Scribd Logo
Fazer o upload

Bem-vindo(a) ao Scribd!

  • ADSERIAS, M. I Altres 1993 - L'assentament Pre-Romà de Tarragona

    Enviado por

    Jesus Pie
    23 visualizações51 páginas
    Estudi arqueològic de l'assentament ibèric de Tarragona.

    Título original

    ADSERIAS, M. i altres 1993 - L'assentament pre-romà de Tarragona

    Direitos autorais

    © © All Rights Reserved

    Formatos disponíveis

    PDF ou leia online no Scribd

    Você considera este documento útil?

    Este conteúdo é inapropriado?

    Denunciar este documento
    Estudi arqueològic de l'assentament ibèric de Tarragona.

    Direitos autorais:

    © All Rights Reserved
    Baixe no formato PDF ou leia online no Scribd
    Sinalizar o conteúdo como inadequado
    23 visualizações51 páginas

    ADSERIAS, M. I Altres 1993 - L'assentament Pre-Romà de Tarragona

    Enviado por

    Jesus Pie
    Estudi arqueològic de l'assentament ibèric de Tarragona.

    Direitos autorais:

    © All Rights Reserved
    Baixe no formato PDF ou leia online no Scribd
    Sinalizar o conteúdo como inadequado
    de 51
    Maria Adserias Lurdes Burés M. Teresa Miré Ester Ramon Lassentament pre-roma de Tarragona Introduccié De sempre shan acceptat les cites dels autors classics en les quals es parlava de Vexisténcia d'un nucli indigena en les proximitats del que després seria la ciutat de Tarraco. Aquesta acceptacié ha comportat la creacié de diferents hipotesis que han estat difoses per miiltiples autors en la major part de les obres dedicades a la ciutat, des de fulletons turfstics fins a sfntesis historiques. Tanmateix, la recerca arqueoldgica no havia aportat cap indici concloent sobre Vexisténcia daquest assentament, a excepcié alguns materials ceramics residuals. No seria fins a la darreria dels anys setanta, en el carrer dels Caputxins, quan es van localitzar per primera vegada restes que es podien associar @ un poblat pre-roma, dades que serien confirmades per posteriors excavacions en aquest sector i ampliades en ecents actuacions al solar del carrer de Pere Martell, donant noves perspectives al coneixement del nucli indigena. Es per aquest moti que es va considerar interessant de fer un estudi conjunt de totes les dades recopilades fins al moment, revisant tota la informacié anterior, exposant els resultats de les noves excavacions, i realitzant una analisi conjunta. Aquest és Vobjectiu del treball que exposem tot seguit. Les fonts antigues Un aspecte a considerar del perfode que tractem en el present article & el de Fexisténcia d'algunes fonts escrites que fan referencia a diferents zones i pobladors de la Peninsula Ibérica. No obstant aixd, de tots é sabut que aquestes fonts s6n molt escadusseres, poc concretes, i en molts dels casos indueixen a errors, per la qual cosa la investigacié arqueoldgica continua essent la principal font de documentaci6, Si bé se suposa Texisténcia de textos grecs o fenicis anteriors al segle 1 aC que farien referencia a les seves colonies occidentals, cap no ha arribat fins els nostres dies i ens hem de conformar amb algunes mencions dautors que desenvoluparen Ia seva obra en un moment molt posterior al que descriuen. Els autors latins tinicament s‘interessaren pel territori d'Hispania a partir del moment en qué esdevingué Yobjectiu dels seus interessos. En considerar les fonts referides al tervitori del Camp de Tarragona en el periode pre-roma, és obligat de tenir en compte el text de Ruf Fest Avie, YOra Maritima, el periple que aquest autor del segle wv dC realitzA basant-se, entre daltres, en un text massaliota del segle v aC. Aquesta diferéncia cronoldgica provoca, sens dubte, Vaparicié de noms de ciutats que no coexistiren en el temps. Aixf, Avie (Or. 512-519) ens diu: Post haec harenae plurimo tractu iacent, per quas Salauris oppidum quondam stetit, in quis et olim prisca Callipolis fuit, Callipolis illa moenium proceritater et celsam per fastigia subibat auras, quae laris uasti ambit Iatere ex utroque piscium semper ferax stagnum imprimebat. Inde Tarraco oppidum et Barcilonum amoena sedes ditium, nam pandit illic tuta portus brachia, uuetque semper duleibus tellus aquis.' 1. *Després d'nixd, les arenes vaclofen en una gran extensi6, cen els quals vale, temps enrera, la ciutat de Salauris, i també 17 TARRAGOHA a oe a i 178 Figura 2, - Situacié de les restes ibtriques El topdnim Salauris sembla que no presenta dubte, i tradicionalment se ha identificat amb Salou. Tampoc Tarraco no presenta problemes d'identificacié, per la qual cosa —i si tenim en compte Fordre de descripcié del text— en el territori entre Salou i Tarragona hi hauria una altra ciutat amb un topdnim darrels clarament gregues. Es molt extensa la polé mica que des dels anys cinquanta es ve desenvolupant sobre Vexisténcia d'aquesta ciutat, si bé la hipdtesi més acceptada és que es tracta d'una informacié extreta del periple massaliota i que, per tant, no hauria coexistit amb Salauris (topdnim Hlati) ni amb Tarraco, Hi ha una gran diversitat dopinions sobre el loc concret de la seva ubicacié# Una part dels autors consideren que Caltipolis estaria situada en la zona de la Pineda, és a dir en la linia costanera existent entre Salou i Tarragona, mentre que daltres han considerat Yalternativa que es tracti de la mateixa ciutat de Tarraco. Darrerament sha realitzat uma nova interpretacié del text d'Avi8, a carrec de J. Icart (Icarr 1991), on no es considera Barcilonum com els habitants de Barcino sind que es tradueix per “naviliers” i es refereix tot el paragraf a Tarraco,' deduint-se aixi que Tarraco fou una

    Você também pode gostar