Análisis de Estructuras PDF

El contingut d’aquest llibre correspon a una intro- 103 AULA POLITÈCNICA
ducció a les estructures i als mètodes de càlcul que

s’utilitzen per treballar-hi. Fa èmfasi en la resolució / TECNOLOGIA CIVIL
d’exemples, la qual, en alguns casos, s’ha realitzat
de diverses maneres amb l’objectiu de comparar els
diversos procediments de càlcul.
L’obra s’estructura en tres parts. La primera corres-
pon a l’estudi puntual de les deformacions i de les
tensions, i s’hi estableixen els conceptes principals
de l’elasticitat. A la segona part, s’analitzen els es-
forços a les seccions transversals de les barres i de
les tensions, i les deformacions que aquests provo-
quen; s’hi estudien la tracció o compressió pura, la
Juanjo Rivera Amores

flexió, la tracció o compressió excèntrica, el cisalla-
ment i la torsió. L’estudi se centra en les barres recti-
línies o amb poca curvatura inicial, i no s’hi estudien
les plaques ni els cossos tridimensionals. Aquest
bloc acaba amb una introducció dels conceptes
energètics i els seus teoremes principals. El tercer
bloc fa una revisió dels mètodes principals de càl-
cul en les estructures i resol una sèrie representativa
d’exemples, fent èmfasi especialment en el mètode
matricial, que és la base dels mètodes moderns de
Anàlisi d’estructures
càlcul d’estructures complexes per elements finits.
Teoria i problemes
Juanjo Rivera és Llicenciat en Ciències Físiques
(Universitat de Barcelona, 1981) i Doctor en Cièn-
cies Físiques (UPC, 2001). És professor titular
d’escola universitària adscrit a l’Escola Universi-
tària Politècnica de Manresa (EUPM) des de 1989.
Ha publicat el Diccionari de Meteorologia (Edicio-
ns UPC, 1992), Dinàmica (Servei de Publicacions
de l’EUPM, 1990) i “Simulación numérica de flujo
sanguíneo: una herramienta útil en cirugía vascu-
lar” (Angiología, núm. 55, 2003).
Anàlisi d’estructures. Teoria i problemes
9 788483 018170
EDICIONS UPC
AULA POLITÈCNICA 103
Teoria i problemes
AULA POLITÈCNICA
/ TECNOLOGIA CIVIL
Teoria i problemes
EDICIONS UPC
Primera edició: octubre de 2005
Disseny de la coberta: Jordi Calvet
© Els autors, 2005
© Edicions UPC, 2005

Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya, SL
Jordi Girona Salgado 31, 08034 Barcelona
Tel.: 93 401 68 83 Fax: 93 401 58 85
Edicions Virtuals: www.edicionsupc.es
A/e: edicions-upc@upc.edu
Producció: TECFOTO, SL
Ciutat de Granada 55, 08005 Barcelona
Dipòsit legal: B-41407-2005

ISBN: 84-8301-817-9
Són rigorosament prohibides, sense l'autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions
establertes a la llei, la reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, inclosos la
reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d'exemplars mitjançant lloguer o préstec públics.
7
Prefaci
El contingut d’aquest llibre correspon a una introducció a les estructures i als mètodes de càlcul que
s’utilitzen per treballar-hi. Inclou material que habitualment rep el nom de mecànica de materials
o, altrament, resistència de materials, i una introducció als mètodes de càlcul propiament dits. Es
fa èmfasi en la resolució d’exemples, que, en alguns casos, s’ha realitzat de diverses maneres amb
l’objectiu de comparar els diversos procediments de càlcul. Està estructurat en tres parts.
La primera correspon a l’estudi puntual de les deformacions i de les tensions, capı́tol 2, i s’hi estableixen
els conceptes principals de l’elasticitat.
A la segona part, capı́tols del 3 al 9, es fa una anàlisi dels esforços a les seccions transversals de les
barrres i de les tensions i deformacions que aquests provoquen; s’estudien la tracció o compressió pura,
la flexió, la tracció o compressió excèntrica, el cisallament i la torsió. L’estudi se centra en les barres
rectilı́nies o amb poca curvatura inicial i no s’estudien les plaques ni els cossos tridimensionals. Aquest
bloc acaba amb una introducció als conceptes energètics i als seus teoremes principals, en el capı́tol 9.
El tercer bloc correspon a una revisió dels mètodes principals de càlcul en les estructures, capı́tol 10, i
a la resolució d’una sèrie representativa d’exemples, capı́tol 11, fent èmfasi especialment en el mètode
matricial, que és la base dels mètodes moderns de càlcul d’estructures complexes per elements finits.
Per acabar, es fa una breu introducció al vinclament, que per la seva complexitat gairebé requeriria
un volum a part.
L’autor agraeix al prof. Lluis Gil del Dept. de Resistència de Materials de la UPC, la seva aportació en
la revisió tècnica del llibre. També al Servei d’Edicions de la UPC per l’acurada revisió terminològica
i sintàctica, la qual ha contribuı̈t a millorar notablement el contingut del present llibre.
Manresa, 3 d’octubre de 2005

Índex 9
Índex
1 Introducció 11
2 Deformació i tensió en un punt 13

2.1 Deformació en un punt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
2.2 Interpretació geomètrica del tensor de deformacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
2.3 Equacions de compatibilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
2.4 Tensió en un punt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
2.5 Tensions principals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
2.6 Equacions d’equilibri puntuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
2.7 Equacions constitutives puntuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
2.8 Cilindres i esferes de paret prima . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
2.9 Exemples . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
3 Estudi de les barres 37

3.1 Equacions d’equilibri de les seccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
3.2 Exemples . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
4 Tracció i compressió pura 43

4.1 Efecte de la temperatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
4.2 Elements formats de materials diferents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
4.3 Exemples . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
5 Flexió pura 53
5.1 Flexió recta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
5.2 Flexió desviada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
5.3 Equacions d’equilibri en la flexió amb presencia o no de tallant . . . . . . . . . . . . . 61
5.4 Flexió de barres corbes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
5.5 Exemples . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
6 Tracció i compressió excèntrica 69

6.1 Deformacions i tensions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
6.2 Nucli central . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
6.3 Exemples . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
7 Cisallament 73
7.1 Càlcul de les tensions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
7.2 Exemples . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
10 Anàlisi d’Estructures: Teoria i Problemes
8 Torsió 85
8.1 Barres de secció arbitrària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85
8.2 Barres de secció circular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89
8.3 Exemples . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
9 Energia de la deformació 93
9.1 Treball i energia interna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93
9.2 Energia d’elements estructurals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97
9.3 Principi del treball virtual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101
9.4 Principi del treball virtual complementari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
9.5 Teoremes recı́procs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103
9.6 Principi de l’energia potencial total mı́nima . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
9.7 Principi de l’energia potencial total complementària mı́nima . . . . . . . . . . . . . . . 104
9.8 Teoremes de Castigliano . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
10 Mètodes de càlcul per a barres 107

10.1 Equacions de Navier-Bresse . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107
10.2 Aplicació directa dels teoremes energètics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109
10.3 Mètode matricial: mètode directe de rigidesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109
11 Exemples d’aplicació 133

11.1 Barra sotmesa únicament a esforços normals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133
11.2 Estructures articulades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136
11.3 Barra sotmesa a esforços de cisallament i moments flectors . . . . . . . . . . . . . . . . 149
11.4 Estructures reticulades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164
12 Introducció breu al vinclament de barres 233
Índex alfabètic 238

1 Introducció 11
1 Introducció
En el disseny dels elements d’una màquina o d’una estructura s’ha de tenir en compte el perill de
trencament o deformació perillosa per l’acció de les forces exteriors a què estan sotmesos (fig. 1.1).
La resistència de materials és la branca de la mecànica que estudia els sòlids com a medi continu i
susceptible d’experimentar deformacions, i se centra en els aspectes pràctics i que no requereixen una
gran aproximació en els resultats; l’elasticitat ho fa en els aspectes més generals i teòrics.
En un cos no deformat, sobre el qual no hi ha forces externes aplicades, la configuració de les molècules
correspon a un estat d’equilibri mecànic i tèrmic sense la presència de forces internes (fig. 1.2 a). Això
significa que si considerem un volum qualsevol del cos, sobre ell no actua cap força. Aquesta situació
és ideal, ja que en la pràctica sempre hi haurà forces externes aplicades, si més no, el pes propi. Quan
s’hi apliquen forces externes, el cos es deforma, la posició de les molècules varia i el cos surt de la
situació d’equilibri, i apareixen forces al seu interior, anomenades esforços interns (fig. 1.2 b).
Si el cos, després de treure la càrrega exterior, recupera totalment la seva forma anterior, es diu que
té un comportament perfectament elàstic. L’experiència ens diu que quan els esforços interns superen
determinats valors, caracterı́stics del cos, aquest rep una deformació residual o plàstica. Els elements de
les estructures han de ser resistents (que no es trenquin ni que experimentin deformacions plàstiques),
també han de tenir suficient rigidesa (poc deformables) i han de ser estables (conservar la forma).
En fer els càlculs dels diferents elements, s’ha de tenir en compte que, en sotmetre’ls a càrregues de
treball, les variacions de forma i dimensions estiguin dintre de les adequades per al funcionament
normal de l’element en qüestió. Per exemple, la fletxa màxima permesa d’una biga depèn del tipus
d’edifici on ha d’anar col·locada (en un hospital, per exemple, es permet menys fletxa que en un
habitatge particular).
La resistència de materials proporciona mètodes per al càlcul dels esforços interns i les deforma-
cions produı̈des per aquests en els elements estructurals. Les hipòtesis bàsiques que s’adopten són
Figura 1.1 Trencaments o deformacions perilloses

dv f
int
f ext
a) b)
Figura 1.2 a) Cos no deformat, b) cos deformat
les següents: els desplaçaments i les deformacions que es produeixen són molt petits, comparats amb
les dimensions dels elements que es tracten. Les forces s’apliquen molt lentament, per la qual cosa
podem negligir les vibracions produı̈des. El conjunt de l’estructura i qualsevol part d’aquesta està en
equilibri estàtic sota l’acció de les forces externes i els esforços interns. Admetem que les forces actuen
independentment unes de les altres (principi de superposició), és a dir, l’acció conjunta de les forces
exteriors és igual a la superposició dels efectes produı̈ts per cada una d’elles, aplicades per separat.
2 Deformació i tensió en un punt
2.1 Deformació en un punt

Per a la descripció matemàtica del procés de deformació fixem com a origen de coordenades un punt
o
qualsevol a l’espai O; a continuació a cada punt P del sòlid abans de la deformació li associem un
o ~o o o o
vector r = OP (fig. 2.1). Les components de r respecte d’una base qualsevol ei les designem per xi ,
o o
on i = 1, .., 3. El conjunt format per O i la base ei s’anomena sistema de referència, i xi són les
o o
coordenades de P respecte a aquest sistema de referència. Aixı́, a cada conjunt xi li correspon un i
solament un punt del cos.
Les corbes formades pels punts obtinguts variant solament una de les coordenades s’anomenen corbes
coordenades. Si aquestes corbes són lı́nies rectes, llavors les coordenades s’anomenen rectilı́nies, en cas
contrari, curvilı́nies.
o o
El producte escalar de dos vectors qualssevol r i v és
o o o o o o o o o o
r · v = xi ei y j ej = xi y j ei ej
o
Definint les quantitats g ij per
o o o
g ij = ei ej (2.1)
escriurem
dl Q
uP
Q
P dl
r
r
O
Figura 2.1 Anàlisi de la deformació

o o o o o
r · v = g ij xi y j
o
Es pot comprovar que les g ij tenen caràcter tensorial; són les components de l’anomenat tensor fona-
o
mental. Si la base ei és ortonormal, és a dir, formada per vectors unitaris i ortogonals, com per exemple
o
la base canònica i, j, k, llavors g ij = δij
o
La distància entre dos punts molt pròxims ve donada pel producte escalar del vector dxi per ell mateix,
és a dir,
o2 o o o
dl = g ij dxi dxj
o o
Quan el cos es deforma, dos punts molt pròxims P i Q es traslladen a uns nous punts, també molt
pròxims, P i Q (fig. 2.1). La distància entre P i Q serà
dl2 = gij dxi dxj
on xi són les coordenades respecte del nou sistema de referència i gij les components del tensor
fonamental en aquest nou sistema de referència.
o2
Una mesura per saber si el cos s’ha deformat o no és la quantitat dl2 − dl , que val
o2 o o o
dl2 − dl = gαβ dxα dxβ − g ij dxi dxj
o o
podem expressar les coordenades xα i xβ en funció de les xi i xj , de manera que obtindrem
!
o2 ∂xα o ∂xβ o o o o ∂xα ∂xβ o o o
2
dl − dl = gαβ o dxi o dxj − g ij dxi dxj = gαβ o o − g ij dxi dxj
∂ xi ∂ xj ∂ xi ∂ xj
definint
!
1 ∂xα ∂xβ o
uij = gαβ o o − g ij (2.2)
2 ∂ xi ∂ xj
escriurem simplement
o2 o o
dl2 − dl = 2uij dxi dxj (2.3)
Les quantitats uij definides d’aquesta manera són les components d’un tensor. El caràcter tensorial es
pot verificar fàcilment considerant un canvi de coordenades i és una conseqüència directa del caràcter
o
tensorial de g ij i de gij . El tensor uij definit per 2.2 va ser introduı̈t per Green i St.Venant i s’anomena
tensor de deformacions de Green [7], les components uij amb i = j les anomenarem deformacions
normals, però de vegades se les anomena deformacions axials o també longitudinals, i les components
amb i 6= j deformacions de cisallament, tangencials o tallants. De la definició, és clar que el tensor de
deformacions és simètric.
Per altra banda, s’observa que una condició necessaria i suficient perquè el moviment del cos consisteixi
simplement en un moviment com a solid rı́gid, és a dir, en una translació i una rotació, és que totes
les components del tensor de deformacions siguin zero.
Si utilitzem, tant en l’estat deformat com en l’estat no deformat, un sistema de referència amb una
base ortonormal, per exemple el sistema rectangular cartesià, llavors
o
gij = g ij = δij
i 2.2 s’escriurà
!
1 ∂xα ∂xβ
uij = δαβ o o − δij (2.4)
2 ∂ xi ∂ xj
Si, en canvi, escollim els sistemes de referència de manera que les coordenades curvilı́nies en l’estat
o
deformat i en el de referència siguin les mateixes, llavors xi = xi ; per tant uij s’escriurà
1 o
uij = (gij − g ij ) (2.5)
2
i les coordenades que fan que es compleixi 2.5 s’anomenen coordenades intrı́nseques.
És útil expressar el tensor de deformacions en termes del desplaçament que experimenten els punts
del cos. Definim el vector desplaçament u per (fig. 2.1)
o
u=r−r (2.6)
o
on r és el vector posició d’un punt després de la deformació i r el vector posició del punt abans de la
deformació. 2.6 escrita en components serà
o
ui = xi − xi (2.7)
Suposant que escollim com a sistema de referència, tant en l’estat de referència com en el deformat,
el rectangular cartesià, llavors es complirà 2.4, que podem escriure, tenint en compte 2.7
" ! ! # !
1 ∂uα ∂uβ 1 ∂uj ∂ui ∂uα ∂uβ
uij = δαβ o + δαi o + δβj − δij = + o + o o (2.8)
2 ∂ xi ∂ xj 2 ∂ xo i ∂ xj ∂ xi ∂ xj
El terme més a la dreta de 2.8 és no lineal. Si considerem que els desplaçaments són petits, que és
el que farem a partir d’ara, aquest terme el podem negligir i aixı́ linealitzar el problema. Escriurem
simplement per a 2.8
!
1 ∂uj ∂ui
uij = + o (2.9)
2 ∂ xo i ∂ xj
2.2 Interpretació geomètrica del tensor de deformacions

Analitzem primer les components del tensor de deformacions amb els ı́ndexs iguals, és a dir,
u11 , u22 , u33 , considerem, per exemple u33 . La interpretació per les altres components u11 i u22 és
la mateixa. Per simplicitat en l’escriptura, suprimim el cercle damunt les xi .
Suposem dos punts molt pròxims inicialment sobre l’eix 3; la seva distància abans de la deformació és
dx3 . Després de la deformació la seva distància és dl i es compleix, segons 2.3
dl2 − dx23 = 2u33 dx23

per tant,
dl2 − dx23
= 2u33
dx23
i
dl2
= 1 + 2u33
dx23
x1
x3
dx3 du3
a) b)
Figura 2.2 Deformació axial: a) desplaçament de cada una de les seccions; b) desplaçament relatiu de les seccions
tenint en compte que u33 és petit, desenvolupant en sèries de Taylor i negligint els infinitèsims d’ordre
superior, podem escriure
dl
= 1 + u33
dx3
i aixı́
dl − dx3
= u33
dx3
expressió que indica que la deformació axial u33 és la variació unitària de longitud d’un vector inicial-
ment paral·lel a l’eix 3. A la figura 2.2 hi ha representada una deformació en la qual l’única component
diferent de zero del tensor de deformacions és u33 . Les lı́nies verticals sòlides corresponen a la situació
abans de la deformació, les discontinues corresponen a la situació després de la deformació.
Per veure la interpretació geomètrica de les components amb ı́ndexs diferents, és a dir, les deformacions
de cisallament, considerem dos punts molt pròxims P i Q abans de la deformació. Designem per xi
les coordenades de P i xi + dxi les de Q. El desplaçament relatiu de Q respecte de P és
∂ui
dui = dxj
∂xj
expressió que es pot escriure com

1 ∂ui ∂uj 1 ∂ui ∂uj
dui = + dxj + − dxj (2.10)
2 ∂xj ∂xi 2 ∂xj ∂xi
El primer terme de la dreta entre parèntesis és el tensor de deformacions uij i ens proporciona el
desplaçament relatiu degut a la deformació. El segon terme representa, doncs, el desplaçament relatiu
degut a la rotació com a sòlid rı́gid (en el cas d’un moviment que consisteixi en una simple translació,
el desplaçament relatiu de dos punts molt pròxims és zero). Definint

1 ∂uj ∂ui
ωij = −
2 ∂xi ∂xj
escriurem 2.10 com
dui = uij dxj − ωij dxj (2.11)

les quantitats ωij són les components d’un tensor que s’anomena tensor de rotacions del camp de
desplaçaments ui . Es pot comprovar que és antisimètric, és a dir, que ωij = −ωji .
A l’espai tridimensional, a partir d’un tensor antisimètric sempre es pot construir un vector ωk
definit per
x1
B'
A' dB3
B
dA1
x3
A dB1
dB2
dA2
x2 dA3
Figura 2.3 Interpretació de la component u23 del tensor de deformacions
1
ωk = ekij ωij (2.12)
2
on ekij és el tensor de permutacions o, el que és el mateix,
1
rot u
ω
~ = (2.13)
2
El vector ω~ s’anomena vector rotació del camp de desplaçaments ui . Es pot comprobar també [7] que
2.12 té una relació inversa
ωij = eijk ωk (2.14)

Substituint 2.14 a 2.10 s’obté
dui = uij dxj − ωij dxj

= uij dxj − eijk ωk dxj
= uij dxj − ω
~ × dx
on dx és el vector de components dxi , és a dir, el desplaçament relatiu de dos punts molt pròxims
degut a la rotació és el producte vectorial del vector rotació pel vector que els uneix.
Tornant a la interpretació de les components del tensor de deformacions uij , vegem, per exemple, la de
u23 . Suposem dos punts del sòlid molt pròxims a l’origen de coordenades, un sobre l’eix 2 i l’altra sobre
l’eix 3 (fig 2.3); els vectors posició respectius seran dx2 e2 i dx3 e3 , que per simplicitat en l’escriptura
denotarem, respectivament, per
A = A2 e 2 B = B3 e3
En deformar-se el sòlid, el vector A es transforma en un altre vector, que anomenem A′ , i el B en B′ ;
les seves components seran
A′ = δA1 e1 + (A2 + δA2 )e2 + δA3 e3

B′ = δB1 e1 + δB2 e2 + (B3 + δB3 )e3
L’angle θ entre els dos vectors deformats, que abans de la deformació era de 90◦ , el podem trobar
per l’expressió del producte escalar entre A′ i B′ . Negligint els productes de dues variacions de les
components, ja que que són molt petites, tindrem
A2 δB2 + B3 δA3 A2 δB2 + B3 δA3 δB2 δA3

cos θ = = = + (2.15)
(A2 + δA2 )(B3 + δB3 ) A2 B3 B3 A2
Ara bé, segons 2.11 el desplaçament relatiu de dos punts molt pròxims degut únicament a la deformació
ve donat per
dui = uij dxj

aixı́
δA3 δB2
= u32 = u23 (2.16)
A2 B3
com que u23 = u32 , substituint 2.16 a 2.15 tindrem
cos θ = 2u23
designant per α23 = π/2 − θ la disminució de l’angle entre A i B tindrem, tenint en compte que α23
és molt petit
cos θ = sin(π/2 − θ) = sin α23 ≈ α23 = 2u23

aixı́, u23 és la meitat de la disminució de l’angle entre dos vectors infinitesimals que abans de la
deformació són paralels als eixos 2 i 3. Interpretacions equivalents tenim per a les altres components
u12 i u13 .
A la figura 2.4 tenim dibuixades tres representacions equivalents d’una deformació en la qual només és
diferent de zero la component u13 del tensor de deformacions. Si suposem que les forces que provoquen
aquestes deformacions són les indicades, el desplaçament dels diferents punts de l’element diferencial
és l’indicat en ã. A b̃ tenim representats els desplaçaments relatius; fixem-nos que dues cares que en
l’estat sense deformar formen un angle recte, després de la deformació formen un angle de π/2 − 2u13 .
A c̃ tenim els mateixos desplaçaments relatius però considerant la cara de l’esquerra fixa; aquesta
representació és convenient en l’estudi de les barres primes ja que les cares verticals les fem coincidir
amb les seccions transversals de la barra.
La quantitat 2uij s’anomena deformació angular respecte dels eixos i, j i es representa habitualment
per γij . Fixem-nos, per altra banda, que les cares paral·leles abans de la deformació, es mantenen
paral·leles després de la deformació; és a dir, les cares no giren relativament unes respecte de les altres.
El vector de desplaçament relatiu de dos punts molt pròxims M, N degut a la deformació és, segons
2.11 (fig. 2.5)
dudef
i = uij dxj (2.17)
o
on dxi són les components del vector M~N = dl que uneix els dos punts. Anomenant n el vector unitari
en la direcció dels dos punts tindrem
o
dl
n= o
dl
i aixı́,
o
dx1 = dln1
o
dx2 = dln2
o
dx3 = dln3
i es pot escriure 2.17 com
p/2-( 2u13 )= p/2-g13
u31
u13
a) b) c) 2u13=g13
x1
x3
Figura 2.4 Deformació de cisallament: punts de vista equivalents. a) desplaçament dels diferents punts de la secció, b)
desplaçament relatiu, c) desplaçament relatiu respecte de la cara de l’esquerra
def
du
N
n
M
dl
Figura 2.5 Vector de deformació en un punt en una direcció
 o 
dudef /d l
  
u11 u12 u13 n1 1
 u21 u22 u23   n2  =  dudef /dol
 

 2 
u31 u32 u33 n3 o
dudef
3 /d l
el vector de la dreta és, doncs, el desplaçament relatiu unitari degut a la deformació entre dos punts
molt pròxims M N i s’anomena deformació en el punt M en la direcció M N .
Atès que el tensor de deformacions és simètric, sempre existiran uns eixos de coordenades tals que, re-
specte d’ells, el tensor serà diagonal. Anomenem u1 , u2 , u3 les components del tensor respecte d’aquests
eixos diagonals, i 2.3 quedarà respecte d’aquests eixos,
o2
dl2 = dl + 2ui dx2i (2.18)
En analitzar les magnituds termodinàmiques que intervenen en el procés de deformació, apareixen

canvis de volum. Per tant, és interessant adonar-se que la suma dels elements diagonals del tensor
de deformacions és igual a la variació relativa de volum; vegem-ho. Prenem com a eixos aquells per
als quals el tensor de deformacions és diagonal; designem per dV un element de volum abans de la
deformació i per dV ′ el mateix element després de la deformació (fig. 2.6).
dV '
dV ( )
dx1 u1 + 1
dx1
Figura 2.6 Variació de volum
Si apliquem 2.18 a dos punts pròxims situats sobre l’eix 1, observem que la distància dx21 es transforma
després de la deformació en dx21 + 2u1 dx21 ; posem
dx21 + 2u1 dx21 = dx21 (1 + 2u1 )

√
de manera que la distància dx1 es transforma en dx1 1 + 2u1 . Desenvolupant l’arrel en sèries de
Taylor s’obté
p
1 + 2u1 ≈ u1 + 1
per tant, la distància dx1 es transforma en dx1 (u1 + 1). Aplicant el mateix raonament per als ı́ndexs
2 i 3 arribem a l’expressió per a dV ′
dx1 (u1 + 1)dx2 (u2 + 1)dx3 (u3 + 1)
i, negligint els productes ui uj ja que són infinitèsims d’ordre superior a ui , tindrem finalment
per a dV ′
dV ′ = dV (1 + u1 + u2 + u3 )
Per la teoria dels tensors sabem que la suma dels elements diagonals d’un tensor, l’anomenada traça,
és constant davant d’un canvi d’eixos, és a dir, és un invariant. D’aquesta manera, podem posar
dV ′ = dV (1 + uii )
dV ′ − dV (2.19)
uii =
dV
i aixı́, uii representa la variació relativa de volum en produir-se una deformació.
2.3 Equacions de compatibilitat

Suposant que coneixem les deformacions uij , per integració podem trobar el desplaçament ui en cada
punt, amb execpció del moviment com a sòlid rı́gid que, com ja sabem, dóna lloc a uij = 0. Atesa la
simetria del tensor uij , disposem de sis equacions; prendrem 2.9 en comptes de 2.8
!
1 ∂ui ∂uj
uij = + o (2.20)
2 ∂ xo j ∂ xi
per trobar només tres incògnites, les ui . Matemàticament, perquè el problema tingui solució única,
les sis equacions 2.9 no poden ser arbitràries; hi ha d’haver alguna relació entre elles. Fı́sicament,
el fet equival a que la deformació del cos s’ha de produir sense discontinuı̈tats (podriem dir, sense
“trencaments”). Les relacions que hi ha d’haver entre les uij s’anomenen equacions de compatibilitat
i les podem obtenir de la manera següent [7]. Primer escrivim 2.20 en la forma
1
uij = (ui,j + uj,i )
2
derivant dos cops obtenim
1
uij,kl = (ui,jkl + uj,ikl )
2
intercanviant els subı́ndexs tenim
1
ukl,ij = (uk,lij + ul,kij )
2
1
ujl,ik = (uj,lik + ul,jik )
2
1
uik,jl = (ui,kjl + uk,ijl )
2
expressions a partir de les quals és immediat que
uij,kl + ukl,ij − uik,jl − ujl,ik = 0 (2.21)

aquestes són les equacions de compatibilitat de Saint-Venant, obtingudes per ell l’any 1860. De les 81
equacions, en realitat tan sols sis d’elles són independents; desglossades són
∂ 2 uxx

∂ ∂uyz ∂uzx ∂uxy
= − + +
∂y∂z ∂x ∂x ∂y ∂z
∂ 2 uyy

∂ ∂uzx ∂uxy ∂uyz
= − + +
∂z∂x ∂y ∂y ∂z ∂x
∂ 2 uzz

∂ ∂uxy ∂uyz ∂uzx
= − + +
∂x∂y ∂z ∂z ∂x ∂y
∂ 2 uxy 2
∂ uxx ∂ uyy 2
2 = +
∂x∂y ∂y 2 ∂x2
∂ 2 uyz 2
∂ uyy ∂ 2 uzz
2 = +
∂y∂z ∂z 2 ∂y 2
∂ 2 uzx ∂ 2 uzz ∂ 2 uxx
2 = + (2.22)
∂z∂z ∂x2 ∂z 2
queda vist, doncs, que les equacions 2.22 són condicions necessàries per assegurar l’existència d’una
solució única per als desplaçaments ui ; també és cert que són condicions suficients (excepte el moviment
de cos rı́gid); se’n pot trobar la demostració a [7], a l’apartat 4.6.
2.4 Tensió en un punt

Els esforços interns són les forces que unes parts del cos fan sobre les altres. Aquestes forces són de
tipus molecular i, per tant, de molt curt abast; això vol dir que la força feta sobre un volum qualsevol
s’ha d’exercir a través de la superfı́cie que limita el volum. Això té conseqüències molt importants com
veurem de seguida.
f
V
Figura 2.7 Esforços interns
Considerem una part qualsevol del cos de volum V (fig. 2.7). La força que actua sobre ella, si no
considerem forces a distància com pot ser el propi pes, és
Z
f dV (2.23)
V
essent f la força feta sobre Rla unitat de volum. Atès que la suma de forces internes és nul·la (3a
llei de Newton), la integral V f dV és la força total feta per la resta del cos sobre V . Segons hem
dit, aquesta força s’ha d’exercir a través de la superfı́cie. Això vol dir que la integral de volum s’ha
de poder transformar en una integral de superfı́cie. Des del punt de vista matemàtic, una integral
volúmica d’un vector es pot transformar en una integral de superfı́cie si i només si aquest vector és la
divergència d’un tensor de segon ordre, és a dir,
∂σik
fi = (2.24)
∂xk
on fi és la component i-èsima del vector f.
Tindrem, doncs, pel teorema d’Stokes
∂σik
Z Z Z
fi dV = dV = σik dsk (2.25)
V V ∂xk S
essent S la superfı́cie que delimita el volum V i ds un vector perpendicular a la superfı́cie en cada punt
i de mòdul ds i sentit exterior. σik s’anomena tensor de tensions. Segons 2.25, σik dsk és la component
i-èsima de la força feta sobre l’element de superfı́cie ds (fig. 2.8). Si anomenem tensió T aquesta força
per unitat de superfı́cie, tindrem
σik dsk = Ti ds
o bé, en termes del vector unitari n perpendicular a la superfı́cie
σik nk = Ti (2.26)
2.26, desglossada en components, serà
T1 = σ11 n1 + σ12 n2 + σ13 n3

T2 = σ21 n1 + σ22 n2 + σ23 n3 (2.27)
T3 = σ31 n1 + σ32 n2 + σ33 n3
o bé escrita en forma matricial
    
σ11 σ12 σ13 n1 T1
 σ21 σ22 σ23   n2  =  T2  (2.28)
σ31 σ32 σ33 n3 T3
T
n
ds
Figura 2.8 Tensió en un punt en una direcció
T
s
n
t
ds
Figura 2.9 Tensió normal i de cisallament
La projecció de T sobre n se l’anomena tensió normal σ i la component definida per |T − (T · n) · n|

tensió de cisallament τ (fig. 2.9).
Observem que σik és la component i-èsima de la tensió feta sobre la superfı́cie perpendicular a l’eix
xk (fig. 2.10). Per exemple, si fem n = (1, 0, 0) a 2.28 tindrem
    
σ11 σ12 σ13 1 σ11
 σ21 σ22 σ23   0  =  σ21 
σ31 σ32 σ33 0 σ31
Aixı́, les components σ11 , σ22 , σ33 són les tensions normals sobre les superficies perpendiculars als eixos
1, 2, 3 respectivament i σij amb i 6= j són les tensions de cisallament en aquestes superficies.
′ ′
Com que σij és un tensor, les components σij respecte d’un altre sistema d’eixos xi vindran donades
per les equacions
′
σij = αij αkl σkl
o bé, en forma desglossada,
 ′ ′ ′   T   
σ11 σ12 σ13 α11 α21 α31 σ11 σ12 σ13 α11 α21 α31
′ ′ ′
 σ  =  α12 α22 α32   σ21 σ22 σ23   α12 α22 α32  (2.29)
21 σ22 σ23
′ ′ ′
σ31 σ32 σ33 α13 α23 α33 σ31 σ32 σ33 α13 α23 α33
′
on σij són les components del tensor de tensions en el sistema de coordenades xi , σij les components
′
del tensor de tensions en el sistema xi i αij les components de la matriu de rotació per passar d’un
sistema a l’altre, és a dir,
33
23
13
32
31
22
21 12
11
x
3
x
2
x
1
Figura 2.10 Components del tensor de tensions
f2
f1 f1
f2
Figura 2.11 Tensió plana
′
αij = cos(xi , xj )
El cas en què les components del tensor de tensions en una direcció siguin totes zero s’anomena tensió
plana. Si prenem aquesta com la direcció 3, serà σ33 = σ31 = σ32 = 0. Aquesta situació es dóna, per
exemple, en el cas d’una placa plana tibada per forces contingudes en el pla de la placa (pla 1,2)
(fig. 2.11).
El tensor de tensions σij serà, en aquest cas,
 
σ11 σ12 0
 σ21 σ22 0 
0 0 0
que escriurem
σ11 σ12
σ21 σ22
L’equació 2.28 serà simplement

σ11 σ12 n1 T1
= (2.30)
σ21 σ22 n2 T2
i l’equació 2.29
′ ′
σ11 σ12 cos α sin α σ11 σ12 cos α − sin α
′ ′ = (2.31)
σ21 σ22 − sin α cos α σ21 σ22 sin α cos α
on α és l’angle entre els eixos nous 1’, 2’ i els vells 1, 2 (fig. 2.12)
2
2'
1'
a
1
Figura 2.12 Canvi d’eixos per rotació
s22
s12
s21
x2 s 11 s11
s21
s12
s22
x1
Figura 2.13 Valors positius en la tensió plana
L’equació 2.31 desglossada en components, és
σ11 = σ11 cos2 α + σ22 sin2 α + 2σ12 sin α cos α

′
σ12 = (σ22 − σ11 ) sin α cos α + σ12 (cos2 α − sin2 α)

′
σ22 = σ11 sin2 α + σ22 cos2 α − 2σ12 sin α cos α

′
Observem que valors positius de les components del tensor de tensions indiquen forces en els sentits
indicats a la figura 2.13; les components que actuen sobre la cara vertical de l’esquerra les podem
obtenir fent n = (−1, 0) a 2.30 i les que actuen sobre la cara horitzontal de baix, fent n = (0, −1) a la
mateixa equació.
Deduirem ara un altre resultat important, el fet que el tensor de tensions és simètric. Per això calculem
el moment respecte d’un punt O arbitrari de les forces fetes sobre un volum qualsevol del cos [8]
(fig. 2.14):
f
V
r
O
Figura 2.14 Moment dels esforços interns

Z
M= (r × f ) dV
V
Les tres components del vector M són

R
V (f3 x2 − f2 x3 )dV
R
V (f1 x3 − f3 x1 )dV
R
V (f2 x1 − f1 x2 )dV
Escrivim simplement cadascuna de les integrals com

Z
Mik = (fi xk − fk xi )dV
V
on els valors de i i de k poden ser
i = 3, k = 2
i = 1, k = 3
i = 2, k = 1
utilitzant 2.24
Z Z
∂σil ∂σkl ∂(σil xk − σkl xi ) ∂xk ∂xi
Z
Mik = xk − xi dV = dV − σil − σkl dV
V ∂xl ∂xl V ∂xl V ∂xl ∂xl
∂xk
a la darrera integral podem posar = δkl , on δkl és el delta de Kroneker. Per tant, tindrem
∂xl
∂xk ∂xi
σil = σik σkl = σki
∂xl ∂xl
i ens quedarà, doncs, per a Mik
∂(σil xk − σkl xi )
Z Z
Mik = dV − (σik − σki )dV (2.32)
V ∂xl V
El moment M i, per tant, cadascuna de les seves components, s’ha de poder transformar en una
integral de superfı́cie per la mateixa raó donada quan fèiem referència a la força resultant: que els
esforços interns han d’actuar a través de la superfı́cie. La primera integral de 2.32 és la divergència
d’un tensor de segon ordre integrada a un volum; per tant, es pot transformar en una integral de
superfı́cie
Z Z
Mik = (σil xk − σkl xi )dsl − (σik − σki dV (2.33)
S V
Ara bé, la primera integral de 2.33 és el moment de les forces que actuen sobre la superfı́cie; per tant
la segona integral ha de ser zero, és a dir,
σik = σki (2.34)
que és el que pretenı́em demostrar.

2.5 Tensions principals

Com hem vist, en cada punt d’un sòlid deformable i sobre cada secció orientada arbitràriament existeix
una tensió que, en general, no és perpendicular a la secció. Considerem una secció sobre la qual la
tensió sı́ que és perpendicular a ella, és a dir, sobre aquesta secció, les components de cisallament de
la tensió són zero i, si n és el vector unitari normal a la secció, podrem escriure T = σn, on σ és el
mòdul de T, o bé en components
Ti = σni (2.35)
Els valors σ donats per 2.35 s’anomenen tensions principals, i els plans sobre els quals actuen, plans
principals. Tenint en compte 2.26 podrem escriure
(σji − σδji )ni = 0 (2.36)

equació que representa un sistema de tres equacions lineals respecte de nj . Perquè tingui solució és
necessari que
|σji − σδji | = 0
o bé, en forma desenvolupada,

σ11 − σ σ12 σ13

σ21 σ 22 − σ σ 23
=0

σ31 σ32 σ33 − σ
anomenada equació caracterı́stica. La seva resolució ens dóna els valors σ, que constitueixen les tensions
principals. En ser simètric el tensor σij , la solució de l’equació caracterı́stica sempre dóna valors reals,
designem-los per σ 1 , σ 2 , σ 3 . Un cop tenim els valors de les tensions principals, podem trobar els
vectors normals als plans principals aplicant 2.36, amb la condició afegida que aquests vectors normals
siguin unitaris, és a dir,
ni ni = 1 (2.37)
Si prenem com a eixos els perpendiculars als plans principals, llavors 2.27, ens dóna les components
de la tensió sobre una superfı́cie qualsevol, que seran
T1 = σ 1 n 1
T2 = σ 2 n 2 (2.38)
T3 = σ 3 n 3
o bé, en forma matricial,
σ1 0 0
    
n1 T1
 0 σ 2 0   n 2  =  T2 
0 0 σ3 n3 T3
on n1 , n2 , n3 són les components del vector unitari normal a la superfı́cie. Tenint en compte 2.37,
podem escriure
2 2 2
T1 T2 T3
+ + =1
σ1 σ2 σ3
que representa l’equació d’un el·lipsoide de semieixos σ 1 , σ 2 , σ 3 , on el vector posició de cada punt de
la superfı́cie és la tensió T en la direcció determinada per 2.38 (fig. 2.15). Aquest el·lipsoide s’anomena
el·lipsoide de Lamé.
T3
T
T2
T1
Figura 2.15 Elipsoide de Lamé
La observació de la figura ens indica que qualsevol tensió en un punt està compresa entre els valors
màxim i mı́nim de les tensions principals o, dit a l’inrevés, la tensió principal més gran i la més petita
representen els valors màxim i mı́nim, respectivament, de les tensions en un punt per a qualsevol
orientació a l’espai ; d’aquı́ la importància que té el coneixement de les tensions principals.
Tornant al cas de tensió plana, el càlcul de les tensions principals es pot obtenir d’una manera senzilla
′
aı̈llant σ12 a 2.31
′
σ12 = (σ22 − σ11 ) sin α cos α + σ12 (cos2 α − sin2 α) (2.39)
igualant a 0, tindrem
2σ12
tan 2αp =
σ1 − σ2
essent αp l’angle que formen els plans principals amb els eixos 1, 2. Un cop tenim els dos valors per a
αp , substituirem a l’equació 2.31 per tal d’obtenir les tensions principals.
A vegades, també és convenient calcular les tensions de cisallament màximes; aquestes les podem
′
obtenir, per al cas de tensió plana, trobant els màxims de σ12 ; tindrem
σ2 − σ1
tan 2αt =
2σ12
essent αt l’angle entre els plans on les tensions de cisallament són màximes i els plans perpendiculars
als eixos 1, 2. Substituint novament a 2.31 obtindrem les components de cisallament màximes. En ser
la tangent de 2αt t i la de 2αp inverses i canviades de signe, l’angle entre els plans principals i els plans
on el cisallament és màxim és de 45◦ .
2.6 Equacions d’equilibri puntuals

Si, a més dels esforços interns, hi ha forces volúmiques, és a dir, forces externes a distància, com per
exemple el propi pes del material, les equacions d’equilibri seran, tenint en compte 2.24
∂σik
+b=0 (2.40)
∂xk
on b és la força a distància aplicada sobre la unitat de volum.
En el cas força habitual que no considerem forces volúmiques, l’expressió anterior s’escriu simplement
∂σik
=0 (2.41)
∂xk
Generalment, la causa de la deformació són forces aplicades directament sobre la superfı́cie del cos.
Sigui P la força exterior per unitat d’àrea aplicada sobre la superfı́cie del cos; la força feta sobre
l’element ds ha de coincidir amb σik dsk .
Pi ds = σik dsk
o bé, en termes del vector unitari a la superfı́cie n
Pi = σik nk (2.42)
Aquestes són les condicions de contorn que s’han de verificar en tota la superfı́cie del cos.
2.7 Equacions constitutives puntuals

Dins el lı́mit elàstic i per a deformacions molt petites, la tensió σij està relacionada amb la deformació
uij segons la llei de Hooke generalitzada
σij = Eijkl ukl (2.43)

on Eijkl és un tensor de quart ordre anomenat tensor de mòduls elàstics. Un procés en el qual es
compleixi 2.43 s’anomena linealment elàstic. En un material elàstic qualsevol que experimenti un
procés adiabàtic o isotèrmic, el tensor Eijkl té només 21 components independents, com es pot deduir
per consideracions de simetria del tensor de tensions i del de deformacions. Si, a més, el material és
isòtrop, és a dir, les seves propietats no depenen de l’orientació dels eixos, aquestes 21 components es
redueixen a 2, que designem per λ i µ i s’anomenen constants de Lamé, i es pot escriure 2.43 com
σij = λδij ukk + 2µuij (2.44)

negligint infinitesims d’ordre superior en el tensor de deformacions escriurem, segons 2.9,

1 ∂ui ∂uj
uij = +
2 ∂xj ∂xi
La constant µ en enginyeria és habitual designar-la per G i anomenar-la mòdul de rigidesa. L’equació
2.44 en forma desenvolupada i designant els eixos per x, y, z, la podem escriure
σxx = λ(uxx + uyy + uzz ) + 2Guxx

σyy = λ(uxx + uyy + uzz ) + 2Guyy
σzz = λ(uxx + uyy + uzz ) + 2Guzz
σxy = 2Guxy
σyz = 2Guyz
σxz = 2Guxz
D’aquestes equacions s’en poden aı̈llar les quantitats uij en funció de les σij . És habitual en enginyeria
treballar, no amb les constants λ i G, sinó amb unes noves constants E i ν, anomenades respectivament
mòdul de Young i coeficient de Poisson, definides per
λ
ν=
2(λ + G)
G(3λ + 2G)
E=
λ+G
Utilitzant ν i E s’obté
1
uij = ((1 + ν)σij − νδij σkk ) (2.45)
E
o bé, en forma desenvolupada
1
uxx = (σxx − ν(σyy + σzz )
E
1
uyy = (σyy − ν(σzz + σxx )
E
1
uzz = (σzz − ν(σxx + σyy )
E
1
uxy = σxy
2G
1
uyz = σyz
2G
1
uzx = σzx (2.46)
2G
Les constants E i ν tenen una interpretació fı́sica senzilla: suposem una situació en la qual existeixen
tensions normals solament en una direcció, suposem la x, 2.46 s’escriuran simplement
σxx
uxx =
E
−ν
uyy = σxx = −νuxx (2.47)
E
−ν
uzz = σxx = −νuxx
E
És a dir, el mòdul de Young és el factor de proporcionalitat entre la tensió i la deformació per al cas
unidimensional, i el coeficient de Poisson és el quocient entre la deformació transversal i la longitudinal
canviat de signe, també en el cas unidimensional.
Utilitzant la llei de Hooke, les equacions de compatibilitat
uij,kl + ukl,ij − uik,jl − ujl,ik = 0 (2.48)

es poden escriure en termes de les tensions en comptes de les deformacions. Substituint 2.45 a 2.48 i
designant, per a més claredat, σkk per θ, obtenim
ν
σij,kl + σkl,ij − σik,jl − σjl,ik =(δij θ,kl + δkl θ,ij − δik θ,jk − δjl θ,ik ) (2.49)
1+ν
De la mateixa manera que de les 81 equacions representades per 2.48, només n’hi ha sis d’independents,
igual passa amb les 2.49. Si combinem linealment 2.49, fent k = l i sumant obtenim
ν
σij,kk + σkk,ij − σik,jk − σjk,ik = (δij θ,kk + δkk θ,ij − δik θ,jk − δjk θ,ik ) (2.50)
1+ν
que és un conjunt de nou equacions de les quals sis són independents per la simetria en i i j. Aixı́ doncs,
els conjunts 2.49 i 2.50 són equivalents. Com que σkk = θ i σij,kk = ∇2 σij, si utilitzem les equacions
d’equilibri 2.40 i escrivim σik,kj com −bi,j (igual per a expressions similars), podrem escriure 2.49 com
1 ν
∇2 σij + θ,ij − δij ∇2 θ = −(bi,j + bj,i ) (2.51)
1+ν 1+ν
Fent i = j i sumant, és a dir, fent una contracció dels ı́ndexs i i j s’obté l’expressió
1+ν
∇2 θ = − divb
1−ν
s
z s
s s
l
Figura 2.16 Tensió de membrana en un dipòsit cilindric
que substituı̈da a 2.51 ens permet escriure finalment
1 ν
∇2 σij + θ,ij = − δij ∇b − (bi,j + bj,i )
1+ν 1+ν
i que, en components, escriurem com
1 ∂2θ

2 ν ∂bx ∂by ∂bz ∂bx
∇ σxx + 2
=− + + −2
1 + ν ∂x 1 − ν ∂x ∂y ∂z ∂x
2θ

1 ∂ ν ∂b x ∂by ∂b z ∂by
∇2 σyy + =− + + −2
1 + ν ∂y 2 1 − ν ∂x ∂y ∂z ∂y
1 ∂2θ

2 ν ∂bx ∂by ∂bz ∂bz
∇ σzz + 2
=− + + −2
1 + ν ∂z 1 − ν ∂x ∂y ∂z ∂z
2

2 1 ∂ θ ∂by ∂bz
∇ σyz + =− +
1 + ν ∂y∂z ∂z ∂y
2

1 ∂ θ ∂bz ∂bx
∇2 σzx + =− +
1 + ν ∂z∂x ∂x ∂z
2

2 1 ∂ θ ∂bx ∂by
∇ σxy + =− + (2.52)
1 + ν ∂x∂y ∂y ∂x
Aquestes són les anomenades equacions de compatibilitat de Beltrami-Michell
2.8 Cilindres i esferes de paret prima

Com a exemple simple d’aplicació, calculem les tensions que apareixen en recipients cilı́ndrics o esfèrics
de parets primes, sotmesos a pressió interna uniforme per part de gasos o lı́quids. Aquestes tensions
s’anomenen tensions de membrana.
Per al cas del cilindre, en un element de la paret actuaran tensions en direcció longitudinal σl i tensions
transversals σt (fig. 2.16)
Podem suposar que les tensions es distribueixen uniformement a tota la paret del cilindre, excepte als
punts pròxims a les tapes. Per calcular σt , fem un tall longitudinal. La distribució de forces serà la
indicada a la figura 2.17, on p és la pressió interior i e el gruix de la paret.
Per a l’equilibri de forces
2σt el = p 2rl
i, per tant,
e
r
s1 p s1
Figura 2.17 Forces en un dipòsit cilindric, tall longitudinal
s1
Figura 2.18 Forces en un dipòsit cilidric. Tall transversal
rp
σt =
e
Per calcular σl fem un tall transversal a l’eix del cilindre i separem la part de l’esquerra (fig. 2.18).
Per a l’equilibri de forces
pπr2 = σl 2πre
i, per tant,
rp
σl =
2e
Observem que
σt = 2σl
Per al cas de l’esfera, no hi ha distinció entre σt i σl ; escriurem simplement σ. Si observem la figura
2.19 veurem que es compleix
pπr2 = σ2πre
i, per tant,
rp
σ=
2e
Observem que, per a e petit, la tensió de membrana σ és superior a la pressió p exercida pel fluid. ♣
s
e
p
p
r
Figura 2.19 Forces en un dipòsit esfèric
a
20º
140 MPa
a'
30 MPa
Figura 2.20 Exemple 1
2.9 Exemples
Exemple 1:
Trobeu les tensions normal i de cisallament en el pla a-a’ de la figura 2.20
Solució
Seccionem l’element per a-a’. El tensor de tensions en el punt d’estudi és

−140 −30
−30 0
El vector unitari n perpendicular a la superfı́cie, que servirà per calcular la tensió normal, és (fig. 2.21)
n = cos 20◦ i + sin 20◦ j

i el vector unitari n⊥ , que servirà per calcular la tensió de cisallament,
20º n_
n
20º
140 MPa
X
30 MPa
Figura 2.21 Exemple 1. Secció
40 MPa
30 MPa
y yp
ap x
xp
Figura 2.23 Exemple 2. Plans principals
n⊥ = − sin 20◦ i + cos 20◦ j

Aixı́ doncs, tindrem
cos 20◦

−140 −30 Tx
=
−30 0 sin 20◦ Ty
d’on
Tx = −141, 8MPa
Ty = −28, 19MPa
σ = T · n = −142, 9MPa
τ = T · n⊥ = 22MPa
Exemple 2:
L’estat tensional en un punt està representat a la figura 2.22. Calculeu les orientacions dels plans
principals i les tensions principals.
Solució
El tensor de tensions respecte dels eixos horitzontal i vertical és

30 −10
−10 −40
per tant, si anomenem αp l’angle que formen els plans principals amb els eixos x, y, escriurem
2σxy −20
tan 2αp = =
σx − σy 70
αp = −7, 9◦
L’orientació dels plans principals serà, doncs, la indicada a la figura 2.23
Les tensions principals, tensions en cada un d’aquests plans principals, seran, utilitzant 2.31
cos −7, 97◦ sin −7, 97◦ cos −7, 97◦ − sin −7, 97◦

σ xp 0 30 −10
=
0 σ yp − sin −7, 97◦ cos −7, 97◦ −10 40 sin −7, 97◦ cos −7, 97◦
i s’obtindrà σxp = 31, 4MPa i σyp = −41, 4MPa

3 Estudi de les barres
Fins ara hem estudiat la força per unitat de superfı́cie (tensió) en un punt, per a diferents orientacions.
En aquest capı́tol estudiem les forces internes i els moments interns totals fets sobre les seccions
transversals dels elements, que anomenem simplement esforços, i als capitols següents els relacionarem
amb les tensions. Considerem l’exemple que es mostra a la figura 3.1. Com que la força externa és
aplicada a B, tan sols apareixen esforços interns a la regió AB de l’element, si s’apliqués la força a C,
apareixerien esforços a tot l’element.
L’anàlisi el fem amb barres rectes en l’estat no deformat, i al final del capı́tol dedicat a la flexió
analitzarem les barres amb forta curvatura. Llavors veurem que, si les dimensions transversals de la
barra són petites en relació al seu radi de curvatura, les expressions trobades per barres rectes es
poden continuar utilitzant.
A l’estat no deformat, prenem l’eix X tangent a la directriu de la barra en cada punt. Els eixos Y i
Z els prenem en el pla perpendicular a la directriu i en la direcció dels eixos principals d’inèrcia de la
secció transversal (fig. 3.2).
Considerem una barra sobre la qual hi ha aplicades càrregues externes (fig. 3.3). Si tallem per una
secció tranaversal qualsevol, en les seccions tallades existeixen esforços interns que, segons l’estàtica,
poden reduir-los a una força n i un moment m aplicats en un punt qualsevol (prendrem el centroide de
la secció). Per calcular-los apliquem les equacions de l’estàtica a qualsevol de les dues parts tallades.
És important assenyalar que els esforços interns seran els mateixos si apliquem l’estàtica al tros de
l’esquerra que si ho fem al de la dreta, per la tercera llei de Newton, i que són els esforços que actuen
en l’estat deformat.
Atès que els desplaçaments els considerem molt petits, juntament amb les deformacions; podem, com
a primera aproximació, aplicar l’equilibri en l’estat no deformat per determinar-ne els esforços. Això
simplifica molt el problema ja que la geometria de l’estat deformat no la coneixem fins que no resolem
les equacions corresponents (les d’equilibri i les que lliguen els esforços amb les tensions).
Aixı́ doncs, respecte dels eixos X, Y, Z de l’estat no deformat, nx és un esforç normal, ny i nz són
esforços de cisallament, my i mz són moments flectors i mx és un moment torsor. Si l’únic esforç
A B C
f
Figura 3.1 Esforços interns al llarg d’una barra

Z
Figura 3.2 Eixos de coordenades.
n m
n
m
Figura 3.3 Esforços interns
que hi ha present és un esforç normal aplicat al centroide de la secció transversal, llavors l’estat de
sol·licitació corresponent s’anomena tracció o compressió pura; si està aplicat en un punt diferent del
centroide, llavors s’anomena tracció o compressió excèntrica. Si l’únic esforç que hi ha present és un
moment flector, llavors l’estat de sol·licitació corresponent s’anomena flexió pura. I si l’únic esforç que
hi ha és un moment torsor, llavors l’estat de sol·licitació corresponent s’anomena torsió.
Si la barra té un pla de simetria i les càrregues actuen en aquest pla, llavors només hi haurà tres esforços.
Prenent els eixos al X, Y sobre el pla de simetria, aquests esforços seran: nx , ny i mz ; aquestes barres
s’anomenen de pla mitjà.
Com veurem més endavant, si solament hi ha esforços normals i moments flectors, llavors les seccions
transversals es mantenen planes (hipòtesi de Navier ) i perpendiculars a la lı́nia de centroides en l’estat
deformat. Si es consideren solament les deformacions produı̈des per flexió, s’obté l’anomenat model
d’Euler-Bernoulli . En canvi si existeixen esforços de cisallament deguts a càrregues transversals,
llavors els supòsits anteriors no es compleixen; les seccions transversals deixen de mantenir-se planes
i, encara que considerem seccions petites, no seran perpendiculars a la lı́nia de centroides. Tampoc no
es verifica la hipòtesi de Navier en seccions no circulars sotmeses a moments torsors, com veurem en
estudiar la torsió (capı́tol 8).
3.1 Equacions d’equilibri de les seccions

Considerem l’element de barra comprès entre dues seccions transversals molt pròximes (fig. 3.4). Si
anomenem k la força exterior exercida sobre la unitat de longitud de la barra en l’estat no deformat,
l’equilibri de forces per a l’element diferencial estableix que
dn
+k=0 (3.1)
ds
Per establir l’equilibri de moments ho farem respecte del punt O, que és el centroide de la secció frontal
en el sentit d’avanç de la barra (fig. 3.4). Suposem que actua un moment l per unitat de longitud de
la barra de l’estat no deformat.
L’equilibri de moments s’escriurà, negligint infinitesims d’ordre superior
l
k ds m+d m
-m
O' d r
O
-n n+ d n
Figura 3.4 Forces i moments en un element diferencial de barra
dm + (−dr × (−n)) + lds = 0
dividint l’expressió per ds
dm dr
+ ×n+l=0 (3.2)
ds ds
Desenvoluparem aquestes equacions més endavant, en parlar de la flexió.
3.2 Exemples
Exemple 1
Trobeu les reaccions externes i dibuixeu els diagrames d’esforços de la barra de la figura 3.5
Solució
El primer que hem de fer és calcular les reaccions externes aplicant l’estàtica a la barra. Suposem les
dues reaccions verticals cap amunt.
RA RB
Figura 3.6 Exemple 1. Reaccions externes
y
Q
N x
A z
x M
RA
Figura 3.7 Exemple 1. Regió I
y
M
x z N x
Q
RB
Figura 3.8 Exemple 1. Regió II
P
fy = 0 ⇒ RA + RB = P
P
MA = 0 ⇒ P a = RB (a + b)
d’aquı́ deduı̈m que
RA = P b/(a + b)
i
RB = P a/(a + b)
El pas següent és establir quines regions diferenciades existeixen a l’hora de determinar els esforços
interns. Considerem dues regions: una que va de A a C, que anomenem regió I, i un altra que va de C
a B, que anomenem regió II.
Per esbrinar els esforços dins de cada una de les regions fem un tall dins de la regió, separem la part
de l’esquerra o bé la de la dreta i apliquem l’estàtica al tros separat; el resultat serà, evidentment,
el mateix. Els esforços interns els dibuixem sempre positius, és a dir, seguint els sentits positius dels
eixos. Designem n1 per Q, n3 per N i m2 per Mz
Regió I:
Fem un tall dins de la regió i separem el tros de l’esquerra.
Aplicant l’estàtica tenim
N =0
Q = −RA
M = RA x
essent el domini per a les x : 0 < x < a
Regió II:
Fem un tall dins de la regió i separem el tros de la dreta.
Aplicant l’estàtica tenim
a b
A B
Q
Pa/(a+b)
+
-
Pb/(a+b)
Pab/(a+b)
M +
Figura 3.9 Exemple 1. Gràfiques
A l B
N =0
Q = −RB
M = RB x
essent el domini per a les x :0 < x < b. Ja podem representar gràficament els esforços
obtinguts (fig. 3.9)
Exemple 2
Dibuixeu els esforços interns a la barra de la figura 3.10.
Solució
En haver-hi solament una regió, no és necessari calcular les reaccions de la paret. Fem un tall dins de
la regió i aı̈llem la part de la dreta, on el domini és 0 < x < l (fig 3.11). Observem que x = 0 correspon
al punt B i x = l correspon al punt A, és a dir, a l’encastament. Aplicant l’estàtica al tros aı̈llat, i
tenint en compte que la quantitat de càrrega present és qx i que la podem col·locar en el centre de la
distribució, tenim
y
M
x
x z N B
Q
Figura 3.11 Exemple 2. Anàlisi de les seccions
A l B
-ql
-ql 2/2
Figura 3.12 Exemple 2. Gràfiques
Q = qx
M = −qx2 /2
Els gràfics dels esforços són el representats a la figura 3.12.
4 Tracció i compressió pura
S’anomena tracció o compressió pura l’estat de sol·licitació en el qual l’únic esforç que hi ha present
és un esforç normal aplicat al centroide de la secció transversal.
Considerem una barra rectilı́nia en l’estat no deformat (fig. 4.1). Com hem fet el capı́tol 3, prenem
l’origen de coordenades al centroide d’una secció transversal qualsevol (prenem la secció central), l’eix
X en la direcció de la barra i Y, Z sobre la secció transversal i coincidint amb els eixos principals
d’inèrcia de la secció.
Suposem ara que als dos extrems s’aplica una força en la direcció X. En aquest cas, les seccions
transversals es mantenen planes i perpendiculars a la lı́nia de centroides en l’estat deformat. Això es
pot comprovar observant la figura 4.1, on s’ha suposat una situació més general (en la qual està inclosa
la tracció o compressió pura): que l’esforç normal actua en un punt qualsevol de la secció.
Com que a totes les seccions transversals hi ha el mateix esforç, únicament una força axial, o normal,
totes elles es deformen de la mateixa manera. Però, per simetria, la secció del mig es manté plana;
per tant, totes les seccions es mantindran també planes. Per simetria, es pot comprovar també que
les seccions es mantenen perpendiculars a la lı́nia de centroides; això implica que les deformacions de
cisallament, i per tant les tensions de cisallament, són zero en aquesta situació.
Com que totes les seccions es deformen igual, en totes elles hi ha la mateixa distribució de tensions.
Podem fixar-nos, doncs, en qualsevol d’elles: prendrem la secció central. Si prenem un petit element
de gruix dx al voltant d’un punt d’aquesta secció, en produir-se la tracció o compressió en varia el
gruix, s’allarga o s’escurça segons si està situat per sota o per sobre del centroide de la secció. És a
dir, apareixen tensions normals en direcció tangent a la lı́nia de centroides de l’estat deformat, que
no coincideix amb l’eix X per poc que ens apartem de la secció central. D’altra banda, no apareixen
tensions de cisallament, com ja hem dit.
Si considerem desplaçaments i deformacions molt petites, podem considerar que la lı́nia de centroides
en l’estat deformat coincideix aproximadament amb l’eix X, és a dir, que el seu pendent és molt
petit (això no implica que la curvatura, que està lligada amb la segona derivada i no amb la primera,
com el pendent, hagi de ser també igual de petita). Per tant, podem considerar, amb desplaçaments i
deformacions molt petits, que les tensions normals que apareixen van en la direcció de X; designem-les
per σxx , i que σxy = σyx = σxz = σzx = 0.
Pel que fa a les tensions σyy i σzz , observem que en el contorn lateral de la barra, comque no hi ha
càrregues aplicades, no hi haurà tensió, ni normal ni de cisallament. Prenem un element petit del
contorn de superficie ds (fig. 4.2); és clar que si sobre ds no hi ha tensió de cap mena i tampoc no
hi ha tensions de cisallament sobre cap cara, llavors σyy i σzz han de ser zero en els punts propers
al contorn lateral i, per tant, també en els elements del costat. Podem continuar el raonament per
contigüitat comprovant aixı́ que en tots els punts de la secció transversal σyy = σzz = 0.
D’altra banda, l’aproximació esmentada ens permet aplicar l’equilibri en l’estat no deformat per cal-
X
F
F
F
F
X
Figura 4.1 Tracció o compressió
cular els esforços a les seccions transversals en comptes de fer-ho a l’estat deformat, que serı́a el més
correcte però ens obligaria a considerar els esforços com a incògnites.
Calculem ara σxx , que és l’única tensió present, segons hem vist. Considerem un element diferencial
limitat per dues seccions transversals separades dx de la barra rectilı́nia en el seu estat no deformat
(fig. 4.3). En produir-se la tracció o compressió, els punts de la secció es mouen i les longituds de les
fibres varien, de manera que una fibra de longitud dx abans de la deformació passa a mesurar dx + dl
després de la deformació, és a dir, la seva longitud ha variat dl. El moviment més general que pot fer
la secció és una translació més una rotació; això és el que suposarem (fig. 4.3 a).
Amb les aproximacions esmentades, la deformació normal uxx és
dl
uxx = (4.1)
dx
Si suposem que existeix linealitat entre σxx i uxx , és a dir, que es compleix la llei de Hooke, i tenint
en compte que σyy = σzz = 0, segons 2.46 es complirà
σxx = Euxx (4.2)

on E és el mòdul de Young, caracterı́stic de cada material. Aquesta linealitat és aproximada i el seu
marge de validesa depèn del tipus de material (per a l’acer, per exemple, és bastant aproximada; per
al ferro de fosa, no).
Si considerem el desplaçament relatiu dels extrems de la fibra en comptes de l’absolut, obtenim la
posició relativa de dues seccions transversals molt pròximes (fig. 4.3 b).
Com que suposem que cada punt de la secció experimenta un desplaçament tan sols en la direcció
X, la rotació diferencial dθ, és a dir, la diferència de rotacions entre dues seccions transversals molt
properes en produir-se la deformació, serà l’angle entre l’eix X i el vector normal al pla d’equació
dl = A0 y + B0 z + C0 (4.3)
Aixı́, si designem per t′ el vector unitari perpendicular a aquest pla, el vector rotació diferencial dθ~
s’escriurà com
sxx
ds
sxx
Z
X
Figura 4.2 Element diferencial proper al contorn lateral
dθ~ = i × t′ (4.4)
Calculem els coeficients d’aquest pla relatiu donat per 4.3. Tenint en compte 4.2 i 4.1, podem escriure
E
σxx =(A0 y + B0 z + C0 ) (4.5)
dx
El conjunt de tensions σxx ha de ser equivalent a la força nx aplicada a G; això implica dues coses:
que la resultant de les tensions ha de ser igual a nx i que el moment resultant de les tensions respecte
al punt G ha de ser zero. De l’equivalència de forces horitzontals
Z
σxx dA = nx
A
substituint 4.5
E
Z
(A0 y + B0 z + C0 )dA = nx
A dx
Z
E
Z Z
A0 ydA + B0 zdA + C0 dA = nx
dx A A A
Per hipòtesi, els eixos Y i Z són eixos centrals; això significa que
R
A ydA = 0
R
A zdA = 0
Aixı́ doncs,
nx dx
C0 =
AE
Z G
Y Y
dx
t'
X X
nx dq nx
sxx sxx
dx+dl dl
a) b)
Figura 4.3 Moviment hipotètic de les seccions transversals en la tracció o compressió pura: a) gir absolut, b) gir relatiu
(en el text es comprova que el gir relatiu és zero)
Del principi d’equivalència de moments respecte de G,

Z
r × (σxx dA)i = 0
A
que, en components, s’escriurà com

Z i j k Z
i j
dl y z dA = σxx dA = 0

A σ

A y z
xx 0 0

han de ser zero les dues components del vector resultant; igualant a zero la component k i
substituint 4.5
E
Z
(A0 y + B0 z + C0 )ydA = 0
dx A
Z Z Z
2
A0 y dA + B0 yzdA + C0 ydA = 0
A A A
La primera integral és el moment d’inèrcia de la secció respecte de l’eix Z, la segona integral és zero
dx
dx dx+dl
abans de la després de la
deformació deformació
Figura 4.4 Variació de la longitud d’una barra sotmesa a tracció o compressió pures
pel fet que els eixos s’han pres com a principals d’inèrcia i la tercera integral és zero pel fet que els
eixos passen pel centroide; aixı́ doncs,
A0 = 0
Igualant a zero la component j
E
Z
(A0 y + B0 Z + C0 )zdA = 0
dx A
Z Z Z
2
A0 zydA + B0 z dA + C0 zdA = 0
A A A
La primera integral és zero pel fet que els eixos s’han pres com a principals; la segona integral és el
moment d’inèrcia de la secció respecte de l’eix Y , i la tercera integral és zero pel fet que els eixos
passen pel centroide; aixı́ doncs,
B0 = 0
Amb els resultats obtinguts, l’equació del pla relatiu serà
nx dx
dl =
EA
que correspon a un pla paral·lel al pla Y Z, és a dir, que el que ha experimentat el pla és una translació.
Això vol dir que tots els punts de la secció han experimentat la mateixa deformació normal i, per la
llei de Hocke, la mateixa tensió
nxx
uxx =
EA
nx
σxx = (4.6)
A
El producte EA s’anomena rigidesa a la tracció o compressió de la barra. Podem calcular com a

exemple l’allargament d’una barra, inicialment recta, de longitud l i de secció transversal A, sotmesa
a tracció-compressió pura (fig. 4.4)
Tenim per a la deformació normal
1 2
Figura 4.5 Barra formada per dos materials
dl nxx
uxx = =
dx EA
Z l
nxx
Z
dl = dx
0 EA
Z l
nxx
∆l = dx
0 EA
4.1 Efecte de la temperatura

Si una barra la sotmetem a escalfaments o refredaments, la seva longitud varia de manera que ca-
da element de la barra, que considerem inicialment recta, de longitud dx sotmès a una variació de
temperatura T passarà a tenir una longitud dx + dl, de tal manera que es complirà
dl = dxα∆T
on α és el coeficient de dilatació lineal. Per tant, la deformació normal associada a una variació de
temperatura, uTxx , serà
uTxx = α∆T
Aixı́, en una barra de longitud l sotmesa a esforços normals nxx i a variacions de temperatura, tenim
per a la variació de longitud
nxx
Z
∆T = + α∆T dx
EA
Si nxx i α són constants al llarg de la barra, i suposem que E 6= E(T ) i que α 6= α(E), llavors
nxx
∆l = l + lα∆T
EA
4.2 Elements formats de materials diferents

Considerem un element compost per dos materials diferents units (les expressions resultants les podem
generalitzar a un nombre major de materials) (fig. 4.5), sotmesos a una càrrega P. Sigui P1 la força
que actua sobre el material 1 i P2 la que actua sobre el material 2. El càlcul de P1 i P2 és un problema
estàticament indeterminat ja que tan sols disposem d’una equació de l’estàtica.
Suposem que les seccions transversals es mantenen planes; això equival a dir que les deformacions
normals són iguals per als dos materials. És aproximadament cert en el cas que a les bases posem una
placa molt rı́gida per aplicar-hi les càrregues.
x
N
l-x
P
u1xx = u2xx
P1 P2
=
E1 A1 E2 A2
equació que indica que al material més dur li correspon més càrrega que al més tou, a igualtat d’àrea.
Aquesta equació, unida a la de l’estàtica
P1 + P2 = P
determina el problema de calcular P1 i P2 . ♣
4.3 Exemples
Exemple 1
Trobeu l’allargament d’una barra vertical de longitud l subjectada per l’extrem superior i sotmesa al
seu propi pes (fig. 4.6).
Solució
Fem un tall en una secció qualsevol de la barra i n’aı̈llem la part de baix.
Tenim
P = pA(l − x)
N (x) = (l − x)Ap
Z l
(l − x)Ap pl2
∆l = dx =
0 EA 2E
on p és el pes especı́fic del material.

1.000 kg 3.000 kg
1.000 kg 3.000 kg
75 cm 50 cm 75 cm
I II III
RA RB
A B
2.000 kp 6.000 kp
Exemple 2
La barra de la figura 4.7 té una secció uniforme i està subjecta en els seus extrems, sense que exis-
teixi cap esforç inicial. S’hi apliquen càrregues simètricament i es demana calcular els esforços que
apareixeran en les diferents zones de la barra.
Solució
En el moment que apliquem les càrregues apareixeran reaccions als encastaments. Hem suposat arbi-
tràriament que RA va cap a la dreta i RB cap a l’esquerra. L’única equació de l’estàtica que podem
aplicar és
RA + 2.000kp = RB + 6.000kp
Com que tenim dues incògnites, necessitem una altra equació, que obtindrem d’imposar la condició que
l’increment de longitud de la barra ha de ser zero, ja que està encastada als dos extrems. Escriurem,
doncs
∆l = 0
NI NII NIII
0, 75m + 0, 5m + 0, 75m = 0
EA EA EA
Fem un tall dins de cada una de les regions per conèixer els esforços normals N.
Regió I, figura 4.9:
RA NI
A
RA 2.000 kp NII
A
NIII RB
B
Figura 4.11 Exemple 2. Regió III
l’esforç normal és

NI = −RA
Regió II, figura 4.10:

NII = −RA − 2.000kp
Regió III, figura 4.11:

NIII = −RB
Aixı́ doncs, el sistema d’equacions per resoldre és
RA + 2.000kp = RB + 6.000kp
−RA −RA − 2.000kp −RB
0, 75m + 0, 5m + 0, 75m = 0
EA EA EA
resolent tindrem
RA = 1.000kp
RB = −3.000kp
aixı́, els esforços seran
NI = −1.000kp
NII = −3.000kp
NIII = 3.000kp
és a dir, la regió I i la II treballen a compressió i la II a tracció.
Exemple 3
La barra de la figura 4.12 consta d’una barnilla de llautó adherida a un tub d’acer. Els coeficients
de dilatació tèrmica per al llautó i per a l’acer són, respectivament, αla = 19 · 10−6 (◦ C)−1 i αac =
12 · 10−6 (◦ C)−1 , mentre que els mòduls de Young són Ela = 105 · 103 MPa i Ela = 210 · 103 MPa. Quins
seran els esforços que apareixeran a cadascun dels materials quan sotmetem la barra a un escalfament
de 25◦ C?
llautó
acer
1m 3 cm
6 cm
Nl N
Figura 4.13 Exemple 3. Anàlisi de les seccions
Solució
Si fem un tall i ens quedem amb la part superior, tindrem (fig. 4.13)
Na = −Nl (4.7)
Fixem-nos que aquesta equació implica que un material treballa a tracció i l’altre a compressió, però no
especifica quin experimenta una cosa i quin l’altre. Com al problema anterior, tenim dues incògnites,
per la qual cosa necessitarem una altra equació que ens permeti resoldre el problema. L’equació
l’obtindrem d’imposar que l’increment de longitud és el mateix per a un material que per a l’altre, ja
que estan soldats rı́gidament; tampoc no sabem si aquest increment de longitud serà positiu o negatiu.
∆la = ∆ll
Na Nl (4.8)
+ αa ∆T = + αl ∆T
Aa Ea Al El
resolent 4.7 i 4.8, s’obté,
Na = 11, 13kN
Nl = −11, 13kN
és a dir, l’acer treballarà a tracció i el llautó a compressió, essent la variació de longitud de la barra
Na
+ αa ∆T = 0, 032cm
Aa Ea
Assenyalem que, evidentment, hauria donat el mateix si la variació de longitud l’haguéssim calculat
per al llautó, en comptes de per a l’acer.
5 Flexió pura 53
5 Flexió pura
S’entén per flexió pura la situació en la qual en les seccions transversals tan sols actua un moment
flector. Si la direcció del moment flector coincideix amb un eix principal d’inercia, la flexió s’anomena
recta, si no, desviada (fig. 5.1). Analitzem, en primer lloc, una flexió recta.
5.1 Flexió recta

L’anàlisi de la flexió recta és semblant a la que hem fet per a la tracció o compressió; en comptes
d’una força a cada extrem de la barra, el que hi ha és un moment flector. Per comoditat del lector,
repetirem alguns arguments que ja s’han dit al seu moment.
Considerem una barra rectilı́nia en l’estat no deformat (fig. 5.2). Com vàrem fer al capı́tol 3, prenem
l’origen de coordenades al centroide d’una secció transversal qualsevol, prenem la secció central, l’eix
X en la direcció de la barra i Y, Z sobre la secció transversal i coincidint amb els eixos principals
d’inèrcia de la secció.
Suposem ara que als dos extrems s’aplica un moment flector en la direcció z. En aquest cas, com també
passava en la tracció o compressió pura, les seccions transversals es mantenen planes i perpendiculars
a la lı́nia de centroides en l’estat deformat. Això es pot comprovar observant la figura 5.2; com que
a totes les seccions transversals hi ha el mateix esforç, únicament un moment flector, totes elles es
deformaran de la mateixa manera. Però, per simetria, la secció del mig es manté plana; per tant, totes
les seccions es mantindran també planes. Per simetria, es pot comprovar també que les seccions es
mantenen perpendiculars a la lı́nia de centroides; això implica que les deformacions angulars, i per
tant les tensions de cisallament, són zero en aquesta situació.
Com que totes les seccions es deformen igual, en totes elles hi ha la mateixa distribució de tensions;
podem fixar-nos, doncs, en qualsevol d’elles; prendrem la secció central. Si prenem un petit element de
gruix dx al voltant d’un punt d’aquesta secció, en produir-se la flexió en varia el gruix, que s’allarga o
s’escurça depenent de si està situat per sota o per sobre del centroide de la secció. És a dir, apareixen
tensions normals en direcció tangent a la lı́nia de centroides de l’estat deformat, que no coincideix
amb l’eix X per poc que ens apartem de la secció central. D’altra banda, no apareixen tensions de
cisallament, com ja hem dit.
Si considerem desplaçaments i deformacions molt petits, podem considerar que la lı́nia de centroides
en l’estat deformat coincideix aproximadament amb l’eix X, és a dir, que el seu pendent és molt petit
(això no implica que la curvatura, que està lligada amb la segona derivada i no amb la primera, com
el pendent, hagi de ser també igual de petit). Per tant, podem considerar, quan tenim desplaçaments i
deformacions molt petits, que les tensions normals que apareixen van en la direcció de X, designem-les
per σxx , i que σxy = σyx = σxz = σzx = 0.
Y Y
my
mz
Z G Z G
Flexió recta
Z G
Flexió desviada
Figura 5.1 Tipus de flexió
mz mz
Y
mz mz
X
Figura 5.2 Flexió pura recta
5 Flexió pura 55
mz
Z G
Y Y
dx mz
mz
t'
X X
dq
sxx sxx
dx+dl dl
a) b)
Figura 5.3 Gir de les seccions transversals en la flexió: a) gir absolut. b) gir relatiu
Pel que fa a les tensions σyy i σzz , observem que en el contorn lateral de la barra, com que no hi
ha càrregues aplicades no hi haurà tensió, ni normal ni de cisallament. Prenem un element petit del
contorn de superficie ds (fig. 4.2), és clar que si sobre ds no hi ha tensió de cap mena i tampoc no
hi ha tensions de cisallament sobre cap cara; llavors σyy i σzz han de ser zero en els punts propers
al contorn lateral i, per tant, també en els elements del costat. Podem continuar el raonament per
contigüitat i comprovrem que en tots els punts de la secció transversal σyy = σzz = 0.
D’altra banda, l’aproximació esmentada ens permet aplicar l’equilibri en l’estat no deformat per cal-
cular els esforços a les seccions transversals en comptes de fer-ho a l’estat deformat, que seria el més
correcte però ens obligaria a considerar els esforços com a incògnites.
Calculem ara σxx , que és lúnica tensió present, com hem vist. Considerem un element diferencial
limitat per dues seccions transversals separades dx de la barra rectı́linia en el seu estat no deformat
(fig. 5.3). En produir-se la flexió, les seccions giren i, possiblement, es traslladen de manera que una
fibra de longitud dx abans de la deformació passa a mesurar dx + dl després de la deformació, és a
dir, que la seva longitud ha variat dl (fig. 5.3, a).
Amb les aproximacions esmentades, la deformació normal uxx , és
dl
uxx = (5.1)
dx
Si suposem que existeix linealitat entre σxx i uxx , és a dir, es compleix la llei de Hooke, i tenint en
compte que σyy = σzz = 0, segons 2.46 es complirà
σxx = Euxx
on E és el mòdul de Young, caracterı́stic de cada material.
Si considerem el desplaçament relatiu dels extrems de la fibra en comptes de l’absolut, obtenim la
posició relativa de dues seccions transversals molt pròximes (fig. 5.3, b). Com que suposem que cada
punt de la secció experimenta un desplaçament tan sols en la direcció X, la rotació diferencial dθ,
és a dir, la diferència de rotacions entre dues seccions transversals molt properes en produir-se la
deformació serà l’angle entre l’eix X i el vector normal al pla d’equació
dl = A0 y + B0 z + C0 (5.2)
Aixı́, si designem per t′ el vector unitari perpendicular a aquest pla, el vector rotació diferencial dθ~
s’escriurà com
dθ~ = i × t′ (5.3)
Calculem els coeficients d’aquest pla relatiu donat per 5.2. Tenint en compte 5.1 i 5.2, podem escriure
E
σxx = (A0 y + B0 z + C0 ) (5.4)
dx
El conjunt de tensions σxx ha de ser equivalent al moment mz respecte de G; això implica dues coses:
que la resultant de les tensions ha de ser zero i que el moment resultant de les tensions respecte al
punt G ha de ser mz . De l’equivalència de forces horitzontals
Z
σxx dA = 0
A
substituint 5.4
E
Z
(A0 y + B0 z + C0 )dA = 0
A dx
Z
E
Z Z
A0 ydA + B0 zdA + C0 dA = 0
dx A A A
Per hipòtesi, els eixos Y i Z són eixos centrals; això significa que
Z
ydA = 0
ZA
zdA = 0
A
Aixı́ doncs,
C0 = 0
Del principi d’equivalència de moments respecte de G,
Z
r × (σxx dA)i = mz k
A
que, en components, s’escriurà com
5 Flexió pura 57

Z i j k Z
i j
dl y z dA = σxx dA = mz k

A σ

A y z
xx 0 0

Les dues components del vector resultant hauràn de ser zero; igualant a mz la component k i substituint
5.4
E
Z
− (A0 y + B0 Z + C0 )ydA = mz
dx A
Z Z Z
2
−A0 y dA − B0 yzdA − C0 ydA = 0
A A A
La primera integral és el moment d’inèrcia de la secció respecte de l’eix Z; la segona integral és zero
pel fet que els eixos s’han pres com a principals d’inèrcia, i la tercera integral és zero pel fet que els
eixos passen pel centroide; aixı́ doncs,
mz dx
A0 = −
EIz
Igualant a zero la component j
E
Z
(A0 y + B0 Z + C0 )zdA = 0
dx A
Z Z Z
2
A0 zydA + B0 z dA + C0 zdA = 0
A A A
La primera integral és zero pel fet que els eixos s’han pres com a principals; la segona integral és el
moment d’inèrcia de la secció respecte de l’eix Y , i la tercera integral és zero pel fet que els eixos
passen pel centroide; aixı́ doncs
B0 = 0
Amb els resultats obtinguts, l’equació del pla deformat serà
−mz dx
dl = y
EIz
que correspon a un pla paral·lel a l’eix Z i que el conté, és a dir, un pla que ha girat al voltant de l’eix
Z, el qual serà, doncs, l’eix de rotació o lı́nia neutra.
La deformació normal uxx en cada punt de la secció és
dl mz
uxx = =− y
dx EIz
i la tensió σxx
mz
σxx = − y (5.5)
Iz
El producte EIz s’anomena rigidesa a la flexió de la barra. La tensió és zero en el centroide G (y = 0)
i màxima en els extrems de la secció. Per al cas M > 0, hi ha tracció a les fibres situades per sota del
centroide i compressió a les situades per sobre d’ell (fig. 5.4). Per al cas M < 0, a l’inrevés.
Compressió
m2
Tracció
Figura 5.4 Distribució de tensions en una flexió recta per al cas mz > 0
D’altra banda, el vector t′ (fig. 5.3b), és

mz dx
1, ,0
EIz
t′ = s
mz dx 2

1+
EIz
que, negligint infinitèsims d’ordre superior es pot escriure com

′ mz dx
t = 1, ,0
EIz
aixı́, segons 5.3

i j k

mz dx
dθ~ = i × t′ = 1 0 0

= k
1 mz dx EIz
0

EIz
dθ~
i el vector rotació unitària valdrà
dx
dθ~ mz
= k
dx EIz
La curvatura de la lı́nia de centroides la determinarem més endavant en tractar la flexió desviada,
considerant la flexió recta com un cas particular de flexió desviada.
5.2 Flexió desviada

En el cas d’una flexió desviada, sobre la secció transversal actua un moment flector amb components
sobre els dos eixos principals Y i Z (fig. 5.5). Aquesta situació es dóna perquè les càrregues externes
tenen components en els dos eixos.
A la figura 5.6 es mostren dues situacions tı́piques de flexió desviada; a la situació superior la càrrega
P1 provoca un moment flector mz (és a dir, una rotació al voltant de l’eix Z), la càrrega P2 provoca
un moment flector my , és a dir, una rotació al voltant de l’eix Y . A la situació inferior, com que la
càrrega és vertical, el moment que provoca és horitzontal, però la direcció horitzontal no coincideix
amb cap eix principal; el vector moment tindrà novament dues components my i mz sobre els eixos
principals.
Aixı́, la flexió desviada la definim per
n=0 mx = 0
5 Flexió pura 59
m
my
mz G
Z
Figura 5.5 Flexió desviada
P1
y
m
Myy
mz
x Mx
P2
P y
My
my
M
mz
Mz
z
3)
Figura 5.6 Exemples de flexió desviada
Aplicant el principi de superposició, la tensió en cada punt és la suma de les tensions produı̈des per
mz i my ; aixı́ doncs,
−mz my
σxx = y+ z (5.6)
Iz Iy
El segon terme és positiu perquè l’efecte de my ha de sser de tracció per a valors de z positius (en el
cas de my > 0).
La lı́nia neutra, que és l’eix de rotació al voltant del qual gira la secció, es troba fent σxx = 0 a l’equació
anterior
−mz my
0= y+ z
Iz Iy
z i y seran, en aquesta equació, les coordenades dels punts de la lı́nia neutra (fig. 5.7)
De l’equació de la lı́nia neutra es dedueix que passa per l’origen de coordenades (el centroide de la
secció) i que passa també pel mateix quadrant que el vector moment: suposant que tant my com mz
siguin positius, y i z han de ser tots dos positius o tots dos negatius. Podem obtenir una relació entre
els angles α i β
m
m1
m2 G
Z
línia neutra
Figura 5.7 Lı́nia neutra en la flexió desviada
mz my
y = z
Iz Iy
mz zIz
=
my yIy
Iz
tan β = tan α
Iy
equació que ens indica que, si Iz > Iy , llavors β > α, és a dir, que la lı́nia neutra queda situada entre el
vector moment i l’eix respecte del qual el moment d’inèrcia és més petit. El qualificatiu de ”desviada”
per a aquest tipus de flexió es deu a que la lı́nia neutra està ”desviada” respecte del vector moment.
Els punts on es produeixen les tensions màximes són aquells que estan més allunyats de la lı́nia neutra,
en ser aquesta l’eix de rotació. Els valors de les tensions màximes els obtindrem substituint les seves
coordenades a 5.6.
Per obtenir la curvatura en cada punt, disposem de l’equació del pla donat per 5.2 que, en
aquest cas és
Mz dx My dx
dl = − y+ z
EIz EIy
o bé
Mz dx My dx
dl + y− z=0
EIz EIy
Aixı́ doncs, el vector unitari t′ (a la figura 5.3, b està dibuixat el vector t′ per a una flexió recta) serà

mz dx my dx
1, ,−
EIz EIy
t′ = s 2
my dx 2

mz dx
1+ +
EIz EIy
negligint els infinitèsims de segon ordre tenim per a t′

mz dx −my dx
t′ = 1, ,
EIz EIy
substituint a 5.3 obtenim
5 Flexió pura 61

i j k

1 0 0 my dx mz dx
~ ′
dθ = i × t = = j+ k
1 mz dx −my dx
EI y EIz
EIz EIy
dθ~
i el vector rotació unitària valdrà
dx
dθ~ my mz
= j+ k (5.7)
dx EIy EIz
dt
El vector de curvatura de la lı́nia de centroides en l’estat deformat es defineix com a , essent t el
ds
vector unitari tangent a la lı́nia i s la coordenada curvilı́nia sobre la mateixa lı́nia. Com que estem
considerant que la barra és rectilı́nia a l’estat no deformat, dθ coincideix amb l’angle entre dues seccions
molt properes a l’estat deformat. Aixı́ doncs, podem escriure
dt = dθ~ × t
dividint per ds (no derivant respecte de s) obtenim
dt dθ~
= ×t
ds ds
Per al cas que ens ocupa, és a dir, desplaçaments molt petits, podem considerar que el vector t segueix
dr
aproximadament l’eix de la barra en l’estat no deformat, és a dir, l’eix X, i com que t = podem
ds
escriure
dt d2 r d2 r
= 2 ≈ 2 (5.8)
ds ds dx
Per tant, podem escriure, tenint en compte 5.7, i prenent t ≈ i

dt dt my mz mz my
≈ ≈ j+ k ×i= j− k (5.9)
ds dx EIy EIz EIz EIy
La curvatura 1/ρ és el mòdul del vector de curvatura
s
mz 2 my 2

1 dt mz my
≈ = + ≈ + (5.10)
ρ dx EIz EIy EIz EIy
5.3 Equacions d’equilibri en la flexió amb presencia o no de tallant

Considerem ara les equacions d’equilibri 3.1 i 3.2
dn
+k=0
ds
dm dr
+ ×n+l=0
ds ds
que escriurem en termes del vector unitari t tangent a la lı́nia de centroides de la barra deformada
dn
+k=0 (5.11)
ds
dm
+t×n+l=0 (5.12)
ds
Derivant 5.12 respecte a s, que recordem que és la coordenada curvilı́nia de la lı́nia de centroides en
l’estat deformat, i suposant que no tenim moments repartits al llarg de la barra, tindrem
d2 m dn dt
2
+t× + ×n=0 (5.13)
ds ds ds
Habitualment, el tercer terme de 5.13 és molt petit i es negligeix; això no és cert en el cas que la
component normal de n, és a dir, l’esforç normal, sigui gran. Aquesta darrera situació es dóna, per
exemple, en el cas d’una barra sotmesa a una compressió forta, cosa que provoca el que s’anomena
vinclament, i en una barra sotmesa a forces transversals i subjecta pels dos extrems. Analitzarem
aquestes situacions més avall.
Si considerem que el tercer terme de 5.13 és negligible, substituint 5.11 a 5.13 s’obté
d2 m
=t×k (5.14)
ds2
tenint en compte 5.8 i 5.9 podem escriure
mz = EIz y ′′ , my = −EIy z ′′ (5.15)

on designem per ′ les derivades respecte a x. Substituint a 5.14 i confonent t amb l’eix X
EIz y (IV ) − ky = 0, EIy z (IV ) − kz = 0 (5.16)

les equacions 5.16 determinen, amb les aproximacions esmentades, la forma geomètrica de la barra,
són les anomenades equacions de la deformada.
A més, també podem obtenir unes expressions per a l’esforç en funció de les derivades de x i y;
substituint 5.15 a 5.12 obtenim
EIz y ′′′ + ny = 0, EIy z ′′′ + nz = 0 (5.17)

dt
Analitzem ara, tal com hem dit, la situació en la qual el terme × n de 5.13 no es pot considerar
ds
negligible, pel fet que la component normal de l’esforç és molt més gran que les altres components.
dt
Desenvolupant × n i considerant solament la component x, tindrem per l’equació d’equilibri 5.13
ds
EIy z (IV ) − kz − nx z ′′ = 0, EIz y (IV ) − ky − nx y ′′ = 0 (5.18)
que seran les equacions de partida per a l’estudi del vinclament al capı́tol 12.
dt
L’altra exemple, important sobretot en construcció, en el qual no es pot negligir el terme × n, és el
ds
d’una barra de longitud l sotmesa a forces transversals i subjecta pels dos extrems de manera que el
seu desplaçament longitudinal està impedit (fig. 5.8). En aquest cas, encara que no hi hagi càrregues
externes aplicades en direcció de la barra, aquesta s’allarga i, per tant, apareix un esforç normal que
designarem per T , que pot ser important.
La longitud de la barra, un cop deformada, la podem escriure com
Z lp
l + ∆l = 1 + y ′2 + z ′2 dx
0
5 Flexió pura 63
Figura 5.8 Exemple d’aparició d’esforços normals grans
si la flexió és dèbil, podem desenvolupar l’arrel en sèrie de potències, i escriure
l
1
Z
y ′2 + z ′2 dx

∆l =
2 0
utilitzant la fórmula bàsica de la tracció pura, obtenim per a l’esforç normal T
l
AE
Z
y ′2 + z ′2 dx

T = (5.19)
2l 0
Fem una anàlisi dimensional per veure en quines condicions la força T és important. Si anomenem δ
l’ordre de magnitud de la fletxa màxima de la barra, les derivades x′ i y ′ tindran per ordre de magnitud
δ δ2
; aixı́, la integral de 5.19 tindrà per ordre de magnitud . El primer i el tercer terme de 5.18 (dreta)
l l
δ δ3
tenen per ordre de magnitud IE 4 i ES 4 respectivament. Aixı́, tenint en compte que I té per ordre
l l
de magnitud h4 i S h2 , on h és el gruix de la barra, arribem a la conclusió que el primer i el tercer
terme de 5.18 són comparables quan
δ∼h
5.4 Flexió de barres corbes

Sigui la barra corbada en l’estat no deformat de la figura 5.9. Pel mateix raonament fet al començament
del capı́tol, en aplicar dos moments flectors iguals en cada extrem, les seccions transversals es mantin-
dran planes i perpendiculars a la lı́nia de centroides; per tant, no apareixeran tensions de cisallament.
La diferència respecte a la situació en la qual la barra és recta inicialment és que ara la lı́nia de
centroides varia la longitud en produir-se la deformació. Suposem que els moments flectors tenen la
direcció d’un dels dos eixos principals d’inèrcia ZG , YG de les seccions transversals en el centroide G;
suposem que tenen la direcció de ZG . Prenem l’origen de coordenades O en el punt de YG pertanyent
a una fibra que no varia la longitud; a aquesta fibra l’anomenem eix neutre, i com a eix Y prenem el
mateix YG , com a Z el que passa per O i és paral·lel a ZG i com a eix X el perpendicular a Y i a Z.
La distància entre O i G s’anomena excentricitat, i la representarem per e.
Prenem dues seccions transversals molt properes, i sobre aquestes seccions dues lı́nies a, b i c, d de la
intersecció de la secció transversal amb el pla X, Y . En produir-se la deformació, el punt c es desplaça
al punt c′ i el punt d ho fa al d′ . Si prenem una fibra qualsevol mn a distància y de l’origen en
l’estat no deformat, la seva longitud és (r − y)dα. En produir-se la deformació passarà a mesurar
(r − y)dα + y∆dα; aixı́ la deformació normal que haurà tingut lloc en aquest punt val
y∆dα
uxx =
(r − y)dα
i les tensions normals
b d' d
ysu p
G
y O X y O e
m n c'
ac yin f R
Dda mz r
mz da
eix neutre
Y
Y
Figura 5.9 Barra corba en l’estat no deformat
Ey∆dα
σxx = Euxx =
(r − y)dα
Aplicant l’equivalència entre la distribució de tensions i el moment flector obtenim
Z
σxx dA = 0
A
E∆dα y
Z
dA = 0
dα A (r − y)
i, per tant,
y
Z
dA = 0 (5.20)
A (r − y)
Per altra banda,
Z
σxx ydA = Mz
A
E∆dα y2
Z
dA = Mz (5.21)
dα A (r − y)
la integral de 5.21 es pot posar en la forma
y2
Z
ry y
Z Z Z
dA = −y + dA = − ydA + r dA (5.22)
A (r − y) A r−y A A r−y
R
la darrera integral de 5.22 és nul·la per 5.20 i A ydA = −eA; per tant,
∆dα Mz
=
dα eEA
aixı́, la deformació normal i la tensió valdran
Mz y Mz y
uxx = , σxx =
eEA(r − y) eA(r − y)
les tensions màximes es produiran en els extrems i valdran
5 Flexió pura 65
Mz ysup Mz yinf
σxx (ysup ) = , σxx (yinf ) =
eA(r − ysup ) eA(r − yinf )
Observem que si les dimensions transversals de la barra són petites amb relació al radi de curvatura
de l’eix neutre r, llavors (r − y) ≈ r. Per 5.21 tindrem
E∆dα ∆dα Mz
Iz = Mz =
rdα dα EIz
i aixı́
∆dα Ey
σxx =
dα r
Mz
σxx = y
Iz
expressió que coincideix amb l’obtinguda en el cas de barra recta inicialment, la qual cosa demostra
que per a barres amb dimensions transversals petites en relació al radi de curvatura, podem continuar
utilitzant les expressions obtingudes per a barres rectes.
Calculem ara l’excentricitat e, de 5.20
y
Z
dA = 0
A (r − y)
Anomenant y1 l’ordenada del punt genèric de la secció respecte del centroide tindrem y1 = y + e; amb
aquest canvi de variables, l’equació anterior s’escriurà (fig. 5.9)
y1 − e
Z
dA = 0
A (R − y1 )
y1 1
Z Z
dA − e dA = 0
A (R − y1 ) A R − y1
d’on
R y1
A dA
(R − y1 )
e= R
1
A R − y dA = 0
1
♣
5.5 Exemples
Exemple 1
Trobeu les tensions normals en els punts A, B i C de la barra de la figura 5.10. Prenem P = 20kN
Solució
Per simetria, les reaccions seran 10kN cadascuna i cap amunt. Els esforços en la secció que passa per
A són (fig. 5.11)
Q = −10kN
M = 10kNm
Y
1m 1m 1m 1m
P 30 cm
Z
A
15 cm
C
D E
B 7 cm
y
A M
Q x
D 1m
10 kN
Figura 5.11 Exemple 1. Secció que passa per A
Per tant, la tensió normal en el punt A serà
−M −10kNm
σ= y= 0, 15m = −4.444kN/m2
Iz 3, 375 · 10−4 m4
En la secció que passa per B (fig. 5.12) tenim
Q = −10kN
M = 20kNm
Per tant, la tensió normal en el punt B serà
−M −20kNm
σ= y= (−0, 15m) = 8.888kN/m2
Iz 3, 375 · 10−4 m4
En la secció que passa per C (fig. 5.13) tenim
Q = −10kN
M = 10kNm
Per tant, la tensió normal en el punt C serà
−M −10kNm
σ= y= (−0, 08m) = 2.370kN/m2
Iz 3, 375 · 10−4 m4
y
Q
M
x
D 2m B
10 kN
Figura 5.12 Exemple 1. Secció que passa per B
5 Flexió pura 67
y
Q
x C
M 1m
10 kN
Figura 5.13 Exemple 1. Secció que passa per C
30º
30º 360kp
180kp
Mz(kp.m)
-623,5
-1091,2
My(kp.m)
-360
-450
Exemple 2
4
Dimensioneu la barra de la figura 5.14 sabent que el perfil és rectangular amb h = b i la tensió
3
normal màxima que és capaç d’aguantar el material és de 100kp/cm2 .
Solució
Els gràfics de Mz i My són els que es representen a la figura. Per tant, la secció on es produiran les
tensions normals màximes per flexió serà l’encastament. La situació que es té en aquesta secció és la
representada a la figura 5.15
Els moments d’inèrcia respecte dels eixos són
Iz = (1/12)bh3 = 0, 197b4
Iy = (1/12)hb3 = 0, 111b4
En B tindrem la tracció màxima i en A la compressió màxima. Els seus valors, que són els que igualarem
al màxim permès per al material, són
1.091, 2 kpm −450 kpm −5.719, 6 kpm

σA = 4
(−h/2) + 4
(b/2) =
0, 197b 0, 111b b3
1.091, 2 kpm −450 kpm 5.719, 6 kpm
σB = 4
(h/2) + 4
(−b/2) =
0, 197b 0, 111b b3
línia neutra
y
B
-1.091,2
z 4/3·b
Figura 5.15 Exemple 2. Esforços a l’encastament
Observem que |σA | = |σB |; això es compleix sempre en un perfil rectangular, és a dir, en una flexió
desviada, i per a un perfil rectangular; la tracció màxima és igual a la compressió màxima, en cada
secció. Això es degut al fet que la distància del punt A i la del punt B a la lı́nia neutra, que és l’eix de
rotació, són iguals en aquest perfil. Igualant σA al valor màxim permès per al material
−5.719, 6 kpm
σA = 3
= −100 · 104 kp/m2
b
d’on
b = 0, 1788 m
6 Tracció i compressió excèntrica
S’anomena tracció o compressió excèntrica l’estat de sol·licitació en què a la secció transversal hi ha

aplicada tan sols un esforç normal N en un punt P (y P , z P ) diferent del centroide de la secció (fig. 6.1)
6.1 Deformacions i tensions

La força N aplicada al punt P és equivalent a la mateixa força aplicada a G més el moment resultant
de la translació m, essent
m = rP × N
on rP = (0, y P , z P ) i N = (N, 0, 0)
Efectuant el producte vectorial
 
i j k
m= 0 yP zP  = N zP j − N yP k
N 0 0
és a dir, el moment resultant de la translació té components sobre els eixos Y i Z. Podem concloure,
doncs, que la força normal N aplicada fora del centroide és equivalent a una tracció-compressió pura
més una flexió desviada, amb mz = −N y P i my = N z P . És a dir, la situació que tenim es resumeix
línia neutra
N
P yP
P
Z z
Figura 6.1 Tracció o compressió excèntrica

en
ny = nz = 0
nx = N
my = N z P
mz = −N y P
mx = 0
Aplicant el principi de superposició escriurem
N N yP N zP
uxx = + y+ z
EA EIz EIy
N N yP N zP
σxx = Euxx = + y+ z
A Iz Iy
La lı́nia neutra la trobarem fent σxx = 0
1 yP zP
0= + y+ z (6.1)
A Iz Iy
6.2 Nucli central

De l’equació de la lı́nia neutra es dedueix que aquesta no passa pel centroide i, a més, no passa pel
mateix quadrant on és aplicada la força N (hauria de ser y > 0 i z > 0 simultàniament; en cas que
y P i z P també ho fossin, llavors la suma dels tres termes no donaria zero). La lı́nia neutra separa la
zona de la secció que treballa a tracció de la que treballa a compressió. Podria ser que la lı́nia neutra
fos tangent a la secció o que estigués situada fora d’ella; en aquests casos, tota la secció quedaria
a la mateixa banda de la lı́nia neutra i, per tant, apareixerien tensions del mateix signe en tots els
punts de la secció. Sigui P un punt on haurı́em de col·locar la força normal per tal que la lı́nia neutra
corresponent fos tangent a la secció (fig. 6.2), la distància entre el centroide i la lı́nia neutra és
1/A
d = s
2 P 2
yP

z
+
Iz Iy
Si acostem el punt d’aplicació de la força cap al centroide sobre la recta que uneix G amb P , la
lı́nia neutra s’allunya traslladant-se paral·lelament. Això és degut al fet que, segons 6.1, l’orientació
del vector director de la lı́nia neutra no canvia i d es fa més gran. Per tant, aplicant la força en
qualsevol punt del segment P G tota la secció treballarà a tracció (o bé a compressió si el que hi ha
aplicat és una compressió). Fent el mateix procés per a totes les orientacions de la lı́nia P G i unint
tots els punts P s’obté el contorn del que s’anomena nucli central. Aixı́ doncs, aplicant una força de
tracció (compressió) en el contorn o a l’interior del nucli central, tota la secció treballarà a tracció
(compressió). El coneixement del nucli central és necessari en ocasions en què interessa precisament
que tota la secció treballi de la mateixa manera, per exemple, en el cas d’un pilar de formigó sobre
el qual hi ha aplicada una càrrega de compressió; no convé que apareguin zones de tracció ja que el
material la suporta malament.♣
Nucli central
P
P' l
G l'
Figura 6.2 Nucli central
6.3 Exemples
Exemple 1
Trobeu les tensions normals en els punts A, B, C i D de la figura 6.3, l’equació de la lı́nia neutra, i
dibuixeu-la
Solució
La secció ABCD està sotmesa a una tracció excèntrica de valor P aplicada en el punt de coordenades
zp = −a/2 i yp = a/2 (fig. 6.4); per tant, i tenint en compte que Iz = 1/12 · ab3 i Iy = 1/12 · ba3 , la
tensió normal en cada un dels punts A, B, C i D serà
P P yP P zP
σ = + y+ z
A Iz Iy
P P b/2 P (−a/2) −5P
σA = + (−b/2) + a/2 =
ab 1 3 1 3 ab
ab ba
12 12
P P b/2 P (−a/2) P
σB = + (−b/2) + (−a/2) =
ab 1 1 ab
ab3 ba3
12 12
P P b/2 P (−a/2) 7P
σC = + b/2 + (−a/2) =
ab 1 1 ab
ab3 ba3
12 12
P P b/2 P (−a/2) P
σD = + b/2 + a/2 =
ab 1 1 ab
ab3 ba3
12 12
La lı́nia neutra té per equació

1 xP xP
0= + 1 x1 + 2 x2
A I2 I1
Substituint dades
l
C B
a
D b A
C B
y
D A
z
Figura 6.4 Exemple 1. Secció ABCD
1 b/2 −a/2
0 = + y+ z
ab 1 3 1 3
ab ba
12 12
6 6
0 = 1+ y− z
b a
a la figura 6.5 està dibuixada la lı́nia neutra sobre la secció.
línia neutra
C B
y
D
A
z
Figura 6.5 Exemple 1. Lı́nia neutra
7 Cisallament 73
7 Cisallament
7.1 Càlcul de les tensions

El raonament de simetria que vàrem fer en l’estudi de la tracció o compressió i en la flexió, que ens
permetia establir que, en presència d’aquests esforços, les seccions transversals es mantenen planes i
perpendiculars a la lı́nia de centroides en l’estat deformat, no és valid quan tenim esforços de cisal-
lament. No podem imaginar cap situació en la qual, a les seccions transversals, hi hagi un esforç de
cisallament constant i a la vegada hi hagi simetria respecte d’una secció central que puguem considerar,
doncs, que es manté plana.
Podem imaginar, per exemple, una barra encastada a la esquerra (fig. 7.1 a) i amb una càrrega vertical
aplicada a l’extrem. En aquest cas, és cert que l’esforç de cisallament és constant al llarg de la barra;
per tant, la deformació per cisallament serà la mateixa en totes elles, però no hi ha simetria respecte
d’una secció central. Una altra situació que podem imaginar és una barra recolzada en els dos extrems
amb una càrrega vertical aplicada al mig (fig. 7.1 b); en aquest cas, la secció central es manté plana
per simetria, però no podem dir que totes les seccions tenen la mateixa deformació per cisallament ja
que aquest esforç no és constant en elles (té sentits diferents en les dues meitats).
La conclusió és, doncs, que, en presencia d’esforços de cisallament, no hi cap raonament de simetria que
faci que es cumpleixi la hipòtesi de Navier que les seccions es mantenen planes (veurem més avall que,
certament, no es mantenen planes). Aixı́; el procediment utilitzat en estudiar la tracció o compressió
i la flexió pura no ens serveix per al cas que hi hagi un esforç de cisallament.
Per al càlcul de les tensions seguirem el procediment anomenat semi-invers, degut a Saint-Venant.
Aquest consisteix a “endevinar” una solució, per analogia amb alguna altra situació similar, i tot seguit
provar que és la solució correcta tot demostrant que compleix les equacions de l’elasticitat que ha de
complir; que són les equacions d’equilibri, les de contorn i les equacions de compatibilitat. La unicitat
F F
a) b)
Figura 7.1 Situacions per analitzar el cumpliment de la hipòtesi de Navier de seccions planes en presencia d’esforços de
cisallament.
(y0 , z0 , l)
Z G
P
Figura 7.2 Flexió amb càrrega transversal
de la solució està assegurada pel teorema d’unicitat (degut a Kirchoff) [2]. Si la solució de prova
conté solament termes linials o constants per a les tensions (i, per tant, per a les deformacions), i atès
que les equacions de compatibilitat 2.22 tenen solament segones derivades de les deformacions, el seu
compliment està assegurat. N’hi hauria prou, doncs, que la solució cumpleixi les equacions d’equilibri
i les de contorn.
Sigui una barra rectilı́nia de longitud l i de secció arbitària encastada a l’extrem esquerre i amb una
càrrega P en la direcció d’un dels dos eixos principals de les seccions transversals -suposarem l’eix Y -,
aplicada al punt (y0 , z0 , l) (fig. 7.2).
En un secció transversal qualsevol situada a distància x de l’extrem esquerre, el moment flector val
mz = −P (l − x)
Per tant, és lògic suposar, per analogia amb la flexió, que l’estat tensional vindrà donat per
P (l − x)
σyy = σzz = σzy = 0 σxx = y
Iz
i σxy i σxz quedaran per determinar. Les tensions aixı́ suposades han de complir les equacions d’equi-
libri, les de compatibilitat i les condicions de contorn.
El compliment de les equacions d’equilibri implica
P y ∂σxy ∂σxz
− + + =0
Iz ∂y ∂z
∂σyx
=0
∂x
∂σzx
=0 (7.1)
∂x
De la segona i tercera equacions es dedueix que les tensions σyx i σzx tenen els mateixos valors en
totes les seccions tranversals de la barra. La primera equació es pot escriure com
P y2

∂ ∂
(σxz ) + σxy − =0
∂z ∂y 2Iz
que es compleix idènticament si posem
∂F P y2 ∂F
σxz = − σxy − = + f (z)
∂y 2Iz ∂z
on F (y, z) és l’anomenada funció de tensions i f és una funció que depèn solament de z i es determina
amb les condicions de contorn. Per tant, obtenim
7 Cisallament 75
∂F ∂F P y2
σxz = − σxy = + + f (z) (7.2)
∂y ∂z 2Iz
També s’han de complir les equacions de compatibilitat 2.52 en termes de les tensions, equacions de
Beltrami-Michell. En aquest cas, es redueixen a
∇2 σzx = 0

1 P
∇2 σyx + − =0 (7.3)
1+ν Iz
Substituint 7.2 a 7.3 s’obté
∂
∇2 F = 0

∂y
2

∂ P ∂ f 1 P
∇2 F +

+ 2 − =0
∂z Iz ∂z 1 + ν Iz
i simplificant
∂
∇2 F = 0

∂y
2

∂ ∂ f ν P
∇2 F + 2 −

=0
∂z ∂z 1 + ν Iz
i d’aquı́ podem escriure
ν P z ∂f
∇2 F = − + 2Gα
1 + ν Iz ∂z
on 2Gα és una constant d’integració. Més avall veurem el significat fı́sic de α. Desenvolupant l’operador
∇ en components
∂2F ∂2F ν P z ∂f
2
+ 2
= − + 2Gα (7.4)
∂y ∂z 1 + ν Iz ∂z
La determinació de l’estat tensional queda resolta quan coneguem F , i s’han de complir les condicions
de contorn, tant en la superfı́cie lateral de la barra com en els extrems (f vindrà determinada també
per les condicions de contorn).
Vegem el significat fı́sic de la constant d’integració α. Cada element d’àrea de la secció transversal
gira en el seu propi pla, és a dir, al voltant de l’eix X, un angle donat per la component x del vector
de rotació definit a 2.13

1 ∂uz ∂uy
ω= −
2 ∂y ∂z
aixı́, la variació d’aquesta rotació al llarg de l’eix X, és a dir, la rotació unitària local serà en cada
punt, tenint en compte 7.2
Y
z0
zc
C
G
Z
P P
Figura 7.3 Centre de cisallament

∂ω 1 ∂ ∂uz ∂uy
= − =
∂x 2 ∂x ∂y ∂z

1 ∂ ∂uz ∂ux 1 ∂ ∂uy ∂ux ∂uxz ∂uxy 1 ∂σxz ∂σxy
+ − + = − = − =
2 ∂y ∂x ∂z 2 ∂z ∂x ∂y ∂y ∂z 2G ∂y ∂z
2
∂2F

1 ∂ F
+
2G ∂y 2 ∂z 2
substituint 7.4, obtenim
∂ω νP z
= +α
∂x EIz
Aixı́, veiem que, en passar els eixos Y, Z pel centroide de la secció, α és el valor mitjà de la rotació
unitària dels punts de la secció transversal (també coincideix amb la rotació unitària local del cen-
troide de la secció). La determinació de α l’obtindrem resolent 7.4 amb la condició de contorn que la
distribució de tensions ha de ser equivalent a P. Concretament, de l’equivalència de moments respecte
de G (podrı́em prendre qualsevol altre punt) tindrem
Z
(yσzx − zσyx )dA = z0 P
A
on A és l’area de la secció transversal.
Naturalment, si traslladem la càrrega P paral·lelament a la seva recta d’acció, la distribució de tensions
varia i també ho fa la rotació mitjana α. Hi haurà, doncs, un punt C = (yc , zc ) tal que, aplicant-hi
P s’obté α = 0; aquest punt s’anomena centre de cisallament (també centre de flexió). És a dir, si
apliquem la càrrega en C, els diferents punts de la secció poden girar però el gir mitjà és zero.
La localització de C la podem obtenir de l’equivalència de moments
Z
(yσzx − zσyx )dA = zc P
A
on σzx i σyx són les tensions presents a la secció quan α = 0, és a dir, les obtingudes de 7.4 fent α = 0.
Tenint, doncs, la càrrega P aplicada en un punt qualsevol (y0 , z0 , l), podem traslladar-la al centre de
cisallament C afegint-hi un moment de valor (z0 − zc )P . Aixı́, el problema de la flexió amb càrrega
transversal el podem considerar com la superposició de dos problemes més simples: una flexió sense
rotació promig (produida per la càrrega, aplicada al centre de cisallament) més una rotació pura
produida pel moment (z0 − zc )P (fig.7.3).
Per calcular la distribució exacta de les tensions de cisallament s’ha de resoldre, com hem dit, 7.4 amb
les condicions de contorn adequades. Remetem el lector als llibres de Sokolnikoff [12] i Timoshenko i
7 Cisallament 77
syx A0 s yx
sxx s'xx s zx
sxy
dx
Y
Y
Z
X
a) b)
Figura 7.4 Anàlisi de les tensions de cisallament
B
sxx s 'xx
s yx
A0 D
sxy b0
C
Figura 7.5 Tall de l’element per diferencial per calcular σyx
Godier [14] per al desenvolupament en diferents perfils. Es poden obtenir, però, uns resultats parcials
aplicant únicament l’equilibri en direcció de l’eix de la barra; aquests resultats són particularment útils
en perfils rectangulars massissos i en perfils de paret prima, ambdós tipus molt utilitzats en enginyeria.
Aquest procediment forma part del que s’anomena teoria elemental de les barres.
Considerem un element diferencial de barra de gruix dx (fig. 7.4 a). L’existència de l’esforç de cisalla-
ment P , que considerarem en la direcció de l’eix Y , implica, d’acord amb l’equació d’equilibri 3.2, que
hi ha d’haver una variació de moment flector al llarg de la barra; a la cara de l’esquerra de l’element
suposarem un moment mz i a la cara de la dreta, mz + dmz . Aixı́ doncs, les tensions presents a la
secció transversal són: tensions normals σxx produı̈des pel moment flector i tensions de cisallament
σyx i σzx produı̈des per l’esforç de cisallament.
És evident que s’ha de complir
Z Z
σyx = P σzx = 0
A A
Calcularem les tensions σyx . Tallem l’element diferencial per un pla paral·lel al pla X, Z; aı̈llem la part
superior ABCD (fig. 7.5) i apliquem l’equilibri en direcció X; obtindrem les σxy , que són iguals a les
σyx , segons ja sabem. Tindrem
Z Z
′ mig
σxx dA = σxx dA + σxy b0 dx (7.5)
A0 A0
on A0 és l’àrea que queda per sobre del punt on estem calculant el cisallament, b0 l’amplada de la
mig
secció en el mateix punt i σxy la tensió de cisallament mitjana al llarg de la lı́nia CD. El valor de
les tensions normals en l’expressió anterior el podem obtenir aplicant l’equació 5.5 de la flexió pura,
sempre que no estem analitzant una secció que estigui sota una càrrega repartida. La raó que poguem
continuar aplicant 5.5 a pesar que, en el cas que ens ocupa no hi ha cap garantia que les seccions
transversals es mantinguin planes en produir-se la deformació per cisallament, la podem visualitzar en
Figura 7.6 Deformació per cisallament en el cas d’esforç de cisallament constant. No està dibuixada la deformació
adicional per flexió.
la figura 7.6 on està dibuixada la deformació per cisallament (hi faltaria afegir la deformació addicional
per flexió). En ser l’esforç de cisallament el mateix en totes les seccions, la deformació per cisallament
serà la mateixa; i aixı́, encara que les seccions no es mantinguin planes, l’allargament o escurçament de
les fibres serà el mateix que si tan sols hi hagués moment flector, és a dir, podrem continuar utilitzant
la fórmula de la flexió per calcular σxx .
Tenint en compte el raonament anterior, podem escriure per 7.5
mz mz + dmz
Z Z
mig
ydA = ydA + σxy b0 dx
A0 Iz A0 Iz
Simplificant,
dmz
Z
mig
0= ydA + σxy b0 dx
Iz A0
La integral del membre de la dreta és el moment estàtic de la secció A0 respecte de l’eix Z i el
dmx
designarem per S0∗ ; d’altra banda, segons 5.15 i 5.17 = −P ; aixı́ doncs,
dx
mig P S0∗
σxy = (7.6)
Iz b0
que es coneix amb el nom de llei de Colignon. Observem que la tensió de cisallament no és constant
en els diferents punts de la secció, ni tan sols en els diferents punts de la lı́nia CD segons ja hem dit
més amunt i, per tant, tampoc la deformació angular. Això implica el que hem dit al començament
del capı́tol: que les seccions no es mantenen planes, és a dir, no es compleix la hipòtesi de Navier.
D’altra banda, la tensió de cisallament en els extrems superior i inferior de la secció és zero, sigui
quina sigui la forma de la secció, ja que S0∗ també ho és. Que S0∗ és zero en els punts superiors és clar
perquè no hi ha àrea per damunt del punt per integrar; que ho sigui en els punts inferiors de la secció
es deu al fet que, en integrar sobre tota la secció, el valor de S0∗ serà
Z
ydA = Ay
A
essent y la coordenada y del centroide de la secció, que és zero pel fet que els eixos els hem triat de
manera que passin pel centroide.
Observem també que el valor mitjà de σyx en una lı́nia paral·lela a l’eix Z, donat per la llei de Colignon,
no depèn d’on estigui col·locada la càrrega P , sempre que sigui paral·lela a l’eix Y . Si que és diferent,
però, la distribució tant de les σyx com de les σzx .
En el cas d’una secció rectangular d’amplada b i alçada h, suposant que la càrrega P actua sobre l’eix
principal Y (fig. 7.7), es pot comprovar, resolent l’equació general 7.4 [14], que les tensions màximes es
produeixen sobre l’eix Z; a més, sobre aquest eix σzx = 0, és a dir, només hi ha tensions de cisallament
en la direcció de la càrrega aplicada.
La distribució de σyx és la indicada a la figura 7.7, prenent valors màxims en els extrems, tal com
s’indica.
7 Cisallament 79
P t
h
z
b
Figura 7.7 Tensions de cisallament en un perfil rectangular
t mig
a
P a'
C G
Z
Figura 7.8 Tensió de cisallament mitjana en un punt d’un perfil prim
Si l’amplada b de la secció és molt més petita que l’alçada h, es pot comprovar també que els valors
màxims de σyx obtinguts d’una manera exacta difereixen molt poc del valor mitjà donat per la llei de
Colignon.
Per acabar, analitzem la distribució de tensions de cisallament en un perfil prim de forma arbitrària,
de gruix e (fig.7.8).
Tallant la secció transversal per una lı́nia qualsevol a − a′ perpendicular al contorn del perfil, aillant
qualsevol de les dues porcions obtingudes i aplicant l’equilibri en direcció X obtindrem la llei de
Colignon en la forma
P S0∗
τ mig =
Iz e
on τ mig és la tensió de cisallament mitjana en la direcció que segueix el perfil. Atès que el gruix el
considerem molt petit, les components perpendiculars a la lı́nia central del perfil les podem considerar
negligibles. Aixı́, la distribució de les tensions de cisallament en la secció, suposant que la càrrega està
aplicada en el centre de cisallament, és la indicada a la figura 7.9, ja que és la distribució que fa que
la rotació mitjana dels punts de la secció sigui zero.
Si la càrrega està aplicada en un punt M fora del centre de cisallament C, la situació és la indicada
a la figura 7.10. La distribució de tensions de cisallament és la superposició de les produı̈des per la
càrrega aplicada al centre de cisallament més les produı̈des per la rotació pura de moment torsor que
resulta de traslladar la càrrega de M a C.
L’anàlisi de les deformacions per cisallament el farem, per consideracions energètiques, al capı́tol
9, secció 9.1, en introduir l’anomenada deformacio angular mitjana de la secció transversal i l’àrea
reduı̈da. Al capı́tol 10, farem l’anàlisi del desplaçament per cisallament en barres rectes. ♣
C G
Z
Figura 7.9 Tensions de cisallament en un perfil prim amb la càrrega aplicada al centre de cisallament
Z
C M G
Figura 7.10 Tensions de cisallament en un perfil prim amb la càrrega aplicada fora del centre de de cisallament
7.2 Exemples
Exemple 1
Trobeu la distribució de tensions de cisallament en una secció rectangular sobre la qual actua un esforç
de cisallament Q (fig. 7.11).
Solució
La tensió de cisallament en una lı́nia paral·lela a l’eix z a l’alçada y és, segons la llei de Colignon
QS0∗
τ=
Iz b0
El moment estàtic val (fig. 7.11)
h/2
h2

b
Z Z
S0∗ = ydA = ybdy = − y2
A0 y 2 4
Substituint,
h2

b
Q − y2
2 4 3Q 2
τ= = (h − 4y 2 )
1 3 2bh3
bh b
12
La representació gràfica de τ (y) és una paràbola (fig. 7.12)
7 Cisallament 81
t
y
h
z
b
Figura 7.11 Exemple 1. Càlcul de la tensió de cisallament en un perfil rectangular
3Q
t max =
z 2A
Figura 7.12 Exemple 1. Distribució de la tensió de cisallament en un perfil rectangular
Exemple 2
Calculeu les tensions normal i de cisallament en els punts H i J de la peça de la figura 7.13
Solució
Fem un tall a la secció transversal que conté els punts H i J (fig. 7.14).
Aplicant l’estàtica al tros tallat, tindrem
N = −420N
Qy = 50N
Qz = −250N
My = −18, 3Nm
Mz = −19, 5Nm
Aixı́ doncs, la situació que tenim a la secció que passa per H i J és la de la figura 7.15.
Les tensions normals en els punts H i J seran
−420N −19, 5Nm

σH = − 0, 01m = 6, 7MPa
0, 04 · 0, 02m 2 1
0, 004 · 0, 023 m4
12
−420N −19, 5Nm −18, 3Nm
σJ = − (−0, 01m) + (−0, 02m) = −4, 4MPa
0, 04 · 0, 02m 2 1 1
0, 004 · 0, 023 m4 0, 002 · 0, 043 m4
12 12
Les tensions de cisallament són produı̈des pels dos esforços de cisallament presents a la secció
50 mm
150 mm
H 40 mm
50 N
J
20 mm 300 N
x
160 mm
250 N 100 mm
120 N
My 50 N
y
Mz Qy
z Qz 0,15 m
N 420 N
x 250N
12 N·m
19,2 N·m
y
H
20 mm
z
J
40 mm
Figura 7.14 Exemple 2: Tall a la secció transversal que conté els punts H i J
50
H
19,5
-420
Z -250
J
18,3
Figura 7.15 Exemple 2: Esforços en la secció transversal que conté els punts H i J
7 Cisallament 83
250 = 3 250
τH = τH = 0, 46MPa
2 0, 04 · 0, 02
τJ = 0
8 Torsió 85
8 Torsió
S’anomena torsió l’estat de sol·licitació en el qual, a les seccions transversals, només hi ha un moment
torsor aplicat.
8.1 Barres de secció arbitrària

Considerem el cas d’una barra rectilı́nia subjecta per un extrem i amb un moment en la direcció
de l’eix de la barra aplicat a l’altre extrem. En aquest cas, el moment torsor present en les seccions
transversals és el mateix en totes elles. Prenem l’origen de coordenades en el centroide de la secció
transversal situada més a l’esquerra. L’eix X en la direcció de la barra i els eixos Y, Z, seguint els eixos
principals de la secció (fig. 8.1).
En el cas d’un eix d’una màquina, podem expressar el moment torsor mx que actua en l’eix en funció
de la potència P transmesa i la velocitat angular ω de gir de la forma següent:
dW mx dθ
P = = = mx ω
dt dt
on ω és la velocitat angular de gir de l’eix.
L’efecte del moment torsor mx és fer girar les seccions transversals unes respecte de les altres al voltant
de l’eix X mantenint recta la lı́nia de centroides i, a més, provocar un bombament de les seccions, que
serà el mateix en totes elles, ja que l’esforç intern és el mateix.
No hi ha, en aquest cas, cap motiu per suposar que les seccions transversals es mantenen planes; és
una situació semblant a la que es produeix en el cas dels esforços de cisallament i que vàrem discutir
en el capı́tol anterior: a totes les seccions transversals hi haurà el mateix moment torsor; per tant, la
deformació serà la mateixa per a totes elles, però, igual com passava amb els esforços de cisallament,
no hi ha cap secció que per simetria puguem suposar que es manté plana. Si observem la figura 8.2 ens
P
r
mx X
Z
Figura 8.1 Secció sotmesa a torsió
P
A B
mx mx X
Z
P P
vista desde B vista desde A

Figura 8.2 Situació per analitzar el compliment de la hipòtesi de Navier de seccions planes en presència de moments
torsors.
adonarem de la situació. Si mirem la barra des de B i veiem que un punt P s’acosta cap a nosaltres,
quan ens ho mirem des de A no podem dir que també s’ha d’acostar cap a nosaltres, ja que no tenim
exactament una situació simètrica (a diferència del que passava en una tracció o compressió excèntrica
i en una flexió). Per tant, no podem assegurar que la secció es manté plana.
El mòdul del vector de rotació unitària (que, en aquest cas, només té component en la direcció X)
l’anomenem angle de torsió i el representarem per θ′
dθ
θ′ =
dx
on θ és la rotació al voltant de l’eix X.
Per al càlcul de les components del desplaçament u seguirem el procediment semi-invers de Saint-
Venant, igual que vèrem fer per a l’esforç de cisallament. La hipòtesi que va fer Saint-Venant per
trobar una solució al problema de la torsió d’una barra prismàtica de secció no circular, per analogia
amb la barra de secció circular, és que, encara que les seccions es bombin, la projecció de la secció
sobre el pla Y, Z gira com un sòlid rı́gid (fig. 8.1), és a dir, uy i uz vénen donades per
θ′ xi × r
on r és el vector posició del punt respecte del centroide de la secció. És a dir
uy = −θ′ xz
uz = θ′ xy
La component x del desplaçament, que és la responsable del bombament, ha de ser zero per θ′ = 0 i,
a més, no pot dependre de x, ja que el bombament és el mateix a totes les seccions; l’escriurem com
ux = θ′ ψ(y, z)
on ψ és una certa funció de x i y que s’anomena funció de torsió o funció de bombament de Saint-
Venant.
Si coneixem les components del desplaçament, podem calcular les components de la deformació i de la
tensió. Atès que els desplaçaments són petits, podem aplicar 2.9; aixı́ tindrem, per les deformacions,
8 Torsió 87
uxx = uyy = uzz = uyz = 0

θ′ θ′ ∂ψ

∂ψ
uzx = +y , uyx = −z (8.1)
2 ∂z 2 ∂y
i, per a les tensions,
σxx = σyy = σzz = σyz = 0

∂ψ ∂ψ
σzx = 2Guzx = Gθ′ +y , σyx = 2Guyx = Gθ′ −z (8.2)
∂z ∂y
Fixem-nos que ull = 0, és a dir, la traça del tensor de deformacions és zero; per tant la variació de
volum és zero; la torsió és una deformació de cisallament pur.
Essent σzx i σyx les úniques components del tensor de tensions no nul·les, les equacions d’equilibri
∂σik
= 0 es redueixen a
∂xk
∂σxy ∂σxz
+ =0
∂y ∂z
Substituint σzx i σyx , obtenim
∆ψ = 0 (8.3)
on ∆ és l’operador de Laplace, és a dir, la funció ψ ha deser armònica.
És còmode utilitzar una altra funció auxiliar χ(y, z), definida per
∂χ ∂χ
σyx = 2Gθ′ , σzx = −2Gθ′ (8.4)
∂z ∂y
la utilitat d’aquesta funció és que permet escriure de manera senzilla les condicions de contorn a la
superfı́cie de la barra, ho veurem de seguida.
Substituint 8.4 a 8.2 obtenim
∂ψ ∂χ ∂ψ ∂χ
=2 + z, = −2 −y
∂y ∂z ∂z ∂y
derivant la primera igualtat respecte de z, la segona respecte de y i restant obtenim
∂2χ ∂2χ
+ 2 = −1
∂z 2 ∂y
que escriurem com
∆χ = −1 (8.5)
Per trobar les condicions de contorn, imposem que sobre la superfı́cie de la barra les forces han de ser
zero, és a dir,
0 = σik nk
que, tenint en compte 8.4, es transforma en
∂χ ∂χ
ny − nz = 0
∂z ∂y
n Y
dl
Z
Figura 8.3 Contorn de la secció transversal
−dz dy
Posant ny = i nz = , on z, y són les coordenades dels punts del contorn i dl és l’element d’arc
dl dl
(fig. 8.3), s’obté
∂χ ∂χ
dz + dy = dχ = 0
∂z ∂y
és a dir, que en el contorn χ pren un valor constant. Com que en la definició de χ només intervenen
les seves derivades, és clar que podem afegir una constant qualsevol al seu valor. Si el contorn és únic
(secció sense forats), podem prendre com a condició de contorn
χ=0
si la secció té forats, χ prendra diferents valors sobre cadascun dels contorns interns; podem prendre
zero en algun d’ells, però no a tots.
La determinació de les tensions i deformacions quedarà, doncs, ben establerta resolent 8.5 amb les
condicions de contorn adequades. El problema és que no hi ha una solució analı́tica de 8.5 vàlida per a
qualsevol perfil; sı́ que es pot resoldre, en canvi, l’equació per mètodes numèrics. En veurem la solució
analı́tica per a seccions circulars al final del capı́tol.
Ens resta, però, per determinar el mòdul del vector de rotació unitària, és a dir, l’angle de torsió
θ′ , tot relacionant-lo amb el moment torsor aplicat a la barra, és a dir, ens resta establir l’equació
constitutiva de les seccions. En l’estudi de la flexió, això ho vàrem fer partint de la hipòtesi que les
seccions transversals es mantenien planes; en aquest cas això no és cert. Per tant haurem d’utilitzar
un altre procediment; ho farem per consideracions energètiques.
Suposem que tenim la barra en equilibri sota l’acció d’un moment torsor mx a l’extrem dret. Si
permetem una petita rotació δθl en el punt on està aplicat el moment, el treball fet per aquest ha de
ser igual a la variació d’energia interna que es produeixi a la barra. El treball que fa el moment en
aquesta petita rotació és
mx δθl (8.6)
Pel que fa a l’energia interna, a la secció 9.2 del capı́tol 8, deduirem una expressió per a l’energia
interna U d’una barra sotmesa a torsió en la forma
l l
1 1
Z Z
′ ′
U= θ Cθ dx = Cθ′2 dx (8.7)
2 0 2 0
on l és la longitud de la barra i C, que és l’anomenada rigidesa de la barra a la torsió, està definida
per
Z
C ≡ 4G (∆χ)2 dA
A
on A és la superfı́cie de la secció transversal de la barra. Podem deduir una expressió una mica més
simple per a C. Tenint en compte 8.5, escriurem
8 Torsió 89
(∆χ)2 = ∆(χ∆χ) + χ
i, transformant la integral del primer terme en integral sobre el contorn de la secció de la barra,
tindrem
∂χ
I Z
C = 4G χ dl + 4G χdA
∂n A
si el contorn no té forats, χ = 0 sobre ell, segons ja hem dit; per tant,
Z
C = 4G χdydz (8.8)
A
que és l’expressió que utilitzarem per determinar C en el cas de seccions circulars analitzat més avall.
dθ
Variant 8.7 respecte a l’angle θ i tenint en compte que θ′ = , obtenim
dx
2 Z l
1 dθ dθ dδθ
Z
δ C dx = C dx
2 A dx 0 dx dx
Integrant per parts, obtenim
l
dθ′
Z
− C δθdx + Cθ′ δθ
0 dx
l’últim terme pren la diferència de valors entre els lı́mits d’integració. Com que l’extrem esquerre el
suposem encastat, podrem escriure
l
dθ′
Z
− C δθdx + Cθ′ δθl (8.9)
0 dx
Aixı́ doncs, apliquem el teorema de l’energia igualant 8.6 a 8.9 i obtenim
l
dθ′
Z
C δθdx + (mx − Cθ′ )δθl = 0
0 dx
Com que la variació δθl és arbitrària, necessariament mx − Cθ′ = 0, és a dir,
mx
θ′ = (8.10)
C
que és l’equació constitutiva que buscàvem.
8.2 Barres de secció circular

Ara apliquem les equacions anteriors al cas, molt freqÜent en diverses aplicacions, de barres de secció
circular. Considerem una barra de secció circular de radi R. Tenint en compte la simetria radial, 8.5
es pot escriure com

1 d dχ
r = −1
r dr dr
on r és la distància d’un punt qualsevol de la secció al centre. Integrant
r2
χ=− + c1 ln r + c2
4
c1 ha de ser zero ja que χ ha de prendre un valor finit al centre de la secció. Per trobar c2 imposem
que χ ha de ser zero al contorn, és a dir,
R2
0=− + c2
4
R2
d’on c2 =
4
Tenim, doncs, per χ
1
R2 − r 2

χ=
4
La rigidesa C valdrà
R
1 πR4
Z Z
R2 − r2 dA = 2πG R2 − r2 rdr = G

C = 4G
A 4 0 2
πR4
i, tenint en compte que és el moment polar d’inèrcia de la secció respecte del centre, designant-lo
2
per J0 escriurem
C = GJ0
Les tensions valdran
σyx = −Gθ′ z, σzx = Gθ′ y

q
i la tensió resultant de cisallament τ = σyx2 + σ 2 en un punt de la secció situat a distància r del
zx
centre valdrà
mx r mx
τ = Gθ′ r = G = r (8.11)
C J0
Per a eixos circulars buits, i seguint un procediment similar a l’utilitzat, arribarı́em al mateix resultat
que 8.11, amb
π 4
J0 = (d − d4i )
32 e
on de és el diàmetre exterior i di l’interior.
Per a tubs de paret prima, l’equació anterior es pot aproximar per
πd3 t
J0 =
4
on d és el diàmetre i t el gruix del tub. ♣
8.3 Exemples
Exemple 1
Dimensioneu l’eix de la figura 8.4 sabent que les politges A i C són motrius de potències 3 i 6 c.v.,
respectivament, i que les B i D accionen mitjançant corretges un torn i una fresadora de potències 4 i 5
c.v., respectivament. La velocitat de l’eix és 2.000 r.p.m. i la tensió de cisallament màxima admissible
és 700kp/cm2 .
8 Torsió 91
A B C D
60cm 80cm 60cm

MA MB MC MD
60 cm 80 cm 60 cm
Figura 8.5 Exemple 1. Moments torsors
Solució
Primer calculem els moments torsors corresponents a cadascuna de les potències, tant motrius com
resistents.
rev 2πrad 1min

P = M ω = 2.000 = 20, 94rad/s
min rev 60s
PA 3 · 375w
MA = = = 105, 3Nm
ω 20, 94rad/s
PB 4 · 375w
MB = = = 140, 4Nm
ω 20, 94rad/s
PC 6 · 375w
MC = = = 210, 6Nm
ω 20, 94rad/s
PD 5 · 375w
MD = = = 175, 5Nm
ω 20, 94rad/s
per tant, dibuixant aquests moments sobre la barra tindrem la situació represntada a la figura 8.5
Per analitzar els esforços interns a la barra, l’hem de dividir en tres regions: I, II i III. Calculem l’esforç
de torsió dins de cadascuna d’elles fent un tall dins la regió.
Regió I
M = −MA = −105, 3Nm
MA M
MA MB M
MA MB MC M
Figura 8.8 Exemple 1. Regió III
Regió II
M = MB − MA = 35, 08Nm
Regió III
M = MB − MA − MC = −175, 5Nm
Per tant, les seccions més perilloses són les situades dins la regió III, és a dir, entre C i D. Igualem
la tensió de cisallament màxima dins de la secció, que es produeix a la perifèria d’aquesta, al màxim
permès per al material, i obtindrem el diàmetre mı́nim requerit.
M
τmàx = r
I3
175, 5Nm d
686 · 105 N/m2 =
πd4 2
32
d = 0, 023m
9 Energia de la deformació
9.1 Treball i energia interna

Vegem ara el treball fet per les forces, les internes i les externes, durant el procés de deformació. No
considerarem les forces externes volúmiques, com podrien ser el propi pes. Si prenem un volum dv, la
força feta sobre ell és f dv, essent f la força sobre la unitat de volum, segons ja vàrem establir a 2.23.
En variar el vector desplaçament u una petita quantitat δu, el treball fet per la força f en el volum
dv és
fi δui dv
i, substituint 2.24 i integrant a tot el volum, tindrem
∂σik
Z
δui dv
V ∂xk
integral que representa el treball total exercit per les forces que actuen sobre el cos en la deformació
infinitesimal ui . Integrant per parts s’obté
∂δui
Z Z
σik δui dsk − σik dv
S V ∂xk
on la primera integral l’hem transformat en una integral sobre la superfı́cie S del cos. Aquesta primera
integral és el treball de les forces externes mentre ha tingut lloc δui . Aquest treball l’analitzarem més
endavant; per tant, deduı̈m que la segona integral és el treball corresponent a les forces internes, és a
dir, als esforços interns. Anomenant w a aquest treball per unitat de volum escriurem
∂δui
Z Z
δwdv = − σik dv
V V ∂xk
expressió que es pot escriure com

∂δui 1R ∂δui ∂δuk
Z
R
δwdv = − V σik dv = − σ ik + dv
V ∂xk 2 V ∂xk ∂xi

1R ∂ui ∂uk R
= − V σik δ + dv = − V σik δuik dv
2 ∂xk ∂xi
és a dir,
δw = −σik δuik (9.1)

Considerarem que la deformació es produeix d’una manera lenta, de tal manera que en tot moment el
cos està en equilibri termodinàmic amb l’exterior, és a dir, que el procés de deformació és reversible.
En aquestes condicions, la variació infinitesimal de l’energia interna per unitat de volum du del cos és
igual a la diferència entre la calor rebuda i el treball efectuat per les forces internes de l’element de
volum, és a dir,
du = T ds − dw
on s és l’entropia per unitat de volum i T és la temperatura. La quantitat u és, doncs, l’energia
R interna
per unitat de volum i l’anomenarem densitat d’energia de deformació i la quantitat U = V udv, energia
interna del cos. En un procés sense intercanvi de calor amb l’exterior tindrem
du = σik duik (9.2)

relació de la qual es dedueix
∂u
σik = (9.3)
∂uik
Definim ara una quantitat que ens serà útil més endavant, és la densitat d’energia complementària de
deformació, que designem per u∗ i definim com
u∗ = −u + σij uij (9.4)

Derivant respecte al tensor de tensions
∂u∗ ∂u ∂uij ∂σij

=− + σij + uij
∂σkl ∂σkl ∂σkl ∂σkl
∂u ∂u ∂umn
aplicant la regla de la cadena = i tenint en compte 9.3
∂σkl ∂umn ∂σkl
∂u∗ ∂umn ∂uij ∂σij
= −σmn + σij + uij
∂σkl ∂σkl ∂σkl ∂σkl
i, canviant els ı́ndexs muts m, n per i, j, tindrem
∂u∗ ∂σij
= uij = δik δjl uij
∂σkl ∂σkl
i finalment
∂u∗
= ukl (9.5)
∂σkl
expressió complementaria a 9.3.
Obtindrem ara una expressió per la densitat d’energia interna u en funció del tensor de deformacions.
Ja vàrem dir a la introducció que l’estat no deformat d’un cos és aquell en el qual no hi ha forces
externes i, per tant, tampoc no hi ha esforços interns. És a dir, que per uik = 0 hem de tenir σik = 0;
tenint en compte 9.3, arribem a la conclusió que si desenvolupem u en potències de uik , no poden
haver-hi en l’expressió termes lineals. Quant als termes de segon grau, podem prendre dos escalars
independents del tensor uik : el quadrat de la suma dels elements diagonals u2ii i la suma u2ik dels
quadrats dels elements del tensor. Aixı́ doncs, desenvolupant u en sèries de potències de uik i quedant-
nos solament amb els termes de segon ordre, ja que les deformacions són petites, tindrem
λ 2
u = u0 + u + µu2ik (9.6)
2 ii
les constants λ i µ són les constants de Lamé introduı̈des a 2.44. Podem obtenir la llei de Hooke
diferenciant l’expressió obtinguda per a u. Per evitar confusions, canviarem la i per l al segon terme
de la dreta
du = λull dull + 2µuik duik = λull δik duik + 2µuik duik = (λull δik + 2µuik )duik
i, tenint en compte 9.3
σik = λull δik + 2µuik (9.7)

que és la llei de Hooke, tal com la vàrem introduir a 2.44; per tant, l’expressió 9.6 establerta per a u
és vàlida en regim elàstic lineal (observeu que hem negligit els termes superiors als de segon ordre).
De 9.6 podem obtenir una altra expressió molt útil en el càlcul d’estructures. Pel fet que u és una
funció quadràtica del tensor de deformació, aplicant el teorema d’Euler
∂u
uik = 2u
∂uik
tenint en compte 9.3
σik uik
u= (9.8)
2
Si substituı̈m 9.7 a 9.4 s’obté u∗ = u, que és l’anomenada fórmula de Clapeyron. És a dir, si es
compleix la llei de Hooke, la densitat d’energia de deformació i la densitat de energia complementària
de deformació són iguals.
Segons 9.7, uik es pot posar com a combinació lineal de σik ; per tant, segons 9.8, deduı̈m que u també
és una funció quadràtica de les σik i, aplicant novament el teorema d’Euler,
∂u
σik = 2u
∂σik
tenint en compte novament 9.8, podrem escriure
∂u
uik = (9.9)
∂σik
fixem-nos que, mentre que 9.3 i 9.5 són relacions vàlides es compleixi o no la llei de Hooke, 9.9 només
ho és si la llei de Hooke es compleix.
Hem analitzat fins ara el treball de les forces internes i les magnituds relacionades amb elles; vegem ara
el treball de les forces externes. En elements estructurals, si suposem negligibles les forces volúmiques
degudes al propi pes, només tindrem les aplicades directament sobre la superfı́cie. Aquestes poden ser
càrregues concentrades o repartides i moments concentrats o repartits, i les anomenarem genèricament
Qi . A cada càrrega generalitzada podem associar un desplaçament generalitzat qi ; el sentit fı́sic d’aque-
st desplaçament el veurem mes endavant, en analitzar el treball fet per les càrregues generalitzades
(fig. 9.1).
En general, el desplaçament d’un punt qi no depèn solament de la càrrega aplicada en aquell punt sinó
també de totes les altres càrregues. En una estructura amb un comportament elàstic podem suposar
que aquesta dependència és lineal, és a dir,
qi = cij Qj (9.10)
on cij són els anomenats coeficients de flexibilitat. El conjunt de quantitats cij rep el nom de matriu
de flexibilitat de l’estructura; més tard es provarà que és una matriu simètrica. Invertint 9.10 podem
escriure
Qi
qi qj
Qj
Figura 9.1
Qi = kij qj (9.11)
els valors kij s’anomenen coeficients de rigidesa, i el conjunt de quantitats kij , matriu de rigidesa. De
la seva definició resulta que kij és la força generalitzada Qi necessària per produir un desplaçament
generalitzat unitari qj , quan tots els altres desplaçaments generalitzats són zero. Observem que 9.10 i
9.11 impliquen que Qi va variant gradualment a mesura que es va produint el desplaçament qi , és a
dir, la càrrega no s’aplica de cop.
Calculem ara el treball fet per les càrregues externes Qi durant tot el procés de deformació. Suposem
primer, per facilitar-ne el càlcul, que actua només Q1 . El treball fet per Q1 en produir un desplaçament
q1 serà
Z q1 Z q1
1
WE = Q1 dq1 = k11 q12 = Q1 q1
0 0 2
Generalitzant al cas que actuı̈n totes les càrregues externes Qi simultàniament, tindrem
1
WE = Qi qi (9.12)
2
i substituint 9.10 a 9.12
1
WE = Qi cij Qj
2
o bé, en notació matricial,
1
WE = QT c Q
2
on Q = (Q1 , ..Qn ) és el vector de càrregues generalitzades i n és el nombre de càrregues i, per tant,
de desplaçaments generalitzats. Substituint 9.11 a 9.12 tindrem, per a WE ,
1
WE = kij qj qi
2
o bé, en notació matricial,
1
WE = qT kq (9.13)
2
on q = (q1 , ..qn ) el vector de desplaçaments generalitzats.
El teorema de l’energia aplicat a tot el cos durant tot el procés de deformació el podem escriure, atès
que tant la situació inicial com la final són d’equilibri, com
WE = U (9.14)
pds
ds
y
Figura 9.2 Desplaçament generalitzat
essent U l’energia interna en l’estat final d’equilibri. Veurem un exemple d’aplicació directa del teorema
de l’energia en els exemples 1 i 2 del capitol següent.
L’equació 9.12 ens permet atribuir un significat fı́sic al desplaçament generalitzat qi : Si la càrrega
generalitzada és una força puntual, qi representa el desplaçament de l’estructura en el punt d’aplicació
de la força i en la direcció d’aquesta; si la càrrega generalitzada és un moment, qi correspon a un gir
en la direcció del vector moment. Per deduir el sentit fı́sic del desplaçament generalitzat corresponent
a una càrrega repartida en una superfı́cie S, observem que el treball efectuat per aquesta el podem
escriure com
1
Z
W = pyds
2 S
essent p la càrrega per unitat de superfı́cie i y la component del desplaçament en la direcció de p (fig.
9.2); substituint a 9.12,
1 1
Z
Qi qi = pyds
2 2
ZS
Qi qi = pyds
Z ZS
qi pds = pyds
S S
tenim, doncs, per a qi

R
pyds
qi = RS (9.15)
S pds
equació que indica que qi és el desplaçament mitjà ponderat per p, en la direcció de la càrrega, dels
punts on està aplicada la càrrega repartida. Per un raonament similar arribem a la conclusió que, si el
que tenim és un moment repartit, el desplaçament generalitzat associat correspon al gir mitjà ponderat
en el punt on està aplicat aquest moment. Observem, per un altra banda, que en cas que la càrrega
sigui uniformement repartida, qi correspon al desplaçament o gir mitjà dels punts on està aplicada la
càrrega.
9.2 Energia d’elements estructurals

Vegem a continuació el càlcul de l’energia interna per a diversos elements estructurals simples.
Comencem pel més senzill de tots, que és un element recte que suporta únicament esforços normals.
Prenem com a origen de coordenades el centroide de la secció, com a X l’eix de la barra i Y, Z els
eixos principals d’inèrcia sobre la secció. Si l és la longitud de la barra, N l’esforç normal i A l’àrea
de la secció transversal, aplicant 9.8 podem expressar U en termes de l’esforç normal com
l
σx ux σx2 N2
Z Z Z
U= dv = = dx
V 2 V 2E 0 2EA
fi, ui x fj u j
i j
Figura 9.3 Barra recta sotmesa a esforços normals
y
l x
i j
z
Figura 9.4 Barra recta. Eixos principals
o bé, en termes de la deformació,

l
1
Z
U= ux EAux dx (9.16)
2 0
el coeficient EA és la rigidesa de la barra a la tracció o compressió.
També podem expressar l’energia en funció dels desplaçaments dels extrems. Si la barra està sotmesa
únicament a forces en els seus extrems i i j, siguin fi , fj les forces normals en els extrems i ui , uj els
seus desplaçaments (fig. 9.3), l’energia interna U de la barra la podem expressar com
l
1 1 1 EA 1
Z Z
U= σx ux dv = ux EAux dx = (uj − ui )2 = k(uj − ui )2 (9.17)
2 V 2 0 2 l 2
EA
on k = .
l
L’element següent que analitzem és una barra recta que suporti moments flectors, esforços de cisalla-
ment i moments torsors. Per calcular-ne l’energia interna, considerarem per separat l’energia associada
a cada un dels esforços.
En el cas que la barra suporti moments flectors únicament, suposem que aquests actuen en la direcció
de l’eix principal d’inercia z (fig. 9.4).
En aquest cas, l’estat tensional és, segons les fórmules obtingudes de la flexió
mz
σx = − y
Iz
i totes les altres components del tensor de tensions, zero.
Aixı́ tindrem per a l’energia interna
1 2
Z
U= σx dv
V 2E
i, substituint,
l
1 m2z y 2 m2z
Z Z
U= dv = dx
V 2E Iz2 0 2EIz
mz
o bé, en termes de la curvatura κ =
EIz
1 l 1 l
Z Z
2
U= EIz κ dx = κEIz κdx (9.18)
2 0 2 0
el producte EIz és la rigidesa de la barra a la flexió.

Si la barra està sotmesa a esforços de cisallament, suposem en la direcció y, l’estat tensional és, segons
la llei de Colignon 7.6, i suposant que la tensió de cisallament és la mateixa per a tots els punts d’una
lı́nia paral·lela a l’eix z,
QS0∗
σyx =
Iz b0
i totes les altres components del tensor de tensions zero.
Aixı́, l’energia interna és
l
1 2 1 Q2 S0∗2 Q2
Z Z Z
U= σ dv = dv = dx (9.19)
V 2G yx V 2G Iz2 b20 0 2GAsy
on Asy és l’àrea reduı̈da en la direcció Y definida per
Iz2
Asy =
R S0∗2
A b2 dA
0
L’energia interna d’un element diferencial de la barra de gruix dx és
Q2
dU = dx (9.20)
2GAsy
que podem igualar, d’acord amb 9.14 al treball total fet per les tensions de cisallament en l’element
diferencial de barra. Si adoptem el punt de vista de la figura 2.4 c, només cal considerar el treball fet
per les tensions de cisallament a les dues cares perpendiculars a la lı́nia de centroides, el treball fet
per les tensions recı́proques que actuen en els plans paral·lels a la linia de centroides ja queda inclòs.
Tenint en compte 9.12, escriurem
1 Q2
Qqi = dx (9.21)
2 2GAsy
on qi és el desplaçament generalitzat relatiu corresponent a la tensió de cisallament, és a dir, segons
9.15: el desplaçament relatiu mitjà ponderat provocat per les tensions de cisallament en la seva direcció;
el designarem per du i escriurem, doncs,
Q
du = dx (9.22)
GAsy
El quocient du/dx és la deformació angular mitjana ponderada dels punts de la secció transversal, que
designarem per γ (fig. 9.5), i està definida per 9.15
R
τ γds
γ = RS (9.23)
S τ ds
tindrem, doncs,
Q
γ= (9.24)
GAsy
Tenint en compte 9.24 podem escriure l’energia U com

l
1
Z
U= γGAsy γdx (9.25)
2 0
du
dx
Figura 9.5 Deformació per cisallament. Desplaçament mitjà ponderat
y
syx
szx
z
Figura 9.6 Secció d’una barra sotmesa a torsió
El producte GAsy , per similitud amb el cas de la tracció o compressió i amb el de la flexió, s’anomena
rigidesa de la barra al cisallament. Al capı́tol següent es fa l’anàlisi del desplaçament per cisallament
en barres rectes.
En tercer lloc, considerem una barra de longitud l i secció qualsevol, sotmesa a un moment torsor mx
constant al llarg de la barra. Atès que, segons 8.2, les úniques tensions diferents de zero són σyx i σzx
(fig. 9.6), la densitat d’energia serà
1 2 2

u = σyx uyx + σzx uzx = σyx + σzx
2G
Substituint 8.4
∂χ ∂χ
σyx = 2Gθ′ , σzx = −2Gθ′
∂z ∂y
tindrem
" 2 2 #
∂χ ∂χ
u = 2Gθ′2 + = 2Gθ′2 (∆χ)2
∂y ∂z
on ∆ és el gradient bidimensional.
Aixı́, l’energia U de la barra serà
Z l Z
′2 2
U= 2Gθ (∆χ) dA dx
0 A
on A és la superfı́cie de la secció transversal. Podem obtenir una expressió per a U semblant formalment
a les obtingudes per a la resta d’esforços, tracció-compressió, flexió i cisallament, definint C per
Z
C ≡ 4G (∆χ)2 dA (9.26)
A
Aixı́, tindrem per a U
l
1
Z
U= θ′ Cθ′ dx3 (9.27)
2 0
Per semblança amb la resta d’esforços, el paràmetre C s’anomena rigidesa de la barra a la torsió.
9.3 Principi del treball virtual

Ara enunciem un teorema o principi molt útil en el càlcul d’estructures. Imaginem que tenim el cos
ja deformat i hi permetem una petita deformació addicional sense que les càrregues externes canviı̈n;
una deformació d’aquest tipus s’anomena deformació virtual, per diferenciar-la d’una deformació real,
que és la que s’ha analitzat en l’apartat anterior. Suposant que passem d’una situació d’equilibri en
repòs a una altra també d’equilibri en repòs, el teorema de l’energia implica que el treball de les forces
externes més el de les internes ha de ser zero.
δWE + δWI = 0 (9.28)

Fixem-nos que els treballs són els efectuats per les càrregues i les tensions reals en una deformació
virtual.
El treball de les forces externes δWE el podem escriure en termes de les càrregues generalitzades com
δWE = Qi δqi (9.29)

ja que les Qi les considerem constants durant la deformació virtual.
El treball de les forces internes ve donat per 9.1, o bé per 9.2 en termes de la densitat d’energia de
deformació
Z Z Z
δWI = − σij δuij dv = − δudv = −δ udv
V V V
Tenint en compte que la darrera integral és l’energia de deformació U de tot el cos, escriurem
δWI = −δU
aixı́, 9.28 la podem escriure com
δWE = δU (9.30)
expressió que rep el nom de principi del treball virtual.
Si tenim en compte 9.29, podem escriure aquest principi en la forma
Z
δWE = Qk δqk = σij δuij dv (9.31)
V
on hem canviat la i per la k al membre de l’esquerra per evitar confusions.

Suposem ara que sobre l’estructura permetem un únic desplaçament virtual en un punt - anomenem-
lo simplement δq. La força generalitzada aplicada en aquest punt que produeix aquest desplaçament
l’anomenem Q. Si l’estructura té un comportament elàstic lineal, δuij serà proporcional a δq, és a dir,
δuij = uij δq
uij representa la distribució de deformacions provocada per l’aplicació d’un desplaçament unitari en
el punt en qüestió i en la direcció de Q. Introduint aquesta darrera expressió a 9.31 tindrem
Z
Qδq = σij uij δqdv
V
i, eliminant δq Z
Q= σij uij dv
V
expressió que ens permet calcular Q i que es coneix amb el nom de teorema del desplaçament unitat.
9.4 Principi del treball virtual complementari

En el principi del treball virtual hem calculat el treball fet per les càrregues i les tensions reals en una
deformació virtual; ara pretenem fer-ho a l’inrevés: mantenint fixes les deformacions reals, calcularem
el treball que haurien hagut de fer unes càrregues virtuals δQi i unes tensions també virtuals δσij per
arribar a l’estat real de deformació. Aquest conjunt de càrregues virtuals pot ser arbitrari, amb l’única
condició que, sota aquest conjunt de càrregues, l’estructura ha d’estar en equilibri.
El treball efectuat per les δQi l’anomenem treball virtual complementari de les forces externes i el
designem per δWE∗ .
δWE∗ = δQi qi (9.32)

El treball de les forces internes el podem calcular per similitud amb 9.1, atès que uij també són
quantitats molt petites, com
Z
∗
δWI = −δσij uij dv (9.33)
V
aplicant 9.5
Z Z
δWI∗ =− ∗
δu dv = −δ u∗ dv
V V
i, anomenant energia complementària de deformació U ∗ la darrera integral, escriurem
δWI∗ = −δU ∗
En el procés de deformació han intervingut tant les forces i tensions reals com les virtuals; el treball
total, segons el teorema de l’energia, ha de ser zero. El treball de les forces i tensions reals és zero, per
tant el de les virtuals també ho ha de ser, o sigui,
δWE∗ + δWI∗ = 0
o bé
δWE∗ = −δU ∗ (9.34)

enunciat que es coneix amb el nom de principi del treball virtual complementari.
Si tenim en compte 9.32 i 9.33, podem escriure aquest principi en la forma
Z
δQk qk = δσij uij dv (9.35)
V
on hem canviat la i per la k al membre de l’esquerra per evitar confusions.
Suposem ara que sobre l’estructura hi ha aplicada una única força virtual generalitzada en un punt,
a més de les reaccions induı̈des als suports de l’estructura amb l’exterior, que anomenem simplement
δQ, i el desplaçament generalitzat que aquesta força produeix en la seva direcció l’anomenem q. Si
l’estructura té un comportament elàstic lineal, δσij serà proporcional a δQ, és a dir,
δσij = σ ij δQ
σ ij representa la distribució de tensions provocada per l’aplicació d’una força unitària en el punt en
qüestió i en la direcció de q. Introduint aquesta darrera expressió a 9.35, i tenint en compte que les
reaccions no fan treball, tindrem Z
δQq = σ ij δQuij dv
V
i, eliminant δQ,
Z
q= σ ij uij dv (9.36)
V
expressió important que ens permet calcular q d’una manera fàcil en nombroses ocasions i que es
coneix amb el nom de teorema de la càrrega unitat. En els exemples, l’aplicació d’aquesta expressió
l’anomenarem mètode de la càrrega unitat. L’aplicarem en els exemples 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9 i 13 del capı́tol
11.
9.5 Teoremes recı́procs

A partir dels teoremes del treball virtual i del treball virtual complementari, podem deduir altres
dos enunciats útils també en el càlcul d’estructures; vegem-ho. Suposem una estructura sotmesa a un
sistema de forces generalitzades Qi que produeix unes tensions σij i unes deformacions uij . Considerem
també un segon sistema Qi , que produeix unes tensions σ ij i unes deformacions uij . Si imaginem que
el sistema Q actua primer i, quan l’estructura està deformada, es permet una deformació virtual
addicional coincident amb la produı̈da per les Qi , el principi del treball virtual estableix que
Z
Qi q i = σij uij dv (9.37)
V
Si suposem que els dos sistemes de forces actuen en ordre invers, podrem escriure
Z
Qj qj = σ ij uij dv (9.38)
V
Si els cossos que formen l’estructura són linealment elàstics, la tensió σij està relacionada amb la
deformació uij segons la llei de Hooke generalitzada 2.43
σij = Eijkl ukl (9.39)

de manera semblant a 9.39 també podem escriure
σ ij = Eijkl ukl
aixı́ doncs, 9.37 i 9.38 les podem escriure com
Z
Qi q i = Eijkl ukl uij dv
V
Z
Qj qj = Eijkl ukl uij dv
V
Tenint en compte que Eijkl = Eklij , podrem escriure finalment
Qi q i = Qj qj (9.40)
que constitueix l’enunciat del teorema recı́proc de Betti. Com a cas particular del teorema de Betti,
suposem que el sistema de forces es redueix a una de sola, a més, naturalment, de les reacciones
externes. Si fem Qi = Qj = 1, de 9.40 tindrem
q i = qj
ara bé, q i és el desplaçament en el punt i en la direcció de Qi degut a la força unitària Qj , i això és
el coeficient de flexibilitat cij , segons ja vàrem enunciar. Aixı́ mateix qj és, en aquest cas el coeficient
cji ; per tant,
cij = cji
resultat que es coneix amb el nom de llei de Maxwell i demostra que la matriu de flexibilitat i, per
tant, la de rigidesa són simètriques.
9.6 Principi de l’energia potencial total mı́nima

Generalment, les forces externes deriven d’una energia potencial, anomenem-la VE ; en aquests casos,
el principi del treball virtual 9.30 es pot posar en la forma
δU − δWE = 0
δU + δVE = δ(U + VE ) = 0
on δVE = −δWE ; definint l’energia potencial total Π ≡ U + VE , escriurem simplement
δΠ = 0 (9.41)
expressió que es coneix amb el nom de principi de l’energia potencial total mı́nima. Atès que 9.41
deriva del principi del treball virtual i, per tant, són les deformacions i els desplaçaments els que
varien, mentre que les forces es mantenen constants, podem enunciar aquest principi de la manera
següent: Quan el cos està sotmès a un sistema de forces donat, el camp de desplaçaments en l’equilibri
és aquell que fa que l’energia potencial total sigui mı́nima.
En termes de les càrregues generalitzades, segons 9.29, la variació d’energia potencial és δVE = −Qi δqi ;
per tant, tenint en compte que les càrregues es mantenen constants durant el procés de deformació
virtual,
VE = −Qi qi (9.42)
9.7 Principi de l’energia potencial total complementària mı́nima

El principi del treball virtual complementari el podem escriure com
δU ∗ − δWE∗ = 0
δU ∗ + δVE∗ = δ(U ∗ + VE∗ ) = 0
on δVE∗ = −δWE∗ ; definint l’energia potencial total complementària Π∗ ≡ U ∗ + VE∗ , escriurem simple-
ment
δΠ∗ = 0 (9.43)
expressió que es coneix amb el nom de principi de l’energia potencial total complementària mı́nima.
Atès que 9.43 deriva del principi del treball virtual complementari i, per tant, són les forces i les
tensions internes les que varien, mentre que els desplaçaments es mantenen constants, podem enunciar
aquest principi de la manera següent: Quan el cos està sotmès a un sistema de desplaçaments donat,
el camp de forces i tensions en l’equilibri és aquell que fa que l’energia potencial total complementària
sigui mı́nima.
En termes de les càrregues generalitzades, segons 9.32 la variació d’energia potencial complementària
és δWE∗ = −δQi qi ; per tant, tenint en compte que els desplaçaments es mantenen constants durant el
procés de deformació virtual,
VE∗ = −Qi qi (9.44)
9.8 Teoremes de Castigliano

Del principi de l’energia potencial total mı́nima i del de l’energia potencial total complementària
mı́nima es poden derivar dos teoremes, enunciats per Castigliano, que permeten calcular les forces i
els desplaçaments generalitzades. L’equació 9.41 la podem escriure, tenint en compte 9.42, com
δ(U − Qi qi ) = 0
Desenvolupant el variacional i tenint en compte que U (qi ) i que les Qi es mantenen constants,
∂U
δqi − Qi δqi = 0
∂qi

∂U
− Qi δqi = 0
∂qi
on les i van sumades. Si Qi és l’única força generalitzada que fa treball en la deformació virtual, el
terme entre parèntesi ha de ser zero, és a dir,
∂U
= Qi i = 1, 2, ...
∂qi
expressió que rep el nom de primer teorema de Castigliano.
L’equació 9.43 la podem escriure, tenint en compte 9.44 com
δ(U ∗ − Qi qi ) = 0
Desenvolupant el variacional i tenint en compte que U ∗ (Qi ) i que les qi es mantenen constants,
∂U ∗
δQi − qi δQi = 0
∂Q
i∗
∂U
− qi δQi = 0
∂Qi
on les i van sumades. Si δQi és l’única força generalitzada que fa treball en la deformació virtual
complementària, el terme entre parèntesi ha de ser zero, és a dir,
∂U ∗
= qi i = 1, 2, ...
∂Qi
expressió que rep el nom de teorema d’Engesser i és vàlida per a qualsevol cos dins el lı́mit elàstic,
sigui lineal o no. Si, a més, el cos té un comportament elàstic lineal, U ∗ = U ; per tant, podrem escriure
∂U
= qi i = 1, 2, ... (9.45)
∂Qi
expressió que es coneix amb el nom de segon teorema de Castigliano. Fixem-nos en que els teoremes de
Castigliano no ens permeten calcular de forma immediata les forces o els desplaçaments generalitzats
en els casos en que hi hagi desplaçaments de sòlid rı́gid, per exemple assentaments. El motiu és que,
en aquests casos, les reaccions en aquests punts també fan treball i no es compleix el requisit exigit en
la deducció dels teoremes, en el sentit que la força o el desplaçament calculat han de ser els unics que
intervinguin en el treball fet per les càrregues externes.
10 Mètodes de càlcul per a barres
L’objectiu principal de la mecànica de materials és calcular les forces, tant internes com externes, i
les deformacions i els desplaçaments que apareixen en els diversos elements d’una estructura quan
aquesta és sotmesa a càrregues externes.
Podem calcular les forces aplicant els procediments vistos fins ara, sempre que l’estructura sigui
isostàtica, és a dir, n’hi hagi prou amb les equacions de l’estàtica per resoldre-la. En cas d’estruc-
tures hiperestàtiques, es necessiten noves equacions, que, afegides a les de l’estàtica, permeten resoldre
el problema. En aquest capı́tol analitzem el càlcul de les forces, tant reaccions externes com forces in-
ternes, i el càlcul dels desplaçaments dels diversos punts de l’estructura, sigui isostàtica o hiperestàtica.
De fet, com veurem, el càlcul de forces en estructures hiperestàtiques i el càlcul de desplaçaments van
lligats entre si.
Els procediments que s’utilitzen per als càlculs esmentats són: les anomenades equacions de Navier-
Bresse, que deduirem a l’apartat 10.1; l’aplicació directa dels teoremes energètics, que veurem a l’a-
partat 10.2, i els mètodes matricials, que veurem a l’apartat 10.3. Al capı́tol següent, aplicarem els
diversos procediments en diversos exemples, ordenats per ordre creixent de dificultat.
Si l’estructura està formada per barres, sempre es pot resoldre utilitzant els procediments esmentats,
encara que el nombre d’equacions per resoldre augmenta de manera important en augmentar les
restriccions en els moviments dels diversos elements o la quantitat d’aquests darrers. En aquests casos
és útil programar els procediments.
Si l’estructura conté elements com plaques o sòlids, l’obtenció de solucions analı́tiques és molt complexa
o, en moltes ocasions, impossible d’obtenir, i s’ha de recórrer a solucions aproximades consistents a
subdividir l’estructura en elements petits, elements finits; resoldre cada un dels elements i connectar-
los entre ells per mitjà de les equacions de compatibilitat corresponents.
Considerarem únicament barres rectes en l’estat no deformat, encara que els diferents procediments
es poden generalitzar a barres corbes.
10.1 Equacions de Navier-Bresse

Considerem una barra recta en l’estat no deformat (fig. 10.1), definim uns eixos locals de manera que
l’eix X coincideix amb l’eix de la barra i els eixos Y i Z són eixos principals d’inèrcia de la secció
transversal; la coordenada local en direcció de l’eix X la designem per s. Calculem els desplaçaments
i les rotacions de les seccions transversals de barres sotmeses a esforços interns. Considerem que són
petits, a més de les deformacions, també els desplaçaments i les rotacions .
El vector de rotació unitària de la secció transversal de la barra que passa per un punt P de la lı́nia
de centroides el designem per θ~ i el desplaçament d’aquest punt, per d.
2' X
P'
2 d(2)
Y Z
d
1'
d(1) P s
R2
1
R
R1
Z
Figura 10.1 Moviments a l’espai
q1 q 1 12
1 2
Figura 10.2 Moviment com a sòlid rı́gid
Com ja s’ha vist, dels sis esforços possibles, només mx , my i mz provoquen rotació diferencial entre
dues seccions molt properes. Agrupant els resultats obtinguts a 8.10, i 5.7 podem escriure, per a les
components del vector de rotació unitària respecte dels eixos locals
mx my mz
dθ~ = ( , , )ds
C EIy EIz
Cadascuna de les components dθi és la rotació unitària al voltant de l’eix i respectiu. Integrant entre
dos punts qualssevol de coordenades s1 i s2 de la lı́nia de centroides, tindrem
s2 s2 s2
mx my mz
Z Z Z
θ~2 = θ~1 + dsi + dsj + dsk (10.1)
s1 C s1 EIy s1 EIz
on θ~1 és la rotació de la secció 1 i θ~2 l de la secció 2.

El desplaçament dels diferents punts de la lı́nia de centroides vénen donats pel moviment com a sòlid
rı́gid (fig. 10.2), més el produı̈t pels esforços. Aplicant el principi de superposició i tenint en compte
4.6, 5.7, 9.22 i 8.10, escriurem
d2 = d1 +
θ~1 × (R2 − R1 )+
R s2 n x
s1 EA dsi+
R s2 n y
s1 GA dsj+
sy
R s2 n z
s1 GA dsk+ (10.2)
sz
R s2 h mx i
s1 i × (R2 − R ds+
C

R s2 my
s1 EI j × (R2 − R ds+
y

R s2 mz
s1 EI k × (R2 − R ds
z
on R és el vector de posició del punt genèric de coordenada s, R1 el del punt de coordenada s1 i R2 el
del punt de coordenada s2 . Els dos primers termes de la dreta són el desplaçament com a sòlid rı́gid;
els tres següents, els corresponents als esforços normal i de cisallament, i els tres últims, als moments
torsor i flectors. Les equacions 10.1 i 10.2 s’anomenen equacions de Navier-Bresse.
En el cas bidimensional, considerant que les càrregues actuen en el pla X, Y i negligint les deformacions
per esforços normals i per cisallament, si es designen les components del vector de desplaçament en
les direccions dels eixos globals X, Y per u, v, respectivament, i per m el moment flector, 10.1 i 10.2
s’escriuran
1 R s2
θ2 = θ1 + mds
EI s1
R s2 m
s1 EI (y2 − y)ds
u2 = u1 − θ1 (y2 − y1 ) − (10.3)
Rs m
v2 = v1 + θ1 (x2 − x1 ) + s12 (x2 − x)ds
EI
Aquestes tres equacions s’anomenen respectivament, primera, segona i tercera equacions de Navier-
Bresse.
10.2 Aplicació directa dels teoremes energètics

Consisteix fonamentalment a aplicar algun dels teoremes energètics per calcular, o bé reaccions de-
sconegudes, o bé desplaçaments o bé ambdues coses. Els més útils en el càlcul són el teorema de
l’energia 9.14, amb les expressions obtingudes per a l’energia interna, el principi del treball virtual
9.30, el del treball virtual complementari 9.34 i el mètode de la càrrega unitat 9.36.
10.3 Mètode matricial: mètode directe de rigidesa

Aquest procediment consisteix fonamentalment a resoldre 9.11
Qi = kij qj
que és un sistema d’equacions on les incògnites són les forces generalitzades Qi aplicades als nusos
i els desplaçaments generalitzats qj dels nusos, anomenats també graus de llibertat de l’estructura.
1 (1) 2
l
(5)
l
(4) (2)
l
(6)
4 (3) l 3
Figura 10.3 Exemple d’estructura articulada
Assenyalem que, un cop trobats els coeficients de rigidesa kij , el sistema sempre es pot resoldre,
si està en equilibri, ja que serà compatible i determinat, amb el mateix nombre d’equacions que
d’incògnites. Vegem-ho amb un exemple. Si ens fixem en l’estructura de la figura 10.3, hi ha vuit
càrregues generalitzades (són les vuit components de les forces en els quatre nusos) i vuit desplaçaments
generalitzats (són les components dels desplaçaments dels quatre nusos; no considerem els girs); per
tant tenim un sistema de vuit equacions. En el cas de la figura, tenim vuit incògnites (forces: dues en
el nus 1, una en el nus 4; desplaçaments: dos en el nus 2, dos en el nus 3 i un en el nus 4). Si eliminem
la barra 5 o la 6, l’equilibri es manté igualment, els coeficients de la matriu de rigidesa canviaran però
continuarem tenint un sistema de vuit equacions amb vuit incògnites. Si substituı̈m el suport 4 per
una articulació en comptes d’un rodet, afegim una reacció en forma de força a les incògnites però en
disminuı̈m un desplaçament, amb la qual cosa continuem tenint vuit incògnites.
El mètode matricial que seguirem és l’anomenat mètode directe de rigidesa i és aplicable a qualsevol
estructura formada per barres. Aixı́ mateix, constitueix la base per resoldre estructures amb elements
de forma geomètrica arbitrària mitjançant el que s’anomena el mètode dels elements finits. Per descriure
el mètode, ho farem analitzant primerament el tipus més senzill d’estructura: la formada per barres
unides entre si mitjançant articulacions i amb forces aplicades únicament als nusos. Una estructura
d’aquest tipus, s’anomena estructura articulada. El fer l’anàlisi amb aquest tipus d’estructura, té
l’avantatge que la quantitat de graus de llibertat i, per tant, la dimensió de les matrius és petita, tot
i que el procediment és el mateix que per a estructures més complexes.
Després analitzarem l’aplicació a estructures formades per barres unides per nusos rı́gids amb càrregues
concentrades als nusos o repartides al llarg de l’element, les anomenades estructures reticulades.
10.3.1 Estructures articulades
Prenem l’exemple de la figura 10.4 per a desenvolupar-ne els passos.

El primer que fem és numerar les barres i els nusos. Cada un dels membres, en aquest cas les barres,
l’identifiquem amb el superı́ndex (e); aixı́ escriurem l(e) , A(e) i E (e) , en el nostre cas e = 1, 2. Els valors
que prendrem en aquest exemple són h = 3cm, b = 8cm , P = 12N, E = 1.000N/cm2 (igual per a les
dues barres), A(1) = 2cm2 , A(2) = 4cm2 . L’equació matricial 9.11 que s’ha de resoldre la referirem a
uns eixos de coordenades x, y, que anomenarem sistema de coordenades global, aixı́, cada una de les
forces generalitzades Qi (en aquest cas, simplement forces) tindrà dues components, i el conjunt Qi el
2 P
(1) (2)
h Y
1 3
X
b
Figura 10.4 Exemple per a l’anàlisi del mètode matricial
podrem escriure com

 
fx1

 fy1 

 fx2 
f = 

 fy2 

 fx3 
fy3
i l’anomenarem vector de càrregues generalitzades. El desplaçament qi de cada nus tindrà, en el nostre
cas, dues components, que designarem per uxi i uyi ; aixı́ escriurem el conjunt de desplaçaments en
forma de vector u; en el nostre cas
 
ux1
 uy1 
 
 ux2 
u=  
 uy2 

 ux3 
uy3
i l’anomenarem vector de desplaçaments generalitzats. L’equació matricial 9.11 l’escriurem, doncs,
f = Ku (10.4)
on la matriu de rigidesa K és una matriu de dimensió 6 x 6, que hem de determinar.

El pas següent és desconnectar l’estructura i assignar un sistema de coordenades x(e) , y (e) per a cada un
dels membres, que anomenarem sistema de coordenades local. Aquest sistema el prendrem de manera
que l’eix segueixi l’eix de la barra del nus i al j, on i < j (fig. 10.5).
A continuació, calculem l’equació de rigidesa per a cada una de les barres, referida als eixos locals.
Serà del tipus
f = Ku (10.5)
Les components del vector força i del vector desplaçament seran (fig. 10.6)
   
f xi uxi
 f yi   uyi 
f = 
 f xj  u= 
 uxj 
f yj uyj
2 P
y (2)
(2)
(1)
h y (1) (1) x (2)
x Y
1 3
X
b
Figura 10.5 Eixos locals i globals
fyi , uyi fyj, uyj

y
x
fxi , uxi fxj , uxj
i j
Figura 10.6 Càrregues i desplaçaments respecte dels eixos locals en una barra sotmesa a forces en els extrems
Per calcular la matriu de rigidesa local K, una manera és partir de l’equació de la tracció o compressió
pura
N
d= l
EA
on d és el desplaçament relatiu dels nusos de la barra, N l’esforç intern normal, A l’àrea de la secció
transversal, E el mòdul de Young i l la longitud de la barra. Tenint en compte que
d = uxj − uxi
i que
N = f xj = −f xi
podem escriure la relació següent
    
f xi 1 0 −1 0 uxi
 f yi  EA  0 0 0 0   uyi 
 f xj  = l  −1 0 1 0   uxj
f =     = Ku
 (10.6)
f yj 0 0 0 0 uyj
que és l’equació de rigidesa de la barra en coordenades locals. És a dir,
 
1 0 −1 0
EA  0 0 0 0 

K= (10.7)
l  −1 0 1 0 
0 0 0 0
és la matriu de rigidesa d’una barra en coordenades locals.
Un cop tenim escrita l’equació de rigidesa en coordenades locals, hem de transportar-la a l’equació
10.4. Per a això primer hem de fer un canvi de coordenades, de locals a globals, tant en les forces com
en els desplaçaments. La relació per als desplaçaments és (fig. 10.7)
uyj
uyj fyj
uxj fyj fxj
y x
j uxj y x
uyi fyi j fxj
uyi uxi fyi fxi
a a
i uxi
i fxi
y
x
Figura 10.7 Pas de coordenades locals a globals
    
uxi cos(x, x) cos(x, y) 0 0 uxi
 uyi   cos(y, x) cos(y, y) 0 0   uyi 
 uxj  =  (10.8)
    
0 0 cos(x, x) cos(x, y)   uxj 
uyj 0 0 cos(y, x) cos(y, y) uyj
on el bloc superior esquerre és la matriu de rotació R, formada pels cosinus directors, i afecta les
components del vector de desplaçaments del punt i ; el bloc inferior dret és la mateixa matriu i afecta
el punt j. Podem simplificar la notació de l’equació anterior posant c = cos(x, x) i s = sin(x, x).
Escriurem, doncs,
    
uxi c s 0 0 uxi
 uyi   −s c 0 0   uyi
  
 uxj  =  0 (10.9)
   
0 c s   uxj 
uyj 0 0 −s c uyj
La matriu 4x4 del membre de la dreta, s’anomena matriu de transformació dels desplaçaments i la
designarem per T. Aixı́ 10.9 l’escriurem com
u = Tu (10.10)
Per les forces tindrem
    
fxi c −s 0 0 f xi
 fyi   s c 0 0   f yi 
 fxj  =  0 0 c −s (10.11)
    
  f xj 
fyj 0 0 s c f yj
La matriu 4 times4 del membre de la dreta, s’anomena matriu de transformació de les forces i s’observa
que és la transposta de T. Aixı́ 10.11 l’escriurem com
f = Tt f (10.12)
No sempre la matriu T és quadrada; per tant, no sempre serà invertible. En trobarem un exemple al
final del capı́tol (equació 10.40).
Per a cada barra e l’equació de rigidesa en coordenades globals és
f (e) = K(e) u(e) (10.13)
i 10.4, 10.10 i 10.12 les escriurem com
(e) (e) (e)

f =K u (10.14)
u(e) = T(e) u(e) (10.15)
(e)
f (e) = Tt(e) f (10.16)
substituint 10.15 i 10.16 a 10.14 i comparant amb 10.13, arribem a la relació
(e)
K(e) = (T(e) )t K T(e)
i, substituint les components de T,
c2 sc −c2 −sc
 
E (e) A(e)  sc s2 −sc −s2 
K(e) = 
 −c −sc c2
2

l(e) sc 
−sc −s2 sc s2
Per al nostre exemple, les equacions de rigidesa en coordenades globals seran, per a la barra 1,
   
(1) (1)
fx1 
16 12 −16 −12  ux1

 (1) 
 (1)

 fy1  12 9 −12 −9   uy1
 
 f (1)  = 16 
   
−16 −12 16 12   (1)
 ux2

 x2  
(1)
fy2 −12 −9 12 9 (1)
uy2
i per a la barra 2,
   
(2) (2)
fx2 
16 −12 −16 12 u x2

 (2)   (2) 
 fy2   −12 9 12 −9   uy2 
  = 32   
 f (2)  −16 12 16 −12   (2) 
 ux3 

 x3 
(2)
fy3 12 −9 −12 9 (2)
uy3
Un cop trobada l’equació de rigidesa en coordenades globals de cada element, el pas següent és con-
struir la matriu K de l’estructura. Aquest procés s’anomena acoblament i consisteix a col·locar la
matriu de rigidesa de cada element en el lloc que li correspon dins la matriu global de l’estructura.
El procés d’acoblament l’aconseguim primer augmentant l’equació de rigidesa de cada barra amb els
graus de llibertat que hi falten per completar el vector de desplaçaments generalitzats de l’estructura,
simplement afegint files i columnes de zeros en els llocs corresponents de la matriu i col·locant zeros a
les forces generalitzades afegides. Per al nostre cas, atès que el vector de desplaçaments generalitzats
té sis components, cada equació de rigidesa l’hem d’augmentar amb quatre components. Tindrem per
a la barra 1,
 
(1)
fx1 
16 12 −16 −12 0 0

ux1

 (1) 
 fy1   12 9 −12 −9 0 0   uy1 
    
 f (1)  −16 −12 16 12 0 0 
  ux2
  
 x2  = 16  
 (1) 
 fy2 

 −12 −9 12 9 0 0 

 uy2



 0 
  0 0 0 0 0 0   ux3 
0 0 0 0 0 0 0 uy3
i, per a la barra 2,
 
0 
0 0 0 0 0 0

ux1


 0 
  0 0 0 0 0 0  uy1 
 (2)
 fx2
   
 (2)
 
 = 32  0 0 16 −12 −16 12 
 ux2 

 fy2   0 0 −12 9 12 −9  uy2 
    
 (2) 0 0 −16 12 16 −12 ux3
 fx3
   

(2)
fy3 0 0 12 −9 −12 9 uy3
on l’equació de la barra 1 l’hem augmentada amb el nus 3 i la barra 2 amb el nus 1. Observem també
que hem eliminat els superı́ndexos de les u per tenir en compte la compatibilitat en els desplaçaments;
observem que el vector de desplaçaments generalitzats ha de ser el mateix en totes les equacions de
rigidesa de les barres, conservant, naturalment, el mateix ordre. Les equacions anteriors es poden
escriure com
f (1) = K(1) u
f (2) = K(2) u
A continuació, imposem la condició d’equilibri en cada un dels nusos, és a dir,
f = f (1) + f (2) = (K(1) + K(2) )u
on f és el vector de càrregues generalitzades que actua sobre l’estructura. Observem que cada nus té
tantes components de f com moviments, prescrits o no, hi hagin en el nus. En el nostre exemple, serà
    
fx1 256 192 −256 −192 0 0 ux1
 fy1   192 144 −192 −144 0 0    uy1 
 
  
 fx2   −256 −192 768 −192 −512 384   ux2 
 fy2  =  −192 −144 −192 432 (10.17)
    
   384 −288   uy2 
 
 fx3   0 0 −512 384 512 −384   ux3 
fy3 0 0 384 −288 −384 288 uy3
Les condicions de lligadura s’expressen, en aquest cas, per les equacions
ux1 = uy1 = ux3 = uy3 = 0 (10.18)

en cas que els valors prescrits per als desplaçaments siguin diferents de zero o que les equacions de
lligadura impliquin una altra relació més general entre els desplaçaments, el procediment de càlcul
difereix lleugerament del que es descriu a continuació; ho veurem al final d’aquest apartat.
Continuant amb el procés, les forces externes aplicades són
fx2 = P = 12 fy2 = 0 (10.19)

Per aplicar aquestes condicions, eliminem les files i columnes 1, 2, 5 i 6 (les corresponents als de-
splaçaments prescrits) i obtenim

768 −192 fx2 12
=
−192 432 fy2 0
que és l’equació de rigidesa reduı̈da (la matriu de l’esquerra és la matriu de rigidesa reduı̈da) i correspon
als graus de llibertat no prescrits. Substituint 10.19 i resolent, obtenim
ux2 = 0, 0175
(10.20)
uy2 = 0, 00781
substituint 10.20 i 10.18 a 10.17, s’obté
      
fx1 256 192 −256 −192 0 0 0 −6

 fy1  
  192 144 −192 −144 0 0  
 0  
  −4, 5 

 fx2  
= −256 −192 768 −192 −512 384   0, 0175 
  
= 12 
  (10.21)

 fy2  
  −192 −144 −192 432   0, 0078  
384 −288     0 

 fx3   0 0 −512 384 512 −384   0   −6 
fy3 0 0 384 −288 −384 288 0 4, 5
on els resultats per a les forces s’han arrodonit. Es pot observar que el sumatori de forces externes
és zero, tant en la direcció x com en la y, com era d’esperar. Un cop tenim les forces externes i els
desplaçaments, calculem els esforços interns. Per fer-ho, apliquem la matriu de rigidesa en coordenades
locals 10.6 a cada una de les barres.
Per a la barra 1, c = 4/5 i s = 3/5; per tant,
 4 3 
  5 0 0

c s 0 0

ux1 5  0

 3 4 
 −s c 0 0   uy1   − 0 0  0
u(1) 5 5
 
=  = =

4 3 

 0 0 c s   ux2

 0, 0175
 0 0
   
0 0 −s c uy2 5 5  0, 0078

3 4

0 0 −
  5 5
0
 0 
= 
 0, 01868 

−0, 00426
i, aixı́, l’equació de rigidesa en coordenades locals és
    
f x1 1 0 −1 0 0
 f y1  107 · 2 · 10−4  0 0 0 0   0 
 f x2  = (10.22)
    
5  −1 0 1 0   0.01868 
f y2 0 0 0 0 −0.00426
per tant,
f x1 = −7, 472N
f x2 = 7, 472N
és a dir, sobre la barra 1 actúa una tracció de 7,472 N.

Per a la barra 2, c = 4/5 i s = −3/5; per tant,
 4 3 
  5 − 0 0

c s 0 0

ux2 5   0, 0175 
 3 4 
 −s c 0 0   uy2 0 0 
 0, 0078  =
 
u(2) 5 5  
= 
 0
 =
4 3 
0 c s   ux3  
 0 0 − 
 0 
0 0 −s c uy3 5 5  0
 
3 4

0 0
  5 5
0, 0093
 0, 01674 
= 
 0 
0
    
f x2 1 0 −1 0 0.0093
 f y2  107 · 4 · 10−4  0 0 0 0   0.01674 
 
 f x3  = (10.23)
  
5  −1 0 1 0   0 
f y3 0 0 0 0 0
per tant,
f x2 = 7, 44N
f x3 = −7, 44N
és a dir, sobre la barra 1 actúa una compressió de 7,44 N.
En el cas tridimensional, el vector de desplaçaments generalitzats i el de forces generalitzades tenen

tres components per a cada nus respecte als eixos x, y, z: tres desplaçaments o tres forces segons el
cas. La matriu de rigidesa de la barra en coordenades locals serà
 
1 0 0 −1 0 0

 0 0 0 0 0 0 
EA  0 0 1 0 0 0 
K=  
l 
 −1 0 0 1 0 0 
 0 0 0 0 0 0 
0 0 0 0 0 0
i el pas a coordenades globals vindrà donat per l’equació

(e)
K(e) = (T(e) )t K T(e)
on T és la matriu formada pels blocs de la matriu de rotació R dels cosinus directors dels eixos respecte
de x, y, z, i zeros a la resta. El bloc superior esquerre afecta les components lligades a l’extrem i de la
barra i el bloc inferior dret, les lligades a l’extrem j.
 
cos(x, x) cos(x, y) cos(x, z) 0 0 0

 cos(y, x) cos(y, y) cos(y, z) 0 0 0 


 cos(z, x) cos(z, y) cos(z, z) 0 0 0 


 0 0 0 cos(x, x) cos(x, y) cos(x, z) 

 0 0 0 cos(y, x) cos(y, y) cos(y, z) 
0 0 0 cos(z, x) cos(z, y) cos(z, z)
la resta del procés és idèntic al descrit per al cas bidimensional.
En l’exemple que hem analitzat, cada condició de lligadura afecta una sola component del desplaçament
i fixa el seu valor a zero. De vegades, però, el valor prescrit és diferent de zero; això passa, per exem-
ple, en un assentament del terra. Aquestes condicions de lligadura, que afecten una sola component
del desplaçament s’anomenen lligadures simples. Altres vegades, les components estan relacionades
mitjançant una equació, que sol ser lineal (com passa en un recolzament mitjançant un rodet inclinat,
on la component del desplaçament en la direcció perpendicular al rodet ha de ser zero); aquestes lli-
gadures, que afecten diverses components, s’anomenen lligadures múltiples. En tenim un altre exemple
en les estructures en que volem negligir la deformació per esforços normals: haurem d’imposar que les
components dels desplaçaments dels extrems en la direcció de la barra són iguals (vegeu l’exemple 27).
Observem que si, els moviments prescrits no són zero, no podem -com hem fet en l’exemple
desenvolupat- eliminar les files i columnes corresponents; hem de buscar un altre procediment. L’anàlisi
dels casos de lligadures simples amb moviments prescrits diferents de zero i la de lligadures múltiples
lineals els tractarem de la mateixa manera; mitjançant el procediment dels multiplicadors de Lagrange
[5]. Aquest procediment es basa en el principi de l’energia potencial total mı́nima (secció 9.6), expressat
per 9.41
δΠ = 0 (10.24)
amb Π = U + VE , on Π és l’energia potencial total, U l’energia interna i VE l’energia potencial de
la qual deriven les forces externes. Si K és la matriu de rigidesa de l’estructura sense les lligadures
(alliberada d’elles), tenint en compte 9.13 i 9.14,
1
U = uT Ku
2
i tenint en compte 9.42
VE = −uT f
Essent u el vector de desplaçaments generalitzats i f el vector de forces generalitzades, escriurem,
doncs,
1
Π = uT Ku − uT f
2
Si hi ha m equacions lineals de lligadura, escrivim aquestes en la forma
Au = b
on A és una matriu m×n (n és el nombre de components del vector u). Aixı́, per imposar les m
equacions de lligadura, hem d’adjuntar m multiplicadors de Lagrange agrupats en el vector λ i trobar
els extrems de la funció
L = Π + λT (Au − b)
igualant a zero les derivades parcials respecte de u i λ, obtenim
K AT

u f
= (10.25)
A 0 λ b
que s’anomena sistema augmentat per multiplicadors de l’estructura. Resolent-lo trobarem les compo-
nents del vector u. Observem que la matriu K es voreja amb A i AT , al vector u se li afegeig λ i a f
se li afegeig b. Aplicarem aquest procediment en els exemples 17 i 27.
A l B
equivalent externament a
pl/2 pl/2
2
pl /12 pl2/12
Figura 10.8 Càrregues equivalents en els nusos
Myi , qyi Myj , qyj
fyi , uyi y fyj, uyj

x
Mxi , qxi fxi , uxi i j fxj , uxj Mxj , qxj
fzi , uzi fzj, uzj
Mzi , qzi Mzj , qzj

Figura 10.9 Càrregues i desplaçaments en una barra sotmesa a forces i moments en els extrems
10.3.2 Estructures reticulades

Analitzarem ara la situació en el cas d’estructures formades per barres que suporten esforços normals,
esforços de cisallament, moments flectors i moments torsors. Si les càrregues externes estan aplicades
únicament als extrems, hi podran haver tres forces i tres moments a cada un d’ells. En el cas que la
barra tingui càrregues concentrades en algun punt intermedi, podem, o bé considerar aquest punt com
un nou nus de l’estructura, o bé calcular les càrregues equivalents que crea als extrems i afegir-les a
les reals. Si el que hi ha és una càrrega repartida, hem de calcular les càrregues equivalents i afegir-les
als extrems.
Les càrregues equivalents que s’han d’afegir als nusos en el cas de càrrega repartida estan indicades a la
figura 10.8 i el seu càlcul està desenvolupat a l’exemple 12 del capı́tol següent. Hem d’indicar que allà el
que es calcula són les reaccions externes aplicades sobre la barra, considerada aquesta amb la càrrega
repartida i encastada en els dos extrems. Les càrregues equivalents són les que, aplicades en els extrems,
provocarien les mateixes reaccions. Aquestes càrregues equivalents seran, doncs, les contràries de les
reaccions trobades (fig. 10.8). Als exemples 13, 16, 17 i 25 del capı́tol següent s’analitzen estructures
en les quals hi ha càrregues repartides sobre les barres.
En el cas general tridimensional hi haurà, doncs, sis càrregues: tres forces i tres moments aplicats a
cada extrem, cosa que equival a sis graus de llibertat: tres desplaçaments i tres girs a cada extrem (fig.
10.9). En total, tenim, doncs, dotze graus de llibertat per a cada barra; això vol dir que la matriu de
rigidesa tindrà 12 × 12 components.
Calculem ara cada un dels coeficients de la matriu de rigidesa K. A efectes de claredat, numerarem
les dotze càrregues generalitzades i els seus dotze graus de llibertat associats (fig. 10.10) i eliminarem
les etiquetes i i j dels extrems [11]. Aixı́ les components de la matriu de rigidesa les escriurem com
Q5 Q11
y
Q2 Q8
x
Q4 Q1 Q7 Q10
Q3 Q9
Q6 Q12
Figura 10.10 Numeració de càrregues generalitzades en una barra sotmesa a forces i moments en els extrems
k ij i, j = 1, .., 12
Recordem que k ij és la força generalitzada Qi necessària per produir un desplaçament generalitzat
unitari qj , quan tots els altres desplaçaments generalitzats son zero.
L’equació de rigidesa l’escriurem com
Qi = k ij uj i, j = 1, .., 12
Per la teoria de les barres exposada al capı̀tol 3, és clar que els desplaçaments generalitzats u1 i u7
depenen biunı́vocament dels esforços normals Q1 i Q7 ; igual passa amb els corresponents als moments
torsors Q4 i Q10 . Respecte dels desplaçaments generalitzats corresponents als moments flectors i als
esforços de cisallament, si els eixos y, z són eixos principals d’inèrcia, es poden considerar indepen-
dentment Q2 , Q6 , Q8 , Q12 , per un costat, i Q3 , Q5 , Q9 , Q11 , per l’altre.
Càlcul de les components associades als esforços normals
Són els que hem designat per Q1 i Q7 . Segons el que acabem de dir, Q1 i Q7 només provoquen u1
i u7 , i a l’inrevés. Aixı́, a les columnes 1 i 7 només són diferents de zero els coeficients que ocupen
les posicions 1 i 7. El procediment que seguirem per al càlcul dels coeficients de rigidesa és integrar
les equacions de les deformacions associades als esforços considerats. Per la teoria de la tracció o
compressió pura sabem que
du Q1
=−
dx EA
on u és el desplaçament d’una secció arbitrària de la barra (fig. 10.11). Integrant, obtenim
Q1 x = −EAu + C1
on C1 és una constant arbitrària a determinar aplicant les condicions de contorn. Per calcular k 1,1
hem de fer u = u1 per a x = 0 i u = u7 = 0 per a x = l, essent l la longitud de la barra (fig. 10.11).
Obtindrem
EA
Q1 = u1
l
i
Q1 EA
k 1,1 = =
u1 l
x
Q1 , u1 Q7
u7= 0
Figura 10.11 Obtenció de k1,1 i k7,1
x
Q1 u1 = 0 u7
Figura 10.12 Obtenció de k7,7
De l’equilibri de la barra s’obté que Q7 = −Q1; per tant,

Q7 EA
k 7,1 = =−
u1 l
Per calcular k 7,7 hem de fer u = u7 per a x = l i u = u1 = 0, per a x = 0 (fig. 10.12), obtenim
Q7 EA
k 7,7 = =
u7 l
coincidint, naturalment, amb els resultats obtinguts a 10.7.
Càlcul de les components associades als moments torsors
Són els que hem designat per Q4 i Q10 . Pel mateix que acabem de dir per als esforços normals, a les
columnes 4 i 10 només són diferents de zero els coeficients que ocupen els llocs 4 i 10. Per l’equació
fonamental de la torsió,
dθ Q4
=−
dx GJ
on θ és la rotació de la secció transversal al voltant de l’eix de la barra i J és el moment polar d’inèrcia
de la secció respecte al centroide (fig. 10.13). Integrant, obtenim
Q4 = −GJθ + C1
Imposant les condicions de contorn θ = 0 a x = l i θ = u4 a x = 0, obtenim
GJ
Q4 = u4
l
i
Q4 GJ
k 4,4 = =
u4 l
De l’equilibri de la barra s’obté que Q10 = −Q4 ; per tant,
Q1 0 GJ
k 10,4 = =−
u4 l
x
Q4 , u4 Q1 0
u1 =
0 0
Figura 10.13 Obtenció de k4,4 i k10,4
x
Q4, Q10
u4=0 u10
Figura 10.14 Obtenció de k10,10
Per calcular k 10,10 , hem de fer u = u10 per a x = l i u = u4 = 0, per a x = 0 (fig. 10.14)
Q10 GJ
k 10,10 = =
u10 l
Càlcul de les components associades als esforços de cisallament i als moments flectors
Calculem, primer, les components associades als esforços Q2 , Q8 , Q6 i Q12 (fig. 10.15).
El desplaçament lateral y d’una secció transversal de la barra té dues components: la deguda a l’esforç
de cisallament i la deguda al moment flector. La deguda a l’esforç de cisallament és el desplaçament
mitjà ponderat definit a 9.22. El designarem simplement per ys .
La component deguda al moment flector, l’anomenarem yf .
y = ys + yf (10.26)
Tinguen en compte que 10.26 està referida als eixos locals; no hi hem posat les barres per claredat en
l’escriptura.
Per l’equació 9.22 tenim
Q
dys = dx
GAsy
y
Q2 Q8
x
Q6 Q12
Figura 10.15 Esforços de cisallament i moments flectors, primer grup
Q2 Q8
u2
Q 12
Q6
Figura 10.16 Obtenció de k2,2 , k6,2 , k8,2 , k12,2 , k2,2
que en aquest cas s’escriurà

Q2
dys = − dx (10.27)
GAsy
Per altra banda, per l’equació de la curvatura en la flexió pura 5.10, i aproximant aquesta per y ′′
d 2 yf Mz
=
dx2 EIz
s’escriurà, en aquest cas (fig. 10.15)
d 2 yf
= Q2 x − Q6 (10.28)
dx2
Integrant 10.27 i 10.28 i substituint a 10.26
x3 x2 Q2 EIz
EIz y = Q2 − Q6 + C1 x − x + C2 (10.29)
6 2 GAsy
on C1 i C2 són constants per determinar aplicant les condicions de contorn adequades. Fent, u6 =
u8 = u12 = 0 (fig. 10.16), trobarem les components de K associades a u2 és a dir, els elements de la
segona columna de K.
Que els girs u6 i u12 siguin zero implica que el pendent degut al moment flector és zero en els extrems
dyf
de la barra, és a dir, = 0 per a x = 0, l. Per tant, segons 10.26 tindrem
dx
dy dys Q2
= =− x = 0, l
dx dx GAsy
Que el desplaçament u8 sigui zero vol dir que y = 0 per a x = l, imposant aquestes condicions a 10.29
s’obté
Q2 x3 Q6 x2 Q2 Φy xl2 l3 Q2
EIz y =− − + (1 + Φy ) (10.30)
6 2 12 12
12EIz Q2 l
on Φ = 2
i, a més, es compleix que Q6 = . A Φy s’anomena paràmetre de deformació per
GAsy l 2
cisallament (en aquest cas, respecte de l’eix y).
Imposant l’equilibri a la barra, obtenim
Q8 = −Q2
i
Q12 = Q2 l − Q6
Tenint en compte que per a x = 0, y = u2 , s’obté de 10.30
l3 Q2
u2 = (1 + Φy )
12EIz
Q2 Q
8
u8
Q12
Q6
Figura 10.17 Obtenció de k8,8 , k12,8
Q2
Q8
u6
Q12
Q6
Figura 10.18 Obtenció de k6,6 , k8,6 , k12,6 , k12,12
Q2 12EIz
k 2,2 = =
u2 (1 + Φy )l3
Q6 Q2 l 6EIz
k 6,2 = = =
u2 2u2 (1 + Φy )l2
Q8 −12EIz
k 8,2 = =
u2 (1 + Φy )l3
Q12 −Q6 + Q2 l 6EIz
k 12,2 = = =
u2 u2 (1 + Φy )l2
la resta d’elements de la segona columna són zero.
Canviant les condicions de contorn per u2 = u6 = u12 = 0 (fig. 10.17), trobem les components de K
associades a u8 , és a dir, els elements de la vuitena columna de K, i obtenim
Q2 12EIz
k 8,8 = k 2,2 = =
u2 (1 + Φy )l3
−6EIz
k 12,8 = −k 6,2 =
(1 + Φy )l2
Hem calculat les components de K associades a u2 i a u8 . Calculem ara les associades a u6 i a u12 , és
a dir, a les rotacions en els extrems de la barra. Per calcular les associades a u6 , fem zero els altres
desplaçaments generalitzats, u2 = u8 = u12 = 0 (fig. 10.18).
Que u2 = u8 = 0 es tradueix en y = 0 per a x = 0, l i u12 = 0 vol dir que
dy dys Q2
= =− x=l
dx dx GAsy
substituint aquestes condicions a 10.29, s’obté
Q2 3 Q6
EIz y = (x − l2 x) + (lx − x2 ) (10.31)
6 2
i
6Q6
Q2 =
(4 + Φy )l
dyf dy dys
Per altra banda, per a x = 0, u6 = = − . Utilitzant 10.31, s’obté per a u6
dx dx dx
Q6 (1 + Φy )l
u6 =
EIz (4 + Φy )
Q6 (4 + Φy )EIz
k 6,6 = =
u6 (1 + Φy )l
Q8 Q2 −6EIz
k 8,6 = =− =
u6 u6 (1 + Φy )l2
Q12 −Q6 + Q2 l (2 − Φy )EIz
k 12,6 = = =
u6 u6 (1 + Φy )l
Si permetem el gir a la dreta i mantenim els altres tres desplaçaments generalitzats a zero, és evident,
per simetria, que
Q6 (4 + Φy )EIz
k 12,12 = k 6,6 = =
u6 (1 + Φy )l
A les columnes 2, 6, 8 i 12, els coeficients que no ocupen les posicions 2, 6, 8 o 12 són zero, ja que hi
ha una relació biunı́voca entre els esforços i els desplaçaments associats.
Calculem ara les components asociades als esforços Q3 , Q9 , Q5 i Q11 . Els coeficients de rigidesa associats
a aquestes quatre càrregues generalitzades, o als seus quatre desplaçaments generalitzats, els podem
obtenir directament per analogia amb els obtinguts per als esforços Q2 , Q8 , Q6 i Q12 . Hi ha, però,
una diferencia que s’aprecia a la figura 10.19: els moments flectors tenen sentit contrari respecte dels
esforços de cisallament que en el que tenien en el cas anterior.
Podem deduir, doncs que canviant Asy per Asz , Iz per Iz i Φy per Φz
k 3,3 = k 2,2
k 5,3 = −k 6,2
k 9,3 = k 8,2
k 11,3 = −k 12,2
k 9,9 = k 8,8
k 11,9 = −k 12,8
k 5,5 = k 11,11 = k 6,6
k 9,5 = −k 8,6
k 11,5 = k 12,6
A les columnes 3, 5, 9 i 11, els coeficients que no ocupen les posicions 3, 5, 9 o 11 són zero, ja que hi
ha una relació biunı́voca entre els esforços i els desplaçaments associats.
Recopilant tots els coeficients obtinguts, escriurem K, tenint en compte que és simètrica, com (equació
10.32)
y
Q2 Q8
x
Q6 Q12
z
Q3 Q9
x
Q5 Q11
Figura 10.19 Esforços de cisallament i moments flectors, primer i segon grup
La matriu de l’equació 10.32 és, doncs, la matriu de rigidesa en coordenades locals d’una barra tridi-
mensional en el cas més general possible, és a dir, considerant les deformacions produı̈des pels esforços
normals i de cisallament i pels moments torsors i flectors. Els paràmetres de deformació per cisallament
es poden posar en la forma [11]
12EIz A rz 2
Φy = = 24(1 + ν)
GAsy l2 Asy l
12EIy A ry 2
Φz = = 24(1 + ν)
GAsz l2 Asz l
on rz i ry són els radis de gir de la secció transversal respecte dels eixos z i y, respectivament. En
cas que aquests radis de gir siguin petits en relació a la longitud l de la barra, cosa que es dóna en
barres primes, els paràmetres Φy i Φz es poden prendre com a zero, és a dir, l’efecte dels esforços de
cisallament en les deformacions (i en els desplaçaments) es pot considerar zero. Tindrem en aquest
cas, per la matriu de rigidesa
12EIz
 EA 
10 Mètodes de càlcul per a barres
(1 + Φy )l3
 l 
 
12EIy
 0 
0
 
(1 + Φz )l3
 
 
GJ
 0 
0 0
 
l
 
 
(4 + Φz )EIy
0 0
 0 
−6EIy
 
(1 + Φz )l2 (1 + Φz )l
 
 
6EIz (4 + Φy )EIz
 0 
0 0 0
 
(1 + Φy )l2 (1 + Φy )l
 
 
EA
 0 
0 0 0 0 0 simetrica
 
l
 
K= 
12EIz
0 0 0 0
 −EA 
−12EIz −6EIy
 
(1 + Φy )l3 (1 + Φz )l2 (1 + Φy )l3

 l 
 
6EIy 12EIy
 0 
0 0 0 0 0
−12EIy
3 2 3
 
(1 + Φz )l (1 + Φz )l (1 + Φz )l
 
 
 0 
0 0 0 0 0 0 0
−GJ −GJ
 
l l
 
 
6EIy (4 + Φz )EIy
0 0 0 0 0 0
 0 
−6EIy (2 − Φz )EIy
2 2
 
(1 + Φz )l (1 + Φz )l (1 + Φz )l (1 + Φz )l
 
 
6EIz
 0 
0 0 0 0 0 0 0 0
(2 − Φy )EIz −6EIz
 
(1 + Φy )l2 (1 + Φy )l (1 + Φy )l2 (1 + Φy )l
 
 (4 + Φy )EIz 
(10.32)
127
 EA 
 l 

 0 12EIz 

 l3 
12EIy
 
 
 0 0 
 l3 

 GJ 

 0 0 0
l

 

 0 −6EIy 4EIy 
0 0 
 l2 l 
6EIz 4EIz
 
 
 0 0 0 0 

 −EA l2 l  (10.33)

EA
simètrica
 
0 0 0 0 0
 l l
 

 0 −12EIz
 −6EIy 12EIz 
0 0 0 0 
 l3 l2 l3 
−12EIy 6EIy 12EIy
 
 
 0 0 0 0 0 0 
 l3 l2 l3 

 −GJ −GJ 

 0 0 0 0 0 0 0 0
l l

 

 0 −6EIy 2EIy 6EIy 4EIy 
0 0 0 0 0 0 
 l2 l l2 l 
6EIz 2EIz −6EIz 4EIz
 
0 0 0 0 0 0 0 0
l2 l l2 l
La transformació a coordenades globals de l’equació tridimensional 10.32 es fa segons
(e)
K(e) = (T(e) )t K T(e)
on T és la matriu formada pels blocs de la matriu de rotació R dels cosinus directors dels eixos respecte
de x, y, z, i zeros a la resta.
 
R 0 0 0
 0 R 0 0 
T= 
 0 0 R 0 
0 0 0 R
on cada element és un bloc de 3 × 3 components. El primer bloc R (superior esquerre) afecta les
components del desplaçament de l’extrem i de la barra; el segon bloc R afecta les components del gir
de l’extrem i, i el tercer i quart blocs afecten les components del desplaçament i el gir, respectivament,
de l’extrem j. La resta del procés, és a dir, l’acoblament, l’aplicació de les condicions de contorn i la
resolució és idèntic al descrit per a les estructures articulades.
En el cas bidimensional, hi haurà un esforç normal, un esforç de cisalladument i un moment flector.
Prenent la numeració indicada a la figura 10.20 i considerant negligibles els efectes de l’esforç de
cisallament, la matriu de rigidesa serà
y
Q2 Q5
x
Q1 Q4
Q3 Q6
Figura 10.20 Barra en el cas bidimensional
EA
 
 l 
 12EIz 
 0 sim 
 l3 
 6EIz 4EIz 
 0
 
l2 l

 −EA

EA

 (10.34)
 0 0 
 l l 

 0 −12EIz −6EIz 12EIz 
0 
 l3 l2 l3 
 
0 0
l2 l l2 l
i l’equació de rigidesa s’escriurà com
EA
 
 l 
   12EIz  
Q1  0 sim  u1
Q2
 l3 
u2
   6EIz 4EIz  
  0
    
 Q3 = l2 l
 u3 
  −EA EA
  

 Q4   0 0

 u4 

 Q5   l l  u5 
 −12EIz −6EIz 12EIz 
Q6  0 0  u6
 l3 l2 l3 
 
0 0
l2 l l2 l
o bé, en components respecte dels eixos locals x, y, z,
EA
 
 l 
f xi
 12EIz 
uxi
  
 0 sim 
f yi
 l3 
uyi
   6EIz 4EIz  
  0
    
 Mi = l2 l
 θi 

  −EA EA
  (10.35)

 f xj   0 0

 uxj 

 f yj   l l  uyj 
 −12EIz −6EIz 12EIz 
Mj  0 0  θj
 l3 l2 l3 
 
0 0
l2 l l2 l
T s’escriurà com
 
cos(x, x) cos(x, y) cos(x, z) 0 0 0

 cos(y, x) cos(y, y) cos(y, z) 0 0 0 

 cos(z, x) cos(z, y) cos(z, z) 0 0 0 
T= 

 0 0 0 cos(x, x) cos(x, y) cos(x, z) 

 0 0 0 cos(y, x) cos(y, y) cos(y, z) 
0 0 0 cos(z, x) cos(z, y) cos(z, z)
on el bloc superior esquerre afecta les components (dos desplaçaments i un gir) de l’extrem i, i el bloc
inferior dret les de j. És clar que, en aquest cas (fig. 10.7)
 
cos(x, x) cos(x, y) 0 0 0 0

 cos(y, x) cos(y, y) 0 0 0 0 

 0 0 1 0 0 0 
T= 

 0 0 0 cos(x, x) cos(x, y) 0 

 0 0 0 cos(y, x) cos(y, y) 0 
0 0 0 0 0 1
posant c = cos α i s = sin α, essent α l’angle format per x i x

 
c s 0 0 0 0

 −s c 0 0 0 0 

 0 0 1 0 0 0 
T=  (10.36)

 0 0 0 c s 0 

 0 0 0 −s c 0 
0 0 0 0 0 1
De l’equació 10.35 es pot extraure la relació següent

 12 6 −12 6 

f yi
  l2 l l2 l  uyi

 6 −6 
Mi  EI z

 l 4 2 
θi 
l

= 
(10.37)
l  −12 −6 12 −6
 
f yj uyj 
   

 2
Mj  l l l2 l θj

6 −6

2 4
l l
vàlida, tant si hi han deformacions per esforços normals, com si no n’hi han. Per tant, si no considerem
el grau de llibertat corresponent al desplaçament axial, només tindrem dos graus de llibertat per a
cada nus: el desplaçament transversal i el gir; aixı́ la matriu de rigidesa de la barra en coordenades
locals serà de 4 ×4 elements i l’escriurem com
 12EI 
z
3
sim
 l 
 6EIz 4EIz 
 
 l2
 −12EI l 
(10.38)
 z −6EIz 12EIz 

l3 l2 l3
 
 
l2 l l2 l
que es pot posar, en la forma més simple,
Figura 10.21 Nus amb dos graus de llibertat per a les rotacions
 12 
sim
 l2 
 6 
EIz 
 l 4 
(10.39)

l  −12 −6 12
 

 2
 l l l2

6 −6

2 4
l l
El canvi de coordenades locals a globals ve donat per la relació (fig. 10.7)
 
    uxi
uyi −s c 0 0 0 0   uyi 

 θi   0 0 1 0 0 0   θi 
 uyj  =  0
    
0 0 −s c 0    uxj 

θj 0 0 0 0 0 1  uyj 
θj
Per tant, la matriu T de transformació és
 
−s c 0 0 0 0
 0 0 1 0 0 0 

 0
 (10.40)
0 0 −s c 0 
0 0 0 0 0 1
Observem que, si utilitzem l’equació 10.37, no tenim informació de les deformacions per esforços
normals. Si volem, per exemple, imposar que aquestes deformacions són zero, haurem d’incorporar
aquesta condició en forma d’equació de lligadura al final del procés de càlcul. Com ja hem dit, el
procediment que seguirem en aquests casos és el dels multiplicadors de Lagrange.
De vegades, hi ha estructures amb nusos en els quals es connecten barres amb diferents graus de
llibertat; per exemple el cas de la figura 10.21. En el procediment d’acoblament de la matriu de rigidesa
de l’estructura hem de tenir en compte que un nus com el de la figura té nou graus de llibertat: tres
desplaçaments, tres girs del nus rı́gid i tres girs del nus connectat mitjançant el passador. Si l’estructura
és bidimensional, un nus com el de la figura té quatre graus de llibertat: dos desplaçaments, un gir del
nus rı́gid i un gir del nus articulat.
Finalment, cal indicar que, si hem de resoldre l’estructura a mà utilitzant el mètode matricial, és
convenient partir de la matriu de rigidesa reduı̈da (la corresponent als graus de llibertat no prescrits).
Ho veurem als exemples 16, 17, 22, 27, 29, 9, 21 del capı́tol següent amb el nom de procediment:
mètode matricial reduı̈t.
11 Exemples d’aplicació
Analitzarem diverses estructures de complexitat menor a major, i en alguns exemples aplicarem di-
versos procediments amb la finalitat de comparare la utilitat de cada un d’ells. Començarem per
estructures formades per una única barra sotmesa solament a esforços normals. Després analitzarem
estructures articulades bidimensionals formades per diverses barres sotmeses solament a esforços nor-
mals; a continuació analitzarem la barra sotmesa a moments flectors i després estructures formades
per diverses barres formant una estructura reticulada bidimensional. No s’analitzen estructures tridi-
mensionals, encara que els procediments empleats es poden generalitzar sense cap dificultat a aquest
tipus d’estructures.
11.1 Barra sotmesa únicament a esforços normals
♠ Exemple 1
Calculeu el desplaçament de l’extrem dret de la barra de la figura 11.1, que té un mòdul de Young E,
secció transversal A i longitud l.
Procediment: teorema de l’energia
Aplicant el teorema de l’energia 9.14, durant el procés de deformació
WE = U
L’única força que fa treball durant la deformació és P

1
WE = P uB
2
Per altra banda, aplicant 9.17 i tenint en compte que uA és zero
1
U = ku2B
2
P
A B
i, igualant
P PL
uB = =
k EA
Procediment: principi del treball virtual
Aplicant el principi del treball virtual 9.30,
δWE = δU (11.1)
Permetem un desplaçament virtual en el punt B, δuB . El treball de les forces externes δWE és
δWE = P δuB
Per calcular la variació d’energia interna, tenint en compte 9.17, i derivant respecte de uB ,
δU = kuB δuB
aplicant 11.1
P δuB = kuB δuB

d’on
P = kuB (11.2)
i, finalment
P Pl
= uB =
k EA
Segons l’equació 11.2 i tenint en compte 9.11, resulta que k és el coeficient de rigidesa de la bar-
ra. Tornarem a aquesta qüestió quan analitzem el càlcul d’estructures formades per diverses barres
connectades.
Procediment: mètode de la càrrega unitat
El mètode de la càrrega unitat s’escriu com 9.36

Z
q= σ ij uij dv
V
on q és el desplaçament generalitzat del punt B, que el designarem per uB . Atès que només tenim
esforços normals, solament tindrem tensions i deformacions en la direcció normal, que anomenarem,
respectivament, σ xx i uxx . Aixı́, Z
uB = σ xx uxx dv
V
Sabem que
P
uxx =
EA
σ xx és la tensió que apareixerà a la barra si apliquem una càrrega horitzontal unitat en el punt B, i
serà
1
σ xx =
A
aixı́ doncs, tindrem
l
1 P Pl
Z Z
uB = σ xx uxx dv = dx =
V 0 A EA EA
l/2 /2
l l
RA P RC
♠ Exemple 2
Calculeu les reaccions en A i en C i el desplaçament del punt B de la figura 11.2.
Procediment: teorema de l’energia
Aplicant el teorema de l’energia 9.14 durant el procés de deformació
WE = U
El treball de les forces exteriors és el fet per P, i val
1
WE = P uB
2
Per calcular l’energia interna acumulada durant el procés de deformació podem considerar la barra
formada per dos trams: AB i BC, de manera que, aplicant 9.17
1 1 1
U = UAB + UBC = kAB u2B + kBC u2B = (kAB + kBC )u2B
2 2 2
i, igualant
1 1
P uB = (kAB + kBC )u2B
2 2
P Pl
uB = =
kAB + kBC 4EA
Suposem que les reaccions a A i a C tenen els sentits representats a la figura 11.3
La reacció en el punt A la calcularem tornant a aplicar el teorema de l’energia al tros AB. Tenint en
compte que als seus extrems actua una força RA , tindrem
WE = UAB
1 1
RA uB = kAB u2B
2 2
RA = kAB uB
P
RA =
2
Aplicant l’estàtica a la barra es dedueix que RC = P/2.
A
3m
1,8 m
C B
2,4 m
1.500 kp
Ay
A
Ax 3m
53.13º
1,8 m
B
C 2,4 m x
Cx
1500 kp
Figura 11.5 Exemple 3. Reaccions
11.2 Estructures articulades
♠ Exemple 3
Les dues barres AB i CD de la figura 11.4 estan connectades mitjançant un passador i lligades a
l’exterior també amb passadors. Sabent que les seccions transversals són AAB = 3, 125·10−4 m2 , ABC =
2 · 10−2 m2 i que els mòduls de Young respectius són EAB = 2 · 1010 kp/m2 i EBC = 1, 2 · 109kp/m2 ,
trobeu el desplaçament del punt B.
Procediment: mètode de Navier-Bresse
Calculem primer les reaccions a la paret (fig. 11.5). Observem que en el punt C no cal posar una
reacció vertical ja que, en estar la barra CB articulada en els seus dos extrems, necessàriament ha de
treballar a tracció o a compressió.
Ax + Cx = 0
Ay = 1500
Ax 1, 8 + 1.500 · 2, 4 = 0
Resolent el sistema
Cx = 2.000kp
Ax = −2.000kp
Ay = 1.500kp
Calculem ara els esforços de cada barra per poder aplicar les equacions de Navier-Bresse i calcular el
desplaçament del punt B.
Barra CB
1.500
A
2.000
53,13º
NAB
Figura 11.6 Exemple 3. Secció barra AB.
NCB = −Cx = −2000kp
Barra AB (fig. 11.6)
NAB = 2.500kp
Apliquem les equacions de Navier-Bresse, primer entre els punts A i B
NAB RB
uB = uA − θA (yB − yA ) + A cos αAB ds
EAB AAB
R3 2.500
uB = θA 1, 8 + 0 10
cos(−36, 86◦ )ds = 1, 8θA + 0, 6 · 10−4
2 · 10 · 3, 125 · 10−4
(11.3)
R B NAB
vB = vA + θA (xB − xA ) + A sin αAB ds
EAB AAB
R3 2.500
vB = θA 2, 4 + 0 sin(−36, 86◦ )ds = 2, 4θA − 6, 85 · 10−4
2 · 1010 · 3, 125 · 10−4
Les equacions de Navier-Bresse entre els punts C i B seran
RB NBC
uB = uC − θC (yB − yC ) + C cos αBC ds
EBC ABC
R2 −2.000
uB = 0 ,4 ds = −2 · 10−4 m (11.4)
1, 2 · 109 · 2 · 10−2
R B NCB
vB = vC + θC (xB − xC ) + C sin αCB dsvB = θC 2, 4
ECB ACB
substituint 11.4 a 11.3
θA = −6, 44 · 10−4 rad

de 11.3
vB = −22, 32 · 10−4 m = −2, 23mm
Primer numerem les barres (fig. 11.7). Aplicant el mètode de la càrrega unitat tindrem per al de-
splaçament vertical del punt B,
l1 l2
N1 N1 N2 N2
Z Z Z Z
qB = σ xx uxx dv + σ xx uxx dv = dx + dx
1 2 0 E1 A1 0 E2 A2
A
53.13º
3m
1,8 m 1
2
C B
2,4 m
1.500 kp
Figura 11.7 Exemple 3. Mètode de la càrrega unitat
1
N1
B
N2
53,13º
Figura 11.8 Exemple 3. Mètode de la càrrega unitat. Esforços en aplicar una càrrega unitària vertical en B
on x és l’eix local longitudinal per a cada una de les barres, Ni és l’esforç normal real a la barra i i N i
és l’esforç normal a la barra i en aplicar la càrrega unitat. Aplicant primer una càrrega unitat vertical
cap a baix (fig. 11.8), tindrem el desplaçament vertical del punt B.
1 1.500
cos 53, 13 cos 53, 13◦
◦ (− tan 53, 13◦ )(−1.500 tan 53, 13◦ )
vB = 3 + 2, 4 =
3, 125 · 10−4 2 · 1010 2 · 10−2 1, 2 · 109
= 0, 00227m = 2, 27mm
per tant és un desplaçament cap a baix, ja que la càrrega unitat l’hem aplicada en aquest sentit.
Aplicant ara una càrrega unitat horitzontal cap a la dreta en el punt B (fig. 11.9), obtindrem el
desplaçament horitzontal del punt B.
−1.500 tan 53, 13◦

uB = 2, 4 = −0, 26mm
2 · 10−2 1, 2 · 109
que és un desplaçament cap a l’esquerra ja que la càrrega unitària l’hem aplicada cap a la dreta.
Procediment: mètode matricial
Primer numerem les barres i els nusos (fig. 11.10). Prenem com a eixos globals x,y els que s’indiquen
a la figura
N1
B 1
N2 53.13º
Figura 11.9 Exemple 3. Mètode de la càrrega unitat. Esforços en aplicar una càrrega unitària horitzontal en B
2
3m y
1
1.8m
2 3
1 2.4m x
1500kp
Figura 11.10 Exemple 3. Mètode matricial
Per a la barra 1, cos α = c = 2, 4/3 i sin α = s = −1, 8/3; per tant, la matriu de rigidesa en coordenades
globals és
c2 −c2 −sc
 
sc
1 1
E A sc s2 −sc −s2 
K( 1) =

 =
2 c2
l1  −c −sc sc 
−sc −s2 sc s2
2, 4 2 2, 4 2
 
−1, 8 2, 4 1, 8 2, 4
−

 3 3 3
2 3 3 3 

1, 8 2

 −1, 8 2, 4 1, 8 1, 8 2, 4 
−
 
2 · 1010 3, 125 · 10−4 3 3 3 3 32 3
 
=
 
2
3 2, 4 1, 8 2, 4 2, 4 1, 8 2, 4
 
 
 − − 

 3 3
3 2 3 3 32


 1, 8 2, 4 1, 8 1, 8 2, 4 1, 8 
− −
3 3 3 3 3 3
i l’equació de rigidesa
2, 4 2 −1, 8 2, 4 2, 4 2 1, 8 2, 4
!  ! 
−

(1)
  3 3 3 3 3 3  
(1)

fx2 !2 !2  ux2

 −1, 8 2, 4 1, 8 1, 8 2, 4 1, 8 
 (1)  − (1) 
 fy2  2 · 1010 · 3, 125 · 10−4  3
 
3 3 3 3 3  uy2 
 f (1)  =
    =
!2 !2 (1)
3  − 2, 4 1, 8 2, 4 2, 4 1, 8 2, 4  ux3 
 
 x3  −  
(1)  3 3 3 3 3 3  (1)
fy3  !2
 uy3
 1, 8 2, 4 1, 8 1, 8 2, 4 1, 8 2 
!
− −
3 3 3 3 3 3
 
  u(1)
1, 333 −1 −1, 333 1  x2
 u(1)

6
 −1 0, 75 1 −0, 75  y2

= 10   −1, 333

(1)

1 1, 333 −1 
 ux3 
 
1 −0, 75 −1 0, 75 (1)
uy3
Per a la barra 2, c = 1 i s = 0; per tant, la matriu de rigidesa en coordenades globals és
c2 sc −c2 −sc
   
1 0 −1 0
E 2 A2 
 sc s2 −sc −s2  −2
 = 2 · 10 1, 2 · 10
9  0 0 0 0 
K(2) =  
l2  −c2 −sc c2 sc  2, 4  −1 0 1 0 
−sc −s 2 sc s2 0 0 0 0
i l’equació de rigidesa
   
(2) (2)
fx1 
1 0 −1 0  ux1

 (2) 
 fy1  2 · 10−2 1, 2 · 109   (2)

0   uy1
0 0 0  
 f (2)  =
   =
−1 0 1 0  (2)
 x3  2, 4 
 ux3


(2)
fy3 0 0 0 0 (2)
uy3
 
(2)

10 0 −10 0 
 ux1
(2) 
0 0 0 0  uy1 
= 106 
 
 
 −10 0 10 0   (2)
 ux3 
0 0 0 0 (2)
uy3
El procés d’acoblament consisteix primer a augmentar les equacions amb els graus de llibertat que
falten fins completar el vector de desplaçaments generalitzats. Observem que l’estructura té sis graus
de llibertat: dos desplaçaments per a cada nus; per tant, el vector de desplaçaments generalitats tindrà
sis components.
 
0 
0 0 0 0 0 0

ux1

 0 
 0 0 0 0 0 0    uy1 
   
 (1) 
 fx2 

 (1)  = 106  0 0 1, 333 −1 −1, 333 1   ux2 
  

 fy2   0 0 −1 0, 75 1 0, 75 
  uy2 
 
  
 (1)   0 0 −1, 333 1 1, 333 −1   ux3 
 fx3 
f
(1) 0 0 1 −0, 75 −1 0, 75 uy3
y3
 
(2)
fx1 
10 0 0 0 −10 0

ux1

 (2) 

 fy1 

 0
 0 0 0 0 0   uy1
  


 0  = 106  0
  0 0 0 0 0 
  ux2
 


 0 

 0
 0 0 0 0 0 
  uy2
 

(2)  −10 0 0 0 10 0  ux3
fx3
   
 
(2)
fy3 0 0 0 0 0 0 uy3
A l’equació de la barra 1 hem afegit els graus de llibertat que ocupen les posicions 1 i 2 al vector de
desplaçaments generalitzats; per tant, hem afegit zeros a les files i columnes 1 i 2. A l’equació de la
barra 2 hem afegit els graus de llibertat que ocupen les posicions 3 i 4 al vector de desplaçaments
generalitzats; per tant hem afegit zeros a les files i columnes 3 i 4. Per altra banda, ja hem eliminat els
superı́ndexs per fer complir la compatibilitat en els desplaçaments; les equacions anteriors es poden
escriure com
f (1) = K(1) u
f (2) = K(2) u
A continuació, imposem la condició d’equilibri en cada un dels nusos, és a dir,
f (1) + f (2) = (K(1) + K(2) )u

    
fx1 10 0 0 0 −10 0 ux1

 fy1 


 0 0 0 0 0 0 
 uy1 

 fx2  = 106 
  0 0 1, 333 −1 −1, 333 1  ux2 
   (11.5)

 fy2 


 0 0 −1 0, 75 1 −0, 75 
 uy2 

 fx3   −10 0 −1, 333 1 11, 333 −1  ux3 
fy3 0 0 1 −0, 75 −1 0, 75 uy3
que constitueix l’equació de rigidesa de l’estructura. Les condicions de contorn per als desplaçaments
(condicions de suport) són
ux1 = uy1 = ux2 = uy2 = 0 (11.6)

mentre que les forces externes aplicades són
fx3 = 0 fy3 = −1.500kp

Per aplicar aquestes condicions eliminem les files i columnes 1, 2, 3 i 4 (les corresponents als de-
splaçaments coneguts)

6 11, 333 −1 ux3 fx3 0
10 = = (11.7)
−1 0, 75 uy3 fy3 −1.500
resolent obtenim
ux3 = −201, 3 · 10−6 m = −0, 2mm

uy3 = −2.281, 8 · 10−6 m = −2, 28mm
substituint 11.6 i 11.7 a 11.5
    
fx1 10 0 0 0 −10 0 0
 fy1   0 0 0 0 0 0  0 
    
 fx2   0 0 1, 333 −1 −1, 333 1  0 
 fy2  =  0
    
   0 −1 0, 75 1 −0, 75 
 0 

 0   −10 0 −1, 333 1 11, 333 −1  −201, 3 
−1500 0 0 1 −0, 75 −1 0, 75 −2.281
   
fx1 2.013

 fy1  
  0 


 fx2  
= −2.012, 66 


 fy2  
  1.509, 45 

 0   −0, 3329 
−1.500 −1.509, 45
Es pot observar que el sumatori de forces externes és zero, tant en la direcció x com en la y, com
era d’esperar. Per altra banda, els valors difereixen lleugerament dels obtinguts aplicant l’estàtica; el
motiu és haver truncat el nombre de decimals en els càlculs.
Un cop tenim les forces externes i els desplaçaments, calculem els esforços interns. Per fer-ho, apliquem
la matriu de rigidesa en coordenades locals 10.6 a cada una de les barres.
Per a la barra 1, c = 2, 4/3 i s = −1, 8/3; per tant,
 2, 4 −1, 8 
  3 0 0

c s 0 0

ux2 3  0

 1, 8 2, 4 
 −s c 0 0   uy2   0 0  0
u(1) 3 3  
= 
 0
 =
2, 4 −1, 8 
 =
0 c s   ux3  
 0 0   −0, 0002 
0 0 −s c uy3 3 3  −0, 00228
 
1, 8 2, 4

0 0
  3 3
0
 0 
= 
 1.208 · 10−6 

−1.944 · 10−6

    
f x2 1 0 −1 0 0
 f y2  2 · 1010 · 3, 125 · 10−4  0 0 0 0   0 
 f x3  = (11.8)
    
3  −1 0 1 0   1.208 · 10−6 
f y3 0 0 0 0 −1.944 · 10−6
per tant,
f x2 = −2.516kp
f x3 = 2.516kp
és a dir, sobre la barra 1 actúa una tracció de 2.516 kp.
Per a la barra 2, c = 1 i s = 0; per tant,
     
c s 0 0 ux1 1 0 0 0 0
 −s c 0 0   uy1   0 1 0 0  0
u(2) = 
 
 0 0 c s   ux3  = 
    =
0 0 1 0   −0.0002 
0 0 −s  c uy3 0 0 0 1 −0.00228
0
 0 
= −0.0002 

−0.00228
    
f x1 1 0 −1 0 0
 f y1  1, 2 · 109 · 2 · 10−2  0 0 0 0   0 
 f x3  = (11.9)
    
2, 4  −1 0 1 0   −0.0002 
f y3 0 0 0 0 −0.00228
per tant,
f x1 = 2.010kp
f x3 = −2.010kp
és a dir, sobre la barra 2 actúa una compressió de 2.010 kp.
♠ Exemple 4
Calculeu els esforços a les barres i els desplaçaments dels vèrtexs de l’estructura (fig. 11.11). Totes les
barres tenen el mateix mòdul de Young E i la mateixa secció transversal A.
Escrivim les equacions de rigidesa en coordenades globals per a cada una de les barres.
Per a la barra 1, c = 1 i s = 0; per tant,
   
(1) (1)
fx1 
1 0 −1 0
 ux1
 (1) 
  u(1)
 
 fy1  EA  0 0 0 0   y1 

 f (1)  = l  −1
  
0 1 0   u(1) 
 x2   x2 
f
(1) 0 0 0 0 (1)
uy2
y2
1 (1) 2
l
(5)
l
(4) (2)
l
(6)
4 (3) l 3
Per a la barra 2, c = 0 i s = −1
   
(2) (2)
fx2 0 0

0 0
 u
 (2)  x2
 (2) 
 
 fy2
  uy2 
 EA  0 1 0 −1 
 = 
 f (3) l  0 0 0 0  (2) 
 ux3 

 x3 
(3)
fy3 0 −1 0 1 (2)
uy3
Per a la barra 3, c = −1 i s = 0
   
(3) (3)
f 1

0 −1 0  ux3

 x3 (3)  (3)
 
 fy3
  uy3
 EA  0 0 0 0  
 =  
 f (3) l  −1 0 1 0  (3)
 ux4
 
 x4  
(3)
fy4 0 0 0 0 (3)
uy4
Per a la barra 4, c = 0 i s = −1
   
(4) (4)4
fx1 
0 0 0 0
 ux1
 (4) 
  u(4)
 
 fy1  EA  0 1 0 −1   y1 

 f (4)  = l  0 0
  
0 0   u(4) 
 x4   x4 
(4)
fy4 0 −1 0 1 (4)
uy4
√ √
2 2
Per a la barra 5, c = is=−
2 2
   
(5) (5)
fx1 
0, 5 −0, 5 −0, 5 0, 5
 ux1
 (5) 
  u(5)
 
 fy1  EA  −0, 5 0, 5 0, 5 −0, 5   y1 

 f (5)  = √2l  −0, 5 0, 5
  
0, 5 −0, 5   u(5) 
 x3   x3 
(5)
fy3 0, 5 −0, 5 −0, 5 0, 5 (5)
uy3
√ √
2 2
i per a la barra 6, c = − is=−
2 2
   
(6) (6)
fx2 
0, 5 0, 5 −0, 5 −0, 5
 ux2
 (6) 
  u(6)
 
 fy2  EA  0, 5 0, 5 −0, 5 −0, 5   y2 

 f (6)  = √2l  −0, 5 −0, 5
  
0, 5 0, 5   u(6) 
 x4   x4 
(6)
fy4 −0, 5 −0, 5 0, 5 0, 5 (6)
uy4
El procés d’acoblament consisteix primer a augmentar les equacions de rigidesa amb els graus de
llibertat que falten en cada una d’elles fins completar el vector de desplaçaments generalitzats de
l’estructura. Observem que l’estructura té vuit graus de llibertat: dos desplaçaments per a cada nus;
per tant, el vector de desplaçaments generalitats tindrà vuit components.
 (1) 
fx1 
1 0 −1 0 0 0 0 0

u x1

 (1) 
 fy1   0 0 0 0 0 0 0 0   uy1 
 (1)    
 f   −1 0 1 0 0 0 0 0   ux2 
 x2    
 (1)  EA  0 0 0 0 0 0 0 0   uy2 
 fy2  =   
  l  0 0 0 0 0 0 0 0   ux3 
 0    
   0 0 0 0 0 0 0 0   uy3 
 0    
   0 0 0 0 0 0 0 0   ux4 
 0 
0 0 0 0 0 0 0 0 0 uy4
 
0 
0 0 0 0 0 0 0 0

ux1

 0 
   0 0 0 0 0 0 0 0   uy1 
 (2) 
 fx2 
  
 0 0 0 0 0 0 0 0   ux2 
 (2)    
 fy2  EA  0 0 0 1 0 −1 0 0   uy2 
 =   
 f (2)  l  0 0 0 0 0 0 0 0   ux3 
 x3    
 (2)   0 0 0 −1 0 1 0 0   uy3 
 fy3    
   0 0 0 0 0 0 0 0   ux4 
 0 
0 0 0 0 0 0 0 0 0 uy4
 
0 
0 0 0 0 0 0 0 0

ux1

 0 
   0 0 0 0 0 0 0 0   uy1 
 0    
   0 0 0 0 0 0 0 0   ux2 
 0    
 (3)  = EA  0 0 0 0 0 0 0 0   uy2 
    
 fx3  l   0 0 0 0 1 0 −1 0   ux3 
 
 (3) 
 f   0 0 0 0 0 0 0 0   uy3 
 y3    
 (3)   0 0 0 0 −1 0 1 0   ux4 
 fx4 
(3)
fy4 0 0 0 0 0 0 0 0 uy4
 (4) 
f 
0 0 0 0 0 0 0 0

ux1

 x1 (4) 
 fy1   0 1 0 0 0 0 0 −1   uy1 
    
 0   0 0 0 0 0 0 0 0   ux2 
    
 0  EA  0 0 0 0 0 0 0 0   uy2 
 =   
 0  l   0 0 0 0 0 0 0 0   ux3 
 
 
 0   0 0 0 0 0 0 0 0   uy3 
    
 (4)   0 0 0 0 0 0 0 0   ux4 
 fx4 
(4)
fy4 0 −1 0 0 0 0 0 1 uy4
 (5) 
f 
1 −1 0 0 −1 1 0 0

ux1

 x1 (5) 
 fy1   −1 1 0 0 1 −1 0 0   uy1 
    
 0   0 0 0 0 0 0 0 0    ux2 
 
  
 0  EA0, 5  0 0 0 0 0 0 0 0   uy2 
 
 f (5)  = √2l  −1 1 0 0 1 −1 0 0   ux3 
   
 x3    
 (5)   1 −1 0 0 −1 1 0 0   uy3 
 fy3    
   0 0 0 0 0 0 0 0   ux4 
 0 
0 0 0 0 0 0 0 0 0 uy4
 
0 
0 0 0 0 0 0 0 0

ux1


 0 
  0 0 0 0 0 0 0 0   uy1 
 (6)
 fx2
   
 0 0 1 1 0 0 −1 1 
  ux2
  
 (6)   
 fy2  EA0, 5  0 0 1 1 0 0 −1 1  
 uy2
 
 = √  
 0 0 0 0 0 0 0 0 0 
2l    ux3
   
  
 0  0 0 0 0 0 0 0 0   uy3
  
   
 (6)  0 0 −1 −1 0 0 1 1   ux4
 fx4
 

(6)
fy4 0 0 −1 −1 0 0 1 1 uy4
A l’equació de la barra 1 hem afegit els graus de llibertat que ocupen les posicions 5, 6, 7 i 8 al vector
de desplaçaments generalitzats; per tant, hem afegit zeros a les files i columnes d’igual numeració. A
l’equació de la barra 2 hem afegit els graus de llibertat que ocupen les posicions 1, 2, 7 i 8 al vector
de desplaçaments generalitzats; per tant hem afegit zeros a les files i columnes d’igual numeració. A
la equació de la barra 4 hem afegit els graus de llibertat que ocupen les posicions 3, 4, 5 i 6 al vector
de desplaçaments generalitzats; per tant, hem afegit zeros a les files i columnes d’igual numeració.
Imposem l’equilibri de forces als nusos
X X
f= f (e) = K(e) u
fx1 ux1
   

 fy1 

 1,353 −0,353 −1 0 −0,353 0,353 0 0

 uy1 

 fx2  −0,353 1,353 0 0 0,353 −0,353 0 −1  ux2 
   −1 0 1,353 0,353 0 0 −0,353 −0,353   
 fy2  EA  0 0 0,353 1,353 0 −1 −0,353 −0,353
  uy2 
 =    (11.10)
fx3 0 0 0 0 1,353 −0,353 −1 0 ux3



 l  0

0 0 −1 −0,353 1,353 0 0


 

 fy3  −0,353 0,353 −0,353 −0,353 −1 0 1,353 0,353  uy3 
0,353 −1,353 −0,353 −0,353 0 0 0,353 1,353
   
 fx4   ux4 
fy4 uy4
Les condicions de contorn per als desplaçaments (condicions de suport) són
ux1 = uy1 = ux4 = 0
mentre que les forces externes aplicades són
fx2 = fx3 = fy3 = fy4 = 0

f y2 = −P
Per aplicar aquestes condicions eliminem les files i columnes 1, 2 i 7 (les corresponents als desplaçaments
coneguts), i substituı̈m les forces conegudes, i obtenim
   
0 1, 353 0, 353 0 0 −0, 353  
 −P   0, 353 1, 353 0 −1 −0, 353  ux2
 0  = EA 
     uy2 
0 0 1, 353 −0, 353 0 
  ux3 


 0 
 l  0 −1 −0, 353 1, 353 0 
uy3
0 −0, 353 −0, 353 0 0 1, 353
resolent,
    
0, 896 −0, 5 −1, 13 −0, 396 0, 103 0 ux2
 −0, 5 2, 416 0, 5 1, 916 0, 5  −P   uy2 
l     
 −0, 103 0, 5 0, 896 0, 603 0, 103  0 = ux3 
EA     
 −0, 396 1, 916 0, 603 2, 313 0, 396  0   uy3 
0, 103 0, 5 0, 103 0, 396 0, 896 0 uy4
l
ux2 = 0, 5P
EA
l
uy2 = (−2, 416P )
EA
l
ux3 = (−0, 5P )
EA
l
uy3 = (−1, 916P )
EA
l
uy4 = (−0, 5P )
EA
substituint a 11.10
fx1 0
   

 fy1  
 1,353 −0,353 −1 0 −0,353 0,353 0 0

 0 

 fx2  −0,353 1,353 0 0 0,353 −0,353 0 −1  0, 5P 
   −1 0 1,353 0,353 0 0 −0,353 −0,353   

 fy2   0
= 0 0,353 1,353 0 −1 −0,353 −0,353  
  −2, 416P 

 fx3   0 0 0 0 1,353 −0,353 −1 0  −0, 5P 
   0 0 0 −1 −0,353 1,353 0 0  
 fy3  −0,353 0,353 −0,353 −0,353 −1 0 1,353 0,353  −1, 916P 
0,353 −1,353 −0,353 −0,353 0 0 0,353 1,353
   
 fx4   0 
fy4 −0, 5P
fx1 −0, 1P
   

 fy1  
  0, 1P 


 fx2  
  0 


 fy2  
= −0, 1P 


 fx3  
  0 


 fy3  
  0 

 fx4   0, 1P 
fy4 0
Un cop tenim les forces externes i els desplaçaments, calculem els esforços interns. Per fer-ho, apliquem
la matriu de rigidesa en coordenades locals 10.6 a cadascuna de les barres.
Per a la barra 1,
     
c s 0 0 ux1 1 0 0 0 0
 −s c 0 0   uy1 l  0 1 0 0  0
u(1)
  
=
 0
 =   =
0 c s   ux2  EA  0 0 1 0   0, 5P 
0 0 −s c uy2 0 0 0 1 −2, 416P
 
0
l  0 
=  
EA  0, 5P 
−2, 416P

     
f x1 1 0 −1 0 0
 f y1  EA  0 0 0 0  l  0 
 f x2  = l  −1 0 1 0  EA  0, 5P (11.11)
     

f y2 0 0 0 0 −2, 416P
per tant,
f x1 = −0, 5P
f x2 = 0, 5P
és a dir, sobre la barra 1 actúa una tracció de valor 0, 5P .
Per a la barra 2,
     
c s 0 0 ux2 0 −1 0 0 0, 5P
−s c 0 0   uy2 1  1 0 0 0   −2, 416P
u(2) = 
  
 =   =
 0 0 c s   ux3  EA  0 0 0 −1   −0, 5P 
0 0 −s c uy3 0 0 1 0 −1, 916P
 
2, 416P
1  0, 5P 

=
EA  1, 916P 
−0, 5P
     
f x2 1 0 −1 0 2, 416P
 f y2  EA  0 0 0 0  l  0, 5P 
 f x3  = l  −1 0 1 0  EA  (11.12)
     
1, 916P 
f y3 0 0 0 0 −0, 5P
per tant,
f x2 = 0, 5P
f x3 = −0, 5P
és a dir, sobre la barra 2 actúa una compressió de valor 0, 5P .
Per a la barra 3,
     
c s 0 0 ux3 −1 0 0 0 −0, 5P
−s c 0 0 u y3 1 0 −1 0 0   −1, 916P 
u(3) = 
    
 0 0 c s   ux4  = EA  0
    =
0 −1 0  0 
0 0 −s c uy4 0 0 0 −1 −0, 5P
 
0, 5P
1  1, 916P 

=
EA  0 
0, 5P
     
f x3 1 0 −1 0 0, 5P
 f y3  EA  0 0 0 0  l  1, 916P 
 f x4  = l  −1 0 1 0  EA  (11.13)
     
0 
f y4 0 0 0 0 0, 5P
per tant,
f x3 = 0, 5P
f x4 = −0, 5P
és a dir, sobre la barra 3 actúa una compressió de valor 0, 5P .
Per a la barra 4,
     
c s 0 0 ux1 0 −1 0 0 0
−s c 0 0 u y1 1  1 0 0 0  0
u(4) = 
      
 0 0 c s   ux4  = EA  0 0
   =
0 −1   0 
0 0 −s c uy4 0 0 1 0 −0, 5P
 
0
1  0 

= 
EA  0, 5P 
0
     
f x1 1 0 −1 0 0
 f y1  EA  0 0 0 0  l  0 
 f x4  = l  −1 0 1 0  EA  0, 5P (11.14)
     

f y4 0 0 0 0 0
per tant,
f x1 = −0, 5P
f x4 = 0, 5P
és a dir, sobre la barra 4 actúa una tracció de valor 0, 5P .
Per a la barra 5,
  
c s 0 0 ux1
 −s c 0 0   uy1 
u(5) = 
 0 0 c s   ux3  =
 
0 0 −s c uy3
  
0, 707 −0, 707 0 0 0
l  0, 707 0, 707 0 0  0 
= 
  −0, 5P  =
 
EA  0 0 0, 707 −0, 707
0 0 0, 707 0, 707 −1, 916P
 
0
l  0 
=  
EA  P 
−1, 708P
     
f x1 1 0 −1 0 0
 f y1  EA  0 0 0 0  l  0 
 f x3  = l√2  (11.15)
    
−1 0 1 0  EA  P 
f y3 0 0 0 0 −1, 708P
per tant,
Y
P
x
A B X
√
f x1 = −P/√ 2
f x4 = P/ 2
√
és a dir, sobre la barra 5 actúa una tracció de valor P/ 2.
Per a la barra 6,
  
c s 0 0 ux2
 −s c 0 0   uy2 
u(6) = 
 0 0 c s   ux4  =
 
0 0 −s c uy4
  
−0, 707 −0, 707 0 0 0, 5P
1  0, 707 −0, 707 0 0   −2, 416P 
=   
EA  0 0 −0, 707 −0, 707  0 
0 0 0, 707 −0, 707 −0, 5P
 
1, 354P
1  016P 
2, 
=
EA  0, 353P 
0, 353P
     
f x2 1 0 −1 0 1, 354P
 f y2  EA  0 0 0 0  l  2, 016P 

 f x4  = l√2  (11.16)
   
−1 0 1 0  EA  0, 353P 
f y4 0 0 0 0 0, 353P
per tant,
√
f x2 = P/ √2
f x4 = −P/ 2
√
és a dir, sobre la barra 6 actúa una compressió de valor P/ 2.
11.3 Barra sotmesa a esforços de cisallament i moments flectors
♠ Exemple 5
Calculeu el desplaçament vertical i el gir de la secció B de la barra de la figura 11.12. Considereu

negligible la deformació deguda a l’esforç de cisallament.
Z
q= σ ij uij dv
V
on q és el desplaçament generalitzat del punt B i serà, en aquest cas, o bé el desplaçament vertical
vB o bé el gir θB . Atès que només considerem l’efecte del moment flector, solament tindrem tensions
i deformacions en la direcció normal, que anomenarem, respectivament, σ xx i uxx . Calculem primer
vB ; tindrem Z
vB = σ xx uxx dv
V
on uxx és la deformació real i σ xx és la tensió que apareixerà en aplicar una càrrega vertical unitat en
el punt B. En aquest punt, convé recordar que el desplaçament generalitzat que obtenim ho és en la
mateixa direcció i sentit que la càrrega unitat aplicada; per tant, si volem que un desplaçament cap
amunt sigui positiu i un cap avall sigui negatiu, hem d’aplicar la càrrega unitària cap amunt.
−M Px
uxx = y= y
EI EI
−x
σ xx = y
I
substituint
l
−x P x −P −P l3
Z Z Z
2
vB = y ydv = y dA x2 dx =
V I EI EI 2 A 0 3EI
Es a dir, un desplaçament cap avall. Per calcular θB , tindrem
Z
θB = σ xx uxx dv
V
on uxx és la deformació real i σ xx és la tensió que apareixerà en aplicar un moment unitat en el punt
B. Per la mateixa raó que hem donat en el càlcul de vB , aplicarem un moment unitat antihorari;
d’aquesta manera, un resultat del gir positiu voldrà dir un gir antihorari.
−M Px
uxx = y= y
EI EI
−1
σ xx = y
I
R l P x −1 −P R 2 R l −P l2
θB = 0 y ydv = A y dA 0 xdx =
EI I EI 2 2EI
és a dir, una rotació horària.
♠ Exemple 6
Calculeu el desplaçament vertical i el gir de la secció B de la barra de la figura 11.13. Considereu

Y
x
p
A B X
Z
q= σ ij uij dv
V
on q és el desplaçament generalitzat del punt B i serà, en aquest cas, o bé el desplaçament vertical
vB o bé el gir θB . Atès que només considerem l’efecte del moment flector, solament tindrem tensions i
deformacions en la direcció normal, que anomenarem respectivament, σ xx i uxx . Calculem primer vB ,
tindrem Z
vB = σ xx uxx dv
V
on uxx és la deformació real i σ xx és la tensió que apareixerà en aplicar una càrrega vertical unitat
cap amunt en el punt B.
−M p x2
uxx = y= y
EI 2EI
−x
σ xx = y
I
Substituint,
l
−x p x2 −p −P l4
Z Z Z
2
vB = y ydv = y dA x3 dx =
V I 2EI 2EI 2 A 0 8EI
Per calcular θB , tindrem
Z
θB = σ xx uxx dv
V
on uxx és la deformació real i σ xx és la tensió que apareixerà en aplicar un moment unitat antihorari
en el punt B.
−M p x2
uxx = y= y
EI 2EI
−1
σ xx = y
I
R l p x2 −1 −p R 2 R l 2 −pl3
θB = 0 y ydv = y dA x dx =
2EI I 2EI 2 A 0 6EI
L’equació de rigidesa en coordenades locals d’una barra, negligint les deformacions per esforços de
cisallament, ve donada per 10.37
pl/2 pl/2
1 2
l
M1 pl2 /12 pl2 /12
R y1
Figura 11.14 Exemple 6. Càrregues equivalents
 12 6 −12 6 

f yi
  l2 l l2 l  u 
 6 −6  yi
 M i  EIz  4 2   θi 
l l
 f yj  = l 
 
 −12 −6 12 −6 
   
  uyj 
 2
Mj  l l l2 l  θj

6 −6
2 4
l l
Suprimint per comoditat les barres superiors, escriurem
 12 6 −12 6 

fyi
  l2 l l2 l  u 
 6 −6  yi
 Mi  EIz  4 2   θi 
l l
 fyj  = l 
 
 −12 −6 12 −6 
   
  uyj 
 2

6 −6
2 4
l l
on fyi , Mi , fyj , Mj són les forces i els moments externs totals aplicats en els punts i i j, respectivament,
que seran, en aquest cas, les reaccions externes i les càrregues equivalents creades per les càrregues
repartides (fig. 11.14) (v. exemple 12). Tindrem doncs, en aquest cas
pl
   12
R − 6 −12 6 
 y1 22   l2 l l2 l  u 
 pl   6 −6  y1
 M1 − 4 2 
 
 EI   θ1 
12  = 
 −12 l l 
pl −6 12 −6 
  
  l  uy2 
 −  
 2

22  l l l2 l  θ2
  
 pl  6 −6
2 4
12 l l
Les condicions de contorn són
uy1 = 0
θ1 = 0
aixı́ doncs, eliminant les files i columnes 1 i 2, obtenim
12/l2 −6/l

−p l/2 uy2
= EI/l
p l2 /12 −6/l 4 θ2
i resolent
−p l4
uy2 =
8EI
−p l3
θ2 =
6EI
a C b
A B
a C b B
A
RA RB
substituint a l’equació de rigidesa completa
pl
   12
Ry1 − 6 −12 6 
0
 
 2   l2 l l2 l
p l2

   6 −6  0 
M1 − 4 2
 
 EI    −p l4
 
12  l l

=  −12

pl −6 12 −6

l
 

 −

    8EI 
−p l3
 2
2  l l l2 l
   
p l2 6 −6
  
2 4 6EI
12 l l
d’on obtenim
Ry1 = p l
p l2
M1 =
2
♠ Exemple 7
Calculeu el desplaçament vertical i el gir de la secció C de la barra de la figura 11.15. Considereu

Aplicant les equacions de l’estàtica a la barra obtenim les reaccions externes
Pb Pa
RA = RB =
l l
on hem fet a + b = l. Per calcular el desplaçament del punt C, vC aplicarem el mètode de la càrrega
unitat Z
vC = σ xx uxx dv
V
1
a b
1/l 1/l
x M
l
on uxx és la deformació real i σ xx és la tensió que apareixerà en aplicar una càrrega vertical unitat
cap amunt en el punt C.
R a bx P bx ax P ax R a P bx bx R b P ax ax
vC = 0 LI y(− lEI y)dv + LI y(− lEI y)dv = − 0 lEI L dx − 0 lEI L dx =
P b2 a2
−
3lEI
Per calcular θC , tindrem Z
θC = σ xx uxx dv
V
on uxx és la deformació real i σ xx és la tensió que apareixerà en aplicar un moment unitat antihorari
en el punt C. Per calcular σ xx , observem la figura 11.17.
x x
És clar que σ xx = − y per 0 < x < a, i σ xx = y per 0 < x < b (a la regió de l’esquerra prenem
lI lI
origen de coordenades al punt A, i a la regió de la dreta ho fem al punt B); per tant,

Ra x P bx Rb x P ax
θC = 0 − y − y dv + 0 y − y dv =
lI lEI lI lEI

Ra x P bx Rb x P ax P ab
0 − − dx + 0 lI − dx = (a − b)
lI lE lE 3lEI
♠ Exemple 8
Calculeu la deformada de la barra de la figura 11.18. Considereu negligible la deformació deguda a

l’esforç de cisallament.
Aplicant l’estàtica obtenim les reaccions, que seran les indicades a la figura 11.19
Per calcular el desplaçament en una secció qualsevol situada a una distància x de l’extrem esquerre
de la barra, tenim Z
v= σ xx uxx dv
V
x M
l
M/l M/l
l 1
(l-x)/l x/l
on
Mx
uxx = − y
lEI
Per calcular σ xx apliquem la càrrega unitat cap amunt en la secció arbitrària a la distància x (fig
11.20), i obtenim
( l−x
λy 0<λ<x
σ xx = lI
x
(l − λ)y x<λ<l
lI
Per tant,
l
−M (l − x)x3 x3 M x3 x2

Mx M xl Mx
Z
v= 2
− 2 λ(l − λ)dλ = − = −l
l EI 3 l EI x 6lEI 6EI 6EI l
♠ Exemple 9
Calculeu el desplaçament i el gir del punt on està aplicada la força F de 10 kN. Preneu EI = 105 kN·m2
(fig 11.21), i considereu negligible la deformació per esforços normals i de cisallament.
5m 5m
10 kN
5m 5m
1 1 2 2 3
10 kN
Figura 11.22 Exemple 9. Numeració
Procediment: mètode matricial reduı̈t
En comptes de calcular la càrrega equivalent de la força F , considerarem dues barres; aixı́ F estarà
aplicada en el nus 2 (fig. 11.22)
L’estructura té dos graus de llibertat no prescrits: el desplaçament vertical i el gir del nus 2 (en realitat,
per simetria podrı́em avançar que el gir del nus 2 és zero, però el deixarem com a grau de llibertat).
 12 6 −12 6 
   l 2 l l 2 l  
f yi  6 −6  uyi
 M i  EIz   4 2 
θi 
l l
 f yj  = l 

−12 −6 12 −6
  
uyj 

 
 2
Mj  l l l2 l θj

6 −6

2 4
l l
Per altra banda, els eixos locals els fem coincidir amb els globals en les dues barres. Aixı́, la matriu
de rigidesa reduı̈da en coordenades globals per a la barra 1 serà
uy2 θ2
105
K(1) =

0, 48 −1, 2 uy2
5
−1, 2 4 θ2
i per a la 2
uy2 θ2
105
K(2) = 0, 48 1, 2 uy2
5
1, 2 4 θ2
sumant per als dos graus de llibertat obtenim la matriu de rigidesa reduı̈da de l’estructura
105

0, 96 0
K=
5 0 8
L’equació de rigidesa reduı̈da serà
105

−10 0, 96 0 uy2
=
0 5 0 8 θ2
d’on, resolent, obtenim
l/2 l/2
P
P/2 P/2
l/2 l/2 3
M 1 2 M
1 2
P
Figura 11.24 Exemple 10. Numeració
uy2 = −0, 00052m

θ2 = 0
♠ Exemple 10
Calculeu els moments i les forces equivalents en els extrems de la barra de la figura 11.23, considerant
negligibles la deformació per esforços normals i per cisallament.
Considerem dues barres; aixı́, P està aplicada en un nus. Per simetria, les forces en els extrems són
iguals i el seu valor és P/2. Els moments també són iguals, però s’han de calcular. La numeració i les
reaccions estan indicades a la figura 11.24
L’estructura té dos graus de llibertat no prescrits: el desplaçament vertical i el gir del nus 2 (en realitat,
per simetria podriem avançar que el gir del nus 2 és zero, però el deixarem com a grau de llibertat).
 12 6 −12 6 

f yi
  l2 l l2 l  uyi

 6 −6 
Mi  EI 
z 
4 2 
θi 
 l l

= 
l  −12 −6 12 −6
 
f yj  uyj 
 

 2
Mj  l l l2 l θj

6 −6

2 4
l l
Per altra banda, els eixos locals els fem coincidir amb els globals a les dues barres. Aixı́, la matriu de
rigidesa reduı̈da en coordenades globals per a la barra 1 serà
u2y θ2
 12 −6 
EI 
K(1) = (l/2)2 l/2  u2y
l/2 
 −6

 θ
4 2
l/2
que escriurem com
u θ2
 96 2y −24 
EI
K(1) =  l2 l  u2y
l 
−24

4 θ2
l
i per a la 2
u2y θ2
 12 6 
EI 
K(2) = (l/2)2 l/2  u2y
l/2  
 6  θ
2
4
l/2
que escriurem com
u θ2
 962y 24 
EI
K(2) =  l2 l  u2y
l 
24

4 θ2
l
Sumant per als dos graus de llibertat obtenim la matriu de rigidesa reduı̈da de l’estructura
192 !
EI 0
K= l2
l 0 8
192 !
−P EI 0 u2y
= l2
0 l 0 8 θ2
d’on, resolent, obtenim
−P l3
u2y =
192EI
θ2 = 0
Aplicant l’equació de rigidesa per a la barra 1

l/2 l/2
M0
R1
M0 M3
l/2 l/2
1 1 2 2 3
M1
R3
Figura 11.26 Exemple 11. Numeració de nusos i barres, i reaccions externes
96 24 −96 24
 
 l2 l l2 l 
 
0

24 −24
 
P/2  
 M  EI 
 4 2  0 
l l  
 Q2  = l  −P l3
  
 
 −96 −24 96 −24  
  192EI


M2


 l2 l l2 l 
 0
 24 −24 
2 4
l l
d’on
Pl
M=
8
♠ Exemple 11
Calculeu les reaccions als extrems de la barra de la figura 11.25.
Numerem les barres i els nusos, i dibuixem les reaccions (fig. 11.26). Per simetria, el nus 2 no ex-
perimentarà cap desplaçament, però sı́ un gir. Aixı́ doncs, l’estructura té un sol grau de llibertat no
prescrit: el gir del nus 2.
L’equació de rigidesa en coordenades locals d’una barra de longitud l, negligint les deformacions per
esforços de cisallament, ve donada per 10.37
 12 6 −12 6 

f yi
  l2 l l2 l  u 
 6 −6  yi
 M i  EIz   l 4 2 
 i θ
l
 f yj  = l  −12 −6 12 −6
  
 uyj 


 2

6 −6
2 4
l l
Aixı́, la matriu de rigidesa reduı̈da de la barra 1 serà
R1 Q2-
l/2
1 1 2
M1 M2-
Figura 11.27 Exemple 11. Barra 1
EI
K(1) = 4
l/2
i la de la barra 2 serà igual que la de la 1
EI
K(2) = 4
l/2
Aixı́, la matriu de rigidesa reduı̈da de l’estructura serà
EI 16EI
K= 8=
l/2 l
i l’equació de rigidesa reduı̈da
16EI
M0 = θ2
l
d’on
M0 l
θ2 =
16EI
Aplicant l’equació de rigidesa per a la barra 1, tindrem (fig. 11.27)
96 24 −96 24
 
 l2 l l2 l 
0
  
 24 −24
 
R1  
 M1  EI  4 2 
 0
 l l

 − = 
 0

 Q  l

−96 −24 96 −24 

2
M0 l
  
M2−
 
 l2 l l 2 l 

 24 16EI
−24 
2 4
l l
d’on
3M0
R1 =
2l
M0
M1 =
4
Aplicant l’equació de rigidesa a la barra 2, o bé aplicant l’estàtica al conjunt de l’estructura, obtenim
les reaccions a l’extrem 3. Ho farem d’aquesta darrera manera. De la figura 11.28 es dedueix, de manera
immediata
M0
M3 =
4
3M0 /2l
M0 M3
l/2 l/2
1 3
M0 /4
3M0 /2l
Figura 11.28 Exemple 11. Estàtica al conjunt
l
♠ Exemple 12
Calculeu les reaccions als extrems de la barra de la figura 11.29. Considereu negligible la deformació
deguda a l’esforç de cisallament.
Procediment: Navier-Bresse
Les reaccions les dibuixem tal com que s’indica a la figura 11.30.
Aixı́, les equacions de l’estàtica aplicades a la barra seran
R1 + R2 = p l
M2 + p l2 /2 = M1 + R2 l
El moment flector en una secció transversal situada a una distància x de l’extrem de la dreta és (fig.
11.31)
M = −p x2 /2 − M1 + R1 x
Apliquem l’equació dels girs entre els punts 1 i 2
Rl M
θ2 = θ1 + 0 EI dx
1 Rl
0= (−P x2 /2 − M1 + R1 x)dx
EI 0
d’on s’obté
R1 p R2
1 l 2
M1 M2

R1
p
M1 M
Figura 11.31 Exemple 12. Secció transversal
l
M1 = −p l2 /6 + R1 l/2 (11.17)
apliquem ara l’equació dels desplaçaments verticals també entre els punts 1 i 2 i tenim en compte que
cap dels dos punts es desplaça
Rl M
v2 = v 1 + θ 1 l + 0 EI (l − x)dx
1 Rl
0= (−p x2 /2 − M1 + R1 x)(l − x)dx
EI 0
d’on s’obté
p l2 R1 l
M1 = − + (11.18)
12 3
D’11.17 i 11.18
R1 = p l/2
M1 = p l2 /12
♠ Exemple 13
Calculeu les reaccions externes i els girs dels extrems de la barra de la figura 11.32. Considereu
Seguirem el procediment del càlcul matricial per il·lustrar els casos en què apareixen càrregues repar-
tides.
L’equació de rigidesa en coordenades locals de la barra, negligint les deformacions per esforços de
pl/2 pl/2
2 2
pl /12 pl /12
1 2
l
R y1 R y2
Figura 11.33 Exemple 13. Càrregues equivalents.
12 6 −12 6
 
 

 l2 l l2 l 
 
fyi  6 −6  uyi

 Mi  EIz  4 2 
 =  l l 
 θi 

 fyj  l  −12 −6 12 −6   uyj 
 
Mj 
 l2 l l2 l 
 θj
 6 −6 
2 4
l l
on s’han suprimit per comoditat les barres superiors. fyi , Mi , fyj , Mj són les forces i moments externs
totals aplicats en els punts i i j, respectivament, que seran, en aquest, cas les reaccions externes i les
càrregues equivalents creades per les càrregues repartides (fig. 11.33).
Tenint en compte l’exemple 12, l’equació de rigidesa de la barra s’escriurà com
12/l2 6/l −12/l2 6/l

    
Ry1 − p l/2 uy1
 −p l2 /12  EI  6/l 4 −6/l 2   θ1
  
 Ry2 − p l/2  = l
   
 −12/l2 −6/l 12/l2 −6/l   uy2 
p l2 /12 6/l 2 −6/l 4 θ2
on Ry1 i Ry2 són les reaccions en els punts 1 i 2, respectivament. Les condicions de contorn són
uy1 = 0
uy2 = 0
aixı́ doncs, eliminant les files i columnes 1 i 3, obtenim
−p l2 /12

EI 4 2 θ1
=
p l2 /12 l 2 4 θ2
resolent
−p l3
θ1 =
24EI
p l3
θ2 =
24EI
i, substituint a l’equació de rigidesa completa,
P
L l
A B C
P
L l
A B C
RA RB
Figura 11.35 Exemple 14. Reaccions.
0
 
12/l2 −12/l2
   
Ry1 − p l/2 6/l 6/l  −p l3 
 −p l2 /12  EI  6/l 4 −6/l 2 
 
24EI
 Ry2 − p l/2  = l  −12/l2 −6/l
    
12/l2 −6/l   0
 

p l2 /12 6/l 2 −6/l 4 p l3
 
24EI
d’on obtenim
Ry1 = p l/2
Ry2 = p l/2
resultat que és evident per consideracions de simetria.
11.4 Estructures reticulades
♠ Exemple 14
Trobeu el gir i el desplaçament del punt C (fig. 11.34). Considereu negligible la deformació deguda a
l’esforç de cisallament.
Procediment: equacions de Navier-Bresse
Primer apliquem l’estàtica a la barra per calcular les reaccions RA i RB i obtenim
RA = P l/L
RB = P (L + l)/L
Busquem ara els esforços en cada una de les regions; la regió entre A i B l’anomenem regió I i, entre
B i C, regió II
Regió I (fig. 11.36): 0 < x < L
−P l
M= x
L
Q
D x M
Pl/L
Figura 11.36 Exemple 14. Secció de la zona AB
P
M
L+l-x
Q
Figura 11.37 Exemple 14. Secció de la zona BC
Regió II (fig. 11.37): L < x < L + l
M = −P (L + l − x)
Apliquem la primera equació de Navier-Bresse entre els punts A i C; tindrem
L L+l
−P lx/L −P (L + l − x) P (lL + l2 )
Z Z
θC = θA + + dx = θA − (11.19)
0 EI L EI 2EI
Apliquem ara la segona de Navier-Bresse també entre A i C,
R L+l M
vC = vA + θA (L + l) + 0 (L + l − x)dx = θA (L + l)+
EI
R L −P (l/L)x R L+l −P (L + l − x)
0 (L + l − x)dx + L (L + l − x)dx = (11.20)
EI EI
P L L2 lL P l3

θA (L + l) − + −
EI 6 2 6EI
Finalment, la segona de Navier-Bresse entre A i B
L L
M −P (l/L)x P lL2
Z Z
vB = 0 = θ A L + (L − x)dx = θA L + (L − x)dx = θA L −
0 EI 0 EI 6EI
Substituint θA a 11.20,
−P l2
vC = (L + l)
3EI
i substituint a 11.19,
−P l
θC =
(2L + 3l)
6EI
L’esquema de la deformada serà el de la figura 11.38.
♠ Exemple 15
Calculeu la fletxa del punt C (fig. 11.39). Considereu negligible la deformació deguda a l’esforç de
cisallament.
P
q qB
B
q
Figura 11.38 Exemple 14. Deformada
P
A l B l C
Primer calculem la reacció en el suport B. No ens cal calcular les reaccions a l’encastament si, en
fer els talls a les seccions, apliquem l’estàtica a la part dreta. Observem que es tracta d’un problema
hiperestàtic ja que hi ha tres reaccions externes i solament dues equacions de l’estàtica (l’equilibri en
direcció horitzontal no té sentit aplicar-lo si no hi ha càrregues externes horitzontals).
El càlcul de la reacció vertical en B el farem aplicant el mètode de la càrrega unitat.
Z
vB = σ xx uxx dv
V
Per això, apliquem una càrrega unitat vertical cap amunt en el punt B i eliminen les altres càrregues
externes (fig. 11.40). Solament hi haurà tensions virtuals a la regió AB, i valdran
−x
σ xx = y
I
La deformació real uxx és
1
uxx = (−RB x + P l + P x)y
EI
Per tant, integrant solament a la regió AB
Z l
−x 1
vB = y (−RB x + P l + P x)ydv = 0
0 I EI
d’on s’obté
RB = 5P/2
A X B C
l l
1
A B X C
l l
1
Figura 11.41 Exemple 15. Metode de la càrrega unitat.
q = 20 kN/m
1 2 3 4
6m 8m 6m
Ara ja podem calcular el desplaçament del punt B. Ho fem tornant a aplicar el mètode de la càrrega
unitat. Com a sistema de càrregues virtuals considerem una càrrega unitat cap avall aplicada en C,
zero en el punt B i les que corresponguin al punt A per mantenir l’equilibri (fig. 11.41), és a dir,
tindrem
−x
σ xx = y
I
1
xy 0<x<l
(
P
uxx =
1
(P x − RB x + RB l)y l < x < 2l
EI
per tant,
l 2l
x Px x P x − R B x + RB l 8P l3 5RB l3
Z Z Z
vC = σ xx uxx dv = y ydv = y ydv = −
V 0 I EI 0 I EI 3EI 6EI
substituint RB , obtenim
7 P l3
vC =
12 EI
♠ Exemple 16
Calculeu les reaccions i els girs en els suports de l’estructura de la figura (11.42). Preneu EI = 105 kNm2
i negligiu les deformacions per esforços normals i per cisallament.
L’equació de rigidesa d’una barra en coordenades locals, negligint les deformacions per esforços de
q = 20 kN/m
1 2 3 4
1 2 3
Ry1 Ry2 Ry3 Ry4

Figura 11.43 Exemple 16. Numeració de nusos i barres
12 6 −12 6
 

 l2 l l2 l 

6 −6
  
fyi   uyi
 Mi  EIz 
 4 2 
l l θi 

 fyj  = l 
    
uyj 

 −12 −6 12 −6 
Mj θj
 

 l2 l l2 l 

 6 −6 
2 4
l l
on s’han suprimit per comoditat les barres superiors. fyi , Mi , fyj , Mj són les forces i els moments
externs totals aplicats en els punts i i j, respectivament, que seran, en aquest cas, les reaccions externes
i les càrregues equivalents creades per les càrregues repartides.
En primer lloc, numerem els nusos i les barres (fig. 11.43). Substituint dades, la matriu de rigidesa
per a la barra 1 és
 
0, 055 0, 166 −0, 055 0, 166
 0, 166 0, 666 −0, 166 0, 333 
K(1) = EI  
 −0, 055 −0, 166 0, 055 −0, 166 
0, 166 0, 333 −0, 166 0, 666
per a la barra 2,
 
0, 023 0, 093 −0, 023 0, 093
 0, 093 0, 5 −0, 093 0, 25 
K(2) = EI  
 −0, 023 −0, 093 0, 023 −0, 093 
0, 093 0, 25 −0, 093 0, 5
per a la barra 3 serà igual que per a la 1.
Augmentant per a la barra 1, la seva equació de rigidesa serà
 (1) 
fy1
0, 055 0, 166 −0, 055 0, 166 0 0 0 0 uy1
  
(1)
M1
 

 (1)

  0, 166 0, 666 −0, 166 0, 333 0 0 0 0  θ1 
fy2
  



  −0, 055 −0, 166 0, 055 −0, 166 0 0 0 0  uy2 
(1)   
M2 0, 166 0, 333 −0, 166 0, 666 0 0 0 0 θ2
    
= EI
    
 (1) 
0 0 0 0 0 0 0 0 uy3
 fy3  





0 0 0 0 0 0 0 0 θ3
 
(1)   
 M3    
0 0 0 0 0 0 0 0 uy4
 
(1)
    
fy4
0 0 0 0 0 0 0 0 θ4
 
(1)
M4
per a la 2,
 (2) 
fy1
0 0 0 0 0 0 0 0 uy1
  
(2)
M1
 

 (2)

  0 0 0 0 0 0 0 0  θ1 
fy2
  



  0 0 0, 023 0, 093 −0, 023 0, 093 0 0  uy2 
(2)   
M2 0 0 0, 093 0, 5 −0, 093 0, 25 0 0 θ2
    
 = EI 
   
 (2) 0 0 −0, 023 −0, 093 0, 023 −0, 093 0 0 uy3
 fy3  





0 0 0, 093 0, 25 −0, 093 0, 5 0 0 θ3
 
(2)   
 M3    
0 0 0 0 0 0 0 0 uy4
 
(2)
    
fy4
0 0 0 0 0 0 0 0 θ4
 
(2)
M4
i, per a la 3,
 (3) 
fy1
0 0 0 0 0 0 0 0 uy1
  
(1)
M1
 

 (3)

  0 0 0 0 0 0 0 0  θ1 
fy2
  



  0 0 0 0 0 0 0 0  uy2 
(3)   
M2 0 0 0 0 0 0 0 0 θ2
    
 = EI 
   
 (3) 0 0 0 0 0, 055 0, 166 −0, 055 0, 166 uy3
 fy3  





0 0 0 0 0, 166 0, 666 −0, 166 0, 333 θ3
 
(3)   
 M3    
0 0 0 0 −0, 055 −0, 166 0, 055 −0, 166 uy4
 
(3)
    
fy4
0 0 0 0 0, 166 0, 333 −0, 166 0, 666 θ4
 
(3)
M4
Aixı́, l’equació de rigidesa de l’estructura serà, tenint en compte les càrregues repartides (v. exemple
12),
Ry1 − 60 uy1
   

 −60 

 0,055 0,166 −0,055 0,166 0 0 0 0

 θ1 

 Ry2 − 140  0,166 0,666 −0,166 0,333 0 0
 −0,055 −0,166 0,078 −0,073 −0,023 0,093
0 0  uy2 
  0 0  
 −46, 66   0,166 0,333 −0,073 1,166 −0,093 0,25
 = EI  0 0
  θ2 

 0 0

−0,023 −0,093 1,166 0,073 −0,055 0,166  
 (11.21)

 Ry3 − 140 
  0 0 0,093 0,25 0,073 1,166 −0,166 0,333  
uy3 

 46, 66  0 0 0 0 −0,055 −0,166 0,055 −0,166  θ3 
0 0 0 0 0,166 0,333 −0,166 0,666
   
 Ry4 − 60   uy4 
60 θ4
les condicions de contorn són
uy1 = uy2 = uy3 = uy4 = 0
aixı́, eliminant les files i columnes 1, 3, 5 i 7,

 
 −60 
    



 0, 666 0, 333 0 0 θ1
 −46, 66   0, 333 1, 166 0, 25 0   θ2 
  = EI   
   0 0, 25 1, 166 0, 333   θ3 
 
 46, 66  0 0 0, 333 0, 666 θ4
 
 
60
resolent
−78, 97
θ1 = rad
EI
−22, 22
θ2 = rad
EI
22, 22
θ3 = rad
EI
78, 97
θ4 = rad
EI
i, substituint aquests valors a 11.21,
Ry1 − 60 0
   

 −60 

 0,055 0,166 −0,055 0,166 0 0 0 0

 −78, 97/EI 

 Ry2 − 140  0,166 0,666 −0,166 0,333 0 0
 −0,055 −0,166 0,078 −0,073 −0,023 0,093
0 0  0 
  0 0  

 −46, 66   0,166 0,333 −0,073 1,166 −0,093 0,25
 = EI  0 0


 −22, 22/EI 

 Ry3 − 140   0 0 −0,023 −0,093 1,166 0,073 −0,055 0,166   0 
   0 0 0,093 0,25 0,073 1,166 −0,166 0,333   
 46, 66  0 0 0 0 −0,055 −0,166 0,055 −0,166  22, 22/EI 
0 0 0 0 0,166 0,333 −0,166 0,666
   
 Ry4 − 60   0 
60 78, 97/EI
d’on obtenim
Ry1 = 43, 21kN

Ry2 = 156, 79kN
Ry3 = 156, 79kN
Ry4 = 43, 21kN
Començarem buscant l’equació de rigidesa reduı̈da de l’estructura; la que s’obté de considerar solament
els graus de llibertat no prescrits, que són els quatre girs dels nusos. La matriu reduı̈da serà, doncs,
4× 4.
 12 6 −12 6 

f yi
  l2 l l2 l  uyi

 6 −6 
Mi  EI z

 l 4 2 
θi 
l

= 
l  −12 −6 12 −6
 
f yj uyj 
   

 2
Mj  l l l2 l θj

6 −6

2 4
l l
Considerant únicament els graus de llibertat no prescrits de l’estructura, la matriu de rigidesa reduı̈da
en coordenades locals de la barra 1 serà, doncs,
θ θ
EI 1 2
K(1) = 4 2 θ1
6
2 4 θ2
on s’han eliminat les barres superiors ja que els eixos locals coincideixen amb els globals. Per a la 2,
θ θ
(2) EI 2 3
K = 4 2 θ2
8
2 4 θ3
i per a la 3,
θ θ
EI 3 4
K(3) = 4 2 θ3
6
2 4 θ4
sumant per als diferents graus de llibertat obtenim la matriu de rigidesa reduı̈da
 4 2 
0 0
 6 6 
 2 4 4 2 
 + 0 
EI  6 6 2 8 4 8 4 2 
 
 0 + 
8 8 6 6 
 
2 4

0 0
6 6
L’equació de rigidesa reduı̈da de l’estructura serà, doncs, considerant les càrregues repartides,
20 · 62
   4
− 2 
0 0
 20 · 62 1220 · 82   6 6
   θ 
 2 4 4 2  1
− + 0
 
θ
 
 12 2 12 2  = EI  6 6 8 8 2 
    
 20 · 8 20 · 6   0 2 4 4 2 
 θ3 
+

 12 − 12 

8 8 6 6  θ4
 
2 4


20 · 6 2 
0 0
12 6 6
resolent obtenim els desplaçaments corresponents als graus de llibertat no prescrits
−78, 97
θ1 = rad
EI
−22, 22
θ2 = rad
EI
22, 22
θ3 = rad
EI
78, 97
θ4 = rad
EI
Un cop tenim els girs en els quatre nusos, tornant a aplicar l’equació de rigidesa per a cada barra
obtenim els esforços en els extrems. Per a la barra 1 (fig. 11.53) serà
1 −1
  
  1 1  0
Ry1 − 60
  −78, 97 
 3 3 
 −60  EI  1 
4 −1 2 EI
 Q − 60  = 6 
  
−1 1
 − 
0
 
2
 3 −1 3 −1   −22, 22 
  
60 + M2
1 2 −1 4 EI
d’on
Ry1 = 43, 13kN

Q−
2 = 76, 87kN
M2 = −101, 18kN · m
-
Q2
q
M2
1 2
R y1
M2 Q- M3
3
q
2 3
Q+
2
Per a la barra 2 (fig. 11.54),
 12 6 −12 6 
 
 64 8 64 8 0
−80 − Q+
  
2  6 −6  −22, 22 
−M2 − 106, 66  EI 
 8 4 2  
8 EI

=  
−
8  −12 −6 12 −6

−80 + Q3 0
    
 
106, 66 + M3  64

8 64 8
 22, 22 
6 −6

2 4 EI
8 8
d’on
Q+
2 = −80kN
Q−
3 = 80kN
Aplicant l’equiliri al nus 2 (fig. 11.46), obtenim
Ry2 = 156, 87kN

Per simetria, la situació a la barra 3 és igual que a la barra 1. Per tant,
76,87 80
Figura 11.46 Exemple 16. Nus 2

q=20 kN/m
1 2 3 4
6m 8m 6m
q=20 kN/m
1 2 3 4
R1 R2 72/EI R3 R4
2
6m 8m 6m
Figura 11.48 Exemple 17. Reaccions i moviment prescrit
Ry3 = Ry2 = 156, 87kN

Ry4 = Ry1 = 43, 13kN
♠ Exemple 17
Resoleu l’estructura de la figura 11.47, on el suport 2 experimenta un descens de 72/EI. Preneu

EI = 105 kNm2 i negligiu les deformacions per esforços normals i per cisallament.
Hi ha 2 graus de llibertat per a cada nus: el desplaçament vertical i el gir. Com que hi ha quatre nusos,
tenim en total vuit graus de llibertat. Això implica que tindrem vuit incògnites, que en aquest cas
seran: quatre reaccions i quatre girs, ja que els desplaçaments estan restringits.
Necessitem, doncs, vuit equacions, que seran: dues de l’estàtica aplicada al conjunt i dues de Navier-
Bresse per a cada barra.
Les reaccions són les indicades a la figura 11.48. Aixı́ doncs, les equacions de l’estàtica seran
R1 + R2 + R3 + R4 = 400
(11.22)
6R1 − 8R3 − 14R4 = −1.600
Per a la barra 1, el moment flector és (fig. 11.49)
m = −10x2 + R1 x
per tant, l’equació dels girs (primera equació de Navier-Bresse) s’escriurà com
q = 20 kN/m
1 m
R1
x
q = 20 kN/m
1 2 m
R1 R2 x
6 6
1 1
Z Z
θ2 = θ1 + mdx = θ1 + (−10x2 + R1 x)dx
EI 0 EI 0
Resolent la integral,
θ2 − θ1 − 18 · 10−5 = −72 · 10−4 (11.23)

i l’equació dels desplaçaments verticals (tercera equació de Navier-Bresse),
1 R6 1 R6
v2 = v 1 + θ 1 6 + 0 m(6 − x)dx = v1 + θ1 6 + (−10x2 + R1 x)(6 − x)dx
EI EI 0
72 1 R6
− = 0 + θ1 6 + (−10x2 + R1 x)(6 − x)dx
EI EI 0
resolent,
−6θ1 − 36 · 10−5 R1 = −0, 01 (11.24)

Per a la barra 2, el moment flector és (fig. 11.50)
m = R1 (6 + x) + R2 x − 120(3 + x) − 10x2
aplicant l’equació dels girs entre els punts 2 i 3,
8 8
1 1
Z Z
θ2 = θ2 + mdx = θ2 + (R1 (6 + x) + R2 x − 120(3 + x) − 10x2 )dx
EI 0 EI 0
resolent,
θ3 − θ2 − 80 · 10−5 R1 − 32 · 10−5 R2 = −0, 084rad (11.25)

i l’equació dels desplaçaments verticals
1 R8
v3 = v 2 + θ 2 8 + m(8 − x)dx
EI 0
72 1 R8
0=− + θ2 8 (R1 (6 + x) + R2 x − 120(3 + x) − 10x2 )(8 − x)dx
EI EI 0
m
4
R4
6-x
integrant,
8θ2 + 0, 00085R2 + 277, 3 · 10−5 R1 = 0, 252 (11.26)

i per a la barra 3 el moment flector és (fig. 11.51)
m = R4 (6 − x) − 10(6 − x)2
aplicant l’equació dels girs entre els punts 3 i 4,
6 6
1 1
Z Z
θ4 = θ3 + mdx = θ3 + (R4 (6 − x) − 10(6 − x)2 )dx
EI 0 EI 0
resolent,
θ4 − θ3 − 18 · 10−5 R4 = −0, 0072 (11.27)

i l’equació dels desplaçaments verticals
1 R6
v4 = v3 + θ 3 6 + m(6 − x)dx
EI 0
1 R6
0 = 0 + θ3 6 + (R4 (6 − x) − 10(6 − x)2 )(6 − x)dx
EI 0
integrant,
6θ3 + 72 · 10−5 R4 = 0, 032 (11.28)

resolent el sistema format per les equacions 11.22 a 11.28 s’obté
R1 = 44, 57kN
R2 = 153, 4kN
R3 = 160, 13kN
R4 = 41, 88kN
θ1 = −0, 001rad
θ2 = −0, 00018rad
θ3 = 0, 0003rad
θ4 = 0, 0006rad
q = 20kN/m
1 2 3 4
1 2 3
R1 R2 72/EI R3 R4
2
6m 8m 6m
 12 6 −12 6 

fyi
  l2 l l2 l  u 
 6 −6  yi
 Mi  EIz  4 2   θi 
l l
 fyj  = l 
 
 −12 −6 12 −6 
   
  uyj 
 2

6 −6
2 4
l l
on s’han suprimit, per comoditat, les barres superiors. fyi , Mi , fyj , Mj són les forces i els moments
externs totals aplicats en els punts i i j, respectivament, que seran, en aquest cas, les reaccions externes
i les càrregues equivalents creades per les càrregues repartides.
En primer lloc, numerem els nusos i les barres (fig. 11.52). Substituint dades, la matriu de rigidesa
per a la barra 1 és
 
0, 055 0, 166 −0, 055 0, 166
 0, 166 0, 666 −0, 166 0, 333 
K(1) = EI  
 −0, 055 −0, 166 0, 055 −0, 166 
0, 166 0, 333 −0, 166 0, 666
per a la barra 2,
 
0, 023 0, 093 −0, 023 0, 093
 0, 093 0, 5 −0, 093 0, 25 
K(2) = EI  
 −0, 023 −0, 093 0, 023 −0, 093 
0, 093 0, 25 −0, 093 0, 5
i, per a la barra 3 serà igual que per a la 1. Augmentant per a la barra 1, la seva equació de rigidesa
serà
 (1) 
fy1
0, 055 0, 166 −0, 055 0, 166 0 0 0 0 uy1
  
(1)
M1
 

 (1)

  0, 166 0, 666 −0, 166 0, 333 0 0 0 0  θ1 
fy2
  



  −0, 055 −0, 166 0, 055 −0, 166 0 0 0 0  uy2 
(1)   
M2 0, 166 0, 333 −0, 166 0, 666 0 0 0 0 θ2
    
 = EI 
   
 (1) 0 0 0 0 0 0 0 0 uy3
 fy3  





0 0 0 0 0 0 0 0 θ3
 
(1)   
 M3    
0 0 0 0 0 0 0 0 uy4
 
(1)
    
fy4
0 0 0 0 0 0 0 0 θ4
 
(1)
M4
per a la 2,
 (2) 
fy1
0 0 0 0 0 0 0 0 uy1
  
(2)
M1
 

 (2)

  0 0 0 0 0 0 0 0  θ1 
fy2
  



  0 0 0, 023 0, 093 −0, 023 0, 093 0 0  uy2 
(2)   
M2 0 0 0, 093 0, 5 −0, 093 0, 25 0 0 θ2
    
 = EI 
   
 (2) 0 0 −0, 023 −0, 093 0, 023 −0, 093 0 0 uy3
 fy3  





0 0 0, 093 0, 25 −0, 093 0, 5 0 0 θ3
 
(2)   
 M3    
0 0 0 0 0 0 0 0 uy4
 
(2)
    
fy4
0 0 0 0 0 0 0 0 θ4
 
(2)
M4
i, per a la 3,
 (3) 
fy1
0 0 0 0 0 0 0 0 uy1
  
(1)
M1
 

 (3)

  0 0 0 0 0 0 0 0  θ1 
fy2
  



  0 0 0 0 0 0 0 0  uy2 
(3)   
M2 0 0 0 0 0 0 0 0 θ2
    
 = EI 
   
 (3) 0 0 0 0 0, 055 0, 166 −0, 055 0, 166 uy3
 fy3  





0 0 0 0 0, 166 0, 666 −0, 166 0, 333 θ3
 
(3)   
 M3    
0 0 0 0 −0, 055 −0, 166 0, 055 −0, 166 uy4
 
(3)
    
fy4
0 0 0 0 0, 166 0, 333 −0, 166 0, 666 θ4
 
(3)
M4
Aixı́, l’equació de rigidesa de l’estructura serà, tenint en compte les càrregues repartides (v. exemple
12),
R1 − 60 uy1
   

 −60 

 0,055 0,166 −0,055 0,166 0 0 0 0

 θ1 

 R2 − 140  0,166 0,666 −0,166 0,333 0 0
 −0,055 −0,166 0,078 −0,073 −0,023 0,093
0 0  uy2 
  0 0  
 −46, 66   0,166 0,333 −0,073 1,166 −0,093 0,25
 = EI  0 0
  θ2 

 0 0

−0,023 −0,093 1,166 0,073 −0,055 0,166  
 (11.29)

 R3 − 140 
  0 0 0,093 0,25 0,073 1,166 −0,166 0,333  
uy3 

 46, 66  0 0 0 0 −0,055 −0,166 0,055 −0,166  θ3 
0 0 0 0 0,166 0,333 −0,166 0,666
   
 R4 − 60   uy4 
60 θ4
les condicions de contorn són
uy1 = uy3 = uy4 = 0 uy2 = −72/EI

La darrera condició prescriu un grau de llibertat a un valor diferent de zero; la tractarem, doncs,
segons el mètode de multiplicadors de Lagrange descrit a 10.3.1 i que consisteix a considerar aquest
grau de llibertat com alliberat i, un cop obtinguda l’equació de rigidesa, imposar l’equació de lligadura
que en fixa el valor.
Aixı́ doncs, considerem com graus de llibertat no prescrits, θ1 , uy2 , θ2 , θ3 i θ4 . Eliminant les files i
columnes 1, 5 i 7 (les corresponents als graus de llibertat prescrits),
   
−60  0,666 −0,166 0,333 0 θ1
0

 −140   uy2 
  −0,166 0,078 −0,073 0,093 0  
 −46, 66  = EI  0.333 −0,073 1,166 0,25 0   θ2  (11.30)

 46, 66 
 0 0,093 0,25 1,166 0,333  
0 0 0 0,033 0,666
 θ 3

60 θ4
Observem que l’alliberament del grau de llibertat uy2 implica no tenir en compte R2 , tal com hem fet,
ja que és aquesta reacció la que, fı́sicament, imposa la lligadura.
L’equació 11.30 s’ha de modificar per tenir en compte l’equació de lligadura uy2 = −72/EI. El sistema
augmentat per multiplicadors de l’estructura serà
   
−60 θ1

 −140 

 0,666 −0,166 0,333 0 0 0

 uy2 

 −46, 66  −0,166 0,078 −0,073 0,093 0 1  θ2 
  = EI  0.333 −0,073 1,166 0,25 0 0    (11.31)
 46, 66  0 0,093 0,25 1,166 0,333 0  θ3 
0 0 0 0,033 0,666 0
   
 60   θ4 
−72 λ
resolent,
θ1 = −96, 41/EI rad = −96, 41 · 10−5 rad

θ2 = −23, 24/EI rad = −23, 24 · 10−5 rad
θ3 = 29, 18/EI rad = 29, 18 · 10−5 rad
θ4 = 75, 49/EI rad = 75, 49 · 10−5 rad
i, substituint aquests valors a 11.29,
R1 − 60 0
   

 −60 

 0,055 0,166 −0,055 0,166 0 0 0 0

 −96, 41/EI 

 R2 − 140  0,166 0,666 −0,166 0,333 0 0
 −0,055 −0,166 0,078 −0,073 −0,023 0,093
0 0  −72/EI 
  0 0   

 −46, 66   0,166 0,333 −0,073 1,166 −0,093 0,25
 = EI  0 0


 −23, 24/EI 

 R3 − 140   0 0 −0,023 −0,093 1,166 0,073 −0,055 0,166   0 
   0 0 0,093 0,25 0,073 1,166 −0,166 0,333   
 46, 66  0 0 0 0 −0,055 −0,166 0,055 −0,166  29, 18/EI 
0 0 0 0 0,166 0,333 −0,166 0,666
   
 R4 − 60   0 
60 75, 49/EI
d’on obtenim
R1 = 44, 1 kN
R2 = 154, 79 kN
R3 = 158, 47 kN
R4 = 42, 63 kN
la diferència respecte als valors obtinguts mitjançant el procediment de Navier-Bresse és deguda a
arrodoniments en els càlculs.
L’estructura és la mateixa que la de l’exercici anterior però hi ha un grau de llibertat, el desplaçament
del nus 2, prescrit en un valor diferent de zero. L’anàlisi, en aquests casos, seguint el mètode dels
multiplicadors de Lagrange descrit a 10.3.1, consisteix a considerar aquest grau de llibertat prescrit,
com a alliberat i, un cop obtinguda l’equació de rigidesa, imposar l’equació de lligadura que en fixa el
valor.
Aixı́ doncs, considerem cinc graus de libertat no prescrits: θ1 ,θ2 ,θ3 ,θ4 i uy2 . Per tant, les matrius de
rigidesa reduides de les barres seran
 θ1 uy2 θ2 
(1) EI 4 −1 2 θ1
K =
6  −1 12/36 −1  uy2
2 −1 4 θ2
uy2 θ2 θ3
 12 6 6 
EI  82 8 8  uy2
K(2) =  
8  6
 
 8 4  θ2
2 
 
6
 
2 4 θ3
8
θ θ
EI 3 4
K(3) = 4 2 θ3
6
2 4 θ4
sumant per als diferents graus de llibertat,
θ1 θ2 θ3 θ4 uy2
4 2 −1
 
0 0 θ
 6 6 6  1
 
 2 4 4 2 −1 6
θ
+ 0 + 2

 2
6 6 8 8 6 8

 
K = EI 
 2 4 4 2 6


 0 +  θ3

 8 8 6 6 82 

2 4
 
 θ4
 
 0 0 0

 6 6 

 −1 −1 6 6 12 12 
+ 2 0 + 3 uy2
6 6 8 82 63 8
per tant, l’equació de rigidesa reduı̈da serà

    
−60 0, 666 0, 333 0 0 −0, 166 θ1

 −46, 66 


 0, 333 1, 166 0, 25 0 −0, 072 

 θ2 


 46, 66  = EI 
  0 0, 25 1, 166 0, 333 0, 093   θ3
 

 60   0 0 0, 333 0, 666 0   θ4 
−140 −0, 166 −0, 072 0, 093 0 0, 079 uy2
Aquesta equació s’ha de modificar per tenir en compte l’equació de lligadura uy2 = −72/EI. Aplicant
el mètode dels multiplicadors de Lagrange, tindrem per al sistema augmentat per multiplicadors de
l’estructura,
    
−60 0, 666 0, 333 0 0 −0, 166 0 θ1

 −46, 66 


 0, 333 1, 166 0, 25 0 −0, 072 0   θ2
  


 46, 66  
 = EI  0 0, 25 1, 166 0, 333 0, 093 0   θ3
 


 60 


 0 0 0, 333 0, 666 0 0 

 θ4


 −140   −0, 166 −0, 072 0, 093 0 0, 079 1   uy2 
−72 0 0 0 0 1 0 λ
-
Q2
q
M2
1 2
R y1
M2 Q- M3
3
q
2 3
Q+
2
i resolent el sistema obtenim
θ1 = −96/EIrad = −0, 00096rad

θ2 = −23/EIrad = −0, 00023rad
θ3 = 29/EIrad = 0, 00029rad
θ4 = 75/EIrad = 0, 00075rad
que coincideix aproximadament amb els valors obtinguts pels altres procediments.
Un cop tenim els girs en els quatre nusos, tornant a aplicar l’equació de rigidesa per a cada barra
obtenim els esforços en els extrems. Per a la barra 1 (fig. 11.53) serà
 0

1 −1


Ry1 − 60
 1 1  −96
3 3
 
 −60  EI   
1 4 −1 2  EI 
 Q − 60  = 6  −72

−1 1
 −   
 
2  −1 −1 
 EI 
60 + M2
 3 3  −23 
1 2 −1 4
EI
d’on
Ry1 = 44, 16kN

Q−
2 = 75, 83kN

75,83 78.87
,
Ry2
Q+3
q
M3
3 4
Ry4
12 6 −12 6
 
−72


 64 8 64 8  EI 
−80 − Q+ 6 −6 
  
2
 −23 

 −M2 − 106, 66  EI  4 2   
8 8

  EI 
 −80 + Q−  = 8 
   

3  −12 −6 12 −6  
106, 66 + M3
  0 
64 8 64 8 
  
  
 6 −6  29 
2 4 EI
8 8
d’on
Q+
2 = −78, 87kN
−
Q3 = 81, 12kN
Aplicant l’equiliri al nus 2 (fig. 11.55), obtenim
Ry2 = 154, 7kN
Per a la barra 3 (fig. 11.56)
 
 12 −12  0
1 1
 36 36
 
29
−60 + Q+
   
3
  
 1 4 −1 2   EI 
 = EI 
−M3 − 60 
   
  
 −60 + R4  6 
 −12 12  0 
−1 −1  
 
60  36

36


 75 

1 2 −1 4 EI
81,12 77,33
R y3
20 kN 30 kN/m 120 kNm
2m 2m 4m 2m 2m
d’on
Q+
3 = 77, 33kN
Ry4 = 42, 66kN

Aplicant l’equilibri al nus 3 (fig. 11.57), obtenim
Ry3 = 158, 45kN
♠ Exemple 18
Calculeu els moments flectors en els quatre suports de la barra de la figura 11.58
En primer lloc, numerem les barres i nusos (fig. 11.59). L’estructura té quatre graus de llibertat no
prescrits: els quatre girs dels nusos.
20 kN 30 kN/m 120 kNm

1 2 3 4
1 2 3
2m 2m 4m 2m 2m
Figura 11.59 Exemple18. Numeració de barres i nusos
 12 6 −12 6 

f yi
  l2 l l2 l  u 
 6 −6  yi
 M i  EIz  4 2   θi 
l l
 f yj  = l 
 
 −12 −6 12 −6 
   
  uyj 
 2

6 −6
2 4
l l
Considerant únicament els graus de llibertat no prescrits, la matriu de rigidesa reduı̈da en coordenades
locals de la barra 1 serà, doncs,
θ θ
EI 1 2
K(1) = 4 2 θ1
4
2 4 θ2
per a la 2,
θ θ
EI 2 3
K(2) = 4 2 θ2
4
2 4 θ3
i per a la 3,
θ θ
EI 3 4
K(3) = 4 2 θ3
4
2 4 θ4
sumant per als diferents graus de llibertat obtindrem la matriu de rigidesa reduı̈da de l’estructura
θ1 θ2 θ3 θ4
4 2 0 0 θ1
EI 
K= 2 8 2 0  θ2
4 
 0 2 8 2  θ3
0 0 2 4 θ4
i l’equació de rigidesa reduı̈da, tenint en compte les càrregues equivalents (vegeu l’exemple 10 per al
tram 1, el 12 per al tram 2 i l’11 per al tram 3)
−20 · 4
 

 8 

 20 · 4 30 · 42 
    
4 2 0 0 θ1
 − 
 = EI  2 8 2 0   θ2 
 8 12    

 30 · 42 120 
  4  0 2 8 2   θ3 
 −  0 0 2 4 θ4

 12 4  
 120 
−
4
simplificant,
    
−10 4 2 0 0 θ1
 −30  EI  2 8 2 0   θ2
  
 10  = 4
   
 0 2 8 2   θ3 
−30 0 0 2 4 θ4
R1 20 kN -
Q2
1 1 2
M2
Q+2
-
Q3
30 M3
2 3
d’on
θ1 = 0
−20
θ2 =
EI
20
θ3 =
EI
−40
θ4 =
EI
Un cop tenim calculats els graus de llibertat no prescrits, apliquem l’equació de rigidesa completa en
coordenades locals a cada una de les barres per determinar els esforços als seus extrems. Per a la barra
1 (fig. 11.60)
12 6 −12 6
 
   16 4 16 4 
R1 − 10  
0

−20 · 4
 6 −6 
  
 EI  4 2  0
4 4
 
 8 =
  
 0

Q−2 − 10 4 
  
  −12 −6 12 −6  
−20

 20 · 4   
M2 +  16 4 16 4 
EI
8

 6 −6 
2 4
4 4
d’on
M2 = −30kNm
per a la barra 2 (fig. 11.61)

E,A,l2
C
2
E,A,l
Y
1
A
X
12 6 −12 6
 
0
 

 16 4 16 4 
Q+ 6 −6 −20
  
2 − 60   
 4 2  
 30 − 40  EI 
4 4  EI 
=

−
   
Q3 − 60 4 

  −12 −6 12 −6 


0


M3 + 40

16 4 16 4 
  
 20
 
 6 −6 
2 4 EI
4 4
d’on
M3 = −30kNm
és clar que M4 = 0, com es pot comprovar aplicant l’equació de rigidesa a la barra 3.
♠ Exemple 19
Calculeu el desplaçament vertical del punt A de la figura 11.62. Considereu negligible la deformació
deguda a l’esforç de cisallament.
Apliquem una càrrega vertical unitària cap avall en el punt C. Tindrem per al desplaçament vertical
d’aquest punt,
Z Z
vC = σ yy uyy dv + σ xx uxx dv
1 2
La integral sobre la barra 2 ja l’hem calculat a l’exemple 5. Per calcular la integral sobre la barra 1
tenim
P l2 P
uyy = − x−
EI AE
σ xx = l2 x/I + 1/A
d’on
l1 l1 l1
l2 1 −P l2 P P l2 P l2 P
Z Z Z Z Z
vC = ( x + )( x− )dv = − 2 dy − 2 xdAdy − dy
1 I A EI AE 0 EI 0 EIA A 0 AE
l l l
2 4 l
2 6
3 3 5 7
1 l
5
1 6
l l l
La segona integral de la dreta és zero perquè conté com a factor el moment estàtic de primer ordre,
que és zero ja que els eixos passen pel centroide de la secció transversal. Tindrem, doncs,
−P l23 l1 l22 l1

vC = + +
E 3I I A
♠ Exemple 20
Determineu els graus de llibertat no prescrits de l’estructura de la figura 11.63 i escriviu la matriu de
rigidesa reduı̈da corresponent a aquests graus de llibertat. Negligiu la deformació per esforços normals
i per cisallament, i suposeu que totes les barres tenen el mateix valor de EI.
Primerament numerem els nusos i les barres (fig. 11.64). Com que negligim la deformació per esforços
normals, la component del desplaçament del nus 2 en la direcció de la barra 1 ha de ser zero, però,
a la vegada, la component horitzontal també és zero. La conclusió és que les dues components del
desplaçament són zero. El nus 2 només pot girar.
El nus 3 només pot girar, ja que el seu desplaçament ha de ser el mateix que el del nus 2, i el d’aquest
ja hem vist que és zero. El gir del nus 3 és, en principi, diferent del gir del 2.
El nus 4 només pot girar, ja que el seu desplaçament vertical ha de ser zero i la component en la
direcció de la barra 2 també.
El nus 5 no es pot moure ni verticalment ni horitzontalment, només pot girar.
Els nusos 1, 6 i 7 no tenen cap moviment ja que corresponen a encastaments.

Aixı́ doncs, hi ha quatre graus de llibertat no prescrits: θ2 , θ3 , θ4 , θ5
 12 6 −12 6 

f yi
  l2 l l2 l  uyi

 6 −6 
 M i  EIz   l 4 2 
θi 
l
 f yj  = l 

 −12 −6 12 −6
  
uyj 


 2
Mj  l l l2 l θj

6 −6

2 4
l l
Les matrius de rigidesa reduides seran, doncs,
EI θ2
K(1) = √
l 2 4 θ2
θ θ
EI 2 4
K(2) = √ 4 2 θ2
l 2 2 4 θ4
θ θ
(3) EI 3 5
K = 4 2 θ3
l
2 4 θ5
θ θ
EI 4 5
K(4) = 4 2 θ4
l
2 4 θ5
EI θ5
K(5) =
l 4 θ5
sumant per als diferents graus de llibertat obtenim la matriu de rigidesa reduı̈da de l’estructura
 √ √ 
4 2 0 2 0
EI  √0 4 0√ 2 
K= 
l  2 0 4+2 2 2 
0 2 2 16
♠ Exemple 21
Calculeu els moviments de l’estructura i les reaccions externes (fig. 11.65). Preneu EI = 105 kNm2 ,
q = 30kN/m, l = 10m, i considereu negligibles la deformació per esforços normals i per cisallament.
En primer lloc, numerem els nusos i les barres, i indiquem els eixos locals i globals (fig. 11.66)
Si negligim les deformacions per esforços normals i per cisallament, els tres únics moviments possibles
en l’estructura són els girs dels nusos 2 i 3 i el desplaçament horitzontal del nus 2 (que ha de ser
igual que el del nus 3); aixı́ doncs, l’estructura té tres graus de llibertat no prescrits, que estan també
dibuixats a la figura 11.66.
l/2
l/2
x
q , l/2
q3
u2x
q2
2 2 3
y
l/2
x
3
4
l 1
x
y
1 x
Figura 11.66 Exemple 21. Numeració de nusos, barres i eixos
 12 6 −12 6 

f yi
  l2 l l2 l  u 
 6 −6  yi
 M i  EIz  4 2   θi 
l l
 f yj  = l 
 
 −12 −6 12 −6 
   
  uyj 
 2

6 −6
2 4
l l
Considerant únicament els graus de llibertat no prescrits de l’estructura, tindrem, per a la barra 1,
uy2 θ2
(1) 105
K = 0, 12 −0, 6 uy2
10
−0, 6 4 θ2
Tenint en compte que uy2 = −ux2 , tindrem per la matriu reduı̈da en coordenades globals,
ux2 θ2 ux2 θ2
105 105
K(1) = 0, 12 0, 6 ux2 = 0, 06 0, 3 ux2
10 5
0, 6 4 θ2 0, 3 2 θ2
N2(1)
-
M2
Q2
(1) 2
R x1 1
M1
R y1
Per a la barra 2,
θ θ
(2) (2) 105 2 3
K =K = 4 2 θ2
5
2 4 θ3
i per a la 3, escrivint ux2 en comptes de uy3 ja que és el mateix desplaçament,
ux2 θ3
(3) (3) 105
K =K = 0, 48 1, 2 ux2
5
1, 2 4 θ3
Sumant per als diferents graus de llibertat obtenim la matriu de rigidesa reduı̈da de l’estructura
ux2 θ2 θ3 
105

0, 54 0, 3 1, 2 ux2
K=  0, 3
5 6 2  θ2
1, 2 2 8 θ3
    
0 5 0, 54 0, 3 1, 2 ux2
 −62, 5  = 10  0, 3 6 2   θ2 
5
62, 5 1, 2 2 8 θ3
i, resolent obtenim
ux2 = −130, 2 · 10−5

θ2 = −71, 02 · 10−5
θ3 = 76, 34 · 10−5
Un cop trobats els desplaçaments corresponents als graus de llibertat no prescrits, analitzem les barres
per separat per obtenir les reaccions externes.
Per a la barra 1 (fig. 11.67), l’equació de rigidesa en coordenades locals és, substituint els resultats
obtinguts,
 
Rx1
  
0, 12 0, 6 −0, 12 0, 6 0
 M1  105 
 0, 6 4 −0, 6 2  0
 
 (1)  =
   
−5
 Q2  10  −0, 12 −0, 6 0, 12 −0, 6   130, 2 · 10 
− −5
M2 0, 6 2 −0, 6 4 −71, 02 · 10
N3(3)
M3+
3 Q3(3)
Rx4
4
M4
Ry4
d’on obtenim
Rx1 = −5, 82kN

M1 = −22kNm
Per a la barra 3 (fig. 11.68), l’equació de rigidesa en coordenades locals és
(3) 
−130, 2 · 10−5
   
Q3 0, 48 1, 2 −0, 48 1, 2
 M +  105  1, 2 4 −1, 2 2  −5
  76, 34 · 10
 
 3 =  
 Rx4  5  −0, 48 −1, 2 0, 48 −1, 2   0 
M4 1, 2 2 −1, 2 4 0
d’on obtenim
Rx4 = −5, 82kN
M4 = −0, 712kNm
♠ Exemple 22
Per l’estructura de la figura 11.69, E = 2, 1 · 1011 Pa, I = 10−8 m4 , M = 1000Nm, l1 = l2 = 5m.

Calculeu els desplaçaments, els girs, les reaccions externes i els esforços interns a les barres en els casos
següents:
a) Considereu negligible la deformació deguda a l’esforç de cisallament (però no a l’esforç normal),
preneu A = 8 · 10−4 m2 .
b) Considereu negligible la deformació deguda a l’esforç de cisallament i la deguda a l’esforç normal.
a) Procediment: mètode matricial
La matriu de rigidesa en coordenades locals d’una barra, considerant negligibles les deformacions per
cisallament i fent intervenir els esforços i deformacions normals, és 10.34
E, I, l 2 3
M
2 2
E, I, l 1
Y
1
1
X
Figura 11.69 Exemples 22
EA
 
 l 
 12EIz 
 0 sim 
 l3 
 6EIz 4EIz 
 0
 
l2 l

 −EA EA
 

 0 0 
 l l 

 0 −12EIz −6EIz 12EIz 
0 
 l3 l2 l3 
 
0 0
l2 l l2 l
i el pas a coordenades globals s’efectua segons la transformació
(e)
K(e) = (T(e) )t K T(e)
on T(e) és la matriu 10.36
 
c s 0 0 0 0

 −s c 0 0 0 0 

0 0 1 0 0 0
T(e)
 
= 

 0 0 0 c s 0 

 0 0 0 −s c 0 
0 0 0 0 0 1
Per a l’element 1, c = 0 i s = 1, substituint dades s’obté
 
201, 6 0 −504 −201, 6 0 −504

 0 336 · 105 0 0 −336 · 105 0  
−504 0 1.680 504 0 840 
K(1)

= 

 −201, 6 0 504 201, 6 0 504 
 0 −336 · 105 0 0 336 · 105 0 
−504 0 840 504 0 1.680
Per a l’element 2, c = 1 i s = 0, per tant,

336 · 105 −336 · 105

 
0 0 0 0

 0 201, 6 504 0 −201, 6 504 

0 504 1.680 0 −504 840
K(2)
 
= 5 5


 −336 · 10 0 0 336 · 10 0 0 

 0 −201, 6 −504 0 201, 6 −504 
0 504 840 0 −504 1.680
Les equacions de rigidesa en coordenades globals seran, doncs,

per a la barra 1,
 (1)   u(1)
 
fx1 
201, 6 0 −504 −201, 6 0 −504  x1
 (1)  (1)
f 5 5  uy1

 y1   0 336 · 10 0 0 −336 · 10 0  
 M (1)   −504  (1)
     
 1 = 0 1.680 504 0 840   θ1


 f (1)   −201, 6 0 504 201, 6 0 504   (1)
  ux2

 x2   
 (1)   0 −336 · 10 5 0 0 336 · 10 5 0  (1) 
 fy2   uy2


(1) −504 0 840 504 0 1.680 (1)
M2 θ2
i per a la barra 2,
 (2)  (2) 
fx2 
336 · 105 0 0 −336 · 105 0 0
 ux2
 (2)   (2) 
 fy2   0 201, 6 504 0 −201, 6 504   uy2 
 M (2)  
     (2) 
 2 = 0 504 1.680 0 −504 840  θ
 2 

 f (2)   −336 · 105 0 0 336 · 10 5 0 0   u(2) 
 x3     x3 
 (2)  
 fy3  0 −201, 6 −504 0 201, 6 −504   (2) 
 uy3 
(2) 0 504 840 0 −504 1.680 (2)
M3 θ3
Per al procés d’augmentar, observem que el vector de desplaçaments generalitzats de l’estructura té
nou components: tres al nus 1 (dos desplaçaments i un gir), tres al nus 2 (dos desplaçaments i un gir)
i tres al nus 3 (dos desplaçaments i un gir).
Augmentant, obtindrem, per a la barra 1,
 
(1)
fx1 
201, 6 0 −504 −201, 6 0 −504 0 0 0

ux1

 (1) 
 fy1   0 336 · 105 0 0 −336 · 105 0 0 0 0   uy1 
 
 M (1)   −504 0 1.680 504 0 840 0 0 0 
 
 1     θ1
 
 (1)   
 fx2   −201, 6 0 504 201, 6 0 504 0 0 0  

 ux2

 (1)   5 5

 f = 0 −336 · 10 0 0 336 · 10 0 0 0 0 
  uy2
 
 y2   
−504 0 840 504 0 1.680 0 0 0 
  θ2
 M2(1)  
    

   0 0 0 0 0 0 0 0 0 

 ux3

 0   
   0 0 0 0 0 0 0 0 0   uy3 
 0 
0 0 0 0 0 0 0 0 0 θ3
0
Les components que hem afegit són les que ocupen les posicions 7, 8 i 9 al vector de desplaçaments
generalitzats; per tant hem afegit zeros a les files i columnes d’igual numeració.
I, per la 2,
 
0
ux1
 
 0 
  uy1
0
    
000 0 0 0 0 0 0  

(2)

000 0 0 0 0 0 0  θ1 
fx2
 
 0 0 0 0 0 0 0 0 0 
 
ux2

 (2)   0 0 0 336·105 0 0 −336·105 0 0 

fy2  0 0 0 

 = 0 0 0 0 201,6 504 0 −201,6 504   uy2 
0 504 1.680 0 −504 840  

(2) 
M2 θ2
  
0 0 0 −336·105 0 0 336·105 0 0
   
000 0 −201,6 −504 0 201,6 −504
 
 (2) 
ux3
fx3
 
  000 0 504 840 0 −504 1.680  
uy3
 
(2)  
 fy3 
θ3
 
(2)
M3
Les components que hem afegit són les que ocupen les posicions 1, 2 i 3 al vector de desplaçaments
generalitzats; per tant, hem afegit zeros a les files i columnes d’igual numeració.
Sumant i imposant l’equilibri als nusos obtenim finalment l’equació de rigidesa de l’estructura en
coordenades globals
 
ux1
 
 fx1 
   uy1 
 fy1   201,6 0 −504 −201,6 0 −504 0 0 0  
  0 336·105 0 0 −336·10 5 0 0 0 0  θ1 
 M1   −504 0 1.680 504 0 840 0 0 0 
 
  
 fx2   −201,6 0 504 336·10 5 0 504 −336·10 5 0 0 
 u x2 

−202 504   uy2 
  =  0 −336·105 0 0 336·105 504 0
 
 fy2   −504 0 840 504 504 3360 0 −504 840
    θ2 
 M2   0 0 0 −336·105 0 0 336·105 0 0  
  0 0 0 0 −201,6 −504 0 201,6 −504  ux3 
 f  0 0 0 0 504 840 0 −504 1.680  
 x3   uy3 
 f 
y3
θ3
M3
Imposem ara les condicions de contorn, que són
ux1 = uy1 = θ1 = ux3 = uy3 = 0

per als desplaçaments, i
fx2 = fy2 = M3 = 0
M2 = 1.000
per a les càrregues externes.
Eliminant les files i columnes corresponents als desplaçaments nuls, és a dir, les 1, 2, 3, 7 i 8, obtenim
    
0 33.600.201, 6 0 504 0 ux2
 0   0 33.600.201, 6 504 504    uy2 
 
 =
 1.000   504 504 3.360 840   θ2 
0 0 504 840 1.680 θ3
Resolent el sistema d’equacions, obtenim
5 · 10−06
   
ux2
 uy2   −2, 55 · 10−06 
 = 
 θ2   0, 34 
θ3 −0, 17
Substituint a l’equació de rigidesa completa de l’estructura els valors trobats obtenim el vector de
forces generalitzades
M x 3
2 2
x
1
y
1
Figura 11.70 Exemple 22. Eixos locals i globals
 
−171, 42
 
 fx1 
   85, 71 
 fy1   
   285, 71 
 M1   
   −0, 0001 

 fx2  
 =  1, 42 · 10−14


 fy2   
   1000 
 M2   
   171, 42 
 fx3   
   −85, 71 
 fy3 
−5, 68 · 10−14
M3
Observem que les forces externes aplicades al nus 2 i el moment aplicat al nus 3, que haurien de ser
zero, donen una quantitat molt petita; això és degut al truncament de decimals en el càlcul. Per altra
banda, comprovem que es manté l’equilibri de l’estructura tant pel que fa a forces com pel que fa a
moments.
b) Procediment: mètode matricial redüit
Si negligim les deformacions per normals (es pot veure a l’apartat a que els valors dels desplaçaments
del nus 2 són molt petits), el nus 2 no es mou ni horitzontalment ni verticalment (seria necessari un
canvi de longitud en alguna de les dues barres); tenim, doncs, dos graus de llibertat no prescrits: el
gir del nus 2 i el del nus 3.
 12 6 −12 6 

f yi
  l2 l l2 l  u 
 6 −6  yi
 M i  EIz  4 2   θi 
l l
 f yj  = l 
 
 −12 −6 12 −6 
   
  uyj 
 2

6 −6
2 4
l l
Aixı́ doncs, considerant únicament els graus de llibertat no prescrits, tindrem per la matriu de rigidesa
reduı̈da en coordenades locals de la barra 1 (només hi pot haver gir en el nus 2) (fig. 11.70)
(1) EI θ2
K = = K(1) (11.32)
l 4 θ2
N2(1)
-
M2
Q2(1) 2
R x1 1
M1
R y1
Com que el gir és l’unic grau de llibertat existent, la matriu de rigidesa en coordenades locals i globals
coincideix.
Per a la barra 2,
θ θ
(2) EI 2 3
K = 4 2 θ2 = K(2) (11.33)
l
2 4 θ3
sumant per a cada un dels graus de llibertat
θ θ
EI 2 3
K= 8 2 θ2
l
2 4 θ3
aixı́, l’equació de rigidesa reduı̈da de l’estructura serà, substituint dades,
2, 1 · 103

1.000 8 2 θ2
=
0 5 2 4 θ3
resolent
θ2 = 0, 34rad
θ3 = −0, 17rad
Un cop trobats els girs, vegem ara el desglossament de cada barra per trobar els esforços als extrems.
L’equació de rigidesa de la barra 1 és (fig. 11.71)
Rx1
    
0, 48 1, 2 −0, 48 1, 2 0
 M1  2, 1 · 103  1, 2 4 −1, 2 2  0
  
 (1)  =  
 Q  5  −0, 48 −1, 2 0, 48 −1, 2   0 
2
− 1, 2 2 −1, 2 4 0, 34
M2
d’on
Ry3
M2+
N2(2) 2 3 Rx3
Q2(2)
F E, I2, l2 3
2 2
E, I1, l1
Y
1
1
X
Rx1 = 171, 36kN

M1 = 285, 6kNm
 (2)    
−Q2 0, 48 1, 2 −0, 48 1, 2 0
 −M +  2, 1 · 103  1, 2 4 −1, 2 2   0, 34
  
2 
 Ry3  =
  
5  −0, 48 −1, 2 0, 48 −1, 2   0 
0 1, 2 2 −1, 2 4 −0, 17
d’on
Ry3 = −85, 6kN
i, per tant, aplicant l’equilibri a tota l’estructura,
Ry1 = 85, 6kN
♠ Exemple 23
Resoleu l’estructura de la figura 11.73. E = 2, 1·1011Pa, A = 8·10−4 m2 , I = 10−8 m4 F = 100.000N, l1 =

l2 = 5m. Considereu negligible la deformació deguda a l’esforç de cisallament.
Les matrius de rigidesa en coordenades globals són les mateixes que les de l’exercici anterior; per tant,
tindrem, per a la barra 1,
 (1)   u(1)
 
fx1 
201, 6 0 −504 −201, 6 0 −504  x1
 (1)  (1)
f 5 5  uy1

 y1   0 336 · 10 0 0 −336 · 10 0  
 M (1)   −504  (1)
     
 1 = 0 1.680 504 0 840   θ1


 f (1)   −201, 6 0 504 201, 6 0 504   (1)
  ux2

 x2   
 (1)   0 −336 · 10 5 0 0 336 · 10 5 0  (1) 
 fy2   uy2


(1) −504 0 840 504 0 1.680 (1)
M2 θ2
 (2)  (2) 

fx2 
336 · 105 0 0 −336 · 105 0 0
 ux2
 (2)   (2) 
 fy2   0 201, 6 504 0 −201, 6 504   uy2 
 M (2)  
     (2) 
 2 = 0 504 1.680 0 −504 840  θ
 2 

 f (2)   −336 · 105 0 0 336 · 10 5 0 0   u(2) 
 x3     x3 
 (2)  
 fy3  0 −201, 6 −504 0 201, 6 −504   (2) 
 uy3 
(2) 0 504 840 0 −504 1.680 (2)
M3 θ3
Per al procés d’augmentar, observem que el vector de desplaçaments generalitzats té deu components:
tres als nus 1 (dos desplaçaments i un gir), quatre al nus 2 (dos desplaçaments i dos girs) i tres al nus
3 (dos desplaçaments i un gir). Augmentant, obtindrem, per a la barra 1,
 
(1)
fx1 
ux1

 (1) 
 fy1   uy1 
   
 M (1)   201,6 0 −504 −201,6 0 −504 0 0 0 0   θ1 
 1   
 (1)  0 336·105 0 0 −336·105 0 0000 ux2
 fx2   −504
 
0 1.680 504 0 840 0 0 0 0   
 (1)   −201,6
 f 0 504 201,6 0 504 0 0 0 0   uy2 
 y2  =  0 −336·105 336·105
   
0 0 0 0 0 0 0 (1)
θ2

  −504 0 840 504 0 1.680 0 0 0 0  
 M2(1)   0
 
0 0 0 0 0 0 0 0 0 (2) 
 0 
  0 0 0 0 0 0 0000  θ2 
0 0 0 0 0 0 0000  

 0 
 0 0 0 0 0 0 0000 
 ux3 


 0 
  uy3 
0 θ3
Les components que hem afegit són les que ocupen les posicions 7, 8, 9 i 10 al vector de desplaçaments
generalitzats; per tant, hem afegit zeros a les files i columnes d’igual numeració. Observem també que
hem tret els superı́ndexs a les components, excepte als dos girs del nus 2.
I, per a la 2,
 
0 
ux1


 0 
  uy1 
 0 
 0 0 0

θ1


(2) 0 0 0 0 0 0 0  

fx2
 000 0 0 0 0 0 0 0  

 0 0 0
 0 0 0 0 0 0 0  ux2 
 (2)   0 0 0 336·105 0 0 0 −336·105 0 0 
 
 fy2  0 0 0 0 201,6 0 504 0 −201,6 504   uy2 
 = 0 0 0
 
0 0 0 0 0 0 0 0  (1)
θ2
 
  0 0 0 0 504 0 1.680 0 −504 840   
(2) 5 336·105 (2)
M2
   0 0 0 −336·10 0 0 0 0 0
 
 
000 0 −201,6 0 −504 0 201,6 −504
 θ2 
 (2)   

 fx3 

000 0 504 0 840 0 −504 1.680 
 ux3 

(2) uy3
fy3
   
 
M3
(2) θ3
Les components que hem afegit són les que ocupen les posicions 1, 2, 3 i 6 al vector de desplaçaments
generalitzats; per tant, hem afegit zeros a les files i columnes d’igual numeració.
Sumant i imposant l’equilibri als nusos, obtenim finalment l’equació de rigidesa de l’estructura en
coordenades globals,
   
fx1 ux1

 fy1 
 

 uy1 

 M1  201,6 0 −504 −201,6 0 −504 0 0 0 0  θ1 
  0 3,4·107 0 0 −3,4·107 0 0 0 0 0  
 fx2   −504 0 1.680 504 0 840 0 0 0 0  ux2 
0 −3,4·107
    
 fy2   −201,6 0 504 33.600.202 0 504 0 0  uy2 
  0 −3,4·107 0 0 33.600.202 0 504 0 −201,6 504  
 =  −504
  
(1) (1)
M2 0 840 504 0 1.680 0 0 0 0  θ2
  
   
 (2)   0 0 0 0 504 0 1.680 0 −504 840   (2) 
 M2   0 0 0 −3,4·10 7 0 0 0 3,4·107 0 0  θ2 
  0 0 0 0 −201,6 0 −504 0 201,6 −504  

 fx3 
 0 0 0 0 504 0 840 0 −504 1.680

 ux3 

 fy3   uy3 
M3 θ3
Les condicions de contorn són, en aquest cas,
ux1 = uy1 = θ = 1 = ux3 = uy3 = 0
per als desplaçaments, i
(1) (2)
fx2 = 100.000, fy2 = 0, M2 = M2 = 0, M3 = 0

Eliminant les files i columnes corresponents als desplaçaments nuls, és a dir, les 1, 2, 3, 7 i 8, obtenim
 
105 ux2
  
33.600.202 0 504 0 0
 0   0 33.600.202 0 504 504  uy2 
    (1)

0 = 504 0 1.680 0 0  θ2
 
    
0 0 504 0 1.680 840  (2) 
    θ2 
0 0 504 0 840 1.680 θ3
Resolent el sistema d’equacions, obtenim
 
ux2
 
0, 003

 uy2  
  0 
(1) 
θ2 = −0, 0008
   
 
 (2)  
0
 θ2  
θ3 0
Substituint a l’equació de rigidesa completa de l’estructura els valors trobats, obtenim el vector de
forces generalitzades
M
E,I ,l
F
E,I ,l
Y
X
 
fx1 
−0, 145


 fy1  
  0 
M1



 
  0, 75 
fx2 105
   
   
fy2

0
   
=
  
(1) 
M2 −3, 36 · 10−7
 
   
 (2)  
0
M2
   

−105
  
fx3
   

0
  
fy3
  
M3 0
Observem que el moment en el nus 2 per la banda de la barra 1, que hauria de ser zero, dóna una
quantitat molt petita; això és degut al truncament de decimals en el càlcul. Per altra banda, comprovem
que es manté l’equilibri de l’estructura tant pel que fa a forces com pel que fa a moments.
♠ Exemple 24
Resoleu l’estructura de la figura 11.74. E = 2, 1 · 1011 Pa, A = 8 · 10−4 m2 , I = 10−8 m4 , F = 105 N, M =

1.000Nm, l1 = l2 = 5m. Considereu negligible la deformació deguda a l’esforç de cisallament.
cisallament, és 10.34
EA
 
 l 
 12EIz 
 0 sim 
 l3 
 6EIz 4EIz 
 0
 
l2 l

 −EA EA
 

 0 0 
 l l 

 0 −12EIz −6EIz 12EIz 
3 2
0 
 l l l3 
 
0 0
l2 l l2 l
(e)
K(e) = (T(e) )t K T(e)

 
c s 0 0 0 0

 −s c 0 0 0 0 

0 0 1 0 0 0
T(e)
 
= 

 0 0 0 c s 0 

 0 0 0 −s c 0 
0 0 0 0 0 1

 
201, 6 0 −504 −201, 6 0 −504

 0 336 · 105 0 0 −336 · 105 0  
−504 0 1.680 504 0 840 
K(1)

= 

 −201, 6 0 504 201, 6 0 504 
 0 −336 · 105 0 0 336 · 105 0 
−504 0 840 504 0 1.680
Per a l’element 2, c = 1 i s = 0; per tant,
336 · 105 −336 · 105

 
0 0 0 0

 0 201, 6 504 0 −201, 6 504 

0 504 1.680 0 −504 840
K(2)
 
= 

 −336 · 105 0 0 336 · 105 0 0 

 0 −201, 6 −504 0 201, 6 −504 
0 504 840 0 −504 1.680
1 1
Per a l’element 3, c = √ i s = − √ ; per tant,
2 2
118 · 105 −118 · 105 177, 46 −118 · 105 118 · 105
 
177, 46
 −118 · 105 118 · 105 177, 46 118 · 10 5 −118 · 10 5 177, 46 
 
178, 92 178, 92 1187, 94 −178, 92 −178, 92 593, 97
K(3) = 
 

 −118 · 105 118 · 105 −177, 46 118 · 105 −118 · 105 −177, 46 
 
 118 · 105 −118 · 105 −177, 46 −118 · 105 118 · 105 −177, 46 
178, 92 178, 92 593, 97 −178, 92 −178, 92 1187, 94
Les equacions de rigidesa en coordenades globals seran, seran doncs, per a la barra 1
 (1)   u(1)
 
fx1 
201, 6 0 −504 −201, 6 0 −504 x1
 (1)   (1)
 fy1   5 5 u

0 336 · 10 0 0 −336 · 10 0   y1
  
 M (1)   −504   θ(1)
   
 1 = 0 1680 504 0 840  1


 f (1)   −201, 6 0 504 201, 6 0 504   (1)
  ux2

 x2   
 (1)   0 −336 · 10 5 0 0 336 · 10 5 0  (1) 
 fy2   uy2


(1) −504 0 840 504 0 1680 (1)
M2 θ2
 (2)  (2) 
fx2 
336 · 105 0 0 −336 · 105 0 0
 ux2
 (2)   (2) 
 fy2   0 201, 6 504 0 −201, 6 504   uy2 
 M (2)  
     (2) 
 2 = 0 504 1680 0 −504 840  θ
 2 

 f (2)   −336 · 105 0 0 336 · 10 5 0 0 (2)
 u 
 x3     x3 
 (2)  
 fy3  0 −201, 6 −504 0 201, 6 −504   (2) 
 uy3 
(2) 0 504 840 0 −504 1680 (2)
M3 θ3
 (3)   (3) 
fx2 ux2
 (3)     u(3) 
 fy2  118·105 −118·105 177,46 −118·105 118·105 177,46  y2 
−118·10 5 118·105 177,46 118·105 −118·105 177,46
 M (3)   178,92
   (3) 
178,92 1187,94 −178,92 −178,92 593,97   θ2
  
 2 = 
 f (3)   −118·105 118·105 −177,46 118·105 −118·105 −177,46   (3) 
ux4 
 x4  118·105 −118·105 −177,46 −118·105 118·105 −177,46

 (3)   (3) 
 fy4  178,92 178,92 593,97 −178,92 −178,92 1187,94  uy4 
(3) (3)
M4 θ4
13 graus de llibertat: tres als nus 1 (dos desplaçaments i un gir), quatre al nus 2 (dos desplaçaments i
dos girs), tres al nus 3 (dos desplaçaments i un gir) i tres al nus 4 (dos desplaçaments i un gir).
(1)
 
fx1 
ux1

 (1) 
 fy1   uy1 
 M (1) 
   
 1  

 θ1 

 (1)  201,6 0 −504 −201,6 0 −504 0 0 0 0 0 0 0   ux2
 fx2 

0 336·105 0 0 −336·105 0 0000000  
 (1)   −504
 f 0 1.680 504 0 840 0 0 0 0 0 0 0  
 uy2 
0 504 201,6 0 504 0 0 0 0 0 0 0  
 −201,6

 y2   θ2 
(1)   0 −336·105 0 0 336·105 0 0 0 0 0 0 0 0

 M2   −504
 
(3)

= 0 840 504 0 1.680 0 0 0 0 0 0 0  
θ2

 0   0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
  
0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 ux3
 
  0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
 0   0
 
0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0


 0 
 0 0 0 0 0 0 0000000 uy3 
0 0 0 0 0 0 0000000
 

 0 
 0 0 0 0 0 0 0000000

 θ3 


 0 
 
 ux4 


 0 
  uy4 
θ4
0
Les components que hem afegit són les que ocupen les posicions 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13 al vector de
desplaçaments generalitzats; per tant, hem afegit zeros a les files i columnes d’igual numeració.
Per a la 2,
 
0  
ux1
 0 
   uy1 
 0   

(2)
  θ1 
fx2
    
  000 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 ux2 
 (2)  000 0 0 0 0 0 0 0 000  
 fy2  0 0 0 0
  0 0 0 336·105
0 0 0 0 0 0 0 0 0 uy2 
 0 0 0 −336·105 0 0 0 0 0 
(2)

M2
 0 0 0
 0 0 0 0 201,6 504 0 0 −201,6 504 0 0 0   θ2 
0 504 1.680 0 0 −504 840 0 0 0  
  
(3)
0  = 0 0 0 θ2
   
 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0  
(2)   0 0 0 −336·105 0 0 0 336·105 0 0 0 0 0
ux3
 
 fx3  0 0 0
 0 0 0 0 −201,6 −504 0 0 201,6 −504 0 0 0   

(2) 0 504 840 0 0 −504 1.680 0 0 0   
 fy3  000 0 0 0 0 0 0 0 000
 uy3 
000 0 0 0 0 0 0 0 000
   
 (2)  0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 000
 θ3 
 M3   
   ux4 
 0   
   uy4 
 0 
θ4
0
I per la 3,
 
0  
ux1
 0 
   uy1 
 0   

(3)

 0 0 0
 θ1 

fx2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0   
  000 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0  ux2 
 (3)  0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0  

 fy2  
  0 0 0 118·10 5 −118·105 0 177,46 0 0 0 −118·105 118·105

177,46   uy2 

 0   0 0 0 −118·105
 0 0 0 118·105 0 177,46 0 0 0 118·105 −118·105 177,46   θ2 
0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
  
(3) (3)
M2 =
  0 0 0 178,92 178,92 0 1.187,94 0 0 0 −178,92 −178,92 593,97   θ2
  
 
 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
0 ux3
  
  0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0  
 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
0
  
   0 0 0 −118·105 118·105 0 −177,46 0 0 0 118·105 −118·105 −177,46   uy3 
0 0 0 0 118·105 −118·105 0 −177,46 0 0 0 −118·105 118·105 −177,46
   
 
0 0 0 178,92 178,92 0 593,97 0 0 0 −178,92 −178,92 1187,94
 θ3 
(3)
   

 fx4 


 ux4 

(3) uy4
fy4
   
 
(3) θ4
M4
Sumant i imposant l’equilibri als nusos, obtenim finalment l’equació de rigidesa de l’estructura en
coordenades globals
 
fx1
 fy1 
 
 M1 
 
 fx2 
 
 f 
 y2 
 M 
 2 
 M2(3)  =
 
 fx3 
 
 
 fy3 
 
 M3 
 
 fx4 
 
 fy4 
M4
 201,6 0 −504 −201,6 0 −504 0 0 0 0 0 0 0

0 336·10 5 0 06−336·105 0 0 0 0 0 0 0 0
 −504 0 1.680 504 0 840 0 0 0 0 0 0 0 
0 504 454·105 −118·105 504 177,46 −336·105 0 0 −118·105 118·105 177,47 
 −201,6 

 0 −336·105 0 −118·105 454·105 504 177,46 0 −202 504 118·105 −118·105 177,47 
 −504 0 840 504 504 3360 0 0 −504 840 0 0 0 
= 0 0 0 178,92 178,92 0 1187,94 0 0 0 −178,92 −178,92 593,97 
 
 0 0 0 −336·105 0 0 0 336·105 0 0 0 0 0 
 0 0 0 0 −201,6 −504 0 0 201,6 −504 0 0 0 
 0 0 0 0 504 840 0 0 −504 1.680 0 0 0

−118·105 118·105 118·105 −118·105
 
 0 0 0 0 −177,46 0 0 0 −177,5 
0 0 0 118·105 −118·105 0 −177,46 0 0 0 −118·105 118·105 −177,5
0 0 0 178,92 178,92 0 593,97 0 0 0 −178,92 −178,92 1.187,9
 
ux1

 uy1 


 θ1 


 ux2 


 uy2 


 θ2 

(3)
θ2
 
 
ux3
 
 
 

 uy3 


 θ3 


 ux4 

 uy4 
θ4
Imposant les condicions de contorn,
ux1 = uy1 = θ1 = ux3 = uy3 = ux4 = uy4 = θ4 = 0

per als desplaçaments i girs, i
(3)
fx2 = 105 N, fy2 = 0, M2 = 1.000Nm, M2 = 0, M3 = 0
per a les càrregues externes
Eliminant, doncs, les files i columnes 1, 2, 3, 8, 9, 11, 12 i 13, que corresponen a les components que
són zero en els desplaçaments i girs, i imposant les condicions per a les càrregues
105 454 · 105 −118 · 105 504 ux2

    
177, 46 0
 0   −118 · 105 454 · 105 504 177, 46 504  uy2 
103
    
 = 504 504 3.360 0 840  θ2 
(3)
    
 0   178, 92 178, 92 0 1187, 94 0  θ2 
0 0 504 840 0 1.680 θ3
Resolent el sistema d’equacions
ux2
   
0, 002355221

 uy2  
  0, 00061331 

 θ2 = 0, 339679733 
(3)
   
 θ2   −0, 000443453 
θ3 −0, 170023859
substituint aquests valors a l’equació de rigidesa de tota l’estructura, tindrem
   
fx1 −171, 673398

 fy1  
  −20.607, 2007 


 M1  
  286, 518007 


 fx2  
  105 


 fy2  
  0, 00561072 


 M2  
  1000


(3)
M2 = −8, 3739 · 10−8
   
 
fx3 −79.135, 4256
   
   
−85, 6302035
   
 fy3   
−5, 6843 · 10−14
   

 M3  
 



 fx4  
  −20.692, 8795 

 fy4   20.692, 8253 
M4 0, 26339767
Comprovem que es manté l’equilibri de l’estructura tant pel que fa a forces com pel que fa a moments.
(3)
El moment M2 surt un valor molt petit, que podem considerar pràcticament zero.
♠ Exemple 25
Resoleu l’estructura de la figura 11.75. E = 2.1 · 1011 Pa, A = 8 · 10−4 m2 , I = 10−8 m4 , F = 105 N, M =
1.000Nm, l1 = l2 = 5m, p = 2.000N/m. Considereu negligible la deformació deguda a l’esforç de
cisallament.
cisallament, és 10.34
p
M
F
2 2 3
Y
3
1
1 4
X
EA
 
 l 
 12EIz 
 0 sim 
 l3 
 6EIz 4EIz 
 0
 
l2 l

 −EA EA
 

 0 0 
 l l 

 0 −12EIz −6EIz 12EIz 
0 
 l3 l2 l3 
 
0 0
l2 l l2 l
(e)
K(e) = (T(e) )t K T(e)
 
c s 0 0 0 0

 −s c 0 0 0 0 

0 0 1 0 0 0
T(e)
 
= 

 0 0 0 c s 0 

 0 0 0 −s c 0 
0 0 0 0 0 1
 
201, 6 0 −504 −201, 6 0 −504

 0 336 · 105 0 0 −336 · 105 0  
−504 0 1.680 504 0 840 
K(1)

= 

 −201, 6 0 504 201, 6 0 504 
 0 −336 · 105 0 0 336 · 105 0 
−504 0 840 504 0 1.680
Per a l’element 2, c = 1 i s = 0; per tant,

336 · 105 −336 · 105

 
0 0 0 0

 0 201, 6 504 0 −201, 6 504 

0 504 1.680 0 −504 840
K(2)
 
= 5 5


 −336 · 10 0 0 336 · 10 0 0 

 0 −201, 6 −504 0 201, 6 −504 
0 504 840 0 −504 1680
1 1
Per a l’element 3, c = √ s = − √ ; per tant,
2 2

118 · 10 5 −118 · 105 177, 46 −118 · 105 118 · 105 177, 46

 −118 · 10 5 118 · 10 5 177, 46 118 · 10 5 −118 · 10 5 177, 46 
 
178, 92 178, 92 1187, 94 −178, 92 −178, 92 593, 97
K(3) = 
 

 −118 · 105 118 · 105 −177, 46 118 · 105 −118 · 105 −177, 46 
 
 118 · 105 −118 · 105 −177, 46 −118 · 105 118 · 105 −177, 46 
178, 92 178, 92 593, 97 −178, 92 −178, 92 1187, 94
Les equacions de rigidesa en coordenades globals seran, doncs, per a la barra 1,
 (1)   u(1)
 
fx1 
201, 6 0 −504 −201, 6 0 −504  x1
 (1)  (1)
 fy1   5 5   uy1

0 336 · 10 0 0 −336 · 10 0 
 M (1)   −504
     (1) 
 1 = 0 1.680 504 0 840   θ1
 

 f (1)   −201, 6 0 504 201, 6 0 504   (1)
 ux2
 
 x2   
 (1)  
 fy2  0 −336 · 105 0 0 336 · 105 0   u(1)

y2

(1) −504 0 840 504 0 1.680 (1)
M2 θ2
 (2)  (2) 
fx2 
336 · 105 0 0 −336 · 105 0 0
 ux2
 (2)   (2) 
 fy2   0 201, 6 504 0 −201, 6 504   uy2 
 M (2)  
     (2) 
 2 = 0 504 1.680 0 −504 840  θ
 2 

 f (2)   −336 · 105 0 0 336 · 10 5 0 0   u(2) 
 x3     x3 
 (2)  
 fy3  0 −201, 6 −504 0 201, 6 −504   (2) 
 uy3 
(2) 0 504 840 0 −504 1.680 (2)
M3 θ3
 (3)  (3) 

fx2 
118 ·105 −118 · 105 177, 46 −118 · 105
118 · 105
177, 46
 ux2
 (3)   (3) 
 fy2   −118 · 105 118 · 105 177, 46 118 · 105 −118 · 105 177, 46   uy2 
 M (3)  
     (3) 
2 178, 92 178, 92 1.187, 94 −178, 92 −178, 92 593, 97  θ
 2 

 f (3)  = 
  
 x4   −118 · 105 118 · 105 −177, 46 118 · 105 −118 · 105 −177, 46   u(3) 
  x4 
 (3)  
 fy4  118 · 105 −118 · 105 −177, 46 −118 · 105 118 · 105 −177, 46   (3) 
 uy4 
(3) 178, 92 178, 92 593, 97 −178, 92 −178, 92 1.187, 94 (3)
M4 θ4
tretze components: tres al nus 1 (dos desplaçaments i un gir), quatre al nus 2 (dos desplaçaments i
dos girs), tres al nus 3 (dos desplaçaments i un gir) i tres al nus 4 (dos desplaçaments i un gir).
(1)
 
fx1 
ux1

 (1) 
 fy1   uy1 
 M (1) 
   
 1  

 θ1 

 (1)  201,6 0 −504 −201,6 0 −504 0 0 0 0 0 0 0 
ux2
 fx2 
 
0 336·105 0 0 −336·105 0 0000000  
 (1)   −504
 f 0 1.680 504 0 840 0 0 0 0 0 0 0  
 uy2 
0 504 201,6 0 504 0 0 0 0 0 0 0  
 −201,6

 y2   θ2 
(1)   0 −336·105 0 0 336·105 0 0 0 0 0 0 0 0

 M2  
 
0 840 504 0 1.680 0 0 0 0 0 0 0   (3)
 =  −504 θ2

 0   0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
  
0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 ux3

  0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
 0   0
  
0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0


 0 
 0 0 0 0 0 0 0000000 uy3 
0 0 0 0 0 0 0000000
 

 0 
 0 0 0 0 0 0 0000000

 θ3 


 0 
 
 ux4 


 0 
  uy4 
θ4
0
les components que hem afegit són les que ocupen les posicions 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13 al vector de
Per a la 2,
 
0  
ux1
 0 
   uy1 
 0   

(2)
  θ1 
fx2
    
  000 0 0 0 0 0 0 0 000   ux2 
 (2)  000 0 0 0 0 0 0 0 000  
 fy2  0 0 0 0
  0 0 0 336·105
0 0 0 0 0 0 0 0 0 uy2 
 0 0 0 −336·105 0 0 0 0 0 
(2)

M2
 0 0 0
 0 0 0 0 201,6 504 0 0 −201,6 504 0 0 0   θ2 
0 504 1.680 0 0 −504 840 0 0 0  
  
(3)
0  = 0 0 0 θ2
   
 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0  
(2)   0 0 0 −336·105 0 0 0 336·105 0 0 0 0 0
ux3
 
 fx3  0 0 0
 0 0 0 0 −201,6 −504 0 0 201,6 −504 0 0 0   

(2) 0 504 840 0 0 −504 1.680 0 0 0   
 fy3  000 0 0 0 0 0 0 0 000
 uy3 
000 0 0 0 0 0 0 0 000
   
 (2)  000 0 0 0 0 0 0 0 000
 θ3 
 M3   
   ux4 
 0   
   uy4 
 0 
θ4
0
i, per la 3,
0
 
0 0 0 0   ux1 
0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
 (3) 
 fx2  000 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 uy1
 (3)   0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0   uθ1 
 fy2   0 0 0 118·105 −118·105 0 177,46 0 0 0 −118·105 118·105 177,46   x2 
5 118·105 118·105 −118·105 177,46   uy2 
 0   00 00 00 −118·10 0 177,46 0 0 0
  
0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
  θ2 
 M (3)   0 0 0 178,92 593,97   θ(3) 
 2 = 178,92 0 1.187,94 0 0 0 −178,92 −178,92
 
 0  0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0   u2x3 
 0  0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0   uy3 
 0   0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0   θ3 
 f (3)   0 0 0 −118·105 118·105 0 −177,46 0 0 0 118·105 −118·105 −177,46   ux4 
 x4  0 0 0 118·105 −118·105 0 −177,46 0 0 0 −118·105 118·105 −177,46 uy4
(3) 
 fy4
000 178,92 178,92 0 593,97 0 0 0 −178,92 −178,92 1.187,94 θ4
(3)
M4
Sumant i imposant l’equilibri als nusos (tenint en compte les càrregues equivalents (v. exemple 12)
obtenim finalment l’equació de rigidesa de l’estructura en coordenades globals
 fx1 
fy1
 M1 

 fx2 

 fy2 −p l/2 
 M2 −p l2 /12 
 
 M (3)  =
 2 
 fx3 
 fy3 −p l/2 
 M3 +p l2 /12 
 
 fx4 
fy4
M4
201,6 0 −504 −201,6 0 −504 0 0 0 0 0 0 0
 
0 336·105 0 06−336·105 0 0 0 0 0 0 0 0
 −504 0 1.680 504 0 840 0 0 0 0 0 0 0 
0 504 454·105 −118·105 504 177,46 −336·105 0 0 −118·105 118·105 177,47 
 −201,6 

 0 −336·105 0 −118·105 454·105 504 177,46 0 −202 504 118·105 −118·105 177,47 
 −504 0 840 504 504 3.360 0 0 −504 840 0 0 0 
=
 0 0 0 178,92 178,92 0 1.187,94 0 0 0 −178,92 −178,92 593,97 


 0 0 0 −336·105 0 0 0 336·105 0 0 0 0 0 
 0 0 0 0 −201,6 −504 0 0 201,6 −504 0 0 0 
 0 0 0 0 504 840 0 0 −504 1680 0 0 0

−118·105 ,6 118·105 118·105 −118·105
 
 0 0 0 0 −177,46 0 0 0 −177,5 
0 0 0 118·105 −118·105 0 −177,46 0 0 0 −118·105 118·105 −177,5
0 0 0 178,92 178,92 0 593,97 0 0 0 −178,92 −178,92 1.187,9
 ux1 
uy1
 uθ1 
 ux2 
 y2 
 θ2 
 (3) 
 θ2 
 ux3 
 uy3 
 θ3 
 ux4 
uy4
θ4
Imposant les condicions de contorn,
ux1 = uy1 = θ1 = ux3 = uy3 = ux4 = uy4 = θ4 = 0
per als desplaçaments i girs, i
(3)
fx2 = 105 N, fy2 = 0, M2 = 1.000Nm, M2 = 0, M3 = 0

Eliminant, doncs, les files i columnes 1, 2, 3, 8, 9, 11, 12 i 13, que corresponen a les components que
són zero en els desplaçaments i girs, i imposant les condicions per a les càrregues
105 ux2
    
45479631, 2 −11879358, 3 504 177, 464789 0
 −5000   −11879358, 3 45479631, 2 504 177, 464789 504  uy2 
103 − 4166, 667
    
 = 504 504 3360 0 840  θ2 
(3)
    
 0   178, 92 178, 92 0 1187, 94 0  θ2 
4166, 7 0 504 840 0 1680 θ3
Resolent el sistema d’equacions,

2a
a 2a a
ux2
   
0, 002345283

 uy2  
  0, 000485068 

 θ2 = −1, 786158082 
(3)
   
 θ2   −0, 00042629 
θ3 3, 373092449
substituint aquests valors a l’equació de rigidesa de tota l’estructura, tindrem
   
fx1 899, 750864

 fy1   −16.298, 28594 
  

 M1   −1.499, 190766 
  
 10 5   100.000, 0096 
   
 −5000   −5.000, 002507 
   
 −3166, 667   −3.166, 667 
   
0 −8
 =  3, 77631 · 10
   
 
fx3   −78.801, 5088 
   

 fy3 − 5000   −799, 9127109 
   
 4166, 667   4.166, 667
   

   

 fx4   −22.098, 25166 
  
 fy4   22.098, 20116 
M4 0, 253203222
Comprovem que es manté l’equilibri de l’estructura tant pel que fa a forces com pel que fa a moments.
(3)
El moment M2 surt un valor molt petit, que podem considerar pràcticament zero.
♠ Exemple 26
Calculeu els moviments dels nusos de la figura 11.76 i les reaccions en els suports. Negligiu les defor-
macions per esfroços normals i per cisallament.
En primer lloc, numerem els nusos i les barres (fig. 11.77)

2 2 3
1 3 2a
1 4
Rx1 Rx4
Ry1 M1 Ry4
M4
a 2a a
Si negligim les deformacions per esforços normals, la component del desplaçament del nus 2 en la
direcció de la barra 1 ha de ser zero però, com que, a més, per simetria, el nus 2 no es mou horit-
zontalment, la conclusió és que el desplaçament vertical del nus 2 també serà zero. És a dir, el nus 2
solament pot girar.
Al nus 3, per simetria, li passa el mateix que al nus 2, és a dir , només pot girar. Aixı́ doncs, hi ha dos
graus de llibertat no prescrits: θ2 i θ3 .
 12 6 −12 6 

f yi
  l2 l l2 l  uyi

 6 −6 
Mi  EI z

 l 4 2 
θi 
l

= 
l  −12 −6 12 −6
 
f yj uyj 
   

 2
Mj  l l l2 l θj

6 −6

2 4
l l
Aixı́ doncs, per a la barra 1, la matriu de rigidesa reduı̈da és
EI θ2
K(1) = √
a 5 4 θ2
per a la barra 2,
θ θ
(2) EI 2 3
K = 4 2 θ2
2a
2 4 θ3
i per a la 3,
EI θ3
K(3) = √
a 5 4 θ3
La matriu de rigidesa reduı̈da de l’estructura serà, doncs,
Q2- N2-
M2
4
Rx1
Ry1
M1
θ2 θ3
 4 4 2 
EI √ +
K= 2 2 θ2
a  52

4 4 
√ + θ3
2 5 2
i l’equació de rigidesa reduı̈da,
−p4a2
 

 12  EI 3, 79 1 θ2
 =
 p4a2  a 3, 79 1 θ3
12
d’on
p a3
θ2 = −0, 12
EI
p a3
θ3 = 0, 12
EI
aplicant l’equació de rigidesa reduı̈da a la barra 1 (fig. 11.78)
 

M1

EI

4 2
0
= √  p a3 
M2 a 5 2 4 −0, 12
EI
d’on
M1 = −0, 107pa2
M2 = −0, 214pa2
Per simetria, M4 = −0, 214pa2

p 2 3
2
3 a/2
4
1
a/2
a a/2
p 2 3
a/2
4
Rx4
a/2
Ry4
1 Y M4
Rx1 X
Ry1
a a/2
♠ Exemple 27
Calculeu les reaccions i els moviments dels punts 1, 2, 3 i 4 del pòrtic de la figura 11.79, negligint les
deformacions per esforços normals i per cisallament. Preneu a = 5m, p = 30kN/m, EI = 105 kNm2 .
Primerament numerem les barres i dibuixem les reaccions externes (fig. 11.80)
Tenim cinc reaccions externes: Rx1 , Ry1 , Rx4 , Ry4 , M4 i set moviments dels nusos:
θ1 , u2 , v2 , θ2 , u3 , v3 , θ3 , en total dotze incògnites; per tant, necesitem dotze equacions. Les equa-
cions seran: tres de l’estàtica aplicada al conjunt i les tres de Navier-Bresse per a cada barra.
Les equacions de l’estàtica són
Rx1 + 150 + Rx4 = 0

Ry1 + Ry4 = 0 (11.34)
375 + Rx4 2, 5 = Ry4 7, 5 + M4
Les equacions de Navier-Bresse són les 10.3
Y
y
30 X
Rx1
Ry1
1 R2
θ2 = θ1 + mds
EI 1
R2 m
u2 = u1 − θ1 (y2 − y1 ) − 1 EI (y2 − y)ds
R2 m
v2 = v1 + θ1 (x2 − x1 ) + 1 (x2 − x)ds
EI
Apliquem-les a cada una de les barres.
Barra 1
Observem que, en aquest cas, s = y. El moment flector m és (fig. 11.81)
m = −15y 2 − Rx1 y
Aixı́ doncs, tindrem, per la primera equació de Navier-Bresse,
2 5
1 1 1
Z Z
θ2 = θ1 + mds = θ1 + (−15y 2 − Rx1 y)dy = θ1 − (625 + Rx1 12, 5)
EI 1 EI 0 EI
és a dir,
1
θ2 = θ1 − (625 + Rx1 12, 5) (11.35)
EI
Per la segona
5
1
Z
u2 = u1 − θ1 (y2 − y1 ) − (−15y 2 − Rx1 y)(y2 − y)dy
EI 0
tenint en compte que u1 = 0 i que y2 = 5, y1 = 0, ens quedarà
1
u2 = −5θ1 − (−781, 25 − 20, 84Rx1 ) (11.36)
EI
i per la tercera
5
1
Z
v2 = v1 + θ1 (x2 − x1 ) + (−15y 2 − Rx1 y)(x2 − x)dy
EI 0
tenint en compte que v1 = 0 i que x2 = x1 = x = 0,

2
m
150 Y
X
1
Rx1
Ry1
v2 = 0 (11.37)
Barra 2
Observem que, en aquest cas, s = x. El moment flector m és (fig. 11.82)
m = −375 − 5Rx1 + Ry1 x

Aixı́ doncs, tindrem, per la primera equació de Navier-Bresse,
3 5
1 1
Z Z
θ3 = θ2 + mds = θ2 + (−375 − 5Rx1 + Ry1 x)dx
EI 2 EI 0
integrant,
1
θ3 = θ2 + (−1.875 − 25Rx1 + 12, 5Ry1 ) (11.38)
EI
per la segna,
5
1
Z
u3 = u2 − θ2 (y3 − y2 ) − (−375 − 5Rx1 + Ry1 x)(y3 − y)dy
EI 0
atès que y3 = y2 = y quedarà simplement
u3 = u2 (11.39)
i per la tercera,
5
1
Z
v3 = v2 + θ2 (x3 − x2 ) + (−375 − 5Rx1 + Ry1 x)(x3 − x)dy
EI 0
tenint en compte que x3 = 5, x2 = 0, ens quedarà
1
v3 = v2 + 5θ2 + (−4687 − 62, 5Rx1 + 20, 83Ry1 ) (11.40)
EI
Y
2,5 - x
x X
3
s
m
4
Rx4
Ry4
M4
barra 3
√
Observem que, en aquest cas, s cos 45◦ = x; aixı́ doncs, ds = 2dx. El moment flector m és (fig. 11.83)
m = M4 + (Rx4 + Ry4 )(2, 5 − x)
Aixı́ doncs, tindrem, per la primera equació de Navier-Bresse
1
Z 4
1
Z 2,5 √
θ4 = θ3 + mds = θ3 + (M4 + (Rx4 + Ry4 )(2, 5 − x)) 2dx
EI 3 EI 0
tenint en compte que θ4 = 0, ens quedarà

√
2 2, 52 2, 52
0 = θ3 + (2, 5M4 + Rx4 + Ry4 ) (11.41)
EI 2 2
per la segona,
1
Z 2,5 √
u4 = u3 − θ4 (y4 − y3 ) − (M4 + (Rx4 + Ry4 )(2, 5 − x))(y4 − y) 2dx
EI 0
tenint en compte que u4 = 0, y4 = −2, 5, y3 = 0 i que y = −x tan 45◦ = −x, ens quedarà
√ √
2 2, 52 2 2, 53
0 = u3 + 2, 5θ3 + M4 + (Rx4 + Ry4 ) (11.42)
EI 2 EI 3
i per la tercera
1
Z 2,5 √
v4 = v3 + θ3 (x4 − x3 ) + (M4 + (Rx4 + Ry4 )(2, 5 − x))(x4 − x) 2dx
EI 0
tenint en compte que v4 = 0, x4 = 2, 5, x3 = 0

√√
2 2, 52 2 2, 53
0 = v3 + 2, 5θ3 + M4 + (Rx4 + Ry4 ) (11.43)
EI 2 EI 3
resolent el sistema format per les dotze equacions amb dotze incògnites 11.34) a 11.43 obtenim
Rx1 = −73, 66kN

Ry1 = −11, 11kN
Rx4 = −76, 33kN
Ry4 = 11, 11kN
M4 = 100, 83kNm
θ1 = −0, 002rad
u2 = 0, 002m
v2 = 0
θ2 = 0, 0010rad
u3 = 0, 002m
v3 = 0, 002m
θ3 = −0, 0006rad
Procediment: mètode matricial redüit
 12 6 −12 6 

f yi
  l2 l l2 l  uyi

 6 −6 
Mi  EI z

 l 4 2 
θi 
l

= 
l  −12 −6 12 −6
 
f yj  uyj 
  

 2
Mj  l l l2 l θj

6 −6

2 4
l l
i la matriu de transformació T(e) per pasar a coordenades globals per 10.40.
 
−s c 0 0 0 0
 0 0 1 0 0 0 
 
 0 0 0 −s c 0 
0 0 0 0 0 1
essent la matriu de rigidesa en coordenades globals
(e)
K(e) = (T(e) )t K T(e) (11.44)
L’estructura té tres graus de llibertat no prescrits (fig. 11.84): θ1 , θ2 i θ3 i dos graus de llibertat, ux2 i
uy3 , subjectes a la condició de lligadura donada pel fet que la barra 3 no es pot ni allargar ni escurçar.
El fet que la barra 2 no experimenti deformacions per esforços normals ens permet dir que el de-
splaçament horitzontal del nus 3 és el mateix que el del nus 2, i el fet que a la barra 1 li passi el
mateix, ens permet dir que el desplaçament vertical del nus 2 és zero.
Seguint el procediment dels multiplicadors de Lagrange descrit a 10.3.1, obtenim l’equació de rigidesa
de l’estructura sense lligadura, és a dir , prenem com a graus de llibertat no prescrits θ1 , θ2 , θ3 , ux2 i
uy3 i, a continuació, formem i resolem el sistema augmentat per multiplicadors de Lagrange.
La matriu reduı̈da de la barra 1 en coordenades globals, tenint en compte que uy2 = −ux2 serà
 θ1 ux2 θ2 
105 4 1, 2 2 θ1
K(1) =
5  1, 2 0, 48 1, 2  ux2
2 1, 2 4 θ2
y
uy3
x
q2 q3 ux2
p 2 3
y
2
a/2
3
x
x
4
1
Rx4
a/2
Ry4
y
y M4
q1 1
Rx1 x
Ry1
a a/2
Figura 11.84 Exemple 27. Graus de llibertat no prescrits i eixos
Per a la barra 2,
θ2 uy3 θ3
105
 
4 −1, 2 2 θ2
K(2) =
5  −1, 2 0, 48 −1, 2  uy3
2 −1, 2 4 θ3
Per a la barra 3, la matriu reduı̈da en coordenades locals serà
uy3 θ3
12 6


(3) 105  √
K = √  25/2 5/ 2  uy3

5/ 2  
 6  θ3
√ 4
5/ 2
que es pot escriure com
uy3 θ3
105 (3)
uy3

K = 1, 35 2, 4
5
2, 4 5, 65 θ3
√ √
aplicant 11.44 i, tenint en compte que α = −45, s = − 2/2 i c = 2/2, tindrem per la matriu reduı̈da
de la barra 3 en coordenades globals
 
0, 7 0
105

1, 35 2, 4 0, 7 0, 7 0
K(3) =  0, 7 0 
5 2, 4 5, 65 0 0 1
0 1
és a dir,
 ux2 uy3 θ3
105

0, 66 0, 66 1, 68 ux2
K(3) =
5  0, 66 0, 66 1, 68  uy3
1, 68 1, 68 5, 65 θ3
Tinguem en compte que aquesta equació no contempla la lligadura que la deformació per esforços
normals és zero, ja que prové de l’equació de rigidesa en coordenades locals 10.37, i en ella no apareixen
aquestes deformacions. Com hem dit, l’equació de lligadura s’incorporarà al final del procediment.
Sumant per als diferents graus de llibertat obtindrem la matriu de rigidesa reduı̈da de l’estructura
θ1 ux2 θ2 uy3 θ3
 
4 1, 2 2 0 0 θ1
105  1, 2 1, 14 1, 2 0, 66 1, 68  ux2
K=  
5 
 2 1, 2 8 −1, 2 2  θ2

 0 0, 66 −1, 2 1, 14 0, 48  uy3
0 1, 68 2 0, 48 9, 65 θ3
Ara hem d’imposar l’equació de lligadura de la barra 3, que s’obté del fet que negligim les deformacions
per esforços normals, és a dir, que la barra no varia de longitud (per a les barres 1 i 2 ja ho hem tingut
en compte). Aquesta condició la podem expressar igualant les projeccions dels desplaçaments en la
direcció de la barra en els dos extrems, és a dir
ux2 cos 45 = uy3 sin 45
o bé
ux2 − uy3 = 0
aplicant el procediment dels multiplicadors de Lagrange, i tenint en compte les càrregues repartides,
obtenim el sistema augmentat per multiplicadors de l’estructura
    
−62, 5 4 1, 2 2 0 0 0 θ1
 75   1, 2 1, 14 1, 2 0, 66 1, 68 1   ux2 
 105 
    

 62, 5 =  2 1, 2 8 −1, 2 2   θ2
0   


 0 
 5 

 uy3
0 0, 66 −1, 2 1, 14 0, 48 −1   

 0   0 1, 68 2 0, 48 9, 65 0   θ3 
0 0 1 0 −1 0 0 λ
d’on, resolent,
θ1 = −0, 00193 rad

ux2 = 0, 00209 m
θ2 = 0, 00104 rad
uy3 = 0, 00209 m
θ3 = −0, 00068 rad
Un cop obtinguts els desplaçaments generalitzats corresponents als graus de llibertat no prescrits, el
següent pas és obtenir les reaccions externes i els esforços en els extrems de les barres. Per fer-ho,
tenim en compte l’equació de rigidesa en coordenades locals per a cada una d’elles.
Per a la barra 1, tenint en compte les càrregues equivalents, serà
E, I, l 3
2 2
E, I, l
Y
1
1
X
72/EI
 
−Rx1 − 75 
0, 48 1, 2 −0, 48 1, 2

0

 −62, 5  105 
 1, 2 4 −1, 2 2   −0, 00193 
=
 
(1)  
f y1 5  −0, 48 −1, 2 0, 48 −1, 2   −0, 00209 

 
(1) 1, 2 2 −1, 2 4 0, 00104
M2
d’on
Rx1 = −73, 704 kN

p
Per a la barra 3, tenint en compte que uy3 = 0, 002092 + 0, 002092
 (3) 
f y3
  
1, 35 2, 4 −1, 35 2, 4 0, 00295
(3)  5 
 M3 
 10 2, 4 5, 65 −2, 4 2, 82   −0, 00068 
 (3)  =   
 f  5  −1, 35 −2, 4 1, 35 −2, 4  0 
y4
M 2, 4 2, 82 −2, 4 5, 65 0
4
d’on
M4 = 103, 24 kNm
Aplicant l’estàtica a l’estructura, obtenim la resta de reaccions
Rx4 = −76, 3 kN
Ry4 = 10, 8 kN
Ry1 = −10, 8 kN
la diferencia en els resultats, respecte el procediment de Navier-Bresse, és deguda a truncament de
decimals en el càlcul.
♠ Exemple 28
Resoleu l’estructura de la figura 11.85 en la qual es produeix un assentament de valor 72/EI en el nus 1.
Negligiu les deformacions per esforços normals i per cisallament i preneu l = 5m, EI = 105 kNm2 a les
dues barres. (Observeu que no hi ha càrregues externes, solament les reaccions que puguin aparèixer).
Procediment: metode matricial reduı̈t

Analitzem la situació nus per nus: el nus 1 no pot experimentar desplaçament horitzontal ni gir, i
te prescrit el desplaçament vertical uy1 . El nus 2 no pot tenir desplaçament horitzontal perque això
implicaria que la barra 2 s’allargaria o s’escurçaria, en canvi si pot tenir desplaçament vertical uy1 ,
que ha de ser igual al del nus 1; també pot tenir gir θ2 . El nus 3 no pot experimentar cap desplaçament
ni gir.
En resum, doncs, l’estructura té un grau de llibertat no prescrit, θ2 , i un grau de llibertat, uy2 , prescrit
a un valor diferent de zero mitjançant una lligadura. Seguint el procediment dels multiplicadors de
Lagrange descrit a 10.3.1, obtenim l’equació de rigidesa sense lligadura i a continuació formem i
resolvem el sistema augmentat per multiplicadors de Lagrange.
 12 6 −12 6 

f yi
  l2 l l2 l  u 
 6 −6  yi
 M i  EIz   l 4 2 
 i θ
l
 f yj  = l  −12 −6 12 −6
  
 uyj 


 2

6 −6
2 4
l l
Considerant, doncs, únicament els graus de llibertat θ2 i uy2 , tindrem per la matriu de rigidesa reduı̈da
en coordenades locals de la barra 1.
(1) EI θ2
K = = K (1) (11.45)
5 4 θ2
La matriu de rigidesa en coordenades locals i globals coincideix ja que el gir és l’unic grau de llibertat
existent.
Per a la barra 2,
uy2 θ2
(2) EI
K = 12/25 6/5 uy2 = K (2) (11.46)
5
6/5 4 θ2
sumant per a cada un dels graus de llibertat, és a dir, acoblant la matriu reduı̈da de l’estructura,
uy2 θ2
EI
K= 12/25 6/5 uy2
5
6/5 8 θ2
Aixı́, l’equació de rigidesa reduı̈da de l’estructura serà, substituint dades

0 EI 12/25 6/5 uy2
=
0 5 6/5 8 θ2
La condició de lligadura es pot escriure com uy2 = −72/EI, aixı́ l’equació de rigidesa augmentada per
multiplicadors de Lagrange serà
    
0 12/25 6/5 1 uy2
EI
 0 =  6/5 8 0   θ2 
5
−72/5 1 0 0 λ
i, resolent, obtenim
θ2 = 10, 8/EI rad

N2(1)
M2
2
(1)
Q 2
1 R 1x
M1
R 1y
(2 ) R
Q 3y
2
M3
N
(2 ) R
3x
2
2 2 3
M2
Un cop ja hem calculat l’unic grau de llibertat no prescrit, fem el desglòs per a cada una de les barres.
Per a la barra 1 (fig. 11.86), l’equació de rigidesa en coordenades locals serà
−R1x
    
12/25 6/5 −12/25 6/5 0
 M1  EI  6/5 4 −6/5 2  0 
 Q(1)  = 5
    
 −12/25 −6/5 12/25 −6/5   0 
2
M2 6/5 2 −6/5 4 10, 8/EI
d’on
R1x = −2, 59 kN
M1 = 4, 32 kNm
(1)
Q2 = −2, 59 kN
M2 = 8, 64 kNm
i per a la barra 2 (fig. 11.87)

 (2)    
Q2 12/25 6/5 −12/25 6/5 −72/EI
 −M2  EI  6/5 4 −6/5 2    10, 8/EI 
 
 R3y  = 5
  
 −12/25 −6/5 12/25 −6/5   0 
M3 6/5 2 −6/5 4 0
d’on
R
3y
E, I, l R
3x
2 2 3
M3
E, I, l
Y
1
1
R 1x X
M1
R 1y
30 kN/m
5m 30 kN/m
5m
8m 8m
(2)
Q2 = −4, 32 kN
R3y = 4, 32 kN
M3 = −12, 96 kNm
Considerant l’equilibri de tota l’estructura (fig. 11.88), obtenim
R1y = −4, 32 kN
R3x = 2, 59 kN
podem comprobar, a més, que l’estructura està en equilibri, tant pel que fa a les forces, com pel que
fa als moments.
♠ Exemple 29
Resoleu l’estructura de la figura 11.89 negligint les deformacions per esforços normals i per cisallament.
Preneu EI = 105 kNm2 a totes les barres.
30 kN/m
3 3 4 9 6
5m 2 30 kN/m 4 7
2 5 5 6 7
5m 1 8
1 8
fx1 fx2
M1 M2
fy1 fy2
8m 8m
M4
M4
4
(9)
fx4(3) fx4
T/2 T/2
T
En primer lloc, numerem els nusos i les barres (fig. 11.90). En haver-hi vuit nusos, hi haurà 8 · 3 = 24
components al vector de desplaçaments generalitzats (dos desplaçaments i un gir per a cada nus, ja
que és una estructura plana); això vol dir que tindrem 24 incògnites en el cas més general, suposant
que no hi hagués simetria.
Per aplicar les equacions de Navier-Bresse necessitem els moments flectors a cada barra. Per obtenir-
los, haurem ”d’obrir“ els marcs tancats, és a dir, haurem de fer dos talls: per exemple, un a la barra 5
i l’altre a la 6; aixı́ podrem expressar analiticament tots els moments flectors en funció de les reaccions
externes o dels esforços als talls. En fer dos talls introduı̈m 6 incògnites més: els esforços als talls; en
tenim, doncs, en total, 24 + 6 = 30. Ens faran falta, suposant que no hi hagués simetria, 30 equacions.
Les 30 equacions seràn: les tres de Navier-Bresse per a cada barra (3 · 9 = 27) més les tres de l’estàtica
al conjunt.
En aquest cas, però, la simetria del problema redueix considerablement la quantitat de incògnites per
calcular. La linı́a que passa pels punts 4 i 5 és un eix de simetria de l’estructura; per tant només caldrà
resoldre’n la meitat; prendrem la meitat esquerra.
(3) (9) (3) (9)
A més, si observem la barra 4 (fig. 11.91), per simetria fx4 = fx4 , M4 = M4 i per tant, deduı̈m
que la barra només treballa a tracció-compressió; anomenem T l’esforç normal sobre la barra 4. Com
que negligim la deformació per normal, es complirà
v4 = v 5
T/2
30 kN/m M4
fx4(3)
3 4
3
5m 2
30 kN/m
fx5(5)
2
5 5
5m 1 M5
1 T/2
fx1
M1
fy1
8m
Figura 11.92 Exemle 29. Meitat de l’estructura
Aixı́ doncs, la meitat esquerra de l’estructura quedarà representada per les càrregues que es dibuixen
a la figura 11.92.
La simetria implica, a més, que
θ4 = 0
u4 = 0
(11.47)
θ5 = 0
u5 = 0
Per Navier-Bresse podem deduir directament que
v2 = v1 = 0
v3 = V 2 = 0
u3 = u4 = 0 (11.48)
u5 = u2 = 0
v5 = v4
Considerant, doncs, 11.47 i 11.48, tindrem onze incògnites: fx1 , fy1 , M1 , T, fx4 , M4 , fx5 , M5 , θ2 , θ3 , v4 .
Calculem-les
Les equacions de l’estàtica seran

(3) (5)
fx1 + fx4 + fx5 = 0
fy1 = 480 (11.49)
(3) (5)
M1 + M4 + M5 = 1.920 + 10fx4 + 5fx5
Per aplicar les equacions de Navier-Bresse a la barra 1 necessitem el moment flector (fig. 11.93) (no
hi ha dibuixats ni l’esforç normal ni el de cisallament)
m = −M1 − fx1 y
Aixı́, la primera serà
5 5
1 1
Z Z
θ2 = θ1 + mdy = 0 + (−M1 − fx1 y)dy
EI 0 EI 0
y
1
fx1
M1
fy1
Figura 11.93 Exemple 29. Moment intern a la barra 1
T/2
30 kN/m M4(3)
fx4(3)
3
5-y
m
integrant,
105 θ2 + 5M1 + 12, 5fx1 = 0 (11.50)

la segona,
1 R5
u2 = u1 − θ1 5 −m(5 − y)dy
EI 0
1 R5
0=0−0− (−M1 − fx1 y)(5 − y)dy
EI 0
integrant,
−12, 5M1 − 20, 83fx1 = 0 (11.51)

(3)
m = −960 − fx4 (5 − y) + 4T + M4
5 5
1 1
Z Z
(3)
θ3 = θ2 + mdy = θ2 + (−960 − fx4 (5 − y) + 4T + M4 )dy
EI 0 EI 0
integrant,
(3)
105 θ3 − 105 θ2 + 12, 5fx4 − 20T − 5M4 = −4.800 (11.52)
i la segona,
1 R5
u3 = u2 − θ2 5 − m(5 − y)dy
EI 0
1 R5 (3)
0 = 0 − θ2 5 − (−960 − fx4 (5 − y) + 4T + M4 )(5 − y)dy
EI 0
T/2
M4(3)
30(8-x) fx4(3)
m
8-x
integrant,
(3)
5 · 105 θ2 − 41, 6fx4 + 50T + 12, 5M4 = 12.000 (11.53)
T
m = −15(8 − x)2 + M4 + (8 − x)
2
1 R8
θ4 = θ3 + mdx
EI 0
1 R8 (3) T
0 = θ3 + (−15(8 − x)2 + M4 + (8 − x))dx
EI 0 2
integrant,
−105 θ3 − 8M4 − 16T = −2.560 (11.54)
i la tercera,
1 R8
v4 = v 3 + θ 3 8 + m(8 − x)dx
EI 0
R8 T
v4 = 0 + θ3 8 + 10−5 0 (−15(8 − x)2 + M4 + (8 − x))(8 − x)dx
2
integrant,
105 v4 − 8 · 105 θ3 − 32M4 − 85, 33T = −15.360 (11.55)
Per a la barra 5 tindrem les mateixes equacions que per a la 3, intercanviant el nus 3 pel 2, el 4 pel 5
i T per −T ; aixı́
−105 θ2 − 8M5 + 16T = −2.560 (11.56)
105 v4 − 8 · 105 θ2 − 32M5 + 85, 33T = −15.360 (11.57)
on hem posat v5 = v4
Resolent el sistema d’equacions desde la 11.49 a la 11.57 s’obté
y
x ux4
q3
3
2 y
x
5m
y
x
q2
5 y
5m 1
x
y
1
x
8m
Figura 11.96 Exemple 29. Graus de llibertat de l’estructura
fx1 = 66, 04 kN
fy1 = 480 kN
M1 = −110, 06 kNm
T = 22, 93 kN
fx4 = −192, 08 kN
M4 = 339, 11 kNm
fx5 = 126, 03 kN
M5 = 400, 28 kNm
θ2 = −0, 0027 rad
θ3 = −0, 005 rad
v4 = −0, 067 m
La simetria del problema ens permet resoldre solament la meitat de l’estructura; prendrem la meitat
esquerra. Amb la numeració indicada a la figura 11.90, si observem la figura 11.91 arribem a la conclusió
que podem substituir la barra 4 per les dues forces de valor T /2, essent T l’esforç normal a la barra 4
(fig. 11.92).
Aquesta meitat de l’estructura només té tres graus de llibertat: el gir del nus 2, el gir del nus 3 i el
desplaçament vertical del nus 4 (que és igual que el del nus 5), estan indicats a la figura 11.96, com
també els eixos locals i globals.
En primer lloc, és evident, per simetria, que
fy1 = 480 kN
 12 6 −12 6 

f yi
  l2 l l2 l  u 
 6 −6  yi
 M i  EIz  4 2   θi 
l l
 f yj  = l 
 
 −12 −6 12 −6 
   
  uyj 
 2

6 −6
2 4
l l
Considerant únicament els graus de llibertat de l’estructura, la matriu de rigidesa reduı̈da en coorde-
nades locals de la barra 1 serà, doncs,
(1) 105 θ2
K = = K(1)
5 4 θ2
ja que els girs són independents de l’orientació dels eixos.
Per a la barra 2 podem escriure directament, per la mateixa raó que a la 1,
θ θ
105 2 3
K(2) = 4 2 θ2
5
2 4 θ3
Per a la barra 3,
θ3 uy4
105
K(3) =

4 −6/8 θ3
8 2
−6/8 12/8 uy4
i per a la 5,
θ2 uy4
(3) 105
K = 4 −6/8 θ2
8
−6/8 12/82 uy4
sumant per als diferents graus de llibertat obtenim la matriu de rigidesa reduı̈da de l’estructura
θ2 θ3 uy4
 4 4 4 2 −6 
+ +
 5 5 8 5 82  θ2
 
K = 105   2 4 4 −6


 +  θ3

 5 8 5 82 

 
 uy4
−6 −6 12 12

+ 3
82 82 83 8
L’equació de rigidesa reduı̈da serà, doncs,
    
−160 2, 1 0, 4 −0, 093 θ2
 −160  = 108  0, 1, 3 −0, 093   θ3 
−240 −0, 093 −0, 093 0, 046 uy4
d’on
θ2 = −0, 0027 rad

θ3 = −0, 0052 rad
uy4 = uy5 = −0, 068 m
(1)
Nx2
Q (1)
y2
M- 2
2
Rx1
M1
Ry1
Un cop tenim els graus de llibertat calculats, fent el desglossament de cada una de les barres podem
calcular els esforços en els extrems respectius.
Substituint a l’equació de rigidesa en coordenades locals 10.37 tindrem, per a la barra 1 (fig. 11.97),
 
−Rx1
  
0, 48 1, 2 −0, 48 1, 2 0
 M1  105 
 1, 2 4 −1, 2 2  0
 
(1)  =
   
 Qy2  5  −0, 48 −1, 2 0, 48 −1, 2   0
 
−
M2 1, 2 2 −1, 2 4 −0, 0027
d’on obtenim
Rx1 = 64, 8 kN
M1 = −108 kNm
El mateix farı́em per les altres barres si ens interesés calcular els moments, els esforços de cisallament
i els esforços normals.
♠ Exemple 30
Resoleu l’estructura de la figura 11.98, on els suports 1 i 4 són articulacions elàstiques de rigidesa
k = 105 kNm/rad. Preneu EI = 2 · 105 kNm2 i negligiu les deformacions per esforços normals i per
cisallament.
Procediment: mètode matricial redüit
Per simetria, els nusos 2 i 3 no es poden moure horitzontalment ni verticalment ja que negligim les
deformacions per esforços normals.
El fet que en els nusos 1 i 4 hi hagi articulacions elàstiques vol dir que hi ha una relació lineal entre
els moments i girs en aquests punts, és a dir, es compleix
M1 = −kθ1
(11.58)
M4 = −kθ4
Les equacions 11.58 representen, doncs, dues condicions de lligadura. Observem, però, que es tracta
d’unes lligadures diferents de les vistes fins ara; el que tenim en aquesta ocasió és unes relacions entre
les càrregues generalitzades i els desplaçaments generalitzats.
20 kN/m
2 3
5m 5m
1 4
5m
20 kN/m
2 2 3
5m 5m
1 3
1 4
Rx1 Rx4
M1 M4
Ry1 Ry4
Figura 11.99 Exemple 30. Numeració de barres i reaccions.
El procediment de càlcul consistirà en considerar els graus de llibertat sotmesos a lligadura, que són
θ1 i θ4 , com a no prescrits, és a dir, incloure’ls en l’equació de rigidesa reduı̈da, i, a continuació,
substituı̈r-hi 11.58
Aixı́ doncs, hi haurà dos graus de llibertat no prescrits, que són els girs θ2 i θ3 i dos graus de llibertat
subjectes a condicions de lligadura, que són θ1 i θ4 .
 12 6 −12 6 

f yi
  l2 l l2 l  uyi

 6 −6 
Mi  EI 
z 
4 2 
θi 
 l l

= 
l  −12 −6 12 −6
 
f yj  uyj 
 

 2
Mj  l l l2 l θj

6 −6

2 4
l l
Aixı́, les matrius de rigidesa reduides de les barres, un cop numerades aquestes (fig. 11.99) són
θ θ
EI 1 2
K(1) = 4 2 θ1
5
2 4 θ2
θ θ
(2) EI 2 3
K = 4 2 θ2
5
2 4 θ3
θ θ
EI 3 4
K(3) = 4 2 θ3
5
2 4 θ4
i la matriu de rigidesa reduı̈da de l’estructura serà
θ1 θ2 θ3 θ4
4 2 0 0 θ1
EI 
K= 2 8 2 0  θ2
5 
 0 2 8 2  θ2
0 0 2 4 θ4
L’equació de rigidesa reduı̈da, tenint en compte les càrregues equivalents, serà

    
M1 4 2 0 0 θ1
 −41, 66  EI  2 8 2 0   θ2
  
 41, 66  = 5
   
 0 2 8 2   θ3 
M4 0 0 2 4 θ4
substituint les equacions de lligadura 11.58

    
−kθ1 4 2 0 0 θ1
 −41, 66  EI  2 8 2 0   θ2
  
 41, 66  = 5
   
 0 2 8 2   θ3 
−kθ4 0 0 2 4 θ4
passant a la dreta les components primera i quarta del vector de forces generalitzades, el sistema queda
transformat en
5
 
 4 + k EI 2 0 0
   
0  θ1
 −41, 66  EI  2 8 2 0

θ2 
 41, 66  = 5 
    
0 2 8 2 θ3 

 
0
 5  θ4
0 0 2 4+k
EI
d’on, substituint valors, obtenim
θ1 = 5, 95 · 10−5 rad
θ2 = −19, 34 · 10−5 rad
θ3 = 10, 34 · 10−5 rad
θ4 = −5, 95 · 10−5 rad
Els esforços en els extrems de les barres, i per tant també les reaccions externes, els obtenim aplicant
l’equació de rigidesa en coordenades locals a cada una de les barres.
-
N2
-
Q
2
M 2
2
Rx1
5,95
Ry1
 12 6 −12 6 

−Rx1
  52 5 52 5  0

 6 −6 
−5, 95  EI 
 5 4 2   5, 95 · 10−5

5
 
Q− = 5 
 −12 −6 12 −6
  
0
  
2  2

M2  5 5 52 5  −19, 34 · 10−5

6 −6
2 4
5 5
d’on
Rx1 = 6, 42 kN
Per simetria, Ry1 = Ry4 = 50 kN i segons 11.58, M4 = 5, 95 kNm
12 Introducció breu al vinclament de barres
Una configuració en equilibri pot ser estable, neutra (indiferent) o bé inestable (fig. 12.1).
En l’equilibri estable, si s’altera lleugerament la posició, el sistema torna a la posició inicial. En
l’equilibri neutre, si s’altera lleugerament la posició, el sistema continua en el mateix estat. En l’equilibri
inestable, si s’altera lleugerament la posició, el sistema s’allunya cada vegada més de la posició inicial.
La inestabilitat en una estructura pot estar motivada per falta de suport o per falta de gruix o esveltesa
(fig. 12.2).
Definim el vinclament com una falla provocada per una inestabilitat deguda a l’acció de compressió
sobre un element de l’estructura que, en general, es presenta de forma sobtada. La càrrega que dóna
lloc al vinclament es denomina càrrega crı́tica Pcr i la tensió corresponent, σcr . Aquests valors poden
estar molt per sota dels admissibles per tracció o compressió en flexió.
Considerem una barra prima i rectilı́nia en l’estat de referència, sotmesa a una força de compressió P
(fig. 12.3). Prenem l’eix X en la direcció de la barra i els eixos Y, Z com a eixos principals d’inèrcia
sobre la secció transversal. Suposarem que la barra es vincla únicament al voltant d’un eix; el de menor
moment d’inèrcia, que suposem que és el Z.
Quan la barra es vincli, perdrà la forma rectilı́nia i apareixerà un moment flector mz , a més de l’esforç
normal nx = −P . Utilitzant 5.18 i tenint en compte que no hi ha forces externes en direcció Y ni en
Z, escriurem
EIz y (IV ) + P y ′′ = 0 (12.1)
L’equació 12.1 admet, evidentment, la solució y = 0, és a dir, un equilibri en el qual la barra es
manté rectilı́nia. Aquest equilibri és estable sempre que P no superi un valor determinat, que és la
càrrega crı́tica Pcr . Per a valors superiors a Pcr , la forma rectilı́nia de la barra correspon a un equilibri
inestable, és a dir, que qualsevol pertorbació feta a la barra fa que aquesta es flexioni fortament. Per a
P = Pcr , la forma rectilı́nia correspon a un equilibri indiferent, és a dir, que a més de la solució y = 0
existeixen altres solucions no rectilı́nies. Podem dir, doncs, que Pcr és el valor més petit de P per al
qual 12.1 admet una solució no nul·la.
Vegem ara les condicions de contorn que s’han de complir segons quins siguin els lligams de la barra
amb l’exterior. En el cas d’un encastament, a l’extrem encastat el desplaçament és zero i la tangent
Figura 12.1 Tipus d’equilibri

a) b)
Figura 12.2 Inestabilitats (a) per falta de suport, (b) per falta de gruix
P P
Figura 12.3 Barra sotmesa a compressió
de la directriu serà també zero, és a dir, tindrem
y=0 y′ = 0
En un extrem on hi hagi una articulació, el desplaçament serà zero i el moment també, és a dir,
y=0 y ′′ = 0
En un extrem lliure de subjeccions, és a dir, on solament hi hagi la força de compressió aplicada, el
moment serà zero, és a dir, y ′′ = 0. Per altra banda (fig. 12.7), l’esforç de cisallament és P sin α, que
es pot aproximar per P tan α = P y ′ si considerem que α és petita.
Tenint en compte 5.17, podem escriure, doncs,
−P ′
y ′′′ = y (12.2)
EIz
Vegem ara com calcular Pcr per a diferents condicions de contorn de la barra.
a) barra articulada-articulada
Analitzem el cas d’una barra de longitud l, articulada en els dos extrems (fig. 12.4)
Per la teoria de les equacions diferencials, sabem que una del tipus 12.1 admet una solució de la forma
y = A + Bx + C sin kx + D cos kx (12.3)
P P
x
Figura 12.4 Barra articulada-articulada
P P
x
Figura 12.5 Barra empotrada-empotrada
r
P
on k ≡ , i les constants A, B, C i D s’han de determinar imposant les condicions de contorn.
EIz
En aquest cas són per a x = 0, l
y=0
(12.4)
y ′′ = 0
imposant les condicions 12.4 a l’equació 12.3 s’obté
y = C sin kx
sin kl = 0
que representa mitja ona sinusoı̈dal. Designant P per Pcr
π 2 EIz
Pcr = (12.5)
l2
L’equació 12.5 es coneix amb el nom de fórmula d’Euler.
b) barra encastada-encastada
Analitzem ara el cas d’una barra subjecta en els seus extrems, de manera que l’únic moviment possible
és una translació en la direcció x (fig. 12.5).
Ara les condicions de contorn són, per x = 0, l
y=0
(12.6)
y′ = 0
substituint 12.6 a l’equació 12.3 s’obtenen les quatre equacions
D+A=0
kC + B = 0
C sin kl + D cos kl + B + A = 0
kC cos kl − kD sin kl + B = 0
que constitueixen un sistema d’equacions homogeni amb incògnites A, B, C i D. Perquè el sistema

tingui solució no nul·la s’haurà de complir que el determinant format pels coeficients sigui diferent de
zero; això porta, després de desenvolupar el determinant, que o bé
kl
sin =0
2
o bé
kl kl
tan =
2 2
kl
el valor de més petit que compleix la primera condició és π, mentre que el valor més petit per a la
2
segona és 4,49 (es pot obtenir aquest valor per resolució numèrica). Aixı́ doncs, el valor més petit per
kl
a és π, per tant,
2
P
x
Figura 12.6 Barra encastada-articulada
P
x
(a)
y
P
x a
(b)
Figura 12.7 Barra encastada-lliure
4π 2 EIz
Pcr = (12.7)
l2
c) barra encastada-articulada
En tercer lloc, analitzem el cas d’una barra encastada en un extrem i articulada a l’altre (fig. 12.6)
En aquest cas, les condicions de contorn són
y = y′ = 0 a x = 0
y = y ′′ = 0 a x = l
condicions que, substituı̈des a 12.3 fan que hagi de ser tan kl = kl, la solució més petita de la qual és
kl = 4, 49; per tant, Pcr valdrà
2, 04π 2 EIz
Pcr =
l2
observem que aquest valor està comprès entre el proporcionat per 12.5 i el de 12.7.
d) barra encastada-lliure
Finalment, analitzem el cas d’una barra encastada en un extrem i lliure a l’altre (fig. 12.7). En aquest
cas, a l’extrem x = l s’ha de complir 12.2. Aixı́ doncs, les condicions de contorn, en aquest cas, són
y = y′ = 0 a x = 0
y ′′ = 0 i y ′′′ = −k 2 y ′ a x = l
substituint a 12.3, s’obté
π 2 EIz
Pcr =
4l2
observem que aquest valor és el més petit dels obtinguts en les quatre situacions analitzades.
Bibliografia 237
Bibliografia
[1] Beer, F.P. ; Johnston, R.: Mecánica de materiales. McGraw-Hill, 1991.
[2] Boresi, Arthur P.: Elasticity in Engineering Mechanics. Prentice-Hall, 1974.
[3] Canet, Juan Miquel: Cálculo de estructuras. Libro 2. Sistemas de piezas prismáticas. Edicions
UPC, 2000.
[4] Comas Alavedra, Juan: Elasticidad básica. Universitat Politècnica de Catalunya, 1980.
[5] Felippa, Carlos A.: Introduction to Finite Elements Methods. 2001.
[6] Fung, Y.C.: A First Cours in Continuum Mechanics. Prentice-Hall, 1977.
[7] Fung, Y.C.: Foundations of Solid Mechanics. Prentice-Hall, 1965.
[8] Landau ; Lifchitz: Théorie d’élasticité. Editions Mir, 1967.
[9] Love, A.E.H.: A Treatise on the Mathematical Theory of Elasticity. Nova York. Dover Publica-
tions, 1944.
[10] Cervera, M., Blanco, E.: Mecánica de estructuras, libros 1 y 2. Edicions UPC, 2002.
[11] Przemieniecki: Theory of Matrix Structural Analysis. McGraw-Hill, 1968.
[12] Sokolnikoff: Mathematical Theory of Elasticity. McGraw-Hill, 1956.
[13] Tauchert, Theodore: Energy Principles in Structural Mechanics. McGraw-Hill, 1974.
[14] Timoshenko ; Godier: Theory of Elasticity. McGraw-Hill, 1951.

Índex alfabètic
àrea reduı̈da, 79, 99 energia potencial total complementària, 104

equació caracterı́stica, 27
acoblament, 114 equació de rigidesa reduı̈da, 116
angle de torsió, 86 equacions de compatibilitat, 21
equacions de compatibilitat de Beltrami-
càrrega crı́tica, 233
Michell, 31
centre de cisallament, 76
equacions de compatibilitat de Saint-Venant, 21
centre de flexió, 76
equacions de la deformada, 62
coeficient de dilatació lineal, 48
equacions de Navier-Bresse, 109
coeficient de flexibilitat, 95
esforç de cisallament, 37
coeficient de Poisson, 29
esforç normal, 37
coeficient de rigidesa, 96
esforços, 37
condicions de lligadura, 115
esforços interns, 11, 21
constants de Lamé, 29
estructura articulada, 110
curvatura, 61
estructura reticulada, 110
deformació angular, 18 excentricitat, 63
deformació angular mitjana ponderada, 99
fórmula d’Euler, 235
deformació elàstica, 11
fórmula de Clapeyron, 95
deformació en un punt i en una direcció, 19
flexió desviada, 53
deformació plàstica, 11
flexió pura, 38, 53
deformació virtual, 101
flexió pura desviada, 53
deformacio angular mitjana, 79
flexió pura recta, 53
deformacions axials, 14
funció de bombament de Saint-Venant, 86
deformacions de cisallament, 14
funció de tensions, 74
deformacions longitudinals, 14
funció de torsió, 86
deformacions normals, 14
deformacions tallants , 14 graus de llibertat de l’estructura, 109
deformacions tangencials, 14
densitat d’energia complementària de deforma- hipòtesi de Navier, 38
ció, 94
densitat d’energia de deformació, 94 isòtrop, 29
eix neutre, 63 lı́nia neutra, 57, 60, 70

el·lipsoide de Lamé, 27 linealment elàstic, 29
elements finits, 107 llei de Colignon, 78
energia complementària de deformació, 102 llei de Hooke generalitzada, 29
energia interna, 94 llei de Maxwell, 104
energia potencial total, 104 lligadura múltiple, 118
Índex alfabètic 239
lligadura simple, 118 tensió, 22

tensió de cisallament, 23
mètode semi-invers de Saint-Venant, 73 tensió normal, 23
mètode de la càrrega unitat, 103 tensió plana, 24
mètode dels elements finits, 110 tensions de membrana, 31
mètode directe de rigidesa, 110 tensions principals, 27
mètode matricial reduı̈t, 131 tensor de deformacions de Green, 14
mòdul de rigidesa, 29 tensor de mòduls elàstics, 29
mòdul de Young, 29 tensor de rotacions, 16
matriu de flexibilitat, 95 tensor de tensions, 22
matriu de rigidesa, 96 tensor fonamental, 14
matriu de rigidesa reduı̈da, 116 teorema d’Engesser, 106
matriu de transformació de les forces, 113 teorema de l’energia, 96
matriu de transformació dels desplaçaments, teorema de la càrrega unitat, 103
113 teorema del desplaçament unitat, 102
mecànica de materials, 7 teorema recı́proc de Betti, 104
model d’Euler-Bernoulli, 38 teoria elemental de les barres, 77
moment estàtic de la secció, 78 torsió, 38, 85
moment flector, 37 traça, 20
moment torsor, 37 tracció o compressió excèntrica, 38, 69
multiplicadors de Lagrange, 118 tracció o compressió pura, 38, 43
treball virtual complementari, 102
nucli central, 70
vector de càrregues generalitzades, 111
paràmetre de deformació per cisallament, 123 vector de curvatura, 61
pla mitjà, 38 vector de desplaçaments generalitzats, 111
plans principals, 27 vector rotació, 17
primer teorema de Castigliano, 105 vector rotació diferencial, 44
principi de l’energia potencial total comple- vector rotació unitària, 58
mentària mı́nima, 105 vinclament, 62, 233
principi de l’energia potencial total mı́nima, 104
principi de superposició, 12
principi del treball virtual, 101
principi del treball virtual complementari, 102
procediment semi-invers, 86
radi de gir, 126

resistència de materials, 7
rigidesa a la flexió, 57
rigidesa a la torsió, 88, 101
rigidesa a la tracció o compressió, 47
rigidesa al cisallament, 100
rotació diferencial, 44
rotació unitària local, 75
segon teorema de Castigliano, 106

sistema augmentat per multiplicadors de La-
grange, 118
sistema de coordenades global, 110
sistema de coordenades local, 111

Análisis de Estructuras PDF

Enviado por

Dados do documento

Título original

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Análisis de Estructuras PDF

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

El contingut d’aquest llibre correspon a una intro- 103 AULA POLITÈCNICA

ducció a les estructures i als mètodes de càlcul que

Juanjo Rivera Amores

Anàlisi d’estructures. Teoria i problemes

Juanjo Rivera Amores

Disseny de la coberta: Jordi Calvet

© Els autors, 2005

© Edicions UPC, 2005

Dipòsit legal: B-41407-2005

Manresa, 3 d’octubre de 2005

2 Deformació i tensió en un punt 13

3 Estudi de les barres 37

4 Tracció i compressió pura 43

6 Tracció i compressió excèntrica 69

10 Mètodes de càlcul per a barres 107

11 Exemples d’aplicació 133

12 Introducció breu al vinclament de barres 233

Índex alfabètic 238

Figura 1.1 Trencaments o deformacions perilloses

Figura 1.2 a) Cos no deformat, b) cos deformat

2 Deformació i tensió en un punt

2.1 Deformació en un punt

Figura 2.1 Anàlisi de la deformació

dl2 = gij dxi dxj

2.2 Interpretació geomètrica del tensor de deformacions

dl2 − dx23 = 2u33 dx23

dui = uij dxj − ωij dxj (2.11)

ωij = eijk ωk (2.14)

dui = uij dxj − ωij dxj

A′ = δA1 e1 + (A2 + δA2 )e2 + δA3 e3

A2 δB2 + B3 δA3 A2 δB2 + B3 δA3 δB2 δA3

dui = uij dxj

cos θ = sin(π/2 − θ) = sin α23 ≈ α23 = 2u23

p/2-( 2u13 )= p/2-g13

Figura 2.5 Vector de deformació en un punt en una direcció

En analitzar les magnituds termodinàmiques que intervenen en el procés de deformació, apareixen

Figura 2.6 Variació de volum

dx21 + 2u1 dx21 = dx21 (1 + 2u1 )

dx1 (u1 + 1)dx2 (u2 + 1)dx3 (u3 + 1)

2.3 Equacions de compatibilitat

expressions a partir de les quals és immediat que

uij,kl + ukl,ij − uik,jl − ujl,ik = 0 (2.21)

2.4 Tensió en un punt

Figura 2.7 Esforços interns

T1 = σ11 n1 + σ12 n2 + σ13 n3

Figura 2.8 Tensió en un punt en una direcció

Figura 2.9 Tensió normal i de cisallament

La projecció de T sobre n se l’anomena tensió normal σ i la component definida per |T − (T · n) · n|

Figura 2.11 Tensió plana

L’equació 2.31 desglossada en components, és

σ11 = σ11 cos2 α + σ22 sin2 α + 2σ12 sin α cos α

σ12 = (σ22 − σ11 ) sin α cos α + σ12 (cos2 α − sin2 α)

σ22 = σ11 sin2 α + σ22 cos2 α − 2σ12 sin α cos α

Figura 2.14 Moment dels esforços interns

Les tres components del vector M són

Escrivim simplement cadascuna de les integrals com

on els valors de i i de k poden ser

i ens quedarà, doncs, per a Mik

σik = σki (2.34)

que és el que pretenı́em demostrar.

2.5 Tensions principals

(σji − σδji )ni = 0 (2.36)

2.6 Equacions d’equilibri puntuals