TEMA 1.

LES PERSPECTIVES TEÒRIQUES

EN L'ANÀLISI DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES
TEMA 1. LES PERSPECTIVES TEÒRIQUES EN
L'ANÀLISI DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

1. Les diferents corrents en l'anàlisi de polítiques

públiques.

2. L'anàlisi de polítiques públiques com «ciència de

l'acció».
TEMA 1. LES PERSPECTIVES TEÒRIQUES EN
L'ANÀLISI DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

 L'anàlisi de polítiques públiques consisteix en:

 L'estudi de l'acció dels poders públics en la societat (Mény i

Thoenig).

 És un camp aplicat. Serà la naturalesa del problema

plantejat la que determinarà els instruments que cal
utilitzar (Wildavsky).

 Sabers ja establerts. Prestats molts dels seus conceptes

essencials (Muller).
TEMA 1. LES PERSPECTIVES TEÒRIQUES EN
L'ANÀLISI DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

 1. Les diferents corrents en l'anàlisi de polítiques

públiques.
 L'anàlisi de polítiques públiques i les teories de l'estat

 L'anàlisi de polítiques públiques és un mitjà per explicar

l'essencial de l'acció pública.

 Aquest enfocament podria qualificar d'europeu

 Emmarca diferents escoles de pensament que Mény i

Thoenig classifiquen segons tres models teòrics:

 Una perspectiva pluralista i concep l'Estat com

una mena de «finestreta» en què s'atendrien

tota mena de demandes socials.
TEMA 1. LES PERSPECTIVES TEÒRIQUES EN
L'ANÀLISI DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

 Una perspectiva pluralista

 Les polítiques públiques serien respostes a les

demandes socials que haurien d'analitzar des

d'una lògica d'optimització de les decisions col ·
lectives i de racionalització tant dels processos
de presa de decisions com de la conducta dels
«buròcrates»
 En la línia de l'escola del «public choice»
(Buchanan i Tullock, Downs, -Dunleavy) i de la
teoria de la racionalitat limitada (Simon,
Lindblon).
TEMA 1. LES PERSPECTIVES TEÒRIQUES EN
L'ANÀLISI DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

 Una perspectiva al voltant de la idea de l'Estat com a

instrument al servei d'una classe social (enfocament
neomarxista: Offe, Habermas), o de grups específics
(enfocament neomanagerial: Crozier i Friedberg).
 L'acció dels poders públics permetria evidenciar

la poca autonomia de l'Estat respecte als

interessos capitalistes i / o davant dels actors
d'organitzacions no públiques.
 Un problema social es converteix en un problema

públic sobretot, quan això correspon als

interessos de les classes / elits (econòmicament)
dominants.
TEMA 1. LES PERSPECTIVES TEÒRIQUES EN
L'ANÀLISI DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

 Una perspectiva al voltant de la distribució de parcel · les de

poder entre els actors i en les interaccions entre els
mateixos, analitzant la representació i l'organització dels
diferents interessos sectorials o de les diferents categories
d'actors (enfocament neocorporativista, Lehmbruch i
Schmitter), o analitzant les organitzacions i regles
institucionals que emmarquen aquestes interaccions
(enfocament neoinstitucionalista, March i Olsen).

 Segons l'enfocament neocorporativista, els servidors

públics estan en gran mesura «capturats» pels grups
d'interès («clients») amb els que mantenen, en l'exercici
del poder públic, relacions privilegiades i exclusives.
TEMA 1. LES PERSPECTIVES TEÒRIQUES EN
L'ANÀLISI DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

 L'explicació del funcionament de l'acció pública

 Es busca explicar el funcionament de l'acció pública com

un mitjà per a comprendre l'operativitat o la lògica de

l'acció pública.
 Tracta d'evidenciar constants o regles generals pròpies

inscrites en el funcionament de les accions públiques.

Aquest corrent es remunten a 1951 amb la publicació de
"The policy sciences in the United States» de Lerner i
Lasswell.
TEMA 1. LES PERSPECTIVES TEÒRIQUES EN
L'ANÀLISI DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

 Aquest corrent es va dividir molt aviat en dues grans

escoles:
 Una primera va buscar desenvolupar un coneixement

més ampli dels processos de formulació i execució de

les polítiques públiques (anàlisi de la política).
 L'altra es va dedicar a desenvolupar un sistema

cognitiu utilitzable per i en els processos de

formulació i execució de les polítiques públiques
(anàlisi per a la política).
 Les anàlisis d'una alimenten l'altra i viceversa.
 Diverses perspectives científiques: la ciència
administrativa, la sociologia de la decisió (pública), la
sociologia de l'acció col · lectiva, les ciències
econòmiques i les ciències de la informació.
TEMA 1. LES PERSPECTIVES TEÒRIQUES EN
L'ANÀLISI DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

 Quatre grans figures marquen aquesta escola

 Lasswell (1951), de tendència profundament
«managerial», inspirador d'aquest corrent. Els seus
treballs buscaven establir un diàleg entre els
investigadors en ciències socials, els grups
econòmics i els decisors públics a fi de millorar
l'eficàcia de l'acció pública.

 Simon (1957), els treballs sobre els processos de

decisió humana han orientat aquest àmbit d'estudi
cap a l'anàlisi dels processos de decisió pública (el
concepte de la «racionalitat limitada»)
TEMA 1. LES PERSPECTIVES TEÒRIQUES EN
L'ANÀLISI DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

 Quatre grans figures marquen aquesta escola

 Lindblom (1959) va marcar també el

desenvolupament de l'anàlisi de polítiques públiques
al concentrar en l'estudi dels marges de maniobra
dels decisors públics (el concepte de «canvis
incrementals»).
 Easton (1965), pioner en l'aplicació de la teoria de
sistemes al món polític, facilitant tar així el
desenvolupament dels principals conceptes de
l'anàlisi de polítiques públiques actual.
TEMA 1. LES PERSPECTIVES TEÒRIQUES EN
L'ANÀLISI DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

 Aquests autors van marcar el sorgiment d'aquesta

perspectiva, que considera l'Estat no com un actor únic,
sinó com un sistema polític-administratiu complex i
sovint heterogeni, el funcionament cal comprendre per
tal de poder, si s'escau, fer «prediccions» o
«recomanacions».
 Els autors presenten matisos o mostren òptiques
diverses:
 Alguns autors centren les seves anàlisis en els

processos de presa de decisions i en les estratègies

dels actors.
 Altres treballs se centren en les eines i instruments

d'intervenció pública.
TEMA 1. LES PERSPECTIVES TEÒRIQUES EN
L'ANÀLISI DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

 Les estructures, procediments i formes institucionals

de l'administració pública.
 Enfocament cognitiu
 Que s'esforça a entendre les polítiques públiques

com l'expressió de marc cognitius i normatius

que constitueixen sistemes d'interpretació de la
realitat en el si de les quals els diferents actors
públics i privats poden situar les seves accions.

 Subratlla el paper de les idees i de les

representacions en la formació (i sobretot en la
definició) dels problemes que acaben sent
objecte de l'acció pública i que expliquen el canvi
en les polítiques públiques.
TEMA 1. LES PERSPECTIVES TEÒRIQUES EN
L'ANÀLISI DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

 Posa l'accent en els principis generals,

l'argumentació i els valors que defineixen una visió
del món »que acaba reflectint i / o produint la
política pública.
 L'avaluació dels efectes de l'acció pública
 Intenta explicar els resultats de l'acció pública i els
seus efectes en la societat basant-se en els objectius
que persegueix i / o als seus efectes indirectes o no
previstos.

 Se situa més clarament en la perspectiva de

l'avaluació que en la que seria pròpia del
coneixement o l'explicació.
TEMA 1. LES PERSPECTIVES TEÒRIQUES EN
L'ANÀLISI DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

 L'avaluació dels efectes de l'acció pública

 En l'àmbit de l'avaluació, es poden distingir dues

preocupacions fonamentals:
 La primera és la concernent al desenvolupament

d'una metodologia i d'una «caixa d'eines» pròpia per

a la tasca d'avaluació.
 La segona preocupació se centra en el procés

d'avaluació i en la seva execució en termes de

millora de la gestió pública i d'influència sobre el
procés de presa de decisions.
 A Espanya: Agència d'Avaluació i Qualitat
TEMA 1. LES PERSPECTIVES TEÒRIQUES EN
L'ANÀLISI DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

 L'anàlisi de polítiques públiques com «ciència de l'acció»

 El model tracta de recollir parts significatives de cadascuna

de les corrents anteriors.
 L'objectiu és contribuir a l'establiment d'un diagnòstic,
posant en evidència els factors que puguin arribar a explicar
el «bon» o «malament» funcionament de les polítiques
públiques des de la perspectiva de la capacitat de producció
dels poders públics i de les seves administracions, i per tant
valorant l'eficàcia de les seves polítiques i productes.
 Es vol descriure, comprendre i explicar el funcionament del
sistema polític-administratiu en el seu conjunt i les seves
interaccions amb els actors no governamentals.
TEMA 1. LES PERSPECTIVES TEÒRIQUES EN
L'ANÀLISI DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

 L'anàlisi de polítiques públiques com «ciència de l'acció»

 Tracta d'explicar els productes o serveis de l'administració

pública, tradicionalment coneguts com «outputs», i
l'explicació dels efectes («impactes i outcomes») que
aquests serveis provoquen en els grups socials que estan
implicats en un problema col · lectiu específic.

 El marc de les anomenades ciències de l'acció, en tractar de

comprendre la «lògica» de les accions públiques a través de
la reconstrucció de les hipòtesis (de vegades implícites) en
què s'han basat les institucions públiques per resoldre els
problemes col · lectius.
TEMA 1. LES PERSPECTIVES TEÒRIQUES EN
L'ANÀLISI DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

 L'anàlisi de polítiques públiques com «ciència de l'acció»

 Les estratègies, les idees, els interessos i les formes d'operar

dels actors depenen, essencialment, de factors derivats dels

recursos de què disposen i de la seva «posició institucional»
 La perspectiva adoptada es caracteritza principalment pel fet

que:
 Aborda una política pública des de l'angle específic de la

seva «lògica d'acció»; sent el punt de partida la sorra en

què els actors politicoadministratius i socials interactuen
en un àmbit determinat.
TEMA 1. LES PERSPECTIVES TEÒRIQUES EN
L'ANÀLISI DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

 L'anàlisi de polítiques públiques com «ciència de l'acció»

 Integra la influència de les institucions en el comportament

dels actors esmentats i en els resultats substancials de

l'acció pública (quan la primera generació d'anàlisi de
polítiques públiques més aviat menysprear les variables
institucionals).
 Dedica una atenció particular als recursos que els diversos

actors mobilitzen per fer valer els seus interessos (el que
permet una millor combinació de l'anàlisi de polítiques
públiques i les aportacions de la gestió pública).