20. La planificació de la gestió pública.

El pressupost com a instrument de

planificació, d’administració i de gestió i com a mecanisme general de coordinació.
Finalitats del pressupost. El pressupost de la Generalitat de Catalunya. Estructura.
Classificació orgànica, econòmica i funcional. El pressupost per programes

Esquema

I. La planificació de la gestió pública

II. El pressupost com a instrument de planificació, d’administració i de gestió i com a

mecanisme general de coordinació
1. Noció de pressupost
2. Funcions del pressupost
3. Principis pressupostaris
4. El cicle pressupostari

III. Finalitats del pressupost

IV. El pressupost de la Generalitat de Catalunya. Estructura

1. Regulació legal del pressupost de la Generalitat de Catalunya
2. Estructura
3. Els ingressos
4. Les despeses

V. Classificació orgànica, econòmica i funcional

1. Despeses
1.1 Classificació orgànica
1.2 Classificació econòmica
1.3 Classificació funcional

VI. El pressupost per programes

1. Introducció
2. Els diferents programes en el pressupost de la Generalitat de Catalunya

1
I. La planificació de la gestió pública

Una de les formes de planificació de la gestió pública és, sens dubte, el

pressupost, el qual configura una sèrie de decisions o eleccions sobre uns recursos,
normalment escassos, que condicionen l’assoliment de diferents finalitats. Podem
anomenar el pressupost com el pla econòmic del grup polític escollit per a governar,
com a expressió comptable del pla econòmic de la hisenda pública.

II. El pressupost com a instrument de planificació, d’administració i de gestió i

com a mecanisme general de coordinació

En primer lloc hauríem de definir què entenem per pressupost, per després poder
analitzar les diferents funcions que acompleix aquest instrument, com també els
principis que el sustenten.

1. Noció de pressupost

Podem definir el pressupost, en l’àmbit de l’Administració pública, com un

document jurídic (aprovat pel poder legislatiu) i polític (que ha d’executar el poder
executiu), elaborat periòdicament en el qual de manera comptable es recull
l’autorització del límit de les despeses, com també les previsions d’ingressos que
realitzarà la hisenda pública durant l’exercici econòmic corresponent, d’acord amb un
pla econòmic establert.

En uns altres termes, també es pot definir el pressupost com l’expressió

quantificada, conjunta i sistemàtica de les obligacions (despeses) que, com a màxim, pot
reconèixer l’Administració pública i dels drets (ingressos) que es poden liquidar
(recaptar) durant l’exercici anual que correspongui.

D’aquestes dues definicions en podem destacar sis elements fonamentals:

1. El caràcter jurídic del document que és el pressupost, que és una llei aprovada en
el Parlament.
2. El seu caràcter polític, en el sentit que és la concreció en xifres i dades dels
resultats de pressions, tensions i negociacions dutes a terme per mitjà d’un procés
polític de presa de decisions.
3. És un document d’elaboració regular i periòdica, i amb una vigència
temporalment limitada, la qual cosa en permet un millor control per part del poder
legislatiu.
4. Adopta una forma comptable, en tant que recull les despeses previstes i els fons
amb els quals es pretén cobrir-les, i això presentat de manera equilibrada, és a dir,
equilibri comptable.
5. És una autorització de despeses i una previsió d’ingressos. Les tècniques de
previsió són molt importants a escala política i també econòmica; políticament,
perquè com més ajustades siguin les previsions a l’execució pressupostària millor
s’acomplirà la finalitat de control del poder legislatiu, i, econòmicament, per tal de
no incórrer en dèficits importants.

2
6. És la concreció del pla econòmic de la hisenda pública, amb un paper de direcció
de l’economia nacional, d’assoliment d’objectius de plena ocupació, de
creixement i d’equilibri econòmic.

El pressupost presenta, doncs, un triple vessant: polític, jurídic i comptable. Com a

document polític, és el reflex econòmic i financer de l’estratègia política d’un govern
definida per mitjà d’un procés de presa de decisions i d’assignació de recursos a partir
de les relacions entre les forces polítiques i socials del país; és un document jurídic
perquè s’aprova, formalment, mitjançant una llei del Parlament, i, finalment, el
pressupost és també un document comptable, amb una estructura formal i una
sistematització que han de permetre el control i l’anàlisi dels ingressos i les despeses.

2. Funcions del pressupost

Podem destacar, com a principals, tres funcions clau de l’instrument anomenat

pressupost:

a) Una necessitat de racionalitzar l’assignació dels recursos públics.

b) Un instrument perquè el poder legislatiu, que és qui ha aprovat el pressupost
en uns termes econòmics precisos, pugui controlar-ne l’execució i els resultats.
c) I una darrera, i no menys important, un instrument de coordinació
indispensable per assolir les finalitats de la política econòmica del poder executiu.

Pel que fa a la primera de les funcions esmentades, és evident que l’acció o

activitat pública és cada vegada més àmplia, quant a volum d’accions i quant a
diversificació de les activitats dutes a terme, la qual cosa obliga a una bona programació
d’acció per tal de racionalitzar una priorització en el conjunt de despeses i ingressos de
l’Administració pública.

En segon lloc, la previsió que representa el pressupost, tenint en compte que els
recursos (ingressos) són limitats, ha de respondre a l’assoliment d’uns objectius
determinats encomanats pel poder legislatiu al poder executiu per un període anual; això
és el que facilita l’exercici d’un control del poder legislatiu sobre l’executiu.

I, en tercer lloc, el pressupost permet també assolir objectius de política

econòmica, com ara l’assignació de recursos, una distribució més equitativa de la renda,
l’estabilització econòmica i el desenvolupament econòmic.

3. Principis pressupostaris

Els principis pressupostaris clàssics, els podríem classificar en principis

econòmics, polítics i comptables. Tanmateix, alguns d’aquests principis han entrat en
crisi actualment, com, per exemple, el d’equilibri anual sense cap tipus de dèficit; avui
en dia s’admet el dèficit, sempre que sigui amb una utilització conjuntural i no
esdevingui un defecte estructural. En tot cas, cal fer-ne una breu referència:

a) Principi d’equilibri entre l’estat d’ingressos i el de despeses.

3
 b) Principis d’unitat i d’universalitat: el pressupost ha de ser únic, ha de contenir
la totalitat de les despeses i dels ingressos, i ha de complir amb el principi d’unitat de
caixa.
c) Principi d’anualitat.
d) Principi d’especialitat en tres aspectes: qualitatius (crèdits aprovats que
només es poden destinar a la finalitat inicial); quantitatius (crèdits aprovats limitats) i
temporals (de l’any d’aprovació i amb la consegüent anul·lació dels romanents de
crèdits de final d’exercici). Cal dir que aquest principi d’especialitat té diverses
excepcions que, any rere any, preveuen les diferents lleis d’aprovació dels pressupostos,
com, per exemple, els crèdits ampliables, els suplements de crèdit i les transferències
entre si.
e) Principi de no-afectació dels ingressos: els ingressos s’han de destinar a
satisfer el conjunt de les obligacions aprovades, llevat que per llei se n’autoritzi el
contrari.

4. El cicle pressupostari

Tradicionalment dividit en quatre fases:

a) Preparació: correspon al poder executiu i consisteix en la quantificació de les

previsions de despeses i d’ingressos.
b) Discussió i aprovació: és la tasca bàsica del poder executiu i la que té més
expectació per part de l’opinió pública en aquells països de més tradició pressupostària.
La seva aprovació segueix un procés de tramitació en tant que llei ordinària del
Parlament.
c) Execució: correspon al poder executiu, i cal distingir entre ingressos i
despeses. Quant a les despeses, cal fer constar les diferents fases: d’autorització,
compromís, disposició, obligació i pagament efectiu.
d) Intervenció i control: a diferents nivells segons el tipus de control que en cada
cas es pretengui, com també segons la naturalesa de l’òrgan de control. Per tant, dues
finalitats: la política i l’econòmica i financera. I, en segon lloc, tres tipus de control:
l’administratiu o intern, el jurisdiccional o extern i el polític.

III. Finalitats del pressupost

D’altra banda, més enllà d’una visió purament comptable o de gestió, el

pressupost també pot tenir una incidència en l’àmbit de l’estabilització econòmica, del
creixement econòmic i en el de la distribució de la renda.

a) Pressupost i estabilitat econòmica: diferents fórmules pressupostàries que

històricament s’han ideat per assolir nivells apropiats d’estabilitat amb plena ocupació.
b) Pressupost i creixement econòmic: ens referim aquí a la política fiscal
adreçada a incrementar el nivell de renda nacional.
c) Pressupost i equilibri extern: situació en la qual es troba la balança de
pagaments quan els ingressos rebuts de l’exterior equivalen als pagaments realitzats a
l’exterior.
d) Pressupost i distribució de la renda: distribució de la renda tan equitativament
com es pugui, com un dels objectius econòmics que cal assolir.

4
 Primer. És un instrument de control que permet veure en quin grau cada òrgan
gestor fa una correcta gestió d’un volum de despesa pública determinada.

Segon. Constitueix un element útil per a la gestió de l’activitat pública, en el

sentit que estableix l’import econòmic, temporal i naturalesa de la despesa.

Tercer. És també un instrument per a la política econòmica en múltiples vessants,

com ara:

– Indica cap on anirà l’economia i expressa intencions quant a la utilització d’un

percentatge important dels recursos disponibles. Podem dir que el pressupost fixa els
objectius de les taxes de creixement que ha d’experimentar l’economia.
– Una altra funció és la de promoure l’equilibri en l’economia global, en termes
tant d’ocupació com de balança de pagaments.
– En tercer lloc també té una funció de redistribució de la renda i la riquesa.
– I, finalment, el fet que el pressupost es pugui estructurar de manera que
permeti mesurar l’impacte de l’activitat financera en l’economia nacional.

Per tot això, i tot i que el pressupost té formalment un caràcter anual, cada
vegada més es considera dins d’un marc temporal més ampli, dins d’un pla econòmic a
mitjà termini.

IV. El pressupost de la Generalitat de Catalunya. Estructura

1. Regulació legal del pressupost de la Generalitat de Catalunya

La regulació legal del pressupost de la Generalitat de Catalunya és continguda

fonamentalment, des del punt de vista normatiu, en el que s’estableix a la Constitució
espanyola, a l’Estatut d’autonomia de Catalunya (Llei orgànica 4/1979, de 18 de
desembre), a la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA)
(Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre) i a la Llei de finances públiques de Catalunya
(aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre).

D’aquesta manera, l’article 49 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix

que correspon al Consell Executiu o Govern l’elaboració i l’aplicació del pressupost de
la Generalitat, i al Parlament, el seu examen, esmena, aprovació i control.

En concret, en l’article 27.1 de l’esmentada Llei de finances públiques de

Catalunya es conceptua el pressupost de la Generalitat de Catalunya dient que
constitueix l’expressió quantificada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com
a màxim, poden reconèixer la Generalitat i les seves entitats autònomes i dels drets que
es poden liquidar durant l’exercici corresponent. Cal dir que aquesta definició és molt
similar a la que s’estableix en la Llei general pressupostària de l’Administració de
l’Estat i en la Llei reguladora de les hisendes locals quant a l’Administració local.

D’altra banda, l’article 29 del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel

qual s’aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, disposa que el

5
pressupost de la Generalitat ha d’incloure la totalitat de les seves despeses i ingressos,
com també els de les entitats autònomes i les empreses públiques.

A més a més, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya s’elaboren també

en el marc de les normatives europea i espanyola en matèria d’estabilitat pressupostària,
que regulen els aspectes relatius al dèficit i a l’endeutament públics. En el primer cas, el
Pacte d’estabilitat i creixement europeu; en el segon, la Llei general d’estabilitat
pressupostària (Llei 18/2001, de 12 de novembre) i la Llei orgànica complementària a la
Llei general d’estabilitat pressupostària (Llei 5/2001, de 13 de desembre).

Pel que fa als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2006, en el seu

preàmbul es fa constar que els pressupostos s’han elaborat amb la voluntat d’aprofundir
en els principis de transparència, eficàcia i eficiència, uns principis que han de seguir
tots els actes de les administracions públiques i, especialment, els relacionats amb
l’assignació, la gestió i el control dels recursos públics.

L’objectiu de transparència és fonamental en totes les fases del procés

pressupostari, ja que és el que ha de permetre avaluar si es compleixen els altres
objectius d’eficàcia i eficiència. Això vol dir que la informació ha de ser completa i que
ha d’estar a l’abast de la societat.

Per això, l’àmbit institucional dels pressupostos per a l’any 2006 s’ha ampliat
amb relació al d’anys anteriors, per tal de proporcionar una informació més completa de
tot el sector públic de la Generalitat de Catalunya; això significa que, per primer cop, tot
i que no s’esmenten específicament a la Llei de finances públiques, s’incorporen als
pressupostos de la Generalitat de Catalunya els consorcis i les fundacions amb
participació majoritària de la Generalitat que han estat classificats en el sector
d’Administració pública de la Generalitat, d’acord amb les normes del Sistema Europeu
de Comptes (SEC 95).

D’altra banda, i per tal de poder donar informació agregada del conjunt
d’ingressos i de despeses de la Generalitat, s’han elaborat unes estructures econòmiques
comunes per a tots els organismes i entitats. Aquest canvi afecta, sobretot, les entitats de
dret públic i les societats mercantils que fins als pressupostos per al 2005 presentaven
uns pressupostos d’explotació i de capital diferenciats.

Pel que fa als objectius d’eficiència i eficàcia, en un context financer en els

darrers anys de restricció pressupostària i davant el creixement de les demandes d’una
societat desenvolupada, esdevé una prioritat ineludible assignar els recursos públics al
seu millor ús i en les millors condicions econòmiques. Per tal d’avaluar l’eficiència i
l’eficàcia dels recursos públics, el pressupost ha de permetre conèixer qui gasta, en què
es gasta i, sobretot, per a què es gasta. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya
per a l’any 2006 posen l’accent en el pressupost per objectius i resultats, i donen
rellevància a les finalitats de la despesa per sobre d’altres criteris d’assignació de
recursos més orientats a aspectes de tipus administratiu. Això requereix definir i
quantificar els objectius que es volen assolir i establir mecanismes de seguiment a partir
d’indicadors de resultats.

2. Estructura

6
 Amb aquesta denominació d’estructura pressupostària ens referim al model
d’organització de les previsions de despeses i d’ingressos en el pressupost, conforme a
determinats criteris classificadors.

D’acord amb el que preveu l’article 49 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya,

l’article 21 de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) i
l’article 29 del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, del Text refós de la Llei de
finances públiques de Catalunya, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya
inclouen tots els ingressos i totes les despeses del conjunt del sector públic de la
Generalitat.

Des d’un punt de vista institucional, l’actuació pública de la Generalitat de

Catalunya es duu a terme per mitjà de la mateixa institució de la Generalitat –
departaments del Govern i òrgans estatutaris i consultius– i, també, per un bon nombre
d’altres entitats públiques de diverses tipologies jurídiques:
– La Generalitat (departaments del Govern).
– Les entitats autònomes, tant de caràcter administratiu com de caràcter
comercial, industrial, financer o anàleg.
– Les entitats públiques que s’ocupen de la sanitat catalana (el Servei Català de
la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social [Institut Català de la Salut i Institut
Català d’Assistència i Serveis Socials]).
– L’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les societats per a la
gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió (com, per exemple, Televisió de
Catalunya, SA).
– Les empreses de la Generalitat (com, per exemple, Ferrocarrils de la
Generalitat de Catalunya).
– I, finalment, i com a novetat d’aquest any 2006, el conjunt de fundacions i
consorcis amb participació de la Generalitat de Catalunya.

Del conjunt del total de 112 entitats que integren els pressupostos, 86 han estat
classificades dins del sector Administració pública de la Generalitat, d’acord amb les
normes del Sistema Europeu de Comptes (SEC 95); cal indicar que aquest és l’àmbit
institucional de referència per comprovar el compliment dels objectius d’estabilitat
pressupostària.

El detall d’aquestes 112 entitats és el següent:

Subsector Entitats
Generalitat 1
Servei Català de la Salut i les EGSS 3
Entitats autònomes administratives 24
Entitats autònomes comercials i financeres 4
Entitats de dret públic 32
Societats mercantils 31
Consorcis 15
Fundacions 2

7
 Total 112

Finalment, quant a l’estructura dels pressupostos, la classificació dels ingressos i

les despeses en diferents categories facilita al Govern l’elaboració dels pressupostos, el
seu examen i aprovació en el Parlament, l’anàlisi que en fa la ciutadania, l’execució per
part dels centres gestors i el control intern i extern dels òrgans que tenen encomanades
aquestes tasques.

3. Els ingressos

Quant als ingressos, els estats d’ingressos dels pressupostos s’estructuren, dins
de cada entitat, per la seva naturalesa econòmica, d’acord amb la classificació per
capítols, articles, conceptes i aplicacions.

Els capítols d’ingressos s’agrupen en ingressos corrents, de capital i financers.

Els ingressos corrents són els procedents de la recaptació d’impostos directes i
indirectes, de taxes per prestació de serveis i de transferències corrents rebudes, mentre
que els de capital són els que provenen d’alienació d’inversions reals i de transferències
de capital rebudes. El resultat de la suma dels ingressos corrents i de capital dóna el
total d’ingressos no financers. D’altra banda, els ingressos financers estan constituïts
pels capítols de variacions d’actius i passius financers.

4. Les despeses

L’estat de despeses dels pressupostos es classifica, d’acord amb l’article 30.2 del
Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb una triple estructura:
orgànica, econòmica, funcional i per programes, a més d’una classificació territorial,
quan s’escaigui, de les despeses d’inversió en àmbits comarcals i supracomarcals.

V. Classificació orgànica, econòmica i funcional

En primer lloc, tractarem de les despeses, en les seves diferents classificacions.

1. Despeses

1.1. Classificació orgànica

La classificació orgànica permet conèixer quin és l’òrgan responsable d’executar

una determinada funció o activitat i al qual s’han assignat unes dotacions econòmiques
concretes. És a dir, distribueix les quantitats que s’han de gastar entre els diferents
centres gestors.

En els pressupostos es presenten les despeses previstes per cada entitat, com
també el detall de cada departament (o secció) i servei, en el cas de la Generalitat. Les
diferents entitats es presenten agregades per subsectors (segons la tipologia jurídica),

8
per agrupacions (segons la dependència departamental) i també per grups corporatius
(en el cas de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les seves entitats).

Per exemple, la secció TI correspon a les despeses o els crèdits inicials del
Departament de Treball i Indústria i el servei 02, a les del servei anomenat Secretaria
d’Indústria.

Per tant, en els pressupostos de l’any 2006, s’estructura orgànicament de la

manera següent:
– Generalitat de Catalunya
· Òrgans superiors i altres òrgans (com, per exemple, el Parlament de Catalunya
i la Sindicatura de Comptes de Catalunya, entre d’altres).
· Els 16 departaments.
· Fons no departamentals (com, per exemple, les pensions, el deute, les despeses
diverses dels departaments, el Fons de Contingència, entre d’altres).
– El Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social.
– Les entitats autònomes administratives.
– Les entitats autònomes comercials, industrials i financeres.
– Les entitats de dret públic.
– Les societats mercantils.
– Els consorcis.
– Les fundacions.

1.2. Classificació econòmica

Aquesta classificació agrupa els crèdits atribuïts a cada centre gestor o entitat (i
secció i servei pressupostari) i programa, segons la seva naturalesa econòmica, a partir
de la distinció entre operacions corrents i operacions de capital. És a dir, els capítols de
despeses s’agrupen en despeses corrents, de capital i financeres.

D’aquesta manera, les despeses corrents comprenen les de funcionament de

l’organització (personal, compres de béns i serveis, despeses financeres, etc.), com
també les de transferències i subvencions a terceres persones. D’altra banda, les
despeses de capital recullen les inversions pròpies i les transferències a terceres
persones per finançar inversions. El resultat de la suma de les despeses corrents i de
capital dóna el volum d’operacions no financeres. Finalment, les operacions financeres
estan constituïdes per les variacions d’actius i passius financers.

A aquest efecte, les despeses s’ordenen en capítols, articles, conceptes i

aplicacions. L’estructura bàsica seria la següent (s’hi fan constar només els primers
articles de cada capítol):

Capítol 1 REMUNERACIONS DEL PERSONAL

Articles:
10 Alts càrrecs
11 Personal eventual
12 Personal funcionari
13 Personal laboral

9
 Capítol 2 DESPESES DE BÉNS CORRENTS I SERVEIS
20 Lloguers i cànons
21 Conservació i reparació
22 Material, subministraments i altres

Capítol 3 DESPESES FINANCERES

30 Despeses financeres deute públic en euros
31 Despeses financeres préstecs en euros

Capítol 4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS

40 Al sector públic estatal
41 A l'Administració de la Generalitat
42 A l’SCS i les entitats gestores serveis sanitaris i socials
43 A entitats autònomes de la Generalitat

Capítol 5 FONS DE CONTINGÈNCIA D’EXECUCIÓ PRESSUPOSTÀRIA

50 Fons de contingència d’execució pressupostària
TOTAL OPERACIONS CORRENTS

Capítol 6 INVERSIONS REALS

60 Inversions en terrenys i béns naturals
61 Inversions en edificis i altres construccions
62 Inversions maquinària, instal·lacions i utillatge
63 Inversions en material de transport

Capítol 7 TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL

70 Al sector públic estatal
71 A l'Administració de la Generalitat
72 A l’SCS i les entitats gestores serveis sanitaris i socials
73 A entitats autònomes de la Generalitat
TOTAL OPERACIONS DE CAPITAL
TOTAL OPERACIONS NO FINANCERES

Capítol 8 VARIACIÓ D’ACTIUS FINANCERS

80 Adquisició de deute en euros
81 Adquisició de deute en divises
82 Concessió préstecs i bestretes al sector públic

Capítol 9 VARIACIÓ DE PASSIUS FINANCERS

90 Amortització de deute públic en euros
91 Amortització de préstecs en euros
TOTAL OPERACIONS FINANCERES

1.3. Classificació funcional

Quant a la classificació funcional, atès que es tracta d’una agrupació de les

despeses tenint en compte els objectius que es pretenen i que aquest concepte
s’encardina amb el pressupost per programes, es tractarà en l’apartat següent.

10
VI. El pressupost per programes

1. Introducció

El sistema pressupostari per programes ha rebut diversos noms a diferents països;

per exemple, Output-Budging a Anglaterra, Racionalització d’eleccions pressupostàries
a França o Planning Programing Budgeting System als Estats Units. Sota qualsevol
d’aquestes denominacions es fa referència a un sistema pressupostari que intenta
integrar la formulació de polítiques públiques i l’assignació pressupostària de recursos,
a l’hora que proporciona un instrument que permeti l’aplicació de l’anàlisi de sistemes a
la formulació de polítiques i a l’assignació de partides pressupostàries.

El pressupost per programes comprèn tres nivells de gestió:

a) Un primer nivell de gestió de polítiques, atès que requereix la identificació de
necessitats, l’anàlisi de possibles opcions amb referència a aquestes necessitats, la
selecció de programes i l’assignació de recursos.
b) Un segon nivell de gestió de recursos, atès que requereix l’establiment de
sistemes bàsics de suport, millores en estructures pressupostàries bàsiques i pràctiques
de gestió financera.
c) I un tercer nivell de gestió de programes, atès que requereix la implementació
de les polítiques i les operacions relacionades, el control, la revisió i la seva valoració.

Quant a la formulació de les necessitats, cal, entre d’altres:

1. Delimitar i comparar diverses accions de govern pel que fa a la seva contribució als
objectius que s’han d’assolir.
2. Determinar de quina manera es poden assolir alguns objectius amb una despesa
mínima, o al cost més baix.
3. Projectar accions de govern amb relació a un horitzó temporal adequat.
4. Comparar les diferents contribucions d’activitats privades i públiques als objectius
que cal assolir.
5. Revisar objectius, programes i pressupostos sobre la base de l’experiència i els
canvis que circumstancialment es poden produir.

Quant a la recollida de la informació, cal recollir, entre d’altres:

1. Aspectes estructurals que tracten de la classificació de les transaccions
governamentals.
2. Aspectes analítics que tracten de l’aplicació de criteris quantitatius per a la fixació de
programes adequats.
3. Aspectes informatius que tracten del desenvolupament de sistemes de suport que
ajuden en la formulació de polítiques.

Pel que fa als elements operatius, cal destacar-ne els següents:

1. Unes estructures de programes que serien necessàries en totes les activitats

governamentals per facilitar la consideració de determinats programes de naturalesa
comuna.
2. Determinació d’atencions prioritàries en cadascun dels programes.
3. Estudis analítics especials i aplicació de tècniques matemàtiques.

11
4. Plans financers que mostrin els resultats de cada programa, els fons compromesos
per als propers anys i les relacions entre les assignacions pressupostàries anuals i la
planificació a mitjà termini.

2. Els diferents programes en el pressupost de la Generalitat de Catalunya

La classificació per programes mostra les finalitats a què es destinen els recursos.

En el context pressupostari, s’entén per programa un conjunt integrat d’activitats

i projectes, sota la responsabilitat d’un únic centre gestor, que utilitzen recursos per tal
de contribuir a un objectiu específic, identificable i mesurable.

Els pressupostos per al 2006 inclouen 109 programes que s’agrupen en 34

polítiques de despesa i en 9 àrees de despesa. En els annexos corresponents consten tots
els programes que s’han aprovat, presentats de la manera següent:

1. Memòries dels programes

a. Generalitat de Catalunya
i. Òrgans superiors i altres òrgans
ii. Departaments
iii. Fons no departamentals
b. Servei Català de la Salut i entitats gestores de la Seguretat Social
c. Entitats autònomes administratives
d. Entitats autònomes comercials, industrials i financeres
e. Entitats de dret públic
f. Societats mercantils
g. Consorcis
h. Fundacions
2. Fitxes resum dels programes amb la mateixa estructura anterior

Cada fitxa resum està presentada de la manera següent:

1. Departament o secció.
2. Servei o unitat: per exemple, Secretaria General.
3. Programa: per exemple, direcció i administració generals.
4. Unitat responsable: per exemple, la Secretaria General.
5. Missió: per exemple, vetllar pel funcionament correcte de l’organització.
6. Objectius estratègics: per exemple, garantir aquest funcionament correcte.
7. Objectius operatius: per exemple, optimitzar la gestió del patrimoni del Departament.
8. Indicadors: per exemple, el pla de seguretat del Departament.
9. Activitats: com dur a terme el pla de seguretat.
10. Recursos humans: nombre de persones disponibles per executar el programa.

Bibliografia

García Villarejo, A.; Salinas Sanchez, J. Manual de hacienda pública. Editorial Tecnos,
1985.

12
Jiménez Garcia, A. Hacienda pública. Centro de Estudios Financieros, 1994.

Webgrafia

www.gencat.net/economia/ambits/finances/pressupost/pressupostos/index.html
www.eapc.es/publicacions/temaris/ADM/

13