— UNITAT 1. La persona emprenedora 2. Dona, emprenedoria | inclusié 3. Vempresati i 'empresaria 4. Ventorn de empresa Uemprenedoria implica la identificacié d'una Oportunitat, la creaci6 d'una idea, la realitzacié C'una analisi de mercat, robtencié de recursos financers, "elaboracié d'un pla de negocis i la implementaci6 de totes les activitats neces- Séries per posar en marxa i administrar una empresa Les persones emprenedores se solen enfrontar @ multiples reptes al tlarg del cami, com la fal: ta de recursos, la competéncia o la manca de Coneixement o experiéncia, entre d'altres. Aixd @ deu al fet que !'emprenedoria no només impli a la creacio de noves empreses, sind també la innovaci6 | la millora de les empreses existents. Es poden buscar noves maneres de fer nego- cis, millorar els processos, oferir nous produc- tes i serveis i adaptar-se als canvis del mercat. Es una forga important en economia global, ja que impulsa la innovacié, genera ocupacié i crea valor econdmic, A més, també pot ser una eina per abordar problemes socials | ambientals mitjangant la creacié d'empreses socials i pro- jectes sostenibies. ‘Qué saps sobre 'emprenedorla? Qué vols aprendre? Penses que tens un perfil emprenedor? Consideres que tothom pot tenir ies mateixes oportunitats per emprendre? Tots els palsos emprenen de la mateixa manera? 2 L’emprenedoria Utilitzarem Treball cooperatiu #008 cions d/aprenentatge p sin Prepara't 1 de dificultat(uwitat 2] QI ‘3 Emprenedoria inclusiva Un grup de joves amb diversitat funcional que vivien a Valencia estaven cansats de sentir-se exclosos del mercat laboral. Tot i tenir habilitats talents, van veure que, sovint, sls negava I'oportunitat de trebollar causa de prejudicis i barreres d'accessbilitat. Un dia van decidir unir-se per crear 1a seva propia empresa. Sabien {que no seria facil, perd estaven decidits a demostrar que les persones ‘amb diferents capacitats poden ser empresaries d'exit. Es van unir a una organitzacié que s’enfocava en I'emprenedoria inclu siva i que els va oferit capacitacié i suport tcnic per poder desenvo- lupor la seva propia empresa, Per mitja d'aquesta orgonitzacio, també vvan rebre finangament per adquirir els equips i els materials necessaris, per posar-la en marxa. L’empresa que van fundar es va centrar en la produccié de tecnologia cssistencial per @ persones amb diversitat funcional: des de productes d'assistencia basics, com ara bastons, fins a dispositius d’alta tecnolo- gia, com exoasquelets i prétesis avangades. A més, van decidir incloure 1 I'equip de treball altres persones amb diversitat funcional, i els van oferir ocupacis i 'oportunitat de desenvolupar les seves habiltats i el seu talent. ‘Amb el temps, empresa de tecnologia assistencial es va convertir fen un &xit rotund. Els joves no només havien aconseguit establir una empresa d’éxit, sin que també havien demostrat que les persones ‘amb diferents capacitats poden ser empresaries i contribuir al desen- volupament econdmic i social ‘A més, empresa havia millorat signficativament lo quolitat de vide dde moltes persones amb diversitat funcional, atés que els havia propor- cionat dispositius dalta tecnologia que els permetien tenir més inde- ppendencia { autonomia. Mitjangant 'emprenedoria inclusiva, aquests Joves no només s‘havien empoderat a ells mateixos, siné que també havien aconseguit millorar 1a vida de mottes altres persones. REFLEXIONA 41. Amb quines barreres creus que es van trobar aquestes persones a Thora dem: prendre? Penses que van poder establir aliances facilment? 3. Per qué consideres que a la societat Ii costa tant apostar per les persones amb | diferents capacitats en I'ambit laboral? =~, 21. La persona emprenedora Comengarem aquesta unitat amb una definiclé de persona emprenedora en el Sent més any, ra bersona emprenedora veu oportu- _Després a’analitzarem les caracteristiques i els perfil. ‘tats all on ta esta veudificutats La motivaci6, la recerca de solucioas, TH sabies que..r una idea innovadora, veu una oportunita ‘aprenentatge a partir dels errors iat Una persona emprenedora és la que, @ partir dune a senca depurdeecasearsiceiy | cameng el seu prop nego. En aquest proces, pen decisions, evalua amenaes i ope Principals que identfiquen els empre. tunitats | assumeix riscos econdmics | financers per posarlo en marxa | tirar4o endavant edors ext ‘amb Iobjectiu 'obtenir beneficis, tant econémics com socials. ‘1.4. Caracteristiques de la persona emprenedora Hi ha una s@rie de caracteristiques que defineixen la persona emprenedora: Passié | motivaci6. Les persones temprenedores han d'estar motivades, creure en ol seu negoct i dedicars'hi plenament. nginy, visi | innovacté. Per emprencre, cal tenir una idea i, si és possible, un projecte nou que no existeixi ‘Sina de tenir aptitud innovadora i s‘han de buscar oportunitats Lideratge I confianga on elles matelxes, | Els emprenedors saben que hauren de liderar equips i els hauran de transmetre entusiasme, confanga en el projectei | ganes de treballar. Responsabilitat. Cal pencre’s seriosament el negoci | assumir {de manera responsable els riscos | compromisos adquirts, Perseveranga. S'ha de tenirclar que els dxts no arribaran de seguida i que, Segurament, sthauran d'esquivar malts | obstacles, Apart daquestes caracteristiques, també hem d'apuntar que, de vegades, els emprenedors sorgeixen de la necessitat i no pas de la vocacis. Un cas molt freqiient, com veurem més endavant, és el fet de quedar-se sense feina i plantejar-se muntar un negoci per compte prop 1.2. Perfils de les persones emprenedores Hi ha diversos perfils de persones emprenedores i cadascun té habilitats, fortaleses i debill: tats Uniques. Alguns exemples dels perfils més comuns s6n els segilents: Tam impm || fennmat aoyien mown |! ona wacom ercmaotame” || eteesetticere || eemcemewnt Amen || Su ru srrarar ‘solucions creatives per a crear plans estrat2gics per Imprevista, com ara el fet raver | one cons postive Diestil de vida: busca la independtncia financera | | D'alt erelxement: 16 habiltas per identficar Fa flexbiltat de treballar en els seus propis portunitats de mercat | deservolupar plans ‘termes. En general, e! seu negocl esta dissenyat | | de negoci que permetin un ereixemant rap | per adaptarse al seu estl de vida sostingut. || De franquicta: compra els drets d'une | marea | un model de negoc!existents | | per engegar el seu propi nego.1.3. Dificultats de 'emprenedoria Emprendre pot ser una experiencia emocionant i gratificant, perd també pot comportar reptes: inconvenients. Algunes de les cificultats principals que poden afrontar les persones emprenedores én! + Incertesa financera: emprendre implica assumir certs riscos financers. L’exit d'una empresa no esta garantit des del comencament | pot passar un temps abans que es generin prou ingressos per cobrir els costos i obtenir guanys. ES possible que les persones emprenedores hagin d'invertir els seus propis diners: ‘© buscar finangament addicional per poser en marxa o fer eréixer el seu negoci.. *+ Poca estabilitat: la naturalesa impredictible de 'emprenedoria pot generar inesta- bilitat i estrés emocional. Les persones emprenedores poden experimentar alts i bbaixos en el negoc', que inclouen els canvis en la demanda del mercat i requladors ils efectes de la competéncia. + Sobrecarrega de feina: les persones emprenedores acostumen a treballar moltes hores | a fer miltiples tasques alhora. Aix pot tenir efectes negatius en la qualitat de vida i en l'equilibri entre vida laboral i vida personal + Poca experiéncia en a gestié empresarial: els emprenedors poden tenir habill- tats especifiques en la seva area de negoci, perd potser no tenen experincia en la gestio empresarial. Aixd pot portar a decisions equivocades i errors costosos. = Poques xarxes de suport: emprendre pot ser una tasca solitaria. Els empre- nedors poden tenir dificultats per trobar mentors, socis comercials i altres recursos que els ajudin a enfrontarse als reptes de la gestié empresarial. 1.4. El nou mercat laboral: knowmads El coneixement és l'element que aporta diferenciacié a les organitzacions empresarials. Per ah, les empreses valoren cada cop més les persones que s6n capaces de generaro, millo- raro | desenvolupario. Ant sorgeix una nova figura empresarial que vol donar resposta al nou paradigma empresarial ‘generat per la societat del coneixement ila industria 4.0. El terme knowmad és un neologisme ‘que combina les paraules know (‘conéixer’, ‘saber’) i nomad (‘ndmada’), i respon a una nova manera de pensar i de comprendre el mercat laboral. Els knowmads s6n, principalment, persones qualificades, d'entre 25 i 35 anys, generado- res | gestores del coneixement | amb gran habilitat per moure's i treballar en entorns digi- tals | tecnologics. Presenten un alt grau d'autonomia laboral, tenen la capacitat de moure’s de manera fluida d'una feina a una altra i s6n capagos de treballar en diferents tipus de projectes i entorns de treball a mesura que van adquirint habilitats i coneixements. Es caracteritzen per la flexibiitat | per un alt grau d'adaptabilitat a les noves aparicions de ‘coneixement que pot presentar el mercat laboral. Sén un dels grans exponents del teletreball, perque tendeixen a treballar des de casa 0, fins i tot, poden canviar de pafs constantment, en funcié del lloc on se situin els projectes que porten a terme. Els knowmads poden ser persones emprenedores, personal independent a les organitzacions ‘empresarials, per tant, autsnoms, que també poden collaborar amb altres knowmads per oder fer front a projectes més importants, 0 fins i tot poden formar part de les organitzacions ‘empresarials en diferents llocs de treball UNITAT) 2) BE sabtes que..7 La industria 4.0, 0 revolucis automa. tiea, donara lioe a la substitucls de ‘ersones per maquines en mots lloes {de treball Per tant, el conelxement de les persones, adquirt mitjangant un procés de formacié continua, sera una de les cartes més importants per ga- rantr una feina de qualita.@ Caracteristiques dels knowmads Adaptation | Son prsones que sadapten faciment as canis que tenen a ment mot obra, sense ten estutures rls predeterminads | sense plentejarse sel pox peers ue 8 arbard les pt condsensra vse en un loc e un le 0 | 2 treballar emb uns tipus de persones 0 unes ates. Creatives Moston wn pensaentdhergent, tere a capac ce coneca ees Ife de atc scene i deeanvouparen opleces Geeta Parton de pus costa rows pe ear ove meres do tooo ‘a cap collect labora ni identiicarse amy rai: només depenen de si mateies | del | eee continuarformantne part | de eNerar-ne de POU. Esq, | canemoms amb eis projectes 5 total: sén els Ne els Permeten cae, constantment com a professionals. No necessiten pertanyer ‘cap organitzacié empresar TTenen una gran habiltat digital) continuen adquiint conetxements de ‘manera permanent i els comparteten per a Tenriquiment del collect, Saven utlitzar | aprofiter al maxim Ta funcionalitat dels programes i de Jes xames socials, | generar nous conceptes | continguts digtals ‘en funcié de Jes necessitats que ‘sorgalxen en la societat. ‘Autodidactes Aprenen de si mateixes I del seu collect de manera continue. \Viuen en un aia @ dia aprenentatge necessari per continuar essent capdavanters en ambit digital i s6n capagas de descebrir noves formes de desenvolupament basant'se en un ds diferent e les que ja ‘existeixen. Tenen la necessitat de descobrir i conéixer ACTIVITATS — La Rosa, la Carla ila Julia S6n filles de la famfia Rodés, pro- pietaria d'una plantacié de pomeres a Emporda. Els pares Ja s6n grans i estan a punt de jubilar-se i, en principi, les filles no tenien cap intenci6 de dedicar-se a l'agricultura. ‘Amb tot, després de pensar-ho molt, ja Rosa, la més gran, que no tenia feina, va convéncer les germanes per conti- rnuar amb la plantaci6. A més, se'ls va ocdrrer muntar un restaurant sidreria a la mateixa plantacid. A part de la sidra, la majoria de plats del restaurant es basen en les pomes. ‘Tamé van crear una botiga al costat, on venen productes telacionats amb les pomes, com ara compotes | salses, {ivan complementar el negoc! amb visites guiades per la plantaci6, en qué expliquen el procés de creacié de la sidra. Les tres filles estan al capdavant del negoci, el gestionen i el dirigeixen. Com classificaries aquestes emprenedores? Quina creus que va ser la seva motivacié a rhora d'engegar el negoci? ie Rosilients | ‘conten en elles mateles i en los seves capacitas. No saben fos ‘npoden aribar pergu® no es posen limits. No bloquegen lament, Si que la dein fll saben aprencre des erors per comvertiios én una milla futua, Necessiten vure de reptes per teniraqusta | sensoei constant de superals persona | 2. Durant els anys de la pandémia de la COVID-19, la Lica, ‘acabada de licenciar en Marqueting i sense fein, va desc» brirel concepte de knowmads. Es va interessar pel perfil i va pensar que ella podria enc xar en aquesta nova figura d'emprenedora. La Llicia 65 ure ‘noia amb molta creativitat, amb domini de les xarxes social [les noves tecnologies en general, i 6s molt conscient a el marqueting 65 el seu ofc. 2) Creus que amb aquestes qualitats pot ser una known I fata falta alguna altra habilitat? 0) Quina creus que és fa caracerstica basice peut a pugul ser considerat un knowmac? Podries diferenciar la figura de la persona emprenedora de de! knowmad? Quins avantatges i inconvenients consideres que tenen els knowmads?2. Dona, emprenedoria i inclusio L’emprenedoria de la dona ha anat adquirint cada cop més rellevancia els ultims anys, @ mesura que la societat ha anat rebaixant o eliminant les barreres socials | laborals i ha anat fomentant la igualtat d'oportunitats entre géneres. Gracies a les dones que aposten més per I'aveng | 'empoderament fement al mén laboral, es pot apreciar com la societat aconsegueix coses cada dia més importants. Malgrat ab, encara hi ha aspectes que condicionen molt negativament aquest aveng social de les dones ‘en 'ambit laboral. La teorla del sostre de vidre, elaborada per G. Bryant el 1984, descriu les barreres invisibles que impedeixen el desenvolupament professional de les dones, especialment _ Taceés a carrecs directius 0 de molta responsabiltat, tot | estar en igualtat de condicions _ de formacié i experiéneia laboral que els homes. Aquesta teoria permet reconeixer les desiguaitats laborals a qué s'enfronten les dones avul dia en el mercat laboral. La probabilitat d'aconseguir accedir a carrecs directius | de responsa- bilitat és moit més baixa en les dones que en els homes a causa de les barreres estructurals de ganere, 2.1. Dificultats de les dones per emprendre Les difcultats principals amb qué es poden trobar les dones per emprendre s6n les segdents: + Falta de referents. La necessitat de tenir referents en qualsevol aspecte de la vide és essencial. Sén moltes les dones que han marcat un abans i un després en diferents sec. tors laborals. En ambit de economia, per exemple, destaquen dones com Elinor Ostrom (2009) 0 Esther Duflo (2019), que van arribar a ser les primeres de la historia a guanyar 1 Premi Nobel d'Economia. Els referents femenins existeixen, perd normalment no reben la mateixa visibiltat ni les mateixes oportunitats que els referents masculins. Cal dotar les dones del futur de referents que els puguin servir de model. Estereotips de génere. EI paper que han tingut les dones al llarg de a historia o el que Ia histdria ha donat a con@ixer influeix molt negativament en 'aveng de la dona en ambit de lemprenedoria. Es una percepci6 que s'ha de canviar per generar-ne una de nova que posi de manifest les capacitats de les dones davant 'adversitet. La percep- cié errdnia de debilitat sha de transformar per la de capacitat de decisi6 i de resoluci6, + Coneiliaci6 de la vida professional | a familiar. Actualment, moltes dones duen a terme el seu projecte professional juntament amb el projecte personal de vida, que moltes vegades comparteixen amb una altra persona, que no aporta el matelx a les tasques de la Vida quotidiana, Aixd condiciona I'aveng professional de moltes dones. + Discriminaci6 de génere. De vegades, alguns negocis d'emprenedoria ensopeguen amb dificultats derivades del simple fet que sigui una dona qui els lidere. Son mottes les dones que han rebut un client i els ha preguntat on era «el propietari del negoci+, donant per fet que ha de ser un home, 0 que no han estat convidades a certs cercles empresarials per compartir informacié entre emprenedors. Un altre aspecte que cal destacar en aquest Sentit és que molts homes no accepten tenir una dona com a superior, independentment de la formaci6 o les capacitats que tingui + Aco6s a finangament. Aigunes entitats financeres 0 alguns inversors independents tendek xen a invertir menys en projectes de dones pel simple fet d'estar liderats per una persona del ganere fement. De vegades, aquest fenomen sorgeix de manera conscient , de vegades, inconscient, com una informaci6 i una associacié d'idees determinada per convencions socials passades, En conclusié, la societat encara ha de luitar mott per poder ser més justa | gualitaria| perque tothom tingui les mateixes possiblitats d'emprendre, independentment del génere, etna, la cultura, la religi6, etc. ere [important A La bretxasalaia 65 un ate fac tor totalment object que mostra les desigualtats salarials entre els ho- mest les dones en la socetat actual Si vol tenir més detals de la bret xa salarial | saber com es calcula, ‘quines mesures s'estan adoptant per ‘eduirla i algunes estadstiques prin- cipals en rlacié amb aquest tema 2 Ia VE, pots consular aquest informe: ‘itly/udo2_ brocha_salail_UE En aquest enilagtrbards més infor macié sobre la elas entre labret Salar els 00S: bit.y/ud02_brecha_salarial a[Bi Sabies que...? 3E EI Ministeri c'iguattat ha creat el Programa de suport empresarial ales dones (PAEM). EIPAEM és un programa d’ambit na- ‘clonal promogut per l'Institut de la Dona i la Cambra de Comerg «Espa: ‘Aya amb el cofinangament del Fons Social Europeu. Lobjectiu és oferir assessorament fempresarial a dones amb una idea 0 projecte de negoci o amb un pla de ‘modernitzacié | ampliaci6 d'una em- presa ja creada, Latencié es fa per mitja de les cam: bres de comerg des del portal se. avert: Inttps:/ /empresarias.camar 2.2. Inclusié i emprenedoria La inclusi6 i remprenedoria estan estretament relacionades, ja que 'emprenedoria pot ser ya, eina poderosa per fomentar la inclusié i promoure Ia igualtat d'oportunitats. Leemprenedoria pot donar oportunitat d'establiri dlrigir els seus propis negocis @ persone, dorigens diversos i amb experiéncies diferents, fet que els permet controlar el SeU prop dos { millorar en ambit economic. Tanmatelx, perqué l'emprenedoria sigul veritablement inclusiva, 6S important fer front a jag barreres i les desigualtats que sovint impedeixen que certs col-lectius participin plenament , el mercat empresarial. No només es tracta de generar ocupacis i beneficis econdmics, sing ‘també d’empoderar aquestes comunitats perque puguin participar activament en el desenyo. lupament econdmic i social de les regions. —— ———__ Lrempreneoria inclusiva és la que té en compte tots els integrants de la societat i les capacitats i habitats que poden tenir, i que construeix el projecte tenintos en compte fent les adaptacions necessaries en els llocs de treball perque tothom en pugui formar part i es pugul sentir integrat Aixd inclou el tipus d'emprenedoria que duen a terme les persones amb diferents capacitats © els membres de collectius en rise d'exclusié social. Hi ha moltes barreres que dificulten 'emprenedoria a determinats col-lectius de la societat, Per abordar aquestes barreres i promoure la inclusi6 en 'emprenedoria, es poden implementar diverses estratégles. A continuaci6, en citem algunes: + Programes de finangament i assistancia técnica especifics per a grups desfavorts. S'han de dissenyar especiticament per satister les necessitats dels grups desfavorits. Aquests programes poden incloure requisits de selecci6 especials, com el fet que empresa hag de ser propietat d'una persona de génere femento d'una minoria étnica o cultural, etc. Per durlos a terme, es faclten ajuts inancers, com ara microcrédits o subvencions. + Programes de mentoria i capacitaci6 per a I'adquisicié d’habilitats empresarials | pera Vestabliment de contactes empresarials. Aquests programes s'han de dissenyer espe cificament per satisfer les necessitats de les persones emprenedores i han d'estar adaptats a la seva industria o al seu sector, és a dir, se'ls ofereix assessorament, orientacié i suport en diferents camps, com ara finances, marqueting, etc., aixi com acompanyament en esdeveniments empresarials perqué, de mica en mica, s‘introduetxin en ambient empresarial. + Campanyes de sensibilitzacié | educaci6 per fomentar la igualtat d'oportunitats i prevenit Ia discriminaci6. Es basen en dades i evidéncies | tenen la finalitat de trobar solucions | accions concretes que repercuteixin positivament en les persones afectades. ACTIVITATS. wv 4, 3 UAndrés i la Clara s6n dues persones que volen posar Motivacions per erear un negoci nou ‘en marxa dos negocis d'emprenedoria diferents. U’Andrés —Guanyarse la Vide por. 74% 16 una diversitat funcional de tipus visual | la Clara de tipus bibs poce fe. a 71% motriu. Han de demanar una série d'ajuts per emprendre i Cortinuar amb una racic mmm 28% ho han de fer mitjangant una tablet. Amb quines dificultats feriiar mm 27% Crear riquesa am 20 9 es pot trobar cadascu per completar el procés de sollicitud? ound renda not oi) VT 21% a bea Qué proposaries per millorar aquest procés? Marcar una diferéncia a! SR 30% a oy Homes 5. 3 Al quadre segdent velem el percentatge de persones emprenedores en funcio de les mativacions per crear un . egos! separat per homes i ones, en dades del 2020, 6 4 3 Actualment, hi ha motes dones que tenen acuta Quins aspectes destacaries del grafic segiient? er emprendre. Quines solucions proposaries per reduirles?3. L'empresari i l'empresaria Després d'endinsar-nos en fa figura de la persona emprenedora, parlarem de la figura de] Posa'tensituacié rempresari o empresaria, com un dels elements personals més importants de empres8. _pyacord amb el text del comengament — ei de la unitat, creus que avui dia hi he Lempresatl o empresaria és qui ha de prendre decisions per aconseguir els objectius __e’Sanes que, pel fet de tenir una di préviament marcats | intentar mantenir un equilibri entre els elements que la formen, _Yersitat funcional, tenen més dificul actuant sempre en condicions de rise. {288 Pay emmprenets? Les persones empresaries han de posar en joc diferents habitats per fer créixer i mantenir el negoci. Han d'estar disposades a treballar moltes hores | a aprendre constantment per conseguir exit, | han de Ser capaces de liderar i motivar els seus equips. La comunicaci6, en aquest sentit, esdevé clau, ja que han de poder presentar ides, negociar acords i resoldre conflictes de manera clara i persuasiva. ‘Amés, han de gestionar el temps / els recursos de manera efectiva, controlar les finan- ‘ces empresarials, identificar i resoldre problemes, adaptar-se als canvis del mercat i de la industria per mantenir-se competitius, establir | mantenir relacions sdlides amb clients, proveidors i altres professionals, i prendre decisions fonamentades basades en les dades i fen Vexperiéncia. 3.1. Evolucié histérica Abans entrar en les funcions que tenen assignades, farem un recorregut per evolucié his: ‘rica de la figura de empresari les Richard define empresari com la persona que ‘empresadl com a home de nogec! | Cantillon compra els mans per produlr,posterorment,reven a un prev Ince. Segles Ada Empresari captalsta com a propletal dels mitjans do producet6. En epoca de 9Ne Smith, David | la revolucé industrial (inals del Segle mi pips del seg wn), Vempresar 6s seamsat | Ricardo inde ie” Empresa organitzador, Define Tempresar com la persona que cgelx un | rnegos' | eparei la seperaci ene propita | empresa, Sorgeixen les rans Segle Alfred Socletats | se seporen els ebjectus de Tempresar com a amo del capitalista Xx Marshall =| cOm 8 inversor. | Es distingebs entre a recompensa a la capactat dorganitzacio de Pempresar (eneticl empresarial) le recompensa a les aportacons de capital (dividend), _Empresari com a persona Innovadora, (empresa ha dinvestar | nnovar fins ‘que aparegui la imitaclo, moment en qUe es redurn els benefiisextraocinars. | | Schumpeter | (5 fases det conv tecnoldgc 56n la ivenci, ta innovac6 | la imitacie, Empreseri com a persona que assumelx el rise. Lempresar és la persona que FH. Knight | assumet ct rise ceriat de Tacit econémica, avanca els diners que no sap sl Segle | feouperari per tan, ha de ser recompensat amb un benef Empresas teonderata. £1 poder econdmic ha anat passant de les persones de J.K. | Ia propietat ales organitzacions. Lempresai és un concepte global anomenat Galbraith _teenoestructura, que és un grup de professionals ambitsdversos que dligebien Yempresa | ee = 7 vor Empresar com a dscobidr foportuntats, empresa ha estar att 9 IM. Kirzner ve nogose nove merst, 6:88 roves operas. on cm } | Empresa der (CEO) empresa ha de teu carter navador en tts | Segle WG. Imés de ser un bon lider | estrateg per War els camins adequats | ea | Bennis | per aconeegiele ejects, Noa de sr necesériament sol o penta ce empresa. ai Sabies que. Hi ha moltes cenominacions per als dlferents carrees de empresa, que també provenen dels Estats Units ‘Son els enomenats CLevels. Entre aquestes denominacions, des: taquen les seguents: chief marketing officer (CMO), chief financial officer (CFM), chief technology officer (CTO), chief communications officer (00), ete. 2 Planificar Dissenyar un pla accié esprés fanaitzar| slagnosticar la situa ‘econdmica del moment, coordina els elements de empresa existents, de rmonera que el funcionament ‘el conju sigu com més fica millor. o de l'empresa! at ita que dirigels S0len sey ats | que e! negoei fuNcon 3.2. Funcions de "empresa ta porsona au lies 0 je té el capit en ese bjectius mar tualment, @ les 97208 © detuaione Ig interessa COM! diferents, si bé a les dues el ta capita, Ii interessa fer 06 [a feIN® per ng i profession “aquest cas, [a figura de l'empresar fia seva finalitat 65 que empresa reones propietaries del capital i g patrimonial propietari del capital, el que no 392" Sonar on el EP tera comin € peau age no pas pron He ran guanys eS eer na Fempres A Vempress perdre el carrec t6 un rise més creixi i obtingui beneficis que les accionistes. D'altra banda, ‘que, alhora, dirigeix 'empres@ noma elassica per als empresaris S6n: | once oe controlar els objectius marcats en fel pla d'empresa, de manera que pugui saber si eS compleixen | Corregir possibies desviacions Les funcions basiques que estableix eo Gestionar rganitzar Dirigirels elements que formen empresa cap 9 Fassoliment de objecti¥ prévlament marcat planificat. ‘el nom de CEO (chief executive inyies reben Els liders de les empreses o de les grans company} an ae saalcet wa g00e officer) Aquest concepte prové de les empreses start-ups, lempreses ja consolidades. persona sobre a qual recau la funcié de dur a terme les {ls objectius mareats per la presidéncia de la companyia que exerceix les funcions EI CEO d'una empresa és aquella accions perqué es puguin complir © pel maxim drgan directiu de empresa. Per tant, és la persona ‘executives. ACTIVITATS vw 7. Relaciona les afirmacions segients amb les diferents teories 4) Distribuir els recursos econdmics entre els departa- de rempresari ments. 2) Per poder triomfar en els negocis, has d'aprofitar les opor- tunitats que detectis just quan les detectis. +) Les organitzacions actuals s6n molt complexes i no les pot dirigir una sola persona: fa falta un conjunt de perso- nes per gestionarles. c) Vempresati és la persona capag de crear una nova mane- ra de produir o inventar un producte nou. ‘) Quan un empresari compra els seus factors de producci6, ‘no sap si recuperara els diners invertts, 8. Busca informaci6 sobre la trajectoria d’ Amancio Ortega, fun- dador de Zara, i explica dues teories sobre 'empresari apl- cades al seu cas. 4. Indica quina és la funcié de I'empresari o 'empresaria en cadascun d'aquests casos: a) Comprovar les unitats que s'han produit aquest any, ») Assignar a cada empleat les funcions que ha de compli, ©) Elaborar una estratégia per augmentar les vendes i fer que se segueixi. $$ . Després d'efectuar un estudi de mercat, I'empresa d'ins tallacions ElectroSur, SL, ha decidit produir | comercialitzar plaques solars per instal-lar-les en cases particulars. Per poder-ho fer, s‘ha de proveir dels materials necessaris, contractar treballadors especialitzats | assignar-los carrecs \ funcions. També ha de revisar tots els costos i intentar incrementar els ingressos, i ha de fer una nova distribucié dels recursos econdmics entre els departaments de I'em presa, Shan donat de termini dos anys per veure si el negoci els funciona i comparar la nova estratégia amb els resultats obtinguts. Relaciona aquesta informacié amb cadascuna de les func ons de 'empresari en oes Pérez és un economista que esta molt al dia del ef ele nage |, des de sempre, volia formar part d'algt faa . Aquest any ha adauirit accions d'un bane impor Per un valor de 10000 €, de manera que s'ha convert €n propietari d'una part de lentit itat. €5 un empresari? Per que? prema Shen teunitaT 2) D , 4. Ventorn de I empresa [Bh vocabutari Ale untat 4 pariem de empresa, de les seves caracterstiques | els seus elements, de les S'enén per slstema econémle la for funcions que té i dels tipus de companyies que hi ha. Amb tot, hem de saber que empresa, ma en qué una socetet (en un mo: com a unitat econdmice de produccis i com a sistema obert que és, ha de fer front al repte ment histor | social determinate Gadaptarse constantment a les necessitats de rentorn social i econdmic en qué actua, que S01 els problemes economies: qu cal Cee leetiepeenet produ, com cal produleho | qui va Gestinada la prosuoci A més, regula LLempresa actua dins d'un sistema econdmie i, en funcié de com igi, tind’ una manera o qui ostenta fa propetat dels factors tuna alta c'actuar. L'entorn té una influéncia constant | perdurable que condiciona d'alguna de producci. manera les decisions estrat8giques de I'empresa i el comportament dels seus membres. 4.1, Tipus d’entorns Hina dos tipus d’entorns que, de manera directa o indirecta, influetxen en I'empresa: 'entorn ‘espeeific, 0 microentom, i Nentorn general, 0 macroentom. Els dos repercutelxen en lem presa, de manera que és important tenitlos sempre en compte a Ihora de prendre qualsevol decisi6. A. Entom especific (microentorn) LLentorn espectic, 0 microentomn, comprén els factors que incideixen de manera directa en el negoct i sobre els quals empresa pot arribar a tenir cert contro. ‘Tot seguit, en veurem alguns exemples: Conte ‘Competidors Eis clents s6n els consumidors dels béns o serves oferts per Per a una empresa, és essencial saber quants competidors 16 | ‘empresa. Les condicions d'aquests clients sobre empresa estan com es comporten, ja que les seves decisions es poden veure relacionades amd la quanta | les seves caracterstiques. conclcionades per ies actuacions de la competéncia Enttatsfnanceres oe Es unelement ne, | onan pe Es moran ve Crenement se es Tamora gi trmpreses En aquest capactat de are Seb es ents capil numa mes fnanceres tonen seit per ae sea tn . organza basatse ie rose, | ce pont. o alevsl owesies fA) | formacis | et cost. shan de saber | adaptar Proveidors Intermodiars 0 distribuidors ‘S6n els que aporten les matéries primeres | altres recursos | | Stencarreguen de fer aribar els productes des dels fabricants fins ‘necassars per fabricar els productes. El poder dels proveldors és as detalistes. $6n molt importants, perque, per una mala gestis determinant per a empresa, ja que la seva capecitat de la eva felna, com arael fet de no complir amb els terminis de preus més elevats o menys Incielx drectament en liurament establerts, es pot perdre el cient ‘egoc! 7 ———= ai Les cinc forces de Porter ‘tesa la importancia de conaixer entorn especific de empresa, s’accentua la necessitat emprenedors de disposar d'una eina d'analsi que els permeti comprencre i avaluar els fate que incideixen en el seu negoci de manera directa. Aquesta eli es coneix com Jes cine fore’ de Porter, La va dissenyar Michael Porter, un dels economistes més influents de les ting d&cades. Inclou els aspectes seguents: : 4. El poder de negociacié dels clients. Es refereix a la capacitat que tenen els clients pe imposar condicions en les variables fonamentals de I'operacié de compravenda, com el preu i la qualitat dels productes, els terminis de tiurament i la forma o els termins Pagament. El poder de negociacié dels proveidors. Es a capacitat que tenen els proveidors py imposar 0 determinar les caracteristiques de les operacions de compravenda, com arg el preu | fa qualitat dels productes, els terminis de tliurament i la forma 0 els terminis de pagament. Els proveidors creen un mercat més atractiu quan tenen una organitzecis significativa dins el seu sector, recursos rellevants i condicions de preu i dimensions de les comandes. L’amenaga de nous competidors. Una industria no és atractiva si les seves barreres den trada i de sortida no s6n prou accessibles. Tanmateix, quan s’accedelx al mercat, 'amenaga és que hi hagi altres empreses que puguin subministrar els mateixos productes i nous recursos, | puguin dominar aquesta quota de mercat. Factors dversos que impede o dficulten que una La nevessitat una inversisinicialolevada 0 Fexistincia de cients ‘empresa es posiconi en un nou mercat | que fan que la molt fidels ala marca o ami costos molt elevats per canviar de Inversié sigu poe atractiva, proveidors. | 2 | | Barreres Factors que, quan un nou competidor entra al mercat, Dificutats de desinversi6, 6s a dir, per recuperar la rendibiltat de les difcuten que en pugui sort inversions, fet que obliga a quedar-se dns el sector. 4. L'amenaga de nous productes substitutius. L'existéncia de productes substitutius faré que no només hagin de competir amb les empreses que ofereixen productes semblants, [BL important - siné també amb empreses d'altres sectors. Un mercat 0 un segment no és atractiu si hi ha ‘Com més baixasigula base de prove- productes alternatius 0 si aquests s6n tecnoldgicament més avangats o més barats. idors, menus poder de negociac6 ti La rivalitat entre els competidors. Aquest factor 6 ol resultat dels quatre factors anterior ‘drem, je que, segons la llel de Foferta i proporciona a organitzaci la informacié necessaria per crear una estratagia de posici- 1a demande, harem dcop es Ghament en el merat. En relaié amb oquest aspect, shan de tent en compte dhesos cron qe senses erft8 ctor que podenafetar el deservlupament del nego el nombre Ifo desta dt competidors; les barreres de mobilitat i de sortida; el ritme de creixement de la industria, sigui menys atractiu. {la diferenciacié del producte. ACTIVITATS: 12. Una empresa que es dedica a la produccié de bosses d’equi- = El seu maxim competidor ha abaixat els preus de les patge de pell pensa que els seglients fets de I'entorn micro- bosses. condmic que han produit al lrg de xeric! econdmie 4) consideres que tots aquest fets pertanyen a Fenton ii eee microecondmic, tal com pensa l'empresa? . : ca e b) Estas d'acord que aquests factors poden haver influit en «Els solaris del sector dela pllhan augmentat un 8% tae dace a aoe cee + Sha ieremenate sell minim interprfessional SM. 3, corn vexpoa que una eleva dereniaclé un prodite * El lloguer de les naus, en general, ha disminuit en impliqui una reduccié de les amenaces de productes substi[unitaT 2 | B. Entorn general (macroentorn) D’altra banda, l'entorn general, o macroentom, es compon de factors extems que empresa ‘no pot controlar. Seguidament, es mostren els diversos factors que incideixen en l'entorn. ‘macroeconomic: Econdmies. Engloba la situaci6 general de economia, Inclou indicadors macroeconémics, com ara la inflaeis, els tipus dinterds | el rvell de ‘desenvolupament del pas, entre altres elements. Polities. Eis procediments i les decisions que prenen els ‘governs | que poden afectar empresa positivament © | negativament. | sociocultural, Elements com Festi de vida dela poblai, els costums Iles vacicions, el abel educetu © | ts nabs de consum. Teenoldgles. ncloven les innovacions i els avengos: tecnoldgics que poden iflur en activitat una empresa. Ecologies. Els aspectes mediambientals en que pot inciirFactvtat e'una empresa: els nivlls de | contaminaci, les préctiques sostenibes, el canvi climatic. ide lea nomatives o es uals sha de cenyr per esenvolupar factivtat. Analisi PESTEL D’altra banda, les persones emprenedores també disposen d'un instrument d'analisi que se centra en 'entorn macroeconémic de l'empresa | que es coneix com @ PESTEL, per les inicials dels factors que pertanyen al macroentom, La seva func principal és analitzar si el possible tentorn general d'una empresa seria favorable per al desenvolupament de la seva activitat Per fer una analisi PESTEL es prepara una plantilla amb les variables macroecondmiques que poden afectar 'empresa a fi d'analitzar-les de manera clara i esquematica ‘cords intemaciorals | PolRigiésimonetares | Oemogfafia. | =—Nois mate) propia itt ecwal Cons en gisacions | Creixementecondmic | Estate vida ——‘Novetat de programa | ‘ Notes Toxes focupacis Nivel Fests 1 | mesiobiertals Tice 4 |, cud vce 5 _ . | ACTIVITATS, wv 45. Els germans Ruiz viuen a Almeria i lideren una empresa de 14, Els ultims anys, han tingut lloc una série d’esdeveniments ‘construccié que es dedica a la millora de I'eficiéncia ener- ‘macroeconmics que les empreses han de tenir en compte ‘a hora de prendre decisions estratagiques. Aqut en tens ns quants exemples. Classifica'ls segons el tipus de factor: a) La guerra d'Ucraina. b) La pandémia de la COVID-19. ) La pujada de la inflaci6. 4) La pujada dels tipus diinterés. ) Elconsum massiu per Internet. 9) Lids creixent de les xarxes socials. 9) Elcanvi climatic. ‘atica d'habitatges. Uitimament, observen que cada vegada hi ha més canvis (tant legals com socials, econdmics, etc.) que atecten directament el dia @ dia del seu negoci. Han ‘nat a una assessorla perqué els ajudin i els han recoma- rat que facin una andlisi PESTEL. A princip, ells no sabien que era Els podries explicar de qué es tracta? Els podries ajudar 2 elaborar una andlis| PESTEL del seu negoc'? Et pots inventar totes les variables que consideris convenients.4.2. La responsabilitat social corporativa [Bh Posa't en situacié Ala societat, les empreses tenen una responsabilitat social corporativa (RSC) que fa refe En quin sentit creu a la consciéncia dels impactes derivats de les seves actuacions, ja siguin econdmies, se is que el negoci 9 mediambientals. : que van crear els emprenedors del text del principi de i societat? | producti, La responsabilitat social corporativa és la integracié activa | voluntaria per part de eg empreses de les preocupacions socials | mediambientals en les operacions comercias i en les relacions amb els seus interlocutors, la plantilla, els accionistes, els inversors ‘els consumidors, el sector public, etc., amb l'objectiu de beneficiar la societat i, alhor millorar la situacié competitiva i el valor afegtt. ia unitat ajuda la A continuaci6, es presenten alguns exemples de les arees en les quals una empresa poy demostrar la seva responsabilitat social: ‘Treballadors. Les empreses socialment responsabies es Preocupen pel benestar dels seus treballadors | poden ‘ferir salars justos, horaris adaptats ales situacions Personals, beneficis, capacitaci i desenvolupament Thabiltets per fomentar un ambient laboral saludable i Cadenes de subministrament. Les empreses socialment responsables s/asseguren que els seus proveidors ‘compleixin els matelxos estandards socials | ambientals {que elles I treballen en conjunt per garentir practiques Justes | sostenibles en la cadena de subministrament. Medi ambient. Los empreses socialment responsables busquen reduir el seu impacte ambiental —___— itrebalen per protegir ef mes! omuntat. es enpreses soliment ‘aia tastings |__| erlont oa forirour oss responsables poden doner suport a les socialmentresponsables es comprometen | cremissions de gasos amb efecte comunitats locals mijangant donacions 2 actuar amb itegrtat i tica, ie fer hivernacie, la gests edequada des Patrocinis, programes de voluntariat | altres: | front a la corrupcl6, al suborn'i a altres residus i la promocié de I'us denergies Iniciatves per millorar la qualita de vida de les paetnuescmere cee” | rte persones, __J En resum, la responsabilitat social d'una empresa consistelx a fer negocis de manera ética | responsable, tenint en compte els impactes socials, ambientals i econdmics de les activtats i les decisions empresarials. Les empreses socialment responsables s6n bons ciutadans corporatius i treballen per crear un impacte positiu en la societat i en el medi ambient.A. La posada en marxa de I'RSC En ambit de I'RSC, les organitzacions empresarials paden dura terme moltes actuacions amb Png Fobjctiu de milorar, per exemple, la qualtat de la vida laborl, el medi ambient el marqueting Ml Important er desenvolupar una comercialitzaci6 responsable, o bé I'ética empresarial. Les actuacions principals de I'RSC sén les seguents: AF et cyto ai mares cores ‘que reguen la implementacié de RSC + Elaborar codis de conducta interns. fen empreses espanyoles, destaquen + Establir mesures per afavorir la conciliacié de la vida familiar i laboral dels treballadors del °° Seabents: eit + La Directive 2014/45 de Ia Unis Europea sobre la divulgacio d'in- + Formar la plantilla sobre els aspectes mediambientals relacionats amb l'activitat de em fotmacié no financera exigelx que presa. les empreses de la UE amb mes Ss noatsie wang Sih de tenien compte qe apical de ASC on una empress inptis un ety age: ‘sso tate an er nitzatiu, a més d'un esforg econdmic important. No obstant aixd, amb tota seguretat, a Ental, social ide drets humans als. empresa li surt a compte, ja que actualment els consumidors valoren positivament aquest _informes de gest esforg comprant els seus productes. Per tant, avul dia és una obligacié per a les empre- ses incorporar entre els seus objectius valors com 'ética, la transparéncia I la responsa- Pe eee bilitat cap a la socletat. + A Espanya, l'anomenada Lei economia sostenible (2/2011) cestableix mesures per promoure la B. Responsabilitat social mediambiental sostenibilitat econdmica, social | ambiental exigeix que les empre- En el mateix sentit, tothom intenta crear una societat més sostenible, fet que exigeix res- _sesinformin sobre el seu impacte ponsabilitat als agents econdmics: consumidors, empreses | sector piblic. Les empreses en aquests ambit. én I'agent productiu de l'activitat econdmica i potser tenen encara més rellevancia en aquest sentit, de manera que se'ls demana més responsabilitat en totes les seves actua- cions. Dins la responsabilitat social corporativa, podem destacar la responsabilitat social mediambiental. bit.y/udo2 BOE 2.2023, A'apartat anterior, també hem vist que un dels factors macroecondmics que afecta I'empresa a (hora d'establir estratégies és el factor ecologic | mediambiental. La responsabilitat social mediambiental s'entén com una série d'accions i esforcos que duen 2 terme les empreses per tenir cura del medi ambient | protegir els recursos raturals no renovables, en particular, de Ventom en qué actuen, fet que no els impedelx compatibiitzar totes aquestes actuacions amb les activitats empresarials. Un dels conceptes que es fan servir per oferr una informacié precisa de la responsabiltat ‘mediambiental d una empresa és la petjada ecologica, concepte que es referex al mesurament de Fimpacte ambiental en termes de consum de recursos naturals, emissions de gasos amb tfecte dhivernacle, contaminaci6, ete. Es important que les empreses entenguin i gestionin Ia seva petiada ecoldgica per minimitzarimpacte ambiental que puguinteniri contibuir a un futur sostenibe ‘Com hem dit abans, les empreses saben que, si sén socialment responsables, i, en concret, sitenen en compte el medi ambient, els consumidors els ho agrairan. La majoria d'empreses ‘es preocupen per donar a coneixer totes les activitats que porten a terme 0 els productes 0 materials ecologies que produeixen o utilitzen. Ho fan mitjangant 'anomenat marqueting eco- logic 0 verd. Les empreses acostumen a publicitar aquests canvis als seus webs. AcTiviTaTS: 46. Llegeix la noticia d'aquest enllag: bit.ly/RSC_mercadona i tar les vendes? Com a consumidor, et pot influir 'actitud de explica tres aspectes que incideixin positivament en Tem- les empreses amb la societat? presa valenciana Mercadona després de a Seva iniciatva. 49 entra gla pagina web d'kea i explica els 17. En quin sentit creus que les empreses es veuen beneficiades compromisos de empresa en relaci6 amb pel fet de ser responsables socialment? Estas d'acord amb el medi ambient. Pots trobar informaci6 la idea que la promocié de valors socials I'ajuda a incremen- ‘addicional en aquest video: 4s4.3. Objectius de Desenvolupament Sostenible ee é crs nts cent st respnssbia ec miata 1 25 de Stenbe dl, tls Iiders muncials van adoptar un conjunt d’objectius globals per erradicar la pobresa, proteg, (ez minis van aot ose str com pat dv 0° he . GD ovaries aio oben fet wes mete expe we Shan hag hy assolit el 2030. @ GQ _iesent se scuzcne aes morse nearer eetgur one rey un planeta més sostenible ia millorarso en tots els sentits. Per assolir aquestes metes, tothon, a. @ e® oe tuple els governs el sector prvat la societat cil eae ee oe ie oe Dels objectius que es van acordar, n’hi ha tres que afecten directament empresa i s6n els que es detallen a continuaci6: Garantir Faceés a una energia assequible, segura, sostenible I modema. Lenerge ‘65 un recurs clau que determina el desenvolupament econdmic, social | huma. ES ‘rans reptes daquest objectis sén permetre 'acoés a lenergia en zones menys ‘desenvolupades, invert en projectes que Investiguin i trebalin en les energies renovabies | milorar consierablement Feficiéncia energetica per redui el consumi, | pertant, les emissions contaminants, | construr infraestructures reslients, promoure la Industralitzacié sostenible | | fomentar la innovacl6. El desenvolupament | el foment d'inddstries amb gerentes 4s vital per garantir els nivells docupaci6 que puguin fer front e la reducci de 6 pobresa, Els deures que es marquen sén garantir que les infraestructures s adept ales necessitats de les comunitats locals, itentar aconseguir une industriataacié Sostenible que no perjudiqul el planeta | promoure la col-laboracié internacional e” | innovacis i tecnologia Garantir modalitats de consum | produccl6 sostenibles. Es busca fer un us més ficient dels recursos naturals disponibles per intentarredulr els aspectes negats de Ia praducci 0 els nivelis de consumisme. Se centra en cine aspectes: promoure Fefioloncia en Tis de recursos naturals, redulr la quantitat de residus que eS {generen en els processos de produccid | en el consum, fomentar els produces ‘amb menys impacte mediambiertal, nciir en educaci6 per mirar incvicar la Importancia de la sostenibiltat en la societat | insistr en la cooperacié entre past per desenvolupar poitiques globals beneficioses per al medi ambient.4.4. Balang social Per mesurar el compromis amb I'RSC, hi ha un document que recull de manera esquematitza- da les activtats que les empreses porten a terme des de la perspectiva social. Es tracta del boalang social, que és voluntari per a qualsevol empresa. El balang social ha de quantiticar les dades socials de empresa i ferne un seguiment | lun contro! per prevenir possibles anomalies. També pot incloure detalls relacionats amb Timpacte social i ambiental de activtat que porta a terme. ‘Tot sequit, es presenten un conjunt d'exemples de tot el que pot incloure un balang social: + Gesti6 de treballadors. EI balang pot incloure detalls sobre les practiques docupacié de empresa, com ara el salari minim, els beneficis per als treballadors, la igualtat de genere {la diversitat i inclusié de la plantilla. + Impacte ambiental. L'informe pot incloure detalls sobre les emissions de gasos amb efecte dThivemacle, I'ds de recursos naturals, la gesti6 de residus i ls d'energies renovables, + Contribucions a la comunitat. També pot recollir detalls sobre les iniciatives de empresa Per donar suport a les comunitats locals, incloenthhi programes de voluntariat, donacions | patrocinis, ‘+ Practiques d'ética empresarial. Aixi mateix, pot incloure detalls sobre com empresa fa front a la corrupei6, al suborn ia altres practiques comercials deshonestes. + Cadenes de subministrament sostenibles. L'informe pot incloure details sobre com I'em presa treballa amb els proveidors per assegurar-se que compleixen els matelxos estandards socials | ambientals. El balang social comporta la participaci6 de la plantila en el procés d'elaboracié i consens, 2 fi d'assegurar que hi esta implicada. També és imprescindible un sistema de valors culturals. | socials de I'empresa com a punt de referencia (salut, seguretat, justicia social, poder, auto- realitzaci6, etc.); és a dir, el que forma 'anomenada cultura de empresa. ACTIVITATS AgriviaTs 19, Al web emprendedores.es, Diego S. Adelantado, en un article sobre la vida de Jeff Bezos, escriu el seguent: A pattir d'aquesta informaci6: 8) Busca Informacié de Bezos Earth Fund | fes un breu resum de les activitats que porta a terme I de la seva finalitat. ) Que opines sobre el fet que els emprenedors coneguts | amb possibilitats econdmi- ues facin activitats flantropiques? ‘¢) Coneixes alguna altra persona emprenedora o empresaria famosa que també destini part dels seus guanys a projectes socials? Busca'n informacié i digues quina empresa (© quin negoo!té. (oar aTest de repas < Elabora el teu propi mapa conceptual de la unitat. Ha de recollir els continguts més importants i relacionats entre 1. Quina caracteristica de la persona emprenedora és més 6. Per a Schumpeter, el benefici extraordinari de 'empresay important per superar els fracassos i els obstacles? 65 la recompensa a: | 2) La passis i fa motivacié. 2) La invencié. b) La perseveranga. b) La innovacié. | ©) La responsabilitat. 4) La Imiescie 4) Lassumpeis de riscos. @) El lideratge. 7. Comes diu la funcié de I'empresari que consisteix a digi 2. Com es diu 'emprenedoria que té en compte la diversitat _ tots els elements que formen empresa cap a obtencié de de persones que formen la societat i les seves capacitats objectiu préviament planificat? i habitats diverses? | 2) Pianiticaci. a) Progressista 6) Organitzaci6. ) Igualitaria, ©) Gestis. ©) Inclusiva, ) Control. 4d) Integrada. ‘8. A quin entorn pertanyen els canvis en el tipus d'interés de economia? 3. Actualment, quin és el perfil d'emprenedor més habitual? oF remann macroecondme de Ternpresa, a) Emprenedor per necessitt. ) Atentorn microecondmic de empresa. | ) Emprenedor continuista. ©) Arentorn intern de empresa. ©) Emprenedor lucratiu. 4) Arentom espectfic de I'empresa. d) Emprenedor social. 4. Una empresa alimentaria es comenga a adonar que cada cop hi ha més demanda dels seus productes en envasos 4, Quina de les quatre respostes segiients és una caracteris- petits, Ja que augmenta el nombre de cases unipersonals. tica fonamental del treballador knowmad? En relacié amb l'entorn de empresa, aquest can és un factor: La capacitat per obeir ordres, nal a) Econdmic. b) La capacitat d'adaptacié als canis. ty Tecnotige, ©) La preocupacié pel fracas. ©) Palttc, 4) La capacitat per treballar molts anys en el matelx sector. ) Sociolagte. 5. Indica quin dels trets segilents no és caracterfstic de qual- 10. La responsabilitat social corporativa: sevol empresari: 2) Son lleis que les empreses han de compli. a) L'assumpcid de riscos. ) Se centra exclusivament en la relacié de l'empresa amb ‘esa de decisions. el medi ambient. b) Lapr sions. i6 i assoliment e'object ©) Pot permetre millorar la situacié competitiva de ler ©) La fixaci6 i assoli jectius. @) La propletat del capital de empresa. 4) Suposa obligacions dels consumidors cap a les emprese®