Escolar Documentos
Profissional Documentos
Cultura Documentos
c
Américaencontrarnos cuatro grandes aglomeraciones, y
las demás enzonas de la parte oriental del globo.
"
No es un tema sencillo, ni es un tema que pertenezca a
algúngrupo del conocimiento; es necesario, para que Actualmente, la estructura vial de las ciudades está
sea virtuoso,que participen y se involucren en él todos los ocupandoun porcentaje importante dentro de las
lectores de lasociedad, pues la opinión de todos es ciudades. n Tokio,donde su fundamental problema es el
valiosa.Ayer y hoy, la disyuntiva es si la ciudad será espacio, y por lo tantoes una ciudad ultra compacta, la
dispersa, oserá compacta. La ciudad (entidad político- estructura vial ocupa el18.9% de la superficie total.
administrativa,urbanizada)- como tal, data de cinco a
siete mil años atrás,por allá de la antigua Mesopotamia, n Barcelona, que a partir de los años 80·s ha ido
como resultado delcrecimiento de pequeñas aldeas o dejandoatrás su naturaleza compacta para comenzar a
de la fusión de pequeñosasentamientos humanos dispersarse,ocupa un 20% y han surgido ya diferentes
permanentes y poco complejos. conflictos.
"
" 10
||
Figura 12. Querétaro.
nálisis para la complementariedad de las zonas de la ciudad de Querétaro.
30% sector
secundario
20%
"c
$
2 " "
sector primario
10%
""
$"cc $
0%
2$
$2" '
La creciente expansión urbana nos exige aterrizar el concepto
de crecimiento inteligente, smart growth, y buscar un stos datos nos demuestran que la vocación de la ciudad es
desarrollo urbano sensible, enfocándonos en la preservación netamente urbana, industrial y de servicios, lo que conlleva a
de los recursos, a los problemas locales, y en el regreso a los un crecimiento de la población y una necesidad de vivienda
valores de convivencia. de tipo media, social y residencial.
Rancho Bellavista
Nuestras propuestas para enfrentar el futuro
Rancho Bellavista, es un desarrollo de mil 188 casas, donde
Nuestras propuestas para el desarrollo urbano inteligente, bajo se logró junto con la CA, dar un paso más en lo que es
el criterio de un desarrollo responsable de la ciudad, radican reutilizar el agua. n este caso estamos separando las
en los siguientes puntos: aguas grises y negras, estamos tratándolas por separado y
regresándolas a las viviendas. n el caso del agua gris,
4 Aprovechamiento de los recursos y de la infraestructura éstas están regresando a las lavadoras y a los inodoros, y
instalada. en el caso de agua tratada regresa a las áreas verdes y
áreas comunes del condominio.
4 Densidades mayores a 90 habitantes por hectárea y
viviendas verticales. n este proyecto también le estamos apostando a que se
crée un nuevo concepto de vida dentro del mismo
4 Aprovechamiento de corazones de manzana e
fraccionamiento, y por lo mismo incursionamos en los uso
inmuebles improductivos.
mixtos de vivienda con local comercial, sobre todo para la
4 Reciclamiento de inmuebles abandonados. habilitación de fuentes de trabajo y de sustento para los
dueños, y también estamos otorgando los parques urbanos
4 Proximidad a los centros urbanos. completamente equipados, pues antes era un tabú; los
desarrolladores solo dejaban el terreno donde más les
4 xplotación máxima del uso de suelo urbano. convenía y aquí se ha tratado de que las áreas de
donación y áreas verdes estén en el centro del desarrollo,
4 Accesibilidad total.
y acaban siendo un factor de compra muy importante al público, es decir, la sociedad en general va a hacer uso
proveerlos de toda la infraestructura.|| de él.
7
#
&
evl m y mpr a , pa a ml rba ára mpa a , r
f y ará r a m, a ml a pra, rm a
v ama . a rar l la a, q a r .
A
g ra . Pa rá a e la a rte e la
!
"
a e Qerétar . Se apre a la per . |
c c %'
'
2
2
u ?rm p r a gra vra l p pa .
u à la mvla blgaa.
u avr la
al y la abla.
Î f a l rg a alr ava.
u
u A
rra mp, y r r m .
u Î f a la rla al.
u c rva l la rra .
clabra la ra l rv rba la a am pblaa.
u
u Ha pbl la mra a va la ala va l
aba .
/
2
u 0a va a.
|
,
u pa p bl pa pr l amvl.
0
-
u c am a .
u car a pa vr, r ra. c
cc
l p l mpa pv mpr y | |
*
a gara pa pbl pm para la |
*
a
ma a.
0a a pata , p y b r la pr brba a m par arrll m a l fr.
N ba , amb
b r l ml ega a ltra ea y gra alra.
|
gra . V ta aérea. a a rbaa e la
5
6
| 0 |c | '
abeera pal e E |eq el te.
1
6
7
|
|
S ara ra pr % | y , | , y baa mvla l l amvl,
a ara r a l v r m pr prv a a
8
r a m:
9
u
p q ma ala mrflg a y f alm ,
a a bla baaa pr palm l v
l prva.
| | |
0 a rr prm afrmar q l ml r m pr ml p bl, glbalm f y q
a ml r m r r q
p a a larg pla la ala va la g ra fra.
|
|
|
:
|
|
c||16|
|
|
|
|
|
|
|
gra . Qerétar
;
U e l prblea e Qerétar e la e a e pbla . Para la
<
>
?
e a pbla al brta era e ab tate pr etárea.
<
=
|
$9c0|
cc|
|
|
|
S ra la a r la a. ram a vv a, y amb
ára raba, q la a
ral; má al r
ay a vra. D alg a ma ra l p l mpa , pr a
l
rv r a .
|
|
|
@
E Barela, qe a part r e l a · a e a atrá atrale a
D
b l p la ára vr. V qlbr, pata para e
ar a perare, pa
F
$:0
|6c||16 |
rmar a mr p
a a a b r la a g ral,
a a la a pata ,
a a la a pera ,
alg rm rm prbablm . 0a a , ma l alg parámr, mplm p r a r a
ra para q pam mar a .
G
ma ra my lara y my bva, valar al la a bla l pa
pbl l vr p la a Qr
ar (g. ).
H
Aq l lr ál a a mayr a bla , y l lr fr, a m r
a bla.
l r
r a l lr má ál, y lg, la a
má aa m r a bla, la la prf ra, v
l lr má fr. am
abla a bla var p va.
:
||0|
$20 |
|
c NcVDAD, pr va l p al a r r
.
|
|
:
||c$c |
c0 |
|
|
A parr lm va, y
abla ya p f am va al,
a
l lm a
P
m
l m , br ál l parámr para mr la va al. l a r g ral r
f l m , par larm la vra fr glarra, ala q l ma va al
q vr a palabra q amb
ya my raa y llvaa
y a, q
þ||
|
0a ae b l a la m m l p al a a r a .
S r parámr q :
O
L
cc
q vr m
l mapa aal la gra .
Q
ï A bla a la r. Îá am la r q a para ar
a a.
ï A bla a la ma . my mpra q la a ga
a a r m ra a.
|
| |
|
0a a pata , la par ral Qr
ar, mra a a bla pa al rlavam a pabl. ?m
rar q l amarll
a a l r, lr a pabl
rm a bla, y l amarll
a a l al,
paa pr l vr, a aa, a bl, y pm brvar q la prfra g ral la a
Qr
ar, a aa pa alm .
m
a mpl a q lga l r parámr q vam a a alar g
rm .
| | | |
|
àla f am al l arrll rba y l arrll
ma , q la qa al.
0a a bla la r q vr m
a qa.
rfr a la r q m m m a a, m
R
|
son las más consentidas pero no son las más importantes, la motorizada individual, colectiva, la telefonía, la red de telefon ía fija y
ahora la red prácticamente virtual de t elefonía móvil, el radio, la televisión y hasta el internet.
n la Figura 1 podemos comparar: los colores rojos, son donde hay más conectividad, y por lo tanto, más accesibilidad.
n los colores azules, que es donde está la periferia, tarda mucho más la conexión y por lo tanto no es tan sustentable co mo
pudiera ser una ciudad compacta .
Probablemente, a la ciudad a la que podamos aspirar hoy en día, ya no sea la ciudad compacta, pero sí a algo intermedio.
xisten otros dos factores además de la accesibilidad. n términos también de costos económicos se ha encontrado que la
gráfica de acceso de la población a la infraestructura o a las redes urbanas, se comporta de distinta manera en una ciudad
compacta y en una ciudad dispersa . s una gráfica en donde en el sentido horizontal tenemos un costo, y en el sentido vertical
tenemos la población que tiene acceso a la red.
Al principio la infraestructura cuesta mucho y poca gente tiene acceso porque hay que generar la; la gráfica nos muestra que
con el tiempo el costo incluso llega a bajar.
n una ciudad compacta , empieza en un punto de inflexión en donde la red llega a lo que se llama una masa crítica de
infraestructura, donde se puede repartir a más ciudadanos, i ncluso se llega a reducir el costo de la infraestructura mientras más
ciudadanos se van conectando.
Lo grave es lo que sucede en la ciudad dispersa, donde la gráfica nos
muestra que no hay ningún retroceso, ningún ahorro. La masa crítica de
infraestructur a se alcanza en el momento en el que ya todo mundo está
conectado, que es muy lejos en el tiempo, y mu y costoso en el bolsillo (Fig.
4).
La parte que más accesibilidad tiene espacialmente, es en la que se ven mejores costos, o costos más eficientes, y en la gráf ica espacial
con los colores azules y más fríos, es donde los costos son más ineficientes y nos cuesta más a todos como ciudadanos; por lo tanto este
es un segundo parámetro que tenemos para tomar una decisión entre ciudad compacta y ciudad dispersa .
%
l Dr. Iracheta dice que la Metrópoli es una unidad socio espacial con impacto económico, social , y territorial. sta definición está muy
bien y estoy de acuerdo con ella, siempre y cuando la Metrópoli ya esté formada.
n realidad las metrópolis no están formadas como tales, no funcionan como unidades espaciales; funcionan como una serie de
agregados que se van dando por el fenómeno de la dispersión.
La metropolización sucede en faces; primero hay una etapa de dispersión , que tiene que ver con la expansión de la ciudad. Viene
después una etapa que se llama de protometropolización , que es previamente a que se forme esa unidad. n este momento Querétaro
está en esta etapa de protometropolización , hacia la metropolización.
La metrópoli rebaza los ámbitos de los gobiernos locales, y esto lo digo metafóricamente. También los gobiernos locales se ven rebasados
desde una perspectiva de gobernabilidad, es decir, de la posibilidad de construir un orden social con la participación de act ores
ciudadanos y de gobierno. ¿Porqué?, porque empieza a haber muchísimos actores.
cc$|#|
0c$
||0|$|0$||16 |
|
|
| 0
|$
|0$
||6;c|
||
|
l a ralar para f ar rr y f r a v pr a
a a, b rl a
T
X
a mrpla a l pa (g. ). l a ál la mma, rl q l
ay r a q a a a
Y
mrpla a: Îaa calfr a, S ala y camp
.
Y
ra a mrpla a l r
l pa, a
r ram
Z
a mrpla a, rpr a l la
]
a mrpla a al l pa, raa
a ára r a l r .
]
pa (g. ) m ra, m ya m aba, la
T
a r mpr l ára mrpla a
l . la pbla . la
]
prf l pa.
]
la prf , r, la g a a má
gra . Za etrpl taa e é . f aa l pa, p
la rg r.
_
|
0|$|0$||16 |
|
0a Z a rpla a Qr
ar ra l
m prmr lgar pr
b
mr
aba y prf , ya q am l ml
aba
e
a prf ml .
ára.
f
i
0a gra mra m v la rla
aba pr
ára a la
j
ára mrpla a; p brvar q Qr
ar ra l v
lgar . a pbla , l pr ba Aga al y Sa
g
0 ?, y g f a a b a f a a pbla al, pr ¿ l
q la a b a?, ¿l q la a a?
reg , .
n
|
|
c|
|
|102$|1 |
|
|
|
S á ra r ra rba a abl, va ára a pbla ala, la l va rba r
l r
r y la prfra, ra fr a r
arrll al rr la a, r f a ára ral,
fm a va lga para la va rba a, m ma gal para vl va mayr.
p f am , la a ala rala para r prar l r
r a rav
prgrama r f a ,
labra r r m pal, aal y fral.
e
mrpla a, q ára para arl m
a mayr rqa, q ya a la frar ra pagaa y arrllaa, q
a
llva a ab l a .
f
e
alpara a a raa, pr a ¿vam a
c |cc|
|c |
| v rlparam a pr a q
á a mbraa, l ra vvr param ?,
lvam l mr a a q l va a v r, pr
0cþ|90|
0$c| | amp pmarrgar a rr par a vr v .
Nr rm q la aa la pr my cr q rarafa a prmral ra la
bva, m ra gam ma ra pr b gra, pr a mympra amb
ra l pr vvr
a y gr, la ra va a ar a, lag a a p má pra, amá la aal ya
va a gr la amvl. ala pla a rba a m aa, m l rv f .
v a larg pla, falarglam a para rglar la
p la ma pr, l va rba , . S vam a l q la lg a a l p
va
, lg y m , l al q la aa
rm pa va rba l q raa, pr vam al p va afa
l q
a
ar a p lar. 0a a q va a rm ar
aba a
rrp l amb l, la fala vv a, apar m
ay m
a gr a y
r a r a pla a a mpabla r a y ra pra, pr g
rbaa fr m p, m l a a a p rala vrr a la a Qr
ar a
Qr
ar, crrgra yl arq
, r ra a.
o
a pata .
pretaa
rbaít aete
Vma ra ap m l q
|
a abam m ar,
, lg y m , y
q aram l q afa la a |
l mr y al v, la q m rál |
q la g ralm aba. |
|
|
0a rala l mr l al q, l q a r ||||||||
Qr
ar, á a mbra a vvr
arrllvr al; l arrll vr al la l |
|$c||c<| yla pr a q ralar gra plaam para
r br alg rv , b a la f f a l
| qpam l a y m a | |
| | | c. l ml arrll q
brva my al pr a la gra mayra
| la a mal pa. ml p rbr
| m ra ra a y pr a a
| a,qa gra va r arrll y
arrll; lqalm , pra mparar al pr
| r ra papl.
|
la g lra (g. ) p brvar b r
r
| l a am
ma l ára rba a, y amarll la
| ára l rba a ra l ?la
?ar al Darrll rba vg . A p l ?arq
{
|
ral Îalva ra, la ára amarll pr bal,
| l al p mprbar mpara la f a
ra ra l
| g pla .
?r r la, la ára lr b r, lam á
| r prm, a l al,
}
| y ra q la ára lr amarll
gra . t aérea el área rbaa el p eCrreg ra. prbal, p pl ar la p a r
brvaa la f a
ra.
a am
ma , l al á mp
r
a am rrglar. ca a frar ra va, |
all, r a y r aga y rga l
r a, |
b a al r m : |
ra m p rral y aba a pbla
t
a a pa para q pa r ra pr mav, |
|2$| glmra pl g m a. gra bal
ra l r l ára rba a l m p, y
| a a alrr frar ra val ará r
la g f alal p brvar lplg rg al.
rrp a l a am
ma l , la raga a gr para lgrar l arrll
ára rba a l m p. caa a am a a mpa a crrgra my mpl:
a aalga pr m lr; lamarll g f a par l gra pr bal rba , y
a baa ( a
ab/
a) y lr a ala
~
am ar l ára rba a a al. D r a
( a
ab/
a).
~
l plg b a al r l rá glfrma pr l r
gra glmra a am
ma ;
| plg , rba y rar ara b a
| ra
g a, ará l f a r, mr al,
av,gbr am al,
aba al y rv ,
| b ar rv y fral r a r
| pbla q brpaará l ml
aba lap
a a.
|
| ï S
a prp la la l r b rrba
l l
aba al l?bl, ca l y
|
0a Ngra, a m a, a qpam
| p l al.
| ï ?r r la, amb
a prp al arla r
| l arrll
aba al yaara, b
| var la p la ll y la pr la ma
a
| rba a aprf
r a.
gra t atel tal plíg e aeta et arba ï 0a ra y la r y
perpet. b rrba ayvará a am ar l vl va
lapbla , r l a al plaam mav
A prmra va p brvar gra glmra ára am pblaa qpam ,
a a la a
a am ala a b a la a l ?bl.
ca l y la a la Ngra, y brva má ï Al ar l arrll
aba al p vr al.
all, b a r glmra pq plg
a ma la a l?bl ( ab m ar q
a a ra má la ma l qpam
m pal). ?r r la, brva gra bal,
bral l b aal r l rá gl frma pr l r
a a ?rf al mblar, A. c., al pr ar
pr a a
bra.
?r
br a q prp , val alarq
ay a amb
la a ar la
aa a l rmb la a, a parr
?la rpla Darrll rba , para var q la
aa rlaa pr l mr a mblar frmal
frmal, q l q al f al a r a
l r m la a, a q mpr, a
a,apga a l pla arrll rba , prq
r pr am l la a.
¿cm p
ablar arrll rba mplar
m prblma rrp , amb rm a
l, fala pla a a ma y larg
pla, ar a y al rv , rv
gra . Cept e la prpeta rbaa.
r l bara f , gra, p
m rv
| ra pr pbl , prblma val y p a ára
¿A va la a? la prg a q
a ml
lar rga a , l rla la
aa al pr aar l r m rba lq,
am f al,
aba al
lam ablm , prval l r , la a arqay, m
ay pbla m lar , q prma l
ra l Dr. Alf ra
ac ra, a afra raa,
mpl, a , r m ,
r a, a q
la q pr la á l pbr, y pr lr, la la
rva grav prblma abla.
ma y la g al gr; a a fa y pra
Îaa m ar q prblma al ba a,
q mpl a l arrll frl pa, q lgar
fr a r l v , rga ,
ayvar a la r lagala, g ra mayr
á a a a la a f a l pa q
aba ,
gala pa al.
ml alara l Dr. ra
a , ya q l a al ma
pr a aba a pbla prrvar
a la y va: a pata vr a pera ,la
- Plan para la creación de redes de espacios
públicos(corredores urbanos), así como plan d e movilidad
yaccesibilidad. Deberán intervenir la Dirección de
DesarrolloUrbano, el IMPLAN, las autoridades referentes a tránsito
c$c"
$
" =>
2
"" ytransporte, y la participación de la comunidad.
2$+
$ <16-?$ " - Mantenimiento permanente y equipamiento delespacio
c público.
"'% !
rba .
S brá r rrr al v. S brá mpa ar l C a pretaa para re et
ert al e rea el r
cg rba y la rmava g ral. rbr