CORTS VALENCIANES

DIARI DE SESSIONS DIARIO DE SESIONES

Reunió número 34/III VII Legislatura Any 2010

COMISSIÓ D’ECONOMIA,
PRESSUPOSTOS I HISENDA
realitzada el dia 8 de novembre de 2010
Presidència de l’Il·lustre Diputat
Senyor Jesús Ros Piles

SUMARI
(Comença la reunió a les 10 hores i 6 minuts)

Compareixences dels membres del Consell per a informar sobre el Projecte de llei de pressupostos de La
Generalitat per a l’exercici 2011

– Compareixença de la consellera de Justícia i Administracions Públiques, senyora Paula Sánchez de León Guardiola .. pàgina 2
– Compareixença del conseller de Governació, senyor Serafín Castellano Gómez ................................................... pàgina 19
– Compareixença de la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, senyora Maritina Hernández Miñana ......... pàgina 37
– Compareixença de la consellera de Benestar Social, senyora Angélica Such Ronda ............................................. pàgina 52

(Se suspén la reunió a les 20 hores i 13 minuts)

Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda realitza-
da el dia 8 de novembre de 2010. Comença la reunió a
les 10 hores i 6 minuts. Presideix el diputat senyor Jesús
Ros Piles. Reunió número 34/III.
El senyor president:
Anem a reprendre la Comissió d’Economia, Hisenda i
Pressupostos, que suspenguérem el divendres de vesprada
després de la compareixença de la consellera de Turisme.
Tenim hui ací entre mosatros a la consellera de Justícia i
Administracions Públiques, que, com han fet la resta de
consellers i conselleres, vindrà a exposar a la comissió els
pressupostos del seu departament per a l’exercici de l’any
que ve, el 2011.
Benvinguda, senyora consellera. I quan vosté vullga, té
la paraula.
Compareixença de la consellera de Justícia
i Administracions Públiques
La senyora consellera de Justícia i Administracions Pú-
bliques:
Muchísimas gracias, presidente.
Ilustres diputados y diputadas.
Comparezco ante esta comisión ya por tercer año conse-
cutivo para presentar las grandes líneas del presupuesto de
la sección correspondiente a la Conselleria de Justicia y
Administraciones Públicas.
Una conselleria que, como sus señorías conocen, se es-
tructura en tres grandes grupos de actuación claramente di-
ferenciados. El primero, aquellos servicios públicos que
presta este departamento de una marcada naturaleza social
y de carácter básico y esencial para el conjunto de la ciuda-
danía, como son la administración de justicia, la justicia ju-
venil, los servicios de prevención y erradicación de la vio-
lencia, con especial atención a la violencia ejercida sobre la
mujer.
En segundo lugar, se encuentran aquellos servicios nece-
sarios para el funcionamiento de los diferentes departamen-
tos de la administración del Consell y que se presentan de
forma transversal desde esta conselleria, como el de fun-
ción pública, como el de prevención de riesgos laborales, la
formación y perfeccionamiento del personal al servicio de
la administración del Consell, la modernización de la admi-
nistración para su integración en la sociedad de la informa-
ción y los servicios encaminados al desarrollo de políticas
de calidad y excelencia de la propia administración.
Y, por último, las competencias de dirección y coordina-
ción de las actuaciones en materia de relación con los orga-
nismos de la Unión Europea, relaciones con la administra-
ción del estado y demás comunidades autónomas.
Los presupuestos elaborados por la Conselleria de Justi-
cia y Administraciones Públicas para este ejercicio 2011
coinciden en el planteamiento inicial con los criterios de re-
alismo y austeridad que presiden el presupuesto del conjun-
to de La Generalitat.
Como ustedes saben, los presupuestos autonómicos son la
herramienta más potente que tiene en sus manos el Consell y
cualquier gobierno para contribuir de forma positiva a la
marcha de la economía regional, pero este argumento, que
siempre es esencial a la hora de elaborar el presupuesto, es
una prioridad absoluta en la situación económica actual.
Pàgina 2
Por este motivo, en este ejercicio presupuestario, más
que nunca, es necesario contener el gasto corriente y di-
señar unos presupuestos realistas que prioricen aquellas ac-
tuaciones que nos ayuden a salir fortalecidos de la crisis,
sin olvidar que debemos mantener los niveles de calidad en
los servicios que tenemos que prestar a los ciudadanos.
Para el año 2011, el Consell ha elaborado un presupues-
to austero, centrado en el gasto social, en la creación de
empleo y en la consolidación de los servicios públicos fun-
damentales, como es el caso de la sanidad, la educación, la
dependencia y, por supuesto, la administración de justicia,
como veremos ahora esta misma mañana al repasar los im-
portes de la sección VII.
Así, año tras año, el peso del gasto social en los presu-
puestos se ha ido incrementando hasta alcanzar el 83% del
total del presupuesto valenciano.
En el caso concreto de la Conselleria de Justicia y Ad-
ministraciones Públicas, la asignación económica para
2011 es de 310,967 millones de euros, lo que representa
una disminución con respecto al año anterior del 4,9%.
Como veremos a continuación, esta minoración se dis-
tribuye entre los distintos programas, capítulos y líneas del
presupuesto, de acuerdo con el principio general de austeri-
dad y contención del gasto a que he hecho referencia y que
inspiran nuestros presupuestos, pero en ningún caso afec-
tará a la prestación de los servicios sociales básicos, como
la justicia, la justicia juvenil y la prevención de la violen-
cia.
Y esto es así porque la conselleria que represento no
puede desmarcarse del tono común de todo el proyecto de
presupuestos generales para 2011 de todo el Consell, que
está marcado, como decía, por la austeridad y el realismo y
que comporta una importante reducción de los gastos de
funcionamiento en un 15% y de todos los capítulos de gas-
to corriente en un 30%, salvo en aquellas partidas destina-
das a mantener los niveles de bienestar social de los valen-
cianos.
Empezando ya concretamente por cada uno de los pro-
gramas, la subsecretaria gestiona el programa presupuesta-
rio 141.20, dirección y servicios generales, y tiene una do-
tación de 8,88 millones de euros. Su principal función es el
impulso y coordinación de las políticas sectoriales de la
conselleria mediante el ejercicio y la gestión presupuestaria
económica de contratación pública y de personal. En lógica
con la política de austeridad que impulsa el gobierno, se
produce un descenso de 735.560 euros, es decir, de un
7,6%.
Y el grueso de esta disminución es del capítulo I, que
disminuye un 5,75%, es decir, 450.840 euros, acorde con la
regla general del 6% en todo el presupuesto de La Genera-
litat y que, como todos ustedes saben, es consecuencia de la
congelación de las retribuciones de los empleados públicos
durante el próximo ejercicio, en virtud de lo establecido por
el Real decreto ley 8/2010, de 20 de mayo.
Entrando ya concretamente en materia de justicia, la Se-
cretaría Autonómica de Justicia cuenta con una dotación de
274,8 millones de euros, distribuidos en dos programas: por
un lado, el 141.10, de administración de justicia, y el
141.30, de justicia juvenil y prevención de la violencia.
El primer de ellos, el programa 141.10, de administra-
ción de justicia, cuenta con una dotación de 236 millones
de euros, lo que supone una disminución del 1,6% con res-
pecto al ejercicio anterior. No obstante, si obviamos la re-
ducción del capítulo I, el presupuesto de la Secretaría Au-
tonómica de Justicia prácticamente no disminuye, tan solo
un 0,5% con respecto al ejercicio del 2010. Incluso este año
tan complicado, en un escenario de austeridad presupuesta-
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.201
ria como el presente, los presupuestos en materia de justi-
cia no registran descenso.
El capítulo I, como decía, está dotado con 167,8 millones
de euros, lo que supone una reducción en el capítulo de per-
sonal de un 3,76, en coherencia con la política de contención
salarial enmarcada en el ya mencionado real decreto.
Por lo que se refiere a los gastos de funcionamiento, al
capítulo II, se mantiene el importe de 21.171.080 euros
consignados en el año 2010, por lo que continuamos con
este presupuesto trabajando en la senda ya iniciada de ra-
cionalización y de contención del gasto público, sin altera-
ción ni menoscabo en ningún caso de la calidad de la pres-
tación del servicio.
Por su parte, los gastos financieros, el capítulo III, as-
cienden a 8,6 millones de euros. Se produce un incremento
importante de este capítulo, ya que se corresponden las
cantidades ahí consignadas con los intereses de los pagos
aplazados por la construcción de las ciudades de la justicia
de Valencia, Castellón, Elche, y los palacios de justicia de
Villarreal y de Paterna. Se cubren así los intereses genera-
dos por los proyectos de tanta envergadura como estos que
he mencionado.
Y me gustaría matizar en este punto que si el capítulo
crece es porque antes hemos hecho un gran esfuerzo inver-
sor en justicia, en hacer posible una administración de jus-
ticia que crezca en unidades judiciales, en edificios moder-
nos y con procesos de trabajo del siglo XXI. Hoy tenemos
las mejores y las más modernas infraestructuras judiciales.
Nuestras ciudades de la justicia de Valencia, de Castellón y
de Elche son un referente racional de eficacia, accesibilidad
y sostenibilidad.
En cuanto al capítulo IV, en el marco del compromiso
del Consell con los más necesitados de recursos, en el capí-
tulo IV hemos consignado 20,6 millones de euros para
transferencias corrientes, que aumentan, en este caso,
890.000 euros con respecto al ejercicio actual, es decir, un
4,51%, lo que permite mejorar nuestro nivel de gasto co-
rriente en aquellos servicios esenciales para la administra-
ción de justicia.
De este modo, se mantiene la cantidad prevista para
compensar el turno de oficio, los colegios profesionales de
abogados y de procuradores. Concretamente, se consigna la
cantidad de 16.569.000 para el turno de oficios de aboga-
dos y 1.870.000 para procuradores. Y esto, este manteni-
miento de las cantidades vigentes, supone continuar con
ese esfuerzo conjunto entre los colegios profesionales y la
conselleria por racionalizar y hacer más eficaz la gestión
del turno, pero prevaleciendo siempre, y en última instan-
cia, la justicia gratuita como un derecho que tienen los ciu-
dadanos sin recursos a su defensa en juicio.
Por su parte, también se contiene en este capítulo el con-
venio con la Guardia Civil para la seguridad de los edifi-
cios judiciales, que aumenta su importe en un 4,9%, alcan-
zando los 2,1 millones de euros, garantizando así los
servicios de seguridad y vigilancia de los edificios judicia-
les con un coste menor que si acudiéramos a contratar a la
seguridad privada.
Pasando a las inversiones reales del capítulo VI, hemos
consignado 17,6 millones de euros, lo que representa una
minoración de 17,6 también con respecto al ejercicio ante-
rior. Una disminución que tiene toda su lógica en la necesi-
dad de reordenar, con criterios de economía, de eficacia, de
eficiencia y de oportunidad, nuestra programación inicial
de construcción de nuevos edificios.
Por su parte, en la línea correspondiente a equipos y ma-
terial informático, se han contabilizado 2,6 millones de eu-
ros, que nos van a permitir continuar con el desarrollo del
Pàgina 3
plan de modernización de la justicia hasta el año 2012, que,
como saben ustedes, se está realizando en sucesivas anuali-
dades y cuyo grado de cumplimiento ya supera el 80%.
En definitiva, señorías, es cierto que para el programa
141.10, de justicia, hemos elaborado unos presupuestos
ajustados, coherentes con el actual escenario económico,
pero también es cierto que estos presupuestos nos permiten
concentrar los esfuerzos de gasto en lo esencial, en mante-
ner la calidad del servicio público y en garantizar la asis-
tencia jurídica gratuita y dar continuidad al proceso de mo-
dernización de la justicia en la Comunidad Valenciana.
Pasando ya al segundo programa dentro del ámbito de
justicia, al programa 141.30, de justicia juvenil y preven-
ción de la violencia, este programa está dotado con la canti-
dad de 38,7 millones de euros.
Les diré, señorías, que la recesión económica, como to-
dos ustedes saben y han podido constatar en estas compare-
cencias, impone duras condiciones, pero si hay un área en
la que no se puede debilitar el esfuerzo acumulado en los
últimos años es en el de la protección de las víctimas de
violencia de género y en la protección de los menores in-
fractores, donde la conselleria tiene el deber de dar una
nueva oportunidad a esos menores en riesgo de exclusión.
Por ello, el importe consignado en el capítulo II tiene
una dotación de 32,9 millones de euros, que lejos de dismi-
nuir ese 15% que se ha aplicado como regla general en to-
dos los capítulos II de los presupuestos, se mantiene inalte-
rado con respecto al ejercicio actual.
Por su parte, el capítulo IV está dotado con 3,7 millones
de euros, y de esta cantidad, 1,3 millones de euros lo dedi-
caremos para atender la red de oficinas de atención a las
víctimas del delito y los puntos de encuentro familiar ges-
tionados por la fundación Favide, que cuenta con 48 ofici-
nas y 18 puntos de encuentro y se ha consolidado como la
mayor red de gestión pública de España, la red más amplia
de oficina gestionadas por un gobierno autonómico, la red
–insisto– más amplia de España.
En este punto, señorías, me gustaría resaltar que en el
marco de nuestra política de racionalización y optimización
de los recursos, hemos tomado la decisión de fusionar en
una única entidad las dos fundaciones dedicadas a la lucha
contra la violencia de género, de forma que la fundación
Favide ha absorbido a la Fundación Tolerancia Cero –la
fundación ante los malos tratos Tolerancia Cero–, con la
consiguiente reducción de costes y de gastos corrientes que
ello lleva aparejado.
Me gustaría también resaltar aquí que estamos elaboran-
do en esta legislatura, empezó este año precisamente, la ley
de violencia de género, y que en esta ley no quisimos hacer,
como ya tuve ocasión de explicar cuando vine aquí a pre-
sentarla en la comisión, una traslación a la Comunidad Va-
lenciana de la Ley orgánica de medidas de protección inte-
gral de violencia de género, la nacional.
Quisimos ir más allá y nuestra ley contiene un concepto
de violencia mucho más amplio que la ley estatal. Eso se
ha puesto de manifiesto recientemente en el Senado. De he-
cho, el Grupo Socialista perdió una votación por la no asis-
tencia de la ministra de Sanidad, respecto a una moción del
Grupo Popular en este sentido.
El objetivo de la misma era extender a la ley estatal el
concepto extenso de víctimas de violencia contenido en la
ley valenciana, porque, efectivamente, nuestra ley conside-
ra víctimas indirectas de la violencia de género a los meno-
res que son testigos de la misma, a las hijas y a los hijos de
las víctimas directas. Esta es una novedad importante.
Y otra novedad que contiene nuestra ley es que conside-
ra violencia de género no solamente la violencia física, sino
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.201
también la psicológica, la sexual, incluso la económica,
dentro de la pareja o en los casos de ruptura de la relación.
No voy a extenderme más con la ley, porque ya la expli-
qué aquí, señorías, pero sí que quería decirles que es una
ley de la que me siento orgullosa, que se está tramitando en
estos momentos en las Cortes Valencianas y que creo que
va a ser una aportación importante para todas las mujeres y
personas que sufren esta gran lacra social.
Por otro lado, continuando con el capítulo IV, en el mis-
mo se contiene el programa de medidas judiciales en medio
abierto para menores infractores, que asciende a 2,4 millo-
nes de euros, cantidad que nos permitirá continuar con la
totalidad de los programas que estamos desarrollando y que
tienen como fin fundamental la reinserción social de los
menores que hayan cometido un delito.
Por último, y en el capítulo VI de este mismo programa,
hemos consignado 20.000 euros en el capítulo de inversio-
nes reales. Es una descensión también importante, un des-
censo importante con respecto al capítulo VI del vigente
ejercicio y los anteriores, pero se justifica porque en estos
momentos contamos ya con plazas suficientes en los cen-
tros de menores y en los centros de atención a las víctimas
para dar cumplimiento tanto a las medidas impuestas por
los jueces como a la protección que los menores y las vícti-
mas de violencia necesitan en esta sociedad.
Pasando ya a otro de los programas de este presupuesto,
concretamente a los programas de la Secretaría Autonómi-
ca de Administraciones Públicas, les diré que este órgano
directivo cuenta con un presupuesto total de 22,8 millones
de euros. Esto supone una minoración de 6,8% con respec-
to al ejercicio anterior. De esta secretaría autonómica se
gestionan tres programas, el de formación y estudios, el
programa relativo a función pública, el de administración y
sociedad de la información.
Empezando por el primero de ellos, el programa 121.30,
de formación y estudios, cuenta con una dotación de 1,4
millones de euros. En el capítulo I y II de este programa se
produce un descenso de un 7,5% en el capítulo I y un 15%
en el capítulo II, que se enmarca dentro de la tónica general
de contención del gasto de estos presupuestos.
En cualquier caso, señorías, pese a este recorte, se han
asumido todas las necesidades formativas de la Generalitat
valenciana, que nos va a permitir seguir apostando por la
formación en conocimiento del valenciano, por la forma-
ción en los distintos idiomas comunitarios, por la forma-
ción específica en prevención de riesgos laborales, por la
formación en igualdad de oportunidades y, muy especial-
mente, por la formación online que podrán realizar todos
los empleados públicos durante les veinticuatro horas del
día y los trescientos sesenta y cinco días del año y que ha
sido nuestra gran apuesta y que es la que nos ha permitido,
pese a la reducción de recursos económicos, ampliar la
oferta de horas lectivas en más de un 3% con respecto al
año anterior, llegando hasta las 14.500 horas lectivas de
formación.
En cuanto al programa 141.40, relativo a función pública,
cuenta con una dotación de 6,5 millones de euros, igualmen-
te, con una minoración de 7,6 y de un 15%, respectivamente,
en los capítulos I y II de este programa, siguiendo la estela
del programa anterior y de los presupuestos en general.
En cuanto al capítulo VI, cuenta con una dotación de
323.890 euros para hacer frente al coste del desarrollo de la
nueva aplicación informática EPI para la gestión de recur-
sos humanos y económicos, que no solo agilizará y simpli-
ficará la actividad gestora, sino que, además, constituirá
una herramienta de información y toma de decisiones en el
conjunto de la administración pública de La Generalitat.
Pàgina 4
Pasando ya a otra de las áreas del departamento, la Di-
rección General de Modernización, se contiene en el pro-
grama 121.60, administración y sociedad de la informa-
ción, y en relación al mismo la consignación presupuestaria
es de 14,7 millones de euros. Ha minorado también en un
29% con respecto al ejercicio anterior, pero es una minora-
ción, insisto, en que en ningún caso va en contradicción
con nuestra apuesta por la sociedad de la información,
pues, en efecto, desciende el presupuesto de moderniza-
ción, porque en este ámbito es mucho el camino ya recorri-
do y gracias al desarrollo de los sucesivos planes de moder-
nización impulsados por la administración, el PEMAV 1, el
PEMAV 2 o el Avantic, hemos sido pioneros y avanzadillas
en muchos casos.
Por su parte, la aprobación este año de los planes de in-
novación y modernización de la administración pública va-
lenciana Gobernanza 2013, de reducción y simplificación
de cargas administrativas y la Ley 30/2010, de 5 de mayo,
de administración electrónica de la Comunidad Valenciana,
suponen un punto de inflexión en la renovación de la admi-
nistración pública y el desarrollo de los derechos de los
ciudadanos y las relaciones electrónicamente con las admi-
nistraciones públicas.
Pero centrándonos ya en los capítulos relativos a este
programa, comentar que el capítulo II de gastos de funcio-
namiento, como hemos dicho, hemos consignado un impor-
te de 2,6 millones de euros, lo que representa un descenso
de un 15%. Concretamente, de 459.000 euros.
En el capítulo IV de transferencias corrientes, con una
dotación de 480.000 euros, el descenso es de 174.860 eu-
ros. Con esta consignación, el capítulo IV (inintel·ligible)
... las cantidades destinadas a la fundación OVSI, concreta-
mente, 140.000 euros, y a la Agencia de Tecnología y Cer-
tificación Electrónica, concretamente, la aportación es de
278.000 euros. En ambos casos disminuye la transferencia,
de acuerdo con la tónica general de los presupuestos y de
acuerdo, fundamentalmente, con el plan de austeridad y de
racionalización del sector público impulsado por la Genera-
litat valenciana.
Con respecto al capítulo VI, está dotado con 7,2 millo-
nes de euros, disminuye con respecto al ejercicio anterior
en la cantidad de 4.826.000 euros y esta disminución se
debe, fundamentalmente, al ahorro que va a suponer para
las arcas públicas la adjudicación del concurso de servicios
de telecomunicaciones y soporte TIC de La Generalitat
Utilities-Cetesi, un concurso con el que la administración
autonómica se ahorrará 35 millones de euros en cuatro años
gracias a la gestión centralizada de todos los recursos TIC
de La Generalitat, medida novedosa y que creo que va a su-
poner un importante impulso a la realización de los recur-
sos y de la gestión de los mismos.
Asimismo, en este mismo capítulo, la línea destinada a
las ciudades digitales está dotada para este año con 300.000
euros y contiene las ayudas a los ayuntamientos para que
los municipios se integren en una plataforma electrónica
común de administración electrónica. Entendemos que en
función de la evolución observada en esta plataforma, con
una implantación en más de cincuenta ayuntamientos ya y
con un abanico de 63 servicios telemáticos disponibles, del
que se benefician ya casi cuatrocientos mil valencianos, la
cantidad consignada es suficiente para cubrir las necesida-
des del próximo ejercicio en función de lo que tenemos so-
licitado.
El capítulo VII está dotado con 790.000 euros y se redu-
ce en un 7%. Incluyendo esta partida del gasto en el presu-
puesto lo que queremos garantizar es el acceso a las nuevas
tecnologías de todos los ciudadanos con independencia de
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
sus circunstancias personales y sociales y, en cualquier
caso, aquellos ciudadanos más desfavorecidos, con más di-
ficultades o con más posibilidades de estar inmersos en la
llamada brecha digital. Estoy hablando de personas con
discapacidad, de bandas de música o algún colectivo es-
pecífico que se ha puesto en contacto con nosotros para que
le ayudemos a modernizar y a introducir las nuevas tecno-
logías en sus sectores.
En resumen, señorías, con estos presupuestos vamos a
poder desarrollar con carácter prioritario nuestro compro-
miso de implantar una administración pública del siglo
XXI en la Comunidad Valenciana, más eficaz, más próxi-
ma, más eficiente, pero también más humana.
Pasando ya al siguiente programa presupuestario, la Se-
cretaría Autonómica de Relaciones con el Estado y la
Unión Europea cuenta con un presupuesto total de 4,4 mi-
llones de euros, que se reparten en cinco programas presu-
puestarios. En primer lugar, relaciones externas; en segun-
do lugar, relaciones con el estado; en tercer lugar, la oficina
de Bruselas; en cuarto lugar, la oficina de Madrid; y en
quinto lugar, la organización territorial del Consell.
En concreto, el programa 112.40, de relaciones externas,
asciende a 1,7 millones de euros, lo que supone un descen-
so del 22,2% con respecto al presupuesto del ejercicio ante-
rior. Este descenso se justifica fundamentalmente en los
criterios generales que hemos visto de reducción de un 6%
de los gastos de personal, un 15,5% de los gastos de fun-
cionamiento y un 51%, en este caso, en las trasferencias
corrientes, un presupuesto con el que vamos a continuar
apoyando la realización de actividades de promoción, parti-
cipación en cursos y jornadas o intercambios de experien-
cias para potenciar la apertura de nuestra comunidad en el
exterior.
El programa relativo a relaciones con el estado tiene una
dotación de 283.290 euros. El programa relativo a la ofici-
na de Bruselas cuenta con una dotación de 739.000 euros.
También en este caso se produce una minoración de un
21% en la aportación de La Generalitat a la fundación de la
Comunidad Valenciana Región Europea, a la que destinan
364.000 euros, lo que supone un descenso, como decía, del
30% con respecto al presupuesto de 2010, en sintonía, una
vez más, con el plan de racionalización del sector público
que está impulsando La Generalitat, pero sin restar ni un
ápice de eficacia a la labor que viene desarrollando desde
ya hace algunos años esta fundación. Y esto es así porque
cada vez más la fundación cuenta con otras fuentes de fi-
nanciación adicionales a las aportaciones de La Generalitat,
que derivan principalmente de su participación en proyec-
tos europeos.
En este sentido, conviene recordar que el acierto de la
labor desarrollada por la fundación ha permitido que la co-
munidad coopere activamente con más de doscientas regio-
nes, lo que nos ha reportado cerca de veinticinco millones
de euros en proyectos europeos. Como el programa Diego,
dotado con 5 millones de euros, para que las entidades lo-
cales ofrezcan ayudas a colectivos de personas discapacita-
das para su incorporación a la sociedad de la información,
o programas de medio ambiente como el proyecto Aquaval,
dotado con 2 millones de euros, para financiar iniciativas
que fomenten un uso más racional del agua.
El programa 112.70 es el relativo a la oficina de la Ge-
neralitat valenciana en Madrid. Este programa disminuye
un 11,1% al reducir tanto los gastos de personal como los
gastos de funcionamiento, en sintonía con el resto de los
departamentos de esta conselleria.
Y, por último, el programa 124.30, destinado a gestionar
la organización territorial del Consell en la comunidad. He-
08.11.2010 Pàgina 5
mos consignado 1,4 millones de euros, lo que representa un
14% menos que el año anterior.
Con estos presupuestos, señorías, la Secretaría Autonó-
mica de Relaciones con el Estado y con la Unión Europea
va a seguir profundizando en la cooperación interregional
en el ámbito europeo y acercando la realidad europea a to-
dos los ciudadanos e instituciones con el objetivo de dar a
conocer las oportunidades en materia de financiación que
brinda la Unión Europea.
Para finalizar esta primera intervención, que espero no
haber hecho demasiado extensa, me corresponde a mí tam-
bién, en calidad de portavoz del Consell, hacer una referen-
cia ante esta Comisión de Economía y Presupuestos al pro-
yecto de presupuesto del Grupo Radiotelevisión Valenciana
para el año 2011.
El proyecto de presupuestos de explotación e inversión
del Grupo Radiotelevisión Valenciana para el próximo ejer-
cicio ha sido confeccionado atendiendo a los criterios de
contención de gasto y al modelo de financiación aprobado
el año pasado, el cual nos permitirá no depender de finan-
ciación externa a través del endeudamiento.
Destacar que los ingresos del Grupo Radiotelevisión Va-
lenciana para 2011 se mantienen prácticamente con la mis-
ma previsión que en el 2010 y se estiman en 41,6 millones
de euros. En cuanto al presupuesto de gastos, en relación a
gastos de personal, para 2011 la partida asciende a 53 mi-
llones de euros, lo que supone una reducción de un 3,7% en
lógica con la política de austeridad del Consell.
Por su parte, los gastos de funcionamiento para el próxi-
mo ejercicio alcanzan la cifra de 122 millones de euros, lo
que supone también una disminución de un 11,3%, que se
fundamenta en las partidas de aprovisionamientos, progra-
mas de producción externa que se contratan fuera de la
casa, o la reducción de derechos de adquisición de eventos
deportivos y de servicios exteriores, seguridad, telefonía,
etcétera.
También disminuyen las transferencias de La Generalitat
para el gasto corriente, pasando de 138 millones en 2010 a
121 en el 2011, lo que supone una reducción de un 12,3%.
Se trata, señorías, de un presupuesto coherente con el
actual escenario económico, pero que nos permitirá conti-
nuar con la actividad del grupo, de este grupo de servicio
público, de optimización de recursos propios y como un
elemento vertebrador de todo lo valenciano.
Resumiendo, señorías, el anteproyecto de presupuestos
de Radiotelevisión Valenciana para 2010 incluye una re-
ducción de un 8,6 en su cuantía global y alcanza la cifra fi-
nal de 183.162.230 millones de euros.
Señorías, les he presentado una exposición a grandes
rasgos, aunque ahora podremos entrar más en detalles si lo
desean, para el año 2011 de la Conselleria de Justicia y Ad-
ministraciones Públicas que ahora, como decía, pasaremos
a debatir entre todos los grupos parlamentarios. Pero antes
de ello sí que me gustaría hacer muy brevemente alguna
consideración.
La elaboración de este presupuesto ha sido fruto de un
proceso de reflexión notable del que han surgido propues-
tas concretas de supresión o contención del gasto, como se
desprende del tenor de mi intervención. Ahora bien, lo que
me gustaría destacar es que todos los órganos directivos de
mi departamento, en aplicación de su deber de responsabi-
lidad y también porque estamos convencidos de que esta es
la mejor receta para salir de la crisis, han elaborado un pre-
supuesto para el año 2011 austero, equilibrado, con crite-
rios de economía, eficacia, eficiencia y oportunidad, donde
se ha dado prioridad a las actuaciones de carácter más so-
cial y a los servicios públicos esenciales.
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
Como les decía al principio de mi intervención son unos
presupuestos realistas que han sido elaborados teniendo en
cuenta una coyuntura económica desfavorable. Por ello,
honestamente, creo que hoy el argumento que aquí se plan-
tea no es si una determinada cantidad crece o disminuye en
mayor o menor medida. Hoy el argumento que se nos plan-
tea es cómo en un contexto tan complicado como el que es-
tamos viviendo podemos seguir creciendo. Y cuando digo
«creciendo» no me estoy refiriendo a discursos expansivos
de más recursos personales, más unidades judiciales o más
recursos económicos. Me estoy refiriendo, como tantas ve-
ces he dicho, a cómo podemos crecer en ese nuevo modelo
de administración, de función pública y de administración
de justicia, más humano, más avanzado, más próximo al
ciudadano y que apuesta por dar un salto cualitativo.
Un salto cualitativo de modernización de nuestros juz-
gados, de fomento de resolución alternativa de conflictos,
de ir más allá del ámbito estrictamente jurisdiccional o de
ser garantía de justicia gratuita para aquellos que de verdad
tienen insuficiencia de recursos para litigar. Un salto cuali-
tativo en la modernización de la administración valenciana,
más eficaz tecnológicamente avanzada, en permanente
contacto con los ciudadanos y con menos trabas para los
emprendedores. En definitiva, señorías, un salto cualitativo
en la oferta de todos los servicios públicos que ofrecemos a
la ciudadanía.
Muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora consellera, per la seua exposi-
ció.
Donem la paraula als representants dels grups polítics.
Té la paraula la senyora Sanz.
La senyora Sanz Alonso:
Muchas gracias.
Buenos días, señora consellera.
Usted nos ha expuesto unos presupuestos que hablan de
realismo, de austeridad, en el marco de la crisis en la que es-
tamos viviendo. Yo le diría que, dentro de las prioridades
con las que ustedes dicen que han trabajado, que es dar un
mayor relieve a todo lo social que aborda su departamento,
nosotros estamos convencidos de que estos presupuestos no
abordan con realismo, que es precisamente abordar para so-
lucionar los problemas más importantes que en estos mo-
mentos pueda tener las cuestiones que aborda su departa-
mento, no aborda con realismo los problemas de violencia
de la mujer, ni los problemas de atención a los menores y su
integración social cuando tienen un recorte de más del 30%.
Pero tampoco aborda los problemas que tiene la adminis-
tración de la justicia, que en estos momentos debería al me-
nos situar unos presupuestos en los cuales abordaran el pago
puntual a proveedores, abordaran los gastos de personal que
tengan la amplitud necesaria para poder reforzar con más
personal los órganos judiciales más atascados y las oficinas
que se deben de poner en marcha y prever también partidas
para la implantación de la nueva oficina judicial que son, al
menos, los tres elementos que nosotros vemos que en estos
momentos la administración de la justicia está situando con
más evidencia la ineficacia de la gestión de un servicio pú-
blico que debería estar en el orden de prioridades del Consell
junto con la educación y junto con la sanidad.
Y me voy a referir precisamente a la administración de
la justicia en estos pocos minutos que tengo. En primer lu-
gar, porque se recorta en un 11,36%, pero el gasto de per-
08.11.2010 Pàgina 6
sonal se recorta en un 3,77. Y, teniendo en cuenta la rebaja
de salarios en un 5% y el incremento de la masa salarial en
un punto que suponen los trienios, la conclusión a la que
nosotros llegamos es que para el próximo año las plantillas
judiciales estarán congeladas, a pesar de que este año, en el
curso que está acabando, se demuestran claramente insufi-
cientes, especialmente en los órganos judiciales que con
motivo de la crisis económica están teniendo más carga de
trabajo, es decir, juzgados de las órdenes civiles, mercanti-
les y sociales o el contencioso-administrativo.
Pero también entendemos que, víctimas de estos presu-
puestos restrictivos, serán los abogados y procuradores del
turno de oficio, que recortan en un 20% el presupuesto
cuando este año los abogados y procuradores del turno de
oficio planteaban aumentar la partida en un 30%, la partida
presupuestaria, para poder atender en estos momentos los
graves problemas de atención a la justicia gratuita que re-
quiere la situación económica y la crisis por la que estamos
pasando. Pero también serán víctimas de recortes los secre-
tarios de los juzgados de paz, a los que esta conselleria les
debe en estos momentos quince meses de sueldo.
Y con esta situación no solamente se agravará con estos
presupuestos la situación de los órganos judiciales en su
funcionamiento sino que de los veintidós juzgados, que se
deberían haber creado este año 2010, ocho al menos no se
han creado por falta de personal. Y con estos presupuestos
será imposible crearlos para el próximo 2011. Entonces, la
creación de estos juzgados será una necesidad imperiosa
que se va a demorar por lo menos dos años, con lo cual los
procedimientos judiciales de los que dependen muchos ciu-
dadanos y ciudadanas y empresas se retrasarán más allá de
lo que es aconsejable y permisible. Y mientras tanto uste-
des, el Consell, sigue pidiendo más juzgados al gobierno
de Madrid.
Y hay un capítulo que no se ha reducido, efectivamente,
que es el de la compra de bienes consumibles y gastos de
funcionamiento en la administración de justicia, como us-
ted muy bien ha dicho. Pero es que no podía reducirse. Y lo
que nosotros no sabemos es si con estas cantidades se
podrá abordar el pago a la empresa suministradora de ma-
terial de oficinas que tiene bloqueados los pedidos de los
juzgados.
No se paga la luz de la sede del Tribunal Superior de
Justicia desde hace trece años. La empresa que presta el
servicio de transporte ha recortado, usted lo sabe y lo he-
mos dicho aquí en otras ocasiones en sus comparecencias,
ha recortado drásticamente los taxis provocando retrasos de
tres a doce meses en actuaciones urgentes. Y, aparte, hay
situaciones de acumulación de expedientes en el suelo en
muchas oficinas judiciales, como estamos cansados de ver
cada vez que las visitamos.
Por tanto, a nosotros nos parece que resulta evidente
que con estas partidas y estos presupuestos no se va a po-
der modernizar, ni poner al día la administración de justicia
en sus elementos más fundamentales.
Y, mire, lo más negativo dentro de este apartado de la
administración de la justicia nosotros lo vemos también el
17% de recortes en inversiones judiciales, muchas de las
cuales están en estado lastimoso. Y la verdad es que podrá
parecer un poco sombría la intervención que estoy hacien-
do, pero la verdad es que casi todas las comunidades autó-
nomas el presupuesto de justicia, de la administración de
justicia, lo ha mantenido o levemente lo han aumentado ex-
cepto la nuestra y la de Madrid. Aquí disminuye un 17%.
Es un paso atrás.
Yo no tengo más tiempo para intervenir y yo lo que le
digo es que luego podemos ver más datos. Estoy hablando
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
de administración de justicia, de la partida del programa.
Por tanto, entendemos que estos presupuestos no van a
abordar la necesaria puesta al día de nuestra administra-
ción, de la administración de la justicia, en sus aspectos
más elementales.
El senyor president:
Gracias, señora Sanz.
Té la paraula el senyor Morera.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyora consellera, bon dia.
No li vullc ocultar la meua sensació que per un moment
no sabia si estava davant la consellera de Justícia o de la co-
ordinadora de campanya del Partit Popular. Perquè vosté
mos ha fet una descripció increïble de les partides del seu de-
partament i mos parla que tot i la reducció que experimenten
les partides «no van a restar un ápice la eficacia del trabajo».
Ha repetit vint-i-cinc vegades la paraula austero. El que
passa és que en el seu govern austero per a algunes coses
no són massa austers, per a alguna sèrie de coses de festes i
saraus no n’hi ha austeritat; per a la justícia i per al que
comporta la modernització de la justícia, sembla que sí.
Mos parla que és «equilibrado, eficaz, eficiente, realista
en una coyuntura económica desfavorable». Bé, ja estan
preparant el carro pel que ha de vindre. Però a mi me deixa
molts dubtes. Molts dubtes perquè en un moment de
gravíssima crisi econòmica i social és quan els governs
haurien de procurar crear llocs de treball. I en un moment
que hauria d’efectuar-se una inversió pública substantiva,
vosté i el seu departament la baixen. Ja era poqueta la que
teníem, al voltant del 10%, però vosté la inversió pública la
reduïx a la mínima expressió.
Quina ocupació o quins treballs anem a crear, per exem-
ple, en la construcció d’edificis de nous jutjats, de nous
equipaments, si vostés baixen la inversió real al 8%? És un
drama. Però, clar, tenint un president que ja mos va anun-
ciar que en un pressupost, el de La Generalitat, se van a
crear 5.400 llocs de treball, ¿què podem esperar? Si tenim
un nivell de desocupació del 23, 24% i creixent, ¿què po-
dem esperar d’un govern que no crea ocupació, que no esti-
mula, a través dels diferents departaments, les condicions
per a que l’actuació privada o pública siga real?
Com vostés s’ho han gastat tot d’una manera tan increï-
ble ara la major partida que puja en el pressupost és per a
pagar el deute. I molts valencians ja ho diuen: quan un
guarda quan té, menja quan vol. Ara, a patir, a patir i no fer
el que hauria de fer un govern responsable.
M’agradaria preguntar-li de la mínima inversió que n’hi
ha, de la poqueta inversió, bàsicament en la línia 141.10,
d’administració de justícia, jo crec que un pressupost nor-
mal mos hauria d’indicar on van a fer-se eixes xicotetes in-
versions, els 17.698.000 euros, i li ho pregunte,
m’agradaria que em detallara on se van a fer eixes inver-
sions. És que un pressupost en qualsevol lloc, si se van a
fer unes mínimes inversions, se diu on. I ací no apareixen. I
m’agradaria que vosté ens diguera eixes inversions, supose
que en la construcció d’edificis, que ens indicara on se van
a fer. Perquè és que, si no, la discrecionalitat és tal que allò
mínim que podem informar a una sèrie de municipis on te-
nim una certa presència és si se va a executar les infraes-
tructures que en estos moments són necessàries.
Però, efectivament, tenim ciutats de la justícia. Però
després la situació dels jutjats en capçaleres de comarca és
Pàgina 7
absolutament depriment, que ratlla en alguns llocs la insa-
lubritat màxima, com Paterna, per exemple. I podríem citar
ací molts casos. M’agradaria saber eixes mínimes inver-
sions tan reduïdes on van, que mos poguera detallar quina
és la previsió que fa el seu departament en quins llocs, per-
què supose que això ho tindran més o menys detallat. Per-
què la construcció d’un edifici i nous equipaments no se fa
de hui per a demà sinó que té un procediment, però ací en
el pressupost, o jo m’enganye o no he vist on van.
Per altra banda, m’ha preocupat en el mateix capítol
d’administració de justícia, que és el gros del pressupost,
que les partides que vostés dediquen en transferències co-
rrents són de 20 milions i amb eixos 20 milions no anem a
donar cobertura al deute que vostés tenen amb la justícia
gratuïta, amb el torn d’ofici, dels advocats i dels procura-
dors. És insuficient totalment. Això va a crear problemes. I
si un govern no pot garantir l’accés a la justícia gratuïta
dels seus ciutadans, malament anem. I, clar, això s’ha de
pagar, s’ha de pagar als legítims professionals. Però amb
este pressupost de 16 milions per a advocats i d’1.800.000
per a procuradors és molt insuficient.
Però el que m’ha sorprés és el capítol que vostés dedi-
quen a vigilància d’edificis públics. No havíem quedat que
anàvem a impulsar la policia autonòmica? És que la unitat
adscrita de la policia nacional no és suficient per a custo-
diar els edificis oficials? Han de posar vostés 2.197.000 eu-
ros a pagar al Ministeri de l’Interior? Quina autonomia és
esta? Que una reforma que van fer vostés de l’Estatut i van
dir que farien la policia autonòmica, ara fa un any, el con-
seller Serafín va dir que l’anava a impulsar, hem de dedicar
dos milions dos-cents mil euros aproximadament a la
custòdia d’edificis? No tenim policia autonòmica? Ni que
siga ara una unitat adscrita. No són vostés els paladins de la
reivindicació màxima i tal? Ací com quedem?
Fa un any mos va dir el conseller, no és la seua conselle-
ria... Però això jo li propose ja, li faig una proposta que es-
menem això i que siga la policia autonòmica la que custo-
die els edificis. I, escolte!, tinc un gran respecte per els
professionals de la policia nacional i la Guàrdia Civil, que
fan un treball molt important –mal pagats, però bé–. Però si
anem a assumir el concepte de policia autonòmica..., no sé
per què hem de dedicar uns recursos que són escassos per a
este capítol.
N’hi han més coses. Una de les partides importants és
en allò que suposa la justícia juvenil i prevenció de violèn-
cia. M’agradaria preguntar, en este programa, perquè n’hi
ha una transferència, una compra de béns –a vore si ho tro-
be..., que ací n’hi ha tanta cosa– de 32.990.000 per a con-
tractar assessories externes. Estes són les empreses que
s’encarreguen de la gestió. En el programa 141.30, capítol
II –compra de béns corrents i despeses de funcionament–,
hi ha una partida substanciosa, important, de 32.990.000
euros. ¿Esta partida és la que sufraga la gestió dels centres
de menors? I, en este sentit, ¿se va a renovar el contracte
amb les mateixes empreses que duen este treball? Esta és
una pregunta que li faig perquè tenim informació sobre
com s’ha gestionat –per part d’algunes empreses– este ser-
vei que s’ha transferit, en alguns casos de forma correcta,
en altres casos no tan correcta. I m’agradaria saber si les
empreses adjudicatàries dels centres de menors, bàsica-
ment, doncs són els que van a continuar. O si mos pot fer
alguna previsió al respecte.
I pel que fa –no tinc massa temps–..., pel que fa a una
cosa que vosté ha assenyalat: la modernització de
l’administració pública. Clar, n’hi ha una reducció evident.
N’hi ha una reducció evident, però, ¿me pot explicar vosté,
senyora consellera, com anem a donar..., com anem a poder
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
aplicar la llei de l’administració electrònica, si no n’hi ha
cap dotació per a desenvolupar-la –una dotació molt ridícu-
la; molt, molt, molt fluixa, molt bàsica–? I, en estos mo-
ments, coincidirem tots, la necessitat de millorar l’eficàcia
de l’administració, incorporant les noves tecnologies...,
hem aprovat una llei –no amb el nostre vot, perquè consi-
derem que se podia haver fet millor–... Però, en tot cas,
mosatros considerem que esta llei no compta amb el pres-
supost, els suficients recursos, per a la seua aplicació i el
seu desenvolupament. Són una sèrie de qüestions que
podríem..., que ens crea el dubte, no? Ens crea el dubte
quant a esta finalitat.
Ha parlat vosté, també, que han decidit fusionar dos fun-
dacions, que Favide absorbirà la Fundació Tolerància Zero.
Si s’ha absorbit, això no anirà en minva del que suposa el
treball que es feia a la Fundació Tolerància Zero, en un ob-
jectiu compartit, en el qual n’hi ha un consens (inin-
tel·ligible) ... per esta cambra, del que és l’atenció i la pre-
venció de la violència de gènere. Són dubtes que, des del
nostre grup parlamentari, volíem aclarir per a posicionar-
mos respecte a la presentació d’esmenes que, ja li dic, trobe
que és un pressupost que no s’ajusta a les necessitats de
l’administració de justícia i la modernització de
l’administració que cal. És un (inintel·ligible) ... que retalla
on no hauria de retallar i que suposa una poca inversió per
a les necessitats que tenim en estos moments per a genera-
ció d’ocupació i llocs de treball.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Morera.
Té la paraula la senyora Huesca.
La senyora Huesca Rodríguez:
Gracias, señor presidente.
Señora consellera, yo entiendo el papelón que tiene que
hacer usted aquí.
Asistimos al baile de los consellers. El otro día, mandó
al conseller Blasco para que respondiera a una pregunta so-
bre el impago de los turnos de oficio. Y le felicito, es la pri-
mera consellera liberada, porque no despacha asuntos de la
conselleria y se pasa todo el día en la sede del PP.
Además, es un mal trago tener que defender unos presu-
puestos que han sufrido el mayor recorte histórico. Y, por
eso, claro, si les da igual no lo sufrirán. Pero a nosotros no
nos da igual este tijeretazo.
Y, tercero, con las noticias que han salido estos días
atrás sobre los juzgados, y que tenga que defender la ges-
tión y, además, criticar al gobierno central, eso es compli-
cado.
Usted nos presenta unos presupuestos para el 2011. Y
nos dice que son los más sociales –porque apuestan por los
menores y la violencia de género– y los más austeros, acor-
de con la coyuntura económica. Coyuntura económica que
propiciaron políticas como las de ustedes, que usaban y
practicaban cuando gobernaban España, y que siguen prac-
ticando aquí, en nuestra comunidad.
Por esta razón nuestra comunidad es la más endeudada
de toda España. Tiene más deuda y sigue endeudándose.
Aparece la primera en los índices negativos y la última en
los índices positivos. Y ustedes no lo reconocen, lo tapan,
como si aquí no pasara nada. Y se pasean por la comunidad
con una euforia desmedida y artificial y faltando a la ver-
dad, señora consellera –por lo menos, el conseller Blasco
el otro día–, respecto a las unidades judiciales.
Pàgina 8
El presupuesto de La Generalitat baja con respecto al
año anterior. Y eso que cuentan con unos ingresos extras,
que antes no tenían, como es la nueva financiación del esta-
do, los fondos que reciben a través de ella, los ingresos ex-
tras del IVA y el IRPF. Y, además, los ingresos de los recur-
sos ante la administración de justicia –el ingreso que tiene
que hacer una persona, un ciudadano, cuando recurre.
La conselleria de justicia sufre un recorte de más de se-
senta millones de euros –mil millones de las antiguas pese-
tas–. Representa este año, dentro del presupuesto global de
La Generalitat, un 2,27. Año tras año, la conselleria ha ido
perdiendo fuelle. En el presupuesto del 2009 representaba
un 2,6%. Al siguiente año bajó al 2,44. Para, finalmente,
terminar este año con un 2,27. La Conselleria de Justicia y
Administraciones Públicas sigue perdiendo peso, en rela-
ción con el resto de consellerias, en dos puntos, año tras
año.
Usted podrá decir que con el contexto singular que esta-
mos, los presupuestos son coherentes, responsables, restrin-
gidos por la situación económica. Pero significa que lo que
piensa el Consell es que la justicia se merece un 2,27% de
su propio presupuesto, dos puntos menos que el año ante-
rior.
Ahora me explicará cómo, con un presupuesto que le
meten la tijera en casi un 5% con respecto al 2010, puede
ser bueno o puede ser social. Porque entendería que fueran
sociales, a pesar de la reducción, o que haya una apuesta
clara del Consell en algún programa de la conselleria, si se
potenciara esta área. Me explico, si viéramos que hay un
aumento en inversiones para modernización en el presu-
puesto para infraestructuras judiciales podríamos decir:
«Hay una apuesta firme y clara del Consell para implantar
la oficina judicial.» Y ya no digo nueva, porque en otras
comunidades ya es una realidad, ya hace casi un año que
debería estar en marcha. Pero, bueno, aquí vamos a ver lo
que pasa.
Aquí vamos como vamos, a remolque, salvo en una
cosa, la más vergonzosa. Como recordará, la consellera
anunció en su comparecencia que a finales de este año
habría nueva oficina judicial en la comunitat. Por lo que sé,
esto no va a ser así. A diferencia del territorio del ministe-
rio que, como sabrán, inaugura nueva oficina judicial, este
miércoles, en Murcia y Burgos.
Y, como le decía, no vemos por ninguna parte ese au-
mento en el presupuesto, en ningún programa, señora con-
sellera. Porque cogemos la variación de 2010 a 2011, todos
los programas presupuestados, y son todos negativos. La
única cantidad que aparece, en el presupuesto, con el signo
positivo –quiero decir, que aumenta la cantidad, no que sea
positivo– es un 60,3%. Un aumento del 60,3% del presu-
puesto de 2011, respecto a un 23,8 del año anterior; que no
en inversiones o gasto social, sino por gasto financiero,
señora consellera. Es por pago de intereses. ¿Usted ve lógi-
co? ¿Usted, qué explicación nos da de este aumento tan
brutal?
Se reducen todos los programas. Formación y estudios,
se reduce un 11% este año, después de la rebaja que ya
hubo el año anterior. La guinda es el 29% menos de inver-
sión en el programa 121.60, administración y sociedad de
la información. Pero especialmente grave son las reduccio-
nes que se plantean en inversiones reales, nada menos que
un 39%. Todo el estado apostando por la modernización, a
través del Plan para la modernización de justicia 2009-
2012 –que les recuerdo que obtuvo el consenso de todos
los operadores jurídicos: Consejo General del Poder Judi-
cial, fiscales y de todas y cada una de las comunidades
autónomas–. Y, mientras en otras comunidades autónomas,
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
incluidas alguna de su mismo signo político, están cole-
giando esfuerzo y trabajando, conjuntamente, gobierno au-
tonómico y gobierno central, aquí, en la Comunidad Valen-
ciana, se está boicoteando. Se está haciendo lo mismo que
con la dependencia o con las ayudas para educación, vi-
vienda o igualdad. No se está haciendo nada para ponerla
en marcha.
Este es su nivel. Este es el nivel de los gobernantes de
esta comunidad. Este es el nivel del Partido Popular. Un ni-
vel con permanente signo negativo. No hay más que echar
un vistazo al pasado jueves y viernes, y preguntarles dónde
estaban ustedes en las primeras jornadas de modernización
que se organizaba por la Universidad de Valencia y el sin-
dicato de secretarios judiciales. Porque en estas jornadas
participaron miembros del gobierno central, incluido el mi-
nistro, apoyando e interesándose directamente. A la invita-
ción para asistir a dichas jornadas, ustedes ni se molestaron
en contestar; no les interesa, no va con ustedes.
Entrando ya en el programa 141.10, de administración
de justicia, se recorta un 2,6%.
Y vamos a tratar el turno de oficio. Nos vemos en la
misma situación que el año pasado, señora consellera. Pero
es igual, calcada. No pagan los turnos de oficio a los abo-
gados y abogadas que prestan, día a día, este servicio. Y
son ellos quienes mantienen y hacen de este servicio un
servicio de calidad, debido a su profesionalidad y compro-
miso con la justicia, haciendo posible que el derecho cons-
titucional a la tutela judicial efectiva que tienen los ciuda-
danos se mantenga en nuestra comunidad. Parece calcada
la situación porque, le digo, además del impago de los tur-
nos de oficio –que tienen una deuda del tercer trimestre y
del segundo–, resulta que la cantidad presupuestada para
este servicio es la misma que la del año anterior. No se han
molestado ni en revisarlo, a pesar de todos los problemas
que llevan arrastrando, desde hace años, con este tema. Sa-
biendo que es insuficiente la cantidad sin nada, porque sa-
ben que cada año falta dinero. Y, ustedes, en vez de aumen-
tar dicha cantidad, la van disminuyendo año tras año.
¿Qué es lo que piensan hacer con los turnos de oficio,
señora consellera? ¿Cuál es su idea? ¿Piensa privatizarlo?
¿No pagar? ¿Esperar a que el estado vuelva a ingresar el di-
nero de los fondos, con la nueva financiación, para poder
pagar los turnos de oficio, tal y como ocurrió el año pasado
por estas fechas, en navidades, en diciembre?
Para ustedes el turno de oficio es una carga, y los aboga-
dos también. Es una carga porque no creen en la justicia
universal ni en el beneficio en la justicia gratuita. Lo están
haciendo con el resto de consellerias, lo están privatizando
todo para desmantelar los servicios públicos y no invertir
en ellos. Para ustedes, su filosofía y su forma de gobernar
es: quien quiera justicia, que la pague; quien quiera un mé-
dico, que lo pague; quien quiera aprender, que lo pague.
Pues ustedes, ¿no querían más jueces?, pues lo pagan. Y no
lloren. Y no mientan, señora consellera. Es su competencia
y es su responsabilidad.
Para el 30 de diciembre, de este año, estaba prevista la
entrada en funcionamiento de 21 juzgados en la comuni-
dad, correspondientes a la programación de este año y pu-
blicados en el BOE, del 26 de octubre. La Generalitat in-
formó por escrito, al Consejo General del Poder Judicial y
al ministerio, que no podían poner en marcha dichos juzga-
dos. Y solicitaron que se retrasara su puesta en funciona-
miento para el 30 de junio del año que viene –en concreto,
15 juzgados de los 21 publicados–. Esto también lo han so-
licitado con la Comunidad de Madrid, Andalucía y Cana-
rias. Pero la gran diferencia es, que de las 30 plazas judicia-
les que crean este año en Madrid, se pospone para el que
08.11.2010 Pàgina 9
viene la entrada en funcionamiento de 12 –un 40%–. De las
previstas para Canarias, se posponen 4, un 55%. Y de las
21 previstas para la Comunidad Valenciana, se posponen
15, un 71%, señora consellera.
Y usted va y miente a todos. Y reclama al gobierno de
Rodríguez Zapatero, con el señor Blasco como portavoz,
ante los medios de comunicación, más jueces, señora con-
sellera. ¿Se puede tener más descaro?
Y ya no saben qué decir para seguir manteniendo su de-
fensa ante la falta de gobierno y de gestión del president
Camps.
En el capítulo VI, inversiones reales y obras que acome-
te la Generalitat valenciana, se reducen, en este presupues-
to, nueve millones de euros. ¿Cómo piensan pagar las obras
de estos juzgados? En la ley de acompañamiento, solicitan
la prórroga del pago aplazado. ¿Ya me contará?
Nos tienen acostumbrados a echar balones fuera y a no
cumplir con sus competencias y responsabilidades. Pero
mentir de esta manera tan descarada es deshonesto e indig-
no. Y nosotros somos un pueblo digno y honesto; y nos
merecemos que nuestros dirigentes políticos estén a la altu-
ra de la sociedad valenciana. Y ustedes, hace tiempo, caye-
ron en el lodo, señora consellera.
Habla de igualdad. Y nos dice lo del proyecto que está
en estudio en la Comisión de Estudio para la Violencia de
Género. Y ya nos dice que han puesto, han pretendido un
concepto más amplio de lo que es violencia de género.
Señora consellera, para llevar a comisión un borrador, es
para estar a lo que se acuerde en esa comisión. Y todavía
no se ha acordado el concepto –si va a ser amplio, o el que
aparece en la ley de violencia de género–. Y le digo más,
todas las intervinientes y todos los intervinientes, que son
especializados en la materia, dicen que la conselleria, lo
que tienen que poner son los recursos para que se lleve a
cabo la ley estatal; no ampliar el concepto de violencia de
género.
Muchísimas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señora Huesca.
Té la paraula el senyor Ovejero.
El senyor Ovejero Adelantado:
Sí, gracias, señor presidente.
Honorable consellera.
Está usted hoy aquí porque así lo requiere la formalidad
de los presupuestos. Pero hoy, además, desde el Grupo Par-
lamentario Popular, le agradecemos, especialmente, su in-
tervención porque en épocas de crisis, como la actual, co-
bra especial importancia contar con una perspectiva más
amplia de los mismos. Una perspectiva en la que los presu-
puestos no se conciben como un hecho aislado sino como
resultado de fijar unos objetivos adaptados a la realidad. Y
es lo que usted nos ha mostrado con su alocución.
La economía valenciana, en sintonía con la española, si-
gue atravesando, en estos momentos, una situación de es-
pecial dificultad. La riqueza nacional ha retrocedido, en tan
sólo dos años, hasta niveles de hace cuatro y los parámetros
económicos indican que la prolongación de la actual deriva
será real si no se aplican medidas contundentes.
Son las políticas del Gobierno de España las que por su
ausencia o por su falta de acierto están resultando determi-
nantes para comprender la situación de letargo actual. Con
este escenario macroeconómico, nuestros presupuestos
para el año 2011 van a ejecutarse en un entorno muy difícil.
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
Por ello, el gobierno valenciano y los de su conselleria,
en particular, vuelven a presentar unos presupuestos realis-
tas, austeros, garantes de la cohesión social y dinamizado-
res de la actividad económica. Por lo que, señora
consellera, la felicitamos porque ha conseguido, peleándo-
se duro con hacienda, lograr mantener y contribuir desde
los presupuestos de su competencia el proceso de recupera-
ción económica sin perjuicio de los niveles de bienestar,
mediante un recorte significativo en el gasto corriente y el
mantenimiento de aquellos recursos que mejoren nuestra
competitividad. Muestra de ello es que desde su conselleria
se va a colaborar de una forma especial a reducir los gastos
generales de todos, ya que al poder iniciarse telemática-
mente la práctica totalidad de los procedimientos se conse-
guirá no solo una administración más ágil, sino reducir las
cargas administrativas hasta un 30%.
Hoy, hemos oído –y en la réplica volverá a escuchar–
apreciaciones subjetivas –que no objetivas– sobre los pro-
gramas presupuestarios, por parte de quienes, unos, conoce-
dores de que jamás van a tener responsabilidad de gobier-
no, se permiten la licencia de proponer cambios
presupuestarios sin importarle las consecuencias, pero no
por desconocimiento, sino porque así creen que atraerán el
beneplácito de algunos ciudadanos desorientados a causa
de la situación económica que sufren.
Y por ellos, señora consellera, por los más débiles, es
por lo que nosotros, desde el Partido Popular, hemos de ser
todavía más didácticos y consecuentes tanto en nuestras ex-
plicaciones como en nuestras propuestas económicas, que
es lo que usted hoy está haciendo aquí explicando y reali-
zando.
Los embustes, el filibusterismo parlamentario... para
ellos. Nosotros a intentar solucionar con realidades y he-
chos, incluidos sacrificios, los problemas que ocasionan
esta crisis tan mal gestionada por el gobierno central del
señor Rodríguez Zapatero.
Y, otros, los que representan un gobierno nacional, que
han demostrado cuando gobiernan –ya por dos veces– que
lo único que saben es destruir la sociedad como tal y su-
mergirnos en las crisis económicas más letales, se permiten,
hoy, criticar unos presupuestos realistas y adaptados a la si-
tuación actual, cuando ellos han elaborado unos presupues-
tos generales sin credibilidad, sin compromiso de reducción
del déficit público, sin evitar subir los impuestos, incum-
pliendo y rompiendo, incluso, el pacto de estabilidad y cre-
cimiento. Y lo que es todavía infinitamente peor y más exe-
crable, con diferencias abismales entre inversiones según el
territorio donde se apliquen.
Intentan criticar –y seguirán haciéndolo– bajando deta-
lles que, analizados, quizás, individualmente, podrían ser
objeto de debate singular. Pero, señorías, unos presupuestos
hay que analizarlos en función de un contexto general, y
más, si cabe, cuando estos se realizan lastrados por unas
medidas ni eficaces ni eficientes y discriminatorias hacia
nuestra comunitat por parte del gobierno socialista, tanto en
los futuros presupuestos generales como en los seis años
que llevan manipulando –que no gobernando– a la sociedad
española.
A pesar de ello, con estos presupuestos del presidente
Camps y con las medidas extraordinarias adoptadas estos
últimos meses, hay indicios de recuperación en diversos
sectores, lo que motivará que el carro de la Comunitat Va-
lenciana, a pesar de los palos que los socialistas ponen en-
tre sus ruedas, siga adelante y podamos hacer frente a los
retos sociales que tenemos que afrontar.
Cuestionan partidas de estos presupuestos cuando estos
son los únicos fiables ante la situación económica que la ci-
Pàgina 10
catera financiación del gobierno socialista ha sumido a
nuestra tierra. Las valencianas y valencianos conocen –y es
lo que a ustedes parece que ahora empieza a preocuparles–
quiénes son los culpables de que el presidente Camps no
pueda presentar unas previsiones de cuentas más boyantes.
Ustedes, los socialistas que, desde el año 2004, nos tienen
discriminados intentando año tras año ahogarnos económi-
camente. Pruebas, ¡todas!
Y en referencia a los programas de esta conselleria,
como muestra: dos ejemplos, no voy a perder más el tiem-
po. Mientras el dinero no llega a nuestra comunitat, el Mi-
nisterio de Industria y la Generalitat de Cataluña firmaron
un convenio por el que Cataluña recibió casi veinticuatro
millones de euros para financiar infraestructuras de teleco-
municaciones, fundamentalmente TDT y banda ancha. Para
nosotros, los valencianos: cero. En materia de justicia, don-
de el gobierno socialista privilegia a Cataluña al destinar a
este territorio un total de 68 millones de euros para la
apuesta en marcha de nuevos juzgados, a nosotros, los va-
lencianos: cero.
Honorable consellera, no voy a seguir con comparaciones
flagrantes contra la Comunidad Valenciana. Usted, las valen-
cianas y los valencianos las conocen y, ante las insidias pre-
supuestarias que va a escuchar –y que ha escuchado– le pe-
diría que no malgaste su precioso tiempo en intentar matizar
sus cuentas; no van a entrar en razón, vienen con el discurso
preestablecido, incluso le manifiesto que algunas de las
señorías que le van a replicar –y que han intervenido–, desde
hace unas pocas horas son candidatas en sus respectivas cir-
cunscripciones, y, por lo tanto, para ratificar su autopuesto
van a ser más agresivas e incoherentes todavía. Y los otros
siguen, como no tienen proyectos, (veus) los que les va indi-
cando su actual medio de cabecera.
El senyor president:
Señorías...
El senyor Ovejero Adelantado:
¿Qué vamos a explicar de nuestras partidas presupuesta-
rias, si todas y cada una de ellas están lastradas por la falta
de la financiación estatal, que legalmente nos corresponde a
todos los valencianos?
Nos ahogan económicamente y, sin embargo, subvencio-
nan a las asociaciones que persiguen la invasión de la co-
munitat, quieren despojarnos hasta de nuestra identidad. Y,
ante ello, ¿qué hacen los socialistas valencianos? Nada, ca-
llar y esconderse.
Señora consellera, la mayoría de valencianas y valencia-
nos llevan quince años apoyando nuestros proyectos, nues-
tros planes y nuestros programas. Y por lo que adelantan
las encuestas, pese a quien le pese, van a seguir haciéndolo
cuatro años más a partir del 2011. ¿Por qué vamos entonces
a variar ni un ápice nuestro camino con esas interpretacio-
nes interesadas? Hasta entidades independientes extranjeras
avalan y nos felicitan colocando y señalando a nuestras ciu-
dades como referentes mundiales, gracias a todos esos pro-
yectos –ahora ya realidades– criticados y vilipendiados
siempre por estos grupos políticos que hoy intentan, inclu-
so, ridiculizar y cuestionar las nuevas medidas económicas
de su departamento, que van a permitir –estoy seguro– que
nuestra comunitat siga siendo pionera en las materias que
de ellos dependen, que de usted depende.
Señora Sánchez de León, estos grupos políticos que hoy
critican y cuestionan sus presupuestos tan solo buscan
nuestra ruina política y moral. Hace años viven desconecta-
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
dos de la realidad de la sociedad valenciana, algunos de sus
prohombres lo manifiestan en público, e, incluso, los agen-
tes sociales, años ha vinculados a ellos, se separaron de su
compañía, y junto al gobierno popular, junto al presidente
Camps, siguen acordando y firmando proyectos de consen-
so. Y cogidos de la mano, de nuestra mano, no renuncian a
seguir fabricando, cultivando y apostando por esta comuni-
tat, por esta nuestra tierra tan vilipendiada, por los que hoy,
a usted, señora consellera, cuestionan sus presupuestos.
Reitero, unos presupuestos acordes con la realidad econó-
mica, una realidad que nos ha abocado a la nefasta gestión
del gobierno socialista de Rodríguez Zapatero.
Señora consellera, siga adelante, gobierne con sus pre-
visiones económicas. Nuestros conciudadanos nos apoyan,
pues saben que para los populares gobernar es dar solucio-
nes a la actual situación, todo lo contrario de los gobiernos
socialistas; para ellos, gobernar es el arte de crear proble-
mas con cuya solución mantener a los ciudadanos en vilo.
Esté convencida de que los presupuestos que, hoy, usted,
ha presentado son los únicos posibles y, además, son res-
ponsables.
Por ello, adelante, Paula, sabes que la libertad supone
responsabilidad, por eso la mayor parte de los socialistas la
temen tanto.
Muchas gracias, señor presidente.
El senyor president:
Muchas gracias, señor Ovejero, por su exposición.
Té la paraula la senyora consellera per aclarir alguns
dubtes que s’han plantejat.
La senyora consellera de Justícia i Administracions Pú-
bliques:
Muchísimas gracias, señor presidente.
Muchísimas gracias, señor Ovejero por el apoyo explí-
cito y vehemente –como dice el señor Morera– a unos pre-
supuestos que, sinceramente, creo que son lo mejores pre-
supuestos que se podían haber hecho para un ejercicio
como el actual. Y muchísimas gracias, también, al resto de
los portavoces que han intervenido esta mañana para enri-
quecer –en algunos casos, destruir– los presupuestos que
yo he presentado en dos más.
Antes de abordar las cuestiones que han planteado, sí
que quería hacer una referencia a una cuestión, que tanto el
señor Morera como la señora Huesca han hecho. Me han
llamado «consellera liberada» (el senyor Morera parla sen-
se micròfon), el señor Morera ha dicho que no sabía de qué
actuaba.
El senyor president:
Senyor Morera...
La senyora consellera de Justícia i Administracions Pú-
bliques:
Le aseguro, señor Morera, que actúo como consellera
de Justicia y Administraciones Públicas. Le aseguro que he
sido pulcra y escrupulosa en deslindar mis distintas respon-
sabilidades desde que asumí otras más; tan escrupulosa he
sido que desde el Consell se optó por la decisión prevista
legalmente de delegar las competencias de gestión diaria
en otros miembros del gobierno, porque se trata de un go-
bierno solidario totalmente y que tenemos un único proyec-
to común, para que yo, mi ocupación actual de directora de
08.11.2010 Pàgina 11
campaña no pudiera restar ni un ápice de tiempo a lo que
los administrados necesitan y merecen.
Por lo tanto, de verdad, creo que sería más honesto por
su parte reconocer eso. Hubiera sido más fácil hacer como
la señora Trinidad Jiménez, siendo ministra de Sanidad se-
guir haciendo su campaña, en esas primarias, en las que in-
tentó ser la candidata por la comunidad de Madrid y no
pudo, para mí podía haber sido más fácil seguir con las eti-
quetas y no ejercer, pero somos un gobierno responsable y
coherente, y como tal hemos actuado.
Una vez aclarado esto, yo sí que, la verdad, es que me
sorprende la lectura que todos ustedes hacen de estos pre-
supuestos. Ustedes mismos lo han reconocido en su inter-
vención. La señora Sanz ha hablado de una lectura
sombría; el señor Morera, yo, con todos mis respetos, señor
Morera –ya le daré algún ejemplo–, pero creo que ha hecho
una lectura errónea y parcial de los presupuestos; y, la
señora Huesca, ya ha sido una lectura catastrofista, como
nos tiene acostumbradas,... (veus)
El senyor president:
Señorías...
La senyora consellera de Justícia i Administracions Pú-
bliques:
...en permanente estado negativo, en expresión suya.
La verdad es que les digo, sinceramente, que llevamos
muchos años en este gobierno intentando crear una comu-
nidad que sea líder, una comunidad que sea referente, una
comunidad que esté a la vanguardia, trabajando, invirtien-
do, generando bienestar y prosperidad a los ciudadanos que
aquí viven. Y creo, creo, que a la vista está de todos, los
que vivimos aquí y los que vienen de fuera, que eso lo he-
mos conseguido.
No obstante, ustedes se empeñan en seguir dando una
visión de nuestra comunidad, yo creo que distorsionada y
errónea; describen un panorama desolador que no se co-
rresponde con la realidad. Yo creo que sería muchísimo
más honesto y muchísimo más responsable por su parte re-
conocer que, incluso, en momentos como el actual, en mo-
mentos de tremenda crisis económica que estamos vivien-
do –y que no imputo a nadie porque creo que no es el
momento oportuno, pero todos sabemos cuál es la razón de
que estemos aquí–, reconocer que, incluso, en estos mo-
mentos, la Generalitat valenciana ha sido capaz de hacer un
presupuesto austero y restrictivo, pero que mantiene inalte-
rables las prestaciones sociales, como la justicia, la justicia
juvenil o la atención a las mujeres víctimas de violencia de
género.
Creo que eso sería lo honesto –como digo– y lo responsa-
ble, pero la realidad, la realidad, señorías, es que creo que no
están siendo ni honestos ni responsables. Creo que no pue-
den venir aquí a darnos lecciones a nadie, no pueden darnos
lecciones, como se ha intentado en esta comparecencia, de
política económica. Porque todos ustedes saben, y todos los
que nos oyen saben, que el gobierno del señor Rodríguez
Zapatero ha hecho la peor política económica de la historia
reciente de España: falta de criterio, falta de proyecto, falta
de estrategia, falta de medidas, falta de valentía para ponerle
nombre y encarar la situación... Y todo eso sumado nos ha
llevado a la situación que en estos momentos estamos vi-
viendo, que ahora todos padecemos y que nos obliga a ajus-
tar estos presupuestos como lo estamos haciendo. Tampoco
nos pueden dar lecciones, desde luego, de política presu-
puestaria.
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
A poco que se entienda un poco de esto, se sabe perfec-
tamente que la política presupuestaria del señor Zapatero es
una política temeraria e imprudente, por no decir algún ca-
lificativo más grave como ha utilizado la señora Huesca, de
indigno e irresponsable. (Veus)
El senyor president:
Señorías...
La senyora consellera de Justícia i Administracions Pú-
bliques:
El único objetivo que tiene el gobierno de la nación, a la
hora de elaborar su presupuesto, es cuadrar esa aritmética
parlamentaria que tanto necesitan para poder salvar unos
presupuestos que permitan al señor Zapatero estar un ratito
más en el gobierno de la nación para desgracia de todos los
españoles.
Ese es su único objetivo. No a expensas de los españo-
les, no a expensas del bienestar social ni en la recuperación
económica. Es pactar y conseguir esos pactos puntuales
con determinadas comunidades autónomas, estén en la
oposición o no, como así hemos visto el caso del PNV, que
ni siquiera estando en su partido gobernando pactan con su
partido, sino con el de la oposición. Pero, eso no es lo im-
portante, no lo importante es que es conseguir esos pactos
puntuales que les permitan aprobar los presupuestos.
Ese es el único y exclusivo objetivo. No hay un objetivo
general, no hay un objetivo de solidaridad territorial, de
equilibrio de presupuestos, por supuesto, de pensar en las
personas que es lo único a lo que nos dedicamos nosotros.
Ya no quiero hablar además de que, dentro de ese ejerci-
cio presupuestario temerario e imprudente, se desliza y se
desprende constantemente un revanchismo permanente a la
Comunidad Valenciana.
No voy a volver a sacar a pasear el agua, la derogación
del plan hidrológico, (so per interferència d’un mòbil) la
falta de financiación, porque quiero centrar mi intervención
en lo que hoy nos corresponde.
Pero sí que diré que, si se observan esos presupuestos
con detalle, disminuyen, en primer lugar, un 28% la inver-
sión en la Comunidad Valenciana, 1.539 millones, muy por
debajo de la media nacional. Una vez más, en atención a
esos pactos de gobernabilidad, se pacta con Cataluña la
puesta en funcionamiento de nuevos juzgados, con una par-
tida de 6 millones de euros.
Pero lo que es más grave, si tuvieran el tiempo y la pa-
ciencia de leérselos con detalle, observarían, como he podi-
do detectar yo, lo siguiente que constata esa situación a la
que yo me he referido, a esa forma del ejercicio presupues-
tario. En el programa de los presupuestos generales del es-
tado de innovación tecnológica, perteneciente a la Secre-
taría Autonómica de Sociedad de la Información y
Telecomunicaciones, el dinero que destina el estado a fami-
lias, empresas y entidades locales y comunidades autóno-
mas, para el desarrollo de la sociedad y la información, está
dotado con 79,5 millones de euros. En el año 2009, esta
misma línea estaba dotada con 308 millones de euros, y en
el año 2010, con 96,8 millones de euros. Esto supone una
reducción de un 85% en dos años. Pero esto no es lo grave,
señorías.
Lo grave es que en ese mismo programa del que estoy
hablando, en el año 2010, el presupuesto destinado a trans-
ferencias a las comunidades autónomas se redujo respecto
al año 2009 en un 99%, pasando de 99 millones de euros a
850.000 euros. Pues bien, el año 2011, esa dotación se
08.11.2010 Pàgina 12
vuelve a incrementar, y ahora en un 400%. Redujimos el
año pasado un 99%, y para el 2011 se incrementa en un
400%, de 850.000 euros pasamos a 4.850.000 euros. ¿Por
qué, señorías? Creo que es fácil adivinarlo, los 4 millones
que se incorporan a esa línea van única y exclusivamente
destinados a la Comunidad Autónoma Canaria, a Canarias,
para fomentar el uso de Internet en esta comunidad.
¿Cómo le llaman ustedes a eso? Pacto de gobernabili-
dad, aritmética parlamentaria, pueden ponerle el nombre y
el apellido que quieran. Yo eso es el único ejercicio que en-
tiendo de indignidad y de irresponsabilidad. Otra cosa, la
verdad, es que no puede pensarse.
Decía que no nos pueden dar lecciones, ni en política
económica, que a la vista está; ni en política presupuestaria,
que he intentado poner solo dos ejemplos que describen
cuál es la situación presupuestaria del estado; ni, por su-
puesto, en política social. Cualquier cuestión, cualquier crí-
tica constructiva o destructiva que hagan de nuestra política
social no tiene validez, si tenemos en cuenta que el gobier-
no del señor Rodríguez Zapatero es el que ha eliminado de
su gobierno el Ministerio de Igualdad y el Ministerio de Vi-
vienda, sus dos grandes apuestas sociales para esta legisla-
tura. (Veus)
No solamente eso, no solamente eso, es el gobierno el
que ha congelado las pensiones; es el gobierno que ha dis-
minuido la retribución de los funcionarios; que ha condi-
cionado la elaboración de todo este presupuesto, esos des-
censos de los que hablaban; es el gobierno que, por mucho
que usted diga, señora Huesca, no quiere considerar a los
menores como víctimas de violencia de género y, por lo
tanto, discrimina también a los menores en esta materia. Y
no me voy a extender más, porque podríamos seguir horas
y horas hablando de esto.
Yo creo de verdad, y resumo, y entro a contestar a lo que
me han dicho, que no pueden dar lecciones a nadie, porque
el movimiento se demuestra andando, y ustedes, señorías,
no lo pueden demostrar.
Pero, por centrarme en alguno de los aspectos… de los
que ha destacado usted –empezando por la señora Sanz–.
Hablaba, señora Sanz, de que es un presupuesto que no se
aborda con realismo y hablaba de las partidas destinadas a
la atención a la mujer y a los menores. Pues, le reitero aquí,
que no puedo…, creo que una conselleria, un gobierno que
mantiene un presupuesto, que prevalece, que no disminuye
ni el capítulo II ni el capítulo IV, en lo que es atención a
mujeres víctimas de violencia y a menores (inintel·ligible)
… en lo que se mantienen íntegras las partidas destinadas a
estos colectivos, frente a la supresión por parte de otros go-
biernos del propio ministerio y frente a políticas negativas
y restrictivas de derechos sociales contra nosotros, que aho-
ra mencionaré, creo que la crítica, en ningún caso, puede
ser aceptable.
Hablaba también, hablaban los tres portavoces de la
nueva oficina judicial y del pago a los proveedores. Le ase-
guro, señoría, que el año pasado por estas mismas fechas
comparecía en esta misma comisión y me hicieron exacta-
mente, respecto a los proveedores, la misma crítica que me
han hecho hoy. Y le aseguro que hoy siguen funcionando
los juzgados; siguen proveyendo del material necesario
para que funcionen; que cualquier distorsión que se pueda
producir, desde la conselleria, estamos solucionándola. Es-
tamos en pleno proceso de ajuste, de ajuste en muchos sen-
tidos, porque, precisamente, como usted decía, estamos en
un momento crucial y básico en la prestación de la admi-
nistración de justicia, en el nuevo modelo de administra-
ción de justicia, que es la oficina judicial. Lo que cambia,
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
no solamente un modelo de enfocar la justicia, pasando de
ese modelo piramidal al modelo transversal, sino también
en la forma de gestionar presupuestariamente esta partida y
este programa de administración de justicia.
Nuestra prioridad, se lo aseguro, señorías, son justo las
dos que ustedes han criticado: pagar a los proveedores y
que la justicia siga funcionando como ha funcionado hasta
ahora, justicia modélica y ejemplar en la Comunidad Va-
lenciana y llevar a cabo el desarrollo de la oficina judicial.
Aquí no valen demagogias, señorías. No vale hablar del
ministerio, además, poniendo ejemplos que no me sirven,
porque usted sabe, señora Huesca, mejor que yo, que cada
comunidad autónoma ha hecho su propio calendario de im-
plantación de la oficina. Unos empiezan el mes que viene y,
otros, dentro de dos meses. Pero nosotros tenemos nuestro
calendario, lo pactamos con todos los agentes sociales que
estuvieron presentes en la reunión, porque yo misma la pre-
sidí, y con todos los agentes judiciales que tenían que inter-
venir, y la oficina se irá desarrollando e imponiendo.
Y me parece mucha demagogia imputarnos ese retraso
ahora a nosotros, cuando todos ustedes saben, mucho mejor
que yo, que, desde el año 2004, que entró en vigor la refor-
ma de la Ley orgánica del poder judicial, hasta el 2009, en
que se aprobaron las reformas procesales para llevar a cabo
la oficina judicial, hubo un impasse de cinco años, cinco
años que hubieran sido perfectos, porque no nos azotaba la
crisis económica que nos azota ahora, de implantación de
la oficina. Cinco años, en el que el gobierno de la nación
no quiso impulsarla porque estaba entretenido en otras
políticas, como crear los consejos autonómicos y todas esas
cosas a las que se ha dedicado, o traspasar las funciones de
los jueces a los fiscales porque los tienen más controlados,
o todas esas políticas que hemos visto. Eso, eso es a lo que
se han dedicado durante este tiempo. Ahora no pueden ve-
nir diciendo que si hacemos o no hacemos con más o me-
nos celeridad, porque en eso, tampoco, señorías, pueden
darnos, desde luego, ninguna lección.
Y el turno de oficio. Hablaban también del turno de ofi-
cio. Yo creo, de verdad, que criticar nuestro presupuesto en
materia de turno de oficio es un ejercicio de irresponsabili-
dad y –yo diría– de cinismo por su parte.
Hemos mantenido intactas las partidas destinadas al tur-
no de oficio. Ayer mismo, y si me lo permiten, porque…
–si lo encuentro, me lo guardé...– ayer mismo, en un diario
de aquí de la Comunidad Valenciana, se hacía una entrevis-
ta…, –aquí lo tengo– se hacía una entrevista a uno de los
candidatos a decano del colegio de abogados, parecer ser,
según decía este mismo diario, que es el candidato que más
posibilidades tiene de ser el próximo decano del colegio de
abogados, y cuando le preguntaban por el tuno de oficio –y
leo literalmente– decía: «No es el problema de esta conse-
lleria. Es de todas las autonomías. Hay que conseguir que
cuando una persona solicita el turno se compruebe al ins-
tante si tiene derecho a la justicia gratuita.» Y eso, precisa-
mente, es lo que estamos haciendo desde la conselleria.
Estamos trabajando de la mano, y conjuntamente, con
los colegios profesionales de abogados y procuradores y
con el colegio nacional para lograr una mejor y más eficaz
gestión en la prestación del turno de oficio. Una gestión
que ponga el acento y la evidencia en lo que creemos que
es realmente importante: el beneficio de pobreza o prestar
asistencia en juicio a aquellas personas que demuestren que
no tienen recursos suficientes.
Le puedo asegurar que ni una sola persona que necesite
litigar o que tenga que litigar en esta comunidad, por falta
de recursos, se quedará sin litigar. Nunca ha pasado y nun-
ca va a volver a pasar. De todas maneras, le diré, señoría, le
08.11.2010 Pàgina 13
daré algún dato para que se pueda entender bien de lo que
estamos hablando.
El presupuesto destinado al llamado turno de oficio –a
mí me gusta más llamarle justicia gratuita, pero es igual–,
ha pasado de 10 millones en el año 2003 a 27,7 millones de
euros en el año 2009, supuesto que se mantiene durante es-
tas dos anualidades siguientes. Estamos hablando de un au-
mento de más de un 180%.
Piensen, señorías, que si en esta materia no aplicásemos
un criterio de contención, de racionalización y de depura-
ción, este crecimiento exponencial acabaría absorbiendo to-
dos los demás crecimientos y todas las demás políticas de
toda La Generalitat. Si todas las partidas de La Generalitat
crecieran al ritmo exponencial en el que crece el turno, le
aseguro que sería imposible gestionar esto. Todos somos
conscientes de ello. Y en ello estamos trabajando, y le ase-
guro, señoría, que con este presupuesto atenderemos a to-
dos los ciudadanos de la Comunidad Valenciana que nece-
siten defensa gratuita en juicio.
Pero, además, le diré algo más. Ha hecho una referencia
usted, también, al estado en esta materia. Mire bien los pre-
supuestos y mírelos con detalle, porque el estado reduce en
un 10% el presupuesto destinado al turno de oficio. Sí, sí,
señora Huesca, mírelo, hay una reducción del 10% de la
partida destinada al turno de oficio. Creo que lo único res-
ponsable que en este caso se podría hacer a la conselleria
es felicitarnos por haber conseguido mantener estos presu-
puestos, para seguir dando respuesta a las necesidades so-
ciales de esta comunidad.
Han hablado, también, señora Sanz, de los secretarios de
paz. No tengo aquí, pero si ha seguido la prensa, efectiva-
mente, ha habido una reunión de nuestro secretario autonó-
mico y de responsables de la conselleria con los secreta-
rios, los jueces de paz. Se ha acordado la forma de que
perciban íntegramente todos los pagos en las cantidades
que se les adeudaba. Ya han empezado a percibirla, en ju-
nio se hizo un pago, y van a percibir íntegramente todo.
Somos conscientes de la labor que realizan los juzgados
de paz. Estamos apoyando constantemente a los juzgados
de paz. Les hemos dotado, como ninguna otra comunidad,
de una red de acceso a banda ancha y de una dotación de
medios informáticos para que puedan realizar su trabajo
con dignidad, con celeridad… Y, también, desde las ofici-
nas de los juzgados de paz…, puedan prestar una justicia
moderna, eficaz, rápida y cercana al ciudadano. Y, por lo
tanto, creo que antes de hablar, sería bueno hablar con
ellos, pasearse por los juzgados y que le digan ellos mis-
mos cuál es la opinión.
Ya no quiero hablar de la crítica que hacen a la creación
de nuevos juzgados. Efectivamente, señorías, la creación
de los juzgados previstos para este año entrarán en vigor en
junio. No solamente en esta comunidad, sino en muchas
otras comunidades del territorio español. Nosotros le pedi-
mos al ministerio poder periodificar la entrada en vigor,
para poder atender presupuestariamente de una forma más
ordenada esa entrada en vigor de 22 nuevas unidades judi-
ciales.
Les tengo que recordar, señoría, que lo más cómodo
para nosotros hubiera sido no seguir creciendo en unidades
judiciales. Mantener la planta judicial que teníamos y, con
ello, seguir atendiendo a las entradas de los juzgados. Opta-
mos, optamos por crecer este año, un año más, antes de la
definitiva implantación de la nueva oficina judicial, en la
que, como saben, ya no vamos a seguir creciendo en perso-
nal y en efectivos, sino redistribuyendo todo eso en aque-
llas partidas judiciales donde estimamos que era absoluta-
mente esencial porque habían déficits históricos
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
arrastrados. Fue una apuesta valiente y arriesgada, porque
lo fácil hubiese sido, como han hecho otras comunidades
autónomas, no apostar por crear unidades judiciales.
Y ante la petición de periodificar sin fechas, sin fechas,
nosotros pensamos hacerlo empezando en enero, febrero,
junio, periodificarlo mes a mes. El ministerio nos propuso
que entraran en vigor en el mes de junio, la mayor parte de
ellos. Y asumimos, asumimos nosotros esa petición. Por lo
que creo, de verdad, que, una vez más, están haciendo
retórica de una cuestión que es pragmática puramente. (So
per interferència d’un mòbil)
Hablaba el señor Morera también de…, y comparto con
usted, de que cualquier política, que desde cualquier de-
partamento hoy en día se desarrolle, tiene que estar pensa-
da y tiene que estar direccionada a la creación de puestos
de trabajo, que es lo que la sociedad demanda y lo que los
responsables políticos tenemos la obligación. Así es, señor
Morera, y le aseguro que ese es nuestro objetivo funda-
mental.
Evidentemente, (veus) le diré que si bien… si bien en
los dos últimos años 2008 y 2010, según un estudio recien-
te que también tengo aquí, no han crecido en la Comuni-
dad Valenciana el número de efectivos funcionariales, de
funcionarios públicos, se mantienen, más bien disminuyen;
sí que han crecido en un 3% en sanidad, educación y justi-
cia. Pero sé que no me estaba hablando de crecimiento de
funcionarios públicos. Sé que me estaba hablando de gene-
ración de empleo en el mundo privado.
Le diré, y sin extenderme mucho más sobre ello, que,
desde la conselleria y ante la difícil situación presupuesta-
ria en la que nos encontramos, (so d’un telèfon mòbil) to-
dos saben por qué, no voy a ser yo la que lo reitere, hemos
estado trabajando en buscar nuevas fórmulas que nos per-
mitan seguir avanzando en esa creación de edificios judi-
ciales, en esa creación que, no solamente nos permitirá ter-
minar ese plan de infraestructuras judiciales, que
prácticamente ya ha culminado la mitad de la comunidad y
nos quedan por realizar otros…, que era el Pladij, y se
continua con el Justi-Seu. Y tenemos la red de palacios de
justicia mejor de toda España. Somos la envidia de Es-
paña, vienen y se desplazan permanentemente a verlos.
Pero tiene razón, señor Morera, en que tenemos que
continuar. Para ello, estamos trabajando en la nueva ley de
contratos de la administración del estado, en las nuevas
fórmulas que prevé. Sabe que hay nuevas fórmulas que
permiten, sin que se consigne en estos momentos en los
presupuestos, a través de contratos públicos privados, se-
guir creciendo en este ámbito también. Y en ello estamos
trabajando.
Tenemos ya el modelo prácticamente terminado. Ha pa-
sado todos los filtros, que tenía que pasar por la Conselle-
ria de Hacienda, por el Ministerio de Economía y Hacien-
da en Madrid. Vamos a iniciar… (so d’un telèfon mòbil)
iniciar de forma pionera, además, ese nuevo modelo de
contratación que permitirá, sin generar deuda…, y,
además, obteniendo una gestión muchísimo más eficaz y
racional de los edificios judiciales, porque, como saben,
consiste en la gestión integral también del edificio. La pro-
pia empresa que adjudique gestionará el mantenimiento de
esos edificios, el mantenimiento informático, limpieza,
etcétera, etcétera. Estamos trabajando en ello.
Y le aseguro, señor Morera, que estoy convencida de
que dentro de poco culminará ese trabajo de más de un año
que venimos desarrollando, porque la verdad es que es un
proceso complicado y que nunca se había llevado a cabo
en una materia como justicia. Estoy segura que cuando vea
Pàgina 14
la luz, podremos seguir progresando, no solamente en la
creación de nuevos edificios judiciales y en completar
nuestro plan de infraestructuras, sino generando empleo en
la comunidad. (So d’un telèfon mòbil)
Permítame, señor Morera, no me puedo resistir a con-
testarle también, aunque quiero ir ya aligerando, a una de
las referencias que usted ha hecho a la Guardia Civil, al
convenio con la Guardia Civil. Yo entiendo, señor Morera,
de verdad, lo entiendo perfectamente, y le respeto que,
dentro de su grupo y su partido, tiene una misión muy con-
creta que hacer, que le toca, porque es la seña de identidad
que identifica a su partido, defender o hablar de la policía
autonómica. Es lo que reclama su electorado. (So d’un
telèfon mòbil) Pero, de ahí, a generar esta confusión en una
línea, en la que lo único que hacemos es conveniar con la
Guardia Civil, que sus horas extraordinarias les supone un
complemento de sueldo y a nosotros un ahorro de coste, la
seguridad de los edificios judiciales, y mezclar eso con la
creación o no de la policía autonómica. Creo, de verdad,
que…, que le felicito porque ha metido la cuña y ha podi-
do responder a esa necesidad. Pero, en ningún caso, en
ningún caso, se responde con la cuestión que aquí estamos
planteando.
Le respondo también que, desde luego, cada una de las
empresas que están gestionando en estos momentos los
centros de menores, continuarán gestionándolos. Porque,
mientras no se demuestre lo contrario y no se constate, los
centros de menores que en estos momentos funcionan en
la Comunidad Valenciana, los cinco centros de menores
están…, (veus) seis centros de menores, gestionados por la
empresa Diagrama, etcétera, están funcionando perfecta-
mente, están cubriendo todas las necesidades de demanda
que en la comunidad se producen, no hay lista de espera en
cuanto a menores y los menores que están cumpliendo allí
las medidas judiciales, le puedo asegurar que tienen todo
lo exigible en materia de reinserción, prevención, reinser-
ción social y reinserción laboral.
También me hacía usted referencia a la fundación Favi-
de y Tolerancia Cero, si no era mezclar… No, yo creo que
con esta fusión, de verdad, no solamente hemos dado res-
puesta al plan de austeridad que venimos desempeñando
desde la conselleria, de reorganización de nuestro sector
público, de fusión de fundaciones y sociedades públicas,
de desaparición de algunas de ellas, de contención del gas-
to corriente; sino que, además, conseguimos, de verdad,
cerrar el círculo, ese círculo tan necesario, en materia de
violencia de género contra las mujeres.
En una sola entidad y dirigidos por una misma persona
y un mismo equipo, se proyectará la prevención y la asis-
tencia. De esa forma, la política que desde el gobierno va-
lenciano se ejercite en materia de violencia contra la mujer
será una política unitaria, ordenada y coherente, porque,
desde el inicio hasta el fin, estará gestionado a través de
una única entidad y no disperso, como ocurría antes.
Y, señora Huesca, yo no sé si le he contestado a todo lo
que usted me decía. Me hablaba de que el presupuesto…,
de una reducción de un 2,7%, que no es real. Yo creo que
no ha escuchado bien. No es una reducción de un 2,7% en
el presupuesto de justicia. Si de ahí detraemos lo que supo-
ne de reducción en personal, que no viene dado por noso-
tros, sino por un real decreto del estado, la reducción es de
un 0,5%, prácticamente, inexistente.
La única reducción de los presupuestos de justicia es la
que se produce en los presupuestos generales del estado,
que reducen esa partida en un 6,9%. Por lo tanto, la crítica,
señora Huesca, de verdad, creo que una vez…, responde a
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
esa forma sesgada, parcial y catastrofista de leer nuestros
presupuestos. Es muy fácil hacer ese ejercicio, leer línea
por línea y ver solamente aquellas que disminuyen, poner-
les la lupa y dar una visión deformada y catastrofista, como
digo, de nuestros presupuestos. Es fácil, pero no es lo ho-
nesto ni es lo responsable.
Hacía usted también referencia a los gastos financieros.
Sí, señora Huesca, evidentemente, han crecido los gastos
financieros. Pero sin estos gastos financieros, no tendría-
mos los ciudadanos de la Comunidad Valenciana y los pro-
fesionales de la administración de la justicia, ni la adminis-
tración de justicia de Valencia, ni la de Castellón, ni la de
Elche, ni la de Villarreal, ni la de Paterna, que está en cons-
trucción, ni todos aquellos palacios de justicia, que a lo lar-
go y ancho de la comunidad, durante estos años, hemos ido
construyendo para dignificar la labor que todos los funcio-
narios que allí trabajan, desde el juez hasta el ordenanza,
realizan día a día.
Y, perdone, señora Huesca, que le diga, si me lo permi-
ten, la expresión…, una maldad. Cuando hablaba del apla-
zamiento en la creación de unidades judiciales, le pediría
que fuera un poco más escrupulosa, un poco más espabila-
da en la búsqueda de ejemplos. Hacía usted referencia a
Canarias, a la Comunidad de Canarias. Creo que es la única
comunidad que, en estos momentos, no sirve de ejemplo de
nada, porque su presupuesto en justicia se ha reducido en
un 16% con respecto al año anterior. Pueden entrar los juz-
gados en junio, en febrero o en enero, me da igual, Cana-
rias no puede servirnos de ejemplo ni de modelo en admi-
nistración de justicia.
Yo creo que no vale la pena entrar en más detalle, porque,
de verdad, lo importante, que me gustaría destacar aquí es lo
que he dicho, que podemos hacer las cosas cada uno como
entendamos oportunas, podemos hacer una lectura de un pre-
supuesto, una lectura buscando allá donde se puede meter la
cuña, buscando y sacando del contexto algunas partidas que,
evidentemente, descienden, descienden, porque el escenario,
como he dicho al principio, es el que he descrito, es un esce-
nario austero y restrictivo. Pero creo que, de verdad, lo que
los ciudadanos nos exigen es que, dentro de la responsabili-
dad política que tenemos, hagamos una visión global del pre-
supuesto. El presupuesto es todo uno.
Y, en este sentido, creo que no me pueden negar que es
un presupuesto en el que, pese a todo, mantenemos las par-
tidas de los servicios públicos esenciales y vamos a seguir
prestando esos servicios públicos, la justicia, la justicia ju-
venil y la prevención de la violencia, de la misma forma
que lo hemos seguido haciendo hasta ahora, es decir, aten-
diendo a todos y cada uno de los ciudadanos de forma efi-
caz y eficiente, como hasta ahora hemos venido haciendo.
Muchas gracias, señorías.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora consellera, per les seues expli-
cacions.
És el torn dels grups polítics. Té la paraula la senyora
Sanz.
La senyora Sanz Alonso:
Muchas gracias.
Mire, señora consellera, conseller tras conseller, han ve-
nido siempre a dar la misma justificación al recorte de los
presupuestos, y es la actuación del gobierno del señor Za-
patero que maltrata a nuestra comunidad y que nos recorta
por todas partes.
Pàgina 15
Yo, seguramente, podré coincidir y no comparto en ab-
soluto las medidas del señor Zapatero, y más las que tomó
a partir del mes de mayo. Pero por las mismas razones que
no comparto…
El senyor president:
¡Señorías, por favor!
La senyora Sanz Alonso:
…esas políticas, tampoco puedo compartir, y ustedes se
callan, la agenda oculta del señor Rajoy, que en estos mo-
mentos ya habla de recortar las competencias de las comu-
nidades autónomas; de quitarse de encima un porcentaje
altísimo del funcionariado actual, de los empleados públi-
cos; de facilitar los despidos. Y, por lo tanto, yo no quiero
entrar en eso. Pero ustedes obligan también a que, de vez
en cuando, situemos alguno de esos elementos para ver que
aquí hay alternativas, que no son las alternativas que tam-
poco corresponderían para sacar de la situación de crisis
económica por la que estamos pasando.
Por tanto, sería mejor que esos temas los dejáramos de
lado, no convertir esto en un congreso de diputados bis y,
además, degradado, que no corresponde, y situarnos en los
temas que a nosotros nos ocupan.
Y, mire, en los temas que nos ocupan, y nos ocupan hoy,
usted sigue diciendo que estos presupuestos son unos pre-
supuestos de realismo y sociales. Y yo le vuelvo a repetir
que estos presupuestos no son ni realistas ni sociales. Y por
las siguientes razones…, algunos elementos ya los dije an-
tes y otros los voy a concretar más.
Uno de los elementos o de los rasgos sociales que debe
tener la justicia es, efectivamente la atención gratuita a las
personas…, –de justicia– a las personas que lo puedan ne-
cesitar.
En estos momentos de crisis, todavía hay más personas
que necesitan, por los problemas de desahucio y por otro
tipo de problemas que se están dando en nuestra sociedad.
En estos momentos, se dan muchísimos casos, porque
los conocemos, de personas que solicitan la justicia gratuita
y que los abogados y procuradores del turno de oficio co-
mienzan a defenderles y a defenderlas, sin que se sepa si
tienen concedido el turno de oficio gratuito, que espero
que, efectivamente, no se le deniegue a nadie.
Pero cuando los procuradores y los abogados del turno
de oficio pidieron un 30% más de presupuesto, atendiendo
a las nuevas necesidades que genera la crisis, ustedes dicen
que congelan el presupuesto para el turno de oficio del año
pasado a este. Yo le digo que del 2008 a ahora, en el mo-
mento en que estalla con mayor crudeza la crisis, se ha re-
cortado en 4 millones de euros, es decir, un 20% más.
Por tanto, en estos momentos, la justicia valenciana no
está en disposición, al menos en estos presupuestos, para
garantizar un derecho básico de los valencianos y las valen-
cianas, que es la asistencia letrada gratuita, cuando se nece-
sita por las situaciones de penuria que se están pasando y,
sobre todo, por los sectores más desfavorecidos. Eso por
una parte.
Y, por otra parte, estos presupuestos no sirven para mo-
dernizar la justicia. Ustedes dicen que se abordan los pro-
blemas de pago con los proveedores, cuando están conti-
nuamente denunciados…, en los medios de comunicación
se está denunciando las situaciones que tienen. Y yo le digo
que usted vaya a ver en los juzgados, y sobre todo si cono-
ciera a gente que trabaja en los juzgados, de los que diaria-
mente pasan por sus manos papeles y papeles que se tienen
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
que resolver, que han llegado en momentos determinados a
no tener folios, a no tener folios. (Veus) Y mire, en Alican-
te, y eso salió y se denunció. Por lo tanto, no diga que los
proveedores siguen suministrando, diga que hay problemas
de suministro. Y eso es una obligación resolverlo, y así su-
cesivamente.
Por lo tanto, se mantiene el mismo presupuesto. Y si se
mantiene el mismo presupuesto para gastos corrientes y de
funcionamiento, que no sirven para cubrir esos presupuestos,
o bien porque no se están ejecutando –quiero decir, una de las
dos razones, una de las dos razones– o porque no hay dinero.
Claro, ustedes lo que no quieren reconocer es insolven-
cia, lo que no quieren reconocer es que no tienen dinero
para pagar. Y, por tanto, se están dando esas situaciones de
atasco en la tramitación de los expedientes judiciales.
Y mire, y los problemas de mujer, y los problemas de
los niños y los menores, usted dice que se mantienen igual.
Mire, se han recortado –y veámoslo, y estamos trabajando
en los mismos presupuestos–, se han recortado.
Por tanto, yo le vuelvo a repetir que para nosotros estos
presupuestos de justicia no sirven en absoluto, en absoluto,
para resolver los problemas más graves que tenemos: mo-
dernización de la justicia, atender a la justicia gratuita
como se debe atender en estos momentos, atender la nece-
sidad de gastos de personal que requiere plantillas mejor
dimensionadas y atender el pago a los proveedores que en
estos momentos están demandando que sean más puntuales
y sean más diligentes en el pago de los suministros.
El senyor president:
Señora Sanz...
La senyora Sanz Alonso:
Muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Té la paraula el senyor Morera.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyora consellera, ara ja sabem, després de la seua in-
tervenció, que «somos la envidia de España y una comuni-
dad lider en bienestar, en vanguardia...» Bé, quan jo dife-
renciava el seu paper com a consellera i com a responsable
de la campanya electoral del PP, crec que no anava massa
desencaminat.
Però si som tanta «envidia», i la difícil situació pressu-
postària que vosté mos ha descrit, per què com a membre del
govern no realitzen la demanda del deute històric de l’estat
amb el poble valencià, xifrat, segons l’informe de la comis-
sió d’experts, en 3.400 milions d’euros, quan vostés gover-
naven el model de finançament autonòmic del PP. Si són tan
responsables, i la difícil situació pressupostària, vostés hau-
rien d’exigir a l’estat el deute històric contemplat en
l’informe de la comissió d’experts, de 3.400 milions d’euros.
Aixina no hauríem de suportar estos pressupostos tan
negatius per a la creació d’ocupació. Vosté ha assenyalat
que la prioritat és la creació d’ocupació. Estos pressupos-
tos, no només els de la seua conselleria sinó els del conjunt
del govern, no aprofiten. I ja ho va dir el president Camps,
que amb tot el pressupost se van a crear 5.400 llocs de tre-
ball nets. Això és una autèntica vergonya.
08.11.2010 Pàgina 16
Però vosté, senyora consellera, no acaba de contestar a
les meues preguntes. Perquè jo crec que un pressupost el
que ha de ser sobretot és molt transparent, perquè són di-
ners públics. I els ciutadans tenim el dret, i més nosaltres
com a representants dels ciutadans, de conéixer en què se
van a gastar vostés els diners. Vosté no ha contestat on se
va a fer la irrisòria inversió... I vosté m’ha dit que havia fet
una lectura errònia. No, no he fet ninguna lectura errònia.
La inversió baixa. Si en el pressupost de l’any passat la in-
versió era de 34 milions i anem a 25, vol dir que baixem la
inversió en 9 milions d’euros. I això representa el 8% del
pressupost, senyora consellera. És que els números no en-
ganyen. El algodón no engaña i els números tampoc. Per
tant, de lectura errònia, poqueta, m’ho he mirat amb molt
de detall. Diga-mos vosté, de la reduïda inversió, on se van
a dedicar eixos recursos, en quins nous jutjats, o quina in-
versió real se va a fer, perquè jo considere que és irrisòria.
Però em preocupa sobretot una cosa, que vosté no ha
contestat d’una forma clara, i ens hauria de preocupar a
tots. Sap vosté el pressupost, en capítol II, que el seu go-
vern, i la seua conselleria més en concret, dedica al contra-
to de empresas y profesionales? De tot el capítol II, que són
60 milions, estem parlant de 40 milions d’euros que dedi-
quen vostés a treballs realitzats per altres empreses i pro-
fessionals. I, clar, com ací no n’hi ha corrupció, jo li reco-
manaria que reforçara els jutjats d’Orihuela i de Nules,
continuara reforçant-ho, perquè allí n’hi ha una situació cu-
riosa... Però no sabem, i estic convençut que vosté sap al
detall en què se gasta la Generalitat valenciana, a través de
la conselleria de justícia, en els contractes a terceres empre-
ses i altres professionals, m’agradaria que vosté m’indicara
eixos 40 milions d’euros on van. Mos ha dit dos empreses,
que van en el capítol de violència juvenil, que són 31 mi-
lions d’euros, que van a l’empresa –ha dit– Diagrama. A mi
me consta que l’empresa Arcos Castillo deixa que desitjar.
I Eulen, Eulen... deixem-ho ahí. Vosté mos ha descrit un
panorama meravellós de la gestió del que són els centres de
menors, però ahí n’hi han molts problemes. I no mos po-
dem posar una bena als ulls.
Però dels 40 milions d’euros, jo supose que vosté ho
sabrà, perquè fins i tot n’hi ha una partida, que m’he preo-
cupat de vore en tot el pressupost, que és la més xicoteta...
Vostés fan una partida de 750 euros per a contractar altres
empreses i professionals en les relacions amb l’estat. Per
tant, si han anat tant al detall, de 750 euros, jo crec que
vosté ho haurà detallat... Sap què passa? Que quan mosa-
tros li preguntem al seu govern en què s’han gastat açò, les
factures d’allò, no mos ho donen. I quan anem a la Sindica-
tura de Comptes, tampoc. I la Sindicatura de Comptes su-
pervisa unes poques factures.
Per tant, si han arribat vostés al detall de supervisar i de
dotar en el pressupost de 750 euros per a contractar altres
empreses i professionals, en el 112.40, relacions amb
l’estat, jo li vull preguntar les altres contractacions, perquè
és que si no li ho pregunte ara, no ho puc saber. I jo quan
vaig a un ajuntament i demane les factures, en la majoria
d’ajuntaments me les donen, però el seu govern no. Eixa
opacitat, eixa poca transparència no es la «envidia de Es-
paña», senyora consellera. Això és el germen d’un proble-
ma gravíssim...
El senyor president:
Senyor Morera...
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
El senyor Morera Català:
...gravíssim.
I, per tant, jo demane saber i poder accedir a la informa-
ció d’eixos 40 milions d’euros, que d’un total de 60, se
contracten, considere que d’una forma correcta, però jo tinc
el dret a saber, tinc el dret, com a diputat i com a ciutadà
valencià, a saber en què se gasta...
El senyor president:
Senyor Morera...
El senyor Morera Català:
...el meu govern els diners públics.
El senyor president:
Moltes gràcies.
Té la paraula la senyora Huesca.
La senyora Huesca Rodríguez:
Gracias, señor presidente.
Vamos a ver. Después del análisis económico que ha he-
cho usted aquí del presupuesto del estado, después de la
campaña, podría dedicarse, al estar liberada, a ser analista
económico en Intereconomía, porque se le da bastante bien
para sus propósitos. (Veus)
Y como decía el señor Morera...
El senyor president:
Señorías...
La senyora Huesca Rodríguez:
...como referente y estar en la vanguardia la Comunidad
Valenciana, en las noticias, cuando sales fuera, lo único que
se le conoce a la Comunidad Valenciana es por el Gürtel,
Brugal y el caso Fabra. Es por lo único. (Veus) No se le co-
noce por los edificios tan magníficos que ustedes están ha-
ciendo, por las políticas sociales...
El senyor president:
Señorías, por favor.
La senyora Huesca Rodríguez:
...o por todo lo bueno que usted dice y nos ha pintado
aquí el mundo de Disney, aquí en la comisión esta.
Menores, víctimas de violencia de género. Desaparecen
los centros especializados en mujer en situación de riego.
Se reduce un tercio el presupuesto y se gasta más del doble
en la externalización. ¿Y ustedes nos dicen a nosotros que
no nos preocupamos de los menores de violencia de géne-
ro, haciendo desaparecer ustedes centros? Es indigno que
sigan mintiendo.
Dignificar a los trabajadores de los juzgados. ¿Es digno
trabajar entre montones de expedientes, en los aseos, en los
pasillos, sin aire acondicionado? ¿Eso es digno? ¿Es digno
mentir, y lo hace usted y su diputado y el gobierno entero,
cuando habla del dinero que recibimos del gobierno del es-
tado? ¿Eso es digno, mentir? Ustedes están diciendo que no
Pàgina 17
hemos recibido un duro del estado, del Gobierno de Es-
paña. Los fondos de compensación de los años 2010 y
2011 que se destinan a la Comunidad Valenciana, un total
de 29.434.270 euros a edificios judiciales en la comunidad,
según el detalle adjunto. Y aquí vienen. En el 2010, para la
justicia de Castellón, las obras, para la Ciudad de la Justicia
de Castellón, para las complementarias de la Ciudad de la
Justicia de Castellón, para las de Valencia, Elche, Paterna,
Vila-real, justicia de Castellón y justicia de Valencia. Todo
es un total de casi treinta millones de euros. ¿Y ustedes to-
davía están diciendo que no estamos recibiendo?
Los juzgados, los jueces, los que se nombran, un
17,49% en la Comunidad Valenciana; en Cataluña, un
13,94 el aumento. ¿Cómo pueden decir que estamos siendo
discriminados con referente a Cataluña? Y con referencia a
Cataluña –se lo hemos dicho muchas veces–, si ustedes no
saben hacer bien su trabajo, no tenemos culpa los demás.
Ya se lo dijimos cuando Blasco. (Veus) Cuando Blasco....
El senyor president:
Señorías, por favor.
La senyora Huesca Rodríguez:
...¡hombre!, con la ley de financiación del gobierno de
Aznar recibíamos menos en la Comunidad Valenciana. Us-
tedes nos perjudicaban constantemente, no el gobierno de
Rodríguez Zapatero, que ha ampliado la financiación. Y si
ustedes no saben hacer bien su trabajo, la verdad es que los
valencianos no tienen culpa de nada.
Dice que es una maldad... cuando usted me dice lo de Ca-
narias. Como usted es tan espabilada y está liberada y tiene
tanto tiempo, léase, revise el Diario de Sesiones y sabrá,
cuando he hablado de Canarias, a lo que me refería. Y no tie-
ne nada que ver con el presupuesto, señora consellera.
Aquí no hay una decisión política de priorizar en justi-
cia. Las otras autonomías sufren el mismo contexto econó-
mico y ellos no rebajan ni disminuyen ni reducen el presu-
puesto de justicia, como hacen aquí en esta comunidad. Y
el gobierno central de justicia, usted dice que disminuye.
Son los segundos mejores presupuestos en justicia del mi-
nisterio del gobierno central en la historia. Los primeros
fueron el año pasado. Porque ellos sí que hacen una apuesta
clara por la modernización de la justicia.
Señora consellera, austeridad. Austeridad no es hacer
viajes insignificantes a Bruselas, ni querer hacer plenos del
Consell en Bruselas. Eso es despilfarrar. Y eso es lo que us-
tedes hacen bien.
El senyor president:
Señorías, por favor.
La senyora Huesca Rodríguez:
En menores en régimen abierto disminuyen ustedes un
25% y un 17 en puntos de encuentro familiar. ¿Usted dice
que Camps apuesta por la violencia de género? La igualdad
retrocede con él. Y los presupuestos para erradicar la vio-
lencia de género desaparecen. Desde 2007, Camps ha redu-
cido el presupuesto de igualdad en más de un tercio, como
le he dicho.
Se va medio presupuesto de toda la conselleria en traba-
jos externos. Trabajos realizados por otras empresas y pro-
fesionales. El aumento es espectacular, más del doble: de
3.298.680 euros en 2010 a 7.015.420 euros en 2011.
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
Y la ausencia clamorosa, como le he dicho, de los cen-
tros especializados en mujer en situación de riesgo. De ella
dependen los centros de acogida de mujeres y de sus hijos,
y el año pasado significó 3.270.400 euros. ¿Dónde están
los presupuestos específicos para erradicar la violencia de
género?
Señora consellera, háganos un bien a todos, por el bien
de la Comunidad Valenciana. Asuman sus responsabilida-
des, no demonicen a nadie y asuman el ofrecimiento de los
socialistas valencianos sobre el pacto presupuestario para
sacar a La Generalitat del estado...
El senyor president:
Señora Huesca...
La senyora Huesca Rodríguez:
...de quiebra actual.
Muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Huesca.
Té la paraula la senyora consellera.
La senyora consellera de Justícia i Administracions Pú-
bliques:
Muchas gracias, señor presidente.
Bueno, veo que pese a mi ofrecimiento, siguen incursos
en mostrar esa visión catastrofista y negativa de todo lo que
hacemos desde el gobierno de La Generalitat. Prefieren se-
guir hablando de agenda oculta, como decía la señora Sanz,
que no está ahora. Insisten con el turno de oficio, insisten
con la situación de la justicia. Insiste, señor Morera, con
cuestiones que creo que de verdad no tienen... varias.
En primer lugar, las inversiones reales. Evidentemente
lo que parece en los presupuestos es cantidades consigna-
das para los pagos aplazados de las ciudades de la justicia
ya hechas. Pero se lo he explicado y no ha querido enten-
der. Vamos a seguir y vamos a acabar todo el plan de infra-
estructuras judiciales que tenemos iniciado. Y estamos bus-
cando nuevas formas y nuevos métodos de gestión que se
adecuen y que sean acordes a la situación que vivimos y a
la nueva ley de contratos del estado, que permite nuevos
modelos y nuevas formas de contratos.
Y, desde luego, lo de los centros de menores, no sé si
tiene usted alguna duda concreta, o le han contado o le han
dicho, porque no sé de qué me habla. Los centros de meno-
res funcionan perfectamente. El dinero consignado en los
presupuestos es para el mantenimiento de los seis centros
de menores de esta comunidad, que tienen que tener ahí a
los menores que están cumpliendo una pena judicial, seis,
ocho o hasta dos años, les alimentan, les dan la manuten-
ción. Y no entiendo dónde ve el problema. Si no es más
claro, no se lo puedo explicar, porque yo creo que es per-
fectamente transparente esta partida.
En cualquier caso, señora Huesca y señor Morera, les
digo que insisten, insisten en seguir trasladando esa imagen
negativa, esa imagen catastrofista, en leer de forma parcial
el presupuesto, en no buscar una imagen global y una ima-
gen genérica de lo que estamos haciendo, buscar siempre el
caso concreto y el ejemplo negativo que ilustre una inter-
vención que, desde luego, ni comparto ni creo que sea real,
y, en este sentido, pues, a lo mejor..., a lo mejor sería más
práctico para ustedes que se compararan, que compararan
Pàgina 18
nuestro presupuesto con el de otras comunidades autóno-
mas.
Le diré, por ejemplo, que en la comunidad de Andalucía
el recorte es de un 6,1%, en Asturias, de un 8%, en Balea-
res, de un (inintel·ligible) ... y en Aragón, de un 8%. A lo
mejor, haciendo esa comparativa y teniendo una visión más
amplia y no estando siempre en esa única brecha de la críti-
ca y la destrucción a este gobierno, podrían comprender
mejor de lo que estoy hablando.
Pero, bueno, pese a todo, señorías, yo les digo que pien-
so seguir siendo optimista, porque contamos con una exce-
lente política presupuestaria, como hemos puesto de mani-
fiesto durante estos días en la explicación de los
presupuestos de La Generalitat. Voy a ser optimista, porque
tenemos un proyecto, tenemos un proyecto coherente, un
proyecto planificado y un proyecto de futuro, un proyecto
que implica a toda la sociedad valenciana y que es para
toda la sociedad valenciana, que no tiene hipotecas ideoló-
gicas con esos oscuros socios de gobierno a los que (veus)
hemos..., que no creen en España. Exactamente.
El senyor president:
Señorías, por favor, la señora consellera es lo suficiente-
mente..., para hacer su discurso.
La senyora consellera de Justícia i Administracions Pú-
bliques:
Pero así es.
Y pienso seguir siendo optimista, como les decía, por-
que, además, no es porque lo digamos nosotros, no es por-
que lo diga yo y lo digan los diputados del Grupo Parla-
mentario Popular, es porque hay instituciones y entidades
independientes y externas que también lo dicen: el estudio
de la justicia dato a dato que se sigue publicando cada año
y que realiza el Consejo General del Poder Judicial sigue
diciendo que somos la autonomía peor tratada, la que me-
nos jueces por número de habitantes tiene, y, en cambio,
somos de las autonomías que estamos en la cabeza de nú-
mero de funcionarios por juez. Año tras año estos datos se
constatan.
Y no me voy a extender más, pero me gustaría también
que leyeran el estudio realizado por la prestigiosa escuela de
negocios Business School, en la que se dice que la adminis-
tración valenciana es la administración que menos dinero
cuesta a los valencianos, a los ciudadanos valencianos, esta-
mos muy por debajo de la media nacional, con un coste de
ocho mil cuatrocientos y pico euros por año y habitante,
cuando la media está en 9.900 euros, y estamos en un 30%...
El senyor president:
Senyora consellera.
La senyora consellera de Justícia i Administracions Pú-
bliques:
...por debajo de la comunidad autónoma más cara, que
es el País Vasco, que le cuesta a cada ciudadano, por año,
un coste de 12.000 (veus) euros por habitante. Somos la
más barata...
El senyor president:
Señorías.
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
La senyora consellera de Justícia i Administracions Pú-
bliques:
...y prestamos los mejores y más amplios...
El senyor president:
Senyora consellera.
La senyora consellera de Justícia i Administracions Pú-
bliques:
...servicios.
Por lo tanto, si me lo permiten, y ahora sí que acabo ya,
voy a seguir siendo optimista, y en esta doble condición a
la que tanto aluden de consellera y responsable de cam-
paña, también soy optimista como responsable de campaña,
porque sé que vamos a volver...
El senyor president:
Muchas gracias, señora consellera.
La senyora consellera de Justícia i Administracions Pú-
bliques:
...a ganar las elecciones, (veus) a (inintel·ligible) ... la
mayoría y a subir en el número de escaños.
Muchísimas gracias. (Veus)
El senyor president:
Muchas gracias, señora consellera. (Veus)
Señorías, señorías..., señorías, un poco de silencio.
Perdone que introduzca algún elemento distorsionador:
la última parte de la intervención poco tenía que ver con la
conselleria de Administraciones Públicas... (Veus)
Señorías. (Veus) Señorías. (Veus)
Muchas gracias, señora consellera, por su amplia expo-
sición.
La senyora consellera de Justícia i Administracions Pú-
bliques:
Gracias, presidente.
El senyor president:
Levantamos la sesión para, a continuación, recibir al
conseller de Gobernación.
(Se suspén la reunió durant uns minuts)
El senyor president:
Anem a reprendre la comissió d’hisenda. Després de la
compareixença de la consellera de Justícia i Administra-
cions Públiques, que ha acabat fa un moment, tenim ací al
conseller de Governació, que ve a explicar-nos, igual que
han fet els altres consellers, quins són els pressupostos per
al seu departament per a l’any 2011.
Quan vullga, senyor conseller, té la paraula.
08.11.2010 Pàgina 19
Compareixença del conseller de Governació
El senyor conseller de Governació:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyores i senyors diputats.
Els pressupostos de la Conselleria de Governació per a
l’any 2011 són uns pressupostos sobris, austers i coherents
amb la línia de responsabilitat i contenció del gasto públic
que caracteritza el conjunt del pressupost de La Generalitat
i que marca la conjuntura econòmica del moment.
El pressupost d’esta conselleria ascendix a 94.070.930
euros. En este marc d’austeritat seguim apostant de manera
compromesa per la inversió necessària per a millorar la se-
guretat del nostre territori, gestionar d’una manera òptima
les emergències, assegurar un desenrotllament estatutari
que procure cada vegada major benestar social, defendre i
potenciar la nostra cultura i senyes d’identitat i, de cara a
les pròximes eleccions a Les Corts, garantir el desenrotlla-
ment del procés electoral.
Com a novetat he d’assenyalar que els comptes de la
Conselleria de Governació per a l’any 2011 inclouen per
primera vegada les dotacions pressupostàries corresponents
a les noves competències recentment assumides pel meu
departament. Me referisc a les societats musicals amb les
seues escoles de música, escoles d’educands i a tota la polí-
tica referent al nostre deport autòcton, com és la pilota va-
lenciana.
Els pressupostos per al pròxim exercici garantixen de
manera adequada la consecució dels objectius marcats per
la Conselleria de Governació, malgrat la reducció imposa-
da per l’actual situació de crisi. Se reduïxen un 0,3% amb
relació al pressupost homologat de l’any 2010.
La Conselleria de Governació comprén, com vostés bé
saben, la subsecretaria, que té el programa de direcció i ser-
vicis generals, que representa el 13,76% del pressupost, i
tres direccions generals emmarcades dins de la secretaria
autonòmica, que són la Direcció General de Seguretat i
Protecció Ciutadana, que representa el 8,4% del total; la
Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis i
Emergències, que suposa el 68,88%, i la Direcció de Coor-
dinació del Desenrotllament Estatutari i Promoció de
l’Autogovern, que representa un 8,95% del pressupost.
En primer lloc, vaig a referir-me al programa de direcció
i servicis generals. Este programa, el seu pressupost ascen-
dix a 12.946.150 euros i representa, com he dit abans, el
13,76% del pressupost de la conselleria. L’important incre-
ment experimentat en este programa pressupostari se deu,
com ja he assenyalat, a l’assumpció de competències per
part de la conselleria en relació a les societats musicals, les
bandes de música, les escoles de música i d’educands i a la
pilota valenciana.
En este sentit, vull subratllar el recolzament decidit a la
música valenciana que en este pressupost es reflectix en
uns comptes que donen compliment a l’acord assolit el pas-
sat 24 de setembre amb la Federació de Societats Musicals
de la Comunitat Valenciana i que se materialitza en les
següents partides incloses en els capítols IV i VII: ajudes a
escoles de música, per un import de quatre milions i mig
d’euros; subvencions per al funcionament i sosteniment de
la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valen-
ciana, per un import de 393.670 euros; subvenció a la Fe-
deració de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana
per als concerts d’intercanvi entre societats musicals fede-
rades, per un import de 450.000 euros; ajudes per a
l’adquisició d’instruments musicals, per un import de
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
215.000 euros i creació de dos noves partides pressupostà-
ries, una per a construcció i remodelació d’infraestructures,
per un import de 600.000 euros, i una altra per ajudes
d’escoles d’educands per un import de 250.000 euros. Són
totes les partides que, com dia, en l’acord de 24 de setem-
bre, aplegàrem amb la federació de societats musicals.
Aixina mateixa s’establixen subvencions a diferents so-
cietats musicals, en virtut de convenis en matèria
d’infraestructures musicals per a la construcció, reforma i
equipament de les seues seus per un total d’1.245.000 eu-
ros. Per últim, s’inclouen dos línies el beneficiari de les
quals és l’Institut Valencià de la Música, per un total de
150.000 euros per al finançament de la celebració del Dia
de la Música i del Certamen de bandes de música de la Co-
munitat Valenciana.
Per tant, estem davant una important aposta del Consell
per al present i el futur de les societats musicals i de les
nostres bandes de música, la qual cosa se manifesta en un
destacable esforç pressupostari que ascendix a un total al
voltant dels huit milions d’euros, la qual cosa constituïx la
major inversió que mai s’ha fet i han previst uns pressupos-
tos de La Generalitat per a les societats musicals en la nos-
tra comunitat.
En esta línia de recolzament i promoció de la música, la
Conselleria de Governació també se compromet a elaborar
un pla estratègic, que la seua finalitat és crear un marc esta-
ble per tal de potenciar un dels elements dinamitzadors més
importants de la cultura i del patrimoni valencià, com són
les nostres 529 societats musicals, els 40.000 músics i els
nostres 60.000 alumnes. També estem treballant per al de-
senrotllament normatiu per a les escoles de música amb la
comissió mixta, que ja s’han reunit en compliment de
l’acord.
No puc deixar de recordar que en el Ple de Consell del
passat 27 d’agost s’acordà iniciar els tràmits per a la decla-
ració com a bé d’interés cultural a la tradició musical va-
lenciana, materialitzada a través de les societats musicals, i
que en els pròxims mesos ja passarà a la declaració de BIC
d’estes.
Per altra part, seguint amb el programa de direcció i ser-
vicis generals, estos pressuposts permeten potenciar un de-
port tan arrelat entre els valencians, com és la pilota valen-
ciana, que des de la Conselleria de Governació anem a
impulsar i a recolzar incansablement en el pròxim exercici
amb al voltat d’un milió d’euros.
En els pressupostos s’inclouen, en els capítols IV i VII,
una sèrie d’ajudes per un valor total de més de 213.000 eu-
ros: al deport federat, 75.000 euros; al programa de pilota a
l’escola, que creiem que és un programa molt important,
75.000 euros; a competicions oficials, a jocs deportius de
La Generalitat respecte a pilota, a programes de tecnifica-
ció deportiva.
I també vull dir que estos pressupostos crearan i ficaran
en marxa un centre molt important per al present i futur de
la pilota valenciana, com és el centre d’especialització de-
portiva, que tindrà la seua seu en la Ciutat de la Pilota. Un
centre d’especialització deportiva al qual aniran les figures
emergents de la pilota becats per part de La Generalitat i de
la federació i que, en eixe sentit, se va a convertir en un
dels elements més importants per al nostre deport autòcton.
També en el capítol VI se destinen més de 750.000 eu-
ros per a seguir amb la construcció de la Ciutat de la Pilota
ubicada a Montcada en una segona fase.
Vull destacar també que el passat mes de setembre inau-
guràrem el trinquet de la Ciutat de la Pilota i en estes ma-
teixes dates tingueren celebracions alguns de les seus cam-
pionats, sobretot l’Europilota 2010, el campionat europeu
08.11.2010 Pàgina 20
de pilota a mà, la qual cosa demostra que el deport autòc-
ton està travessant una gran pujança en estos moments. I
també en octubre se celebrarà allí, en el mateix trinquet, la
final de la individual. I este mateix diumenge començarà la
lliga del circuit Bancaixa de pilota, d’escala i corda en el
trinquet de la Ciutat de la Pilota.
Senyories, deixant a part ja estes noves competències as-
sumides per la conselleria, me referiré a les actuacions de
marcat caràcter social contingudes en el programa de direc-
ció i servicis generals. En este àmbit, vull destacar l’atenció
que se presta a favor de les víctimes del terrorisme a través
de tres línies pressupostàries en el capítol IV. En primer lloc,
la línia d’ajuda destinada a la fundació de víctimes del terro-
risme amb 90.140 euros per activitats d’educació, sensibilit-
zació i formació. En segon lloc, se dota també d’una altra
partida per a gastos de funcionament per a l’Associació de
Víctimes de Terrorisme de la Comunitat Valenciana. I també
se seguix, en una tercera línia d’indemnitzacions, a les vícti-
mes del terrorisme, fonamentalment per a fer front a les no-
ves ajudes arreplegades en la Llei 3/2009, de modificació de
la llei de víctimes del terrorisme. Com recordaran, a través
d’esta llei, el Consell ha ampliat les actuacions indemnitzatò-
ries i n’ha inclòs algunes en les àmbits que no estaven con-
templades en la Llei 1/2004.
He d’informar a les seues senyories que des de
l’aprovació de la Llei 1/2004, d’ajudes a víctimes del terro-
risme, el Consell ha adoptat huit acords per a atorgar 178
ajudes, per un import de 3.834.224 euros a favor de 163
víctimes o familiars pròxims a estes. Gràcies a este esforç,
les víctimes del terrorisme han rebut de la Comunitat Va-
lenciana el recolzament moral i econòmic i el reconeixe-
ment públic i el respecte social que se mereixen, tant des
dels poder públics com de tota la societat valenciana. Vol-
guera recordar, a més, que fins al moment La Generalitat
ha atorgar l’alta distinció de La Generalitat a 63 víctimes a
títol pòstum, aixina com 81 distincions de La Generalitat.
Precisament, este passat divendres el president de La Gene-
ralitat féu entrega de les últimes distincions concedides.
Per tot això, anem a seguir prestant este recolzament i
duent a cap les actuacions necessàries, perquè volem que
les víctimes del terrorisme sàpien i senten que el Consell
està sempre del seu costat.
Respecte a la Direcció General de Coordinació del De-
senrotllament Estatutari i Promoció d’Autogovern compta
amb un pressupost global de 8.422.840 euros, distribuïts en
dos programes pressupostaris: desenrotllament de l’Estatut
i promoció de l’autogovern, i processos electorals i consul-
tes populars.
Respecte al primer programa de desenrotllament estatu-
tari, amb un total de 3.543.060 euros, són nombroses les
actuacions i projectes que la conselleria està impulsant i fi-
cant en marxa amb l’objectiu de seguir desenrotllant
l’estatut d’autonomia i promocionant l’autogovern. En eixe
sentit, té especial rellevància l’esforç que estem realitzant
amb la potenciació de la comissió de codificació civil va-
lenciana, que treballa intensament en el desenrotllament del
dret foral civil valencià.
Com saben, el passat 15 d’octubre, el Ple del Consell
aprovà el projecte de llei de relacions familiars dels fills i
les filles que no conviuen amb els seues progenitors, que
regula el que se coneix com la custòdia compartida; una
llei amb una àmplia demanda social i que va a donar solu-
cions mitjançant una regulació d’acord amb les exigències
de la realitat social i econòmica valenciana. Els recorde que
esta llei està ja en tràmit ací en les Corts Valencianes i re-
clamaria a totes les seues senyories i als grups parlamenta-
ris el màxim consens possible sobre esta.
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
Volguera subratllar també l’acció en defensa del nostre
autogovern i de la igualtat i solidaritat entre tots els espan-
yols. Amb este propòsit, hem creat la comissió per a l’estudi
de les sentències del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut
d’autonomia de Catalunya i també sobre els recursos que
presentàrem des de La Generalitat. I una comissió formada
per experts en diverses disciplines jurídiques i econòmiques
financeres a fi de preparar i elevar un informe de conclusions
per a ficar en valor el nostre Estatut d’autonomia i el nostre
model d’autogovern basat en la lleialtat, la solidaritat, la in-
terterritorialitat i la multilateralitat.
En eixe sentit, per a garantir eixa igualtat interterritorial, i
a la vista de la sentència del Tribunal Constitucional respecte
a l’Estatut de Catalunya, se va iniciar un procés de reunions
que han arribat a una sèrie de conclusions d’estos comités
d’experts. Com ja s’havia anunciat també prèviament, els dic
que s’ha iniciat un procés de reforma del nostre Estatut
d’autonomia per a introduir una disposició addicional que
garantisca també una inversió en infraestructures acord amb
el nostre nivell poblacional donat que, com mosatros havíem
dit i una de les conclusions més importants és que el que és
constitucional per a Catalunya o per a qualsevol altra comu-
nitat autònoma també ho és per als valencians o per a qualse-
vol altra comunitat autònoma.
I, en eixe sentit, els anuncie a les seues senyories que es-
tem ultimant el projecte de llei de modificació de l’Estatut
d’autonomia, que en breu presentarem als grups parlamen-
taris. I també els anuncie una reunió dels portaveus dels
distints grups parlamentaris per a remetre’ls el text i inten-
tar consensuar esta proposta en els pròxims dies.
Per altre costat, vull assenyalar que la conselleria, junt a
la Comissió interdepartamentalment per l’estratègia i de-
senrotllament de l’Estatut d’autonomia i de la promoció de
l’autogovern, seguix impulsant i desplegant un full de ruta
marcada pel desenrotllament estatutari en una visió conjun-
ta i coordinada de tot el Consell.
Amb càrrec a la dotació del capítol II d’este programa,
anem a seguir realitzant una faena de promoció i difusió
del desenrotllament estatutari del nostre dret foral; en con-
cret, de normes com la futura llei relativa a la custòdia
compartida, que m’he referit anteriorment, i dels projectes
normatius en els quals s’està treballant. Tot això a través de
jornades, conferències i activitats diverses sobretot en el
món universitari, entre les quals vull subratllar
l’organització d’un congrés amb el títol «Dels furs a
l’estatut» i una publicació sobre el Tribunal de les Aigües
de la Vega de València.
A més, se van a publicar dos números també de la Revis-
ta Valenciana d’Estudis Autonòmics amb els seues corres-
ponents fòrum obert, que se centrarà en temes d’actualitat
que afecten a l’àmbit competencial de La Generalitat, al
desenrotllament del nostre Estatut d’autonomia i, en defini-
tiva, als problemes i preocupacions de la societat valencia-
na. Amb estes actuacions estem advocant pel desenrotlla-
ment estatutari, per a la promoció de l’autogovern i per la
seua difusió.
Però volem, a més, que en esta gran faena participe acti-
vament tot l’entramat social, acadèmic i cultural valencià.
Per això, en el capítol IV, se contemplen diverses partides
pressupostàries destinades a subvencions i ajudes per a fi-
nançar activitats formatives i divulgatives per aconseguir
este objectiu; ajudes que van dirigides a universitats, ajun-
taments, mancomunitats, diputacions o entitats, com asso-
ciacions de consumidors i usuaris o institucions tan repre-
sentatives i arrelades com el Tribunal de les Aigües.
En este marc de participació també de la societat civil en
el desenrotllament estatutari de la promoció de l’autogovern
08.11.2010 Pàgina 21
incloem una dotació pressupostària, destinada a beques per a
treballs i estudis d’investigació relacionats amb esta matèria
al voltant de 100.000 euros. Es tracta de línies pressupostà-
ries que també advoquen per incentivar, desenrotllar i poten-
ciar el nostre dret foral, del que és un exemple clar la dotació
prevista en el capítol IV per a la càtedra de dret foral, en la
qual se pretén la implicació de la universitat en el dret foral
per a difondre i fomentar l’estudi i investigació en esta matè-
ria, mitjançant el reconeixement de crèdits als estudiants i
l’obtenció del títol d’especialització per als llicenciats.
Finalment, dins d’este programa pressupostari, se con-
templa, també, la subvenció per als partits polítics, que as-
cendix a 2.205.000 euros –partida que se rebaixa en un
30% respecte al present pressupost.
En conclusió, estem davant un programa que va a con-
tribuir a complir l’objectiu que mos marquem a l’inici de
legislatura: desenrotllar l’Estatut d’autonomia fins a
l’última coma.
Altre dels programes, dins de la Direcció General de Co-
ordinació del Desenrotllament Estatutari, són els processos
electorals i consultes populars, amb una dotació d’al voltant
de cinc milions d’euros. El principal objectiu que perseguix
este programa és l’organització de les pròximes eleccions a
Les Corts, amb tots els mitjans i recursos humans, materials i
tecnològics, necessaris per a l’adequat desenrotllament del
procés electoral. Per això, en este pressupost, se dota adequa-
dament l’oficina electoral de La Generalitat.
Entre els objectius d’este programa està també el desen-
rotllament legislatiu específic en matèria de consultes elec-
torals, de caràcter autonòmic i municipal, desenrotllant allò
previst en l’article 28.5 de l’Estatut d’autonomia.
En definitiva, en els pressupostos d’esta direcció gene-
ral, anem a seguir impulsant, com deia, el desenrotllament
estatutari, la promoció del govern, recuperar les nostres
senyes d’identitat, el dret foral civil valencià i preparant tot
el necessari per a les pròximes eleccions.
Respecte a la Direcció General de Prevenció, Extinció
d’Incendis i Emergències, esta representa un 68,88% del
pressupost de la conselleria, amb un total de 64.799.640
euros. Són uns comptes que seguixen demostrant l’aposta i
el compromís del Consell en una àrea tan sensible i tan im-
portant per a garantir la seguretat i tranquil·litat del ciutadà
de la nostra comunitat. Seguim realitzant un destacat esforç
inversor que va a permetre continuar avançant en
l’execució del Plise, el Pla d’infraestructures de seguretat i
emergències, i dotant el conjunt de la Comunitat Valencia-
na de les millors infraestructures, tecnologia i recursos al
servici de la gestió de les emergències.
Per tant, per a seguir incrementant els nivells d’eficàcia i
eficiència dels servicis d’emergència, estos pressupostos
contribuïxen a consolidar el desplegament de recursos hu-
mans i materials en què comptem per a lluitar contra els in-
cendis forestals i per a atendre les emergències, els tres-cents
sixanta-cinc dies a l’any, les vint-i-quatre hores al dia, a
través del telèfon d’emergències 112 Comunitat Valenciana.
Abans d’entrar a detallar les xifres, he de recordar que
en un breu termini serà una realitat, i entrarà en vigor, la
nova llei de protecció civil i gestió d’emergències –també
en tràmit, en estes Corts–, en la qual estem treballant ja, al
llarg d’esta legislatura.
En esta línea de projectes legislatius per a millorar i con-
solidar el sistema d’emergències, també vull referir-me a
l’aprovació, pel Consell, el passat 23 de juliol, de
l’avantprojecte de llei de servici de prevenció, extinció
d’incendis i salvament de la Comunitat Valenciana, la qual
és coneguda com «la llei de bombers», que donarà compli-
ment, també, a una reivindicació històrica.
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
En el capítol II, en este programa, comptem amb una
dotació de més de trenta-sis milions d’euros. Un capítol
que comprén la contractació del personal d’extinció
d’incendis, de les brigades d’emergències, terrestres i he-
litransportades, de La Generalitat i el personal tècnic que
les dirigix, aixina com, també, la flota de mitjans aeris,
que comprenen els avions i els helicòpters, que garanti-
xen una resposta immediata davant qualsevol incendi fo-
restal o davant qualsevol situació d’emergència, ja siguen
rescats, salvaments, assistència sanitària o accidents.
Així mateix, el capítol II, contempla la contractació
del personal per a l’atenció i manteniment tecnològic del
telèfon únic d’emergències, 112 Comunitat Valenciana.
He de dir-los que este telèfon, que és la verdadera porta
d’entrada de les emergències al ciutadà, se demostra en el
fet que este any, fins al 31 d’octubre, ja s’han rebut més
de tres milions de telefonades –concretament, 3.273.796
telefonades fins al 30 d’octubre–. I que, des de la seua fi-
cada en marxa, des de fa ja, ara, onze anys, s’han rebut
quasi quaranta-un milions i mig de telefonades.
A més, l’aportació de La Generalitat als consorcis pro-
vincials, amb més de vint-i-dos milions d’euros, és la
partida important dins d’este capítol IV, en la línea de
col·laboració i recolzament a l’administració local i al
servici, com és, de l’atenció de les emergències.
Però estos pressupostos no sols advoquen per l’ampli
dispositiu professional, sinó, també, per a seguir consoli-
dant l’aposta de La Generalitat per un col·lectiu tan impor-
tant, en l’àmbit de la protecció civil, com és el voluntariat,
que tant reforça i aporta en matèria d’emergències. Aixina,
també, a través del capítol IV, se destinen 137.420 euros a
subvencions per a assegurances i equipament de volunta-
riat de protecció civil, per a l’Associació d’Agrupació de
Voluntaris i per a la Creu Roja autonòmica.
Cal destacar, per tant, la importància social que tenen
uns pressupostos que aposten per mantindre la qualitat i
la professionalitat de tot el dispositiu al servici dels ciuta-
dans, al temps que continuen recolzant el desplegament
territorial d’este.
Vull destacar, també, el compromís en la inversió de la
nova tecnologia al servici de les emergències i de les in-
fraestructures. Aixina, en el capítol VI –d’inversions–, se
seguix donant compliment al Plise, de manera que ja ha
finalitzat l’ambiciós projecte d’actualització de la plata-
forma tecnològica del 112 Comunitat Valenciana, en la
qual s’han invertit 11 milions d’euros i que fou inaugura-
da, en febrer d’este any, pel president de la Generalitat
valenciana. I està, a plena satisfacció, ja en funciona-
ment.
Se continua apostant, també, pel desplegament d’esta
tecnologia, al llarg i ample de la Comunitat Valenciana,
contemplant una partida de més de tres-cents mil euros
per a seguir incrementant el número d’organismes inte-
grats, fins aconseguir la integració de la totalitat dels ser-
vicis d’emergències i seguretat de la nostra comunitat.
En este sentit, també durant l’any 2010, s’està proce-
dint a integrar tots aquells organismes que fins ara no ho
estaven, principalment per les limitacions tecnològiques
que, després de la nova plataforma, ja no les tenim. Així,
s’han integrat ja: els bombers municipals de Castelló, la
Creu Roja, el Centre de Gestió i Seguretat Vial de La Ge-
neralitat, la unitat militar d’emergències, les policies lo-
cals d’Alacant, la de Bétera, la de Chiva. I s’encontren en
procés d’integració les policies locals de Vilamarxant, Pi-
lar de la Horadada, l’Alcúdia i Puçol, i l’autoritat portuà-
ria de València, en estos moments.
08.11.2010 Pàgina 22
Per tant, l’aposta per la renovació tecnològica de La
Generalitat, en matèria d’emergències, és un esforç conti-
nuat per a mantindre el creixement del sistema i estar
sempre al dia i poder comptar, en tot moment, amb els re-
cursos tecnològics més punters.
La innovació tecnològica no acaba en el projecte Co-
ordCom G5, sinó que seguix endavant, també, en el des-
plegament i en la xarxa de comunicacions mòbils, digi-
tals i de seguretat i emergència, el que es coneix com la
xarxa Comdes, per a continuar dotant a tots els nostres
servicis operatius dels terminals i dispositius necessaris
per a l’ús d’esta ret.
Junt a les noves tecnologies ja mencionades, els pressu-
postos preveuen una important inversió en infraestructures,
en matèria del Plise. Aixina, en el capítol VI també, se rea-
litza en parcs d’emergències i en helisuperfície d’extinció
d’incendis, per un valor de més de 2.400.000 euros. El que
va a permetre concloure projectes ja iniciats i iniciar-ne al-
tres nous. Aixina, anem a acabar els parcs d’emergències
d’Onil i de Fontanars dels Alforins –que estan en execució,
en estos moments–; com, també, la helisuperfície
d’extinció d’incendis de Tírig –també en execució en estos
moments.
Se ficaran en marxa, iniciats els tràmits per a la cons-
trucció, cessió de terrenys i elaboració de projectes dels
parcs d’emergències de Calles i d’Utiel, l’helisuperfície
d’emergències de Segorbe i la de prevenció i extinció
d’incendis de Gata de Gorgos. Aixina com, també, la re-
forma dels parcs de Callosa d’en Sarrià i de Planes.
Totes estes actuacions responen a l’objectiu d’ampliar
l’actual cobertura territorial i millorar el temps de resposta
en la gestió de les emergències i de la lluita contra els in-
cendis forestals.
He de recordar que, durant este any, no sols hem inau-
gurat el nou Institut de Seguretat Pública i Emergències i
la nova plataforma tecnològica del 112, en compliment del
Plise, sinó que també hem inaugurat el parc d’emergències
de Iàtova i, com he dit anteriorment, hem iniciat les obres
del parc de Fontanars i d’Onil i l’helisuperfície de Tírig.
Per tant, l’execució del Plise seguix un ritme tremenda-
ment positiu, el que evidència, amb fets i realitats, el que
és el pla que ficarem en marxa en l’any 2008.
Per tant, seguim invertint en més i millor tecnologia al
servici de les emergències, i més i millors instal·lacions en
infraestructures. Però també en més i millors vehicles per a
les nostres brigades d’emergència. En els últims tres anys
hem realitzat una destacable inversió en vehicles, amb
l’adquisició de 19 noves autobombes –recurs imprescindi-
ble en l’extinció d’incendis–, aixina com en 34 nous tot te-
rreny. Se tracta, doncs, de garantir no sols una major efec-
tivitat i eficàcia, sinó, també, una major seguretat al
personal que realitza les funcions de prevenció i extinció
d’incendis.
Per això, en este pressupost, se preveu una inversió de
800.000 euros, amb la qual se van a adquirir autobombes
en falques llevaneu, de manera que se va a seguir millorant
els recursos per a l’extinció d’incendis, però, també, per a
la col·laboració d’altres tipus d’emergències, com, per
exemple, les nevades.
I tot això sense oblidar la planificació, com a part essen-
cial del sistema de protecció civil de La Generalitat. Des de
la Conselleria de Governació, la campanya de l’elaboració
de plans territorials municipals enfront d’emergències, en
els municipis de menys de cinc mil habitants, s’han elaborat
ja, fins la data de hui, 115 plans territorials municipals en
col·laboració amb estos 115 municipis.
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
A més, este any, hem aprovat el decret..., el nou Pla espe-
cial enfront d’inundacions de la Comunitat Valenciana, que
substituïa al pla d’inundacions de l’any 1999. I el Pla espe-
cial enfront del risc sísmic, que previsiblement s’homologarà
en el mes de desembre, i que és un important, també, pla per
a les emergències de la nostra comunitat.
Per tant, en el pròxim exercici, seguirem treballant en
esta línia de recolzament i col·laboració amb els municipis,
per a que disposen de la seua preceptiva planificació, aixi-
na com de la revisió, actualització i millora de la planifica-
ció de protecció civil de la Comunitat Valenciana.
Respecte a la Direcció General de Seguretat i Protecció
Ciutadana, té el programa de formació de l’Ivaspe i de se-
guretat pública –policia de La Generalitat i policia local–
que va a comptar en al voltant de huit milions d’euros per a
l’any 2011.
Dins del programa de formació de l’Ivaspe, amb una do-
tació de 2.608.120 euros, com saben, ja està a ple funciona-
ment la fase primera del nou Institut Valencià de Seguretat
Pública i Emergències, en el complex educatiu de Xest,
inaugurat el passat mes de maig pel president de La Gene-
ralitat. En estos moments, n’hi ha un curs bàsic de policies,
de 240 policies. N’hi ha un curs, també, d’oficials. I,
també, cursos de brigades i de bombers, en estos moments,
ja en ple funcionament, en l’Ivaspe.
Vull subratllar que, en l’execució d’este projecte, dispo-
sem d’un centre de referència, pioner, que ha donat suport a
una nova concepció de la formació en la implantació d’un
sistema modern, eficaç i d’alta especialització per als poli-
cies locals de la Comunitat Valenciana, la policia de La Ge-
neralitat i el personal d’emergències.
En el pròxim exercici se va a continuar en este gran pro-
jecte de l’Ivaspe, en el projecte d’execució i inici de la fase
II, per a la qual està prevista una inversió de 1.094.840 eu-
ros. A més de complementar-la amb una previsió pressu-
postaria per a la dotació de mobiliari per a este.
Se tracta d’oferir a estos professionals no sols les mi-
llors instal·lacions i els millors recursos per a la seua contí-
nua formació i especialització, sinó, també, un programa de
formació anual, ampla i de qualitat que millore el sistema
d’ensenyança, tan qualitativa com quantitativament. En
este sentit, vull destacar que l’oferta formativa en l’any
2010 suma 234 edicions de diferents cursos monogràfics,
que suposen més de quatre mil sis-centes huitanta hores de
formació, dirigides a uns cinc mil professionals: policies
locals, policies de La Generalitat, bombers, voluntaris de
protecció civil i brigades d’emergència. Cursos que tenen
un caràcter evidentment pràctic, per a que els seus coneixe-
ments s’adapten a les necessitats de la societat actual.
En esta aposta contínua per la formació, destaca la pre-
visió en el capítol II d’una dotació pressupostaria per gas-
tos destinats a professors, matèria no inventariable i per a
coordinadors.
També, en este programa, se manté en el capítol IV, la
partida de subvencions als ajuntaments per a cursos de po-
licia local, amb un import de 75.000 euros, descentralitzant
aixina, als ajuntaments, una part de la formació.
Passe a referir-me a altre dels programes de la Direcció
General de Seguretat i Protecció Ciutadana, com és el de la
seguretat pública, amb una dotació de 5.294.180 euros, em-
marcat també en la política d’austeritat i contenció del gas-
to. Este programa aposta per dotar, els efectius de la policia
de La Generalitat, de les infraestructures i recursos ade-
quats. I, a tal efecte, el capítol VI preveu una dotació
econòmica per a la construcció i reforma d’edificis, que
anirà dirigida per a la construcció de la seu comarcal de la
policia de La Generalitat, en Benicarló. He d’assenyalar
08.11.2010 Pàgina 23
que la nova seu de la Vall d’Albaida ja està pràcticament
acabada i que, en breu, se va a ficar en funcionament.
En estes actuacions, hem avançat en la consecució d’un
dels objectius de la Conselleria de Governació en matèria
de seguretat, una major descentralització de les infraestruc-
tures i seus de la policia de La Generalitat, per a aplegar i
estar més a prop de tots els ciutadans de la comunitat, des-
centralització que, com vostés veuen i saben, hem iniciat
des de la província de Castelló.
La important faena que realitza la policia de La Genera-
litat se reflectix en l’increment, any rere any, de les seus
nombroses actuacions i servicis, en una proporció molt ma-
jor a l’increment d’efectius. De les 3.341 actuacions que re-
alitzaren l’any 1993 han passat a 115.195 en l’any 2009.
Esta és una qüestió de molta transcendència, i crec necessà-
ria la implicació de totes les forces polítiques. I, en este
sentit, considere molt positiva la resolució aprovada pel ple
de Les Corts, en el passat debat de política general, amb la
finalitat de crear una comissió d’estudi per a que debata el
desenrotllament de l’article 55, paràgraf primer, de
l’Estatut d’autonomia, que espere, se fique en funciona-
ment i a treballar, quan abans millor, en estes Corts.
També, en relació a tot l’anterior, en el capítol IV,
s’inclou una línia relativa al finançament i ampliació de
competències de la policia de La Generalitat, en virtut del
conveni que hem de signar, amb el ministeri i La Generali-
tat, per a l’augment d’efectius i de competències de la uni-
tat adscrita. Partida que és una partida inicial i oberta, pen-
dent de la firma que fem d’este conveni.
Passant a les ajudes a les policies locals, he de ressaltar
que la Conselleria de Governació ve dotant, en els pressu-
postos de La Generalitat, una partida econòmica per a aju-
dar els municipis de la Comunitat Valenciana, ja que és in-
negable que estos fan un enorme esforç per augmentar,
progressivament, tant els mitjans humans com materials
dels cossos de la policia local davant la falta d’efectiu de la
Guàrdia Civil i la policia nacional.
Com saben, continuem sent la primera comunitat penin-
sular en nombre de policies locals per cada mil habitants,
amb més de 10.500 policies i un total de 282 cossos de po-
licia. Aixina mateix, amb el fi d’afavorir que els ajunta-
ments compten amb una policia local moderna, equipada
de professionals, se manté, dins del capítol VII d’este pro-
grama, una línia de subvenció dirigida a l’adquisició de
mitjans tècnics: motos uniformades per a la policia local
per als municipis de poblacions entre 5.000 i 10.000 habi-
tants, ja que ja han rebut este tipus d’elements de vehicles
tots els municipis de menys de cent mil habitants.
Per tant, des d’este pressupost s’aposta per una política
amb dotació d’ajudes a municipis de població reduïda, ne-
cessitats de recursos dirigits a facilitar el desenrotllament
de les funcions de la policia local, política de la qual s’han
beneficiat ja 163 municipis i de la qual hem entregat ja
prop de dues-centes motos amb la finalitat de contribuir a
col·laborar amb els ajuntaments, en l’esforç que fan amb
els cossos de policia local.
Per últim, vull recordar que estem elaborant una nova
llei de policies locals que permetrà disposar d’un marc nor-
matiu que adapte l’actual llei a la realitat existent hui en
dia. Pretenem millorar les condicions laborals i la formació
dels policies locals, aixina com actualitzar les seues fun-
cions i competències amb l’objectiu de prestigiar el seu im-
portant treball.
També vull fer una referència especial –per acabar–,
senyories, al Pla especial e recolzament a la inversió pro-
ductiva, el que se coneix com el pla Confiança, en la Co-
munitat Valenciana, un pla que fa augmentar molt el capítol
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
VI, de la Conselleria de Governació respecte a les inver-
sions en noves construccions per a infraestructures de segu-
retat i emergències en la nostra comunitat.
Estem fent vint-i-quatre actuacions en matèria de segu-
retat i emergències, amb un import de més de 38 milions
d’euros. He de dir-los que són al voltant de 40.000 nous
metres quadrats al servici de la seguretat i l’emergència el
que estem en estos moments, ja, a data de hui, construint.
Este, jo crec que és un apartat que fa augmentar de manera
considerable el capítol VI i que, per les seues dimensions
de noves infraestructures, té una importància molt gran, so-
bretot perquè la majoria d’estes actuacions i en este pressu-
post va destinat a noves jefatures de la policia local. Algu-
nes de les actuacions previstes, dins d’este pla, tenen –com
dia– l’objectiu de construir, rehabilitar o remodelar la infra-
estructura de la policia local i altres seus de dependències
policials i d’emergències. En estos moments, tenim en la
Conselleria de Governació tots i cada un d’estos projectes
en marxa, concretament vint en execució i quatre que estan
acabant la fase de visitació i adjudicació.
En definitiva, anem a continuar en esta important inver-
sió econòmica i en esta aposta decidida per millorar les in-
fraestructures i els mitjans que disposen els efectius de la
policial local i el personal d’emergències perquè puguen
dur a terme el seu treball en les millors condicions i prestar,
aixina, un bon servici als ciutadans.
Però, també vull anunciar-los en el dia d’avui una im-
portant proposta que anem a dur, també, endavant, en matè-
ria d’infraestructures per als cossos i forces de seguretat de
l’estat. Saben vostés que portem des de –ja fa molts anys–
una reivindicació clara al Govern d’Espanya perquè eixe
informe de la secretaria d’estat que ve de manera continua-
da en els últims anys, que més d’un terç dels quarters de la
Guàrdia Civil i les comissaries de la policia nacional estan
en unes deficients condicions, conforme reflectix la pròpia
secretaria d’estat de seguretat del Ministeri d’Interior. Sa-
ben vostés que també férem una proposta per a cofinançar
mosatros el 50%, proposta del president de La Generalitat,
d’estes infraestructures, conveni que de manera unilateral
el ministeri no ha contestat en els últims anys.
I, per tant, s’anuncia –i crec que és un tema també molt
important–, s’anuncia que estem estudiant la reforma de les
cases quarter i de les comissaries de la policia nacional, a
través dels programes d’escoles taller i tallers d’ocupació.
Se tractaria de reservar un percentatge d’este tipus,
d’escoles tallers i tallers d’ocupació, que tots els anys se re-
alitzen en la comunitat, a este objectiu, prioritzant les infra-
estructures més deficients que n’hi han en estos moments.
La quantitat i el nombre de projectes, és a dir, d’escoles ta-
llers i tallers d’ocupació i el pressupost assignat, ho concre-
tarem en una reunió que mantindré amb el vicepresident
econòmic i conseller d’Economia en els pròxims dies.
Davant la paralització –com dia– del conveni
d’infraestructures per part del ministeri, entenc que esta és
una solució ràpida i efectiva per a millorar les pèssimes
condicions en què se troben moltes d’estes infraestructures,
màxim quan el pressupost general de l’estat, per quart any
consecutiu, en este cas rebaixa un 89% les inversions en
matèria de seguretat a la nostra comunitat.
Senyories, crec sincerament que esta proposta pot garan-
tir que els quarters i les comissaries que estan en unes con-
dicions més dolentes i estan en un estat més deficient, el
pròxim any puguen iniciar la seua rehabilitació d’una ma-
nera efectiva i clara. I espere que el ministeri col·labore, lò-
gicament, i estiga d’acord amb esta proposta.
Com a conclusió, senyor president, dir-li que crec, sin-
cerament, que estem davant uns pressupostos plens de rea-
Pàgina 24
lisme, amb prioritats clares i que tenen com objectiu pri-
mordial aconseguir els objectius marcats en cada un dels
programes dins del context de la situació econòmica que
travessem.
Estem fent un esforç per a millorar i consolidar el siste-
ma de gestió d’emergències, garantint una tensió ràpida i
immediata als ciutadans i incrementant les garanties en la
seua eficàcia. Uns pressupostos que contribuïxen a millorar
la seguretat dels ciutadans dotant la Comunitat Valenciana
d’infraestructures modernes i de noves tecnologies al servi-
ci dels ciutadans.
I, finalment, en este pressupost volem i anem a impulsar
de manera decidida les noves competències assumides per
la conselleria en matèria de societats musicals i de la pilota
valenciana. I, sens dubte, anem a continuar promovent el
que és el full de ruta de desenrotllament estatutari, defen-
guent el nostre autogovern i defenguent les nostres senyes
d’identitat.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor conseller.
Després de la seua intervenció, és el moment que els
grups polítics donen la seua opinió al respecte d’allò que
vosté ha dit.
Té la paraula el senyor Torró.
El senyor Torró Gil:
Gràcies, senyor president.
La veritat és que vosté ha acabat dient que els pressu-
postos són uns pressupostos plens de realisme, i no sé si els
pressupostos són molt o poc realistes. Sens dubte, la seua
intervenció no s’ajusta massa a la realitat dels pressupostos,
això sí que li ho puc dir.
Vostés parlen de contenció per a dissimular el retall brutal
de la despesa que estan practicant, quan això és un terme cla-
rament que menysvalora el que està passant realment al pres-
supost, un retall que deriva en gran mesura dels 1.500 mi-
lions d’euros que vostés fan en bonificacions fiscals que, si
no estigueren, els pressupostos serien molt diferents.
I vosté quan ha parlat d’este pressupost diu que sola-
ment... és el que menys baixa, perquè només baixa un
0,3%. Però, clar, la forma en què plantegen les xifres és una
forma que no és adequada de plantejar, perquè cal vore
com estan plantejades les xifres. Si traem l’element excep-
cional que hi ha en estos pressupostos, i és que són uns
pressupostos que vénen unes eleccions, en eixes eleccions
ens gastem més de quatre milions d’euros, llevem eixa
quantitat, que no és raonable incloure per a fer un balanç de
la desviació de la despesa, i, aleshores, tenim que només
amb això ja el pressupost baixa un 5%, perquè eixa despesa
s’hauria de fer de totes maneres. Per tant, el que ens queda
està baixant un 5%.
Però, si a més d’això, li llevem el tema de les noves
competències que té la Conselleria de Governació –que jo
vullc aprofitar per a dir que són increïbles, no sé, és com si
en justícia, doncs, agarren les competències del futbol
sala–, doncs una cosa aixina és agafar les competències de
les bandes de música i de les de pilota valenciana i posar-
les en Governació, traent-les del seu àmbit natural que és
en Cultura i en Educació, que és on haurien d’estar.
Si això ho llevem i comencem per donar l’enhorabona a
les societats musicals per haver aconseguit, sobre la base
d’una pressió i una amenaça al Consell de manifestacions
públiques, haver aconseguit que refagen una mica la seua
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
política de retalls pressupostaris, que venia de molt arrere, i
que té la seua culminació en juliol d’enguany quan els pe-
guen un retall al que ja havien retallat en el pressupost, els
donem la felicitació..., si llevem això, la baixada encara és
més important perquè estem veent que el conjunt del pres-
supost de la conselleria baixa quasi sis milions d’euros,
quasi un 7% del total. I això és extremadament greu, per-
què la seua conselleria té alguns apartats que són molt im-
portants.
No vaig a entrar massa a parlar del tema de la formació,
encara que si veem com van acumulant-se les pèrdues, no
és el 2,9 d’enguany, sinó que s’afegix a un 5,37% l’any
passat, a un 6,64% l’anterior, o no vaig a entrar tampoc en
el tema de la seguretat pública. Vosté ha parlat ací de mol-
tes coses i ha parlat de moltes inversions i moltes històries,
però la realitat és que la partida d’inversions reals que
vosté planteja en el tema de seguretat pública cau un 60%,
¿val?, en termes de diners. És el que posa el pressupost, no
les xifres que vosté puga ací donar-mos de coses d’estes del
pla Confiança que, després, si em dóna temps, d’ell.
Però, el tema gros, que és el tema d’emergències, estem
davant d’una qüestió realment dramàtica, perquè no és que
enguany eixe pressupost caiga de forma molt important, no
estem parlant només que estiga perdent un 4%. És que a
eixe 4% se li afig a les pèrdues que han anant patint succes-
sivament en anys anteriors, de manera que si comptabilit-
zem des del 2008 fins a l’actualitat, el pressupost passa de
76 milions a menys de 65. És a dir, perd més d’11 milions
d’euros, en total un 14,84% en un element fonamental.
Vostés citen una tirallonga extraordinària de les coses que
pensen fer en el capítol d’inversions, que estan fent. Sí, sí,
una cosa espectacular. La realitat és que el capítol
d’inversions, d’emergències i protecció civil passa de
6.700.000 euros a quatre milions. És a dir, perd pràcticament
el 40%. Jo no sé les coses eixes que vostés volen fer com les
pensen fer o les que diuen que van a fer, perquè, sens dubte,
amb la quantitat de diners que estan dedicant-li i que estan
retallant sistemàticament no és possible fer-ho, això.
Vostés... Bé, no parlem del 112..., que ja seria entrar en
una altra història, o dels retalls de les subvencions del vo-
luntariat, o dels problemes que tenen els bombers, que sí,
que mantenen, inclús incrementen una miqueta, però si,
després, eixos diners no es paguen, clar, perquè ja van acu-
mulant deutes, doncs, evidentment, no sé per què es con-
signen ací.
En definitiva, un pressupost que ja, de per si, dóna la
impressió de ser fictici, i damunt vosté acaba de dir-mos
ací que «no patisquen perquè d’açò no hi ha res, que da-
munt tenim 38 milions d’euros, que els tenim ací alçadets
en un butxaqueta, que anem a fer...», bé, no sé què, un pla
Confiança que ningú veu, que ningú ha vist i el que és més
important: si existix, per què no està en els pressupostos?
El senyor president:
Senyor Torró, moltes gràcies.
Té la paraula el senyor Morera.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Jo, senyor conseller, benvingut, li he de manifestar la
meua absoluta decepció en estos pressupostos que tots
pensàvem –inclòs vosté– que anaven a ser els pressupostos
del desenvolupament de la policia autonòmica.
Ara fa un any, vosté ens va convocar, concretament el
18 de novembre, i ens va informar que anava a fer un siste-
Pàgina 25
ma valencià de seguretat i que anava a posar en marxa la
policia autonòmica. Era un anunci que, evidentment, havia
d’anar coordinat amb la comissió mixta d’estat-Generalitat
valenciana, per a procedir a articular i a posar en vigor
l’article 55 de l’Estatut d’autonomia. Ens va donar uns de-
talls molt interessants; que calia fer-ho entre tots, que n’hi
havia un grup de treball en la mateixa conselleria, que en
Galícia s’estava duent una llei que s’havia de desenvolupar
des del 2007, que parlava vosté de crear competències i co-
missaries generals i una junta superior de la policia autonò-
mica en cada una de les províncies... –a mi, la província, la
veritat és que no m’agrada molt, no som un poble provin-
cià, en tot cas, som una autonomia–, i que, en la primera
promoció vostés anaven a parlar d’una primera promoció
de nova planta, i, fins i tot, mos estava parlant del cost que
suposa, doncs, efectivament, un efectiu policial, de 37.000
euros a l’any. I tot això no ho veiem en estos pressupostos.
No hem vist res.
Jo, sincerament, quan vaig mirar els pressupostos, en el
capítol de seguretat pública, policia de La Generalitat i po-
licia local, esperava que, en compte de reduir quasi un mi-
lió d’euros, doncs que hi haguera una partida de vint mi-
lions d’euros, que és el que va indicar vosté que suposaria
posar en marxa la policia autonòmica. No està!
Aleshores, què podem pensar? Podem pensar dos coses:
una, que no té paraula vosté, o que en el seu govern, tot i
que vosté sí que avança en allò que podia ser l’articulació
de l’Estatut d’autonomia, en el seu govern no s’ho creuen. I
jo crec que esta és la constatació d’una enorme presa de
pèl, d’una falta de paraula, i si una cosa sí que caracteritza
el valencianisme és que té paraula. I el govern valencià en
estos moments –me sap greu dir-li-ho– no té paraula.
Mos ha parlat vosté de les bandes de música, una nova
competència de la seua conselleria. I el que vosté ha fet
amb les bandes de música és que el seu govern no té parau-
la, perquè vosté ha arreglat, ha intentat arreglar i ha consig-
nat pressupostàriament la falta de paraula del senyor Rafael
Blasco, el conseller síndic, de la consellera Trini Miró que
han enganyat les societats musicals i la federació. I vosté
ho ha arreglat. Ho ha arreglat d’aquella manera, perquè,
clar, és allò..., o prens açò, o res.
I ahir mateixa es va concretar en l’assemblea de la fede-
ració de societats musicals de la Comunitat Valenciana; en
tot cas, una quantitat misèrrima per al que és un element
d’identitat tan important del poble valencià, com són les
societats musicals i les escoles d’educands, menys de la
mitat que el cànon de la fórmula 1, senyor conseller, menys
de la mitat, que es paguen en paradisos fiscals al senyor
Ecclestone, fórmula one i fórmula administration. Quina
vergonya, que tot un entramat cívic tan important, necessa-
ri, orgull de tots els valencians tinga menys dotació pressu-
postària que el cànon... (veus) menys de la mitat del cànon
de la fórmula 1.
Per tant, vosté s’ha posat una medalla, se la pot posar,
en este cas, no li diré..., se la pot posar per la vergonya de
l’incompliment d’un govern que va a retallar de forma uni-
lateral a les societats musicals l’acord que se va firmar. I
els pacta sunt servanda, estava firmat. Clar, com mos po-
dem fiar d’un govern que no complix els seus acords?
I parlem d’acords, senyor conseller. Desenvolupament
autonòmic. No ha dit vosté res de la llei de successions!
Perquè vosté aprofita estes compareixences, no per a parlar
d’un pressupost xicotet, sinó per a fer anuncis. No mos ha
dit res de la llei de successions. Sí que mos ha parlat que
entrarà –ja està– la llei de custòdia compartida, etcètera... I
la llei de successions?
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
I mos ha dit una cosa increïble. El reconeixement d’un
fracàs d’una reforma de l’Estatut d’autonomia pactada per
vostés i el Partit Socialista, que és un enorme fracàs per a la
nostra autonomia. Vosté va fer unes declaracions que
l’honoren, diguent que no vol ser menys que altres comuni-
tats autònomes. Però va callar, perquè el van fer callar. Per-
què sap que el que necessitem és un nou Estatut per a arri-
bar fins on altres han arribat. Ens hem de conformar
sempre en ser els segons?
I mos ha dit que va a fer una comissió!... Una altra?! Ací
per a no arreglar les coses se fan comissions i ja sabem
com va la cosa. Vosté mos ha dit que a portar una reforma
–ja mos ho havia anunciat després de moltes setmanes de
dir-ho– del procés de reforma de l’addicional primera pel
que passa en les inversions territorialitzades públiques del
govern central. Jo li ho recolzaré. Però s’ha oblidat vosté
d’una altra: el deute històric de l’estat amb el poble valen-
cià, –eixa és més important– com té Andalusia. Segons
l’informe d’experts, finalment conclòs, el deute de les com-
petències autonòmiques que tenim, que estan infradotades,
és de 3.400 milions d’euros, senyor conseller, 3.400 mi-
lions d’euros, segons eixe informe, que tots hem aplaudit.
Què va a fer vosté per recuperar eixos diners? ¿No seria
convenient fer una reclamació, com vam demanar el Grup
Compromís, per a eixos 3.400..., de competències mal do-
tades, sap per qui? Pel Partit Popular i el seu sistema de fi-
nançament autonòmic. I a partir d’ahí, parlem del nou siste-
ma, que és encara pitjor.
Per tant, estem movent-mos amb misèries. I en compte
d’alçar la veu i reclamar el que és just dins del marc consti-
tucional, vostés mos plantegen una reformeta de mínims,
d’un punt, d’una addicional, per a garantir la inversió pú-
blica i territorialitzada de l’estat? És que sempre arribem
tard. Van fer mal. Els valencians, el poble valencià necessi-
tem un nou Estatut, per a arribar a les quotes de
l’autogovern que, amb la seua reforma, no vam arribar.
Per tant, tindrà el nostre suport si n’hi ha una reforma
ambiciosa; si és de mínim, ens quedarem, com les societats
musicals, en el mínim, perquè encara que siga un pas mí-
nim, nosaltres el recolzarem. Però ens quedem sempre
curts. Cal incorporar a l’Estatut el que té l’estatut
d’Andalusia, i és el reconeixement del deute històric de
l’estat amb el poble valencià, 3.400 milions d’euros. I ahí
els recolzarem.
N’hi han moltes coses. Però, en fi, del pressupost, una
primera constatació, perquè és que jo sé que vosté parla
amb vehemència i es creu el que diu. I diu unes coses que
realment quan les escoltes dius: «Xe, bé.» Però és que la
realitat no enganya. I és que este pressupost em preocupa
perquè baixa la inversió al 6%. Del pressupost de l’any
passat, que era una inversió del 10% del pressupost, tot i
haver incrementat la inversió real, la de creació de llocs de
treball, que és el primer objectiu d’un govern responsable, i
també en matèria de governació, amb la creació de la poli-
cia autonòmica, podíem haver donat un pas important. Però
el que són inversions reals estem parlant que mos quedem
en el 6%, senyor conseller, passem de 8.600.000 a
6.600.000. Baixem!
Ara era el moment que, amb polítiques públiques
d’ocupació, d’estímul de l’economia productiva, era quan
tocava invertir. Què passa?, que no tenim un duro? En què
ens ho hem gastat? On estan els nostres diners? Ara que ca-
lia, per a superar la xacra de l’atur i de la desocupació, fer
una inversió... Estos són els papers que vostés mos ha pas-
sat, els hem mirat amb interés.
Després, sobre el pressupost, per a no fer més vehemèn-
cia, el capítol 221.10, d’emergències, protecció civil i ex-
08.11.2010 Pàgina 26
tinció d’incendis, senyor conseller, si ja estan patint les do-
tacions de bombers i els consorcis que no els paguen, si els
baixem 3 milions d’euros, com van a fer front al seus impa-
gaments amb els consorcis de bombers? És que no és pos-
sible! Perquè les necessitats s’incrementen, som un milió
més de valencians i mantenim un pressupost en una situa-
ció molt ridícula. I si vostés ja estan fent fallida en el que
és la dotació a les emergències públiques, doncs, amb 3 mi-
lions d’euros menys, doncs, podrà pintar-ho com vullga,
però la realitat no enganya.
Per altra banda, senyor conseller, ja sé que, a la millor,
la policia autonòmica ha d’anar pas a pas. Però en la conse-
lleria de justícia van a gastar-se 2.200.000 euros en la
custòdia dels edificis públics! És que no tenim ni una poli-
cia autonòmica que siga capaç de custodiar els edificis pú-
blics de La Generalitat? Ni ahí arribem! Ni ahí arribem! Jo
li presentaré una esmena, i si vol la transaccionem, perquè
la policia de La Generalitat com a mínim custodie els edifi-
cis de La Generalitat. És que ni a això arribem! Jo, sincera-
ment, ho trobe molt depriment.
I, per últim, ha dit una cosa, que jo li demane explica-
cions. Perquè, a vore, açò... igual vosté fa el miracle de los
panes y los peces, però jo no... Diu que amb el plan Confian-
za van a fer vint-i-quatre actuacions i van a fer una inversió
de 38 milions d’euros! Jo, eixa multiplicació..., ho he vist en
l’Evangeli, però si vosté mos assegura que amb el pressu-
post, que tenim una inversió real de 6.600.000, anem a inver-
tir 38 milions d’euros, jo el crec... o ho explica...
El senyor president:
Senyor Morera.
El senyor Morera Català:
Però, clar, d’on no n’hi ha, no es pot traure. I d’estos
pressupostos se pot traure ben poqueta cosa, senyor conse-
ller. I cregam que ho lamente per la falta de paraula en el
compliment de les seues promeses electorals.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Morera.
Té la paraula la senyora Sanchordi.
La senyora Sanchordi García:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyor conseller, evidentment, benvingut a esta comis-
sió parlamentària.
I, bé, anem a parlar dels pressupostos de la seua conse-
lleria. En la seua conselleria se dóna una espècie de parado-
xa, una contradicció. Atenció! En la conselleria original,
original de 2007, no d’abans. És a dir, sense incloure les
noves competències de bandes de música i de pilota valen-
ciana.
I la paradoxa és la següent: per un costat, estos pressu-
postos són, o continuen sent, una espècie de tobogan, són
uns pressupostos tobogan, en continu descens des de l’any
2007, sobretot, sobretot, en aquell gasto públic que va refe-
rit a inversions reals i a subvencions. És a dir, aquell gasto
públic que el ciutadà, d’una forma més directa, va a rebre a
través de col·lectius o ajuntaments.
Però, per un altre costat, a pesar d’este descens, esta
conselleria encara ix massa cara. Encara ix massa cara, per
què? Doncs per la pròpia creació de la conselleria, que
abans no existia. I perquè no parega que la cosa va en con-
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
tra de l’actual conseller de Governació, no parlarem de la
creació d’esta conselleria, sinó del desglossament, o de la
divisió, del que abans era una, i ara són dos; bé, ara no, ara
són tres, tres o quatre, perquè la dispersió total ja de com-
petències és una autèntica bogeria. Però bé, ix massa cara.
Ix massa cara com a conseqüència de doblar el gasto, so-
bretot, de personal: dos consellers, dos secretaris autonò-
mics, subsecretaries, etcètera, etcètera.
Vostés cada vegada que els diem açò, que, pel que a mi
respecta, és tots els anys, tots els anys diuen: «No, però açò
és perquè se li està donant més protagonisme a esta conse-
lleria.» «No, però açò és perquè ara tenim entitat pròpia, i
abans no.» Bé, anem a vore, però si les direccions generals
són les mateixes! És exactament el mateix, només canvia
una cosa, senyor conseller, i és el tema del programa que va
referit a desenvolupament estatutari. Home!, evidentment,
l’Estatut és del 2006. Abans era complicat que existira este
nou programa. Però, en qualsevol cas, donant com a bo que
açò era necessari i fonamental per eixe protagonisme i eixa
entitat pròpia, doncs, haver-ho fet abans, haver-ho fet
abans, que han tingut des de l’any 1995 per a fer-ho.
Evidentment, a quasi quatre anys vista, el que està clar
és que l’única raó per a mantindre esta dispersió d’àrees i
conselleries, no és ni una millor gestió, ni una necessitat, ni
una demanda social i, encara menys, una raó d’austeritat,
perquè el fer algunes conselleries quan podien estar en una,
per descomptat, d’austeritat no podem parlar; sinó que al
final veem, a quatre anys vista, que l’única raó és pura i
planerament un mer repartiment de quotes de poder. Com
s’ha vist, quan ara ni la situació greu de crisi que estem pa-
tint fa que s’acabe amb este malbaratament.
A partir d’ahí, analitzant..., a més, li ficaré només un
exemple, evolució en gastos de personal, només de personal
–atenció!–. Direcció i serveis generals. En juliol de 2007 han
de fer ja una modificació pressupostària de més d’un milió
de pessetes per a poder pagar les nòmines fins que s’aproven
els pressupostos del 2008. Pressupostos del 2008, açò aug-
menta un 175%. Per què? Perquè abans quan era una conse-
lleria n’hi havia prou amb 1 milió d’euros, i després va haver
de passar a 3 milions; 3 milions que van a passar en el 2009
a 3 milions i mig i que han continuat augmentant.
Seguretat pública, un dels programes més importants
d’esta conselleria. Anem a vore. Les inversions reals bai-
xen un 59%. Això és molt, no?, un 60%, jo crec que és bai-
xar prou les inversions reals.
Vosté s’ompli la boca i fa un discurs molt bonic i molt
cert sobre la gran tasca que desenrotlla la policia local. Evi-
dentment, una gran tasca, tant en funció de la matèria com
en funció del criteri de proximitat, del criteri de proximitat.
I també és veritat que tenim la major ràtio de policies locals
de tota Espanya, més de deu mil policies locals en la nostra
comunitat.
Ara, una cosa són el seu discurs i les seues paraules i,
una altra cosa molt diferent, són els fets. I, en este cas, els
pressupostos. Per exemple, capítol VII, tradicionalment han
existit dos línies de subvencions als ajuntaments, tant per a
material com per a mitjans per a la policia local. Val. I, tra-
dicionalment, han anat baixant l’import d’estes ajudes. Per
exemple, en el 2008, perquè sí que és veritat que ara podem
ja fer la referència, no ja en l’any passat, sinó en el 2008,
era, en el cas de mitjans per a la policia local, 250.000 eu-
ros; per a 2011, 182.000. Però pitjor és la subvenció que
n’hi havia per a recursos materials, perquè en el 2008 eren
250.000 i ara han baixat el màxim que podien baixar, zero,
ha desaparegut, ha desaparegut la línia. I vosté encara posa
en valor que estan mantenint-ne una, una de dos, que són
poques i que, a més, han anat baixant.
Pàgina 27
Pel que fa a la policia de La Generalitat, bé, anem a par-
lar de l’evolució teòrica d’eixa presumpta voluntat de de-
senrotllar l’article 55 de l’Estatut. A vore, el Partit Popular,
fins a l’any 2009, no volia una policia de La Generalitat
pròpia. Novembre del 2009, mos enterem en seu parla-
mentària, bé, que vosté considera que com està enfadat
amb el Ministeri de l’Interior, no sé per què, la solució a
eixe enfadament és crear la policia autonòmica. Dos mesos,
dos mesos de «anem a fer açò», «anem a fer allò altre»,
«necessitaré no sé quants efectius», «mos costarà un... cada
cosa». De moment, se para i no hem sabut res fins ara, no
hem sabut res fins ara. Però és que l’únic que sabem, més
allà de la proposta que vosté ha fet de reunió, l’únic que sa-
bem és que n’hi ha una línia nova, en capítol VII, de
100.000 euros per a un conveni.
Però, quin conveni?, el conveni que vostés tenen al cap i
pensen fer? Perquè a mosatros no mos consta que haja par-
lat d’una forma seriosa i rigorosa amb el ministeri i que açò
siga el principi de res, el principi de res. De fet, per no sa-
ber, no sabem si la voluntat seua és real. Anem a confiar.
Però, de moment, no n’hi ha res.
El que sí que sabem és que n’hi han 100.000 euros que
no sabem en què gastaran, si serà en esta conselleria o serà
en una altra. De la mateixa forma, que no sabem ningun
any en què s’han gastat els 600.000 euros que vostés fica-
ven, també, per a un futuro presunto convenio per a fer
quarters i comissaries. I que ni s’ha firmat el conveni, ni
s’han fet, ni sabem on han anat estos diners. Molt ens te-
mem que ara passarà una cosa pareguda.
Un detall li vull preguntar: en el capítol III, del que és
tot el tema de seguretat pública, en les sancions, l’import
de les sancions passen de, per a l’any vigent, 500.000 euros
a 10 milions d’euros. Mos agradaria saber d’on ve eixa pre-
visió d’eixe augment espectacular en sancions que, pre-
sumptament, van a ficar i van a cobrar. Jo no sé si és que
també són endevins, amb la qual cosa ja, bé, els done
l’enhorabona.
En matèria d’emergències, les inversions reals baixen un
39% –més d’un 39%– quasi un 40%, que és menys que en
seguretat però que també és molt. I, també, com en segure-
tat i com en totes i cada una de les direccions generals que
no siga la de personal, tot baixa. Vosté també fa un discurs
molt bonic del tema dels voluntaris, i cert és que fa una tas-
ca encomiable, però resulta que per a equipament de volun-
taris de protecció civil, en el 2008, eren 150.000 euros i,
per al 2011, són 84.000, una miqueta menys.
Associació agrupació de voluntaris de protecció civil, en
el 2008 n’eren 30.000; ara, en seran 12.000. Inclús, la sub-
venció a la Creu Roja no ha parat de baixar; en el 2008,
n’eren 64.000, i per a l’any que ve van a ser 20.000.
I, bé, pel que fa a les emergències, en general, i a
l’extinció d’incendis, en particular, no entraré ara, per una
mera qüestió de temps, en com de contents i satisfets que
estan els col·lectius de bombers en la seua gestió.
Desenrotllament de l’autogovern. Capítol VII, subvenció
a universitats, passa de 113.000 a 60.000; conveni amb dipu-
tacions, passa de 90.000 a 45.000. Per cert, diu que volen re-
formar l’Estatut –val, val– per a evitar qualsevol discrimina-
ció. I la clàusula Camps? I eixa famosa clàusula Camps que
anava a ser la solució perquè no n’hi haguera cap tipus de
discriminació en ninguna matèria, en ninguna població, en...
Res! Doncs, se veu que no val, no val perquè, ara, cal fer una
modificació i pareix ser que per al mateix.
Tot continua baixant, a mi me queda ja poquet temps...
Ah!, bé, i, per descomptat, que còmode i que agradable és,
sobretot per al govern, dir frases de tipus: «en el marc de Pli-
se», «en compliment del Plise», «en el marc del pla Con-
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
fiança», «en el compliment del pla Confiança». Bé, marc no
sé, perquè jo crec que ni un ni l’altre són marcs, en tot cas,
són paraigües, perquè són una espècie de cobertura, una espè-
cie de cobertura als seus propis incompliments. Per què? Per-
què no apareixen consignats amb noms i cognoms en els
pressupostos, perquè només apareixen en els diaris de ses-
sions, en els diaris de sessions i en les seus intervencions pú-
bliques. Però, clar, és més còmode, més fàcil, i, sobretot, més
ambigu, parlar de plans que parlar de pressupostos. I per a
l’oposició, evidentment, és més difícil fiscalitzar i esbrinar el
percentatge real de compliment d’estos plans que dels pressu-
postos, que, per cert, tampoc és fàcil.
I, per acabar –acabe ja–, simplement dir que l’oposició,
almenys el Grup Parlamentari Socialista, estos pressupostos
no els qualifica d’austers, sinó que els qualifica de nefastos.
Res més i moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Sanchordi.
Té la paraula la senyora Quinzá.
La senyora Quinzá Alegre:
Muchas gracias, señor presidente.
Señor conseller, buenos días, agradecerle, desde el
Grupo Parlamentario Popular, su comparecencia, una vez
más aquí, esta vez para explicar los presupuestos.
Yo, en primer lugar, no solamente no voy a cuestionar la
existencia de su conselleria, ¡faltaría más!, sino que, todo lo
contrario; quiero darle la enhorabuena, la enhorabuena por-
que usted, en su conselleria, con usted a la cabeza y con su
trabajo, y agradecer también el trabajo que hace su equipo
directivo –que nos acompaña hoy, aquí, esta mañana– el in-
tenso trabajo, las horas que dedican a una conselleria que no
hay que olvidar que trabaja las veinticuatro horas del día los
trescientos sesenta y cinco días del año, y que ellos están a la
altura de las circunstancias para minimizar cualquier riesgo
que pueda tener cualquier ciudadano de nuestra comunidad,
con lo que no solamente entendemos que está plenamente
justificada, sino que realizan su trabajo de una manera bri-
llante, en nuestra opinión.
Centrándonos ya en los presupuestos, sí que decir que
desde nuestro grupo parlamentario mostramos la satisfac-
ción por los presupuestos que usted ha explicado con todo
detalle. Efectivamente, son unas cuentas creíbles y realis-
tas en una coyuntura económica tan crítica como la que
estamos sufriendo, a la que por desgracia se suma el aban-
dono y la falta de atención de las necesidades de la Comu-
nidad Valenciana por parte del Gobierno de España. Y
esto es una realidad. Evidentemente, el Gobierno de Es-
paña ha demostrado que tiene otras prioridades políticas y
presupuestarias y otras comunidades autónomas a las que
dar más satisfacción que a la valenciana. (Veus)
Estamos ante un presupuesto con novedades destaca-
bles por las nuevas competencias asumidas, competencias
que, por cierto, entiendo que...
El senyor president:
Senyories, per favor.
La senyora Quinzá Alegre:
...encajan perfectamente en su conselleria. Y, además,
creemos que estos cambios competenciales tienen como
Pàgina 28
objetivo claro dar un nuevo impulso a estas materias su-
brayando su carácter simbólico tradicional y profunda-
mente arraigado en nuestra tierra. Y eso, para nosotros, es
muy positivo.
En las cuentas para el próximo ejercicio se demuestra
que el Consell cumple con todos sus compromisos adquiri-
dos, se manifiesta claramente en la plasmación del acuerdo
alcanzado por el conseller con la Federación de Sociedades
Musicales de la Comunidad Valenciana, acuerdo, por cier-
to, por el que le felicitamos expresamente.
Para el Consell, la música ha sido siempre una prioridad,
pero hay que señalar que en este presupuesto se contempla
una inversión sin precedente, señoría, una inversión de casi
ocho millones de euros destinados a sociedades musicales,
bandas de música y escuelas de música.
Por tanto, por todos es sabido, y, principalmente, por to-
dos los afectados, que el compromiso del gobierno valen-
ciano con la música no solo se mantiene, sino que con estos
presupuestos queda altamente reforzado.
Lo mismo cabe decir de otras de las nuevas competen-
cias, la pilota valenciana, pues en estos presupuestos se va
a seguir apostando por la promoción de este deporte y por
la Ciudad de la Pilota en Moncada, que es una infraestruc-
tura de vanguardia de la que se van a beneficiar todos los
ciudadanos y va a contribuir a prestigiar nuestro deporte.
También, respecto al programa presupuestario de direc-
ción y servicios generales, es destacable que se incluyen
importantes partidas para las víctimas del terrorismo –como
usted bien ha señalado–. Desde el Consell, no solamente se
impulsó la legislación más avanzada y comprometida con
las víctimas del terrorismo, de la que además tuve el honor
de ser la ponente, sino que, año tras año, se les tiene en
cuenta presupuestariamente para atender sus necesidades.
Las víctimas del terrorismo saben, señor conseller, que el
Consell de La Generalitat está con ellos y está a su lado.
Los presupuestos de la Conselleria de Gobernación, un
año más, contienen también una importante dotación para
cumplir una función esencial y primordial para los ciudada-
nos: atender las emergencias y luchar contra los incendios
forestales con los mejores medios humanos y materiales y
con la tecnología más avanzada. Efectivamente, el progra-
ma presupuestario emergencias, protección civil y extin-
ción de incendios cuenta con casi sesenta y cinco millones
de euros y garantiza adecuadamente la gestión rápida y efi-
caz de las emergencias –como he dicho– las veinticuatro
horas del día los trescientos sesenta y cinco días del año,
una gestión que va a mejorar más, si cabe, con la aproba-
ción de la nueva ley de protección civil y gestión de emer-
gencias, que vamos a tener ocasión de aprobar pasado
mañana miércoles en el Pleno de Les Corts.
Quisiera recordar que es una ley que aboga por la coor-
dinación y la colaboración entre administraciones bajo el
mando de La Generalitat, que consolida el Centro de Coor-
dinación de Emergencias, el 112 Comunidad Valenciana, y
de todos los servicios de intervención que refuerzan las bri-
gadas de emergencias de La Generalitat, que reconoce el
voluntario de protección civil, que apuesta por la formación
y las nuevas tecnologías, que establece garantías en lo rela-
tivo a la planificación, la prevención y la autoprotección,
que potencia la participación ciudadana y la concienciación
social, y un largo etcétera. En suma, una herramienta nece-
saria y útil para seguir perfeccionando el sistema de protec-
ción civil y gestión de emergencias, un sistema que ha de-
mostrado ser eficaz con unos resultados excelentes y
constituye un modelo a seguir.
Seguir mejorando, señor conseller. Ese es precisamen-
te el objetivo que persiguen los presupuestos de su conse-
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
lleria, apostando por la inversión en infraestructuras y en
tecnología y en prevención y planificación. En este ámbi-
to –como usted ha señalado– la nueva plataforma tecnoló-
gica 112 Comunidad Valenciana es ya un ejemplo de mo-
dernización y adaptación a la última tecnología, con el
objetivo de garantizar la tranquilidad y la seguridad de
nuestros conciudadanos. En estas cuentas se va a conti-
nuar con el compromiso de la tecnología.
En esta línea de mejora de las infraestructuras al servi-
cio de las emergencias, el Plan de infraestructuras de segu-
ridad de emergencias, el Plise, sigue adelante con nuevos
proyectos de parques de emergencias y helisuperficies.
En materia de formación, dirigida a profesionales o vo-
luntarios, hay que reseñar que es uno de los compromisos
que la conselleria ha sacado adelante con éxito en esta le-
gislatura. Una vez inaugurada la fase primera del nuevo
Instituto Valenciano de Seguridad Pública y Emergencias,
el Ivaspe, en el complejo educativo de Cheste, se va a
proseguir con la fase II con el mismo esfuerzo, para que
nuestros policías locales y de La Generalitat, los bombe-
ros, los brigadistas de emergencias, los voluntarios, etcé-
tera, cuenten con el mejor centro de formación de España.
En el programa presupuestario de seguridad pública,
policía de La Generalitat y policía local, un año más se
apuesta por el apoyo a los policías locales con ayuda para
la adquisición de medios técnicos, reconociendo la impor-
tante labor que realizan los cuerpos de policía local y te-
niendo en cuenta las funciones asumidas por estos y la
falta de efectivos de fuerzas y cuerpos de seguridad del
estado. No olvidemos que el Consell ayuda económica-
mente a los policías locales que, obviamente, son compe-
tencia de los municipios. Ello se refleja en estos presu-
puestos y en el plan de inversión de 38 millones de euros,
a través del plan Confianza. En cambio, el gobierno socia-
lista sigue sin atender las necesidades de numerosos cuar-
teles y comisarías que se encuentran en estado lamenta-
ble. Y esto sí que es competencia del gobierno central.
Respecto a la policía de La Generalitat –como ha ex-
plicado usted, señor conseller–, se sigue impulsando la
mayor presencia de descentralización y aumento de fun-
ciones para que cada vez adquiera mayor protagonismo.
Por ello, se va a seguir invirtiendo en sedes comarcales y
se espera que el gobierno convenie con La Generalitat el
desarrollo de una policía de La Generalitat con más efec-
tivos y funciones. La voluntad del Consell es clara –usted
lo ha manifestado hoy, y, luego, me referiré.
Respecto al programa del desarrollo estatutario y pro-
moción del autogobierno, podrían destacarse numerosas
actuaciones. Desde el punto de vista legislativo, es de
justicia subrayar la labor que realiza la comisión de codi-
ficación civil valenciana, y fruto de este trabajo el pro-
yecto de ley de relaciones familiares, el proyecto de ley
que se conoce como el de custodia compartida, que va a
debatirse en Les Corts en breve plazo. Desde el Grupo
Popular, vemos muy positiva toda la acción que desarro-
lla la conselleria en defensa de solidaridad interterritorial
de nuestro Estatuto de autonomía, de nuestras señas de
identidad, de nuestro derecho foral, etcétera. En este sen-
tido, la implicación de la sociedad civil y asociaciones de
la universidad y de las instituciones es muy importante y
necesaria, y creemos que con estos presupuestos se
apuesta de manera adecuada por esta participación para
seguir impulsando a nuestro autogobierno y a nuestras
señas de identidad.
En definitiva –y para concluir–, creo que estamos ante
unos presupuestos que se ajustan a las necesidades y a los
objetivos planteados por la conselleria, con realismo, con
Pàgina 29
altura de miras y buscando siempre satisfacer el interés
general en unos momentos de contención y austeridad.
Credibilidad de estos presupuestos. Esta credibilidad
está avalada por el balance de gestión realizado y por el
acierto en las políticas llevadas a cabo por su conselleria
hasta la fecha.
Antes de terminar, sí que me gustaría destacar y hacer
especial hincapié en novedades que usted ha anunciado en
el día de hoy y que, a nuestro parecer, son sumamente im-
portantes. Y me estoy refiriendo a cuando ha hablado usted
de la modificación del proyecto de ley del Estatuto de auto-
nomía, en el que ya ha anunciado que convocará a los por-
tavoces de los grupos parlamentarios. Pues, señor
conseller, le felicitamos por esto y solamente deseamos,
desde el Grupo Parlamentario Popular, que continúe el
buen entendimiento y el consenso que presidió en la propia
reforma del Estatuto de autonomía que usted lideró –yo
creo– con gran acierto.
También, me gustaría destacar, porque me parece muy
importante, la puesta en marcha de la policía autonómica y
cómo ha hablado usted y vuelve a tomar y a desear, tal y
como se aprobó en resolución de estas Corts, que se cree la
comisión de estudio para desarrollar la policía autonómica,
para desarrollar el artículo 55 del Estatuto de autonomía.
Entendemos que sería un excelente comienzo, que, efecti-
vamente, usted se caracteriza por el consenso y el diálogo y
es una buena manera de que una ley tan importante cuente,
no solamente con todos los grupos parlamentarios, sino con
todos los sectores que tengan algo que decir al respecto.
Y terminar dándole la enhorabuena porque me parece
muy acertada y muy novedosa la apuesta que hace usted
por las infraestructuras y, en este caso, la propuesta de utili-
zar los programas de escuela taller y talleres de empleo
para rehabilitar y mejorar las pésimas condiciones en las
que lamentablemente se encuentran los cuarteles y comi-
sarías en nuestra comunidad.
Felicitarle por todo esto y decirle que el grupo parla-
mentario, no solamente los apoya, sino que le agradecemos
el esfuerzo que con ellos ha realizado.
Nada más y muchas gracias.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Quinzá.
Té la paraula el senyor conseller per a aclarir els dubtes
plantejats.
El senyor conseller de Governació:
Gràcies, senyor president.
Anirem per ordre.
Senyor Torró, he dit en la meua intervenció que els pres-
supostos baixen un 0,3%. És la conselleria que menys bai-
xa –a part de Benestar Social que puja un poquet– en la re-
ducció respecte a l’any 2010. I vosté parla que estos
pressupostos baixen. Clar, baixen perquè són austers i per-
què estan dins de la conjuntura econòmica d’Espanya.
I mire vosté, si els valencians no estiguérem al voltant
de tres-cents euros de finançament menys que la mitjana de
finançament en Espanya, segurament haguérem pogut fer
uns altres pressupostos, però resulta que estem per davall
de la mitjana en finançament i, damunt, encara mos finan-
cen per un milió menys d’habitants. I eixos són moltíssims
diners, com vosté bé ho sap.
Vosté diu que què pinten les competències de les socie-
tats musicals i de la pilota valenciana en Governació. Go-
vernació porta tot el que –anem a dir– encarnaria el valen-
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
cianisme polític i que li dóna, a més, molta base l’article 12
de l’Estatut d’autonomia quant a la defensa de les tradi-
cions i de l’autoestima com a poble. I, evidentment, el de-
port autòcton per excel·lència i un dels patrimonis i mani-
festacions artístiques més importants que n’hi han en la
Comunitat Valenciana, i que alguns se sentim tremenda-
ment orgullosos –jo volguera que foren tots, però alguns,
almenys, se sentim tremendament orgullosos– són, precisa-
ment, les bandes de música i la pilota.
Sé que sap molt malament que este govern haja aplegat
a un acord amb la Federació de Societats Musicals de la
Comunitat Valenciana, perquè pareix que els haja sabut fa-
tal a alguns grups de l’oposició. Jo, ho sent per vosté i
m’alegre pels 40.000 músics, pels 60.000 alumnes i per les
529 societats de la Comunitat Valenciana.
Mire vosté, s’ha aplegat a un acord històric. I no ho dic
jo –i vosté estava present–, i ho digué ahir el president re-
cent elegit, en el (inintel·ligible) ... d’ahir, en la ciutat
d’Ontinyent, el senyor Almería. Un acord històric, com mai
en la vida, com mai en la vida s’havia pressupostat.
Però, evidentment, encara que pressupostàrem el triple,
el quàdruple o el quíntuple, sempre seria paupèrrim per a
vostés. La qual cosa a mi me pareix absolutament normal.
Però, bé, ja li dic que ho sent per vostés, que pareix que es-
tiguen malhumorats perquè hem arribat a una senda de con-
sens, a un gran acord històric i a una senda de diàleg, però,
bé, aixina són les coses. Ho sent molt per vosté, però
m’alegre molt pels músics, de veritat.
En segon lloc, parla vosté del pla Confiança i de la in-
versió. El pla Confiança, ja dic, augmenta considerable-
ment el capítol VI dels pressupostos de la Conselleria de
Governació. I he dit –i després ho especificaré millor, con-
testant-li al senyor Morera– que n’hi han 24 projectes però
en execució, no en un pla..., en execució, adjudicats, fent-
se. I que vostés se poden ficar el casc, poden acompanyar-
me quan vullguen, que els invite, per a vore un a un tots ei-
xos projectes. Realitats, no mentires que feen quan
governaven altres.
Pensem... (Veus) I, per tant, no és el que pensem fer, és
el que estem fent, que és molt distint. Una cosa és pensar,
que està molt bé, i una altra cosa és fer, com mosatros es-
tem fent en el pla Confiança.
Vosté diu –i és un tòpic ja, i no per avorrit o per repetir-
ho al final la gent s’ho ha de creure–: «És que vostés no pa-
guen als bombers, és un desastre, és no sé què.» Me pareix
molt bé. Jo me reunisc amb els sindicats, amb el seu sindi-
cat i amb tots els sindicats dels bombers. I tinc, a més, a
gala –i m’agrada que no me conte res ningú, perquè en el
meu poble diuen que qui envia no va–, i m’agrada estar... I
m’agrada sentir de primera mà, i moltes de les negocia-
cions les porte personalment perquè cada u té un estil de fer
política i cada maestrillo tiene su librillo. I, per tant, del
que vostés diuen, del que vostés conten al que és, del dicho
al hecho, va un buen trecho.
Vosté diu: «És que no paguen.» Mire vosté, la partida
per als pressupostos de l’any 2010, de 22.043.890, abans
que s’acabara el mes de setembre, estava pagada al cent per
cent, i encara queden dos mesos per acabar-se el pressu-
post. Al cent per cent. Els tres consorcis. Poden vostés
comprovar-ho. Com els agrada comprovar i contrastar tant
les coses, jo els invite que ho contrasten, que ho compro-
ven i que ho pregunten.
Es més, es més, fa quinze dies aprovàrem una modifica-
ció pressupostària. Basant-nos en un acord –que mosatros
és que no acordem res, i sempre apleguem a un acord pràc-
ticament per unanimitat; i si no és amb els sindicats majori-
taris de bombers...–, férem un increment del pressupost en
08.11.2010 Pàgina 30
base a una modificació de crèdit, injectant més diners per a
bombers, de 2.200.000 euros, que ja està aprovat i que està
en fase en estos moments també de pagament i que se farà,
lògicament, abans també del 31 de desembre. Eixes són les
veritats i no les mentires. I també li pregue que vosté ho
comprove i li pregue que vosté també ho contraste.
I mire vosté, per allò que no se dóna i que açò és un to-
bogan, que després entrarem en els tobogans i en els co-
lumpios també dels parcs. Mire, en l’any 2006, en l’any
2006, se donaven 16 milions d’euros als tres consorcis; en
l’any 2007, 18.886.000; en l’any 2008, 20.886.000; en
l’any 2009, 22.043.000 i en l’any 2010, se van a donar
24.250.000. Eixa és la realitat, eixa és la realitat. I pagats al
cent per cent. I li pregue també que vosté ho comprove.
Bé. Dit això, senyor Morera, anem sempre a un tema
que l’apassiona, i a mi m’agrada que a un diputat, que a
més és president o secretari general d’una formació política
i portaveu d’un grup parlamentari, que parle de la policia
autonòmica i que parle de seguretat. De veres, és un tema
que m’agrada. Jo fiu una reunió amb els grups parlamenta-
ris, i he tingut diverses reunions també amb el Ministeri de
l’Interior, per a ficar en marxa una proposta que li férem al
ministre de l’Interior el 31 de juliol de l’any 2007, el molt
honorable president de La Generalitat i jo mateix en el seu
despatx, i que de moment està ahí en sí, pero no, sino todo
lo contrario, y no avancemos por si acaso.
Dins d’eixa proposta, hi havia un model, que ho he ex-
plicat diverses vegades ací en esta reunió. Vosté sap que
per a fer un cos de policia autonòmica, evidentment, cal
comptar amb el cofinançament de l’estat, perquè no n’hi ha
cap cos de la policia autonòmica que no pague menys del
75% l’estat. Vosté sap que l’Ertzaintza la paga en un cent
per cent el Ministeri de l’Interior, sap que paga en més d’un
75% la policia dels mossos d’esquadra també de Catalunya,
més d’un 75%, i que la policia foral, en base a un concert
econòmic, també està sufragada en eixos percentatges per
part del Ministeri de l’Interior.
I, per tant, mosatros no demanem un euro més ja no que
l’Ertzaintza, ja no que l’Ertzaintza, sinó que els mossos
d’esquadra o la policia foral de Navarra. Que pague el ma-
teix i mosatros ficarem en marxa de seguida la policia au-
tonòmica. El que no pot fer insolidàriament, el que no pot
fer sectàriament el govern és dir: «Jo sí que pague alguns,
perquè em dóna la gana, o per criteri polític o per mercanti-
lisme de vots i electorals, sí que pague un finançament. I si
demana Galícia, o demana Canàries o demana la Comunitat
Valenciana o qui siga, que se paguen el cent per cent. I com
tenen competències, que se la paguen.» Eixa és la realitat.
Per això, com eixa és la realitat, el prudencial, el sensat
era fer una proposta, com se féu i s’aprovà en el debat de
política general, de desplegament de l’article 55, paràgraf
primer, de l’Estatut d’autonomia, perquè hi haguera un
consens en eixa matèria. Perquè si no se fa aixina, som uni-
laterals, volem imposar les coses, anem d’amagadetes i fem
no sé què. Si ho fem per participació, és perquè no ho vo-
lem fer, perquè creem la comissió per a no fer-se. Si ho fem
verd, perquè té de ser taronja. Si ho fem taronja, perquè té
de ser groc. Romanços, senyor Morera, romanços! Jo
l’invite a, en les reunions que se tenen, explicar-li-les amb
tot el deteniment.
I mire vosté, en el tema de les bandes de música que
vosté també dia, el govern no enganya ningú. El senyor
Blasco, la senyora Miró i el senyor Font de Mora han fet un
treball molt important en les bandes de música. És a dir,
vaig a dir-los que des que són consellers i han estat tractant
eixes matèries, el senyor Font de Mora i la senyora Miró,
se ficà en marxa un conveni històric, que se firmà en l‘any
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
2005 entre el president de La Generalitat i les societats mu-
sicals, per partides noves que no s’havien ajudat mai en la
vida. Léase ajuda d’instrumental, léase sostenibilitat per a
la federació o intercanvis musicals. I també vull que ho
comproven en les hemeroteques i en els pressupostos des
de l’any 1983 fins a.. (Veus) Sí, que ho comproven, que ho
comproven i que ho pregunten. Que ho comproven i que ho
pregunten.
Per tant, no és cert que s’haja retallat més. S’ha augmen-
tat com mai en la vida, com mai en la vida ningun govern
s’havia girat a les bandes música. Com mai en la vida. A
excepció, ja que estem parlant de bandes de música, a ex-
cepció de Música 92, perquè se quedàrem fora de la capita-
litat cultural, se quedàrem fora de les olimpíades, se quedà-
rem fora de... també de l’expo i se quedàrem fora de tot.
(Veus)
I, per tant, hi havia de donar ahí un caramelet en allò de
«Espanya 92, Valencia 0». Absolutament res. L’únic que
s’ha fet ha segut una llei valenciana de la música, ficar par-
tides que mai, que mai s’han subvencionat, igual que este
any fiquem partides que mai en la vida s’han subvencionat,
com són les escoles d’educands, o com són les ajudes per a
les reformes d’infraestructures.
Per tant, lluny de retallar, s’ha anat augmentant. I vostés
diuen que «vaja acord raquític». Un acord raquític, que és,
amb molta diferència, des de l’any 1983 fins ara, el que
més diners i més línies de subvenció ha fet de tota la histò-
ria per a les bandes de música. Estan tots satisfets menys
vostés. Però encara que haguérem ficat dos-cents mil mi-
lions, donava igual. A vostés, que més els dóna! Seria un
desastre. I això és com és.
Vosté diu que he parlat de moltes propostes polítiques.
Sí, evidentment. És que els pressupostos són per a concre-
tar propostes polítiques. O ací què fem, senyor Morera?
Ací parlem de política, de projectes polítics. Que, per cert,
ningú ha fet valoració de projectes polítics. Jo he fet anun-
cis importants, com el de l’Estatut d’autonomia, o com el
de les cases quarter o escoles tallers. Jo no he sentit a ningú
res dir sobre això. I, per tant, en eixe sentit, també voldria
que se pronunciaren sobre això.
Abans d’entrar en l’Estatut d’autonomia, vull dir-li dos
coses respecte a l’Estatut d’autonomia. Mire vosté, m’ha fet
una pregunta concreta sobre la llei de successions. Vosté sap
que per convicció, per convicció, el conseller que li parla és
un gran defensor del dret foral civil i del que són totes les
senyes d’identitat i l’autoestima del poble valencià. I li tinc
de dir que, en eixe sentit, s’ha fet la llei de règim econòmic
matrimonial, en la seua modificació, s’ha fet la llei de custò-
dia compartida, està ara la llei de contractes agraris i està la
llei de successions també en estos moments.
La llei de successions, s’aprovà l’avantprojecte per part
del Consell i se reclamà un consens i una participació, que
vostés diuen que este govern no dóna consens ni participa-
ció a ningú. I precisament, després d’aprovar
l’avantprojecte, com se reclamà més consens i més partici-
pació, perquè era una llei molt important que afecta el mo-
dus vivendi i té un gran impacte econòmic i social per als
valencians, el que se féu fou una altra ronda en base al dic-
tamen del Consell Jurídic Consultiu, per a intentar negociar
i consensuar més el text. I sense parar ni un minut, això és
el que hem fet, seguir parlant amb la societat civil d’una
llei que és molt important, com és la llei de successions. I
que mosatros tenim ultimada, però que estem aconseguint
els màxims consensos.
I en eixe sentit, quan s’acabe la ronda de reunions, que
s’acabarà prompte ja estes setmanes, conforme està previst,
08.11.2010 Pàgina 31
presentarem el projecte de llei. Igual que vosté té la llei de
custòdia compartida ja ací, crec que està en el termini de
presentació d’esmenes, no sé, però crec que està en termini
de presentació d’esmenes, també tindrà la llei de succes-
sions. I espere també eixe recolzament i espere també eixe,
almenys, diàleg seriós i responsable. I vorem qui recolza
l’autoestima, el desenrotllament de l’Estatut d’autonomia i
el dret foral civil i vorem qui està aplicant la irresponsabili-
tat política o la deslleialtat política i presenta recursos
d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional. Ho
vorem com sempre.
Parla vosté de l’Estatut d’autonomia, i vaig a detindre’m
un minut en l’Estatut d’autonomia. Mire vosté, jo fon un
dels ponents, afortunadament, i tinguí l’honor i satisfacció
de ser un dels ponents de la reforma de l’any 2006, i li tinc
de dir que en estos moments tornaria a fer la reforma exac-
tament igual i amb els mateixos criteris que la férem, per-
què era la reforma que tenia unes condicions clares que se
marcaren a priori, que era lleialtat amb la Constitució, que
era consens polític i que tenia d’anar amb un caràcter rup-
turista o insolidari afectant a drets que afectaven a altres te-
rritoris o altres comunitats autònomes. Perquè mos pareix
que això no està en consonància amb el títol VIII de la
Constitució, i mos pareix que això és obrir una caixa de
Pandora, que és el que ha fet el president actual del govern,
d’una irresponsabilitat històrica, com feia moltes dècades
no s’ha atrevit a fer ningú.
I, per tant, faríem altra vegada... I vosté el que parla
d’estatutet, que se li ompli la boca quan parla d’estatutet,
mire, eixa reforma d’estatutet que ha tingut més del 95%
del recolzament d’estes Corts Valencianes i més del 90%
de recolzament en el Congrés dels Diputats i en el Senat,
ha fet possible que la Comunitat Valenciana hui siga una
comunitat del 151 de la Constitució i haja deixat de ser una
comunitat del 143. Jo sé que a vosté això..., i pareix menti-
ra sent el secretari general d’un partit nacionalista a vosté
no l’alegre, pareix mentira. Perquè hui la Comunitat Valen-
ciana, a tots els efectes, està equiparada a eixes mal deno-
minades, mal denominades –i mal amb majúscula i subrat-
llat en fosforito–, comunitats històriques. I hui som una
comunitat del 151 de la Constitució. I ho som perquè tenim
la capacitat de refrendar qualsevol reforma de l’Estatut; i
ho som perquè el president té la capacitat de dissoldre anti-
cipadament durant els quatre anys, de manera lliure i ober-
ta, estes Corts Valencianes, i ho som perquè també cobrí-
rem altres algunes en una reforma, en una gran reforma que
férem en l’any 2007, per a fer les relacions amb la Unió
Europea, que no estaven, lògicament, perquè no havíem en-
trat encara en l’Estatut de l’any 1982. I en moltes altres
matèries que hem donat un bot qualitatiu. Ens hem equipa-
rat institucionalment a eixes mal denominades comunitats
històriques.
I, per tant, vosté, ja sé que li agrada parlar molt de refor-
meta, segurament perquè –no sé si el seu grup... no era el
seu grup completament total, a pesar que ací sí que volia
arribar a un acord–, els que no estaven representats dins
d’esta cambra no volien aplegar a un acord i s’imposaven
perquè dirigien el partit, malgrat que els que estaven nego-
ciant sí que volien aprovar eixa reforma –i vosté ho sabrà
millor que jo, i no vull ficar-me en casa de ningú. I, per
tant, fon una gran reforma que mos ha ficat en el 151, que
estem orgullosos, que la faríem exactament igual.
Què passa? Que n’hi han unes causes sobrevingudes.
Quines són les causes sobrevingudes? Una aprovació
d’estatuts d’autonomia a posterior de l’Estatut valencià,
que mosatros entenem que podien ser inconstitucionals a
totes les llums. Què ocorre? Que ací l’únic que pot dir amb
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
legitimitat el que és constitucional o no és el Tribunal
Constitucional, no és ningun partit polític, no és ninguna
institució i no és ningun govern. I el que mosatros creguem
que puga ser inconstitucional, si el Tribunal Constitucional
diu que és constitucional, mire, ho serà per a tots. No serà a
soles per a catalans, serà per a extremenys, per andalusos,
per a madrilenys i per a valencians. Serà per a tots.
I el que no pot ser és que un govern puga agarrar mesu-
res sectàries basant-se en el dret positiu d’un estatut
d’autonomia, com està passant en matèria d’inversions,
perquè sobre la base d’eixes clàusules dels estatuts estan
els pressupostos generals de l’estat, estan..., a pesar que el
Tribunal Constitucional diu que és constitucional si
s’interpreta d’una determinada manera, estan basant-se per
a donar més inversió, i vosté i jo sabrem que és per a com-
prar vots, per a tindre en el Congrés dels Diputats una ma-
joria i poder aprovar el pressupost, mosatros i la majoria,
afortunadament, dels espanyols, però això crec que mosa-
tros no ho podem consentir. I, mire, si és constitucional per
a u, és per a tots, i mosatros, ni este conseller ni el seu pre-
sident ni ningun membre del govern ha eixit diguent que li
falta legitimitat al Tribunal Constitucional, com feren altres
governs autonòmics, perquè mosatros, diga el que diga, ho
respectem, podem compartir-ho o no, però se respecta, per-
què estem en un estat de dret. Mire vosté si les formes són
distintes, si l’altura de mires és distinta, i entenem que un
estatut d’autonomia no pot marcar el sistema de finança-
ment d’un estat, perquè això és una autèntica «barbaritat»
amb ve, una «barbaritat», perquè no n’hi ha ningun pressu-
post general de l’estat que puga resistir que cada comunitat
autònoma diga que jo pel PIB, l’altre per la població, l’altre
per la despoblació i l’altre per no sé què.
Me permetrà el president una llicència: ¡un cachondeo!
Però, clar, si és constitucional per a u i s’estan beneficiant
en detriment dels altres ciutadans, doncs, mire, serà per a
tots, perquè ací l’article 14 diu que tots els espanyols són
iguals per a la llei, que ho diu la Constitució del 1978.
Vosté diu que no s’explica també això del pla Con-
fiança. Diu, home, vosté que s’estan invertint 38 milions i
que n’hi han 24 projectes... Efectivament, n’hi han 38 mi-
lions i 24 projectes que estan ja executant-se, ja li ho he dit,
executant-se en els pressupostos de l’any 2010, alguns des
de l’any 2009, dels poquets mesos de ficar-se en funciona-
ment el pla Confiança, i ara 2010, perquè sap que són plu-
rianuals, açò no és com el pla E, fer quatre voreres i pintar
quatre parets, que no dóna (inintel·ligible) ... perquè en
quatre mesos té de presentar... No, no, no, no, açò són pro-
jectes de molts milions de pessetes. I, si no, que li ho di-
guen a l’alcalde d’Elx, que presentà un projecte d’11 mi-
lions d’euros i que s’està executant, i que jo estiguí en Elx
en companyia d’ells i va a molt bon nivell la construcció de
les obres... Sí, una realitat de molts diners, ¡38 milions! I
que jo els invite, li diré al meu gabinet que els invite, quan
jo vaig a ficar primeres pedres, quan vaig a visitar obres i
quan vaig a inaugurar, els invite també que se’n vinguen en
companyia meua.
Mire vosté, senyora Sanchordi, parlava vosté de tobo-
gans. Jo crec que quan parlava de tobogan se referiria als
pressupostos generals de l’estat, perquè, mire vosté, en els
últims anys els pressupostos generals de l’estat en matèria
de seguretat..., la xifra que menys ha baixat ha segut un
50%, en els últims anys. Quan n’hi havia crisi, per quan no
hi havia crisi, quan hi havia crisi perquè hi havia crisi i
quan no hi havia crisi, (inintel·ligible) ... crisi.
La senyora Cristina diu que no: que ho comprove, també
la invite a comprovar-ho perquè jo, esta matèria, evident-
ment, me toca estudiar-me-la, ¿val? Que ho comprove.
08.11.2010 Pàgina 32
El senyor president:
Senyories.
El senyor conseller de Governació:
Per tant, home, este any ha baixat un 89%... ¡Un 89%!
Jo només volguera que l’estat baixara el mateix que baixa
La Generalitat en matèria de seguretat i emergències..., per-
què quasi triplicaríem el que ha ficat en seguretat i
emergències per a la nostra comunitat, mire si la diferència
és gran. Mire vosté, un 90% menys en..., per al cos de la
policia nacional, ¡un 90% menys! Un 43% menys per a la
Guàrdia Civil! ¡Ni un euro per a la província d’Alacant i
per a la província de València en matèria de Guàrdia Civil!
¡Ni un euro! Pot comprovar-ho vosté també.
I, mire, me motiva molt que faja els comentaris i les va-
loracions sobre esta conselleria, me motiva moltíssim, per-
què jo ja sé que a vostés la seguretat, les emergències i
l’autoestima del poble valencià a vostés els interessa el que
els interessa, (veus) ¿eh?, el que els interessa, però, mira,
mire si...
El senyor president:
Senyories, per favor.
El senyor conseller de Governació:
Perdó, jo a vosté..., he respectat el que estava diguent, jo
sé que la veritat fa mal, però tindrà de sentir-la també... (Veus)
I, mire vosté, me motiva que pensen aixina, perquè això
és que anem pel bon camí, que estem encertant..., que es-
tem encertant, ¿eh?, perquè u només se rasca quan li pica,
quan no li pica, no se rasca, (veus) amb la qual cosa, estem
encertant.
Vosté diu el tema del personal,...
El senyor president:
Senyories.
El senyor conseller de Governació:
...el malbaratament de personal, de no sé què... Jo no ho
sé. Jo, mirant els meus pressupostos, baixem (ininte -
l·ligible) ... per cent el capítol I, al voltant del 10%, amb la
qual cosa no sé vosté quins pressupostos haurà llegit. El
pressupost de la Conselleria de Governació, que estic expli-
cant jo ací, baixen quasi al voltant d’un 10% el capítol I,
que és el de matèria de personal. Ara, parlar per parlar,
doncs, bé, me pareix molt bé.
Diu: «És que només han deixat una línia per a les poli-
cies locals»... No és de veres, lligga vosté els pressupostos.
N’hi ha una línia per als mitjans tècnics i n’hi ha una altra
línia per a la formació. Se mantenen eixes dos línies, i quan
se fan uns pressuposts que marca una conjuntura econòmi-
ca, que tenen d’eixir dels imposts de tots els ciutadans, cal
prioritzar les partides pressupostàries, però no diga vosté el
que no és.
N’hi ha una línia per a la formació, per als ajuntaments,
i n’hi ha una línia per als mitjans tècnics, per a les motos
uniformades, i estan en els pressupostos, i si no ho ha lle-
git, l’invite jo que ho lligga.
El tema de..., també ha fet referència al tema d’això de
la policia autonòmica. Mire vosté, precisament, este mes de
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
novembre, si no m’alcen la reunió, com ha passat habitual-
ment, tinc una reunió en el Ministeri de l’Interior a petició
del mateix secretari d’estat d’Interior per a reunir-me per a
parlar dels temes de policia. Esperada i demanada des de fa
molt temps, más vale tarde que nunca, i que jo hi aniré
molt gustosament per a poder tractar d’estes qüestions. Es-
pere que la proposta que he fet d’escoles tallers i tallers
d’ocupació, que és una proposta efectiva que se pot fer rà-
pid i que pot ser una realitat eixa reforma de les infraestruc-
tures més deficients, hi estiguen d’acord.
Parla vosté també de la reforma de l’Estatut que jo aca-
be de dir, com si fóra una cosa trivial o fóra una cosa... «la
reforma de l’Estatut»... I de la clàusula Camps... Mire
vosté, la clàusula Camps és per a assumpció de competèn-
cies, no és per a parlar de model de transferències o de mo-
del de finançament, i ho diu molt clar, si vosté s’ho llig,
«per a assumpció de competències», però ací estem parlant
de models de finançament, i, per a vosté, canviar el que són
eixes matèries, té de fer una reforma de l’Estatut... Per a
que tinga clara la diferenciació.
I vosté dia també el tema que volem com un paraigua, el
Plise, el pla Confiança, el no sé què... Bé, jo li ho dic, vaja-
se’n vosté a Castelló de Rugat, vaja-se’n vosté a Iàtova,
vaja vosté a Fontanars dels Alforins, vaja vosté a Onil i els
conta que això són los cuentos de la Cenicienta per a que
s’adorga el xiquet, vaja-se’n i els ho conta, perquè estan en
funcionament, o vaja vosté a l’IVASP per a vore si està en
funcionament o no, o si estan els 11 milions invertits en el
112 o no, o vaja vosté a les obres, que és de la seua provín-
cia, de la superfície de Tírig.
I el pla Confiança... Diu, és que, primer, per a vostés, el
pla Confiança era un bluf i una mentira... Doncs, com la re-
alitat és tossuda, i en este moment n’hi ha mil i tantes obres
fent-se en tots els pobles... (Remors) Sí, mil i tantes, mil i
tantes... ¿Eh?
El senyor president:
Senyories.
El senyor conseller de Governació:
I estan fent-se..., entre projectes i obres, sí, senyor...
Doncs, ara, diuen, no, sí, però ho fan..., però (ininte -
l·ligible) ... no pagaran. (Inintel·ligible) ... Jo estic pagant,
la meua conselleria, ¿eh?, i la resta del govern, està..., no sé
si ho ha dit vosté o el senyor Morera, està pagant a sixanta
dies de certificació d’obra, i com li fa molta gràcia a la sen-
yora Cristina Moreno, (veus) jo li dic..., jo li dic que parle
amb els ajuntaments... Li vaig a dir alguns ajuntaments,
¿eh?, alguns ajuntaments, ¿eh?, tots del PP i tots molt pro
govern del president Camps, en l’Ajuntament d’Elx, en el
de Picassent, en el de Burjassot, en el de Sant Joan
d’Alacant, en el d’Alaquàs o en el d’Oliva, en un (ininte-
l·ligible) ... que porta la Conselleria de Governació, obres
que estan..., per cert, en Picassent inaugurarem d’ací a po-
quet una obra de poc més d’un milió d’euros, i la inaugura-
rem i els invite també a anar a vore eixos blufs que estan
ahí i que no se paguen, i que es paguen a sixanta dies i que
estan ahí fets una realitat.
Amb la qual cosa, jo crec que tenim de ser seriosos en el
que diguem, perquè contra més se critica el que és mentira,
se torna contra u. Això és com un bumerang, és com un bu-
merang, ¿eh?, i això, doncs, al final es tornarà..., com un
bumerang, perquè dir el que no és, encara que ho repetix-
ques mil vegades, la gent no s’ho pot creure, i li he ficat al-
guns exemples de municipis, bé, doncs, bé, Alaquàs, Elx i
08.11.2010 Pàgina 33
companyia, doncs, bé, per ficar un exemple, ¿eh?, per ficar
un exemple, que vosté pot comprovar-ho, no és que li ho
diga jo: vosté va i ho comprova, o els toca per telèfon, com
són companys del partit de vosté, i ho diu, de manera im-
mediata, (remors) i li diran si és de veres o no és de veres el
que està diguent eixe conseller. Eixes són les realitats, eixes
són les realitats.
I evidentment que estem en una conjuntura econòmica
complicada i per això fem una priorització, dins dels pres-
supostos, per a mantindre el que són les prioritats en matè-
ria de seguretat, en matèria d’emergència i en matèria de
desenrotllament del nostre Estatut d’autonomia.
Moltes gràcies, president.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor conseller.
Tenen la paraula els grups polítics.
En primer lloc, el senyor Torró.
El senyor Torró Gil:
Gràcies, senyor president.
Anem a vore, jo..., és terrible la forma en què vosté té...,
d’ací, d’argumentar determinades qüestions, ¿no? Per co-
mençar, no m’ha contestat al que jo estic plantejant-li en el
tema de la baixada dels pressupostos.
Vosté..., la baixada del pressupostos, retire la partida de
les eleccions, que, evidentment, és una partida extraordinà-
ria, vosté aparte les partides que l’any passat no (ininte-
l·ligible) ... la seua competència i el pressupost baixa un
6,66%, i està baixant en capítols fonamentals com són els
temes de seguretat i, especialment greus, els temes
d’emergències.
Insistixc, els temes d’emergències. Les inversions en
qüestions d’emergències, la major part d’elles, li recorde,
inversions de manteniment..., no n’hi han molts capítols
per a fer coses noves, sobretot qüestions de manteniment,
baixa un 40%. I això, vosté no ha segut capaç ací de donar
cap tipus d’explicació raonable, ¿no?
Anem a vore, la veritat és que l’argumentació per a que
Governació tinga les matèries de pilota valenciana i de les
bandes de música és que això encarna els valors del valen-
cianisme polític, que més o menys és el que m’ha dit ací, la
veritat és que la cosa no pot ser més patètica, ¿eh?, la cosa
no pot ser més patètica, perquè ¡són qüestions de caràcter
cultural i educatiu i esportiu! ¿Quin sentit tenen que no
(inintel·ligible) ... ? ¿Què és, que en la Conselleria de Cul-
tura no són valencianistes, no?, i en la Conselleria
d’Educació tampoc... Només són valencianistes en la Con-
selleria de Governació... ¿Val?
I vosté ací ha pintat l’acord amb les bandes com si fóra,
no sé, la meravella de les meravelles, però, a vore, (veus),
¿per què arriben a eixe acord vostés?, ¿perquè sí?, ¿eh?,
¿perquè sí? (Veus)
El senyor president:
Senyora diputada.
El senyor Torró Gil:
Li tinc d’explicar la història, ¿no? La història és que del
pressupost de 2010 respecte al pressupost de 2009 –només
li parle de les escoles de música, només de les escoles de
música– hi havia una reducció del 35%, ¿val? Una reduc-
ció..., no es riga, del 2009 al 2010, la reducció pressupostà-
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
ria en les escoles de música és del 35%, i arriben al més de
juliol i com amb això no en tenien prou ¡els rebaixen un
54%!, ¡un 54%!, ¿val?, es queden a nivells misèrrims res-
pecte al que tenien en 2009, i ara vostés, en eixe aspecte
concret, tornen a..., aproximadament, el que hi havia en
2009. En les altres qüestions milloren una miqueta més,
d’ahí que diguen... Sí, és aixina, és aixina.
En les escoles de música tornen al de 2009, i en la resta
ho milloren. I estic dient-li-ho, jo m’alegre d’això... Vosté
diu, vosté no s’alegra... Jo sí que m’alegre, m’alegre com a
valencià i m’alegre com a música, perquè jo, a més, dóna
la casualitat que sóc músic de banda, i m’alegre moltíssim
que hi haigguen més diners per a això, i eixos diners encara
estan molt per davall de les necessitats reals de les bandes,
unes necessitats que no s’han creat només les bandes, sinó
s’han creat eixos acords a què vosté (inintel·ligible) ... ,
perquè vostés són uns especialistes en arribar a acords i
després no complir-los.
Efectivament, en 2005 arriben a una sèrie d’acords amb
les societats musicals i a partir generen unes expectatives,
generen una sèrie de despeses..., ¿com que no?, i a partir
d’ahí... (Veus) No, no, no, sí, sí, és aixina, ¿eh?, i a partir
d’ahí vostés es dediquen sistemàticament a incomplir eixes
expectatives i a incomplir eixos acords, i això és el que ge-
nera que en estos moments les bandes tinguen una necessi-
tat de finançament de 15,7 milions d’euros i vostés ací els
n’oferixen 6, i això és difícil de discutir, ¿eh?, molt difícil
de discutir, i això, parle-ho vosté demà amb el president. Si
vol, li toca per telèfon i parla amb ell. Jo supose que ho
haurà fet, però com vostés en això no tenen massa interés,
en resoldre eixe tipus de qüestions...
I eixa és la realitat, (veus) eixa és la realitat que hi ha en
esta qüestió concreta, ¿val?, i eixa és la realitat que vostés
ací tindrien d’estar explicant. Tindrien d’estar explicant, en
definitiva, per què els pressupostos són com són... Perquè
ara vosté em torna a dir això del pla Confiança i torne a
(inintel·ligible) ... , ¿per què no està en els pressupostos?,
pregunte... (Veus) No, no, no, no ha explicat vosté res
d’això, ¿eh?, perdone, però això no ho ha explicat.
El senyor president:
Senyories.
El senyor Torró Gil:
¿Per què el pla Confiança, si existix, si existix, està con-
templat en els pressupostos? Podia tindre un sentit la pri-
mera volta..., tampoc massa, perquè el van presentar al mes
d’haver aprovat els pressupostos, però, bé, en un moment
determinat u pot pensar, bé, es genera un pressupost extra-
ordinari i el presente. Però, al segon any, ¡ja tindria d’estar
en els pressupostos comptabilitzat! I, al tercer, ¡ja no li vull
contar!
¿Per què no els posen ens els pressupostos? Perquè, una
de dos, o és fals el que vostés estan venent, o ho fan per a
no controlar. En realitat és una barreja de les dos coses,
perquè la major part de les coses que diuen no es fan ni es
pensen fer, i, en segon lloc, perquè no tenen, o no volen...,
pretenen que els valencians no puguen controlar el que
vostés fan o diuen que fan amb eixos diners, i per això no
està en els pressupostos. Gràcies, senyor president.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Torró.
Té la paraula, senyor Morera.
08.11.2010 Pàgina 34
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Anem a vore, sobre les societats musicals, li he de dir
que estarem vigilants..., estarem seguint l’acord que final-
ment ahir la federació de societats musicals va aprovar en
una assemblea, que vosté hi estigué, també hi estigué el
nostre diputat Josep Maria Pañella, perquè no ens acabem
de fiar. Per què no? No de vosté i de la seua paraula sinó
d’un govern que diu que va a fer una cosa i després en fa
una altra.
Vosté parla dels consellers Blasco i Trinidad Miró,
doncs, podien haver fet el conveni més meravellós i fantàs-
tic i supersònic de tota la història, però si després no con-
cretes amb els pagaments i les dotacions pressupostàries
efectives, no ens aprofita de res. I això és el que ha passat.
I com que ahí està la història i se pot verificar, ja li dic
jo que han acceptat este conveni, però sense tindre-les to-
tes, perquè ja els han furtat la cartera en altres ocasions.
Perquè vosté forma part d’un govern que s’estima més gas-
tar-se els diners dels valencians en juergues, saraus per a
pijos que en atendre la nostra identitat valenciana amb dret
d’admissió, sí, en històries amb dret d’admissió. Eixa és la
realitat.
I després se queixarà vosté que no té diners. Per què no
li diu al president Camps que reclame els 3.400 milions
d’euros que ens deu l’estat per infradotació de les nostres
dotacions pressupostàries? Per què el seu govern no recla-
ma això? Per què no ho reclama? Tingueren l’oportunitat
de pronunciar-se en el debat de política general i votaren
en contra de la proposta de Compromís, votaren en contra.
(Remors)
El senyor president:
Senyories, per favor.
El senyor Morera Català:
Si s’ha constatat per la comissió d’experts que el dèficit
és este, jo crec que inclús és més, però bé, ¿per què no ho
reclamem a l’estat? Perquè, mire, sap què passa? Que vosté
ha dit una cosa que jo crec que no és certa, que l’estat paga
la Ertzaintza. No, senyor conseller, la Ertzaintza la paga el
poble basc a través d’un concert econòmic i després li ho
resten de la quota que paguen a l’estat. Tenen una cosa que
es diu concert econòmic, ells i els navarresos. I, clar, tenen
unes dotacions pressupostàries públiques acollonants.
I sap què passa? Que quan això s’ha de votar en el
Congrés, els diputats del Partit Popular per a no (inin-
tel·ligible) ... se’n ixen i dixen que això continue, perquè
primer són bascos que del PP. En canvi vostés, com són
d’un partit que depén de Madrid i estan agenollats davant
Madrid, traguen el que han de tragar.
El model de finançament anterior, el de 2001-2008, ha
sigut una penalització història als recursos del poble valen-
cià; l’actual, és pitjor. I jo crec que seria convenient que
buscàrem un mínim denominador comú per a poder tindre
recursos per a fer front a estes partides i a les necessitats
que té el nostre poble. Jo el convide, el convide a que vosté
com a conseller autonomista, valencianista, pose les (inin-
tel·ligible) ... i reclame eixos diners.
Perquè, sap què passa? Que vostés se’n volen passar de
submisos i al final els seus companys de Sevilla fins i tot vo-
ten coses que vostés ací recorren al Tribunal Constitucional.
És que cal ser llest, és que cal ser llest. El Partit Popular vota
un estatut d’autonomia que conté una clàusula d’inversió terri-
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
torialitzada per la població i vostés recorren el que els seus
homòlegs en Andalusia voten a favor. Cal ser pillo, sabut, però
després, que mos la claven per tots els costats, i perdone
l’expressió. És que, clar, vostés recorren… Fins i tot aprovaren
un estatut que es dia «realidad nacional andaluza». Per tant, no
siguen vostés tan submisos que després mos passa el que mos
passa. No cal ser tan submisos...
Jo he dit «estatutet», clar!, i podia dir també un estatut
de vergonya, perquè no va comptar amb cap participació
publica del poble valencià. Se varen fer ací unes visites,
unes reunions i vostés s’ho menjaren i s’ho fregiren amb
creïlles. (Remors) Un estatut de vergonya.
El senyor president:
Senyories.
El senyor Morera Català:
I ara estem pagant les conseqüències d’eixe estatut. Un
estatut de vergonya. Però és que estem ja parlant de refor-
mar-lo! Si és que els seus homòlegs d’Andalusia van ser
més van avançats que vostés, molt més avançats. Un estatut
de vergonya.
Però, en tot cas, me diu vosté sobre les escoles taller a la
reforma dels quarters de la Guàrdia Civil, la policia. Escol-
te!, si no tenim un dur, ¿què anem fent arreglant-los els
quarters a la policia nacional i a la Guàrdia Civil? (Veus)
Escolte, que li ho pague Rubalcaba, que li ho pague Rubal-
caba…
El senyor president:
Senyories. Senyor Morera.
Senyories, ací, en esta comissió, afortunadament, cada u
diu el que creu convenient quan li toca el torn. Quan no li
toca el torn callen vostés un poc i deixen que cada u diga el
que crega que deu dir. Després, quan al senyor conseller li
toque el torn ja dirà el que crega que dega de dir. Però, de
moment, cada u que s’expresse.
Senyor Morera.
El senyor Morera Català:
Les escoles taller és una iniciativa interessant, però, es-
colte, que s’ho paguen ells.
I vosté no m’ha contestat a una cosa. Jo li propose un
acord: que parlem amb la consellera de justícia i si no ens
deixen o no li deixan el senyor Rajoy fer la policia autonò-
mica, com a mínim els 2.200.000 euros que van a vigilàn-
cia dels edificis públics de la Generalitat valenciana amb el
pressupost de la conselleria de justícia, com a mínim que se
puga posar la policia autonòmica o la unitat adscrita de la
policia nacional, que vosté denomina «policia de La Gene-
ralitat». Per què no ho fem…
El senyor president:
Senyor Morera.
El senyor Morera Català:
...com a mínim... –no, és que m’han furtat, com a mí-
nim, mig minut–, (rient) com a mínim, mig minut, com a
mínim... Escolte!, ja que vosté és incapaç de reclamar i
d’exigir al seu partit a Madrid que facen el que fan en altres
comunitats autònomes, per què mos hem de conformar en
08.11.2010 Pàgina 35
ser menys, com a mínim, que la custòdia dels edificis pú-
blics de La Generalitat que els custodie la unitat adscrita de
la policia nacional, com a mínim això. Jo el convide a que
pactem una esmena en eixe sentit.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Morera.
Té la paraula la senyora Sanchordi.
La senyora Sanchordi García:
Gràcies, senyor president.
Senyor conseller, de veres que no sap el moltíssim que
m’alegra que vosté diga que jo el motive. Perquè, precisa-
ment, eixa és la meua faena. (Rialles) Home, per suposat,
per suposat! Perquè eixa és la meua faena. La meua faena
és, com a representant de l’oposició, motivar-lo per tal que
vosté done explicacions i per a que vosté s’esforce més i
siga millor conseller i millor govern. M’alegre, però no
s’enfade. Jo vull motivar-lo, però no enfadar-lo, enfadar-lo
políticament vull dir, per suposat, també.
Anem a vore per on comencem. Tot el tema de les noves
competències i les bandes de música. Home!, per descomp-
tat, per part del Grup Socialista donar l’enhorabona sobre-
tot al col·lectiu de bandes de música i als seu representants,
sobretot a d’ells. Perquè, anem a vore, han arribat a un
acord que ells mateixa consideren que és mitjanament sa-
tisfactori i, per tant, mosatros no anem a ser més papistes
que el papa. Ara bé, han pressionat molt, els han pressionat
molt. Si no hagueren pressionat tant, hagueren aconseguit
el que han aconseguit o no? Segurament, no, fóra vosté el
conseller o fóra qui siga. Ara, han pressionat, han aconse-
guit una modificació i estan mitjanament satisfets. I si vol,
per la part que li toca, si li fa il·lusió, jo li done fins i tot
l’enhorabona. Enhorabona per, després d’una gran pressió,
haver aconseguit arribar a un acord més o menys satisfacto-
ri, enhorabona.
I li diré més coses. Jo no vaig a entrar, perquè a més,
tant que diu que se preocupa i l’han hagut d’estrényer. Això
casa poquet amb eixe superorgull que vostés tenen. Perquè
vostés no tenen orgull de ser valencians, tenen superorgull.
I jo li diré una cosa, jo no vaig a entrar en si el grup par-
lamentari al que represente o jo mateixa estic més orgullosa
de les bandes que vosté o que el senyor Torró o que qualse-
vol persona que estiga ací. Ni més ni menys, mosatros es-
tem simplement orgullosos de les bandes de música i de la
riquesa cultural i identitària que això comporta, orgullosos,
punt, sense matisos, ni més ni menys.
I una altra cosa, senyor conseller, com que jo mai en la
vida li he dit que ni vosté ni la seua conselleria faja res,
perquè això és impossible, perquè fins ahí podríem arribar,
tant que jo ho diguera com que fóra veritat, jo, si vol, a par-
tir d’ara, cada vegada que tinga una compareixença amb
vosté, el primer que diré és: senyor conseller, jo no dic que
vosté no haja fet res en esta conselleria, i després conti-
nuaré amb la intervenció. I després, si vol, faja el de sem-
pre, que és agarrar les paraules que li interessa i contestar
dient coses que no és que no haja dit, és que ni les he pen-
sades. Però, bé.
Anem a vore. La reforma de l’estatut, moltes gràcies per
explicar-me que era un tema de finançament i no de com-
petències; un tema, vosté ha dit, fonamental, des de fa mes i
mig, abans no. Perquè fa més i mig concretament és quan el
vicepresident i conseller d’Economia fa una roda de premsa i
anuncia que se va a encetar una reforma de l’estatut, fa mes i
mig, abans, no. Aleshores, només li dic una cosa, que se do-
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
nen una miqueta de pressa perquè a la millor arribaran tard,
perquè arribaran tard, arribaran tard. Val.
Més coses. Que poquet temps me queda, quina llàstima!
Me diu: vosté no parla res del ministeri, de com s’han re-
baixat els pressupostos. Home, clar!, no he dit res perquè jo
no he vingut ací a parlar d’això, jo no. I no vaig a dir res. I
com diuen que una imagen vale más que mil palabras, li
ensenyaré alguns gràfics que comparen els últims anys de
la gestió del Ministeri de l’Interior. «Tasa anual de crimina-
lidad», des de l’any 2000. Estem en esta. (Remors) Vale. Y
no digo nada. «Descenso porcentual de la criminalidad en
España». Vale. En la comunitat, més que la mitjana espan-
yola. «Tasa de homicidios dolosos y asesinatos»: baixa.
«Delitos contra el patrimonio»: baixa. «Tasa de robos con
violencia»: baixa. «Sustracciones de vehículos»: baixa.
«Faltas de hurto»: baixa. «Tasa de delitos esclarecidos»:
puja. «Tasa de detenidos»: puja. «Agentes provinciales dis-
ponibles»: puja, com vostés saben, sobradament bé. Y
«comparación incremento efectivos 2003-2010». (Remors)
Qui governava en el 2003? I que poc de furor reivindicatiu
tenien vostés en 2003 i com estem ara? Dic jo que la inver-
sió que haurà fet el ministeri i la gestió haurà tingut alguna
cosa a vore, no? Me pareix a mi que sí.
En qualsevol cas, el problema és que vostés han fet de la
seguretat el mateix que de les infraestructures, l’aigua i el fi-
nançament. Han fet un tema bandera, un tema bandera. Ara
bé, bandera per a exigir al govern central, però no per a com-
plir les seues competències i no per a treballar pels valen-
cians en la part que a vostés els toca. El problema és que
quan fan tanta bandera fan com Camps: «Me envuelvo en la
bandera.» El problema és que se envuelve en la bandera fins
ací, i com ho fan fins ací no veuen el que tenen més propet,
no veuen el que tenen més propet. I aixina mos va a tots.
Per cert, sé que me passe. Cinc segons. Per favor, no
m’ha contestat a eixe desmesurat augment de les sancions
del capítol III del programa de seguretat, que passa de
500.000 euros a 10 milions d’euros. Me conforme que me
contesten a això.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Sanchordi.
L’última intervenció del senyor conseller per a tancar la
compareixença.
El senyor conseller de Governació:
Gràcies, senyor president.
Telegràficament.
Senyor Torró, ja li he explicat que baixa un 0,3% el
pressupost respecte a l’any 2010. Mosatros no ens n’anem
als pressupostos de l’any 2005, com fan els pressupostos
generals de l’estat, sinó que baixem... I per això prioritzen
seguretat i emergències.
Mire, no tinc temps i no vaig a parlar-li de les estadísti-
ques i dels resultats d’emergències, perquè crec que estan a
la vista de tots. L’esforç que ha fet este govern amb les es-
tadístiques, siga d’incendis forestals siga de resposta imme-
diata davant qualsevol accident, qualsevol emergència, o
siga de planificació que ha fet este govern, crec que està
fora de dubte en seus universitàries, en seus doctrinals i en
seus d’experts. Són uns resultats, diria jo, més que prudents
i més que positius. Però si vostés aixina i tot volen criticar-
ho, ho critiquen.
Mire vosté, vosté me vol parlar de la història de la fede-
ració i tal. Jo he fet un seguiment de la història, jo també
08.11.2010 Pàgina 36
sóc músic com vosté i he tocat en dos bandes i molts anys.
I la meua primera carrera fou la de la música. I, mire vosté,
l’evolució que ha tingut el tema de la música des de la llei
de l’any 1998 i des dels acords que s’han fet en este govern
és que era la nit i el dia per a les societats musicals, la nit i
el dia, era de fer pràcticament res a donar alguna cosa.
Li vaig a dir més. En l’any 1995, pel que vosté dia de
les escoles de música... Les escoles de música estem par-
lant… El que cal fer és normativitzar les escoles de música.
(Remors) Sí, sí, les escoles de música i d’educands. Sí, sen-
yor, sí senyor.
Mire vosté, en l’any 1995 n’hi havien 58 escoles de mú-
sica. Este govern, que no vaig a dir que no fa res perquè la
senyora Sanchordi no me diga..., este govern (inin-
tel·ligible) ... 287 escoles de música i n’hi havia 58, senyo-
res. I vostés encara s’atrevixen ací a criticar. Però, bé, és
que és una cosa que ratlla la… Vaja..., m’estalvie
l’adjectiu.
Mire vosté, totes les subvencions estan per damunt de
l’any 2009, totes. I vosté diu que no se fan les coses del pla
Confiança i tot això. Precisament, perquè no se fan les co-
ses, mosatros tenim majoria absoluta i vosté està on està...
El senyor president:
Senyors diputats...
El senyor conseller de Governació:
Perquè mosatros sí que les fem i vosté, damunt que no
les fa, fa com el perro del hortelano, ni hace ni deja hacer.
(Remors)
Senyor Morera, qui no se fia no és de fiar. Vosté diu que
juergas i saraus per a pijos i no sé què. Mire vosté, jo no li
vaig a faltar al respecte a vosté, com vosté l’acaba de faltar
a este govern i als valencians. Però, mire, moltes d’estes
juergues que vosté diu estan creant ocupació, estan creant
turisme i estan portant inversions estrangeres que mai ha-
gueren vingut si no s’hagueren fet. Aixina que lamente
molt que vosté s’agarre a pitorreo estes coses, perquè la
gent, amb el que està patint i no està acabant a final de mes,
li assegure que no se les agarra a pitorreo.
Mire vosté, mosatros estem pagant al cent per cent el
tema de les escoles de música. Sé que els dol molt, que
hem arribat a un acord, sé que els dol molt. Està satisfet el
col·lectiu, però no l’oposició. Bé, és el seu problema. És
que ho lamente, ho lamente molt per vostés, ho lamente!
Però, què anem a fer? Les coses són aixina, les coses són
aixina. I ja que està dient això, espere que recolze la modi-
ficació de l’Estatut d’autonomia.
I, mire vosté, mosatros férem un estatut siguent lleials i
solidaris i reivindicatius, però no rupturistes ni insolidaris.
Ni creguem que s’haja de comprar vots per a mantindre un
govern amb càrrec a molt milions de ciudatans que n’hi ha.
Perquè això és la prova del sectarisme i de la insolidaritat
en política, per a que ho sàpia. I per això li dic que faríem
la reforma de l’estatut igual que l’acabàvem de fer, perquè
som lleials i som reivindicatius, però no som rupturistes ni
som insolidaris.
I diu que donava vergonya l’Estatut. Férem 75 ponèn-
cies. I jo que fon ponent –vosté no ho sé, no sé on estava–,
però jo que fon ponent, ens reunirem en centenars de reu-
nions, en companyia, també, de membres del seu partit i
del partit socialista, amb centenars d’institucions i associa-
cions de la societat civil. I li ho poden contar a vosté
també.
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
I diu: «dos milions i mig per a vigilància d’edificis».
Home, dos milions i mig, per a vigilància d’edificis... Mo-
satros gastem la policia per a seguretat ciutadana. Gastem
la policia per a les funcions que interessa, en estos mo-
ments, i que les taxes de criminalitat mos indiquen. I, evi-
dentment, este conseller no està per ficar policia autonòmi-
ca en els edificis públics. Per a que ho sàpia. Parlarem, que
no tinc temps.
La reforma, que he dit, de l’Estatut d’autonomia –i me
va a permetre cinc segons el president–. La reforma que
plantegem no se podia fer, senyora Sanchordi, fins que no
estiguera la decisió i la sentència del Tribunal Constitucio-
nal. Però, bé, si és que és una cosa que ja se sap. És que, de
deveres, me preocupen molts comentaris que sent de les
seues senyories. ¿Com anem a fer i a plantejar-se una refor-
ma, quan mosatros diguem que això és inconstitucional,
però l’únic que pot dir que és constitucional és el Tribunal
Constitucional? I mosatros diguem: «Doncs si ho és per a
Catalunya, ho és també per a mosatros o per als extre-
menys.» ¿Com anem a plantejar la reforma fa no sé quant
mesos, si és del mes de juny la decisió de la sentència del
Tribunal Constitucional? De veres, de veres, és un poquet
alarmant, de veres, alguns plantejaments.
I mire vosté, per a acabar –gràcies, senyor president–, la
taxa de criminalitat. M’agradaria tindre temps per a parlar
d’este tema, de la taxa de criminalitat. Simplement dir-li –i
acabe, senyor president–, dir-li dos coses. U, llegia l’altre
dia, i era públic i està en revistes especialitzades de matèria
de seguretat, i s’ha publicat també en mitjans de comunica-
ció, a alguns experts d’universitats –no de ningun partit
polític, ni de ninguna ideologia (inintel·ligible)...– que dien
que desconeixen els criteris de les noves taxes de criminali-
tat que ha fet el ministeri de l’Interior, que podien donar els
resultats que volgueren que donaren i l’opacitat que tenien.
Amb la qual cosa, amb això que li diga, és suficient.
I segon, i acabe, de l’any 2003 a l’any 2010 –parlant
vosté d’eixes famoses..., jo també li podria traure molts
glaçons que fan ara en els ordinadors–, hem crescut
1.200.000 habitants. No me vullga comparar, vosté, una co-
munitat de 5.200.000 habitants en una de 3.900.000 habi-
tants.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor conseller.
Senyories. (Remors)
Després de la compareixença del conseller, suspenem la
sessió fins a les quatre i mitja, que compareixerà la conse-
llera d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
(Se suspén la reunió a les 14 hores i 23 minuts)
(Es reprén la reunió a les 16 hores i 31 minut)
El senyor president:
Si els pareix a tots bé, anem a reprendre la sessió de la
comissió d’economia i hisenda que, a migdia, amb la com-
pareixença del conseller de Governació l’havíem suspés
fins a esta vesprada a les quatre i mitja –que és l’hora que
és ara– i que tenim ací amb mosatros a la consellera
d’Agricultura, Pesca i Alimentació que, com han fet tots els
consellers membres del govern, va a exposar-li a la comis-
sió les línies pressupostàries del seu departament per a
l’exercici de l’any que ve, el 2011.
Pàgina 37
Doncs, donar-li a la consellera la benvinguda. Ja ets ha-
bitual de la presentació dels pressupostos, i, quan vullgues,
doncs, tens la paraula.
Compareixença de la consellera
d’Agricultura, Pesca i Alimentació
La senyora consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació:
Molt bé.
Moltes gràcies, president, per la teua benvinguda i, efec-
tivament, ja som habituals des de fa uns quants anys, des
d’esta legislatura.
Molt bona vesprada a tots, senyories. Els pressupostos
de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació per a
l’exercici 2011 s’han dissenyat mantenint el criteri general
d’austeritat en el gasto públic, seguit per tots els departa-
ments del Consell, criteri que ja s’aplicà en els exercicis
2009 i 2010 i que continua en els pressupostos per al prò-
xim exercici 2011.
Igualment, s’ha tingut en compte l’escenari actual mar-
cat pel nou model de finançament, el pla d’austeritat de La
Generalitat en què s’han adoptat determinades mesures de
contenció del gasto públic, el pla econòmic financer de ree-
quilibri 2010-2012, els pressupostos generals de
l’administració general de l’estat, així com els programes
operatius de la Comunitat Valenciana per al període 2007-
2013. Tot això, dins dels principis de transparència, eficièn-
cia en l’assignació i utilització de recursos públics i, natu-
ralment, els criteris de plurianualitat.
En este exercici 2011 es realitza, si cap, un major esforç
d’austeritat unit a un criteri d’eficiència, a fi d’aprofitar el
màxim possible els recursos tant econòmics com humans
que disposem, mantenint el recolzament a tots aquells pro-
jectes de caràcter estratègic i, sens dubte, que beneficien els
sectors productius. Els hem d’administrar en una època de
gran dificultat econòmica.
En relació als capítols, se rebaixa un 4% el capítol I,
gastos de personal –com votés tots saben–, obligats pels
pressupostos del Govern d’Espanya. I se baixa un 15% el
capítol II, que fa referència a la compra de béns i gastos de
funcionament, en la línia d’apostar –en este cas sí– per una
gestió eficient i àgil, que suposa que tingam una de les ad-
ministracions més barates de tot Espanya, en el marc d’un
pressupost de La Generalitat –com dia– que és el més so-
cial de tota la nostra història, donat que el 83% d’ell se de-
dica a les polítiques de caràcter social.
El pressupost de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i
Alimentació, en este marc que acabem de definir i descriu-
re per a l’exercici 2011, ascendix a 288,7 milions d’euros, i
la seua participació en els pressupostos totals de La Gene-
ralitat és del 2,11%.
Si fem referència als pressupostos consolidats de la
Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació que –com
bé saben tots vostés per les compareixences anteriors– in-
clou l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries, l’IVIA, i
l’Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària, ascen-
dix este pressupost consolidat a 495,4 milions d’euros, que
suposa el 3,06% del pressupost total consolidat de la Gene-
ralitat valenciana i que reflectix una disminució del 4,9%
respecte a l’exercici anterior.
Si fem una anàlisi dels pressupostos per capítol de gasto, i
atenem a la seua classificació econòmica, el capítol de perso-
nal ascendix a 51,5 milions d’euros; el de funcionament, a
25,2 milions d’euros, sent el més baix de tots els capítols de
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
gasto; les transferències corrents a 58,9 milions d’euros; les
operacions de capital, 25,9 milions d’euros; i les transferèn-
cies de capital a 127,3 milions d’euros. Este capítol, que és el
capítol VII, és el de major pes de tots en el nostre pressupost,
un 44,1%, i suposa, en relació al pressupost de l’any passat,
un 1,6%. És un capítol destinat –com bé saben vostés– a la
inversió productiva i competitiva del sector, i, especialment,
a l’impuls de les partides relacionades amb el desenrotlla-
ment del medi rural i –com dia– a la competitivitat de tot el
nostre sector agroalimentari.
Si fem esta anàlisi en relació als programes de gastos,
comencem per la subsecretaria que gestiona el programa
711.10, que fa referència a la direcció i servici general. És
un pressupost de 39,7 milions s d’euros i la seua finalitat és
acostar l’administració tant als professionals del sector, a
totes les organitzacions que en el sector són interlocutores
per a mosatros, i facilitar-los la informació per a l’exercici
de la seua activitat. En este capítol pressupostari mantenim
l’esforç inversor en totes les partides destinades a desenrot-
llar i a implantar l’administració electrònica i la simplifica-
ció de totes les carreres administratives, que és una política
en la qual ja hem insistit sobre ella en estos últims anys. Se
tracta d’arribar d’una forma àgil, eficient i molt més econò-
mica, no sols a tots els interlocutors del sector sinó a tots
els beneficiaris del nostre sector.
En relació a la Direcció General de Producció Agrària,
els pressupostos per al 2011 ascendixen a 125,1 milions
d’euros i representen el 43,4% de la conselleria. És la di-
recció que té la responsabilitat de gestionar tres programes
per a mosatros fonamentals, i d’ahí el pes tan important
d’esta direcció general en relació al pressupost total de la
conselleria: gestiona el programa 714,20, foment i garantia
agrària, que amb 63.100.00 euros és el programa de major
dotació econòmica de tota la conselleria –ara entraré i ens
estendrem sobre ell–. Té una disminució, en relació a l’any
anterior, d’un 6,4%, i jo crec que esta és una dada molt im-
portant, perquè sent el de major pes podria haver suposat o
haver carregat sobre ell alguna disminució important, i,
tanmateix, no ho han fet precisament per les polítiques que
se gestionen a través d’este programa.
El següent programa, 531.10, estructures agràries, que
comptarà per a l’exercici 2011 amb 43,4 milions d’euros, i
el programa destinat al desenrotllament i millora de la ra-
maderia amb 18,5 milions d’euros.
Com dia, amb una dotació de 63.100.000 euros per al
2011, el programa de foment i garantia agrària dóna la mà-
xima prioritat al sosteniment de la renda dels llauradors.
Per això, ficava èmfasi en la disminució i en l’import abso-
lut d’este programa, sosteniment de la renda dels agricul-
tors, i comprén una de les línies més importants de recolza-
ment a esta idea, que és la contractació d’assegurances
agràries amb 22 milions d’euros, el foment d’una agricultu-
ra compatible amb la protecció mediambiental i amb les
exigències dels consumidors. També contempla tot allò re-
lacionat amb les ajudes agroambientals i totes les ajudes di-
rectes que se cofinancen a través d’este programa pressu-
postari i que tenen totes la dotació necessària perquè eixe
cofinançament siga una realitat. Un altre dels principals ob-
jectius de la Direcció General de Producció Agrària per al
2011 és la millora de la competitivitat de les nostres explo-
tacions.
I, parlant de la citricultura, el programa de la reconver-
sió varietal dotat amb 6,7 milions d’euros –com vostés sa-
ben–, cofinançat pel MARM, que té la dotació suficient per
a la demanda que n’hi ha en estos moments.
I en relació al programa de desenrotllament rural de la
Comunitat Valenciana, que també té el mateix horitzó
Pàgina 38
d’aconseguir explotacions més rendibles i adaptables a les
exigències tant tecnològiques com de mercant, però també
per a una millor gestió mediambiental, continuem apostant,
a través d’este programa, per les ajudes a la modernització
de les explotacions agràries i a la instal·lació de jóvens.
Estes ajudes estan encaminades a corregir –com bé sa-
ben vostés– deficiències de caràcter estructural que condi-
cionen, en molts casos, la competitivitat de les explotacions
agràries, aixina com la incorporació de jóvens; recolzen ac-
tuacions que milloren la capacitat tecnològica a través
d’inversions en instal·lacions, compra d’equipament, ma-
quinària, plantació de noves varietats o nous cultivars que
puguen ser alternatives a les produccions actuals o millores
en els sistemes de regadius.
Si recorden, inicialment este programa, de desenrotlla-
ment rural de la Comunitat Valenciana, el tradicional PDR,
i estes dos mesures, estaven dotats amb 85,62 milions
d’euros. Però, la demanda, la previsible demanda, d’acord
amb la qual estem tenint, però, sobretot –i és molt impor-
tant–, l’alt grau d’execució de totes els projectes que
s’estan finançant a través d’estes dos línies, mos ha portat a
incrementar esta dotació en sis milions d’euros, a fi de pos-
sibilitar noves convocatòries que acullen noves iniciatives
en este sentit. Amb esta aprovació, amb esta modificació,
les ajudes comptaran, per a les dos línies, per als dos pro-
grames, amb 91,7 milions d’euros; 51,2 a modernització i,
40,5, a instal·lació.
Finalment, posem en marxa una nova línia d’ajudes do-
tada amb un milió d’euros, destinada a la protecció dels
nostres cultius, a través de malles protectores. La intenció
d’esta nova línia és incorporar valor afegit, preservar els
cultius de les inclemències meteorològiques, naturalment
del vent i la pedra, d’algun tipus de plagues i, en determi-
nats casos, també, tenim la seguretat que valdrà per avançar
les produccions i fer que les tingam en un moment més
adequat de l’oferta i també per a incrementar la productivi-
tat. Per tant, creem que és important començar a treballar
amb produccions protegides.
Dins de la Direcció General de Producció Agrària, el
següent programa que els havia descrit, estructures agrà-
ries, el 531.10, té un pressupost de 43,4 milions d’euros. I
les actuacions més rellevants que es duran a terme seran to-
tes les relacionades amb l’optimització de l’ús i la gestió de
recursos hídrics. No se li escapa a ningú que la modernitza-
ció del regadiu amb el consegüent estalvi d’aigua, però
també la disminució que suposa per als costos de produc-
ció, i, sobretot, la millora en les condicions de treball, és
una de les prioritats que ha sigut i contínua sent una de les
prioritats marcades per esta conselleria i, sens dubte, pel
govern del president Camps. Per això, la línia que fa rela-
ció a la racionalització de l’ús de l’aigua de reg és dota
amb 22 milions d’euros, que suposa un increment del
14,6% respecte a l’exercici anterior.
En relació als camins rurals, als camins agrícoles de titu-
laritat municipal, este any està previst que esta inversió se
puga fer a través de la inversió directa de la conselleria, i se
destina una inversió de 16 milions d’euros.
I l’últim programa d’esta direcció –que havíem descrit–,
desenrotllament i millora de la ramaderia, 714.80, té com a
objectiu fonamental el manteniment de l’estatus sanitari de
tota la nostra cabanya. És una política de caràcter horitzon-
tal, que creguem que és absolutament necessària, no sols per
a la competitivitat de les explotacions, sinó també molt im-
portant per a la seguretat alimentària i dels nostres consumi-
dors. Per tant, manteniment de l’estatus sanitari; adequació
de les explotacions als nous requeriments normatius en
matèria de benestar animal, este aspecte també és fonamental
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
perquè han eixit últimament algunes normatives que estan
obligant el sector a nous equipaments i a noves adequacions;
i, sens dubte, el manteniment del nivell de competitivitat
d’estes explotacions encaminades a la seua renda.
Per això, en relació a este programa, mantenim el ma-
teix nivell d’ajuda a les agrupacions de defensa sanitària
per a pal·liar les explotacions de forma directa, tot el que
està relacionat amb el control de malalties i amb el mante-
niment de la xarxa d’epidemiovigilància de la Comunitat
Valenciana, de la qual se fem càrrec absolutament, i el
manteniment de la quantia de les indemnitzacions per sa-
crifici obligatori, que també forma part del programa nacio-
nal de control i eradicació de malalties.
Se publicarà una nova orde –que resolt el que acabava de
comentar– d’ajudes destinada a la millora de les condicions
de benestar animal, perquè, concretament, en explotacions
porcines i avícoles de posta n’hi ha noves exigències comu-
nitàries que aconsellen que les explotacions s’incorporen a
eixa normativa i no mos pareix que siga el moment que ho
fagen sense ajudes de caràcter públic. Publicarem una nova
convocatòria de l’ordre d’ajudes per a la millora de la com-
petitivitat de les explotacions, el que siga ajuda directa per al
ramader o per a adequar les seues instal·lacions, també se
manté en la seua integritat, i estem tramitant una nova orde
d’ajudes, en este cas, per al sector apícola.
En relació a la Direcció General d’Investigació i Tecno-
logia Agroalimentària, els pressupostos per al 2011 d’esta
direcció ascendixen a 39.250.000 euros. S’han dissenyat
per a mantindre totes les estratègies necessàries per a conti-
nuar dotant el sector agroalimentari valencià d’eines de
competitivitat, que tinguen el seu suport en la innovació i
que són necessàries per a continuar liderant els mercats.
El capítol VII, de la direcció general, s’ha ajustat en al-
gunes línies, i, en el cas dels projectes d’investigació es
mantenen tots aquells que tenen una repercussió directa o
indirecta sobre la competitivitat del sector.
La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació
manté la seua aposta per la innovació perquè, a través de la
investigació i el desenrotllament tecnològic com a eina de
millora de la competitivitat, es dota tota la cadena agroali-
mentària d’una vertadera clau per a la seua sostenibilitat.
Se dota este programa –com dia– amb 39 milions d’euros.
En este sentit, es promouen els projectes d’investigació de
l’IVIA en tots els sectors de l’agricultura, amb especial atenció
als cítrics, als fruiters, a les hortalisses i a la cabanya ramadera.
Se recolzen projectes de caràcter integral, que ja
s’havien ficat en marxa en estos últims anys, i tot allò rela-
cionat amb el control alternatiu a les plagues, tant per als
sectors agrícoles emergents com per als tradicionals.
Ací tornem a ficar com a prioritari, com a un pilar fona-
mental, el tema de la sanitat. Abans parlàvem de la sanitat i
el benestar animal, i ara parlem de la sanitat de caràcter ve-
getal, absolutament, prioritària. Per això la lluita de les pla-
gues se manté en tota la seua extensió.
La transferència de tecnologia es recolza tant en el sec-
tor primari com en la indústria agroalimentària, fomentant
el desenrotllament de projectes d’investigació aplicada.
El pressupost per a l’institut en este any ascendix a 21,4
milions d’euros.
Es mantenen les accions dirigides a promoure el desen-
rotllament de projectes de noves tecnologies, en este cas,
incrementant un 68% l’aportació de la Generalitat valencia-
na, considerant que són projectes que generen valor afegit i
contribuïxen a la competitivitat del sector, aixina com als
projectes per a la mitigació del canvi climàtic. En alguns
dels casos se tracta de projectes per a valorar els residus
agroalimentaris i, en algun altre, per a promoure la genera-
08.11.2010 Pàgina 39
ció associada al cultiu d’espècies hortícoles.
En el control de plagues i malalties, que ja els he dit que és
un pilar fonamental, es continuen totes les estratègies, ja ini-
ciades en estos últims anys, que combinen la lluita biològica i
la biotècnica en l’ús dels fitosanitaris, dirigits a aprofitar estes
ferramentes amb l’objectiu d’acostar les nostres produccions,
tant a la demanda del consumidor, com a permetre la seua di-
ferenciació comercial; per això, ficàrem en marxa el projecte
Zero, que ja tinguérem ocasió de presentar en el seu moment.
Per això es promouen, tant les polítiques actives de prevenció i
control, com les de divulgació i transferència dels resultats que
se van obtenint al llarg de la vida d’estos projectes.
En la relació amb la Direcció General d’Empreses i De-
senrotllament del Medi Rural, que té entre les seues com-
petències indústries agroalimentàries, cooperativisme i
medi rural, els pressupostos per al 2011 ascendixen a 73,3
milions d’euros i representen el 25,4% del pressupost de la
conselleria. Ho fa..., la gestió esta direcció general a través
de quatre programes pressupostaris: el primer d’ells, orde-
nació i millora de la producció pesquera, amb un pressu-
post de 22,8 milions d’euros.
En matèria de pesca, el sector, en els últims anys, ha ha-
gut d’afrontar nous reptes respecte al volum de pesca de-
sembarcada, de l’augment de costos d’explotació, de
l’activitat extractiva, reptes realment importants i que po-
den llastar el futur del sector.
Per tot això, a través del programa 714.10 i amb la in-
tensificació de les mesures que ja s’han contemplat en el
pla director de pesca i que ja tenen un nivell d’execució per
dalt del 80%, es pretén afrontar amb èxit este repte del qual
estàvem parlant, establir un equilibri sostenible i econòmi-
cament viable entre la conservació dels recursos marins i la
seua explotació; aixina com, per descomptat, mantindre
l’ocupació de la gent en la mar.
Per esta raó, la línia destinada a finançar les parades
biològiques, que ha segut discutida ací en l’exercici en el
qual la ficàrem en marxa, no patix cap disminució respecte
als exercicis anteriors, mantenint-se la consignació pressu-
postària de 4 milions d’euros, que és en la línia de recolza-
ment a les polítiques socials d’este govern. Per descomptat,
esta, sense cap dubte, és la mesura de major caràcter social
de les d’esta conselleria, però, sobretot, una vella aspiració
de tot el món de la pesca.
Per això, des de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Ali-
mentació, anem a articular mesures que ens permeten
avançar en la investigació per al desenrotllament tecnològic
del sector i les pràctiques que potencien i milloren la compe-
titivitat de les activitats extractives, les de transformació, les
d’industrialització, comercialització i la formació en el món
de la pesca.
Igualment, iniciarem projectes d’estudi per a nous es-
culls, si és el cas; el manteniment de les ajudes a les para-
des biològiques per a protegir i regenerar els recursos ma-
rins, i, per descomptat, a les parades definitives, per a
ajustar l’esforç pesquer –com dia abans– als recursos exis-
tents, assegurant un objectiu fonamental, que és la sosteni-
bilitat del sector, però també la sostenibilitat del medi marí.
Sense oblidar, la intensificació en campanyes com les de
promoció del peix fresc, del peix del nostre litoral, baix la
marca «Peixcològic, la mar de natural», que se du a terme en
col·laboració amb els ajuntaments que tenen seus de confra-
ries i, per descomptat, en cada una de les confraries; així
com la ficada en marxa d’un projecte pilot, en este moment,
ja, per a la pesca de turisme i un projecte, ja iniciat, com és el
de la investigació, a través de la nova unitat associada entre
l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries i la universitat
catòlica a través de la seua facultat d’estudis del mar.
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
De manera que podem afirmar que el sector no vorà li-
mitat ni el seu finançament per als projectes d’inversió,
modernització o equipaments, però tampoc les seues neces-
sitats de finançament per a gastos de tipus social.
El segon programa d’esta direcció general s’ocupa de la
indústria agroalimentària. Una indústria que en l’actual
conjuntura econòmica té un comportament positiu, que està
suposant com un dic per al manteniment d’ocupació i per al
manteniment de les exportacions de la nostra comunitat.
Per tant, mereix l’impuls i mereix el recolzament d’esta
conselleria.
A través del programa 714.30, indústries agroalimentà-
ries, se destinen 19,6 milions d’euros per a recolzar les ini-
ciatives empresarials, bé de la indústria, bé de les coopera-
tives, que tinguen projectes de diversificació de productes,
de modernització, d’incorporació, d’innovació o
d’aplicació dels resultats de la investigació.
En relació a este mateix tipus de projectes, però per a
microempreses, xicotetes empreses, normalment, que ini-
cien la seua transformació d’alguna matèria de caràcter pri-
mari i que són en gran mesura de caràcter artesanal, se do-
tarà esta línia de microempreses amb 1 milió d’euros. Per
això, s’ha augmentat de forma molt important la dotació a
estes empreses, per a impulsar la creació de microempre-
ses, per a impulsar les iniciatives empresarials d’estes ca-
racterístiques en les cooperatives. I per a seguir recolzant
els projectes d’inversió d’estes característiques de les em-
preses, se fa este significatiu increment.
En relació al cooperativisme agrari, que tots coneixen el
recolzament d’esta conselleria a través de tots els anys
d’esta legislatura, continuem apostant per a impulsar este
model empresarial, a través de les ajudes, que tenen com a
objecte: la formació als socis de les cooperatives, la rees-
tructuració del sector a través de fórmules d’integració que
garantisquen o ajuden a garantir, per un costat, un major
volum de producció i que eixa oferta competisca de forma
agrupada en els mercats per a un millor posicionament
d’esta. És una forma de racionalitzar totes les instal·lacions
que existixen al llarg de tot el territori, amb la finalitat de
ser més competitius i de tindre una major rendibilitat.
Esta línia d’ajudes se manté en la seua integritat en rela-
ció a l’exercici 2009. Perquè l’any passat tinguérem una
petició extraordinària del sector cooperatiu, que se va aten-
dre, incrementant de forma molt important les ajudes per a
eixe projecte concret. Se manté este any esta línia..., o siga,
no li afectaria, diríem, la crisi perquè se manté en els ni-
vells de 2009.
I en esta línia, també hem recolzat..., la quantitat no pa-
reix significativa, però creguem que ho és, per als sectors
als quals va dirigida. Es recolza amb 100.000 euros, en
transferències corrents, el sector de la satsuma per a con-
serva, perquè creguem que està localitzat en una àrea ge-
ogràfica on l’impacte és important. I mantindre la indústria
de conserva de satsuma és fonamental per a mantindre el
cultiu de la satsuma en eixa àrea geogràfica.
I de la mateixa manera, però, en este cas, amb 650.000
euros, se recolza, amb l’adaptació d’un reial decret del mi-
nisteri, als productors de plantes vives i productes de flori-
cultura.
En l’àmbit del medi rural, del desenrotllament de les
polítiques del medi rural, que, sense dubte, són de les apos-
tes més fermes que fa este Consell, tant en recursos econò-
mics com en recursos personals. Ja saben vostés que afecta,
tant a iniciatives de caràcter privat com a iniciatives de
caràcter públic, per a la millora dels servicis públics dels
pobles de l’interior, però també per a la millora i la preser-
vació del paisatge rural tradicional o del patrimoni, no so-
Pàgina 40
les del paisatgístic, sinó el cultural i arquitectònic de
l’àmbit rural, la dotació és de 24 milions d’euros.
A estos objectius dirigim l’estratègia Ruralter, que ja ha
segut discutida àmpliament perquè és d’anteriors exercicis
econòmics. I podem destacar com una novetat per a 2011
que se fica en marxa l’execució, que l’altre dia vàrem estar
parlant, del programa de desenrotllament rural sostenible,
amb un pressupost d’un poquet més de 6 milions d’euros,
el que suposa un increment substancial addicional a la ges-
tió d’este programa Ruralter.
I entre les actuacions a dur a terme, cal destacar en esta
direcció general –ja no estem en Ruralter– la posada en
marxa d’un parc agroalimentari, que l’estudi ja l’havíem
comentat al llarg d’estos últims mesos, com a un instru-
ment per a guanyar futur, que permeta el desenrotllament
del nostre territori, la fixació d’ocupació en zones molt de-
terminades; aixina com conéixer bé quines són les deman-
des i les tendències del consumidor per a enfocar tots els
projectes d’innovació, de qualitat, de diversificació,
d’oferta i d’utilització de noves tecnologies en este sentit.
Podíem dir que és un projecte certament innovador i que
tracta d’avançar-se a la problemàtica immediata, tracta
d’avançar-se d’alguna forma al futur.
I en relació a la Direcció General de Comercialització,
els pressupostos per a 2011 d’esta direcció general ascendi-
xen a 11,3 milions d’euros.
La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, a
través del programa 714.60, qualitat agroalimentària, i amb
un pressupost de 7,7 milions d’euros, aposta prioritària-
ment pel foment del consum dels nostres productes, per
conéixer i difondre els valors alimentaris i sanitaris dels
mateixos, sobretot, en allò relacionat amb la fruita i horta-
lisses fresques. I això se plasma clarament en els pressu-
postos. I és el tercer any que esta comunitat autònoma és la
que més diners invertix en el foment d’estos beneficis salu-
dables per al consum, concretament, en la població infantil
i a través del programa de repartiment de fruita en els
col·leges de tota la Comunitat Valenciana, en la franja
d’infantil i primària de tots els col·leges públics i concertats
de la Comunitat Valenciana.
Se manté la promoció, per una part, de totes les figures
de qualitat de la nostra comunitat; aixina com d’altres pro-
ductes autòctons, com estem assenyalant, de gran valor per
a la salut; però també a través d’ajudes directes a tots els
consells reguladors que donen cobertura als productes de
qualitat.
Per un altre costat, a través de les ajudes per a realitzar
jornades i seminaris de formació d’estos productes agroali-
mentaris a diferents col·lectius, hem anomenat els escolars,
però a diferents col·lectius, tractem de difondre les ex-
cel·lències d’estos productes de qualitat. Però, a més, anem
generant, si és el cas, noves marques de qualitat o noves
etiquetes que permeten ficar en valor productes, com és el
cas en esta última setmana de la magrana, que treballem en
l’entorn d’Elx i d’Albatera, sent també una demanda del
sector accedir a estes marques de qualitat.
En matèria de promoció agroalimentària, el programa
762.20, promoció, comercialització i internacionalizara...
internacionalització –perdó–, comptarà este any, el 2011,
amb 3,5 milions d’euros, i aposta per la promoció i la inter-
nacionalització del sector, donat que este element és clau
en estos moments, i en un mercat globalitzat.
El sector agroindustrial és hui un motor de l’economia i
és un dels sectors productius que més ocupació i riquesa
està generant en la nostra comunitat, com és ben sabut. Al
ser un sector amb vocació exportadora, considerem neces-
sari mantindre eixe esperit exportador i continuar recolzant,
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
de forma activa i de forma important, tot allò relacionat
amb la internacionalització i amb la participació de les nos-
tres empreses en els certàmens internacionals de referència.
I a més de les direccions generals, l’Agència Valenciana
de Foment i Garantia Agrària seria l’altre capítol de pressu-
post que afecta a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Ali-
mentació, que forma part del que diguem el pressupost
consolidat de la conselleria.
Totes les actuacions que hem vingut a comentar que
duen endavant l’estructura orgànica d’esta conselleria, se
complementen amb les desenrotllades per esta agència,
l’Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària, que
com saben és l’entitat autònoma encarregada de l’execució
d’aquelles mesures d’intervenció o de regulació de mercats
que mos permeta els fons europeus i també aquelles mesu-
res vinculades a la gestió de les ajudes de la Unió Europea.
El pressupost per a 2011 d’esta agència ascendix a 229,3
milions d’euros. I creix, en relació a 2010, un 5,4%. I dic
«creix» en relació al pressupost inicial de 2010, perquè ja
hem tingut ocasió en altres exercicis, ací, de comentar que el
pressupost de l’agència des que s’inicia per tindre un funcio-
nament diferent, són fons europeus, un funcionament absolu-
tament diferent a l’exercici pressupostari nostre, varia al llarg
de l’any. I fique com exemple l’últim exercici, el 2010.
El pressupost de l’agència en tal dia com hui, quan el
presentàrem, partia de 217 milions d’euros. A dia de hui, i
per a l’exercici 2010, s’ha incrementat ja en 112 milions
d’euros. Vol dir que tenim un pressupost, més d’un 51% a
l’inicial. Partíem de 217 milions i en este moment tenim ja
329 milions d’euros gestionats a través de l’agència.
Açò se deu fonamentalment a que estem tractant de fer
una administració molt àgil, molt adequada o molt aproxi-
mada a la gestió dels fons europeus, que mos està perme-
tent pagar immediatament, i a més pagar inclús allò que se
pot anticipar per la normativa del Feaga. Recentment hem
anticipat 17 milions d’euros de totes aquelles ajudes que es
podien pagar. Bé, doncs, l’execució, l’alta execució d’estos
programes i d’estos fons mos permet anar captant nous
fons de forma immediata. Bé, si aconseguim continuar en
la gestió d’estes característiques no hi ha ningun dubte que
el pressupost de l’agència serà diferent també el pròxim
any i l’increment també serà d’una forma important.
Com dia, l’agència fonamentalment gestiona fons que
van a mesures destinades a millorar les condicions de la
producció i comercialització en sectors com el ramader,
l’apícola, el vitivinícola i el de les fruites seques, però
també gestiona tot allò relacionat amb el pagament únic i
pagaments directes a les explotacions agroalimentàries.
En definitiva, es tracta d’uns pressupostos en els que po-
sem l’accent en les mesures de competitivitat, però també
en les de sostenibilitat, en el sentit de concebre l’activitat
agrària, la ramaderia i la pesca com a elements de desenrot-
llament, de dinamització i de manteniment del nostre en-
torn natural.
Són uns pressupostos en els quals se realitza un gran es-
forç d’austeritat, però en els que se mantenen totes les es-
tratègies necessàries per a continuar dotant el sector agroa-
limentari valencià de la competitivitat necessària i que se
basa, fonamentalment, en la innovació i en el coneixement
i que té com objectiu liderar que els nostres productes se-
guixen sent líders en el mercat.
Són uns pressupostos que continuen donant una màxima
prioritat al sosteniment de la renda dels llauradors, objectiu
fonamental. Per això, el nostre ferm suport a la contractació
d’assegurances agràries, com els he dit, al desenrotllament
total, inclús incrementant del PDR de la nostra comunitat,
per descomptat a les indústries agroalimentàries i a tot allò
08.11.2010 Pàgina 41
relacionat amb el recolzament al medi rural. Perquè segui-
xen sent fons d’ocupació i origen segur de la recuperació
de la nostra economia.
Són, en definitiva, uns pressupostos que reflectixen el
nostre compromís amb el sector agroalimentari d’esta co-
munitat, però que sobretot reflectixen un model de gestió
rigorós i planificat, dirigit a atendre les necessitats dels
nostres llauradors, del món de la ramaderia i de la pesca i
també d’atendre les noves expectatives de caràcter alimen-
tari que s’obrin per als ciutadans. Sense dubte, se tracta de
ficar en marxa també, a més de sostenint totes estes activi-
tats, nous projectes que mos permeten avançar cap el futur.
Com els dia, austeritat, pressupostos pensats en el sector
i en les seues activitats (inintel·ligible) ..., protecció de tota
l’activitat relacionada amb la renda agrària i, per descomp-
tat, la vista ficada en el futur, és l’orientació fonamental
dels pressupostos per a l’exercici 2011.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora consellera, per la seua exposició.
Donem la paraula a la senyora Albiol, en representació
del grup de no adscrits.
La senyora Albiol Guzmán:
Moltes gràcies.
Bona vesprada, senyora consellera.
Els pressupostos de 2011 en matèria d’agricultura, rama-
deria i pesca per a nosaltres, per a Esquerra Unida, potser si-
guen la mostra més evident que aquest govern li dona
l’esquena als sectors més febles del nostre teixit productiu.
Durant el pròxim any les persones del camp, els llauradors,
ramaders i, la gent de la mar, també, estaran literalment a la
intempèrie del mercat més agressiu, sotmesos a la pressió es-
clavista dels baixos preus pels seus productes i sota la realitat,
igualment desoladora, d’haver de patir contínues pèrdues en
les seues explotacions rurals. I aquestes realitats no sols no es
veuen emparades o compensades per les polítiques actives
del Consell en aquesta matèria sinó que a més van a pitjor.
L’agricultura valenciana s’afona. Els ramaders valen-
cians s’afonen. La pesca valenciana s’afona. I vostés al fi-
nal l’únic que fan és penjar-los una àncora del coll perquè
s’afonen encara més o perquè s’afonen encara més ràpida-
ment. I aquestos pressupostos són l’exemple més cridaner i
també l’exemple més trist, senyora consellera.
Vostés han passat la tisora per les partides pressupostà-
ries en un 13,21%. Estem parlant de 44 milions menys res-
pecte de l’any passat, molt per sobre de la mitjana de retalls
que ha patit el conjunt dels pressupostos. I per a que
m’entenga quan dic allò de l’àncora, és molt fàcil, no? No-
saltres diem allò de l’àncora, perquè des de l’any 2001 el
Consell ha reduït en un 55% les successives aportacions a
la seua conselleria, una conselleria que ja representa només
el 2,11% del total dels pressupostos globals de La Generali-
tat. I m’agradaria que vosté explicara açò, un 55% en una
dècada. Això ha sigut el retall.
I, si fem una anàlisi per programes, trobem una a una to-
tes les seues contradiccions. L’apartat d’estructures agrà-
ries, per exemple, que esdevé clau per a la modernització
del camp valencià, es reduïx en més d’un 11% i, com no?,
dins la tendència d’anar reduint cada any un poquet més. I
un altre retall clamorós, que per cert és el més elevat de
tots, és el que patix el programa de qualitat agroalimentària
amb un descens del 43% de dotació econòmica. I ahí n’hi
ha, per exemple, un exemple, que és el retall del 20,8% en
la línia destinada a impulsar la promoció i la implantació
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
de productes agroalimentaris del País Valencià. I n’hi ha un
altre mig milió d’euros per a les accions adreçades a pro-
moure entre la població els hàbits (inintel·ligible) ... de la
dieta mediterrània, que és tot això del que vostés se vana-
glorien tant. Això també té les seues retallades.
D’altra banda, és especialment sagnant la reducció del
6,4% que haurà de patir el programa sobre foment i garantia
agrària. Senyora consellera, cal dir-li que vostés estan jugant
amb el pa i la sal dels nostres llauradors, perquè aquest és un
dels pilars més delicats en la mesura que establix línies di-
rectes de suport a la millora de rendes dels agricultors. La
seua conselleria ofega les subvencions a les assegurances
agràries i tot allò relacionat amb neutralitzar eventualitats ca-
tastròfiques, com ara plagues o malalties als conreus. Per
cert, que d’aquest programa, i a grans trets, destaquem també
la reducció de les inversions reals en un 90%.
I si passem al capítol d’investigació i tecnologia agrà-
ria, ¿quina és la proposta de la conselleria? La proposta de
la conselleria és retallar un 19% en aquesta partida. I en
aquest apartat, i relacionat també amb açò, a Esquerra Uni-
da li crida l’atenció la qüestió dels centres d’investigació
hortofrutícola i d’altres que constantment pressuposten sen-
se anualitzar i que el proper any tornen a estar inclosos en
una partida única. Li estic parlant del centre de Carlet,
d’Almassora, d’Alcàsser. I m’agradaria que en la contesta-
ció em diguera què passa amb aquestos centres, perquè te-
nim ahí alguns dubtes, perquè com apareixen tots junts en
una única partida i des de fa ja alguns temps, bé.
El programa de desenvolupament del cooperativisme
agrari és un dels més perjudicats de les polítiques agressi-
ves. Vosté ha intentat disculpar-ho, però la veritat és que no
té disculpa, senyora consellera, perquè ¿n’hi ha alguna cosa
més necessària en un temps de crisis que ajudar els xicotets
productors que facen pinya comuna, que n’hi hagen coope-
ratives? Jo crec que no n’hi ha res més necessari. I açò ha
sofert un retall del 33% respecte al pressupost del 2010.
I no tinc molt de temps, però podríem continuar així en
tots els programes. Desenvolupament i millora de la ramade-
ria, un descens del 20% del pressupost. Sector pesquer, un
13,5% menys que en 2011, amb una caiguda de les inver-
sions reals del 77%. Per tant, han sigut moltes retallades.
Nosaltres pensem que és evident que hi han hagut reta-
llades en totes les conselleries pràcticament, però n’hi han
determinades conselleries que són les que ens poden ajudar
a eixir de la crisi, perquè són les conselleries que són pro-
ductives. Estic parlant d’indústria, turisme, agricultura. No-
saltres pensem que és una greu equivocació eixe retall en
una conselleria productiva, com és agricultura. I, per des-
comptat, nosaltres no compartim estos pressupostos i pen-
sem que no caben excuses davant d’aquestes retallades tan
greus que està sofrint i sobretot la caiguda també en les in-
versions públiques.
Res més i moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora Albiol.
Té la paraula el senyor Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyora consellera, en agricultura, l’agricultor quan veu
que plou considera que és una riquesa el que li està caient.
Però quan plou sobre mullat potser el que veu en perill és la
seua collita. Això és el que està passant amb este pressu-
post, això és el que està passant amb este pressupost.
08.11.2010 Pàgina 42
Any rere any li he estat dient, quan ha arribat tal dia com
avui, que el seu pressupost anava perdent entitat, percentat-
ge, dins del pressupost global de La Generalitat. Any rere
any. No s’ha fet cap correcció, cap intent de correcció
d’eixa circumstància. Ara arribem este any i ja no parle de
pèrdua del que és comparativa, del percentatge dins del que
és tot el pressupost de La Generalitat, parle de pèrdues en
termes absoluts molt grans.
I jo sé que parlaran, lògicament, de que estem en una si-
tuació de crisi, que estem en una situació… Ho he dit en
unes altres ocasions, però no puc deixar de dir-ho, perquè
se repetix pel que fa a l’agricultura. Quan he parlat al llarg,
no ara en el pressupost, sinó al llarg d’este any, de la cir-
cumstància de la crisi, he dit que havien dues direccions
que no es podien evitar. La primera, el recolzament a tots
els sectors productius; la segona, l’atenció al desocupat i
l’atenció social per als problemes que originen esta crisi.
Eixa doble direcció jo no la veig.
I ara me centraré en la primera part dels sectors produc-
tius dels quals formen part importantíssima en el País Va-
lencià l’agricultura, també la pesca, encara amb un volum
econòmic molt inferior, però sobretot l’agricultura.
Mire, el pressupost global disminuïx un 4,7%. Jo crec
que vosté com a consellera en este moment haguera hagut
de plantar-se clarament i adaptar-se realment, si hem de fer
una reducció, que l’hem de fer, això és evident, però que
ahí no podíem baixar. No és que ha baixat un 4,7 sinó que
baixa un 13%. La quantitat global és de, ja s’ha dit, pràcti-
cament de 44 milions d’euros. Això és molt gran. Això és
un abandonament del llaurador, del pescador a la seua sort.
Com he dit, plou sobre mullat i esta pluja, pluja negativa,
és una pluja de milions que s’evaporen cada any més, està
ja posant..., no posant en perill sinó que està acabant amb
l’agricultura.
Ho he dit moltes vegades, potser algú puga pensar que el
meu discurs és tremendista: els agricultors estan abando-
nant les explotacions agràries per falta de rendibilitat i per-
què estan abandonats a la seua sort.
Això representa que este pressupost, que he dit en xifres
absolutes, però si mirem per capítols, com vosté molt bé
dia, el capítol I, despeses de personal, un poquet més o un
poquet menys, en totes les conselleries baixa més o menys
igual, al voltant d’un 6%, vostés un poquet més. El II s’ha
fet un esforç, se rebaixen les despeses corrents. Però el pro-
blema mos ve a partir d’ací. El capítol VI un 50%, un 50%
d’inversions que passem de l’any passat, on s’havia fet un
esforç sobre l’any anterior, de 52 milions a 25, un 50%.
Capítol IV, transferències corrents, una disminució de
l’11%, que representa més de set milions. El capítol VII,
una disminució menor cal dir. Però, clar, això mos porta a
una dimensió de 44 milions, 43,9 milions del global del
pressupost. És greu.
Si fem l’anàlisi pels programes també ho vorem, si fem
les anàlisis per programes vorem com... Jo no entenc com
pot fer vosté una visió tan poc realista del pressupost que té
a les mans, per dir-ho d’una manera que crec que no pot
ofendre a ningú, perquè no és la meua voluntat. Quan veem
com està baixant 7 milions el capítol de serveis generals,
que eixe podia tindre una justificació que van dir, però és
que el d’estructures agràries mos baixa 6 milions més. El
d’investigació i tecnologia agrària –i ahí tinc de dir-li que
tinc de fer una comprovació–, a mi m’eixia una baixada de
9 milions, ací es menor (inintel·ligible)..., perquè he vist
que hi ha una disfunció entre el que diuen les fitxes i el que
diu el pressupost de l’any passat que hi ha penjat en el web
de la Conselleria d’Economia i Hisenda d’on havia tret els
números. Si atenc al de la Conselleria d’Economia i Hisen-
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
da, el que està allí, es una disminució del 19% en el progra-
ma d’investigació i tecnologia agrària, que seria 9 milions.
En este moment, segons el que diuen les fitxes d’este pres-
supost són només de 5. Però és igual. No és igual, però, in-
dubtablement, 5 en són molts. Aixina, aixina...
L’ordenació i millora de la producció pesquera té una dis-
minució de 3,5 milions. Hi ha una qüestió. Va a tindre una
disminució en una modificació pressupostària que s’ha fet
ara farà uns mesos –no ho he buscat–, de 2 milions pense
que eren aproximadament, i que van anar a una... –no diré
que siguen eixos–, però va anar a un còmput en el qual hi ha-
via una part –jo ho he criticat i...– que anava per a pagar des-
peses de la Fundación V Encuentro de las Familias. Per la
correspondència del que anava i el que eixia, podíem pensar
que de la pesca se n’ha anat cap a una fundació, que el que
va fer va ser organitzar una vinguda del papa, però fa molt
de temps. No és per a pagar la que ha vingut a Barcelona,
sinó que esta ja fa molt de temps i estem pagant ahí.
El programa de foment i garantia agrària se rebaixa en 4
milions; el de qualitat agroalimentària pràcticament en 6, i
té una davallada del 43%. Clar... El de desenvolupament o
millora de la ramaderia un 20% per davall de l’any passat,
que representa més de 4,5..., exactament 4.656.000. Escol-
te, no és defensable, no és defensable el pressupost. I no és
defensable perquè vosté ha dit moltes coses que, bé, que a
mi m’agradaria que m’explicara.
Perquè, clar, qualitat agroalimentària, com he dit, 5,8
milions d’euros menys, però és que, a més –molt impor-
tant– 800.000 d’eixos diners són de disminució en les des-
peses dels consells reguladors, una part important del que
és la dinamització de cara a la promoció dels productes. I,
bé, té 800.000, que ja ho he explicat també, de l’Agencia
Valenciana de Foment de Garantia Agrària, que té una dis-
minució ahí...
Però és que baixem pràcticament un 20% en investiga-
ció i tecnologia agrària, i la part més important de la..., per-
què ací se fa un descens que és molt repartit. D’alguna ma-
nera, toquem un poquet tot i deixem el pressupost
pràcticament... Però on està el millor? Curiosament, la més
gran que té en esta línia és d’1,6 milions en R+D+I de
l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries.
És importantíssim... Me dirà: «Tot és important.» Sí, és
veritat, però, com he dit, ací hem perdut l’oportunitat de
demostrar que el recolzament al sector agrari era vital en
este moment, i en este moment no podem dir-ho. Per què?
Per exemple, hi ha la rebaixa d’inversions molt grans. Te-
nim ací en estructures agràries, per exemple, que són quasi
6 milions. D’on es trau la part més gran? Mire, 5 milions
ixen de la subvenció a obres d’infraestructura agrària dedi-
cat a ajuntaments i mancomunitats. Una davallada
d’inversió de 5 milions en un any.
Programa per programa –és que me sorprenc, encara
que no és tan gran–, la disminució de mig milió de euros
per una partida i 1,3 en una altra –parlem pràcticament de 2
milions d’euros– en el cultiu i explotació en comú, progra-
ma seu. I que vosté sap que sempre, a més, l’he defés per-
sonalment, però l’únic que no defenc és que no hi haja
aportació econòmica suficient per a posar-lo en marxa.
Pràcticament ens n’anem a 2 milions d’euros que rebaixen
ahí. És que és molt difícil...
Quant a ramaderia, tenim una davallada del 20%, en les
condicions del sector, les condicions del sector, la davallada
de preus. Parlem de l’oví? Com ha baixat el preu durant este
any? Com ha baixat no només el preu, sinó el consum. Clar,
tenim un doble problema. Per una part, baixa el preu, però,
per l’altra, mos baixa el consum, perquè a causa de la situa-
ció econòmica, se reduïx també el consum de certes... de
Pàgina 43
carns de més qualitat. I, per tant, està passant això. Com
anem a animar el consum d’ahí? Què anem a fer? Com anem
a vigilar, entre cometes el de vigilar...? Però com anem a pro-
tegir d’alguna manera eixe preu? Simplement estem parlant
que se puga seguir vivint d’eixes explotacions.
1,2 milions d’euros davalla la millora d’instal·lacions i
equips de les granges. 0,6 milions, 600.000 –és menor– per
als usuaris de les casetes de Castelló. És suficient eixa parti-
da per a aguantar tot este any? Una pregunta, m’agradaria
que... És suficient eixa partida, eixa disminució de 600.000
euros per a la utilització de les casetes per a la recollida
d’animals morts que se fa a Castelló?, perquè si no, tindrem
ahí un altre problema, perquè algú ho tindrà de pagar. Si en
este moment s’han de carregar en 600.00 euros més els usua-
ris de les casetes, moltes explotacions van a tancar-se.
Hi ha molta cosa més, però podem seguir després en el
segon torn. (Inintel·ligible) ...
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Pañella.
Té la paraula el senyor Lozano.
El senyor Lozano i Pastor:
Gràcies, senyor president.
Senyories.
Senyora consellera, benvinguda a l’últim pressupost
d’esta legislatura.
En primer lloc, vull manifestar-li la meua admiració pel
coratge i el valor demostrat en cada un dels pressupostos
que vosté mos ha presentat.
En el primer, en 2008, mos presentà un pressupost que
d’entrada li llevaren les inversions en aigua i se
l’emportaren a la Conselleria de Medi Ambient. Això sí,
les despeses en aquell moment, les despeses de personal se
les quedà la Conselleria d’Agricultura.
Mos presentà un pressupost que estava molt lluny dels
objectius i bones intencions que vosté va manifestar en la
seua compareixença de presa de possessió en el seu càrrec.
Un pressupost que havia segut disminuït i que vosté volia
fer més coses de les que se podien fer abans, i alguna cosa
fallava perquè no se pot fer més amb menys recursos.
En el següent, en el de 2009, tornen a rebaixar la im-
portància de l’agricultura, ramaderia, pesca i alimentació al
2,56%, mentre la resta de La Generalitat creixia una mitja-
na del 9% anual. Vosté centrà aquest any tota la seua defen-
sa en l’increment de la partida en assegurances agràries,
que havia tingut de fer per tal de mantindre la quantitat ne-
cessària per a fer front a les subvencions als llauradors en
assegurances agràries. L’agravi fet pel govern central era,
segons vostés, intolerable.
S’escoltaren frases com les del portaveu del Partit Popu-
lar, que dia: «Enesa, escolte!, política fonamental en el
manteniment de la qualitat de vida i del futur del camp i del
futur dels joves.» I Enesa abaixà les ajudes a les asseguran-
ces agràries, i és una política fonamental. I què ha hagut de
fer la seua conselleria? Incrementar-la, augmentar-la per a
garantir això, que és fonamental, que és bàsic, senyora con-
sellera. I amb to solemne, el portaveu dia: «Un nou capítol
en eixa novel·la negra que dia a dia escriu el govern nacio-
nal.» I en eixe mateix pressupost, vostés se feren una esme-
na rebaixant la partida en 4 milions i se quedaren tan am-
ples. No passà absolutament res.
El pressupost de 2010 vosté el presentà com a un pres-
supost que apostava, segons les seues paraules, per les polí-
tiques socials i pel recolzament a les estructures producti-
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
ves. Social seria, perquè presentaren una partida per a mi-
llora de les OCAPA de 6,15 milions d’euros i una altra de
2,3 per als pescadors. I que el 16 del mes d’agost, mit-
jançant un canvi pressupostari, el conseller d’hisenda
s’emportà 7 milions d’euros, dels quals 2 milions van anar
a parar a la Fundación V Encuentro Mundial de las Fami-
lias, celebrat en l’any 2006. No estàvem per a tirar euros, i
menys eixe any, i menys en este.
Jo, que li vaig dir en aquell moment que no me creia
esta partida per desfasada amb el que tradicionalment se
gastava en este capítol, ho vaig atribuir que després ho pas-
sarien al pla Confiança. Confiat, la veritat, és que sí que ho
vaig ser.
I mentre, senyora consellera, no se fea front al pagament
de les ajudes a la sharka que els llauradors tenien pendent
des de 2008, ni al milió d’euros que estaven assignant i no
han cobrat els productors de caqui afectat pel fong, ni les
indemnitzacions compensatòries de muntanya o les ajudes
a la desestructuració de la vinya.
Vostés, conscientment, sabien que estaven pressupostant
uns diners que no eren per als llauradors i pescadors.
Vostés, senyora consellera, estaven enganyant a conscièn-
cia. I això, de veritat, me dol.
Aquest mateix any 2009, vosté silencià descaradament
l’augment que fea el govern central en matèria
d’assegurances agràries, i en ningun moment va admetre
que això li ajuda a mantindre la partida necessària per a fer
front a l’assegurança agrària, ja que vostés havien rebaixat
eixe any la seua aportació. Amb tot el que havia dit l’any
anterior, i ni una sola declaració de lleialtat institucional.
Un any eren els grans malats i els altres eren una cosa que
millor era silenciar.
Tot açò ve, senyora Maritina, per a dir-li que és molt
difícil creure’s el seu pressupost, perquè any darrere any els
han fet intencionadament mal i amb l’ànim a vegades, mol-
tes vegades, massa vegades, d’enganyar. Mal, perquè per a
justificar que feien moltes coses i que, per tant, invertien,
han aplegat a ficar partides del capítol IV com a VII, i quan
estes partides passaven a l’IVIA se pressupostaven com a
capítol IV, que en realitat és el que eren. Enganyosos, per-
què ficaven partides que sabien que no eren per als llaura-
dors ni els pescador, però que pressupostàriament quedaven
com a inversió. Era del que es tractava, d’aparentar millo-
rar per a fer més treball i millorar la productivitat.
Senyora consellera, amb estos antecedents mos resulta
difícil creure’s el pressupost que vosté mos presenta per al
2011. Un pressupost que, com ja s’ha dit ací abans, cau a la
quota més baixa de la seua història, un 2,1% del pressupost
del Consell, que mentres el Consell cau el 4,1, l’agricultura
ho fa un 13,21%. Una vegada més, la retallada, com també
s’ha dit, és més elevada.
Un pressupost que lluny de prioritzar els objectius a
aconseguir, manté totes les mateixes línies que anys ante-
riors, portant eixes xifres que per avançat se sap que no po-
dran fer front a les seues necessitats per mancança de re-
cursos, perquè ja són tan baixos que no jo no sé com va a
obrir ni tan sols les línies pressupostàries.
Un pressupost que és més del mateix, però baixant totes
les partides un 20%, exceptuant la partida per a indústries.
Un pressupost que en treballs realitzar per altres empre-
ses, se gasten uns 15 milions d’euros. Nosaltres lògicament
creguem que en estos moments de crisi cal utilitzar més el
personal de la conselleria, i les esmenes nostres segurament
aniran alguna en eixa línia.
Senyories, jo crec que estem empobrint la pobresa. Es-
tos pressupostos seguixen enganyant. Plantegen invertir 15
milions en capítol VI, en obres noves, sense pressupostar
Pàgina 44
anualitats futures. I en la part d’ingressos està previst in-
gressar per prestacions de servici i matèria d’execució per
contracta, o siga, cos d’enginyers, el doble del que vostés
poden cobrar. M’agradaria, senyora consellera, que
m’explicara quines obres noves van a fer. M’ha paregut
sentir alguna cosa de camins, però m’agradaria que m’ho
confirmara. I sobretot d’on van a aconseguir els ingressos
que pressuposten, si legalment només poden fer-ho un 4%
sobre les inversions.
Per cert, senyora consellera, també m’agradaria que me
diguera què és això d’F.C.M.C, perquè si és el que jo crec,
el cèlebre fons de compensació municipal del senyor Blas-
co, me confirmarà que són uns pressupostos que intencio-
nadament volen enganyar. Se’n recorda vosté del pla Millo-
rar, quan el senyor Cotino volia invertir 1.500 milions
d’euros en el sector citrícola i 700 en el vitivinícola? Els
pressupostos dels anys següents portaven més diners que
en l’any anterior, però totes les partides portaven, això sí,
afegit, amb majúscula, la paraula «Millorar». Era el mateix,
però amb eixe afegit. En ningun cas eren noves aportacions
per a fer front a una situació de crisi estructural que pateix
el camp valencià, en este cas, el citrícola i el vitivinícola.
Ara se vol fer creure que el Consell aportarà noves aju-
des als ajuntaments per a fer front a la seua crítica situació
financera. No mos enganyen més, senyora consellera. De-
nominació de la línia T088100000 en el pressupost de
2010, «convenio de interés agrario con los municipios».
Denominació de la mateixa línea T088100000, en el pres-
supost de 2011, «convenio de interés agrario con los muni-
cipios», i entre parèntesi, això sí, F.C.M.C. En camins, per
suposat, València manté la seua assignació idèntica a la de
l’any passat, mentre la resta de la comunitat baixa de 7,3 a
2,3 milions. Una partida que mosatros creguem que és cla-
rament creadora de treball. Això sí, en el pressupost porta
F.C.M.C.
Senyora consellera, els pressupostos del senyor Camps
–lògicament és el nostre criteri– i, per tant, els de la Conse-
lleria d’Agricultura, són irreals, endeutats i ineficaços.
Amb estos pressupostos el PP empobrix més, si cap,
l’agricultura. Els llauradors, amb estos pressupostos, seran
més pobres, si això és possible, que jo ja ho dubte. Estos
pressupostos no tenen com a objectiu, senyora consellera,
millorar la renda dels llauradors ni el de crear treball.
Senyora Maritina, seguixc admirant el seu coratge i el
seu valor. Utilitze’l per a tornar-li al senyor Camps estos
pressupostos, i a vore si aconseguix que mos maltracte
menys al nostre benvolgut sector.
Moltes gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Lozano.
Té la paraula el senyor Giner.
El senyor Giner Giner:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyora consellera, moltíssimes gràcies per la seua
presència en esta comissió.
Jo, després de vist el que hem vist i escoltat el que hem
escoltat, doncs, jo crec que són poques coses les que po-
dem afegir a esta cerimònia que es repetix anualment, però
sí que hi han hagut les conegudes afirmacions demagògi-
ques, l’agricultura, la peixca, la ramaderia, s’afonen. El
desmentit el dóna la pròpia realitat d’estos sectors. Si qui
afirma això coneguera la realitat del camp, el món rural, de
la peixca o de la ramaderia, si la coneguera de veritat,
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
doncs, no s’atreviria a fer eixa afirmació tan rotunda que
s’afonen, perquè això, afirmar-ho aixina, és pur catastrofis-
me, pur catastrofisme.
Però, dit això, i escoltat això, ¡ninguna aportació!...
¡Ninguna aportació!, ¡ninguna idea! Anàlisis soms, superfi-
cials, carregats de llocs comuns en els plantejaments de
tota l’oposició, però, idees, aportacions, crítiques objecti-
ves, plantejaments seriosos, ¡ni un! Home, també és cert,
alguna ocurrència, alguna ocurrència, com aquella que s’ha
afirmat ací...: any darrere d’any, als que els plou sobre ban-
yat, com s’ha dit ací, i jo ho dic en termes polítics i electo-
rals, aixina vullc que s’entenga, és als agorers del sempre,
als que sempre estan repetint la mateixa cançoneta, a ells sí
que els plou sobre banyat, però, amb eixe plantejament,
tornen a fer gala d’un desconeiximent total i absolut de la
realitat de la nostra agricultura, de la peixca i de la ramade-
ria en la Comunitat Valenciana.
Certament, els jocs metafòrics són, per lo manco, els uti-
litzats hui, poc afortunats. Si parlem, com s’ha fet també
ací, entenc que metafòricament, d’evaporacions, el que a
ells els constata fefaentment és que se’ls evapora de mane-
ra constant la confiança de la societat, dels ciutadans, en els
plantejaments fal·laços i contraris als interessos, quan no
també contraris a la nostra pròpia personalitat com a poble.
Però en el seu paper, es tenen de dedicar, senyora conse-
llera, a fer el que han fet hui, a buscar les disminucions
pressupostàries, a fer èmfasi en eixes xifres que fiquen el
dit en les qüestions merament numèriques sense entrar en
l’anàlisi objectiva de quina és la causa que comporta això i
per què això no interessa.
Senyora consellera, permeta que li diga una cosa des del
meu grup parlamentari. Vosté no tan sols té acreditat el va-
lor i el coratge, com s’ha dit ací, que també: el que té acre-
ditat al llarg del que resta, el que queda de legislatura, el
que portem de legislatura és, indubtablement, la seua capa-
citat i la bona gestió que des de la conselleria ha segut ca-
paç vosté d’imprimir en defensa dels sectors que depenen
de la seua conselleria.
En tot cas, senyora consellera, vosté, amb eixa bona ges-
tió, amb eixe bon treball de vosté, de tot el seu equip i del
govern de Francisco Camps, en tot cas, el que han fet és
garantir les necessitats i les demandes de tots els sectors. I
açò, senyora consellera, no és una novel·la negra, com a la
millor mos podríem haver pensat fa uns anys. En aquell
moment mos pareixia una novel·la negra el que era el com-
portament del govern central, en el que al govern central es
referix... Jo tinc de, humilment, autoesmenar-me: en oca-
sions ja no és una novel·la negra, és una novel·la de terror, i
en altres ocasions té visos d’un autèntic còmic, si no fóra
tan seriós el que mos juguem els valencians, als quals, rei-
teradament, el se cap de files, el senyor Zapatero, mos mat-
xaca, reiteradament, mos matxaca.
La constatació, senyora consellera, que s’ha dit ací, de
l’empobriment de la pobresa, una frase més feta, sempre és
el mateix, mosatros, l’única constatació de l’empobriment,
de la pobresa que tenim, té la seua plasmació més clarivi-
dent en els arguments reiterats cada debat pressupostari
pels representants del grup majoritari de l’oposició. ¡Això
sí que és la constatació de l’empobriment de la pobresa!
Sempre és el mateix, la política de l’allioli..., de l’allioli pel
que es repetixen vostés, i es repetixen.
Ha parlat el senyor representant del Grup Socialista de
les assegurances... Xe, ¿però que a algú li ha faltat en esta
comunitat la cobertura de l’assegurança? (Veus) Eixa és la
pregunta que s’ha de fer vosté. (Algú diu: «¿Que jo què he
dit?») ¿Algú...? Vosté ha dit el que ha dit i el que ha dit
consta en el Diari de Sessions,...
08.11.2010 Pàgina 45
El senyor president:
Senyories.
El senyor Giner Giner:
...i jo dic el que dic i també constarà. (Veus) És molt fà-
cil, s’ho rellig quan ho publiquen i vorà el que ha dit vosté i
el que li acabe de dir jo.
Però, en tot cas, volen fugir d’una cosa que és una reali-
tat... Algú ja es ficava la bena abans de la ferida, quan dia,
sí, ja sabem, mos van a parlar de la situació econòmica...
Home, és que és una cosa tan evident, tan seriosa, tan òb-
via, que s’ha de parlar d’eixa situació... N’hi ha una con-
juntura general de persistència de la crisi. El que és cohe-
rent, responsable, necessari, era i és, en esta situació, (veus)
aplicar criteris d’austeritat en tots els gastos públics. Això
és el que ha fet el Consell i això és el que s’ha fet en la
Conselleria d’Agricultura. Ja es va fer en el 2009, per cert,
i en el 2010, com ha assenyalat la senyora consellera en la
seua intervenció, ja es va començar a fer, mentres altres es
dedicaven a negar la crisi quan no a adoptar mesures radi-
calment oposades (veus) a les que calia adoptar i, per tant,
mesures total i absolutament errònies.
Eixa és la realitat que tenim davant. I en el cas de la Co-
munitat Valenciana, a més de la crisi brutal que vivim,
doncs, cal afegir la no manco brutal i salvatge discrimina-
ció a què es sotmet la Comunitat Valenciana quant al fi-
nançament, que resulta clarament injusta i insuficient. I
això és que ja ho saben fins els gossos, això ja no hi ha qui
s’atrevixca a negar-ho, una situació que ha comportat el
tindre de posar en marxa un pla (veus) d’austeritat, un pla
econòmic financer de reequilibri 2010-2012, una sèrie de
programes operatius, de mesures que han buscat, en tot cas,
major austeritat.
I això, la consellera, en la seua compareixença, hi ha fet
referència, ha emmarcat eixa realitat, perquè el que els pas-
sa a vostés és que, com no volen vore la realitat, com tan-
quen els ulls davant de la realitat, el que no és capaç de
besllumar eixa realitat, resulta incapaç per a donar solu-
cions alternatives a la superació d’eixa realitat, i això és el
que reiteradament els ocorre a vostés.
El que no resulta acceptable és utilitzar el doble llen-
guatge d’exigir la contenció dels gastos, com fan vostés en
algunes ocasions, i, al mateix temps, criticar els retalls
pressupostaris. Això és la quadratura del cercle.
Per això creu el meu grup que rebaixar un 4% el capí-
tol I o un 15% el capítol II, doncs, jo crec que és apostar, i
cal dir-ho, amb valentia, això és apostar, és envidar, això
és envidar per una administració més moderna, més àgil,
més eficient, més barata. Aflaquim l’administració en allò
que cal fer-ho, a on ho demanen els ciutadans, que això
estan demanant-ho els ciutadans, no és que..., estan dema-
nant-ho els ciutadans, sense privar-los dels servicis que es
requerixen.
Senyora consellera, jo crec que han fet vostés un esforç
d’austeritat però, al mateix temps, de conservació
d’aspectes que resultaven vitals, que calia prioritzar, als
qual calia seguir apostant en ells, i en eixe sentit, per acabar
fent èmfasi en la importància que té el capítol VII de trans-
ferències de capital en el conjunt del pressupost de la con-
selleria, i això, perquè vostés això ho han refugit per diver-
ses raons.
Primera, per una part, este capítol és el de major pes de
tot el pressupost, suposa un 44% d’eixe pressupost de la
conselleria. És a dir, quasi la mitat del pressupost de la con-
selleria. Doncs, bé, sent el capítol VII el de major pes, té un
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
increment d’1,6% respecte al 2010. Ahí això ningú de
vostés ho ha assenyalat, vostés han refugit i han buscat el
que els interessava: un increment, i..., així mateix, com
també assenyalar que la conselleria, en la seua intervenció,
este capítol VII és destina, quan intervé la conselleria, a la
inversió productiva...
El senyor president:
Senyor Giner.
El senyor Giner Giner:
...i competitiva del sector.
Acabe, senyor president.
En conclusió, un encert, senyora consellera, perquè re-
duïx a on cal reduir i es manté i s’incrementa en el capítol
més important, entre altres, que no m’ha donat temps fer
referència a ells, que responen als interessos dels sectors
productius que hem de defendre.
Moltes gràcies, senyor president.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Giner.
Té la paraula la senyora consellera per a aclarir els dub-
tes que s’han plantejat en el debat.
La senyora consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació:
Moltes gràcies, senyor president.
Moltes gràcies a tots els portaveus dels diferents grups
parlamentaris, especialment al portaveu del Partit Popular,
que ha tengut unes paraules especials per als pressupostos.
Bé, m’agradaria començar per... No sé si vaig a anar en
ordre, però vaig a tractar de contestar a quasi totes les co-
ses que han plantejat i crec que han començat diguent una
frase que dia, més o menys, que..., si demanava excuses o
disculpes, perquè tot s’afonava, o una cosa aixina. Llavors,
ni hi ha excuses ni disculpes, ni demane excuses ni discul-
pes per al pressupost que he dut ací, tot el contrari, he dut
el pressupost que creïa que respon d’una forma més eficaç
a estos moments i és el pressupost amb què anem a treba-
llar este any, en consens amb el sector i amb aquelles polí-
tiques que realment el sector necessita.
En estos moments, el que tenim de fer és marcar priori-
tats, i això és el que hem fet mosatros, marcar prioritats.
Mosatros, quan marquem prioritats, les treballem amb el
sector i les fem ajustant a la realitat de les execucions de
cada una de les ordres de les convocatòries i dels projectes
que s’han vengut duguent a cap. Per tant, són uns pressu-
postos molt treballats, molt coneguts, molt ajustats, molt
orientats al sector i molt ajustats a la situació d’execució i a
la situació de la socioeconomia que en este moment desen-
rotlla este sector. Per descomptat, en un marc d’austeritat,
com ja hem dit, però amb una realitat extraordinària per a
la demanda de projectes i la seua execució, i adaptant-se,
com he dit al principi, a una sèrie de paràmetres i de crite-
ris, alguns dels quals emanen de les normatives, de les di-
rectrius o de les relacions amb altres administracions públi-
ques, entre elles, el (inintel·ligible) ... .
Per tant, són els pressupostos que creguem més dignes
per al sector en este moment. Per tant, els defenc amb or-
gull i amb la seguretat que van a ser positius per al nostre
sector. Si no, és evident que no ho faria.
No fa falta valor per a defendre estos pressupostos, són
els millors pressupostos possibles, i, això..., crec que con-
08.11.2010 Pàgina 46
teste, d’alguna manera, a un primer aspecte de caràcter ge-
neral.
Bé, partida a partida, o programa a programa, en relació
al programa de foment i garantia agrària, que hi han entrat
quasi tots vostés, me pense que menys un dels portaveus,
hi han entrat fent comentaris, és realment el més important,
el de major pes de la nostra conselleria, i, a més, conté un
dels programes més importants de la conselleria.
Com dia en la intervenció inicial, és el programa que as-
segura o que garantix les rendes als llauradors i als rama-
ders, fonamentalment, i el que assegura algunes de les polí-
tiques de sostenibilitat i de biodiversitat i de tractament
mediambiental de les nostres produccions. Per tant, és un
programa realment important pel pes i pel significat de
cada una de les seues accions. I, per això, haguérem pogut
tindre la temptació..., vostés han dit en algun moment que
han baixat un poquet de tots i tal, no, no, no. Este programa
que abaixant un poquet haguérem... No. Este programa se
manté quasi en la seua integritat precisament per al que se
destina. Disminuïx el capítol IV d’este programa, i ho han
dit alguns de vostés, però és una disminució que ara expli-
caré i voran com no té significància des del punt de vista
del que estem parlant, d’arribar les ajudes als llauradors i
de la sostenibilitat de la renda i de l’aplicació de les políti-
ques que hem vist.
La principal partida d’este programa pressupostari són
els 22 milions d’euros d’assegurances agràries que se man-
tenen, com ja hem dit, al mateix nivell. I que, jo torne a fer
la pregunta que ha fet el portaveu del Partit Popular, no hi
ha ningun dels nostres llauradors que se quede sense poder
cobrir, sense subvenció per a cobrir la seua pòlissa agrària.
Però és més, som la comunitat autònoma d’una més alta
participació d’entre totes les comunitats autònomes
d’Espanya en la política d’assegurances agràries. Per tant,
creguem que estem recolzant una política que té una de-
manda molt alta per part del sector i que té una resposta de
la mateixa manera per part de l’administració, en este cas,
autonòmica.
El descens que acabava de comentar s’explica fonamen-
talment per l’ajust en la línia que atén les ajudes que tra-
guem en algun cas quan hi ha pèrdua de capacitat producti-
va enfront de determinades inclemències meteorològiques.
És una partida que, com vostés saben, perquè també s’ha
parlat ací en alguns moments, se provisionava per a que
quan n’hi haguera alguna inclemència poder tal. Val. Per a
l’any que ve nosaltres ahí hem deixat aquelles inclemèn-
cies que ja tenim compromeses. I, com vostés també saben,
se pot decidir per decret del Consell, és de reconeixement
preceptiu quan hi ha una inclemència, aleshores localitzar
la partida pressupostària, mosatros hem considerat que era
esta la que no afectava de forma directa a ninguna activitat
que en este moment se tinguera de realitzar. Per tant, és la
que hem llevat. I l’hem llevat completa, la que no estava
compromesa.
Per tant, ahí no és que hi haja descens ni no descens,
sinó que ens acollirem al decret que obliga, que és percep-
tiu, per al cas d’inclemències meteorològiques. I no afecta
en absolut a ningun dels compromisos que ja tenim per este
motiu, ni a ninguna altra línia de treball. Estic parlant de
les gelades de 2005, per exemple, i d’altres catàstrofes, que
eixes se mantenen en tota la seua extensió.
Però, a més, dir-los que mosatros esta línia la tenim i és
allò que no cobrixen les assegurances agràries, recordaran,
perquè ací també s’ha discutit, les assegurances agràries
sols cobrixen una sèrie de danys i no la recuperació de la
capacitat productiva. I quan el ministeri trau alguna norma
de recolzament o alguna ajuda que puga recolzar sols re-
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
colza a aquells que tenen assegurances agràries. I som mo-
satros els qui, a través d’esta línia, estem ajudant al llaura-
dor o a l’explotació ramadera o l’aspecte que se considere,
a tindre una ajuda. Per tant, creguem que és una política so-
cial, però a més una política real en defensa d’eixos interes-
sos. I no hi ha ninguna altra administració que estiga du-
guent endavant esta política.
El sosteniment de les rendes, que també s’ha parlat ací,
ve reforçat per les ajudes directes, són les ajudes cofinança-
des i les ajudes agroambientals de la política agrària comu-
na. I se reflectixen en els 6,4 milions d’euros que la direc-
ció de producció agrària, i crec que s’ha comentat,
transferix a l’Agència Valenciana de Foment Agrari exacta-
ment amb el mateix concepte. Cal ressaltar que l’aportació
de la Generalitat valenciana, junt a l’administració general
de l’estat, en este cas que són ajudes cofinançades, com
dia, genera unes ajudes anuals pròximes als 45 milions
d’euros, que és el que se manté en tota la seua extensió.
N’hi ha un aspecte ahí, capítol IV que baixa, però és un
conveni del FEGA, té una baixada important, però és un
conveni. Si els senyors del FEGA baixen se baixa
l’aportació de l’administració autonòmica. És consens.
Consens no, mire, és que ací n’hi ha tant, mosatros mos
agradaria que el FEGA mos donara el mateix que l’any
passat, però si no és aixina, la baixem també.
No obstant això, les transferències de capital, anem al
capítol VII, que com díem abans és un capítol que realment
és el que està destinant-se per a les inversions de totes les
iniciatives empresarials, s’incrementa en un 5,8%. I açò no
ho ha comentat ningú. El capítol VII d’este programa, que és
el més important, s’incrementa en un 5,7%. I eixe va directe
a la millora de la competitivitat de les explotacions agràries,
directe als llauradors, directe als propietaris de les explota-
cions agràries. No estem parlant d’altre tipus de sector.
En Pla de reconversió varietals, ja ho he comentat
abans, no vaig a estendre’m. També n’hi ha un increment
pressupostari important. I es manté el pressupost, a pesar
de la conjuntura econòmica, a la renovació del parc de ma-
quinàries, equipaments i tot allò relacionat amb la incorpo-
ració de noves tecnologies.
Efectivament, el programa de cultiu en comú sofrix una
retallada que s’està ajustant a les sol·licituds i l’execució
dels projectes que tenim en este moment en curs. El que no
anem és a traure una convocatòria amb una dotació supe-
rior a la demanda que estem tenint. Per tant, esta, se manté
la línia, però s’adapta a les sol·licituds i a les execucions
que tenim en curs, deixant una quantitat lliure per a una
nova convocatòria per a admetre noves sol·licituds.
En referència al programa 531, d’estructures agràries, me
van a permetre vostés que torne a dir que s’incrementa en un
14,6% tot allò relacionat amb la política d’estalvi d’hídrics.
Me pareix que és un objectiu absolutament coherent al llarg de
tots estos anys i és una priorització en unes inversions. No
s’abaixa tot i se diu café para todos, se prioritzen exactament
unes inversions que considerem absolutament essencials.
La baixada en este programa, per descomptat, se deu al
descens en el capítol II, el 15% del capítol II, que com ja
hem comentat afecta, és per un motiu estrictament
d’austeritat.
I en el capítol VI, efectivament, que se parla de noves
inversions, se produïx també una retallada. Precisament per
això, perquè és per a noves inversions, considerem que una
cosa que no s’ha començat, que no està tot encara en pro-
jecte, ahí creguem que és precisament on havíem de fer els
retalls, perquè no són projectes que estiguen en marxa i a
ningú se li està retirant ja una ajuda, ni resolta, ni convoca-
da, ni amb problemes.
Pàgina 47
Però he de dir-los que, en relació amb les infraestructu-
res agràries, esta administració en estos últims anys ha fet
mil quilòmetres en un recolzament econòmic, amb una in-
versió de 66 milions d’euros, d’estos últims anys. Molt més
que qualsevol altra administració i en qualsevol moment, ni
de comunitats autònomes, ni de ningun altre tipus. Ara,
mosatros ací tornaríem a incrementar si el govern estiguera
a bé o tinguera a bé firmar amb mosatros un conveni, igual
que firmà en Catalunya, pel qual a ells se’ls donava 7 mi-
lions d’euros, el govern de Catalunya ne ficava 2 i ne feien
nous de camins rurals. Mosatros fenomenal. 9 milions, mo-
satros de seguida 2 per a camins rurals en la Comunitat Va-
lenciana. Els que hem fet fins ara mil quilòmetres amb 66
milions d’inversió, tots a costa dels fons propis de la Gene-
ralitat valenciana.
Eixa és la nostra política en un moment en el que se po-
den fer i els pressupostos ho permeten, realment jo crec que
han fet una ret extraordinària i d’una qualitat extraordinària
de camins rurals amb una trama que afecta a totes les
províncies i a totes les comarques. I, en este moment, que
no hi ha compromisos, estes inversions no iniciar-les.
En relació amb el programa de ramaderia, reitere, per-
què és que m’havia estés molt en ramaderia perquè per a
mosatros és fonamental. La prioritat, hem marcat prioritats
en ramaderia. ADS sanitat i benestar animal, ADS se manté
totalment tot allò relacionat amb la sanitat i amb el benestar
animal; tot allò relacionat amb l’adaptació a la normativa
que, com he dit, he ficat dos exemples, el porcí i l’avícola
de posta, que tenen l’obligació a partir d’ara d’adaptar-se a
una normativa i han de fer unes inversions. I l’única admi-
nistració que va a recolzar eixes inversions en una nova lí-
nia som mosatros.
Per tant, quan n’hi ha una demanda o quan n’hi ha un
problema estem ahí, inclús en anys pressupostaris molt
complicats. I havíem tingut la sort de definir un pla Con-
fiança que mos havia permés avançar molt en el Pla direc-
tor de ramaderia. Per tant, moltes de les inversions que es-
taven programades per a diferents exercicis les hem pogut
fer amb el pla Confiança. I en estos moments ja estan totes
executades.
I, com dia abans, ajust a la demanda. Se manté la línia
que recolza les iniciatives per a mantindre la modernització o
la compra d’equipament i maquinària en les explotacions
agràries. La línia que no n’hi ha és la de trasllats, perquè en
este moment no n’hi ha demanda per a trasllats, que s’han fet
en estos últims anys, no n’hi ha per a trasllats de ramaderies.
Per tat, torne a dir el mateix, estem fent uns pressupos-
tos que, com coneguem molt bé el sector, parlem molt amb
el sector i coneguem quin són els seus projectes, estem fent
uns pressupostos que s’adapten exactament a la realitat del
sector per al qual treballem.
En relació a la Direcció General d’Investigació i Tecno-
logia Agroalimentària, efectivament tots han manifestat
que per a mosatros és fonamental el manteniment d’un
substrat d’investigació, d’innovació, de desenrotllament
tecnològic, una capacitat de generar coneixements o de ge-
nerar resultats a partir d’eixos coneixements que permeten
la competitivitat d’este sector.
Per això mosatros, tant a través de l’IVIA, com a través
de molts convenis que mantenim amb les diferents univer-
sitats, la Universitat de València, la Universitat Miguel
Hernández, la Universitat d’Alacant també en estos mo-
ments tenim diversos projectes amb ells, i la Universitat
Politècnica, estem treballant en eixa generació de coneixe-
ment i de resultats fonamentals.
Però quan parlàvem de centres tecnològics que estiguen
en marxa o que poden estar en marxa i les disminucions fo-
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
namentalment en capítol VI, que és el que mos han dit, tinc
la gran satisfacció de poder dir-los que el centre de Carlet
s’acaba ja. Per tant, no necessitem inversió per al centre
tecnològic que ja s’acaba. I el centre de Requena ja s’ha
acabat, per tant, tampoc necessitem inversió per a eixe cen-
tre que s’ha acabat. I la inversió que queda és per a l’altre
centre que falta.
Per tant, és lògic que abaixe, perquè una volta s’havia
projectat els centres tecnològics no se poden replicar inde-
finidament. Una volta s’han acabat els centres tecnològics
que estaven projectats al principi de legislatura, que s’han
anat construint, complint el nostre programa no sols electo-
ral sinó un programa de legislatura que duguérem ací, les
inversions baixen d’una forma substancial. El de Requena
s’ha acabat i el de Carlet està acabant-se, abans que acabe
l’any s’acabarà.
Per tant, vostés comprendran que no anem a destinar in-
versions a una cosa que no ho necessita i que s’ha executat
en temps, en forma, en termini i en pressupost, que crec
que també és un motiu de satisfacció per a tots els qui pu-
guem estar ací ara parlant d’eficiència en l’aplicació dels
fons públics.
En matèria d’investigació, per tant, si eliminem estes xi-
fres, que eren les que vostés estaven manejant, estem en
uns nivells investigadors realment extraordinaris. Probable-
ment no n’hi haja ninguna altra comunitat que destine els
fons per càpita que s’estan destinant ací. Però, a més, amb
l’objecte de mantindre l’estructura destinada a la sanitat ve-
getal íntegra. Tot el tema de (inintel·ligible) ... se manté
cent per cent, perquè com deia abans en les ADS en matè-
ria de sanitat animal, és absolutament fonamental mantin-
dre la sanitat vegetal.
Mantenim també íntegre el recolzament als programes
d’inversió en noves tecnologies, allò que havia comentat
abans, dels hivernacles de cogeneració i de valoració
energètica, perquè realment és essencial incorporar estes
tecnologies per a la productivitat del sector, però sobretot
per l’impacte que pot tindre l’aplicació d’estes en la mitiga-
ció del canvi climàtic. Jo crec que tot el que fem ara, inclús
en estos moments de problemes pressupostaris, ho haurem
avançat per a pressupostos posteriors, però sobretot ho
haurà avançat el sector per a estar en bones condicions en
moments que puguen ser menys crítics que ara.
Mantenim la línia de suport a la sharka. Dir-los que està
gestionat tot allò de 2009 en relació a la sharka, perquè ho
han preguntat dos dels portaveus, me pareix. I allò de 2010
està quasi acabat de gestionar. Que les ICS estan pagades, no
gestionades, estan ja pagades. I que la del caqui està resolta i,
com vostés saben, se va a pagar, perquè està resolta ja. Però
dir-los que l’única administració que en el tema del caqui,
que era un tema de sanitat vegetal de tota una producció que
pot considerar-se nacional, perquè sols està ací, l’única ad-
ministració que ha treballat no sols en matèria d’investigació
per a resoldre el problema, i estaran tots vostés d’acord que
ha sigut un èxit la resolució del problema, sinó en les ajudes
als llauradors, ha sigut l’administració autonòmica valencia-
na. Per tant, quan n’hi ha una problemàtica que afrontar esta
administració fica els diners, trau els pressupostos i ho con-
creta en línies d’ajudes.
I gràcies, per descomptat, al compromís dels investiga-
dors, perquè el món de la investigació té una dinàmica de
treball que probablement no està tant en sintonia amb una
dinàmica pressupostària, perquè els treballs s’inicien, se
plantegen i tenen un ritme diferent al pressupostari, jo crec,
i m’agradaria aprofitar este moment per agrair a tot el món
investigador de l’àmbit agrícola, sense dubte de l’IVIA,
però dels altres que havia comentat abans, perquè mante-
08.11.2010 Pàgina 48
nen un compromís extraordinari per anar detectant tots
aquells projectes i per anar ajustant-los i per anar insistint
en els que tenen capacitat de traure resultats i per anar un
poc difuminant a aquells que creuen que no.
Jo crec que és important eixa tasca que s’està fent, en es-
tos moments. I, sense dubte, això és el que mos permet ajus-
tar els projectes investigadors, perquè s’ajusten des d’eixe
punt de vista. I mos permet, també, anar incorporant nous
projectes, com hem incorporat, recentment, fa uns mesos, el
de l’empremta de carboni, pensant també que conéixer bé
quin és l’impacte que la nostra agricultura, la mediterrània
–la citricultura fonamentalment, però la mediterrània–, pot
tindre en relació amb l’empremta de carboni, mos pot donar
molts arguments per a posteriors negociacions europees. I
creguem que és un coneixement que deguem de començar a
tindre ja, per a estar ben situats per a posteriors negocia-
cions. Per tant, ahí també seguim avançant en noves idees.
En relació a la pesca, realment, dir-los que la pesca és,
probablement, un dels sectors més ben tractats per esta
conselleria, des del punt de vista pressupostari i des del
punt de vista de l’assistència tècnica i de la resolució de
problemes. Naturalment, disminuïx. Però és que disminuïx
el 15% el capítol II. Per tant, això té un impacte directe.
I disminuïx el capítol VI, i vaig a tornar a dir-li la matei-
xa explicació: és que mosatros vam pressupostar l’execució
d’un escull, i és que l’escull ja s’ha acabat i este any no
n’hi ha ningun pressupostat. Per tant, eixa inversió ja no
entra en el capítol VI d’este any. No n’hi ha ningun... Per
tant, no està eixe pressupost.
Què és el més important? Que les parades tecnològi-
ques, que afecten 315 pescadors i 292 embarcacions, se
manté la seua línea pressupostària de quatre milions. I he
de dir-los que d’estos diners, el 95% són de la Generalitat
valenciana i el 5% del fons europeu de la pesca. Mosatros
creguem que esta era la línea ideal per a que el govern ha-
guera mostrat interés en la pesca de la Comunitat Valencia-
na. Vostés saben que ho vam intentar i que va ser una nego-
ciació llarga. I, al final, no ho hem aconseguit.
No sols això, sinó que encara ha eixit hui publicat... Per-
què mosatros podem aportar els fons, però mos ho ha
d’autoritzar el Govern d’Espanya, perquè els plans de pes-
ca tenen caràcter nacional. Perquè ací, a voltes, també n’hi
ha una xicoteta concepció que no s’entén bé. Les com-
petències les tenim mosatros, sí, però molta part de la legis-
lació, de la normativa i de les directives que obliguen a de-
terminades coses no les tenim mosatros. Hui s’ha publicat
–encara és un detall que no afecta als pressupostos, però
crec que és important saber-ho– el pla que mos permet pa-
gar la veda, de gener d’este any, als nostres mariners. Jo
crec, francament, que a voltes, sense ficar diners, però un
poquet d’agilitat, milloraríem tots molt.
En la millora de la vertebració del sector de la pesca, les
confraries, exactament el mateix pressupost. En la promo-
ció dels productes pesquers, exactament el mateix pressu-
post. I, com els dia abans, s’incorpora un pressupost per al
que hem denominat Centre d’Investigació de la Pesca, que
és un centre associat a l’IVIA, que pretenem que siga el
mateix que ha sigut el CITA ara, un centre de ramaderia as-
sociat a l’IVIA, però expert en ramaderia. Bé, doncs el ma-
teix per al món de la pesca.
En relació amb indústries agroalimentàries, bé, havíem
comentat, apuja un 11,4%. Ací n’hi havia de nou el que ja
els havia dit, relacionat en la satsuma i en les plantes vives.
I, la resta, va dirigida a projectes de caràcter..., d’increment
de la competitivitat.
I en el tema de cooperatives, mire, perdone, no he tractat
de justificar res. Són dades. En el 2009 n’hi ha una assigna-
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
ció, que s’incrementa de forma molt considerable en un
28,6% en el 2010, perquè se treballa un projecte de coopera-
tives en el món cooperatiu. I demanen el suport econòmic
per a eixe projecte. I aixina ho vaig explicar ací l’any passat.
Senyores, este any augmenta la partida de cooperatives
per a un projecte concret que afecta a un número de coope-
ratives determinades i a una indústria que treballa per al
sector cooperatiu, que forma part del sector cooperatiu.
Este any, eixe projecte ja s’ha acabat, amb el suport d’esta
administració. S’ha fet eixe finançament, s’ha acabat eixe
projecte. I tornem als pressupostos, exactament, del 2009.
Jo crec, a més, que este fet, el que expressa, exactament,
és que mosatros fem uns pressupostos sempre adaptats al
sector. I que mosatros no fem uns pressupostos d’un còpia i
apega, sinó que un any que n’hi ha una demanda, se cobrix
eixa demanda; i quan no n’hi ha eixa demanda, doncs se
canvia la prioritat. Mosatros treballem per prioritats, com
he dit al principi. Si la prioritat per a les cooperatives, en
un moment determinat, és un projecte, s’aborda eixe pro-
jecte. Quan eixe projecte s’acaba, doncs n’abordem un altre
–que pot ser la prioritat del moment.
I en relació amb el capítol VI, que també m’ha comentat
vosté, de comercialització, que havia caigut d’una forma
prou important... Doncs, mire, li he de dir el mateix que li
he dit per als altres. Eixe capítol, estàvem, estàvem..., de fet
està ja l’institut... per al Consell Regulador del Torró de Xi-
xona, s’ha fet la seua seu. I és que la seu s’acaba este any.
Però, a més, també s’ha fet la seu de tots els consells regu-
ladors de les denominacions d’origen de la província
d’Alacant. I és que, també s’acaba. Aleshores, eixos dos
edificis, l’any que ve, no els hem de fer. Per tant, no els te-
nim pressupostats. I eixa és la baixada del capítol VI de la
Direcció General de Comercialització.
Jo crec que he respost –almenys, totes les que m’havia
pres nota– totes les seues inquietuds. Però dir-los, natural-
ment, que no podem compartir els mateixos pressupostos.
Que no podem fer els mateixos pressupostos perquè mosa-
tros treballem per prioritats, en orientació al sector i
d’acord amb el sector. I jo crec que el sector sap, perfecta-
ment, qui compartix els mateixos objectius i qui no.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora consellera.
Anem a per l’últim torn, que correspon als grups polí-
tics, en este cas a la senyora Albiol.
La senyora Albiol Guzmán:
Moltes gràcies, senyor president.
A vore, primer voldria dir-li al senyor portaveu del Partit
Popular que quan se parla sense saber, normalment se fa el
ridícul. I és el que li ha passat a vosté. (Remors) Sí, perquè
quan jo dic que al País Valencià s’afona la pesca, el camp i
la ramaderia, ho dic, precisament, perquè conec els sectors.
I vosté a mi no m’ha d’ensenyar absolutament res. De ra-
maderia, potser un poquet. Però de pesca i d’agricultura,
absolutament res. Val? Perquè me conec els sectors. Abso-
lutament. Sóc filla, néta, besnéta de pescadors; neboda de
llauradors. I vosté a mi, d’açò, no m’ha d’ensenyar res.
I he vist com s’han hagut d’anar deixant, un a un, la mar,
perquè no arribaven a final de mes. I anar-se’n a treballar a
les fàbriques –que, per cert, ara han tancat i estan en l’atur–.
Perquè en la pesca –vosté, a la millor, no té ni idea– però les
coses estan molt malament, i la crisi ja és endèmica des de
fa, al menys, quinze o vint anys, val? I els pescadors –jo sóc
del Grau de Castelló– no arriben a final de mes perquè poden
Pàgina 49
estar eixint a pescar setmanes i setmanes i, si no, pesquen no
tenen un sou fix i no duen un duro a casa.
I els llauradors, el que estaven esperant fa un parell
d’anys és a vore si els venia un PAI i podien vendre, a bon
preu, les terres, perquè és l’únic que els podia salvar de la
misèria en la qual ja estan instal·lats.
I eixe és el tema i aixina és com estan els sectors en el
País Valencià.
Ja li dic que de la ramaderia, a la millor, vosté
m’ensenya alguna cosa. Però de pesca i d’agricultura, me
pareix que vosté a mi no m’ha d’ensenyar res.
I a la millor, qui desconeix el mecanisme de Les Corts
és vosté. Perquè, avui, el que veníem era a analitzar els
pressupostos. I les aportacions, les prepararem esta setma-
neta, que farem les nostres esmenes. I vindrem ací, d’ací
unes setmanes, a presentar les nostres aportacions en esme-
nes. Que, a la millor, qui no té molta idea de com va açò és
vosté.
I ja, per centrar-me en el debat dels pressupostos. Jo no
crec que... Vostés diuen que açò és el que estan demanant
els ciutadans? ¿Els ciutadans estan demanant un retall d’un
55% en deu anys, d’aquesta conselleria? Això és el que es-
tan demanant? ¿Estan demanant que vostés baixen un 33%
en cooperativisme, un 20% en ramaderia, un 13,5% en el
sector pesquer? Això és el que estan demanant els ciuta-
dans? Doncs jo, la veritat, és que no ho he sentit en ningun
lloc, que estiguen demanant això.
Jo crec que el que estan demanant és altres coses que te-
nen molt a vore en el seu partit i en les seues formes de fer
política. Però, bé.
I en investigació, senyora consellera, com pot vindre ací
i dir que és que la investigació és tan i tan i tan important, i
estan fent vostés un esforç...? Però si el programa té una
baixada d’un 19%. Si el programa d’investigació represen-
ta un 13,2% d’una conselleria, de la seua,...
El senyor president:
Senyories...
La senyora Albiol Guzmán:
... que representa un 2% dels pressupostos. Vosté ha fet
els números? ¿Vosté sap en que se queda el programa
d’investigació, al final? Per favor, el 13% d’una conselleria
que representa un 2%, que açò ja no és ni conselleria, açò
és una microconselleria. Perquè ja comença a ser ridícul.
I el tema que em preocupa a mi molt, el tema dels recur-
sos per a les inclemències del temps. A vore. Si quan n’hi
han diners als pressupostos, ja costa que se pague, si, da-
munt, ja no estan ni en els pressupostos eixos diners, ja,
que s’obliden. De debò, que se n’obliden. Si quan estan els
diners, ja està mal; dons, si, directament, no estan... vinga,
que se n’obliden.
Quant al capítol VI de la majoria de programes que di-
guem que baixa. A vore, està bé que se vagen acabant les
coses, sobretot coses que portaven anys i anys pressuposta-
des, està molt bé. Està molt bé que se vagen acabant. Però
no me pot dir que és que ja no fa falta fer res més nou en el
País Valencià... «Ja està tot fet, ja no cal fer res més, ja està
tot ideal.» Home, per favor! Si s’acaben unes coses serà per
a poder pressupostar-ne altres, no?, dic jo, eh? No ho sé.
I, després, per acabar –perquè abans no m’ha donat
temps, en la primera intervenció–, sí que m’agradaria fer èm-
fasi en un assumpte, que no hem comentat ningú, però com
vosté després té temps, a vore si em pot dir alguna cosa
d’açò. Li estic parlant del modus operandi del Partit Popular,
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
val? Em referisc al tema de l’externalització de l’activitat pú-
blica mitjançant la contractació d’empreses privades. Per a
que m’entengau, estic parlant de com s’està destruint el siste-
ma públic i s’està afavorint determinats..., no sé si amics, no
amics, però... En fi. Que, sense dubte, no se fa des del siste-
ma públic, val? N’hi ha una pràctica que és que en el capítol
de compra de béns corrents i despeses de funcionament,
s’està produint una gran externalització. I, per exemple, en
percentatges d’externalització: en el programa de foment i
garantia agrària, el 84,6% d’eixe programa; el 78,5 del
d’ordenació i millora de la producció pesquera; el 67% del
de ramaderia; el 58,3% de direcció i serveis generals; el 56%
d’investigació i tecnologia agrària; el 47% d’indústria agroa-
limentàries. Són els percentatges –torne a dir– que no gestio-
na la pròpia conselleria, sinó que són d’externalització. Que
ja sap que per a Esquerra Unida és fonamental que n’hi haja
un reforçament del sector públic i que no es dediquen a pri-
vatitzar o externalitzar els serveis. I m’agradaria que em pu-
guera comentar alguna cosa d’açò.
I ja, per acabar, perquè se m’acaba el temps, simplement
dir que no acceptem aquestos pressupostos, perquè pensem
que no són els més adequats en un temps de crisi.
Gràcies.
El senyor Giner Giner:
Senyor president, per al·lusions volia demanar-li la pa-
raula.
El senyor president:
No n’hi han al·lusions, senyor Giner. (Remors)
Senyor Pañella.
El senyor Giner Giner:
Ho lamente molt.
El senyor Pañella Alcàcer:
Gràcies, senyor president.
He començat la primera intervenció parlant de la pluja,
parlant de si plou sobre mullat. Però jo, després de sentir
algunes de les intervencions, crec que per a l’agricultor ha
passat el pitjor que podia passar. Ha caigut una pedregada
que els ha deixat sense collita. Sí, sí.
Per què? Doncs mire, perquè este pressupost, este pressu-
post se manifesta totalment inútil per a ajudar a l’agricultor
en una situació de crisi i en una situació de necessitat.
Una crisi que se suma a la crisi permanent de
l’agricultura i la ramaderia i la pesca, sobretot perquè són
activitats que, avui, només poden funcionar si tenen una
decidida actuació de l’administració en el seu favor. En un
món que competim en preus, en tot el món al mateix temps
–això que s’anomena «la globalització»–, les societats
avançades van a necessitar d’una política activa, favorable
a estos sectors. I si no, no van a servir, mire.
No obstant, jo pense que s’han dit algunes coses que no
són exactament. Mire, si parlem de la renda, de
l’assegurança a la renda de l’agricultor, és veritat que la
partida, la línia T3092000 de suport a les subscripcions
d’assegurances agràries, roman en els 22 milions, exacta-
ment (inintel·ligible) ... any passat. Però si mira la que hi ha
dalt, que diu: «La 1698000, que és protecció de la renda
dels agricultors, davant de danys no coberts per
l’assegurança agrària», era de tres i mig i ha quedat en 2,1.
Pàgina 50
Ahí hi ha una disminució d’1,4 milions. No és el mateix.
Hi ha una disminució d’1,4 milions, dedicats a
l’assegurança de la renda de l’agricultor. I és real. Són xi-
fres. És a dir, que no només està en una línia, està en tot. I
ahí hi ha una disminució, en el global. En tot cas, si hi ha
motius s’explicaran (inintel·ligible) ... Per tant, hi ha, en
eixa part, hi ha una situació, doncs que no.
El capítol VII, que, per cert, el capítol VII, o estic jo
equivocat, però no creix un 5%; creix l’1,15%–. (Remors)
General...
El senyor president:
Senyora consellera.
El senyor Pañella Alcàcer:
...No, en general dic, en general. (La senyora consellera
diu sense micròfon: «Ah, val, val. En general.») Perquè si
parlem en el general, clar, si parlem... Sí, el capítol VII, en
general, augmenta només l’1,15%. Però clar, augmenta
l’1,15%, però també, quan parlem del capítol VII, si mirem
servei per servei, vorem que en uns augmenta sensible-
ment, segons el que van baixant en l’altre, segons el que
van baixant en l’altre. Vull dir, perquè si mirem estructures
agràries, de 26 a 24 milions. Si mirem investigació i tecno-
logia agrària, de 25 a 21 milions. Si mirem ordenació i mi-
llora de la producció pesquera, de 12,6 a 11,6. Vull dir, ai-
xina, aixina...
El que hi ha una certa compensació... Hi han uns serveis
que pugen perquè hi han uns altres que baixen. Perquè si
no, seria impossible. Un pressupost que baixe no pot pujar.
Puja el capítol VII, sí. Però segons també..., en el global
puja molt poquet i quan pugen uns serveis és perquè baixa
en uns altres.
Per tant, este pressupost el que fa és equilibris, una re-
distribució, que vosté ha dit..., però, bé, que respon a objec-
tius aconseguits. Clar!, perquè respon a objectius està clar.
Cada pressupost, cada línia pressupostària té (inin-
tel·ligible) ... Però, ¿canvien quan els altres estan aconse-
guits? No, hi han variacions d’objectius que no ens porten a
absolutament a res.
S’han dit coses que no estic... Que vosté diga com a mè-
rit que l’ajuda de la sharka pràcticament està, que la del ca-
qui també... Anys! Sharka porta anys! El caqui porta un
any, pràcticament, o més. És a dir, d’això no es pot presu-
mir! No, d’això no es pot presumir! Del retard en els paga-
ments, que ja es diu: «està pràcticament...», d’això no es
pot presumir. Crec que no hauríem de presumir.
I vaig –per acabar– a dir, simplement, que si estic dece-
but, si estic decebut, no és ja per la defensa que s’ha fet
d’este pressupost, sinó perquè s’ha caigut per a defendre’l
en l’autocomplaença, en l’autobombo, i això mos porta a
una visió irreal del que existix. Se pot justificar el pressu-
post? Bé, se podria –supose–, que jo no el justifique, però
podria..., però quan se cau en el «som els millors», «som
els que més fem», doncs, ¿com és que nosaltres tenim
l’agricultura com la tenim? Perquè, dir això no crec que
siga tremendista ni catastrofista. La realitat és que cada ve-
gada n’hi han més camps abandonats. És una realitat. Cal
recórrer tot el país, cal recórrer tot el país, que estan aban-
donant el cultiu, no es molesten ni en arrancar els taron-
gers, els deixen que se’ls mengen els (inintel·ligible) ...
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
El senyor president:
Senyor Pañella...
El senyor Pañella Alcàcer:
I això està passant en este país. Vosté (inintel·ligible) ...
Això està passant en este país. I si algú diu que no, és que
no se coneix tot el país.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Pañella.
Té la paraula el senyor Lozano.
El senyor Lozano i Pastor:
Gràcies, president.
La consellera no m’ha contestat a... és una broma, ja ho
sé, però allò de F.C.M., la qual cosa jo quasi que he entés
que, efectivament, és aixina. Perquè, jo li dia que els pres-
supostos són enganyosos; en la mesura que tenen apunta-
cions d’este caràcter vol dir que, en realitat, volen engan-
yar, volen dir alguna cosa que no és, que n’hi ha un fons
especial per als ajuntaments que van a ajudar-los a tindre
finançament.
Són –com dia abans–, que no mos els creguem, jo li dia:
és que no mos els creguem, senyora consellera, és que són
ja molts anys on van agarrant partides d’uns llocs i altres i,
després, quan se porten a cap, és tot el contrari. ¿Com
anem a creure-mos que, ara –segons vosté diu, segons
vosté i segons els pressupostos– pugen en un 5% les inver-
sions, si després hem vist que del 6,3 milions de les OCA-
PA n’han desaparegut cinc, i que dels pescadors, dels 2,3,
n’han desaparegut dos. Si ara férem comptes, ¿com eixi-
rien eixos percentatges, senyora consellera? Clar, arriba un
moment en què ja no és creïble.
I, sens dubte, estiga tranquil·la que mosatros amb deu
minuts per a contestar quaranta... Se tracta de fer una valo-
ració política dels pressupostos, i, després, és quan li farem
les esmenes, en les quals les nostres aportacions se suposa
que van allí, encara que ja estic segur que el Partit Popular
no n’acceptarà cap i mos dirà el mateix de tots els anys,
que «vostés no tenen idees, que no aporten res...», el ma-
teix que mos ha dit hui. Perquè, quan algú, per a justificar
este pressupost, ha de, demagògicament, atacar l’oposició,
la veritat és que me fa l’efecte que té pocs arguments per a
justificar este.
I la veritat és que m’he quedat sorprés perquè ha tardat
cinc minuts en no soltar allò del «malvado Zapatero», so-
bre la qual cosa jo dic: bé, està ja el portaveu ficant-se en
un punt... i, després, vosté, també, més suaument, però
també ha tingut la temptació de ficar l’estat pel mig.
A mi m’agradaria recordar-ho, encara que açò sempre
ho recorde, que mosatros tenim les competències en matè-
ria d’agricultura, pesca i alimentació, i que, en les Corts es-
panyoles està el Partit Popular, que n’hi han uns pressupos-
tos i que els companys de vostés estan allí –supose– per a
fer això, criticar-los –el mateix que fem mosatros–, i, so-
bretot, intentar esmenar per millorar-lo.
Perquè el que no està clar, senyora consellera,...
El senyor president:
Senyoria...
08.11.2010 Pàgina 51
El senyor Lozano i Pastor:
...–li ho vaig dir una vegada, però, ara, li ho tornaré a
dir–, és que amb les mateixes regles de joc, amb les ma-
teixes lleis europees i espanyoles, amb les mateixes –que
jo podria discutir amb vosté i de segur que, en molts ca-
sos, estaríem d’acord, mos agradararien o no mos agrada-
rien, o creguem que mos discriminen o no–, però –insis-
tic– amb les mateixes, altres comunitats autònomes,
perquè han cregut més en este sector, han apostat de for-
ma millor, i apostar de forma millor vol dir increment en
el sector productiu, increment de les inversions i, per tant,
del seu sector.
I quan veus que n’hi han conselleries, en este cas
d’agricultura, comunitats autònomes que estan de l’ordre
del 10, l’11, el 12, el 13, el 15, el 17%, com la comunitat
de Castella-Lleó, doncs, és quan comprens que de veritat se
creuen que el seu sector és important. Quan ací estem en el
2,1, aleshores pensem que ací no ens acabem de creure que
açò és important. Perquè, clar, quan veus el resultat,
després de tants anys, i vostés ja porten –de debò per a
vostés, i de segur que, no tant de debò per a l’oposició–,
porten ja quinze, quasi setze anys governant..., o, bo, jo no
crec que ara hi haja un situació de dir, «no, és que la culpa
era de otros», perquè eixa és la tendència que moltes vega-
des l’oposició, en este cas, el Partit Popular, sempre mos
diu: «Es que ustedes eran peores.»
Mire, després de setze anys, la realitat: ha desaparegut
el 70% dels hòmens i dones que estaven en el camp en
1995, han desaparegut 73 nuclis rurals de la Comunitat
Valenciana, i les rendes han baixat un 40% dels llauradors
valencians. Després de tot això, te n’adonés que en Extre-
madura hui s’han posicionat en les fruites dolces; Andalu-
sia, en agricultura ecològica; Múrcia, en transformats,
igual que en Navarra; en ramaderia, Lleida, i, en este cas,
els catalans. I quan tu veus tot eixe panorama és quan
arribes a comprendre que alguna cosa haurem fet mala-
ment ací, senyora consellera, que si no tenim autocrítica,
difícilment –jo crec– anem a buscar i trobar la solució.
Però, estes coses, senyora consellera, estiga tranquil·la
que li farem esmenes i que espere que el Partit Popular
les mire amb un altre tarannà més autocrític per vore si
podem millorar el que creguem que és una desfeta.
Moltes gràcies. (Veus)
El senyor president:
Gràcies, senyor Lozano.
Això se diu: que es miren amb cariño.
Té la paraula la senyora consellera perquè, amb cariño,
faça els aclariments que considere oportunes.
La senyora consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació:
No em consta fer-ho amb cariño perquè jo crec que és
pertinent. O siga que, amb el mateix cariño...
A vore, efectivament, sols una frase en relació als con-
venis amb administracions locals. Efectivament, mosatros,
esta conselleria, des de fa prou de temps, des del moment
de les transferències, firmà eixos convenis amb quantitats
que normalment són per al manteniment del personal –que
antigament estava en les cambres– i que treballa en els
ajuntaments. I eixe conveni s’ha incrementat en este exer-
cici –crec que era eixa la pregunta–. Efectivament, n’hi ha
més increment per a eixe conveni.
Però, com tinc poquet de temps, dir-li que en esta conse-
lleria, el capítol II, des de l’exercici 2008 fins a este, s’ha
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
disminuït en un 37,4 9%. No pot vindre vosté ací a dir-me
que no hi ha control de les assistències tècniques i que no
s’ha fet un esforç extraordinari en el tema de les contracta-
cions externes. Un 37,49%. Un control extraordinari de les
assistències tècniques. Evidentment, n’hi han moltíssimes
que s’han de mantindre; estic pensant en este moment en la
biofàbrica, que és el nucli, el pilar fonamental de la lluita
contra la Ceratitis capitata, i sols es pot fer mitjançant eixe
projecte. Bé, podríem parlar aixina de tots els projectes,
però no me dóna temps, si m’ho haguera dit en la primera
intervenció li’ls haguera contestat tots. Però, per exemple,
és que no mantindre la biofàbrica i la solta de mascles estè-
rils per a lluitar contra la Ceratitis capitata seria impressio-
nant. I en això estaran tots vostés d’acord, no crec que
ningú crega que puga fer-se d’una altra forma que no siga a
través d’una assistència tècnica.
I, efectivament, estem en un moment econòmic molt
difícil i molt complicat, i el nostre sector també té elements
molt preocupants. I l’element més preocupant –que ací no
ha eixit esta vesprada– és el del preu en origen, perquè el
nostre sector té indicadors molt positius, de caràcter macro-
econòmic, per a tot el sector agroalimentari, però tenim un
problema molt greu, que és el preu en camp. I a eixe pro-
blema, probablement, hauríem d’estar tots treballant tots
els dies.
Però, quan han dit que ací tenim transferides les com-
petències, tenim transferides les competències per a la ges-
tió de moltes coses, però allò relacionat amb acords amb
països tercers, que mos fa moltíssim de mal –léase: acuer-
do de libre asociación en Marruecos–; el control de les im-
portacions i de tot el que entra per fronteres –léase: entrada
de possibles plagues o material vegetal que no està en con-
dicions o fruites que no estan en condicions i competixen
amb les nostres, acuerdo de reciprocidad.
Parlem de la llei agroalimentària, que sí que podria ser
una solució i sí que podria ajudar en el tema del preu en
camp. Tampoc tenim mosatros la competència. Jo el que
estic dient-los és que, si arribem a un gran acord, a un
acord important, però que realment vaja a eixe element: el
problema dels preus en camps. Estigam tots d’acord que
competència no pot ser qui dicte la política econòmica
d’este país. I a partir d’ahí, tots a treballar. Eixe acord ja, en
este moment... La resta, jo crec que, realment, en esta co-
munitat s’està treballant d’una forma adequada, sobretot
perquè se treballa de la mà del sector. I dir-los que, efecti-
vament, n’hi ha una baixada de rendes molt important, però
mentres que en Espanya, en els últims dos anys ha sigut del
5,5%, en esta comunitat ha sigut de l’1,6%.
Això és pensar que és suficient? No! Això és pensar que
estem en un bon moment? No! Això és continuar dient que
tenim un problema molt greu, que és el de preus en camp, i
que en eixe problema hem de posar-mos tots a treballar.
Però, eixe problema naix d’una llei de caràcter nacional i
en les comunitats autònomes. A pesar que estem intentant-
ho i ficant tots els instruments, és molt difícil anar endavant
i progressar d’una forma important. Ahí és competència i el
ministeri els que, de veres, poden actuar, com poden actuar
en tots els aspectes relatius –com dia abans– a la competèn-
cia en països tercers i tots els aspectes relatius a les nego-
ciacions amb la Unió Europea.
Tots sabem la importància, la implicació i l’impacte que
tenen eixes decisions en la nostra agricultura. Mosatros, per
la nostra part, a continuar sent austers, a continuar ficant
polítiques orientades al sector, treballades amb el sector i
dedicades a aquells instruments i aquelles necessitats que
podem cobrir dels sectors. Sens dubte, austeritat absoluta,
control de gasto i a continuar treballant –com hem fet fins
08.11.2010 Pàgina 52
ara– perquè el nostre sector, a pesar del moment tan com-
plicat de crisi que té, continue mantenint els sindicats ma-
croeconòmiques d’exportació, de generació d’ocupació;
l’última dada d’ocupació, també el millor en matèria agrà-
ria, el de la Comunitat Valenciana. És significatiu o no,
però igual que tots. L’últim d’ocupació, el millor, el de la
Comunitat Valenciana. I anem a continuar treballant per-
què, almenys, això puga ser aixina i mos permeta eixir de
la crisi a través dels projectes que estem desenrotllant –i
torne a dir– orientats pel sector i segons el sector està de-
manant, que permeten l’eixida de la crisi més ràpidament.
I fer un altre comentari. Efectivament, sempre n’hi han
inversions possibles, però com mosatros prioritzem, priorit-
zem i orientem les inversions, creguem que en este mo-
ment, que tenim ja una xarxa de centres tecnològics impor-
tant, anem a ficar en marxa els que tenim i anem a
continuar projectant nous centres que no requerixen en este
moment una inversió per a l’exercici 2011. Però, sense cap
dubte, idees, projectes i possibilitats... totes.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyora consellera.
Senyories, ha acabat la compareixença de la consellera
d’Agricultura, Pesca i Alimentació. (Veus)
Dos minuts per a rebre la consellera de Benestar Social.
Moltes gràcies.
(Se suspén la reunió durant uns minuts)
El senyor president:
Senyories, bona vesprada.
Anem a reprendre la comissió d’economia, que l’hem
suspés fa un moment, després de la compareixença de la
consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
Tenim entre mosatros a la consellera de Benestar Social
que, com han fet la resta de membres del govern, ve a ex-
posar a la comissió corresponent, a esta, la seua línia pres-
supostària del seu departament per a l’exercici de l’any que
ve, el 2011.
Li donem la benvinguda, com no pot ser d’una altra ma-
nera, senyora consellera. (La senyora consellera de Benes-
tar Social diu: «Gràcies, senyor president.») Eres la que re-
mates el dia de hui les compareixences dels consellers. I,
quan vullgues, tens la paraula per a explicar-mos el que
hem dit abans, estos pressupostos per a l’any que ve.
Compareixença de la consellera de Benestar Social
La senyora consellera de Benestar Social:
Moltes gràcies, president.
Buenas tardes, señoras y señores diputados.
Como soy la última que cierro, trataré de ser lo más bre-
ve posible, tratando de no cansar en exceso la atención de
sus señorías.
Hoy comparezco ante sus señorías para explicarles o
trasladarles las líneas generales del proyecto de presupues-
tos de la Conselleria de Bienestar Social para el próximo
año, así como los aspectos concretos de mayor relevancia.
El presupuesto de la Conselleria de Bienestar Social
para el 2011 experimenta un incremento del 0,15%. Un in-
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
cremento moderado, pero que, en cualquier caso, refleja el
compromiso del Consell de que las políticas de bienestar
social, la prestación de servicios sociales y, en general, la
atención social a los valencianos no se vean afectadas por
el actual contexto económico.
Es el único departamento del Consell que ve incremen-
tadas sus dotaciones presupuestarias. Los presupuestos de
la Conselleria de Bienestar Social para 2011 alcanzan los
673.447.610 euros.
A continuación, paso a trasladarles las variaciones pro-
ducidas en cada una de las unidades gestoras. El programa
de dirección y servicios generales disminuye un 15,96% en
un esfuerzo importante por reducir los gastos de funciona-
miento. Es el programa, también, que en menor medida
afecta a las políticas sociales directamente.
El programa de servicios sociales disminuye un 8,68%.
El programa de familias y adopciones tiene una disminu-
ción del 0,93%. El programa de promoción de la mujer tie-
ne una disminución del 0,67%. El programa de integración
social de personas con discapacidad experimenta un incre-
mento del 6,80%. Y el programa de dependencia, centros,
servicios y prestaciones tiene un incremento del 1,60%.
Antes de continuar con un detalle más pormenorizado
de las diferentes partidas y líneas, sí quería trasladar a sus
señorías que hemos realizado un esfuerzo en la distribución
del presupuesto. Estamos en un momento complicado y he-
mos trabajado estos presupuestos pretendiendo ser realistas
y priorizando las líneas estratégicas, programas y actuacio-
nes que consideramos esenciales y que queremos evitar que
se vean afectados por la disponibilidad de menos recursos.
Esto significa que hemos tenido que recortar y ajustar algu-
nas dotaciones, pero es nuestra obligación como gobernan-
tes, y así debe ser, decidir cómo asignamos y distribuimos
los recursos de la mejor manera posible para la atención so-
cial de los valencianos.
Paso, a continuación, si les parece, a informar sobre las
variaciones experimentadas por los diferentes capítulos
presupuestarios.
El capítulo I experimenta una reducción del 6,40%, que
en términos absolutos asciende a algo más de 5,5 millones
de euros, y es debido a las reducciones salariales aplicadas
a los trabajadores públicos.
El capítulo II, destinado a compra de bienes y gastos de
funcionamiento, con algo más de 215 millones de euros, se
mantiene con un leve descenso del 0,6%.
El capítulo IV, que recoge la dotación para trasferencias
corrientes, subvenciones, ayudas, programas, convenios,
etcétera, tiene un presupuesto de más de 353 millones de
euros, lo que supone un incremento del 6% respecto al del
año pasado. Este capítulo representa el 52% del total del
presupuesto de la conselleria.
Creo que es interesante resaltar este incremento, que a
su vez tiene lugar tras el incremento del 28% del año pasa-
do, porque muestra que esta conselleria, eminentemente
gestora de acuerdo con sus objetivos, potencia su esfuerzo
en las trasferencias corrientes, lo que en definitiva significa
dar prioridad a las prestaciones y a los servicios sociales, a
la atención social de las personas. Como saben sus
señorías, aquí se incluyen las dotaciones que son trasferidas
a personas, entidades sin ánimo de lucro, corporaciones lo-
cales, entre otros.
Finalmente, los capítulos VI y VII son los que recogen
las inversiones y trasferencias de capital, que sufren una re-
ducción del 29% y del 42%, respectivamente. No obstante,
quisiera en este punto aclarar que en nuestro presupuesto
está excluido el plan Confianza, que, como saben, es la vía
por la que el Consell está actualmente canalizando la ma-
08.11.2010 Pàgina 53
yor parte de las inversiones. En concreto, en la Conselleria
de Bienestar Social se financian 81 proyectos del plan Con-
fianza en las tres provincias de la comunitat, con un impor-
te de 64.404.239 euros.
Y estos proyectos por conceptos se desglosan de la si-
guiente forma: en materia de dependencia estamos ejecu-
tando 21 proyectos; en materia de juventud, 17 proyectos, y
en materia de acción social y mayores se incluyen 43 pro-
yectos.
A continuación, paso a referirme a los aspectos más re-
levantes, en función de los destinatarios de los distintos co-
lectivos a los que se dirige nuestra actuación.
El programa presupuestario de acción social y mayores,
es decir, nuestras líneas destinadas a aquellos colectivos
más desfavorecidos o en riesgo de exclusión social y a la
atención de las personas mayores, en lo que venimos deno-
minando el envejecimiento activo, que no se encuentran to-
davía en situación de dependencia, tiene un presupuesto
global de 69.326.980 euros.
Más del 25% del presupuesto de esta dirección general
se destina a la renta garantizada de ciudadanía, que mantie-
ne el presupuesto inicial del año 2010, que a su vez, recuer-
do a sus señorías, se triplicó respecto al del año 2009. Creo
que esto evidencia el compromiso del Consell con la ejecu-
ción de políticas tendentes a combatir la pobreza y facilitar
la inserción social.
Atendiendo a la coyuntura económica y en consonancia
con unos presupuestos restrictivos, hemos efectuado un
ajuste en las diferentes líneas de subvención de este progra-
ma presupuestario, con una bajada media del 10% en las
mismas.
El plan concertado de prestaciones básicas y servicios
sociales de corporaciones locales cuenta con una dotación
para 2011 de 23.295.100 euros, cantidad que representa un
tercio del presupuesto total de la dirección general.
Como saben, este plan articula la cooperación entre el
estado y el Consell para el desarrollo de los servicios socia-
les generales de los ayuntamientos, que son los que atien-
den a la problemática social de cualquier ciudadano y a la
prevención primaria de situaciones de segregación o de
marginación. En concreto, con la dotación de este plan se
financian los equipos sociales base de mantenimiento de
centros sociales y determinadas prestaciones, entre las que
destacan los programas de emergencia social y de ayuda a
domicilio.
La aportación de cada comunidad autónoma está esta-
blecido que será al menos la misma que la efectuada por el
estado. En el caso de nuestra comunidad, de los 23 millo-
nes a los que hacía referencia consignados en los presu-
puestos del año 2011, el estado aporta 8.423.537 euros, y la
Generalitat valenciana, la misma cantidad más 6,5 millones
más, es decir, 15 millones de euros, aproximadamente.
Por otra parte, se mantiene, con leve ajuste del 5%, la lí-
nea para programas de acción comunitaria, que dispone de
una dotación de 934.640 euros destinados a entidades que
realizan programas dirigidos a colectivos en riesgo de ex-
clusión social, tales como refugiados, transeúntes, reclusos,
ex reclusos, etcétera. Y, asimismo, continuamos financian-
do el mantenimiento de los centros sociales, de los come-
dores sociales.
Mantenemos los programas destinados a nuestros mayo-
res, sin verse afectados por ajustes económicos. Así pode-
mos mantener todas las actuaciones y programas tendentes
a procurar un envejecimiento activo de las personas mayo-
res y a la prevención de la dependencia, fomentando la par-
ticipación en la sociedad de este colectivo. Como saben,
dentro del contenido de estos programas existen activida-
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
des de ocio, tiempo libre, actividades de tipo cultural y ac-
tividades dirigidas a la atención y prevención de problemas
físicos específicos de personas mayores.
El presupuesto nos permite la potenciación de los cen-
tros especializados de atención a mayores, de los CEAM,
como un recurso de atención preventiva a la dependencia.
Saben que son centros destinados a ofrecer servicios espe-
cializados, tendentes a lograr el mantenimiento de las per-
sonas mayores en un estado físico y emocional que les per-
mita valerse por si mismas, como son los servicios de
prevención y mantenimiento de la salud, rehabilitación, in-
formación y formación, actividades físico-deportivas, ocu-
pacionales, entre otras.
Incrementamos la dotación de la línea que recoge los
programas de tercera edad, porque consideramos prioritario
mantener e incrementar la financiación de programas que
fomentan la participación activa de las personas mayores
en la sociedad y el desarrollo y puesta en funcionamiento
de cuantas acciones sean necesarias para que este colectivo
disfrute de un mayor bienestar.
Pasaríamos a hablar ahora de la Dirección General de
Familia y el Menor, que cuenta con un presupuesto de
68.805.910 euros. Como antes les he referido, tiene una
leve disminución del 0,93%.
También en esta área nos hemos querido guiar por crite-
rios de eficiencia y de priorización, de forma que aumentan
las partidas que consideramos esenciales, desde una acción
de gobierno, y hemos recortado o ajustado programas que
no responden al mismo nivel de necesidad. Por ejemplo, en
este caso de ajustes se encuentran las partidas destinadas a
adopciones internacionales, que las hemos ajustado en tan-
to desde hace un tiempo se está produciendo un descenso
también en el número de solicitudes, que es evidente que la
situación económica tiene una incidencia directa en el vo-
lumen de solicitudes de adopciones.
Bien. Los presupuestos de esta dirección general se diri-
gen a las siguientes líneas estratégicas. Por un lado, a la
consolidación de la red de centros residenciales de protec-
ción de menores. Recordar en este sentido el último con-
cierto de plazas para menores, que abarca desde el año
2009 hasta el 2013, y que creo que implica un compromiso
claro del Consell por garantizar la disponibilidad de plazas
residenciales para menores tutelados.
Se trata en total de 63 centros residenciales y de 624
plazas, además de 19 centros de día con 420 plazas, todos
ellos concertados con entidades sin ánimo de lucro. Esta
garantía y estabilización de plazas del concierto supone, en
concreto, para el año 2011, una cuantía de 20.363.656 eu-
ros en residencias y de 3.329.526 euros en centros de día.
Por lo que respecta a los centros de titularidad de La Ge-
neralitat, y con independencia de los gastos de personal,
contamos con un presupuesto de más de trece millones de
euros para el mantenimiento de los 29 centros residenciales
y de los 8 centros de día.
Por otra parte, se incrementan o se mantienen las líneas
presupuestarias del capítulo IV, que presenta un aumento
global del 4,94% respecto al ejercicio anterior. En concreto,
incrementamos en un 41,9%, hasta alcanzar los 3.333.750
euros, la línea para los SEAFI. A pesar de que desde el mi-
nisterio ha dejado de apoyar estos programas, nosotros he-
mos considerado que las políticas preventivas en materia
de familia e infancia son absolutamente prioritarias.
Y mantenemos, también, con 393.000 euros, el presu-
puesto para los servicios de orientación y mediación fami-
liar que, como saben, se ubican en aquellos lugares donde
no existen los SEAFI.
08.11.2010 Pàgina 54
Estos presupuestos respaldan nuestro compromiso por
fomentar y apoyar el acogimiento familiar de menores, con
una política tendente a la desinstitucionalización y cuyo
reto es conseguir que el acogimiento familiar sea una ver-
dadera alternativa para el mayor número posible de meno-
res bajo la guarda o tutela de la administración. Por eso
destacaré el incremento del 26,5% para las PEI de acogi-
miento, para familia educadora especializada, que pasan de
450.000 euros a 569.000 euros.
Es nuestro compromiso por ofrecer a menores que son
víctimas de desprotección, y en supuestos de especial nece-
sidad o de urgencia, una respuesta en un ambiente familiar.
De esta forma damos continuidad a la potenciación de estos
acogimientos, cuyo presupuesto ya en el año 2010 se vio
incrementado en un 100%.
El resto de dotaciones para PEI de acogimiento familiar,
tanto en familia extensa como en familia educadora, se
mantienen con 3 millones de euros y 1,7, respectivamente.
Incrementamos también las líneas destinadas a los pun-
tos de encuentro familiar, en un 7,75%, para reforzar la
atención de las visitas tuteladas y los programas y benefi-
cios de las familias numerosas.
Se mantienen las dotaciones presupuestarias para inser-
ción sociolaboral de menores y de jóvenes del sistema de
protección y, también, para el programa «Primeros días».
Pasamos ya a las políticas de igualdad y de mujer. El
programa presupuestario de promoción de la mujer cuenta
con un presupuesto de 10.777.990 euros, tiene una reduc-
ción del 0,67%.
La dotación de mujer e igualdad se dirige a dos grandes
líneas de actuación: por un lado, los programas y servicios
de promoción de la mujer, con un presupuesto de 3.293.466
euros y, por otro lado, a los programas dirigidos a mujeres
que se encuentran en situación de riesgo social, que tiene
un presupuesto de 5,5 millones de euros.
Seguimos apostando por las políticas de igualdad y, por
tanto, por la participación activa de las mujeres en todos los
ámbitos que dan contenido a nuestra sociedad y por la lu-
cha contra todo tipo de discriminación, especialmente, en
el empleo; así como apoyando las actuaciones que permi-
tan la conciliación de la vida personal, familiar y laboral.
Quiero referir las ayudas Dona Empresa, que tienen un
presupuesto de 140.000 euros, cuyo objetivo es favorecer el
espíritu emprendedor de la mujer en la Comunitat Valencia-
na. Un programa nuevo que se ha puesto en funcionamiento
este año, tratando también de suprimir…, de suplir –perdón–
la eliminación de este programa por parte del ministerio y
que nuestra comunidad ha tenido una gran respuesta, porque
hemos tenido 800 solicitudes de ayuda. Por eso nos ha lleva-
do a tomar la decisión de triplicar su dotación para el año
que viene, pasando de 45.000 euros a 140.000 euros, como
les refería, con el objeto de poder atender este año a un ma-
yor número de solicitudes, porque además es un programa
que fomenta, desde el ámbito de mujer, el crecimiento
económico y la generación de empleo.
También el presupuesto nos va a permitir mantener los 35
centros Infodona de los que disponemos, incluyendo los tres
que se han aperturado en este año, y las medidas de conci-
liación de la vida personal, familiar y laboral. Y dentro de
esta línea de actuación se encuentra, por ejemplo, la orden de
apoyo a las actividades extraescolares que desarrollan los
centros educativos en horario conciliador.
En segundo, como les refería, contamos con los progra-
mas dirigidos a mujeres en situación de riesgo social, con
un presupuesto de cinco millones y medio. Destacar en este
apartado que se trata de programas para la prevención y
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
atención de las mujeres en situación de riesgo y que los
destinamos, también, a la gestión y mantenimiento de los
centros residenciales en que los que se les acoge.
En cuanto a juventud, desde el gobierno valenciano va-
mos a continuar impulsando los programas destinados a los
jóvenes para fomentar la formación, la movilidad, la inser-
ción profesional, el ocio y el tiempo libre.
El presupuesto del Ivaj, para el 2011, es de 12.325.050
euros, tiene una reducción del 28,9%. Se produce, por tan-
to, un ajuste presupuestario en la dotación del instituto.
Pero vamos a poder continuar, básicamente, con los mis-
mos programas, si bien con una disminución en el número
de plazas o en el número de dotaciones.
En esta línea, seguirán en marcha las becas Eurocursos,
el programa Emprenjove, a través del cual se presta aseso-
ramiento, también, para la creación de empresas y damos
también continuidad a programas de ocio con los campa-
mentos y albergues. Mantenemos las subvenciones para las
asociaciones juveniles de ámbito territorial de nuestra co-
munidad y la subvención a los consejos territoriales de la
juventud.
En la atención a las personas con discapacidad, el presu-
puesto de la Dirección General de Atención a Personas con
Discapacidad asciende a 179.856.600 euros, lo que repre-
senta un incremento del 6,80% sobre el presupuesto del
ejercicio anterior, evidenciando nuestra voluntad y nuestro
compromiso por mejorar la atención a las personas con dis-
capacidad de nuestra comunidad.
El mayor esfuerzo se concentra en el capítulo IV, que
prevé un incremento general de 17.548.120 euros y una va-
riación sobre el ejercicio anterior de 14,17%. Dos son los
ejes sobre los que se estructura este incremento.
El primero gira en torno a los centros y recursos de aten-
ción a personas con discapacidad, aumentando las líneas des-
tinadas a financiar el mantenimiento de centros, tanto de per-
sonas con discapacidad intelectual o física, en el que
llegamos a 43.312.200 euros, con un incremento del 54%;
como de centros para personas con enfermad mental crónica,
que pasa a tener un presupuesto de 7.115.000 euros, con un
incremento del 11,68% con respecto al ejercicio anterior.
Y el segundo eje se establece sobre las prestaciones des-
tinadas a personas con discapacidad en situación de depen-
dencia, prestaciones para cuidador no profesional y para la
prestación vinculada al servicio.
El incremento experimentado por las prestaciones de de-
pendencia para personas con discapacidad es del 10,22%
hasta alcanzar los 23.791.720 euros.
Se incluyen también las prestaciones dirigidas a subven-
cionar, con carácter complementario, la atención especiali-
zada en centros residenciales de personas con discapacida-
des persistentes derivadas de enfermedad mental que se
encuentran en situación de urgencia o necesidad y carecen
de recursos económicos suficientes para hacer frente al pre-
cio de los citados recursos. Las prestaciones tienen consig-
nado un presupuesto de 6.919.180 euros, lo que representa
un incremento respecto al ejercicio anterior del 75,61%.
Quisiera recordar a sus señorías que este presupuesto para
todas estas prestaciones ya se triplicó en el año 2010 respec-
to al ejercicio anterior y continuamos en la línea de dar una
prioridad a la atención a las personas con discapacidad.
Evidentemente, este fuerte incremento en estas líneas
que hemos priorizado nos ha obligado a reestructurar y a
reequilibrar el resto de líneas, con el fin de alcanzar el ob-
jetivo de lograr una atención integral a las personas con
cualquier tipo de discapacidad, guiándonos en todo mo-
mento por el principio esencial de mantener los niveles de
calidad y de atención. Eso nos ha supuesto eliminar o ajus-
Pàgina 55
tar algunas líneas, que han sido, fundamentalmente, convo-
catorias de premios y algunos convenios. Pero hemos podi-
do mantener también la de atención general de programas,
con 2,5 millones de euros, lo que refleja nuestra voluntad,
no solo de intervenir en actuaciones de atención directa,
sino también de prevención y de inserción social.
En el programa presupuestario de ordenación de la depen-
dencia y gestión de centros, servicios y prestaciones, su pre-
supuesto asciende a 303 millones de euros, es decir, 4,8 mi-
llones más que en el ejercicio 2010, lo que representa un
aumento del 1,6%. Un crecimiento significativo en un año
de rigurosa austeridad presupuestaria y en el que, además, en
el ámbito de la dependencia hemos visto mermado el presu-
puesto que destina la administración general del estado.
El esfuerzo presupuestario se centra, en este año 2011,
en la ampliación de las prestaciones económicas de la de-
pendencia y en la consolidación de la red pública y concer-
tada de centros residenciales y de día que integran el siste-
ma de atención a la dependencia.
En cuanto a la línea de prestaciones económicas para
mayores dependientes, pasa de 87,8 millones de euros en
2010 a 99,6 millones en 2011, lo que representa un incre-
mento notable, del orden del 13,4% y un crecimiento abso-
luto…, en términos absolutos –perdón– de 11,8 millones de
euros. Esta cifra, junto al importe de la línea equivalente
del programa de integración social de la persona con disca-
pacidad, hace que el montante total de las prestaciones
económicas de la dependencia supere para este año 2011
los 123 millones de euros, con un crecimiento del 12,8%.
Yo quisiera, si me permiten, resaltar el incremento expe-
rimentado por esta línea en dos años, porque hemos pasado
de 32 millones y medio a 123 millones de euros, lo que su-
pone un incremento de más del 278%.
Respecto al segundo eje, la consolidación de la red pú-
blica y concertada de centros, recordar el impulso que ha
recibido en esta legislatura, (so d’un telèfon mòbil) con cer-
ca de 3.500 nuevas plazas de mayores dependientes concer-
tadas.
Los presupuestos de 2011 se destinan al mantenimiento
de los conciertos de accesibilidad social; se incrementa la
dotación de la línea de servicios sociales especializados de
tercera edad, que agrupa a la residencias y centros de día de
las entidades sin ánimo de lucro, en 593.000 euros hasta al-
canzar los 19.625.470, y prácticamente se mantienen la lí-
nea de financiación de las residencias municipales, con un
importe superior a los 10 millones de euros.
Con el fin de ampliar la oferta de servicios a las perso-
nas en situación de dependencia durante 2011, se ampliará
y consolidará el servicio de teleasistencia de la dependen-
cia, y para ello se han presupuestado para este año 2011
algo más de tres millones de euros.
El capítulo VI, con una dotación de 7,2 millones de eu-
ros, se reduce en algo más de tres millones de euros. Con-
templa este capítulo un presupuesto para las reformas nece-
sarias en las distintas residencias de la conselleria,
programas de acondicionamiento, de climatización, etcéte-
ra. Y, bueno, les vuelvo a recordar que en estos capítulos ya
he hecho referencia antes al plan Confianza y a los proyec-
tos de dependencia, 21 proyectos, que se están financiando
a través del plan Confianza.
Así pues, el presupuesto global destinado a la atención a
personas con discapacidad… –perdón– a las personas con
discapacidad, con enfermedad mental crónica y a la aplica-
ción del sistema de promoción de autonomía personal y de-
pendencia asciende para el año 2011 a 482.887.628 euros.
Esto supone destinar a este ámbito el 71,7% del presupues-
to de la Conselleria de Bienestar Social.
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
Y yo espero, sinceramente, no haber cansado en mucho
su atención; haber sido, presidente, lo más rápida que he
podido, atendiendo que esta es la última comparecencia del
día y a cómo estarán sus señorías en este momento, y haber
sido capaz, haber sido capaz, si es que lo he sido, de trasla-
darles las prioridades que el departamento que tengo el ho-
nor de dirigir va a llevar a cabo a lo largo del próximo ejer-
cicio.
Muchas gracias.
El senyor president:
Muchas gracias, señora consellera, no se ha portado us-
ted mal del todo, ¿eh?
La senyora consellera de Benestar Social:
¿Cuánto ha sido de mal?
El senyor president:
Pues, un poquito más de lo que yo creía.
La senyora consellera de Benestar Social:
¡Vaya! Bueno, en el siguiente voy a cerrar en diez minu-
tos, presidente.
El senyor president:
El mal se cifra en 26 minutos. Pero bueno. Ahora es el
turno de…
La senyora consellera de Benestar Social:
Es que es muy grande la conselleria.
El senyor president:
…ahora es el turno de los grupos políticos, que sabrán
apreciar las explicaciones que usted, señora consellera, ha
dado.
En primer lugar, tiene la palabra la señora Albiol.
La senyora Albiol Guzmán:
Moltes gràcies, president.
Bona vesprada, consellera.
Bé, els pressupostos de benestar social representen un
4,9% del total dels pressupostos de La Generalitat; un
4,22%, si parlem dels pressupostos consolidats. I per a Es-
querra Unida açò són uns pressupostos que no donen respos-
ta a un situació de crisi econòmica com la que estem vivint.
Jo no sé molt bé què és açò de la crisi per al Partit Popu-
lar, la veritat. Jo crec que no és el mateix que per a mi. Per a
vostés supose que crisi significa, doncs, que n’hi han empre-
ses que tenen previsió de tindre menys beneficis que anys
anteriors, o que els bancs han guanyat no sé quants milions
menys que un altre període de temps, o coses aixina.
Però, per a Esquerra Unida, crisi vol dir que n’hi han
més de 500.000 persones aturades en el País Valencià; que
n’hi ha al voltant de 145.000 persones que no tenen accés a
ninguna prestació en el País Valencià; que tenim un 20% de
la població del País Valencià que viu o, més bé, sobreviu
sota el llindar de la pobresa. Crisi, per a Esquerra Unida i
08.11.2010 Pàgina 56
per a aquestes persones, vol dir drama i vol dir necessitat
d’una conselleria de benestar social forta que permeta do-
nar cobertura a aquestes situacions.
Hi ha un pujada insignificant d’un 0,2% que no dóna
resposta a aquesta situació. N’hi ha una baixada del capítol
I, de personal, d’un 6,8%, superior al 5% de Zapatero, al
que nosaltres ens vam oposar ací, allí i..., vaja, des del pri-
mer moment. N’hi ha una baixada d’un 30% en el capítol
d’inversions reals, que vosté diu que confiem en el plan
Confianza i que confiem en Camps. I la veritat és que del
plan Camps se parla molt, però se’l veu poc. Per tant, jo, la
veritat, és que no confie. Haguera preferit que el plan Con-
fianza, que el plan Camps i que totes eixes inversions esti-
gueren dins del pressupost, perquè aixina, almenys, avui,
podríem estar debatent també d’eixes inversions, de les
quals no podem parlar perquè no estan en el pressupost.
N’hi ha una baixada també d’un 43% en transferències
de capital, i això és el que més em preocupa. Això i, sobre-
tot, el més alarmant és que n’hi ha una baixada del progra-
ma de serveis socials, val?, i per a mi això és el fonamental
quan n’hi ha un moment de crisi. N’hi ha una baixada d’un
8,7% dels serveis socials en un moment de crisi..., quan es-
tem en un moment que, cada dia, n’hi ha més gent que ha
d’acudir als menjadors socials, que ha d’acudir a la renda
garantida de ciutadania perquè no té per a arribar a final de
mes i perquè si no, al final, acaben anant al contenidor a
per menjar. Vull dir, no podem permetre’ns el luxe de bai-
xar un 8,7% en serveis socials en esta situació.
Renda garantida. Vosté ho ha dit bé, igual que l’any pas-
sat, a l’inici, 18 milions d’euros. I esperem que no passe
com l’any passat, que va haver ahí una modificació de crè-
dit que ho va deixar en 10 milions. Esperem que no passe
com l’any passat. I 18 milions és absolutament insuficient.
18 milions dividit entre les persones que en estos moments
no tenen prestació en el País Valencià ixen a 10 euros al
mes. Jo, amb 10 euros al mes, doncs, jo no sé vosté, jo no
puc fer absolutament res per a omplir la nevera. I si n’hi ha
una modificació de crèdit i ho deixen en la mitat, doncs, ei-
xiran a 5 euros al mes, per exemple.
I, bé, nosaltres lamentem profundament que no n’hi haja
una partida pressupostària extraordinària per a reforçar els
equips d’atenció als serveis socials municipals, perquè no
poden resoldre les sol·licituds de renda garantida per falta
de mitjans, per falta de fons i per falta de tot. I sembla que
enguany, vosté em corregirà si m’equivoque, des de febrer,
no donen noves resolucions de renda garantida perquè no
n’hi han diners tampoc. Bé, això quant als serveis socials.
Família i adopcions. N’hi ha una cosa que sí
m’agradaria que explicara, ho ha explicat abans i jo m’he
perdut, però..., centres de dia de menors, 2010, 23 milions;
centres de dia de menors, 2011, 1 milió. Vull dir, ahí, sí que
m’agradaria que donara alguna explicació.
També desapareix el foment de programes d’adopció.
Quant... –em queda un minut, vaig a anar ràpida– quant al
programa de promoció de la dona, sols representa un 1,6%
del seu pressupost, que és una cosa realment ridícula.
En 2010 hi havia una partida de 3 milions d’euros per a
centres d’especialitzats de la dona en situació de risc social.
Enguany jo no ho he vist, no sé què ha passat. En una situa-
ció de crisi, uns diners destinats a la dona en risc d’exclusió
social –no sé–, em sembla que eren interessant. No sé on
estan eixos diners, i vosté supose que m’ho explicarà
després.
Quant a integració social del discapacitat, n’hi ha una
baixada d’inversió real d’un 20%, quan estem en un mo-
ment de carència absoluta de vivendes tutelades, de centres
ocupacionals, i no n’hi ha pressupostat res de nou.
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
En dependència, puja un 1,6%, és veritat. Però em sem-
bla que per a eixir de la cua, quant a l’aplicació de la llei de
dependència, farà falta alguna cosa més.
I una cosa greu. Al final, el 60% de les prestacions o ser-
veis són per a les prestacions econòmiques, que era una cosa
que tenia de ser excepcional. No només ací, eh?, això està
passant en moltíssimes comunitats autònomes, que tampoc
em sembla bé. Però aixina el que no estem fent és potenciar
eixa xarxa pública de residències, de vivendes, de centres de
dia, etcètera. I, evidentment, una baixada d’inversió real del
30%, tampoc anem a resoldre eixa situació.
El senyor president:
Senyora Albiol...
La senyora Albiol Guzmán:
I acabe ja, perquè ja no me queda temps.
Simplement, malalts mentals és la clara demostració de
com els pressupostos són sempre o quasi sempre amb el
Partit Popular una mentida, perquè vostés donen ahí parti-
des, per exemple, per a les associacions de familiars de ma-
lalts mentals, que enguany han pagat com han pagat, si és
que ja les han pagat totes. I jo li pregunte si l’any que ve
(inintel·ligible) ... Gràcies.
El senyor president:
Senyora Albiol, moltes gràcies, moltes gràcies.
Té la paraula el senyor Pañellla.
El senyor Pañella Alcàcer:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyora consellera, potser tinga la impressió que sempre
demanem, però jo sí li puc assegurar que el que li diré res-
pecte a este pressupost no ho he dit en cap altre, i com a
grup que som de poca gent, m’ha tocat estar en molts.
A ningú li he exigit o li he demanat que creixquera. A
vegades hem dit que alguns dels pressupostos que hem ana-
litzat fins ara, he dit que no em pareixia bé que disminuïra
molt per damunt de la mitjana del que és la disminució ge-
neral del 4,7 que té el pressupost de La Generalitat.
No obstant, precisament per la situació en què estem, no
crec que puguem estar satisfets d’este pressupost. Per què?
Perquè el pressupost de benestar social és un dels pilar que
tenim de fer per a realment aguantar la situació de crisi. No
dic per a eixir-ne, en benestar social no és per a eixir-ne.
Podem projectar accions per a..., però realment és per a po-
der suportar el problema social que puga generar esta situa-
ció de crisi.
I este pressupost no creix pràcticament, estem estables,
dins d’una situació que, en la línia del que hem dit, lògica-
ment, hi han capítols que pugen, però bàsicament pugen en
funció del que se resta d’altres capítols. I això, bé, no és el
que crec que siga necessari per a eixir... Ho dia perquè pre-
cisament –sí, és veritat– el capítol IV, com vosté ha dit, de
transferències corrents, té un augment molt considerable,
cosa que és positiva, i aixina ho reconec ací davant.
Però, clar, també he de dit que les inversions del capítol
VI té un retrocés important –vosté també ho ha dit, ho ha
reconegut–, i que el capítol VII, el que són les transferèn-
cies de capital, que també són altres tipus d’inversions,
també té una davallada important, que entre els dos, el total
de les operacions de capital mos porten a una davallada de
12 milions, que és molt considerable dins del pressupost. I
08.11.2010 Pàgina 57
precisament la millora ahí és on haguera tingut d’estar el
creixement, en mantenir el capítol VI, el capítol VII, que
seran necessaris, a més de l’augment, com a mínim..., o
augmentar més encara el capítol IV, que possiblement ja
vorem si serà suficient.
Ho dic això perquè hi han certes preguntes que, al mirar
programa per programa, jo vull fer. Per exemple, en la di-
recció de serveis socials, disminuïx amb una dotació de 4
milions les aportacions a l’Institut Valencià de la Joventut.
Això és l’aportació que anem a tindre en la nova llei de jo-
ventut, que supose que aprovarem prompte? La joventut
avui és un dels sectors d’edat... és el sector d’edat més
afectat per la crisi. Tenim el 40% de la gent que es pot con-
siderar menor de trenta anys en atur. Crec que ahí hi havia
treball a fer. Tenim una disminució de 4 milions.
Una altra pregunta. Un tema que hem discutit moltes ve-
gades és la... si Avapsa haguera d’existir o no. Però no vaig
a portar la discussió ahí, això ho hem tingut en altres mo-
ments. Avapsa existix, té unes responsabilitats. I té una da-
vallada de 270.000 euros en este moment respecte al que
tenia consignat el pressupost anterior. És això. Va a poder
seguir el ritme necessari de treball...? Perquè, clar, és molt
dubtós. Si hem tingut problemes de portar al dia totes les
valoracions i tot, la llei de dependència, cal dir que té ob-
jectius diversos. Quan en cobrim un, en queda un altre. I
conforme baixem en la gravetat, diguem, de la dependèn-
cia, la quantitat de gent és major. Tenim –reitere– 270.000
euros menys per al treball d’Avapsa, repartits en dues parti-
des, en dues línies, que no vaig ara a (inintel·ligible ... ací.
En serveis socials, també hi ha una davallada de 6,6 mi-
lions d’euros, que són 3,5 de transferències, del IV, de
transferències corrents, i 2,5 del VII, de transferències de
capital. Bé, això és preocupant (inintel·ligible) ... I sobretot
pensant que ahí tenim, per exemple, una cosa molt impor-
tant en este moment, que és la renda garantida. Una renda
garantida que encara que tinga la mateixa quantitat de l’any
passat, del pressupost anterior, exactament la mateixa, ja la
vam qualificar com a insuficient en el seu moment, i pense
que serà insuficient... serà suficient la quantia perquè no
s’aplicarà com tindria d’aplicar-se, lògicament. Mire, quan
s’acaba la partida, quan s’acaba la línia pressupostària,
s’acaba l’aplicació. Però realment això és un incompliment
d’un objectiu, que, ja dic, ja no l’estic fixant en..., sinó més
que en la situació social que tenim.
També les ajudes a projectes, per exemple, de corpora-
cions locals té una disminució de 2 milions d’euros també.
Com s’ha dit, la línia d’eradicació de la pobresa dedicada a
les corporacions locals té una disminució de 2,6 milions
d’euros.
Hi ha una altra cosa que no és tan important quantitati-
vament, però sí qualitativament. A mi –i si m’equivoque,
me corregix– m’han desaparegut dos línies de subvencions,
la del conveni amb el col·lectius Lambda i el conveni amb
el col·lectiu Col·lega. Casualment els dos són de gais, les-
bianes i tal. Per tant, és una coincidència que hagen desapa-
regut? Té alguna relació...? A la millor com hem sentit ja al
senyor Rajoy, que diu que realment va a fer, si ell mana, si
el Partit Popular governa, va a fer modificacions legals so-
bre això. Té alguna relació això? Perquè, clar, és curiós que
hagen desaparegut eixe dues línies.
També –jo ho han dit, però m’ha estranyat– el foment
del programa d’adopcions ha desaparegut, 128.000 euros
que n’hi havien ahí han desaparegut. El funcionament –i
això és molt preocupant– als centres de dia de menors, ha
passat de 24 milions d’euros a 1,5, de 24 a 1,5. Com van a
funcionar els centres de dia de menors? És que hi ha un
augment..., sí, però també una disminució, perquè el con-
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
junt realment estem com estàvem. I, clar, això, per a mi, és
enormement preocupant. Els centres de dia de menors, jo
entenc que si feen falta 24 milions l’any passant, està clar
que este any amb 1,5 no van a poder funcionar.
Igual que els centres d’especialitzats en l’atenció a la
dona en situació de risc. Tenen una davallada de més de
tres milions d’euros. Estic parlant de la línia T1329000.
Davallada de més de tres milions d’euros. La situació de
violència de gènere no està, malauradament, no està dismi-
nuint. Ho veem en les manifestacions que estan existint
de..., per la premsa i per altres, que se manté.
També hi ha... les corporacions locals, els serveis socials
de discapacitats, per exemple... Ah!, no. Perdó. Ahí sí que
té vosté un augment, efectivament, important, que s’anirà
compensant amb les altres.
Hi ha una pregunta també que vull fer d’una manera
molt, molt concreta. Ha desaparegut una línia que es diu
centre ocupacional, en Castelló, un conveni amb la diputa-
ció per a fer un centre ocupacional. El centre ocupacional
no s’ha fet. No sé si han fet el conveni i l’han llevat, però el
centre ocupacional fet no està, i eren 853.000 euros. I això
a mi me preocupa. Perquè, clar, si se posa... I s’ha fet, a
més, moltíssima publicitat que se farà, se farà i se farà.
Però eixa línia desapareix i el centre ja li dic jo que no... És
més, per seguretat, avui he telefonat, avui mateix, per dir:
«Escolta, se m’ha escapat a mi?» No, no s’ha fet el centre a
Castelló. No sé si el conveni està fet. M’ho explica. A la
millor resulta que està el conveni fet, però si està fet el con-
veni, però si el centre no està..., ja s’ha fet el desemborsa-
ment. Bé, no... Ho pregunte.
I després també, en l’ordenació a la dependència, que
vosté ha defés, bé, hi han algunes partides que, lògicament,
estan dient que no anirem al ritme. Vull dir, estem parlant...
Les estades a residència de tercera edat hi ha també una
disminució de 2 milions d’euros, al mateix que en el bo
centre de dia també tenim una disminució econòmica.
Jo –no sé–, jo crec que amb estos números que he dit
–ràpidament també, i no vull, si pot ser, ni consumir el
temps que tinc–, hi han dues preguntes o dues observacions
a fer. Crec que serà difícil que este pressupost responga a la
necessitat que tenim en una etapa de crisi de manera gene-
ral. I, és clar, encara que té una aportació major, no anem a
posar al dia la llei de dependència, les prestacions que ahí
estan contemplades.
Gràcies.
El senyor president:
Moltes gràcies, senyor Pañella.
Té la paraula el senyor Torres.
El senyor Torres Salvador:
Gracias, señora presidente.
Señora consellera, desde el Grupo Socialista valoramos
también que el crecimiento del presupuesto de la Conselle-
ria de Bienestar Social es total y absolutamente insuficien-
te, un 0,1%. Y lo es por dos motivos.
En primer lugar, porque uno de los objetivos fundamen-
tales de la Conselleria de Bienestar Social es precisamente
atender a los colectivos que están en peor situación, a los
colectivos más desfavorecidos y a los que están siendo muy
vulnerables a la actual situación de crisis.
Y, en segundo lugar, otro de los objetivos importantes
que tiene esta conselleria es la aplicación, de una vez por
todas ya, de la ley de la dependencia. Con este crecimiento,
evidentemente, ni una cosa ni la otra se va a conseguir.
Pàgina 58
Es especialmente significativo, como usted bien ha di-
cho, el descenso experimentado por la dirección general y
servicios sociales, el descenso del 15,96%, que son casi
ocho millones de euros. Y ya ha dicho usted, que me ha lla-
mado la atención, que este programa es el que menos afecta
a las políticas sociales. Yo creo que no, porque en este pro-
grama está el Ivaj, está el Ivaj. Y el Ivaj es toda la política
de La Generalitat en relación con los jóvenes, que dicho
sea de paso, son los que peor lo están pasando en este mo-
mento dada la situación de crisis económica por la que nos
encontramos.
Ya el año pasado se quitaron las ayudas para el alquiler
de las viviendas de los jóvenes, se quitaron también las
ayudas para el equipamiento de empresas creadas por jóve-
nes. Y este año, a esas dos que ya estaban quitadas en el
año 2010, le añaden también el transporte de FGV, que eran
318.000 euros. Es decir, pasamos de este año destinar
500.000 euros a las ayudas al transporte a los jóvenes de
Castellón, de Valencia y Alicante, a quedarnos con 72.000
euros nada más, es decir, 46.000 para la EMT y otros
46.000 para la entidad de transporte de la ciudad de Alican-
te. Entonces, nos parece una disminución importantísima
del presupuesto, porque los 318.000 euros que se destina-
ban este año a FGV no se van a destinar en el año 2011.
También es significativo el descenso de Avapsa. Usted
sabe que nosotros no somos favorables ni partidarios de la
empresa Avapsa. Y es más, todos los años proponemos que
el personal de Avapsa pase a depender directamente, a de-
pender directamente de la Conselleria de Bienestar Social.
Y vamos a seguir manteniendo que este personal dependa
directamente de la conselleria, pero difícilmente se va a
conseguir con la disminución del presupuesto que se ha
visto para este año.
La dirección... Bueno, curioso es también el tema del
Ivaj. En el tema del Ivaj, nada menos que el 55% del presu-
puesto que hay para el año 2011 está destinado al pago de
personal. Eso no tiene lógica. Es decir, que un organismo
destine el 55,8% de su presupuesto a pagar personal, quiere
decir que algo está fallando. Entonces, lo que se podía ha-
cer es convertir eso en una simple jefatura de área o con-
vertirlo en un servicio, pero no estar utilizando toda una es-
tructura para que se consuma la mayor parte del
presupuesto en salarios del personal.
La Dirección General de Servicios Sociales disminuye
también un 8,68%, son prácticamente 7 millones de euros.
Y eso sí que es todavía más grave que lo anterior. En pri-
mer lugar, porque la Dirección General de Servicios Socia-
les entre su objetivo prioritario está el favorecer la integra-
ción de los colectivos en situación desfavorable o en riesgo
de exclusión social.
¿Cuáles son las líneas que van dirigidas precisamente a
esos colectivos más desfavorables y en riesgo de exclusión
social? Pues la línea de servicios sociales generales de los
ayuntamientos, que disminuye un 10% con respecto al año
2010; las actuaciones dirigidas al pueblo gitano, que dismi-
nuyen un 20% con relación al año 2010; los programas de
acción comunitaria, que disminuyen un 7%; las prestacio-
nes económicas de emergencia personal y desarrollo perso-
nal, que disminuyen otro 20%; y, luego, la casa de la cari-
dad, el casal Domus Pacis, el Osoju y el albergue de Elche,
que disminuyen, por término medio, un 10%.
Es decir, en cifras exactas, con relación al 2010, el pre-
supuesto o las líneas destinadas a los colectivos más desfa-
vorecidos disminuyen en 3 millones de euros con respecto
al año 2010, pero si lo comparamos con el año 2009, en
que se aprobó un presupuesto extraordinario para hacer
frente a la crisis, que, dicho sea de paso, ese presupuesto no
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
se mantuvo en el año 2010, la diferencia con el año 2009
sería que tendremos en esas líneas 8 millones de euros me-
nos en el año 2011 de lo que había en el año 2009, con una
diferencia, y es que la situación de crisis económica por la
que estamos atravesando no ha mejorado sensiblemente
con relación al año 2009.
En primer lugar, en nuestra comunidad hay en este mo-
mento, y según los últimos datos de la EPA del tercer trimestre
del 2010, 87.200 familias en las que sus miembros no tienen
ningún ingreso. Es decir, hay 87.200 familias que no perciben
ningún ingreso y que, por lo tanto, deben ser objeto de la aten-
ción social por parte de las administraciones públicas. Parte de
esas personas están siendo atendidas con los 426 euros del
programa del Gobierno de España y que afecta aproximada-
mente..., o en este año ha afectado aproximadamente..., no, no,
ha afectado a 30.000 personas. Pero queda todavía allí un co-
lectivo importantísimo de más de 50.000 personas que tienen
que ser objeto de atención como lo son en otras comunidades
autónomas por las rentas de inserción.
Es decir, en esta comunidad hay una renta garantizada
de ciudadanía que es de las más bajas de España en lo que
se refiere a números absolutos, que ya se ha dicho anterior-
mente. Dice usted, «en el año 2009 se triplicó»... Muy bien,
se triplicó, pero no se gastó... Se triplicó, pero no se gastó,
porque de 6 se pasó a 18 millones, pero después usted, en
las respuestas parlamentarias que nos dio, dijo que a 31 de
diciembre se habían gastado 11 millones, y para el presente
ejercicio 2010, las dos reducciones que ha habido de los 18
millones de euros han dejado la línea en 8,7 millones de
euros, con lo cual, evidentemente, pocas personas que
estén en situación de desprotección van a poder ser atendi-
das con el presupuesto que la conselleria destina al princi-
pal programa de lucha contra la pobreza o de lucha contra
la exclusión de aquellas familias que están en situación de
necesidad.
No nos ha dicho nada del programa..., aunque sí viene
en las principales líneas de actuación, del programa de la
compra de alimentos para los bancos de alimento de las
tres provincias, que no aparece por ningún sitio, a no ser
que sea a través del capítulo II, pero sí que querríamos que
nos dijese si hay algún presupuesto o hay algo previsto
para el año 2011 en relación con la compra de alimentos.
La Dirección General de la Mujer es similar al Ivaj. El
Ivaj, al principio de la legislatura, tenía 17,5 millones de
euros y ahora tiene 12. Es decir, van a la liquidación. Pero
es que la Dirección General de la Mujer, al principio de la
legislatura, año 2007, tenía 16,7 millones de euros y ahora
tiene 10,7. O sea, va también a la liquidación. Podrían tam-
bién hacerla desaparecer, porque, al final, el cometido que
está cumpliendo es prácticamente ninguno. Nosotros cree-
mos que con ese presupuesto no se va a poder combatir efi-
cazmente la violencia de género. La única partida fuerte
que hay es la de 338.510 euros, que va dirigido a progra-
mas de empleo para las mujeres víctimas de violencia de
género y se paga íntegramente por parte del gobierno del
estado.
En lo que se refiere a la Dirección General de Integra-
ción del Discapacitado, que sí que crece..., crece, pero
comparando con el inicial, no con el que evolucionó poste-
riormente, del año 2010, el incremento más significativo
está en el capítulo IV, comparándolo con el inicial, que son
17,5 millones más que en el año 2010, de los cuales, 6,4
millones de euros provienen del incremento que hacen las
aportaciones del estado al presupuesto de discapacitados,
5,1 sería el crecimiento de la conselleria, y los otros 6 mi-
llones que faltan serían de la reducción que se ha producido
en el capítulo I, en el VI y en el VII.
Pàgina 59
Por lo tanto, creemos que no sabemos si con la dotación
en la que ha quedado este presupuesto va a haber cantidad
de dinero suficiente como para poner abonar a los centros,
de una sola vez, la resolución que les corresponde.
Llevamos ya tres años en los cuales la Conselleria de
Bienestar Social ha sido incapaz de hacer una resolución
por el cien por cien de los recursos que les correspondía a
cada uno de los centros. En este año se han hecho ya dos
resoluciones y estamos pendientes de la tercera. Creemos
que con el incremento que tiene esta partida, no va a ser su-
ficiente como para que se pueda garantizar que los centros
realmente van a poder recibir las ayudas al cien por cien y
no troceadas en dos o tres resoluciones, como ha venido
siendo hasta ahora.
Por último, el capítulo II, que es un capítulo muy impor-
tante y que a nosotros también nos merece una reflexión...,
al capítulo II se destinan prácticamente el 30% del presu-
puesto, es decir, 202 millones de euros nada menos que a la
aplicación 2.2.7, trabajos realizados por otras empresas. Yo
creo que tanto dinero, un tercio del presupuesto, merecería
una explicación por su parte de a que se van a destinar fun-
damentalmente esos 202 millones de euros que están total
y absolutamente oscurecidos en el presupuesto.
(Ocupa la presidència el vicepresident, senyor Jaime Mun-
do Alberto)
El senyor vicepresident:
Gràcies, senyor Torres.
Per a acabar esta ronda, té la paraula la senyora García,
del Grup Parlamentari Popular.
La senyora García Herrero:
Sí, muchas gracias, señor presidente.
Buenas tardes, señora consellera.
Pues, en primer lugar, darle la bienvenida y agradecerle
su comparecencia en esta tarde para explicarnos lo que son
los presupuestos de 2011 de su conselleria, la Conselleria
de Bienestar Social.
Y este grupo parlamentario, señora consellera, pues,
quiere reconocer el esfuerzo y el compromiso, y un esfuer-
zo importante, prioritario y solidario del gobierno valencia-
no con los más necesitados de protección.
Señorías, nosotros entendemos que estamos antes los
presupuestos más sociales, a diferencia de lo que pasa con
los presupuestos generales del estado, que cada año recor-
tan más las políticas sociales. Unos presupuestos que son
garantes de la cohesión social, porque mantienen intacta la
prestación de los servicios públicos fundamentales en un
momento de crisis como el actual y que el gasto social al-
canza el 82,5% del presupuesto total de La Generalitat, es
decir, de 13.714 millones de euros, 12.000 se destinan a
políticas sociales.
Y también van a venir condicionados como nos ha ido
pasando en los últimos tiempos, por la financiación o, me-
jor dicho, por la falta de ella, ya que el actual modelo de fi-
nanciación autonómica mantendrá a la comunidad autóno-
ma valenciana, como ya nos vienen acostumbrados, a estar
a la cola de la financiación per cápita, y ya sabemos que en
el 2008 ya fue una diferencia de 337 euros menos por va-
lenciano de la media nacional, con un volumen menor de
ingresos respecto del modelo anterior, y lo que va a obligar
a La Generalitat a un gasto mucho mayor que el que debe
atender y no atiende el estado, sobre todo en bienestar so-
cial, educación y sanidad.
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
Año tras año, señorías, venimos asistiendo al incremento
del gasto social en los presupuestos de La Generalitat, y así,
si en 2004 suponía el 77,7%, este año 2011, como acabo de
decir, será del 82,5%, es decir, 5 puntos en estos últimos
años, cuando el gasto social de los presupuestos generales
del estado solo supone el 57% del presupuesto total. Es de-
cir, el gobierno valenciano, de cada 100 euros va a destinar
83 euros a las políticas sociales, consolidando el modelo so-
cial de esta comunidad centrado en la estabilidad, el bienes-
tar y la cohesión social, que si siempre ha sido prioridad
para el gobierno valenciano, más todavía en estos momen-
tos de crisis y dificultad para muchos valencianos y valen-
cianas y que supone un garantía de atención a las personas
(veus) y a sus familias en sus necesidades sociales.
Y, fundamentalmente, señorías, responden a política di-
rigidas a las personas. Detrás de cada actuación, de cada
política social, hay personas, y a ellas nos debemos y nos
debemos a atender en sus legítimas demandas.
Por eso, señora consellera, yo quiero destacar, al igual
que lo ha hecho usted, que si el presupuesto de La Genera-
litat para 2011 registra un descenso del 4,7%, la única con-
selleria cuyo presupuesto crece es la Bienestar Social, si-
guiendo con esa apuesta del gobierno valenciano en
materia de acción social y alcanzando un volumen total de
recurso de 673.447.610 euros, con un incremento, como
muy bien ha dicho, del 0,15% respecto al año pasado y
que, como he dicho, supone un importante esfuerzo, pero
un importante esfuerzo de todo el Consell, porque está todo
el Consell contribuyendo a que los departamentos sociales
mantengan o crezcan en sus presupuestos.
Este año, como bien ha explicado usted, señora conse-
llera, la situación de crisis económica que vivimos ha he-
cho que este presupuesto de Bienestar Social crezca ligera-
mente cuando el de las demás consellerias decrece, pero sí
que hay que destacar el significativo incremento en las áre-
as de mayor calado social y donde más necesidades hay en
este momento.
Yo no voy a entrar, señorías, en hacer un análisis deta-
llado, porque ya lo ha hecho usted magníficamente, señor
consellera, pero (inintel·ligible) ... exposición sí que hemos
podido comprobar que, aunque algunos programas decre-
cen, los de integración social de las personas con discapaci-
dad y los de ordenación de la dependencia y gestión de
centros, servicios y prestaciones, sí experimentan un noto-
rio incremento, y así, este gobierno sigue dando un impulso
muy fuerte a la aplicación de la ley de la dependencia y a la
atención a las personas con discapacidad, y es por eso que
estos dos programas son en los que se centra el mayor es-
fuerzo presupuestario de la conselleria.
Son 180 millones de euros la integración social de las
personas con discapacidad con un incremento total de
6,80%, pero sí con un 14,70% de incremento en el capítulo
IV, importantísimo para este sector, y un incremento en el
mantenimiento de centros para personas con discapacidad
intelectual o física del 54%.
Yo quiero destacar igualmente, señora consellera, la aten-
ción especial que se ha querido prestar por parte de su depar-
tamento a los enfermos mentales, incrementando las presta-
ciones económicas individualizadas en 75,61%, y para el
ingreso en residencias de atención especializada a personas
con enfermedad mental, con un incremento del 11,8%.
También hay que destacar, como decía, los 303.037.280
euros destinados a la ordenación de la dependencia y ges-
tión de centros, siendo destacables lo incrementos que se
producen en las líneas destinadas a las personas en situa-
ción de dependencia, sus cuidadores no profesionales y
asistentes personales.
Pàgina 60
Igualmente, señorías, la aplicación y desarrollo de la
Ley de autonomía personal y atención a las personas en si-
tuación de dependencia atendiendo sus necesidades, facili-
tando una dotación de recursos y prestaciones suficientes y
de calidad, así como también la adecuada ordenación y
asignación de los mismos, y que también experimentan un
incremento que, si es global, en un 1,6%, un 7,39% en lo
que es capítulo IV. Un incremento, y como usted muy bien
ha explicado, señora consellera, que se produce subvencio-
nando los gastos de mantenimiento de centros y servicios
de atención a la tercera edad y financiación de las presta-
ciones económicas del sistemas valenciano para las perso-
nas dependientes, que se reconozcan en su programa indi-
vidual de atención, son 123 millones de euros, con un
incremento del 12,8%, entre las que merece destacar los
gastos del servicio de ayuda a domicilio de las personas de-
pendientes.
Y todo ello, señora consellera, a pesar de que el estado
reduzca, como reduce este año, un 5% la consignación pre-
supuestaria dedicada a la dependencia, pues, que esa es la
verdadera situación, esa es la realidad, señorías.
Estos presupuestos, como he dicho al principio de mi in-
tervención, son los más sociales de la historia, y lo repito,
porque son unos presupuestos que, a pesar de la grave si-
tuación económica, la falta de financiación del estado y los
recortes que ha efectuado los presupuestos generales del
estado en políticas sociales, nos permiten seguir apostando
por los servicios sociales sin bajar la atención a los más ne-
cesitados, en especial a las personas con discapacidad y en-
fermos mentales, que siempre han presentado unas mayo-
res carencias.
También por la apuesta evidente por desarrollar la ley de
promoción de la autonomía personal y de la dependencia,
no solo por el incremento destinado a las prestaciones de
los dependientes, sino por el mantenimiento de las líneas
vinculadas a la promoción de la autonomía personal y al
envejecimiento activo, apoyando y fomentando la partici-
pación activa de las personas mayores en la sociedad y do-
tando de fondos el mantenimiento de los centros específi-
cos de la tercera edad.
También, porque estos presupuestos reflejan un fuerte
compromiso con todas las personas que están sufriendo con
mayor intensidad la crisis económica, porque se mantienen
las apuestas por las políticas en pro de la mujer y de la
igualdad junto con las políticas de apoyo a la maternidad, y
así, el programa dirigido a las mujeres en riesgo social y al
mantenimiento de centros residenciales, con un presupues-
to de 5,5 millones de euros.
He querido destacar estos datos tan importantes, porque
creo que es justo hacerlo y que tampoco me voy a extender,
como ya he dicho anteriormente, en un mayor detalle, por
la magnífica y brillante exposición que de estos presupues-
tos ha hecho usted, señora consellera, y que atienden en su
conselleria no solo a las personas dependientes o a los dis-
capacitados, sino también a los jóvenes, a los menores, a
las familias, a la mujer y a los colectivos en general más
desfavorecidos.
Señorías, el estado reduce cada vez más en sus partidas
sociales y nosotros incrementamos la protección a los sec-
tores más necesitados de ella. Son las diferentes formas de
gobernar, consellera, (veus) y así el estado, una vez más,
no cumplirá con la aportación del 50% que debería hacer al
Plan concertado de los servicios sociales generales, donde
la conselleria pondrá 15 millones de euros y el estado, sim-
plemente, 8,5 millones. Es cierto que se han tenido que rea-
lizar restricciones presupuestarias, pero que se han produci-
do en programas sin que afecten o afecten en lo mínimo a
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
la atención de las personas a las que nos debemos y con las
que estamos comprometidos.
Por eso, señora consellera, quiero terminar diciendo una
vez más que el Grupo Parlamentario Popular defenderá es-
tos presupuestos con el convencimiento de saber que son
los más sociales, al mismo tiempo que austeros, responsa-
bles, realistas, justos, solidarios y comprometidos, como
siempre, con las personas.
Nada más y muchas gracias.
El senyor vicepresident:
Gràcies, senyora García.
Per a respondre a totes les apreciacions que s’han fet
aquí per part de tots els grups, té la paraula a continuació la
senyora consellera.
La senyora consellera de Benestar Social:
Muchas gracias, señor presidente.
Trataré de ir dando respuesta a lo que me han planteado.
Y si en algún momento hay planteamientos que han sido
comunes, pues con la misma respuesta espero poder satis-
facer o por lo menos intentarlo a los dos planteamientos.
Tanto el señor Pañella como la señora Albiol me habla-
ban de las inversiones de los capítulos VI y VII. Yo he refe-
rido en mi intervención en dos momentos el que se están
canalizando las inversiones del Consell, a través del plan
Confianza. Decía la señora Albiol que el plan Confianza no
se ve. Yo casi le diría que hay que ir por los municipios de
toda la comunidad para verlo. Nosotros tenemos en nuestra
conselleria 81 proyectos del plan Confianza, con un impor-
te, un presupuesto de más de sesenta y cuatro millones de
euros. Están ejecutándose todos ellos, el cien por cien. Hay
obras terminadas, hay obras que están en ejecución, obras
licitadas. Yo no he querido aquí, como les decía antes, por
no cansar su atención, referirles, pero si quieren se lo digo,
cuáles son las obras y cada uno de los proyectos.
El plan Confianza ha supuesto el que las inversiones se
realicen en todo el territorio de la Comunidad Valenciana a
la vez y ha supuesto en nuestro ámbito y en todos el que
sean los municipios, los ayuntamientos de toda la comuni-
dad, de todos los municipios, con independencia de cual-
quier color político que los estén gestionando, los que di-
gan el presupuesto que les corresponde en función de su
número de habitantes dónde quieren que vaya. Y eso ha he-
cho que tengamos, a través de la Conselleria de Bienestar
Social, 21 proyectos de dependencia y prácticamente el
50% en proyectos de mayores, porque así lo han solicitado
los municipios. Venir a trasladar que porque en el capítulo
VI y VII haya una reducción es que no se están realizando
inversiones, cuando se están haciendo y está ejecutado el
cien por cien del plan Confianza de la Conselleria de Bie-
nestar Social, pues, sinceramente, creo que con eso está
contestado.
En cuanto a lo que se refería de la modificación de cré-
dito que redujo el presupuesto de la renta a 10 millones, es
que no es así. Probablemente se deba a un mal entendido.
Es que no es así, no se ha reducido a 10 millones el presu-
puesto de la renta. Y yo le reitero que el presupuesto de
renta el año pasado se incrementó tres veces, se triplicó, y
que este año el que tenemos es de 18 millones de euros,
que estoy convencida que nos va a permitir dar la respuesta
a quienes lo necesitan, en función de las posibilidades pre-
supuestarias que contemplamos ahora mismo.
Lo mismo le digo cuando me dice o he creído entender
que baja el presupuesto de las personas con discapacidad.
08.11.2010 Pàgina 61
Mire, es que sube el 6,8%, no es que baje, es que sube. No
sé si es que a lo mejor yo no he entendido bien la puntuali-
zación que me hacía.
Con respecto al tema de menores, quizá yo que he queri-
do ir rápida no lo he trasladado con claridad. Vamos a ver.
Los conciertos de menores abarcan el período 2009-2013.
Para el 2009-2013, el presupuesto total comprometido para
cuatro años es de 83.426.344,80 para plazas residenciales y
más de trece millones para centros de atención diurna. Des-
pués yo he referido lo que es la cantidad del año 2011. Si
hay alguna diferencia más, que tampoco sé si con claridad
he entendido lo que me trasladaban, también tienen que
pensar que porque está en vigor la nueva ley de contratos
los conciertos han pasado de capítulo IV a capítulo II y de
ahí, quizás, el mal entendido de las cifras que me estaban
refiriendo. En todo caso, el presupuesto es el mismo, el
concierto está, las plazas residenciales están y la cantidad
no se ha disminuido.
Me hablaban también, me preguntaba el señor Pañella
sobre un centro de Castellón, no me ha sabido referir cuál
es. Yo entiendo, por lo que me dice de la línea, que debe
ser el de Peñeta Roja que se terminaba en el año 2010. Y,
por tanto, si ya está terminado el centro, para el año 2012,
lo que es la línea de inversión desaparece, porque ahora
empezamos ya con el equipamiento y el funcionamiento
del centro. Si es eso a lo que se refiere.
Me hacía referencia también al tema de Avapsa. Mire,
los sistemas de gestión se van consolidando con el paso del
tiempo. A mí me resulta curioso que cuando el presupuesto
es de una cantidad les parezca mal y cuando se reduce tam-
bién les parece mal. Pero, en fin, el sistema de gestión se va
consolidando, las valoraciones de nuestra comunidad están
prácticamente al día. Y creo que es de responsabilidad de
gestión el que el presupuesto que se dirige, si tiene que ser
inferior, sea inferior. En cuanto a lo que me decía si se va a
seguir continuando con la aplicación del sistema. Por su-
puesto. Es que en el incremento presupuestario lo dice, lo
digo yo. Pero, además, el incremento que se refleja en los
números lo dice.
Me hacía referencia también a algo, a algún punto de
tema de violencia de género. Pertenece a la Conselleria de
Justicia. Desde el año 2008, nuestros centros son de aten-
ción a mujeres en situación de riesgo de exclusión. Pero us-
ted me hacía en concreto una alusión al tema de la violen-
cia de genero que no es de esta conselleria.
En cuanto al tema que me preguntaba de si es una coin-
cidencia que desaparezcan las líneas de los colectivos
Col·lega y Lambda, le diré que obedece a que otras entida-
des del mismo tipo nos han solicitado el que esto fuera a la
orden general, que además creo que es lo correcto en tanto
se presentarán programas y podremos ver cuáles son pro-
gramas que se deben financiar y no dos colectivos en con-
creto que tengan una línea nominativa, cuando otros colec-
tivos pedían ayuda. Eso por un lado.
Y, por otro lado, le diré que considero que estos colecti-
vos no son colectivos que tengan su cabida en los riesgos
de exclusión social. Son colectivos que están en esta línea.
Estas líneas a las que ustedes hacían referencia están dentro
de los colectivos en riesgo de exclusión social. Probable-
mente, cuando esas líneas se crearon pudo tener un sentido.
Pero yo creo que ahora mismo, si estamos todos hablando
de la igualdad entre todos, en tanto no tenemos líneas es-
pecíficas de heterosexuales, no tenemos líneas específicas
de homosexuales. Y cuando una persona o un colectivo
considera que tiene una especial situación de vulnerabili-
dad para llevar a cabo una actuación, y por tanto reclama a
la administración pública una ayuda, entiendo que debe
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
presentar un programa en igualdad con el resto de colecti-
vos. Y esa dotación presupuestaria de esa orden genérica
repartirse en función de las necesidades y en condiciones
de igualdad para todos los que por una u otra circunstancia
estén en situación de riesgo de exclusión social, si es que
en algún momento lo están.
Me hablaban también del presupuesto que se dedica a
las políticas de juventud. Yo creo que hay que plantearse el
escenario en el que estamos ahora mismo. Es que no esta-
mos en el escenario de hace dos años, es que estamos en el
que estamos en este momento. Y eso nos lleva a priorizar
unas políticas.
Señor Torres tiene que permitirme que me sorprenda
que usted me hable de los presupuestos del Ivaj, cuando el
gobierno central ha reducido los programas de juventud un
30%. ¿Quiere decir que el argumento que usted me traslada
a mí es el mismo argumento que usted considera o que us-
ted traslada al gobierno central? Porque digo yo que será lo
mismo. Es más. En el tema de mujer, nosotros hemos prio-
rizado dentro de las mujeres los programas de formación y
los programas de empleo. He de decirle que no lo ha hecho
así el gobierno central, que ha reducido precisamente los
programas de emprendedurismo y los programas de forma-
ción de mujer.
Entonces, bueno, comprenderá que me sorprenda que
usted aquí me habla de que si reducimos al pueblo gitano.
Señor Torres, el gobierno central no en este año, en 2008,
en 2009, en 2010 reduce el Plan nacional gitano y en 2011.
Nosotros estamos ajustándolo en un momento donde la si-
tuación económica nos obliga a hacer determinados ajustes
y a priorizar determinadas políticas. Entonces, que de usted
vengan estas puntualizaciones… Y me dice que le parece
más grave el tema de la reducción de acción social, cuando
usted sabe, porque usted lo sabe, que la reducción principal
viene de la aplicación del plan concertado, de que el go-
bierno central, que lleva con el plan concertado congelado
desde el año 2003 y nosotros cada año lo hemos incremen-
tado, donde nosotros hemos puesto más que el gobierno
central, el doble. Este año lo han reducido en un 11%. Su-
pone alrededor de un millón doscientos mil euros menos
para la Comunidad Valenciana. Y de ahí viene una parte
sustancial de esa disminución del presupuesto de esa direc-
ción general.
Y viene usted a referírmelo como algo que me dice más
grave. Y usted mismo, en sus palabras, lo ha dicho: la si-
tuación no se ha mejorado. Claro que la situación no se ha
mejorado, dicho sea de paso por la situación que está atra-
vesando España, que en el contexto europeo estamos en el
lugar que estamos. Y digo yo que quienes están gobernan-
do en el ámbito nacional alguna responsabilidad tendrán.
Esa situación no se ha mejorado y eso nos obliga a, dentro
del presupuesto que tenemos, priorizar las líneas necesarias
de atención, como son la dependencia, la discapacidad.
Y que me haga puntualizaciones al presupuesto de de-
pendencia en una comunidad autónoma como la nuestra
donde crece, donde creció el año pasado, sobre el incre-
mento del año pasado crece este año, cuando el gobierno
central lo rebaja el 5%, bueno, señor Torres, me lo explica.
Yo supongo que todos estos argumentos que usted me tras-
lada, los trasladará al ministerio. Pero, en fin, en cualquier
caso, en cualquier caso, presentamos y votamos conjunta-
mente una solicitud al ministerio para que hiciera una fi-
nanciación correcta del sistema de la dependencia.
Por lo tanto, lo quiera, lo (inintel·ligible) ... usted ahora
mismo, lo hemos votado en un ejercicio de responsabili-
dad, entiendo, por parte de todos los que hemos votado
conjuntamente, el que se revise ese sistema para que sea
08.11.2010 Pàgina 62
sostenible. Pero, a mayor abundamiento, en nuestra comu-
nidad, yo hoy presento unos presupuestos donde vuelve a
incrementarse la dotación destinada a la atención a la de-
pendencia.
En cuanto a los centros, señor Torres, dice usted que lle-
vamos tres años. Mire, señor Torres, ¿llevamos tres años en
los centros? No. En los centros llevamos mucho más. Lleva-
mos desde el año 2003 creando plazas en los centros de aten-
ción residencial, 10.325; 3.327 en centros de día; 3.626 para
personas con discapacidad; 1.584 para personas con enfer-
medad mental crónica. Y llevamos todos los años sufragando
y concertando las plazas. Y cuando finaliza el ejercicio se
han concertado las plazas que se han creado. Eso es lo que
llevamos. Llevamos tres años cumpliendo con los compro-
misos que asumimos y haciendo que quien está ocupando
una plaza concertada por parte de La Generalitat, la siga ocu-
pando y no tenga que prescindir de la misma.
Y con respecto al capítulo II, pues, señor Torres, si usted
lo sabe. Con el capítulo II mantenemos los recursos de
atención a personas mayores, a personas con discapacidad,
las gestiones integrales, a personas con enfermedad mental
crónica, a menores, a mujeres en situación de riesgo de ex-
clusión. Sabe perfectamente que el groso del capítulo II es
donde gestionamos los recursos de atención social.
Yo le reitero. Es nuestra obligación con el presupuesto
que tenemos, que incrementa, siendo el único departamento
que incrementa, y con un presupuesto de una administra-
ción general del estado que en políticas sociales baja más
del 8%, cuando nosotros no sólo estamos manteniendo sino
que estamos subiendo y hemos hecho un ejercicio de res-
ponsabilidad de decir, señores, hay que ajustar y priorizar
aquí, porque es la respuesta principal que tenemos que dar,
creo que poco se puede decir de los mismos.
Muchas gracias.
El senyor vicepresident:
Gràcies, senyora consellera.
Per a l’últim torn de rèpliques, té la paraula la senyora
Albiol.
La senyora Albiol Guzmán:
Moltes gràcies.
La senyora consellera ens diu que confiem en el pla
Confiança, perquè confiem en eixos 64 milions d’euros, en
eixos 81 projectes. Però la veritat és que si el grau de com-
pliment d’aquest pla és com el de la seua conselleria, que
tremolen, que tremolen els majors, els dependents i els dis-
capacitats. Perquè li he de dir que la seua conselleria és la
quarta per la cua quant a inversions. 9,8 milions dels 50,3
milions; és a dir, només ha complit no arriba ni al 20% del
que calia fer en inversions. Per tant, si estem parlant del
mateix grau de compliment, bé, això que dic, que tremolen.
Jo no sé, a la millor és vosté la que s’ha de passejar pel
País Valencià i preguntar als ajuntaments, que molts estan
dient que no estan arribant eixos diners que havien
d’arribar del pla Confiança. Però, bé.
A part d’això, algunes coses les ha explicat, altres no.
No ha explicat, em sembla, el tema del per què desapareix
el programa de foment dels programes d’adopció, perquè
ha desaparegut. I tampoc ha explicat per què desapareix el
programa d’ajuda a dones en situació de risc social, que ja
li he dit que en un moment de crisi econòmica em sembla
molt greu.
I, després, no vosté, sinó tots els consellers i les conse-
lleres que estan passant per ací s’estan excusant en que la
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
situació econòmica que està patint l’estat espanyol, el País
Valencia, evidentment que forma part d’ell, que són uns
pressupostos que podien ser, que no es pot fer altra cosa,
que vostés han de retallar perquè no ens queda una altra,
etcètera, etcètera, etcètera. Jo la veritat és que li he de dir,
igual que li he dit a altres consellers amb els que he tingut
oportunitat, és que no és així. Vull dir, el País Valencià, es-
tem en una situació molt pitjor perquè tenim menys ingres-
sos que la resta de comunitats autònomes.
De fet, si vostés no aplicaren eixes deduccions fiscals
que apliquen; si vostés no hagueren fet eixes rebaixes en
l’impost de patrimoni i de successions –pel que respecta,
evidentment, al tram autonòmic–, en estos moments comp-
taríem amb 1.500 milions d’euros més. 1.500 milions
d’euros més per al pressupost de la Generalitat valenciana.
1.500 milions d’euros més significa primer, que no hagué-
rem hagut de rebaixar el 5% del sou als empleats públics;
ni retallar –com han retallat– en sanitat, en educació o com
han retallat en altres coses; o que tindrien, doncs això, 500,
1.000, 1.500 milions d’euros més per a destinar a les perso-
nes que estan patint una situació econòmica dramàtica.
És a dir, que no és una qüestió de la situació econòmica
global –que això, evidentment, afecta; jo no vaig a dir que
no–. Però és que, vostés, damunt ho fan més greu del que
és. Vostés s’han dedicat a aplicar una sèrie de rebaixes fis-
cals a la gent que té rendes altes. Perquè no s’ha d’oblidar
que el tema de l’impost de patrimoni, de l’impost de suc-
cessions, afecta, fonamentalment, les rendes altes, val?, als
que tenen molt de patrimoni i als que tenen molt per deixar
als que vénen després, evidentment. I vostés s’han dedicat
a retallar en això. I això el que fa és, ara, que el País Valen-
cià tinga menys recursos per a destinar a les dones en situa-
ció de risc social, a les persones que no estan cobrant nin-
guna prestació, per a aplicar la llei de dependència –que li
recorde que estem a la cua de la cua; i en esta inversió que
fa, en esta pujadeta que fa, no anem a eixir de la cua, la-
mentablement–. I, per tant, jo li dic que això, que no
s’excusen en la situació econòmica global quan vostés ací
estan fent tot el que estan fent.
Moltes gràcies.
El senyor vicepresident:
Gràcies, senyora Albiol.
Bé, té la paraula el senyor Pañella, del Grup Com-
promís.
El senyor Pañella Alcàcer:
Moltes gràcies.
Hi han algunes coses que s’han quedat pendents. I, per
tant, haurem de tornar-li-ho a dir, perquè supose que és que
no... Anem molt ràpids i se van quedant, no?
Sí que he de dir que comprovarem allò del centre ocupa-
cional, si és eixe. Jo li he dit, exactament, el que dia la línia.
No dia res més, no se si es referirà a Penyeta Roja o a altre.
En Castelló se parla d’un centre ocupacional que no s’ha fet i
no parlen d’este. En tot cas, aclarirem si és este. Intentarem
saber-ho, vull dir, per saber a quina referència fa.
Mire, hi ha una qüestió de les que mos ha contestat, que
jo no puc compartir en absolut. Diu que, quan hem parlat
de la política de joventut –jo he parlat, efectivament, de
l’Ivaj i tal–, que no estem com fa dos anys. No, estem molt
pitjor. Amb un 40% –reitere–, dels menors de trenta anys,
aturats. Efectivament, no estem igual. Estem molt més ma-
lament. I, per tant, això requerix un esforç suplementari per
a que, puguem integrar, d’alguna manera, la gent que ente-
08.11.2010 Pàgina 63
nem que està més ben preparada perquè hem gastat molt
més diners per a preparar-los. I que no estiguen ahí, sense
tindre un lloc.
Per tant, l’atenció a la política de joventut, en este mo-
ment, crec que ha de ser un dels llocs prioritaris.
No sé si se pot definir els col·lectius d’homosexuals –de
gais, lesbianes i altres– com a que no estan, o sí, en espe-
cial situació de vulnerabilitat. Com, col·lectivament, no ho
sé... L’homofòbia està ahí. L’homofòbia està ahí. No, no di-
guem: «Cal que...». L’homofòbia és una realitat, és una rea-
litat. I les paraules de Rajoy també. També. Perquè hi ha,
vaig a dir-li-ho literalment, amenaça, és a dir «anem a can-
viar les lleis que tenen relació...», ho ha dit clarament...
(Remors) Senyories, si qualsevol cosa que tinga relació... A
la millor diu, si resulta que algú pot vore que el Bloc està
governant en Catalunya –que no sé com ho poden vore–,
me permetran que faça referència a les paraules del seu
partit i candidat a la presidència de l’estat, del govern de
l’estat. Sobretot, perquè crec que és qui fa, qui dirigix la
política del seu partit. I si no, bé, vostés mateixa si no el di-
rigix. Per tant, comprovarem també. Està clar. No hi han lí-
nies específiques i faran una línea general i comprovarem,
en el futur, com acaba això.
No estic d’acord en... Potser, jo he fet un comentari, que
haja prestat a despistar, quan he parlat dels més de tres mi-
lions de centres –ho he dit literalment–, dels centres
d’especialitat en la dona en situació de risc. Ho he dit aixi-
na. Després he fet un comentari que, efectivament, no era
el correcte. I he dit el nom de la partida, T1329000. Ha de-
saparegut. I no el 2008, el 2010 estava. O siga, que si no to-
cava estar, el despistat ahí, perdone, però no sóc jo, si no
tocava estar ahí. Perquè en el 2010, eixa partida existia. I
en el 2011 deixa d’existir.
Hi han altres coses que no he dit. Però és que també...
Per exemple, en... Ha parlat, vosté, de la integració social
del discapacitat. Sí, però, per exemple, també desapareix el
Respir Familiar. I el bo d’estades en centres residencials
per a malalts mentals. El bo d’estades en centres residen-
cials de malalts mentals, en tres milions d’euros, desapa-
reix també, eh?
Per tant, dic, hi han qüestions que pense que si que... Per-
què, clar, si no, és un mer traspàs de fons d’unes línees a unes
altres –que és el que he dit–. I això me dóna la impressió. Per-
què això fa falta, no? Per tant, igual que el centre especialitzat
en la dona en situació de risc, crec que fan falta. Si me diu que
estan en una altra conselleria, doncs serà la novetat d’este any.
Ja li dic jo, que he comprovat, i l’any passat –li ho assegure,
que ho tinc davant– que estava, l’any passat, perfectament, a
més amb 3.270.400 euros. Eixa és la quantitat que tenia. Per
tant, per això m’estranya que no estiga. Si, realment, s’ha des-
plaçat... Perfecte. Estaran ateses, exactament, si està en una al-
tra conselleria. Però això no és el què.
Igual que no s’ha contestat com van a funcionar, en 1,5
milions d’euros, els centres de dia de menors, que funcio-
naven amb 24. No ho sé. Jo és que no sé. Faig una... (re-
mors) Bé, correcte. S’explica. Perquè, precisament, crec
que avui estem per a això, per a donar explicacions a
aquells dubtes que tinguem.
I, per a acabar, simplement, manifestar-li, doncs, com he
començat... Al marge d’estes situacions, veig que hi ha un
transvasament de fons, d’una partida a l’altra. Que no tot crei-
xement. I també li dic, li reitere, és a la única consellera que li
he dit que el seu pressupost hauria de créixer, precisament, per
poder donar solució, poder donar ajuda a totes les problemàti-
ques socials que, en este moment, s’estan produint i se segui-
ran produint, per la previsió que tenim en este any.
Moltes gràcies.
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda 08.11.2010
El senyor vicepresident:
Gràcies, senyor Pañella.
Bé, per a l’últim torn de rèplica, té la paraula, per part
del Grup Parlamentari Socialista, el senyor Torres.
El senyor Torres Salvador:
Gracias, señor presidente.
Como lo ha dicho la señora García Herrero, y también la
consellera en dos ocasiones, dice: «El único departamento
que crece es el de Bienestar Social, el 1,01%.» Pues no,
hay otro departamento que crece más, que es el departa-
mento de la deuda, que crece un 10,9% –que es la tercera
conselleria con mayor gasto– el departamento de la deuda.
El año pasado, la tercera conselleria con mayor gasto,
era la Conselleria de Bienestar Social, en el año 2010. Pero
para el año 2011, la Conselleria de Bienestar Social, pasa al
puesto número cuatro, en números absolutos. Y está por de-
lante el servicio de la deuda –es decir, lo que todos tenemos
que pagar–, por la mala administración de los recursos, por
parte del gobierno valenciano. Y que cada año va subiendo
a más.
Decía la consellera que alguna responsabilidad, en esta
situación de crisis –porque estamos hablando de Bienestar
Social, hablamos de crisis–, que alguna responsabilidad
tendrá el gobierno central. Evidentemente que el gobierno
central tiene alguna responsabilidad. Pero más responsabi-
lidad tiene el presidente Camps, que en el tercer trimestre
del año 2003 –que es cuando él entra– la Comunidad Va-
lenciana tenía una tasa de paro del 10,94; y ahora tiene una
tasa de paro del 23,41 –más que duplicada–. El estado no
ha crecido tanto; del 11,12, que tenía entonces, tiene ahora
un 19. Es decir, la Comunidad Valenciana está muy por en-
cima. Y está haciendo mucho peor las cosas, en materia
económica y en materia de empleo, que el resto de comuni-
dades autónomas. Somos la cuarta autonomía en la que
peor está la situación del empleo. Y que, por lo tanto, re-
quiere de mayores medidas a nivel de empleo y de mayores
y más abundantes medidas en materia de protección social.
Eso es evidente. Y en eso es en lo que estamos.
Mire, el gobierno central, el gobierno central tiene unas
competencias y la comunidad autónoma tiene otras compe-
tencias. Se ha aprobado un nuevo modelo de financiación.
En ese nuevo modelo de financiación, la comunidad autó-
noma tiene: una mayor participación en el IVA, una mayor
participación en el impuesto de hidrocarburos, una mayor
participación en, prácticamente, todos los impuestos, una
mayor participación en el IRPF; una mayor participación
en el impuesto de sucesiones y donaciones.
Si después, con ese dinero, o con esos recursos –cuya
competencia la tiene la Generalitat valenciana–, los quiere
dedicar a hacer exenciones fiscales, pues a mí me parece
muy bien. Y hay otras comunidades autónomas que priori-
zan determinados servicios: servicios sociales o servicios
de empleo. Aquí se priorizan unas cosas. Y, por lo tanto,
después, que no se recurra al gobierno central. Es decir, el
gobierno central tiene unos programas: el plan nacional de
prestaciones básicas –que viene de los años noventa, o de
los años ochenta–. Y que me diga usted que disminuye un
millón de euros… ¡Óigame usted! ¿Y se atreven a decir
eso? Si solamente en el año 2010, con el Plan de impulso a
la economía, a las medidas económicas, el ayuntamiento…
¿Le pongo un ejemplo? El Ayuntamiento de Valencia,
usted sabe que del presupuesto destinado a los ayuntamien-
tos del plan E, durante este año, el 20% de ese presupuesto
se puede destinar a fines sociales. ¿Sabe cuánto le ha dedi-
Pàgina 64
cado el Ayuntamiento de Valencia –de ese dinero proceden-
te del estado– a pagar al personal de los servicios sociales
municipales? Tres millones y medio de euros. Tres. Esta-
mos hablando de un millón de euros para toda la comuni-
dad. ¿Sabe usted qué cantidad de dinero hay para toda la
comunidad? 108 millones de euros para actuaciones rela-
cionadas con la educación y el bienestar social en la Comu-
nidad.
El Ayuntamiento de Castellón, por ejemplo, destina
1.605.160 euros a programas de atención domiciliaria.
¿Qué quiere usted que le diga?
Y estamos aquí diciendo que si el gobierno central ha
reducido el programa nacional de prestaciones básicas en
un millón de euros a nuestra comunidad. ¡Pero si tiene
nuestra comunidad, a través de los ayuntamientos, la posi-
bilidad de recuperar más de cien millones de euros! ¿Cómo
cree usted que han estado viviendo los ayuntamientos de la
Comunidad Valenciana durante el ejercicio del 2010? ¿Es
que, acaso, su conselleria, ha pagado a tiempo las subven-
ciones para el pago de los profesionales de los servicios so-
ciales de los ayuntamientos, o los programas de inserción,
o el programa de ayuda a domicilio, o los centros sociales?
¡Si hay ayuntamientos que todavía no han recibido un euro
correspondiente al 2010!
¿Sabe usted cómo han atendido las ayudas de emergen-
cia? A través del presupuesto del plan E, que este año les
ha permitido destinar el 20% a esas actividades. Y yo le
digo una cosa, si lo tenemos fácil, tanto que dice que se
gasta el gobierno Camps en el plan C, pues no hay ningún
problema. Para mejorar la situación económica de los
ayuntamientos y beneficiar, de una forma directa, también,
a los valencianos, también se podría dedicar el 20% de esas
partidas a los gastos corrientes de los ayuntamientos. Y, en-
tonces, sí que de verdad nos pondríamos en el sitio que nos
corresponde. Pero eso no.
Obras, desde la propia conselleria, desde los servicios
centrales de la conselleria o de la Conselleria de Hacien-
da… No me diga que no, porque son cuatrocientos y pico
millones del capítulo VI y 162, solamente, del capítulo VII.
Por lo tanto, lo que se transfiere a los ayuntamientos, real-
mente, son 162 millones de euros para el año 2011. Enton-
ces –nosotros lo proponemos–, que se destine parte de ese
dinero a los gastos corrientes de los ayuntamientos: de edu-
cación y bienestar social.
El senyor vicepresident:
Gràcies, senyor Torres.
Bé, ja per a finalitzar esta compareixença de presentació
de pressupostos de Benestar Social, té la paraula
l’honorable consellera.
La senyora consellera de Benestar Social:
Gracias, señor presidente.
Voy a hacer referencia a un tema –que se me había pasa-
do en la anterior intervención– porque me reiteran que es el
tema del programa del fomento de adopción, que ha desa-
parecido. Que es un programa que se daba de información
para adopción internacional, que hemos considerado que
había que priorizar otros. Entre otras cosas, por lo que les
he comentado, por la reducción que ha habido. Era un pro-
grama de asesoramiento. Que se seguirá prestando por las
personas que llegan, a través de la propia conselleria.
En cuanto al tema de los jóvenes, que me reitera, hace
referencia a los jóvenes en paro. Pues, precisamente, por
eso, yo le decía que dentro de la reducción hemos prioriza-
Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda
do los programas, y se han mantenido los programas ten-
dentes a la formación y al emprendedurismo de los jóvenes
en nuestro presupuesto del Ivaj.
No voy a entrar a… No voy a entrar a la reflexión que
hace, señor Pañella, alrededor de la homofobia, que ha uti-
lizado usted. Porque yo estoy convencida que cuando un
responsable político hace una referencia y puede enjuiciar
o analizar u opinar acerca de una ley, que uno puede consi-
derar constitucional, inconstitucional, o no, que se man-
tendrá o no que se mantendrá… No quiere usted, con eso,
identificarlo al término que usted ha utilizado. Probable-
mente, no ha sido el planteamiento… (Remors) No, no, ni
por mí ni por el presidente nacional del Partido Popular.
Entiendo que no, entiendo que no. Y por eso le digo…
El senyor vicepresident:
Señorías…
La senyora consellera de Benestar Social:
…que no voy a entrar en esa puntualización, porque es-
toy segura de que no es ese el planteamiento. Y hoy, aquí,
estamos hablando de presupuestos.
Ustedes me han preguntado por dos líneas y yo he dado
la explicación de dónde están esas dos líneas.
Con respecto a los centros de mujer –que me refiere–,
con independencia del tema de violencia, en esta conselle-
ria, es competencia los centros de mujer que atienden a
mujeres en situación de riesgo social o de especial vulnera-
bilidad. Que tiene el mismo presupuesto que el año pasado,
de cinco millones y medio, señora Albiol.
Probablemente, probablemente, la confusión –y usted
dice: «venimos a hablar aquí para aclarar dudas»–, pues,
probablemente, la confusión esté por lo mismo que hemos
hablado en el tema de menores, por la aplicación de la ley
de contratos que se pasa del capítulo IV a capítulo II, pero
es que el presupuesto es el mismo, los centros son los mis-
mos y las plazas son las mismas. En ese sentido, creo que
podemos tener tranquilidad al respecto.
Y, señor Torres, habla usted de mala administración de
los recursos en esta autonomía. En esta autonomía lo que
hay es una mala financiación, que compartimos su grupo
parlamentario y el nuestro. Cuando esta autonomía tenga la
financiación que le corresponde y cuando el sistema de
promoción y de atención a la dependencia tenga la finan-
ciación que le corresponde, probablemente, si las cosas si-
guen como usted está pintando, pueda usted hacer un análi-
sis como el que está haciendo.
Pero, partiendo de la premisa de que la financiación es
incorrecta, hablar de una administración deficiente, pues,
yo no puedo de ninguna manera compartirlo con usted
cuando le digo –creo que en ejercicio de responsabilidad–
que tanto el grupo político al que yo pertenezco como el
suyo se ha votado en estas Cortes las dos cosas: la financia-
ción correcta de esta autonomía y la financiación correcta
del sistema de atención a la dependencia.
Señorías, esta conselleria tiene muchas competencias;
desde antes del nacimiento de la vida humana –porque no-
sotros consideramos que antes del nacimiento de la vida
08.11.2010 Pàgina 65
humana hay un interés necesitado de protección– hasta los
menores, los jóvenes, las mujeres, las personas en situación
de riesgo de exclusión social o padeciéndolo, los colectivos
vulnerables, las personas mayores dentro del envejecimien-
to activo, los jóvenes –no sé si lo he dicho, y, si no, lo repi-
to–, las personas con discapacidad, con enfermedad mental
crónica, con dependencia,..., son competencia de esta con-
selleria. Estos presupuestos priorizan esas necesidades: los
mayores, la discapacidad, los menores necesitados de pro-
tección, los colectivos más desfavorecidos... Estamos tra-
bajando en el nuevo plan de inclusión social 2011-2013
con una perspectiva de transversalidad entre los distintos
departamentos del Consell, contando, además, con las
aportaciones de las organizaciones sociales que colaboran
siempre con nosotros en nuestro ámbito de actuación.
Y este presupuesto nos va a permitir, nos permite seguir
dando respuesta a todas estas necesidades y a todas las
competencias que corresponden a la Conselleria de Bienes-
tar Social, un presupuesto que –como les decía al inicio–
ha pretendido ser realista, que se ha trabajando priorizando
necesidades que consideramos que en este momento había
que atender, modificando cosas porque es nuestra respon-
sabilidad modificarlas para dar la mejor respuesta posible a
la ciudadanía.
Queremos llevar a cabo una política en materia de bie-
nestar social que se adapte lo máximo posible a las circuns-
tancias que atravesamos y que eso no suponga que ninguna
persona con necesidades deje de tener la protección que ne-
cesita por parte de la administración pública. Estamos en
un momento donde los ciudadanos nos exigen un ejercicio
de responsabilidad a todos, a los poderes públicos y a los
grupos parlamentarios también.
Con la distribución de este presupuesto es lo que hemos
intentado conseguir. Y estoy convencida de que podremos
continuar en la misma línea que hasta ahora hemos tenido,
de dar la respuesta necesaria a los valencianos que lo nece-
sitan.
Muchas gracias.
Disculpe si me he pasado algún segundo y buenas tardes
a todos. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident:
De nada, señora consellera.
Bé, anem a vore. Acabada la compareixença, els convo-
que per a demà a les deu del matí. Per favor, un moment
d’atenció. Els demane als portaveus dels grups que trans-
meten que n’hi han unes xicotetes modificacions demà
–crec que tots són sabedors–, però demà començarem a les
deu amb la compareixença de Solidaritat i Ciutadania; n’hi
havia previst a les dotze el conseller d’Infraestructures, que
se farà a les dotze i mitja perquè n’hi ha una Junta de Por-
taveus, ací, a Les Corts; i, després, a les quatre i mitja de la
vesprada se tancarà amb la compareixença del conseller
d’Economia.
Res més fins demà a les deu del matí.
Moltes gràcies.
(Se suspén la sessió a les 20 hores i 13 minuts)