TEMA 11.

CONSECUCIÓ DE LES CAPACITATS GENERALS DE LA ETAPA MITJANÇANT ELS

OBJECTIUS I CONTINGUTS DE LES ÀREES DEL CURRÍCULUM D’EDUCACIÓ INFANTIL.

0. INTRODUCCIÓ
1. CARACTERÍSTIQUES DE L’ETAPA D’EDUCACIÓ INFANTIL
2. LES CAPACITATS
2.1. LES CAPACITATS I ALTRES CONCEPTES RELACIONATS
2.2. ÀMBITS DE DESENVOLUPAMENT
2.3. IMPORTÀNCIA DE LES CAPACITATS EN L’ACTUAL SISTEMA EDUCATIU
3. EL CURRÍCULUM
3.1. NIVELLS DE CONCRECIÓ CURRICULAR
3.2. ELEMENTS DEL CURRÍCULUM
4. QUÈ ENSENYAR: OBJECTIUS I CONTINGUTS
4.1. ELS OBJECTIUS
4.2. LES ÀREES I ELS DIFERENTS ÀMBITS DE CONTINGUTS
5. LA CONCRECIÓ DELS CURRÍCULUMS EN EL MARC DEL PROJECTE EDUCATIU
6. COM I QUAN ENSENYAR: LA METODOLOGIA
7. QUÈ, COM I QUAN AVALUAR
8. CONCLUSIÓ
9. BIBLIOGRAFIA

0. INTRODUCCIÓ

La finalitat de l’Educació Infantil és aprofitar al máxim les possibilitats del

desenvolupament dels infants i dotar-los de les competéncies, destreses, hábits i actituds.
Per aquest motiu, segons el DECRET 181/2008, de 9 de setembre, d'ordenació dels
ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil, en el seu article número 5 estableix
unes capacitats a assolir en finalitzar l’etapa mitjançant 3 árees estructurades en tres tipus
de continguts Al llarg d’aquest tema, s’analitzen les característiques de l’etapa
d’educació infantil, l’estructura del seu currículum i com els objectius i continguts de les
diferents àrees contribueixen a la consecució de les capacitats generals establertes en el
currículum.

1. CARACTERÍSTIQUES DE L’ETAPA D’EDUCACIÓ INFANTIL

En el títol 1 de la LOE (2/2006) s’estableix l’ordenació dels ensenyaments i les seves etapes.
L’educació infantil es concep com una etapa única:
a) Organitzada en dos cicles, justificat per raons:
 Evolutives: a mesura que l’infant es va desenvolupant, es van produint canvis
que el doten de majors capacitats, per això es distribueixen per edats.
 Socials: les demandes d’escolarització de la societat es poden agrupar en
aquests dos grans grups.
  Estructurals del sistema educatiu: la xarxa actual de centres educatius
possibilita generalitzar l’oferta gratuïta en el segon cicle.
 Metodològiques: cada grup d’edat presenta necessitats diferents, per la qual
cosa és necessari emprar metodologies diferents.
 Organitzatives: la divisió en grups d’edats facilita l’organització dels centres,
que a la vegada es dividiran per cursos atenent a criteris d’edat.
 D’estructuració curricular: les edats de cada cicle tenen característiques
comunes que permeten la diferenciació dels elements curriculars.
b) Ambdós amb intencionalitat educativa, que es recollirà en una proposta
pedagògica.
L’Article 1 del Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels
ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, fa referència als principis generals
de l’etapa:
1. L’Educació Infantil és l’etapa que s’imparteix als infants de zero a sis anys.
S’organitza en dos cicles de tres cursos cadascun, primer cicle (0-3 anys) i segon
cicle (3-6 anys).
2. El segon cicle de l’educació infantil, de caràcter gratuït, s’organitza d’acord amb
els principis d’educació comuna, inclusiva i coeducadora. Es posarà especial
atenció a la diversitat de l’alumnat, la detecció i intervenció en les dificultats
d’aprenentatge (en cas que n’hi hagin) així com a la relació amb les famílies,
proporcionant situacions educatives que permetin un desenvolupament integral
de l’alumnat.
3. L’acció educativa procurarà la integració de les diverses experiències i
aprenentatges de l’alumnat, la motivarà i s’adaptarà als seus ritmes de treball.
4. En el segon cicle es garantirà la coordinació amb el primer cicle de l’educació
infantil i amb el cicle inicial de l’educació primària, per tal d’assegurar una
transició adequada de l’alumnat i facilitar la continuïtat del seu procés educatiu.
c) Els continguts educatius s’organitzaran en àrees corresponents a àmbits propis de
l’experiència i del desenvolupament infantil i s’abordaran per mitjà d’activitats
globalitzades que tinguin interès i significat per als infants.
d) Correspon a les Administracions educatives fomentar una primera aproximació a la
llengua estrangera, la lectura i a l’escriptura, les habilitats numèriques bàsiques, les
tecnologies de la informació i la comunicació i en l’expressió visual i plàstica.
e) Els mètodes de treball en ambdós cicles es basaran en les experiències, les activitats
i el joc, i s’aplicaran en un ambient d’afecte i confiança per potenciar la seva
autoestima i integració social.
f) Les Administracions educatives determinaran els continguts educatius del primer
cicle de l’educació infantil. A Catalunya ho regula el Decret 101/2010, de 3 d’agost,
d’ordenació curricular dels ensenyaments del primer cicle de l’educació infantil.

2. LES CAPACITATS
L’escola té la funció d’orientar i vetllar perquè els infants assoleixin aprenentatges
funcionals i significatius, marcats pels currículums. Aquests no tenen sentit si no van
acompanyats del desenvolupament de les capacitats de cada infant.

Les capacitats cofiguren el potencial de creixement en els diferents àmbits de

desenvolupament (punt 2.2.). Les capacitats que l’infant haurà de desenvolupar al llarg
de la seva vida són:
 Cognitives i intel·lectuals: es refereixen al desenvolupament de la percepció, el
llenguatge, la memòria i el pensament (concret i abstracte).
 Motrius: fan referència a l’augment de les possibilitats motrius i el progrés en el
moviment.
 D’equilibri personal: es relacionen amb l’actitud mental d’apreciar sentiments,
impulsos, estats d’ànim...i la facultat d’actuar segons la seva pròpia personalitat.
 De relació interpersonal: que fan referència a les interaccions que estableixen dins
d’un context social.
 D’actuació i inserció social: es refereixen al progrés en la integració dins dels sistemes
institucionals.
El mestre és el responsable de crear un entorn afectiu i de benestar que permeti viure,
expressar, jugar, actuar, crear, relacionar-se, observar...amb els companys, de manera
respectuosa i autònoma, coneixent i aplicant unes normes socials.

2.1. LES CAPACITATS I ALTRES CONCEPTES RELACIONATS

Tant el Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels
ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil com el Decret 101/2010, del 3 d’agost,
d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació infantil, defineixen que
l’objectiu prioritari és afavorir el desenvolupament d’una sèrie de capacitats que han de
permetre als infants créixer integralment com a persones iguals en el món actual i estan
organitzades al voltant de 4 eixos vertebradors. En finalitzar el segon cicle de l’educació
infantil, l’infant haurà de ser capaç de:

Aprendre a ser actuar d’una manera cada vegada més autònoma:

1. Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació,
tot adonant-se de les seves possibilitats.
2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge
positiva d’ell mateix i dels altres.
3. Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per
actuar amb seguretat i eficàcia.

Aprendre a pensar i comunicar:

4. Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques
bàsiques.
5. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions
de comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges.
Aprendre a descobrir i tenir iniciativa:
6. Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i
respecte, i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
7. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els
perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.
Aprendre a conviure i habitar el món:
8. Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució
pacífica de conflictes.
9. Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una
autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

2.2. ÀMBITS DE DESENVOLUPAMENT

D’altra banda, el document del currículum i orientacions d’educació infantil dóna

orientacions per oferir els infants les possibilitats que garanteixin el seu desenvolupament
integral. Assenyala que des de l’escola hem de potenciar els següents àmbits de
desenvolupament dels infants:
 Aprendre a comunicar-nos en tots els àmbits i llenguatges: oral, escrit, corporal,
artístic, musical, matemàtic i audiovisual.
 Aprendre a tenir curiositat, a descobrir i a experimentar.
 Aprendre a entendre el món que ens envolta, per això és essencial que l’escola
estigui oberta a l’entorn i la realitat on es troba.
 Aprendre a progressar en el moviment i el domini del cos a través del joc.
 Anar creixent en autonomia i autoestima de manera progressiva gràcies a
l’acompanyament de l’adult.
 Anar creixent en els afectes i les relacions tant entre iguals i amb l’adult.
 Aprendre a ser creatius creant entorns educatius estimuladors i favorables.

2.3. IMPORTÀNCIA DE LES CAPACITATS EN L’ACTUAL SISTENA EDUCATIU

El concepte de capacitat es relaciona amb el nivell de desenvolupament

evolutiu, ja que un nou contingut ha de partir dels coneixements previs dels alumnes
per tal que vagi construint els nous aprenentatges.
S’ha de partir dels coneixements previs dels alumnes, realitzant una
acomodació de les seves capacitats per establir condicions que permetin un
ensenyament individualitzat.
Això condueix a la necessitat de fer una planificació completa i acurada:
Els objectius que pretenem.
Els continguts que hi serviran de mitjà per aconseguir aquells objectius.
La seqüenciació d’aquests continguts.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge.

3. EL CURRÍCULUM
La Llei Orgànica 2/2006 (LOE), de 3 de maig, d’educació, determina que el currículum és:
el conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris
d’avaluació de cada un dels ensenyaments regulats en la Llei. Compleix dues funcions:
 Fer explícites les intencions del sistema educatiu.
 Servir com a guia per orientar la pràctica educativa.

El Govern de Catalunya estableix la Llei 12/2009 (LEC), del 10 de juliol, d’educació. Que a
la vegada concreta els Decrets del currículum bàsics de cada etapa, el Decret 101/2010,
de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació infantil i el
Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del
segon cicle de l’educació infantil.

3.1. NIVELLS DE CONCRECIÓ CURRICULAR

Hi ha quatre nivells de concreció curricular, que permet adaptar-nos a les necessitats dels
alumnes. Aquests nivells són:
 Primer nivell: recull el marc comú. La seva elaboració és competència del Ministeri
d’Educació de cada Comunitat Autònoma.
 Segon nivell: és el Projecte Educatiu del Centre. Suposa la contextualització en el
centre de l’anterior nivell de concreció i l’elabora l’equip educatiu.
 Tercer nivell: són les Programacions. És la concreció del currículum i el Projecte
Educatiu del Centre a un grup determinat d’alumnes.

3.2. ELEMENTS DEL CURRÍCULUM

El currículum fa referència als continguts del programa d’activitats educatives, a les

activitats en si, a l’estil en que estan enfocades, als objectius que es persegueixen, als valors
que sostenen la forma d’entendre l’educació, etcètera. Per tant, inclou:
 Què ensenyar: es refereix als objectius i continguts de l’ensenyament.
 Quan ensenyar: referit a la selecció i seqüenciació dels objectius i continguts.
 Com ensenyar: fa referència a la planificació d’activitats d’ensenyament i
aprenentatge per assolir els objectius així com la metodologia a seguir.
 Què, com i quan avaluar: referit a la necessitat de realitzar una avaluació que
permeti valorar si s’han assolit els objectius marcats.

4. QUÈ ENSENYAR: OBJECTIUS I CONTINGUTS

4.1. ELS OBJECTIUS

Els objectius es caracteritzen principalment perquè:
 S’han de referir a capacitats i no a conductes.
 Han de respondre al Projecte Educatiu del Centre.
 S’han d’enunciar en termes de processos.
 Han de ser referits als tres tipus de continguts: conceptuals, procedimentals i
actitudinals.
En parlar d’objectius, cal fer referència a dos processos:
 Selecció dels objectius per als alumnes. Això es farà en funció de:
 Les característiques psicològiques i evolutives dels alumnes.
 L’estructura de la matèria.
 Els coneixements previs dels alumnes.

 Seqüenciació dels objectius. Per això cal considerar:

 L’estructura lògica dels aprenentatges a realitzar.
 El ritme d’aprenentatge dels alumnes.
 Els mètodes i tècniques d’ensenyament.

Els objectius d’etapa indiquen les capacitats que s’espera que l’alumne hagi adquirit en
finalitzar aquest període educatiu. Per això haurem de planificar acuradament el procés
a seguir en els cursos dels diferents cicles.
Segons el Decret 181/2008, el segon cicle de l’educació infantil contribueix a desenvolupar
els següents objectius:
1. Identificar-se com a persona tot sentint seguretat i benestar emocional, coneixent el
propi cos, les seves necessitats i possibilitats, els hàbits de salut, i guanyar confiança
en la regulació d’un mateix.
2. Ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions
quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats.
3. Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant els
hàbits, actituds, rutines i normes pròpies.
4. Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup tot
establint relacions afectives positives amb actituds d’empatia i col·laboració,
intentant resoldre conflictes de manera pacífica.
5. Observar i experimentar l’entorn proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i fent-
se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material.
6. Conèixer experiències, històries i símbols de la cultura pròpia del país i de la d’altres
companys i companyes, generant actituds de confiança i respecte per les
diferències i valorant les relacions socials i afectives que s’hi estableixin.
7. Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i
expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres
formes de representació.
8. Comprendre les intencions comunicatives d’altres infants i persones adultes i
expressar-se mitjançant la paraula, el gest i el joc.
9. Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per
mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el
procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura, de les habilitats matemàtiques
bàsiques i de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
10. Aprendre a gaudir de l’aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses, fer-les ben
fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement d’una manera cada
vegada més estructurada.
4.2. LES ÀREES I ELS DIFERENTS ÀMBITS DE CONTINGUTS
Els continguts educatius de l’educació infantil s’organitzaran en àrees corresponents als
àmbits propis de l’experiència i el desenvolupament infantil: descoberta d’un mateix i dels
altres, descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges.
Aquestes tres àrees s’interrelacionen per crear espais d’aprenentatge globalitzats on es
contribueixi al desenvolupament integral dels infants, acostant-los a la interpretació del
món, donant significat i facilitant-ne la participació activa.

Descoberta d’un mateix i dels altres

Els infants s’inicien i avancen en la descoberta d’un mateix a partir de les relacions que
estableixen amb els altres. Per tant la descoberta d’un mateix no es pot entendre sense la
descoberta de l’altre, ambdós aspectes es troben en el procés de construir-se
integralment. Continguts:
 Autoconeixement i gestió de les emocions.
 Joc i moviment.
 Relacions afectives i comunicatives.
 Autonomia personal i relacional.

Descoberta de l’entorn
Ha d’ajudar als infants a comprendre i elaborar explicacions de l’entorn, i procurar que es
formin una idea d’ells mateixos com a persones amb capacitat d’aprendre i amb recursos
per emprendre reptes. Continguts:
 Exploració de l’entorn.
 Experimentació i interpretació.
 Raonament i representació.
Comunicació i llenguatges

Els infants experimenten diversos usos i funcions dels llenguatges, en un ambient amb
condicions favorables que ho faciliti i on es desenvolupi la comunicació, tant verbal com
no verbal. Continguts:
 Observar, escoltar i experimentar.
 Parlar, expressar i comunicar.
 Interpretar, representar i crear.

5. LA CONCRECIÓ DELS CURRÍCULUMS EN EL MARC DEL PROJECTE EDUCATIU

L’actual legislació preveu que tots els centres elaborin els seus documents de gestió com
a eines eficaces que permetin l’exercici. Aquests documents són:
 El Projecte Educatiu del Centre (PEC).
 Les Normes d’Organització i Funcionament del Centre (NOFC).
 El Projecte de Direcció (PdD).
 La Programació General Anual (PGA).
 La Memòria Anual (MA).
Cada centre educatiu, d’acord amb la seva autonomia (pedagògica i organitzativa) i la
normativa vigent, ha de definir en el seu Projecte Educatiu els criteris metodològics,
organitzatius i d’avaluació, l’organització de l’horari escolar, les mesures d’acolliment i
adaptació dels alumnes, les mesures d’atenció a la diversitat, la relació i col·laboració
entre família-escola, etc.
Segons s’indica en els Documents per a l’organització i la gestió dels centres. Objectius
prioritaris del sistema educatiu i projecte educatiu de centre (2018), correspon a la direcció
del centre formular la proposta inicial del projecte educatiu i fer-ne les adaptacions
corresponents. El claustre de professors intervé en l’elaboració, la modificació i
l’actualització del projecte educatiu i aprova els aspectes pedagògics dels documents de
gestió del centre.

6. COM I QUAN ENSENYAR: METODOLOGIA

Com ensenyar
Ens referim al conjunt de mètodes, d’estratègies i procediments que el mestre emprarà per
a l’aprenentatge dels alumnes. És important que es plantegin situacions d’aprenentatge
que requereixin la participació activa de l’alumnat en l’elaboració, construcció i creació
del seu pensament.
La LOE (2/2006) estableix que els mètodes de treball en ambdós cicles es basaran en les
experiències, les activitats i el joc, i s’aplicaran en un ambient d’afecte i confiança, per
potenciar la seva autoestima i integració social.
Per prendre decisions metodològiques fonamentades i que la intervenció pedagògica
tingui sentit educatiu cal tenir en prendre com a referents els següents principis:
 L’atenció a la diversitat.
 L’enfocament globalitzador.
 L’aprenentatge significatiu.
 El joc com a instrument privilegiat d’intervenció educativa.
 L’activitat infantil centrada en l’observació i l’experimentació.
 L’ambient escolar com un espai de benestar, afectiu i estimulant.
 L’organització dels espais i el temps en funció de les necessitats dels alumnes.
 Els materials com a elements mediadors d’aprenentatge.
 El centre d’Educació Infantil com a un espai per a la convivència.
 L’Educació Infantil com una tasca compartida entre els agents que hi intervenen.
 L’avaluació com a un mètode d’observació i millora dels processos.

Quan ensenyar
L’organització del temps ha de sorgir a partir de les decisions pedagògiques i de la pròpia
organització dels grups en funció de les necessitats i del Projecte Educatiu. És un recurs que
cal aprendre a gestionar tenint en compte les característiques dels infants.
A l’escola, l’aprenentatge es dóna en qualsevol espai i en qualsevol moment a través del
joc, les relacions, les preguntes, es descobriments, les propostes del mestre... es per això
que l’espai ha d’estar a la seva disposició i possibilitar aquests processos.
7. QUÈ, COM I QUAN AVALUAR

L’objectiu de l’avaluació és recollir informació i prendre decisions sobre l’evolució

educativa dels infants, l’adquisició dels aprenentatges, el procés educatiu, la relació que
mantenen amb els altres i l’assoliment d’objectius establerts.
L’article 9 del Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels
ensenyaments del segon cicle d’educació infantil, fa referència a l’avaluació en aquest
cicle:
1) L’avaluació s’ha d’entendre com el procés d’observació i anàlisi sistemàtica del
procés d’ensenyament i aprenentatge per tal de verificar-ne la coherència i el grau
d’eficàcia.
2) L’avaluació serà contínua i global.
3) Es prendran com a referència el desenvolupament dels objectius de cicle i els criteris
d’avaluació.
4) En el supòsit que el progrés de l’alumne no sigui l’esperat, s’establiran mesures de
suport per facilitar-li l’adquisició dels aprenentatges.
5) En acabar l’etapa s’elaborarà un informe individualitzat del procés seguit per
l’alumnat.
Per tant, no avaluem resultats, avaluem els processos de desenvolupament i aprenentatge
dels infants, així com l’adequació de la nostra actuació per poder donar resposta a les
seves necessitats.

Què avaluar
 Els aprenentatges
El currículum descriu per a cada una de les tres àrees anomenades anteriorment els
objectius i criteris d’avaluació per al conjunt de l’etapa. Són els indicadors dels
aprenentatges que ha d’assolir l’alumne i serviran per valorar el procés d’aprenentatge.
L’annex del Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels
ensenyaments del segon cicle d’educació infantil, exposa els següents criteris d’avaluació:
1. Saber explorar i reconèixer les parts, les possibilitats i les característiques del seu propi
cos. Expressant-se amb les pròpies emocions i iniciar-se en la seva identificació.
2. Participar en el joc, a través del moviment, assimilant sensacions referides a l’espai i
al temps amb una comprensió progressiva de la necessitat d’unes normes.
3. Tenir interès i confiança en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions
afectives positives mútues.
4. Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents a la pròpia
cultura, a les tasques escolars i en la relació amb els altres.
5. Identificar característiques i regularitats en l’entorn natural, social i cultural, i utilitzar
els recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions.
6. Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant les
mesures adequades i la seva representació gràfica.
7. Aplicar estratègies de càlcul, comparar, ordenar, classificar, reconèixer patrons i
verbalitzar-ho.
 8. Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i
emocions; escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa
i d’aprenentatge amb l’ús d’un llenguatge no discriminatori, i amb actitud de
respecte vers altres cultures i diferents llengües.
9. Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i l’escrit,
iniciar-se en l’ús funcional de la lectura i l’escriptura. Crear de manera individual i
col·lectiva petits textos i dibuixos.
10. Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear
en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i
audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC).

 L’ensenyament
Els processos d’ensenyament i la pràctica educativa s’hauran d’avaluar en relació amb
l’assoliment dels objectius educatius de l’etapa i de cada àrea. Haurà d’incloure:
 L’adequació dels objectius, continguts i criteris d’avaluació a les característiques i
necessitats dels nens i les nenes.
 L’evolució del seu desenvolupament i del seu procés d’aprenentatge.
 Les mesures d’individualització de l’ensenyament i d’atenció a la diversitat.
 La programació i el seu desenvolupament, les estratègies d’ensenyament-
aprenentatge, els procediments d’avaluació de l’alumnat, l’organització i el clima
de l’aula i l’aprofitament dels recursos del centre.
 El funcionament dels mecanismes establerts per afavorir i garantir les relacions amb
les famílies.
 La coordinació i la col·laboració entre tots els professionals implicats en la pràctica
educativa.

Com avaluar
L’avaluació dels aprenentatges es basa en l’observació i la documentació.
Són molts els aspectes sobre els quals focalitzar la mirada, per això es fa necessari que
cada equip de mestre els seleccioni segons el projecte educatiu. Una vegada determinat
l’objecte d’avaluació, s’han d’establir els instruments d’avaluació, que haurien de complir
una sèrie de condicions:
 Tindre capacitat per mesurar processos i no només resultats.
 Atendre tant el procés d’aprenentatge com el d’ensenyament.
 Avaluar els aprenentatges conceptuals, els procedimentals i els actitudinals.

Quan avaluar
En l’educació infantil, l’avaluació serà:
 Global: orientada a incloure les diferents dimensions del desenvolupament personal
de l’alumne, el conjunt de capacitats establertes en el programa, els criteris
d’avaluació de les diferents àrees i el seguiment dels processos d’aprenentatge de
l’alumne i els d’ensenyament..
  Contínua: valoració al llarg de tot el curs a través de la recollida contínua i
sistemàtica d’informació del progrés de l’alumne i del funcionament del procés.
 Formativa: pretén regular, corregir i orientar el procés educatiu de manera positiva,
proporcionant informació constant que permetrà millorar tant els processos com els
resultats.
 Positiva: ha de partir sempre de les capacitats dels infants i no de les seves limitacions
així com considerar el punt de partida de cadascú. Considerar els trets diferencials i
singulars de cada infant com a font de coneixement.
 Rica i diversa: ha de tenir en compte tantes fonts d’informació i de contrast com
sigui possible.
 Multidireccional: no tan sols ha de ser una avaluació unidireccional sinó que hauria
de ser una tasca entre iguals i autoavaluativa.

8. CONCLUSIÓ
Les Administracions públiques estableixen les bases del currículum, però seran els centres
els que el contextualitzin i adaptin a les característiques dels seus alumnes. Els equips
educatius dels centres, primer, i de cada un dels cicles, després, hauran de prendre com
a punt de partida les capacitats proposades en els objectius plantejats per a l’etapa de
l’educació infantil, concretant així els objectius de cada una de les àrees i els blocs de
contingut.
Atenent les característiques peculiars del nivell de desenvolupament i els aprenentatges
previs, els educadors hauran de prendre decisions sobre la selecció i seqüenciació dels
objectius i continguts, a fi de garantir la consecució de les capacitats.

9. BIBLIOGRAFIA
BASSEDAS, E.; HUGUET, T. Y SOLÉ, I. (2006): Aprendre i ensenyar a l’educació infantil.
Barcelona: Graó.
COLL, C. (1992): Psicología y currículum. Barcelona: Paidós.
FALK, J. (2009): «Los fundamentos de una verdadera autonomía». Infancia núm. 116.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT: Currículum i orientacions.
Educació Infantil. Segon cicle (2016).
PALOU, S. (2004): Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia.
PEDREIRA, M. (2005): «La ciència de la quotidianitat». A: Guix (313), pàg. 13-17.
TORRA, M. (2015): «Matemàtiques: numeració i geometria». A: Guix d’infantil núm. 79,
març-abril 2015.

REFERÈNCIES LEGISLATIVES
Decret 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de
l’educació infantil.
Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del
segon cicle de l’educació infantil.
Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits formals
del procés d’avaluació del segon cicle de l’educació infantil.
Reial Decret 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments
mínims del segon cicle d’Educació Infantil.
Llei Orgànica 2/2006 (LOE), de 3 de maig, d’educació.
Llei 12/2009 (LEC), del 10 de juliol, d’educació.