UNA RENOVACIÓN DIVINA - James Mallon

UNA RENOVACIÓN DIVINA (James Mallon)

Resum per l’arxiprestat (Novembre 2016)

«Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i
del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb
vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.» (Mt 28,19-20)

CAPÍTOL 1
UNA CASA D’ORACIÓ

1.- DEIXAM FER (déjà vu)
2.- LA MISSIÓ
3.- FER DEIXEBLES

«Aquesta llibertat consisteix en què tots els homes han d'estar immunes de coacció, tant
per part d'individus com de grups socials i de qualsevol potestat humana, i això de tal
manera que, en matèria religiosa, ni s'obligui a ningú a obrar contra la seva consciència, ni
se li impedeixi que actuï conforme a ella en privat i en públic, sol o associat amb altres,
dins dels límits deguts» (Dignitatis Humanae 2).

«Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l'hem sentit i sabem que aquest és
realment el salvador del món» (Jn 4,36-42)

«Veniu i ho veureu» (Jn 1, 39)

4.- EVANGELITZAR
5.- DE DEIXEBLES A APÒSTOLS

CAPÍTOL 2
RECONSTRUEIX CA MEVA

1.- CONCILI VATICÀ II
2.- PAU VI

«De ahí que se haya podido definir la evangelización en términos de anuncio de Cristo a
aquellos que lo ignoran, de predicación, de catequesis, de bautismo y de administración
de los otros sacramentos.» (EN 17)

«No hay evangelización verdadera, mientras no se anuncie el nombre, la doctrina, la vida,
las promesas, el reino, el misterio de Jesús de Nazaret Hijo de Dios.» (EN 22)

3.- JOAN PAU II

«Preveo que ha llegado el momento de dedicar todas las fuerzas eclesiales a la nueva
evangelización y a la misión ad gentes. Ningún creyente en Cristo, ninguna institución de
la Iglesia puede eludir este deber supremo: anunciar a Cristo a todos los pueblos.»
(Redemptoris missio 3)

«Esta pasión suscitará en la Iglesia una nueva acción misionera, que no podrá ser
delegada a unos pocos «especialistas», sino que acabará por implicar la responsabilidad
Resum preparat per Mn. Eugeni Rodríguez – pàgina / 1

de todos los miembros del Pueblo de Dios. Quien ha encontrado verdaderamente a Cristo
no puede tenerlo sólo para sí, debe anunciarlo.» (Novo millennio ineunte 40)

4.- BENET XVI

«El cristiano y la Iglesia o son misioneros o no son tales. Quien ama la propia fe se
preocupará también de testimoniarla, de llevarla a los otros y permitir a los otros de
participar en ella.» (Lineamenta 10)

«Puede evangelizar sólo quien a su vez se ha dejado y se deja evangelizar, quien es capaz
de dejarse renovar espiritualmente por el encuentro y por la comunión vivida con
Jesucristo. El testimonio cristiano es un conjunto de gestos y palabras. (Lineamenta 158)



Article:www.ara.cat/es/Eva-Millet-Dejemos-preguntarselo-
institucion_0_1574842670.html

5.- FRANCESC

«No se comienza a ser cristiano por una decisión ética o una gran idea, sino por el
encuentro con un acontecimiento, con una Persona, que da un nuevo horizonte a la vida y,
con ello, una orientación decisiva» (EG 7)

«Segons la nostra experiència pastoral, moltes vegades, la gent sincera que surt de la
nostra Església no ho fa pel que els grups «no catòlics» creuen, sinó, fonamentalment, pel
que ells viuen; no per raons doctrinals, sinó vivencials; no per motius estrictament
dogmàtics, sinó pastorals; no per problemes teològics, sinó metodològics de la nostra
Església» (Discurs d'Aparecida, 225).

«Fa falta passar d’una pastoral de mera conservació a una pastoral decididament
missionera» (EG 15)

6.- CONCLUSIÓ

En una estampa dels tres darrers papes resava: a Joan Pau II: «això és el que crec». Sota
Benet, el sempre disposat teòleg sistemàtic, es trobaven les paraules «això és per lo que
creim». Finalment, sota Francesc, aquest que ens crida a reconstruir, hi ha el mandat «ara
anau i feis-ho».

1.-Experiència inicial
Abans de començar es llegeix el text del final de l’Evangeli de Sant Mateu 28,19-20:


Llavors es fa veure que han sortit 4 verbs: anar, fer, batiar, i ensenyar.
Es fa la pregunta:

¿Quins d’aquests 4 verbs elegiríeu: anar, fer, batiar o ensenyar?

S’obri un debat fructuós.

CAPÍTOL 1
UNA CASA D’ORACIÓ

El capellà James Mallon ens recorda del perquè de la nostra identitat i el nostre propòsit com
Església, anar a les fonts.

A nivell personal a la nostra edat hauríem de fer un recorregut, una catarsi, per anar a la primera
vocació, recordar els motius perquè vàrem voler ser capellà.

1.- DEIXAM FER (déjà vu)

Tenim una crisi de identitat, hem oblidat: ¿qui som? i lo ¿què estam cridats a fer com
església?

Hem oblidat la nostra cridada missionera i ens hem acontentat amb el manteniment i el servei
a nosaltres mateixos.

Exemple de la pel·lícula del Titànic i les barques salvavides:
- Perquè serveixen les barques salvavides? Per salvar, i ens hem oblidat què l’església
també serveix per salvar, alliberar, fer feliços, predicar que Déu els estima, i no en un
«supermercat» de sagraments.
- Estam preocupats per la nostra pròpia comoditat i necessitats.
- Si algú neda fins a nosaltres l’ajudem i el salvem, ara bé la missió de les barcasses
salvavides és anar cap a on hi ha els qui necessiten ser salvats. En el Titànic varen quedar
moltes barques sense omplir, buides.
- Les barques salvavides son per salvar vides, però nosaltres ens dedica’m a arreglar-les,
pintar-les i quan algú s’atreveix a canviar alguna cosa, tothom s’oposa (Exemple del Senyor
que es va queixar perquè va veure sortir joves a la celebració de l’eucaristia).
- No volem sortir de la nostra: Zona de comoditat

(Video: Motivacion, salir zona de confort) 7 minuts

2.- LA MISSIÓ

Existim a per a la missió (Mt 28,19-20)



Fer deixebles, som una gran Església Missionera. La nostra religió vulguem o no és de caire
proselitista.

Les altres religions no! Els jueus per transmissió sanguínia de la dona, l’islam tots son
musulmans, sols els qui reneguen i es batien son els infidels. L’hinduisme amb els 330 millons de
déus, el budisme tampoc necessita iniciació... etc...

3.- FER DEIXEBLES

La nostra tasca és APRENDRE a fer deixebles, FER cristians.

Un llibre molt bo, encara que antic però actual en el seu contingut, realitzat després del Concili
Vaticà II, d’en Dionisio Borobio, «Proyecto de Iniciación Cristiana. Como se hace un cristianao.
Como se renueva una comunidad»

Ser deixeble de Jesús és estar embarcat en un procés d’aprenentatge de tota la vida.

Moltes padrines i padrins duen damunt les seves esquenes l’enorme carrega de tenir fills i nets
que han abandonat la «fe catòlica».

Vull explicar dos conceptes nous interessants per donar més importància a l’hora de remarcar la
importància i la necessitat de fer deixebles.

La societat diferenciada i la societat no diferenciada.

Els cristians hem de ser conscients i assumir que ja no vivim en una «societat no diferenciada»,
és a dir, una societat on es participava d’una única religió i on tot el poble mantenia la professió a
un únic déu, professió a uns valors forts, (amb una església forta, amb valors clars i sense
possibilitat de dubte), un partit polític, un únic canal de televisió, un únics estil de família, etc...

Avui vivim en una «societat diferenciada» en què hi ha pluralitat de religions, creences i
indiferències. Davant aquesta realitat els cristians hem d'entendre que no som els únics «homes
religiosos»: Cal respectar i conviure amb les altres creences.

Text de Pau VI (1965) Sobre la llibertat religiosa

«Aquesta llibertat consisteix en què tots els homes han d'estar immunes de coacció, tant
per part d'individus com de grups socials i de qualsevol potestat humana, i això de tal
manera que, en matèria religiosa, ni s'obligui a ningú a obrar contra la seva consciència, ni
se li impedeixi que actuï conforme a ella en privat i en públic, sol o associat amb altres,
dins dels límits deguts» (Dignitatis Humanae 2).

Avui vivim una societat a on hi ha molts de platets i cadascú tria el seu, partits polítics, marques
de mòbils, canals de televisió, elements de diversió: cine, ball, futbol, passejar pels grans
magatzems, per la platja, hippies, histers, gòtics, grups d’extrema dreta, etc... S’ha de conviure
plegats, respectant-se i acollint totes les ideologies per construir una societat més humana i pels
cristians, més cristiana.


Sant Cipriani, defensava «l’origen diví» del poble en referencia a l’elecció dels seus presidents
eclesiàstics. En referencia a les autoritats civils s’han de respectar totes les opinions i decisions
que un pren.

La nostra tasca de cristians resideix ara en una Nova Evangelització, perquè el poble segueix
necessitant a Déu i els valors humans i cristians que neixen del veritable seguiment de Jesucrist.

El nou paradigma de Evangelització ja no passa per preguntar quanta gent ha vingut a missa sinó
més bé: ¿Quantes persones han viscut l'Eucaristia d'avui? Cal viure intensament el que som:
seguidors de Jesucrist.

«Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l'hem sentit i sabem que aquest és
realment el salvador del món» (Jn 4,36-42)

Avui és temps de recollir la invitació que va fer Jesús als seus primers deixebles:

«Veniu i ho veureu» (Jn 1, 39)

i convidar a les persones perquè arrisquin la seva vida pel Déu de Jesucrist, una camí de vegades
dur, però profundament alliberador.

Els cristians no podem caure en la temptació de la mundanitat espiritual de la qual ens parla el
Papa Francesc, buits per dins, i revestits de poder per fora.

Ens hem d’anomenar-nos i ser «comunitat de cristians», com els primers deixebles, cada un
amb un carisma diferent: els laics, els religiosos i religioses, i el que presideix la comunitat, però
tots corresponsables de la presència viva del Déu de Jesucrist enmig del poble.

La solució és tornar a lo que ens va dir Jesús fa dos mil anys: No facem simplement creients o
«catòlics practicants», sinó que facem deixebles.

4.- EVANGELITZAR

Despertar la set és Evangelitzar.

Arribar a conèixer a Jesús. Conèixer en el sentit bíblic, que vol dir: estimar.
No sols creure en Ell, sinó estimar-lo i estar enamorat d’Ell.

Una gran veritat incòmode per nosaltres com a preveres és que molta gent de la nostra Església
mai ha conegut a Jesús personalment i per tant no te set d’Ell. Li basta en venir a missa
complir amb les festes de precepte, en lo establert, lo que diu el Vaticà sobre les cendres dels
difunts i punt.

Què es lo que hi ha que fer?
Des de Pau VI fins al Papa Francisco ho duen repetint en tots els documents.

S’ha de donar una Nova Evangelització.


5.- DE DEIXEBLES A APÒSTOLS

La paraula grega que significa «enviar» és apostollein
Un apòstol és algú enviat, capaç d’assumir el repte que li proposa Jesús.

Som una Església enviada.

L’Església és com una fotocopiadora, evangelitza i fa deixebles, com el paper que surt imprès,
imprimeix, còpia, grapa i perfora forats... (batiar, ensenyar, formar).

Quan l’Església està sana és lo que fa. Quan està malalta torna cap a si mateix (imatge del Fetus
quan està dins el cos de sa mare, o nosaltres mateixos dins el llit quan estam malament o sentim
l’enyorança d’un esser estimat, ens arrufem!)

Quan l’Església està malalta s’oblida de la Gran Crida a ser Lumen Gentium.

Imatge: ara l’Església té amnèsia i està com una fotocopiadora arraconada, plena de pols,
atascada amb un paper i no serveix de res...

CAPÍTOL 2
RECONSTRUEIX CA MEVA

Fem un recorregut del Concili Vaticà II al Papa Francesc

La frase famosa de Sant Francesc: «Francesc repara la meva església»

Francesc ha tret un nou concepte: Església en sortida, una Església que fa deixebles missioners.

CONCILI VATICÀ II

Triem una frase que podria resumir els documents del Concili Vaticà II:
— Una cridada universal a la santedat i una cridada universal a la missió.

PAU VI

El document de la Evangelii Nuntiandi, anunciant la Bona Nova. Evangelitzar en un món
contemporani. Com defineix Pau VI l’evangelització:

«De ahí que se haya podido definir la evangelización en términos de anuncio de Cristo a
aquellos que lo ignoran, de predicación, de catequesis, de bautismo y de administración
de los otros sacramentos.» (EN 17)

«No hay evangelización verdadera, mientras no se anuncie el nombre, la doctrina, la vida,
las promesas, el reino, el misterio de Jesús de Nazaret Hijo de Dios.» (EN 22)

JOAN PAU II

Pel Papa Joan Pau II explica que l’evangelització es una obligació moral.

«Preveo que ha llegado el momento de dedicar todas las fuerzas eclesiales a la nueva
evangelización y a la misión ad gentes. Ningún creyente en Cristo, ninguna institución de
la Iglesia puede eludir este deber supremo: anunciar a Cristo a todos los pueblos.»
(Redemptoris missio 3)

«Esta pasión suscitará en la Iglesia una nueva acción misionera, que no podrá ser
delegada a unos pocos «especialistas», sino que acabará por implicar la responsabilidad
de todos los miembros del Pueblo de Dios. Quien ha encontrado verdaderamente a Cristo
no puede tenerlo sólo para sí, debe anunciarlo.» (Novo millennio ineunte 40)

BENET XVI

L’evangelització se tracta de dur les persones a Jesucrist, de manera que puguin omplir-se de
l’Esperit Sant i arribar al coneixement de Déu Pare; (tinc dubtes de si la gent que ve a missa
s’omple de l’Esperit Sant o bada i està preocupada amb altres assumptes).



Una relació personal amb Crist.

L’individualisme rampant ha causat el naufragi de la nostra cultura i l’elevació dels drets
individuals per damunt dels de la comunitat i això no duu a una societat justa i a una Església
més sana.

Amb l’individualisme de la nostra societat, ni nosaltres, ni els nostres fills som capaços de donar
gràcies, ens creiem que tot per nosaltres és un dret, ... tinc dret en això ...
Vivim en una «societat liquida» que citava Baumann, no hi ha valors forts, no hi ha una església
forta (Exceptuant els moviments, Opus, Kikos) Vivim una Església dèbil. Tot és relatiu i no hi ha
res que es pugui aguantar en fort.

La pregunta que faig és: Vivim en un món de canvis? No!
Vivim en un canvi de món
L’altre pregunta que vos faig és: Quin és ara, el pont més fort?
El de corda, aguanta tots els embats

Dins la institució de la família un aprèn el sentit de la democràcia, però la família mai serà un
àmbit democràtic.

Un article molt interessant sobre l’educació dels pares.
http://www.ara.cat/es/Eva-Millet-Dejemos-preguntarselo-
institucion_0_1574842670.html

FRANCISCO

Una frase que el defineix encara que no sigui seva, sinó de Benet XVI és la que escriu al capítol 7
de l’Evangelii Gaudium


«No se comienza a ser cristiano por una decisión ética o una gran idea, sino por el
encuentro con un acontecimiento, con una Persona, que da un nuevo horizonte a la vida y,
con ello, una orientación decisiva» (EG 7)

Les raons del Document Aparecida (CELAM) per les que la majoria dels cristians deixen
l’Església i se sumen als evangèlics, protestants o altres sectes:

1.- Els fidels mai havien experimentat una trobada personal amb Crist, que fos
«profunda i intensa» en l’Església catòlica, però sí que ho havien fet en altres esglésies.

Aquesta trobada havia estat resultat d'«una proclamació kerigmàtica juntament amb
el testimoni personal d'evangelitzadors que va portar a una conversió personal i un
canvi radical de vida» Una cosa que no havien trobat en la seva experiència a l'Església
catòlica.

2.- La presència d'una vida de comunitat rellevant on la gent «és acceptada ... se sent
valorada, visible i inclosa en l'Església». (Qui se sent acceptat a les nostres comunitats si
venen i se seuen enfora i després ni se saluden, a posta tenen tant d’èxit els «kikos» i les
reunions de «cursillistes»: per l’amistat, i el vincle relacional) (Jo lo que he disfrutat més
enguany és de parlar amb els pares i mares dels nins que venen al Procés de Fe) No
havien experimentat això en el seu context catòlic, al contrari del que va passar quan es
van integrar en les altres esglésies.

3.- Una formació bíblica i doctrinal que no és «un coneixement teòric i fred» sinó alguna
cosa que produeix «creixement espiritual, personal i comunitari» i porta a la gent a la
maduresa.

4.- Un compromís missioner que mou els membres de l'església a sortir dels seus
seients per trobar a aquells que estan a la perifèria i portar a la gent a la casa de la família
de Déu.

El que trenca el cor en sentir la veritat de tants testimonis és que no hi ha res en la nostra
teologia o tradició catòlica que s'aparti de cap d'aquests elements essencials que han
provocat un èxode massiu de l'Església catòlica a Llatinoamèrica. El mateix document
testifica aquest fet:

«Segons la nostra experiència pastoral, moltes vegades, la gent sincera que surt de la
nostra Església no ho fa pel que els grups «no catòlics» creuen, sinó, fonamentalment, pel
que ells viuen; no per raons doctrinals, sinó vivencials; no per motius estrictament
dogmàtics, sinó pastorals; no per problemes teològics, sinó metodològics de la nostra
Església» (Discurs d'Aparecida, 225).

«Fa falta passar d’una pastoral de mera conservació a una pastoral decididament
missionera» (EG 15)

6.- CONCLUSIÓ

Està clar que en 50 anys del Concili Vaticà II hem extret i desplegat lentament la veritable
innovació del Concili. No es tractava de l'idioma de la litúrgia o les seves postures. No es
tractava del govern de l'Església, de la descentralització de l'autoritat o l'habilitació dels
laics. I perquè exerceixin ministeris litúrgics.


Es tractava de recordar la més profunda identitat de l'Església. Des dels pares conciliars i els
tres papes que van ser part d'aquells dies històrics: Pau VI, Joan Pau II, Benet XVI a Francesc, qui
ens crida a reconstruir la seva casa avui, tots han jugat un paper essencial assenyalant el que ens
espera davant de nosaltres.

En James Mallon conte que els dies següents a l'elecció del papa Francesc, es va trobar una
imatge a internet que mostrava a Sant Joan Pau II, Benet i Francisco amb un peu de fotografia
sota cadascun.

Per Joan Pau II resava: «això és el que crec». Sota Benet, el sempre disposat teòleg
sistemàtic, es trobaven les paraules «això és per lo que creim». Finalment, sota Francesc,
aquest que ens crida a reconstruir, hi ha el mandat «ara anau i feis-ho»

Tinc una frase meva molt interessant sobre el que ha passat del CVII als nostres dies:

«Joan XXIII va demanar a l’església que obrís les finestres de l’Església perquè entràs l’aire
fresc de la societat. Lo que va passar és que ses finestres es varen obrir, l’aire fresc va
entrar dins l’Església i va constipar en els qui havia de dins»

Acabem amb un vídeo: Cuestión de actitud

UNA RENOVACIÓN DIVINA - James Mallon

Enviado por

Dados do documento

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

UNA RENOVACIÓN DIVINA - James Mallon

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

UNA RENOVACIÓN DIVINA (James Mallon)

UNA RENOVACIÓN DIVINA (James Mallon)

Resum preparat per Mn. Eugeni Rodríguez – pàgina / 1

Resum preparat per Mn. Eugeni Rodríguez – pàgina / 3

Resum preparat per Mn. Eugeni Rodríguez – pàgina / 4

Resum preparat per Mn. Eugeni Rodríguez – pàgina / 5

5.- DE DEIXEBLES A APÒSTOLS

Resum preparat per Mn. Eugeni Rodríguez – pàgina / 7

Resum preparat per Mn. Eugeni Rodríguez – pàgina / 8

Resum preparat per Mn. Eugeni Rodríguez – pàgina / 9

Você também pode gostar