Escolar Documentos
Profissional Documentos
Cultura Documentos
TEXTUAIS
A. INTRODUSAUN
1. FUNDU PROBLEMA
Bazeia ba kuríkulu anual departamentu Enjeñaria Sivil ne’ebe haruka atu
estudante sira ne’ebe to’o ona iha semestre dahitu (7) sei halo sira nia estajiu
profisional durante fulan rua nia laran. Estajiu ne’ebe iha sei fahe ba grupu no kada
grupu sira ne’ebe iha sei ba buka rasik fatin estajiu ne’ebe relasiona ho area enjeñaria
sivil atu bele hala’o estajiu ba.
Fatin estajiu ne’ebe estudante sira konfirma ona sei legalija tan husi
departamentu liu husi karta formal ida, iha ne’ebe karta ne’e sai hanesan lisensa husi
departamentu ba iha instituisaun/kompañia ne’ebe estudante sira atu estajiu ba.
Hafoin hetanlisensa husi instituisaun/kompañia maka departamentu liu husi
mestre/dosente sira sei entrega formalmente estudante sira ne’ebe atu estajiu ba iha
fatin ne’ebe sira konfirma tiha ona.
Fatin ne’ebe ami nia grupu halo estajiu ba mak iha instituisaun governu nian
ida ho naran Ajensia Dezenvolvimentu Nasional (ADN). Iha ADN iha departamentu
tolu ne’ebe relasiona ho area enjeñaria sivil mak hanesan; Laboratóriu, Edifikasaun,
no Pontes Estradas.
Tamba Area tolu ne’ebe iha maka mekanismu estajiu husi ami nia grupu mak
ami sei halo rolling/rotasaun ba iha fatin tolu ne’ebe iha ba kada semana tolu durante
fulan rua nia laran.
2. OBJETIVU ESTUDU
Objetivu husi estudu ka estajiu ida ne’e maka hanesan tuir mai ne’e :
A. Atu estudante sira bele aumenta sira nia kuñesimentu iha teoria no prátika
ne’ebe sira hetan iha area estajiu
B. Atu estudante sira bele hatene no kumpriende buat sira ne’ebe sira hetan
iha area estajiu
3. LIMITASAUN
Bazeia ba fatin estajiu ne’ebe ami nia grupu hala’o ami nia estajiu ba (Ajensia
Dezenvolvimentu Nasional/ADN) iha departamentu tolu ne’ebe relasiona ho area
enjeñaria sivil, mak hanesan :
A. Laboratóriu ADN
B. Departamentu Edifikasaun
C. Departamentu Pontes no Estrada
Husi departamentu tolu ne’ebe iha iha ninia limitasaun rasik, iha ne’ebe
limitasaun mak hanesan asuntu ou area balun ne’ebe ami la konsege halo no diskute
iha departamentu tolu ne’ebe iha durante ami nia tempu estajiu :
A. Laboratóriu ADN
1. Ensaiu Hidráulika
2. Ensaiu Metálika
3. Ensaiu Kompresaun ba Betaun Armadu
B. Departamentu Edifikasaun ADN
1. Verifikasaun ba Dezeñu projetu
2. Verifikasaun ba BOQ (Bill Of Quantity) projetu
3. Verifikasaun TOR (Term Of References) projetu
C. Departamentu Pontes no Estradas
1. Verifikasaun ba BOQ (Bill Of Quantity) projetu
2. Verifikasaun TOR (Term Of References) projetu
3. Verifikasaun ba Dezeñu projetu
4. BENEFÍSIU
Benefisiu husi estajiu profisional ne’ebe ami halo mak hanesan tuir mai ne’e ;
A. Aumenta ami nia kuñesimentu iha area sira ne’ebe relasiona ho enjeñaria
sivil
C. LOJISTIKA
Iha estrutura jeral MPIE, parte Diresaun Nasional Administrasaun Interna no
Finansas, eziste mós parte Lojístika ne’ebé apoia transporte ba servisu estruturadu nian.
Iha sesaun Lojistika eziste transporte:
Kareta : 35 kada munisipiu hetan 1 (exklui munisipiu Oe-cusse ho Díli)
Motor : 42 kada munisipiu hetan 2 (exklui munisipiu Oe-cusse ho Díli)
a. Transporte Aat:
Kareta :5
Motor :1
Tabela 4 ; Profile C
d. Prosesu Projetu
Presaun Lateral
Presaun Ativu
𝟏
PA = 𝟐 x ɣt x ( H )2 x Ka
Presaun Pasivu
𝟏
PP = 𝟐 x ɣt x ( H )2 x Kp
σu = Cs . Nc .+ D .γs. Nq + 0,5..B . Nɣ . γs
Nc = ( Nq – 1 ) Cot Ø
Nɣ = 1,8 ( Nq - 1 ) Tan Ø
4
Nq = entanØ. tan2 (45º + 2 )
Ø Nc Nq Nɣ
0 - 1 0
5 6,48 1,57 0,09
10 8,34 2,47 0,47
15 10,97 3,94 1,42
20 14,83 6,4 3,54
25 20,72 10,66 8,11
30 30,14 18,4 18,08
35 46,13 33,29 40,69
40 75,32 64,18 95,41
45 1,33,89 134,85 240,85
50 266,89 318,96 681,84
Analise Estabilitadade
Estabilidade Terhadap Guling
Ʃ𝐖 . 𝐗 .𝐏𝐩 .ɣ𝐛
SF = > 1,50
𝐏𝐚 . ɣ𝐚
Ponte Bidau lokalija iha area tasi ibun ne’ebe liga parte oeste no
leste sidade Dili. Alein de liga parte rua sidade nian, ponte Bidau mos
lokalija iha area estrada ne’ebe liga sidade Dili ho parte leste husi Timor-
Leste, hanesan Manatuto, Baucau, Lospalos no Viqueque.
Lokalijasaun Ponte Bidau bele hare’e iha mapa iha kraik ne’e;
Formulasaun Problema
Bazeia ba deseñu no planu ne’ebe iha, pile cap hotu-hotu ne’ebe sei
uja ba iha fundasaun ponte (Bidau 1 & 2) tenke estakadu ho profundidade
26 metrus.
Maibe realidade estakamentu pile iha terenu tuir planu 26 metrus
refere resulta kapasidade suporte ne’ebe ki’ik, 70.1 tonelada deit. Tamba
PDA
Bazikamente ensaiu pile ho maneira dinamika bazeia ba iha
analisa dadus resultadu husi gravasaun ondas ne’ebe vibra
bainhira pile ne’ebe iha ita baku ho hammer. Strain Transduser
rua no Accelerometer rua ne’ebe monta iha pile nia lolon
(minimu 1.5D husi diametru pile nia ulun) funsiona nu’udar
aparellu medisaun tensaun no aselerasaun ondas tamba pankada
husi hammer/impact ne’ebe iha.
Objetivu husi montagem instrumentu rua ne’ebe iha ba iha
kada medisaun maka atu hetan dadus ne’ebe diak (mediu) alein
ne’e sai mos fator seguransa karik iha instrumentu ida ne’ebe la
funsiona ho diak bainhira iha prosesu medisaun nia laran.
NOTA :Ejemplu kalkulasaun ne’ebe klarifika iha kraik ne’e maka ejemplu
kalkulasaun husi pile E3 ninian ;
DATA
Final Penetration Per Blow (S) = 0.2 cm
Restitution Coeficient (N) = 0.40 -0.50, use 0.45
Spun Pile Weight (Catalog) = 0.408 ton/m for Ø 600 mm
Pile Depth = 40 m
Weight Of Pile (P) = 0.408 x 40 = 16.32 ton
Weight Of Ram (W) = 5.5 ton
Heigth Of Ram Fall (H) = 170 cm
𝟐 𝒙 𝑾 𝒙 𝑯 𝑾 + (𝑵𝟐 𝒙 𝑷)
𝑹= 𝒙
𝑺+𝑲 𝑾+𝑷
𝟐 𝒙 𝟓. 𝟓 𝒙 𝟏𝟕𝟎 𝟓. 𝟓 + (𝟎. 𝟒𝟓𝟐 𝒙 𝟏𝟔. 𝟑𝟐)
𝑹= 𝒙
𝟎. 𝟐 + 𝟏. 𝟖𝟐 𝟓. 𝟓 + 𝟏𝟔. 𝟑𝟐
3. DIRESAUN LABORATORIU
a. Prosesu/Etapa Ensaiu Base-Coarse
Definisaun Base-Coarse
Base coarse hanesan tipu kamada daruak iha pavimentasaun estrada ida
nian, ne’ebe funsiona mos atu simu karga ka todan husi trafegu. Karga ka
todan trafegu ne’ebe iha sei tranfere tuir kada kamada pavimemtasaun
ne’ebe iha.
Husi etapa ensaiu ne’en (6) ne’ebe iha leten, ida-idak sei lao tuir nia
prosesu rasik tan ne’e iha relatoriu ida ne’e sei fo sai detallamentu etapa
husi ensaiu Base-Coarse ne’ebe tenke kumpri ka halo tuir durante prosesu
ensaiu nia laran.
Material ne’ebe iha karoon laran ita fakar sai tiha, hafoin ita
kahoor halo hanesan uja kanuru.
c. Prepara Pan ka Kontentor Rua, Marka Sample A no B no Tetu
todan husi kada kontentor ne’ebe iha.
Tuir mai, ita prepara Pan ka kontentor rua hafoin ita hakerek iha
surat-tahan ida ho sinal A no B uja espidol no tau ba iha kada
kontentor hafoin tetu kada kontentor no hakerek todan husi kada
kontentor ne’ebe iha.
Etapa tuir mai maka ita enxe/tau material oituan ba iha kada
kontentor hafoin ita tetu fila-fali kontentor hamutuk ho material
Depois de ita grade hotu tiha, ita sei tetu tiha lai material pasa no la
pasa husi sieve medida 4’’ ba kada sample (A no B). Iha ensaiu ba
material base-coarse iha metodu rua maka metodu fase no la fase,
iha ensaiu ida ne’e material ne’ebe iha sei fase tiha lai maka sei
kontinua ba etapa ensaiu tuir mai.
Etapa segundu ita grade fali material ne’ebe passa husi sieve
numeru 4’’ uja medida sieve ne’ebe ki’ik hahu husi ; 4’’, 10’’,
40’’, no ikus liu mak 200’’. Nafatin hanesan ho prosesu primeiru
katak tenke tau ketak material sira ne’ebe metin iha kada medida
sieve iha bacia ka pan tuir ninia medida.
Iha prosesu grading ita sei halo tuir prosesu ruan ne’ebe iha ba ita
nia sample A no B ne’ebe iha, signifika katak kada sample ida sei
iha tipu gradasaun rua ; gradasaun grosu no gradasaun finu.
Fakar material ne’ebe ita grade tiha ona komesa komesa husi
medida sieve boot to’o iha ki’ik tu-tuir malu. Keta haluha atu
hakerek tui-tuir mos kada todan ba kada material ne’ebe ita
fakar husi sieve nia medida sira ne’ebe iha.
Ba sample A no B sei halo tuir hotu prosesu ne’ebe hanesan iha
leten.
Husi material rua ne’ebe iha, ida ne’ebe passa iha sieve medida 4’’
diretamente ita hoban kedas, maibe ba ida ne’ebe la passa husi
sieve numeru 4’’ tenke fase uluk tiha lai mak hanfoin bele hoban.
Durasaun oras atu hoban material rua ne’e mak 24 oras nia laran.
c. Habai material passa iha loron manas
Depois de ita hoban tiha material durante 24 oras nia laran, etapa
tuir mai ba material ne’ebe passa sieve medida 4’’ sei hasai tiha
be’e ne’ebe iha no habai iha loron manas to’o maran
superfisialmente.
d. Ensaiu SSD (Saturated Surface Dry) ba material passa.
Kuandu material passa ne’ebe ita habai iha loron ne’e
superfisialmente maran ona tuir mai sei koko ninia SSD, atu
nune’e ita bele hatene katak material ne’ebe iha maran superfisial
duni.
Husik tiha durante 24 horas iha oven laran, tuir mai hasai
sample husi oven laran no husik halo malirin didiak.
Bainhira sample rua ne’ebe iha malirin ona mak hafoin tetu fali
sample rua ne’e nia todan ida-idak atu hatene nia water
content.
i. Grading hotu ho sieve medida 12’’, tuir mai sei tetu fila fali
material ne’ebe la passa iha sieve numeru 12’’.
k. Molok atu fakar be’e ne’ebe ita sukat tiha ona, uluk liu presija
kahur halo hanesan tiha lai sample proctor ne’ebe kompostu
husi material passa no la passa iha sieve medida 4’’
l. Fakar be’e ne’ebe iha volumetriku laran ba iha sample proctor
no kahur to’o homogeneo/hanesan
r. Husik tiha durante 24 oras nia laran iha oven laran, tuir mai
hasai tiha sample no husik halo malirin didiak mak hafoin tetu
fila-fali atu hatene nia water conttent.
v. Kompakta hotu divisaun lima ne’ebe iha, tuir mai halo tetuk
sample restu ne’ebe iha molde nia leten no tetu molde hamutuk
ho sample nia todan
w. Tetu hotu tiha sai no soe tiha sample ne’ebe iha molde laran
x. Repete etapa (t, u, v no w) ba sample haat seluk ne’ebe tuir mai
Tipu ensaiu CBR ne’ebe sei aplika iha prosesu ida ne’e mak soaked
CBR
b. Prepara sieve medida ¾’’ no 4’’ atu grade sample ba CBR nian
c. Grade material uja medida sieve ne’ebe iha leten, tau ketak
material ne’ebe la passa no passa iha sieve medida 4’’ iha bacia
pan laran
d. Todan material kriteriu ba CBR nia mak 6500 gramas, todan
total material CBR depende nafatin ba iha average husi sample
A no B iha sieve medida 4’’
e. Be’e ne’ebe atu uja ba iha CBR mai husi MC (Moisture
Conttent) no OMC (Otimum Moisture Conttent) ne’ebe sai
f. Sample ne’ebe uja ba iha CBR hamutuk oin tolu no kada ida
iha ninia blow la hanesan : 10, 35 no 65. Material ne’ebe
kompostu iha sample CBR nia laran mak sample ne’ebe la
passa no passa iha sieve medida 4’’
g. Prepara mos volumetriku atu sukat be’e ne’ebe sei uja ba iha
sample tolu CBR nian, hafoin sukat be’e tuir be’e ne’ebe
presija ba CBR ninian
h. Molok atu fakar be’e uluk liu kahur sample halo hanesan mak
hafoin fakar be’e ba sample no kahur fali to’o homogeneo
i. Repete etapa g ba iha sample CBR rua seluk ne’ebe tuir mai
j. Kahor hotu, tuir mai enxe sample tolu ne’ebe iha ba kada
plastiku, fo sinal ba plastiku tuir blow CBR ne’ebe iha no husik
durante 24 oran nia laran
k. Husik tiha durante 24 oras nia laran, tuir mai foti representante
sample ida husi sample tolu ne’ebe iha ba water conttent ninian
l. Ba Water conttent ininsial ninian, uluk liu presija tetu lai pan
mamuk ida, hafoin tau sample ba iha pan ne’ebe iha no tetu
fila-fali no ikus liu hatama iha oven durante 24 oras nia laran
m. Husik tiha iha oven laran durante 24 oras maka tuir mai hasai
sample husi oven laran husik halo malirin didiak mak hafoin
tetu fila-fali atu hatene ninia water content
1. Grading
Iha prosesu ida ne`e ita presija halo grading, tamba liu husi grading maka
ita bele hatene konaba klase ba material nian. Iha prosesu grading nian
mos ita presija material ne`ebe mak lahanesan.
Material ne`ebe mak ita atu uja/ halo prosesu ba grading nian, tenki kahur
(campur) hafoin fahe ba parte ha`at, foti fali husi sorin-sorin (slang-sling)
kahur fali no fahe tan sekarik material ne`e barak liu, material ne`ebe
prepara ona sei fahe tan ba iha cawan rua A no B. Material ne`ebe prepara
ona, molok atu halo prosesu grading nian, agregadu finu nian ita sei fase
depois hamaran uja oven to temperatura150oc hafoin ita grading, ita mos
tenki tetu lai material ne`e, atu ita bele hatene todan husi material ne`ebe
mak ita atu halo grading nian. Depois grading tenki tetu fali atu hatene
hira mak tertahan no hira mak lolos.
Ekipamentus ne`ebe uja hodi halo grading ba material hirak ne`e, hanesan
deit, maibe nia numeru mak sei lahanesan ( nomor saringan ) depende ba
material ne`ebe iha.
Material no ekipamentus ne`ebe mak uja hodi halo prosesu grading nian:
W.OF TOTAL A B
Sieve WT OF
mm 9780 9870 AVERAGE
size MATERIAL
W.OF TOTAL A B
Sieve WT OF
mm 8120 8730 AVERAGE
size MATERIAL
No`50 0.3 - - - - - - -
No.100 0.015 - - - - - - -
No.200 0.075 - - - - - - -
W.OF TOTAL A B
SIEVE WT OF
mm 1465.3 1491.2 AVERAGE
SIZE MATERIAL
2. Abrassion Test
Material ne`ebe mak ita atu uja ba iha konstrusaun ne`e, tenki hatene mos
ninia resistensia rasik. Tan ho ida ne`e mak presija halo abrassion test,
hodi hatene porsentu material nian ka resistensia material nian. Iha Abrasi
ne`e, ita uja material mak hanesan :
Material No. Fineirus Kg
Agregadu 10 – 20m 1/2” 2,5
Agregadu 5 – 10mm 3/8” 2,5
Iha prosesu Abrasi ne`e mos ita presija halo tan grading, tamba ita atu
utilija material ida ne`ebe mak Retained ( Tertahan ) iha saringan 1/2" no
3/8”, no ida ne`ebe mak passing ( lolos ) sei la uja. Material ne`ebe mak
ita grading hotu, sei hatama ba iha Machine Abrassion Test no bola besi
11 ( sanulu resin ida ) depois sei halo rotasaun to dala 500 ( atus lima ),
hafoi ida ne`e, ita hasai fali material ne`ebe mak Abrasi ona, ita sei halo
tan graing uja saringan no. 12 ida tertahan mak ita sei uja, no ida ne`ebe
mak lolos sei la uja ona.
Material no ekipamentus ne`ebe mak uja hodi halo prosesu Abrasi nian:
AGREGADU GROSSU
Lolos Tertahan A B C D
1 1/2" 1" - - -
1" 3/4" - - -
3/8" 1/4" - - - -
1/4" No. 4 - - - -
No. 4 No. 8 - - - -
c. Lolos Saringan No 12
3. SPG
Teste ba SPG ne`e ita atu hatene konaba kadar air iha material ne`ebe mak
ita atu uja, tan ne`e mak presija halo test SPG ne`e, material ne`ebe uja
hodi halo SPG mak hanesan :
Agregadu 10 -20mm
Agregadu 5 – 10mm
Agregadu finhu ( Abu Batu )
Iha prosesu SPG ne`e ita la presija atu grading tan, tamba ita atu hatene
deit konaba kadar air iha material refere, tan ne`e nia prosesu la hanesan
ho Grading no Abrasi.
Agregadu 10 – 20mm ita lapresija tan halo grading, maibe fase halo
mos no depois hoban 24jm.
Agregadu 5 – 10mm ne`e mos la presija atu grading, maibe fase halo
mos depois hoban to 24jm.
Prosesu sira iha leten ne`e hotu ona hafoin ita habai, depois hamaran tan
uja oven, ita tetu fali nia maran, iha be`e laran no tetu todan ne`ebe ita
hasai husi be`e laran, maibe ida ne`e ita uja ba material grosu sira, kuandu
agregadu finhu ne`e, ita teste uja picnometer deit, maibe antes ita test
agregadu finhu ne`e ita mos sei halo tan slum test ba iha material agregadu
finhu nian.
Material no ekipamentus ne`ebe mak uja hodi halo prosesu Abrasi nian:
Fig. 1 Material ne`ebe mak hoban 24jm Fig. 2 Material ne`ebe hamaran iha
oven
Rata-
Uraian I II
Rata
___Bk___
Berat Jenis (Bulk) 3.16 3.15 3.16
Bj-Ba
___Bj___
Berat Jenis (SSD) 3.17 3.16 3.16
Bj-Ba
___Bk___
Berat Jenis (Apparent) 3.18 3.17 3.18
Bk-Ba
Bj-Bk x 100%
Penyerapan Air 0.19 0.19 0.19
Bk
Rata-
Uraian I II
Rata
___Bk___
Berat Jenis (Bulk) 2.65 2.57 2.61
Bj-Ba
___Bj___
Berat Jenis (SSD) 2.68 2.60 2.64
Bj-Ba
___Bk___
Berat Jenis (Apparent) 2.75 2.65 2.70
Bk-Ba
Bj-Bk x 100%
Penyerapan Air 1.43 1.23 1.33
Bk
Rata-
Uraian I II
Rata
____Bk____
Berat Jenis (Bulk) 2.54 2.54 2.54
Ba+Bj-Bt
____Bj____
Berat Jenis (SSD) 2.57 2.57 2.57
Ba+Bj-Bt
____Bk____
Berat Jenis (Apparent) 2.62 2.61 2.61
Ba+Bk-Bt
Bj-Bk x 100%
Penyerapan Air 1.21 1.01 1.11
Bk
Material oc
Agregadu 140oc
Asfaltu 150oc
Agregadu + Asfaltu 175oc
%
Atu hatene todan asfaltu nian = 𝑥 𝑚𝑎𝑡𝑒𝑟𝑖𝑎𝑙 ( =
100−4,5
𝟒,𝟓
𝐱 𝟏𝟏𝟗𝟓, 𝟖 = 𝟓𝟔, 𝟑 )
𝟏𝟎𝟎−𝟒,𝟓
Material no ekipamentus ne`ebe mak uja hodi halo prosesu Bricket nian.
Fig.1 Material ne`ebe atu grading Fig. 2 Material ne`ebe mak fahe ona
Fig. 10 tetu bricket maran Fig. 11 tetu bricket iha be`e laran
5. Marshall Test
Marshall test ne`e mos importante tebes, para ita bele hatene konaba
estabilitas ba aspal nian, halo marshall test ba iha bricket ne`ebe mak halo
ona. Hodi hatene material ne`ebe mak ita uja ne`e bele simu presaun hira.
Liu husi marshall test ne`e mos, it abele hatene aspal be`en iha porsentu
hira mak ita iha material ne`e.
Bricket ne`ebe mak ita halo hotu ona, tenki test fali uja marshall test,
antes ita atu halo test ne`e, sei hoban durante 30min, iha water bath to nia
sunu 60oc hafoin ita hasai fali hodi tau iha Machine Marshall Test atu
halo presaun ba bricket ne`e hodi hatene ninia estabilitas.
KONKLUZAUN NO SUJESTAUN
A. KONKLUZAUN
Husi durasaun tempu estajiu ne’ebe ami halo durante fulan rua nia laran, ami nia
grupu konsege aprende no halo buat barak husi ami nia rolling ne’ebe ami halo kada
semana tolu ida diresaun tolu ne’ebe iha ADN ;