Você está na página 1de 19
—— me La digitalitzaci6 i els NOUS models de negoc! Utilitzarem Sumari ¥X Treball cooperativ 1. La digitalitzaci6 | les noves tecnologies: 2. La quarta revoluci6 industrial Industria 4.0 3. El model de negoci 4, Patrons de models de negoci 008 (@ Situacions d aprenentatge © Preparatt al Grau de aificutat © © © © Aprendre a aprendre Les empreses, a poc a poc, han anat substituint els arxius on guardaven carpetes de documents ‘en paper per carpetes de dades emmagatzema- des en ndvol. Els avengos tecnoldgies que utilitzen dades, de diverses tipologies | en format digital, han donat lloc ala digitalitzaci6 de economia | a una nova revolucié tecnoldgica: la industria 4.0. La intel ligéncia artificial, la tecnologia 30, la realitat virtual o la Internet de les coses s6n alguns ‘exemples de tecnologies que les empreses fan servir en els processos productius. La generalitzaci6 de I's d'internet i la facilitat ila rapidesa en el tractament de les dades tam bbé han donat lloc a nous models de negoc! | a noves eines per presentaros. e ‘Saps qué és la digitalitzacié i quines s6n les tecnologies més importants que hi estan relacionades? Qué vols aprendre? Saps qué és la revoluci6 industrial 4.0? qué és un mode! de negoci? | Sabries Indicar exemples de models de negoci | ‘que utiltzin fa tecnologia digital? unitaT 40) ARIE Impressi6 en 3D: una inddstria de futur | Lainnovacié en impressi6 en 3D converteix els fitxersdigitals en objec- ‘es tridimensionals mitjangant Iestratificaci6 de material en un procés ‘conegut com a fabricacié additiva. Aquesta tecnologia s'aplica en dite rents sectors industrials, també en I'ambit de la medicina, Gracies 9 ‘xd, es desenvolupen prdtesis, implants i fins i tot, els primers Organs bioimpresos en 2D, Un oltre gran descobriment en aquest camp sén els ‘medicaments impresos en 3D. £1 2015 va arribor el primer medicament imprés en 3D, Spritar, une pindolo utlitzada per tractar Vepilépsia. Aquest desenvolupament vo brit la porta a la fabricacié personalitzada i acceptada de pindoles {que permetien una dosi diferent i personalitzada per a cada pacient, fet que va donar lloc a una nova manera d’entendre la medicina que Jo es coneix com a medicina personalitza En qué consisteix la impressi6 en 3D de farmacs? Canviard la manera de prendre medicaments? Les tecnologies 30 cada cop tenen més aplicacions en la medicina, des del desenvolupament d’implants o protesis individualitzats fins o [a impressio en 3D de medicaments cada vegada més personalitzats j adoptots als pacients. és que, tot i que sona menys espectacular que poder imprimir un tros de pell per fer un trasplantament, la impressié {de medicaments en 3D pot facilitar molt el dia a dia de les persones. polimedicades o omb poques possibilitats terapeutiques: Qui es beneficia dels medicaments impresos en 3D? Lo impressié de medicaments en 3D és un sistema que, en funcié de les feniques que es facin servr, consisteix. basicament, a crear un sol | medicoment amb diversos principis actus, combinar diferents farmacs dins una forma farmacautica, com si dividissim un sol comprimit en. diversos compartiments, de manera que a cada compartiment s'im= primeix un dels farmacs que el pacient necessita, i combinar-Ios en el {que es coneix com una poipindola. REFLEXIONA — I |. auina proposta de valor aporta la polipndota als pacients? 2. Quina proposta de valor quins carvis consideres que aportar le polipindola al laboratoris farmactutics,a les farmacies ia les agencies de salut publica? 3. AE Imagina tres possibles aplicacions de la tecnologia d'impressi6 en 30 en ambit de la medina, ciferents de les que s'esmenten en el text. 235 236 La dighatitzacié s'estén en tots els ambits de la societat; per ‘exemple, en el manteniment anaius histories i pablics, una Iniciativa en que el nastre pals és poner. Pots descobrir més detals ‘sobre aquesta qlestié en aquest video. important _ - La primera conseqténcia del fet ave Tarrvament de dades es pugu fer de manera relatvamentsenaila apa s que aquestainfomacisha crescut exponenciolment els dims anys. La grafica mostra el oreixement de les dades mesurades en zettabytes (mil milions de gigues) dels utims anys Fel creixement previst poral 2025, [ Retlexiona open data 6s una practica que pretén ‘que determinats tipus de dades (cut ‘als, ofiials, et.) estiguin disponibles de manera ture per a tothom, La proteccié de dades personals ha {e garantir el contol de a informacie Propia. EI big data ens planteja un dilema lmportant: quin equi hi na chaver entre les dades obertes (open data) [a prvacitat de les dads personals? 1. La digitalitzacio i les noves tecnologies vim en Tera digital. Frases com ara «Paga tu i després et fold wh Bia. eS ev passes la foto per WhatsApp», «He fet la reserva al restaurant a (rev Pa Dela teletrebala els dimarts els djous, etc. s6n habituals ovul da. El pas de Fambt ‘meva mare teletreballa els dimarts i a analdgic al digital es va imposant en totes les activitats de les nostre 1.1. De rambit analogic al digital 1 les empreses han redult enormement els andus fisis. a cs ibilitats que aporta Internet per simplificar i millorar reballadors | per gestionar tots els processos de Mitjangant la tecnologia digital més, poden aprofitar les nombroses possi la comunicacié amb clients, proveidors i t manera més eficient. .cnologia digital s'implanta en economia en e| 16, Vorganitzaci6 de les empreses i la manera La digitalitzaci6 és e1 procés pel qual la te ‘Seu conjunt | afecta el consum, la produc de gestionaries. Pero quan patlem de tecnologia digital no volem dir Gnicament que la informacié estigui ‘emmagatzemada en un suport digital. Per exemple, no podem parlar de digitalitzacis en Ten- ssenyament si nic canvi que es produelx és que la classe s‘impartelx en linia, amb Valumnat escoltant i prenent apunts des de casa seva en un document de text de la tauleta. En aquest cas, la transformacié digital es produeix si s'aprofita oportunitat que aporta la tecnologia I, per exemple, es graven les classes perqué es puguin visualitzar diverses vega des en funci6 del rtme daprenentatge de cada alumne, es reforga l'explicacié amb imatges {videos illustratius, se supervisen les activitats mentre es fan en un document compartit, et. 1.2. El big data Les dades no tenon valor per si soles. El valor aporta la informacis que es pot obtenir apart del tractament mitjangant programes informatics adequats. En el tractament de les dades, Sutlzen models matematics complexos amb algoritmes que permeten detectar patrons de comportement que sjuin esempreses a prendre decisions, Es el que es cone com 2 D8 £1 big data és un volum elevat de dades de diversa mena que es generen a gran velo citat i que, un cop processades mitjangant els al ‘foretell weltoos lgoritmes adequats, permeten obtenit ‘Volum elevat de dades varades ‘generades a gran veloctat, i [Bi Vocabutari ‘Apronentatge automatic. és la part de ia IA que permet @ les maquines aprencrea partir una série de dades iferuna tasea de manera automatica sense ser explitament programades pera aquesta fnatat. Aprenentatge profund. Es una part de aprenentatge automatic, perd es diferencia pel fet d'utiltzar un nombre més gran de dades | pel model d'apre- nentatge basat en xarxes neuronals, (Gs de multiples capes per processar diverses entrades d'informacié i ba- ‘sari les decisions, com fa la xana ‘neuronal biologic). 4,3. La intel-ligéncia artificial ‘anys, convivim amb eines com Siri o Alexa, que ens desitgen bon dia, ens informen saps ‘ens posen [a nostra musica preferda, Sabem que hi ha maquines que guanyen vida d'escacs als millors jugadors del mén. Hi ha cases que s/adapten a les prefe- 8 Pt gisluminaci6 o temperatura dels amos. Tenim cotxes que frenen automaticament si ect un pet «iperimebligenea entenem a facuitat de la ment ue ens permet aprenére, entende, raonar, pena aecsions ec, podem parlar de maquinesintel-igents odintehigenci atl? es def a inteHligencia artificial (IA) és la capacitat que tenen les maquines d'imitar el raona ment huma per fer tasques i millorar continuament a partir de la informacié que reben. Ltaprenentatge automatic forma part de la IA | Taprenentatge profund és un subconjunt aquest procés. A. Factors que han possibilitat el desenvolupament de la IA ot que la intel-ligencia artificial existeix com a disciplina des de 'any 1950, no ha estat fing a la segona década del segle 1 que ha comencat a destacar. Hi ha tres factors que ho han fet possible: Ccreacié dordinadors més petits, amb més capacitat de yan quanttat de proessament i de baix cost. aces (big dat). ies I ‘Suposem que lobjectiu és que el correu detecti automaticament ‘spam i li bloquegi 'accés a la safata d'entrada. Com s‘aplica ‘al en aquest cas? Soluct Caprenentatge automatic sutilitza per entrenar el programa Berqu® aprengui através d'exemples, que li mostren les parau: les clau o les etiquetes que sén comunes en un correu spam, Desenvolupament de models d'aprenentatge més complexos basats en les xarxes ‘neuronals (aprenentatge profund). Dk. Liao Per desenvolupa aprenentatge profund, sintroduelx dns e! pro- ‘rama una gran quantita de correu brossa amb la intencié que sigui el mateix programa el que descobreixi quins elements tenen fen comd i que, posteriorment, els pugul identificar | desviar En el cas de laprenentatge profund, la mateixa maquina pot, detectar patrons que un huma no veuria, ates el volum tan elevat de dades que s'utlitzen. Quan et programa ha apres a distingir el correu brossa, es prova amb altres correus i es comprova si Perque el desvil ‘esta a punt per funcionar. alah - a Activitats w Lk 2. Vols passar un cap de setmana a Cordova, Has de buscar mit: 8 Ulegeix aquest titular d'un diari: +La pandémia dispara la

Você também pode gostar