Você está na página 1de 12

s

CAUCE, Revista de Filología y su Didáctica, n 13, 1990, pp. 135-145

LA CONSTRUCCIÓN METAFÓRICA

MARÍA DEL CARMEN LEJARCEGUI GUTIÉRREZ *


Universidad del País Vasco

RESUMEN

El o b j e t o d e e s t e artículo e s el e s t u d i o d e la c o n s t r u c c i ó n m e t a f ó r i c a , e n t e n d i d a c o m o enti­

d a d l i n g ü í s t i c a , y q u e c o n s t a d e la e x p o s i c i ó n t e ó r i c a d e l a s d e f i n i c i o n e s d e l t é r m i n o " m e t á f o r a " ,

del estudio estructural lingüístico d e a l g u n o s tipos d e construcción metafórica, d e las reglas d e

t r a n g r e s i ó n del s e n t i d o - o r i g e n d e los s í m b o l o s m o n o s é m i c o s o p o l i s é m i c o s - y d e la e x p o s i c i ó n

d e a l g u n o s a s p e c t o s d i d á c t i c o s d é la c o n s t r u c c i ó n m e t a f ó r i c a , e n t r e l o s q u e d e s t a c a n s u f i n a l i ­

d a d , s u o b j e t o , l a d e t e r m i n a c i ó n d e l o s f o c o s , la p r e v i s i ó n d e l o s e f e c t o s s e m á n t i c o s y, f i n a l m e n ­

te, su formulación.

PALABRAS CLAVE

Metáfora, transgresión, formulación, paradigma, comparante, comparado, descodificado,

monosémico, polisémico.

ABSTRACT

T h e o b j e c t of t h i s a r t i c l e will b e a s t u d y of m e t h a p h o r i c c o n s t r u c t i o n a s a l i n g u i s t i c a l e n t i t y a n d

will c o n s i s t of t h e f o l l o w i n g p a r t s : a n a c c o u n t of t h e d e f i n i t i o n s of t h e t e r m " m e t a f h o r e " , a s t r u c t u r a l

l i n g u i s t i c s t u d y of s o m e t y p e s of m e t a p h o r i c a l c o n s t r u c t i o n , r u l e s of t h e t r a n s g r e s s i o n of m e a n i n g ,

t h e o r i g e n of m o n o s e m a n t i c o r p o l y s e m a n t i c s y m b o l s , a r i d a n a c c o u n t of s o m e methodological

a s p e c t s of m e t a p h o r i c c o n s t r u c t i o n in w h i c h s o m e will s t a n d o u t its a i m , its o b j e c t , d e t e r m i n a t i o n of

its f o c u s , t h e p a r a d i g m a t i c f o r e s i g h t of its s e m a n t i c e f f e c t s a n d , finally, i t s f o r m u l a t i o n .

* Doctora en Filología Francesa. Profesora Titular de la Escuela Universitaria de Magisterio de Vitoria.

135

CAUCE. Núm. 13. LEJARCEGUI GUITIÉRREZ, María del Carmen. La construcción metafórica.
KEY WORDS

Métaphore, transgression, formulation, paradigme, the comparing élément, the compared

élément, decoding, monosemantic, polysemantic.

RÉSUMÉ

L ' o b j e t d e c e t a r t i c l e s e r a l ' é t u d e d e l a c o n s t r u c t i o n m é t a p h o r i q u e , c o n ç u e c o m m e e n t i t é lin-

g u i s t i q u e , a y a n t les parties s u i v a n t e s : e x p o s i t i o n t h é o r i q u e d e s définitions d u t e r m e " m é t a p h o r e " ,

étude structural linguistique de quelques types de construction métaphorique, règles de trans-


g r e s s i o n d u s e n s , origine d e s s y m b o l e s m o n o s é m i q u e s et p o l y s é m i q u e s et f o r m u l a t i o n d e q u e l -

q u e s a s p e c t s didactiques d e la construction m é t a p h o r i q u e , tels q u e s a finalité, s o n objet, la

d é t e r m i n a t i o n d e s "focus", la p r é v i s i o n d e s effets s é m a n t i q u e s et, f i n a l e m e n t , s a f o r m u l a t i o n .

MOTS CLÉS

Métaphore, trangression, formulation, paradigme, comparant, comparé, décodification,

monosémique, polysémique.

1. INTRODUCCIÓN

L a m e t á f o r a , figura d e estilo tanto d e la l e n g u a literaria c o m o d e l h a b l a c o l o q u i a l , e s o b j e t o

d e múltiples definiciones, clasificaciones y apreciaciones, llegando todas ellas a u n a especie d e

síntesis, q u e p o d r í a r e s u m i r s e d e la siguiente m a n e r a : Figura c o n s t r u i d a s o b r e tres e l e m e n t o s

f u n d a m e n t a l e s : c o m p a r a d o , c o m p a r a n t e y b a s e d e c o m p a r a c i ó n . T a m b i é n h a y a u t o r e s q u e la

c o n s i d e r a n ' c o m o u n f e n ó m e n o d e s u p e r p o s i c i ó n , p o r e j e m p l o , e n la m e t á f o r a " c a b e l l o s d e o r o " ,

se superpondrían dos objetos diferentes: "oro" y "cabello rubio".

E l p u n t o d e v i s t a q u e v o y a a d o p t a r p a r a e l e s t u d i o d e la c o n s t r u c c i ó n m e t a f ó r i c a e s e l

s i g u i e n t e : p r e s c i n d i r d e s u e n f o q u e c o m o o b r a d e a r t e , d e n t r o d e u n a e n t i d a d s u p e r i o r (el t e x t o ) ,

q u e nos llevaría a un tipo de estudio global e impresionista, que y a está estudiado por autores,

c o m o p o r e j e m p l o C a r l o s B o u s o ñ o , y c o n s i d e r a r la c o n s t r u c c i ó n m e t a f ó r i c a d e s d e s u e n t i d a d lin-

güística, entidad que será contruida pata la obtención de ciertos efectos semánticos, dentro d e

l a u n i d a d s u p e r i o r (el t e x t o ) , q u e e s u n p u n t o d e v i s t a o p u e s t o al a n t e r i o r ; e f e c t o s s e m á n t i c o s

p r e v i s i b l e s d e s d e la p r o p i a c o m p a r a c i ó n d e b a s e d e la m e t á f o r a q u e s e c o n s t r u y a y q u e s e r á n
2
e n t e n d i d o s , o no, s e g ú n el receptor. E s e v i d e n t e , c o m o d i c e B o u s o ñ o , q u e el lector i n t e r v i e n e

e n la c r e a c i ó n del p o e m a , a partir del m i s m o m o m e n t o d e s u c o n c e p c i ó n , a c t u a n d o d e manea

1. B O U S O Ñ O , C. (1985), Teoría de la expresión poética, Madrid, Gredos, I, 388.


2. B O U S O Ñ O , C , O.C., II, 42.

136

CAUCE. Núm. 13. LEJARCEGUI GUITIÉRREZ, María del Carmen. La construcción metafórica.
i m p a l p a b l e p e r o f e h a c i e n t e , d e s d e el p r o p i o i n t e r i o r d e l p o e t a , y a q u e é s t e p r e c i s a o r g a n i z a r s u s

f r a s e s c o n t a n d o c o n a q u é l . El l e c t o r c o l a b o r a e n l a o b r a l i t e r a r i a , c o n t i n ú a B o u s o ñ o , n o e n c u a n -

t o q u e la l e e , s i n o e n c u a n t o q u e v a a l e e r l a .

3
La c o n s i d e r a c i ó n d e la p o e s í a c o m o misterio y c o m o misterio i m p e n e t r a b l e e s u n o d e los
tópicos más sólidamente instalados en nuestras mentes. Creo que este misterio no es tal. En
lugar d e misterio, h a b r í a q u e hablar d e c o m p l e j i d a d s e m á n t i c a p a r a d i g m á t i c a , d e r i v a d a d e la
complejidad d e construcción lingüística d e algunos recursos del lenguaje "construido" o poético,
c o m o por e j e m p l o la m e t á f o r a , q u e v o y a intentar analizar.

A lo l a r g o d e e s t e a r t í c u l o , m e v a a g u i a r u n t r i p l e p r o p ó s i t o :

1.- E x p o n e r a l g u n a s definiciones del t é r m i n o "metáfora" y presentar las construcciones

metafóricas más comunes.


2.- Explicar las reglas d e transgresión del sentido, q u e originarán s í m b o l o s m o n o s é m i c o s o

polisémicos.
3.- E x p o n e r a l g u n o s a s p e c t o s d i d á c t i c o s d e la c o n t r u c c i ó n m e t a f ó r i c a .

2. A L G U N A S D E F I N I C I O N E S D E L T É R M I N O " M E T Á F O R A " . C O N T R U C C I O N E S METAFÓ-

RICAS MÁS COMUNES

P i e r r e G u i r a u d " d e f i n e la m e t á f o r a c o m o u n a a s o c i a c i ó n p o r s i m i l i t u d : S e d a a u n a c o s a u n
5
n o m b r e q u e p e r t e n e c e a o t r a , c o n la c u a l s e a s o c i a . P a r a C o h é n la m e t á f o r a e s u n a v i o l a c i ó n
d e l c ó d i g o d e la l e n g u a , s i t u á n d o s e e n e l p l a n o p a r a d i g m á t i c o . L a m e t á f o r a n o e s u n s i m p l e
c a m b i o d e s e n t i d o , s i n o q u e r e p r e s e n t a u n c a m b i o e n el t i p o y e n l a n a t u r a l e z a d e l s e n t i d o : e s
u n p a s o d e la l e n g u a d e n o t a t i v a a l a c o n n o t a t i v a .

6
Ricardou d e f i n e la m e t á f o r a c o m o t o d a figura c o n s t r u i d a , e x p l í c i t a m e n t e o no, s o b r e tres
e l e m e n t o s : El c o m p a r a d o , e l c o m p a r a n t e y e l p u n t o c o m ú n q u e a u t o r i z a la c o m p a r a c i ó n . Para
P i e r r e C a m i n a d e ' , la m e t á f o r a e s , o b i e n la s i g n a c i ó n d e u n s i g n i f i c a n t e a u n s i g n i f i c a d o s e c u n -
d a r i o , o bien el a c e r c a m i e n t o d e d o s o m á s s i g n i f i c a n t e s , e s t a n d o s u s s i g n i f i c a d o s , e n los d o s
casos, asociados por similitud, contigüidad o inclusión. La metáfora resulta de u n a b ú s q u e d a , en
la c u a l t o m a n p a r t e u n a s e n s i b i l i d a d y u n a i m a g i n a c i ó n , c o n t r o l a d o s p o r e l e s p í r i t u c r í t i c o d e l
poeta.

8
Para Ricoeur la f i n a l i d a d d e l a m e t á f o r a e s s u g e r i r u n a c o s a d i s t i n t a d e lo q u e e s a f i r m a d o ,
c r e a r u n a ilusión, p r e s e n t a n d o el m u n d o bajo u n n u e v o a s p e c t o . E s t e e f e c t o p o n e e n p r á c t i c a

3. B O U S O Ñ O , C , O.C., I, 188.
4. GUIRAUD, P., (1975), La sémantique, París, P.U.F., 43.
5. C O H E N , J . , (1966), Structure du langage poétique, París, Flammarion, 108,203-205.
6. R I C A R D O U , J . , (1967), Problèmes du nouveau roman, Paris, Seuil, 125-157.
7. CAMINADE, P., (1970), Image et métaphore, Paris, Bordas, 135-136.
8. RICOEUR, P., (1975), La métaphore vive, Paris, Bordas, 135-136.

137

CAUCE. Núm. 13. LEJARCEGUI GUITIÉRREZ, María del Carmen. La construcción metafórica.
todo un trabajo de relaciones insólitas, de unión d e objetos, s e g ú n u n punto de vista personal,
9
e n d e f i n i t i v a , u n a c r e a c i ó n d e r e l a c i o n e s . R a m ó n T r u j i l l o p i e n s a q u e la c o n d i c i ó n o b l i g a t o r i a p a r a
la e x i s t e n c i a d e l a m e t á f o r a e s e l m a n t e n i m i e n t o d e l o s v a l o r e s p r i m i t i v o s y f u n d a m e n t a l e s de
sus c o m p o n e n t e s . En el m o m e n t o e n q u e esta compatibilidad y a no exista y la identidad d e sig-
nificados varíe, y a no habrá metáfora.

0
O t r o s a u t o r e s ' l l a m a n m e t a f o r i z a c i ó n a la r e l a c i ó n q u e , u n i e n d o d o s t é r m i n o s , e l m e t a f o r i z a -
d o y m e t a f o r i z a n t e , c r e a u n s e n t i d o m e t a f ó r i c o . A s í , e n "este a v i ó n m u e r d e " , "este a v i ó n " e s el
t é r m i n o m e t a f o r i z a d o , " m u e r d e " el m e t a f o r i z a n t e y el s e n t i d o sintético q u e r e s u l t a d e e s t a rela-
c i ó n e s el s e n t i d o m e t a f ó r i c o .

S e p u e d e d e c i r q u e l a m e t á f o r a e s u n a f i g u r a e n l a c u a l s e t r a n s p o r t a la s i g n i f i c a c i ó n p r o p i a
d e u n a p a l a b r a a otra singnificación, c o n la q u e no c o n c u e r d a m á s q u e e n virtud d e u n a c o m p a -
ración q u e e s t á e n la m e n t e . U n a p a l a b r a , t o m a d a e n u n s e n t i d o m e t a f ó r i c o , pierde s u significa-
ción propia y t o m a u n a n u e v a , q u e se presenta c o m o u n a c o m p a r a c i ó n q u e se h a c e entre el
s e n t i d o p r o p i o d e e s t a p a l a b r a y a q u é l c o n el q u e s e c o m p a r a .

U n e j e m p l o clásico y c l a r o d e c o n s t r u c c i ó n m e t a f ó r i c a e s el s i g u i e n t e " . U n t é r m i n o c o m p a r a -
d o (1) e s t á u n i d o a u n t é r m i n o c o m p a r a n t e ( 2 ) p o r u n a a n a l o g í a ( 3 ) , q u e s e a p o y a e n u n a t r i b u t o
d o m i n a n t e (4). F o r m u l a c i ó n :

I. J a c q u e s e s t o n t o c o m o u n a s n o
1 4 3 2

E l i d i e n d o el a d j e t i v o q u e e x p r e s a el atributo d o m i n a n t e , s e o b t i e n e u n a s e g u n d a
f o r m u l a c i ó n , q u e p r e s e n t a la m i s m a r e l a c i ó n l ó g i c a :

II. J a c q u e s e s c o m o u n a s n o
1 3 2

A q u í s e p r o d u c e la t e n t a c i ó n d e pasar, por m e d i o d e u n a n u e v a elipsis, a u n a


f o r m a q u e e s la d e l a m e t á f o r a "in p r a e s e n t i a " .

III. J a c q u e s e s u n a s n o
1 2

Bastará c o n u n a elipsis suplementaria, la del t é r m i n o c o m p a r a d o , p a r a llegar a


la m e t á f o r a "in a b s e n t i a " .

IV. ¡ Q u é a s n o !

9. TRUJILLO, R., (1976), Elementos de semántica lingüística, Madrid, Cátedra, 146.


10. TAMBA, I., "Pour une approche énonciative du sens métaphorique" Travaux de linguistique et de litté-
rature XXI, 2 (1983), 175-184.
. 1 1 . LE G U E R N , M., (1973), Sémantique de la métaphore et de la métonymie, Paris, Larousse, 56; 62.

138

CAUCE. Núm. 13. LEJARCEGUI GUITIÉRREZ, María del Carmen. La construcción metafórica.
E n g e n e r a l , l a s m e t á f o r a s p r e s e n t a n d o s t i p o s b á s i c o s d e c o n s t r u c c i ó n : M e t á f o r a s "in p r a e -

s e n t i a " / m e t á f o r a s "in a b s e n t i a " . H a b r á m e t á f o r a "in p r a e s e n t i a " c u a n d o e x i s t a p r e s e n c i a e x p l í c i -

ta del término c o m p a r a d o y c u a n d o éste esté unido explícitamente al término c o m p a r a n t e por

u n a r e l a c i ó n a t r i b u t i v a u o p o s i c i o n a l , p o r e j e m p l o " J a c q u e s e s u n a s n o " . H a b r á m e t á f o r a "in

a b s e n t i a " c u a n o n o a p a r e z c a e x p l í c i t a m e n t e el t é r m i n o c o m p a r a d o , sólo a p a r e c e el c o m p a r a n t e :

"¡Qué asno!".

Metáforas c o n presencia del término comparado

Referencias bibliográficas:

" L e s o l e i l s u r le s a b l e , ô l u t t e u s e e n d o r m i e . E n l'or d e t e s c h e v e u x c h a u f f e u n l a i n l a n g o u -

reux"

M A L L A R M É , Poésies, 1-2, 3 7

" Q u e v o s c h e v e u x s o n t d'or et les m i e n s s o n t d e neige!'"

M U S S E T , Premières Poésies, X X V I , 5, 9 8

" S o u s l a t r e s s e d ' é b è n e o n d i r a i t à la voir, u n e j e u n e g u e r r i è r e a v e c u n c a s q u e n o i r ! "

M U S S E T , Premières Poésies, 24-25,16

" J ' a d o r e les y e u x noirs a v e c d e s c h e v e u x b l o n d s . Tels les avait R o s i n e , -et d e s e s r e g a r d s ,

l o n g s A s'y n o y e r - . C ' é t a i e n t d e u x é t o i l e s d ' é b è n e S u r d e s d e u x d e c r i s t a l ( . . . ) "

M U S S E T , Premières Poésies, X I , 1-4, 9 3

"Que sur un sein deux mains d'albâtre semblaient tordre"

L A M A R T I N E , Jocelyn, 1030, 218

" D e u x pieds d e m a r b r e b l a n c brillent sur l'herbe v e r t e "

L A M A R T I N E , Jocelyn, 154, 76

Primera formulación: A + ser + B

A + Verbo copulativo + B
(cabellos, ojos, m a n o s (oro, nieve, ébano)

y pies d e una mujer)

Características:

1.- E s t e e s q u e m a c o r r e s p o n d e a las m e t á f o r a s :

"vuestros cabellos son de oro"

"vuestros cabellos son de nieve"

2 . - U n i ó n e x p l í c i t a e n t r e A y B.

3 . - M o d a l i d a d d e la f r a s e : D e c l a r a t i v a .

139

CAUCE. Núm. 13. LEJARCEGUI GUITIÉRREZ, María del Carmen. La construcción metafórica.
4 , - B a s e d e c o m p a r a c i ó n : E l c o l o r : C a b e l l o b l a n c o - n i e v e b l a n c a ; C a b e l l o r u b i o (* a m a r i l l o ) -

oro amarillo.

5.- ¿ P o s i b i l i d a d d e otras l e c t u r a s , o c r e a c i ó n d e un s í m b o l o p o l i s é m i c o ? Si, porque

tanto "nieve" c o m o "oro" remiten a otras series paradigmáticas: "Nieve": Decrepitud, invierno,

s o l e d a d , frío, nitidez, pureza, vejez... "Oro": Poder, g r a n d e z a , lejanía, soberbia, amor, a d m i r a -

ción, juventud...

Segunda formulación: A + B

A
-de + B
(cabellos, m a n o s y pies
(ébano, alabastro, oro
de una mujer)
y mármol blanco)

Características:

1,- E s t e e s q u e m a c o r r e s p o n d e a las m e t á f o r a s :

"trenza de ébano"

"manos de alabastro"

"pies d e m á r m o l blanco"

"el o r o d e t u s c a b e l l o s "

2 , - U n i ó n e x p l í c i t a e n t r e A y B.

3.- M o d a l i d a d d e f r a s e : D e c l a r a t i v a o e n f á t i c a .

4 , - B a s e d e c o m p a r a c i ó n : El c o l o r : C a b e l l o o s c u r o - é b a n o ; C a b e l l o r u b i o - o r o a m a r i l l o ;

Pies, m a n o s blancos - alabastro, m á r m o l blanco.

5.- ¿ P o s i b i l i d a d d e c r e a c i ó n d e u n s í m b o l o p o l i s é m i c o ? S i , p o r q u e t o d o s l o s e l e m e n t o s d e l

t é r m i n o B r e m i t e n a otras series p a r a d i g m á t i c a s : " É b a n o y alabastro": E x o t i s m o , lujo, poder,

riqueza, misterio. "Mármol blanco": Frialdad, muerte, elegancia, poder, riqueza...

2
Tercera formulación: A + ser + B

A verbo copulativo B

(los ojos d e u n a mujer) (estrella/ébano)

Características:

1.- Este e s q u e m a c o r r e s p o n d e a la m e t á f o r a :

"sus ojos eran d o s estrellas de é b a n o "

2 . - U n i ó n e x p l í c i t a e n t r e A y B.

3.- M o d a l i d a d d e f r a s e : D e c l a r a t i v a .

4 . - B a s e d e c o m p a r a c i ó n : l a b a s e d e c o m p a r a c i ó n e s d o b l e , s e r e f i e r e t a n t o al c o l o r d e l o s

ojos, o s c u r o - é b a n o o s c u r o , c o m o a s u brillo y v i v a c i d a d - estrella.

140

CAUCE. Núm. 13. LEJARCEGUI GUITIÉRREZ, María del Carmen. La construcción metafórica.
5.- ¿ P o s i b i l i d a d d e c r e a c i ó n d e u n s í m b o l o p o l i s é m i c o ? S e p o d r í a d e c i r q u e n o , p o r q u e

c u a n t o m á s c a r a c t e r i z a d o y e s p e c i f i c a d o e s t é el c o m p a r a n t e , m á s se e s p e c i f i c a el s i g n i f i c a d o

g l o b a l d e la c o m p a r a c i ó n y, p o r e x t e n s i ó n , d e la m e t á f o r a .

Metáforas con ausencia del término comparado

Referencias bibliográficas:

" E t t o i , l a m p e d ' a r g e n t p a l e e t f r a î c h e l u m i è r e Q u i f a i t l e s d o u c e s n u i t s p l u s b l a n c h e s q u e le

lait!"

M U S S E T , Premières Poésies, XLIX, 8-9, 105

" M a i s la n u i t r e n d a u x c i e u x l e u r s é t o i l e s , l e u r s g l o i r e s , C a n d é l a b r e s q u e D i e u p e n d à l e u r s

voûtes noires".

H U G O , Feuilles d'automne, XII, 39-40, 65.

L a s c a r a c t e r í s t i c a s f u n d a m e n t a l e s d e e s t a s f o r m u l a c i o n e s s o n las s i g u i e n t e s :

1 . - El t é r m i n o c o m p a r a d o n o a p a r e c e e n la f o r m u l a c i ó n p o r lo q u e l a r e f e r e n c i a a l c o n t e x t o

se hace obligatoria.

Las formulaciones que estudiaremos son:

" l á m p a r a d e p l a t a " (la l u n a )

" b ó v e d a s n e g r a s " (la n o c h e )

2.- S e b a s a e s t e e s q u e m a e n la tercera f o r m u l a c i ó n e x p l i c a d a p a r a las m e t á f o r a s c o n pre-


z
s e n c i a d e l t é r m i n o c o m p a r a d o : A + ser + B , e n el q u e falta el t é r m i n o A, t a m b i é n c o n u n a d o b l e

base de comparación:

L u n a ( " q u e a l u m b r a " , " q u e n o e s u n a luz c e g a d o r a " , " q u e e s t á s u s p e n d i d a e n " - l á m p a r a

o f r e c e l o s m i s m o s s e m a s . L a l u z d e la l u n a o e l c o l o r d e la luz d e la l u n a ( d é b i l , b l a n q u e c i n o ) -

plata ("débil" c o n r e l a c i ó n al o r o , d e m e n o r i m p o r t a n c i a , c o l o r b l a n q u e c i n o ) .

Las aproximaciones han sido:

luna — • lámpara

luna blanca — • lámpara blanca


lámpara blanca — • lámpara de plata.

E n " b ó v e d a s n e g r a s " : C i e l o ("lo q u e e s t á e n lo a l t o " , "lo q u e r e c u b r e e l e n t o r n o v i s i b l e " ) -

b ó v e d a participa d e los m i s m o s s e m a s ; L a n o c h e e s n e g r a u o s c u r a , a d j e t i v o s u s a d o s n o r m a l -

m e n t e p a r a s u c a l i f i c a c i ó n e n c u a n t o a l c o l o r - b ó v e d a , u n s e m a d o m i n a n t e d e e s t e o b j e t o e s la

falta d e claridad, por situarse entre g r a n d e s contrafuertes, a u s e n c i a d e v a n o s , . . .

Las aproximaciones han sido:

c i e l o d e la n o c h e — • cielo negro (noche negra)

cielo negro — • bóveda negra.

141

CAUCE. Núm. 13. LEJARCEGUI GUITIÉRREZ, María del Carmen. La construcción metafórica.
3.- ¿ P o s i b i l i d a d d e c r e a c i ó n d e u n s í m b o l o p o l i s é m i c o ? S e p o d r í a d e c i r q u e n o , por las m i s -

m a s r a z o n e s q u e e n las m e t á f o r a s d e la t e r c e r a f o r m u l a c i ó n .

3. REGLAS DE TRANSGRESIÓN DEL SENTIDO: SÍMBOLOS MONOSÉMICOS Y


POLISÉMICOS

L a r e g l a b á s i c a d e t r a n s g r e s i ó n d e l s e n t i d o 1 4 s i g n i f i c a lo s i g u i e n t e : C u a n d o a p a r e c e u n t é r -

m i n o A a p a r e c e n o r m a l m e n t e e n el s i s t e m a el t é r m i n o " a " . A h o r a b i e n , o c u r r e q u e el p o e t a

p u e d e d e s t r o z a r s ú b i t a m e n t e e s a e s p e r a d a r e l a c i ó n A - a , si c a m b i a " a " p o r " b " , d e s u e r t e q u e e n

v e z d e l u s u a l e m p a r e j a m i e n t o A - a s u r j a u n e m p a r e j a m i e n t o d i v e r s o A - b . El d e s g a r r ó n p r o d u c i d o ,

d i c e B o u s o ñ o , si n o c o n d u c e a l c h i s t e o a l a b s u r d o , c o n d u c i r á i n d e f e c t i b l e m e n t e a I a p o e s í a .

Este "desgarrón", del que habla Bousoño, es en principio lingüístico, pues atenta contra

cualquier relación "previsible" o prototípica, por ejemplo, c u a n d o se habla del cabello se e s p e r a

oír: brillante, o n d u l a d o , rubio, limpio, s u c i o , t e ñ i d o . . . , p e r o si por el c o n t r a r i o o í m o s : d e o r o , res-

plandeciente, enmascarado..., es que se ha producido lingüísticamente una transgresión del

c o n c e p t o d e p r o t o t i p i c a l i d a d , e n r a z ó n d e t o d a s las s e r i e s p a r a d i g m á t i c a s s u s c i t a d a s p o r el tér-

m i n o c o m p a r a n t e d e la m e t á f o r a .

E n s e g u n d o lugar, el " d e s g a r r ó n " e s s e m á n t i c o , l i m i t a d o e n p r i m e r a i n s t a n c i a a la r e l a c i ó n

q u e s u r g e del c o m p u e s t o A-b, s e g ú n las s e m a s d o m i n a n t e s del m i s m o (símbolo m o n o s é m i c o ) o

s e g ú n los s e m a s no específicos, q u e d e p e n d e n e n su m a y o r parte del Lector, c o m o coautor

( s í m b o l o s p o l i s é m i c o s ) y q u e e s c a p a n al p r o p i o c r e a d o r d e la m e t á f o r a .

4. A S P E C T O S D I D Á C T I C O S D E L A C O N S T R U C C I Ó N M E T A F Ó R I C A , A P A R T I R D E UN

CORPUS RESTRINGIDO

Los a s p e c t o s didácticos de la c o n s t r u c c i ó n m e t a f ó r i c a q u e v o y a e n u m e r a r a c o n t i n u a c i ó n

los v o y a restringir, por r a z o n e s d e o p e r a t i v i d a d , a u n c o r p u s referido e x c l u s i v a m e n t e a m e t á f o -

ras del c a m p o semántico del color c o n c r e t a m e n t e aquellas q u e e m p l e a n n o m b r e s d e materiales

en su construcción: oro, marfil, m á r m o l blanco, ébano, alabastro, plata y nieve. S o n metáforas


referidas a partes del cuerpo h u m a n o (cabellos, m a n o s , ojos, pies) o a e l e m e n t o s d e naturaleza

(cielo, luna).

V o y a r e s u m i r t a m b i é n e l á m b i t o t e ó r i c o r e f e r i d o a la m e t á f o r a e n l o s s i g u i e n t e s p u n t o s : l a

m e t á f o r a e s u n a s o c i a c i ó n por similitud, violación del c ó d i g o d e la l e n g u a , q u e se sitúa e n u n

plano paradigmático, de vertiente connotativa. Esta figura puede ser construida explícitamente o

no sobre tres elementos (comparado, comparante y base de comparación). Su finalidad es crear

u n a i l u s i ó n , s u g e r i r a l g o d i s t i n t o d e lo a f i r m a d o , a t r a v é s d e u n a c o m p a r a c i ó n q u e e s t á e n l a

m e n t e y q u e se b a s a en un atributo d o m i n a n t e en c o m p a r a n t e y c o m p a r a d o .

142

CAUCE. Núm. 13. LEJARCEGUI GUITIÉRREZ, María del Carmen. La construcción metafórica.
Aspectos didácticos propiamente dichos:

1.- F I N A L I D A D . La finalidad principal d e la c o n s t r u c c i ó n m e t a f ó r i c a e s la artificiosidad d e la

e x p r e s i ó n , la b ú s q u e d a d e u n l e n g u a j e " m a n i p u l a d o " o " c o n s t r u i d o " , c u y a m i s i ó n f u n d a m e n t a l e s

la d e suplir y a m p l i a r la d i m e n s i ó n m o s é m i c a d e los t é r m i n o s e m p l e a d o s d e n o t a t i v a m e n t e , e n

s i t u a c i o n e s e n las q u e el l e n g u a j e e s s i m p l e m e n t e m e d i o d e c o m u n i c a c i ó n , no u n fin e n sí

mismo.

2.- D e t e r m i n a c i ó n del O B J E T O q u e s e v a a manipular. N o s e m e t a f o r i z a s o b r e la totalidad

d e u n e n u n c i a d o , el r e s u l t a d o d e tal p r o c e d i m i e n t o s e r í a d e tal c o m p l i c a c i ó n q u e p o d r í a llegar a

r e s u l t a r i n c o m p r e n s i b l e m e n t e , p o r el a b i g a r r a m i e n t o s e m á n t i c o q u e e l l o s u p o n d r í a . E s n e c e s a r i o

d e t e r m i n a r c i e r t o s o b j e t o s d e n t r o d e l t e x t o (o e n u n c i a d o ) s o b r e l o s q u e s e v a a a c t u a r y q u e s o n

p r e c i s a m e n t e a q u e l l o s q u e llevan la c a r g a s e m á n t i c a f u n d a m e n t a l d e n t r o d e l t e x t o . D e modo

q u e el p r o c e s o e s c o n s t r u i r p r i m e r o u n t e x t o m e r a m e n t e d e n o t a t i v o , s e g u i d a m e n t e h a c e r el

i n v e n t a r i o d e l o s " f o c o s " s e m á n t i c o s y f i n a l m e n t e p a s a r a s u m a n i p u l a c i ó n , lo q u e n o s l l e v a a l
S
punto 3 de esta relación.

3.- Inventario d e las c u a l i d a d e s d e e s t o s f o c o s y p r e v i s i ó n P A R A D I G M Á T I C A d e los e f e c t o s

s e m á n t i c o s q u e s e q u i e r e n c o n s e g u i r . P a r a ello s e h a h e c h o p r e v i a m e n t e la r e l a c i ó n d e los

m a t e r i a l e s ( s e g ú n el c o r p u s ) o d e las c u a l i d a d e s u o b j e t o s , e n g e n e r a l , c o n los q u e se v a a e s t a -

blecer la c o m p a r a c i ó n d e b a s e . Por e j e m p l o : Si un f o c o e s " m a n o s " d e n t r o d e un t e x t o , h a b r á

q u e h a c e r el inventario d e s u s p r i n c i p a l e s c a r a c t e r í s t i c a s , p a r a p o d e r a c t u a r s o b r e ellas (color,

t a m a ñ o , f o r m a , b e l l e z a , p a r t e s e s p e c í f i c a s c o m o las u ñ a s , . . . ) . E n e s t e m o m e n t o d e l análisis, s e

p u e d e p r e c i s a r y a q u é e f e c t o s e m á n t i c o s e v a a c o n s e g u i r , p o r e j e m p l o , f r e n t e al c o l o r , e l e f e c t o

p u e d e ser positivo, c o m o en " m a n o s de m á r m o l blanco" o p u e d e ser negativo o peyorativo,

c o m o e n " m a n o s v i n o s a s " o " m a n o s l e c h o s a s " . Estos e f e c t o s s e m á n t i c o s e s c a p a n a la i n t e n c i ó n

de su autor y m u c h a s v e c e s un símbolo m o n o s é m i c o en origen, p u e d e convertirse en polisémico

s e g ú n el lector, c o m o y a h e d i c h o a n t e r i o r m e n t e .

4.- La F O R M U L A C I Ó N d e la c o n s t r u c c i ó n m a n i p u l a d a . E s t a t i e n e q u e t e n e r o b l i g a t o r i a m e n -

t e las c a r a c t e r í s t i c a s s i g u i e n t e s :

a) L a f r a s e o s i n t a g m a q u e s e v a a f o r m u l a r n o v a a ser u n a d o b l e d e s c o d i f i c a c i ó n ,

p u e s t o q u e la f o r m a q u e s e p r e s e n t a n o t r a d u c e s u s i g n i f i c a d o d e b a s e s i n o u n s i g n i -

f i c a d o d i v e r s o , p e r o t a n real c o m o el p r i m e r o (regla d e t r a n s g r e s i ó n d e l s e n t i d o ) .

b) L a f o r m u l a c i ó n l i n g ü í s t i c a t i e n e u n a s p o s i b i l i d a d e s r e s t r i n g i d a s : U n a s o l a p a l a b r a

"¡Qué asno!", referido a una persona, un sintagma introducido por "de" "cabellos de

nieve"; U n a frase simple, de modalidad declarativa "sus cabellos son d e oro", o enfá-

t i c a "el o r o d e s u s c a b e l l o s e s . . . " . Q u e d a r í a n e x c l u i d a s d e la f o r m u l a c i ó n la m o d a l i -

d a d negativa: *sus pies no son d e m á r m o l blanco, p o r q u e realmente no significaría

143

CAUCE. Núm. 13. LEJARCEGUI GUITIÉRREZ, María del Carmen. La construcción metafórica.
n a d a , a s í c o m o la m o d a l i d a d i n t e r r o g a t i v a " ¿ m a n o s d e n i e v e ? y a q u e s u p o n e una

negación implícita.

E n c u a n t o al e s q u e m a d e f o r m u l a c i ó n , s e r á explícito:

A + v e r b o c o p u l a t i v o + B: " l o s c a b e l l o s d e é b a n o " , A + d e + B: " m a n o s d e a l a b a s t r o " , o c o n

a u s e n c i a d e l t é r m i n o c o m p a r a d o , e n c u y o c a s o e l c o n t e x t o a p o r t a la i n f o r m a c i ó n n e c e s a r i a p a r a

la c o m p r e n s i ó n d e la m e t á f o r a , p o r e j e m p l o , " l á m p a r a d e p l a t a " (la l u n a ) .

5.- C O N C L U S I Ó N

L a f i n a l i d a d d e la m e t á f o r a e s l a o b t e n c i ó n d e c i e r t o s e f e c t o s s e m á n t i c o s , d e n t r o d e la u n i -

d a d s u p e r i o r (el t e x t o ) , e f e c t o s p r e v i s i b l e s d e s d e la c o m p a r a c i ó n d e b a s e d e la m e t á f o r a . E s t o s

e f e c t o s s e m á n t i c o s c r e a n u n a ilusión d e s e n t i d o q u e d e p e n d e d e la p r o p i a c o n s t r u c c i ó n sintácti-

c a q u e m a n t i e n e los v a l o r e s primitivos y f u n d a m e n t a l e s d e s u s c o m p o n e n t e s . E n el m o m e n t o e n

q u e la i n c o m p a t i b i l i d a d e n t r e e s t o s c o m p o n e n t e s y a n o e x i s t a , n o h a b r á m e t á f o r a .

En definitiva, la m e t á f o r a s u p o n e la t r a n s g r e s i ó n d e d o s tipos d e reglas: Las reglas d e s u b -

c a t e g o r i z a c i ó n d e la i n s e c i ó n l é x i c a d e l n o m b r e y d e l v e r b o , s e g ú n l a s c u a l e s e s inaceptable

d e s d e e l p u n t o d e v i s t a d e la o r g a n i z a c i ó n s i n t á c t i c a q u e u n s u j e t o i n a n i m a d o " m u e r d a " , p o r

e j e m p l o , a s í "el v i e n t o m u e r d e f u r i o s a m e n t e l a s c o p a s d e l o s á r b o l e s " y p o r o t r a p a r t e , l a s r e g l a s

d e t r a n s g r e s i ó n d e l s e n t i d o , q u e d e r i v a n d e l a s a n t e r i o r e s , y q u e s i g n i f i c a n lo s i g u i e n t e : c u a n d o

a p a r e c e u n t é r m i n o A (cabello), a p a r e c e n o r m a l m e n t e e n el s i s t e m a el t é r m i n o a ( b l a n c o ) . Si

a p a r e c e un t é r m i n o no e s p e r a d o b (de plata), q u e a t e n t a c o n t r a c u a l q u i e r p r e v i s i ó n léxico-

s e m á n t i c a " p r e v i s i b l e " , e s t a r e m o s f r e n t e a u n a " c o n s t r u c c i ó n " , q u e si n o c o n d u c e al c h i s t e o a l

a b s u r d o c o n d u c e a la p o e s í a .

Los a s p e c t o s d i d á c t i c o s q u e s e h a n e s t u d i a d o e n relación c o n la c o n s t r u c c i ó n metafórica

p r e t e n d e n s u m i n i s t r a r u n o s e l e m e n t o s d e t r a b a j o c l a r o s al e s t u d i a n t e q u e m u c h a s v e c e s se

e n c u e n t r a a n t e este tipo d e c o n s t r u c c i o n e s , c o n t a n d o p a r a su e s t u d i o e i n t e r p r e t a c i ó n c o n las

ú n i c a s a r m a s d e la i n t u i c i ó n y d e l a b u e n a v o l u n t a d . L a m e t á f o r a d e n i n g u n a m a n e r a e s una

i n t u i c i ó n , e s u n a " c o n s t r u c c i ó n " y c o m o t a l s e p u e d e a n a l i z a r y al m i s m o t i e m p o c o n s t r u i r s e g ú n

los s i g u i e n t e s p a s o s :

P R I M E R O : L a f i n a l i d a d d e l a m e t á f o r a e la d e a m p l i a r la d i m e n s i ó n m o n o s e m á n t i c a d e l o s

t é r m i n o s e n s i t u a c i o n e s d o n d e e l l e n g u a j e e s u n f i n e n sí m i s m o .

S E G U N D O : P u e s t o q u e n o s e m e t a f o r i z a s o b r e la t o t a l i d a d d e u n t e x t o , e s n e c e s a r i o e l

inventario d e los f o c o s s e m á n t i c o s q u e s e v a n a manipular.

T E R C E R O : El i n v e n t a r i o d e l a s c a r a c t e r í s t i c a s d e e s t o s f o c o y la p r e v i s i ó n p a r a d i g m á t i c a d e

los efectos s e m á n t i c o s q u e se quieren conseguir.

144

CAUCE. Núm. 13. LEJARCEGUI GUITIÉRREZ, María del Carmen. La construcción metafórica.
C U A R T O : L a f o r m u l a c i ó n c o n c r e t a d e la c o n s t r u c c i ó n m e t a f ó r i c a , c u y a c a r a c t e r í s t i c a f u n d a -

mental es que será una construcción que no será comprendida m á s que en virtud d e una doble

descodificación.

BIBLIOGRAFÍA

B I D U - V R A N C E A N U , A., (1970), "Esquisse de s y s t è m e l é x i m o - s é m a n t i q u e : L e s n o m s de

c o u l e u r d a n s l a l a n g u e r o u m a i n e c o n t e m p o r a i n e ( I ) " . Revue roumaine de linguistique XV, 2

Université d e Bucarest, 129-140.

B I D U - V R A N C E A N U , A., (1970), "Esquisse de s y s t è m e l é x i m o - s é m a n t i q u e : Les n o m s de

c o u l e u r d a n s l a l a n g u e r o u m a i n e c o n t e m p o r a i n e ( I ) " . Revue roumaine de linguistique XV, 3

Université de Bucarest, 267-278.

B O U S O Ñ O , C , ( 1 9 8 5 ) , Teoría de la expresión poética, T I y II, M a d r i d , G r e d o s .

C A M I N A D E , P., ( 1 9 7 0 ) , Image et métaphore, Paris, Bordas.

C O H E N , J . , ( 1 9 6 6 ) , Structure du langage poétique, Paris, Flammarion.

E S C A R P I T , T., ( 1 9 8 4 ) , Théorie générale de l'informattion et de la communication, Paris,

Hachette Université, 78-99.

G U I R A U D , P., ( 1 9 7 5 ) , La sémantique, Paris, PU.F., "Que sais-je?"

H U G O , V., ( 1 9 7 0 ) , Feuilles d'automne, Paris, Garnier-Flammarion.

L A M A R T I N E , A . , d e , ( 1 9 6 7 ) , Jocelyn, Paris, Garnier-Flammarion.

L E G U E R N , M . , ( 1 9 7 3 ) , Sémantique de la métaphore et de la métonymie, Paris Larousse.

M A L L A R M É , S . , ( 1 9 7 7 ) , Poésies, Paris, Gallimard.

M O R I E R , H., ( 1 9 8 1 ) , Dictionnaire de poétique et de rhétorique, París, PU.F.

M U S S E T , A . , ( 1 9 6 7 ) , Premières poésies, Paris, Garnier.

R I C A R D O U , J . , ( 1 9 6 7 ) , Problèmes du nouveau roman, Paris, Seuil.

R I C O E U R , P., ( 1 9 7 5 ) , La métaphore vive, P a r i s , S e u i l .

S A U S S U R E , F. d e , ( 1 9 7 3 ) , Cours de linguistique générale, Paris, Payot.

S U H A M Y , H., ( 1 9 8 3 ) , Les figuresde style. P a r i s , P.U.F., " Q u e s a i s - j e ? "

T A M B A , I., " P o u r u n e a p p r o c h e é n o n c i a t i v e d u s e n s m é t a p h o r i q u e " . Travaux de linguistique

et de littérature XXI, 2 (1983), 175-184.

T R U J I L L O , R., ( 1 9 7 6 ) , Elementos de semántica lingüística, Madrid, Cátedra.

V E R L A I N E , P., ( 1 9 7 5 ) , Sagesse, Paris, Gallimard.

145

CAUCE. Núm. 13. LEJARCEGUI GUITIÉRREZ, María del Carmen. La construcción metafórica.
CAUCE. Núm. 13. LEJARCEGUI GUITIÉRREZ, María del Carmen. La construcción metafórica.

Você também pode gostar