Escolar Documentos
Profissional Documentos
Cultura Documentos
Tema 37
EL TEATRE O ELS GÈNERES DRAMÀTICS.
CARACTERITZACIÓ
DELS ELEMENTS TEATRALS
TEMA 37
El teatre o els gèneres dramàtics. Caracterització dels elements teatrals
ÍNDEX
---------------------------------------------------------------- 2 ----------------------------------------------------------------
TEMA 37
El teatre o els gèneres dramàtics. Caracterització dels elements teatrals
BIBLIOGRAFIA
---------------------------------------------------------------- 3 ----------------------------------------------------------------
TEMA 37
El teatre o els gèneres dramàtics. Caracterització dels elements teatrals
---------------------------------------------------------------- 4 ----------------------------------------------------------------
TEMA 37
El teatre o els gèneres dramàtics. Caracterització dels elements teatrals
---------------------------------------------------------------- 5 ----------------------------------------------------------------
TEMA 37
El teatre o els gèneres dramàtics. Caracterització dels elements teatrals
Intentar una definició del teatre com a lloc de representació no resulta tan
difícil com la definició de drama. Deixant de banda l’anomenat teatre de carrer que
prescindeix de tot tipus d’instal·lació i decoració, una definició de l’edifici del teatre
podria ser: conjunt de les instal·lacions arquitectòniques, mecàniques i –més
recentment– elèctriques i electròniques destinades a la representació d’un drama.
Qualsevol que siga la forma arquitectònica que adopte el teatre al llarg dels
segles, sempre hi coincideixen, amb una separació més o menys evident, dos
“mons”: el món de la ficció de l’obra dramàtica, i el món dels espectadors o, en casos
extrems, de cada espectador. Una de les tasques més importants de l’autor
dramàtic, i del director d’escena amb el seu equip, és la de crear un ambient que
garantesca la disponibilitat dels espectadors a entrar o, almenys, acceptar el món
que se’ls fa present a l’escenari.
---------------------------------------------------------------- 7 ----------------------------------------------------------------
TEMA 37
El teatre o els gèneres dramàtics. Caracterització dels elements teatrals
El teatre del Siglo de Oro espanyol, després de passar dels patis de les cases
als corrals, resulta comparable en la seua estructura al teatre shakesperià. Tampoc
no es buscava la il·lusió realista o naturalista del lloc ni del decorat ni de la
indumentària. Un arbre retallat o de cartró suggereix el bosc, una cadira elevada, un
tron...
Els recursos que pot utilitzar l’autor o director de teatre per a la realització dels
decorats són nombrosos i polifacètics. Pel que fa a l’escenari es poden distingir cinc
àmbits on es realitza l’ambientació d’un escenari: els bastidors, els accessoris, la
il·luminació, el so i la maquinària.
Els bastidors: són els elements amb què s’indica el fons i els laterals de
l’escenari (tela, estructures sòlides...).
Els accessoris: aquell element fix o mòbil que s’afegeix a l’espai delimitat pels
bastidors es designa com a accessori (mobles, aparells, plantes, quadres, catifes...).
De vegades el canvi d’alguns elements pot servir per fer l’efecte que es canvia
d’ambient o que hi ha transcorregut un cert temps.
La il·luminació: permet uns efectes ambientals molt expressius, no només a
través del joc de llums i ombres, sinó també a través de diferents colors, de la
concentració de focus...: representació de diferents hores del dia, potenciament
d’imatges o angles, creació d’ambients psicològics, accentuació de característiques
d’un personatge, fixació expressiva d’alguns elements del decorat, fixació de dos
ambients o de dues escenes simultànies... i, sobretot, el fet de delimitar l’espai de
l’escena i de l’espectador.
Indirectament la vestimenta i el maquillatge pertanyen també als recursos
ambientals, posat que l’autor amb aquests elements situa les figures en una
determinada capa social i els caracteritza individualment.
---------------------------------------------------------------- 8 ----------------------------------------------------------------
TEMA 37
El teatre o els gèneres dramàtics. Caracterització dels elements teatrals
3.1.1.El text
Donada la naturalesa específica de la representació del drama, que
únicament assoleix toma en la representació teatral, la part que rep l’espectador com
a comunicació verbal és la que correspon al text. Les acotacions es reben no
verbalment, sinó traduïdes a d’altres codis extraverbals.
---------------------------------------------------------------- 9 ----------------------------------------------------------------
TEMA 37
El teatre o els gèneres dramàtics. Caracterització dels elements teatrals
---------------------------------------------------------------- 10 ----------------------------------------------------------------
TEMA 37
El teatre o els gèneres dramàtics. Caracterització dels elements teatrals
4.1.2. El cotext
El cotext o text secundari té més rellevància en el drama que en altres textos
literaris, ja que forma una mena de marc que dóna coherència i vida al diàleg. Els
elements que l’integren són els següents: preliminars, interliminars i postliminars.
D’entre els preliminars cal destacar el títol, el pròleg i l’anomenat dramatis
personae, és a dir, la llista de les figures que intervenen en el drama. El títol de tota
obra literària forma un pòrtic a través del qual el receptor passa del món real
consuetudinari al món fictici que li ofereix l’autor en l’obra. El pròleg revela sovint les
intencions i propòsits de l’autor i fins i tot pot constituir en alguns casos el credo
poètic de l’autor i el manifest literari d’un moviment. La veu dramatis personae és
polisèmica i fa referència, en primer lloc, a les figures que intervenen en el drama.
Però també pot ser una primera caracterització que almenys indica la relació de
parentesc, o més generalment, la relació social que existeix entre elles.
Els postliminars són estranys en teatre, sobretot si s’hi entén l’element
cotextual no parlat per un actor i no pertanyent a la història dramàtica. Per exemple,
alguns actors solen finalitzar el drama amb un epíleg en el qual acaba la història.
D’altres afegeixen –en sentit estricte– una conclusió de la història, però fora de la
ficció del drama, en la qual apel·len al públic agraint la seua assistència, invitant a
l’aplaudiment, disculpant-se pels possibles errors, i, sobretot, en teatre brechtià i
postbrechtià, incitant a la reflexió crítica.
El terme interliminar serveix per a designar el tipus de fenòmens cotextuals
que s’intercalen en el text pròpiament dit. Comprén tot allò que està inclòs entre
l’encapçalament dels actes, jornades... fins al final de la història representada, i que
no siga presentat verbalment pels actors. Els interliminars de major envergadura són
les acotacions i per això mereixen un tractament més exhaustiu.
L’acotació és una indicació, generalment procedent de l’autor dramàtic, sobre
la realització escènica de l’obra. En altres casos serveix per a la millor comprensió
---------------------------------------------------------------- 11 ----------------------------------------------------------------
TEMA 37
El teatre o els gèneres dramàtics. Caracterització dels elements teatrals
De la mateixa manera que altres conceptes literaris anàlegs (la sàtira, la burla,
la fantasia, la ironia, l’absurditat...), allò tràgic i allò còmic tampoc no es limiten a
l’àmbit del drama, encara que hi trobem precisament unes plasmacions ja
clàssiques: la tragèdia i la comèdia.
5.1. La tragicitat
Una aproximació al concepte de la tragicitat es produeix juntament amb altres
conceptes i fenòmens; és únicament concebible en relació amb la llibertat i la
divinitat i amb el destí últim de l’ésser humà.
Una de les problemàtiques més profundes de l’ésser humà des dels inicis de
la humanitat és el dilema entre l’autoritat de la divinitat i el desig autonòmic i rebel de
la persona. La tragicitat pressuposa ineludiblement l’oposició dels dos conceptes,
però una atracció mútua alhora. Heus aquí la paradoxa de l’Èdip Rei de Sòfocles.
Allò tràgic prové també de la desesperació causada per la imperfecció i el desordre
del món enfront de la plenitud de la transcendència divina. La tragicitat s’allunya
paulatinament de Déu i es torna terrenal. Això comporta el perill del relativisme de
les idees i ideologies o de la pèrdua i destrucció dels valors ètics, del caos. Per això
sorgeix l’anomenat teatre de l’absurd en l’època de la ruptura oberta amb el
cristianisme i de l’adveniment d’un ateisme militant. Ara bé, això no lleva que siga
menys tràgica la situació de l’ésser humà, que es veu enfrontat amb l’opacitat del
món i el relativisme radical; pel contrari, si de cas siga més desesperada i més
desesperant.
---------------------------------------------------------------- 12 ----------------------------------------------------------------
TEMA 37
El teatre o els gèneres dramàtics. Caracterització dels elements teatrals
---------------------------------------------------------------- 13 ----------------------------------------------------------------
TEMA 37
El teatre o els gèneres dramàtics. Caracterització dels elements teatrals
---------------------------------------------------------------- 14 ----------------------------------------------------------------