Escolar Documentos
Profissional Documentos
Cultura Documentos
1896-1936
del Intemationaal lnstituut voor Sociale Geschiedenis (Amsterdam), del Archive B]s~6riGO Nacianal de Salamanca, de Jose Roig y Abel Paz. La leycndas de.las ilustraciones se encuenrran at final de Ia obra (seccion colorado).
Many thanks to the Internarionaal Instituur voor Socia Ie Geschiedenis of Amsterdam, rhe Archivo Historico Nacional of Salamanca, Abel Paz.and Jose Roig.The captions can be found in the last P'i'-geSof [he hook (colored section). Herzlich gcdankr sei hier dem Inrernarionaal Instiruur voor Sociale Geschiedenis in Alns[erciam, das Hisrorische NarionaleArchiv in Salamanca, Jose Roig undAbe! paz. fur ihre liebenswurdigc Hilfe. Die Bildlcgenden befinden sich am Ende des Buches (gefarbte·Seitenbntc). Ringrazlamo vivamente per illorQ valido conrributo I'Internationaal Instituuc voor 506a1e Ceschiedenis di Amsterdam, l'A.rchivio Srorico Nazionale di Salamanca, Jose Roig e Abel PaL. Le didascalie delle:forogr<111e SOM alia fine del libro (raglio colorara].
Nous rernercions vivernenr l'Intemationaal Inselruut vnor Sociale Geschiedenis d'Amsterdam, Ia bibliorheque de Salamanque, ainsi qu'Abd Pazet Jose Roig pour ~eU[precieux concours. Les h~gel1!desdes Illustrations se trouveur en fin de volume (tranche coloree],
DUIlRUtl
1896-1936
ANSELMO
LORENZO,
MADRID LONDON
HAM.llURG
IN CONDOTTA;
MIlANO
PARI."
L'INSOMNIAQUE,
curnple cl ccntenario del nacimiento de Durruri y el 600 aniversario de su rnuerre, acaecida en extrafias circunsrancias mientras defendia la ciudad de Madrid del .KOSO de las tropas tascistas, cl companero Abel Paz nos sugiri6 la posibilidad de publicar un album de fotogra£hs. Nos of red a su archive personal para que pudieramos seleccionar las insranraneas queconsiderararnos mas adecuadas, algunas de ellas rodavla inediras, La idea parecio mas sugestiva, atractiva y enriquecedora cuando nos corncnro que la pretension era la de hacer una edicion internacional, en cinco idiornas. J...;\S imagerres siernpre han sido de por sf 10 suricienremente elocucntes. Un breve rcxro aclararorio hada factible que fuera poliglota y tambien posibilitaba qLIC las ilusrraciories Ilegarall a disrintos rincones del mundo, salvando las fronteras en las que nunca crcirnos. En estas insraneineas estan Iielmenre recogidos les gesros y exprcsiones de la esperanza en un mundo distinro, Iibre y solidario; en algunas ocasiones soportando las ernbestidas del cnernigo, en otras, de forma mas privada en sus momentos de oeio, lade WH).~ cornpafieros que pusieron su empefio y entrega en una tarea comun, Estas im[tgenes rellejan eli espiriru de un Pueblo libre que 110 se puede
PT,OVECHANUO
YE.I'<R 1996 has seen both the centenary of Durruti's birth and the sixtieth anniversary of his death, which happened in strange circumstances while he was defending Madrid aga.inst tascist troops. Comrad Abel Paz suggested that we publish a photo album and gave us access to his personal records thus enabling us to select appropriate material, a lot of it previously unpublished. The idea seemed particularly interesting especially since he was thinking of an international edition in different lanquaqes, These photos have always spoken for themselves. With captions translated in four other languages, they would more easily cross borders, these borders in which we have never believed. These snapshots give a. taithfull testimony of ordinary people's deeds as they fought for a different world, a free and fraternal place. to live in. At times their tremendous hope stands in the face of the enemy; in more intimate situations, in moments of leisure, ii shows their will to build a.cornmunity These pictures reflect the spirit of a free people, a spirit that cannot be submitted nor locked up because it can never die. They throw light on the workers' struggle against injustice and oppression. Throughout history, it has been proven that Gods me dead. It is not to late to understand thai idols and HE
A NlASS des hundertsren GeDurtsrages von Durruti und des 60. Jahrestages seines Todes (mace
tJ.'
ungeklarren Umstanden
VCJt(;:idiO-lI!1O, tlb-
bei del'
Mad;ids eeeen den bb faschistischen AngeifiF) schlug uns den' Gen05Sc Abd Paz VO[, ein Foroalbum zu veroftenrlichcn. F.r bot lIIlS sein
personliches Archiv an, urn die Fotos auszuwahlen, dieuns am angemessensren
Ausgabe in verschiedcncn Sprachen zu rnachen. Die Bilder waren aussagekraftig geung. fin kurzer erklarender Text rnachre eshinfsprachig und ermoglichtc auch, Jag die Illusrrarionen aU~1 verschiedencn Ecken der Welt karnen, 'was die Crenzen ubcrschreirer, an die wir nie glaubten. In diesen Momenraufnahrnen worden die Gesten und AuBerungen del' HofFnung auf cine andere, Ireie und solidarische Wclc zusarnmengestellr, auf einigen Bildcrn wird den Angriffen de, Feindes .I-randgehalten, auf andcren sieht
man Cenossen und Cenossinnen, die ihr
Engagement und ihre Hingabe nn eine gemeimame Aufgabe legten. Dicsc Bildcr spiegeln den Geist eines Ireien Volkes wider', das man nichr
beugen, einsperren oder einzwangen kann, weil es niemals stirbr. Das Licht diesel Seiren sind Samen, Beweise, dag die Arbeiter lind Arbeiterinnen gegen cine ungerechle unci unrerdriickende Realitar karnpfen.
Im Laufe der Ceschichte wurde uns bewug[, dag die Cotter srcrblich sind. Und jetzr wissen wi r darubcr hinaus,
IV
quest'anno cade il centenario della nascita di Durruti ed il sessante.simo anniversario della sua morte, avvenuta in circostanze oscure mentre era impegnato nella difesa di
Madrid daqli attachi delletruppe
PPROFITTANDO
disposizicne il
atfinche
SUO
archivio personale
potessimo selezionare Ie istantanee che considerevamo piu signif.icative, alcune di esse ancora inedite, L:idea apparve pio significa:liva e attraente quando ci diisse che si sarsbbe potuta farne un'edizione internazionale, ~ncinque linque, Le
coincide avec le de Ia naissance de Durruri et le soixantieme anniversaire de sa mort, Sill venue dans d' ettanges circonsrances, alors qu'il defendai t Madrid cernee par les troupes fa.'>cisres. Le camarade Abel Paz nous a sllggere de publier un album de photos, nous ouvranr scs archives pcrsonnclles et nous pcrmcttalU d'y sclectionncr les documents les plus appro pries, donr certains encore inedirs. Lideenous a pam d'autant plus attirante que' son projet etait de flirt:
ETTF ANNt.E
C cenrenaire
en
imrnaqini sono sernpre state, di per S8 stesss, sutficienternente eloquenti Un breVe testodi spiegazione·lo avrebbe reso poliglotta e avrebbe permesso
aile illustrazionidi arrivare nei diversi angoli del mondo, eludendolo frontiers nelle quali non crediamo. In quests istantanee sono raccolte legesta e le espressioni della
plusieurs langues. Les photos en elles-mernes ont roujours ete sulfisamment eloquenres, Des legendes assez breves pour em: rraduiresen quatre autres bng.ucs encourageraienr leur diffusion, franchissanr ainsi ces fronrieres auxquelles nous n'avons jamais cru. Ces insrantanes recueillent
pretendevano dcrninarli.
doblcgar, enclaustrar 0 encorchetar porque nunca muere, La Iuz de estas paginas son sernillas, muestras de que los trabajadores han sabido luchar contra una realidad injusra y opresora y enfrentarse a Ios riranos que prerendian dorninarlos. A 10 largo de ia Hisroria nos hemos ido dando cuenta de que los Dioses han rnuerro. Cuando aun no es tarde, sabernos que los fdiol05 y heroestambien han fenecido, El heche de haber elegido el nombrede Durruri como pane inregranre del titulo de este ilbum no es para idolarrar 0' ensalzar ninguna figura. Nada mas Iejos de nuestra pretension Iibertaria. Durruti fue, con todas sus peculiaridades y entrega, un cornpafiero mas de entre onus muchos miles que se ofrecieron apasionadamcnte a una rransformacion social yentrcgaron su vida en el empefio, Cone5tas forograffas rratarnos de rnostrar que muertos los que algunos prerendfan Idolos 0 heroes, los pueblos pueden ser Iibres. He aquf el ejemplo de los hombres y mujeres gue forjaron la Revolucion Social espanola. Una vez rnuerto el mira cornienza a vivir el hombre; y rnuerro eI mito pervive la idea. Desearnos resaltar la obra comdn, rodo 10 dernas es una excusa,
heroes can die too. Durruti has given his name to this album but it doesn't mean that we intend to idolize him. Far from that Durruti has been, above all his particularities and devotion, one among many other comrads La take a passionate pari in a social upheaval and to die for it. These photos show that people can be free. Here is the example of man and women who have made a social revolution in Spain. Each time a myth is burricd, men start to live again: the end of a myth enables ideas to survive. We wish to present what the collectivity achieved ..No apologies ever! Lucencia Espejo
daE die Idolc und Helden auch srerben. Den Namen Durruris als Bcsrandteil des utels dieses Albums gewihh zu hahen, soIl keine Person idealisicren oder verherrlichcn. Niches ist weirer enrfernr von unsercm libertaren Anspruch,
ge5Chmiedet haben, Sebald der Myrhos tot 1St, beginnt del' Mensch zu leben, und went) del' Mythos tot 1St, lebt die
Idee weirer, Wir mochren das
gemeinsarne Werk beronen, alles andere ist cine Entschuldigung, Lucencia Espejo
Lucencia Espejo
VI
Con il procedere della Storia siarno arrivati alia conclusions the gli dei sono morti. Ora, quando non ancora treppe tardi, sappiamo che anche gli idoli e glieroi muoiono. II fatto di aver scelto il nome di Durruti come parte del titolo di questo libra non vuol dire che si vuole idolatrare 0 esaltare la sua figura. Niente piD lontano dalla nostra impostazione libertaria. Ourruti fu, con tutte Ie sue peculiarita e disponibilita, un compagna tragli altri, quelle molte migliaia ehe si offrirono appassionatarnente per la trasformazione socials e che dedicarono la vita a questa scopo. Con quests fotografie vogliamo rnostrare ehe (morti coloroehe alcuni pretendevano relegare al ruolo di idoli 0 eroi) i popoli possono essere liberi Questa I'esempio degli uornini e delle donne ehe fecero 18Rivoluzione Sodale spaqnola Una volta morto il mito comincia.a vivere l'uorno: e morto il rnito sopravvive l'idea Desiderlarno esaltare l'opera comune, tutto il resto un pretesto,
Au cours de l'hisroire, nous avons p4 verifier que les dicux pouvaien [ mourir, 11 n'esr pas trop rard auiourd'hui pour comprendre que les idoles ct les heros meurenr aussi, Que le nom de Durruri air donne ~OI1 titre a CCt album ne veut pas dire que nous I'idolhrions. Loin de lao Durruti a ete, avec routes StS particularires et son devouemenr, un camara de panni ranr d'autres a participer avecpassion a un bouleversement social jusqu'a Ie payer de sa vie. Ces photos rnonrrent que Ies peuples pcuvent ctre libres. Voici
Lucencie Espejo
VII
-------Ill lit------
---, DE-
LEON
~~
. LrBRETA-TiTUtO
DE ASOCIAD(i
4~
=
1.02 LH}N_-hJ12 Imp. .JQ ~L1:iDl~1l:10cn:t:d,p
I
.~
~,.~tJ·
---."".""""""j;;';!"""
_ ..., ....
''''''~''''''
•••••
r
i
" _
,- -'-'---::f""".~""".'~
, •. ".,l!. ••••• _ .. ~
......-_ •
.,...01
._~
__
".""'1'
En 1910
In 1910, he worked as an apprentice in the smithy of Melchor Martfnez. who told him right away: "You'll be a good blacksmith, because you sure can hit hard. "
19io 1St er lehrling
111dey
e apprendiste
En 1910, il est apprenti dans I'atelier de Melchor Martinez, qui lui predit d'emblee : « Tu
seras un bon forgeron car tu sais trapperfort. »
......
1.01,
1.05 -..
1ft UENi\VENHI~{A Dmruci_ yDomingo lQl Dace en Leon el 14 de julio de 1896 en el sen a de una familia obrcra, Su
maestro Ie considera
''ifjilUENAVENTURA
Durruti y Dorninqo,
Durruri y Domingo wurde am 14. juli 1896 in einer Arbeirerfamilie in Leon geboren. Still
UENAVE:NTURtI
y muy afectocso». En 1903 su padre es encarcelado por haber participado en Ia huelga de cnrridores POt la jomada de ocho horas, DUrtLlD escribira mas tarde: «Por inniicion, yo era "a un rebelde. Creo que mi destine se dccidio en ague! momento,» En abril de 1913, es «rorriero de segunda» y cntra en la Union de Meralurgicos. $e destaca por so. impacieucia revolucionaria y sc opone a los (Iirigentes sindicales que predican la moderacion, Arrastra a sus cornpafieros
jovcncs a realizar acetones de apoyo a los mineros de Asturias. que estaban en
Lehrer h;ilt ihn fUr einen "undi~7.iplinierten, aher edelgesinnren und liebevollen Schuler". 1903 wird seiu Vater wegen Bereiligung an einem Streik del"
Zurichter fiirdcnAcht-Snmden-lag verhaftet. Sparer wird Buenavenrura schreibe~: "IntuiLiv war ich schon tin Rcbcll, Ich glaube, daB mein Schicksal sich damals enrschieden hac"
lrn April 1913 rritt cr als "Dreher zweiter Klasse" in die MerallarbeitergC1'1'erkschaftein. Er Iegt cine groGe
entgegen, die fur die Ma:£igllug einrreren. Er ziehr seine jungen Kollcgcn in Solidari[iit~akrlonen fUr die ill)
benachbarren Asturien srreikenden Minenarbcitcr hinein, 1914 fangt Buenavcnrura bei dec Eisenbahngesellschalr des Nordens all. Er nimmt an dem autstandahnlichen
insurreccional de agosto de 1917. Se movilizo al ejerciro, que, disparando con ametralladoras sobre los huelguistas, provoca centenares de
muertos, Durruti pertenecc a un grupo de jovenes saboteadorcs que incendian locornotoras y cocheras, Sus acciones no
Maschinengewehre gegen die Streikcnden ein, Es gibt Hunderte von Toren. DLlITmi ist Mitglied einer Cruppe jLlngcr
Saboteure, die Lokomoriven lind
a anarquistas csparioles exiliados vinculados ala Confederacion Nacional del Trabajo (CNT). ~6 .
RA Durruti y Domingo nasce a Leon il 14 luglio 1896 dauna farniqlia operaia II SLIO insegnante 10 giudica un "alunno indisciplinato, rna dai nobili sentimenti; rnolto affettuoso" Nel 1903 suo padre viene arrestato per aver partacipato alia sciopero dei eonciatori, per 18. iornata di otto ore. q Buenaventura plu tardi scrivera'Per istinto, em un ribelle. Credo ehe il rniodestino venne deciso allora" UE;NAV!O:NTU
gra
ittl UENAVENTURA Durruri y Domingo ~ est lle~ Leon Ie 14 juillct 1896 dans une famille ouvrierc, Son instirureur le juge un i! eleve dissipe, mais aux sentiments nobles ; tres . affectueux: », En 1903, son pere est emprisonne pour avoir participti a Ia greve descorroyeurs, pour la journee de huir heures. Durru ei ecrira plus rard : « Pal' inruirion, j'emis deja un rebelle. Je crois que rnon destin s'est decidealors, » En aviil1913, i1 est « tourneur de seconde classe » er entre a I'Union des merallurgisres. Il se rnanifeste par son impatience revolutiounairc et s'oppo~e aux dirigeants syndicaux qui prechenrla moderation, 11enrrarne ses jeunes collegues dans des actions de soutien aux mineurs des Asturies Y01SHltS, en greve. En I 914, il est embauche a La Compagnie des chemins de fer du Nord. Buenavenrura participe a la greve ge:.:H:rale et insurrecrionnclle d'aout 1917. La troupe esr mobilisee, riranta la mitrailleuse sur Ies grevistes, faisanr des cenrainesde mOlTS. Durruti appartienr a un groupe de jeunes saboteurs qui incendienr 'locomotives et depots. Dcsavoues par le syndicar, ilssont Iiumci6 11 fin de la greve_ la En seprernbre, Durruri doit quitter Leon pour se n~fugier a Glj6n, panni Ies Iarouches rnineurs asruriens. In soumis et recherche pom sesactes de sabotage, il gagne ensuite rapidement la France. II y rcncontre des anarchisres espagnols exiles,affilies a Ia Confederation narionale cia travail (CNT).
......
1.06
1.07
FLORENTINO
MONROY
Teniarnos apenas diecinueve aries cuando la huelga de 1917. lSr fue dura? Y itanto que Ia
1,09
war? Na und ob er
Nous avions tout juste dix-neuf ans au moment de la gr~ve de i917. Violente ? Et comment qu 'elle etait violente, la greve !
EN
se haec
rniembro
mas
tarde y vnelve a Francia. En Paris, rrabaja en una f:ibrica y se relaciona can anarquisras franccses. Vue.lve a Espafiaen 1920}' se insrala
en San Sebastian. de rnecinico en
IlI1
amistad con el barcelones Buenacasa, Durruri funda COn algunos arnigos el gwpo «Los ]llsricieros» COJ) eI fin de luchar contra los pisrolcros, asesinos a sueldo de la patronal. Parricipa en el
atentado frusrrado contra el rey
de
pesetas que consiguen con SU primera accion, compran cien pistolas Star. En 1922 conoce al que sed su mas proximo cornpafiero de lucha, Francisco Ascaso, que aeaba de salir de la dud. Ascaso, racional y calculador, era pequefio y nervioso tanto como Durruti era apasionado y generoso, arlerico y rranquilo. En agosto «Los justicieros» sc insralan en Barcelona y hrndan con
militantes Anarquista catalanes Iberica, el grupo «Los
I N JANUARY 191 9, he returned to Spain and got a job as a mechanic in La Felguera There he became a member of the CNT. Arrested for desertion in March, he escaped a few weeks later and went back to France. In Paris, he worked ill a factory and met french anarchists. He once again returned to Spain in 1920 and settled in San Sebastian. He found a job in a mechanical workshop and befriended of proerninent Barcelona anarchist Buenacasa With friends, Durruti then founded a group, Los Justicieros, whose aim was to figrht the pistoleros, hitrnen in the pay of the bosses. He took part in an abortive assassination attempt against king Alfonso XIII. Social war was then at its peak; anarchist bombings and self-defence ads were getting increasingly frequent and libertarian groups beginning to coordinate. It was Los Justicieros' task to 'find weapons to oppose the bourqeoisie's campaign of terror. With the loot from their first holdup yields, 300 000 pesetas, they bought a hundred Star revolvers. In 1922, Durruti met the man to become his closest companion-inarms, Francisco Ascaso, fresh out of prison. A rationalist and a calculator, Ascaso was as small and nervous as Durruti, a passionate and generous man, was athletic and calm. In August, Los Justicieros settled in Barcelona and founded with Catalonian militants the Los Solidarios group, embryo of the Iberic Anarchist Federation (FAI).
an. Mit einigen Freunden grunder Durruti die Gruppe Los justicieros (Die Ccrechtigkeirsliebenden), um gcgen die Pistolcros genanmen Morder im Sold der
Unternehmer zu kampfen, Er nimmr an eincm miflungenen Arrentar gegen den
Konig Alfons XIII. reil, Zu dieser Zeit is! der soziale Krieg in Spanien in vollem
Gang, die anarchistischen Attentatc
nehrncn srandig
Zli
Gruppen fangcn an, sich zu koordinieren. Den jusricieros kommt die Allfgabe zu, W,ltFell zu beschaffen, um der Terrorkarnpagne dcr Bourgeoisie \'Qiderstand leisren zn konnen. Mit den 300.000 Peseten, die ihr erster Ubcrfal!
einbringr, kaufen sic. 100 "Star"-Pistolen. 1922 ctim Durruti den g(!rade aus dem
Gef:i.ngnis entlassenen Francisco Ascaso, der sein engs[cl" Kampfgefahrte werden wird, ASC01S0 war rational und berechnend, klein und nerves, wabrend Durruri
leidenschafdich und groBziigig,athleti$ch und ruhig war, Im August lassen sich die justicieros ill Barcelona nieder und
grunden mit: katalanischen Kampfern die Gruppe Los Solidarios {Die Solidarischen), die Keimzclle der Iberischen
Anarchisrischen
Foderarion (FA]).
ritorna in come msccanico a La Felguera. E' qui che aderiscs alia CNT. Arrestato ill marzo per diserzione, riesce qualche settirnana piu tardi ad evadere e a fuggire nuovamente in Francia. A Parigi I'avora in fabbrica e frequenta
qlianarchici francesi,
Rientra in Spagna nel 1920 e si stabilisce a San Sebastian. Trova lavoropresso un'officina rneccanicae diventa amico dell'anarchico barcetlonese Buenacasa, Durruii can altri compagni fonda il gruppo Los Justicieros al fine di contrastare ~ pistoleros, sicari al soldo del padronato. Partecipa ad un fall ito attentato controil re Alfonso XII!. La guerra sociale Eo 81 suo massimo; gli attantati anarchlcl si moltiplicanoe i gruppi libertari cominciano a coordlnarsi Ai .Justicleros incornbe il compito di trovare delle armi per resistere alia campagna di terrore della borghesia. Grazie a 300.000 pesetas, frutlodel ~oro prime esproprio, acquistano cento pistole Sitar. Nel 1922 Durruti incontra colui che diverra il suo piu stretto campagno di lotta, Francisco Ascaso, proprio allora uscito di priqione. Ascaso, razionale e calcolatore, era tanto piccolo e nervoso quanta Durruti, passionale e gel1eroso, era atletico e calmo. I.haqosto Leis Justicieros si stabiliscono a Barcellona e con alcuni militanti catalani danno vita al gRlppO Los Solidarios, embrione della Federazione Anarchica Iberica (FA!).
EN JANVIER 19] 9, u revient en Espagne et se Bit ernbaucher comme me~niciena La Felguera. C' est la qu'il adhere a la CNT. Arrete pour deserrionen.l1IlaTS, il s'evade quelques sernarnes plus tard er regagrlt Ia France. A Paris, il travailleen usineer freq uente lei anarchistes fraucais. 11 rentreen Espagne en 1920 et s'installe a Saint-Sebastien. II y trouvc un emploi dans un atelier de rnecanique et se lie avec ['anarchiste barcelonais Buenacasa .. Durruti fon,de avec quelques amis le groupe Los jusricieros afin de luncr centre les pistoleros, tueurs a la solde du patronat. II participe.a un attentat avorte coritre le roi Alphonse XIII. La guerre sociale bat alors son plein : Ies atrentats anarchistes se multiplienr er lesgrQupeslibettaire$ cornmencent a se coordonner, Aux Justicierosincombe la thdH~de trouver desarmes pour resister it la campagne de terreur de la bourgeoisie. Avec les 300 000 pesetas que leur rapporte leur premier I:wiquage, ils achetent cent pisrolers Star. En 1922, il rencontre celui qui sera son plus proche compagnon de lurre, Franci$co Ascaso, tout juste sorti de prison. Ascaso, rationnel et calculareur, erait aussi petit er nerveux q,ue Durruti, passionne et genereux, etait athletique et calme. En aout, Los Jusllcieros s'insrallent a Barcelone er fondene avec des militants catalans le groupe Los Solidarios, ernbryon de La Federation anarchisre iberique (FAI).
1,10
DES!'])!;S
DEI A.'E'>INATO,
en marzo de
1923, del dirigen.te cenerisra Salvador abatidos Languia, lin jefe de nos pistoleros, y el.ex gobernador de Leon, Regueral, Arrcsrado en Madrid, Durruti es plllesw en libertad a riernpo paG! parricipar, ei14 de janio de 1923, en el
asesinato delcardenal Soldevi]a, Segui, «Los Solidarios» deciden diminar a varies encmigos del proletariado. Son
arzobispo de Zaragoza y gran protector de los pisroleros. Despues del golpe de Estado de Primo de Rivera y la femz represion que sigue, Durruti sc ve forzado una vez mas a exiliarse en Francia. En 1924
lleva a cabo accioncs de guerrilla en los
Pirineos. En diciernbre, Durruti y Ascaso son enviados por el sindicaro a America Latina. En la Habana, Durruti y Ascaso rrabajan en el puerto y luego abandonan la capital para scr conrratados en una planracion. Alii asesinan a un patron rorturador, sabre cuyo cadaver se enconrrara esra .
inscripcion: «Lajusricia de los
Erranres». Se unen aellos Gregorio lover y Alejandro Ascaso y enrran en Mexico. «Los Errantes» asairan nurnerosos bancos para financiar las publicaciones obreras locales. Se di(igen dcspucs a Pero" Chile y Argenrina, donde
coneiruiaa can las expropiaciones,
Hacia fmales de febrero de 1926, perseguidos por todas las policias del continenre, vuelven a Europa.
THE MURDER of CNT leader Salvador Segu{, in March 1923, Los Solidarios decided to eliminate several enemies of theworkinq class. Languila, at head pistolero, and Regueral, the former ,governor of Leon, were shot down. Arrested in Madrid" Durruti was set free just in time to take part in the assassination of cardinal Soldevila, archbishop of Saragosa and a leading protector of the pistoleros, on 14 June 1923. After Primo de Rivera's miriitary coup and the terrible anti-worker crackdown that followed, Durruti was once again forced to flee to France. In 1924, he was involved in guerilla warfare in the Pyrenees. In December, the union sent Durruti and Ascaso to Latin America. In Havana, Durruti and Ascaso found jobs on the decks for a time but eventually left the capital to work on a plantation, There they murdered a boss, known to be a torturer, whose corpse was found plastered with this message: Justice of the Wanderers. They then left for Mexico, where Gregorio Jover and Alejandro Ascaso joined them. Los Errantes robbed numerous banks to fund local working-class publications. They later visited Peru, Chile and Argentina, where they carried on with the expropriation-so By the end of February 1926, hunted by all the police of the entire continent, they went back to Europe. AFT£R
NACl'ID!;M
der CNT-Flih.rer
Salvador
Segui im M~in J 923 ermordet worden war, bcschlossen Los Solidarios, mehrere Feind~ des Proletariats zu diminieren. Ein
FUhrer der Pistoleros, Langufa, und.der ehemalige Gouverneur der Provinz Leon, Regueral, werden erschossen. Durruti wird lin Madrid festgenol)l)1ltr. lind rechrzeitig freigcia.,sen, urn am 14. Juni 1923 an dem Mordanschlag gegen Kardinal Soldevila, den Erzbischof von Sa.r;lgossa, ein groRel' Forderer del' Pisroleros, reilzunehrnen.
Dezember werden Durruti 1.l11d Ascaso von der G.ewei-kschaft nach Llteinarnerika gcschidn. In Havanna sind Durruti und Ascaso als Hatenarbeirer tatig, dann verlassen sic
die Hauprstadr, urn auf.einer Planrage zu arbeiren. Don roren sit einen als Falterer bekannten Besirzer, dessert Leichnam mit
fo rtsetzen, Ende Februar R926 von allen Polizeikcaften des Kourinents verfolgr,
kehrcn sie zuruck nach Europa.
SE6U'ITO all'assassinio, nel rnarzo 1923, del dirigente cenetista Salvador Sequi, Los Solidarios decidono di eliminate rnolti nemici del proletariato. Langula, un capo pistoleros, e I'ex governatore di Leon, Regueral, sono uccisi, Arrestato a Madrid, Durruti viene rilasciato appena in tempo per partecipa:re all'assassinio, il 14 giugno 1924, del cardinals Soldevila, arcivescovo di Saraqozza egrande protettore dei pistoleros. Dopo il colpo distato di Primo de Pivera e la feroce repressions antioperaia che ne seque, Durruf e di nuovocostretto all'esilio in Francia Nel 1924 com pie azioni di guerriglia nei Pirenei, III dicembre, Durruti e Ascaso sono inviati dal sindacato in America Latina A La Avana, Durruti e Ascaso lavoranoal porto, ma poi lasciano la capitals per tarsi assurnere in una piantagione. Qui uccidono un padrone to rturatore , il cui cadavere sara poi ritrovato con addosso
IN
en mars 1923, du dirigeant cenetiste Salvador Segul, Los Solidario~ decident I'diminatioJllde plusieurs ennernis du proletariat. Languia, un chef pisrolero, ct l'exgouverneur du Leon, Regueral, sorrt abatrus. Arrete a Madrid, Durruti est relache a temps pOUl parriciper a I'assassinar le 14 j lim 1923, du
pubblicazionioperaie
loeali. Da qui
la
loro attivita di esproprtaton, Alia fine del 1926, braccati da tutte Ie polizis del continente, ritornano in Europa.
U2:
1,13
"""'"
16
GASTON
LEVAL
Gracias a un asalto en una. case de. cambia. ourruti entre, ernpufiando una pistole, exigi6 el dinero, se intercambiaron unos disparos, 105 sindicatos loqraron su dinero y la escuela pudo abrir.
It happened thanks to a surprise attack on a brokerage. Durruti went in there, revolver in hand, demanded
the money, some shots were fired, the unions got their money and the
school was able to open.
1.14·
Es ~ar dank einem 0berfall bei einem celdwecbsler. Durruti war mit vorgehaltener Pistole hingegangen und hatte dann Geld gefotdert. Es wurden em paer Schiisse abgegeben, die Gewerkschaften kamen an ihr Geld und die schule konn tea ufmachen.
E state grazie
a un colpo di mane in
a uri. coup
pistolet au paing, avait exiqe l'argent, il y eut quelques coups de feu, Ies syndicets eurent leur argent et l'ecole put ouvrir ses partes.
....
1·/6
CAtWVAS
CERVANTES
La mayor ambicion de Durruti y Ascaso era Crear en todas Ia qrandes ciudades del mundo librerias libertarias. Querian publicar en todos los idiomas del mundo las obras mas relevantes del pensemiento moderno, The great ambition of Durruti and Ascaso was to open up an anarchist bookshop in every major city In the world ..rhe idea: was to publish the most outstanding works of modern thought, in every language spoken on earth. Durrutis und Ascesos groBer Traum war, in allen graBen Stadten der Welt libertare Buchhandlunqen zu eroffnen. Dart sollten die wichtiqsten Werke des modernen Denkens verlegt werden, und zwar in allen sprechen der Welt
d'Ascaso etait de creer dans toutes les qrandes villes du monde des librairies libertaires. On devait y publier dans toutes les langues du monde les ouvrages les plus marquants de la pensee moderne.
se encuenrran
en Pads para asesinar a Alfonso XIII, quien debe realizar una visita oficial a esra ciudad el !TICS siguieme. La policfa
francesa esraba informada, Dur:ruti
Ascaso son derenidos y condenados a seis meses de prision por tenencia de ann as. Espafia y Argentina reclaman su exrradicion, asi como fa de jover, pew una campafia conducida pur Louis Lewin obtiene su liberacion ert julio de
1927.
Dcspucs de
Llll
periodo
de continuos
viajes enrre Francia, Alcrnania y Belgica, rico en encuenrros (Nestor Majno, Redel FRocker ... )' Emilienne· Morin, quien sed la cornpafiera de Buenaventura hasra su muerte), Ascaso y Durruti no pueden regresar a Espana hasta eI advenimienro de la Republica en abril de 1931 ,
I N MAY, Los Errantes were in Paris to assassinate Alfonso XIII, who was to pay an official visit in France the following month. Informed of the plan, the French police arrested Ascaso and Durrufi who were sentenced to a six months prison term for possession of illegal weapons. Spain and Argentina demanded their extradition, as well as Jover's, but a campaign led by Louis Lewin obtained their release in July 192'l After wandering around Europe between France, Germany and Belgium, a period rich in encounters (Nestor Makhno, Rudolf Rocker and especially Emilienne Morin, who would be Buenaventura's companion until his death) Ascaso and Durruti were onjy able to return to Spain, at the advent of the Republic, in April 1931,
1M MAl SINtl Los Erranres in Paris, W() sic beabsichtigen, Alfons XlH. zu ermorden, der irn folgenden Mouat zueinern
offizicllen Besuch erwarter wird. Die Iranzosische Polizei erfahrt.davon und
nimmt
ASC;lSO
<Ibn eine von Louis Lewin gefuhrte Karnpagne fuhrr im juli 1. 927 zu ihrcr
Frcilassung,
Nach einer Zeit.des Urnherirrens zwischen Frankreich, Deutschland und Belgien, die reich ist alf] Begegnungen (Nestor Machno, Rudolf Rocker und Emiliennc.': Morin, die Buenaventuras Gcflihrrin his zu seinem Tod sein wird), konnen Ascaso und Durruri erst mit der Ausrufung der Republik im April 1931 nach Spanien. zuruckkehren,
IN MAGGIO, LO$ Errantes sana a Parigi per assassinate Alfonso XIII, atteso il rnese successive nella capitale per una visita ufflclale, lnforrnata, la poliz:ia francese arresta Ascaso e Ourruti, che sana
la loro
estradizione, cosl come quells di .tover, mauna campagna diretta da Louis l.ecoin ottiene la lora
scarcerazione nel luglio del 1927. Dopo un periodo di peregrinazioni, ricco di incontri (Nestor Makhno, Rudolf Rocker ... e Emilienne Morin che sara la campagna di
Buenaventura per tutta la vita), tra Francia, Germania e Belgio, Ascaso' e Durruti rientreranno in Spagna solo dopo 121 costituzione della Repubbka nelT'aprile1931.
EN j'vtAI, Los Erranrcs sonta Paris pOLlr assassiner Alphonse XlII" qui doir y effecruer Ie mois suivant Line visite o.fficielle. Intormee, fa police francaise arrete Ascaso cr Durruri, qui sane condamnes a six mois de prison ferme pour detention d' annes. LEspagne ct l'Argentine reclarnenr leur extradition, ainsi que odic de jover, rnais une campagne menee par Louis Lecoin aboutit a leur liberation en juillet 1927. Apres nne peri ode d' errance riche en rencontres (Nestor Makhno, Rudolf Rocker ... et Emilienne Morin, qui sera la compagne de BUCIl3-Venturajusqu'a sa mort) entre la France, I'Allcmagne cr la Belgique, Ascaso er Durruri ne pellvelH renrrcr en Espagne qu'a l'avenementde la R~publ.ique en avril 1931.
1 18 ..
EMIUENNE
MORIN
Claro esta, no nos hemos casado, Buenaventura y yo. [Que val tVisitar la alcaldia? No se estila en los medias anarquistas,
Naturally, Buenaventura and I never got married. What a thought! Go to the town hall? That Just isn't done among anarchists.
Natiirlich waren Buenaventura und ich nicht verheiratet. lsi doch kiar! Zum 5tandesamt gehen? Sawas geh6rt sich nicht beiden Anarchisten.
Naturalmente io e Buenaventura non ci siamo mai sposati, Figurfamoci! Andare in camune? Non da anarchlci.
Naturellement, nous ne nous sommes jamais maries, Buenaventura et maio Pensezvous ! Aller la maine ? Cela ne se fait pas chez ies anarchistes.
1.20-
23
EL I'IUMElt() I)E ,"'AYO DE 1931, (:i(:;'11 mil personas se rnanifiesran en Barcelona, En I" plaza de Caralufia una descarga
de fusilerfa provoca el enfrcncamienro
entre zuardias civiles V obreros, a los que 5e~'unen algunos .~()Idados arengados po-r Dnrruri. No rardan en estallar huelgas ell todo d pais. EI gobierno de
cenrro-izquierda reacciona con encarcelamienros y asesinaros ..,. En scptiernbre la sede del sindicato de la construccion de Bare ·loI'U resisre el asalro de la .policfa: numerosos
Mimi. ernbarazada de
SLI
hija Colerre,
que
de un .mirin en
fa
cornbarcs y de centenares de arrcsros, los min eros son ericarcelados y las redadas policiales se extieridcn a coda el pafs.Ascaso y Durruti son derenidos y deponadlos al SiharJ Occidental, y
despues a las Islas Canarias, donde permanecerdn hasta sepriembre de
en
MAY DAY 1931, 100,000 people marched in the streets of Barcelona; on Plaza de Catalonia, a shoot-out opposed the Guardia Civil 81'1d the workers, backed up by soldiers after a firely speech by Durruti. Strikes soon began breaking out all over the country. The center-left coalition cabinet responded by assassinations and prison sentences. In September, the main offices of the Barcelona Construction Union withstood an attack launched by the police: many militants were executed right in front of the police headquarters. Durruti eeked out a living in the Clot neighbourhood, along \/'Iith.his companion Mimi, pregnant with daughter Colette. Meetings and rallies took place almost daily Durruti and Ascaso, who had given up individual action for mass agitation, were described in the mainstream papers as violent activists, a label which only enhanced their popularity, A few dlays after a rally in Figols, in which Durruti had addressed the crowd, the Catalonian miners revolted. On January 19, 1932, they proclaimed libertarian communism, the abolition of private property and money. After five days of streetfighting and hundreds of arrests, the ringleaders were pried and the round-up spread to the whole country. Ascaso and Durruti were arrested an d deported, first to Western Sahara and later to the Canary Islands, where they remained until September 1932. A hUIQ!e demonstration welcomed their return to Barcelona, ON
AM
1. l\i[AI It)31
demonstrieren
IlJ
zwischen Zivilgardisren und Arbcircrn, denen sich Soldaren anschliefsen, nachdem Durruri VOl' ihnen cine teierliche Rede gehalrcn hat. Kurz danach kommr es zu Streiks irn gan2cn Land, auf die dit:
Regicrung der gemiigigten Linkcn mit Ve.rhaftungcn und Ermordungen rcagien, .. Im September serzi sich die Bauarbeirer-
gewerksehafi: in Barcelona: gcgcll die Srurmung ihres Cebaudes durch die Poiizei zur ,\i;7chr;zahlreiche Kamplcr
wcrden vor den 'J.em::n des Polizeiprasidnuns hingerichrer. Durruti lebi mil seiner Gefa.hnin Mimi, die mit ihrer Tochter Colette
schwangcr isr, karglich im Sradrviertcl Clot. Versamrn IUlIgcn und Veransralrungen folgen faSt r:igltch aufeinander. Durruti unci Ascaso, die VOIl
del' individuellen Aktion zur
nur ihre Popularitat verstarkt. EiJlige Tage nach einer versarnrnlung in Figols, auf de" Durruti eine Rede
gcha.l[cn hat, schreiren die katalanischen Hergarbeiter Z,Uf Revolre. Am 19. J~ Hal" n 1932 verkiinden sie den libertaren Kornmunismus: die AbschaHl.lllg des
Privareigentums lind des Gcldcs. Nach fiinf'bgen Kampfund Hnnderren von Verhaftungenwerden die Anfuhrer verhafter und es gibt polizciltche Razzien
im ganzen Land. Ascaso und Dunuc!
wcrdcn fescgenommen und zunachsr in die westliche Sahara, sparer auf die Kanarischen Inseln deportiert, W(I sic bis September 1932 bleiben: Bet ihrer Ruckkehr werden sie mir einer ricsigen
Demonsmu.ioll in Barcelona empfH1gen.
Il_ PRlr·.ro MA(jGIO 1931, 100.000 persone sfilano a Barc01lona; in Piazza Cataloqna, una sparatoria contrappone guardre civile e operai, ai quali si aggiungono dei aoldati, incitati da Durruti Gli scioperi non tardano a scoppiare in tutto il paese. II qoverno di centro-desha reagisce imprigionando e uccidendo ... In settembre, la sede del sindacato edile di Barcellona resists all'assalto della polizia: nomerosi rnilitanti sana giustiziati ancor prima eli ssser condom in
questura. DUHuti ViV8 rniseramente nel quartiere Clot, con la sua compagna Mimi, indnta di COllette. Quasi quotidianamente sisvolgono rlunioni e incontri. Dun-uti e .Ascaso passano dall'azione individuale all'aqitaziona di massa, sebbene siano continuamente preseritati dalla stampa borghese come dei fautori della violenza; cosa questa ehe non fa ehe aumentare la ~oropopolarita Oualche qiorno dopa un meeting a Figols, nel corso del quale Durruti etra gli craton, i rninatori catalani si rivoltanoll 19 gennaio 1932 essi prodamano il comunismo libertario: abolizione della proprieta privata e del denaro, Dopa cinque giomi di lottae ceritinaia di fermi, i rninatori sono arrestati e la retata si estende in tutto il paese. Ascaso e Durruti sono irnpnqionati e deportati prima nel Sahara Occidentale, poi nelle Canarie, dove nrnarranno fino a setternbre. AI lora rttorno, sono aecolti a Barcsllona da un'immensa man ifestazione.
L1, PREMIERl\.'1.-\J 1931, 100 000 pcrsonnes defilenr it Barcelone. Place de Caralognc, nne fusillade oppose gardes civils et ouvriers, auxquels se jo.i.gllent des' soldaIS, harangue" par Durruti. Des glft:ves ne tardem pas ?l edater dans rout le pays. Le gouvernernem de centre-gauche reagit par des emprisonncrnenrs cr des assassinars ... En scpternbre, le .,iege du syndicar de la consrrucrion de Barcelone resisre 8. l'assam de la police- : de nornbreuxmilitants sont executes aux portes de Ia prefecture. Dun:uti vit chichernent dans [e quarrier du Clot, avec sa compagne Mimi, enceinte de sa fille Colette. Rt:unions et meetings se succedent presque quotidiennerncnr. DmHI ri er /\$GISO, passes de faction individuelle it l'agitarion de masse, sonr presenres dans la pressc bourgeoise camille des fameurs de violence, ce qui ne Ellt que renforcer leur popularite, Quelques jams apres un meeting a Pigols, au cours duque] Durruri a pris [a parole, les mincurs caralans se revolrenr. LO'19 janvier 1932, ils proclamcnr lc communisrne Iiberrairc : abolition de la propriete privee et de brgent. Apres cinq jours de combats er des cenraines d'arresrations, lesmeneurs .sont ernprisonnes et la ralle s'etend it tout le pays. Ascaso er Durruri sam arretes er deportes au Sahara occidental puis aux Canaries, ou i!s resrcronr jusqu'cn scptembre 1932. l\ leur retour, ils sonr accueillis Ii: Barcelone par une immense manifestation.
1.22
29
IO._d . ~~;,
, \~
/\'
'.
FR,\NC1,CO
ASCASO
de nuestro enemiqo,
The agony of the ruling class won't take long now, and all we have to do is: to . think about that. This ship's hull isn't strong enough to deaden our cries of joy. Our own suffering means the beginning of the end for our ennemy.
Dey Todeskampf dieser Klasse wird nicht rnehr lanqe dauem, es genlig\ schon, daran zu denken, und del' stahleme Rumpf dieses schittes ist. nicht rnehr
stark genug, um unsere Preudenschreie zu ersticken. Unser Leid ist der Anfang des Endes unseres Gegners.
1.28
L'aqonia di questa classe non sara lunga, ci basti pensare a questa e 10 scafo d'acciaio della nave non sara
abbastanza forte do, soffocare le nostre grida di gioia. Le nostre sofferenze sono
I'inizio della fine de! nostro avverserio. L'aqonie de cette classe ne sera plus
longue, et il nous suffit de penser cela et !a coque d'acier de ce navrre ne sera plus assez forte pour etouffer nos ens de
joie. Nos souffrances sent le commencement de la fin de notre
adversaire.
ANO, Ia CNT ha pasado de 800.0()O micrnbros a tener 1.20{).OOO. Durruri, Garda Oliver y Ascaso pertcneccn al grupo «Nosorros», que sc opone tanto a los docrrinarios como a los reformisms, y prepar:m acuvarnenre 101 insurrecciou. EI 8 de enero de 19.33, por roda Barcelona exploran bornbas y grupos de cenetistas recorren las calles, Hacia mediodia, e! lcvanramienro es aplasrado. En Levanre y Andalucia los insurrecros proclaman el cornunisrno Iibcrtario. En codas partes la represion cs salvaje, como en Casas Viejas, cered! de Cadiz, donde los revolucicnarios son rociados de gasolina y quernados vivos. Ell abril, Durruri y Ascaso son encarcelados en la prision Modelo de Barcelona y liberados en septiernbre gracias a la presion de huclgas Y rnanifestaciones. En noviernbre de 11)33, la derecha gana las elccciones. La CNT descncadena, el 8 de cuciembrc, una nueva insurreccion bajo 1:1forma de una liuelga general revolucionaria. Los sublevados hacen salrar algunos puelues y edificios ohciales. Asambleas populaces decreran la abolicion de 13 propiedad privada, La defensa de b revolucion es contiada ;1 milicias armadas. Pew el co!lt:l.gio revolucionario no SI:: produce, yel 15 de diciembre, la insurreccion es vencida. Durruri, de nuevo derenido, organiza desde su celeb el ataq uc al tribunal que insrruye L1 causa de la insurreccion. Destruidos los documenros de La insurreccion, cenreuares de trabajadores lion pucstos en libertad mienrras que DUffmi permanece en prision hasra mayo de 1934.
UN W1Ef
Er.
CNT membership grew from 800,000 to 1,200,000. Durruti, Garcia Oliver and Ascaso belonged to the Nosotros group, which opposed both the doctrinartan and the reformist factions and actively prepared an insurrection. On January 8, 1933, bombs blew up throughout Barcelona, and CNT groups took to the streets. By noon, the uprising was crushed. In the Lsvante and Andalusia,insurgents proclaimed libertarian communism. Everywhere, the repression was ruthless; as in Casas VieJas near Cadiz, where revolutionaries were burnt alive after the police poured petrol over them. In April: Durruti and Ascaso were jailed in the Modele prison (Barcelona) but eventually freed in September, under the pressure of strikes and demonstrations. The Right won the elections in November 1933, On December 8: the CNT launched a new insurrection, which took the form of an offensive general strike. lnsurqents blew up a few bridqes and goverment buildings. Popular assemblies declared the abolition of private poperty Armed militias were formed to defend the revolution. But the revolutionary contagion did not catch and, on December 15, the insurrection is defeated .. Dmrutiwas arrested once again. But, from his cell, he managed to organize an attack against the military court in charge of investigating the uprising. Judicial evidence v'las destroyed, enabling hundreds of workers to be released although Durruti himself stayed in prison until May 1934.
WITHlr. /. ,'EAR,
IFI'ERHALB
I;IN:O~
J AHRES
CNT-Mitglieder
CNT-f,._{itgliedeul marschicren durch die Stra[\en. Um.Mirrag isr clef Aufsrand niedergeschlagcn. In clef Levanre und in Andalusieu rufen Aufstiiixlische den I iberraren Kommunism us aus, Oberall kommt es zu einer wilden Repression, wie
in Casas Viejas bei Cadiz, wo Revolurionarc mit Benzin iibergossen unci bei lebendigern Lcrb verbrannr werden. Tm April werden Durruti und Ascaso irn Modd()-Gcfangnis in Barcelona inhaltierr, bis sic om September LInter dern Druck dec viclcn Streib und Demonstraticnen cntlassen werden. Irn November 1933 gewinnt die Rechre die \'(/"hkn. Am 8. Dezernber l(isl die CN'!" eincn neuen Autsrand in der Form eines oflensiven General:;trdb aLLI. Die Aufsrandischen spreng~rl <einigc Brucken und oflizielle Gebiiudc. Volksversammlungcn bcschliefen die Abschafflmg des Privarcigcntlll11S. Die Verreidigung del" Revolution wird bcwaflneren Milizen ubertragen, aber die revolurionare Ansteckung findeI nidu stan
und del'
Aufsrand
wird am
15. Dezernber
niedergeschlagcn. Noeh einrnal Jes(genommen, organisierr Durruu von seiner Zelle aus den AngrilI auf das Militsrgcricht, das die Umer,l,Ichung Libel' den Aufsrand durchfuhrr. Nachdcm die Almon vernichter worden sind, werden Hunderte YOIl. Arbeircrn enrlassen. DUHUti bleibr bis Mai 193ft i111 C;efangni~.
IN UN ANNO, la CNT e passata da 800,000 ,,1 1.200.000 aderenti Durruti, Garda Olivere Ascaso Ianno
parte del gruppo Nosotros che si
schiacciata. Nel Levante e in Andalusiagli insorti proclamanoil cornunlsmo libertario. Dovunque 121 repressions e selvaggia, come a
Casa Viejas, vicino a Cadice, dove alcuni rivoluzionari venqono cosparsi di benzine e bruciati vivi. In aprile, Durruti e Ascaso S0(10 arrestaf e
condotf alia prigione ModeJo di Barcellona; SOllO liberati a settembrs sotto la pressione di scioperi e rnanifestazioni
Nel novembre 1933 la destra vince le elezioni. La CNT scatena,
l'otto dicembre, una nueva insurrezione, sotto forma di sciopero qenerale offensive. Gli insorti fanno
sattare alcuni ponti e.locali
affidata aile milizie armata Ma il contaqio rivoluzlonario non si diffonde e il 15 dicembrs, l'insurrezione e vinta. DUiTuti,
nuovarnente arrestato, dalla sua cella
EN UN AN, Ia CNT est passee de 800 000 a 1200 000 adherents, Durruri, Garda Oliver et Ascaso apparriennent au groupe Nosorros, qui s'oppose rant aux doctrinaires qu'aux ref!Jrmistes et.preparc activement I'insurrecrion. Le 8 janvier 1933, des bornbcs explosen r panout dans Barcclcne, des groupe.> cenetistes parcourenr les rues. Vers midi, Ie soulcvement ext ecl"ase. D:l.I1S Ie Levant et en Andalousie, des insurges prcclament le cornmunisme liberraire. Partout, Ia repression est sauvage, COll.l,HH' a Casas Viejas, pres de Cadix, OU des revolurionnaires sont arroses d'essence et bru]esvifS. En avril, Durruii er Ascaso sour incarceres ala prison Moddo de Barcelone puis Iibere8 en septembre, sous la pression des greves et rnanifesrarions. En novernbre 1933, la droitc remporre le.s elections. La CNT decienche, le 8 decernbre, une nouvelle insurrection, SOIlS forme de grevc generale Mrensive~ Les insurges fon t ~aLlter quelques poms et locaux officicls, Des assembleespopulaires decrercur l'abolition de la propriete privet, La defense de fa revolution est confiee a .des milices arrnees, l\his lla contagion revolurionnairc n' a pas lieu et, le 15 decernbre, l'insurrecrion est vain cue. Dunuri, a nouveau 3YJCre, organise de sa celluie I'artaque du rribunal qui i nstru it 11'; ossier du d soulevemcnr. Les pieces de l'insrrucrion detruircs, des centaines d' ouvri ers sont
rd:1.chCs alms que DUHuti reste en
34
1,31
1.33
EI. <i 1)1,. CKTUl3rn:. b derecha monarquica cntra en el gobiemo. EJ mismo dia, Durrmi y varios.rniliranres cenerisrns son dereuidos. Ell partido socialism Ince UIJ llamamicnto a la huelga general. Tiencn lugar enfrentanuentos arrnados, principalmenre en Asturias. Desde el 6
resisren al <Ivane" de las tTopas casa por casa. /\ principios de 1935, bpafLl
cucnta con treinra mil presos pollricos. En. noviembre, UUITu[i es libcrado en plena carnpafia pOl' la amnisna y un poco an res de la victoria electoraldel
organizacion
~(,:.llY!j:jdl')res.
de: desracamenros de
ON OCTUBER 4, the monarchist.Plqbt joined the cabinet. On the same day, DurnJti and many otner CNT militants were arrested The Socialist Party called fora general strike ..t..rmed confrorrtallons occurred throughout the country: mainly in the Asturias. From October 6 0 18, this region was the scene of incredible violence: insurgents '[ought the advancing troops house by house. At tne beginning of 1935, there \!·iere 30000 political prisoners in Spain. In November; Durruti is was freed again: ill the midst of an amnesty campaign and shortly before the victory of the Popular Fmnt in the February 1936 election. Sta1ting on Mal'cll 15, 1936, strikes and land occupations spread rapidly all over the country. tv1embers (]f the v'iealthier classes fled the country ill flocks, abandoning factories and latifundia to the workers and peasants, while the military openly organized a coup. In liqht ofthis mdjcal~labon, tile f\Josotros group put all his efforts in ,ixeparing an insurrection, by making "bombs, purchasmq or stealing weapons, keeping a watch on military barracks and organizing workers' squads.
i\M
4.
OnuIII'v
1934
trite
die
monarchisrischc Rechte in die Regierung ein, Am sclben Tag werden Durruu und
:1US.
Es
kQHI111[:m
bewafhH~wn ZLlSammemtoBen, VOl' allern in .. \$Wf~en; vorn (i. bis zum LB. Okrober rimlen dort gewa1rtitige Auseinandersctzullgen state und die Autstandischen leisren gegt;n die vorruckendcn Tiuppen von Haus ZLI Ham Wider:;C,w.d, !\nhng 1935 gibe es in Spanien 30,000 politische Gd~ngcnc. Im November 193-5 wird Durruti miWO:D if) de. Kampagnc fUr die Amnestic wid kurz vor dein Wahl.sieg der Volksholll (Fcbruar 19%) auf freien Fug gesrotH, Ab dcm 15. IvHrz 1936 verrnehren sich die Streiksund die Landbescrzungen. Viele Bourgeois sind aus dern land gclliJclm:l:,
Organisation
von Arbcircrkommandos,
la destra monarchies entra nel qoverno. La stesso qiorno Durruti e molti militanti csnetlstl vengono arrestati, ]1 Partita socialista chiama alio sciopero qenerale, Scontri armati hanno luogo soprattutto nelle Asturie. Dal 6 al 18 ottobre, esse.sono il teatro di violenze inaudite: gl; insorti resistono all'avarizata delle truppe, casa per casa All'inizio del 1935, 10. Spagllo conta 30.000 priqionieri politici III novembre, DlIrrllti ottiene 13 liberta in plena carnpaqna per l'amnistia, poco pr-ima della vittoria elettorale del Frorite popolare nel febbraio 1936, A partire dal 15 rnarzo 1936, gli scioperi e Ie occupazioni di terre si rnoltiplicano, Parecchi borghesi fuggono dal paese abbandonando fabbriche e latitondi, rnentre i rnilitari preparano apertamente un colpo di Stato, Oi fronts a questa radicalizzazione, il gruppo NO$otr-os si dedica ai preparativi insurrezionali: fabbricazione di bombe, espropri a mana armata, sorveqlianza di caserrne, organ izzazione di distaccamenti operai.
IL ClVi'rpo OlrOdRE:
Lr 4
nCTO!lRV,
la droire
monarchiste Le rnerne
jour, Dmruti et plusieurs militants ccnctisrcs sent arreres. Le Pani socialist« appelle i\ la grevc gt'ncralc. Des affrontcmems annes ont [icu, principalcmenr dans lcs Asruries, Du
6 au 18 octobre, die violences dIes sour le rhearl'c : les insurgcs inouies
resisrenr J I'a vance des rrou pes, maison par rnaison, Au debut de
Prom populaire en fevrier 1936. A partir du IS mars 1936, lcs grel'es et les occupations de rerrcs se rnulriplienr. Nornbre de bourgeois om fui Ie pay-s, abandormanr usines et
latihmdia
a la base,
HANS
MAGNUS
ENZENSBfRCE!'!
Obreros'y campesmos
de Astnrias
Aparecieron en seguida consejos obreros; el gobierno de M"adrid perdio el dominio del movimiento; en Asturias, fueron barridas en una neche viejas rivalidades. Workers' councils immediately appeared everywhere, The Madrid government lost control of the movement. In the Asturias, old feuds were swept away overnight. Unverzi.iglich entstanden Arbeiterrate. Die Madrider Regierung verlor die Kontrolle tiber die Bewegung; alte Rivalitaten wurden in Asturien in einer Nacht Yom Tisch gewischt
Si vedono i.mmediatamente apparire i consiqli operai: governo madrileno perde controllo del movimento; rivalita vengono s;pezzate notte nelle Astur:e.
F.!!\VlIr:le1I progrtls!v(o de nueetro g!<>r!O$O m(;'i'imieot6Se \'II !Il.eudleado pot too» &p1l411; SC"l P1\1~hfnlm.hS !p.>! poblaei<:HHls es}tlloll\ll ea doed;, (II moviinieDtn eslA OOI}JHlflasdt)'oon .el triunf,,l rlf.\
~!3.bJ:ljador1ls.~tIlJffi8iaos obreros y SoJdados_ ' B3tablllcldllS y .~Ul'ad~!l DtllISirill! OOnlllfll'C01C,jOIle>l iatedMOO, Ii! O.9teIldn\ III corrteuie de ctIo~nt(; 6!lC<!'Oo.e" nuestru :RapllbHca y lD ~ll'C!Stode E.s psoo. IMWadns 'O~~tt-M Efilisorat< dl} rlldic, IlllJ ciI.>les en oada 1llrrJ,e1l1eY ond! '!ld~;oorU!. ca pondn\ll IIi corri!'!.!)!., de lod()_ eo Ea jlrooi,so e:1 illliRlo asfWif'l<l PM'S ta oo"sQHd~,"61l dei I"onto '6la Revoiuci6!l" 81 enewlgo t'Wliute sa Til rin,li,;licO .ul como se 9.1l.t1l)tr~n~ l~ l(ll"»mp.nnen~ mar-eeuli"il:»l C<1n 8~.apal'!i1o rep.t'eiJiv~. fU8ikre. .IIIc!r'.aI~doru. CID't.uolmru. proJeotiles 'Vn1'io8 (q116 110' ~Inos sealar) p1Illl 'lUll no 8<lOOI.()SlI ~I' maWl:~jI~<:Ie oombata die '{tIe dis~(l3
mHl105,
La., tUBrZ>lo. del aj<kei.to do! ta dllrrol?d~ R\ljldOlioo de! 14 ,Ie Abfll' '~baIM ell rctjrada 'I en todas RuestrM ;tva_dill ..s SIl van l,iU!JlIIdo 100s sO!c!1id'o::;pani enrolarse i'l 11U!liltro IlJQriol:l(J 11101',,"'1\11(1', ;ADB!<ANTE Tfi:A9AJAm)a~~, ¥UJERES, CAMPES!NQS 'OLDA nos Y MtLfC£ANOS H~VOLUCI6N A RfOS;
,vrv A
LA REVOLUCJON SOCIAU
-/JJ~;
.(..:.~
.*.tv-
..-;-::..v; ~.f.;~;t.a-~",
~;~ d~ ~~-.1~7
$
"'('y.i.H.~c_~'
" .. 4-........
L.... ~~~?
4.
~¥.
r<.o>~~~~
Z? ~
rl,:.V~
~~~
"""'w.,,__... .... ;~
·9<v·""<v./.~",,,"·. .
6>.
9<.~P-
~ ,~<'''"''<"'"''_'''
~
.'r-,,'*r.~,",~<r ..".
.ii;..
.!I,,,""';~b
......
1'57
42
1·39
EL J4 [)I, J ULI O. la Ceneraliut de Caraluria se nicga a armar a los obreros. lEI l7 julio, la CNT difunde por rnedio de octavillas insrrucciones de reagrupamicneo a los rrabajadores. F.I 18 de julio, se conoce Ia noricia de {lUt un
ae
golpc de Estado C.5[;1 previsro para el dia siguienre. La CNT prcvicne al fjobicrno caralan de que va a proceder a la requisa de las armas .v los vehiculos .. Los rnilitares sc: preparall ]XU:l d golpe; los ell ras es p e fa n la serial pa fa d isp arar
sobre d pueblo. Dos carnioues de la CNT -f\scaso y Du rrutj van a bordo- rerorrcn la ciudad, Las patrullas obrcras aposradas en las callcs cornprcnden que la hora de b rcvolucion ha lIegado. Sc ievanran
ell
la pane baja
enhcnre
del
puerto
ON JULY 14, the Catalonia (3enerality refused to arm the workers. On the 17tn, the CNT distibuted leaflets gi"ling instructions fOI' assembling the workers. Theil: 011 1he 181:h:the news broke that the CO lip was scheduled for the next morninq The CI\iTwamed the Catalonian qovernrnent that it was about to requisition all weapons and vehicles. The mi~itary readied for action and the clergy awaited the Signal to open fire on the people. Two CNT trucks -with Ascaso and Durruf on board- began drivinq through the streets of the city. Worker patrols posted along the streets realized that the hour had struck for of the revolution. Two huge barricades '·... built on the lower . ,/He end or the Parnblas, right in front of the port and the Atarazanas barracks. The workers had taken their battle position, It was 5 8,111, on the 19th of J I)ly 1936,.
A.\114 . .IUij 1936weigensichdie karalanischc Ccneralirar, die Arbeiter ZlI bcwaljucn. Am 17. [uli verreih die eN']' Flugbtitter mirAnweisungen hir dell ZusammenschlulS der Arbeiter. Am 18. Juli erfahrt man, dae del' sraarliche !PUtsch nil' den Iolgcndcn lvlorgen vorgesehen ist. Die CNT gibr der karalanischen Regierung bekannr, daB sie alle \1(/;Jffenund Fahrzcuge beschlagnahmcn wird. Die Militars hereircn sich :mfdcn Putsch vor: die Priester warren auf cbs Zeichen, 11mauf
das Volk
7:\1
schieGen.
>-
Zwei CNT~Last\'ragen - mil Ascaso und-Durruti beginnen, durch die Stadt 2U fahren. Die Arbeirersrreifen aufden Scragen verstchen, daR die Stunde dcr Revolution geschlagen hat. Zwci groGe Barrikaden worden un rerhalb der Ramblas, g·ego;:ni.ihcl' den). Hafen und tier Atarazanas-Kaserne crrichter, Die Arbeiter stchen an ihrern Kampf-posten .. Am
1').
[uli 1936,
LUll
hinf Uhf. ..
11_ 14 LUGLlO, la Generallta di Cataloqna, rifiuta di arrnare gli operai .. II 17 luqlio la CNT diffonde,
U 14 J U1LLET, la Generalite de Catalogne refuse d'nmer les ouvriers. Le J. 7 juillcr, la CNT diff~l!;epar voie de tracts des insrructions de regroupement aux travailleurs. Le 18 juillet, on apprendquc Ie coup de force de J'Erat est prevu pour le lendernain rnatin. La CNT prcvienr Ie gouvernernent catalan qu'elle va proceder a la requisition de tous les vehicules et arrnes. Les rniliraires se preparenr au co.up de force; les pretres attendenr Ic signal pour tirer sur' le peuple, Deux carnions de la CNT - Ascaso et Durniti sont a bord -se mertent iL sillonner la ville. Les pacrouilles ouvrieres postees e-Lms les rues compreonent que l'heure de la revolution est venue. Deux grosses barricades som dressee.s ali bas des Ramblas, bee au pOrt et a la cas erne .Atarazanas, La; ouvriers sent J. leur poste de combat. IIIest 5 heures, Ie 19 juillet 1.936".
A Mi,f!'\l'll
del 19 de julio, cd
7° regimienro
de Arrilleria se
vencido, POt rodas partes los soldados confrarernizan COil el pueblo }', unas
tras orras, los obrcros se aduefian de Las posicioncs de los amoririados. Durfmi di[ige los combates que tiencn lugar en Ia plaza de Caralufia. Ascaso,
desde su
Teatro,
PlICS10
coordina
of July 1 g, the Regiment dashed on the Diagonal with a gl'oup of workers blocking the way with revolvers and hand-qranades. The Pedralbes Regiment occupies Plaza de Catalonia and seized the telephone exchange and the Colon Hotel, but was unable to advance along the Ramblas to link up with the factious units controling the port The Montesa Reg!imeni occupying Plaza de Espana was forced by a workers' attack to back off by a counter-attack from the. A corporal harangued his fellow soldiers who turn their rifles on their officers. Meanwhile, the Barceloneta dockers routed the Montana Artillery Regiment. On Paseo de Gracia, the Santiago Regiment was brought to an halt by heavy shooting 'and had to retreat to the Carmelite convent. The Santa Monica Ramhla wa,s under crossfire from the military headquarters and from the Atarazanas barracks. After four hours of fighting, the military uprising already appeared to have been defeated. Everywhere soldiers were seen fraternizing with the peop Ie and workers were capturing the mutineers's positions one after the other. Durruti led the fighting on Plaza de Catalonia. Ascaso, from hisheadquarters on Plaza Arco del Tsatro, coordinated the struggle, sendihg reinforcements to the weaker positions.
O 7th Artillery
~1 THE MORNiNG
. ft..
fA /vIORGLN
K das 7. Artillerieregi mCJ1[ aut der Avcnida Diagonal auf cine Gruppe von Arbeitcrn, die mit Pistolen- und
Handgranarenfeuer
seinen Vorrnarsch
sroppr. Das Pedralbes-Regimenr besctzr die Pina de Catalufia. Es bcmachtigt sich der Telefonzentralc und des Hotels Colon,
Srellcn schickt.
'ii'L h1,o.TTlNO del 19 luglioil ,!!, 7 reggimento d'Artig~ieria si scontra sulla Diagonal con un gruppodi operai che, can pistole e qranats, arrests la sua avanzata II reggimento di Pedralbes occupa piazza della Catalogna. S'impossessa della centrale telefonica e dell'hotel Colon, ma non pun progredire sulle Ramblas al fine di conqiunqersicon Ie unita ribell: che presiedono ~I porto. Occupata piazza eli Spagna, il reggimento di rVlQntesa costretto a indietreg.giare di fronte a un contrattacco operaio, Un caporale sprona ailora i suci compagni che puntano Ie loro armi centro gli ufficiall,
Nella stesso istante, gli scaricatori di Barceloneta eostringono alta ritirata il reggimento d'artiqlieria di Montaiia. Sui Paseo di Gracia, il reggimento di Santiago rrnrnobilizzato do. un fuoeo eli sbarrarnerrto ed e costretto a ripieqare nel convento delle carmelitane, La rambla Santa Monica si trova.sotto un tiro incrociato Ira i palazzi del.qoverno e la caserrna Atarazanas. Dopa quattro ore di combattimento, la sollevaziorie rnilrtare sernbra ormai vinta Un po' ovunque i soldati fraternizzano can il popolo e gli opera! prendono possesso, uno dopa l'altro, delle posizioni dei golpisti., Durruti dirige i combattimenti chs s~ svolgono in piazza della Catalogna. Ascaso, dal suo stato-maggiore di piazza dell'Areo del Teatro, coordma gli scontri, inviarido rinforzi nei punti plu debali.
du 19 j'ui1let, le se heurte sur .la Diagonal un groupe d' ouvriers qui arrete son avancc au pisrolet eta la grenade. Le regiment de Pedralhes occupe la place de Catalogne. n s'ernpare du central relcphoniqoe er de l'h6tel Colon, mais fie pcu.r progressej[ sur les Rarnblas pourjaire sa jonction avec les unites facricuses qui dominenr le port. Occupant Ia place d'Espagne, le regimeru de iV:fontesadoi t reculcr face ~l line comre-attaque ouvrierc. Un caporal harangue alors ses carnarades qui retournent Ieurs arrnes contre leurs officiers, Au rnerne moment, les dockers de Barcelonera rnettent en deroute Ie regiment d'artillerie de Montana. Sur le paseo de Gracia, le regiment de Santiago est imrnobilise par un rir nourri et se repl ie sur le couvent des carmelites. La ramhla Sama Monica se trouve SOLIS' [e (oou noise des barimenrs du gOLivernement miliraire cr de la caserne Atarazanas, Apres quarre hcures de lutte, le soulevemenr militaire semble deja vaincu. Partour des soldats frarernisenr avec Ie peuple er les ouvriers s'ernparent des positions des mutins les uries apres Ies autres. Dunutr diT~ge les combats qui ant lieu place de Caralogne, Ascaso, de son erar-major de la place d'Arco del
A r reglLDcllt d'artillerie
!l.IATI"l
des renforrs
dUX
points fuibles.
-~ ;,
2.01
2.0.2
<=
""""'"
2.05
El 19 de julia de 1936 se abrie un nuevo capitulo de la revclucion con el ruido de los tiroteos y el chesquido de las ametralladoras. Hahia Ileqado 10.hora del enfrentamiento, Llevado por una fe inquebrantable en la victoria, el pueblo habia ocupado en la calle su puesto de combats. The 19 July 1936, a new page of the revolution was written amongst the sound of gunshots and the rattle of machine-gun fire. The time of confrontation had come. The people had an unshakeable faith in victory and was in battle position ..
Am 19. luli 1936 wurde im Larrn der schieaereten und dem knattem der Maschinengewehre eine neue Seite der Revolution aufgeschlagen. Die Stunde des Kampfes hatte gesch agen. Beseelt von unerschutterlicher Siegesgewissheit befand sich das Yolk auf semen Cefechtsstationen.
II 19 luglio 1936, una nuova paqina della rivoluzione SI apriva ira iI rurnore delle fucilate eil crepitio delle mitraqliatrici. Cora era suonata. Il popolo, con una fede incrollahile nella vittona, stava nelle strade al suo posto
di combattimento.
Le i9 juillet 1936, une nouvelle page de la revolution s'ouvrait dans le bruit des fusillades et Ie crepiternent des mitrailleuses L'heure de J'affrontement avait sorme. Le peuple, avec une foi inebranlable en la victoire, etait dans la rue son peste de combat.
:i_OT
2:09
2_10
=>
....,
2.12
\~
4:U
2. II, =>
politicians feared fascism, but they feared the people in arms even more,
Die
Politiker turchteten
den Faschisrnus:
groBere
Angst
r politic! ternevano il fascismo, rna avevano ancor pili paura del popolo in armi.
Les policiens
redoutaient le Iascisme, mais ils avaient encore plus pem du peuple en armes ..
2.15
·2.16
..-.
Bd~(c'r(J~;.:i,
t~· eli
j!tHo.J. doC;'ir;.16.
r~t.·COM]'ffi.
,f
-=
2.20
An diesem
20.
in Waffen die StraBe. Auf unzahliqe Arten wurde der Beginn eines neues Leben fuhlbar.
g i'..
..-"'
....................... -
~~:...,_~~
.-::.;:... .. -.
..
~;......:~
juillet,
le
peupLe en annes etait dans la rue. De mille manieres on pouvait deceler I'amorce d'une
vie nouvelle.
""""'"
2.22
2.23
EN
LA CAllE,
la muchedumbre
se agolp,l_
En el cuarrel de Pedralbes, rebaurizado Bakunin, S~ constiruye un cornire de guerra. Los militares que ocupaban b plaza de Catalutia, 'ltle ahom esra llena de obrerosvse han refugiado en el hotel CoU,il. No tardan en rendirse. Fn(;;:;e mismo mornenro tiene lugal' el asalto, dirigrdopor Durruri, a ls Central Telefonica, Alii rnueren rnuchos rnilitanres, entre ellos Obro::g6n, secretario de los grupo, anarquisras, Despues de una sangrienra lucha cl1erpo a Cllerpo, la Central cae en manes de los obreros,
IN THE ",TRE.ETS, the crowds grew lar·ger and larqer. Inside the Fedralbes barracks, renamed Bakunin, a war committee 'was set up. The military who occupied Plaza de Catalonia, which was now teeming with workers, surrendered shortly after having taken refuge in the Colon l-iotel Meamvhile, Durwti led the attack against the telephone excnanqe, Many militants lost their livesthere, alTlong them Obregon, the secretary of the anarchist groups .. 4Her a bloody hand-to-hand combat. 'the workers seized the exchanqe.
A
D i c': M ENGle auf del' SnalSe wird immer g~·ijlSer.Iuder nach Bakunin urnbenannten Pedralbes-Kaserne wird tin Kriegskornitee
gebildet. Die Militars, die die jetzt von
Arbeirern wimmclnde Plaza de Cataluria beserzr hielren, sind ins Hotel Colon gdlUchtc[ und werden sich bald crgehcn. Zm gleiche)J Zeit Ilndet del von Durruri gcJii1me Angriff auf die Telefonzentrale start, Dabei kommen "ide Kampfer urns Leben, unter ihnen Obl'egQi), der Stlueliir der
in die
4:-30
p.m.,
milirares. LXI soldados de los cuarteles de Santiago .. del Parque ydei Puerto, ;1'S1 como los de la fortaleza de z,.·101uj\lkh y
de la base aeroriaval, se rebelan contra sus oficiales, Se constiruyeu cornices de soldados y de obreros, dominados por hi CNT Esra ha dejado mas de quinientos 111 uerros en l00~cornbatcs. Al dia siguienre pOl' la rnafiana, los ultirnos l:acciosos que sigucn rcsisricndo
Atarazanas, asalrado por un grupo de rrancosiradores, entre los que se encuenrra Ascnso . .Esre es .aleanzado en la frenre por una bala y rrrucre <:n d aero. Durnlti, rrastornado pot· la ruuerre de. su amigo, se
vencido
it
adueriado die rnuchas orrasciudades, como Zaragoza, Madrid IIa permanecido bajo d (011[['01 del gol)iemo legal.
to shell the military's HO. Soldiers in the Santiago, Park and Docks barracks, as wel~ as those in 'Ihi> Ivlontjuich 'fortress and in the naval air base, rebelled aqainst their officers Soldiers and workers committees were set up, predominated i:)y the eNT. The union lost 500 rnernbers in the fighting. On the next morning, the last pockets of resistance were the besieged troops in the Carmelite convent, to which the workers promptly set fire, and those in the Atarazanas barracks: assailed by a group of armedworkers, 08 of whom was Francisco Ascaso. Shot in the head. he was killed outriqht, Durrutl shattered by his friend's death, charges alone towards the barracks. HiS fellow fighters followed him ~nfascination. The sold i81'S, terrorized by this human tidal wave, raised the white flag. By 1 p.m., on 20 July, Barcel!ona had defeated the fascists. But the latter seized many other cities: Saragosaalong them. Ivladrid remained under the control ofthe legal qoverrnent.
wird von den Arbeitem in BrJnd ge.stcckr, und die Kaserne von tine. Cruppe yon Frcischarlern gestiimH, uuter denen sich Ascaso befinder, Er wird von einer Kugd in die Stirn. gt:cnAkLl und isr ;ll.lf del:.)t"lh; tor.
Durell den T0d seines Freuudes crschiirrerr, S[iiCI.1 sich Durruti im Sturm gegen die Kaserne, Die anderen Kampfer [ulgen i11l11
faszinierr: Von dieser ansnnmenden menschiichen Flut 111 Angst und Schrecken verserzr, hissen die Milirars die weiL\e hihne. Am 2(). Juli urn 13 Uht l1at Barcelona die
F:\>dli~I.CJlh<:$i<2gl'. Sic hal-en sich jcdoch zahlrcichcr andercr Sradre; wie ziuu Beispiel Saragossa, beniachtigr, Madrid isr timer der
[\JELLA STRADA la -rolla au menta sempre pili. Nella caserrna Pedralbes, ribattszzata Bakunin, viene costituito un comilato di guerra. I militari che occupavano piazza della Cataloqna, brulicanie di operai, sono coslretti a
D.I'"
LA
Ru,.b
caserne Pedralbes, rcbapriscc Bakomtine, se coustit ue uu co mite de guerre. Les miliraires {lui occupaicnr la
ritirarsi nell'hotel Col6n. NOll tarderanno ad arrendersi. Contemporaneamente ha luogo l'assalto, guidato da Durruti, CO'1tl-O 1$1 centrale telefonlca Molti rnilitanti vi
place de Catalogue, laquelle fourmillea present d' ouvriers, se sonr refugic5 J rhOtiCl Colon. lis I1C tardent pas ~I.se rendre. All merne moment ,i lieu
l'assaur, dirige par Durruti,
u)IWTk
De nornbreux militants y perissent, dont Obreg6n, secreta ire des grollpcs anarchistes A..pres un sang!an rcorps-a-corps, le central rombc ~HLX mains des ouvriers, A 1(; h 50, des troupes lovalisrcs se merrenr ~! bornbarder Ie QG des
rniliraircs, Lcs soldars des casernes
central relephonique,
capo dei golp~sli, 31 arrende, I soldati delle caserrns Santiago del Parco e dei Oepositi, come que Iii della fortezza di rv!ontJuich e della base aereonavale, 5i
ribellano controq] ufficiali 5i cosliluiscono corritati dl soldaf edi
S;l.ntiago, du PJilT et des Docks, ainsi q lie ceux d~ La forreresse de Moritjuich er de la bast acronavale, se rclicllcn: centre IeUI'S officiers, Des comites de
scldats et dcuvriers se constituent,
dommds par la CNT Celle-cilaissc plus de 500 mons dans les combats. Le lendemain marin, les derniers filcticux ,,,resister sonr les assicgcs ell!
des carrnelires, rapidemenr incendie 'par les ouvriers, cr ceux de la caserne Atarazanas, assai llic par un groupe de Irancs-rireurs, parmi lesquels se trouve Francisco A'C;ISO. II est arrcinr d'une halle en plein from- ct LtJ.c SLU le
COlJP. Durruri, bouleverse par la mort de son ami, tonce vers Ia caserne. I.cs aurres cornbarrants, fr-'>cin6;, le suivcnr. Les COl! vent
miliraires terronses parcette marce hurnainc, hissenr Ic chapeau blanc. A Llhellees, le 20 juiller, Barcelone a vai nell les fJscis[(~s. Mais as dern i crsse sonr cmpares de nombreuses aurres villes, cornrne Saragm"e. l\Jaclrid est. restee SOliS le controle du gOllvernemctH legaL
En Barcelona yo. no queda policia ni politico para dar ordenes. CanaIOD los perssquidos, 10$ encarcelados de siernpre. Su libertad, 10.defenderan empunando las armas. In Barcelona, there are no more policemen nor politicians to give orders, Those who are how victorious are those who were persecuted and jailed in the past They are willing to take up arms to defend their freedom,
In gam Barcelona
gibt es nicht einen nicht einen Politiker mehr, eTteilt Gewonnen haben die einst verfolqt und wurden, Diese Freiheit mit der Waffe in der Hand
2.26
A Barcellona non c'e pili un poliziotto ne un politico che dia ordini. Quelli che hanno vinto sana quelli che nel passato erano persequitati, impriqionati. Questa liberta la difenderanno con Ie arrni in pugno_ Dans Barcelone, il n'y a plus un policisr, plus un politicien qui donne des ordres, Ceux qui ont gagne ce sent ceux qui autrefois etaient persecutes, emprisonnes. Cette Iiberte, ils la defendront les annes la main.
2_27
2.23
2.29
En los inicios de la guerra las mujeres, obviamente, habian luchado al lado de los
by side with the men as a matter of course. Now the militiamen had to be kept out of the riding-school while the women were drilling there, because they laughed at the women and put them off. In den ersten Schlachten hatten sie gam: selbstverstandlich Seite an Seite mit den Mannem gekampft. Die Milizsoldaten muBten aus der Reitschule gehalten werden, wahrend die haven dolt exerzierten, denn sie lachten uber die Frauen und brachten sie aus dem Konzept, Nei primi tempi della guerra le donne avevano 2.32 combattuto corn'e norrnale, accanto agli uomini. Blsognava ora escludere gli uomini dai luoqhi 2·33 dell'addestrernento mentre Ie donne si = esercitavano alle armi, perche essi le prendevano in giro e Ie disturbavano. Dans les premiers temps de la guerre elles avaient, comrne de juste, cornbattu cote cote avec Ies hornrnes .. II fallait a present retenir les hommes l'exterieur du manege pendant que les femmes y faisaient l'exercice, car ils se
moquaient d'elles,
2·35
=
Desde los primeros dias en Barcelona, corazon de la colectivizaci6n, los obreros se han adeftuado de los transportes
publicos, de las fabricas.
2·37
In Barcelona, the stronghold of collectivizatrcn, workers have taken over public transport and factories in the first days.
In Barcelona - del' Hochburg del' Kollektivisierung - hatten sich die Arbeiter schon in den ersten Taqen des Transportsystems und der Fabriken bemachtiqt.
A Barcellona, it centro della collettiv.zzazione, prirni giornL hanna presa in mano i trasporti
fabbriche. de 10. collectivisation, les ouvriers ont, des les premiers jours, pris en main les tranports en commun, les usines.
A Barcelone, fief
<·40
2.41
CO,vll'ANYS,
los anarq uisras, duefios de .la siruacion, cornpartir el poder con el campo republicano en el seno del
Camire Central de las Iv1ilkias, Los ltdcres de la CNT, fi:erne a1 peligro fascism, S~:deciden por la
colaboracion. Durruri persisrc consenrir en ello mas que liberacion en no
la
asegurarla d rriunfo de la revolucion », En el rranscurso de su prirnera reunion, el Cornire Central de las Milicias decide la formacion de columnas de rnilicianos que parriran hacia Ar<tg6n, de las cuales la prirnera sera dirigida por Durruti. Del 22 al 25 de julio, Barcelona cs
GlOS
testigo de un caos inrncnso, pero uri que funciona . .En los centres
fabricacion
(II.: blindajes
para
camiones. Se colectivizan las cornpafiias de transporte marrrimo f~rrovia[io. Los comites de barrio forman W1 COmHe de coordinacion qu.: concrola roda 1;1 ciudad y sus
president of the Caialonian Generality, offered the victorious anarchists to share power with the republican camp withina central committee of the militias. The CNT leaders, faced with the fascist menace, decided to collaborate. Durruti agreed but only "temporarily, that is to say until tile liberation of Saragosa, because this would open up the road to the North, allowing the revolution to triumph" During its first meeting, the central committee of the militias decided to form columns of militia-men and send them to Aragon, the first of which would be led by Durruti. From July 22 to 25, Barcelona experienced tremendous chaos, but chaos that functioned. In the steel 'factories, promptly restarted, efforts focused on manufacturing armoured trucks. The rail and maritime transport companies were collectivized. The neighbourhood cornrniitees formed a coordination comrnittee together to administer the INhale urban area.
COMI"AKYS,
der Vorsirzende der Cencralitat Karaloniens, rnachr den Ana rchisten , die die Herrell dcr Lage sind, den Vorschlag, die. j\.iia,du mit dem
COMPI\N\'S,
republikanischen
Lager innerhalb
cines
Zcnrralkomirees der Milizcn zu teilen, Angesichts del: laschistischen Gefalu enrschliefen sich die CNT~Flihrer zur Zusammenarbeir. Durruti stimmr nur .provisorisch, das heiiS( nur bis zur Bchelung von Saragossa" 2U, »da sic den \\?eg nach Norden freirnachen und darnir d~n Sieg del: Revolution sichcrstellen
wurde". In seiner ersten.Sirzung
daf die erste Kolonnc VOIl Durruci gel ei te t wi rd. Vorn 22.-25. Juli erlebt Barcelona ein ricsiges Chaos - aber irnmerhin ein Ch;IOS, das tunkrioniert-In den schnell in Betrieb gcnommenen Huttenwerken geht man vorrangig an die Herstellung von Panz.erpb.tt12n ftil Lasrkratrwagen. Die See- und Bahntransportgesellschaften werden kollekrivierr. Die Sradtvienelkornitees bilden ein Koordinaeionskornitee, das den gesamten Ballungsraurn
kontrolliert.
suburbios,
COr,m,NY:., Generalrta
presidente della
della Catalogna,
propene agli anarchic, padroni della situazione, di spartirsi il potere insieme ai repubblicani In seno al
comitate centrale delle milizie, I
de p:ntager
Ie au
leaders della CNT, di fronts al pericolo 'fascists, accettano di collaborare. Durruti non VI consente
che "pmvvisoriamente, vale a dire
sein d'un cornite central des milices. Les leaders de la CNT, face au danger
-fasciste" se decident
«
pour la
di Saraqozza,
perche questa, aprendo la via 0.1 Nord, assicurera il trionfo della rivoluzione" Durante la sua prima riunione, il comitate centrale delle milizie decide di formate colonne di miliziani che partiranno per
l'J'\ragolla - e la prima sara giJidata do. Durruti. Oal 22 211 25 luglio, Barcellona conoscs un immenso caos, rna un caos che funziona. Nei' centri metalmecanici, rapidamerrte rimessi infunzione, ci 5i occupa principalmente di blindare i carnian.
liberation de Saragosse, car cellc-ci, en ouvrant la voie du Nord, assurerait le rriornphe de la revolution ». Au COUTS de sa premiere reunion, le cornite central des milices decide de former des colorines de miliciens qui parrironr pour l'Aragon - et que la premiere 'sera dirigee par Durruti. Du 22 all 25 juillet, Barcelone
connair chaosqui un immense foncrionne. chaos, mais un Dans Its centres
rapidernenr rernis en marche, on $' occupe en priorire de fabriqu.er Ie blindage des carnions. us compagnies de rransport maritime er Feuoviaire sonr collectivisees. Les comites de quarrier Iormeut un cornire de coordination qui conrrole rome l' agglomeration.
merallurgiques,
JAUME
MARAVITLE,
Fue fantastico
el desfile de la columna
en las. calles de Barcelona. Habian voluntaries vesndos de prendas variopintas y desentonadas, ataviados con qranadas y rnitralletas, resueltos a
Es war phantastisch, als die Kolerme in den StraBen Bercelorias 109: 85 waren Freiwillige in buntscheckigen
Kleidunqsstucken, behanqt mit Granaten und Maschinengewenren, sntschlossen his Will Tod zu ksmpfen, Quando 18 colonna sfilava nelle shade di Barcellona, era fantastice: c' erano dei volontarl con abiti diversi e multicolon. bardati di granate e di mitra, decisi a combatt re fino alle morre.
avait la des volontaires vetus d'haoits disparates et multicclores, bardes de grenades et de MG, decides a cornbatrre jusqu' it la mort.
v-
4_ 47
"""""
2·51
Er. AN UNUO de la Iormacion de columnas de voluntarios SUSC1ra lin gran cLlt1l51aSI1l() c:L'I tre los obreros barceloriescs. El 24 de julio, la Columna Durruri abandona Barcelona
constituyen en Barcelona orras colurnnas -la Columna. Rojay Negra 'l ls Columna Ascaso- '! los parridos marxisras hacen 10 rnismo, Perc esos
rcfuerzos rardan ell ~Iegar al
frClHe.
La
a las columna,'; de la CNT ydel POUTvl (exrrema izqllicrd~l) y arnenazan d poder de los comites de barrio ..
THe 1111r'OllNGEt,H:'Nl of fhe creation of volonteer columns '.'liasgreeted enthusiastically by Barcelona workers. On .July 24, the Durruti Column left Barcelona for Aragon. Hafted by an air raid, it chose thetown of 8ujaraloz 8.S the site for its headquarters, while the eNT and the F,6.1 set up other colum 1S in Barcelona -tile Roja \' Negra and Ascaso columns-: and the marxist parties did 1ikew·ise.But these backup troops v','ere slow to reach the front Nevertheless, the column took over Los Calahazares, ten miles from Saragosa, By the end of the first two weeks of war, ammunitions had run out on the Araqon front, while the fascists had already received support of the Italian and German airtorces TIle front was stabilizing. In August, the columns launched a vast offensive which cu~min2Jed in the seizure of Sietamo, Pina de Ebro and other villages. Behind the lines, reformist and stalmist politicians -the latter mcreasinqly influential in th,2 Republlcan camp- sabotaged the arms supplies to the CNT and POUlvi (far-left) columns and threatened the power of the neighbo urhood committees.
1)1[, ANK(JNDi(;UNC,
dag Kolorinen
'Inn
CNT unci die FAl. in Ihcceiolla weirere Kolonnen bdden - die Kolonne "Raja }'
Negra" (Schwarz-Rot) und die Kolonue "i\scaso" -, und die marxisrischcn Parteien tun cos ihnen nacho Obwohl diese Versrarkungen aul sich warren lassen, bis sie die front erreichen, dringr die Kolonne .Durruri" hi, Los Calabazares VOl',
14 Kilometer von Saragossa end-erne, lind nirnmt diese Onschafr ein, Nach '2,WC! Wochcn Krieg 'sind die Munitionsrescrvcn
an dcr a!-:agonesischen wahrend From schori
erschcph,
jjbcl'
diE:Faschisren
die
der iralienischcn
und
deut:,;(,:hel1Lufrwaffe verugcn, Die Front Im Augllsi lcircn die Kolonncn eine graCe OfFensive ein, die zur Einnahme von Sietarno, Pina de Ebro und anderen Onschaf-tcn f1.ilut. lm Hinterland
sabouercn die reforrnisrischen
LlgC[, irnmer einfluEn:ichcl' werdenden sialinistischen Poliriker dell \Xiaffennachsdmb luI' die eN-]~ und rOUM (F.xcreme Linke)republikanischen Kolonnen unci bedrohen die Maclu del'
Stadtviertclkomirees,
di
colonne di volontari suscita un grande entusiasrrro. II 24 luglio 13 colonna Durruti lascia Barceliona alia volta dell'Aragona. Bloccata da un attacco aereo scegJie tome quartiere generale il borgo di Bujaraloz:, mentre la CNT e la FAI costltuiscono altre colonne - la colorma Raja y Negra e fa colonna Ascaso - cosi come altrettanto fanna i partrti marxisti Purtroppo questi rinforzi tardano ad arrivare
de (a formation de colonries de voloriraires suscite U11 grand enthousiasme parmi. [cs ouvricrs barcelonais, Le 24 juiller, ]a colonne Durruri quirrc Barcelone pour l'Aragon. Anretce par Line attaql.le acricnne, cllc choisit pour quarrier gencra.lle bourg de Bu1araL07.,
C.'\\!i"\'ONCL'.
disporre dell'appoggio dell'aviazione italiana e ±edesca. II tronte si stabilizza, ln agosto Ie colonne scatenano una vasta offensiva che si conclude con la presa eli Sietamo, di Pina de Ebro e eli altre localita I\]elle retrovie, politicanf ritormisti e stalinisti - che di giomo inqiorno cliventono sempre piu influenh all'irrterno della tazlone repubblicana - sabotano l'approvviqionamento di arrni aile colonne della CNT e del POUM (estrema sinistra) e minacciano il
constituent a Barcelonc d'aurres colormes ~ la colonne Roja y Ne:gra cr la colonne Ascaso - ct que ks parris marxisrcs fom de merne. j'vfai, ces ren funs rardenr :. arrivcr sur le fro nt, la colonne s'ernpare neanrnoins de Los Calabazarcs, a 14 km de Sar;]gu.\se. En deux semaines de gutlfre, Ies munitions sonr epuisees sur le from d'.Ar:1gon, alors ,que lcs
1·;L,cistes disposent
di quartiere.
laviation from se stabilise. En aour, les colonnes declenchent une vasre offensive q LI,j seconclut par Laprise de Sierarno, de Pina de Ebm et d'autres.lccalitcs. A l'arriere, politiciens reforrnisrcs C( sraliniens lesquels sont de plus cnplns inlluenrs dar;s Ie c<lmp republicain -sabotclH l'approvisionnement euarmes des colonnes de la CNT er du POU Iv1 (extreme-gauche) er mcnacenr le pouvoir des comites de quarrier.
PERU M I i':NTI~i\S que la CN'[' retrocede en Caraluna, h linea revolucicnaria $1;; radicahza ell AIAgC)11 ton h consrirucion, el 16 de scpriernbre en Buiaraloz, de un Corisejodc Defensa. F(:m'n~ldo unicamcnre pOl' anarquistas y {lcsignad0 pOl' LIn::! asarnblea regional de colecrividades. Durante esre pertcdo, las tropas franqui·sra_s se aproximan a Madrid; Malaga, donde predomina Ia CNI: es abandonada a su suerre: 0'610 ios sindicaros conrinuan arrnando a los rnilicianos que cornbaren en Toledo y Gtiadalajar:.l. i\nnales de septiernbre, Durruti es
convocado con urgenc:ia a Barcelona paL! que de $U apoyo ~ UI1 proyecro de cornpra de arrnas en el extra njero. Asi
puede consrarar lo debilirada que esra la CNT y div.ldrdJ por su polltica de colahoraciou con el Estado, El Cornire Central de las Milicias ",sea a punto de xer disuelro, EI gobicrnorepl,lblicano,
que
bUSCl
inrernacionalizar
el con Aicro,
ha decidido haccr cl mayo I' esfuerzo en rvbllwcl en lllgllr de Aragon. Los parridos politicos y los esraliniscas conrrolan los medics cconorn icos. Durruri idea cnrorices eI golpe del siglo: aduefiarse de las reserves de ow del. Banco de Esp:.tfia, gracias :II 3J'l0YO de [a Columna madrileria Tierra y Libertad, de la CNT, y cnviarlas a Barcelona con ]a cornplicidad de los ferroviarios de la Con fed erac ion . DUITuri viaja de incognito a' Madrid para organizar esta action que habrfa podido salvar la Revolucion. En cl momenro de actual', 10s di'rigenres de la CNT no O"Ul decidirsc, remiendo desencadenar u ria guerr;l civil dentro de I:J. gucrra civil.
BUT WHILi: the CNT lost footing in Catalonia, the revolutionary line became increasinqly radical in Aragon VJith a Defence Council, set Lip in Bojaraloz on 16 September, composed only or anarchists and appointed by a regional assembly of local governments. lv1eanwhi,e, franco ist troops 'iiere approaching Madr.icJ;Malaga where the CNT had a leading role, was left to its fate; the unions alone kept on arming the militiamen 'fighting in Toledo and Guadalajara. By the end of September, Dunuti, .after hurriedly returrunq to Barcelona to support ~1 plan for buyinq weapons abroad, could see for himself how much the CNT had been weakened and divided by its policy of collaborating with the state The central committee of the militias was about.to b·edissolved The Republican goverrnent, seeking to internationalize the conflict: had decided to concentrate its efforts on r,.'iajorca rather than Oil the Aragon front. The bourgeois parties and the stalinists held the purse-strlnqs. Durruti then conceived the idea of perpeiraiinq the holdup of the century by seizing the gold reserves the Bank of Soain, with the helo of the ~!ladrid CNT Tierra Libertad c~lum£l, and conveying the reser ..... to Barcelona with the eS complicity of the CNT railworkers, Durruti arrived in Madrid incognito to organ ize th e deed that rnight have saved the revolution. At the last moment, the CNT leaders backed down from the final decision, feariflg it rnight start a civil war 'cvithin the civil war.
die CNT in Karalonien zuruckweichr, wird die revolutiuniirc Lillie in Aragomen irnmer radikaler: SO wi:rd J!.m 16. September in BujarJlo:'..ein Verteidigungsrar gebilder. der nur aus Anarchisten besrehr und \'OD einer
W",\cl'!I'.ND
Regi onalversammlungder
KoHektivi liiten
ernannr wird. In dersdben Ze~! rilcken die Franco-Tru ppm irn mer nslicr auf Madrid vor; ;\tt:llaga,w(} die. CNTdie Oherhand hal', wird seinemSchicksal uberlassen lind
nur die Cewerkschahen beliefern die
Miliziouaremir \'(iaff"'n, diein Toledo ode. Gu,l(,hL~j:~rakarnpfen. Ende September wird Durrut] 'lfringtnd
nach Barcelona gemfen, urn einen
or
\17affenankallf irn Auslanrlzu untersrutzen. Hier kann erfe~(stcllcn, wic weir die CNT durch ihre Politik del' Zusarnmenarbeit mit dem Staa.r geschw:lchr und gespalren ist, Das Zenrralkorniree del' ;vlilizen iSI im Begriff aufgelost zu werdcn. Die republikaniscbe Regiewng, die den Konllikrzu inrernarional isiercn VtI'SUdH. hat beschlossen, ihre Krafre lieber in Mallorca als an cia aragonesischen Front zu konzentrieren. Die btirgerlid1ell Parrcien lind die Sralinisten ve.fiigen libel' das Geld. Durruti denkt sich den gn'jgren Oberl~1n des jahrhunderrs am; mit der Hilfe del Madrider CNT~ Kolonne ."Tiwa
y Liberrad" (Land und Freiheic) wiirde
Er begibt sich inkogniro nach Madrid, urn diese Aktion W org;misieren, die die
Revolution Il:i:w:: rcttcn konnen, Als aber de!' Augcnblick dey Targekommen ist,
Zl1
MENTR~
la CNT indietreqqia in Catalogna, la linea rivoluzionaria 51 radicalizza in Aragona con la costituzlone, il16 sei:t;embre a Bujaraloz, dl un consiglio di difesa,
composto unicamente
da anarchici e
eletto da un'assernblsa regionale delle collettivita Nel fratternpo, Ie truppe franchiste 51 avvicinano a Madrid; Malaga, dove predomina la CNT abbandonata alia sua sorte: so!tanto i sindacati contmuano ad armare i miliziani cornbattenti a Toledo e a Guadalajara. Alia fine di settembre, Durruti, chiarnato d'urqenza a Barcellona per appoggiare un progetto di acquisto di armi all'estero, puo constatare come la CNT sia debole e divisa ui seguito alia sua politica di collaborazione con 10 State, II Comitato Centrale delle Mi!izie sui punto di essere dissollo, II gaverno repubblicano, cercando dl internazionalizzare il contlitto, ha deciso di concentrare i suoi sforzi su Majorca, piutitostoche sui fronte di Aragona. I partiti borghesi e gli stalinistitenqono i cordoni della borsa. Durruti pensa allora di compiere I'esproprio del secolo: impossessarsi delle riserve d'oro della Banca di Spagna, grazie all'appoggio della colonna madrilena Tierra y Libertad della CNT, e con la complicita dei ferrovieri della CNT traspcrtarle a Barcellona. Durruti si nasconde a Madrid per organizzare questa azione che avrebbe potuto salvare la nvoluzione. AI momentodi agire, i dirigenti della CNTtentennano nel prendere una decisiorie temendo di scatenare una guerra civile nella querra civile,
MillS "["AND,S que la CNT recule en Caralognc, la ligne revolurionnaire se radicalise en Aragon avec Ia formation, Ie 16 seprernbre a Bujaralo:L., dun conseil de defense, Corn pose uniq uernen r d' anarch is res cr designe par line assernblee regionale des collccrivites. Pendant ce temps, les uoupes franquistes approchent de l\.Jadrid; Malaga, OLl predorn ine la CNT~ est laissec it son son ; les syndicats seuls continuent it armer les miliciens combattant J Tolede et ii Guadalajara. FIn seprernbre, Dun-uti, appele d'urgence a Barcelone pour y appuyer UD projct d'achar d'armes it I'etranger, pC\J( constarer cornbien la CNT est af6.iblie er diviscc par sa politique de collaboration avec I'Erar. Le cornice central de5 rn ilices est sur Ic point d'etre dissous, Le gouvernernenr republicain, cherchanr it inrernationaliser lc conilit, a decide de porter son effort sur MajofqLle, plutut que sur Ie front d'Aragon, Les parris bourgeois et les stalinicns tiennent les cordons de la bourse. Durnni imagine alors de cornmcrtre le braquage du siecle : s'emparer des reserves d'or de 1a Banque d'Espagne, grace a l'appui de la colonne madrilerie Tierra y Liberrad de ]a CNT, et les acherniner a B;:II:celone avec la complicire des cherninots de Ia CNT Durruti se rend incognito a MadrId pour organiser cetteaction qui aurair pll sauver la revolution. Au mornenr d'agir, Ics dirigeams de la eNT n'osenr se decider, craignant de deciencher une gue:rre civile dans la gHenc civile.