C A R A C T E R Í S T I Q U E S

Contextuals
 F rança
I N F O R M A C I Ó

França és coneguda arreu del món per la seva

cuina, moda, art, cultura i llengua. A demés, és
la destinació turística més visitada del món. La
indústria de la moda compta amb una gran
tradició al país, sent París un referent indiscutible, i
és en l’actualitat un pilar important en l’economia
i cultura del país. Segons l’Institut Français de
la Mode (IFM), la indústria de la moda genera
150.000 milions d’euros de manera directa, dels
quals 33.000 milions provenen de l’exportació.
Aquestes xifres representen el 1,7% del PIB de
França, posicionant aquesta indústria entre
una de les més fortes en aquest país. A banda
d’això, gràcies a la presència d’un gran nombre
d’empreses de l’àmbit de la moda, es creen de
manera directa 580.000 llocs de treball i 1 milió
tenint en compte les subcontractacions.1
Deixant a un costat la importància econòmica
de la moda al país, i centrant-nos més en la
seva vessant cultural, la moda representa un
sector estratègic i simbòlic de França. A través
d’aquesta i amb el pas dels anys, han aconseguit
guanyar-se un renom internacional molt
important i han pogut mantenir-se en un context
de competitivitat internacional intens davant
d’altres potències creatives dintre de l’àmbit de
la moda.

Compta no només amb marques de gran

reputació internacional (com per exemple
Chanel i Dior, entre d’altres) sinó també amb
institucions que fomenten l’exel·lència d’aquesta
indústria al país, com per exemple la Fédération
de la Haute Couture et de la Mode. A aquestes,
cal afegir les diverses institucions educatives que
formen els futurs integrants de la indústria, l’escola
ESMOD sent una referècia a nivell nacional i
internacional.
 Vogue Paris és la versió francesa de la revista Vogue
i es publica de manera mensual. Pertany al grup
editorial Condé Nast International i va ser publicada
per primera vegada l’any 1920, des de llavors la
revista ha esdevingut un mitjà reconegut dintre de la
indústria de la moda a nivell internacional.

Ha sabut adaptat-se als nous temps i als canvis

tecnològics que hi hagut, redissenyant la seva web
París
(apart del francès, existeix també la versió anglesa),
creant l’edició iPad i app per a mòbils de la revista i
estant present a diverses xarxes socials.

Actualment, Vogue Paris compta amb 1.346.000

lectors i una circulació de 132.277. L’editora en cap
és Emmanuelle Alt, sent Jennifer Neyt l’editora online.2

PERFIL
Vogue Paris és avui en dia una de les revistes
líders dins del periodisme de moda. Quan Carine
Roitfeld va convertir-se en la nova editora en cap
de la revista al 2001, aquesta va voler restaurar la
identitat francesa de la revista que a perdurar fins a
l’actualitat. D’aquesta manera, l’elitisme característic
de la societat francesa es pot veure reflexat entre les
pàgines de la revista, ja que defensen una imatge
i estil de vida poc accessible per a gran part de la
població.

Pel que fa a la publicitat dins la revista, aquesta fa

un ús elevat ja que obté molts beneficis. El tipus de
marques presents a la revista van en la línia dels valors
elitista que defensen i, per tant, pertanyen al sector
del luxe.
C A R A C T E R Í S T I Q U E S

L’editorial s’anomena “Cross des sables” (camp

de sorra), i consta de diverses fotografies amb
Edita Vilkeviciute com a model. Les imatges
pretenen representar una escena semblant de la
pel·lícula “The Thomas Crown Affair “(1968), però
només amb l’actriu Faye Dunaway.

https://www.youtube.com/watch?v=mfaJ-Nbbww4

Degut a que la temàtica té la sorra com a

protagonista, els colors predominants són els
marrons combinats amb el vermell i el blau fosc,
principalment. A part, es poden trobar altres colors
complementaris com el groc o, puntualment, el
rosa.

Les fotografies estan enquadrades de diverses

maneres, tant des de plans sencers com amb
fins a plans mitjans curts, i utilitzant tant l’angle
normal com el picat i contrapicat. Pel que fa
a la composició de les imatges, s’utilitza una
construcció axial on la model es troba al centre.

Formals
La vestimenta que porta la model es correspon
amb l’acció que dur a terme. És a dir, es tracta
d’una vestimenta de caire esportiu però que
manté el luxe i sofisticació propis de la revista i de
la temàtica cinematogràfica amb la qual està
relacionada. A banda de la model, existeixen
dos elements que comparteixen protagonisme
amb ella en algunes de les imatges: una moto
de cross i un buggy (aquest últim representant el
que apareix a la pel·lícula). Així mateix, el lloc on
passa l’acció tot envoltat de sorra recorda a la
platja de dunes de la pel·lícula.

Aquestes sèrie de fotografies són una recreació

de l’escena a la platja amb els actors Steve
McQueen i Faye Dunaway conduint un buggy a
la platja. Per aquest motiu la model té físicament
un aire a l’actriu de la pel·lícula i manté
l’elegància d’aquesta. Tot i així, ara sent ella la
persona al cap davant de l’acció, es mostra una
dona molt més segura, independent i en control
de la situació. Es pot apreciar com, tot i vestir roba
esportiva, manté certes joies que reivindiquen la
seva part més glamurosa. En conjunt, es podria
afirmar que es preten donar una imatge de la
dona moderna tan elegant i estilosa com les
dones dels anys 60, però mostrant com aquestes
són ara independents i capaces de fer front a
qualsevol situació sense haver de dependre de
cap home al seu costat.
C A R A C T E R Í S T I Q U E S

El títol d’aquesta editorial és “Cross des sables”, ja

que la imatge a la qual acompanyen aquestes
paraules és a la de la model damunt d’una
moto a la sorra. A part, hi ha un petit text a la
cantonada superior esquerra:

“Vestuari d’esport i materials tècnics per un

viatge en buggy a les dunes. Darrere del rastre
de Faye Dunaway (sense Steve McQueen) a
l’Affaire Thomas Crown.”

Amb aquest text s’introdueix de manera més

concreta la temàtica de l’editorial, ja que no
només parla de la inspiració darrere d’aquest, sinó
que també dóna informació del tipus de prendes
que es mostraran a les diverses fotografies. Per
tant, trobem que una part del text és descriptiva
i la resta, expositiva per poder comprendre millor
el concepte que hi ha darrere de l’editorial.

Discursives
Pel que fa a la menció “sense Steve McQueen”,
es pot tornar a veure com es preten remarcar
aquest fet. D’aquesta manera, el personatge
que interpreta la Faye Dunaway es converteix en
la única protagonista possible, tot i ser ell l’actor
que interpreta en Thomas Crown. És així com,
juntament amb les fotografies, la dona esdevé el
centre d’atenció indiscutible, tot i no ser la seva
pel·lícula. Es pot interpretar doncs, com les dones
de l’actualitat s’han hagut de fer un lloc en la
societat tot i que aquesta mai les a volgut com a
protagonistes.

Cal destacar la presència de cap verb en els

textos esmentats. Per tant, la força de les paraules
recau bàsicament en substantius per a referir-se
als diversos conceptes que envolten l’editorial.
D’aquesta manera, s’utilitzen substantius clau
per entendre les imatges i només dos adjectius
que discriuen de forma clara i directa el tipus de
peces de roba al voltant de les quals s’ha montat
l’editorial. Aquesta és una manera de centrar
l’atenció en el producte i no tant en l’acció en sí.

A part dels textos ja esmentats, la resta són la

descripció de les peces que porta la model, les
marques a les quals pertanyen i el seu preu.
C A R A C T E R Í S T I Q U E S

La finalitat de l’editorial és que, la unió de les

imatges amb el text mostrin el tipus de dona per
a la que estan pensats els estilismes: una dona
independent, segura de sí mateixa i amb un
espíritu aventurer, sense deixar de banda el seu
estil únic i elitista. D’aquesta manera, Vogue Paris
mostra un estil de vida i un tipus de peces de roba
que, sí bé no serien els habituals per al seu públic
objectiu, dóna un exemple de com aventura i
exclusivitat en el vestir són totalment compatibles
per a dur a terme certes accions.

D’aquesta manera, peces pertanyents a marques

d’alta gama com Dior, Isabel Marant o Iro, tenen
cabuda en un ambient poc estilós però al qual no
tothom té accés. A part, la temàtica inspirada en
la pel·lícula “The Thomas Crown Affair” accentúa
la imatge elitista que Vogue Paris defensa. Es
crea un nou món on la dona-target té llibertat
per treure la seva part més salvatge de la mà de
grans marques de moda.

Comunicatives
 C A R A C T E R Í S T I Q U E S

Hipertextuals
Si comparem l’editorial de Vogue Paris amb la
d’Elle versió espanyola, podem veure com el target
difereix. Mentre que la revista francesa va dirigida a
un tipus de públic que busca exclusivitat en el vestir,
l’espanyola té en el punt de mira una clienta molt
més austera i de pressupost limitat.

A banda d’això, l’editorial d’Elle no té un concepte

tant treballat com Vogue Paris. Tot i que esmenta el
viatge cap als anys 90, no concreta quin element
d’aquella època és la temàtica central de l’editorial
ni quines característiques s’han d’esperar de les
prendes que apareixen a les fotografies.
C A R A C T E R Í S T I Q U E S

El tipus de dona a la que va dirigida l’editorial prové

d’una classe social alta que té, no només un poder
adquisitiu elevat, sinó que ademés ha tingut i té
accés a un nivell cultural elevat. Tenint en compte
la importància que té la cultura cinematogràfica a
França, és possible que el target conegui la pel·lícula
“The Thomas Crown Affair” i els actors que hi van
participar i, per tant, s’hi senti mitjanament identificat.

El mètode d’unir una icona com Faye Dunaway amb

una activitat esportiva considerada poc apropiada,
mostra la compatibilitat d’aquests dos móns
suposadament contraposats. D’aquesta manera,
peces de roba poc apropiades per a ocasions
formals, troben un àmbit de la vida d’aquestes dones
on si tenen cabuda. Aquest àmbit és extrapolable a
qualsevol altre esdeveniment social esportiu al qual
les persones d’aquestes classes socials assisteixen i
necessiten dur peces de roba esportives.

Relacionals
 REFERÈNCIES

1.
Les Echos.fr (4/10/2016) “La mode défend son poids dans l’économie française”
per Dominique Chapus
https://www.lesechos.fr/04/10/2016/lesechos.fr/0211358156323_la-mode-
defend-son-poids-dans-l-economie-francaise.htm

2.
Condé Nast International - Vogue Paris
http://www.condenastinternational.com/country/france/vogue/

EDITORIAL VOGUE PARIS “Cross des sables”

https://www.fashiongonerogue.com/editorial/edita-vilkeviciute-sporty-style-
vogue-paris/

EDITORIAL ELLE ESPAÑA “Rumbo al éxito”

https://www.fashiongonerogue.com/editorial/cindy-kimberly-guess-jeans-elle-
spain/