
la superposició de les fàscies i les seroses de la part toràcica i
O¶DEGRPLQDO eV XQD ]RQD IHEOH 3RGen tenir lloc hèrnies
!##$
$
GLDIUDJPjWLTXHV SRW SDVVDU FRQWLQJXW GH O¶DEGRPHQ DO WzUD[
travessant aquestes fàscies.
$
N4-($4*'&,1.%.4#('4
- Entre porció costal i porció esternal:

! (63$,(67(512&267$/ĺIRUDWUHDO3DVVHQYDVRV
V. toràcica interna
$
N4-($4*+4#+"/.%.4#('4
- Centre tendinós:
! +,$7 '( /$ 9 &$9$ ,1)(5,25 ĺ KLSDVVD DTXHVWD YHQD
Té un contorn fibrós, per tant, no és comprimible
V. cava inferior
N. frènic dret
$
M$(#*0+*'(*76*%(;(*$/<+"$."
$
Rels:
- Cara superior: cavitat toràcica i el seu contingut (pulmons i cor) a

través de la pleura (intern) i la fàscia endotoràcica (més exterior)
- Cara inferior: vísceres i contingut abdominal a través de la fàscia
transversalis i el peritoneu (fetge, melsa, estómac,...)
"&&$
$
- Cara posterior: relació posterior pels lligaments arquejats:
! LLIG. ARQUEJAT MEDIAL relacionat amb el m. psoes
! LLIG. ARQUEJAT LATERAL relacionat amb el m. quadrat
lumbar

M. psoes
M. quadrat lumbar
Inn: Ns. frènics (hemidiafragma dret: N. frènic dret; hemidiafragma

esquerre: N. frènic esquerre)
$
C46*<"D/$%4
A:
x Contracció diafragma + Relaxació musculatura abdominal:

&RQWUDFFLyĺHOGLDIUDJPDV¶DSODQDĺODF~SXODDQLUjFDSDEDL[ĺ
GHVFHQVGHOGLDIUDJPDĺDXJPHQWGHO volum de la cavitat toràcica i
disminució del volum de la cavitat abdominal (musculatura
DEGRPLQDO UHOD[DGD ĺ ',67(16,Ï ĺ V¶LQIOD OD SDQ[D OD FDYLWDW
VH¶QYDFDSHQGDYDQW7RWDL[zSURYRFDOD,163,5$&,Ï
x Contracció diafragma + Contracció musculatura abdominal: Poc
FDQYLGHOVYROXPVĺDXJPHQWGHODSUHVVLyLQWUDDEGRPLQDOĺEXLGDU
contingut de la cavitat abdominal (defecació, vomitar, parts,...)
x Relaxació diafragma + Relaxació musculatura abdominal: ascens del
GLDIUDJPD ĺ GLVPLQXFLy GHO YROXP GHO WzUD[ ĺ (XPIRACIÓ no
forçada
x Relaxació diafragma + Contracció musculatura abdominal: ascens
EUXVF GHO GLDIUDJPD ĺ GLVPLQXFLy EUXVFD GHO YROXP GHO WzUD[ ĺ
DXJPHQW GH OD SUHVVLy LQWHUWRUjFLFD ĺ (63,5$&,Ï IRUoDGD WRV
esternut, cridar, cantar, inflar globus,...)
És el múscul inspirador per excel·lència.

"&!$
$
Músculs del tòrax
Apòfisis espinoses Tapat pels ms.

Ascens de les
de les últimes dorsal ample i
Serrat Costelles II primeres costelles
vèrtebres cervicals trapezi. Per sota hi Ns. intercostals
posterosuperior aV ĺDX[LOLDUGHOD
i primeres ha el m. erector del
inspiració
toràciques tronc
Apòfisis espinoses Tapat pels ms.

Descens de les
de les últimes dorsal ample i
Serrat Costelles IX últimes costelles
vèrtebres trapezi. Per sota hi Ns. intercostals
posteroinferior a XII ĺDX[LOLDUGHOD
toràciques i les ha el m. erector del
expiració
primeres lumbars tronc
Membrana
Intercostal intercostal externa Auxiliar de la
Ns. intercostals
extern DO¶HVSDLDQWHULRU inspiració
proper DO¶HVWHUQ
"&"$
$
Membrana
intercostal interna a
Intercostal Auxiliar de la
la part posterior Ns. intercostals
intern expiració
propera a la
columna
Auxiliar de la
Intercostal íntim Ns. intercostals
expiració
Ascens de les
Zona Branques
Elevadors de les Apòfisis FRVWHOOHVĺ
posterior de posteriors de
costelles transverses auxiliar de la
les costelles Ns. espinals
inspiració
Subcostal 6DOWHQG¶XQDFRVWHOODDO¶DOWUDR Ns. intercostals Auxiliar de la
"&%$
$
dues més enllà a la part posterior inspiració o
i LQWHUQDGHO¶HVSDLLQWHUFRVWDO espiració segons
amb qui es
combini
Petits ventres musculars que

Insignificant.
Transvers del uneixen la cara posterior de
Ns. intercostals Manté el cartílag
tòrax O¶HVWHUQDODFDUDSRVWHULRUGHOV
al lloc
cartílags costals
Contr. diafragma
+ Relax. musc.
Cara superior:
abdominal:
cavitat toràcica i el
Porció lumbar: Inspiració
seu contingut (per
pilar dret (L1 a L4) Contr. diafragma
pleura i fàscia
i pilar esquerre (L1 + Contr. musc.
endotoràcica)
a L3), llig. arquejat abdominal: Buidar
Cara inferior:
medial i llig. contingut de la
vísceres i contingut
arquejat lateral. Centre cavitat abdominal
Diafragma abdominal (per Ns. frènics
Porció costal: cara tendinós Relax. diafragma
fàscia transversalis
profunda de les + Relax. musc.
i peritoneu)
costelles VII a XII abdominal:
Cara posterior: llig.
Porció esternal: Expiració no
arquejat medial
cara profunda de forçada
amb m. proes i llig.
O¶HVWHUQ Relax. diafragma
arquejat lateral amb
+ Contr. musc.
m. quadrat lumbar
abdominal:
Expiració forçada
"&'$
$
$
7$4$)*-.4#+"$."
1. M. serrat posterosuperior 5. Membrana intercostal interna

2. M. intercostal extern 6. Ms. elevadors curts de les
3. M. serrat posteroinferior costelles
4. Ms. elevadors llargs de les
costelles
V. intercostal posterior
N. intercostal
$
7$4$)*0+4*0+*'8$/#+"$."*0+*'(*%($A(*#."3%$%(
7. M. intercostal extern 9. M. intercostal íntim

8. M. intercostal intern 10. M. transvers del tòrax
"&($
$
Membrana intercostal
interna
N. intercostal
A. aorta
Branca interòssia anterior
Membrana intercostal
$
externa
B(''*#"(/4;+"4('
11. M. erector de la columna 14. M. intercostal extern

12. M. intercostal íntim 15. M. transvers del tòrax
13. M. intercostal intern
"&)$
$
As. toràciques internes
Esòfag
Centre tendinós
V. cava inferior
Ns. vagues
N. frènic dret
Llig. arquejat mig Ns. esplàcnics major i

menor

V. lumbar ascendent
Espai lumbocostal
Pilar esquerre
Conducte simpàtic
Pilar dret
Conducte toràcic
$
A. aorta
7$4$)*%(&0('
6. 0Ò6&8/6'(/¶$%'20(1
Els músculs de la paret abdominal es divideixen en tres grups:
- Anterior
! 05(&7('(/¶$%'20(1
! 03,5$0,'$/'(/¶$%'20(1
- Lateral
! 075$169(56'(/¶$%'20(1
! M. 2%/,&,17(51'(/¶$%'20(1
! 02%/,&(;7(51'(/¶$%'20(1
- Posterior (ms. lumbars)
! M. PSOES
! M. QUADRAT LUMBAR
%HLQDGHOPUHFWHGHO¶DEGRPHQ
0UHFWHGHO¶DEGRPHQ
M. transvers de O¶DEGRPHQ
0REOLFLQWHUQGHO¶DEGRPHQ
0REOLFH[WHUQGHO¶DEGRPHQ
M. psoes
M. quadrat lumbar
$ $
M. erector de la columna M. dorsal ample
B(''*+/*+'*#+"I*,$5*0+*'8(10.,+/
"&*$
$
0UHFWHGHO¶DEGRPHQ
0REOLFLQWHUQGHO¶DEGRPHQ
M. piramidal
$
=("+#*;+/#".'(#+"('*0+*'8(10.,+/
GRUP ANTERIOR
6.1. 0Ò6&8/5(&7('(/¶$%'20(1
O: Pubis
I: Cartílags costals V, VI i VII de forma escalonada (VII més

medial; V més lateral)
És un múscul poligàstric: té varis ventres separats per

interseccions tendinoses. Té 4 ventres i 3 interseccions
Interseccions
tendinoses WHQGLQRVHV /D LQWHUVHFFLy PpV LQIHULRU HV WURED D O¶DOoDGD GHO
melic.
eVXQP~VFXOVXEFXWDQLĺVLHVWjPROWGHVHQYROXSDWHVSRW
Línia alba veure.
Està envoltat per una beina fibrosa formada per les aponeurosis G¶LQVHUFLy
GHOVP~VFXOVODWHUDOVGHO¶DEGRPHQ
Cara posterior: entre el múscul i la beina hi passen els VASOS

EPIGÀSTRICS INFERIORS.
(QWUHHOP~VFXOUHFWHG¶XQFRVWDWLGHO¶DOWUHKLKDXQVHSWHILEUyVOD/Ë1,$
$/%$ĺpVXQD]RQDGHSULPLGDTXHHVPDUFD
Inn:
- Últims Ns. intercostals

- N. iliohipogàstric
- N. ilioinguinal
"&+$
$
A:
x Prenent com a punt fix la pelvis: Flexió del tronc

x Prenent com a punt fix la caixa toràcica: Ascens del pubis
6.2. 0Ò6&8/3,5$0,'$/'(/¶$%'20(1
És un múscul inconstant. Això és un signe evolutiu de

TXHO¶HVWHPSHUGHQW
2 3XELV SHU GDYDQW GHO P UHFWH GH O¶DEGRPHQ 1R
sobrepassa el melic
I: Línia alba, per sota del melic
Línia alba És anterior respecte el m. recte i està dins de la beina

del m. recte.
Inn:

- N. ilioinguinal
A: Insignificant. Tensa la línia alba
GRUP LATERAL
Poc gruix i molta extensió. Poques insercions òssies directes i moltes

LQVHUFLRQV HQ DSRQHXURVLV G¶LQVHUFLy /HV DSRQHXURVLV G¶LQVHUFLy HV IXVLRQHQ
DPEOHVGHOVPDWHL[RVP~VFXOVGHO¶DOWUHFRVWDWGHOFRVĺIRUPHQXQDIDL[DTXH
evita que ens surtin els budells.
6.3. MÚSCUL TRANSVERS '(/¶$%'20(1 (profund)
O:
- Cara profunda de les costelles VII a XII

- $SzILVLV FRVWDOV/ D/ ĺ V¶RULJLQD PLWMDQoDQW XQDIjVFLD )¬6&,$
TORACOLUMBAR
- Cresta ilíaca de la pelvis
- Porció lateral del LLIG. INGUINAL
"&#$
$
Les fibres tenen una disposició horitzontal. Es continuen amb les
DSRQHXURVLVG¶LQVHUFLy
,$SRQHXURVLG¶LQVHUFLyTXHHVIXVLRQDDPEODGHOP~VFXOGHO¶DOWUHFRVWDW
1R Wp LQVHUFLy zVVLD /HV ILEUHV PpV LQIHULRUV V¶LQVHUHL[HQ HQ HO SXELV SHO
davant de la beina del m. recte mitjançant una formació tendinosa: la FALÇ
INGUINAL
Rels:
- /D IURQWHUD R OtPLW HQWUH OD SRUFLy PXVFXODU L O¶DSRQHXURVL G¶LQVHUFLy

V¶DQRPHQD/Ë1,$6(0,/81$5
- 3HU OD FDUD SURIXQGD FRQWLQJXW GH OD FDYLWDW DEGRPLQDO ĺ )¬6&,$
TRANSVERSAL (tapissa el contingut)
- Per la cara superficial: m. oblic intern. Entre el m. transvers i el m.
oblic intern passen vasos i nervis de la paret de
O¶DEGRPHQ &RQWULEXHL[ MXQWDPHQW DPE HO P REOLF
intern, a formar HO0&5(0¬67(5ĺ+RPHSXMD
el testicle quan la temperatura baixa, i el baixa
quan la temperatura augmenta; dona: està en
desús, és més aviat un detall histològic.
Línia alba
Inn:
Llig. lumbocostal
Línia semilunar
- N. iliohipogàstric Falç inguinal
Llig. inguinal
- N. ilioinguinal
A:
x Contracció unilateral: Rotació homolateral

x Contracció bilateral: Augment de la pressió intraabdominal
6.4. 0Ò6&8/2%/,&,17(51'(/¶$%'20(1 (intermig)
Direcció de les fibres: obliqües cap a dalt i cap endavant.
O:
- Cresta ilíaca del coxal

- Part lateral del LLIG. INGUINAL
Línia alba
I:
Llig. inguinal
- Fibres més posteriors: Costelles X, XI i XII
- Fibres més anteriors: Pubis mitjançant la FALÇ Falç inguinal
INGUINAL (per davant del m. recte)
"!&$
$
- 5HVWD GH ILEUHV $SRQHXURVL G¶LQVHUFLy HV IXVLRQD D OD OtQLD PLWMDQD
amb O¶DSRQHXURVLG¶LQVHUFLyGHOP~VFXOGHO¶DOWUHFRVWDW
Rels:
- Cara profunda: m. transvers

- Cara superficial: m. oblic extern (també contribueix a formar el m.
cremàster)
- Contribueix a delimitar un espai topogràfic: QUADRILÀTER DE
GRYNFELLT.
Inn:

- N. ilioinguinal
A:
x Contracció unilateral: Flexió lateral i rotació homolateral

x Contracció bilateral: Flexió del tronc, sempre i quan estigui relaxat el
m. erector del tronc. Si aquest no està relaxat només augmenta la
pressió intraabdominal
6.5. QUADRILÀTER DE GRYNFELLT
(V WUDFWD G¶XQ HVSDLWRSRJUjILFVLWXDW D OD SDUW

SRVWHULRUGHO¶DEGRPHQ
Costella XII
Límits:
M. serrat posteroinferior
- M. oblic intern Llig. lumbocostal
- M. erector del tronc

- M. serrat posteroinferior M. erector del tronc
- Costella XII M. oblic intern
Fons: Fàscia toracolumbar
Cobert pel m. dorsal ampleSHUODVHYDDSRQHXURVLG¶RULJHQ
És una zona feble, perquè no hi ha múscul. Poden haver-hi hèrnies de tipus

lumbar.
"!!$
$
6.6. MÚSCUL OBLIC (;7(51'(/¶$%'20(1 (superficial)
Obliqüitat creuada amb el m. oblic intern: cap a baix i

endavant.
O: Cara externa de les costelles V a XII. Forma de dents,

encaixa amb el m. serrat anterior
Línia alba
I:
- Fibres més inferiors: Cresta ilíaca

- 5HVWD GH ILEUHV HV FRQWLQXHQ DPE O¶DSRQHXURVL
G¶LQVHUFLy TXH HV IXVLRQD DPE OHV GHO P~VFXO GH
O¶DOWUHFRVWDW
Llig. inguinal
- /¶DSRQHXURVLHVIL[DSHUEDL[HQHOSXELV
Rels:
- Cara superficial: greix i pell (és subcutani)

- Cara profunda: m. oblic intern
- Contribueix a delimitar un espai topogràfic: TRIANGLE LUMBAR
Inn:

- N. ilioinguinal
A:
x Contracció unilateral: Flexió homolateral i rotació contralateral

x Contracció bilateral: Flexió del tronc. Si també es contrau el m.
erector del tronc, augmenta la pressió intraabdominal
6.7. TRIANGLE LUMBAR
Límits:
- Cresta ilíaca
- M. dorsal ample M. dorsal ample
- M. oblic extern
M. oblic intern
Fons: M. oblic intern
Cobert per greix i pell (subcutani) M. oblic extern
És feble, poden haver-hi hèrnies lumbars. Cresta ilíaca
"!"$
$
6.8. LLIGAMENT INGUINAL
/¶DSRQHXURVL PpV JUDQ GHOV WUHV P~VFXOV TXH IRUPHQ HO JUXS ODWHUDO pV OD
del m. oblic extern.
Sistema que la fixa a la pelvis: es fixa en dos punts:
- Espina ilíaca anterosuperior

- Tubercle del pubis
Entre DTXHVWV GRV SXQWV O¶DSRQHXURVL QR HVWj HQJDQ[DGD KL KD HVSDLV
Aquesta vora que penja està engruixida per ser més forta. Aquest engruiximent
pVHOTXHV¶DQRPHQD//,*,1*8,1$/QRpVXQOOLJDPHQWUHDOPHQW
El LLIG. INGUINAL té un reforç en el pubis, té un eixamplament abans

G¶DUULEDU-KL 6¶KL HQJDQ[D L FRQWLQXD FDS D GLQWUH GH OD SHOYLV $TXHVW
HL[DPSODPHQW pV HO //,* /$&81$5 'HV G¶DTXt FDS D GLQWUH pV //,*
PECTINI, que és la prolongació del LLIG. LACUNAR que queda fortament
enganxat al pecten del pubis.
Llig. inguinal
Llacuna muscular Llig. pectini
Arc iliopectini
Llacuna vascular
Llig. lacunar
Llig. inguinal
Espina ilíaca anterosuperior Arc iliopectini
Llacuna vascular
Llacuna muscular
Llig. lacunar
Eminència iliopúbica
Tubercle del pubis
Per sota del LLIG. INGUINAL passen estructures per les dues llacunes.
4XHGHQ GHILQLGHV SHUO¶$5& ,/,23(&7,1, OOLJDPHQW TXH IL[D HO OOLJ LQJXLQDO D
O¶HPLQqQFLD LOLRS~ELFD $L[t HV GHILQHL[HQ OHV dues llacunes amb el seu
contingut:
- /DWHUDOĺ//$&81$086&8/$5
! M. iliopsoes
! N. cutani femoral lateral (extrem lateral)
"!%$
$
! N. femoral (extrem medial)
- 0HGLDOĺ//$&81$9$6&8/$5
! A. femoral
! %UDQFDIHPRUDOGHO1JHQLWRIHPRUDOSHUGDPXQWGHO¶DUWqULD
! V. femoral
! &RQGXFWHIHPRUDOĺSHWLWHVSDLTXHTXHGDPHGLDOPHQWDOD9
femoral. Una petita part medial del conducte està ocupada per
un nòdul limfàtic: NÒDUL LACUNAR MEDIAL
(O 0 3(&7,1, QR SDVVD SHU OD OODFXQD 6¶RULJLQD DO FR[DO SHU IRUD GH OD
pelvis.
És una zona vulnerable i/o accessible coberta per fàscia, greix i pell.
N. cutani femoral lateral
M. iliopsoes
Nòdul lacunar medial
Branca femoral del

N. femoral N. genitofemoral
V. femoral
A. femoral
6.9. ANELLS INGUINALS SUPERFICIAL I PROFUND
/¶DSRQHXURVL Wp XQ IRUDW SHU RQ KL SDVVHQ HVWUXFWXUHV $1(// ,1*8,1$/
683(5),&,$/XQDFDGDFRVWDW/¶DQHOOHVWjUHIRUoDWSHOVVHXVFRQWRUQVDL[z
HYLWDTXHO¶DSRQHXURVLHVWUHQTXLHQXQHVIRUo(OVUHIRUoRVVyQHQJUXL[LPHQWV
GHO¶DSRQHXURVL
- Pilar lateUDOĺUHIRUoDODWHUDOPHQWO¶DQHOO
- 3LODU PHGLDO ĺ UHIRUoD PHGLDOPHQW O¶DQHOO FDUD VXSHUILFLDO GH
O¶DSRQHXURVL
- )LEUHVLQWHUFROXPQDUVĺHQWUHHOVGRVSLODUV5HIRUoDVXSHULRUPHQW
- //,*5()/(;(ĺUHIRUoSDUDOāOHODOSLODUPHGLDOSHUzPpVSURIXQG
(cara profuQGDGHO¶DSRQHXURVL
Aquest anell és el forat de sortida del CONDUCTE INGUINAL.
/¶$1(// ,1*8,1$/ 352)81' pV XQD HYDJLQDFLy GH OD IjVFLD

transversalis formada durant el desenvolupament embrionari.
"!'$
$
Vasos epigàstrics inferiors Anell inguinal profund
Llig. inguinal
Pilar medial
Anell inguinal superficial

Fibres intercolumnars
Pilar lateral
Llig. reflex
Vasos testiculars
Conducte deferent
Peritoneu
Fàscia transversalis
Anell inguinal profund
Cordó espermàtic
6.10. BEINA DEL MÚSCUL RECTE
3HU VREUH GHO PHOLF O¶DSRQHXURVL GHO P REOLF LQWHUQ HV GHVGREOD HQ GXHV
meitats:
- &DUDDQWHULRUĺHVIXVLRQDDPEHOPREOLFH[WHUQ
- &DUDSRVWHULRUĺHVIXVLRQDDPEO¶DSRQHXURVLGHOPWUDQVYHUV
'¶DTXHVWHVIXVLRQVVRUJHL[XQDIXOODSosterior.
Les beines dels dos ms. rectes formen la LÍNIA ALBA.
Profund a la beina hi trobem la FÀSCIA TRANSVERSALIS + PERITONEU

PARIETAL (més profund).
"!($
$
Per sota del melic: trobem les tres aponeurosis dels ms. oblic intern, oblic
H[WHUQ L WUDQVYHUV ĺ OD VHYa unió passa per davant del m. recte, es forma la
LÍNIA ALBA. No passa cap fàscia per la part de darrere. És una beina
incompleta.
La làmina posterior de la beina del m. recte desapareix en un punt

anomenat LÍNIA ARQUEJADA.
En resum, de melic cap amunt té beina anteriorment i posteriorment; de

melic cap avall la beina no té part posterior.
Línia alba Làmina anterior

Aponeurosi del m. oblic extern
)XOODDQWHULRUGHO¶DSRQHXURVL
del m. oblic intern
)XOODSRVWHULRUGHO¶DSRQHXURVL
Làmina posterior
del m. oblic intern
Peritoneu
Aponeurosi del m. transvers
Línia alba Làmina anterior
Aponeurosi del m. oblic extern
Aponeurosi del m. oblic intern
Fàscia transversalis Peritoneu

Aponeurosi del m. transvers
$
B(''4*#"(/4;+"4('4
"!)$
$
Làmina posterior
Línia arquejada Fàscia transversalis
Per darrere del m. recte: fàscia transversalis (en contacte directe), i per
darrere hi ha el peritoneu parietal. Trobem estructures entre la fàscia
WUDQVYHUVDOLVLHOSHULWRQHXSDULHWDOOHVHVWUXFWXUHVKLIDQUHOOHXĺQRPpVSHU
sota del melic. Estructures:
- 85$&2ĺHVWUXFWXUDHPEULRQjULDTXHKDGHL[DWXQFRUGyILEUyVTXH
va de la bufeta embrionària al melic
- &25'Ï),%5Ï6'(/¶$80%,/,&$/ĺYDGHO¶$ ilíaca interna al
melic
- 9$626(3,*¬675,&6,1)(5,256ĺXQDDUWqULDLGRVYHQHV6yQ
branques dels vasos ilíacs externs'HSHQHQWGHO¶DOoDGDGHOWDOOHOV
veurem o no; travessen la fàscia transversalis. Pugen entre el m.
recte i la cara posterior de la seva beina i es fusionen amb els
VASOS EPIGÀSTRIC SUPERIORS, que baixen i formen un
curtcircuit.
Nom dels relleus que formen: PLECS UMBILICALS en el peritoneu:
- 8UDFRĺ3/(&80%,/,&$/0,7-¬
- &RUGyILEUyVGHO¶$XPELOLFDOĺ3/(&80%,/,&$/0(',$/
- Vasos epigàstricVĺ3/(&80%,/,&$//$7(5$/
Entre els plecs hi ha les FOSSES INGUINALS:
- (QWUHHOVSOHFVXPELOLFDOVPLWMjLPHGLDOĺ)266$6835$9(6,&$/
- (QWUH HOV SOHFV XPELOLFDOV PHGLDO L ODWHUDO ĺ )266$ ,1*8,1$/
MEDIAL
- /DWHUDOPHQWDOSOHFXPELOLFDOODWHUDOĺ)266$,1*8,1$/ LATERAL
"!*$
$
Vasos epigàstrics inferiors
&RUGyILEUyVGHO¶$XPELOLFDO
Uraco
Plec umbilical lateral
Vasos epigàstrics inferiors Plec umbilical medial
Peritoneu &RUGyILEUyVGHO¶$XPELOLFDO
Fàscia transversalis Plec umbilical mitjà
M. transvers Uraco
M. oblic intern
M. recte
M. oblic extern
M. piramidal
Fossa inguinal lateral
Anell inguinal superficial Fossa supravesical
Fossa inguinal medial Falç inguinal
6.11. FÀSCIA TRANSVERSALIS
La fàscia transversalis arriba al pubis i al llig. inguinal. Té zones de reforç

on és més gruixuda. Reforços:
- /DWHUDO ĺ //,* ,17(5)29(2/$5 SHU RQ SDVVHQ HOV YDVRV

HSLJjVWULFV LQIHULRUV HQWUHPLJ GH GXHV IRVVHV D O¶DOoDGD GHO SOHF
umbilical lateral)
- 0HGLDOĺ//,*'(+(1/(SHURQSDVVDO¶$XPELOLFDO
La falç inguinal i la part baixa dels ms. transvers i oblic intern davant tenen
la fàscia transversalis.
El nom del LLIG. INTERFOVEOLAR ve de que passa entre dos anells:
- ANELL INGUINAL PROFUND ĺ HYDJLQDFLy GH OD IjVFLD

transversalis
- $1(// ,1*8,1$/ 683(5),&,$/ ĺ IRUDW HQ O¶DSRQHXURVL GHO P
oblic extern
"!+$
$
6.12. CONDUCTE INGUINAL
Conducte de la regió inguinal que està llaurat, passa

SHUGLQVGHOJUXL[GHODSDUHWDQWHULRUGHO¶DEGRPHQĺVHUDQ
parets musculars o fibroses (punt feble).
7pXQWUDMHFWHG¶XQVFP
Existeix tant en homes com en dones, però en els

homes tindrà més contingut.
És conseqüència de la evaginació que pateix el testicle

Cordó espermàtic
durant el desenvolupament embrionari. Es forma dins de
O¶DEGRPHQ SHUz PLJUD FDS HQIRUD WHPSHUDWXUD PDVVD HOHYDGD SHU
O¶HVSHUPDWRJqQHVL9DFDSDO¶HVFURWH[LVWHQWDEDQVGHODPLJUDFLyGHOWHVWLFOH
(QHOSURFpVGHGHVFHQVHOWHVWLFOHV¶HQG~WRWHOTXHHVWUREDSHUGDYDQW
Les capes del testicle seran totes les que formen la paret abdominal. Són
(de profund a superficial):
1. Peritoneu
2. Fàscia transversalis
3. Fibres musculars dels m. oblic intern i transvers
4. $SRQHXURVLGHOPREOLFH[WHUQĺGHL[DXQIRUDWSHURQSDVVDHOWHVWLFOH
no VH O¶HQG~ SHUz Vt TXH V¶HPSRUWD OD IjVFLD VXSHUILFLDO GHO P REOLF
extern.
4XDQHOWHVWLFOHMDKDVRUWLWODFRPXQLFDFLyHQWUHHOSHULWRQHXGHO¶DEGRPHQ
i el peritoneu del testicle desapareix. Queden separats i incomunicats. Les
altres capes tindran la disposició inicial durant tota la vida.
Per tant, el conducte inguinal és un conducte pel qual passa el testicle per
sortir cap a fora. Hi trobarem elements que van i/o vénen del testicle:
- Cordó espermàtic: vasos, nervis i conducte deferent

- Envoltures (capes que el rodegen)
Conducte deferent
M. cremàster
Fàscia espermàtica interna

A. testicular
Fàscia espermàtica externa

Fàscia cremastèrica
Plexe venós pampiniforme
En la dona també hi ha conducte inguinal. Hi trobem el LLIG. RODÓ DE

/¶Ò7(5ĺYDGHO¶~WHUDOVOODYLVPDMRUV)L[DO¶~WHU$TXHVWOOLJDPHQWWDPEpID
"!#$
$
un procés de migració durant el desenvolupament embrionari. També hi
trobarem les envoltures.
/¶HYDJLQDFLydels ms. oblic intern i transvers dóna lloc al M. CREMÀSTER

(també es part del conducte inguinal). Aquests dos músculs fan un pont per
sobre del conducte inguinal.
,QLFL GHO FRQGXFWH IRUDW GH O¶DEGRPHQ $1(// ,1*8,1$L PROFUND

(evaginació de la fàscia transversalis; evaginació en dit de guant).
Final del conducte: punt a partir del qual el contingut és subcutani. ANELL
,1*8,1$/683(5),&,$/ĺIRUDWDO¶DSRQHXURVLG¶LQVHUFLyGHOPREOLFH[WHUQ
M. oblic intern

M. transvers
Falç inguinal
+L KD XQD GHSUHVVLy HQ HO SHULWRQHX D O¶DOoDGD GH O¶$1(// ,1*8,1$/
352)81'DQRPHQDGD)266$,1*8,1$//$7(5$/ĺFRQFDYLWDWTXHIRUPD
el peritoneu allà on comença el conducte inguinal.
Entre els plecs umbilicals medial i lateral hi trobem la FOSSA UMBILICAL.
Parets del conducte inguinal:
- $QWHULRUDSRQHXURVLG¶LQVHUFLyGHOPREOLFH[WHUQ
- Posterior:
! Lateral: fàscia transversalis reforçada pel LLIG.
INTERFOVEOLAR
! Medial: fàscia transversalis reforçada pel LLIG. DE HENDLER
i la FALÇ INGUINAL (més superficial)
- Superior: vora inferior lliure dels ms. oblic intern i transvers
- ,QIHULRUYRUDLQIHULRUOOLXUHGHO¶DSRQHXURVLGHOPREOLFH[WHUQĺ//,*
INGUINAL (lateral) i LLIG. LACUNAR (medial)
""&$
$
Aponeurosi del M. oblic extern
Falç inguinal
Llig. interfoveolar
Diferència de contingut entre homes i dones:
x +RPHVFRUGyHVSHUPjWLFĺLQFORXYDVRVQHUYLVFRQGXFWHH[FUHWRU
i envoltures
x 'RQHVOOLJURGyGHO¶~WHULHQYROWXUHV
x Homes i dones: N. ilioinguinal i branca genital del N. genitofemoral
Branca genital del N. genitofemoral
M. cremàster
N. ilioinguinal
Freqüentment poden haver-KL KqUQLHV ĺ SDUW GHO FRQWLQJXW GH O¶DEGRPHQ

surt cap a fora aprofitant els punts dèbils. Més freqüent en homes que en
dones. Els llocs més habituals de les hèrnies en homes són:
- )266$,1*8,1$/0(',$/TXHTXHGDDO¶DOoDGDGHO¶DQHOOLQJXLQDO
superficial
- FOSSA INGUINAL LATERAL, que queda a O¶DOoDGD GH O¶DQHOO
inguinal profund
""!$
$
GRUP POSTERIOR
6.13. MÚSCUL PSOES (medial)
6¶DMXQWDDPEHOPLOtDF/DVHYDXQLyIRUPDHOPLOLRSVRHV
O:
- Superficial: Cossos vertebrals de T12 a L5. Aquests orígens formen

XQV DUFV ILEURVRV ĺ $5&6 '(/ 362(6 3HU sota hi passen els
vasos lumbars
- Profund: Apòfisis costals de les 5 vèrtebres lumbars
6¶XQHL[HQ L SHQHWUHQ GLQV OD SHOYLV $OHVKRUHV V¶XQHL[HQ DPE HO 0
ILÍAC. Un cop fusionats formen el M. ILIOPSOES, que abandona la
pelvis per la llacuna muscular.
I (m. iliopsoes): Trocànter menor del fèmur
([LVWHL[HO0362(60(125SHUzpVLQFRQVWDQWĺWpXQWHQGyPROWOODUJ
TXHV¶LQVHUHL[DO¶DUFLOLRSHFWtGLF
Rels:
- Els vasos lumbars passen per sota dels ARCS LUMBARS

- 3HUGLQVGHOPSVRHVSDVVDHO3/(;(/80%$5ĺSHU això veiem
TXHOHVEUDQTXHVG¶DTXHVWSOH[HVXUWHQGHOPSVRHV
! Nervis que apareixen a la vora lateral del m. psoes (de cranial
a caudal):
N. iliohipogàstric
N. ilioinguinal
N. femoral
! Nervi que travessa el m. psoes:
N. genitofemoral
! Nervi que apareix per la vora medial:
N. obturador
- Cara anterior: relacions amb el ronyó
- M. ilíac: relacions amb el contingut de la fossa ilíaca (còlon, genital
intern femení,...)
Inn:
- Iliopsoes: Branques directes del plexe lumbar

- Psoes: N. femoral
A (iliopsoes):
"""$
$
x Punt fix en la columna i la pelvis: Avantversió o flexió de la cuixa i
rotació externa de la cuixa
x Punt fix en el fèmur amb la cuixa fixa: Flexió del tronc. També
accentua la lordosi lumbar
6.14. MÚSCUL QUADRAT LUMBAR (lateral)
O: Cresta ilíaca I: Apòfisis costals de vèrtebres lumbars
O: Apòfisis costals I: Costella XII
O: Cresta ilíaca I: Costella XII
Rels:
- És lateral respecte el m. psoes. El seu

extrem més medial queda tapat pel m.
psoes.
- Car posterior: hi passa la fàscia
WRUDFROXPEDUpVODIjVFLDG¶RULJHQGHOP
WUDQVYHUV $ WUDYpV G¶DTXHVWD IjVFLD HV
relaciona amb el m. erector del tronc i
també amb els vasos lumbars. És una
relació indirecta.
- Cara anterior: hi passen els nervis:
! N. subcostal
! N. iliohipogàstric
! N. ilioinguinal
! N. cutani femoral lateral
3HUGDYDQWG¶DTXHVWVQHUYLVHVUHODFLRQDDPEHOURQ\y
Inn:
- N. subcostal
- N. ilioinguinal
A:
x Contracció unilateral: Flexió lateral del tronc

x Contracció bilateral: Flexió dorsal o extensió del tronc
""%$
$
0~VFXOVGHO¶DEGRPHQ
Envoltat per una
beina formada per les
aponeurosis
Punt fix pelvis:
G¶LQVHUFLyGHOVPV Últims Ns.
Flexió del tronc
Recte de Cartílags costals Laterals de intercostals
Pubis Punt fix caixa
O¶DEGRPHQ V, VI i VII O¶DEGRPHQ N. iliohipogàstric
toràcica: Ascens
Cara posterior: entre N. ilioinguinal
del pubis
múscul i beina
passen els vasos
epigàstrics inferiors
Últims Ns.
Línia alba, per Per davant del m. intercostals Insignificant.
Piramidal Pubis
sota del melic UHFWHGHO¶DEGRPHQ N. iliohipogàstric Tensa la línia alba
N. ilioinguinal
Cara profunda
de les
Cara profunda: fàscia Contr. unilat.:
costelles VII a
Aponeurosi transversalis Rotació
XII Últims Ns.
Transvers G¶LQVHUFLyHV Cara superficial: m. homolateral
Apòfisis intercostals
de fusiona amb la oblic intern (entre els Contr. bilat.:
costals L1 a N. iliohipogàstric
O¶DEGRPHQ del múscul de dos passen vasos i Augment de la
L5 N. ilioinguinal
O¶DOWUHFRVWDW nervis de la paret de pressió
Cresta ilíaca
O¶DEGRPHQ intraabdominal
de la pelvis
Porció lateral
""'$
$
del llig.
inguinal
Fibres
posteriors:
Costelles X, XI i Contr. unilat.:
XII Cara profunda: m. Flexió lateral i
Cresta ilíaca Fibres anteriors: transvers Últims Ns. rotació
Oblic intern
del coxal pubis, mitjançant Cara superficial: m. intercostals homolateral
de
Part lateral del falç inguinal oblic extern N. iliohipogàstric Contr. bilat.: Flexió
O¶DEGRPHQ
llig. inguinal Resta de fibres: Delimita quadrilàter N. ilioinguinal del tronc (m.
aponeurosi es de Grynfellt erector del tronc
fusiona amb la relaxat)
del múscul de
O¶DOWUHFRVWDW
Fibres inferiors:
Cresta ilíaca Contr. unilat.:
Resta de fibres: Cara superficial: greix Flexió homolateral
Cara externa aponeurosi es i pell (subcutani) Últims Ns. i rotació
Oblic
de les fusiona amb la Cara profunda: m. intercostals contralateral
extern de
costelles V a del múscul de oblic intern N. iliohipogàstric Contr. bilat.: Flexió
O¶DEGRPHQ
XII O¶DOWUHFRVWDW Delimita triangle N. ilioinguinal del tronc (m.
Aponeurosi es lumbar erector del tronc
fixa per baix en relaxat)
el pubis
Superficial: Vasos lumbars Iliopsoes: Iliopsoes:
cossos passen per sota dels Branques Punt fix pelvis:
Iliopsoes:
vertebrals T12 arcs lumbars directes del Avantversió i
Psoes Trocànter menor
a L5 Passa el plexe plexe lumbar rotació externa de
del fèmur
Profund: lumbar Psoes: N. la cuixa
Apòfisis Cara anterior: rels. femoral Punt fix fèmur:
""($
$
costals de les amb el ronyó Flexió del tronc
5 vèrtebres
lumbars
Lateral respecte el m.
psoes
Contr. unilat.:
Apòfisis costals Cara posterior: fàscia
Cresta ilíaca Flexió lateral del
de vèrtebres toracolumbar N. subcostal
Quadrat Apòfisis tronc
lumbars Cara anterior: Ns. N. iliohipogàstric
lumbar costals Contr. bilat.: Flexió
Costella XII subcostal, N. ilioinguinal
Cresta ilíaca dorsal o extensió
Costella XII iliohipogàstric,
del tronc
ilioinguinal, cutani
femoral lateral
"")$
$
$
7$4$./4*(/#+"$."4*0+'4*,:4%&'4*0+*'8(10.,+/
1. 0REOLFH[WHUQGHO¶DEGRPHQ 3. 0REOLFLQWHUQGHO¶DEGRPHQ
2. 0UHFWHGHO¶DEGRPHQ 4. M. quadrat lumbar
$
7$4$./4*'(#+"('4*0+'4*,:4%&'4*0+*'8(10.,+/
5. M. transvers GHO¶DEGRPHQ 7. 0REOLFH[WHUQGHO¶DEGRPHQ

6. 0REOLFLQWHUQGHO¶DEGRPHQ
""*$
$
Llig. pectini
Branca femoral del N.

genitofemoral
Llig. inguinal
Arc iliopectini N. cutani femoral lateral

Nòdul lacunar medial
Llig. lacunar
M. iliopsoes
Llig. inguinal
Llacuna muscular Llig. lacunar

V. femoral
Arc iliopectini
N. femoral
Llacuna vascular
A. femoral
$
7$4$./4*(/#+"$."*$*%"(/$('*0+'*''$5(,+/#*$/5&$/('
Branca genital del N. genitofemoral

M. oblic intern
Vasos testiculars A. i V. ilíaca externa
Conducte deferent
N. ilioinguinal
Vasos epigàstrics inferiors
Peritoneu
M. transvers Fàscia transversalis
Fàscia transversalis M. transvers Falç inguinal
Llig. inguinal
Falç inguinal N. ilioinguinal
Llig. reflex
M. oblic extern
M. oblic extern
M. oblic intern
Cordó espermàtic
Cordó espermàtic
A. i V. femoral $
7$4$)*(/#+"$."*0+'*%./0&%#+*$/5&$/('
""+$
$
7. PLEXE CERVICAL
Format per branques anteriors de nervis espinals (de C1 a C4, i una mica
C5). Els nervis tenen el nom de la vèrtebra que tenen a sota.
C1
C2
C3
C4
C5
C6
C7
T1
T2
A partir de T1, un nervi espinal té el nom de la vèrtebra que té a sobre:

toràciques, lumbars i sacra.
- N. HIPOGLÓS
- N. ACCESSORI
Són nervis cranials que no formen part del plexe, però

hi tenen relacions. Fibres de C1 a C4 arriben al seu
destí acompanyant les fibres dels nervis cranials.
3RQWVG¶XQLyHQWUH&-C2 i C2-&ĺGH&&L&VXUWHQ
fibres nervioses que formen un arc tancat: NANSA CERVICAL
ĺHVWUREDDplicada sobre la V. jugular interna. De la NANSA
CERVICAL surten branques que innervaran els músculs
infrahioïdals, excepte el tirohioïdal. El m. tirohioïdal està
innervat per branques pròpies que vénen de C1. Els ms.
tirohioïdal i geniohioïdal viatgen junts. Aquestes branques, per
arribar als músculs, aprofiten fibres del N. hipoglós. O"(/@&+4*%&#3/$+4*.*
4+/4$#$;+4
Les branques petites del plexe cervical que no surten de la

nansa innerven els músculs escalens i els prevertebrals.
""#$
$
De C2, C3 i C4 surten fibres que viatgen amb el N. $&&(6625, ĺ
innervaran el m. esternoclidomastoïdal. i el trapezi
N. FRÈNIC: està format per branques de C3, C4 i C5. Innerva el diafragma.

En tenim un per cada mig diafragma. Talls: Hem de tallar per sobre de C3 per
inutilitzar el nervi. molt llarg, passa per damunt EAnt, penetra el torza i innerva el diafragma(en
tenim 2, a banda i banda). nervi responsable per poder inspirar (sagrat!)
Quan tallem inutilitzem les fibres que hi ha sota del tall. Per això, si la lesió
medul·lar és molt alta es produirà una paràlisi respiratòria. Incomuniquem
O¶HQFqIDOLHOP~VFXO(OQLYHOOGHOWDOOGHWHUPLQDTXLIXQFLRQDUjLTXLQR
Nervis sensitius (recullen sensibilitat de la part que els hi dóna el nom del
cap i el coll):
els nervis cranials estan per sobre de la medula,
- N. OCCIPITAL MENOR
encara qe hi hagi lesió en fibres ales espinals,
- N. AURICULAR MAJOR els tetraplègics podran moure la cara
- N. TRANSVERS DEL COLL
- N. SUPRACLAVICULAR
Arrel anterior de la
N. hipoglós nansa cervical
nanses de comunicació
entre Cs
N. occipital menor
el N accessori estaria
N. auricular major
vertical aquí a la dreta, amb
N. transvers del coll fibres que surten de C2, 3 i
4 que viatjaran junts
Nansa cervical
Arrel posterior de la
nansa cervical
N. frènic
Ns. supraclaviculars $
PQ
='+A+*%+";$%('
8. VASOS DEL COLL

Les artèries provenen de dos grans sistemes:
- 6,67(0$'(/¶$&$5Ñ7,'$
- 6,67(0$'(/¶$68%&/¬9,$
$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$
16
En blau: branques sensitives o cutànies.
"%&$
$
Les venes provenen de dos grans sistemes:
- SISTEMA DE LA V. SUBCLÀVIA
- SISTEMA DE LES VS. JUGULARS
8.1. 6,67(0$'(/¶$57Ê5,$&$5Ñ7,'$
$ &$5Ñ7,'$ &2081$ ĺ SXMD SHO FROO IRUPD SDUW GHO SDTXHW
YDVFXORQHUYLyVGHOFROO$O¶DOoDGDGH&HVELIXUFDHQGXHVEUDQTXHVWHUPLQDOV
- A. CARÒTIDA INTERNA
- A. CARÒTIDA EXTERNA
%,)85&$&,Ï&$527Ë',$ĺSXQWG¶DTXHVWDELIXUFDFLy6,&$527Ë',&
ĺ ]RQD GLODWDGD 7p UHFHSWRUV GH SUHVVLy DUWHULDO (V WURED HQ OD
bifurcació carotídia.
8.1.1. ARTÈRIA CARÒTIDA INTERNA
És més interna. No dóna branques col·laterals en el coll. Penetra en el

crani pel CONDUCTE CAROTÍDIC. Dóna moltes branques dins del crani.
8.1.2. ARTÈRIA CARÒTIDA EXTERNA
Passa per sota del m. esternoclidomastoïdal.
Branques col·laterals:
- $7,52Í'$/683(5,25ĺYDDODJOjQGXODWLURLGH
- $/,1*8$/ĺLUULJDla llengua
- $)$5Ë1*,&$$6&(1'(17ĺLUULJDODIDULQJH
- $)$&,$/ĺLUULJDHVWUXFWXUHVVXSHUILFLDOVGHODFDUD
- $2&&,3,7$/ĺLUULJDHVWUXFWXUHVWRYHVG¶DTXHVWD]RQD
- $$85,&8/$53267(5,25ĺLUULJDODUHJLyGHGDUUHUHGHO¶RUHOOD
Branques terminals:
- A. TEMPORAL SUPERFICIAL
- $0$;,/ā/$5ĺSHQHWUDGLQVOD)266$37(5,*23$/$7,1$
"%!$
$
A. temporal superficial
l'A maxilar penetra dins la

A. occipital
fosa cranial pterigopalatinai
dona moltes branques
A. auricular posterior
A. maxil·lar profundes
A. caròtida externa
A. faríngia ascendent A. facial
A. caròtida interna
A. lingual
A. caròtida comuna
A. tiroïdal superior
$
PK
R$4#+,(*0+*'8("#D"$(*%("?#$0(
lesquerra i la dreta neixen

8.2. 6,67(0$'(/¶$57Ê5,$68%&/¬9,$ de llocs diferents!! (mirar
atlas)
Branques col·laterals (no totes van al coll):
- $725¬&,&$,17(51$ĺYDFDSHOFRV torax x dins

- 7521&7,52&(59,&$/ĺGyQDPROWHVEUDQTXHV:
! A. TIROÏDAL INFERIOR
! A. CERVICAL ASCENDENT ĺ SHU GDYDQW GH O¶HVFDOq
anterior. Irriga estructures del coll
! A. CERVICAL TRANSVERSA ĺ SHU GDYDQW GH O¶HVFDOq
anterior; va a posterior. Dóna una branca profunda:
doble irrigació de lencèfal,
caròtica interna, i vertebral $'256$/'(/¶(6&¬38/$
! $ 6835$(6&$38/$5 ĺ YD D OD UHJLy HVFDpular.
Acompanya el N. supraescapular
- $ 9(57(%5$/ ĺ PROW SURIXQGD 3DVVD SHOV IRUDWV WUDQVYHUVRV
(dins de les apòfisis transverses) entre C6-C1 i penetra al crani
- 7521&&2672&(59,&$/ĺGyQDGXHVEUDQTXHV
! $ &(59,&$/ 352)81'$ ĺ SXMD ILQV HO FUDQL SHU OD Uegió
nucal
! $ ,17(5&267$/ 6835(0$ ĺ HV GLYLGHL[ HQ GXHV
branques:
$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$
17
(QFDUEDVVDEUDQTXHVFROāODWHUDOVGHO¶$FDUzWLGDH[WHUQD
"%"$
$
1a A. INTERCOSTAL POSTERIOR
2a A. INTERCOSTAL POSTERIOR
Branca terminal: A. AXIL·LAR (és un canvi de nom, se la considera terminal

GHO¶$VXEFOjYLDSHUzpVODPDWHL[DDUWqULD
8.3. SISTEMA DE LA VENA SUBCLÀVIA
(TXLYDOHQWDOVLVWHPDGHO¶$VXEFOjYLD x les v grans, 1v/art, per les petites,

2v/art
8.4. SISTEMA DE LES VENES JUGULARS
eVO¶HTXLYDOHQWGHOVLVWHPDGHO¶$FDUzWLGD
- 9 -8*8/$5 ,17(51$ SURIXQGD ĺ FRPHQoD HQ HO SXQW HQ TXq
surt del crani pel FORAT JUGULAR. En el seu trajecte va rebent
EUDQTXHV YHQRVHV HTXLYDOHQWV D OHV EUDQTXHV GH O¶$ FDUzWLGD
externa, excepte V. AURICULAR POSTERIOR i V. OCCIPITAL.
Forma part del paquet vasculonerviós del coll. Acaba i desemboca
fusionant-se amb la V. SUBCLÀVIA. La fusió de les dues forma la V.
BRAQUIOCEFÀLICA. Les dues vs. braquiocefàliques es fusionen i
GRQHQOORFDOD9&$9$683(5,25LYDDSDUDUDOFRUĺUHFXOOVDQJ
del cap, coll i membre superior.
- 9 -8*8/$5 (;7(51$ VXSHUILFLDO ĺ OD IRUPHQ OD XQLy GH OD 9
AURICULAR POSTERIOR i V. OCCIPITAL. Creua en superfície el
m. esternoclidomastoïdal. Desemboca a la v. subclàvia. Passa per
dins de la fàscia superficial del coll.
- 9 -8*8/$5 $17(5,25 VXSHUILFLDO ĺ HV IRUPD SHU OD XQLy GH
petites venes a la regió suprahioïdal. És una vena molt petita. Creua
la cara profunda del m. esternoclidomastoïdal i desemboca a la V.
jugular externa.
"%%$
$
V. occipital
V. auricular posterior
V. jugular externa
V. jugular interna
V. jugular anterior
V. subclàvia
8.5. VASOS LIMFÀTICS
Les grans masses de nòduls les trobarem en els petits racons o prop de les
grans venes:
ganglis profunds,
cadena enganxada
- 9 MXJXODU LQWHUQD ĸ VREUHWRW 3RW VHU LQYDwW SHU SURFHVVRV
metastàsics
- V. jugular externa sistema més superficila fonamentalment a la externa
- V. jugular anterior
- Fossa supraclavicular
- Regió suprahioïdal
- 'DUUHUHGHO¶DSzILVL mastoide
9. GRANS VASOS DEL TRONC I NERVIS

9.1. NERVIS DEL TÒRAX
Les branques anteriors dels nervis toràcics són els nervis intercostals (T1-
T12). Per tant, tenim 12 parells de nervis intercostals.
Cada nervi té un trajecte independent.
Branca posterior:
"%'$
$
- %UDQTXHVPRWRUHVĺ0HUHFWRUGHOWURQF
- %UDQTXHVVHQVLWLYHVĺSHOOGHGDUUHUHGHODFROXPQD
%UDQFD DQWHULRUIRUPD HO 1 LQWHUFRVWDO TXH VH VLWXD HQ O¶HVSDL LQWHUFRVWDO
acompanyant els vasos (Vena i Artèria intercostals). El N. intercostal passa
entre els ms. intercostal intern i íntim. Les branques sensitives són perforants i
recullen la sensibilitat de la pell.
1VUDqĺDOVHVSDLVLQWHUFRVWDOV.
1qĺ1VXEFRVWDO3DVVDSHUVRWDGHODFRVWHOOD;,,
9.2. ARTÈRIES DEL TÒRAX
9.2.1. ARTÈRIES INTERCOSTALS POSTERIORS
(QWHQLPSDUHOOV/¶~OWLPDpVO¶$VXEFRVWDO
'H OD D OD DPEGXHV LQFORVHV VyQ EUDQTXHV GLUHFWHV GH O¶$ DRUWD
toràcica.
/D L OD VyQ EUDQTXHV GH O¶$ ,17(5&267$/ 6835(0$ TXH YH GHO
WURQFFRVWRFHUYLFDOGHO¶$subclàvia.
5HFRUUHQ O¶HVSDL LQWHUFRVWDO DFRPSDQ\DQW HO QHUYL FRUUHVSRQHQW (V

fusionen amb les artèries intercostals anteriors.
Cara artèria intercostal posterior dóna una branca col·lateral petita.
(VWUREHQDODSDUWVXSHULRUGHO¶HVSDLLQWHUFRVWDOĺSXQxem per la part de

baix.
9.2.2. ARTÈRIES INTERCOSTALS ANTERIORS
7RWHV OHV DUWqULHV LQWHUFRVWDOV DQWHULRUV VyQ EUDQTXHV GH O¶$ 725¬&,&$
,17(51$TXHYHGHO¶$VXEFOjYLD
Passa per la cara profunda de la part anterior del tòrax.
També dóna cadascuna una branca col·lateral.
Quan es troben les anteriors amb les posteriors fan un curtcircuit que fa
PpVSUHVVLyFDSDOHVEUDQTXHV(OSXQWRQHVWUREHQpVO¶$5&$57(5,$/GHO
qual surten branques col·laterals que irrigaran parts del tòrax.
/¶$725¬&,&$,17(51$XQFRSKDGRQDWO¶~OWLPD$LQWHUFRVWDOWUDYHVVD
HOGLDIUDJPDSHUO¶+,$7(67(512&267$/LSDVVDDGLU-se A. EPIGÀSTRICA
"%($
$
683(5,25DUDDO¶DEGRPHQ6HVLWXDHQWUHODFDUDSRVWHULRUGHOP5HFWHLOD
VHYDEHLQD)RUPDXQFXUWFLUFXLWDPEO¶$(3,*¬675,&$INFERIOR.
As. intercostals
posteriors de la 3 a la 11
A. subcostal
9.3. 1(59,6'(/¶$%'20(1
Tots els vasos i nervis de la paret abdominal passen entre els ms. transvers
i oblic intern.
- Últims 16 ,17(5&267$/6 ĺ OHV ~OWLPHV FRVWHOOHV QR DUULEHQ D

O¶HVWHUQSHUzHOQHUYLFRQWLQXDHOVHXWUDMHFWH,QQHUYHQHOVP~VFXOV
GH O¶DEGRPHQ LGRQHQ EUDQTXHV VHQVLWLYHV TXH WUDYHVVHQ LYDQ D OD
pell.
- 1,/,2+,32*¬675,&ĺDFDEDDODregió VXES~ELFDDO¶KLSRJDVWUL
- 1,/,2,1*8,1$/ĺSHQHWUDGLQWUHGHOFRQGXFWHinguinal i arriba als
genitals externs (branques sensitives).
Apareixen pel costat lateral del m. psoes, passen per la cara anterior
del m. quadrat lumbar, travessen la fàscia toracolumbar i se situen
entre els ms. transvers i oblic intern, mentre van donant branques.
9.4. ARTÈRIES DE LA PARET ABDOMINAL
%UDQTXHVGHO¶$$%'20,1$/
- $)5Ê1,&$,1)(5,25ĺirriga la cara inferior del diafragma

- $6/80%$56ĺen tenim cinc. Les quatre primeres són branques
GLUHFWHVGHO¶$DEGRPLQDO/DFLQTXHQDEUDQFDKRpVGHO¶$6$&5$
0,7-$1$EUDQFDGHO¶$DEGRPLQDO3DVVHQSHOVDUFVGHOPSVRHV
"%)$
$
se situen per darrere del m. quadrat lumbar, perforen la fàscia
toracolumbar i se situen entre els ms. oblic intern i transvers. Es
distribueixen per la paret abdominal tot irrigant-la.
- A. SACRA MITJANA ĺHVGLVWULEXHL[SHUODFDUDDQWHULRUGHOVDFUH
ĺLUULJDSDUHWVGHODSHOYLV.
/¶$ $%'20,1$/ HV GLYLGHL[ SRF DEDQV G¶DUULEDU D la pelvis. Les seves
branques terminals són:
- A. ILÍACA COMUNA ĺHQGXHVXQDDFDGDFRVWDW1RWpEUDQTXHV

col·laterals, però es divideix en dues branques terminals:
! A. ILÍACA INTERNA ĺ YD FDS D GLQV GH OD SHOYLV 'yQD
moltes branques viscerals de la pelvis. Branques parietals:
A. CIRCUMFLEXA ILÍACA PROFUNDA ĺ HV
distribueix per la cara profunda de la paret anterior de
O¶DEGRPHQ.
A. EPIGÀSTRICA INFERIOR ĺ SXMD SHU GDUUHUH GHO
P UHFWH GH O¶DEGRPHQ L GHVSUpV SDVVD SHU OD /Ë1,$
ARQUEJADA i queda entre el múscul i la seva beina.
)RUPD XQ FXUWFLUFXLW DPE O¶$ (3,*¬675,&$
683(5,25,UULJDVREUHWRWHOPUHFWHGHO¶DEGRPHQ.
! A. ILÍACA EXTERNA ĺ FRQWLQXD HO WUDMHFWH GH O¶$ ,/Ë$&$
COMUNA. Abandona la pelvis per la llacuna vascular i
canviarà de nom: A. FEMORAL, que donarà dues branques
parietals:
A. CIRCUMFLEXA ILÍACA SUPERFICIAL ĺYDSHUOD
cara superficial de la paret abdominal, subcutàniament.
A. EPIGÀSTRICA SUPERFICIAL ĺ YD SHU OD FDUD
VXSHUILFLDOGHODSDUHWDQWHULRUGHO¶DEGRPHQ
A. frènica inferior
As. lumbars
A. sacra mitjana
"%*$
$
9.5. VENES DE LA PARET ABDOMINAL
Correspondència amb les artèries de la paret abdominal.
9.6. VENES DEL TÒRAX
- VS. INTERCOSTALS POSTERIORS ĺ6LVWHPD GH OD 9 ¬=,*$ĺ

lloc on desemboquen les Vs. Intercostals posteriors de la 3 a la 12.
(La 1 i la 2 van a la V. subclàvia).
- VS. LUMBARS ĺOHVFLQFGHVHPERTXHQdirectament a la V. CAVA
INFERIOR. Sistema paral·lel: V. LUMBAR ASCENDENT (en tenim
dues ĺ FLUFXOD SDUDOāOHODPHQW D OD 9 &$9$ SXMD L WUDYHVVD HO
diafragma. La V. LUMBAR ASCENDENT DRETA, quan travessa el
diafragma, passa a dir-se V. ÀZIGA, que rep les VS.
INTERCOSTALS POSTERIORS del costat dret. Forma un petit arc
que desemboca a la V. CAVA SUPERIOR. La V. LUMBAR
ASCENDENT ESQUERRA travessa el diafragma i passa a dir-se V.
HEMIÀZIGA, i recull les VS. INTERCOSTALS POSTERIORS més
inferiors i desemboca a la V. ÀZIGA.
- V. HEMIÀZIGA ACCESSÒRIA ĺ UHFXOO OHV 96 ,17(5&267$/6
POSTERIORS més superiors. També desemboca a la V. ÀZIGA.
V. cava superior
V. hemiàziga accessòria
V. àziga
V. hemiàziga
V. cava inferior
V. lumbar ascendent
V. ilíaques comuns
9.7. VASOS I NÒDULS LIMFÀTICS
Es troben al voltant de les grans venes, però en podem trobar a tot

arreu. També a llocs on hi ha espais, flexures, etc.
"%+$
$
Bloc III: Membre inferior
Parts del membre inferior (de proximal a distal)
- Cintura pèlvica → zona d’unió del tronc a l’extremitat inferior
- Cuixa
- Cama
- Peu
1. ARTICULACIONS DE LA PELVIS
Pelvis: coxals + sacre + còccix
Articulacions:
- ART. SACROILÍACA → entre sacre i coxal

- ART. SACROCOCCÍGIA → entre sacre i còccix
- SÍMFISI DEL PUBIS → entre un coxal i l’altre
1.1. ARTICULACIÓ SACROILÍACA
- Cara auricular del sacre

- Cara auricular del coxal
Hi ha un fibrocartílag entre les superfícies articulars, per

tant, és una SÍMFISI, amb molt poc moviment.
Lligaments:
- LLIG. SACROILÍAC ANTERIOR

- LLIG. ILIOLUMBAR → va des de la creta ilíaca
fins l’apòfisi costal (transversa) de L5
- LLIG. SACROILÍAC POSTERIOR → superficial
- LLIG. SACROILÍAC INTEROSSI → profund al llig. sacroilíac
posterior. No s’interposa en la cara auricular
 SÍMFISI. Moviments mínims. Petits moviments durant el part → el

sacre pot anar una mica endarrere (control hormonal)
239
Lligs. sacroilíacs anteriors
Lligs. sacroilíacs posteriors
1.2. ARTICULACIÓ SACROCOCCÍGIA
- Extrem inferior del sacre

- Còccix
Lligaments:
- LLIG. SACROCOCCIGI ANTERIOR

- LLIG. SACROCOCCIGI POSTERIOR
- LLIG. SACROCOCCIGI LATERAL
 SÍMFISI (intervertebral: última sacra i primera coccígia)
1.3. SÍMFISI DEL PUBIS
- Cares simfisianes del pubis dels dos coxals
Hi ha un fibrocartílag que omple completament

l’articulació → DISC INTERPÚBIC. Té una petita cavitat en
el seu interior.
Lligaments: (no en té per davant ni per darrere)
- LLIG. PÚBIC SUPERIOR

- LLIG. ARQUEJAT DEL PUBIS
240
 SÍMFISI. Mínims moviments, dóna una mica de joc. Més laxa durant
el part.
Llig. púbic superior

Llig. arquejat del pubis
Llig. arquejat del pubis
1.4. LLIGAMENTS NO ARTICULARS

Llig. iliolumbar
Donen reforç en conjunt a la pelvis.
- LLIG. INGUINAL Conducte obturador

- LLIG. LACUNAR
Membrana obturadora
- LLIG. PECTIDI
- MEMBRANA OBTURADORA → tapa de
manera incompleta el FORAT OBTURAT. Llig. iliolumbar
Queda un petit espai a la part superior:

CONDUCTE OBTURADOR → hi passaran els Llig. sacrotuberós
vasos i nervis obturadors.
- LLIG. SACROTUBERÓS → del sacre fins la
tuberositat isquiàtica
Membrana obturadora
- LLIG. SACROESPINÓS → del sacre fins
l’espina ciàtica. Evita que el sacre vagi endarrere. Per sobre d’ell:
FORAT CIÀTIC MAJOR. Per sota d’ell: FORAT CIÀTIC MENOR.
Són dos forats importants d’entrada i sortida de vasos, nervis i
músculs.
241
Llig. sacroespinós Forat ciàtic major Forat ciàtic menor
Llig. iliolumbar
Llig. iliolumbar
Llig. sacroilíac
posterior
Llig. sacrotuberós
Llig. sacroilíac anterior Llig. sacroespinós
Llig. púbic superior

Membrana obturadora Membrana obturadora
Llig. arquejat del pubis Visions anterior i posterior de la pelvis
2. ARTICULACIÓ DE LA CADERA
També s’anomena ART. DE LA CINTURA PÈLVICA, ART. DEL
MALUC O ART. COXOFEMORAL. Té lloc entre el fèmur i el coxal.
- Cara semilunar de l’acetàbul (coxal)

- Cap del fèmur
La cara semilunar de l’acetàbul està recoberta de cartílag articular.

Aquesta rodeja la fossa acetabular (no té cartílag articular), que té el
COS ADIPÓS ACETABULAR, perquè el fèmur no pugui picar contra
l’os. Hi ha un RODET que amplia la cara semilunar, que és cartilaginós i
242
queda per damunt de la cara semilunar i la fa
més llarga. Aquest RODET ACETABULAR salta
per sobre de l’escotadura acetabular. La part
Rodet acetabular
que salta s’anomena LLIG. TRANSVERS DE
L’ACETÀBUL, tot i que és una part del rodet i
està format per cartílag.
També tenim el LLIG. DEL CAP DEL FÈMUR,

que neix per sota del LLIG. TRANSVERS DE
Llig. transvers
de l’acetàbul
L’ACETÀBUL.
La càpsula articular es fixa des dels contorns de

l’acetàbul, fins la línia intertrocantèria del fèmur
(anteriorment) i la meitat del coll del fèmur (posteriorment). Càpsula articular
Per tant, la càpsula articular és més gran per davant que
per darrere.
Lligaments:
- Lligaments intraarticulars:
o LLIG. DEL CAP DEL FÈMUR → no té funció
de reforç. Va de l’escotadura acetabular fins la
fossa del fèmur. Via perquè arribin vasos
Llig. del cap del fèmur
sanguinis al cap del fèmur → funció nutritiva.
- Lligaments anteriors:
o LLIG. ILIOFEMORAL (lateral) → s’origina a Llig. iliofemoral
l’ílion i s’insereix a la línia intertrocantèria
o LLIG. PUBOFEMORAL (medial) → va del
pubis a la línia intertrocantèria
Entre els dos hi ha un espai on la càpsula és

més prima, on hi ha la BOSSA SEROSA DEL M.
Llig. pubofemoral
ILIOPSOES, que hi passa per davant. Visió anterior
- Lligaments posteriors:
o LLIG. ISQUIOFEMORAL → va de l’ísquion al coll
del fèmur
Llig. isquiofemoral
ZONA ORBICULAR → fibres lligamentoses que queden més

profundes que els lligs. iliofemoral, pubofemoral i isquiofemoral.
Queda disposada en forma de maniguet al voltant de l’articulació.
Zona orbicular
Visió posterior
243
 ESFEROÏDAL
o 3 eixos de moviment
 Anteversió i retroversió
 Rotació interna i externa
Càpsula articular
Llig. iliofemoral
Llig. iliofemoral
Càpsula articular
Llig. isquiofemoral
Zona orbicular
Llig. pubofemoral
Visions anterior i posterior de l'articulació de la cadera
Rodet acetabular
Llig. del cap del fèmur
Llig. transvers de l’acetàbul
Visió anterior. Es mostra l'articulació oberta
244
3. MÚSCULS DE LA PELVIS
Es divideixen en tres grups:
- Grup anterior:
 M. ILIOPSOES
- Grup posterior:
o Pla superficial:
 M. GLUTI MAJOR
 M. TENSOR DE LA FÀSCIA LATA
o Pla mitjà:
 M. GLUTI MITJÀ
o Pla profund:
 M. GLUTI MENOR
 M. PIRIFORME
 M. OBTURADOR INTERN
 M. QUADRAT FEMORAL
 M. OBTURADOR EXTERN
- Grup medial:
o Pla superficial:
 M. PECTINI
 M. ADDUCTOR LLARG
 M. GRÀCIL
o Pla mitjà:
 M. ADDUCTOR CURT
o Pla profund:
 M. ADDUCTOR MAJOR
GRUP ANTERIOR
3.1. MÚSCUL ILIOPSOES M. psoes
Format per dos músculs:

M. ilíac
O:
- M. PSOES: Primeres vèrtebres lumbars

- M. ILÍAC: Fossa ilíaca
I: Trocànter menor del fèmur (després de travessar la

llacuna muscular)
Rels (M. PSOES):
- Vora lateral, part superior: entre ell i el M. quadrat lumbar:
245
o N. iliohipogàstric
o N. ilioinguinal
- Vora lateral, a l’interior de la pelvis: N. femoral
- Vora medial: N. obturador
- Travessen les fibres musculars:
o N. cutani femoral lateral
o N. genitofemoral
N. iliohipogàstric
N. ilioinguinak
N. genitofemoral
N. femoral
N. obturador
Inn: Branques del plexe lumbar i N. femoral
A:
 Punt fix a la pelvis: avantversió de la cuixa i rotació externa

 Punt fix al fèmur: flexió del tronc i de la pelvis
GRUP POSTERIOR
3.1. MÚSCUL GLUTI MAJOR (superficial)
És gran i subcutani. També és força pla. Qui dóna la forma és el

greix.
O:
- Sacre
- Còccix
- Cara externa del coxal, per darrere de la LÍNIA GLÚTIA
I: Línia glútia del fèmur (la més lateral de les tres branques en
què es ramifica la línia aspra)
Rels:
246
- Cara superficial: és subcutani, té una fàscia bastant gruixuda i una
protecció de greix
- Cara profunda: cobreix una part del m. gluti mitjà i els músculs
profunds. Trobem els vasos i nervis glutis inferiors, que innerven i
irriguen el múscul.
Inn: N. gluti inferior
A:
 Punt fix a la pelvis: adducció, rotació externa i retroversió

 Punt fix al fèmur: ascens del pubis → basculació de la pelvis
M. tensor de la fàscia lata
M. adductor major
M. semimembranós
M. bíceps femoral
M. gràcil
M. semitendinós
M. sartori
3.2. MÚSCUL TENSOR DE LA FÀSCIA LATA (superficial)
És un múscul migrat. En l’adult el veiem més

anterior.
O: Espina ilíaca anterosuperior
I: TRACTE ILIOTIBIAL (és un feix fibrós, per tant,

no té inserció òssia) → és un engruiximent de la
Tracte iliotibial FÀSCIA LATA a la part lateral. La FÀSCIA LATA és
la que rodeja tota la cuixa. Aquesta part engruixida, el
TRACTE ILIOTIBIAL, va de l’ílion a la tíbia
Visió posterior de l'origen
del m. tensor de la fàscia
lata
247
Rels:
- Cara superficial: és subcutani

- Cara profunda: relacions directes amb el m. quàdriceps
Inn: N. gluti superior
A: Mantenir tens el TRACTE ILIOTIBIAL
 Sobre la cuixa: avantversió, abducció i rotació interna

 Sobre la cama: certa flexió i certa rotació externa
3.3. MÚSCUL GLUTI MITJÀ (mitjà)
O: Cara externa del coxal (ílion), entre les línies

glúties posterior i anterior del coxal
I: Trocànter major del fèmur (recorda al m. deltoides)
Rels:
- Recobert per una fàscia molt gruixuda

- La part més posterior està coberta pel m. gluti major
- Cara superficial: és subcutani (anterior). A la part lateral fa una
depressió
- Cara profunda: recobreix del tot el m. gluti menor. Entre els dos hi
passen els vasos i nervis glutis superiors
A:
 Punt fix a la pelvis: abducció de la cuixa

o Fibres posteriors: retroversió i rotació externa
o Fibres anteriors: avantversió i rotació interna
 Punt fix al fèmur: inclina la pelvis (ajuda a caminar)
3.4. MÚSCUL GLUTI MENOR (profund)
O: Cara externa de la pelvis, entre les línies

glúties anterior i inferior
I: Trocànter major del fèmur
Rels:
248
- Cara superficial: està cobert pel m. gluti mitjà. Entre els dos passen
els vasos i nervis glutis superiors
- Cara profunda: relacionat amb l’os. No cobreix cap múscul
A:
 Punt fix a la pelvis: abducció de la cuixa

o Fibres posteriors: retroversió i rotació externa
o Fibres anteriors: avantversió i rotació interna
 Punt fix al fèmur: inclina la pelvis (ajuda a caminar)
3.5. MÚSCUL PIRIFORME (profund)
O: Cara anterior del sacre (dins la pelvis). Surt pel

forat ciàtic major
Espai suprapiriforme
I: Trocànter major del fèmur

Espa infrapiriforme
Rels:
- Porció intrapèlvica: relacions amb el plexe

sacre
- Quan surt de la pelvis deixa dos espais en el forat ciàtic major per on
passen estructures:
o Cranial: ESPAI SUPRAPIRIFORME
 N. gluti superior
 A. glútia superior
o Caudal: ESPAI INFRAPIRIFORME (de medial a lateral)
 N. púdic
 Vasos púdics interns
 Paquet vasculonerviós gluti inferior
 N. cutani femoral posterior
 N. ciàtic (cobert pel m. gluti major)
- Està cobert pel m. gluti major
249
A. glútia superiors
N. gluti superior Paquet vasculonerviós

gluti inferior
N. púdic
Vasos púdics interns
N. ciàtic
N. cutani femoral posterior
Inn: Plexe sacre
A: Abducció, rotació externa i retroversió
3.6. MÚSCUL OBTURADOR INTERN (profund)
O: Cara profunda de la membrana obturadora i

contorn ossi
Surt de la pelvis pel forat ciàtic menor. Canvia

de direcció: va de darrere a davant. En un tall
transversal té forma de V
I: Fossa trocantèria del fèmur
Rels:
- Va acompanyat dels músculs satèl·lits M. BESSÓ SUPERIOR i M.

BESSÓ INFERIOR
- Està creuat en superfície pel N. cutani femoral posterior (medial) i el
N. ciàtic (lateral)
- Cobert pel m. gluti major
Inn: Branques directes del plexe sacre
A: Rotació externa i adducció de la cuixa
250
3.7. MÚSCULS BESSONS SUPERIOR I INFERIOR (profunds)
O: (fora de la pelvis. Ísquion)

M. bessó superior
- Superior: cranial a la part extrapèlvica del m.

obturador intern
- Inferior: caudal a la part extrapèlvica del m.
obturador intern
I: Tendó comú. Fossa trocantèria

M. bessó inferior
Rels:
- Creuats en superfície pel N. cutani femoral posterior (medial) i el N.

ciàtic (lateral)
- Coberts pel m. gluti major
3.8. MÚSCUL QUADRAT FEMORAL (profund)
O: Tuberositat isquiàtica
I: Cara posterior del fèmur
Rels:
- Tapat pel m. gluti major

- Creuat pel N. cutani femoral posterior
(medial) i el N. ciàtic (lateral)
251
3.9. MÚSCUL OBTURADOR EXTERN (profund)
Múscul migrat cap a anterior
O: Cara superficial de la membrana obturadora i

contorns ossis
Deixa lliure el conducte obturador. La membrana

obturadora separa els dos músculs obturadors. Passa
per darrere del coll del fèmur.
I: Fossa trocantèria del fèmur (posterior)
Rels:
- A través de la membrana obturadora:

relacions amb el m. obturador intern N. obturador
- Cobert pels ms. iliopsoes i pectini
- Entre el m. obturador extern i els dos
anteriors passen els vasos i nervis
obturadors
Inn: N. obturador (plexe lumbar)
A: Rotació externa (tenim molts rotadors

externs i pocs rotadors interns) Branca anterior
Branca posterior
GRUP MEDIAL
Topogràficament es poden incloure en els músculs de la cuixa. Són els

músculs adductors.
3.10. MÚSCUL PECTINI (superficial i superior)
O: Pecten del pubis
I: Línia pectínia (cara posterior del fèmur)
Rels:
- És superficial
- Cranialment (mateix pla): relacions amb el m.
iliopsoes
- Caudalment (mateix pla): relacions amb el m. adductor llarg
- Cara superficial: passen els vasos femorals i el N. safè
- Cara profunda: relacions amb el m. obturador extern
252
Inn: N. obturador i branca del N. femoral
A: Adducció, rotació externa i avantversió
3.11. MÚSCUL ADDUCTOR LLARG (superficial)
O: Pecten del pubis
I: Línia aspra del fèmur (part central)
Rels:
- Cara superficial: vasos femorals i N. safè

Branca anterior del
- Cara profunda: cobreix en gran part el m. adductor curt. N. obturador
Entre els dos hi passen els vasos femorals profunds i la
branca anterior del N. obturador. També es relaciona
amb el m. adductor major
Inn: N. obturador
A: Adducció i avantversió
3.12. MÚSCUL GRÀCIL (superficial i inferior)
O: Pubis (biarticular)
I: Cara medial o còndil medial de la tíbia, on forma part d’una

formació tendinosa: POTA D’OCA SUPERFICIAL
Rels:
Branca anterior del
- Cara profunda (lateral): m. adductor major N. obturador
- Cara superficial (medial): subcutani
Inn: N. obturador Pota d’oca

superficial
A:
 Sobre la cuixa: adducció, avantversió o retroversió segons la posició

de la cuixa → torna la cuixa a la posició anatòmica
 Sobre la cama: flexió i rotació interna de la cama
253
3.13. MÚSCUL ADDUCTOR CURT (mitjà)
O: Pubis
I: Part superior de la línia aspra (posterior al fèmur)
Rels:
- Cara superficial: cobert pels ms. adductor llarg i pectini.

Entre aquests dos plans hi passen els vasos femorals
profunds i la branca anterior del N. obturador
- Cara profunda: m. adductor major. Entre els dos
músculs hi passa la branca posterior del N. obturador
Branca anterior del
Inn: N. obturador N. obturador
A: Adducció, avantversió i rotació externa
3.14. MÚSCUL ADDUCTOR MAJOR (profund)
O: Tuberositat isquiàtica Branca posterior del

N. obturador
I: Al llarg de tota la línia aspra → forma
arcs fibrosos per on hi passen artèries
perforants
- Part inferior: Tubercle adductor

del fèmur. Hi ha un arc fibrós que
delimita un forat juntament amb el
fèmur: HIAT ADDUCTOR → hi N. ciàtic
passen els vasos femorals

- Part superior: queda una mica
separada de la resta del múscul Hiat adductor
→ M. ADDUCOR MÍNIM. En
realitat és una part del m.
adductor major Visió anterior Visió posterior
Rels:
- Cara superficial: ms. adductor curt, adductor llarg, vasos femorals i

N. safè (part inferior) i branca posterior del N. obturador
- Cara profunda: músculs posteriors de la cuixa
- Vora medial: m. gràcil
Inn: N. obturador i N. tibial (part del N. ciàtic)
A: Adducció i avantversió
254
Músculs de la pelvis
MÚSCUL ORIGEN INSERCIÓ RELACIONS INNERVACIÓ ACCIONS DIBUIX
Vora lateral, part
superior: Ns.
iliohipogàstric i
Punt fix a la
M psoes: ilioinguinal
pelvis: avantversió
Primeres Vora lateral, interior
Trocànter Branques del de la cuixa i
vèrtebres de la pelvis: N.
Iliopsoes menor del plexe lumbar i rotació externa
lumbars femoral
fèmur N. femoral Punt fix al fèmur:
M. ilíac: Fossa Vora medial: N.
flexió del tronc i
ilíaca obturador
de la pelvis
Travessant-lo: Ns.
cutani femoral lateral i
genitofemoral
Cara superficial: Punt fix a la
Sacre subcutani pelvis: adducció,
Còccix Cara profunda: rotació externa i
Cara externa del Línia glútia cobreix una part del retroversió
Gluti major N. gluti inferior
coxal, per del fèmur m. gluti mitjà i els Punt fix al fèmur:
darrere de la músculs profunds. ascens del pubis
línia glútia Vasos i nervis glutis → basculació de
inferiors la pelvis
Mantenir tens el
tracte iliotibial
Cara superficial: Sobre la cuixa:
Tensor de
Espina ilíaca Tracte subcutani N. gluti avantversió,
la fàscia
anterosuperior iliotibial Cara profunda: m. superior abducció i rotació
lata
quàdriceps interna
Sobre la cama:
certa flexió i certa
255
rotació externa
Punt fix a la
pelvis: abducció
Part posterior: coberta
de la cuixa. Fibres
pel m. gluti major
Cara externa del posteriors:
Cara superficial:
coxal, entre les Trocànter retroversió i
subcutani N. gluti
Gluti mitjà línies glúties major del rotació externa.
Cara profunda: m. superior
posterior i fèmur Fibres anteriors:
gluti menor. Entre els
anterior avantversió i
dos passen els vasos i
rotació interna
nervis glutis superiors
Punt fix al fèmur:
inclina la pelvis
Punt fix a la
pelvis: abducció
de la cuixa. Fibres
Cara superficial: m. posteriors:
Cara externa de
Trocànter gluti mitjà. Passen els retroversió i
Gluti la pelvis, entre N. gluti
major del vasos i nervis glutis rotació externa.
menor les línies glúties superior
fèmur superiors Fibres anteriors:
anterior i inferior
Cara profunda: os avantversió i
rotació interna
Punt fix al fèmur:
inclina la pelvis
Porció intrapèlvica:
plexe sacre
Trocànter Espai suprapiriforme: Abducció, rotació
Cara anterior del
Piriforme major del N. gluti superior i A. Plexe sacre externa i
sacre
fèmur glútia superior retroversió
Espai infrapiriforme:
N. púdic, vasos púdics
256
interns, paquet
vasculonerviós gluti
inferior, N. cutani
femoral posterior
N. ciàtic
Cobert pel m. gluti
major
Acompanyat dels ms.
bessons superior i
Cara profunda
Fossa inferior Branques Rotació externa i
Obturador de la membrana
trocantèria del Cara superficial: N. directes del adducció de la
intern obturadora i
fèmur cutani femoral plexe sacre cuixa
contorn ossi
posterior i N. ciàtic, m.
gluti major
Superior: cranial
a la part
Cara superficial: N.
Bessons extrapèlvica del Tendó comú Branques Rotació externa i
cutani femoral
superior i m. obturador a la fossa directes del adducció de la
posterior i N. ciàtic, m.
inferior intern trocantèria plexe sacre cuixa
gluti major
Inferior: caudal a
aquesta part
Cara superficial: N.
Branques Rotació externa i
Quadrat Tuberositat Cara posterior cutani femoral
directes del adducció de la
femoral isquiàtica del fèmur posterior i N. ciàtic, m.
plexe sacre cuixa
gluti major
257
A través de la
membrana
Cara superficial obturadora: m.
Fossa
Obturador de la membrana obturador intern
trocantèria del N. obturador Rotació externa
extern obturadora i Cara superficial: ms.
fèmur
contorns ossis iliopsoes i pectini.
Passen els vasos i
nervis obturadors
Cranialment: m.
iliopsoes
Caudalment: m.
adductor llarg N. obturador i Adducció, rotació
Línia pectínia
Pectini Pecten del pubis Cara superficial: branca del N. externa i
del fèmur
subcutani. Vasos femoral avantversió
femorals i N. safè
Cara profunda: m.
obturador extern
Cara superficial:
vasos femorals i N.
safè
Cara profunda:
cobreix en gran part el
Adductor Línia aspra Adducció i
Pecten del pubis m. adductor curt. N. obturador
llarg del fèmur avantversió
Passen els vasos
femorals profunds i la
branca anterior del N.
obturador. També m.
adductor major
258
Sobre la cuixa:
adducció,
avantversió o
retroversió segons
Cara profunda: m. la posició de la
Cara medial adductor major cuixa → torna la
Gràcil Pubis N. obturador
de la tíbia Cara superficial: cuixa a la posició
subcutani anatòmica
Sobre la cama:
flexió i rotació
interna de la cama
Cara superficial: ms.

adductor llarg i pectini.
Passen vasos
femorals profunds i
Part superior Adducció,
Adductor branca anterior del N.
Pubis de la línia N. obturador avantversió i
curt obturador
aspra rotació externa
Cara profunda: m.
adductor major. Passa
la branca posterior del
N. obturador
Al llarg de Cara superficial: ms.
tota la línia adductor curt,
aspra adductor llarg, vasos
Adductor Tuberositat Part inferior: femorals, N. safè i N. obturador i Adducció i
major isquiàtica Tubercle branca posterior del N. tibial avantversió
adductor del N. obturador
fèmur Cara profunda:
Part superior: músculs posteriors de
259
M. la cuixa
ADDUCTOR Vora medial: m. gràcil
MÍNIM
260
N. ilioinguinal
N. iliohipogàstric
N. genitofemoral
N. cutani femoral
lateral
N. femoral
N. obturador
Visions anteriors dels músculs de la pelvis
1. M. psoes menor 6. M. gluti mitjà

2. M. ilíac 7. M. tensor de la fàscia lata
3. M. psoes 8. M. adductor llarg
4. M. pectini 9. M. adductor major
5. M. obturador extern 10. M. gràcil
Branca posterior del

N. obturador
Branca Branca anterior del
Branca posterior del anterior del N. obturador
N. obturador N. obturador
Branca
posterior del
N. obturador
Visions anteriors dels músculs de la pelvis
261
11. M. obturador extern 14. M. adductor curt
12. M. adductor major 15. M. adductor llarg
13. M. gràcil
Artèria i nervis
Artèria i nervis
glutis inferiors
glutis superiors
Artèria i nervis
glutis inferiors
A. púdica interna
N. púdic
N. cutani femoral
N. cutani femoral N. ciàtic posterior N. ciàtic
posterior
Visions posteriors dels músculs de la pelvis
16. M. gluti menor 21. M. quadrat femoral

17. M. piriforme 22. M. gluti mitjà
18. M. obturador intern 23. M. tensor de la fàscia lata
19. M. bessó superior 24. M. gluti major
20. M. bessó inferior
Visions lateral i posterior dels múscul de la pelvis
25. M. gluti major 28. M. gràcil

26. M. tensor de la fàscia lata 29. M. adductor major
27. Tracte iliotibial
262
4. ARTICULACIÓ DEL GENOLL
És una articulació amb molta càrrega, per això és molt rica en patologia.
Més que una articulació, és un complex articular:
- ART. FEMUROTIBIAL → entre fèmur i

tíbia. Superfícies articulars:
o Còndils del fèmur
o Cara articular superior de la tíbia
Entre les dues se situen el MENISC
MEDIAL i el MENISC LATERAL. Està
Art. femurotibial
dividida en dues subarticulacions:
o ART. FEMOROMENISCAL
o ART. MENISCOTIBIAL
- ART. FEMUROPATELAR → entre fèmur
i ròtula. Superfícies articulars:
o Cara articular rotular del fèmur Articulació del genoll
Art. femuropatelar
o Cara posterior de la ròtula
El peroné no forma part de l’articulació.
El tendó del m. quàdriceps passa per davant de la ròtula i va cap a la tíbia.

La ròtula està dins del tendó, però amb la cara posterior lliure. La ròtula manté
el tendó al seu lloc en els canvis de direcció.
Càpsula articular:
- Posteriorment: es fixa a la part que correspon al menisc

- Anteriorment: va del fèmur a la tíbia fent escala a la ròtula
i el menisc. S’insereix lluny de la cara articular del fèmur,
per això queda un FONS DE SAC SUPRAROTULAR. Hi
ha superfícies no articulars que estan dins de la càpsula i
estan tapissades per membrana sinovial.
També hi ha cossos adiposos que eviten el lliscament:
- COS ADIPÓS SUPRAROTULAR → per darrere del tendó

del m. quàdriceps i per sobre de la ròtula Càpsula articular
- COS ADIPÓS INFRAROTULAR → és més gran i està per darrere
del LLIG. ROTULAR → és la part del tendó del m. quàdriceps que
queda per sota de la ròtula
En un tall sagital-i-mig veiem que el cos adipós emet una fina prolongació
de greix envoltada de membrana sinovial que va cap a la fossa intercondilar: és
el PLEC SINOVIAL INFRAROTULAR.
263
Plec sinovial
infratorular
Cos adipós
infrarotular
Plecs alars
Meniscs: tenen forma de cercle incomplet. Fan com una falca → milloren la
congruència entre una superfície plana i una de convexa. Poden lliscar una
mica.
- MENISC MEDIAL → té forma de C. Té dos lligaments que van de

l’extrem del menisc a la zona intercondilar de la tíbia. Està molt més
enganxat, per això es trenca més que el lateral.
- MENISC LATERAL → té forma de O (C més tancada)1. Té dos
lligaments que van dels extrems del menisc a la cara profunda del
còndil medial de la tíbia. És més mòbil perquè no està tan enganxat.
Els lligaments intracapsulars que trobem en l’articulació són els dels

meniscs juntament amb el LLIG. TRANSVERS DEL GENOLL, que uneix els
extrems anteriors dels dos meniscs.
Menisc medial
Llig. rotular
Menisc lateral
Llig. rotular
Visió cranial dels meniscs i

lligaments
Forma de falca dels meniscs

Visions medial i lateral
de l'art. del genoll
1
Truc “CITRÖEN”
264
Menisc medial Menisc lateral Llig. transvers del genoll
Lligaments extracapsulars i reforços de l’articulació del genoll:
- Medials:
o LLIG. COL·LATERAL TIBIAL → és intrínsec o capsular, és a
dir, és un engruiximent de la càpsula. Forma triangular de
base anterior. Té fixacions íntimes amb el menisc medial.
També s’uneix a la càpsula articular.
I: Tíbia
- Laterals:
o LLIG. COL·LATERAL PERONEAL → és extrínsec, és a dir, el
podem separar de la càpsula articular. No té contacte amb el
menisc lateral ni amb la càpsula articular → té més mobilitat i
és més laxa.
I: Cap del peroné
Aquests lligaments medials i laterals limiten les extensions i
rotacions, però no la flexió.
265
Llig. col·lateral tibial Llig. col·lateral peroneal
- Anteriors:
o Tendó del m. quàdriceps
o Ròtula
o LLIG. ROTULAR (porció del tendó del quàdriceps)
o ALES DE LA RÒTULA → van de la ròtula al fèmur a cada
costat. Evita luxacions de la ròtula.
Pla profund  Lateral
 Medial
o LLIGS. MENISCOROTULARS → van de l’extrem anterior del
menisc a la ròtula.
 Lateral
 Medial Llig. rotular
o RETINACLES DE LA RÒTULA → són fibres del
tendó del m. quàdriceps que passen per davant
Pla superficial de la ròtula, es creuen (algunes) i arriben a la
part anterior de la tíbia.
 Lateral Retinacle lateral
de la ròtula Retinacle medial
 Medial de la ròtula
Visió anterior
- Posteriors:
o LLIGS. CREUATS → són elements intraarticulars.
Originalment es formen per darrere del genoll i penetren dins
l’articulació, la invaeixen. Tenen una triple obliqüitat, els
mirem com els mirem sempre els veurem creuats.
 Anterior: oblic cap a dalt, endarrere i lateral
O: Àrea intercondilar anterior de la tíbia
I: Part posterosuperior de la cara profunda
Pla profund (medial) del còndil lateral del fèmur
 Posterior: oblic cap a dalt, endavant i medial
O: Àrea intercondilar posterior de la tíbia
266
I: Part anterosuperior de la cara profunda
(lateral) del còndil medial del fèmur
Limiten l’extensió i la rotació interna. L’anterior evita que la
tíbia vagi cap endavant respecte el fèmur; el posterior evita
que la tíbia vagi endarrere.
Llig. creuat anterior Llig. creuat posterior
Llig. popliti oblic

o LLIG. POPLITI OBLIC → és el tendó recurrent del
m. semimembranós, que s’enganxa a la cara
Pla superficial posterior superficial de la càpsula. M. popliti
o LLIG. POPLITI ARQUEJAT → ve del peroné i

s’enganxa a la càpsula formant un arc. Per sota de
l’arc apareix el m. popliti. Llig. popliti arquejat
La pròpia càpsula articular limita l’extensió. Hi ha sistemes de Visió posterior

reforç actiu dels tendons.
M. ARTICULAR DEL GENOLL → part del m. quàdriceps que es fixa en el

fons del sac suprarotular. Serveix per mantenir el fons del sac obert.
 Gínglim + Trocus
o Flexió i extensió (component femoromeniscal)
 Moviment passiu d’ascens i descens de la
ròtula
o Rotació interna i externa (component meniscotibial)
 En extensió: no podem rotar
 Lligs creuats: eviten rotació interna
 Llig. col·lateral tibial: evita rotació externa
 En flexió: sí podem rotar → es destensen els lligs.
creuats i col·laterals i podem fer més rotació interna i
externa
267
Llig. creuat anterior
Plec sinovial Llig. creuat Llig. creuat posterior

infrarotular posterior
Llig. creuat
anterior
Llig. Llig. col·lateral

col·lateral tibial
tibial
Llig. transvers
Llig. col·lateral del genoll
peroneal
Llig. col·lateral
peroneal
Plecs alars
Lligaments de l'articulació del genoll. Visions anteriors amb el genoll flexionat
Llig. creuat
Llig. creuat anterior Llig. transvers
posterior del genoll
Llig. col·lateral Llig. creuat
peroneal anterior
Llig. meniscofemoral
posterior
Llig. col·lateral Llig. meniscofemoral

tibial posterior
Llig. col·lateral
tibial Llig. creuat
posterior
Lligaments de l'articulació del genoll. Visions posterior i cranial
268
M. articular del genoll
Tendó del m.
quàdriceps
femoral Llig. popliti oblic
Llig. rotular
Retinacle
medial de Llig. popliti arquejat
Retinacle lateral la ròtula
de la ròtula Llig. col·lateral
peroneal
Llig. col·lateral
peroneal
Llig.
col·lateral
tibial M. popliti
Llig.
col·lateral
tibial
Lligaments de l'articulació del genoll. Visió anterior, tall sagital i visió posterior
5. ARTICULACIONS TIBIOPERONEALS
Són dues articulacions:
- ART. TIBIOPERONEAL PROXIMAL O TIBIOPERONEAL

- ART. TIBIOPERONEAL DISTAL O SINDESMOSI TIBIOPERONEAL
Entre la cresta interòssia de la tíbia i la cresta interòssia del peroné hi ha la

MEMBRANA INTERÒSSIA.
La unió tíbia-peroné + membrana interòssia s’anomena SINDESMOSI

TIBIOPERONEAL.
Membrana
interòssia
Art. tibioperoneal proximal o tibioperoneal
Articulacions tibioperoneals
Art. tibioperoneal distal o sindesmosi tibioperoneal
269
5.1. ARTICULACIÓ TIBIOPERONEAL PROXIMAL O
TIBIOPERONEAL
Llig. anterior del
Superfícies articulars: cap del peroné
- Cap del peroné

- Cara articular de la tíbia
Lligaments:
Llig. posterior
del cap del
- LLIG. ANTERIOR DEL CAP DEL PERONÉ peroné
- LLIG. POSTERIOR DEL CAP DEL PERONÉ
 Plana
o Moviments de lliscament → donen certa elasticitat a la cama
En l’extrem proximal, només la tíbia intervé en l’articulació del genoll
5.2. ARTICULACIÓ TIBIOPERONEAL DISTAL O

SINDESMOSI TIBIOPERONEAL
Llig.
tibioperoneal
Superfícies articulars: anterior
- Escotadura peroneal de la tíbia

- Part distal del peroné
Lligaments:
Llig.
- LLIG. TIBIOPERONEAL ANTERIOR tibioperoneal
- LLIG. TIBIOPERONEAL POSTERIOR posterior
 Plana
o Moviments de lliscament → donen certa elasticitat a la cama
En l’extrem distal, tant la tíbia com el peroné intervenen en l’articulació del
turmell.
270
Llig. posterior del
Llig. anterior del cap del peroné
cap del peroné
Lligaments de l'art. tibioperoneal proximal. Visions anterior i posterior
Llig. Llig.
tibioperoneal tibioperoneal
anterior posterior
Lligaments de l'art. tibioperoneal distal. Visions anterior i posterior
6. MÚSCULS DE LA CUIXA
Actuen sobre l’articulació del genoll. Hi ha dos septes
intramusculars, un de lateral i un de medial, que deixen tres
compartiments a la cuixa, que seran els tres grups musculars.
Grups:
- Anterior:
o M. QUÀDRICEPS FEMORAL
o M. SARTORI
- Posterior:
o M. SEMITENDINÓS
o M. BÍCEPS FEMORAL
o M. SEMIMEMBRANÓS
- Medial (del maluc; topogràficament de la cuixa (estudiats
anteriorment com a músculs medials de la cintura pèlvica)):
o M. PECTINI
o M. ADDUCTOR LLARG
271
o M. GRÀCIL
o M. ADDUCTOR CURT
o M. ADDUCTOR MAJOR
GRUP ANTERIOR
6.1. MÚSCUL QUÀDRICEPS FEMORAL
Té 4 caps i ocupa la major part de la cara anterior de la cuixa. Té tres caps

més profunds i un cap més superficial.
O: Bast lateral
- Vast medial: Línia aspra i línia del vast

medial (posterior). Arriba més abaix
que el vast lateral M. recte femoral Bast medial
- Vast lateral: Línia aspra (posterior) Tendó comú
- Vast intermedi (una mica còncau

Llig. rotular
superficialment per al m. recte
femoral): Cara anterior del fèmur
M. quàdriceps Vast intermedi del m.
Tots tres rodegen la part proximal del femoral quàdriceps femoral
fèmur i van anteriors. S’ajunten en un
tendó comú → TENDÓ DEL QUÀDRICEPS. Arriba a la ròtula, continua
per sota d’ella com a LLIG. ROTULAR.
- M. RECTE FEMORAL (4t cap, el més

M. pectini
superficial). Cobreix el vast intermedi. Caps:
o Cap directe: Espina ilíaca anteroinferior M. adductor llarg
o Cap reflexe: Sobre de l’acetàbul
M. adductor major
I: Tuberositat de la tíbia
M. gràcil
Rels:
Retinacle lateral
de la ròtula
- És subcutani
Retinacle medial
- Medialment: ms. adductors formant el de la ròtula
CONDUCTE ADDUCTOR.
Altres detalls del
Inn: N. femoral m. quàdriceps
femoral
A: Extensió de la cama (més potent en retroversió) i avantversió de la cuixa
272
6.2. MEMBRANA VASTOADDUCTÒRIA I CONDUCTE ADDUCTOR
La MEMBRANA VASTOADDUCTÒRIA és una membrana fibrosa que salta

del vast medial al m. adductor llarg (superior) i al m. adductor major (inferior).
Forma el sostre del CONDUCTE ADDUCTOR, el qual té tres parets:
A. i V. femorals
- MEMBRANA VASTOADDUCTÒRIA
- Vast medial del m. quàdriceps
- M. adductor llarg o m. adductor major segons l’alçada M. adductor llarg
Pel CONDUCTE ADDUCTOR hi passen: M. adductor

Membrana major
- Vasos femorals vastoadductòria
- N. safè
A. descendent
Bast medial del
del genoll i N.
On acaba el conducte trobem l’HIAT ADDUCTOR. m. quàdriceps
safè
La MEMBRANA VASTOADDUCTÒRIA està foradada per

dos elements:
- N. safè
- A. ascendent del genoll (branca de l’A. femoral)
Per sobre de la membrana hi ha el m. sartori.

M. sartori M. iliopsoes
M. tensor de la
M. pectini
fàscia lata
M. gràcil
Hiat adductor M. semitendinós
Altres detalls del

conducte adductor
273
6.3. MÚSCUL SARTORI (superficial)
Posa la cama en posició de sastre.
O: Cresta ilíaca al coxal
I: Cara medial o còndil medial de la tíbia. El tendó d’inserció

forma part de la POTA D’OCA SUPERFICIAL.
Rels:
- És subcutani completament
- Cara profunda: m. quàdriceps i membrana vastoadductòria
Inn: N. femoral
A:
 Sobre la cuixa: Adducció, avantversió i rotació externa

 Sobre el genoll: Flexió i rotació interna
6.4. POTA D’OCA SUPERFICIAL

M. semitendinós
Làmina fibrosa comuna sobre la qual s’insereixen
M. gràcil tendons anteroposteriors:
- M. sartori
- M. gràcil
M. sartori
- M. semitendinós
El tram final del tendó ve de darrere i va endavant.
6.5. TRIANGLE FEMORAL Llig. inguinal

N. cutani femoral
Branca femoral
Regió topogràfica subcutània. lateral
del N.
genitofemoral
Base superior i vèrtex inferior.
M. iliopsoes M. pectini
Límits:
- Llig. inguinal N. femoral M. adductor llarg

- M. adductor llarg
- M. sartori
M. sartori
A. i V. femorals
274
Fons:
M. gluti mitjà
- M. iliopsoes (lateral)
- M. pectini (medial)
M. tensor de la
fàscia lata
Contingut:
- N. femoral (llacuna muscular) M. quàdriceps femoral

- A. femoral (llacuna vascular) M. gràcil
- V. femoral → hi desemboca la V. safena
major (llacuna vascular)
- Branca femoral del N. genitofemoral →
passa per sobre de l’artèria (llacuna M. adductor
major
vascular)
- Nòdul lacunar medial (llacuna vascular)
- N. cutani femoral lateral → hi passa pocs mil·límetres
(llacuna muscular)
Tot queda tapat per una fàscia, la FÀSCIA CRIBIFORME → part de
la FÀSCIA LATA. Té molts forats: vasos i nervis que passen de
superficials a profunds i viceversa. S’aprofita per introduir catets.
Fàscia cribiforme
GRUP POSTERIOR
6.6. MÚSCUL SEMITENDINÓS (superficial medial)
És digàstric: té dos ventres musculars i un llarg tendó
O: Tuberositat isquiàtica
I: Còndil/Cara medial de la tíbia. Forma part de la POTA D’OCA
SUPERFICIAL
Rels:

- Cara profunda: m. semimembranós
Inn: N. tibial
A:
 Sobre la cuixa: Adducció i certa retroversió

 Sobre la cama: Flexió i rotació interna
275
6.7. MÚSCUL BÍCEPS FEMORAL (superficial lateral)
O:
- Cap llarg: Tuberositat isquiàtica

- Cap curt: Línia aspra del fèmur
(pel mig)
I: Cap del peroné (algunes fibres van a

la tíbia)
Rels:

- Cara profunda: no hi ha cap
múscul. El N. ciàtic creua la cara
profunda del cap llarg del múscul M. bíceps femoral Cap llarg Cap curt
Inn:
- Cap llarg: N. tibial

- Cap curt: N. peroneal comú
A:
 Sobre la cuixa: Adducció i retroversió

 Sobre la cama: Flexió i rotació externa
6.8. MÚSCUL SEMIMEMBRANÓS (profund i medial)
O: Tuberositat isquiàtica, a través d’una membrana aponeuròtica
I: El tendó d’inserció es divideix en tres:
- Tendó directe → continua en línia recta i acaba a la cara

medial de la tíbia
- Tendó reflexe → va a la cara posterior de la tíbia
- Tendó recurrent → va a la cara posterior (puja) i s’insereix
a la càpsula articular del genoll. Forma el LLIG. POPLITI
OBLIC
Els tres tendons en conjunt dormen la POTA D’OCA PROFUNDA.
276
Tendó recurrent (3a
Pota d'oca profunda Tendó directe Tendó reflexe
porció)
Rels:
- Cara superficial: m. semitendinós

- Cara profunda: m. adductor major
Inn: N. tibial
A:
 Sobre la cuixa: Adducció i certa retroversió

 Sobre la cama: Flexió i rotació interna
277
Músculs de la cuixa
Vast medial: Línia
aspra (posterior) i
línia del vast medial
Vast lateral: Línia
Cara superficial:
aspra (posterior)
subcutani
Vast intermedi: Extensió de la
Medialment: ms.
Quàdriceps Cara anterior del cama
Tuberositat de la tíbia adductors formant N. femoral
femoral fèmur Avantversió
el conducte
M. RECTE de la cuixa
adductor
FEMORAL (4t vast):
Cap directe: Espina
ilíaca anteroinferior;
Cap reflexe: sobre
l’acetàbul
Cara superficial: Sobre la
subcutani cuixa:
Cara profunda: m. abducció,
quàdriceps femoral i avantversió i
Cresta ilíaca al Cara/Còndil medial
Sartori membrana N. femoral rotació
coxal de la tíbia
vastoadductòria externa
Forma part de la Sobre el
pota d’oca genoll: flexió i
superficial rotació interna
278
Sobre la
Cara superficial:
cuixa:
subcutani
adducció i
Cara profunda: m.
Tuberositat Còndil/Cara medial certa
Semitendinós semimembranós N. tibial
isquiàtica de la tíbia retroversió
Forma part de la
Sobre la
pota d’oca
cama: flexió i
superficial
rotació interna
Sobre la
cuixa:
Cap llarg: Cara superficial:
Cap llarg: N. adducció i
Tuberositat subcutani
tibial retroversió
Bíceps femoral isquiàtica Cap del peroné Cara profunda: no
Cap curt: N. Sobre la
Cap curt: Línia hi ha cap múscul. El
peroneal comú cama: flexió i
aspra del fèmur N. ciàtic el creua
rotació
externa
Tres tendons d’I: Sobre la
Tendó directe: cara Cara superficial: m. cuixa:
medial de la tíbia; semitendinós adducció i
Tuberositat Tendó reflexe: cara Cara profunda: m. certa
Semimembranós N. tibial
isquiàtica posterior de la tíbia; adductor major retroversió
Tendó recurrent: Forma la pota d’oca Sobre la
càpsula articular, profunda cama: flexió i
forma llig. popliti oblic rotació interna
279
Retinacle lateral
de la ròtula Retinacle medial
de la ròtula
Llig. rotular
Músculs de la cuixa. Visions anterior i posterior
1. Vast lateral del m. quàdriceps 4. M. sartori

femoral 5. M. semimembranós
2. M. recte femoral 6. M. semitendinós
3. Vast medial del m. 7. M. bíceps femoral
quàdriceps femoral
A. femoral
N. femoral N. cutani femoral
lateral
V. femoral
Branca femoral del
N. genitofemoral Llig. inguinal
N. safè
Branca femoral del
N. femoral N. genitofemoral
V. femoral
Membrana
vastoadductòria
N. safè i A.
A. femoral
descendent del
genoll
Retinale lateral
del genoll N. safè
Llig. rotular Retinacle medial

del genoll
Conducte dels adductors i triangle femoral. Visions anteriors
280
8. Vast lateral del m. quàdriceps 11. M. adductor llarg
femoral 12. M. adductor major
9. M. recte femoral 13. M. iliopsoes
10. Vast medial del m. 14. M. sartori
quàdriceps femoral
7. ARTICULACIÓ DEL TORMELL

- Cara articular inferior de la tíbia

- Cara articular mal·leolar de la tíbia
- Cara articular mal·leolar del peroné
- Tròclea astragalina de l’astràgal
Lligaments (als costats, sinó limitarien els moviments):
- LLIG. DELTOÏDAL (medial) → Gran, amb moltes porcions:

o Porció tibioastragalina anterior
o Porció tibionavicular
o Porció tibiocalcània
o Porció tibioastragalina posterior
- LLIG. PERONEOASTRAGALÍ ANTERIOR (lateral)
- LLIG. PERONEOCALCANI (lateral)
- LLIG. PERONEOASTRAGALÍ POSTERIOR (lateral)
Limiten la pronació i supinació del peu i la bascularització del peu.
Llig. peroneoastragalí
Porció
Porció posterior
tibioastragalina
tibioastragalina posterior del llig. Llig. peroneoastragalí
anterior del llig. deltoïdal anterior
deltoïdal
Porció
tibionavicular del Porció tibiocalcània Llig. peroneocalcani
llig. deltoïdal del llig. deltoïdal
 Tròclea o gínglim
o Flexió dorsal i flexió plantar
281
8. ARTICULACIONS DEL PEU
8.1. ARTICULACIONS INTERTARSIANES
8.1.1. ARTICULACIÓ ASTRAGALOCALCÀNIA
A la part més posterior. Entre les cares articulars posteriors de l’astràgal i el
calcani.
Lligaments: Llig. astragalocalcani

posterior
- LLIG. ASTRAGALOCALCANI MEDIAL

- LLIG. ASTRAGALOCALCANI POSTERIOR
- LLIG. ASTRAGALOCALCANI LATERAL
Llig. astragalocalcani
- LLIG. ASTRAGALOCALCANI INTEROSSI medial
→ reforça la part anterior de l’articulació. Té
dues capes. S’allotja dins del sí del tars
(entre calcani i astràgal) Llig. astragalocalcani
interossi
 Trocus o cilíndrica
o Rotació Llig. astragalocalcani
lateral
8.1.2. ARTICULACIÓ ASTRAGALOCALCANIONAVICULAR
Entre l’astràgal, el calcani i el navicular:
- L’astràgal amb el calcani per les cares articulars mitjana i anterior
- Cap de l’astràgal i el navicular (no s’articula amb calcani) →
l’astràgal fa de pont entre el calcani i el navicular
Lligaments:
- LLIG. ASTRAGALONAVICULAR DORSAL → porció

calcanionavicular del LLIG. BIFURCAT (té dues porcions i forma de
V)
282
- LLIG. ASTRAGALOCALCANI INTEROSSI
- LLIG. CALCANEONAVICULAR PLANTAR → molt gruixut. A la
planta del peu. Per sobre d’ell hi ha el cap de l’astràgal. Actua més o
menys com si fos una superfície articular més
Llig. astragalonavicular dorsal Llig. astragalocalcani interossi
Llig. calcaneonavicular plantar
 Articulació combinada, però sobretot:

o Esfèrica (part astràgal-navicular)
o Plana (part astràgal calcani)
No poden actuar independentment
 Moviments de rotació sobre un eix

obliquat: pronació i supinació del peu
(inversió i eversió, respectivament)
 Recolzar:
 Sobre la vora medial del peu: pronació
 Sobre la vora lateral del peu: supinació
(trencament de lligaments habitual)
8.1.3. ARTICULACIÓ CALCANIOCUBOÏDAL
Entre el calcani i el cuboide.
Lligaments:
- LLIG. CALCANIOCUBOÏDAL DORSAL → porció calcaneocuboïdal

del LLIG. BIFURCAT
- LLIG. PLANTAR LLARG → molt gruixut. S’origina a la tuberositat del
calcani i arriba a la base dels metatarsians 2n a 5è. Té una part més
283
curta que acaba al cuboide, el LLIG. CALCANEOCUBOÏDAL
PLANTAR
- LLIG. CALCANEOCUBOÏDAL PLANTAR → és semiindependent.
Porció del LLIG. PLANTAR LLARG
Aquests lligaments mantenen els arcs plantars → eviten peus plans.
Llig. plantar llarg
Llig. calcaniocuboïdal
dorsal
Llig. calcaneocuboïdal
plantar
 Articulació plana
8.1.4. ARTICULACIÓ TRANSVERSA DEL TARS
Està formada per l’ART. CALCANEOCUBOÏDAL i l’ART.

ASTRAGALOCALCANEONAVICULAR.
És entre les dues files del tars i hi ha la LÍNIA ARTICULAR

POSTERIOR DEL PEU, que separa la part posterior i la part
anterior del tars.
8.1.5. ARTICULACIONS INTERTARSIANES ENTRE OSSOS DE LA 2a

FILA DEL TARS
Lligaments:
- LLIGS. INTERTARSIANS DORSALS

- LLIGS. INTERTARSIANS PLANTARS
 Artròdies
284
8.2. ARTICULACIONS TARSOMETATARSIANES
Entre el tars i el metatars.
Lligaments:
- LLIGS. TARSOMETATARSIANS DORSALS

- LLIGS. TARSOMETATARSIANS PLANTARS
Lligs. tarsometatarsians
dorsals
Lligs. tarsometatarsians
plantars
 Articulacions planes
8.3. ARTICULACIONS INTERMETATARSIANES
Entre les bases dels metatarsians adjacents.
Lligaments:
- LLIGS. METATARSIANS DORSALS

- LLIGS. METATARSIANS PLANTARS
285
Lligs. Metatarsians
dorsals
Lligs. metatarsians
plantars
 Articulacions planes
8.4. ARTICULACIONS METATARSOFALÀNGIQUES
Entre metatars i falanges
Lligaments:
- LLIGS. PLANTARS → entre metatarsià i falange.

Faciliten el pas del tendó
- LLIGS. COL·LATERALS LATERALS
- LLIGS. COL·LATERALS MEDIALS
- LLIG. METATARSIÀ TRANSVERS PROFUND → no és ni plantar ni
dorsal. És una benda lligamentosa que manté pròximes les
articulacions metatarsofalàngiques veïnes.
Lligs. col·laterals
Llig. plantar
Llig. meatarsià transvers
profund
286
 El·lipsoïdal
o Abducció i adducció
8.5. ARTICULACIONS INTERFALÀNGIQUES DEL PEU
Entre les falanges.
Lligaments:
- LLIGS. COL·LATERALS LATERALS

- LLIGS. COL·LATERALS MEDIALS
Llig. plantar
 Tròclea
287
Llig. calcaneocuboïdal
Tendó del m. flexor llarg del dit gros plantar
A. tibial posterior
N. tibial Llig. plantar llarg
Tendó del m. flexor llarg

dels dits Tendó del m.
Llig. calcaneonavicular peroneal llarg
Llig. astragalocalcani
plantar
interossi
Tendó del m. tibial Tendó del m.
posterior peroneal curt
Llig. cuneonavicular Llig. cuboideonavicular

plantar plantar
Tendó del m. tibial Llig. intercuneïforme
anterior plantar
Llig. cuneocuboïdal
interossi Lligs. metatarsians plantars
Lligs. cuneometatarsians
Lligs. intercuneals
interossis
interossis
Llig. plantar
Lligs. metatarsians Llig. metatarsià transvers

interossis profund
Lligaments de l'articulació del peu. Tall transversal del tars i visió plantar
20 20
2
1 1
19 3
2 2
3 12
2
9 3
4 10 4
4 11 13
12 4 4
13
8 4
3 18 13
2 4
2 7 13
7 17
5 6
4
Lligaments de l'articulació del peu. Visions medial i lateral
16 15 14
1. Llig. astragalonavicular 9. Llig. calcaneonavicular
2. Lligs. cuneonaviculars plantar
dorsals 10. Llig. astragalocalcani medial
3. Lligs. intercuneïformes 11. Llig. astragalocalcani
dorsals posterior
4. Lligs. tarsometatarsians 12. Tendó calcani
dorsals 13. Lligs. metatarsians dorsals
5. Tendó del m. tibial anterior 14. Llig. cuneocuboïdal dorsal
6. Tendó del m. tibial posterior 15. Tendó del m. peroneal curt
7. Llig. plantar llarg 16. Llig. calcaneocuboïdal dorsal
8. Llig. calcaneocuboïdal plantar 17. Tendó del m. peroneal llarg
18. Llig. bifurcat
288
19. Llig. astragalocalcani lateral 20. Llig. astragalocalcani
interossi
9. MÚSCULS DE LA CAMA
S’originen a la cama i s’insereixen al peu. Hi ha dos tabics fibrosos que
divideixen els tres grups musculars:
- SEPTE INTERMUSCULAR ANTERIOR

- SEPTE INTERMUSCULAR POSTERIOR
Van del peroné a la fàscia crural de la cama.
Compartiments:
- Anterior
o M. TIBIAL ANTERIOR
o M. EXTENSOR LLARG DEL DIT GROS
o M. EXTENSOR LLARG DELS DITS
- Lateral o peroneal
o M. PERONEAL LLARG
o M. PERONEAL CURT
o M. FLEXOR LLARG DEL DIT GROS
- Posterior
o Profund
 M. POPLITI
 M. TIBIAL POSTERIOR
 M. FLEXOR LLARG DELS DITS
 M. FLEXOR LLARG DEL DIT GROS
o Superficial
 M. TRÍCEPS SURAL
 M. PLANTAR
289
Grup anterior Grup lateral o peroneal Grup posterior
GRUP ANTERIOR
9.1. MÚSCUL TIBIAL ANTERIOR
El més medial.
O: Cara lateral de la tíbia. Continua amb

un tendó llarg
I: Vora medial del cuniforme medial i 1r

metatarsià
Rels:
- És subcutani
M. tibial anterior Inserció m. tibial anterior
- Respecta la cara medial de la tíbia
(no està coberta per cap múscul)
Inn: N. peroneal profund
A: Flexió dorsal i supinació (inversió)
9.2. MÚSCUL EXTENSOR LLARG DEL DIT GROS
Queda una mica més profund
O: Membrana interòssia
La major part del ventre muscular queda tapat pels ms. tibial
anterior i extensor llarg dels dits
I: Aponeurosi dorsal del dit gros (arriba a l’última falange)
290
Rels:
- Ventre: cobert pels ms. tibial anterior i extensor llarg dels dits
- Tendó: subcutani
- Entre el múscul i els altres dos hi passen:
o Vasos tibials anteriors
o N. peroneal profund
A: Extensió completa del dit gros i flexió dorsal del peu
9.3. MÚSCUL EXTERNSOR LLARG DELS DITS
És el més lateral
O: Peroné
Té un tendó llarg que quan

arriba a la cara dorsal del peu es
dividirà en 4 tendons
I: Aponeurosi dorsal dels dits

trifalàngics (2n a 5è)
Té un tendó addicional que

M. extensor llarg Inserció del m. extensor M. tercer peroneal
pot provenir d’una part dels dits llarg dels dits
semiindependent del múscul que s’insereix a la tuberositat del 5è metatarsià
(base) → tendó: el 3r PERONEAL (no és un múscul independent, és una part
del m. extensor llarg)
Rels:
- És subcutani
- Cara profunda: ms. peroneals (grup lateral)
A: Extensió completa dels dits trifalàngics, flexió dorsal del peu i pronació
(eversió)
291
9.4. RETINACLES EXTENSORS
Els tendons dels tres músculs del grup anterior passen per RETINACLES
EXTENSORS, que els cobreixen.
- RETINACLE EXTENSOR SUPERIOR → engruiximent de la fàscia

crural que queda una mica per sobre dels mal·lèols
- RETINACLE EXTENSOR INFERIOR → es troba en l’inici del peu.
S’origina al calcani i es divideix en dos: té dues porcions de bandes
fibroses. Forma de V.
o Porció superior → s’insereix al mal·lèol tibial
o Porció inferior → s’insereix a la vora medial del peu
Els tendons queden protegits per una beina sinovial.
Retinacle extensor superior Retinacle extensor inferior
El m. tibial anterior comença amunt i acaba més amunt. Els ms. extensor
llarg del dit gros i extensor llarg dels dits comencen més a baix i acaben més
abaix. El m. extensor llarg dels dits té una beina comuna pels quatre tendons.
El m. tibial anterior passa per la porció superior del retinacle inferior, per dins
del gruix del retinacle. Fa més relleu sota la pell quan es contrau → no està
agafat tant fortament.
Treballen molt durant la marxa forçada (caminar). En el moment de fer la

passa endavant, el peu està enlaire per no topar amb el terra. És en aquest
moment quan treballen. També treballen per mantenir l’equilibri.
292
GRUP LATERAL O PERONEAL
9.5. MÚSCUL PERONEAL LARG
És el més superficial d’aquest grup.
O: Part superficial del peroné
El tendó passa pel solc mal·leolar peroneal o

retromal·leolar i per sota dels retinacles. Arriba a la
planta del peu i la creua en diagonal, passant pel
solc del m. peroneal llarg del cuboides.
I: Cara plantar del cuniforme medial i base del

1r metatarsià Inserció del m.
M. peroneal llarg
peroneal llarg
Rels:
- Cara superficial: subcutani, fa relleus sota la pell

- Cara profunda: m. peroneal curt, al qual cobreix en gran part.
- Per dins del seu origen passa el N. peroneal comú
Inn: N. peroneal superficial
A: Flexió plantar i pronació del peu
9.6. MÚSCUL PERONEAL CURT
O: Part mitjana (central) del peroné
Té un tendó llarg més profund que passa pel solc

retromal·leolar, per sota dels retinacles
I: Tuberositat del 5è metatarsià
Rels:
- La major part del múscul està coberta pel m. peroneal

llarg
Inn: N. peroneal superficial
A: Flexió plantar i pronació del peu
293
9.7. RETINACLES PERONEALS
- RETINACLE PERONEAL SUPERIOR → del calcani al mal·lèol

peroneal. Comú pels dos tendons (ms. peroneal llarg i peroneal
curt). Tenen una beina sinovial comuna en aquest tros.
- RETINACLE PERONEAL INFERIOR → al calcani. Limita dues
corredores independents → Tròclea peroneal: relleu al calcani
entremig dels dos tendons. Forma dos túnels separats per la tròclea.
o Corredora superior: m. peroneal curt
o Corredora inferior: m. peroneal llarg
La beina comuna que tenien els dos tendons es divideix en una per
cada tendó. S’intercanvia la profunditat dels tendons.
El m. peroneal llarg, quan arriba a la planta del peu, té la BEINA SINOVIAL

PLANTAR.
Retinacle peroneal superior Retinacle peroneal inferior
GRUP POSTERIOR
9.8. MÚSCUL TRÍCEPS SURAL (superficial)
O:
- Part superficial: M. GASTROCNEMI (“els bessons”) → té dos caps:

o Lateral: Cara posterior de l’epicòndil lateral del fèmur
o Medial: Cara posterior de l’epicòndil medial del fèmur
Es fusionen i formen un ventre muscular gros.
294
Cap medial Cap lateral
- Part profunda: M. SOLI: Part

posterior del cap del peroné i cara
posterior de la tíbia (línia del soli).
Entre els dos orígens tenim un arc
fibrós: l’ARC DEL SOLI → hi passen Arc del soli
els vasos tibials posteriors i el N.

tibial. Ocupa la part més profunda
Els tendons es fusionen i tenim el TENDÓ

CALCANI (TENDÓ D’AQUILES) → és el més M. tríceps sural M. gastrocnemi M. sural
gran del cos
Tendó calcani
I: Tuberositat del calcani
Rels:
- M. gastrocnemi: superficial
- Entre ms. gastrocnemi i soli: passen V. safena menor i N. sural
- Profundament a través del m. soli: músculs profunds de la cara
posterior
Inn: N. tibial
A: Flexió plantar del peu, supinació (poc potent) i flexió de la cama. També
ascens del taló del peu (posar-nos de puntetes)
9.9. MÚSCUL PLANTAR (superficial)
A vegades és inconstant.
O: Epicòndil lateral del fèmur
Té un ventre petit i un tendó llarg que se situa entre els ms. soli i
gastrocnemi, cap a la zona medial.
I: Tuberositat del calcani (tendó independent o fusionat amb el

tendó calcani)
Rels:
- Cara profunda: hi passen el N. tibial i els vasos poplitis

- Contribueix a delimitar la FOSSA POPLÍTIA
Inn: N. tibial
A: Flexió de la cama, flexió plantar i supinació del peu
295
M. bíceps femoral
9.10. FOSSA POPLÍTIA M. semimembranós
Queda a la flexura del genoll (posterior).

V. poplítia
N. tibial
Forma romboïdal (“Juanola”) A. poplítia
Cap medial del m.

Límits: gastrocnemi
M. plantar
- Superomedial: m. semimembranós N. peroneal comú

- Superolateral: m. bíceps femoral
- Inferomedial: cap medial del m.
gastrocnemi
- Inferolateral: m. plantar (més cranial respecte el cap lateral del m.
gastrocnemi)
Fons: Càpsula articular de la cara posterior del genoll
Sostre: Fàscia poplítia (zona de transició entre la fàscia lata (cuixa) i fàscia
crural (cama))
Contingut (de medial a lateral):
- A. poplítia (continuació de l’A. femoral) + branques

- V. poplítia + branques. Hi desemboca la V. safena menor
(superficial)
- N. tibial + branques
Branques del N. ciàtic
- N. peroneal comú + branques
- Nòduls limfàtics poplitis
- Greix
9.11. MÚSCUL POPLITI (profund)
O: Epicòndil lateral del fèmur
Passa per un desdoblament de la càpsula articular de la cara

posterior del genoll. Quan surt de la càpsula, passa per sota del LLIG.
POPLITI ARQUEJAT.
I: Cara posterior de la tíbia (part proximal)
Rels:
- Superficialment: creuat pels vasos poplitis i N. tibial
Inn: N. tibial
A: Flexió i rotació interna de la cama
296
9.12. MÚSCUL TIBIAL POSTERIOR
O: Membrana interòssia
Té un tendó llarg que passa per darrere del

mal·lèol tibial (solc retromal·leolar tibial o medial)
I: Cara plantar del navicular i els tres

cubiformes
Inn: N. tibial
A: Flexió plantar i supinació (inversió) Inserció del m.

M. tibial posterior
tibial posterior
9.13. MÚSCUL FLEXOR LLARG DELS DITS
O: Cara posterior de la tíbia
El seu llarg tendó creua en superfície el

tendó del m. tibial posterior, passa pel solc
retromal·leolar o mal·leolar de la tíbia, arriba a
la planta del peu, creua en superfície el tendó
del m. flexor llarg del dit gros i després es
divideix en quatre tendons.
I: Falange distal dels dits trifalàngics (2n a

Inserció del m. flexor
5è) M. flexor llarg dels dits
llarg dels dits
Aquests creuaments de tendons es coneixen com a QUIASMES:
- QUIASME CRURAL
o M. flexor llarg dels dits
o M. tibial posterior
- QUIASME PLANTAR
o M. flexor llarg dels dits
o M. flexor llarg del dit gros
Inn: N. tibial
A: Flexió completa dels dits trifalàngics, flexió

Quiasme crural Quiasme plantar
plantar del peu i supinació
297
9.14. MÚSCUL FLEXOR LLARG DEL DIT GROS
O: Cara posterior del peroné
El tendó passa per un solc propi de

l’astràgal, continua pel solc propi del
calcani i forma part del QUIASME
PLANTAR. Passa per sota del
sostentàculum tali i el reforça.
I: Falange distal del dit gros
Inn: N. tibial
Inserció del m. Quiasme plantar
M. flexor llarg
flexor llarg
del dit gros
del dit gros A: Flexió del dit gros, flexió plantar
del peu i supinació
9.15. RETINACLE FLEXOR
Els tres músculs profunds llargs (ms. tibial posterior,

flexor llarg dels dits i flexor llarg del dit gros) estan coberts
pel m. tríceps crural. Entre aquests tres músculs i el m.
tríceps crural passen:
- Vasos tibials posteriors

- N. tibial
- Vasos peroneals
Els tres tendons passen pel RETINACLE FLEXOR: va

del mal·lèol tibial fins el calcani i forma quatre corredores
osteofibroses (de superior a inferior):
- 1a: tendó del m. tibial posterior

- 2a: tendó del m. flexor llarg dels dits
- 3a: vasos tibials posteriors i N. tibial
- 4a: tendó del m. flexor llarg del dit gros
Cada tendó té una beina sinovial quan passen pel retinacle. Aquestes
beines continuen fins el quiasme. Als dits també tenen beina: BEINA DIGITAL
FIBROSA. Passant per dins d’aquesta beina, hi passa el tendó cobert per una
BEINA SINOVIAL.
298
Músculs de la cama
Vora medial
Subcutani
Tibial del cuniforme N. peroneal Flexió dorsal i
Cara lateral de la tíbia Respecta la cara
anterior medial i 1r profund supinació
medial de la tíbia
metatarsià
Ventre cobert per ms.

tibial anterior i extensor
llarg dels dits, entre els
Extensor Aponeurosi Extensió completa
dos plans passen N. peroneal
llarg del Membrana interòssia dorsal del dit del dit gros i flexió
vasos tibials anteriors i profund
dit gros gros dorsal del peu
N. peroneal profund
Tendó subcutani
Aponeurosi Extensió completa

Extensor dorsal dels Subcutani dels dits
N. peroneal
llarg dels Peroné dits Cara profunda: ms. trifalàngics, flexió
profund
dits trifalàngics peroneals (grup lateral) dorsal del peu i
(2n a 5è) pronació
299
Cara superficial:
subcutani
Cara plantar
Cara profunda: m.
del cuniforme
Peroneal Part superficial del peroneal curt, cobrint-lo N. peroneal Flexió plantar i
medial i base
llarg peroné en gran part superficial pronació del peu
del 1r
Per dins del seu origen
metatarsià
passa el N. peroneal
comú
Tuberositat
Peroneal Part mitjana (central) del Major part coberta pel N. peroneal Flexió plantar i
del 5è
curt peroné m. peroneal llarg superficial pronació del peu
metatarsià
Part superficial: M.
GASTROCNEMI (cap
M. gastrocnemi: Flexió plantar del
lateral: cara posterior de
superficial peu, supinació
l’epicòndil lateral del
Entre ms. gastrocnemi i (poc potent) i
fèmur; cap medial: cara
Tríceps Tuberositat soli: V. safena menor i flexió de la cama.
posterior de l’epicòndil N. tibial
sural del calcani N. sural També ascens del
medial del fèmur)
Profundament al m. taló del peu
Part profunda: M. SOLI:
soli: músculs profunds (posar-nos de
part posterior del cap del
de la cara posterior puntetes)
peroné i cara posterior de
la tíbia
300
Cara profunda: N. tibial
Flexió de la cama,
Tuberositat dl i vasos poplitis
Plantar Epicòndil lateral del fèmur N. tibial flexió plantar i
calcani Contribueix a delimitar
supinació del peu
la fossa poplítia
Cara posterior Superficialment: creuat

Flexió i rotació
Popliti Epicòndil lateral del fèmur de la tíbia pels vasos poplitis i N. N. tibial
interna de la cama
(part proximal) tibial
Cara plantar
Tibial del navicular i Flexió plantar i
Membrana interòssia N. tibial
posterior els tres supinació
cubiformes
301
Flexió completa
Falange distal
Flexor Forma part del quiasme dels dits
dels dits
llarg dels Cara posterior de la tíbia crural i el quiasme N. tibial trifalàngics, flexió
trifalàngics
dits plantar plantar del peu i
(2n a 5è)
supinació
Flexor Flexió del dit gros,

Falange distal
llarg del Cara posterior del peroné N. tibial flexió plantar del
del dit gros
dit gros peu i supinació
302
Músculs de la cama. Visions anterior, posterior i lateral
1. M. peroneal llarg 7. M. extensor llarg del dit

2. M. peroneal curt gros
3. M. tibial anterior 8. M. tercer peroneal
4. M. soli 9. M. plantar
5. M. gastrocnemi 10. M. tibial posterior
6. M. extensor llarg dels dits 11. M. flexor llarg dels dits
12. M. flexor llarg del dit gros
303
Músculs de la cama. Visions posteriors
13. M. popliti 17. M. plantar

14. M. tibial posterior 18. M. soli
15. M. flexor llarg dels dits 19. M. gastrocnemi
16. M. flexor llarg del dit gros
10. MÚSCULS DEL PEU

- Regió dorsal
o M. EXTENSOR CURT DELS DITS
o M. EXTENSOR CURT DEL DIT GROS
- Regió plantar
o Grup mitjà
 Pla profund
 MS. INTEROSSIS DORSALS
 MS. INTEROSSIS PLANTARS
 Pla mitjà
 MS. LUMBRICALS
 M. QUADRAT PLANTAR
 Pla superficial
 M. FLEXOR CURT DELS DITS
o Grup medial: músculs del dit gros
 Pla profund
 M. FLEXOR CURT DEL DIT GROS
304
 M. ADDUCTOR DEL DIT GROS
 Pla superficial
 M. ABDUCTOR DEL DIT GROS
o Grup lateral: músculs del dit petit
 Pla profund
 M. FLEXOR CURT DEL DIT PETIT
 M. OPONENT DEL DIT PETIT
 Pla superficial
 M. ABDUCTOR DEL DIT PETIT
Grup mitjà de la Grup medial de la Grup lateral de la

Regió dorsal Regió plantar
regió plantar regió plantar regió plantar
REGIÓ DORSAL
10.1. MÚSCUL EXTENSOR CURT DELS DITS
O: Calcani (dorsal)
I: Dits 2n a 4t, a la part lateral dels tendons del m. extensor

llarg dels dits
I: N. peroneal profund
llarg dels dits
A: Estén els dits 2n a 4t
10.2. MÚSCUL EXTENSOR CURT DEL DIT GROS
O: Calcani (dorsal)
I: Base de la falange proximal del dit gros
A: Estén el dit gros
305
REGIÓ PLANTAR
GRUP MITJÀ
9.3. MÚSCULS INTEROSSIS DORSALS (pla profund)
Són quatre, i se situen als espais interossis del metatars. De medial a

lateral: 1r a 4t.
O: Dos caps a les cares col·laterals dels metatarsians
I: Base de la falange proximal del dit més pròxim a l’eix del peu
Inn: N. plantar lateral
A: Abducció i flexió de la falange proximal
9.4. MÚSCULS INTEROSSIS PLANTARS (pla profund)
Són tres, i se situen en els espais interossis del metatars. De

medial a lateral: 1r a 3r.
O: Cara medial dels metatarsians 3r a 5è
I: Cara medial de la base de la falange proximal dels tres

últims dits
A: Adducció i flexió de la falange proximal
9.5. MÚSCULS LUMBRICALS (pla mitjà)
Són quatre. De medial a lateral: 1r a 4t.

O: Tendons del m. flexor llarg dels dits llarg dels dits
I: Base de la falange proximal dels dits 2n a 5è
Inn:
- Dos laterals: N. plantar lateral

- Dos medials: N. plantar medial
A: Flexió de la falange proximal i aproximen els dits trifalàngics al dit gros
306
9.6. MÚSCUL QUADRAT PLANTAR (pla mitjà)
És auxiliar del m. flexor llarg dels dits.
O: Calcani
I: Vora lateral del m. flexor llarg dels dits
A: Col·labora amb el m. flexor llarg dels dits en la flexió dels

dits trifalàngics, en portar el seu tendó més directament en línia
amb els eixos longitudinals d’aquests dits
9.7. MÚSCUL FLEXOR CURT DELS DITS (pla superficial)
O:
- Tuberositat del calcani

- Aponeurosi plantar
Aponeurosi plantar
I: Falanges mitjanes dels dits 2n a 5è. Cada
tendó es divideix en dues cintetes entre les quals
discorre el tendó del m. flexor llarg dels dits
Inn: N. plantar medial
A:
 Contribueix a mantenir i escurçar l’arc

plantar en sentit anteroposterior
 És flexor de la falange mitjana Tendó del m. flexor
M. flexor curt dels dits
llarg dels dits
GRUP MEDIAL (DIT GROS)
9.8. MÚSCUL ADDUCTOR DEL DIT GROS (pla profund)
O:
- Cap oblic:
o Metatarsians 2n a 4t
o Cuneïforme
o Cuboide
307
- Cap transvers: Càpsules articulars de les arts.
metatarsofalàngiques 3a a 5a
I:
Cap oblic
- Sesamoide lateral
- Base de la falange proximal
Cap transvers
A:
 Reforça l’arc plantar en sentit anteroposterior i transversal

 Adductor i flexor del dit gros
9.9. MÚSCUL FLEXOR CURT DEL DIT GROS (pla profund)
Té dos caps musculars:

Llig. plantar llarg
O:
Tendó del m. tibial
- Cuneïforme posterior
- Cuboide
Cap lateral
- Llig. plantar llarg
- Expansions del tendó del m. tibial
posterior
Cap medial
I:
M. flexor curt del dit gros
llarg del dit gros
- Cap lateral: (amb el tendó del m.
adductor del dit gros)
o Sesamoide lateral
o Base de la falange proximal del dit gros
- Cap medial: (amb el tendó del m. abductor del dit gros)
o Sesamoide medial
o Base de la falange proximal del dit gros
Els dos caps formen un solc en el qual se situa el tendó del m. flexor llarg
del dit gros.
Inn:
- Cap lateral: N. plantar lateral

- Cap medial: N. plantar medial
A:
 Contribueix al manteniment de l’arc plantar en sentit anteroposterior
308
 Flexor del dit gros
9.10. MÚSCUL ABDUCTOR DEL DIT GROS (pla superficial)
Ocupa tota la longitud de la vora medial de la regió plantar.
O: Apòfisi medial de la tuberositat del calcani
I:
- Sesamoide medial
- Base de la falange proximal del dit gros
Inn: N. plantar medial
A:
 Contribueix al manteniment de l’arc plantar

 Flexor i abductor del dit gros
GRUP LATERAL
9.11. MÚSCUL FLEXOR CURT DEL DIT PETIT (pla profund)
Està parcialment cobert pel m. abductor del dit petit.

M. abductor del dit petit
O: Tendó del m. peroneal

llarg
- Base del 5è metatarsià
- Beina del tendó del m. peroneal llarg
I: Base de la falange proximal del dit petit, mitjançant un tendó

que es confon amb el del m. abductor del dit petit
A:
 Reforça l’arc plantar en direcció anteroposterior

 Flexor de la falange proximal del dit petit
9.12. MÚSCUL OPONENT DEL DIT PETIT (pla profund)
Està totalment cobert pel m. abductor del dit petit i se situa lateralment al m.
flexor curt del dit petit, amb el qual es confon en l’origen.
309
O: Beina del tendó del m. peroneal llarg
I: Vora lateral del 5è metatarsià
A:
 Dirigeix el 5è metatarsià en direcció plantar

 Reforça l’arc del peu
Tendó del m. peroneal

M. oponent del dit petit M. abductor del dit petit M. flexor curt del dit petit
llarg
9.13. MÚSCUL ABDUCTOR DEL DIT PETIT (pla superficial)
Està situat al llarg de la vora lateral de la regió plantar.
O:
- Apòfisi lateral de la tuberositat del calcani

- Aponeurosi plantar
I: Base de la falange proximal del dit petit
A:
 Reforça l’arc plantar en direcció anteroposterior

 Flexor de la falange proximal i abductor del dit petit
9.14. APONEUROSI PLANTAR
La fàscia que cobreix els músculs plantars es divideix en tres parts que
corresponen als respectius grups musculars plantars:
310
- Mitjana → molt resistent i robusta. És l’APONEUROSI PLANTAR: va
de la tuberositat del calcani fins les falanges proximals de tots els
dits
- Medial
- Lateral
A la part distal de l’APONEUROSI PLANTAR hi ha:
- FASCICLES TRANSVERSOS Uneixen entre si els

- LLIG. METATARSIÀ TRANSVERS FASCICLES LONGITUDINALS
- FASCICLES LONGITUDINALS
És un important reforç longitudinal de l’arc plantar.
Aponeurosi plantar
(part mitjana)
Part medial
Part lateral
Fascicles transversos
Llig. metatarsià transvers

Visió plantar
9.15. BEINES SINOVIALS I BEINES FIBROSES
Les BEINES SINOVIALS DELS TENDONS DELS DITS

DEL PEU voregen els tendons dels músculs flexors del peu.
VINCLES TENDINOSOS → bandes de teixit fibrós,

conductores de vasos, que creuen obliquament a través
d’aquestes beines.
Beina sinovial
Les BEINES FIBROSES DELS TENDONS DEL DIT DEL
PEU cobreixen els tendons dels músculs flexors del peu en la
superfície plantar dels dits. Presenten: Porció anular
- PORCIÓ ANULAR → fibres anulars Porció cruciforme

- PORCIÓ CRUCIFORME → fibres en forma de creu
311
Músculs del peu
Dits 2n a 4t, a la part

Extensor
lateral dels tendons N. peroneal
curt dels Calcani (dorsal) Estén els dits 2n a 4t
del m. extensor llarg profund
dits
dels dits
Extensor
Base de la falange N. peroneal
curt del dit Calcani (dorsal) Estén el dit gros
proximal del dit gros profund
gros
Dos caps a les cares Base de la falange

Interossis N. plantar Abducció i flexió de la falange
col·laterals dels proximal del dit més
dorsals lateral proximal
metatarsians pròxim a l’eix del peu
312
Cara medial de la
Interossis Cara medial dels base de la falange N. plantar Adducció i flexió de la falange
plantars metatarsians 3r a 5è proximal dels tres lateral proximal
últims dits
Dos laterals: N.
Base de la falange Flexió de la falange proximal
Tendons del m. flexor llarg plantar lateral
Lumbricals proximal dels dits 2n a Aproximen els dits trifalàngics al
dels dits Dos medials: N.
5è dit gros
plantar medial
Col·labora amb el m. flexor llarg

dels dits en la flexió dels dits
Quadrat Vora lateral del m. N. plantar trifalàngics, en portar el seu
Calcani
plantar flexor llarg dels dits lateral tendó més directament en línia
amb els eixos longitudinals
d’aquests dits
Contribueix a mantenir i
Flexor curt Tuberositat del calcani Falanges mitjanes N. plantar escurçar l’arc plantar en sentit
dels dits Aponeurosi plantar dels dits 2n a 5è medial anteroposterior
Flexor de la falange mitjana
313
Cap oblic: metatarsians 2n
a 4t, cuneïforme i cuboide
Sesamoide lateral Reforça l’arc plantar en sentit
Adductor Cap transvers: càpsules N. plantar
Base de la falange anteroposterior i transversal
del dit gros articulars de les arts. lateral
proximal Adductor i flexor del dit gros
metatarsofalàngiques 3a a
5a
Cap lateral:
sesamoide lateral i
Cuneïforme
base de la falange Cap lateral: N. Contribueix al manteniment de
Cuboide
Flexor curt proximal del dit gros plantar lateral l’arc plantar en sentit
Llig. plantar llarg
del dit gros Cap medial: Cap medial: N. anteroposterior
Expansions del tendó del
sesamoide lateral i plantar medial Flexor del dit gros
m. tibial posterior
base de la falange
proximal del dit gros
Sesamoide medial Contribueix al manteniment de

Abductor Apòfisi medial de la N. plantar
Base de la falange l’arc plantar
del dit gros tuberositat del calcani medial
proximal del dit gros Flexor i abductor del dit gros
Base de la falange
proximal del dit petit, Reforça l’arc plantar en direcció
Base del 5è metatarsià
Flexor curt mitjançant un tendó N. plantar anteroposterior
Beina del tendó del m.
del dit petit que es confon amb el lateral Flexor de la falange proximal del
peroneal llarg
del m. abductor del dit dit petit
petit
314
Dirigeix el 5è metatarsià en
Oponent del Beina del tendó del m. Vora lateral del 5è N. plantar
direcció plantar
dit petit peroneal llarg metatarsià lateral
Reforça l’arc del peu
Reforça l’arc plantar en direcció

Apòfisi lateral de la
Abductor Base de la falange N. plantar anteroposterior
tuberositat del calcani
del dit petit proximal del dit petit lateral Flexor de la falange proximal i
Aponeurosi plantar
abductor del dit petit
315
Músculs del peu. Visions dorsals i plantar
1. M. extensor curt dels dits 3. Ms. interossis dorsals

2. M. extensor curt del dit gros 4. Ms. interossis plantars
Músculs del peu. Visions plantars
5. Aponeurosi plantar 11. M. flexor curt del dit gros

6. M. abductor del dit gros 12. Ms. lumbricals
7. M. flexor curt dels dits 13. Ms. interossis dorsals
8. M. abductor del dit petit 14. Ms. interossis plantars
9. M. flexor curt del dit gros 15. M. flexor curt del dit petit
10. Tendó del m. flexor llarg del 16. M. adductor del dit gros
dit gros
316
17. Beines sinovials dels tendons 21. Tendó del m. flexor llarg dels
dels dits del peu dits
18. Beines fibroses dels tendons 22. Tendons del m. flexor curt
dels dits del peu dels dits
19. M. quadrat plantar 23. M. oponent del dit petit
20. Tendó del m. peroneal llarg
11. NERVIS DEL MEMBRE INFERIOR

11.1. PLEXE LUMBOSACRE
El PLEXE LUMBOSACRE és el conjunt integrat pel

PLEXE LUMBAR i el PLEXE SACRE, units entre si per
fibres anteriors procedents de L4.
- PLEXE LUMBAR → format per la unió de les

branques anteriors dels nervis espinals L1 a
L4.
- PLEXE SACRE → format per la unió de les
branques anteriors dels nervis espinals L5 a
S3, i d’una part de L4 i S4.
TRONC LUMBOSACRE: unió de la branca anterior

de L5 amb una branca comunicant de L4.
Les arrels del plexe lumbosacre es divideixen en:
- Branques anteriors
- Branques posteriors
11.2. PLEXE LUMBAR
Es forma dins del m. psoes, anterior a les apòfisis transverses de les

vèrtebres lumbars.
- N. ILIOHIPOGÀSTRIC
- N. ILIOINGUINAL
- N. GENITOFEMORAL
- N. CUTANI FEMORAL LATERAL
Branques terminals:
- N. OBTURADOR
317
- N. FEMORAL
N. iliohipogàstric
N. ilioinguinal
N. genitofemoral
N. femoral
N. obturador
Plexe lumbar
BRANQUES COL·LATERALS DEL PLEXE LUMBAR
11.2.1. NERVI ILIOHIPOGÀSTRIC
És un nervi mixt originat a L1 i destinat a la

musculatura de l’abdomen.
Sorgeix a la vora lateral del m. psoes, entre aquest i

el m. quadrat lumbar. Discorre al llarg de la cresta ilíaca
situat entre el m. transvers de l’abdomen i el m. oblic
intern.
A l’alçada de l’espina ilíaca anterosuperior, es

divideix en dues branques:
- BRANCA CUTÀNIA LATERAL → fins a la regió glútia

- BRANCA CUTÀNIA ANTERIOR → travessa l’aponeurosi del m. oblic
intern per sobre de l’anell inguinal superficial, innervant la pell de la
regió
11.2.2. NERVI ILIOINGUINAL
És un nervi mixt originat a L1 i destinat a la musculatura de l’abdomen.
318
Sorgeix a la vora lateral del m. psoes, entre aquest i el
m. quadrat lumbar. Discorre al llarg de la cresta ilíaca
situat entre els ms. transvers i oblic intern de l’abdomen.
Entra en el CONDUCTE INGUINAL, surt per l’ANELL
INGUINAL SUPERFICIAL, es divideix i dóna lloc a:
- En homes: Ns. escrotals anteriors → innerven

la pell anterior de l’escrot
- En dones: Ns. labials anteriors → innerven el
llavi major i el mont del pubis
Innerva les porcions cutànies veïnes de la cuixa.
Conducte inguinal Anell inguinal superficial
11.2.3. NERVI GENITOFEMORAL
És un nervi mixt procedent de L1 i L2.
Travessa el m. psoes, se situa aplicat a aquest i es

divideix en les seves branques terminals:
- BRANCA GENITAL → passa a través del

CONDUCTE INGUINAL. Innerva:
o Home: m. cremàster i pell escrotal
o Dona: llavi major
Regió cutània veïna de la cuixa en ambdós

sexes.
- BRANCA FEMORAL → discorre per la LLACUNA VASCULAR. Se

situa en el TRIANGLE FEMORAL i travessa l’hiat safè. Innerva la
pell d’aquesta regió.
319
Branca genital i conducte inguinal Branca femoral i llacuna vascular Branca femoral i triangle femoral
11.2.4. NERVI CUTANI FEMORAL LATERAL
És un nervi sensitiu procedent de L2 i L3.
Travessa el m. psoes i emergeix al llarg de la seva

vora lateral. Discorre per la LLACUNA MUSCULAR i se
situa en el TRIANGLE FEMORAL. Passa per sota o per
sobre del m. sartori fins la pell lateral de la cuixa.
Llacuna muscular Triangle femoral
Territori cutani
BRANQUES TERMINALS DEL PLEXE LUMBAR
11.2.5. NERVI OBTURADOR

Conducte obturador
És un nervi mixt procedent de L2,
L3 i L4.
Sorgeix a la vora medial del m.

psoes. Surt de la pelvis, al costat de
l’A. obturadora, pel CONDUCTE
OBTURADOR. Aleshores es divideix
en les seves dues branques terminals: Branca anterior
Branca posterior
320
- BRANCA ANTERIOR → sorgeix per la vora superior
del m. obturador extern. Després de creuar-la, se
situa entre els ms. adductor curt i adductor llarg.
Dóna lloc a branques musculars per a:
M. adductor llarg
o M. adductor curt M. adductor curt
o M. adductor llarg
Branca posterior
o M. gràcil
Branca anterior
Proporciona una branca cutània que innerva la pell
de la cara medial de la cuixa.
- BRANCA POSTERIOR → travessa les fibres
musculars del m. obturador extern i se situa entre els
ms. adductor major i adductor curt. Dóna branques
musculars per a: M. adductor major
o M. adductor major
o M. obturador extern
11.2.6 NERVI FEMORAL
És un nervi mixt procedent de L2, L3 i L4.
Sorgeix per la vora lateral del m. psoes. Creua la

LLACUNA MUSCULAR i se situa en el TRIANGLE
FEMORAL. Aquí es divideix i dóna lloc a branques
musculars per a:
- M. sartori
- M. pectini
- M. quàdriceps femoral
També dóna lloc a:
- N. SAFÈ
- BRANQUES CUTÀNIES ANTERIORS → innerven la cara anterior
de la cuixa.
321
N. safè
A. descendent del genoll
Triangle femoral Territori cutani
El N. SAFÈ és únicament sensitiu.

S’inicia en el TRIANGLE FEMORAL i
s’introdueix pel CONDUCTE DELS
ADDUCTORS, on acompanya l’A. femoral i la
V. femoral. Surt d’aquest conducte amb l’A.
descendent del genoll, per un orifici a la
membrana vastoadductora. Per sota del
genoll es fa subcutani i acompanya la V.
safena major. Dóna lloc a:
- Branca infrarotuliana
- Branques cutànies medials V. safena major Territori cutani del N. safè
El N. SAFÈ innerva la pell situada sota la ròtula i la pell de la cara medial

de la cama i de la vora medial del peu.
11.3. PLEXE SACRE
Està situat a la pelvis menor.
- N. DEL MÚSCUL OBTURADOR INTERN

- N. DEL MÚSCUL PIRIFORME
- N. DEL MÚSCUL QUADRAT FEMORAL
- N. GLUTI SUPERIOR
- N. GLUTI INFERIOR
- N. CUTANI FEMORAL POSTERIOR N. del m.
obturador intern
- N. PUDEND
Branca terminal: N. CIÀTIC o ISQUIÀTIC, constituït pel N. TIBIAL i el N.

PERONEAL COMÚ.
322
N. del m. piriforme
N. gluti inferior
N. gluti superior
N. del m. quadrat femoral
N. pudend
N. del m. obturador intern
N. peroneal comú
N. tibial
Plexe sacre
BRANQUES COL·LATERALS DEL PLEXE SACRE
11.3.1. NERVI GLUTI SUPERIOR Orifici suprapiriforme
És un nervi motor que s’origina de L4 a S1.
Discorre per l’ORIFICI SUPRAPIRIFORME,

se situa entre els ms. gluti menor i gluti mitjà fins
arribar al m. tensor de la fàscia lata. En el seu
recorregut acompanya l’A. glútia superior.
Innerva els músculs citats: A. glútia superior
- M. gluti menor
N. gluti superior
- M. gluti mitjà
- M. tensor de la fàscia lata M. tensor de la
fàscia lata
11.3.2. NERVI GLUTI INFERIOR
És un nervi motor que s’origina de L5 a S2.
Passa a través del ORIFICI INFRAPIRIFORME. En el seu recorregut

acompanya l’A. glútia inferior.
323
Innerva el m. gluti major
A. glútia inferior
Orifici infrapiriforme
N. gluti inferior
M. gluti major
11.3.3. NERVI CUTANI FEMORAL POSTERIOR

Orifici infrapiriforme
És sensitiu i s’origina de S1 a S3.
Passa a través de l’ORIFICI

INFRAPIRIFORME. S’estén fins a la cara
posterior de la cama. Se’n desprenen:
- BRANQUES INFERIORS DE LA
NATJA
- BRANQUES PERINEALS
Innerva:
- la part inferior de la natja

N. cutani femoral posterior Territori cutani
- la pell de l’escrot o dels llavis
majors i del perineu
- la pell de la part posterior de la cuixa i proximal de la cama
11.3.4. NERVI PUDEND
És un nervi mixt que prové de S2, S3 i S4.
Discorre amb l’A. pudenda interna per l’ORIFICI

INFRAPIRIFORME i entra de nou a la pelvis passant a
través de l’ORIFICI CIÀTIC MENOR.
Es divideix i dóna lloc a:
- NS. RECTALS O ANALS INFERIORS →

innerven el m. esfínter extern de l’anus i la pell
Ns. rectals o anals inferiors
324
anal
- NS. PERINEALS → integrats per:
o Ns. escrotals o labials posteriors → per la pell de l’escrot o
dels llavis majors
o Branques musculars destinades als músculs del perineu
BRANCA TERMINAL
11.3.5. NERVI CIÀTIC
Prové dels nervis L4 a S3. Té aproximadament 2 cm de

diàmetre a l’inici i és el nervi més voluminós del cos.
Surt de la pelvis per l’ORIFICI INFRAPIRIFORME.

Descendeix verticalment pel canal que formen l’ísquion i el
trocànter major del fèmur.
A la cuixa, acompanyat per l’A. satèl·lit del n. ciàtic,

descendeix cobert pel cap llarg del m. bíceps femoral fins a
arribar a la FOSSA POPLÍTIA, on es bifurca en: N. tibial
N. peroneal comú
- N. TIBIAL
- N. PERONEAL COMÚ
El N. CIÀTIC està constituït realment per aquests dos nervis, que estan
units per una beina de teixit conjuntiu. Habitualment ambdós nervis se separen
en arribar a la FOSSA POPLÍTIA, però algunes vegades poden separar-se a la
sortida de la pelvis.
Nervi tibial
Prové dels nervis L4 a S3. Segueix la direcció del N. ciàtic i

descendeix verticalment per la FOSSA POPLÍTIA, acostant-se als vasos
Vasos poplitis
poplitis.
A. tibial posterior
Discorre profund a l’arc tendinós del m. soli i descendeix cobert per
aquest múscul al llarg de la cama. L’acompanya en aquest trajecte l’A.
tibial posterior.
S’introdueix profund al RETINACLE DELS

MÚSCULS FLEXORS, se situa entre els tendons dels
ms. flexor llarg dels dits i flexor llarg del dit gros, i es
divideix en les seves dues branques terminals:
- N. PLANTAR LATERAL
Retinacle dels músculs flexors
325
- N. PLANTAR MEDIAL N. peroneal comú
Al llarg del seu recorregut dóna lloc a diferents branques

N. cutani sural medial
col·laterals:
V. safena menor
- Branques musculars → innerven tots els músculs

posteriors de la cuixa i de la cama, excepte el cap curt del Branca
comunicant
m. bíceps femoral. També envia una branca pel m. peroneal
adductor major
- N. CUTANI SURAL MEDIAL N. sural
- BRANQUES CALCÀNIES MEDIALS
El N. TIBIAL, abans de creuar l’arc tendinós del m. soli,

dóna origen a una branca sensitiva: el N. CUTANI SURAL
MEDIAL, que se situa lateral a la V. safena menor. Travessa
Branques
la fàscia de la cama pel mateix orifici que la vena, i es fa calcànies
superficial. S’uneix amb la BRANCA COMUNICANT laterals
PERONEAL, procedent del N. PERONEAL COMÚ, i forma

Branques
N. cutani el N. SURAL. calcànies
dorsal lateral medials
El N. SURAL és la continuació del N. CUTANI
V. safena menor SURAL MEDIAL després d’unir-se a la BRANCA
COMUNICANT PERONEAL. Es dirigeix inferiorment i lateral al
llarg del tendó calcani, i acompanya en el seu recorregut la V.
safena menor.
El N. SURAL és únicament sensitiu. En arribar al turmell,

voreja el mal·lèol lateral i arriba a la vora lateral del peu, on
acaba. Dóna origen a:
- N. CUTANI DORSAL LATERAL → s’estén pel dors

lateral del peu
- BRANQUES CALCÀNIES LATERALS → es
distribueixen per la regió lateral i posterior del taló
Territoris cutanis
Innerva la pell d’aquestes regions.
El N. TIBIAL, abans de dividir-se en les dues branques terminals, dóna lloc

a les BRANQUES CALCÀNIES MEDIALS per a la pell de la regió medial i
posterior del taló.
En creuar el retinacle dels músculs flexors, el N. TIBIAL es divideix en dues

branques terminals:
- N. PLANTAR MEDIAL → acompanyat per l’A. plantar medial, passa

profund amb relació al m. abductor del dit gros. Al llarg del seu
trajecte, dóna lloc a branques musculars per a:
326
o M. flexor curt dels dits
o M. abductor del dit gros
o Ms. lumbricals primer i segon
o Cap medial del m. flexor curt del dit gros.
Es divideix i dóna lloc als NS. DIGITALS PLANTARS COMUNS, que
se situen en els espais interossis primer a tercer i en el dit gros.
Aquests nervis es tornen a dividir i originen els NS. DIGITALS
PLANTARS PROPIS, que discorren al llarg dels dits primer i quart
fins a la falange distal. Innerva la pell del taló, de la part medial de la
regió plantar i dels dits primer a tercer i meitat del quart.
A. plantar
medial
Ns. digitals plantars Ns. digitals plantars Territori cutani

N. plantar medial
comuns propis
- N. PLANTAR LATERAL → acompanyat de l’A. plantar lateral, creua

obliquament la planta del peu cobert pel m. flexor curt dels dits. Es
divideix en dues branques:
o Branca profunda → és motora i se situa profunda al cap oblic
del m. adductor del dit gros. Innerva:
 Tots els músculs interossis
 Ms. lumbricals tercer i quart
 M. quadrat plantar
 M. adductor del dit gros
 Cap lateral del m. flexor curt del dit gros
o Branca superficial → és mixta, es divideix i dóna lloc als NS.
DIGITALS PLANTARS COMUNS, un situat en el quart espai
interossi i un altre que es dirigeix al dit petit. Aquest últim té
branques sensitives per a la pell i branques motores per als
músculs del dit petit. Els NS. DIGITALS PLANTARS
COMUNS es divideixen en NS. DIGITALS PLANTARS
PROPIS per al cinquè dit i la meitat del quart.
327
En conjunt, el N. PLANTAR LATERAL innerva la pell del taló, de la
part lateral de la regió plantar i del cinquè dit i meitat del quart.
Territori
cutani
N. plantar Branca Ns. digitals Ns. digitals
Branca profunda
lateral superficial plantars comuns plantars propis
Nervi peroneal comú
El N. PERONEAL COMÚ prové dels nervis L4 a S2. S’estén, amb

el tendó del m. bíceps femoral, cap a la part posterior del cap del
peroné. Voreja el coll del peroné, entra en el compartiment lateral de N. cutani
sural
la cama i es divideix en dues branques terminals:
Branca
comunicant
- N. PERONEAL PROFUND peroneal
- N. PERONEAL SUPERFICIAL
Les seves branques col·laterals són:
- N. CUTANI SURAL LATERAL → innerva la pell de la cara

lateral de la cama
- BRANCA COMUNICANT PERONEAL → s’uneix al N.
CUTANI SURAL MEDIAL per a formar el N. SURAL
El N. PERONEAL COMÚ travessa el septe intermuscular que

separa els músculs del compartiment posterior dels del compartiment
lateral. Aplicat al coll del peroné, passa per sota de l’origen del m.
peroneal llarg, on es divideix en:
- N. PERONEAL PROFUND → travessa l’origen dels ms.

peroneal llarg i extensor llarg dels dits i se situa anterior a
la cama. Acompanyat per l’A. tibial anterior, descendeix
aplicat sobre la membrana interòssia de la cama, per a
situar-se després entre els ms. tibial anterior i extensor
llarg del dit gros. Discorre sota els retinacles dels músculs
Territori cutani del
extensors i innerva les estructures del dors del peu. Al llarg N. sural lateral
328
del seu recorregut proporciona branques musculars per a tots els
músculs del compartiment anterior de la cama i del dors del peu.
Dóna lloc a una branca sensitiva que es divideix i forma els NS.
DIGITALS DORSALS, LATERAL DEL DIT GROS I MEDIAL DEL
SEGON DIT, que innerven la pell d’aquesta regió.
N. peroneal
profund
A. tibial
anterior
Ns. digitals dorsals, lateral del dit

gros i medial del segon dit Territori cutani
- N. PERONEAL SUPERFICIAL → es dirigeix verticalment seguint la

direcció del peroné. Descendeix entre els ms. peroneal llarg i
peroneal curt fins al terç inferior de la cama, on es fa superficial.
Dóna lloc a branques musculars per a aquests músculs. Després de
fer-se superficial, es divideix en dues branques terminals:
o N. CUTANI DORSAL MEDIAL
o N. CUTANI DORSAL INTERMEDI
D’aquí sorgeixen els NS. DIGITALS DORSALS DEL PEU. En
conjunt, innerva la pell del dors del peu i dels dits, excepte la punta
dels dits i la porció d’innervació corresponent al N. PERONEAL
PROFUND.
329
N. peroneal
superficial
N. cutani
N. cutani dorsal dorsal medial
intermedi
Ns. digitals dorsals del peu Territori cutani
11.4. TERRITORIS CUTANIS
N. femoral
N. obturador
N. safè
N. sural
N. cutani sural lateral
N. peroneal superficial
N. peroneal profund
N. plantar medial
N. plantar lateral
330
N. iliohipogàstric
N. ilioinguinal
N. genitofemoral
N. del m. piriforme

N. gluti inferior
N. femoral
N. obturador N. del m. quadrat femoral

N. gluti superior N. pudend

N. peroneal comú N. tibial
Plexe lumbosacre
N. gluti superior
N. iliohipogàstric N. genitofemoral
N. ilioinguinal

N. gluti inferior
N. femoral
N. pudend
N. obturador
N. ciàtic
Ns. del membre inferior. Visions anterior i posterior
331
N. obturador
N. gluti superior

N. gluti inferior
N. femoral Branca
anterior del
N. obturador
Branca femoral del N.
genitofemoral N. ciàtic
Branca
N. safè N. cutani
posterior del
femoral
N.obturador
posterior
N. peroneal comú
N. tibial
Ns. del membre inferior. Visions anteriors i posterior
N. ciàtic N. ciàtic
N. tibial
N. peroneal profund N. peroneal comú
N. peroneal comú
N. peroneal superficial
N. cutani sural
medial Branca comunicant peroneal
N. sural
N. cutani dorsal
N. cutani dorsal intermedi N. tibial
medial
N. tibial
Ns. digitals
Branques calcànies laterals
dorsals del peu
Branques calcànies medials

Ns. digitals dorsals, lateral Ns. del membre inferior. Visions anterior i posteriors
del dit gros i medial del
segon dit
332
N. cutani sural medial
Branca comunicant
peroneal

N. sural
N. safè
Ns. del membre inferior. Visions anterior i lateral
N. plantar medial
N. plantar lateral
N. plantar lateral
Branca profunda Branca profunda
N. plantar medial Branca superficial Branca superficial
Ns. digitals plantars comuns

Ns. digitals plantars comuns
Ns. digitals plantars propis
Ns. digitals plantars propis
Ns. del membre inferior. Visions plantars
333
12. VASOS DEL MEMBRE INFERIOR
La irrigació arterial del membre inferior
depèn de dues grans artèries situades a la
pelvis:
- A. ILÍACA EXTERNA → es
continua amb l’A. FEMORAL
- A. ILÍACA INTERNA → les seves
branques extrapèlviques irriguen
una petita porció del membre
inferior
L’A. FEMORAL proporciona la principal

irrigació arterial al membre inferior. A partir
d’ella sorgeixen: A. ilíaca externa A. femoral A. ilíaca interna
- A. POPLÍTIA
- A. TIBIAL POSTERIOR
- A. PERONEAL
- A. PLANTAR MEDIAL
- A. PLANTAR LATERAL
- A. TIBIAL ANTERIOR
- A. DORSAL DEL PEU
A. plantar A. plantar
A. tibial medial lateral A. tibial A. dorsal
A. poplítia A. peroneal
posterior anterior del peu
12.1. ARTÈRIA ILÍACA INTERNA
L’A. ILÍACA INTERNA s’origina a la bifurcació de l’A. ILÍACA COMUNA. La
seva longitud és molt variable, així com també la seva manera de ramificar-se,
però malgrat aquestes variacions és molt constant el destí de les branques
arterials.
334
Les branques de l’A. ILÍACA INTERNA es divideixen en:
- Branques intrapèlviques viscerals → per a les vísceres

intrapèlviques:
o A. UMBILICAL
o A. VESICAL INFERIOR
o A. UTERINA
o A. VAGINAL
o A. RECTAL MITJANA
- Branques intrapèlviques parietals → destinades a la paret interna de
la pelvis:
o A. ILIOLUMBAR
o AS. SACRES LATERALS
- Branques extrapèlviques → irriguen una porció del membre inferior:
o A. GLÚTIA SUPERIOR → surt de la pelvis a través de
l’ORIFICI SUPRAPIRIFORME. Es divideix en:
 Branca superficial → acompanya el N. gluti superior i
se situa entre els ms. gluti major i gluti mitjà
 Branca profunda → se situa entre els ms. gluti mitjà i
gluti menor
o A. OBTURADORA → s’estén per la paret lateral de la cavitat
pèlvica. Surt de la pelvis a través del CONDUCTE
OBTURADOR i es divideix en:
 Branca anterior → se situa davant del m. adductor curt
 Branca posterior → se situa darrere del m. adductor
curt. D’ella s’origina la BRANCA ACETABULAR que
discorre per l’escotadura acetabular i, seguint el llig. del
cap del fèmur, arriba fins al cap del fèmur, al qual irriga
Abans de sortir de la pelvis dóna lloc a la BRANCA PUBIANA,
que s’anastomitza amb la branca obturadora de l’A.
epigàstrica inferior.
o A. GLÚTIA INFERIOR → discorre per l’ORIFICI
INFRAPIRIFORME i acompanya el N. gluti inferior. Distribueix
les seves branques per sota del m. gluti major. Dóna lloc a l’A.
SATÈL·LIT DEL N. CIÀTIC que acompanya i irriga aquest
nervi.
o A. PUDENDA INTERNA → és l’artèria responsable de la
irrigació del perineu i els òrgans genitals externs. Surt de la
pelvis a través de l’ORIFICI INFRAPIRIFORME i penetra en la
regió glútia. Voreja l’espina ciàtica o isquiàtica, recolzada
sobre el LLIG. SACROESPINÓS, i torna a entrar a la pelvis
pel FORAT CIÀTIC O ISQUIÀTIC MENOR. En aquesta porció
del trajecte s’aplica al m. obturador intern envoltada per una
335
porció robusta de la seva fàscia i arriba a la cara interna de
l’isqui. Al llarg del seu recorregut l’acompanya el N. PUDEND.
A. iliolumbar
As. sacres laterals
A. umbilical
A. glútia superior
A. glútia inferior
A. obturadora
A. rectal mitjana
A. satèl·lit del N. ciàtic
A. pudenda interna A. vesical inferior
A. iliolumbar
As. sacres laterals
A. umbilical A. glútia superior

A. obturadora A. glútia inferior
A. uterina A. vaginal
A. rectal mitjana
A. vesical inferior A. satèl·lit del N. ciàtic
A. pudenda interna
A. ilíaca interna
Branca acetabular de
l’A. obturadora
Branca anterior de
l’A. obturadora
Branca pubiana de Branca posterior
l’A. obturadora de l’A.
obturadora
12.2. ARTÈRIA ILÍACA EXTERNA
L’A. ILÍACA EXTERNA s’origina a la bifurcació de l’A. ILÍACA COMUNA.

S’estén al llarg del m. psoes fins al llig. inguinal, on es converteix en A.
FEMORAL. Proporciona dues branques:
- A. EPIGÀSTRICA INFERIOR → s’origina dorsal al llig. inguinal i es

dirigeix en direcció medial i cranial. A partir de la línia arquejada
entra a la beina del m. recte de l’abdomen, discorre posterior a
336
aquest múscul i s’anastomitza amb l’A. EPIGÀSTRICA SUPERIOR.
Proporciona:
o BRANCA PÚBICA → s’estén cap al pubis
o BRANCA OBTURADORA → s’anastomitza amb la branca
pubiana de l’A. ILÍACA INTERNA
o A. CREMASTERIANA en l’home → correspon a l’artèria del
llig. rodó de l’úter en la dona
- A. CIRCUMFLEXA ILÍACA PROFUNDA → s’estén per la superfície
profunda de la paret abdominal, paral·lela al llig. inguinal i al llarg de
la creta ilíaca. Dóna lloc a una BRANCA ASCENDENT que se situa
entre els ms. transvers de l’abdomen i oblic intern de l’abdomen
Branca ascendent de l’A.

circumflexa ilíaca comuna A. ilíaca comuna
A. circumflexa ilíaca
profunda
A. cremasteriana
A. epigástrica inferior
Branca púbica de l’A.

epigástrica inferior Branca obturadora de l’A.
epigástrica inferior
A. ilíaca externa
12.3. ARTÈRIA FEMORAL
L’A. FEMORAL és la continuació de l’A. ILÍACA EXTERNA. S’estén des del
llig. inguinal, al qual creua per la llacuna vascular, fins al hiat tendinós o hiat de
l’adductor, on es fa posterior, i passa a denominar-se A. POPLÍTIA. Discorre
pel CONDUCTE DELS ADDUCTORS acompanyada pel N. SAFÈ.
Es distingeixen les següents branques:
- A. EPIGÀSTRICA SUPERFICIAL → s’origina a la cara anterior de

l’A. femoral, una mica per sota del llig. inguinal. Travessa la fàscia
cribiforme i es dirigeix superomedialment cap al melic.
- A. CIRCUMFLEXA ILÍACA SUPERFICIAL → neix de la cara lateral
de l’A. femoral. Travessa la fàscia cribiforme i es dirigeix
superolateralment cap a l’espina ilíaca anterosuperior.
- AS. PUDENDES EXTERNES → són, en la majoria de casos, dues
artèries que s’originen a la cara medial de l’A. femoral. Travessen la
membrana cribiforme i es dirigeixen medialment. Donen lloc a:
337
o Branques inguinals i branques escrotals en l’home
o Branques inguinals i branques labials anteriors en la
dona
- A. FEMORAL PROFUNDA → és la branca més gran de l’A.
femoral. Se situa entre els ms. pectini i adductor llarg,
descendeix posteriorment a aquest últim, i dóna lloc a les
AS. PERFORANTS, que creuen a través dels ARCS
TENDINOSOS del m. adductor major, i arriben fins als
músculs dorsals de la cuixa. Són branques d’aquestes Arcs tendinosos
artèries les artèries nutrícies del fèmur. Poc després del del m. adductor
major
seu origen, proporciona:
o A. CIRCUMFLEXA FEMORAL MEDIAL → passa
profundament entre els ms. psoes i pectini per tal d’arribar al
dors de la cuixa. Dóna lloc a diferents branques:
 Branca superficial → discorre entre els ms. pectini i
adductor llarg
 Branca profunda → s’estén cap enrere i passa per sota
del trocànter major
 Branca ascendent → s’anastomitza amb l’A.
OBTURADORA
 Branca descendent → discorre entre els ms. quadrat
femoral i adductor major
 Branca acetabular → s’estén a través de l’escotadura
acetabular en el llig. del cap del fèmur
o A. CIRCUMFLEXA FEMORAL LATERAL → passa
profundament en relació amb els ms. sartori i recte femoral.
Dóna lloc a diferents branques:
 Branca ascendent → s’estén per darrere dels ms.
sartori i recte femoral per acabar sota el m. tensor de la
fàscia lata
 Branca descendent → s’estén per darrere del m.
femoral fins a l’articulació del genoll
 Branca transversa → penetra el m. vast lateral i
estableix moltes anastomosis
- A. DESCENDENT DEL GENOLL → neix en el
CONDUCTE DELS ADDUCTORS, travessa la membrana
adductora i es divideix en:
o BRANCA SAFENA → acompanya el N. SAFÈ cap
ala cama
o BRANQUES ARTICULARS → per a la XARXA
ARTICULAR DEL GENOLL
Xarxa articular del
genoll
338
A. circumflexa ilíaca
A. epigástrica superficial
superficial
A. circumflexa femoral lateral
A. circumflexa femoral medial

As. pudendes externes
A. femoral profunda
A. descendent del genoll
Branca safena de l’A.

descendent del genoll As. perforants
Branques articulars de l’A.

descendent del genoll
A. femoral A. femoral profunda
Branca ascendent
Branca ascendent
Branca acetabular
Branca descendent
Branca profunda Branca transversa
Branca superficial
Branca descendent
A. circumflexa femoral medial A. circumflexa femoral lateral
12.4. ARTÈRIA POPLÍTIA
L’A. POPLÍTIA és la continuació de l’A. FEMORAL. S’estén des del hiat

tendinós o hiat de l’adductor, acompanyada pel N. TIBIAL, fins a la seva
bifurcació en la vora inferior del m. popliti.Les seves branques són:
- A. SUPEROLATERAL DEL GENOLL

- A. SUPEROMEDIAL DEL GENOLL S’estenen fins a la XARXA
- A. INFEROLATERAL DEL GENOLL ARTICULAR DEL GENOLL
- A. INFEROMEDIAL DEL GENOLL
339
- A. MITJANA DEL GENOLL → arriba fins als lligaments creuats i la
membrana sinovial
- AS. SURALS → s’estenen fins al m. tríceps sural i el tendó del m.
bíceps femoral
A. superolateral del genoll
A. superomedial del genoll
As. surals
A. mitjana del genoll
A. inferolateral del genoll

A. inferomedial del genoll
A. poplítia
12.5. ARTÈRIA TIBIAL ANTERIOR
L’A. TIBIAL ANTERIOR és la branca de bifurcació anterior de l’A.

POPLÍTIA. Es dirigeix anteriorment i travessa l’orifici cranial de la membrana
interòssia de la cama. Descendeix, acompanyada pel N. PERONEAL
PROFUND, per la regió anterior de la cama fins al turmell, on, després de
creuar el RETINACLE INFERIOR DELS MS. EXTENSORS, passa a
denominar-se A. DORSAL DEL PEU.
Dóna lloc a:
- A. RECURRENT TIBIAL ANTERIOR Es dirigeixen cap a la XARXA

2
- A. RECURRENT TIBIAL POSTERIOR ARTICULAR DEL GENOLL
- A. MAL·LEOLAR ANTEROLATERAL → s’estén fins la XARXA
MAL·LEOLAR LATERAL
- A. MAL·LEOLAR ANTEROMEDIAL → s’estén fina la XARXA
MAL·LEOLAR MEDIAL
2
És una branca inconstant.
340
Xarxa articular del genoll
Orifici cranial de la
membrana interòssia
A. recurrent
tibial anteiror
A. tibial anterior: branca de

A. recurrent tibial posterior
bifurcació anterior de l'A. poplítia
A. mal·leolar anterolateral A. mal·leolar anteromedial
A. tibial anterior
12.6. ARTÈRIA DORSAL DEL PEU
L’A. DORSAL DEL PEU comença a la vora inferior del RETINACLE

INFERIOR DELS MS. EXTENSORS, i és la continuació de l’A. TIBIAL
ANTERIOR. Se situa al dors del peu, lateral al tendó del m. extensor llarg del
dit gros, on pot palpar-se.
Les seves branques són:
- AS. TARSIANES MEDIALS → s’estenen cap a la vora lateral del peu
S’anastomitzen - A. TARSIANA LATERAL
entre si - A. ARQUEJADA → a partir d’ella s’originen les AS.
METATARSIANES DORSALS → després de proporcionar l’A.
PLANTAR PROFUNDA (es dirigeix cap a l’ARC PLANTAR
PROFUND), es divideixen en AS. DIGITALS DORSALS
A. tarsiana lateral
Línia arquejada As. tarsianes medials
As. plantars profundes
As. metatarsianes dorsals
As. digitals dorsals
A. dorsal del peu
341
12.7. ARTÈRIA TIBIAL POSTERIOR
L’A. TIBIAL POSTERIOR és la branca de bifurcació posterior de l’A.

POPLÍTIA. Discorre per sota de l’arc tendinós del m. soli i descendeix,
acompanyada pel N. TIBIAL, per la regió posterior de la cama fins al turmell,
on, després de creuar el RETINACLE DELS MS. FLEXORS, es divideix en les
seves branques terminals:
- A. PLANTAR MEDIAL → acompanya el N. plantar medial. Branques:

o Branca profunda → s’anastomitza habitualment amb l’ARC.
PLANTAR PROFUND
o Branca superficial
- A. PLANTAR LATERAL → acompanya el N. plantar lateral. Forma
l’ARC PLANTAR PROFUND → d’ell sorgeixen les AS.
METATARSIANES PLANTARS → d’elles s’originen les BRANQUES
PERFORANTS, que es dirigeixen al dors del peu. Les AS.
DIGITALS PLANTARS COMUNES s’estenen des de la BRANCA
PERFORANT distal, fins a la bifurcació en AS. DIGITALS
PLANTARS PRÒPIES
- BRANCA CIRCUMFLEXA PERONEAL → es produeix prop de

l’origen de l’A. TIBIAL POSTERIOR i es dirigeix cap a la XARXA
ARTICULAR DEL GENOLL
- A. NUTRÍCIA DE LA TÍBIA → posterior
- BRANQUES MAL·LEOLARS MEDIALS → es produeixen distal a la
cama i s’estenen cap a la XARXA MAL·LEOLAR MEDIAL
- BRANQUES CALCÀNIES → s’estenen cap a la superfície medial del
calcani
Branca circumflexa
peroneal
A. plantar medial
A. plantar lateral
Branca superficial de l’A.

plantar medial
A. nutrícia de la tíbia
Branca profunda de l’A.

plantar medial Arc plantar profund
Branques
mal·leolars medials
As. metatarsianes plantars
As. digitals plantars
Branques perforants pròpies
As. digitals plantars

Branques calcànies comunes
A. tibial posterior Visió plantar
342
12.8. ARTÈRIA PERONEAL
L’A. PERONEAL s’origina lateralment a l’A. TIBIAL POSTERIOR.

Descendeix, coberta parcialment pel m. flexor llarg del dit gros, cap al calcani.
Al llarg del seu recorregut dóna lloc a les següents branques:
- BRANCA PERFORANT → travessa l’orifici caudal de la membrana

interòssia de la cama per tal de dirigir-se cap al dors del peu
- BRANCA COMUNICANT → s’estén cap a l’A. TIBIAL POSTERIOR
- BRANQUES MAL·LEOLARS LATERALS → s’estenen cap al
mal·lèol lateral
- BRANQUES CALCÀNIES → es dirigeixen cap a la cara lateral del
calcani
- A. NUTRÍCIA DEL PERONÉ
A. nutrícia del peroné
Branca comunicant Branca perforant
Branques mal·leolars
laterals
Branques calcànies
A. peroneal
V. ilíaca comuna
12.9. VENES DEL MEMBRE INFERIOR V. ilíaca interna
Trobem venes superficials i venes profundes.
Les venes profundes acompanyen les artèries en el

V. ilíaca externa
seu trajecte i reben el mateix nom. Generalment hi ha
dues venes per cada artèria, situades una a cada
costat i unides per nombroses anastomosis, per la qual
cosa a vegades es forma un plexe venós. V. femoral
La V. FEMORAL, la V. POPLÍTIA, la V. ILÍACA INTERNA, la V. ILÍACA

EXTERNA i la V. ILÍACA COMUNA són úniques.
343
Les venes superficials es distribueixen per sota de la pell, per això tambñe
han estat denominades venes cutànies o epifascials.
La sang del membre inferior és recollida gairebé tota per la V. ILÍACA

EXTERNA. Hi drenen les venes profundes que acompanyen les artèries, així
com les venes superficials.
Les venes superficials del membre inferior formen un plexe complex sota la
pell. Estudiarem únicament dues venes superficials:
- V. SAFENA MAJOR → s’origina al costat medial del peu. Discorre

anterior al mal·lèol medial i ascendeix al llarg de la part medial del
membre inferior. Creua la fàscia cribiforme pel HIAT SAFÈ i
desemboca en la V. FEMORAL. L’acompanya en el seu recorregut
el N. SAFÈ
- V. SAFENA MENOR → neix a la vora lateral del peu. Discorre
posterior al mal·lèol lateral i ascendeix per la cama fins a l’alçada de
la part mitjana de la FOSSA POPLÍTIA. Desemboca en la V.
POPLÍTIA. L’acompanya en el seu recorregut el N. SURAL
Hiat safè
V. safena menor
V. safena major
12.10. NÒDULS LIMFÀTICS DEL MEMBRE INFERIOR
Estudiem els nòduls limfàtics inguinals, ja que hi drenen els vasos limfàtics
del membre inferior.
Els NÒDULS LIMFÀTICS INGUINALS SUPERFICIALS, que són aprox. 10,

estan situats en el teixit gras subcutani sobre la fàscia lata. Es descriuen:
- NS. LIMFS. SUPEROMEDIALS

Situats paral·lelament al llig. inguinal
- NS. LIMFS. SUPEROLATERALS
- NS. LIMFS. INFERIORS → situats al llarg de la part inguinal de la V.
SAFENA MAJOR
344
Els NÒDULS LIMFÀTICS INGUINALS PROFUNDS, fins a un màx. de 3, se
situen per sota de la fàscia lata a l’alçada del hiat safè.
Ns. limfs. superolaterals

Ns. limfs. superomedials
Ns. limfs. inferiors
Vasos del membre inferior. Visions medials
1. A. aorta 14. Branca púbica de l’A.

2. A. ilíaca comuna epigàstrica inferior
3. A. ilíaca comuna 15. Branca obturadora de l’A.
4. A. epigàstrica inferior epigàstrica inferior
5. A. circumflexa ilíaca profunda 16. Branca pubiana de l’A.
6. A. ilíaca externa obturadora
7. A. ilíaca interna 17. A. umbilical
8. A. iliolumbar 18. A. obturadora
9. A. sacra mitjana 19. A. glútia inferior
10. As. sacres laterals 20. A. uterina
11. A. glútia superior 21. A. vaginal
12. A. del lligament rodó de l’úter 22. A. vesical inferior
13. A. femoral 23. A. rectal mitjana
345
24. A. pudenda interna 26. A. cremastèrica
25. A. satèl·lit del N. ciàtic
Vasos del membre inferior. Visions anteriors
27. A. ilíaca comuna 45. Branques articulars de l’A.

28. A. ilíaca externa descendent del genoll
29. A. ilíaca interna 46. Branc safena de l’A.
30. A. circumflexa ilíaca profunda descendent del genoll
31. A. epigàstrica inferior 47. Xarxa articular del genoll
32. A. circumflexa ilíaca 48. Branques articulars de l’A.
superficial descendent del genoll
33. A. epigàstrica superficial 49. Branca circumflexa peroneal
34. A. pudenda externa de l’A. tibial posterior
35. A. pudenda externa 50. A. recurrent tibial anterior
36. A. circumflexa femoral lateral 51. Branca ascendent de l’A.
37. A. circumflexa femoral medial circumflexa femoral lateral
38. A. femoral profunda 52. Branca transversa de l’A.
39. Branca descendent de l’A. circumflexa femoral lateral
circumflexa femoral lateral 53. Branca acetabular de la
40. A. perforant branca posterior de l’A.
41. A. femoral obturadora
42. A. perforant 54. Branca ascendent de la
43. A. perforant branca posterior de l’A.
44. A. descendent del genoll obturadora
346
55. Branca superficial de l’A. 57. Branca profunda de l’A.
circumflexa femoral medial circumflexa femoral medial
56. Branca descendent de l’A.
circumflexa femoral medial
Vasos del membre inferior. Visions anterior i posterior
58. A. aorta i V. cava inferior 74. A. mitjana del genoll

59. A. i V. ilíaca comuna 75. A. inferomedial del genoll
60. A i V. ilíaca interna 76. A. inferolateral del genoll
61. A. i V. ilíaca externa 77. A. recurrent tibial posterior
62. A. i V. femoral 78. A. tibial posterior
63. Xarxa articular del genoll 79. A. peroneal
64. Branca circumflexa peroneal 80. Branca comunicant de l’A.
de l’A. tibial posterior peroneal
65. A. recurrent tibial anterior 81. Branques mal·leolars medials
66. A. tibial anterior de l’A. tibial posterior
67. A. mal·leolar anterolateral 82. Branques mal·leolars laterals
68. A. mal·leolar anteromedial de l’A. tibial posterior
69. A. poplítia 83. Branques calcànies de l’A.
70. A. superomedial del genoll tibial posterior
71. A. superolateral del genoll 84. Branques calcànies de l’A.
72. As. surals tibial posterior
73. As. surals
347
Vasos del membre inferior. Visions dorsal i plantar
85. A. mal·leolar anterolateral 95. Branca superficial de l’A.

86. A. mal·leolar anteromedial plantar medial
87. A. tarsiana lateral 96. Branca profunda de l’A.
88. As. tarsianes medials plantar medial
89. A. arquejada 97. Arc plantar profund
90. A. plantar profunda 98. As. metatarsianes plantars
91. As. metatarsianes dorsals 99. Branques perforants de les
92. As. digitals dorsals As. metatarsianes plantars
93. A. plantar medial 100. As. digitals plantars
94. A. plantar lateral comunes
101. As. digitals plantars pròpies
348
Vasos del membre inferior. Visions anteriors i posterior
102. V. safena major 105. Ns. limfs. Inferiors

103. Ns. limfs. superolaterals 106. V. safena menor
104. Ns. limfs. superomedials
13. ANATOMIA SECCIONAL DEL MEMBRE INFERIOR

Fèmur
M. tensor de la fàscia lata M. sartori

Tendó del m. recte femoral
M. gluti mitjà
M. iliopsoes
N. femoral
M. gluti menor N. safè
A. femoral
A. i N. glutis V. femoral
superiors Branques profundes del N. obturador i
Tendó del m. piriforme l’A. obturadora
M. pectini
M. bessó superior
Branques superficial del N.
Tendó del m. obturador intern obturador i l’A. obturadora
M. adductor llarg
M. bessó inferior
M. adductor curt
M. adductor major
M. gluti major
M. gràcil
N. ciàtic M. obturador extern
A. i N. glutis inferiors M. quadrat femoral
Tendó del m.
semimembranós
Tendó del cap llarg del m.

bíceps femoral M. semitendinós
Tall oblic del maluc
349
M. recte femoral
Vast lateral del m.
quàdriceps femoral Vast medial del m.
quàdriceps femoral
M. sartori
Septe intermuscular
Vast intermedi del m.
medial de la cuixa
quàdriceps femoral
V. safena major
N. safè
Fèmur A. i V. femorals
Septe intermuscular M. adductor llarg

lateral de la cuixa
M. gràcil
Cap curt del m.
bíceps femoral
N. ciàtic
M. adductor major
Cap llarg del m.
bíceps femoral
M. semitendinós M. semimembranós
Tall transversal que passa pel terç mig de la cuixa
N. peroneal profund
A. tibial anterior
M. extensor llarg del dit gros
M. tibial anterior
M. extensor llarg dels dits
M. peroneal curt Tíbia
M. peroneal llarg Membrana interòssia

de la cama
M. flexor llarg dels dits
M. tibial posterior
N. tibial
Peroné
A. tibial posterior
A. peroneal M. soli
Tendó del m. plantar

M. flexor llarg del dit gros
V. safena major
N. safè
N. sural
V. safena menor M. gastrocnemi
Tall transversal que passa pel terç mig de la cama
350
curt dels dits
llarg dels dits
A. dorsal del peu

Ms. interossis plantars llarg del dit gros
Tendó del m.
peroneal llarg
M. flexor llarg dels

dits
M. adductor del dit gros
M. abductor del dit
petit
M. flexor curt i M. abductor del dit gros

oponent del dit petit
A. plantar lateral M. flexor M. flexor curt del dit gros
curt dels dits Aponeurosi plantar
N. plantar lateral
Tall transversal per la base dels metatarsians del peu llarg del dit gros
14. RESUM DE LES INNERVACIONS DEL MEMBRE

INFERIOR
PLEXE LUMBAR
M. recte de l’abdomen

M. piramidal
M. transvers de l’abdomen
N. iliohipogàstric
M. oblic intern de l’abdomen
M. oblic extern de l’abdomen
M. quadrat lumbar
M. recte de l’abdomen
M. piramidal
M. transvers de l’abdomen
N. ilioinguinal
M. oblic intern de l’abdomen
M. oblic extern de l’abdomen
M. quadrat lumbar
N. genitofemoral
Branques terminals:
M. obturador extern
N. obturador M. pectini
M. adductor llarg
351
M. gràcil
M. adductor curt
M. obturador
M. iliopsoes
M. pectini (branca)
N. femoral M. quàdriceps femoral
M. sartori
M. psoes
PLEXE SACRE

N. del m. piriforme
N. del m. quadrat femoral
M. tensor de la fàscia lata
N. gluti superior M. gluti mitjà
M. gluti menor
N. gluti inferior M. gluti major
N. pudend
Branca terminal:
Ms. lumbricals
(dos medials)
M. flexor curt
dels dits
N. plantar
M. flexor curt del
M. adductor major medial
dit gros (cap
M. semitendinós
medial)
M. bíceps femoral
M. abductor del
(cap llarg)
dit gros
M. semimembranós
Ms. interossis
M. tríceps sural (ms.
dorsals
N. gastrocnemi + soli)
N. tibial Ms. interossis
ciàtic M. plantar
plantars
M. popliti
Ms. lumbricals
M. tibial posterior
(dos laterals)
M. flexor llarg dels
N. plantar M. quadrat
dits
lateral plantar
M. flexor llarg del dit
M. adductor del
gros
dit gros
M. flexor curt del
dit gros (cap
lateral)
M. flexor curt del
352
dit petit
M. oponent del
dit petit
M. abductor del
dit petit
M. tibial anterior
M. extensor llarg
del dit gros
M. extensor llarg
N. peroneal
N. dels dits
M. bíceps femoral profund
peroneal M. extensor curt
(cap curt) dels dits
comú
M. extensor curt
del dit gros
N. peroneal M. peroneal llarg
superficial M. peroneal curt
Altres:
Branques del plexe lumbar M. iliopsoes

M. piriforme
M. obturador intern
Branques del plexe sacre
M. bessons superior i inferior
M. quadrat femoral
353

Anatomia - Anònim

Enviado por

Dados do documento

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Anatomia - Anònim

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Bloc I: Generalitats i membre

5. ONTOGÈNIA DE L’APARELL LOCOMOTOR

Un embrió triblast (17-18 dies) té tres capes: mesoderma,

SOMITA → condensació que apareix en l’embrió. Està al

Condensació del mesoderma:

A partir del notocordi es formarà la

MESÈNQUIMA → teixit més jove, no

5.1. DESENVOLUPAMENT DE L’ESQUELET AXIAL. SOMITA

1. ESCLERÒTOM → grup de cèl·lules que emigra

5.2. DESENVOLUPAMENT DELS MEMBRES (EXTREMITATS)

No provenen del somita, deriven d’una altra banda.

Dits: primer apareix monyó. La mà és com una "manopla". La mort cel·lular

Primer les extremitats apareixen en la mateixa direcció. Després es

ESBÓS o PRIMORDI → aveginació (cap enfora) ventrolateral. No té forma.

INTRAMEMBRANOSA, MEMBRANOSA o DIRECTA →

CARTÍLAGS FIBRÓS = FIBROCARTÍLAG → color i localització diferents.

ELÀSTIC → no s’ossifica mai. Es localitza a l’orella i la

6. CLASSIFICACIÓ DELS OSSOS

 COMPACTE → estructura densa

 ESPONJÓS → forma una malla, hi ha espais i

Tipus per FORMA

o EPÍFISI PROXIMAL (os esponjós)

 PLANS → dues dimensions predominen sobre la

 CURTS → les tres dimensions són semblants o

 IRREGULARS → formes complexes; no tenen una

 PNEUMÀTICS → presenten cavitats aèries en el seu interior.

7. CLASSIFICACIÓ DE LES ARTICULACIONS

Tipus articulars (grans grups que engloben les articulacions):

 ART. FIBROSES (SINFIBROSI) → en funció de com es relacionen

7.1. ARTICULACIONS FIBROSES

 SINDESMOSI → N’hi ha dos en tot el cos.

 SUTURA → en els ossos del crani. En funció de la forma de la

o PLANA Sutura dentada Sutura escamosa Sutura plana

7.2. ARTICULACIONS CARTILAGINOSES

 SINDONDROSI → unió mitjançant cartílag hialí. A la llarga poden

 SÍMFISI → unió mitjançant cartílag fibrós.

Visió anterior de la símfisi del pubis

Visió anterior de les articulacions esternocostals

Cartílag articular Membrana externa

SUPERFÍCIE ARTICULAR → porció òssia que es posa en contacte amb

CARTÍLAG ARTICULAR → és un cartílag hialí que recobreix la porció

CÀPSULA ARTICULAR → envolta l’articulació. Uneix el sistema. Té dues

 MEMBRANA FIBROSA (EXTERNA) → depenent de la mobilitat de

 LLIGAMENTS → reforcen la càpsula. Uneixen i engrosseixen la

Discs, meniscs i rodets:

- Augmenten la congruència de les superfícies que

Classificació de les art. sinovials (diartrosi)

Grups en funció de la capacitat de moviment

1. SENSE EIXOS DE MOVIMENT

2. AMB UN EIX DE MOVIMENT

3. AMB DOS EIXOS DE MOVIMENT

Art. el·lipsoïdal Art. sellar

4. AMB TRES EIXOS DE MOVIMENT

8. CLASSIFICACIÓ DELS MÚSCULS

- Format per un ventre (contràctil) i dos tendons d’inserció (no contràctils).

MÚSCULS ANTAGONISTES → músculs que fan la funció contrària. Ex: m.

En un moviment actiu ha d’haver-hi contracció muscular.

Tipus segons la FORMA

Tipus segons el TENDÓ D’INSERCIÓ

 Músculs BIPENNIFORMES o PENNIFORMES

Tipus segons NOMBRE DE VENTRES

 Músculs DIGÀSTRICS → dos ventres separats per un TENDÓ

Múscul digàstric Múscul poligàstric

Tipus segons NOMBRE D’INSERCIONS D’ORIGEN O TERMINALS