TEMA 6

CINTICA Y TRATAMIENTO TRMICO

CINCIA DELS MATERIALS

 DIAGRAMAS DE FASE
Evolucin de la microestructura de equilibrio durante el
enfriamiento lento.
Representan la microestructura que debera formarse suponiendo
variaciones lentas de temperatura.

t
L

Austenita
(Fe g)

austenita +cementita

Ferrita (Fe a) Cementita (Fe3C)

1. EL TEMPS, LA TERCERA DIMENSI

Les estructures dequilibri requereixen un cert

temps per la seva formaci.

El tractament trmic o perfil de temperatures

estudien les transformacions de fase
dependents del temps.

Diagrames TTT: representen levoluci (en

percentatge) de les transformacions de fase en
funci de la temperatura i del temps.
1. EL TEMPS, LA TERCERA DIMENSI

Prenem com a exemple la solidificaci dun metall pur fos.

Experimentalment sevidencia que el temps necessari per a qu es passi de
fase lquida a slida depn de la temperatura.
Si es refreda fins a la
Tm de A
temperatura T1, la
fase slida tarda mes
en aparixer que si es
refreda fins a T2.
curva de
L solidificacin
A Per qu?
T1
tiempo necesario para
la solidificacin B T2 S
t1 > t1

L
t2 t1

tiempo necesario para

la solidificacin
1. EL TEMPS, LA TERCERA DIMENSI

Precipitaci duna nica fase slida en una matriu lquida

s un procs de nucleaci homognia.

(a) Precipitat slid dins

duna matriu lquida. El
procs de precipitaci es
veu a escala atmica com:
(b) un agrupament dtoms
adjacents per a formar
(c) un nucli cristall
(nucleaci) seguit per
(d) el creixement de la fase
cristallina.

nucleaci creixement
1. EL TEMPS, LA TERCERA DIMENSI

En la nucleacin contribuyen dos factores: difusin e inestabilidad de la fase lquida )

Video nucleacin nanocristales de Pt Supercooled (unstable) water

1. EL TEMPS, LA TERCERA DIMENSI

El crecimiento es gobernado por la difusin.

El decrement de la velocitat de
creixement (G) s exponencial i
es comporta segons la llei
creixement
dArrhenius:
. Q
G C e
nucleaci
R T

On C = constant preexponencial
Q = lenergia dactivaci
Video crecimiento de cristal
1. EL TEMPS, LA TERCERA DIMENSI

T vs. tiempo
T vs. velocidad
Diagrama TTT

Por tanto: La reacci de solidificaci

la velocidad total de transformacin evoluciona lentament en les
es la contribucin (producto) de las aproximacions del punt de
velocidades de nucleacin (N) y fusi i a temperatures baixes
i s ms rpida a
crecimiento (G)
temperatures intermdies.
2. EL DIAGRAMA TTT (I)
Diagrama TTT (Temperatura, Temps, percentatge de Transformaci)

Lexplicaci de la solidificaci dun lquid es pot estendre a qualsevol canvi de

fase, per exemple, el refredament de laustenita en un acer.

Per tal dexplicar els diagrames TTT es prenen com a exemple la transformaci
eutectoide dels acers.

Transformacions governades per la Aquest tipus de transformaci es refereix

difusi porten associat un canvi en la
microestructura com a conseqncia de
la migraci atmica a llarg abast.
Exemple: acer eutectoide (Fe amb 0.77%
pes de C).
a transformacions sense difusi que
tenen lloc tant en metalls com en no
metalls. Lexemple ms com s el de la
transformaci especfica dels acers
eutectoides per sota de 230C.
2.1. TRANSFORMACI AMB DIFUSI

t
L

Austenita
(Fe g)

austenita +cementita

Perlita
Ferrita (Fe a) Cementita (Fe3C)
2.1. TRANSFORMACI AMB DIFUSI
Evoluci dun acer eutectoide
2.1. TRANSFORMACI AMB DIFUSI

Acer eutectoide (Fe amb 0.77% pes de C)

La formaci de la perlita t lloc des de la temperatura eutectoide (727C) fins
~ 400C.
Per sota dels 400C la
ferrita i la cementita
g
apareixen en una
microestructura coneguda
com bainita.

0% 50% 100%

Edgar Bain
Ing. metalurgico americano
1891-1971
2.1. TRANSFORMACI AMB DIFUSI
perlita bainita

1000 X

t > 400C t < 400C

ESTRUCTURA MAS FINA!
Video formacin de bainita
matriz ferrtica con partculas
alargadas de cementita
Perfil temperaturas Los aceros bainticos son ms duros y resistentes que
aprox. (extraido del
video) los perlticos porque tienen una estructura ms fina.
Exhiben una interesante combinacin de resistencia y
ductilidad, son resistentes a la fatiga y al desgaste por
rodadura.
2.1. TRANSFORMACI AMB DIFUSI

A temperaturas cada vez mas bajas, la microestructura que se

obtiene es cada vez ms fina.
Las microestructuras gruesas son mas estables que las finas
debido a su menor superficie de entrecara, por eso, cuando se
forman, se mantienen a lo largo del enfriamiento.

T prxima a Tm:
baja nucleacion y alta
difusion: particulas mas
gruesas

T baja: mayor nucleacion

y baja difusion: particulas
mas finas
2.2. TRANSFORMACI SENSE DIFUSI (I)

El diagrama mostrat a lanterior diapositiva no proporciona informaci per sota

de 250C.
Aquesta figura mostra que a baixes temperatures t lloc un procs sense
difusi conegut com transformaci martenstica.
Exemple: transformaci especfica dels acers eutectoides.
Es pot observar dues lnies
g horitzontals que indiquen les
distintes etapes de la transformaci
martenstica.

Ms (inici)
M50 (50%)
M90 (90%).
0% 50% 100%
El 100% de la transformaci de la
martensita no sarriba fins arribar a
una temperatura de -46C.
2.2. TRANSFORMACI SENSE DIFUSI (II)

Laustenita es tempera rpidament per evitar la formaci de perlita

Es suprimeix la transformaci amb difusi.

A 215C, laustenita s molt inestable i una petita fracci del material es

transforma espontniament a martensita por reordenaci dels toms de Fe i C.
red fcc red bct

Adolf Martens
Ing. de pruebas alemn
Fundador de la metalografa
1850-1914
2.2. TRANSFORMACI SENSE DIFUSI (II)

Durante el enfriamiento de un monocristal de austenita, se

produce un cierto nmero de dominios martensticos que
tienen la misma estructura cristalina y difieren nicamente
en su orientacin y planos de coexistencia.

austenita

martensita
2.2. TRANSFORMACI SENSE DIFUSI (II)

bainita martensita

1000 X 1000 X

Los aceros martensticos son los ms duros

y mecnicamente resistentes, pero tambin
los ms frgiles y menos dctiles.
Acer eutectoide (Fe amb 0.77% pes de C)

T vs tiempo
(o historial trmico)

0% 50% 100%
2.2. TRANSFORMACI SENSE DIFUSI (III)

Composici hipereutectoide (1.13% pes de C).

Aquest diagrama t una

corba addicional que
sestn des de
aproximadament 600C
fins a 880C

Formaci de la cementita
proeutectoide

Es pot observar el
0% 50% 100% desplaament cap a baix
de les temperatures
corresponents a la
formaci de martensita.
2.3. TRACTAMENT TRMIC DE LACER (I)

Aquest diagrama TTT es superposat a un perfil de temperatura que representa

un procs tradicional nomenat revenit.

Lestructura +Fe3C
obtinguda mitjanant el
revenit s diferent de la
perlita i de la bainita.

Problemes associats
Transformacin
martenstica desigual al temple i al revenit:
en centro y superficie La pea es pot
distorsionar i
esquerdar degut al
temps
refredament desigual
durant el temple.
2.3. TRACTAMENT TRMIC DE LACER (I)

martensita revenida martensita

perlita

La microestructura de martensita revenida

consiste en partculas pequeas de
cementita (puntos blancos) embebidas en
una matriz ferrtica continua y
uniformemente dispersas.
2.3. TRACTAMENT TRMIC DE LACER (II)

Martempering: si saconsegueix el temple per damunt de Ms es pot aconseguir

lhomogenetzaci de la temperatura dintre de tota la pea mitjanant una breu
etapa isotrmica.

etapa isotrmica

Transformacin
martenstica igual
en toda la pieza
2.3. TRACTAMENT TRMIC DE LACER (III)

Austempering: s semblant al Martempering pero...

...allarga letapa isotrmica

fins que es completa la
transformaci baintica.
RESUMEN TRACTAMENTS TRMICS DE LACER
 RESUMEN TRACTAMENTS TRMICS DE LACER

Dureza aumenta
https://www.youtube.com/watch?v=gPKkgmDoEoU (quenching en agua)
RESUMEN TRACTAMENTS TRMICS DE LACER

Ejemplo de diagrama que incorpora la escala de dureza Rockwell C

Acero 10110 (1.1% C).

 3. TEMPLABILITAT

Templabilidad: Capacidad de un acero de ser endurecido mediante temple.

La dureza aumenta al aumentar la velocidad de temple
Assaig de templabilitat de Jominy
 3. TEMPLABILITAT

Assaig de templabilitat de Jominy

Primero se calienta una probeta estandarizada a la temperatura

de austenizacin, enfrindola posteriormente mediante un chorro
de agua con una velocidad de flujo y a una temperatura
especificada, el cual slo enfra su cara inferior.

Dicha cara acta como superficie templante y enfra la probeta de

forma longitudinal hacia su extremo superior slo por conduccin,
apareciendo un gradiente de velocidades de enfriamiento desde
la mxima velocidad en el extremo templado (inferior), a la
mnima en el extremo superior.
 3. TEMPLABILITAT

Una vez que la probeta se ha enfriado a temperatura ambiente, se determina la

dureza a lo largo de los 50 mm primeros de la probeta. Despus se traza una
curva de templabilidad representando los valores de dureza en funcin de la
distancia al extremo templado.
Velocitat de refredament
de Jominy

Grfico comn para aceros al

carbono y de baja aleacin ya que
las propiedades trmicas son
practicamente idnticas.
Indentaciones de mediciones de dureza

video enfriamiento probeta Jominy

3. TEMPLABILITAT

Curvas de templabilidad para diferentes aceros

3. TEMPLABILITAT

Resultats de la prova de Jominy:

1. Variaci de la velocitat de refredament al llarg de la

barra dacer.
2. Predir la duresa de la pea sabent la velocitat de
templament.
3. Calcular velocitats de templament en diferents zones de
la barra, sabent la duresa daquestes.
 3. TEMPLABILITAT

Exemple

Es realitza una mesura de la duresa en un punt crtic

dun eix de remolc dacer 4340 forjat. El valor
de duresa obtingut es de 45 en lescala Rockwell C.

Quina s la velocitat de refredament experimentada

per la pea en el punt en qesti?
 3. TEMPLABILITAT

Calcular la distancia desde el extremo: 22/16 in x 25.4 mm/in = 35 mm

Duresa (Rockwell C)

Distncia des de lextrem templat, 1/16 de polsada

 3. TEMPLABILITAT

Calcular la velocitat de refredament

Distncia des de lextrem templat, in
Velocitat de refredament a 700C,C/s

Distancia:
(22/16)x25 cm =
34.3 cm

~3.5 C/s

Distncia des de lextrem templat

(distncia Jominy)
 3. TEMPLABILITAT

Cambios de color en un acero segn la temperatura a la que

se enfra.

Se debe a cambios en el tamao de

grano y en el grosor de la capa de
xido de hierro superficial.

36
https://www.youtube.com/watch?v=qQ9eysoFjsk Ir a 5:13 para ver los cambios de color
 4. ENDURIMENT PER PRECIPITACI (I)

Les seqncies de refredament condueixen a la precipitaci de

segones fases.

Aquests precipitats de segones

fases resulten efectius alhora de
reforar o endurir un metall.

Degut a lexistncia de petits obstacles que provoquen el moviment

en les dislocacions.
 4. ENDURIMENT PER PRECIPITACI (II)

Anlisi de laliatge Al-Cu

Es mostra lextrem ric dalumini del diagrama de fases Al-Cu
juntament amb la microestructura que sobt durant el lent
refredament.

Degut al grossor dels

precipitats, i que es troben
allats de les cantonades del
gra, lenduriment produt per
la presncia de la segona
fase s petit.
4. ENDURIMENT PER PRECIPITACI (III)

copper

TEM image of copper precipitates in an aluminum-copper alloy.

 4. ENDURIMENT PER PRECIPITACI (III)

Tractament de soluci

La microestructura ms gruixuda es torna a escalfar arribant de

nou a la regi duna sola fase ().

Retorna a la temperatura ambient on la precipitaci s lenta i, es

mant la soluci slida sobresaturada com a fase metaestable.

Posteriorment sescalfa fins a una temperatura intermdia i es

produeix una difusi en estat slid.
4. ENDURIMENT PER PRECIPITACI (IV)

100% soluci slida

Tractament de soluci
(retinguda desprs del templament)

Templament
Dispersi fina de precipitats
dins dels grans (retinguda
desprs del refredament)

Temps

Enduriment per maduraci

 4. ENDURIMENT PER PRECIPITACI (V)

La sobremaduraci mostra el procs de precipitaci mantenint-se

constant en el temps.

Permet als precipitats collidir donant lloc a una dispersi ms gruixuda

que resulta menys efectiva com a frontera per a les dislocacions.
4. ENDURIMENT PER PRECIPITACI (VI)

Procs de sobremaduraci

Variaci de la duresa
amb la duraci de
letapa de escalfament
posterior al templat
5. RECUIT

El recuit s un tractament trmic comparable al revenit en el

qual es redueix la duresa d'una microestructura amb acritud
aplicant temperatura elevada.

Per observar levoluci microestructural cal conixer els termes:

Acritud

Restauraci

Recristallitzaci

Creixement del gra

Filferro recuit
5.1. ACRITUD

Lacritud s la deformaci mecnica d'un material a

temperatures relativament baixes.

Exemples de deformaci en fred:

Laminat

Estirat
 5.1. ACRITUD

El grau d'acritud es defineix en relaci a la reducci relativa de

l'rea de la secci transversal del material processos el laminatge o
la extrusi.

A0 Af A0 s l'rea inicial de la secci transversal.

%CW 100%
A0 Af s l'rea final de la secci transversal.

Si augmenta % CW Augmenta Duresa

El procs sanomena enduriment per acritud.

 5.2. RESTAURACI

L'etapa ms subtil del recuit s la restauraci.

La mobilitat dels toms s suficient per a disminuir la

concentraci de defectes puntuals en l'interior dels grans, i
permetre el moviment de les dislocacions cap a posicions
menys energtiques.

Aquest procs comporta una moderada disminuci de duresa

i pot ocrrer a temperatures just per sota de les necessries per a
produir canvis significatius.

L'efecte estructural influeix en el comportament mecnic, la

conductibilitat elctrica augmenta de forma significativa.
5.2. RECRISTALLITZACI
La recristallitzaci es dna quan la temperatura a la qual la
mobilitat dels toms s suficient per a afectar a les
propietats mecniques.

Representaci de la caiguda de la duresa que permet identificar

la temperatura de cristallitzaci.
5.2. RECRISTALLITZACI
Mobilitat atmica

Afecta les propietats

mecniques

Temperatura es superior 1/3 i

de Tm.
(Temperatures absolutes)

Temperatura de cristallitzaci en funci de la temperatura de fusi per a

diversos metalls.
5.2. RECRISTALLITZACI

Representaci de la temperatura de cristallitzaci disminueix al

augmentar el grau dacritud per a un aliatge de coure.
 5.3. CREIXEMENT DE GRA
La microestructura que s'obt durant la recristallitzaci apareix
de forma espontnia.

La microestructura de cristallitzaci cont una elevada

concentraci de gra a la superfcie.

Aquesta etapa de creixement de gra, provoca un lleuger

estovament addicional de l'aliatge. Aquest efecte esta associat a la
recristallitzaci.
Representaci de la completa recristal.litzaci i creixement del
gra duna microestructura amb acritud.

Latn deformado al 33% 3 s a 580C 4 s a 580C

8 s a 580C 1 h a 580C
recristalizacion crecimiento de grano
6.1 TRANSFORMACIONS DE FASE EN ELS
NO METALLS. VITROCERMICA.

Perfil de temperatures tpic per a

lobtenci duna vitrocermica
mitjanant la nucleaci i el
creixement controlat dels grans
cristallins.
6.2. TRANSFORMACIONS DE FASE EN ELS
NO METALLS. SINTERITZAT

El sinteritzat s el procs d'obtenci d'una massa densa mitjanant

escalfament per sense fusi.

polvo coalescencia de
calentamiento particulas

video sinterizado
SINTERITZAT