La Alfombra Magica

Guia del dol
Data edició: 2011 (1a edició)

Data revisió: 2013
Autors: Silvia Basart Infermera PADES Alt Maresme
Alicia Campos Treballadora social PADES Selva Marítima
Susanna Jiménez Psicòloga Sociosanitaris de Blanes i de Lloret
Rosor Llorens Treballadora social PADES Alt Maresme
Jordi Royo Psicòleg Unitat Pal·liatius Fundació Hospital
Rosa Tarré Coordinadora de la Unitat de treball social
Aprovació: Direcció Gerència Núria Constans
Direcció de Planificació Xavier Conill
Direcció d’Infermeria Lourdes Muné
Guia del dol
Contingut
1. Justificació 3
2. Definició 4
3. Procés del dol 5
4. Manifestacions del dol 7
5. Fases del dol 8
5.1. Fase d’atordiment o de xoc 8
5.2. Fase d’evitació i negació 8
5.3. Fase de connexió i integració 9
5.4. Fase de creixement i transformació 9
6. Dol complicat i dol patològic 11
7. Intervenció en el procés del dol 14
7.1. Mort previsible 14
7.2. Mort sobtada o no esperada 16
7.3. Dol perinatal (dol silenciós o silenciat) 18
7.4. Nounats, recent nascuts (del naixement als 18 mesos) 20
8. Abordatge específic en dol 22
8.1. El dol en nens i adolescents 22
8.2. Informar als nens 24
8.3. Gent gran 26
8.4. Persones amb discapacitat intel·lectual 29
9. Circuit d’actuació per a la intervenció en dol segons ubicació o nivell assistencial 31
9.1. PADES 31
9.2. Sociosanitari i residència 32
9.3. Hospital d’aguts/maternoinfantil/urgències 33
9.4. Atenció Primària 34
10. Serveis de derivació per seguiment del dol 35
11. Recursos de suport al dol 37
11.1. Entitats 37
11.2. Webs d’interès 38
11.3. Bibliografia recomanada per a professionals 40
11.4. Bibliografia recomanada per a familiars 41
12. Bibliografia 42
Annexes 45
Annex 1: Carta de condol Hospital Sant Jaume de Calella i PADES 46
Annex 2: Carta de condol Hospital Sociosanitari de Lloret de Mar 47
Annex 3: Carta de condol Hospital Sociosanitari de Blanes 48
Annex 4: Dol perinatal. Frases que no hem de dir 49
Annex 5: Escales avaluació del dol 50
Corporació de Salut del Maresme i la Selva 2/51

Guia del dol
1. Justificació
Aquest a Guia és un document intern de la CSMS, per facilitar als professionals dels
diferents dispositius assistencials, que atenen situacions de mort dels pacients, eines
d’intervenció i derivació que promoguin un bon procés de dol dels familiars.
Per tal d’actualitzar i unificar aquesta intervenció, s’han tingut en compte els protocols ja
existents en els diferents centres de la CSMS elaborats anteriorment.
Cal poder oferir un espai per a l’atenció especialitzada i professional durant l’afrontament
de la pèrdua d’una persona significativa. D’aquesta manera podem ajudar a que un
procés natural com és el dol, no es converteixi en un trastorn de salut.

Guia del dol
2. Definició
[s. XVI; del ll. Tt. dolos 'dolor', amb valor de dolor, -oris,]
Anomenem “dol” a l’aflicció causada per la mort d'una persona estimada o, en general,
per una gran desgràcia; o a aquella reacció emocional davant una pèrdua. És a dir, són
aquells símptomes físics, pensaments, emocions, sentiments i conductes que es
produeixen davant l’anticipació o pèrdua real d’una persona o cosa estimada.
Tot i que normalment parlem de dol en el context de la mort d’un ésser estimat i aquest
és el marc de la present guia, és interessant assenyalar que poden observar-se reaccions
emocionals funcionalment similars en diferents situacions: en la separació de moltes
parelles estables, per una minusvalidesa, la feina, la seva llar, després d’una catàstrofe o
atemptat, o amb d’altres tipus de pèrdues que comporten una adaptació i reajustament a
un món de significats que es transforma amb la pèrdua (Bayés, 2001). Són els
anomenats dol visibles, obscurs o invisibles (Doka, 2001).
Com a més significativa és la pèrdua, més intens serà el procés de dol. Una de les
característiques principals de la pèrdua d’un ésser estimat és que és irreparable i
irreversible provocant un sentiment d’indefensió en el cuidador primari que pot arribar
a ser total.
Els processos psicològics del dol, com a processos adaptatius, serveixen per a mantenir
la integritat bio-psico-social de l’individu dins de micro-grups i d’una societat
determinada. Els processos de dol han d’entendre’s com a reaccions de l’ésser humà
davant la pèrdua, reaccions orientades sobretot a evitar les repercussions negatives de
les pèrdues (integrant la soferta i preparant-se per a les futures) i a facilitar canvis en
l’organització psicològica, social i inclús neuroendocrí-immunitària de l’ésser humà.
(Tizón, 2004).

Guia del dol
3. Procés de dol
El procés de dol hauria de permetre’ns, tant en els casos de pèrdua sobtada com en
aquells en els quals es pot anticipar, adaptar-nos gradualment a la nova realitat fins
arribar el moment en el qual podem acceptar-la i integrar-la en una nova realitat. Aquest
procés pot ser llarg, complex i difícil (Bayés, 2001).
El dol és un procés únic, irrepetible i dinàmic, caracteritzat per una variabilitat

interpersonal i temporal, i on les seves reaccions estan condicionades per la personalitat,
la situació biogràfica i la cultura de la persona en dol.
Generalment es tracta d’un procés llarg i difícil en tots els sentits per la persona que el
viu on la seva durada dependrà de molts factors psicològics, personals, ambientals,
socials, religiosos, culturals, etc. Aquest procés cronològic es pot dividir en els següents
tipus de dol:
Dol anticipat (premort). Temps caracteritza pel xoc inicial davant el diagnòstic i la
negació de la mort i pèrdua propera, mantinguda fins el final per l’ansietat i la por. En
el dol anticipat comença realment l’adaptació i acceptació de la pèrdua evident, en
ocasions minvada per l’atenció i cures al malalt terminal, pel que es considera últims
serveis o última oportunitat per demostrar sentiments i facilitar la resolució posterior
del dol després de la mort. Però també pot passar que la situació faci més estreta la
relació i el vincle amb el malalt intensificant el posterior sentiment de pèrdua i
complicant la correcta evolució del dol. En aquesta fase prenen rellevància les
reaccions d’ocultació, negació, les creences i els rituals propis de la cultura que al
voltant de la mort té la nostra societat. Cal tenir en compte que els esforços i aptituds
de les persones pròximes poden estar per sobre de les seves possibilitats reals i
generar patiments evitables (síndrome del cuidador cremat).
Dol agut (mort i peri-mort). Són moments intensíssims i excepcionals, de veritable
dificultat psicològica, caracteritzats bàsicament per l’anestèsia emocional i la
incredulitat davant allò que s’està vivint.
Dol primerenc. Va des de setmanes fins a uns tres mesos després de la mort. És un
temps de negació, de ràbia i d’intenses onades de dolor insostenible, un profund
sofriment i plor.
Dol entremig (mesos, anys després de la mort). Temps variable entre el dol
primerenc i el tardà, en el que no es té la protecció de la negació del principi, ni
l’alleugeriment del pas dels mesos o anys. És un període de tempesta emocional i
vivències contradictòries, de recerca, presències, culpes i auto-retrets, on continuen el
dolor intens i el plor, i en el que es reinicia allò quotidià, començant a percebre
progressivament la realitat de la mort. És també un temps de soledat i aïllament, de
pensaments obsessius, etc.
Aquest procés és tan penós com decisiu, ja que significa renunciar definitivament a
tota esperança de recuperar a la persona perduda. Els períodes de normalitat són cada
cop més grans. Es reincorpora l’activitat social i es gaudeix cada cop més de situacions
que abans eren plaents, sense experimentar sentiments de culpa. El record és cada
cop menys dolorós i s’ assumeix el continuar vivint. Aquest període dura entre un i dos
anys.
Dol tardà (anys després de la mort). Transcorreguts entre 2 i 4 anys, la persona en
dol pot haver establert una manera de viure, basada en nous patrons de pensament,
sentiment i conducta. Malgrat això, sentiments com el de soledat poden restar per
sempre, tot i que deixen de ser invalidants.

Guia del dol
Dol latent (amb el temps). Malgrat estar recuperat i poder tornar a afrontar la vida,
res torna a ser com abans, no es recupera la ment pre-dol, tot i que sí sembla arribar
amb el temps a un dol latent, més suau i menys dolorós, que es pot disparar en
qualsevol moment davant estímuls que recordin a la persona perduda.

Guia del dol
4. Manifestacions del dol
Resulta molt important pels professionals sanitaris i els familiars que inicien un procés de
dol conèixer les manifestacions físiques, psicològiques/emocionals i socials de l’afectat,
és a dir, per a normalitzar i, per tant, desdramatitzar algunes circumstàncies que poden
arribar a angoixar molt (per exemple les al·lucinacions visuals i auditives) i així
assessorar sobre la manera de com reconduir d’altres manifestacions (com la tendència a
l’aïllament).
El conèixer aquestes manifestacions és molt important per a l’equip ja que ens ajudarà a
obtenir una avaluació de l’impacte emocional i ens servirà d’eina per al seguiment del dol
adequant la intervenció a cada cas en particular.
D’acord amb la bibliografia revisada exposem les manifestacions del dol més destacables.
Manifestacions del dol:
FÍSIQUES PSICOLOGIQUES SOCIALS

⋅ Augment de la ⋅ Raresa davant el món habitual. ⋅ Autoaïllament.
morbimortalitat. ⋅ Confusió. ⋅ Parlar amb la persona
⋅ Boca seca. ⋅ Desinterès. morta.
⋅ Sensació d’estómac ⋅ Presència del difunt. ⋅ Freqüentar els llocs que la
buit. ⋅ Tristesa. persona morta visitava.
⋅ Falta d’energia i ⋅ Enyor. ⋅ Conductes no meditades
debilitat. ⋅ Obsessió per a recuperar la (impulsives) i perilloses per
⋅ Plor. pèrdua. a un mateix.
⋅ Alteracions del son ⋅ Sentiment d’alliberament. ⋅ Utilitzar les seves robes.
⋅ Anorèxia i pèrdua de ⋅ Incredulitat. ⋅ Replegament social.
pes. ⋅ Dificultats d’atenció i ⋅ Visites al cementiri i/o lloc
⋅ Hipersensibilitat als concentració. de la mort
sorolls. ⋅ Insensibilitat.
⋅ Sospirs. ⋅ Al·lucinacions visuals i
⋅ Opressió en el pit i la auditives.
gola. ⋅ Sentiment d’abandonament i
solitud.
⋅ Culpa i autoretrets.
⋅ Aprehensió que succeeixi
alguna desgracia.
⋅ Hiperactivitat.
⋅ Disminució de l’autoestima.
Worden. J.W. El tratamiento del duelo: asesoramiento psicológico y terapia. Ediciones

Paidós Ibérica, S.A. Barcelona 1997.

Guia del dol
5. Fases del dol (A. Payás, 2010)
Des del Model Integratiu-Relacional (Payás, 2010), la divisió de les diferents fases del dol
es fonamenten, entre d’altres, en la combinació de la teoria de la vinculació i la separació
de J. Bowlby, les aproximacions clàssiques sobre l’ajustament traumàtic i la teoria
cognitiva de l’estrès de M. Horowitz y R. Lazarus, més les aportacions recents de la
psicobiologia en el camp del trauma i la memòria. El procés de dol es pot dividir en les
següents fases:
5.1. Fase d’atordiment o de xoc
En aquesta fase estarien integrades les fases de Numbing (Bowlby, 1980); Numbness
(C.M. Parkes, 1972); Outcry (M. Horowitz, 1985); Shock (C.M. Sanders, 1999)
Descripció i funció adaptativa
Primera reacció davant la pèrdua d’un ésser estimat. Totes aquestes reaccions han de
ser considerades com a normals:
- Estímul excessiu per a les defenses de l’ego. Pèrdua de la capacitat reactiva.

Fragmentació de l’ego.
- Resposta traumàtica davant l’estrès mental i emocional: defenses afectives i
conductuals molt desorganitzades.
- Indefensió, impotència, incapacitació.
- Conductes desorganitzades: d’un estat d’apatia total a una descàrrega emocional.
- Nivell d’ansietat elevat. Pànic.
- Estat de negació i/o eufòria.
- La persona pot portar un funcionament normal del dia a dia o també es pot
enfonsar totalment, passant d’un estat d’esperança a la més completa
desesperança.
- Aquest estat sembla tenir una funció anestèsica. Permet que les persones puguin
respondre a les demandes de la situació, presa de decisions, atendre a la família
extensa, prepara el funeral, etc.
- És una fase curta en el temps, sol durar unes hores, dies o com a molt alguna
setmana.
5.2. Fase d’evitació i negació
Es correspondria amb les fases de Searching and Pinning (C.M. Parkes, 1972); Yearning
and Searching (Bowlby, 1980); Denial and Numbing (M. Horowitz, 1985); Accept the
reality of Loss (W. Worden, 1991); Avoidance (T. Rando, 1993); Awarness of Loss –
Conservation Withdrawl, (C.M. Sanders, 1999).
- La funció d’aquesta fase és negar, reprimir i evitar aspectes relacionats amb la

realitat de la pèrdua, en un intent d’evitar afrontar les conseqüències d’aquesta
realitat, és a dir, el sofriment físic, psicològic o espiritual de la pèrdua.
- Funció adaptativa de para-xocs, defensa de l’ego per a protegir-se del dolor, i
alhora donar temps a preparar altres mecanismes d’afrontament més adaptatius.
- L’energia mental i emocional està posada en el passat, on hi ha molt poc o res per
al present o pel futur.

Guia del dol
- No parla de com era la persona morta ni del vincle, ni de les coses que troba a
faltar. No els fan presents al diàleg. No hi ha objecte intern, no pot dialogar amb
ell, no el reconeix com una part interna.
- Només parla de lo malament que estan ells, ni de la ràbia o la culpa cap als demés.
- Parlen reiteradament o obsessivament de les circumstàncies de la mort o bé es
neguen a parlar de qualsevol cosa que tingui a veure amb allò.
- Manca de concentració pel present, treball o relacions.
- Rigidesa corporal.
5.3. Fase de connexió i integració
Aquesta fase integraria les fases de Depression (C.M. Parkes, 1972); Disorganization and
despair (Bolwby, 1980); Working through (M. Horowitz, 1985); To work through the pain
of grief/Adjust to environment in wich the deceased is missing (W. Worden, 1991);
Confrontation (T. Rando, 1993); Healing the turning point (C.M. Sanders, 1999).
Aquesta fase es caracteritza per la gradual acceptació de la realitat de la pèrdua i del

seu significat. Hi ha més abandonament al dolor, les respostes d’afrontament estan
orientades a connectar amb la realitat de la pèrdua i el dolor. Els dolents es
responsabilitzen més del seu propi procés, parlen de forma més responsable,
reconeixen la seva realitat subjectiva.
Hi ha més acceptació i molta menys ràbia. No hi ha tanta resistència a expressar el

dolor, no es culpen d’allò succeït, ni culpen a ningú. Hi ha un canvi de paradigma. Les
circumstàncies de la mort ja no són tant importants, el més important ara és el dolor
de l’absència: parlen molt més sobre la persona i la seva relació i allò que troben a
faltar. Hi ha objecte intern.
La funció adaptativa d’aquesta fase:
- Mantenir el vincle, mantenir el contacte amb allò perdut mitjançant el dolor.

- Evitar deixar anar, perdre, oblidar o deixar anar a la persona perduda.
Reexperimentar la relació i revisar-la: completar assumptes pendents.
- Extraure fruits o lliçons de la relació i experiència de vida amb la persona morta.
5.4. Fase de creixement i transformació
Fase relacionada amb les de Recovery (C.M. Parkes, 1972); Reorganization (Bowlby,
1980); Completion (M. Horowitz, 1985); Emotionally relocate the deceased and move on
with life (W. Worden, 1991).; Accommodation (T. Rando, 1993); Renewal (C.M. Sanders,
1999).
Es tracta d’una etapa de transformació profunda. El dolent experimenta encara el

dolor però com una possibilitat de renovació personal. Hi ha una elecció profunda per
la vida. Apareix el desig de viure, amb un compromís d’explorar el sentit de la vida
sense la persona estimada. Un treball integral de l’experiència de pèrdua de manera
que passi a formar part de la història personal del passat i tingui les seves
implicacions en el futur de la persona en dol.
La funció d’aquesta etapa és:

Guia del dol
- Extraure les conseqüències dels fruits o lliçons de la relació i experiència de vida

amb la persona morta.
- Elaboració dels aspectes existencials i espirituals: Què és la vida? Què és la mort?
Quin sentit té el sofriment? Quin sentit té la pèrdua d’un ésser estimat?
- Buscar un nou sentit en la vida en la direcció de més consciència, plenitud,
compromís amb un mateix, amb la vida i amb els demés. Experimentar la
transformació: nou sentit del self integrat. Noves identificacions.
- Transformacions de l’escala de valors.
- Donar un nou significat a l’experiència de pèrdua.
- Transformació en agents de canvi en la família i en la comunitat.
- Obertura a una nova relació amb els demés i amb un mateix.

Guia del dol
6. Dol complicat i dol patològic
Tizón, J.L. Pérdida, pena, duelo. Vivencias, investigación y asistencia. Editorial Paidós
Ibérica. Fundació Vidal i Barraquér. Barcelona 2004.
Dol normal
Reacció a un procés de pèrdua en la que la simptomatologia física, psicològica i social

es manifesta dins els paràmetres de la normalitat habituals a l’adaptació i ajustament
emocional a una pèrdua, sense presentar indicadors o factors de risc que puguin
generar complicacions en el dol posterior.
Dol complicat
Aquell cas què:

- es pronostiqui una alta probabilitat de complicacions, dificultats en alguna de les
fases o tasques o bé un dol patològic.
- quan apareixien els síndromes que s’han identificat com a dol crònic, retardat,
exagerat o emmascarat.
- Una bona part de les manifestacions en els dols complicats poden veure’s com a
símptomes (psicopatològics), però la seva evolució posterior, la seva elaboració, les
reverteix al seu significat primitiu: manifestacions d’un dol complicat.
Un dol complicat significarà dificultats qualitatives, quantitatives o temporals per a la

seva elaboració, però no necessàriament un desenvolupament patològic.
Dol “anormal” o patològic
Trencament de l’equilibri físic i psíquic de la persona que està fent el procés de dol, la
qual es veu superada per la gravetat que representa per aquesta la pèrdua, i en el que
la simptomatologia que expressa, per la seva intensitat, freqüència i/o durada precisa
de l’ajut professional.
Si el dol no s’elabora correctament perquè no s’han viscut algunes fases, s’han vist
interrompudes o bé s’han reprimit emocions doloroses, poden sorgir símptomes
patològics relacionats amb la necessitat de restar unit amb la persona absent.
El dol patològic pot caracteritzar-se per una absència de l’expressió de dol en el

moment de la pèrdua, o bé quan els aspectes normals d’un dol es distorsionen i/o
intensifiquen.
Serà doncs aquell que posarà en marxa o farà aparèixer un quadre psicopatològic.
Presentarà un risc de patologització més gran que altres dols o pèrdues en virtut de
les variables que intervenen o un cúmul de factors de risc del dol.
DN
DC DP
DN: Dol normal; DC: Dol complicat; DP: Dol patològic (Tizón, 2004)

Guia del dol
Dol i depressió major (DSM-IV-R)
La presència d’alguns símptomes que no són característics d’una reacció de dol

“normal” pot ser útil per a diferenciar el dol de l’episodi depressiu major, entre els que
s’inclouen:
1. La culpa per les coses, més que per les accions rebudes o no rebudes pel
supervivent en el moment de morir la persona estimada;
2. Pensaments de mort més que voluntat de viure, amb el sentiment de que el
supervivent hauria d’haver mort amb la persona morta;
3. Preocupació mòrbida amb sentiment d’inutilitat;
4. Alentiment psicomotor acusat;
5. Deteriorament funcional acusat i perllongat;
6. Experiències al·lucinatòries distintes de les d’escoltar la veu o veure la imatge de la
persona difunta.
Factors de risc (Arranz, Barbero, Barreto y Bayés, 2003).
En relació a la persona en dol

- Edat: quan la persona és molt jove o molt gran.
- Mecanismes d’afrontament previs davant situacions estressants o traumàtiques de
tipus passiu o depressiu.
- Malaltia física o psíquica anterior.
En relació a la persona morta

- Edat: la joventut és un factor de risc.
- El nivell de “apego” o familiaritat amb la persona morta: De major a menor risc
seria: pare- mare; vídua; fill.
- El nivell de desenvolupament familiar i rol que desenvolupava el difunt en la
família.
- La participació en la cura del malalt (factor protector).
- La relació ambivalent, conflictiva o dependent amb el difunt.
Característiques de la malaltia o de la mort

- Mort sobtada i imprevista (s’inclou el suïcidi). En aquests casos, les reaccions
inicials acostumen a ser molt intenses, per això és més fàcil que el dol es compliqui.
- Durada de la malaltia: Durades excessivament llargues (12 mesos o més) o
excessivament curtes (uns dies o poques setmanes). En el primer cas és
devastador, en el segon inesperat i sorprenent, sense temps per assimilar la
realitat.
- Mort incerta o no visualització de la pèrdua: no veure el cos del difunt pot portar a
que no s’iniciï el dol o a que es compliqui (guerres, desastres naturals, etc).
- Malaltia amb símptomes sense controlar, amb expressió de gran patiment per la
persona estimada.
Aspectes relacionals
- Falta de disponibilitat de recolzament familiar i social.
- Baix nivell de comunicació amb familiars i amics.
- Poca possibilitat per expressar la pena o incapacitat per fer-ho.
- Pèrdua inacceptable socialment: una relació secreta, una mort per suïcidi, una
malaltia amb estigma, un assassinat...
Altres factors influents

- Dols previs no resolts.

Guia del dol
- Pèrdues múltiples o acumulació de pèrdues: quan es perden alhora varies persones

estimades o varies coses a més de la persona estimada.
- Crisis concurrents. Es tracta de problemes, no necessàriament pèrdues, que
requereixen l’energia emocional de la persona en dol. Una crisis especial és
l’econòmica.
- Obligacions múltiples: la presència de nens petits o d’alguna persona minusvàlida o
dependent.
Dels instruments de mesura validats al nostre país per identificar els criteris de dol
complicat destaquem l’Inventario de Duelo Complicado-Revisado (IDC-R), de Prigerson &
Jacobs (2001) (adaptació a l’espanyol el 2001 per García-García J, Landa V, Prigerson H,
et al.) Veure annex. Els criteris són:
Criteris de dol complicat (Prigerson & Jacobs, 2001)
Criteri A: Presentar, cada dia o en grau acusat, 3 dels 4 símptomes

següents:
Estrès per la 1) Pensaments intrusius sobre el difunt que entren a la ment

separació afectiva sense control.
que comporta 2) Enyorança: recordar la seva absència amb una gran i profunda
la mort. tristesa.
3) Recerca, tot i saber que està mort.
4) Sentiments de soledat com a resultat de la mort.
Criteri B: Presentar, cada dia o en grau acusat, i com a conseqüència

de la mort, 4 dels símptomes següents:
Estrès pel trauma 1) Manca d'objectius i/o tenir la sensació de que tot és inútil
psíquic que suposa respecte al futur.
la mort. 2) Sensació subjectiva de fredor, indiferència i/o absència de
resposta emocional.
3) Dificultat per a acceptar la realitat de la mort.
4) Sentir que la vida està buida i/o que no té sentit.
5) Sentir que s'ha mort una part de sí mateix.
6) Assumir símptomes i/o conductes perjudicials del difunt o
relacionades amb ell.
7) Excessiva irritabilitat, amargura i/o enuig en relació amb el
difunt.
8) Tenir alterada la manera de veure i interpretar el món.
Criteri C: La durada del trastorn -pels símptomes indicats abans- és, al

Cronologia. menys, de 6 mesos.
Criteri D: El trastorn causa un important deteriorament de la vida social,

Deteriorament. laboral o d'altres activitats significatives de la persona en dol.

Guia del dol
7. Intervenció en el procés de dol
L’atenció al dol forma part de les tasques dels equips sanitaris, mitjançant el procés
assistencial centrat en el benestar i consol del patiment del pacient i la seva família.
És important que aquesta atenció s’iniciï en el dol anticipatori, és a dir, abans de la mort,
donant especial rellevància a la prevenció per anticipar-nos i resoldre aquells indicadors
que puguin complicar el procés de dol posterior.
La intervenció de suport inicialment serà la mateixa en tots els dispositius, tot i que
caldrà tenir en compte situacions excepcionals en situacions de mort sobtada i/o a
serveis com Pediatria, Quiròfan i/o Urgències. (Veure punt 9)
Per tal que les famílies dels pacients puguin ser ateses de manera integral per part del
personal sanitari, es valora que és primordial facilitar en el moment de la mort, o
prèviament a aquesta, una atenció adequada i respectuosa amb la seva situació. És
important seguir unes pautes d’actuació des d’abans que es produeixi la mort.
Hi han diferents nivells d’assistència i intervenció en funció de la necessitat:
Nivells d'atenció Objectius Professionals
Acompanyament Recolzament Voluntaris i amics

Facilitar el dol normal i Professionals sanitaris amb
Assessorament
adaptació formació en dol
Elaboració del dol complicat i
Intervenció Específica Psicòlegs/Psiquiatres
patològic
7.1. Mort previsible
Per a un bon procés del dol, en cas que el pacient es trobi en situació de malaltia
avançada/pal·liativa, els professionals facilitarem el suport necessari durant tot el procés
d’atenció.
En entrar en fase pre-agònica convindrà seguir les següents pautes:
Informarem als familiars. Ens entrevistarem amb ells, a poder ser asseguts en una
sala, informant-los amb la màxima claredat possible de la possible evolució del procés
(últimes hores, agonia i instants de la mort). Clarificarem dubtes, respondrem a les
pors. Explicarem el procés de la mort, especialment quan no hi ha experiència prèvia;
explicar la possibilitat d’aparició d’apnees, estertors o d’altres símptomes possibles,
ajudant a minimitzar el seu impacte i a comprendre el procés.
Ressituarem a la família per evitar demandes terapèutiques poc realistes:

- Explicitant que el pacient està en situació d’últims dies/hores.
- Clarificant els objectius de les cures en aquesta etapa i de la irreversibilitat del
quadre cada cop que els familiars ho requereixin.
- Informant dels canvis i del que aquests signifiquen i del què poden fer en cada
moment. Assegurant que la informació arriba a la major part de la família.
- Atendrem dubtes sobre qüestions ètiques (sondes, sèrums, demandes
d’eutanàsia...)

Guia del dol
- S’intentarà consensuar amb la família, i amb el propi pacient si és possible,

l’objectiu de l’atenció a l’etapa final de la vida i el tipus de mesures i la intensitat
terapèutica.
Vetllarem pel respecte de les voluntats anticipades del pacient, si aquest les ha
signat o ho ha manifestat verbalment, respectant, sempre que això sigui possible, el
desig del malalt i família a triar el lloc on morir.
Acompanyarem a pacient i família en les necessitats més immediates i en l'ajuda

en la incertesa del pronòstic immediat. L'equip ha d'estar informat i disponible per a
aquestes demandes, mantenint una estratègia realista i consensuada, procurant donar
respostes immediates i adequades.
Vetllarem perquè la família senti en tot moment la nostra presència i disponibilitat per
oferir ajut ,garantint la continuïtat de l’assistència. Aquest moment:
- Produeix gran impacte per la proximitat de la pèrdua.

- Augmenta la demanda d'atenció i suport.
- Apareixen a vegades reivindicacions terapèutiques poc realistes.
- Es detecta gran necessitat d'informació.
Cuidarem la comunicació verbal i la no verbal, amb actitud d'escolta i

comprensió.
Cuidarem al cuidador. Si només acompanya al pacient una persona sola, valorarem

si aquesta està capacitada per atendre al pacient i/o pot restar sola amb el mateix. En
cas que es consideri que la persona acompanyant no està en aquells moments del tot
capacitada, o està en risc per alta vulnerabilitat emocional o impacte, intentarem
esbrinar les dades d’altres membres de la família a qui avisar per tal de cobrir el
suport que precisa, en cas de no poder gestionar-ho, es contactarà amb la
Treballadora social de la Unitat per valorar la intervenció.
És necessari respondre al dret dels familiars a estar al costat del pacient que està
morint, amb la màxima privacitat i tranquil·litat. Avisarem a la família de la
previsió de mort en poques hores, donant l’oportunitat d’assistir al pacient,
acompanyar-lo i elaborar la seva pèrdua. Quan calgui trucar a la família per informar
de la previsió de mort propera es farà seguint les pautes de com donar males noticies.
Cal afavorir l’expressió dels sentiments i la no repressió del plor.
Facilitarem l’accés dels nens i altres membres de la família per acomiadar-se.

Flexibilitat en les visites.
S’han de respectar les creences culturals i religioses de la família. S’ha d’oferir

l’oportunitat perquè realitzin els seus rituals i pregaries. Tenen dret a estar amb el cos
del pacient mort durant el temps que precisin, en contacte físic o no amb el fallit. El
contacte físic amb el cos pot ser un ritual terapèutic important.
(Veure <Guia per al respecte a la diversitat de creences en l’àmbit funerari>
<Guia per al respecte a la pluralitat religiosa de l’àmbit hospitalari>)
http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/14897/1/capitulo16.pdf

Guia del dol
S’ofereix suport espiritual/religiós en els casos en que pacient i/o família mostren
necessitat o demanda. Qualsevol membre de l’equip assistencial pot detectar aquesta
necessitat. El suport i atenció espiritual el realitzen persones vinculades amb la
comunitat religiosa que pertanyen a la zona. (Veure <comunitats religioses>)
Oferirem ajuda als familiars per recollir els efectes personals de la persona que ha
estat èxitus.
S’ha d’observar l’aparició de problemes físics en els familiars com nàusees,

dispnea, sudoració o cefalees. L’estrès del patiment pot exacerbar altres patologies
que presentin com cardiopaties o diabetis. Si algú dels familiars se sent marejat,
farem que s’assegui i l’avaluarem breument, tranquil·litzant-lo.
En cas que sigui necessari, oferirem infusions als familiar, s’evitarà al màxim donar
tractament farmacològic a familiars en forma de sedants, tranquil·litzants o
ansiolítics, ja que la sedació excessiva pot complicar el procés de dol, donat que es
perd la vivència del procés en temps real. En cas necessari, es contactarà amb l’equip
mèdic que valorarà cada situació en concret.
Facilitar informació sobre què fer després de la mort: circuits funeraris(**).

La conversa afectiva però honesta d’aquests aspectes, permet a la família tenir eines
per afrontar el moment de la mort i els posteriors, que són d’alta desorganització
emocional. En aquest sentit és important la detecció en la família extensa de qui pot
ajudar funcionant de "suport extern" i cooperar amb els tràmits a realitzar després de
la mort.
(**)El circuit a seguir per la gestió i tràmit dels processos burocràtics estan descrits
en el “Protocol de Burocràcia de la mort. Circuits funeraris” de la CSMS. 2009. (Veure
<Protocol de Burocràcia de la mort. Circuits funeraris de la CSMS. 2009>)
En el moment d’acomiadament de la família, recordarem a la família que seguim a

la seva disposició. Si detectem dificultats per l’afrontament, oferim la possibilitat de
posar-se en contacte amb el professional de referència, segons la unitat on hagi estat
ingressat el pacient. (Veure punt 10 )
7.2. Mort sobtada o no esperada
En determinats casos, els equips sanitaris es troben en situacions altament impactants

per les famílies i per el mateix professional: situacions de mort sobtada, traumàtica, per
suïcidi, homicidi, catàstrofes naturals o accidents de trànsit, menors d’edat o pèrdues
múltiples...
Caldrà actuar de forma diferent en cada cas, la informació pot ser molt difícil de donar i
d’encaixar i haurà de ser cuidada per a una bona elaboració del dol posterior.
Tant si el malalt està ingressat al nostre centre, com si ingressa èxitus, les pautes a
seguir no variaran gaire. Però cal tenir en compte si la família hi era present o no, ja que
el nivell d’informació canvia. En tot cas, el nostre objectiu serà donar atenció continuada
a familiars i acompanyants.
Aquestes situacions es poden donar mes sovint a Serveis d’Urgències, Hospitalització

d’aguts, Sala de parts i Quiròfans.

Guia del dol
Pautes per a professionals
- Atendrem inicialment la demanda dels familiars d’atenció al pacient, per tal de

comprovar l’estat del mateix.
- Un cop comprovat l’èxitus del pacient, s’informarà a la família. En cas que el pacient
no estigui acompanyat per familiars (cuidadors contractats), caldrà contactar amb ells
o assegurar-nos de la potestat dels acompanyants presents, per tal de poder procedir.
- Intentarem informar a la família en una zona privada (despatx mèdic) per tal de poder
fer-ho mes tranquil·lament, i els convidarem a tornar a entrar a l’habitació o Box si ho
desitgen.
- Si la família no vol anar a una zona privada entrarem de nou al Box, intentarem dins
del possible no informar a la família al mig d’un passadís. Amb els familiars que estan
sols oferirem ajut per trucar a d’altres familiars o coneguts, per tal d’informar-los i
sol·licitar suport.
- Un cop informats, convidarem als familiars o acompanyants a sortir un moment de
l’habitació o Box, si l’equip sanitari preveu que ha de realitzar alguna tècnica amb el
cos de la persona fallida.
- És important que durant l’absència del familiar, no canviï res de l’instrumental mèdic
que envolta al pacient, per tal que no augmenti l’impacte dels familiars que poden
estar en fase d’incredulitat i/o atordiment, i poden viure molt malament aquests
canvis. Aquesta situació és primordial en el cas de mort de nens o adolescents.
- Afavorir l’expressió dels sentiments i la no repressió del plor.
- Oferirem atenció als familiars. S’evitarà al màxim donar tractament farmacològic en
forma de sedants, tranquil·litzants o ansiolítics, ja que la sedació excessiva pot
complicar el procés de dol ja que es perd la vivència del procés en temps real. Podem
oferir-los alguna infusió. En cas necessari l’equip mèdic valorarà cada situació en
concret i farà la prescripció que sigui convenient.
- Permetrem a la família restar amb el pacient, acompanyant-los en els primers minuts i
deixant-los sols un cop estiguin més tranquils, si així ho desitgen.
- Vetllarem perquè la família senti en tot moment la nostra presencia, i la nostra
disponibilitat per oferir ajut. Cuidar la comunicació verbal i la no verbal, amb actitud
d'escolta i comprensió. Poden aparèixer reivindicacions terapèutiques poc realistes i
necessitat de més informació.
- Passada una estona els informarem de que el personal d’infermeria ha de fer les cures
post mortem, i els hi demanarem permís per a procedir.
- Tindrem en compte les creences culturals i religioses de la família. S’ha de respectar la
necessitat de que realitzin les seves primeres atencions i rituals segons els seus
preceptes religiosos. En cas que el servei es trobi en situació de no poder facilitar-ho,
caldrà informar-los que poden continuar amb els mateixos al Tanatori, donat que els
Serveis funeraris els hi poden oferir la oportunitat de seguir-los. (Veure <Guia per al
respecte a la diversitat de creences en l’àmbit funerari>)
- Oferirem ajuda als familiars per recollir els efectes personals de la persona que ha
estat èxitus.
- En el moment d’acomiadament de la família, recordarem a la família que seguim a la
seva disposició, si detectem dificultats per l’afrontament oferim la possibilitat de
posar-se en contacte amb el professional de referència segons la unitat on s’hagi estat
ingressat el pacient. (Veure <punt 10>)
En cas que el pacient que ha estat èxitus sigui un menor (veure <punt 7.3> i <punt
7.4>)

Guia del dol
7.3. Dol perinatal (dol silenciós o silenciat)
Els dols per les morts perinatals a vegades no són públicament reconeguts ni socialment
expressats. “La parella se sent desautoritzada per parlar-ne perquè no hi ha hagut
naixement, bateig o enterrament; el nen no té nom, no hi han fotos ni records, res que
pugui avalar la seva existència. Tot i això, el nen/a es el seu/va fill/a des de la concepció,
en la imaginació, en les expectatives i esperances dels pares i de la família“ Alba Payàs.
Principals necessitats dels pares en aquests moments:
- Desig de veure el fetus.

- Preocupació pel destí del cos.
- Desig/no d'enterrament.
- Preocupació com a causa de la pèrdua.
- Desig d'últim contacte amb el fetus mort.
La fantasia d'allò que es farà amb el cos és una de les principals preocupacions dels
pares amb la pèrdua.
Els pares poden patir forts sentiments de culpabilitat i ansietat si no reben informació
suficient. És important que rebin respostes sobre el nadó i els processos clínics o
administratius que s’estan duent a terme. No hem de permetre el sentiment de pèrdua
de control de la situació.
Hem de facilitar en tot moment que puguin expressar dubtes, necessitats i desitjos.
La comunicació no verbal del professional, és tant important com el llenguatge verbal

que s’utilitzarà. L’actitud davant del procés, el contacte visual, el tacte i el temps dedicat
suposa la major part de la tasca de suport que podem oferir.
Sovint una abraçada o tocar un braç o la mà, pot ser un bon acompanyament en
moments tant delicats , fins hi tot el silenci pot ser el millor consol, hem d’evitar certes
frases (veure annex <Frases que no hem de dir>) que poden afectar greument al procés
de dol.
Els professionals tenim com a eines bàsiques per acompanyar el sentit comú, la
compassió, empatia, paciència i la comunicació, un tracte fred o indiferent són en tots els
casos actituds professionals inadmissibles.
Pautes per a professionals
(Adaptació basada en la Guía para la atención a la Muerte perinatal y neonatal.

Asociación UMAMANITA i El Parto es nuestro. Madrid 2009).
Presenta’t, els hi direm el nostre nom i el nostre càrrec com a forma d’apropament.
Escolta, no els hi pots treure el dolor però si els hi permets compartir-lo amb tu els pots
ajudar a no sentir-se sols. Necessiten parlar del nadó.
Dóna’ls-hi temps, estan en xoc i els hi és molt difícil prendre decisions, els informarem
de les opcions i decisions a prendre i els hi deixarem temps per decidir a soles si ho
desitgen.
No jutgis, ni els diguis el que han de fer, respecta les seves decisions encara que no hi
estiguis d’acord.

Guia del dol
Mantingues la calma, són situacions molt difícils, els pares estan en una situació límit i
el professional no hi està exclòs.
Cuida el teu llenguatge corporal, mira’ls als ulls, evita parlar en veu baixa, cantar,
creuar-te de braços...
Sigues comprensiu. Cada cas és diferent, evita comparacions i intenta comprendre les
seves reaccions.
No intentis trobar aspectes positius a la mort del nen, que el nen estigui afectat
per una malaltia o malformació greu no és consol i voldríem que sobrevisqués de totes
maneres.
Fes que sentin la teva presencia però amb discreció, sovint el contacte físic diu mes
que les paraules “correctes”.
No els diguis que tindran més bebès, tot i que pugui ser cert, aquest bebè és únic
per a ells, és irreemplaçable independentment del temps que hagi existit.
No els diguis que entens el seu dolor si no has passat per una situació similar.
Aconsella’ls, però mai els obliguis. Actualment es recomana oferir als pares la
possibilitat de veure al nadó mort i respectar al màxim el criteri de cadascú. Hi haurà qui
prefereixi no veure’l, si ho desitgen els hi podem descriure com és físicament, això els
farà entendre que el nadó té una aparença física normal.
Els hi farem saber que si canvien d’idea només ens ho han de dir i se’ls hi portarà el
bebè.
Ajuda’ls a tenir records del seu bebè, si ho desitgen, si volen poden fer-li una foto,
es poden guardar el braçalet identificatiu, les empremtes de les mans o els peus,
col·laborem amb ells.
Proposa als pares que triïn ells un conjunt de roba per posar al bebè, així tenen una
mica més de control sobre la situació. (Annette, St. Paul)
Cuida les paraules. Utilitza el nom del bebè, pregunta’ls-hi el nom del bebè i
utilitza’l, el bebè te un nom, no es diu “fetus”.
Parla amb ambdós pares per igual, evitem actituds excloents.
Busca suport de companys professionals i de familiars per tal que els pares puguin ser
guiats durant el procés i rebre suport emocional i pràctic.
Vetlla perquè el retorn a l’habitació sigui el més “íntim i tranquil·litzador” possible.

Intentarem que el trasllat no es faci fins que la parella se senti en condicions de tornar a
l’habitació, procurarem habilitar una habitació individual per evitar que la parella
comparteixi una habitació amb una puèrpera i allunyada al màxim de la resta, el plor dels
altres nadons pot ser molt frustrant i feridor pels pares.
Procura pel respecte de la relació bebè–família abans que la relació pacient-hospital.
Donem facilitats a la família per exercir els seus rituals culturals i religiosos.
Cuida’t i comparteix els teus sentiments amb la resta de companys, en el moment.

Guia del dol
Tracta els casos en sessions clíniques
Cal informar a la família dels circuits burocràtics a seguir. (Veure <Protocol de Burocràcia
de la mort. Circuits funeraris de la CSMS. 2009>)
7.4. Nounats, recent nascuts (del naixement als 18 mesos)
El paper del personal sanitari davant la mort d’un nen o adolescents és primordial per al
procés de dol de les famílies. Una bona comunicació i la nostra proximitat té efectes molt
beneficiosos. Una actitud distant, d’autoprotecció no és convenient ni per les famílies ni
pel professional mateix. Les primeres tindran dificultats per elaborar un bon procés de
dol i els professionals podem tenir sentiment de culpa.
El suport a les famílies davant de la mort sobtada o no esperada d’un dels seus fills, és
difícil per tots els professionals sanitaris. La manca de temps per preparar a les famílies i
els professionals és un dels punts claus de la situació.
L’actitud del personal sanitari cap a la família, i el tipus d’informació que aquests
professionals proporcionen, poden afectar directament la capacitat de la família per
adaptar-se a la pèrdua de l’ésser estimat i iniciar un procés de dol apropiat.
El dol dels pares els fills dels quals moren de forma sobtada, és més intens que aquells
que han pogut acompanyar als seus fills durant una llarga malaltia
Pautes d’intervenció per a menors que ingressen a Unitats d’aguts/Urgències i moren.
S’intentarà informar als pares de la situació de gravetat del menor, cuidant al

màxim que sigui en un espai privat. La noticia és altament impactant i pot provocar
reaccions de forta incredulitat i angoixa.
La informació serà proporcionada pel metge/pediatre responsable, facilitant al

màxim la resposta als dubtes que puguin tenir els pares.
En el cas dels accidents de transit o situacions en que la imatge del menor pugui
quedar malmesa, tant si el nen mor en el trajecte cap a l’hospital, com si ho fa durant
els primers moments de l’ingrés, els professionals procurarem preservar la dignitat
del cos del menor, mostrant-lo de la manera menys traumàtica possible pels pares.
Cal fer palesa la realitat de la pèrdua, però amb consciencia del record o l’impacte que
aquesta imatge pot produir als pares. La reacció dels familiars davant el cos, pot tenir
dues vessants diferents: un cos amb ferides però “excessivament arreglat”, o un cos
excessivament malmès, pot provocar per una banda la sensació dels pares de que no
hi ha res que indiqui que pot haver patit molt mal, i el contrari pot provocar la
sensació que el personal sanitari no ha actuat.
En cas de situacions d’accidents amb múltiples víctimes, en que moris més d’un
menor o bé al mateix temps hi haguessin companys d’aquest ingressats a la mateixa
unitat d’urgències, no podrem oblidar-nos de les famílies que hi estaran
presents acompanyant a altres pacients, ja que estaran també molt afligits i
passaran també un dol per aquesta pèrdua. La nostra intervenció pot facilitar
l’eliminar pors innecessàries i ajudar a establir estratègies d’afrontament eficaces,
necessàries para disminuir l’estrès de l’experiència.

Guia del dol
Deixarem que els pares mantinguin al màxim el contacte amb el menor. Si la

mort és imminent convidarem als pares a que s’acostin. Necessitaran temps per estar
a soles amb el seu fill, per poder tocar-lo i plorar-lo. Valoraran la privacitat i intimitat
però serem els professionals sanitaris els qui haurem d’oferir aquesta opció, ja que ells
no estaran en condicions de demanar-ho, però no s’induirà ni obligarà a fer-ho.
No s’iniciaran les cures post mortem d’infermeria ni es retirarà l’instrumental

mèdic, fins que els pares decideixin si volen veure i/o agafar al menor.
S’entregarà als pares o familiars les pertinences del menor: braçalet identificatiu,
roba, joies, etc.
Es facilitarà informació verbal i escrita dels circuits funeraris. Es valora

positivament el poder detectar a algun familiar, que pugui acompanyar-los en aquest
procés. Es procedirà amb el cos segons les pautes establertes pels procediments
sanitaris (mortalla, formularis, necròpsia etc) i serà traslladat al Tanatori. (Veure
<Protocol de Burocràcia de la mort. Circuits funeraris de la CSMS. 2009>)

Guia del dol
8. Abordatge específic en dol
8.1. El dol en nens i adolescents
Els nens no reaccionen a la pèrdua de la mateixa forma que els adults, i podrien no
demostrar els seus sentiments tan obertament. Tenen les mateixes necessitats que els
adults per processar el que ha passat i viure el seu dol.
El procés de dol d’un nen s’ha de facilitar mostrant-nos oberts i honestos, utilitzant un
llenguatge clar i directe. La decisió sobre informar o no un nen de la mort d’un familiar
ha de coincidir amb les creences, religió i cultura de la família, així com amb la seva edat
i capacitat d’assimilació.
L’edat del nen en el moment de la pèrdua és el factor més important degut a que l’edat
determina la seva comprensió de la mort.
Generalment un nen menor de 3 anys d’edat, encara no entén els tres components
fonamentals de la mort (irreversible, definitiva i permanent).
Consideren la mort un estat temporal com el dormir o anar-se’n, aquesta creença està
reforçada pels personatges de dibuixos animats que es “moren” i “reviuen” un altre cop,
a més del pensament màgic característic d’aquesta etapa.
Els nens menors de 5 anys poden exhibir trastorns en el menjar, dormir, i en el control
dels esfínters com a resposta a la mort.
Els nens més petits perceben la tristesa a través del que reben dels pares i familiars,
però sense entendre el que passa, els canvis a casa i l’absència del contacte físic de la
persona que ha mort, faran que el nen manifesti més plor i estigui més neguitós, són
capaços d’adaptar-se a les pèrdues més ràpidament, si es senten acompanyats, senten
que no es queden sols.
Entre el 6 i els 9 anys els nens comencen a reconèixer que totes les coses que viuen
moren, tot i que encara no ho viuen com un procés personal, morir és definitiu per als
altres però no per a ell.
La mort és personificada como si fos separada de la persona o de l’esperit: un esquelet,

un fantasma, un àngel de la mort o senzillament "el coco”. Al principi d’aquesta etapa
comencen a "fer-se a la idea" de que la mort és irrevocable, però que els hi passa “més”
a la gent vella (no a ells).
La presa de consciència comporta que tingui por a la mort i, de vegades, s’angoixa en

pensar que també pot perdre els pares i les persones properes. Davant de la mort de
persones molt properes pot experimentar el sentiment de culpa pel fet de pensar que ell
amb el seu comportament és el culpable del que està passant.
El nen comença a ser conscient de que algunes coses que han desaparegut, simplement
no tornaran i li interessa saber què li passa a la gent un cop ha mort.
Entre els 9 anys i els 12 anys el nen entén el cicle de la vida i descobreix
conscientment la obligatorietat de la mort, el fet que és un procés irreversible i que ell
també morirà arribat el moment.

Guia del dol
A partir dels 11 anys comença a entendre que les pèrdues poden ser definitives i
inevitables i comença a entendre el concepte d’irreversibilitat.
L’adolescent, a partir dels 12 anys
A partir dels tretze anys l’adolescent entén que la mort i les pèrdues són definitives i
inevitables sense cap mena de dubte.
La mort del pare o de la mare en un moment en què s’està fent el procés d’allunyament
físic i emocional envers els pares pot fer que l’adolescent experimenti un gran sentiment
de culpa.
L’adolescent sovint no manifesta espontàniament el que sent i es tanca amb el seu dolor,
no en vol parlar perquè no vol afegir més preocupació als adults, vol respondre com un
adult i vol que els altres el considerin així, però això no vol dir que li sigui fàcil explicar la
tristesa i l’aflicció que sent. Ha de fer front a la pèrdua d’un esser estimat, al mateix
temps que s’enfronta a tots els canvis, dificultats i conflictes propis de la seva edat.
Els adolescents poden percebre la mort com “allò” que els fa "diferents", i témer, que si
expressen el seu dolor pugui veure’s com una senyal de debilitat.
El fet de convidar-lo a participar en tot allò que pugui fer-lo sentir-se útil i acompanyar-lo
en la seva pena l’ajudarà a acceptar la pèrdua, cal però respectar en tot moment la seva
voluntat d’estar sols.
Existeix una gran varietat de recursos que poden ser compartits amb els nens en procés
de dol.
Manifestacions normals del dol en nens
- Commoció i confusió.
- Ira, malsons i irritabilitat. Enuig.
- Alteracions del son i/o alimentació.
- Por a perdre al pare supervivent i sobreprotecció al mateix.
- Regressió a etapes anteriors del desenvolupament (nictúria).
- Culpabilitat.
- Tristesa.
- Ansietat.
- Pors.
- Dificultats en el rendiment escolar.
Indicadors de dificultats
- Plorar en excés durant períodes perllongats.

- Rabietes freqüents i perllongades.
- Apatia i insensibilitat.
- Pèrdua d’interès pels amics o activitats que li eren agradables durant un període
perllongat.
- Malsons i problemes de son freqüent.
- Por a quedar-se sòl.
- Comportament infantil durant un temps perllongat (p.ex. nictúria, parlar com un
nen petit, demanar menjar sovint).
- Freqüents mals de cap, sols o acompanyats d'altres mals físics.

Guia del dol
- Imitació excessiva de la persona morta i expressions repetides del desig de

retrobar-se amb ell/ella.
- Canvis importants en el rendiment escolar o no voler anar a l'escola.
Dol complicat en els nens
Els nens amb problemes seriosos de pena i de pèrdua poden mostrar un o més dels
següents senyals, el que ho converteix en un dol patològic:
o Depressió prolongada i desinterès, negació prolongada.

o Dificultat per conciliar el son, pèrdua de gana, temor a la soledat.
o Regressió prolongada en el seu comportament.
o Imitació excessiva de la persona morta.
o Manifestar freqüentment el seu desig d’anar-se’n amb la persona que ha mort.
o Allunyament dels seus amics.
o Disminució accentuada en el rendiment escolar o negar-se a anar a l’escola.
Aquests símptomes d’avís poden indicar que es necessita ajuda professional.
8.2. Informar als nens
En el cas que el pacient que s’està atenent passa per un procés de malaltia llarg, els
professionals farem una entrevista d’anticipació al dol, preguntarem si hi ha
nens/adolescents en l’entorn familiar, l’edat dels mateixos, la relació d’aquests amb el
malalt i el vincle emocional, i com s’estan adaptant a la situació de malaltia terminal.
En qualsevol cas i per tal d’abordar els següents aspectes, intentarem contemplar en la
major mesura possible la opinió del nen/adolescent. Explorarem la informació que tenen
els nens/adolescents i si és adequada per l’edat.
Els professionals facilitarem les següents pautes als familiars de com donar informació als
nens:
Pautes bàsiques per a familiars per donar informació als nens
En tot cas cal intentar sempre que la informació la doni el parent més proper i assegurar-
se que el nen ha entès tot el que se li ha dit. El pare i/o la mare són les persones més
properes per atendre aquesta necessitat del nen. Buscar un lloc conegut i tranquil per
parlar amb el nen.
Sigues honest pel que fa a la mort, parleu amb ell/a de forma simple i directa. Explica al
nen el que ha passat sense indirectes, necessiten explicacions simples i concretes. Les
lectures llargues o les respostes complicades a les seves preguntes probablement els
confonguin, pel que han de ser evitades. Permeteu que facin les preguntes que vulguin:
Vols preguntar alguna cosa? Com et sents?
No utilitzis indirectes, no parlem amb els nens utilitzant termes com “s’ha adormit”, “ha
marxat de viatge”... Reforçant la irreversibilitat de la mort i no donant falses expectatives
de retorn. Dir que la persona que ha mort no volia morir-se, que no podem escollir quan
succeeix això.
Acompanyar de l'adverbi MOLT repetit moltes vegades (la mare t'ha de dir una cosa molt
trista. El teu pare ha agafat aquest matí la moto i ha tingut un accident molt, molt, molt,

Guia del dol
molt greu. Ha rebut un cop al cap molt, molt, molt, molt fort, els metges no han pogut
curar-lo i s'ha mort).
Si la mort és violenta o sobtada, és important que quan parlem amb ell el tranquil·litzem
sobre la pròpia seguretat, és important que els hi expliquem que no és un fet habitual, i
que pel fet que algú s’enfadi no significa que pugui provocar una mort.
Si es mor un company del nen, l’acompanyarem en el seu dolor però evitarem

sobreproteccions que el poden portar a tendències regressives i a evitar buscar la seva
independència. Evitarem comparacions amb el nen que ha mort i l’ajudarem a no
idealitzar-lo, protegint-lo però de sentiments de culpabilitat.
Ajuda al/la nen/a a expressar els seus pensament i sentiments. Parla amb ells sobre el
que pensen i senten de la mort, estiguem alerta sobre diferents maneres no verbals de
manifestar els seus sentiments: malsons, problemes a l’escola, pors, alteracions del son
i/o alimentació, irritabilitat, aïllament... Cal ajudar-los a ventilar el seu dolor, la nostra
actitud d’escoltar i el nostre suport pot ajudar-lo a posar paraules al seu dolor.
Ofereix-li amor i seguretat contínuament. Hem d’estar presents i disponibles, no el

podem protegir dels sentiments dolorosos però els podem ajudar amb molt d’afecte. El
nen necessita ser tranquil·litzat, hem de poder respondre preguntes com: “i tu quan et
moriràs?”, la millor manera de respondre és amb naturalitat: “què és el que et
preocupa?, qui et cuidarà?”, si respon afirmativament podem tranquil·litzar-lo dient, per
exemple: “espero trigar molt a morir-me, espero estar amb tu durant moooolt de temps,
però si nosaltres moríssim hi ha molta gent que pot i el voldria cuidar, els tiets, els avis.
Ho entens?”.
Ajudar a que s'expressi: Assegurar que allò que ha passat no té res a veure amb
quelcom que hagi pogut fer, dit o pensat.
No ocultis el teu dolor als nens, si compartim amb ells el nostre dolor estem donant
permís al nen per fer-ho també. El nen ha de sentir que és normal i saludable plorar i
sentir tristesa després d’una mort.
Permetre al nen veure el cadàver si vol i participar en els rituals i animar-lo a col·laborar-
hi si ho desitja. Explicant-li en tot cas prèviament el que veurà i sentirà. (Pàg. següent)
Demana ajut professional si sents que no ho pots fer sol.
No busquem responsables, ni assignem a Déu la culpa de la mort. Si la religió no ha

tingut un paper important a la vida del nen abans de la mort del familiar, podem
confondre’l o espantar-lo.
Evitar que ocupin el lloc o rol de la persona morta com a forma d'omplir espais o rols
sense cobrir.
Activitats que poden ajudar-los
- Fer un llibre de records (decorant amb fotos, escrivint pensaments i emocions, etc).
- Elaborar un CD amb música i cançons especials
- Plantar un arbre, fer una escultura i ubicar-la a un lloc especial (tribut).
- "Cofre del Tresor": objectes significatius del difunt.
- Llegir contes sobre la pèrdua.
- Escriure un diari d’emocions.

Guia del dol
- Globus.
- Olla de fum.
Poden ser compartides amb un adult de referència.
Participació dels nens en els ritus funeraris
Celebració d’una vida. Participació dels nens
Cunill Olivas, M. Clavero Marín, J.P. La Celebración de una vida. Guía para la reflexión y
planificación de una ceremonia laica. Alfinlibros.com. Girona, 2008.
1. Explicar-li en què consisteix la cerimònia.

2. Deixar que decideixi si vol o no assistir a la cerimònia.
3. Convidar a participar en la planificació.
4. Animar-lo a que expressi allò que sent, allò que està pensant.
5. Permetre que participi en aquesta, escrivint una carta, fent un dibuix, col·locant
una joguina o un objecte personal sobre el taüt.
6. Un adult haurà d'acompanyar-lo durant tot l'acte, explicant el que passa i
resolent els dubtes.
7. En cas de no voler assistir i o participar, respectar la seva decisió i evitar
sentiments de culpabilitat si no hi vol anar.
8. Convidar-lo a participar en la cerimònia per llençar les cendres, si és el cas.
Activitats amb les que pot participar
- Racó del conte.

- Fer-li entrega d'una tasca concreta: repartir flors, deixar anar coloms, etc.
- Que faci una ofrena: dibuix, objecte personal, etc.
8.3. Gent gran
El dol en les persones grans presenten algunes diferencies en relació a les persones
adultes. En aquesta etapa de la vida sovint s’acumulen pèrdues de diversa índole que la
persona ha d’afrontar, que afecten a les diverses àrees de la vida. Worden (2004) descriu
algunes de les característiques del dol en els ancians:
Interdependència
A les parelles que porten molts anys de convivència s’acostuma a generar una
interdependència major.
Quan es dona una dependència gran del cònjuge en determinats rols o activitats, es
produirà un ajustament més difícil després de la pèrdua. Si la parella que mor exercia
el rol de suport i cuidador, el supervivent es pot trobar recorrent a algú que ja no hi
és.
Pèrdues múltiples
Les persones d’edat avançada s’enfronten al dol per múltiples pèrdues. Amb l’edat
augmenten el nombre de pèrdues de familiars, amics, companys de feina, canvi
d’estatus laboral, pèrdua d’estatus econòmic, la disminució de les capacitats físiques i
de salut, les pèrdues de rols familiars, el deixar la pròpia vivenda...
Aquestes pèrdues fan que la persona gran acumuli dols i tingui més dificultats per
elaborar-los i adaptar-se als canvis que produeix la pèrdua.

Guia del dol
Consciència de mort personal

Amb l’edat i la mort de persones de la mateixa generació, l’ancià pot tenir més
consciència de la pròpia mort. Cal tenir en compte en el treball del dol l’ansietat i
malestar que pugui generar aquesta consciència de la mort pròpia.
Soledat
Molts ancians en dol viuen sols, el que pot portar a sentiments importants de soledat,
especialment quan viuen sols en els mateixos espais que vivien amb la parella
perduda.
Ajust als rols

Després de la pèrdua de la parella, els vidus/es sovint han d’afrontar nous rols i
realitzar activitats que no assumien fins ara (activitats domèstiques, gestions de
l’economia familiar...). Aquestes persones necessiten ajuda per aprendre a
desenvolupar noves habilitats i adaptar-se als nous rols.
Grups de suport
Els grups de suport són especialment importants en les persones grans perquè la
xarxa social de suport s’ha reduït i poden patir una major soledat i aïllament.
Contacte físic
Pot ser beneficiós el contacte físic amb persones en dol, que no tenen coberta aquesta
necessitat per les pèrdues patides. Cal ser respectuós i atent a la conveniència de
tocar i si la persona està preparada per ser tocada.
Evocar records
L’evocació de records es dona de manera natural en les persones grans. Té una funció
adaptativa i de manteniment de la pròpia identitat. Utilitzar la tècnica de l’evocació o
de revisió de vida és una tècnica terapèutica útil.
Discutir la recol·locació
El canvi de vivenda en l’ancià representa una decisió vital important. Dependrà de la
capacitat de cuidar de si mateix i de les necessitats personals.
També cal tenir en compte el que implica per a la persona deixar la llar. Un espai on
s’acumulen records de gran valor, on ha viscut durant molt de temps i que li ofereix
una sensació de control personal, d’identitat i de vinculació amb els familiars amb qui
hi va conviure.
Desenvolupament d’habilitats
Els ancians tenen capacitat de desenvolupar noves habilitats, que els donarà major
autonomia i autoestima. És necessari però un temps d’aprenentatge i adaptació en el
que la persona es mostrarà més depenent dels altres.
L’estrès és un element important que apareix de manera destacable en les persones que
són cuidadors principals del cònjuge malalt. En aquests casos l’estrès pot ser major
abans de la pèrdua, pel que és important una atenció al dol prèvia a la mort.
En les persones grans, a més de la pèrdua de la parella, es poden donar altres pèrdues
familiars, com germans, fills o nets. En el cas dels nets hi ha tendència a centrar l’atenció
en els pares i excloure el dol dels avis (Worden, 2004).
Persones grans institucionalitzades
Els ancians que estan ingressats en hospitals i residencies presenten una situació de
dependència que condiciona l’afrontament al dol. La persona no te sovint autonomia per

Guia del dol
gestionar-se de manera independent i necessita dels altres per moltes activitats bàsiques
i instrumentals de la vida diària.
Davant la pèrdua d’una persona propera també es trobarà limitada en l’abordatge que
podrà fer de la situació. És per això fonamental el suport familiar i de l’equip, per facilitar
el maneig de la situació prèvia i posterior a la mort.
Abans de la pèrdua: L’ancià institucionalitzat pot sentir-se aïllat de la resta de la família

i de l’acompanyament al familiar malalt. En aquest sentit es pot facilitar el procés de dol:
facilitant el contacte amb el malalt, compartint amb la família, donant oportunitat
d’acomiadar-se.
Després de la pèrdua: El moment de informar a l’ancià de la malaltia greu i/o mort del
familiar es converteix sovint en un problema per a la família. L’equip té un paper
important en aquesta fase, intervenint per facilitar la comunicació familiar i el maneig de
la situació, facilitant així el procés de dol.
S’observa una tendència a la sobreprotecció de la persona per part del seu entorn social i
familiar més proper. Es freqüent amagar informació sobre la malaltia greu i/o mort d’un
familiar proper, amb l’idea de protegir, de no fer patir a la persona. Aquest secret
familiar genera malestar tant a la família, com al propi ancià, que detecta que quelcom
passa al sí de la família. Es tracta d’una situació generadora d’estrès en el que es
produeix un distanciament de l’ancià, que no pot participar del procés familiar. L’ancià no
té lloc en les decisions familiars i no pot participar del ritual de comiat. L’equip estarà
atent a detectar aquesta situació i reconduir en la mida del possible, apropant
posicionaments i facilitant l’accés de l’ancià al procés de dol de la família.
Com donar la notícia
Sovint la família no saben com donar la noticia de la mort del familiar i demanen suport a
l’equip del centre. En aquests casos es recomana:
1. Valorar quin és l’estat cognitiu i psico-afectiu de l’ancià i si cal adaptar o graduar la

informació donada. En les persones amb demència caldrà conèixer el grau de
deteriorament per establir com adaptar la informació, tant en el contingut com en la
forma.
Mai donar per fet que no ho entendran i que no cal abordar el tema.
2. Treballar amb la família:

- Qui/quins familiars donaran la noticia: Alguns familiars demanen que sigui l’equip
qui informi de la mort, cal treballar perquè sigui la família qui doni aquest pas, i si
és necessari acompanyar, però evitant suplir la funció de la família.
- Quan li diran: Recomanar un horari que permeti el suport professional si calgués
(infermeria, metge, psicòleg), i que la família pugui acompanyar-lo durant unes
hores. Preferiblement al matí i en dies laborables, amb més presencia professional.
- Com donaran la informació: Cal esbrinar abans els possibles pactes de silenci, si
s’ha amagat informació o si s’ha donat informació falsa.
- L’orientació general és graduar la informació en gravetat (sobretot quan s’ha
amagat informació durant temps). I segons resposta de l’ancià avançar en la
informació de la mort.
Rituals

Guia del dol
Després de la mort, caldrà facilitar la participació de l’ancià en els rituals funeraris i en

els espais familiars de comiat.
Caldrà valorar cada cas individualment conjuntament amb família i l’ancià, tenint en
compte:
- La possibilitat real d’assistir al funeral (distància, vehicle adaptat, cuidador, problemes

de salut, funcionalitat...). Cal fer partícip d’aquesta valoració a l’ancià, informant i
consensuant les possibilitats i limitacions.
- Valorar la reacció de la persona a nivell psicològic i conductual, detectar riscos i
necessitats (alteracions de conducta, confusió, desorientació en demències...).
- En el cas de no poder assistir al funeral plantejar un ritual alternatiu, com pot ser
programar un altre dia una visita al cementiri amb els familiars, o bé celebrar una
missa al centre amb la família.
L’equip orientarà i ajudarà al maneig d’aquest procés, però caldrà respectar els casos en
que la família decideix NO informar al seu familiar ancià de la malaltia greu i/o mort d’un
membre de la família, evitant culpar per aquesta decisió.
En les persones grans institucionalitzades, cal remarcar la necessitat de suport emocional

durant el temps posterior a la mort d’un familiar. En aquest sentit la presència i
acompanyament familiar és fa especialment necessari.
L’equip ofereix un suport molt important durant aquest procés, sobretot en els casos en
que el pacient no té família amb el seguiment i acompanyament emocional del pacient,
que permet la detecció de possibles dificultats associades al procés de dol.
8.4. Persones amb discapacitat intel·lectual
Sovint les persones amb discapacitat intel·lectual estan infravalorades socialment.
Són persones que pateixen i perceben la pèrdua com tothom, tot i que en alguns casos la
manifestació d’aquest dol es vegi retardat molts mesos.
S’afegeix que són persones que per la seva història personal es poden trobar sense xarxa
de suport amb qui compartir la pena quan qui es mor és un dels dos progenitors o bé
que la mort dels mateixos canviï totalment la seva situació a nivell social.
Les persones amb DI necessitaran, probablement, un major suport per assolir aquests
objectius, però necessiten també que les seves famílies, els professionals que els presten
aquest suport i les organitzacions creades per a la defensa dels seus drets i interessos
generin actituds de revaloració, de possibilitats de progrés en lloc de actituds de "no hi
ha res a fer" (FEAPS, 2001).
És important acompanyar-los en el procés, no els hi podem negar el dret a plorar ni

protegir-los excessivament. Amagant o retardant la veritat els hi neguem la possibilitat
d’elaborar el seu dol. Cal assegurar que les persones amb discapacitat intel·lectual
tinguin el suport necessari i cal facilitar l’elaboració del dol des d’una perspectiva
normalitzadora.
Contactarem amb familiars o cuidadors de referència per poder informar a la persona

amb discapacitat intel·lectual per oferir més seguretat.
Sempre que sigui possible s’avançarà en informació prèviament a la mort.

Guia del dol
Les persones amb DI, igual que la resta de les persones que estan passant per un procés
de dol tenen dret a:
- Conèixer la veritat sobre la mort i les seves circumstàncies.

- Ser tractat amb normalitat.
- Tenir respostes honestes a les seves preguntes.
- Ser escoltat amb dignitat i respecte.
- Estar en silenci i no voler explicar les seves emocions i pensaments.
- No estar d'acord amb les percepcions i conclusions d'altres.
- Veure la persona que va morir i el lloc de la mort.
- Estar rabiós amb la mort, amb la persona que va morir, ell mateix i amb altres.
- Tenir les seves pròpies creences filosòfiques i teològiques sobre la vida i la mort.
- Estar involucrat en la presa de decisions sobre els rituals relacionats amb la mort.
- Escollir a persones de la seva confiança perquè l'acompanyi i escolti.
- Cercar l’espiritualitat.
- Participar i comprendre el procés de mort.
Les pautes bàsiques per informar als nens ens poden ser d’ajut. (Veure <punt 8.2> o
<Apoyo en el proceso de duelo de personas con discapacidad intelectual>

Guia del dol
9. Circuit d’actuació per a la intervenció en dol segons ubicació o

nivell assistencial
9.1. PADES
Característiques del servei:
Es dona atenció al dol des del moment de la primera visita de l’equip PADES fins al
moment de la mort del pacient i seguirà amb el recolzament a la família en les fases
inicials després de la mort del familiar.
Les accions terapèutiques estaran encaminades a donar l’oportunitat de tractar

conjuntament la pròpia mort amb informació, recolzament emocional, espiritual i actitud
d’escolta, ajudant a resoldre temes pendents sempre que sigui possible.
L’atenció anirà dirigida tant al pacient com a la família. Si hi ha nens i adolescents,

promourem la seva participació en el procés.
Es prepararà a la família pel moment de la pèrdua facilitant els acomiadaments i la

comunicació amb el malalt.
Serà més intensa l’actuació els últims dies, agonia i moment de la mort. El professional
que farà l’atenció al dol podrà ser qualsevol dels professionals de l’equip, preferentment
el que tingui més empatia amb l’entrevistat.
Nivells d’atenció:
- Acompanyament quan els recursos d’afrontament són presents.

- Assessorament per part de professionals del PADES amb formació de dol quan
precisa d’ajuda per facilitar el dol normal.
- Intervenció específica per psicòlegs o psiquiatria quan precisa de ajuda per
l’elaboració del dol complicat i adaptació. (Derivació a recursos específics).
Intervenció:
A cada equip hi haurà un professional responsable del seguiment d’aquest procés:
- Trucada posterior a l’èxitus abans de 15 dies per donar condol.

o Valorar si hi ha demanda de seguiment.
o Proposar entrevista al domicili o hospital.
o Deixar telèfon de contacte.
- S’enviarà carta de condol en els 15 dies següents a la mort del pacient (annex). Ho
farà l’administratiu del Centres Sociosanitari.
- Entrevista guiada al 1 o 3 mesos.
o Explorar si hi ha capacitat del nucli familiar per superar pèrdua.
o Detectar factors de risc de dol patològic.
o Informar d’evolució del dol.
o Valorar si cal intervenció específica.
- Trucada als 6 mesos.
o Per si cal nova entrevista al domicili o a l’hospital.
o Detectar indicadors de dol patològic.

Guia del dol
- Cal informar al metge de família dels familiars en dol, per tal que aquest pugui
reforçar la derivació o assistència al recurs específic durant les primeres fases del
dol.
9.2. Sociosanitari i residència
El temps d’estada al recurs pot ser de mesos o anys en el cas de residència, pel que el
servei esdevé la llar del pacient, un entorn familiar, on s’estableix habitualment un vincle
emocional del pacient i família amb els professionals de l’equip i amb altres pacients i
familiars. Aquest fet condiciona i afavoreix l’acompanyament a la mort i al dol, produint-
se un espai de major confiança i intimitat.
Intervenció:
- Acompanyament: Acompanyament i suport per part de tots els membres de l’equip

que intervé amb el cas. Al que s’afegeix el suport ofert per voluntaris, personal no
sanitari, altres pacients i els seus familiars, amics del centre.
- Assessorament: Realitzat pels professionals específics de l’equip: metge, infermera,
treballadora social i psicòleg.
- Intervenció específica: Intervenció per part del/la psicòleg/a del centre amb pacient
i família.
- Ingressos de caràcter pal·liatiu i també a la UMEP i a Llarga Estada de l’Hospital
Comarcal Sant Jaume de Calella, per protocol hi haurà una valoració inicial per part
de psicòleg/a de l’equip.
- Pacients ja ingressats en que apareix la situació pal·liativa el/la psicòleg/a
intervindrà a demanda de l’equip.
Després de la mort es realitza seguiment del dol amb les famílies des de diverses
vessants:
- Es recomana el contacte personal o telefònic de condol per part de l’equip amb la

família: amb l’equip en general quan venen a recollir pertinències, amb treballadora
social sovint per a completar gestions, o bé amb trucada de metge i/o psicòleg/a
per donar condol, detectar necessitats de la família i treballar aspectes que hagin
pogut quedar pendents.
- Carta de condol als familiars, per part de l’equip del centre, en els dies posteriors a
la defunció. Serà enviada pels serveis administratius del centre.
- Malgrat no estar protocol·litzat, la participació dels professionals de l’equip en la
celebració dels rituals funeraris pot ajudar en el procés del dol, facilitant el
tancament del vincle establert durant el procés de final de vida.
- En els casos en que es preveu risc de dol patològic, es fa un seguiment per part
del/a psicòleg/a del centre amb la família. En els casos en que és necessari un
seguiment del dol més específic es deriva a un servei extern de suport al dol o al
CSM de referència.
- En els centres o serveis que no es disposi de psicòleg/a s’avisarà a la treballadora
social que farà una valoració del recurs de suport on derivar.

Guia del dol
9.3. Hospital d’aguts/maternoinfantil/urgències
Des de les unitats d’Hospitalització d’aguts (totes) es procedirà segons les recomanacions
per a un bon suport al dol exposades en els capítols anteriors.
Els pacients en situació de malaltia avançada/pal·liatius (mort previsible), en seguiment

per part de la UFISS, rebran el suport d’aquest equip que facilitarà el seguiment posterior
de la família si ho precisa o sol·licita.
En cas de que no estiguin en seguiment per aquest equip s’intentarà activar per IC si es
valora necessari el més aviat possible.
En cas de mort sobtada i davant la impossibilitat d’haver fet un seguiment previ, si

l’equip sanitari detecta que és necessari més suport un cop produïda la mort o es detecti
risc de dol difícil, es contactarà amb la treballadora social o psicòleg de referència de la
unitat la qual valorarà el recurs a utilitzar. En cas de donar-se, aquesta situació fora de
l’horari laboral d’aquest professionals, és derivarà la família via interconsulta amb dades
de contacte.
Nivells d’atenció
- Acompanyament: Acompanyament i suport per part dels professionals del servei o

planta.
- Assessorament: Realitzat pels professionals específics de l’equip UFISS (si està

intervenint) i de les treballadores socials i/o psicòleg/a, a demanda dels
professionals de la planta.
CIRCUIT INTERVENCIÓ EN CAS DE MORT SOBTADA:
Èxitus
Família que precisa atenció per alt impacte o demanda especifica de la família
Contactar amb treballadora social/psicòleg de referència del Servei o Unitat
Valoració de l’actitud a seguir
Suport i acompanyament Derivació
Servei psicològic Grup Dol At. Primària
Derivació
Les treballadores socials i/o psicòleg/a valoraran els casos en que és necessari un
seguiment del dol més específic i es deriva a un servei extern de suport al dol.

Guia del dol
9.4. Atenció Primària
Característiques del servei
- En una consulta “tipus” d’atenció primària, amb uns 2000 usuaris hi haurà unes 100
persones en dol “actiu”.
- El dol es relaciona amb l’aparició de problemes de salut, incrementant el risc
d’angoixa, depressió, abús de alcohol i fàrmacs, així mateix augmenta el risc de mort i
suïcidi.
- La població en dol demanda un major suport sanitari, incrementant el consum de
recursos, potser per la pèrdua de les xarxes de suport socials clàssiques.
- L’equip de primària és l’únic especialista de l’àmbit sanitari a qui acudeixen
normalment els familiars i l’únic que pot atendre la comorbiditat associada.
- Els objectius generals de les Cures Primàries de Dol seran: tenir cura de que la
persona elabori el seu dol de la manera més natural i saludable possible, detectar de
forma precoç el dol complicat i assumir el seguiment de persones amb dols crònics o
patològics.
- El metge de família pot ser un dels principals professionals que pot fer tasca
PREVENTIVA i derivació de dols complicats i patològics a recursos especialitzats.
- Els metges de família han de tenir eines per poder donar suport i acompanyament a
les persones que es troben en procés de dol i poder discernir entre un dol sa i un dol
complicat. Això implica rebre formació específica.
- Cal tenir en compte, que l’ús de psicofàrmacs serà només per tractar la
simptomatologia més aguda i molt ocasional, ja que MEDICALITZAR EL DOL SUPOSA
DONAR-LI UNA CATEGORIA DE MALALTIA i això tindrà importants repercussions en la
seva elaboració.
Quan pot saber l’equip de primària si una persona en dol necessita suport
professional especialitzat?:
- Quan el familiar sol·licita ajuda expressa pel seu procés.

- Quan el professional valora que l’ajuda és necessària.
- Quan es donen diversos factors de risc associats.
- Quan detectem indicadors que ens orienten vers un possible dol complicat.
- Acompanyament: Aquesta funció pot ser a càrrec del propi metge de família, però
també és molt important la funció d’infermeria del CAP i de la treballadora social. Els
familiars poden presentar durant el procés de dol símptomes físics, psicològics,
cognitius (trastorns del son, crisis d’angoixa, pors, dolors...) i és freqüent que sigui el
CAP el primer lloc on acudeixen en les fases inicials del procés de dol. La funció
principal d’aquests acompanyament seria la d’ EDUCACIÓ EN DOL i PREVENCIÓ.
- Assessorament: També aquesta funció pot ser realitzada pel propi metge de família i
també per la treballadora social.
- Intervenció específica: En aquest cas el metge de família (en casos de dol complicat
pot ser el professional que faci el seguiment de fàrmacs prescrits: antidepressius,
ansiolítics, hipnòtics...) però s’intentarà fer derivació a recursos específics.

Guia del dol
10. Serveis de derivació per seguiment del dol
Els serveis que poden assumir el seguiment del dol:
Comissió d’atenció al dol de la CSMS
A partir de la consulta per correu electrònic comissiodol@salutms.cat un dels membres

de la comissió donarà resposta a la consulta i/o farà la derivació al professional/equip
corresponent. El professional serà el psicòleg que ja duia el cas durant l’ingrés, quan
sigui així o, en els casos en que no hi havia psicòleg, per torn entre els psicòlegs que
treballen a les unitats d’hospitalització.
A la zona de l’Alt Maresme:
A l’Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella, des del “Programa per a l’atenció de
persones amb malalties avançades de l’Obra Social de “la Caixa”
- Atenció individual per part pels psicòlegs de Fundació Hospital (EAPS). Domicili
i/o Hospital. Dirigit a familiars de pacients que han estat atesos i en seguiment
per l’equip PADES Alt Maresme o Unitat de cures pal·liatives, o bé per derivació
d’altres professionals sanitaris de l’Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella
(CAP, Servei d’Urgències, Servei de Medicina Interna, Servei de Cirurgia, Atenció
a l’Usuari). Dirigit a familiars que estiguin en una fase inicial del procés de dol,
que presentin un dol complicat o amb criteris d’estar realitzant un dol patològic.
- GRUP DE DOL (Grup Tancat) (veure <Grup dol Fundació Hospital>)

Els psicòlegs (EAPS) valoraran aquells familiars que es puguin beneficiar de
l’atenció grupal en dol i que, després de realitzar una primera entrevista de
valoració d’idoneïtat a formar part del grup, es procedirà a l’atenció psicològica
en grup per facilitar l’elaboració del dol. La freqüència és quinzenal amb una
durada màxima de 12 sessions.
- GRUP D’AJUDA MÚTUA (GAM) (Grup Obert) (veure <Grup GAM Fundació
Hospital>)
Els psicòlegs (EAPS) valoraran aquells familiars que, havent participat al Grup de
Dol o bé que per les característiques del procés de dol que estan vivint, es
puguin beneficiar de l’atenció grupal en dol en aquest format, que pretén ser una
continuació de l’anterior per facilitar l’adaptació a la pèrdua i continuar amb
l’elaboració del procés de dol en unes fases més avançades. La freqüència és
mensual i sense data de termini (alta voluntària del familiar).
Dades de contacte: Telèfon Fundació Hospital: 93 741 91 60

Tel: 608 159 357 (Jordi)
Tel: 639 791 223 (Núria)
a/e: jroyopozo@salutms.cat
a/e: jroyo@fundaciohospital.org
a/e: ntortosserras@salutms.cat
Psicooncòloga de l’Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella (Lídia Caba). Seguiment

del dol dels casos atesos a través de consulta externa de psicooncologia.

Guia del dol
Psicòloga de les Unitats Sociosanitàries de l’Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella.

Seguiment del dol dels pacients atesos a les unitats sociosanitària (Araceli Teixido –
Tel: 609 340 883 / ae: ateixido@salutms.cat) i de la Unitat de cures pal·liatives (Núria
Tortos), a través de la consulta externa.
Centre de Salut Mental d’Adults del Maresme Nord. Comunitat Terapèutica del
Maresme. Casos de dols patològics que requereixin tractament farmacològic i/o
psicoterapèutic
Hospital comarcal Sant Jaume de Calella
C/ Sant Jaume, 209-217
Tel. 93 769 02 01 – Ext. 2040
a/e: csm-mnord@ctm-salutmental.com
Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil Maresme Nord
C/ Anselm Clavé, 101 - Calella

Tel. 93 769 36 93
Fax. 93 769 37 95
a/e: csmij-mnord@ctm-salutmental
Recursos específics de zona. (punt 12).
A la zona de la Selva Marítima:
Grup de dol del PADES Selva Marítima <Atenció al procés de dol PADES>
Dirigit a familiars de pacients que han mort i que han estat atesos i en seguiment per
l’equip PADES Selva-Marítima (independent que hagin mort al domicili, a un centre
sociosanitari o hospitalari). Dirigit a familiars que estiguin en una fase inicial del
procés de dol. No poden participar d’aquest recurs, familiars que estiguin realitzant un
dol patològic. Conduït per treballadora social del PADES Selva-Marítima. La
treballadora social de PADES Selva-Marítima després de la mort del pacient realitza
seguiment dels familiars.
Dades de contacte: Telèfon : 972 35 47 89

a/e: acamposmesas@salutms.cat
a/e: Padesselvamarítima@salutms.cat
Centre Salut Mental d’Adults i Centre de Salut Mental Infantil Juvenil de La Selva
Marítima (Institut d’Assistència Sanitària, IAS). Casos de dols patològics que
requereixin tractament farmacològic i/o psicoterapèutic
Centre d’Atenció Primaria Blanes 2

Avinguda Europa
Tel: 972 18 69 03
Fax: 972 18 69 04
Psicooncòloga de AECC
Hospital Sociosanitari Sant Jaume de Blanes
Recursos específics de zona. (Veure <punt 11>).

Guia del dol
11. Recursos de suport al dol
11.1. Entitats
AECC. Associació Espanyola contra el Càncer

Telèfons:
Informació general: 900 100 036
Girona: 972 20 13 06
Barcelona: 93 200 25 98
Web: http://www.aecc.es
ONCOLLIGA. Fundació Lliga Catalana d’Ajuda Oncològica

Telèfons:
Girona: 972 22 49 63
Barcelona: 93 240 58 88
Calella: 691 319 995
Web: http://www.oncolliga.org
SERVEI D’ATENCIÓ AL DOL SELVA - MARÍTIMA.

Atenció professional: atenció individual, grups de dol, voluntariat i formació.
Seu central: C/ Giralda 53 - Blanes.
Telèfon: 972 35 11 24 / 610 036 415
a/e: alicame@gmail.com
FUNDACIO HOSPITAL SANT JAUME I SANTA MAGDALENA

Seu Central: C/ Sant Pelegrí, 3 - Mataró
Telèfon: 93 741 91 60
Web: http://www.fundaciohospital.org
a/e: fundaciohospital@fundaciohospital.org
SNUA
Shanti Nilaya. Unitat d’acompanyament
Telèfon: 902 533 333
Grups Renacer
Grups d’ajuda mútua per pares que han perdut un fill.
Barcelona: http://www.renacer-barcelona.com/
Girona: http://www.reneixer-girona.org/
AVES (Barcelona)
Telèfon: 93 217 11 50 (Telèfon del dol: dll a dv. 16 a 20.30 h)
Web: http://www.avesgams.org/
Grup Dol Estel (Girona)

Telèfon: 608 408 647
Web: http://www.grupdolestel.org/
Associació Xadol. Servei de suport al dol.

Telèfons Girona: 629 804 844
Altres punts d’atenció a Catalunya: consultar web
Web: http://www.serveidolgirona.es

Guia del dol
11.2. Webs d’interès
Associacions de suport
AFANOC. Associació de Familiars i Amics de Nens amb Oncològics de Catalunya

T. 93 237 79 79
http://www.afanoc.org/
ASOCIACION DE AYUDA A ENFERMOS GRAVES Y PERSONAS EN DUELO (Madrid)

http://www.alaia-duelo.com/
FEDERACIÓN DE ASOCIACIONES EN FAVOR DE LAS PERSONAS CON DISCAPACIDAD

INTELECTUAL DE LA COMUNIDAD VALENCIANA
http://www.feapscv.org/web/legisla_document3.php
Mort perinatal
UMAMANITA. Apoyo para la muerte perinatal & neonatal

http://www.umamanita.es/
PETITS AMB LLUM

http://www.petitsambllum.org/
http://superandounaborto.foroactivo.com/
http://www.elpartoesnuestro.es/
Religions
http://www.arabespanol.org/islam/fiqh/funerales.htm#EL_MOMENTO_DE_LA_MUERTE
(Óbito)
http://tanatologia.org/religiones.html
Societats Científiques
Sociedad Española de Cuidados Paliativos

http://www.secpal.com
Societat Catalanobalear de Cures Pal·liatives

http://webs.academia.cat/societats/curespal/
Sociedad Española e Internacional de Tanatologia

http://tanatologia.org/seit/gruposapoyo.html
Formació
www.humanizar.es/
http://www.lamuerteyelmorir.org/seccion.asp?idseccion=22
http://tanatologia.org/cursos.html

Guia del dol
Guies Dol
http://www.fisterra.com/guias2/duelo.asp
http://montedeoya.homestead.com/duelos.html
Altres
http://www.noah-health.org/es/mental/disorders/grieving/index.html
http://www.vivirlaperdida.com/
http://www.dueloanjicarmelo.com/
http://comoafrontarlamuertedeunhijo.blogspot.com/
http://www.vivirlaperdida.com/
http://www.cadduelo.org/ca/ajuda-personal/grups-de-dol
Point of Hope (Español).

http://www.pointofhope.org/es/duelo/que/
Medline Plus. El Duelo.

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/bereavement.html

Guia del dol
11.3. Bibliografia recomanada per a professionals
Aquests son alguns del llibres recomanats, en podeu trobar molts mes i amb
actualitzacions recents a la Web:
http://www.alfinlibros.com/cas/index.php?idT=13&desc=Afrontar%20la%20muerte&pg=
llistatLlibres
Autor Títol
Worden, J. William. El tratamiento del duelo: Asesoramiento psicológico y
terapia. Ed. Paidós Ibérica, S.A. 2004. Barcelona
John Bowlby La pérdida afectiva. Ediciones Paidós. 1999. Madrid.
Robert A. Neimeyer Aprender de la pérdida. Una guía para afrontar el duelo. Ed.
Paidós. 2002. Barcelona
Arranz P, Barbero J.J., Intervención emocional en cuidados paliativos: modelo y
Barreto P, Bayes R. protocolos. Ed. Ariel. 2003. Barcelona
Sociedad Vasca de Acompañamiento en el duelo y medicina paliativa.
Cuidados Paliativos Sociedad Vasca de Cuidados Paliativos. 2007. San Sebastián.
Descàrrega del llibre:
http://www.sovpal.org/es/catalogo-productos/categoria,libros-de-
sovpal-y-paliativos-sin-fronteras/producto,acompanamiento-en-el-
duelo-y-medicina-paliativa/
Barreto, P. Soler, M.C Muerte y duelo.
Ed. Síntesis. 2007. Madrid
Bayés, R. Psicología del sufrimiento y de la muerte.
Ed. Martínez Roca. 2001. Barcelona
Guías de práctica clínica Guía de Práctica Clínica sobre Cuidados Paliativos. Servicio
en el SNS Central de Publicaciones del Gobierno Vasco. 2008. Vitoria-Gasteiz
http://portal.guiasalud.es/web/guest/gpc-sns#
María Antonia Lacasta, Guía para familiares en duelo
Anna Novellas SECPAL. 2007
Alba Payas Las tareas del duelo
Planeta. 2010
Agustín Illera La gestión del duelo en personas con autismo
http://www.aetapi.org/congresos/canarias_04/comun_01.pdf
María Nerea Ruiz Simón i Apoyo en el proceso de duelo de personas con discapacidad
Fabián Sainz intelectual
http://sid.usal.es/idocs/F8/FDO20846/nerea.pdf
CRP Vallès Occ. IV Maleta didàctica de la mort i el dol
http://xtec.cat/crp-santcugat/maletadidacticadol.htm
Hennezel, M. de, y L'art de morir –Tradicions religioses i espiritualitat
Leloup, Jean Yves humanista davant la mort. Barcelona. Elios. 1998
Wolfelt, A. Consejos para jóvenes ante el significado de la muerte.
Barcelona. Diagonal, Grup 62. 2001
Payas, A. Las Tareas del duelo. Paidos 2010

Guia del dol
11.4. Bibliografia recomanada per a familiars
AUTOR TÍTOL
Montse Esquerda, Anna M. Agustí El nen i la mort
Pagès Editors 2010
Alvarez, A Caracoles, pendientes y mariposas
Ed. Edelvives, Madrid 2002
Gray N. Osito y su abuelo
Ed. Luciernaga, BCN 1992
Paul Verrept Te echo de menos
Ed. Juventud. BCN 2000
Shriver,M Mama ,¿que es el cielo?
Ed. Salamandra, BCN 2000
Saint Mars D Se ha muerto el abuelo
Ed. Galera, BCN 1998
Wolfet, A Consejos para niños ante el significado de la muerte
Ed. Diagonal, BCN 2001
Albom, M Els dimarts amb Morrie
Empúries 2006
Cela, J Abans de néixer, després de morir
La Galera 2006
Lienas, G Així es la vida Carlota
Empúries 2004
Poch ,C De la vida i de la mort
Claret 2006
Diaz Teba, I I ara, on és?
Viena edicions 2004
Llompart, J. El cor damunt la sorra
Lumen 2007
Jose, E i Gubianes, V La Júlia té un estel
La Galera, 2006
Gryte,M ; McClendon,K No tendremos un nuevo bebé. Para niños y niñas
cuyo hermanito o hermanita murió antes de nacer
Centering Corporation
Bawin, M.A.; Le Masne, C L’avi d’en Tom ha mort
Combel 2002
Alfonso Miguel Garcia Hernandez Vivir el duelo. La experiencia de perder un hijo.
(2010) Ediciones IDEA. Tenerife.
Merce Castro Volver a vivir. Diario del primer año de duelo
después de la muerte de un hijo. Integral.RBA
Editores 2009
Marta Allué La piel curtida. Edicions Bellaterra. 2008
Pedro Juan Chavero Marín y Mónica Rituales de despedida y conmemoración. La
Cunill Olivas celebración de una vida. Su función preventiva en el
proceso de duelo. 2008. Alfinlibros.
Maria Antonia Lacasta, Anna Guía para familiares en duelo
Novellas SECPAL. 2007

Guia del dol
12. Bibliografia
Arranz P, Barbero JJ, Barreto P, Bayés R. Intervención emocional en cuidados paliativos.

Modelos y protocolos. Barcelona: Ariel Ciencias Médicas; 2003
Bowlby J. Attachment and loss. Vol 3. Loss, sadness and depression. London: The Hogar
Press; 1980. [Traducido al castellano: La pérdida afectiva. Tristeza y depresión.
Barcelona: Paidós; 1990]
Buckman R How to break bad news. A guide for health care professionals. Baltimore: Ed.
John Hopkins, 1992.
Connor S. Denial and the limits of anticipatory Mourning, in Clinical Dimensions of

anticipatory
Mourning. Therese A. Rando, ed. Research press 2000: 253-65.
Doka, K.J. Disenfranchised grief: recognising hidden sorrrow. New York: Lexington. 2001
Estudi Informe sobre el sistema d’atenció a persones en dol en la comunitat de Girona:

Proposta de disseny d’un projecte pel seu desenvolupament. Departament de Sanitat
Generalitat de Catalunya. 2006.
FEAPS. Buenas prácticas en situaciones de duelo en personas con retraso mental.

Cuaderno de atención nº 2. Colección FEAPS Madrid. 2001
Forte L. Hill M, Pazder R, Feudtner C. Bereavement care interventions: a systematic

review. BMC Palliative Care 2004; 3: 3.
Freud, S. Duelo y melancolía. Obras completas Vol. XXIV. Ed. Amorrortu. Barcelona,
1984. Pág. 236-255.
Servicio salud AYSEN del gral. Carlos Ibañez del Campo Hospital Regional de Coyhaique.
Unidad de neonatologia. Protocolo del manejo del duelo en neonatologia.2005
Guias nacionales de neonatologia Recomendaciones para afrontar un duelo en un servicio

de recien nacidos. Ministerio de Salud. Chuile 2005
Hospital Cruces:
http://urgenciaspediatria.hospitalcruces.com/doc/generales/proto/Cap18.14_protocolo_n
ino_fallecido.pdf
Guía para la atención a la Muerte perinatal y neonatal. Asociación UMAMANITA y El Parto

es nuestro. Madrid 2009
James JW, Friedman R. Superar las pérdidas emocionales. Los libros. 2001
Jordan J, Neymeyer R; Does grief counseling work? Death Studies 2003; 27
Lorenz L. Selecting and implementing support groups for bereaved adults. Cáncer
Practice. 1998, 6. 3: 161-6.

Guia del dol
Neimeyer R: Searching for the meaning of meaning. Grief Therapy and the proces of
reconstruction. Death Studies. 2000
Olmeda MS. El duelo y el pensamiento mágico. Madrid: Master Line; 1998.
Ordoñez Gallego ,A i Lacasta Reverte,M:A. El duelo en los niños (La pérdida del
padre/Madre). H.U.La Paz. Madrid
Payás A. Intervención psicoterapéutica en procesos de duelo desde un modelo

integrativo. Apuntes docentes. 2005.
Parkes CM . Bereavement: Studies of grief in adult life London Routledge. 1996.
Víctor Landa Petralanda y Jesús A. García-García. Guía Clínica sobre duelo. Grupo de
Estudios de Duelo de Vizcaya. Centros de Salud de Basauri-Ariz y Kueto-Sestao de
Vizcaya. 4/8/2004
Gabriela Muniagurria Intervenciones psicosociales en la u.c.i.n. "cuidando al recien nacido
y sus padres" Servicio de Neonatología. Sanatorio Mitre.Buenos Aires. ARGENTINA 1998
Prigerson HG, Bierhals AJ, Kasl SV et al. Traumatic grief as a risk factor for mental and
physical morbidity. American Journal of Psychiatry 1997; 154
Prigerson HG, Vanderwerker LC, Maciejewski PC. Complicated grief as a mental disorder:
inclusion in DSM. In Handbook of Bereavement Research and Practice: 21 century
Perspectives, Eds. Stroebe M, Hansson R, Schut H. & Stroebe W. American Psychological
Association Press, 2007, in press.
Richardson V, Balaswamy S. Coping with bereavement among eldery widowers Omega:

Journal of death and Dying 2001: 43: 129-44.
Ruiz Simon, MN. i Sainz ,F. Apoyo en el proceso de duelo de personas con discapacidad
intelectua. 2010
Schut H, & Stroebe, M. Interventions to enhance Adaptation to Bereavement. Journal of

Palliative Medicine 2005; 8, 1, 140-7.
Schut H., Stroebe M, van den Bout J, Terheggen M; The efficacy of bereavement
interventions: determining who benefits. In: Stroebe MS., Hansson RO, Stroebe W, Schut
H (eds) Handbook of bereavement Research: Consequences Coping and care,
Washington, APA, 2001.
Stroebe W and Schut H Risk factors in bereavement outcome: a methodological and

empirical review In: Stroebe MS., Hansson RO, Stroebe W, Schut H eds. Handbook of
bereavement Research: Consequences Coping and care, Washington, APA, 2001.
Worden, J. William. El tratamiento del duelo: Asesoramiento psicológico y terapia. Ed.

Paidós Ibérica, S.A. 2004
DSM IV
La millora de l’atenció al final de la vida. La perspectiva dels familiars de pacients i dels

professionals de la salut. Planificació i avaluació. Pla de Salut. Maig 2008. Departament
de Salut. Generalitat de Catalunya.

Guia del dol
Tara L. Spicer, RN, FNP, BScN. Afrontar el proceso de duelo cuando el paciente muere.
Revista Nursing 2003, Novembre.
Barreto Martín MP. Facultat de Psicologia. Universitat de Valencia. Prevención en base a

factores de riesgo. Medicina Paliativa. Resumen de ponencias;Vol 17, supl. I, mayo 2010.
Limonero Garcia. Grupo de Investigación en Estrés y Salud. Facultad de Psicología.

Universitat Autònoma de Barcelona. Evaluación del proceso de duelo. Medicina Paliativa.
Resumen de ponencias;Vol 17, supl. I, mayo 2010.
Soler Saiz MC. Hospital pare Jofré. València. Organización de la atención del duelo.
Medicina Paliativa. Resumen de ponencias;Vol 17, supl. I, mayo 2010.
Astudillo W, Mendinueta C, Casado A. Como afrontar mejor las pérdidas en CP. Rev. Soc.
Esp. Dolor 7:511-526, 2007
Saskia Jünger, Sheila A Payne, Anna Costantini, Christine Kalus and James L. Werth jr.
The EAPC Task Force on Education for Psychologists in palliative care. European Journal
of Palliative care, 2010;17(2)
Jesus Angel García-García, Victor Landa etralanda, Gonzalo Grandes Odriozola, Amaia
Mauriz Etxabe, Izaskum Andollo hervás. Grupo de estudios de duelo de Vizcaya.
Cuidados primàrios de duelo (CPD). Manual para el estudio de intervención en duelo en
atención primària. Sestao Vizcaya, novembre,2001.
DIRECCIÓ GENERAL D’AFERS RELIGIOSOS. GENERALITAT DE CATALUNYA:
http://www20.gencat.cat/portal/site/governacio/menuitem.c69dfb9d746aa11f8e629e30b
0c0e1a0/?vgnextoid=2eb48a98cb6cd210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel
=2eb48a98cb6cd210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD

Guia del dol
Annexes
Annex 1: Carta de condol Hospital Sant Jaume de Calella i PADES
S'ha traduït i adaptat el contingut d’aquesta carta de condol, incorporant elements

particulars de cada religió, cultura i/o tradició amb la intenció de facilitar i tenir cura en
tot moment el procés de dol, des de l’apropament del professional en igualtat de
condicions, tenint en consideració els valors culturals i religiosos de referència del pacient
facilitant el contacte des de la seva "mirada".
La carta s'ha traduït fins ara al Castellà, Àrab, Indi, Xinès, Rus, Armeni, Anglès, Alemany,
Holandès, Francès, Romanès, Polonès, Urdú. (Veure carta <Castellà>, <Àrab>, <Indi>,
<Xinès>, <Rus>, <Armeni>, <Anglès>, <Alemany>, <Holandès>, <Francès>,
<Romanès>, <Polonès>, <Urdú>
Annex 2: Carta de condol de l’Hospital Sociosanitari de Lloret de Mar
Annex 3: Carta de condol de l’Hospital Sociosanitari Sant Jaume de Blanes
Annex 4: Dol perinatal. Frases que no hem de dir
Annex 5: Escales avaluació del dol

Guia del dol
Annex 1
Familiars del Sr.

C/
Coneixedors de la mort del Sr. el nostre equip vol

expressar-li l’afecte i el condol a vostè i als seus.
Els dies que segueixen a una pèrdua solen ser difícils i és probable que no sempre es
tinguin forces, tant físiques com psíquiques, per continuar i portar una vida normalitzada.
Per la nostra part, volem encoratjar-los i els hi oferim el nostre recolzament per
continuar endavant, i estem oberts perquè contactin amb nosaltres en el moment que ho
desitgin.
Cordialment,
PADES ALT MARESME/PADES SELVA-MARÍTIMA

UMEP CSS Calella
Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
,a de 20

Guia del dol
Annex 2
Sr./Sra.
Benvolguts/des,
Totes les persones del centre que varem conèixer, acompanyar i cuidar fins l’últim
moment el/la Sr./Sra. lamentem la seva pèrdua i
us volem oferir el nostre condol.
Hem fet el possible perquè el/la Sr./Sra

hagi tingut el màxim de confort i benestar durant la seva estada amb nosaltres.
Sapigueu que si ens necessiteu restem a la vostra disposició.
Rebeu una sincera salutació.
Roser Llambí i Macià

Coordinadora Assistencial
Hospital Sociosanitari de Lloret de Mar
,a de 20

Guia del dol
Annex 3
Sr./Sra.
El motiu d’aquesta carta és expressar-li el condol de tot l’equip de l’Hospital Sociosanitari

Sant Jaume de Blanes per la mort de que ha estat
ingressat al nostre centre.
Descansi en pau.
Li preguem que transmeti el nostre afecte i condolences a la resta dels seus familiars.
Compteu amb el nostre suport.
En nom de tot l’equip,
Elena Miñana
Coordinadora assistencial
,a de 20

Guia del dol
Annex 4
Dóna gràcies a Déu perquè tens un altre germà, oncle, avi, etc.
Els vius han de seguir vivint !
Ja és al cel
Tot en aquesta vida té un final
Trobaràs a algú més
Dóna gràcies que el vas tenir tant de temps
És millor així ,es el destí
Cal ser forts
Va! No hi pensis mes, el temps cura totes les ferides !
Et comprenc , sé com et sents (si no vas viure una situació similar)
És la vida, tots hem de morir !
No n’hi ha per tant ,quan a mi em va passar…
Ja veuràs com el temps ho cura tot…
Sigues valenta!
No ploris mes! Que no veus que t’estàs torturant?
Distreu-te una mica ,t’anirà bé.
El primer any és el pitjor, ja ho veuràs…
Tu rai que ja tens altres fills…
Resigna’t ha estat la voluntat de Déu.
Has provat de…a mi em va anar molt bé.
Tu rai que ets jove i et pots tornar a casar…
Ara ja està en pau...
Els bons ens deixen...

Guia del dol
Annex 5
Escales avaluació del dol
Escala Autor Adaptación escala Autor adaptación Objetivo
Inventario de Ofrece una medida objetiva del

The Grief Experience Sander, Mauger y García, Landas, Trigueros
experiencias en duelo, proceso de duelo
Inventory (GEI) 1977 Strong y Gaminde, 2001
2001 multidimensional
Inventario de Texas
The Texas Inventory Faschingbauer, García, Landas, Trigueros, Evaluar la intensidad de la
revisado de duelo,
of Grief (TRIG) 1981 Zisook y DeVaul Calvo y Gaminde, 2001 reacción del duelo
2005
Inventory of
Inventario de duelo Limonero, Lacasta, García Diferenciar entre duelo normal y
Complicated Grief, Prigerson y cols.
complicado, 2005 y Prigerson. patológico
(ICG), 1995
Inventory of Inventario de duelo García, Landas, Prigerson,

Diferenciar entre duelo normal y
Complicated Grief, Prigerson y Jacobs. complicado revisado, Echeverría, Grandes,
patológico
(ICG), 2001 2002 Matriz y Andollo, 2002
Inventario de Riesgo
García, Landas, Grandes, Identificar personas con riesgo
Risk Index (RI), 1983 Parkjer y Weiss de duelo complicado,
Matriz y Andollo, 2002 de duelo complicado
2002

Guia del dol
Als que han marxat

els portem en el record
i en el nostre cor

La Alfombra Magica

Enviado por

Dados do documento

Título original

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

La Alfombra Magica

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Guia del dol

Data edició: 2011 (1a edició)

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 2/51

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 3/51

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 4/51

El dol és un procés únic, irrepetible i dinàmic, caracteritzat per una variabilitat

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 5/51

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 6/51

4. Manifestacions del dol

Manifestacions del dol:

FÍSIQUES PSICOLOGIQUES SOCIALS

Worden. J.W. El tratamiento del duelo: asesoramiento psicológico y terapia. Ediciones

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 7/51

5. Fases del dol (A. Payás, 2010)

5.1. Fase d’atordiment o de xoc

Descripció i funció adaptativa

- Estímul excessiu per a les defenses de l’ego. Pèrdua de la capacitat reactiva.

5.2. Fase d’evitació i negació

Descripció i funció adaptativa

- La funció d’aquesta fase és negar, reprimir i evitar aspectes relacionats amb la

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 8/51

5.3. Fase de connexió i integració

Descripció i funció adaptativa

Aquesta fase es caracteritza per la gradual acceptació de la realitat de la pèrdua i del

Hi ha més acceptació i molta menys ràbia. No hi ha tanta resistència a expressar el

La funció adaptativa d’aquesta fase:

- Mantenir el vincle, mantenir el contacte amb allò perdut mitjançant el dolor.

5.4. Fase de creixement i transformació

Descripció i funció adaptativa

Es tracta d’una etapa de transformació profunda. El dolent experimenta encara el

La funció d’aquesta etapa és:

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 9/51

- Extraure les conseqüències dels fruits o lliçons de la relació i experiència de vida

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 10/51

6. Dol complicat i dol patològic

Reacció a un procés de pèrdua en la que la simptomatologia física, psicològica i social

Aquell cas què:

Un dol complicat significarà dificultats qualitatives, quantitatives o temporals per a la

Dol “anormal” o patològic

El dol patològic pot caracteritzar-se per una absència de l’expressió de dol en el

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 11/51

Dol i depressió major (DSM-IV-R)

La presència d’alguns símptomes que no són característics d’una reacció de dol

Factors de risc (Arranz, Barbero, Barreto y Bayés, 2003).

En relació a la persona en dol

En relació a la persona morta

Característiques de la malaltia o de la mort

Altres factors influents

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 12/51

- Pèrdues múltiples o acumulació de pèrdues: quan es perden alhora varies persones

Criteris de dol complicat (Prigerson & Jacobs, 2001)

Criteri A: Presentar, cada dia o en grau acusat, 3 dels 4 símptomes

Estrès per la 1) Pensaments intrusius sobre el difunt que entren a la ment

Criteri B: Presentar, cada dia o en grau acusat, i com a conseqüència

Criteri C: La durada del trastorn -pels símptomes indicats abans- és, al

Criteri D: El trastorn causa un important deteriorament de la vida social,

Corporació de Salut del Maresme i la Selva 13/51

7. Intervenció en el procés de dol

Hi han diferents nivells d’assistència i intervenció en funció de la necessitat:

Nivells d'atenció Objectius Professionals

Acompanyament Recolzament Voluntaris i amics

7.1. Mort previsible

En entrar en fase pre-agònica convindrà seguir les següents pautes: