Andrés Valbuena

Comentari de text
L’anarquisme durant la Restauració

 Introducció:
El text correspon a l’apartat “El moviment obrer des de la I Internacional fins al 1898”, dins del
llibre Història de Catalunya Vol. V, 1979.
És de font secundaria, ja que és d’una font posterior als fets. És escrita, historiogràfica, de
caràcter política i social amb intencionalitat informativa.

El text parla dels trets de l’anarquisme als temps de la Restauració borbònica, ens parla de
les dues grans vessants que van dividir l’anarquisme en anarcosindicalisme i
anarcocomunisme. També ens parla de les seves zones d’influència al territori espanyol.

Durant el S.XIX, governs i parlaments, elegits només pels qui tenien una certa influència
econòmica i social, i per tant, només el pertanyents a la burgesia. Aquests no van tenir en
compte la situació dels peons dels nous sistemes industrials, per aquest motius va sorgir el
moviment obrer i el socialisme utòpic. Així, partint d’aquesta base de lluita obrera dues grans
tendències van proliferar: el marxisme i l’anarquisme.

 Anàlisi del text:

El text ens parla de com en un primer moment l’anarquisme era homogeni, però fruit de les
discrepàncies entre els partidaris més radicals, la ideologia es va fragmentar entre els
partidaris de l’acció directa mitjançant el terrorisme i els que propugnaven una acció de
masses mitjançant la reivindicació de drets amb els sindicats.

Una primera tendència anarcosindicalista o bakuninista, ja que seguien el pensament de

Bakunin, va proclamar la necessitat de formar sindicats per adaptar-se legalment i aconseguir
les millores de condicions que tant necessitaven els treballadors i proclamar una societat
col·lectiva. A Espanya aquesta tendència va tenir una major implantació entre els jornalers
d’Andalusia i Catalunya, on van augmentar el seu nombre d’afiliats i van adoptar una posició
sindical reivindicativa.

Els desacords dins d’aquesta organització i la repressió constant per part del dèspotes envers
els moviment obrer van afavorir la posta en escena del més violents que actuaven per l’acció
directa de grups revolucionaris amb l’objectiu d’atemptar contra l’Estat.
Durant l’etapa 1893-1897 es van produir els actes violents més remarcables : atemptats
contra personatges polítics com Cànoves i Martínez Campos, bombes al Liceu i atemptats
contra eclesiàstics, el Corpus de Barcelona.

 Comentari:
Segons els defensors del liberalisme econòmic, el creixement de la producció aportaria
riquesa i benestar a tots els sectors socials, però aquesta idea utòpica no va succeir, ja que
mentre alguns s’enriquien, els treballadors van se sumits a condicions inhumanes:
- Els salaris només permetien subsistir.
-Les jornades a les fàbriques o mines superaven les 12 hores i treballaven en condicions molt
deficients.
 Andrés Valbuena

- Era un fet corrent el treball de nens i dones, però els seus sous eren inferiors als dels
homes, encara que treballessin el mateix temps.
Per aquests motius dèspotes van sorgir organitzacions i moviments que lluitaven pels drets
dels treballadors, com el socialisme, el conjunt de doctrines que denuncia els abusos
capitalistes, que va donar dues tendències molt diferents en la seva manera de procedir com
el marxisme i l’anarquisme.

“ Sense ordre, sense estat, sense déus” aquest és el lema dels anarquistes. A diferència del
marxisme, que volia aconseguir el poder, l’anarquisme el que vol és destruir el sistema de
l’Estat, basat en la critica al capitalisme, proposant l’absència d’autoritat.

El primer referent de l’anarquisme va ser Pierre-Joseph Proudhon, qui considerava que la

propietat per part dels rics i benestants era un robatori i va defensar el treball autònom i el
cooperativisme, i d’aquesta manera superar el capitalisme.
Un paper decisiu també va ser el del rus Mikhaïl Bakunin, qui va plantejar que la revolució
hauria de ser protagonitzada pels sector oprimit i que culminaria amb la destrucció de l’Estat, i
la creació d’una societat igualitària distribuïda en comunes.
Amb aquesta base de pensament del dirigents anarquistes, es configurava un ideari que
proposava l’anarquia com a model de la llibertat individual en oposició a la jerarquia
econòmica capitalista

 Conclusió:
El despotisme de les grans elits dominants de les societats al llarg de la història han portat a
les reivindicacions del més desfavorits, però entre aquest grups oprimit no tots volen actuar
de la mateixa manera, així com ho veiem en l’anarquisme, que a part de ser ja revolucionari,
va derivar una tendència encara més radical i violenta.

 Bibliografia:

M. Garcia Sebastián, et alt. Història. Vicens Vives Batxillerat, primera edició, 2009.