i paraula

Ser joc

MES un joc oral MES

Cada

i paraula

Ser joc

MES un joc oral MES

MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES

Cada

FELIPA FLEXAS, CATALINA QUETGLAS I MAGDA SOLANAS Il . lustracions de Pep Miquel Garau

Edici: desembre de 2007 Conselleria dEducaci i Cultura de ledici: Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecci Exterior de la Cultura de les Illes Balears Direcci General dInnovaci Direcci General dOrdenaci, Administraci i Inspecci Educativa Servei dEnssenyament del Catal Equip de suport a la Llengua del text: Felipa Flexas Vives, Catalina Quetglas Sureda i Magda Solanas i Mestre de les illustracions i del disseny: Pep Miquel Garau Salom del prleg: Felip Munar i Munar Assessorament lingstic: M. Pilar Lpez Sastre Imprs a: amadip.esment Dipsit legal: PM-3074-2007 ISBN: 978-84-96816-45-9

Sumari
Prleg .......................................................................................5 Agraments ...............................................................................9 Presentaci.............................................................................11 Per qu aquests jocs?............................................................12 El rol del professorat ..............................................................14 Materials didctics que componen el llibre............................17 QUADRE RESUM DE TOTS ELS JOCS Caracterstiques generals dels jocs .......................................19 FITXES DE TOTS ELS JOCS Canvi de lloc 1.Jo estim en secret ..............................................................26 2.La casa es crema ................................................................28 3.Lhospital .............................................................................30 4.Mudana per a tothom........................................................32 5.Una mirada..........................................................................34 6.Va de redolins......................................................................36 Concentraci, atenci i memria 7.Carusses .............................................................................40 8.De lHavana .........................................................................42 9.Qu ha desaparegut?..........................................................44 Endevinar 10.Daixonar ............................................................................48 11.De qu parlam?.................................................................50 12.Detectiu, detectiu ..............................................................52 13.Endevina de qu va...........................................................54 14.Passar la frontera ..............................................................56 15.Quin cartell duc? ...............................................................58 Instruccions 16.El rei mana.........................................................................62 17.El robot..............................................................................64 Paraula i gest 18.Eco a les muntanyes .........................................................68 19.La vaca sense cap taca ....................................................70 20.Mon pare s ferrer.............................................................72 21.Nas peu .............................................................................74 Passar un objecte 22.Ball rod de la bicicleta.....................................................78

23.El regal mgic....................................................................80 24.Embarbussaments ............................................................82 25.Lanell ................................................................................84 26.Pilota encadenada ............................................................86 27.Un carro carregat .............................................................88 Preguntes i respostes 28.Aix s un disbarat ...........................................................92 29.Ni s ni no ..........................................................................94 30.Per aqu mhan demanat ...................................................96 Rtmics 31.Aquest per a mi, aquest per a tu.....................................100 32.Carabassa .......................................................................102 33.El dit del cor ....................................................................104 34.La notcia.........................................................................106 35.Les espines del peix........................................................108 36.Pau Pere..........................................................................110 37.Pedra, paper, estisores ...................................................112 38.Tam-tam ..........................................................................114 39.Timbo, timbo ...................................................................116 40.Vols que et mostri una can?........................................118 ANNEXOS (Targetes i documents complementaris) 1. Estratgies lingstiques .................................................121 2. Normes de com jugar......................................................123 3. Expressions de joc ..........................................................125 4. Maneres de triar i de fer grups ........................................127 5. Cantarelles ......................................................................129 6. Penyores .........................................................................133 7. Endevinalles ....................................................................141 8. Dites i redolins.................................................................149 9. Embarbussaments ..........................................................155 10.Poemes i gloses ..............................................................161 11.Vocabulari de lhospital ...................................................167 12.Accions............................................................................175 13.Poema: "Truita" ...............................................................187 14.Cartells amb estats dnim .............................................191 15.Eco a les muntanyes .......................................................193 Bibliografia ...........................................................................195 Altres recursos .....................................................................197 Fonts ....................................................................................198

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

Proleg
El joc infantil s el mitj dexpressi, instrument de coneixements, factor de socialitzaci, regulador i compensador de lafectivitat, un efectiu instrument de desenvolupament de les estructures del moviment; en una paraula, resulta un mitj essencial dorganitzaci, desenvolupament i afirmaci de la personalitat. (O. Zapata) Jugar, divertir-se, relacionar-se, significar, adaptar-se i tamb aprendre, sn formes verbals que caracteritzen la part ms profunda de lsser hum. No obstant aix, darrere laparent simplicitat de lacci de jugar i del joc mateix samaguen la incertesa i la complexitat quan es tracta de concretarne el concepte, tan universal i elstic, tan verstil com de mltiples significats. Desprs de lhomo faber, lhomo ludens, com va definir-lo J. Huizinga, segons el qual la cultura humana sorgeix del joc. Desprs del joc, la festa. El joc ens transporta a un espai i un temps plens democions que suren en linconscient personal i collectiu i que reviuen tot just sn recordades. Qui resta lleial al seu temps de jocs s capa de refer amistats llunyanes: aquells amb qui hem compartit jocs difcilment sn exclosos de la prpia intimitat.1 I aix s el que esdev al grup dinfants quan a travs del joc aprenen a compartir, a ponderar, a respectar, a dialogar, ja que saben que ning no pot transgredir les normes establertes si vol continuar jugant. A travs del joc, de la seva dimensi ldica i didctica, podem albirar expressions didentitat i tamb multiculturals, ja que sempre es relaciona amb altres expressions de la cultura: la vida de la gent, el treball, la festa, la msica i els balls, les rondalles, els mites i les creences populars... Podem extreure, de cada un dels jocs, una lgica interna que es va mantenint uniforme: la relaci amb els altres, s a dir, amb qui es juga i quin tipus de relaci shi estableix; la relaci amb lespai, on es juga, en quin tipus de medi jugam; la relaci amb els estris, amb qu es juga, quins instruments es fan servir, i finalment la relaci amb el temps, quan es juga, durant quant de temps. I tota aquesta relaci, en un marc de diversitats mltiples, es concreta en una causa omnipresent a tot arreu: afavorir la socialitzaci dels practicants, s a dir, la seva integraci harmoniosa en el mn particular de valors i de les normes de la societat en qesti. La prctica ldica allibera un codi com de les normes socials del cos i realitza una efica enculturaci dinmica. Quan linfant juga es lliura a laspecte menys tangible, ms immaterial del joc, s a dir, a la dimensi ldica, all que constitueix la seva nima. I aquesta dimensi queda recollida en deu indicadors, descrits per diferents autors:
1 Soler i Amig, Joan (2005); Enciclopdia de la cultura tradicional de Catalunya (vol. III). Barcelona. Enciclopdia Catalana.

Ser joc

un oc oral MES
1. Llibertat, alliberaci, acci o moviment lliure i voluntari, apetncia. El joc apareix genunament en situacions en qu els protagonistes decideixen voluntriament jugar, sense que ning ho imposi. 2. Alegria, divertiment, amenitat, plaer moral, satisfacci, gratificaci, experincia de felicitat; el joc s una activitat generadora de plaer. 3. Espontanetat, impulsivitat, expressi instintiva, irracional, intutiva, improvisaci, desafiament a la racionalitat. Qui juga actua de manera espontnia i impulsiva; per aix, nhi ha prou a observar amb deteniment les respostes ms espontnies daquell que juga per descobrir com s. A diferncia daltres escenaris de la vida quotidiana, durant el joc apareixen expressions, comportaments i maneres de fer totalment imprevistos, fins i tot irracionals. 4. Intranscendncia, superflutat, improductivitat, inutilitat, carcter efmer, futilitat, activitat desinteressada, gratutat, manca de seriositat i dintencionalitat, sense metes ni finalitats exteriorsni materials, per finalitat en si mateix. El joc es viu en present, amb molta intensitat, per sense necessitat de plantejar-se altres fites fora del gaudi del joc, pel joc mateix, relativitzant tot el que passi i ms quan es tracta de guanyar o perdre. 5. Incertesa, aventura, tensi, mutabilitat de formes, malleabilitat, plasticitat, fluctuaci, metamorfosi. Aquest s un dels valors ms valuosos del joc, ja que cada partida representa una aventura a la qual s'ha de fer front, una incgnita que cal desentrellar. Jugar s sobretot divertir-se resolent problemes, posant-se un mateix a prova. 6. Ambivalncia, oscillaci, contrast, vaiv, bipolaritat. Pel sol fet de jugar, tot duna es produeix una immersi en una atmosfera plena de contrastos, amb accions conegudes i a la vegada inesperades, amb respostes encertades i tanmateix acompanyades duna errada, alhora en la racionalitat i en la irracionalitat. 7. Conscincia, decisi, comproms, subjectivitat impregnada de decisions i de sentit, energia sorgida dun mateix. Qui juga ha de llegir i interpretar la situaci en qu es troba per poder prendre una decisi i intervenir conscientment. Aix indica que el joc s un laboratori daprenentatges intelligents, de manera que la persona que juga no satura de resoldre problemes pensant per a ella mateixa all que ha de fer en cada moment. 8. Ritme, harmonia, esttica, ordre, proporci i equilibri, creativitat. El joc t un ordre intern que fa que, com en una orquestra, tots els protagonistes i totes les peces encaixin amb harmonia i equilibri.
6

i paraula

Cada MES j

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

9. Carcter fictici, simulaci, abstracci, fantasia, imaginaci, orientaci prpia, representaci simblica. Quan alg es posa ajugar tot duna sadona que sintrodueix en unes coordenades separades de la resta descenaris de la vida quotidiana. 10.Seriositat, solemnitat, necessitat interior, transcendncia. Si un grup de persones est jugant de deb, la prctica del joc esdev extraordinriament important en la plenitud daquell instant, digui un grup dinfants, de joves o de persones adultes: quan es juga, sempre es viu en present i amb total seriositat. Nhi ha prou de veure com, inevitablement, alg senfada, i com apareixen respostes contundents quan alg altre observa que el de ms enll fa trampa o es comporta duna manera incorrecta. Darrere lobservaci gratuta que sovint es fa amb ulls despectador quan es qualifica una situaci de "jocs dinfants", hi ha tot un conjunt de processos que sn molt importants per als qui en sn protagonistes, que viuen el joc com una activitat molt seriosa.2 A travs del joc saprn, tamb, a conviure en un mn farcit de referents culturals que, dantuvi, semblen contradictoris i subjectes a la confrontaci. El respecte, ms enll de qualsevol ideologia, raa, religi o formes culturals, simposa en qualsevol manifestaci ldica: cal cercar, a travs del dileg i del pacte, espais de collaboraci. Sevita lagressi i la discriminaci tot formant grups de joc a latzar. Shan de fer propostes amb prou variants per tal que es pugui atendre la diversitat de participants. Educant en el respecte i en la mediaci com a via per al tractament dels conflictes. Essent sensibles davant el collectiu ms desafavorit i vulnerable. Igarantint que tothom pugui assolir lobjectiu del joc. Quantes vegades no hem sentit: "avui no han fet res, han jugat"?, quan, precisament, darrere aquest joc hi endevinam tot un meravells mn que li dna consistncia. I el joc s una necessitat bsica i innata en el nin. Quan juga, linfant desenvolupa duna manera global aspectes motrius, psicolgics i sociolgics: Motrius, per la necessitat de moviment que t i per lesfor corporal que, de vegades, li representa. Psicolgics, perqu el joc li dna seguretat i estimula les seves funcions psquiques, ja que: - ha destar atent per tal de comprendre i participar - ha de recordar i memoritzar - ha de crear i imaginar - ha dutilitzar un llenguatge que forma part integrant del joc. Sociolgics, perqu lajuda a fer-se gran i a preparar-se per a la integraci en el mn dels adults, ja que:
2

Lavega i Burgus, Pere; ib.

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

- ha daprendre a acceptar i compartir - ha daprendre a discutir i confrontar idees - ha daprendre a relacionar-se amb els altres. s per aix, tamb, que el joc s, sens dubte, una activitat essencial per a utilitzar una llengua de manera dinmica i funcional. El joc mereix ser considerat com un vehicle indispensable per a laprenentatge de la llengua, sobretot en el marc de lensenyament en educaci infantil i primria. Bona part dels objectius lingstics, culturals i actitudinals fixats en els programes poden ser assolits en un context ldic: interessar-se per lexpressi i la comunicaci treballar la discriminaci i la reproducci fontica reproduir cantarelles, canons, frmules de joc, etc. identificar i comprendre diferents senyals comunicatius: entonaci, gest, onomatopeies comprendre i realitzar ordres participar en dilegs espontanis memoritzar lxic elaborar i utilitzar frases curtes a loral i a lescrit treballar textos de tipus instructiu i explicatius conixer alguns elements de la cultura popular conixer i respectar normes de convivncia.

Els jocs com ja hem esmentat ens conviden a la comunicaci, a la convivncia i a la tolerncia. I aix s precisament el que aquest treball vol aportar en les nostres aules. Ja he comentat en altres ocasions i situacions que la comunitat educativa de les Illes Balears t la immensa sort de gaudir dun Equip de Suport a la Llengua admirable i nic, tant per la seva professionalitat, com per la seva dedicaci, pel seu amor intens envers leducaci i tots els ingredients que shi agombolen. I aquest treball en torna a ser una prova ben fefaent. A ms a ms, el projecte esmentat sha dut a terme en collaboraci amb el Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecci Exterior de la Cultura de les Illes Balears, fet que ha comportat un enriquiment en tots els aspectes. Un grup de mestres generador de propostes, que no es conforma a romandre passiu davant els nous reptes i les transformacions que es viuen dia a dia en les nostres aules, sin que hi posa aquelles iniciatives que poden esdevenir un blsam no noms per a la coexistncia harmoniosa, sin tamb per seguir innovant i avanant en el procs educatiu, en el seu dinamisme esferedor i que moltes vegades, des de fora, no aconseguim copsar. Felip Munar i Munar Cap del Servei dEnsenyament del Catal

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

Aquest recull de jocs no hauria estat possible sense la participaci de totes les escoles, professorat i infants, i lexperincia de lEquip de Suport dEnsenyament de la Llengua. Volem donar les grcies especialment a les escoles que han practicat els jocs, han compartit la seva experincia amb nosaltres i ens han obert les portes per enregistrar el DVD que acompanya aquest material. I tamb agram la collaboraci a l'Escola Superior de Disseny de les Illes Balears i al professor, tutor del projecte, Florentino Flrez. Centres, tutors i tutores, i nins i nines dels cursos que han participat en lenregistrament: CP Inspector Dr. Comas i Camps dAlaior Francesca Alzina Caimari Gabriel Garriga Pons Sofia Lucas Marco Albert Mayans Garca Miquel Munar Rodrguez Antnia Sastre Castell Cursos: 3r A, 3r C, 3r D, 5 C, 6 B i Atenci a la diversitat (2006/07) CP Jaume Fornaris i Taltavull de Son Servera Cati Cirer Varquier Llcia Ginard Adrover Carles Guerrero Carreo Cursos: 3r C i 6 A (2005/06) CP Joan Mir de Palma Margalida Serra Cantallops Cursos: 4t A (2005/06) CP Labritja dEivissa Maria Mar Mar Cursos: 4t i 6 (2006/07) CP Ponent dInca Maria Jacoba Ximelis Bennssar Francesca Pol Hernndez Vicen Rodrguez Jimnez-Bravo Cursos: 4t (2005/06)

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

CP sAlgar de Llucmajor Aina Villalonga Comas Cursos: 3r (2005/06) CP sAuba de Cala Rajada Xesco Casacuberta Vallier Maria Llaneras Alzina Cursos: 3r A, 5 i Aula oberta (2005/06) CP Son Canals de Palma Maria Bonet Galms Catalina Mas Vanrell Cursos: 4t i 6 (2005/06) CP Son Serra de Palma Margalida Segu Gelabert Cursos: Atenci a la diversitat (2005/06) La Immaculada de Palma Aina Oliver Nadal Margalida Zuzama Juan Cursos: 6 (2005/06) Mestres de lEquip de Suport que han experimentat els jocs que els hem proposat i han fet aportacions i valoracions: Catalina Castell Massanet Anna Font Ortega Aina Llobera Miralles Neus Mar Mar Antnia Mascar Horrach Carme Rodrguez Cladera Antnia Santandreu Simonet Montserrat Sobrevias Servet

10

Ser joc

un oc oral MES
Presentacio
Ser joc i paraula. Cada mes un joc oral ms s un conjunt de materials didctics que fomenten lexpressi i la comprensi orals de la llengua catalana en leducaci primria, especialment en el segon i tercer cicle, i recuperen la vivncia del joc i el plaer de la paraula. Ser joc i, fa referncia al valor del joc com a activitat essencial i natural de linfant que li proporciona plaer i satisfacci, i en la qual simplica fsicament, emocionalment i mentalment. Paraula. El llenguatge s una de les capacitats bsiques de lsser hum que est estretament vinculada amb la formaci del pensament. Experimentar amb la paraula com a objecte de joc afavoreix lexpressi i s una manera dapropar els infants al mn de la cultura. Cada mes indica que tracta duna activitat educativa constant, peridica, sistemtica i per tant programada, imprescindible per assolir els objectius lingstics. Un joc oral reivindica el treball de lexpressi oral de forma ldica al llarg de tota leducaci primria. A lescola sovint es prioritza lexpressi escrita per damunt de lexpressi oral. Ms. Suggereix lesperit de recerca del professorat per incorporar recursos nous a la tasca docent, que siguin eficaos envers els objectius proposats.

i paraula

Cada MES j

PARLAR S DIVERTIT
Actualment, a les Illes Balears, vivim un increment quantitatiu de flux migratori procedent de diverses collectivitats que ha introdut canvis socials i culturals. Als centres educatius aquesta situaci es tradueix en la incorporaci dun percentatge alt dalumnes que desconeixen la llengua i la cultura de la nostra comunitat. Ensenyar llengua dins aquest context plurilinge, amb el catal com a llengua de cohesi, s un repte que sols es pot afrontar amb la implicaci de tots els docents del centre. Resumint, lobjectiu daquest projecte s oferir a tot el professorat del centre un recurs ms per treballar oralment la llengua catalana d'una manera ldica i, alhora, atendre la diversitat lingstica i cultural de les aules.
11

Ser joc

un oc oral MES
Per que aquests jocs?
En el mercat podem trobar un estoc ampli i variat de llibres de jocs molt tils per als docents. La selecci de jocs que us proposam s fruit de la prctica i lintercanvi amb el professorat i segueix els criteris i les caracterstiques que us indicam a continuaci: El llenguatge s un component essencial de tots els jocs Per jugar, els infants han de repetir, memoritzar, improvisar els textos orals. Es treballen els camps semntics i les frases: enumeratives, interrogatives, imperatives, exclamatives, i textos diversos: descripcions, narracions, poemes, tant des del punt de vista de la comprensi com de l'expressi.

i paraula

Cada MES j

EL JOC FA GRUP
Daltra part, volem destacar la importncia del llenguatge en les situacions comunicatives, no sols en el moment de jugar, sin tamb abans i desprs, en la preparaci i en la valoraci. Pactar les normes del joc, decidir qui comena, resoldre conflictes, sn moments que propicien la utilitzaci del llenguatge i que de forma natural fan que el catal esdevingui la llengua comuna de relaci. Cal posar esment en el vocabulari i les expressions especfiques que sorgeixen en una situaci de joc i que ens ajudaran a precisar i ampliar el llenguatge dels infants. (Vegeu en lannex 3, "Expressions de joc", una llista destructures lingstiques que es poden treballar en una situaci de joc.) Pel que fa als infants que desconeixen lidioma, en aquestes situacions contextualitzades entenen les estructures de la llengua sense adonar-sen amb lajuda del llenguatge no verbal, com sn: els silencis, la cadncia, el ritme, el tarann del parlant, els gestos Aquests aspectes, sumats al fet que els jocs proposats tenen una estructura senzilla i universal, fan que linfant pugui imitar i participar des dun primer moment. La situaci de joc els dna seguretat i pistes suficients per continuar jugant encara que no entenguin tot el vocabulari. Incorporen recursos potics de tradici oral i produccions dautors contemporanis Els jocs inclouen cantarelles de triar, dites i redolins, embarbussaments, refranys i frases fetes, endevinalles, poemes i gloses. Amb aquests recursos els infants entren en contacte amb models lingstics elaborats i acurats amb el pas del temps, que els obren la porta a les possibilitats expressives del llenguatge i al gaudi de la paraula i la creaci potica. Segons Gabriel

12

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

Janer Manila (1985), "la literatura oral introdueix el nin en la paraula, en el ritme i els smbols, li exercita la motricitat i la memria, li desperta lenginy". En alguns jocs, els poemes, els embarbussaments o els redolins sn la mateixa essncia del joc. (Vegeu els jocs: Tam-tam, Va de redolins, Embarbussaments.) Daltra part, utilitzar una cantarella de triar per decidir qui comena o encertar una endevinalla per pagar penyora, sn exemples que donen riquesa al llenguatge colloquial dels infants. (Vegeu les targetes per fotocopiar dels annexos, al final del llibre.) Treballen la paraula coordinada amb el moviment i el ritme, amb la implicaci de tot el cos Els infants en aquest perode evolutiu tenen necessitat de moures, de gastar energia, de realitzar activitats daprenentatge amb tot el cos, i, generalment, la dinmica daula els fa estar molt de temps asseguts. Aixecar-se, canviar de posici, seguir un ritme amb les mans mentre parlam sn activitats integrals amb tot el cos, ajuden a memoritzar i a incorporar el llenguatge ms eficament. Perqu com tots sabem, all que els alumnes fan s el que aprenen.

EL RITME I EL MOVIMENT AJUDEN A APRENDRE LA LLENGUA

Sn curts, senzills, variats, per aplicar dins laula i no s imprescindible un material especfic Aquestes caracterstiques faciliten la seva aplicaci en qualsevol moment del dia i situaci daula. Sn jocs de canvi de lloc, de passar un objecte, de memria, de fer gestos, de ritme, de preguntes i respostes, que gaireb no requereixen explicaci per poder jugar. Sn fcils dadaptar i de modificar en funci del grup i dels objectius i continguts que shagin de treballar La prctica dels jocs i la resposta dels infants amplien les possibilitats didctiques i poden suggerir canvis que sadaptin millor a cada situaci educativa. El material complementari presentat als annexos s una ajuda per ampliar els jocs. Que els jocs en generin de nous a partir de variacions lingstiques o en la forma de jugar, far que la prctica sigui ms viva i dinmica. Potencien les interaccions entre els infants i els diferents tipus dagrupaments per crear situacions comunicatives plurigestionades Si la llengua saprn parlant hem de donar espai a la parla. A lescola, s necessari establir dinmiques diferents i gils que donin protagonisme als
13

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

infants i que facilitin la comunicaci. Es tracta de potenciar les interaccions infant-infant i infant-grup des dun primer moment, independentment del nivell de comprensi i expressi dels infants, per damunt de la ms comuna a laula, la de mestre-infant.

JUGANT APRENEM LA LLENGUA

Hi hem incls diferents tipus dagrupaments: gran grup, petit grup, parella i individual. El gran grup facilita un major control del llenguatge. El petit grup o la parella promouen la participaci dun major nombre dinfants. No hem volgut deixar de banda el joc individual, en el qual linfant interactua i gaudeix amb si mateix. Fomenten les relacions socials i la cohesi del grup s fonamental, en aquest sentit, la finalitat del joc. Per aix, no hem proposat cap joc que cre rivalitats entre els infants, tot i que hem volgut tenir presents la motivaci i el repte perqu els ajuda a superar-se a si mateixos, a estar actius, atents. Interessa atendre ms la conscincia del procs que els resultats. En aquest context, equivocar-se, caure en un parany sha dentendre com a part del joc amb una actitud positiva i divertida. Substitum leliminaci dun infant per pagar penyora, aix mantenim la participaci de tots sense exclusi i afegim un repte lingstic i ldic que ho solucioni. (Vegeu en lannex 6 les targetes per fotocopiar de les penyores proposades i el dileg introductori per realitzar-les.) Junts amb un objectiu com de diversi, els infants aprenen a conixerse millor, a relacionar-se amb els altres i es fomenta la cohesi del grup. Jugant es creen vincles afectius entre tots els infants i un sentiment de pertinena al grup la qual cosa propicia actituds dacceptaci, respecte, inclusi, participaci, ajuda i cooperaci. Segons Sebasti Serrano i Farrera (1984), pel fet de seguir tots els mateixos ritmes corporals, saconsegueix una sincronia interaccional que fa que tots els components del grup se sentin molt ms els uns al costat dels altres.

El rol del professorat

La llengua s leix vertebrador de tot lensenyament i de tot laprenentatge dels alumnes. Lexpressi oral s una part fonamental de lensenyament de la llengua i t un sentit transversal. Lensenyament de la llengua ha de ser un objectiu compartit per tot el professorat del centre. Cada membre del claustre de professors s un professor de llengua en els diferents
14

Ser joc

un oc oral MES
mbits de la seva docncia: al passads, a laula, al pati, en les converses informals i en les converses ms formals i estructurades. Per tant, conixer i practicar els jocs, planificar, coordinar i decidir quins treballar cada un, com tamb fer un seguiment i valoraci s tasca de lequip de mestres. Abans diniciar una sessi el professorat hauria de practicar els jocs. Aquesta s la millor manera de transmetre entusiasme, a la vegada que sexperimenten les dificultats i els reptes que han dafrontar els infants. En una situaci de joc dins la seva aula, el professor es responsabilitza de la conducci del grup alhora que assumeix diferents rols, com, per exemple, els de referent, observador, dinamitzador, model, organitzador, mediador o moderador, dels quals destacam els segents:

i paraula

Cada MES j

ELS INFANTS DE SEGON I TERCER CICLE TAMB NECESSITEN JUGAR

Observador Partir dels interessos dels infants, saber a qu juguen ens dna pautes a lhora delegir quin tipus de joc conv en cada moment. Tamb s possible aprofitar les situacions de joc per observar els alumnes des duna altra perspectiva: la seva habilitat en les activitats comunitries, la seva manera daprendre, de parlar Amb aquesta informaci podem ajudar-los a conixer-se millor i valorar-se ms. Model i referent Qualsevol professor que jugui amb els infants, sigui el tutor o un especialista, esdev model lingstic. Cal que sexpressi amb claredat i dicci correcta i que exemplifiqui produccions verbals prpies del joc.

APRENEM LA LLENGUA AMB TOT EL COS

Parallelament, el professor s un referent, un model de comportament que els infants observen per aprendre a relacionar-se amb els altres amb actituds de respecte, acceptaci i ajuda. La seva actitud s la clau per crear un clima de confiana.

15

Ser joc

un oc oral MES
Mediador Ha dactuar de mediador per resoldre les situacions de conflicte derivades de la dinmica dels jocs. Ha dafavorir la participaci de tots els alumnes i equilibrar les relacions perqu tots els infants se sentin acceptats.

i paraula

Cada MES j

ELS POEMES, LES ENDEVINALLES SN MODELS LINGSTICS RICS I CREATIUS

Organitzador i dinamitzador El mestre ha de seleccionar els jocs en funci dels objectius que pretn treballar, ha de planificar quan i com els ha de treballar, ha dorganitzar la sessi perqu sadeqi a les necessitats dels seus alumnes i ha de crear alhora un ambient estable, segur i formatiu. Per fer aix ha de tenir en compte diversos aspectes: Consensuar i valorar les normes del joc amb els infants Sempre que ho consideri oport ha de promoure una conversa sobre la manera de jugar. (Vegeu lannex 2, en el qual podeu trobar una llista oberta de normes de com jugar que shan de pactar amb els infants.) Tamb ha de facilitar la reflexi sobre la dinmica del joc, les actituds adoptades, la consecuci dels objectius lingstics, a partir de preguntes com ara: "Quin tha agradat ms?" "Qu has aprs?" "Qu milloraries?"

JUGAM AMB ELS INFANTS NOUVINGUTS I JA ENS ENTENEM

Tenir en compte les caracterstiques del joc com a reguladores de la dinmica de laula Hi ha jocs que pel grau datenci i concentraci desperten lactivitat intellectual dels alumnes, altres, els de moviment, activen i exciten, mentre que nhi ha daltres que relaxen. Tot i que en general tots els jocs necessiten lactivaci de linfant, nhi ha uns que fomenten ms que els altres la participaci i la incorporaci dels que juguen, com s ara Una mirada. Daltres, com, per exemple, els rtmics, tendeixen a deixar ms relaxats i concentrats els alumnes. Daquests alguns sn adients per comenar una tasca nova. Segons com es trobin els infants, la feina que sha de fer i el ritme de laula, el professor ha de triar uns jocs o uns altres.

16

Ser joc

un oc oral MES
Considerar el grau de confiana que senti linfant davant el grup per a lxit de participaci en els jocs Perqu linfant vulgui participar i expressar-se sha de sentir segur i relaxat. Cal evitar la inseguretat que pot generar en alguns infants constatar que tothom est pendent de la seva intervenci. Ser protagonista del joc en gran grup pot produir una tensi afegida per lexpectaci que se centra en ell. En canvi, un treball en petit grup disminueix la tensi. Utilitzar les estratgies lingstiques Finalment, per assegurar la comprensi i expressi de tots els alumnes, el mestre, com a especialista en llengua i coneixedor de les estratgies lingstiques, les ha dutilitzar i saber quan conv intervenir sense interrompre la dinmica del joc. (Vegeu lannex 1, en el qual indicam una selecci d'estratgies per treballar la llengua oral en una situaci de joc.)

i paraula

Cada MES j

ENSENYAR LA LLENGUA S TASCA DE TOTHOM

Materials didactics que componen el llibre
Fitxes dels jocs Targetes. Sofereixen en aquest format perqu es puguin fotocopiar, retallar i/o arxivar dins capses o bosses i aix facilitar-ne l's com a material que complementa els jocs. (Vegeu els annexos.) Cartells. Sn especfics dels jocs: Quin cartell duc i Va de redolins. S'han de fotocopiar, ampliar i retallar. DVD. Cont lenregistrament dels jocs que s'ha fet a diferents escoles de les Illes. No hi apareixen Aquest per a mi, aquest per a tu i Pau Pere per problemes tcnics.

17

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

Per facilitar la selecci dels jocs hem elaborat un quadre resum de tots els jocs que en sintetitza de forma grfica les caracterstiques. A leix vertical trobareu la tipologia amb tots els jocs enumerats seguint el mateix ordre de les fitxes i del DVD. Hem optat per agrupar els diferents jocs a partir de prioritzar una de les seves caracterstiques, encara que aquest agrupament s arbitrari i en podrem haver decidit un altre. En tot cas hem intentat que sigui prctic i funcional. A leix horitzontal hem ressaltat els aspectes que donen una informaci rpida i general: agrupament i espai, interacci, caracterstiques generals del joc i aspectes lingstics que es treballen. Perqu es pugui veure de forma rpida i grfica lagrupament i lespai, hem utilitzat els pictogrames segents:

Rotlo

Individual

Rotlo i un infant enmig

Parella

Semicercle i un infant davant

Asseguts
(aquest joc no requereix cap canvi espaial daula)

Desplaaments lliures per laula

Hem simplificat amb les inicials les interaccions que shi estableixen:

I-I I-GG I-PG PG-PG

Infant - Infant Infant - Gran grup Infant - Petit grup Petit grup - Petit grup

19

Cada MES joc oral MES un

i paraula
Jocs Agrupament i espai Interacci Caracterstiques generals del joc Aspectes Lingstics Pg.

Ser joc

JO ESTIM EN SECRET

I-GG

Mogut Datenci

Repetir el ritual inicial Construir frases descriptives Ampliar vocabulari Improvisar una histria Ampliar vocabulari Improvisar una histria Repetir un dileg

27

LA CASA ES CREMA LHOSPITAL

Canvi de lloc

I-GG

Mogut Gestos associats Mogut Datenci

29

I-I I-GG I-I I-GG I-I I-GG I-I I-GG

31

MUDANA PER A TOTHOM UNA MIRADA

Mogut Datenci

33

Tranquil Memoritzar Moviment una rtmic de mans cantarella Encadenat Mogut Datenci Desplaament per laula Tranquil Concentraci i atenci Tranquil Datenci i memria Acumulatiu Tranquil Datenci i memria Tranquil Datenci Tranquil D'atenci Tranquil Memoritzar un redol Escoltar atentament les rimes Memoritzar i recitar textos Repetir el ritual inicial Acumular i repetir paraules Memoritzar una cantarella i vocabulari Fer preguntes per endevinar una acci Construir frases descriptives

35

VA DE REDOLINS

37

Concentraci, atenci i memria

CARUSSES DE LHAVANA

I-PG I-I I-GG I-I I-GG I-I I-GG I-I I-GG I-I I-GG I-I I-GG

41

43

QU HA DESAPAREGUT? DAIXONAR

45

49

Endevinar

DE QU PARLAM? DETECTIU, DETECTIU

51

Repetir el ritual 53 inicial Construir frases descriptives Fer preguntes per endevinar un ttol 55

ENDEVINA DE QU VA
20

Tranquil Gestos associats

Cada MES joc oral MES un

i paraula
Jocs Agrupament i espai Interacci Caracterstiques generals del joc Aspectes Lingstics Pg.

Ser joc

Endevinar

PASSAR LA FRONTERA QUIN CARTELL DUC? EL REI MANA

I-I I-GG I-I I-GG I-GG

Tranquil Datenci

Construir frases interrogatives adreades a saber una clau Expressar diferents estats dnim Repetir el ritual inicial. Fer frases imperatives correctes Ampliar el vocabulari daccions Donar instruccions

57

Mogut Datenci Desplaament per laula Tranquil D'atenci

59

63

Instruccions

EL ROBOT

I-I I-GG I-PG PG-PG I-I I-GG I-I I-GG I-I I-GG I-I I-GG I-I I-GG I-I I-GG I-I I-GG

Tranquil Encadenat Paraula i gest Tranquil Gestos associats Tranquil Encadenat Gestos associats Tranquil Encadenat Gestos associats Tranquil Encadenat Datenci Gestos dissociats Tranquil Amb ritme Passar un objecte Tranquil Amb gestos Passar un objecte imaginari Tranquil Llanar una pilota Tranquil Moviment rtmic de mans Passar un anell dins una corda

65

ECO A LES MUNTANYES LA VACA SENSE CAP TACA MON PARE S FERRER

Repetir i construir frases Repetir el ritual inicial amb canvis segons linterlocutor Repetir el ritual inicial Ampliar el vocabulari dels oficis Ampliar el vocabulari de les parts del cos i de la roba Memoritzar un poema Construir frases amb un denominador com Memoritzar embarbussaments Memoritzar una cantarella

69

Paraula i gest

71

73

NAS PEU

75

Passar un objecte

BALL ROD DE LA BICICLETA EL REGAL MGIC

79

81

EMBARBUSSAMENTS LANELL

83

85

21

Ser joc

un oc oral MES
Jocs Agrupament Interacci i espai Caracterstiques generals del joc Aspectes Lingstics Pg.

i paraula

Cada MES j
I-I I-GG I-I I-GG I-GG
Tranquil Encadenat Llanar una pilota Tranquil Amb ritme Passar diversos objectes Tranquil Amb ritme Discriminar fonticament i treballar les sl . labes Memoritzar un embarbussament

Passar un objecte

PILOTA ENCADENADA

87

UN CARRO CARREGAT

89

AIX S UN DISBARAT
Preguntes i respotes

Repetir frases i dilegs Construir frases rtmiques

93

NI S, NI NO

I-I I-GG I-I I-GG I-I I-I

Tranquil Datenci

Construir frases interrogatives Utilitzar sinnims Construir preguntes i respostes divertides Memoritzar una cantarella Repetir una paraula i treballar les sl . labes Memoritzar una cantarella Improvisar una noticia Exercitar la narraci Memoritzar una cantarella Memoritzar noms dinfants Memoritzar el ritual inicial

95

PER AQU MHAN DEMANAT AQUEST PER A MI, AQUEST PER A TU CARABASSA

Tranquil Encadenat

97

Tranquil Moviments rtmics de braos Tranquil Moviment rtmic de mans Tranquil Moviment de mans

101

103

EL DIT DEL COR LA NOTCIA

Rtmics

105

I-I I-GG

Tranquil Moviment rtmic de mans Tranquil Moviments rtmics de dits

107

LES ESPINES DEL PEIX PAU PERE

109

I-I I-GG I-I

Tranquil Encadenat Moviment rtmic de mans Tranquil Gestos associats

111

PEDRA, PAPER, ESTISORES

113

22

Cada MES joc oral MES un

i paraula
Jocs Agrupament i espai Interacci Caracterstiques generals del joc Aspectes Lingstics Pg.

Ser joc

TAM-TAM

I-I

Tranquil Moviment rtmic de mans Tranquil Moviments rtmics de dits Moviments rtmics del cos

Memoritzar un poema Memoritzar una cantarella Memoritzar i crear gloses

115

Rtmics

TIMBO, TIMBO VOLS QUE ET MOSTRI UNA CAN?

117

119

23

Canvi de lloc

25

Jo estim en secret

JOC DE CANVI DE LLOC ENTRE ELS INFANTS QUE REUNEIXEN LA MATEIXA CARACTERSTICA
26

I-GG

Construir frases descriptives a partir dun encapalament. Dir caracterstiques dels companys: fsiques, de vestimenta, aficions o altres.

Descripcio
1. Els infants sasseuen fent una rotlada i un dels infants es col.loca enmig, fa un parell de voltes amb els ulls clucs i assenyala un infant amb el dit. 2. Linfant a qui ha assenyalat saixeca i amb una frase dels exemples comena a dir noms la primera paraula: "jo". Es torna a asseure. 3. Linfant del costat saixeca i diu la paraula segent: "estim". Es torna a asseure. 4. Aix continua el joc, dient les altres paraules de la frase, fins que arribam a "que". 5. Linfant segent ha de decidir el verb de la frase. I el segent les caracterstiques elegides. Exemple: "jo estim en secret els nins i nines que duen sabates esportives". 6. Tots els infants que compleixen aquesta caracterstica shan de canviar de lloc. Mentre es canvien de lloc, el que est enmig ha daprofitar per ocupar una cadira i ha de passar enmig el que ha quedat sense cadira. 7. Tornam a comenar el joc construint entre tots una frase descriptiva nova. Exemples: Jo estim en secret els nins i nines que (no) duen..(Sabates esportives). Jo estim en secret els nins i nines que (no) tenen.. (Els ulls negres). Jo estim en secret els nins i nines que (no) mengen.. (Xocolata).

Material
Cap.

Suggeriments
Quan hi jugueu per primera vegada s convenient fer un treball previ de les possibles frases que shan dutilitzar i posar-ne exemples. En altres sessions podeu proposar als infants que improvisin altres comenaments de frases. Exemple: "magrada anar al cinema amb nins i nines que". Podem fer variants daquest joc: - Linfant que est enmig s el que construeix la frase completa. - Els infants no saixequen quan diuen una paraula i no hi ha ning enmig.
27

La casa es crema

JOC DE CANVI DE LLOC MENTRE SIMPROVISA UNA HISTRIA

28

I-GG

Ampliar el vocabulari de noms i accions que es desenvolupen en relaci amb la casa i la vida diria. Saber construir una histria coherent, que relati les accions de la vida diria. Escoltar amb atenci per tal de canviar de lloc en el moment adequat. Reproduir frases i gestos.

Descripcio
1. Tots els infants estan asseguts en rotlo a les cadires de laula, hi ha dhaver tantes cadires com jugadors manco una. 2. Tots els infants sasseuen a la seva cadira, llevat de linfant que s al mig que resta dret i comena construint una histria curta de coses que passen dins una casa, com per exemple: "dormim, ens aixecam, deim bon dia, ens llevam el pijama, ens vestim, anam a". Mentrestant, els altres infants lhan dimitar i han de repetir el que diu i fa linfant que s al mig. 3. Quan linfant del mig, duna manera improvisada, diu: "la casa es crema!", tothom sha daixecar i canviar de cadira i, en definitiva, de casa. Linfant del mig aprofita aquest desconcert per asseures i quedar-se una casa. Linfant que es queda sense cadira, ha de passar enmig del rotlo i tornar a reproduir la histria.

Material
Cap.

Suggeriments
Abans conv que treballeu el vocabulari de les coses que es poden dir quan construm la histria, per tal de donar pistes, aprendre vocabulari, frases i poder reproduir els models que oferim. Aix mateix podeu utilitzar les targetes daccions per fotocopiar de lannex 12.

29

L'hospital

JOC DE CANVI DE LLOC MENTRE SIMPROVISA UNA HISTRIA

30

I-I I-GG

Ampliar el vocabulari referit a un hospital. Improvisar una historieta coherent amb el vocabulari treballat. Escoltar atentament per tal de canviar de lloc quan es diu la paraula que t adjudicada cadasc.

Descripcio
1. Entre tots feim una llista de paraules relacionades amb el tema de lhospital, com a mnim tantes com la meitat del nombre dalumnes. El mestre les ha descriure a la pissarra: malalt, infermer, recepcionista, metge, bistur, llit, llitera, portalliteres, tireta 2. Repartim les paraules procurant que sempre hi hagi dos alumnes que tenguin adjudicada la mateixa. 3. Feim un rotlo ample de cadires i shi han dasseure tots els infants excepte un que es posa en el centre. 4. Aquest fa de narrador/a i comena la histria relacionada amb el tema. Cada vegada que diu una paraula, els dos infants que la representen han de canviar rpidament de lloc. 5. Quan el narrador diu la paraula "hospital" tots els jugadors canvien de lloc i aprofita el moment per ocupar una cadira. Qui quedi sense cadira continuar la histria o la comenar de nou.

Material
Cap.

Suggeriments
Veure les paraules escrites facilita la improvisaci de la histria. La conversa prvia sobre situacions viscudes personalment dna referents per inventar histries. Podeu jugar tamb utilitzant les targetes de vocabulari per fotocopiar de lannex 11 per facilitar als infants el recordatori de les paraules. Podeu fer la mateixa activitat amb qualsevol altre tema: la selva, lescola

31

JOC DE CANVI DE LLOC A PARTIR DUN DILEG

32

I-I I-GG

Reproduir els dilegs del joc. Mantenir latenci per tal de canviar de lloc en el moment adequat.

Descripcio
1. Es col.loquen les cadires en rotlo tantes com participants, manco una. 2. Triam linfant que ha de comenar el joc i quedar dret enmig mentre els altres sasseuen cada un a una cadira. 3. Aquest es dirigeix a un dels companys i li demana: tagraden els teus venats? 4. Si respon s a la dreta, tothom ha de crrer un lloc a la dreta i si diu s a lesquerra, tothom ha de crrer un lloc a lesquerra. 5. Si respon que no, el jugador del mig li fa una altra pregunta: per qui els canviaries? 6. Llavors diu el nom de dos jugadors que no seguin al seu costat. 7. Rpidament aquests shan de canviar de lloc amb els dos infants que seuen a la dreta i lesquerra de qui els ha anomenat. 8. En cas que respongui aquesta pregunta dient: mudana per a tothom, tots han danar al centre del rotlo i canviar de lloc. En totes les situacions de canvi de cadira, linfant del mig intentar ocupar-ne una. Qui es queda sense lloc torna a iniciar el joc.

Material
Cap.

Suggeriments
s un joc datenci i moviments rpids, cosa que crea un clima dexcitaci. s til per motivar i desinhibir els infants. Seguidament conv fer un joc ms tranquil, si desprs voleu continuar amb una activitat de concentraci.

33

Unamirada

JOC DE CANVI DE LLOC I DE RITME AMB UNA CANTARELLA

34

I-I I-GG

Aprendre la cantarella seguint el ritme que lacompanya. Mantenir la comunicaci no verbal en el moment del canvi de lloc.

Descripcio
1. Els infants col.loquen les mans amb el palmell per amunt de tal manera que la seva m esquerra quedi davall de la m dreta del seu venat. 2. Qui condueix el joc comena i fa el moviment de dos temps seguint el ritme de la cantarella: M dreta pica la m esquerra del venat M dreta torna a la posici inicial 3. Sense perdre el ritme, qui rep el cop, reprodueix el mateix moviment i aix successivament. 4. En acabar qui rep el cop en el moment de dir "ja!", ha de cercar la mirada de qualc. 5. Les dues persones implicades han de canviar de lloc sense deixar de mirar-se. Lletra Sona, sona mamballeta, passa, passa, rodar, a qui vulguis mirars i de lloc et canviars. Ja!

Material
Cap.

Suggeriments
Podem substituir el tercer vers per altres accions que modifiquin el joc. Exemples: - "A qui vulguis saludars". A ms de mirar-se, quan es troben enmig de la rotlada se saluden. - "Amb qui vulguis parlars". Quan es troben enmig del rotlo inicien una conversa. - "A qui vulguis besars, amb qui vulguis ballars"

35

JOC DE DESPLAAMENT PER LAULA EN QU SE CERCA LALTRA MEITAT DEL REDOL

36

I-I I-GG

Escoltar atentament els versos que diuen els altres i recitar un vers. Pronunciar correctament un redol. Identificar versos amb la mateixa rima.

Descripcio
1. Repartim les targetes amb els redolins. Hem de fer fixar als infants que noms hem repartit un boc del redol i que hem de trobar la nostra parella. 2. Cadasc ha de memoritzar el seu vers. 3. Els infants shan de desplaar lliurement per laula mentre reciten el seu missatge i escolten els altres per trobar la meitat que els falta. 4. Quan trobam la nostra parella picam amb les mans i anam a seure junts. 5. Comprovam entre tots si realment cada parella ha encertat el redol. Lletra: Truita
La truita s una bona menja des del dilluns fins al diumenge. Sola, resulta molt plaent, i encara ms amb farciment. Truita amb patates, amb mongetes, amb espinacs, tamb amb gambetes, amb botifarra, amb ceba, amb alls, ben pocs hi fan escarafalls. Truita amb verdures, amb pernil, t cadascuna el seu estil i el seu gustet determinat, perqu la truita s un gran plat que fet aix o fet aix sempre ens encanta el paladar.

(Miquel Mart Pol)

Material
Targetes del poema "Truita" per fotocopiar de lannex 13.

Suggeriments
Podeu inventar redolins seguint les pautes segents: mirau alguns dels poemes de les targetes, observau juntament amb els infants quines unitats de llenguatge es repeteixen i subratllau la rima. Comprovau que els redolins sn dos versos apariats. A continuaci feis redolins. Un infant diu una paraula, un altre en diu una altra que rimi, i un tercer intenta fer el redol. Amb els redolins que han creat els infants heu de fer les vostres targetes. Tamb podeu utilitzar les dites, redolins, endevinalles i embarbussaments que hi ha a les targetes per fotocopiar dels annexos 7, 8 i 9. Podeu fer el mateix joc amb els poemes per fotocopiar de lannex 10: "Bunyols" i "Croquetes" de M. Mart i Pol. 37

39

Carusses

JOC DE PRODUCCI D'UN TEXT EN QU SE SUPEREN I ES TRAMPEGEN LES INTERFERNCIES DELS ALTRES INFANTS
40

I-PG

Aprendre els textos proposats. Exercitar la capacitat de concentraci. Provocar lerrada del que est produint un text.

Descripcio
1. Un infant recita en veu alta el poema elegit. Ha de mirar sempre cap a davant i amb els ulls oberts. Vegeu targetes de lannex 10. 2. La resta del grup, sense tocar-lo, ha daconseguir que sequivoqui: fent gestos, carusses o ganyotes, dient-li coses en veu baixa 3. Si el que recita sequivoca, paga penyora i ho intenta un altre. Exemple: Un alb Un alb vaig veure ms alt que es puig Major i tenia una rabassa com es castell dAlar. Un dia que feia vent, una branca es va esqueixar i della varen obrar cent barques per navegar. Cent homes es resolgueren un dia per tallar-lo, picaren un any rod i encara no pogueren. (Popular)

Material
Cap.

Suggeriments
Equivocar-se no s noms canviar alguna paraula del text, tamb s torbar-se massa, dubtar Es pot fer un treball previ dexercitar les carusses: agrupats en cercle els infants, per torns, se situen enmig i segons la seva imaginaci han de fer gestos i carusses amb lobjectiu de fer riure la resta del grup. Per parelles, un fa gestos i laltre limita fent de mirall. Presentam i aprenem alguns dels embarbussaments que hi ha a les targetes per fotocopiar de lannex 9 i els utilitzam per jugar.
41

De

l'Havana

JOC ACUMULATIU DE MEMORITZACI DE PARAULES

42

I-I I-GG

Ampliar el vocabulari del camp semntic que volem practicar. Pronunciar correctament lestructura repetitiva proposada.

Descripcio
1. La mestra o un infant comena el joc dient: "de lHavana ha vengut una barca carregada de......Fruites" 2. Linfant de devora repeteix lenunciat i ha de canviar el nom genric per una paraula especfica que shi correspongui, per exemple: "de lHavana ha vengut una barca carregada de melons". 3. Linfant segent repeteix la frase anterior i afegeix una paraula nova, per exemple: "de lHavana ha vengut una barca carregada de melons i peres." 4. Cada infant, al seu torn, ha de recordar totes les paraules i afegir-ne una de nova, fins acabar la rodada. Si considerau que la cadena de paraules s massa llarga, podeu aturar el joc i tornar a comenar. Lletra De lHavana ha vengut una barca carregada de

Material
Cap.

Suggeriments
Podeu canviar la intenci en el treball del vocabulari: mobles, vestuari, animals, accions, paraules que comencin per (segons la necessitat). En lannex 12 trobareu targetes daccions amb dibuixos i lletra que poden ser tils per a aquest joc. Si els infants tenen molta dificultat per expressar-se, per saben llegir, poden tenir la possibilitat de triar una imatge amb el nom abans de dir la frase. Tamb podeu usar fotografies, dibuixos, objectes, fruites Per facilitar la memoritzaci de les paraules podeu acompanyar la pronunciaci amb el gest, tant de forma individual com col.lectiva. Podeu canviar lencapalament del joc segons els objectius lingstics. Per exemple: - Quan na Maria es vesteix es posa - Anava pel carrer i vaig veure una persona que Podeu jugar sense que sigui acumulatiu.
43

JOC DE MEMRIA VISUAL

44

I-I I-GG

Aprendre vocabulari i aguditzar la memria visual. Pronunciar correctament les cantarelles que acompanyen el joc.

Descripcio
1. Posam damunt una taula una srie dobjectes i els anomenam un per un. En podem fer la descripci de cada un. 2. Els infants els han dobservar i memoritzar durant un minut. 3. Passat aquest temps el conductor del joc els tapa amb un mocador mentre tots reciten les paraules mgiques. 4. Quan el conductor retira el mocador lleva dissimuladament un dels objectes. 5. Els infants han dendevinar quin objecte manca desprs de dir la cantarella del joc. 6. Qui endevina lobjecte que ha desaparegut comena de bell nou el joc. Paraules mgiques Per la fatifat que la mia mare sap, el mocador estendrs, i un objecte amagars. Qu ha desaparegut? Cantarella El meu ull lha mirat, el cervell lha enregistrat i et puc dir amb claredat quin objecte has llevat: El llapis!

Material
Objectes fcils dobtenir.

Suggeriments
Podeu variar el nivell de dificultat lingstica en funci del nombre i el tipus dobjectes que seleccioneu. Tamb podeu utilitzar fotografies o dibuixos. Vegeu les targetes daccions per fotocopiar de lannex 12.

45

Endevinar

47

Daixonar

JOC DENDEVINAR UNA ACCI

48

I-I I-GG
Construir frases interrogatives correctament. Endevinar lacci que substitueix pel verb daixonar.

10

Descripcio
1. Un infant pensa una acci. 2. Els altres companys han dendevinar lacci fent preguntes i utilitzant com a comod el verb daixonar amb la forma i el temps adequat. 3. Linfant que ha triat lacci respon afirmativament o negativament amb adverbis com per exemple a vegades, normalment, sempre 4. Conv analitzar prviament amb els infants, els diferents tipus de preguntes significatives per aconseguir lobjectiu del joc:

Daixones amb? (Parts del cos) Daixones amb ? (Objecte) Daixones a ? (Lloc) Quan daixones ? (Conseqncia de l acci) Daixones per ? (Motiu) Exemple s necessari daixonar per viure? No. Daixones amb les mans? S. Daixones al carrer? S, per no s freqent. Daixones a lescola? S, sempre. Daixones amb un llapis? S. Quan daixones et surten lletres? S. Ja ho s. Escriure! 5. Quan un infant creu que sap quina s lacci, ho ha de dir. Si sequivoca, paga penyora.

Material
Cap.

49

JOC DENDEVINAR UNA PARAULA A PARTIR DE LA SEVA DESCRIPCI

50

I-I I-GG
Estimular la precisi lingstica. Construir frases en forma descriptiva.

11

Descripcio
1. La mestra diu a lorella dun infant una paraula que descrigui una acci, sense que la resta del grup ho senti. 2. Linfant elegit ha de construir frases que descriguin la situaci i expressin el significat del verb sense anomenar-lo. 3. La resta de la classe ha dendevinar de quina acci es tracta. 4. Al final es comenten els resultats i sanalitzen els verbs que han estat ms difcils dendevinar i per qu.

Material
Cap.

Suggeriments
Abans de jugar podem fer una llista de verbs o b utilitzar les targetes daccions per fotocopiar de lannex 12.

51

Detectiu, detectiu

JOC DENDEVINAR DE QUI PARLAM A PARTIR DE FRASES DESCRIPTIVES

52

I-I I-GG
Memoritzar i pronunciar correctament les frases del ritual. Completar el ritual amb frases descriptives.

12

Descripcio
1. Linfant que fa de detectiu ha de sortir de laula. 2. A continuaci, sha de triar un altre infant de la classe que ser el personatge que sha de descobrir. s molt important observar entre tots els trets fsics ms caracterstics i, en segon terme, altres aspectes formals (vestuari, accessoris). A partir daquesta observaci, posteriorment han de fer les seves produccions. 3. El detectiu entra a la classe i cada infant li dna una pista que descriu el personatge, dient cada vegada unes paraules rituals que han daprendre de memria: Detectiu, detectiu, he perdut el meu fill, no et puc dir si s nin o nina, per et donar una pista: s.../t 4. Linfant que fa de detectiu espera que tota la classe digui alguna qualitat i finalment diu el nom de linfant que sha triat entre tots.

Material
Cap.

Suggeriments
Conv treballar i usar termes positius tant pel que fa als aspectes fsics com pel que fa a la manera de ser de linfant triat. s un joc molt interessant per avaluar la capacitat imaginativa i de raonament dels infants en el moment que han de donar les pistes (no repetides, no gaire evidents).

53

JOC DENDEVINAR AMB PREGUNTES EL TTOL DUNA HISTRIA FETA AMB MMICA
54

I-I I-GG

13

Comunicar una idea amb mmica. Interpretar els gestos i traduir-los al llenguatge verbal per endevinar un ttol. Fer preguntes coherents i cada vegada ms afinades.

Descripcio
1. Un infant surt enmig i pensa el ttol duna pel.lcula, un conte o una novel.la. 2. Realitza amb mmica els gestos necessaris per tal de donar pistes del que ha pensat i relata en tres seqncies (plantejament, nus i desenlla) largument. 3. Mentre fa mmica, els altres infants formulen preguntes per entendre qu fa. Ell amb el cap mostra assentiment o diu que no. Conv que no es repeteixin les preguntes i sescoltin entre ells. Exemple Camines? Agafes una senalla? Et trobes amb alg? Toques la porta? Entres? 4. En acabar la seqncia daccions de mmica, el que est enmig satura i dna la paraula als altres, perqu li diguin la soluci. 5. Linfant que lencerta passa enmig i el joc torna a comenar.

Material
Cap.

Suggeriments
Podeu realitzar un treball previ sobre ttols de pel.lcules, contes, novel.les i, a part de fer un recull, s una manera de seleccionar els que considereu vlids i els que no. El joc ser ms divertit si tamb s gil i es desenvolupa amb ritme escnic.

55

Passar la frontera

JOC DENDEVINAR UNA CLAU A PARTIR DE PREGUNTES

56

I-I I-GG
Construir correctament frases interrogatives. Endevinar la clau del joc.

14

Descripcio
1. Un infant o dos surten de la sala mentre la resta tria una clau que permeti creuar una frontera imaginria. 2. Els infants que havien sortit tornen a entrar a la sala. 3. La resta del grup classe ha de contestar s o no a les preguntes que els han de fer els companys: "jo passaria la frontera amb?". 4. La clau ha de fer referncia a alguna de les caracterstiques de la paraula amb la qual sintentar passar la frontera. Tant en relaci amb el seu significat com amb el significant, lortografia, la semntica. Podem acotar les variables en: Mascul i femen Comenament o acabament en vocal, etc. Accentuaci Plural i singular Nombre de sl.labes Exemples de claus Jo passaria la frontera amb animals Jo passaria la frontera amb colors Jo passaria la frontera amb vehicles Jo passaria la frontera amb objectes masculins Jo passaria la frontera amb objectes que acabin en consonant Jo passaria la frontera amb paraules esdrixoles Etc.

Material
Cap.

Suggeriments
Si surt de la sala un grup petit dinfants facilita el joc perqu sajuden. s convenient que al comenament les claus siguin senzilles. A mesura que hi jugueu, podeu anar complicant el joc. Tamb hi podeu jugar acotant camps semntics. Una altra manera de jugar s que sigui el professor qui sap la clau i els infants li han de fer les preguntes.
57

Quin cartell duc?

JOC D'ENDEVINAR UN CARTELL A PARTIR DEL QUE ELS ALTRES DIUEN

58

I-I I-GG

15

Expressar diferents estats dnim. Reconixer els nostres i com repercuteixen en la comunicaci.

Descripcio
1. Presentam dun en un tots els cartells. Els llegim i en podem fer algun comentari. 2. Posam un cartell a lesquena dels que juguen, de manera que no puguin veure el que duen escrit. 3. Quan es dna el senyal comencen a passejar per laula. 4. De dos en dos shan de saludar. Cada un ha de reaccionar dacord amb el cartell que el company du a lesquena, ha de fer el gest, dir alguna paraula o frase sense revelar el que diu el cartell. Hem de procurar que lactivitat sigui fluida i gil i que tothom rebi el mxim de respostes dels altres. 5. A un altre senyal, tothom sha dasseure i dun en un diuen el que pensen que hi ha escrit al seu cartell, segons les reaccions que han pogut percebre dels altres i les sensacions que els ha provocat. 6. Podem reflexionar i analitzar quins comportaments dels altres ens afecten ms o manco positivament o negativament. Lletra Cartells amb les instruccions segents: felicitam, ajudam a decidir, dnam la ra, tranquil.litzam, admiram, fes-me riure, dnam nims, passa de mi, demostram afecte, enfadat amb mi, organitzam la vida, cartell en blanc. (Vegeu lannex 14.)

Material
Cartells de lannex 14.

Suggeriments
Aquest s un bon exercici per considerar les relacions emocionals que sestableixen en la comunicaci. Una altra manera de jugar seria explicar a un infant que mostrarem als companys un cartell on hi ha escrita una paraula que expressa un estat dnim. Aquest sha de girar de cara a la pissarra i mostram el cartell a la resta dels infants. Cada un dels companys, per ordre, ha de reaccionar dacord amb la paraula del cartell, sense revelar el que diu. Linfant que est enmig, ha desbrinar lestat dnim.
59

Instruccions

61

El rei mana

JOC DINSTRUCCIONS PER FER CAURE EN UN PARANY ELS COMPANYS

62

I-GG

16

Pronunciar correctament la frase del ritual. Donar ordres tant rpid com es pugui per fer caure en un parany els altres. Posar atenci en les instruccions rebudes. Ampliar vocabulari daccions.

Descripcio
1. Triam un infant que ha de fer de rei i s'ha de col.locar davant els altres. 2. El rei dna ordre rere ordre dient: "El rei mana que faceu un bot! El rei mana que us faceu una besada!" 3. Quan lordre ve precedida per la frase "el rei mana que", tots els jugadors lhan dobeir. Per si el rei dna lordre sense fer servir lentrada, per exemple dient: "tothom acotat!", Ning no ha de fer-li cas. Els jugadors han destar molt atents per no equivocar-se. 4. El rei, a ms de donar les ordres cada cop ms rpid, pot fer all que mana o una altra cosa per fer que sequivoquin els altres jugadors. 5. Podem acordar que linfant que sequivoqui, pagui una penyora.

Material
Cap.

Suggeriments
Abans de jugar podem fer una llista de les accions que podem realitzar dins laula, com per exemple botar, estirar-se, caminar, tocar, fer una besada, riure, plorar, gemegar, acotar-se, tocar, pujar... O b agafar les que apareixen a les targetes daccions de lannex 12.

63

El robot

JOC DE DONAR INSTRUCCIONS A UN INFANT AMB ELS ULLS TAPATS, PER ACONSEGUIR UN OBJECTIU
64

I-I I-GG

17

Saber donar instruccions seqenciades per tal que un altre infant les faci.

Descripcio
1. Presentam el joc fent una conversa i demanam: "qu s un robot? Com funciona un robot? Com podrem dirigir un robot amb la veu?" 2.Triam linfant que ha de fer de robot i el feim sortir de laula. 3. El grup es posa dacord amb un objectiu, que s el que haur de realitzar el nostre robot. 4. Cada infant ha de donar una sola ordre que noms impliqui una acci, i aix successivament. 5. El joc acaba quan el robot executa lordre que ens havem proposat. Exemple Objectiu: anar fins a la finestra i obrir-la o tancar-la. Aixeca el peu dret. Avana el peu dret. Posa el peu dret en terra. Aixeca el peu esquerre

Material
Cap.

Suggeriments
Aquest joc implica saber desglossar les accions i no anticipar les unes a les altres, per la qual cosa conv practicar abans aquestes seqncies. Podem fer activitats relacionades amb fotografies o dibuixos de mquines i/o robots, i dibuixar i dissenyar mquines i robots entre tot el grup. Podem invertir els rols i fer que un infant doni les instruccions a tot el grup de robots. Una variant del joc, que el complica, consisteix a fer que el grup o un petit grup es transformi en una mquina defectes encadenats, en la qual cadasc realitza una acci que sencadena amb la dels altres per aconseguir el resultat proposat. Uns exemples de mquines serien la que pica un clau en una fusta o b la mquina que canvia de lloc un objecte.
65

Paraula i gest

67

Eco a les muntanyes

JOC DE PRODUCCI DUN MONLEG ACOMPANYAT DE GESTOS QUE ELS RECEPTORS REPETEIXEN
68

I - PG PG-PG
Reproduir les frases i els gestos que ens envia lemissor. Produir un missatge improvisat.

18

Descripcio
1. Els infants es col.loquen en un semicercle ample que es subdivideix en quatre grups de manera que es vegin tots. 2. El conductor del joc, se situa davant i emet una frase curta acompanyada dun gest que el grup de davant ha de repetir i llanar cap a un altre grup. Aquest segon grup envia la frase al tercer grup i aquest al quart, que lha de tornar al primer. 3. Aquest llana una nova frase i es repeteix la seqncia fins que sacaba el missatge. 4. Quan dominem el joc podem augmentar la dificultat fent que el conductor emeti un altre eco abans que lanterior li hagi retornat. Exemple Hola! Som aqu! Com va? Fa fred! Vegeu ms exemples en l'annex 15.

Material
Cap.

Suggeriments
Els missatges que semeten han de ser diferents en funci del grau de dificultat lingstica que vulgueu treballar: des dun missatge curt fins a una histria un monleg ms elaborada amb renous, onomatopeies, paraules amb dificultat s recomanable que en un principi el professor sigui el conductor del joc que far de model lingstic correcte. Per simplificar el joc podeu fer que respongui tot el grup al mateix temps.

69

La vaca sense cap taca

JOC DE REPETICI DUN RITUAL LINGSTIC AMB GESTOS, QUE VARIA SEGONS LINTERLOCUTOR
70

I-I I-GG

19

Repetir el ritual lingstic amb totes les paraules i els gestos i canviarlo segons els interlocutors. Observar atentament els canvis que es van produint. Pronunciar correctament la frase del ritual.

Descripcio
1. Cada participant senumera. 2. El primer infant comena el joc i es dirigeix a un infant dient: "la vaca sense cap taca nmero 1" (el seu nmero) "saluda" (gest de saludar) "la vaca sense cap taca nmero" (el nmero de linfant a qui es dirigeix). 3. A continuaci, aquest ha de repetir el ritual lingstic i gestual, canviant la numeraci per la seva i la dun altre. 4. La dificultat del joc consisteix a recordar la numeraci dels altres, el ritual lingstic que es repeteix, els canvis de numeraci, els gestos i la incorporaci de les errades en forma de taques que shan danomenar quan es diu el ritual. El jugador que es deixi alguna paraula del ritual lingstic, no faci el gest de saludar en el moment que ho diu o sequivoqui en el nombre de taques de linfant a qui est saludant, se li ha de posar un gomet al front i ser "la vaca amb taca...", (Tendr tantes taques al front com nmero derrades faci). Lletra La vaca sense cap taca nmero ... Saluda la vaca sense cap taca nmero

Material
Gomets de colors. Un guix per pintar les taques al front dels infants.

Suggeriments
En lloc de posar nmeros, podeu posar un adjectiu, un substantiu, un verb Exemple: si fos un adjectiu i jugssim amb els colors, direm: "la vaca sense cap taca verda saluda la vaca sense cap taca lila" Podeu repartir cartons, amb el nmero escrit per a cada infant, per tal de facilitar el joc.
71

JOC DENCADENAMENT DE FRASES I GESTOS REFERITS A OFICIS

72

I-I I-GG

20

Improvisar noms doficis acompanyats de gestos relacionats amb les accions que es realitzen. Ampliar el vocabulari referit a oficis. Pronunciar correctament les frases del ritual.

Descripcio
1. Linfant que comena el joc diu en veu alta: "mon pare s ferrer i fa aix", mentre fa un moviment relacionat amb lofici de ferrer. 2. Tots imiten el moviment i passa el torn al segent. 3. Linfant segent continua: "son pare s ferrer i fa aix", mentre tots repeteixen el gest, i afegeix un altre ofici que pot fer son pare o sa mare, com per exemple: "ma mare s fustera i fa aix" (aquest altre gest tamb lha dimitar tothom). 4. Per torn, cada un repeteix lofici anterior i en diu un de nou fins acabar tota la rotlada. Lletra Mon pare s..., i fa aix. Son pare s..., i fa aix, ma mare s, i fa aix. Sa mare s, i fa aix, mon pare s , i fa aix.

Material
Cap.

Suggeriments
Usau fotografies i dibuixos doficis per donar idees als infants. Podeu ampliar la lletra anomenant altres membres de la famlia com per exemple: oncle, tia, cos, cosina, padr, padrina...

73

NAS peu
JOC DENCADENAR PARAULES I GESTOS DISSOCIATS
74

I-I I-GG

21

Verbalitzar una part del cos assenyalant-ne una de diferent. Centrar latenci en els gestos que fa el venat i no en el que diu. Consolidar el vocabulari de les parts del cos i de la roba.

Descripcio
1. Els infants es col.loquen en rotlo. 2. Qui comena el joc diu: "aquest s el meu nas", per assenyalant qualsevol altra part del cos, per exemple el peu. 3. A continuaci, el seu company de la dreta ha dassenyalar la part del cos que ha dit el de lesquerra mentre diu un altra part del cos. Exemple Assenyala el nas mentre diu: "aquest s el meu bra".I aix successivament fins que tots hagin participat. Qui sequivoca tant en la paraula com en el gest paga penyora. (Vegeu les targetes de penyores de lannex 6.)

Material
Cap.

Suggeriments
s un joc que exigeix un elevat grau de concentraci i atenci en all que fa el company/a per no embullar-se en el que diu. Per aix amb una rodada pot ser suficient perqu no es faci llarg. Tamb hi podeu jugar amb la roba encara que suposa la dificultat que no coincideixin tots els infants amb les mateixes peces de vestir. Una altra versi del joc s: linfant que comena diu: "aquest s el meu nas", per assenyala qualsevol altra part del cos, per exemple el peu. A continuaci linfant de la dreta ha de dir la part del cos que ha assenyalat mentre nindica una altra, de nova. Exemple: "aquest s el meu peu", i assenyala la panxa.

75

Passar un objecte

77

JOC DE PASSAR UN OBJECTE AMB RITME MENTRE RECITAM UN POEMA

78

I-I I-GG
Pronunciar correctament i memoritzar el poema. Seguir la pulsaci de negra mentre es recita el poema.

22

Descripcio
1. Distribum els infants en rotlo i un es col.loca enmig. 2. Els infants que sn en el rotlo han de posar el palmell de la m esquerra fent forma de coc per amunt. 3. Amb els dits junts de la m dreta han de fer el gest dagafar damunt la seva m esquerra i damollar damunt la m esquerra del ve. Tots alhora, amb pulsaci de negra, feim els moviments indicats recitant el poema "Ball rod de la bicicleta" (a cada vers hi ha dhaver dues pulsacions). 4. Mentre recitam el poema hem de passar un objecte petit. 5. En acabar, tots tanquen la m esquerra simulant que tenen lobjecte i li demanen: "qui el t?" 6. Linfant que est enmig intenta endevinar-ho dient: "el t en/na" Lletra: Ball rod de la bicicleta Bici roda roda bici, a la moda den Maurici; cleta roda roda cleta, a la moda de la Teta; bici roda roda cleta, roda, roda bicicleta. (Miquel Desclot)

Material
Un objecte petit: goma, guix, maquineta, una roda de jugueta petita

Suggeriments
Podeu introduir aquest joc amb una sorpresa: una roda de bicicleta de jugueta petita. Els infants han dendevinar lobjecte fent preguntes. Podeu fer el mateix joc amb els poemes segents de les targetes per fotocopiar de lannex 10: "Les formigues" dngels Garriga, "La ballarina" i "La pilota" de Joana Raspall i "Versos infinits" de Montserrat Torrens.

79

JOC DE PASSAR-SE UN OBJECTE IMAGINARI AMB LA FRASE I EL GEST CORRESPONENT

80

I-I I-GG

23

Estimular lexpressi oral. Construir frases amb objectes que tenguin caracterstiques similars.

Descripcio
1. La mestra o el mestre estira els braos i fa com si agafs alguna cosa amb la punta dels dits i es dirigeix a linfant de la seva dreta dient: "et regal aquest fil dor perqu et facis un collar". Aquest agafa el fil i es gira al company de la dreta per oferir-li el regal, ha de canviar dobjecte mantenint la mateixa forma mentre diu: "et regal aquesta corda perqu". 2. Aix es van passant el regal imaginari, la corda es transformar en una altra cosa com s ara un cintur, un collar, una bufanda, el joc continua fins que tots els infants tenen el seu regal mgic. 3. Per acabar, tots admiren el seu regal adoptant la postura pertinent, com per exemple posar-se el collar. 4. Podem iniciar una altra rodada i canviar la forma, per exemple: "et regal aquesta bolla del mn" mentre adopta amb les mans la posici dagafar una esfera.

Material
Cap.

Suggeriments
Una variant del joc: surt un infant davant de tots, adopta una postura, com un quadre plstic, i els altres han dencertar qu li han regalat.

81

Embarbussaments

JOC DE PASSAR-SE UNA PILOTA EN QU REPRODUM EMBARBUSSAMENTS EN DIFERENTS REGISTRES

82

I-I I-GG

24

Aprendre els embarbussaments amb una dicci acurada. Analitzar el doble sentit de les paraules i gaudir amb la seva sonoritat. Produir altres expressions i formes de dir els embarbussaments.

Descripcio
1. Per poder jugar els infants han de saber alguns embarbussaments. Si no ho hem fet abans, hem de treballar prviament la comprensi, la fontica i la dicci dalguns. 2. Escrivim a la pissarra embarbussaments i els deim en situacions i estats dnim diferents. Ex.: content, enfadat, rient, plorant, empeguet, orgulls, poruc, cantant, ballant, somnolent, avorrit, cansat 3. Ens collocam en rotlo. El conductor del joc proposa lembarbussament amb qu jugaran. Per exemple:"en cap cap cap el que cap en aquest cap". 4. Tot seguit llana la pilota a qualc dient un estat dnim o situaci. Per exemple, "enfadat". 5. Qui rep la pilota ha de dir lembarbussament amb un to denfadat. En acabar, llana la pilota a un company dient una altra paraula per exemple "poruc". Qui la rep repeteix el mateix embarbussament amb gestos i to de veu de por. I aix successivament. 6. Desprs de diversos torns es pot canviar dembarbussament per donar ms varietat al joc. Exemple En cap cap cap el que cap en aquest cap. Ferran ferrer feia fum i foc ferrant ferro fort. Plou poc, per plou prou. Un plat pla ple de pebre negre est. Un tigre, dos tigres, tres tigres.

Material
Una pilota.

Suggeriments
Podeu dividir els infants en diferents grups, cada un memoritza un embarbussament diferent. El professor ha de dirigir el joc i ha de fer diferents senyals: un dit el primer, dos dits el segon i tres dits el tercer, o fer rodar la m per indicar tots alhora. Desprs del senyal del professor, tamb ha dindicar si lhan de dir: fort, fluix, rpid, lent, tots alhora o per grups, i aquests a continuaci han de dir el seu embarbussadament. Podeu emprar embarbussaments, dites i redolins..., de les targetes per fotocopiar dels annexos 8 i 9.
83

L'anell

JOC DE PASSAR UN OBJECTE ENTRE LES MANS MENTRE ES RECITA UNA CANTARELLA FENT UN RITME.
84

I-I I-GG
Pronunciar correctament i memoritzar la cantarella. Seguir el ritme marcat mentre es recita la cantarella.

25

Descripcio
1. Els infants se situen en rotlo drets molt a prop un de laltre. El conductor del joc dna una corda als infants que lhan dagafar amb les dues mans juntes cap avall. La corda ha de quedar tensa i a la mida de la rotlada. Hi passam lanell i la fermam pels dos caps. 2. Un infant es posa enmig sense saber qui t lanell en el moment diniciar el joc. 3. Els jugadors de la rotlada, mentre reciten la cantarella, tots alhora han de fer, els moviments rtmics segents: moure el puny dret fins a tocar el puny esquerre del venat i tornar a la posici inicial. 4. Qui t lanell entre els punys lha de passar dissimuladament al venat quan linfant que s enmig estigui despistat. En cas contrari el jugador pot mantenir lanell entre el puny fins que no el vegin. El joc s ms divertit si es passa amb agilitat lanell. 5. Quan acaba la cantarella tots mantenen els punys agafats a la corda i demanen a linfant que est enmig: "qui t lanell?" 6. Si falla li donam dues oportunitats ms per endevinar-ho. 7. Tant si ho encerta com si no, linfant que t lanell passa enmig, i torna a comenar el joc. El ritme acompanya el text i ajuda els participants a coordinar els moviments de les mans tots alhora. Cantarelles Podeu triar una de les dues cantarelles segents: Lanell a la butxaca, La princesa del castell lanell a la fragata, ha perdut el seu anell, lanell a cada dit passa, passa pel cordell, hi fa xit xiritxit. endevina estornell, qui el t? (Popular) (De les autores)

Material
Un anell i una corda.

Suggeriments
Altra manera de jugar-hi: es col.loquen en rotlo amb els palmells de les mans junts i estirats. El conductor del joc es posa lanell entre les mans en la mateixa postura que els altres i, seguint el ritme sl.laba a sl.laba, va passant les seves mans entre les mans dels infants a la vegada que tots reciten la cantarella apresa prviament. Quan vulgui, ha de deixar caure dissimuladament lanell dins les mans de qualc i ha de continuar el joc fins que acabi la can. 85

JOC DE PASSAR UNA PILOTA AMB PARAULES ENCADENADES

86

I-I I-GG

26

Adquirir agilitat a lhora de cercar paraules que comencin amb una determinada sl.laba amb correspondncia fontica o no.

Descripcio
1. Qui t la pilota diu una paraula qualsevol mentre la llana a un infant de la rotlada. 2. Qui la rep ha de dir una altra paraula encadenada que comenci per la darrera sl.laba de la paraula que ha dit el seu company, i aix successivament. Per exemple: cadira, ratol, lquid. 3. Si qui la rep no sap continuar la cadena, tornam a comenar amb una paraula nova. Podem fer pagar penyora a qui romp la cadena.

Material
Una pilota.

Suggeriments
Per augmentar la competncia lingstica dels infants prviament podeu confeccionar llistes de paraules possibles amb una determinada sl.laba i aix facilitar la participaci. Podeu practicar aquest mateix joc de diferents maneres: - Encadenar la darrera lletra o so de cada paraula. - Encadenar frases de manera que la darrera paraula duna frase sigui la primera de la segent.

87

JOC DAGAFAR, PASSAR I AMOLLAR UN OBJECTE EN QU ES DIU UN EMBARBUSSAMENT

88

I-I I-GG

27

Memoritzar lembarbussament i pronunciar correctament tots els sons. Seguir la pulsaci de negra mentre es recita lembarbussament. Saber descriure i identificar un objecte petit.

Descripcio
1.Distribum els infants en rotlo. 2.Posam el palmell de la m esquerra fent un coc per amunt, no l'hem de moure i a dins hi han de posar un objecte petit. 3.Comena quan amb els dits junts de la m dreta sagafa lobjecte de la m esquerra prpia i samolla a la m esquerra del ve, a la vegada que es diu lembarbussament: "un carro carregat" (Vegeu la lletra.) 4.Tots els participants han de recitar lembarbussament i han danar passant els objectes sense perdre el ritme. 5.En fer lacci de passar, cada infant intenta tancar la m fent un petit coc, per tal que no el vegin. 6.Sacaba quan el que diu la darrera paraula del vers, descriu lobjecte que t a les mans i el que abans lha posat al rotlo, diu: "s meu!", Llavors aquest descriu el seu i aix fins que sacaba. Ritme Pulsaci de negra Lletra Un carro carregat de terra, terra roja, per enrajolar el terrat del senyor, senyor rector.

Material
Objectes petits: una avellana, una goma, una anell, una bolleta

Suggeriments
Podeu utilitzar altres embarbussaments de les targetes per fotocopiar de lannex 9. En cas que no tots els participants tenguessin un objecte per posar, la mestra pot afegir els que falten o b podeu jugar sense que tots els infants hagin posat objecte, s suficient amb la meitat.
89

Preguntes i respostes

91

JOC DE REPETICI DE FRASES EN UN DILEG

92

I-GG

28

Inventar frases rtmiques i absurdes. Repetir les frases i participar en els dilegs que sestableixen.

Descripcio
1. El conductor del joc pensa el nom dun infant (per exemple, Joan) i diu al grup la frase rimada segent: "en Joan ha arribat amb un floc damunt el nas". 2. En joan inicia un dileg amb el grup: Qui, jo? S, tu. De cap manera. Id qui ha estat? 3. En Joan diu el nom dun altre company (per exemple, Maria). 4. Tot el grup repeteix el disbarat: "na Maria ha arribat amb un floc damunt el nas". 5. Na Maria inicia el mateix dileg anterior amb el grup. I aix successivament. 6. En aquesta cadena indefinida, si un infant, en lloc de dir el nom dun company, respon "aix s un disbarat!", El grup li demana: "llavors, qu ha passat?". 7. Linfant comena una frase rtmica nova que sigui divertida i/o absurda, dient el nom dun altre company. Per exemple: "na Teresa sha posat uns calons damunt el cap". 8. A partir daquest moment el joc continua amb aquesta frase. Es van introduint frases noves a gust dels participants. Exemples En Joan ha arribat amb un floc damunt el nas. Na Marta sha posat uns calons damunt el cap. En Pere sha penjat un paraigua en el queixal. NAntnia es passeja amb una espardenya.

Material
Cap.

Suggeriments
Per facilitar el joc podem treballar frases, quant al contingut, que expliquin fets possibles, per poc probables i que ens facin riure perqu siguin absurdes o estrambtiques. Pel que fa a la forma, podem fixar-nos en el nombre de sl.labes (7-8), la rima i el ritme.
93

NI
94

SI no

si no
JOC DE PREGUNTES I RESPOSTES, ON HI HA PARAULES QUE NO ES PODEN DIR

I-I I-GG

29

Construir frases interrogatives intencionades perqu linterlocutor sequivoqui. Cercar alternatives a les paraules prohibides per respondre correctament.

Descripcio
1. Triam un infant que ser el protagonista del joc. 2. El grup li ha de fer preguntes. Sha de pactar un mxim de preguntes per agilitzar el canvi de protagonista. Linfant ha de contestar sempre, per no pot dir les paraules prohibides: Ni s ni no, Ni alt ni baix, Ni blanc ni negre, Ni or ni plata, Ni fred ni calent, Ni bo ni dolent, Ni curt ni llarg. Els infants que fan les preguntes lintentaran fer caure en un parany. Si hi cau, perd i paga penyora.

Material
Cap.

Suggeriments
Per variar el grau de dificultat, hi podeu afegir o llevar paraules prohibides. Podeu jugar en parelles o grups petits.

95

JOC DE PREGUNTES I RESPOSTES EN QU SE CERCA UNA INCOHERNCIA PER FER RIURE

96

I-I I-GG
Construir preguntes i respostes correctes i divertides. Relacionar preguntes i respostes diferents.

30

Descripcio
1. Linfant que comena fa una pregunta al seu venat, i aquest li ha de respondre. 2. A continuaci, linfant que ha contestat fa una altra pregunta al de la seva dreta i aquest li contesta. 3. Se segueix aquest procediment fins que arribam a linfant que ha iniciat el joc. 4. En acabar, cada infant ha de dir: per aqu mhan demanat (i diu la pregunta que li ha fet el de la seva esquerra ), i per aqu mhan contestat ( i diu la resposta que li han dit a la seva dreta).

Material
Cap.

Suggeriments
Desprs dhaver jugat la primera vegada, aprofitau per comentar i analitzar quines han estat les respostes ms estrambtiques i divertides per aconseguir que la propera vegada que hi jugueu, les preguntes siguin ms intencionades.

97

99

JOC RTMIC DE COORDINACI EN QU ES RECITA UNA CANTARELLA AMB UN OBJECTE

100

I-I

31

Aprendre la cantarella amb ritme i moviment.

Descripcio
1. Un infant es posa davant laltre i comencen tots dos amb el llapis a la m dreta mentre diuen "aquest". 2. El passen a la m esquerra mentre diuen "per". 3. Acosten el puny esquerre a lespatlla esquerra mentre diuen "mi". 4. Tornen a la posici 2 i diuen "aquest". 5. El passen a la m dreta i diuen "per". 6. Un dna el llapis a laltre mentre diuen "tu". 7. Cada jugador t el llapis a lesquerra i comencen una altra estrofa amb aquesta posici, es repeteixen els moviments anteriors i aix successivament fins a acabar tota la cantarella. Lletra Aquest per a mi, aquest per a tu. Aquest s meu, aquest s teu. Tu i jo, jo i tu. Aquest s meu, aquest s teu.

Material
Un llapis, un bolgraf o una pintureta per hom.

Suggeriments
s un joc interessant perqu implica la dificultat de dur el ritme, de passar el llapis duna m a laltra, de retenir-lo quan deim "mi" i donarlo quan deim "tu". Tamb implica la dificultat de fer coincidir els moviments amb la parella respectiva. Podeu inventar altres lletres. Si jugau en rotlo, el llapis va cap a la dreta i lesquerra amb els mateixos moviments que els descrits anteriorment, per sha de donar i rebre el llapis de linfant de devora en lloc de fer-ho amb el de davant. Nota: la filmaci d'aquest joc no s'ha pogut incloure en el DVD.
101

Carabassa

JOC RTMIC DE COORDINACI MANUAL EN QU SE SIL.LABEJA UNA PARAULA

102

I-I

32

Repetir una paraula de quatre sl.labes seguint un ritme i un moviment de mans.

Descripcio
1. Els infants es col.loquen per parelles un davant laltre. 2. Les parelles han de coordinar els moviments rtmics segents amb les mans mentre verbalitzen les sl.labes de la paraula carabassa: 1r. Feim una mamballeta mentre deim "cara". 2n. Picam els dos palmells amb els de la parella, mentre recitam de nou "cara". 3r. Picam el dors de les dues mans amb el de la parella, mentre recitam "bas". 4t. Repetim el 1r. 5. Repetim el 2n. 6. Picam els dos punys amb els de la parella, mentre deim "sa". 7. Repetim el 1r. 8. Repetim el 3r. 9. Repetim el 1r. 10. Repetim el 6. 11. Feim una mamballeta mentre recitam "ca". 12. Picam els dos palmells de les mans amb els de la parella, mentre recitam "ra". 13. Repetim el 3r. 14. Repetim el 6. Repetim el mateix joc amb altres paraules de quatre sl.labes. Ritme Ca-ra ca-ra bas Ca-ra ca-ra sa Ca-ra-bas ca-ra-sa Ca - ra - bas - sa

Material
Cap.

Suggeriments
Aquest ritme serveix per a qualsevol paraula de quatre sl.labes. I pot ser til per a lanlisi sil.lbic. Tamb hi poden jugar en grup. En aquest cas els infants fan una rotlada i els moviments es coordinen amb els companys de cada costat.
103

El dit del cor

JOC DE MOVIMENTS RTMICS AMB LES MANS EN QU ES RECITA UNA CANTARELLA

104

33
Memoritzar una cantarella amb el ritme que marca el moviment dels dits.

Descripcio
1. Ajuntam les mans amb els dits del cor estirats, mentre recitam el primer vers de la cantarella. 2. Tombam els dits del cor, mentre recitam el segon vers de la cantarella. 3. Giram les dues mans, deixant els dits del cor un a cada part, mentre recitam el tercer vers de la cantarella. 4. Movem els dits del cor com si fossin el badall duna campana, mentre recitam els darrers versos. Lletra Ajuntam les mans, els dits cor tombam, dues mans giram i ara repicam din, dan, din, dan, dena, din, dan, din, dan, dena.

Material
Cap.

Suggeriments
Aquest exercici ens permet exercitar la concentraci. s una bona proposta per tancar o comenar una sessi, com a ritual datenci. Tamb facilita la dissociaci dels dits, habilitat necessria per a lescriptura.

105

JOC DE RITME EN QU IMPROVISAM UNA NOTCIA

106

I-I I-GG
Improvisar una notcia amb lajuda del ritme. Narrar una notcia.

34

Descripcio
1. Asseguts en rotlo, tot el grup pica dues vegades damunt les seves cuixes amb les dues mans, linfant que comena fa el mateix mentre diu: "escoltau". 2. Seguidament tot el grup realitza dos esclafits amb els dits de les dues mans. 3. Mentre tot el grup torna a picar dues vegades a les cuixes, linfant que est a la dreta del que ha comenat diu: "qu ha passat!" 4. Tot el grup segueix el ritme fent els dos esclafits. 5. Linfant segent de la dreta improvisa dues o tres paraules (tres o quatres sl.labes), mentre tots piquen dues vegades a les cuixes seguint el ritme marcat. 6. I aix continua la improvisaci fins que acabem la notcia. El fet que sigui un joc oral, implica que per fontica i sintctica podem ometre sl.labes, fer sinalefes, afresis Tothom hi participa, pot ser una notcia coherent o no, amb disbarats, amb ms o manco entonaci i gesticulaci. Quan feim els esclafits s temps per pensar. Quan picam a les cuixes, s quan han de dir les dues paraules que cada infant aporta. s important seguir el ritme. Lletra Escoltau. Qu ha passat!

Material
Cap.

Suggeriments
Abans de comenar, conv practicar els dos moviments bsics per tal dinterioritzar-los quan el joc comenci. Conv que expliqueu als infants que el ritme ens servir per mantenir el joc i per no perdrens. Si alg es perd, pot entrar quan tots piquin damunt les cames. Per si aix i tot, no arranca en la improvisaci, ha de continuar un altre infant o pagar penyora. Conv que practiqueu grups de paraules que sadeqin al ritme aprs encara que no tenguin sentit. 107

Les espines del peix

JOC DE MOVIMENTS RTMICS AMB LES MANS EN QU ES RECITA UNA CANTARELLA

108

35
Memoritzar una cantarella amb el ritme que marca el moviment dels dits.

Descripcio
1.Ajuntam les gemes de les dues mans, mentre recitam la primera paraula de la primera estrofa "ses". 2.Es creuen els dits de les mans, mentre recitam la segona paraula de la primera estrofa "espines". 3.Les ajuntam i els creuam igualment amb les altres dues paraules "daquest peix" de la primera estrofa, seguint les passes 1 i 2. 4.Amb el dit ndex de la m dreta estirat, picam contra el palmell de lesquerra, recitant la primera paraula de la segona estrofa "me". 5.Ajuntam les gemes de les dues mans, mentre recitam la segona paraula de la segona estrofa "piquen". 6.Repetim les passes 4 i 5 i noms canviam de m. 7.Amb el dit ndex de la m dreta estirat, picam contra el palmell de lesquerra, recitant la primera paraula de la tercera estrofa "piquen", feim el mateix amb el dit ndex de la m dreta, recitant la segona paraula de la tercera estrofa "piquen". 8.I aix successivament amb el dit del cor, lanular i el petit, recitant totes les paraules. Lletra Ses espines daquest peix, me piquen, me piquen, piquen, piquen, ses espines jo les pos a un raconet.

Material
Cap.

Suggeriments
Aquest exercici ens permet exercitar la concentraci. s una bona proposta per tancar o comenar una sessi, com a ritual datenci. Tamb facilita la dissociaci dels dits, habilitat necessria per a la escriptura. Aquest mateix moviment dels dits el podem realitzar amb els poemes segents de les targetes per fotocopiar de lannex 10: "Gerdor hivernenca" de M. Antnia Salv i "Eruga processionria" de Miquel Desclot.

109

PauPere

JOC RTMIC DENCADENAR NOMS

110

I-I I-GG

36

Coordinar les paraules amb els gestos corresponents sense perdre el ritme.

Descripcio
1. Els infants sasseuen en rotlo. 2. Qui comena el joc diu el seu nom mentre mou el puny dret amb el dit polze per amunt, cap a lespatlla dreta. 3. A continuaci diu el nom dun altre infant fent el mateix moviment, per amb el puny esquerre. 4. Tots piquen dues vegades amb el palmell de les mans damunt les cuixes. Sense perdre el ritme, linfant que ha estat anomenat diu el seu nom i el dun altre fent els mateixos gestos i aix successivament fins que hagin participat tots.

Material
Cap.

Suggeriments
La primera vegada que juguem conv practicar els moviments fins a aconseguir un ritme unificat. Com ms juguem, ms rapidesa aconseguiran els infants. Si substitum el nom de cada infant per nmeros, noms danimals, noms dossos, etc., podem aprofitar el joc per treballar vocabulari. Nota: la filmaci d'aquest joc no s'ha pogut incloure en el DVD.

111

Pedra, paper, estisores

JOC DE RAPIDESA DE GESTOS, ACOMPANYATS DUN RITUAL LINGSTIC

112

I-I

37

Aprendre les paraules clau i les caracterstiques de cada gest.

Descripcio
1. Els infants shan de posar un davant laltre amb una m a lesquena i diuen: "un, dos, tres, pedra, paper, estisores, un, dos, tres". 2. En acabar la frase, treuen la m de lesquena formant una de les tres figures: La pedra: amb el puny tancat. El paper: amb la m estesa. Les estisores: amb el dit ndex i el dit del cor estesos i la resta doblegats. 3. Guanya qui treu un element que ven lelement que ha tret laltre: La pedra guanya les estisores perqu les doblega a cops. El paper guanya la pedra perqu lembolica. Les estisores guanyen el paper perqu el tallen. 4. Els infants que juguen han de representar lacci corresponent amb les seves mans. Si sobtenen dues figures iguals ning guanya i es repeteix el joc. 5. Guanya qui aconsegueix acumular tres victries. Lletra Un, dos, tres, pedra, paper, estisores, un, dos, tres.

Material
Cap.

Suggeriments
Podeu ampliar els gestos o inventar seqncies noves. Tamb podeu fer dos equips. Cada equip es posa dacord en quina figura traur el seu representant (se li dna un punt o cap segons si lequip guanya o perd). s un joc que els infants usen per triar o eliminar.

113

TAM TAM

JOC RTMIC DE COORDINACI AMB LES MANS EN QU ES RECITA UN POEMA

114

I-I

38

Memoritzar el poema amb el ritme i el moviment que lacompanya.

Descripcio
1. Els infants es posen per parelles i practiquen el ritme i el gest. 2. Amb les dues mans, es donen un cop a les cames mentre diuen "jo tenc". 3. Fan una mamballeta, mentre diuen "un". 4. Piquen els dos palmells amb els de la parella, mentre diuen "nyu". 5. Cada nin col.loca simultniament la m dreta amb el palmell per avall i la m esquerra amb el palmell per amunt. Amb aquesta posici piquen lun amb laltre, mentre diuen "que men". 6. Es repeteix el moviment descrit de forma inversa, mentre diuen "ja". 7. Amb els dos palmells fan una mamballeta amb la parella, mentre diuen "pa". Aquesta seqncia es repeteix cada dos versos fins arribar al final del poema. Lletra Tam-tam jo tenc un nyu que menja pa, sama land sama nib! Un dia alg mel vol comprar, sama land sama nib! Ser tan dur de suportar! se me lend! se me nhi va! (Miquel Desclot)

Material
Cap.

Suggeriments
Conv practicar abans el ritme i gestos i desprs incorporar el text per facilitar laprenentatge. Podeu cercar altres textos. (Vegeu: Quan el pare no t pa de Joana Raspall, "Quatre coses" de M. Antnia Salv i "lAranya" de Nria Alb, de les targetes de poemes i gloses per fotocopiar de lannex 10.)
115

TIMBO, timbo
JOC DE MOVIMENTS RTMICS AMB LES MANS EN QU ES RECITA UNA CANTARELLA
116

39
Memoritzar una cantarella amb el ritme que marca el moviment dels dits.

Descripcio
1. Tancam els punys i deixam el polze de la m esquerra dins el puny, i el de la m dreta per amunt mentre recitam la primera paraula del primer vers: "timbo". 2. Col.locam el polze dret dins el puny, mentre alam el polze esquerre i recitam alhora la segona paraula del primer vers: "timbo". 3. I aix hem dalternar aquests dos moviments mentre recitam la resta de versos. Lletra Timbo, timbo io, io, en Tomeu festejador ha caigut amb un ciur io, io. Aina vs a ajudar-lo i el fars bon ballador io, io. Li han fet una can amb molta admiraci, quina complicaci io, io. Timbo, timbo io, io en Tomeu poliss balla de tal io, io.

Material
Cap.

Suggeriments
Aquest exercici ens permet exercitar la concentraci. s una bona proposta per tancar o comenar una sessi, com a ritual datenci. Tamb facilita la dissociaci dels dits, habilitat necessria per a la escriptura. Podeu fer aquest mateix moviment dels dits amb el poema segent de les targetes per fotocopiar de lannex 10: "Can del follet del silenci" de Miquel Desclot.

117

JOC RTMIC DE COORDINACI I RAPIDESA DE MOVIMENTS EN QU ES RECITA UNA GLOSA

118

40
Memoritzar gloses acompanyades de moviment corporal. Inventar gloses noves.

Descripcio
1. Els infants memoritzen la glosa marcant el ritme (quatre pulsacions). 2. A continuaci reciten el primer vers mentre fan els quatre moviments del joc com es detalla tot seguit: 1r. M dreta al clatell i palmell de lesquerra al genoll esquerre mentre diuen vols que. 2n. M esquerra al clatell i el palmell de la dreta al genoll dret mentre diuen et mostri. 3r. M dreta al clatell i el dors de lesquerra al genoll esquerre mentre diuen una. 4t. M esquerra al clatell i el dors de la dreta al genoll dret mentre diuen can. 3. Aquesta seqncia de moviments es repeteix per a cada vers fins acabar la glosa. 4. El repte s repetir-la cada vegada ms aviat sense equivocar-se. 5. Podem fer els moviments amb altres gloses i/o inventar-ne de noves. Lletra Vols que et mostri una can, que no lhas sentida mai? Vols que et faci un davantal dun boc de sarri? Dalt una punta dagulla un ball i varen armar: dues-centes colles ballaven, tres mil miraven ballar.

Material
Cap.

Suggeriments
Es tracta doferir als infants un grapat de gloses divertides i analitzarles amb ells, treballant el significat, la rima, el nombre de sl.labes de cada vers s interessant jugar amb gloses diferents. Podeu emprar altres gloses de lannex 10. Podeu introduir canvis en les gloses que ja conegueu. Substituir algunes paraules de la glosa per altres sense perdre la rima ni el sentit. Tamb podeu inventar gloses completament noves. Per aix podeu fer altres activitats: - Fer llistes de paraules que acabin igual. Ens pot servir el joc De lHavana. - Fer redolins amb aquestes paraules. (Vegeu els suggeriments del joc Va de redolins.) - Combinar redolins per fer una glosa. Finalment, podeu inventar moviments o gestos per realitzar amb les gloses apreses.

119

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

Hi ha tot un ventall destratgies lingstiques dins qualsevol procs densenyament - aprenentatge que cal recordar. Per aix, hem seleccionat les que hem considerat ms adients per treballar la llengua en una situaci de joc del llibre Una llengua ens uneix... i com laprenem. Aquestes estratgies lingstiques les hi podeu trobar en el llibre ms desenvolupades. Tamb en podeu trobar exemples amb imatges en el vdeo del mateix nom. (Vegeu bibiografia i altres recursos.) Durant el joc podeu utilitzar algunes de les estratgies lingstiques segents: Fer un gest per indicar a lalumne la seva entrada. Usar els referents daula per tal de donar pistes, recordar els jocs i les seves normes. Donen seguretat i autonomia. Animar a fer llistes de paraules per ampliar el vocabulari dun mateix camp semntic. Fomentar la conversa i el dileg entre els infants en la preparaci i valoraci dels jocs. Corregir subtilment linfant lajuda a millorar la seva producci. Fer preguntes tancades i obertes per ajudar els infants a expressar-se oralment. Crear context i expectatives per introduir el joc i motivar la participaci de lalumne. Per exemple amb una sorpresa, amb una endevinalla, un ritual. Gesticular i fer que el llenguatge sigui ms expressiu per afavorir la comprensi. Acompanyar la paraula amb lacci perqu els infants comprenguin all que han de fer.
121

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

Fer repetir els rituals del joc i datenci per ajudar a la memoritzaci, la dicci i la fontica. Promoure lajuda dels altres per aprendre llengua i crear un clima de collaboraci i cooperaci. Donar pistes perqu els infants puguin continuar jugant. Interpretar i ampliar la idea dels alumnes perqu aquesta sigui ms entenedora. Proposar una frase o paraula sense acabar i donar loportunitat a linfant perqu la completi.

122

Ser joc

un oc oral MES
ANNEX 2 - Normes de com jugar

i paraula

Cada MES j

Us presentam una petita mostra de normes de com jugar, noms a tall dexemple. s convenient que pacteu les vostres amb els infants. La finalitat daquestes s donar ms fludesa al joc i crear un ambient segur i solidari.

TOTHOM HI PARTICIPA, CADASC EN EL SEU NIVELL

SI ENS EQUIVOCAM NO PASSA RES

EQUIVOCAR-SE FORMA PART DEL JOC

NO ENS REIM DE LES ERRADES DELS ALTRES RESPECTAM LES APORTACIONS DELS ALTRES COLLABORAM PERQU LA DINMICA DEL JOC SIGUI GIL I DIVERTIDA ESCOLTAM I ENS CONCENTRAM SEGUIM LES NORMES I INSTRUCCIONS INICIALS DEL JOC COLLABORAM AMB ELS ALTRES PODEM AJUDAR I DONAR PISTES ESCRITES I GESTUALS

123

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

ANNEX 3

- Expressions de joc

Hi ha tot un seguit de frases i locucions referides al joc, a la manera de jugar, a lespai que socupa, als agrupaments i a la manera de triar. Agrupaments Tots junts Tots alhora Fer parelles Dun en un Amb el de devora Formes selectives Fer-ho a sorts Cara o creu Tu ets m, ets m, som m (tu comences) Vols parells, senars El qui primer tocar (fusta) ser el capit Qui treu busca? Hem de voleiar! Assenyala territori Cau Casa Mare! Salvat! De comenament o durant el joc No badis! Endevina! Vius! Vius i orelles dretes! (atenci) Ull! Ulls clucs! Tu el dus! Tu ho dus! (de moviment)
125

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

Qui para? Qui perd para! Tocar mare! Fer figa! De cop (per ara, ja!) Fer embulls Fer trampa, tramps Quina xurra Quina sort Amb el cos Fer cadena Fer renglera Fer una teringa Anar de bracet Acabament Hem guanyat Eliminat Pagues penyora Encantar penyores De mel i sucre Temporal Tntol Vols sopes? Sopes? De repartiment de rols Ser capit/capitana Ser rei/reina Ser mare/pare Fer de mare/pare

126

Ser joc

un oc oral MES
ANNEX 4 - Maneres de triar i de fer grups
Aqu teniu alguns exemples per veure a qui li toca comenar a jugar o per fer agrupaments.

i paraula

Cada MES j

AMB ALGUN OBJECTE

Un pal Dos infants colloquen successivament les mans a un pal, un i desprs laltre. Guanya el primer que arriba a dalt de tot. Una pedra Un infant amb les mans darrera es colloca una pedra a una de les dues mans. Desprs les mostra amb els punys tancats. Laltre infant ha dendevinar on ha amagat la pedra o lobjecte petit. Treure busca Necessitam tantes busques com jugadors, una ha de ser ms gran que les altres. El jugador a qui li toca la busca gran guanya. Cara o creu Un jugador tria cara i laltre creu, tiram una moneda en laire i guanya el que endevina qui ha sortit.

AMB JOCS
Or i plata Es colloquen dos infants un davant laltre, per torns van fent passes, posant el tal just davant la punta. Guanya qui colloca la punta de la seva sabata damunt la de laltre jugador. A parells i senars Un infant tria els parells i laltre els senars. Samaguen les dues mans darrere i colloquen un nombre determinat de dits. Diuen: un, dos, tres, parells o senars. Guanya qui ho endevina.

COMPTANT
Trenta i lou, sa lluna i es sol, sa corda i es bou Un infant compta mentalment, quan li diuen "prou" continua comptant en veu alta, mentre va assenyalant els jugadors. Quan arriba a trenta diu "Trenta i lou, sa lluna i es sol, sa corda i es bou". Linfant assenyalat en darrer terme s el que surt elegit.

127

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

Trenta i alou, sa banya i es bou s igual que el joc anterior, noms varia la canoneta. Vint-i-set i lou s igual que el joc anterior, per noms comptam fins a vint-i-set.

AMB CANTARELLES
Un infant fa la cantarella mentre assenyala els jugadors amb el dit, el darrer que assenyala s el que surt defora. Vegeu la lletra adaptada a les targetes per fotocopiar que trobereu en lannex 5, extretes dels reculls segents: Taronja, esponja dEstrades i Serrano (2001). Jocs i moixonies. Xibric dAllu (2000). Un, dos, tres, pica paret. .................... Me nanava vora, vora, Moix, coix, Pim, pam, Mariner i Segons sespiga del Canoner popular de Mallorca (1981). Trenta i alou, Una pua va botar, Un, dos, tres, quatre i En es mercat de Barcel i Forteza (1993) Canons i jocs populars de les Illes Balears. Uni, dori, popular.

DIFERENTS MANERES DE FER GRUPS

Paquets El mestre o un infant diu: paquets de Els infants que juguen han de fer grups del nombre que diguin. Per criteris El mestre o un infant diu un criteri i la resta del grup sha dagrupar dacord amb aquest. Per exemple: infants que duen roba de color vermell. Targetes Es reparteixen diferents grups de targetes, els infants shan dagrupar segons aquestes. Per exemple, tenim targetes amb 4 moixos, 4 elefants, 4 dofins. Postals Feim trossos de diferents postals (tantes com grups necessitem), repartim els trossets als infants i shan dagrupar els de cada postal. Renous El mestre o un infant diu a lorella de cada un el nom dun animal. Els infants es reparteixen per laula fent el so de lanimal corresponent, shan dagrupar tots els que fan el mateix so.
128

Ser joc

un oc oral MES
ANNEX 5 Cantarelles

i paraula

Cada MES j

CANTARELLES
TARONJA, ESPONJA, CABDELL DE FIL CENT I MIL.

CANTARELLES
ME NANAVA VORA VORA, PER DAMUNT UN CAM NOU. ENVIT I TRUC I VAL NOU! LA RESTA FLORS I JOC FORA!

CANTARELLES
(EN SILENCI, UN, DOS, TRES) PROU! QUINZE, SETZE VINT-I-VUIT, VINT-I-NOU. TRENTA I ALOU, SA BANYA I ES BOU.

CANTARELLES
UNA PUA VA BOTAR I VA ROMPRE UN MITJ. QUANTES MONEDES LI VAREN FER PAGAR? CINC UNA, DUES, TRES, QUATRE, CINC.

CANTARELLES
PIM, PAM, SIVELLA DE PLATA, PIM, POM, SIVELLA DE PLOM, AL PRIMER QUE TOCAR DE MEL I SUCRE TORNAR.

CANTARELLES
UN MARINER S VENGUT CARREGAT DE PEIX MENUT. NHI HA UN, NHI HA DOS, NHI HA TRES, NHI HA QUATRE, NHI HA CINC, NHI HA SIS, NHI HA SET, NHI HA VUIT, NHI HA NOU, NHI HA DEU. LA CAMPANA DE LA SEU QU EN FA VUIT, O NOU, O DEU.

129

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

130

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

CANTARELLES
MOIX, COIX, POTA RODONA PASSA PER LONA. REI PASSAVA, PEDRA BADAVA, MOIX, COIX, UN RAIG DE MEL VS AL CEL.

CANTARELLES
PLOM! XIBRIC, XIBRIC. XIBRICURI CURI FA. XIBRICURI CURI FETA. XIBRICURI CURI FA.

CANTARELLES
UN, DOS, TRES, QUATRE, DE SEGAR EN VE EL BATRE. SEGAREM, BATREM, QUINA FEINA QUE TENDREM. HEM SEGAT, HEM BATUT QUINA FEINA QUE HEM TENGUT. BARRABS, BARRABS BIS BAS, PIS PAS.

CANTARELLES
UNI, DORI, TERI, CUTERI, MATA LA VERI VIRI VIDON CONTALS B QUE DOTZE HI SN.

CANTARELLES
SEGONS SESPIGA, SARESTA; SEGONS SAMETLA, ES BESS; SEGONS SA BARCA, ES TIM; SEGONS ES SANT FAN SA FESTA.

CANTARELLES
EN ES MERCAT, HI HA BROSSAT, TOTHOM QUE HI VA, NHA DE MENJAR. BRUIXA MANDUIXA, VS-TEN A PASSEJAR.

131

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

132

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

ANNEX 6

- Penyores

En alguns dels jocs quan un infant sequivoca ha de deixar alguna pertinena enmig, anomenada penyora. Quan el joc ha acabat, per rescatar la penyora ha de realitzar alguna prova. Les penyores sn una soluci per evitar que quedin eliminats els infants que sequivoquen en el joc. Daquesta manera poden continuar jugant i quan acaba la partida han de fer les proves que el grup els imposa. Els errors no shan de percebre com una qesti de la persona. Es tracta de superar la por de fallar i el sentiment de fracs, els errors shan de viure amb una actitud positiva i divertida i com a part del joc. s til acordar prviament les penyores i pactar-les. .............. En el material complementari us oferim targetes amb penyores, la majoria de les quals incorporen producci lingstica............................ En acabar el joc podeu iniciar el procs de tornar les penyores amb un ritual. A continuaci exposam alguns exemples populars i altres dels reculls dEstrades (2001) i Munar (2003), vegeu la bibliografia:

De qui s aquesta penyora? De la mia senyora. Qu far, qu far aquest senyora? El que vost voldr. Qui la llegir? La llegir en/na

133

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

De qui s aquesta penyora? Meva i de vost. Qu farem per cobrar-la? El que vost voldr.

De qui s aquesta penyora? Meva i de vost I qu far vost per ella? El que vost manar I quina feina far?

Linfant que vulgui rescatar la penyora ha dagafar una targeta del munt de penyores, lha de llegir i executar.

134

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

PENYORES
ENCERTA UNA ENDEVINALLA.

PENYORES
DIGUES UN EMBARBUSSAMENT.

PENYORES
IMITA ALGUN OFICI: PICAPEDRER, BALLARINA, FUSTERA

PENYORES
FES UN REDOL AMB DUES PARAULES.

PENYORES
IDENTIFICA UN OBJECTE AMB ELS ULLS TAPATS.

PENYORES
IDENTIFICA UN SO AMB ELS ULLS TAPATS.

135

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

136

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

PENYORES
RECITA AMB UNA ENTONACI CORRECTA UN POEMA CURT.

PENYORES
DESPLAAT COM UN ANIMAL: GRANOTA, CANGUR, GAVINA, ELEFANT

PENYORES
FES ALGUNA ACROBCIA: UNA CUCAVELA, TOCAT EL NAS AMB EL PEU...

PENYORES
FES DESTTUA AMB UN PEU ENLAIRE DURANT UN MINUT SENSE MOURET GENS NI MICA.

PENYORES
CAMINA PER LA CLASSE AMB UN OBJECTE DAMUNT EL CAP SENSE QUE CAIGUI.

PENYORES
DIGUES UNA COSA QUE COMENCI AMB CADA LLETRA DE LA PARAULA PERA, COM PER EXEMPLE: PATATA, ELEFANT, RATOL, ASE. (EN UN TEMPS DETERMINAT)

137

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

138

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

PENYORES

EXECUTA QUATRE ACCIONS DESPRS DESCOLTAR-LES ORALMENT SEGUINT LORDRE ESTABLERT. EXEMPLE: FES DEU PASSES DE GEGANT, TRES BOTS DE CANGUR, UNA VOLTA I CAMINA QUATRE PASSES CAP ENRERE.

PENYORES
LLANA UNA PILOTA EN LAIRE I ABANS DAGAFAR-LA FES UNA MAMBALLETA (AL DARRERE, AL DAVANT, PER DAVALL UNA CAMA)

PENYORES
DIGUES DEU PARAULES QUE COMENCIN AMB UNA LLETRA (PER EXEMPLE LA T) O B QUE TENGUIN UN SO CONCRET. (EN UN TEMPS DETERMINAT)

PENYORES
ENDEVINA UN MISSATGE SECRET, COM PER EXEMPLE: XINA XICA XITA XILI XINA XIHA XIA XINAT XIAL XICI XINE XIMA.

PENYORES
DIGUES NOMS DE FRUITES, DE SENTIMENTS, DEMOCIONS (EN UN TEMPS DETERMINAT)

PENYORES
MIRA UNA LMINA UNS SEGONS I DIGUES DESPRS DEU ELEMENTS DE LA IMATGE QUE RECORDIS.

139

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

140

Ser joc

un oc oral MES
ANNEX 7 Eendevinalles

i paraula

Cada MES j

Les endevinalles, per lenigma que plantegen, esdevenen un joc en si mateixes i un recurs lingstic extraordinari. En aquest programa proposam utilitzar-les per pagar penyora tot i que es poden aprofitar per crear situacions de joc noves. Analitzar lenunciat conjuntament, cercar pistes per arribar a la soluci, intercanviar i inventar endevinalles noves, sn reptes que estimulen i motiven els infants. Solucions a les endevinalles: 1. M'agraden fems i cagarades Com a tu flams i ensamades .............................La mosca Mirat de dalt sembla una creu, de costat, unes ulleres, serveix per anar corrents, si no et trenques les costelles. Qu s? ...........................................................La bicicleta Tenc dents i tenc ull, i per fer-me treballar al forat mhas de posar. ..........................................La clau Plana com la m, blanca com la neu, parla sense boca, camina sense peus. ...............................................La carta Tenc cap, ull i cos i no tenc ni carn ni os. Qu s? ............................................................Una agulla Pas la vida fent voltes, caminant a poc a poc, per per ms que camn sempre estic al mateix lloc. ................................El rellotge Un llenol apedaat que punta d'agulla no hi ha tocat...............................El cel Ms de cent per un cam no fan pols ni remol....................................Les formigues

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

141

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

9.

Sol anar amb els que van lluny, i els obliga a tancar el puny.................................La maleta

10. Una punta, dues puntes i dues orelles juntes. .........................................Les tisores 11. Quant ms n'hi ha menys pesa. Qu s? ...................................................................El forat 12. Una senyora molt ensenyorada tot el dia va en cotxe i sempre est banyada.......................................La llengua 13. Dos punxentos, dos lluentos, quatre tripotrapos i un arruixador de mosques. ...................................Un bou 14. Quina cosa fa tot lany tota persona que viu, que es deixa veure a lhivern i no es pot veure a lestiu? ....................................Respirar 15. s tan fi i tan delicat Que dir-lo ja s trencat. ........................................El silenci 16. Una cosa que no s cosa i per tot el mn es posa. .......................................La fosca 17. Un de llarguet, dos de baixets, un de menut i flac i laltre, ms gruixat. ......................................Dits de la m 18. No t peus ni braos per t dues cames; no pot anar enlloc si lhome no lacompanya. ...............................Els calons

142

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

ENDEVINALLES ENDEVINALLES
M'AGRADEN FEMS I CAGARADES COM A TU FLAMS I ENSAMADES (MIQUEL DESCLOT) MIRAT DE DALT SEMBLA UNA CREU, DE COSTAT, UNES ULLERES, SERVEIX PER ANAR CORRENTS, SI NO ET TRENQUES LES COSTELLES. QU S?

ENDEVINALLES ENDEVINALLES
TENC DENTS I TENC ULL, I PER FER-ME TREBALLAR AL FORAT MHAS DE POSAR. PLANA COM LA M, BLANCA COM LA NEU, PARLA SENSE BOCA, CAMINA SENSE PEUS.

ENDEVINALLES ENDEVINALLES
TENC CAP, ULL I COS I NO TENC NI CARN NI OS. QU S? PAS LA VIDA FENT VOLTES, CAMINANT A POC A POC, PER PER MS QUE CAMN SEMPRE ESTIC AL MATEIX LLOC.

143

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

144

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

ENDEVINALLES ENDEVINALLES
UN LLENOL APEDAAT QUE PUNTA D'AGULLA NO HI HA TOCAT. MS DE CENT PER UN CAM NO FAN POLS NI REMOL.

ENDEVINALLES ENDEVINALLES
SOL ANAR AMB ELS QUE VAN LLUNY, I ELS OBLIGA A TANCAR EL PUNY. UNA PUNTA, DUES PUNTES I DUES ORELLES JUNTES.

ENDEVINALLES ENDEVINALLES
QUANT MS N'HI HA MENYS PESA. QU S? UNA SENYORA MOLT ENSENYORADA TOT EL DIA VA EN COTXE I SEMPRE EST BANYADA.

145

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

146

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

ENDEVINALLES ENDEVINALLES
DOS PUNXENTOS, DOS LLUENTOS, QUATRE TRIPOTRAPOS I UN ARRUIXADOR DE MOSQUES. QUINA COSA FA TOT LANY TOTA PERSONA QUE VIU, QUE ES DEIXA VEURE A LHIVERN I NO ES POT VEURE A LESTIU?

ENDEVINALLES ENDEVINALLES
S TAN FI I TAN DELICAT QUE DIR-LO JA S TRENCAT. (MIQUEL DESCLOT) UNA COSA QUE NO S COSA I PER TOT EL MN ES POSA.

ENDEVINALLES ENDEVINALLES
UN DE LLARGUET, DOS DE BAIXETS, UN DE MENUT I FLAC I LALTRE, MS GRUIXAT. NO T PEUS NI BRAOS PER T DUES CAMES; NO POT ANAR ENLLOC SI LHOME NO LACOMPANYA.

147

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

148

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

ANNEX 8

Dites i redolins

DITES I REDOLINS DITES I REDOLINS

FENT I DESFENT S'ENSENYA LA GENT. QUI T BON AMIC, T BON ABRIC.

DITES I REDOLINS DITES I REDOLINS

QUAN A CASA HI HA UN VELL, NO HI FALTAR CONSELL. UN CAM, QUINA COSA TAN CURTA DE DIR I TAN LLARGA DE SEGUIR. (JOSEP M. DE SEGARRA)

DITES I REDOLINS DITES I REDOLINS

HE COLLIT, A LA VORA DEL TORRENT, UN PMPOL SEC, ESGARRIAT PEL VENT. (JOSEP CARNER) PAPALLONA BAIXA DEL CEL QUE ET DONAR PA AMB MEL.

149

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

150

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

DITES I REDOLINS DITES I REDOLINS

MOLTS OFICIS, POCS BENEFICIS. ABANS DE BURLAR-TE DALG, MIRA B COM ETS TU.

DITES I REDOLINS DITES I REDOLINS

QUI ES POSA A JUGAR, TANT POT PERDRE COM GUANYAR. A LESTIU, TOTA CUCA VIU.

DITES I REDOLINS DITES I REDOLINS

QUI ROBA UN OU, ROBA UN BOU. QUI MALTRACTA UN ANIMAL, DEMOSTRA UN MAL NATURAL.

151

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

152

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

DITES I REDOLINS DITES I REDOLINS

TAL FARS, TAL TROBARS. QUI MENJA SOPES, SE LES PENSA TOTES.

DITES I REDOLINS DITES I REDOLINS

QUI NO SARRISCA, NO PISCA. QUI DE JOVE NO TREBALLA, DE VELL DORM A LA PALLA.

DITES I REDOLINS DITES I REDOLINS

SI VOLS BEN PARLAR, APRN A CALLAR. QUI CANTA, ELS SEUS MALS ESPANTA.

153

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

154

Ser joc

un oc oral MES
ANNEX 9 - Embarbussaments

i paraula

Cada MES j

EMBARBUSSAMENTS EMBARBUSSAMENTS
PAU, PERE PINTOR PASTERA, PINTA PORTES PER POC PREU. MHAN DIT QUE TU HAS DIT UN DIT QUE JO NO HE DIT; EL DIT QUE TU HAS DIT, JO NO LHE DIT.

EMBARBUSSAMENTS EMBARBUSSAMENTS
CARREGA EL CARRO CARRETER, QUE SI TU EL CARREGUES, JO JA EL DESCARREGAR. DUC PA SEC AL SAC, MASSEC ON SC I EL SUC AMB SUC.

EMBARBUSSAMENTS EMBARBUSSAMENTS
CARDS VERDS TAQUEN, SECS PIQUEN, SI ES TOQUEN. AMB UN BANC MENTREBANC AMB DOS CORDILLS MENTRELLIG AMB TRES TRENS MENTRETENC.

155

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

156

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

EMBARBUSSAMENTS EMBARBUSSAMENTS
DUC COM PUC UN RUC A UN DUC RUS MUT. UNA BRUIXA BEN EMBRUIXADA, QUI LA DESEMBRUIXAR? EL DESEMBRUIXADOR QUE LA DESEMBRUIXI UN BON DESEMBRUIXADOR SER. JO LA DESEMBRUIXAR PERQU S DESEMBRUIXAR MOLT B.

EMBARBUSSAMENTS EMBARBUSSAMENTS
SI QUI DEU DEU DIU QUE DEU DEU DIU EL QUE DEU I DEU EL QUE DIU. SI HI HA NEU NO HI ANEU.

EMBARBUSSAMENTS EMBARBUSSAMENTS
PAULA PARA LA TAULA, PARA-LA B QUE EL PARE JA VE. QUIN FUM FA? FA UN FUM FI.

157

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

158

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

EMBARBUSSAMENTS EMBARBUSSAMENTS
UNA OVELLA PELADA, PELUDA DES CAP EN ES CUL PELUDA, T UN ANYELLET PELAT PELUT DES CAP EN ES CUL PELUT. SENYORA, VINC DE PART DE LA SENYORA A VEURE SI LA SENYORA SENYORA O NO SENYORA. SENYORA, DIGUI A LA SENYORA QUE LA SENYORA NO SENYORA.

EMBARBUSSAMENTS EMBARBUSSAMENTS
QUE FI FA EL CAF, EL CAFETER SERAF. LA MEVA AMOR COMPRA POQUES PIPES; I QUI POQUES PIPES COMPRA, POQUES PIPES MENJA.

EMBARBUSSAMENTS EMBARBUSSAMENTS
UN LLPOL ENLLEPOLIT QUI EL DESENLLEPOLIR UN BON DESENLLEPOLIDOR SER, NO EL DESENLLEPOLIR JO QUE NO SOM BON DESENLLEPOLIDOR. TENC UNA FAM, UNA SET I UNA SON QUE QUAN MENJ, QUAN BEC I QUAN DORM SE MEN VA LA FAM, LA SET I LA SON.

159

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

160

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

ANNEX 10

Poemes i gloses

POEMES I GLOSES
BUNYOLS ACOMPANYATS O SOLS, QUE BONS SN ELS BUNYOLS. SI SN BEN ENSUCRATS, TELS MENGES A GRAPATS, I SI NO HO SN TAMB, QUE SEMPRE VNEN B. SUCATS EN LLET FAN CLAR QUALSEVOL ESMORZAR. (MIQUEL MART POL)

POEMES I GLOSES
CALENDARI PAGE'S
GENER: LLAVOR SEMBRADA QUE NEIX AL SEMENTER. FEBRER: UNA NEVADA DE FLORS EN LAMETLLER. EL MES DE MAR MARCEJA; SER GALANT LABRIL? SI LAIGUA REGATEJA, "LA GOTA VAL PER MIL". SESCAMPA GOTA A GOTA; EL CAMP EN VOL UN RAIG; I ABANS DE DAR-LA TOTA, ABRIL HA FET NAUFRAIG. PEL MAIG EL CAMP SE DAURA, PEL JUNY JA LOR REBRUNY, I S BELL EL FER-LO CAURE LA CORBA FAL AL PUNY. SENFILEN LES GARBERES AL SOL DE JULIOL; SI EL BLAT RET EN QUARTERES, ALLUNYAR EL MAL DOL. BLANQUEGEN LES COPINYES PELS ARENALS DAGOST, I EN FIGUERALS I VINYES AGOST MADURA EL MOST.
(M. ANTNIA SALV)

POEMES I GLOSES
QUAN EL PARE NO T PA...
QUAN EL CEL EST BEN CLAR, SALTA I BALLA, SALTA I BALLA! QUAN EL CEL EST BEN CLAR, A LA PLAA POTS JUGAR. QUAN EL CEL EST PLOVENT, AI, QUE ET MULLES, AI, QUE ET MULLES! QUAN EL CEL EST PLOVENT, CAP A DINTRE VS CORRENT! QUAN EL CEL EST NEVANT, COM TREMOLES, COM TREMOLES! QUAN EL CEL EST NEVANT, PROP DEL FOC VS-TE ESCALFANT. QUAN EL CEL SHA FET DE NIT, SOPA I CALLA, SOPA I CALLA; QUAN EL CEL SHA FET DE NIT, VINE I FICAT DINS DEL LLIT! (JOANA RASPALL)

POEMES I GLOSES
UN MOSCARD EN DIADA DE MAL TEMPS, UN MOSCARD VAIG AGAFAR, I DES OSSOS MS DOLENTS EN VAIG FER SET BASTIMENTS, NOU LLATS DANAR A PESCAR. DE SA LLENYA QUE EM QUED, EN VAIG TENIR PER CREMAR NOU MIL ANYS DAMUNT SA TERRA.

(CANONER POPULAR DE MALLORCA)

POEMES I GLOSES
CUC JO SC EL CUC DULL CLUC QUE DUC EL SUC I EL BRUC AL RUC DEL DUC DE NHUG.
(MIQUEL DESCLOT)

POEMES I GLOSES
LES FORMIGUES LES FORMIGUES TRAFEGUERES, BELLUGOSES I FEINERES, QUE CAMINEN EN FILERES, ARREPLEGUEN A LESTIU LES LLAVORS ESCADUSSERES QUE HAN PISPAT DE LES GARBERES; LES TRAGINEN PER DRECERES I LES GUARDEN DINTRE EL NIU. (NGELS GARRIGA)

161

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

162

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

POEMES I GLOSES
CROQUETES SENS ESMOLEN LES DENTETES, QUAN LA MARE FA CROQUETES. BEN ROSSES I CRUIXIDORES, NO TEN MENGES, EN DEVORES. EN QUALSEVOL OCASI, SI HI HA CROQUETES, MILLOR. (MIQUEL MART POL)

POEMES I GLOSES
LA BALLARINA
FA BON DIA; LA TORTUGA PROU FARIA BALLARUGA, MES, LA CLOSCA TAN FEIXUGA NO LI DEIXA MARCAR EL PAS. UNA AMIGA SARGANTANA, S, QUE BALLA LA SARDANA, I LA POBRA LI DEMANA DENSENYAR-LIN EL COMPS. S INTIL LA LLI; NO PROGRESSA POC NI GAIRE; UN DIFCIL SALTIR LHA DEIXADA PANXA ENLAIRE.
(JOANA RASPALL)

POEMES I GLOSES
GERDOR HIVERNENCA AIGUA FINA, GOTELLINA, TANY DE MURTA, NOVA REL. CAU, PAUSADA, LALBANA QUE HA PINTAT UN ARC-EN-CEL. LA TARONJA MANDARINA GUAITA, FRESCA COM UN GEL. CAU, PAUSADA, LALBANA, LA VEDELLA FA EL BRUEL. ROSA VERA, BLAT QUE BRINA, PLUJA FINA, CEL FIDEL. (M. ANTNIA SALV)

POEMES I GLOSES
QUATRE COSES MABELLEIXEN QUATRE COSES: QUI PROU LES SABR LLOAR? EL SOL QUE BADA LES ROSES, LAIGUA QUE LES FA BROSTAR, LA ROSADA QUE LES MULLA I EL VENT QUE LES ESFULLA PER NO VEURE-LES SECAR. (M. ANTNIA SALV)

POEMES I GLOSES
CANC,O' DEL FOLLET DEL SILENCI NI RIC NI DIC DEL TOT CAP MOT. FATIC O TIC, SC MUT PERDUT. (MIQUEL DESCLOT)

L'ARANYA POTA LLARGA CAP AQU, LARANYA ESTIRA LA POTA POTA LLARGA CAP ALL. I BUSCA EL SEU ESMORZAR. FILA, FILA, TEIXIDORA, SI TACOSTES A MIRAR-LA TAPA, TAPA AQUEST FORAT. TENGANXAR UN FIL AL NAS. AI, MOSCA, SI NO VIGILES! (NRIA ALB) AI, MOSQUIT, SI BADES TANT! CAUREU A LA TERANYINA I NO EN SORTIREU PAS MAI.

POEMES I GLOSES

163

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

164

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

POEMES I GLOSES

PILOTA DE DRET. PILOTA PILOTA QUE BOTA QUE VOLA I REBOTA, I RODOLA, PUNTADA DE PEU ETS COM UN OCELL I ADU! VERMELL. PILOTA QUE SALTA MIRALTA, VAS A LA PARET (NRIA ALB)

POEMES I GLOSES
' ERUGA PROCESSIONARIA CAP-I-CUA, CAP-I-CUA PER NO PERDRENS PEL CAM, ENS AGRADA ANAR EN CORRUA A MENJAR-NOS TOT UN PI. (MIQUEL DESCLOT)

POEMES I GLOSES
VERSOS INFINITS VOLA LA LLEBRE, VOLA EL DOF. EL PING PASSEJA EN MONOPAT. LA GAVINA SOLCA PLATGES SENSE MAR. SI NO THO VOLS CREURE TORNA A COMENAR. (MONTSERRAT TORRENTS)

POEMES I GLOSES
BALLAU B, POLIDA MIA, BALLAU B, POLIT MIRALL. NO HAVIA VIST BALLAR MAI JOVE AMB TANTA GALANIA. (CANONER POPULAR DE MALLORCA)

POEMES I GLOSES
JO TENC I NO S QU TENC; ME MANCA I NO S QU EM MANCA: ME MANCA UNA COSA I ALTRA; ME MANCA EL QUE NO TENC. (CANONER POPULAR DE MALLORCA)

POEMES I GLOSES
TENC BONA VEU PER ESCRIURE I BONES MANS PER CANTAR I BON CAP PER CAMINAR I BONES CAMES PER RIURE. (CANONER POPULAR DE MALLORCA)

165

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

166

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

ANNEX 11

Vocabulari de lhospital

Infermera

Alcohol

Esparadrap

Estisores

167

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

168

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

Malalt

Metge

Llit

Tireta

Llitera

Sang

169

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

170

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

Medicament

Pastilles

Benes

Cop

Gases

Ferida

171

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

172

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

Malalta

Metgessa

Infermer

Fonendoscopi

Termometre

173

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

174

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

ANNEX 12

- Accions:

Botar

Cosir

Badallar

Bufar

Conduir

Co rrer

175

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

176

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

Doblegar

Ensabonar-se

Descansar

Empenyer

Embotonar-se

Engronsar-se

177

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

178

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

Escoltar

Netejar

Esborrar

Esqueixar

Escalfar-se

Escriure

179

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

180

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

Guaitar

Llenegar

Estirar

Menjar

Fermar

Llegir

181

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

182

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

Plorar

Riure

Pentinar-se

Pujar

Pescar

Regar

183

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

184

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

Asseure's

Xutar

Suar

Xiular

Saludar

Tremolar

185

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

186

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

ANNEX 13

- Poema: Truita

POEMA: TRUITA
LA TRUITA S UNA BONA MENJA

DES DEL DILLUNS FINS AL DIUMENGE.

SOLA, RESULTA MOLT PLAENT,

I ENCARA MS AMB FARCIMENT.

TRUITA AMB PATATES, AMB MONGETES,

AMB ESPINACS, TAMB AMB GAMBETES,

AMB BOTIFARRA, AMB CEBA, AMB ALLS,

187

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

BEN POCS HI FAN ESCARAFALLS.

TRUITA AMB VERDURES, AMB PERNIL,

T CADASCUNA EL SEU ESTIL

I EL SEU GUSTET DETERMINAT,

PERQU LA TRUITA S UN GRAN PLAT,

QUE FET AIX O FET AIX

SEMPRE ENS ENCANTA EL PALADAR.

(MIQUEL MART POL)

189

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

ANNEX 14

- Cartells amb estats danim

FELICITAM

AJUDAM A DECIDIR

DNAM LA RA

TRANQUILLITZAM

ADMIRAM

FES-ME RIURE

DNAM NIMS

PASSA DE MI

DEMOSTRAM AFECTE

ENFADAT AMB MI

ORGANITZAM LA VIDA

191

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

ANNEX 15

- Eco a les muntanyes

Exemple 1 VERBALITZACI
Eh! Eh! On ets! No et veig! Vine! No et veig! Ara, ara et veig! Que ets de petit! Acostat! Vine, vine! Ara, ara et veig! Que ets de gran! Uf, no tacostis tant! Oh! Que em trepitges! Em fas por! Vs-ten! Quina por! Fuig! Aix, molt b! Oh, que petit una altra vegada! Adu! Adu! No et veig! Ja no hi s! Uf, que b! Mhe espantat!

GEST / INTENCI
Mans a la boca M al front, cercant Carussa Senyal perqu sacosti, tot flexionant els dits M al front, cercant Potadeta, amb veu impacient Senyal de petit amb els dits Gest amb la m Senyal perqu sacosti tot flexionant els dits Amb alegria Amb espant Badar molt els ulls, moviments amb la m Tocant-se el peu Mans a la cara Gest de fer-lo enfora Altra vegada el gest perqu sen vagi Assentiment amb el cap Senyal de petit amb els dits Fent el moviment amb la m Amb la m damunt els ulls Amb les mans a la cintura Llevant-se la suor del front Amb complicitat

193

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

Exemple 2 Producci dun alumne de segon cicle de primria del CP Miquel Porcel. VERBALITZACI Falten cinc per a les nou! Que tard! He de crrer Aaah! Aaah! Aaah! Bon dia, mestre GEST / INTENCI Mirar el rellotge de m Cara despant Crrer sense moures del lloc Alens espessos, cara de cansament Salutaci donant la m

194

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

Alb, N. 2001. Mho ha dit el vent. Barcelona: Columna. Allu, J. M. 2000. Un, dos, tres, pica paret! Barcelona: La Galera. Allu J. M.; i altres. 1999. El Gran Llibre dels Jocs. Barcelona: Parramn. Alumnes deducaci infantil CP sa Blanca Dona. 1992. Canoniues, canons infantils i de festa. Eivissa: Institut dEstudis Eivissencs. Collecci Nit de Sant Joan. Antn, M. 1980. Els jocs de sempre. Barcelona: Reforma de lescola. Ars, C.; i altres. 1999. Danses catalanes i jocs dansats. Barcelona: Alta Fulla. Badia, D.; i Vil, M. 1990. Jocs dexpressi oral i escrita. Barcelona Eumo. Balaguer, C.; i Ripoll, O. 2002. Xarranca. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Fundaci Jaume Bofill. Barcel J.; i Forteza L. 1993. Canons i jocs populars de les Illes Balears. Ciutat de Mallorca: Centre dEstudis de lEsplai. Bassa, R.; i altres. 1991. Llengua de peda. Palma: Moll. 1993. Una cosa que no es cosa. Palma: Moll. 1994. Tmbola de jocs. Palma: Moll. 1995. Serra mamerra. Palma: Moll. 2000. Qui barata, el cap es grata. Palma: Moll. Bercebal, F. 2003. Un taller de drama. Guadalajara: aque. Bigas M.; i altres. 1983. Jocs de llenguatge 1. Jocs de sons i de lletres. Barcelona: Teide. Boal, A. 2002. Juegos para actores y no actores. Barcelona: Alba. Canyelles, M.; i Tramullas, M. 1996. Aprenem jugant el joc als 6 i 7 anys. Binissalem: Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. Desclot, M. 1994. Bestiolari de la Clara. Barcelona: Baula. 1995. Oi, Eloi? Barcelona: La Galera. Collecci El Corsari. 2001. Ms msica mestre. Barcelona: La Galera.

195

Ser joc

un oc oral MES
Equip de mestres dAIRE i Equip de Suport a la Immersi. 1996. El temps passa. Palma: Conselleria dEducaci i Cultura. Equip de Suport a la Llengua. 2005. Una llengua ens uneixi com laprenem? Estratgies lingstiques i de comunicaci per a lensenyament duna llengua Palma: Conselleria dEducaci i Cultura del Govern de les Illes Balears. Estrades, D.; i Serrano, A. 2001. Jocs i moixaines. Palma: Obra Cultural Balear i Documenta Balear. Ginard, R. 1981. Canoner popular de Mallorca. Palma: Moll, vol. III i IV. Guitart, R. M. 1993. 101 jocs. Jocs no competitius. Barcelona: Guix. 2004. Jugar i divertir-se tothom. Barcelona: Gra. Immersi Lingstica. Revista densenyament integrat de llenges i continguts n. 2. 2000. Barcelona: Institut Europeu de Programes dImmersi. Jacques, J.; Casulleras, S.; i Mirabet, N. 2004. 40 jocs per parlar catal. Barcelona: Gra. Janer, G. 1986. Pregoner de quimeres. Barcelona: Alta Fulla. Lpez, E.; i Sanchs, L. 1996. Jocs motrius a lescola. Palma: Institut dEstudis Balerics. Mart Pol, M. 1999. Bon Profit; per molts danys! Barcelona: Barcanova. Munar, F. 2003. Jocs de matances. Palma: Documenta Balear. Pou, A.1980. Jocs populars. Palma: Moll. Poulter, C. 2002. Jugar juego. Ciudad Real: aque. Pujol, M.; i Roig, T. 1978. Recull de poemes per a petits i grans. Barcelona: Kairs. Quart, P. 1997. Bestiari. Barcelona: La Galera. Raspall, J. 1998. Com el plomissol. Poemes i faules. Barcelona: La Galera. Recasens, M. 2003. Comprensin y expresin oral. Actividades para nios de 6 a 12 aos. Barcelona: Ceac. Ros, R.; i Juli, C. 1998. Moixaines dinfant. Barcelona: La Galera.

i paraula

Cada MES j

196

Cada MES joc oral MES un

i paraula

Ser joc

Salv, M. 1981. Cel dhorabaixa. Palma: Moll. 1981. El retorn. Palma: Moll. 1981. Lluneta del pags. Palma: Moll. Sans, J. 2000. Recull de juguetes artesanals de les Illes Balears. Palma: UIB. Serrano, S. 1984. Signes, llengua i cultura. Barcelona: Edicions 62. Thilde, L. 2001. Juegos rtmicos de manos. Madrid: Akal. Torrents, M. 2005. Per qu els gats miren la lluna? Valncia: Tndem.

Altres recursos
Vdeos Equip de Suport a la Immersi Lingstica. 2003. Una llengua ens uneixi com laprenem? Palma: Servei dEnsenyament del Catal. Conselleria dEducaci i Cultura. Vens a jugar? 1995. Ciutat de Mallorca: Ajuntament de Palma, Collectiu Escoles dImmersi i MEC. Casset Roca Amengual, M. L. 1991. Tirurit com plou, Palma: Serveis Educatius de lAjuntament Palma, Collecci Eines nm. 3. Calvi: Digitals. Pgines web Blogger Jutipiris. http://jutipiris.blogspot.com/2005/10/endevinalles.html Eixample Web. Endevinalles. http://www.geocities.com/perpinya/llendevi.html Moviment Educatiu del Maresme. Endevinalles. http://www.memcat.org/infantil/endevina/index.html Mundigrumsos. Endevinalles. http://usuarios.lycos.es/mundigrumsos/NovaEndevinalles.htm Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya. Endevina endevinalla. http://www.xtec.es/~aperafit/p/endevina/d23.htm

197

Ser joc

un oc oral MES
Fonts
Molts daquests jocs sorgeixen de la nostra experincia, de quan jugvem de petites i de la nostra experincia com a mestres. Uns sn ms fidels a la tradici, com per exemple Per aqu mhan demanat i altres els hem adaptats, com per exemple La notcia. Aix mateix del recull de jocs que lEquip de Suport a lEnsenyament de la Llengua de Mallorca i dEivissa ha practicat a les escoles, nhem seleccionat alguns com per exemple: Detectiu, detectiu. Altres sn fruit de lobservaci del joc lliure dels infants i els hem modificats per a la consecuci dels nostres objectius lingstics, com s el cas de Carabassa. Finalment altres els hem aprs o b al curs de formaci de Psicodramatrgia Lingstica, PDL, Bunyola 2003, com s ara Aquest per a mi, aquest per a tu, o b dels llibres de la bibliografia, com per exemple La vaca sense cap taca. Tots els jocs han estat practicats dins les aules de segon i tercer cicle de primria i amb els suggeriments del professorat i dels infants, els hem anat transformant. El procs ha estat el mateix per a tots, ajustar-los al mxim a la seva finalitat didctica i als objectius lingstics proposats. A continuaci relacionam els jocs daquest programa que estan inclosos en altres reculls de la bibliografia, en alguns casos amb altres noms, o amb variacions en la manera de jugar. Carusses: Poulter (2002) amb el ttol Distracciones. Daixonar: Bassa i altres (1994) amb el ttol Dallonsar, Badia i Vil (1990) amb el ttol Barrufar, Recasens (2003) amb el ttol Carruscas, i Jacques (2004) amb el ttol Dripejar. De lHavana: Allu (1999), Bigas i altres (1983), Guitart (1993), Bassa i altres (1994). El regal mgic: Recasens (2003). El rei mana: Allu (2000) i Guitart(2004) amb el ttol En Joan diu. Lanell: Ginard (1981) i Pou (1980). Lhospital: Badia i Vil (1990) i Allu (1999) amb el ttol Visca els nuvis. La vaca sense cap taca: Vens a jugar? (1995) i Canyellas i Tramullas (1996). Les espines del peix: Thilde (2001). Mon pare s ferrer: Allu (1999).
198

i paraula

Cada MES j

Ser joc

un oc oral MES

i paraula

Cada MES j

Mudana per a tothom: Guitart (2004) amb el ttol Rebombori general, Allu (1999) amb el ttol Els vens, Balaguer i Ripoll (2002) amb el ttol Tagraden les teves venes. Nas peu: Guitart (1993) amb el ttol Aquest s el meu nas, Canyellas i Tramullas (1996). Ni s ni no: Bassa i altres (1994) amb el ttol No es pot dir, Allu (2000) i Poulter (2002). Passar la frontera: Allu (1999), Balaguer i Ripoll (2002). Pau Pere: Antn (1980), Guitart(1993) i Poulter (2002) amb el ttol De mi a ti. Pedra, paper, estisores: Antn (1980), Allu (1999) i Guitart (1993). Per aqu mhan demanat: Estrades (2001), Bassa i altres (1994), Recasens (2003), Allu (2000) i Guitart (1993). Els tres darrers amb el ttol Els disbarats. Pilota encadenada: Antn (1980) amb el ttol Lltima lletra parla.

199