Ajuntament de Linyola

Quan i qui el va construir?

La construcció es va iniciar al 1556 i va finalitzar al 1557.

Bernat Langor (francès que vivia a Arbeca) va ser el mestre d’obres i el picapedrer. L’obra va ser
encarregada per Joan Fornés (ric mercader de Linyola que va arribar a ser paer en cap de la vila).
La informació sobre la construcció l’obtenim gràcies als escuts que hi ha a la façana i al contracte
que està al Museu de l’Arxidiòcesi de Tarragona.
(Damunt la finestra) A(ny) S(enyor) IO(an) FO(rnés) 1556

(Damunt la porta d’entrada)S(enyor) FO(rnés) 1556-1557 dibuix d’un forn

Contracte de l’obra:
A XXIIII del mes de febrer del any 1556 foremdevant mestre Bernat Longo de la vila de Arbeca
pedrapiquer, feren la seguent capitulació feta entre dit y jo Johan Fornés de la vila de Linyola, menor
mercadal, so és, hun preu fet de huna casa.
ARCADES DE L’EDIFICI: Primo lo davant de casa tres arquades y huna a quada cantó,
FORMA DELS FINESTRALS (a imitació d’una casa d’Arbeca): tot ab quatre finestres conformes a la
mulura de les de Ros de Arbecha,
PREU: Jo Johan Fornés done a dit mestre Bernat de dita obra segons esta capitolat, so és, dosentesliures,
dich CC ll. moneda barceloneses, pagades per ses tases.

Arquitectura
Es tracta d’un palau renaixentista (intenta recuperar les formes de fer els edificis que havia a
l’antiga Roma i Grècia).

Té tres plantes, que estan ben marcades per les cornises que s’observen a la façana. Al soterrani hi
ha un celler on s’entreveu l’entrada a un túnel (hi havia túnels que connectaven tot el casc antic i
servien per escapar de les guerres).
Les arcades són de mig punt (importància de la clau de volta). En els finestrals hi ha una pilastra a
cada costat, uns capitells decorats (amb figures humanes, excepte en una finestra on hi apareixen
unes figures monstruoses o caricaturitzades) i un entaulament de tipus clàssic.

Quines funcions ha tingut històricament l’edifici?

Aquest edifici va ser construït com un palau on hi vivien les famílies més riques del poble (Morató,
Melianta, Forés, Cava, Galceran). No sabem com era per dins, ja que està molt remodelat. A la
planta del mig hi havia el pis i a la planta superior les golfes. També tenien un celler al soterrani.
A l’any 1902, quan ja feia un temps que no hi vivia cap família i l’edifici estava en ruïna, va ser
comprat per l’Ajuntament. Volien aprofitar que era un edifici gran per a fer-hi les seves oficines.
Aleshores, van fer una gran obra de restauració, on van aprofitar les pedres de l’antic cementiri i
de les carnisseries municipals (que estaven a la plaça major).

Les carnisseries municipals era el lloc on es venia la carn. Eren propietat de l’Ajuntament que,
anualment, les arrendava al major postor. Al ser municipals, era l’Ajuntament qui fixava els preus.
Encara avui es pot observar en una pedra la inscripció “Carnicerias municipales”.
Finalment, sabem que a l’any 1991 es va fer una reforma important que ha donat a l’edifici
l’aspecte que té en l’actualitat.

Fonts consultades
Article del Joan Yeguas a la revista URTX: Escultura al Pla d’Urgell entre 1500 i 1640. Notes d’arquitectura, pp. 151-
157. A l’annex 1 hi ha transcrit el contracte sencer de l’obra. https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2402473.pdf
Barret Picat nº155 (Bernat Langor i l’Ajuntament de Linyola 1556-1957 de J. Yeguas)
Barret Picat 55-56 (informació sobre la Paeria de Linyola abans de 1714)
Barret Picat 60 (informació sobre les antigues carnisseries municipals)
Llibre “Els carrers de Linyola” (apareix informació sobre l’actual ajuntament i sobre com era el poble en el passat)
Llibre “Història de Linyola” (pp.72-73 parla sobre Paeria; pp.215-216 parla sobre Casa de la Vila)
Llibre “Història gràfica de Linyola” (pp.29-36 parla sobre carrer major; p. 70 parla sobre el celler de l’ajuntament).
Llibre “Linyola, el meu poble” (pp.163-164 llista d’alcaldes; p.25 parla sobre com era el poble)

Exposició i presentació de Blai Carles Guillem

(Foto més antiga de l’edifici 1910)