Você está na página 1de 25

Nota:

UNIVERSIDADE SALGADO DE OLIVEIRA

LINGUAGEM E ARGUMENTAO JURDICA

RECIFE, MAIO - 2011


1

UNIVE SI

ES

IVEI

SIS E

E I

URS : B ch rel d em Direit IS IP INA: Lingu gem e Argument Jurdic PROFESSORA: M ri d Penh Beltr URMA: 1ite ATA E ENTRE A: 30/05/2011. ALUNOS: Aless ndr Riedel Cynthi Oliveir Em nuel B tist It l J s M ri d C ncei R n ld V lri L pes 2

ndice
Pgina

Sumrio Introduo esenvolvimento oncluso Referncias Bibliografia

4 6 7 4 5

Sumrio
Pgina

1. Introduo --------------------------------------------------- 6 2. esenvolvimento ------------------------------------------ 7


2.1. O Sistem Retric --------------------------------------------- 7 2.2. A premiss bsic d retric ------------------------------- 8 2.3. As qu tr p rtes d retric -------------------------------- 8

3. Inveno ----------------------------------------------------- 9
3.1. Inven ---------------------------------------------------------- 11 3.2. Os trs gner s d discurs -------------------------------- 12 3.3. Os trs rgument s ------------------------------------------- 12 3.4. Pr v s Extrnsec s ------------------------------------------- 13 3.5. Pr v s Intrnsec s ------------------------------------------- 13

4. isposio --------------------------------------------------- 9
4.1. Disp si --------------------------------------------------------- 14 4.2. Exrdi ------------------------------------------------------------ 14 4.3. rr --------------------------------------------------------- 15 4.3.1. Os gner s d n rr ---------------------------------- 16 4.4. C nfirm --------------------------------------------------- 17 4.5. Disp si ---------------------------------------------------- 17 4.6. Per r ---------------------------------------------------- 18

5. Elocuo ----------------------------------------------------- 10
5.1. El cu ----------------------------------------------------------- 18 5.2. Figur s de Retric -------------------------------------------- 19 5.3. A Figur ---------------------------------------------------------- 20
4

6. Ao ---------------------------------------------------------- 11
6.1. A Hypocrisis ----------------------------------------------- 21 6.2. Um Hypocrisis sem Hip crisi -------------------------- 21 6.3. O Pr blem d Memri Os Discurs s --------------- 22 6.4. O Pr blem d Escrit e d Or l ------------------------ 23

7. Concluso -------------------------------------------------- 24 8. Referncias Bibliogrficas ---------------------------- 25

Introduo
A retric surgiu n Grci Antig , inici lmente utiliz d n p ltic e em p rticul r n necessid de de prep r r s cid d s p r um p rticip p r serem us d s n s discusses pblic s. tribud Tsis (V .C.), m s f r m s s fist s que verd deir s mestres e dquirir m puser m dur nte tiv n g vern C r xe d s cid des e n p ss v de um c njunt de tcnic s de bem f l r e de persu s su cri desenv lver m e ensin r m c m

scul (V .C.) um gr nde prestgi retric er neg d

c m pr fess res de retric . D is gr ndes fils f s, Scr tes e Pl t se esse ensin e mb s sustent r m que primeir fils f retric ir ev luir. prpri fil s fi . Aristteles f i e nesse spect e que c nsider d c m des credit d . cri r um te ri de rgument Id de M dern p ss ser ser c mplet mente fin l d mesm

rte rgument tiv e c me u scul XX

retric ret m d em c nseqnci d

gener liz d s teses rel tivist s e descrdit d s ide l gi s.

scul e inici d scul XXI s estr tgi s rgument tiv s p recem ser secund riz d s pel mdi , f ce s tcnic s de persu s us d s pel s n v s mei s de c munic de m ss s c m p pel neg tiv per nte s cied de. publicid de u televis , ssumind um

esenvolvimento
6

O Sistem Retric
A rte d retric n sceu n Sicli , em me d s d s sc. V .C., qu nd p ltic d s tir n s cedeu lug r dem cr ci . ssemblei s. P uc p uc , c me r m mund greg , r tri vei retric ser s s um necessid de fund ment l d cid d , que teri de defender seus direit s n s surgir pr fissi n is d primeir s dv g d s que ind n represent v m seus clientes n rient v m s seus discurs s, qu nd n clientes tribun , m s

s escrevi m t t lmente, brig nd

dec r-l s, p r re liz r um exp si c rret e bter g nh de c us . ensin d di ltic e s tr b lh s d s s fist s n us c nsciente d p sit r de su s idei s prep r r m c mp de

tur lmente,

lingu gem p r c nvencer sempre desenv lviment d retric . A rte d retric f i sistem tiz d

p r Aristteles (384 -322 ssunt e

.C.) n estil

tr t d

Arte

Retric , em que rec mend c m qu lid des mxim s p r dequ d s mei s de express

cl rez e

m ment d discurs . rte de f l r em pblic . Cit m -se

Em R m , h uve t mbm muit s estudi s s d C t , Ccer e Jli Cs r. primeir uc m met de d scul XX, em r z d

bus

tr dici n l d s regr s d

Retric , est g nh u intuit escus . estud s lingustic s,

sentid pej r tiv de rte de f l r bem, m s sem c nted , s ltim s n s, merc d pr gress experiment d pel s cep : s tr vs d rte d el qunci , sen retric v lt u rdem d di , p rm num n v express d pens ment esttic

pesquis d discurs literri , tend em vist n leis, n rm s e "desvi s" que regem p l vr escrit .

A PREMISSA BSICA
P r h ver persu s , qu lquer que sej Deve-se, entret nt , distinguir tingid gr s h bilid de d r d r.

A RETRICA

discurs , precis h ver credibilid de. m tri em si d credibilid de

credibilid de d

"T rn r crvel" vem

ser, p rt nt , um t ref p rtidri d discurs .

AS QUATRO PARTES

A RETRICA

Segund

Aristteles,

sistem

retric

deve ser cl ssific d . Ess el b r

cl ssific

c nsiste em dividir

retric em qu tr p rtes, p rtes est s que c rresp ndem s r d r ter de p ss r n t ref s, c s de um discurs . discurs p recer c ntrri

qu tr f ses pel s qu is

Devem ser cumprid s est s qu tr quint element , Memri .

des rden d e inc mplet . Os l tin s crescent ri m s qu tr p rtes greg s um

Inveno
8

A inven deve ser f se que s servir p r tem d

primeir de t d s s t ref s s discurs . Or qu nd se f l

re liz r pel em

r d r. nest que p ss m

reunid s t d s

rgument s e mei s de persu s

rgument s e mei s de

persu s , surge necessri que

necessid de de especific r t is c nceit s. Antes de tud , r d r esc lh tip de discurs que v i us r.

Segund Aristteles, existem trs tip s de uditri e, p r c nsequnci , s trs s gner sde discurs s existentes: judiciri , deliber tiv e epidctic . Aps ter esc lhid rgument s. gner de discurs que v i us r, segue -se trs t ref perspectiv de Aristteles s s tip s de r d r de enc ntr r rgument s

existentes: ethos, pathos e logos.

isposio
Se intern inven d pr cur d s rgument s, nde result disp si j um pl n ser precis mente e um rg niz rden desses rgument s, de

discurs . O pl n

dividir -se- em cinc

p rtes: exrdi , n rr ,

c nfirm e digress . O exrdi A su fun m ment d discurs que exige men s ten p r p rte d primeir t l, interferir n uditri , deve t rn -l e breve dcil, r d r deve ser cl r ten d p ssvel. P r explic r bjetiv d tese uditri . tent ssunt d e

benev lente. P r discurs , de f rm Est dever ser

n esg t r m is bjetiv

uditri , que ser necessri p r defender. t l, c nvm ter trs qu lid des:

s p rtes seguintes. A n rr refere-se exp si cl rez , brevid de e credibilid de. A c nfirm tem c m fim ltim destruir s

rgument s

dversri s. P r

c nsegui-l , ter de present r um c njunt de pr v s, seguid p r um refut .

A n rr

c nfirm

du s t ref s que

r d r ter de re liz r

brig t ri mente, p rm n d indic que A fun prim rdi l d digress c nfirm e A per r rgument . per r .

tenh de f zer sucessiv mente. uditri . Distr ir n sentid de

de distr ir

pr p rci n r um p us p r rel x r

uditri e, p rt nt , deve situ r -se entre

que se c l c n fin l d discurs . qui que fin lid de d retric , que uni d

pathos e

logos

se unem, dem nstr nd

fetivid de c m

Elocuo
A el cu p is signific red d discurs . Est ser um d s p rtes m is imp rt ntes, pr um pr jet em . Um discurs n p ss de um pr jet

enqu nt n f r re liz d . este t de escrever h que ter em c nt ver c m lngu : p r que lguns spect s. O primeir de t d s tem lc nce p nt mxim , que intil deve ser

pr cess de persu s

r d r n dever permitir inc rrees n seu discurs . Tud pel exignci de persu dir. O segund O terceir que spect prende-se c m spect refere-se

exclud e, qu lquer efeit de estil que f p rte d discurs , existe simplesme nte spect ensin -n s que r d r, uditri e cl rez , ist , d pt d estil ssunt devem est r em sint ni , u sej , devem gerir-se uns em fun d s utr s. uditri . O qu rt c rter d r d r. r d r, que deve ser entusistic qui

ethos ssume um p pel princip l, p is este spec t depende inteir mente d

AO
10

A s bretud ftic , ist , diz respeit essenci l, p is sem el se dem nstr discurs nunc cheg ri rte d retric .

de pr ferir

discurs . Est

pblic e, t mbm qui, que

A precis de hip crisi , n em sentid pej r tiv , m s sim n sentid de que r d r p de p r vezes ter de exprimir dem nstr r d persu de r d r n seu c rter de f t , m s discurs sej que n sente, p rm n rist tlic , p de ethos pblic . C mpreend -se que d p nt de vist uditri . P r que

c rter que este ssume enqu nt bem preendid , deve ser pr ferid r d r deve us r fr ses curt s

de um f rm m is lent que um simples leitur e e expresses c ncret s e f mili res.

Inveno
A inven deve ser nest f se que s p ss mservir p r necessri que primeir de t d s s t ref s reunid s t d s s ser re liz d pel r d r. E que rgument s e mei s de persu s

tem d discurs . Or qu nd se f l em rgument s e mei s necessid de de especific r t is c nceit s . Antes de m is, e tip de discurs que v i us r. r d r es c lh

de persu s , surge

Segund Aristteles fic m s dem nstr d .

persu s um espcie de dem nstr , p is cert mente persu did s qu nd c nsider m s que lg f i

c mplet mente

OS TRS

NEROS

ISCURSO
11

Aristteles identific u trs cl sses de mei s de persu s udinci ) que n me u etos, patos e logos e primeir , tr vs d prpri s prpri r d r que, pel discurs c nsegue f zer pens r que cred vel; segund , uvintes , qu nd despert persu s feit enf tiz nd seu c rter e f rm s su s c m

( pel s

persu s c nseguid discurs , n

persu s p de vir de dentr d s em es ; terceir um verd de p r mei u

tr vs d prpri discurs ; qu nd pr v

d s rgument s dequ d s . C d discurs c mbin


etos , patos ou logos.

s trs pel s, equilibr nd

OS TRS TIPOS

Etos:

E ARGUMENTOS
r d r c nvence pblic de que est qu lific d

f rm c m ssunt , c m

p r f l r s bre em c us um revist 2050, investig

seu c rter u ut rid de p dem influenci r tem em quest . (p r exempl , qu nd er r btic cheg r em

udinci . P de ser feit de vri s m neir s: p r ser um figur n tvel n d mni u p r ser rel ci n d c m firm que um pr fess r d MIT prev que v n d em m temtic , cinci

us d n me "MIT" (um universid de meric n de ren me mundi l p r e tecn l gi ) est belece um

credibilid de "f rte".

12

Patos :

us

de

pel s em ci n is p r

lter r

julg ment

pblic .

P de ser feit n pl tei .


Logos :

tr vs de metf r s e utr s figur s de retric , d u present r us d r z e d

mplific ,

c nt r um histri

tem de um f rm que ev c f rtes em es r ci cni , quer indutiv u dedutiv , p r firm que seu tir r

c nstru de um rgument . Os pel s pr dut 37% m is efic z d que r ci cni indutiv utiliz c ncluses;

l g s incluem rec rrer bjetivid de,

est tstic , m temtic , lgic (p r exempl , qu nd um nnci exempl s ( histric s, mtic s

c nc rrnci , est f zend um pel lgic ); u hip ttic s) p r ceites p r extr ir u eng n d res

r ci cni dedutiv us ger lmente pr p sies

c ncluses especfic s. Argument s l gic mente inc nsistentes ch m m-se f lci s.

PROVAS EXTRINSECAS
S s present d s ntes d inven : testemunh s, c nfisses, leis, c ntr t s,

etc. D mesm m d , num discurs s epidctic , tud que se s be d pers n gem cuj el gi se f z.

PROVAS INTRNSECAS
S pess em s cri d s pel r d r, dependem, p is, de seu mt d s deriv d s d c rter d e de seu t lent s deriv d s d rgument s

l, s su m neir prpri de imp r seu rel tri . As pr v s intrnsec s s r d r, despert d pel r d r n s uvinte, e s deriv d s de

dividid s em trs grup s, h verd deir s u pr vveis.

13

isposio
(Lexis)
Se intern inven d pr cur d s rgument s, nde result disp si j um pl n ser precis mente e um rg niz rden desses rgument s, de

discurs . O pl n

dividir -se- em cinc

p rtes: exrdi , n rr ,

c nfirm e digress .

Exrdio
c me d discurs , p de ser um indic , um ssunt , um c nselh , um u, um censur c nf rme gner d text . el gi

cil
Signific em situ de prender e c mpreender p r iss precis f zer um exp si cl r e breve d quest que v i ser tr t d , u ind d tese que se v i tent r pr v r.

Atento
esse p nt s ntig s multiplic v m pr cediment s. Dizer que nunc se uviu nem u t gr ve pr cediment s infr t res, p is, s juzes exrdi c ntrri , viu n d de t esp nt s

deveri m fic r bem c ns d s c m eles! Alis, bserv r Aristteles ten tende rel x r -se, send precis ren v-l .

m ment d discurs que exigem men s ten n s p rtes seguintes,

Benevolente
i que et s ssume t d su imp rtnci . Um d s lug res m is c rrentes t lent d
14

c nsisti em escus r-se d prpri inexperinci e em l uv r dversri .

Ess te ri c mplet d p r du s c nsider es, Primeir s bre tud em lug res pblic s qu nd t d um livr deve c pt r tem t nt rte p r f zer-se dmissvel, u sej , uvir dep is benev lnci j n primeir pgin .

f l impr vis d , discurs escrit . Um

interven n pr gr m d : precis

ger l exrdi encerr du s p rtes. A pr p si : que c nsiste n enunci d d u ssunt . E ssin l m divis : enumer d s p rtes que c mpe seguir pel r d r. discurs , e p r c minh

Narrao
c nt r um histri (re l u fictci ). O f t n rr d A n rr p de p recer t em um nic fr se. Ex: minh s gr vir u v. (Osw ld de Andr de) Rep re que e ltim fr se resume es que env lvem c s ment , m ternid de present um sequnci de es env lvend pers n gens n temp e n esp .
y

tr nsf rm de s gr em v.

Element s bsic s d n rr : enred ( ), pers n gens, temp e esp .

Exemplos de Narrao:
As n vel s, r m nce, c nt , u um critic , um n tici de j rn l, um pi d , um

p em , um letr de msic , u um histri de qu drinh . Desde que presente um sucess de c nteciment s de f t s. Exp si d cus p rentemente bjetiv , m s sempre rient d segund l g s super et s e s necessid des u d defes , O f t que se n f r bjetiv dever p recer, e n p t s.P r ser efic z deve ter trs

n rr que

qu lid des: cl rez , brevid de e credibilid de.


15

COMO SER CLARO: A mesm temp pel s term s empreg d s e pel


rg niz d text , de prefernci cr n l gi m is rec rrend s vezes ret rn , s flesh-bl cks. que sej intil, t d s s f t s nteri res

COMO SER BREVE: Elimin nd tud


fund tud lev quil ...

c s , t d s s circunstnci s que n escl recer m n d , m str nd que n

COMO SER CRIVEL: Enunci nd


c m tud que se s be dele.

s f t s c m su s c us s, s bre tud se c rter de seu ut r,

f t n f r ver ssmil m str nd que s t s se fin m c m

A n rr p de ser f ls cuid p r que tud pess nem c m verd deir .

u verd deir , c nselh s especi is p r n rr es f ls s: temp . Vincul r se c bvel lg de

que se invent sej p ssvel e n sej inc mp tvel nem c m lug r, nem c m

Evit r c utel s mente qu lquer c ntr di (... ) e n f rj r n d que p ss ser refut d p r um testemunh .

OS GNEROS
y

A NARRAO

deliber tiv diz Aristteles el qu se n tem r z de ser. P is esse discurs tr t d futur : n M xim p de f rnecer exempl s. epidctic , c ntrri , t imp rt nte que h interesse em dividi -l segund gener sid de. etc.
16

s questes, s f t s que ilustr r m

Confirmao
C njunt de pr v s, seguid p r um refut ( Refutio), que destri s rgument s d c nfirm , dversri , us -se r d r deve dividir temp L g s, c nfirm rec rre, p rm, cerc d m is P th s, despert nd pied de u indign , existe utr quest

seu rgument em p rtes fr c s e f rtes

m ntend um equilbri entre eles d nd nf se n discu rs p r que sej interess nte p ssvel p r Se ns tiverm s 1) Apresent d 3) Ret m d d b st nte sucess n seu discurs . rdem H mric , terem s rgument ; seguinte:

pl ti , p is esse recurs bem utiliz d p de -se ter

2) Refut d s c ntr - rgument s; rgument c m n v f rm .

Ess tese de rgument nic pr v d a contrrio: um discurs que cumul rgument s diferentes, sem nex s entre si, p recer est r l n nd m de f qu lquer expediente, p rt nt ser de m f. Em R m frequentemente seguid p r um c nfir m er p rte dversri . lterc , breve deb te c m

igresso
Narrativa u discri viva (Ekphrsis), tem c m fun distrair tambm apied-l pblic , mas u indign-l , p de at servir de pr va indireta quand feita c m estigmatizam a digress , ainda que a utilize a em qualquer

ev ca histrica d passad l ngnqu . H je em dia, esse term se t rn u pej rativ alguns pr fess res v ntade em suas aulas, alias de plen direit . P de ser c l cad

m ment d discurs , mas de preferncia entre a c nfirma e a per ra .

17

Perorao
que se pe n fim d discurs . Alis, p de ser bastante l nga, n ta -se n seu m ment p r excelncia em que a afetividade que c nstitui a alma da retrica.

discurs , enfim, que a per ra se une a argumenta ,

Divide-se em vrias partes veja as principais: 1. Amplifica (Auxese, imp rtada d gner Epidctic . Se vital para a cidade castigar acusad r, p r exempl ,

tiver m strad a realidade d delit , instir ent em sua gravidade, m strar que culpad de maneira exemplar, ao passo que absolv -lo seria iniciar outros a imit-los. (cf. Navarro, PP.307 s).). 2. Paixo, trecho que visa a despertar a piedade ou indignao no auditrio. Assim, a apstrofe de Ccero a Verres Se teu pai houvera de julgar -te, grandes deuses, que poderia ele fazer? (In Quintiliano, VI, 1, 3) 3. Recapitulao (anacefaleose), que resume a argumentao numa concluso no deve constituir um novo argumento, pois nesse caso no passaria de uma parte a mais, e o discurso precisaria de uma unidade.

Elocuo
No existe um estilo, uma linguagem literria distinta essencialmente dos demais discursos. Um discurso s ganha o estatuto de literrio por um juzo de valor esttico. Para compor o discurso literrio, o escritor lana mo dos mesmos recursos que esto disponveis para a criao dos demais discursos. No h estilos, nem recursos retricos exclusivamente literrios. Assim, no a metfora nem a rima,
18

nem o verso que estabelecem a poesia. No a 'opacidade' de um recurso retrico nem um suposto 'desvio' a um modo normal de discursar que fundam o carter literrio. No discurso literrio podemos encontrar o estilo culto, o elevado, a gria, o arcasmo, o racional, o conciso, o opulento, o opaco e o claro, figuras que causam estranhamento e figuras que no causam estranheza alguma. Decididamente no h formas essencialmente literrias. Portanto, este estudo visa apresentar a elocuo no s como uma preocupao esttica com a linguagem por meio do uso das figuras estilsticas, mas tambm salientar como os recursos de presena do visibilidade aos argumentos a partir do poder persuasivo das figuras retricas (especialmente a metfora e a metonmia).

FIGURAS

E RETRICA

As figuras de retrica so estratgias que o escritor pode aplicar no texto para conseguir um efeito determinado na interpretao do leitor. So formas de expresso mais localizadas em comparao sfunes da linguagem, que so caractersticas globais do texto. Podem relacionar-se com aspectos semnticos,fonolgicosousintticosdas palavras afetadas. muito usada no dia -adia das pessoas, nas canes e tambm um recurso literrio. As figuras de estilo ou daretrica, do gregoschemata, so expresses que desviam do seu sentido literal ou corrente para uma formulao mais expressiva de forma a estimular novos sentidos em funo da produ o de determinado efeito no auditrio. Este efeito passa, muitas vezes, pela criao de imagens mentais ou conceitos. Parte essencial da retrica, desde os seus primeiros esboo s, as figuras foram consagradas porAristtelese pelos antigos parte da expressividade do texto, ou seja, elocutio. As figuras assumiram-se como a marca estilstica de um texto e do seu orador. No entanto, as figuras no se resumem apenas parte formal e elocutria da retrica. As figuras tornaram -se num elemento chave tanto para o
19

embelezamento e ornamentao do texto na dimenso afetiva como para a inteligibilidade e compreenso dos argumentos na dimenso lgica -argumentativa ao simplificarem e recriarem o sentido das ideias nos argumentos. Por outro lado, as figuras tinham a particularidade de, ao se rem efeito de discurso, promoverem uma unio entre orador, mensagem eauditriosolicitando-lhes uma interveno conjunta no processo de entendimento e concretizao da persuaso. A Figura no sentido de uma profecia em atos, como a define Auerbach impese como um meio mais fecundo e mais livre para garantir o impulso da Representao. A figura retoma acontecimentos reais de uma histria, para os interpretar como promessa de uma significao aberta, dominando o destino da representao ocidental: Eva prefigura Maria, Moiss o Cristo, a Sinagoga a Igreja, e isto, at perda do sentido -fonte, da figurao realista at sua depurao indefinida que a arte moderna. O termo de figura bastante polivalente, o que propicia uma certa eficcia terica. No campo da retrica, as figuras so assimiladas aos tropos, isto , desvios do discurso em que se indica a relao da lngua e do sujeito de enunciao, bem como os seus efeitos sobre as transformaes do sentido. Segundo a definio tradicional, a figura seria um modo de dizer fora do habitual, que servia para dar mais fora e elegncia ao estilo. A figura permite novas combinaes de linguagem, novas possibilidades expressivas da realidade enquanto fenmeno de transposio analgica. Pode dizer-se que toda a figura o ponto de emergncia duma potncia annima de que ela a flor oferecida aos nossos o lhos. Um desenho, uma fotografia, um cartaz publicitrio, um logo so portadores de uma qualquer figuratividade, representam objetos ou pessoas, paisagens, artefatos. A figura uma inveno prpria dos discursos sem os quais ela no existe. O estado figural das grandezas figurativas remete para a ordem da linguagem, segundo os dois modos do simblico e do intersubjetivo .

20

Nos anos 60, J. Cohen, Roland Barthes e o Grupo Mu, que em 1982 publicariam La Rhtoriquegnrale , limitam a retrica s figuras de estilo. A retrica foi reduzida estilstica numa abordagem lingustica e semiolgica onde se relegou a dimenso performativa da persuaso, assim como as condies do discurso em contexto pblico. As investigaes desta corrente centraram-se nos conceitos de desvio e norma da linguagem dado que consideravam as figuras, e tambm a retrica, como um desvio ao grau zero, isto , a norma, da linguagem. Na retrica antiga, a noo de desvio era vlida, porque ao orador era permitido desviar a destinao do seu discurso do juiz para uma interpelao direta do adversrio. Assim o faz Ccero naOratiocatalinaria, que, alis, ficou como modelo de apstrofe violenta e incisiva.

Ao
Ao Hypocrisis
Ao o arremate do trabalho retrico, a proferio do discurso. essencial porque, sem ela, o discurso no atingiria o pblico.

Uma Hypocrisis sem Hipocrisia


Ao, que em grego hypocrisis, no incio, antes de adquirir sentido pejorativo, significava a interpretao do adivinho, depois a interpretao do ator. A ao teatral. O autor finge sentimento que no tem, mas sabe disso, e seu pblico tambm. O orador pode exprimir o que no sente, e sabe disso, mas no pode informar a seu pblico, ou destruiria seu discurso. Defino quando indico o verdadeiro sentido, a precisa significao de um termo. Comportamento. Reao de um indivduo, de um grupo ou de uma espcie ao complexo de fatores que compem o seu meio ambiente ou, procedimento de algum face a estmulos sociais ou a sentimentos e necessidades ntimos ou uma
21

combinao de ambos. Hipocrisia. ato d e fingir ter crenas, virtudes, idias e sentimentos que a pessoa na verdade no possui. A palavra deriva do latim hypocrisis e do grego hupokrisis ambos significando a representao de um ator, atuao, fingimento (no sentido artstico). Essa palavra passou, mais tarde, a designar moralmente pessoas que representam que fingem comportamentos. Assim mesmo, definies. Definies de todos ns, os que defendemos idias e ideais enquanto falamos ao celular dirigindo nossos automveis. Vivemos a era do umbiguismo. A exacerbao do individualismo. E tambm vivemos a era do alterismo, que podemos definir sim, eu disse definir primeiro como a exacerbao hipcrita do olhar para o outro. Gente que se diz preocupada com o meio ambiente, com o social, mas que na verdade no consegue ver nada alm do prprio umbigo. Duas foras empurrando a humanidade para um fim pr evisvel. disso que tratar o Hypocrisis: desse comportamento mais que comum, tido, em minha opinio, como normal. Por que razo as pessoas se comportam assim, se sabem que poderiam ter um comportamento diferente?

O Problema da Memria os discursos


eram lido, profridos a parti de notas, de improviso. Donde a importncia da memria que para certos autores latinos constitua a quinta parte da retrica. memorizar o discurso.
Para Ccero = isso uma aptido natural, no uma tcnica, portanto no pode ser

A arte de

parte da retrica.
Para Quitiliano = ao contrario, a memria no s um dom como tambm uma

tcnica que se aprende Trs observaes essenciais: Primeiro = A memria depende antes de mais nada do estado fsico, para lembrar -se preciso ter dormido bem, estar com boa sade, etc. S egundo = Um
22

Discurso fcil de memorizar por sua estrutura, ou seja, por sua coerncia pelo encadeamento lgico de suas partes e frases. Terceiro = dominando o discurso que temos mais condies de ajustar-nos s objees e de improvisar.

O PROBLEMA

O ESCRITO E

O ORAL

Os antigos retores deixaram a impresso que o discurso essencialmente escrito, e que o problema da ao apenas interpret -lo. Que o discurso deve ser pronunciado com clareza e vivacidade aps ter sido redigido e mem orizado. Os Debates Polticos e Judicirios obrigariam o improviso; porque os retores no pensaram num estilo especfico do discurso oral, talvez porque a lingua falada estivesse longe demais da lingua escrita. Para ns, o discurso oral deve ser mais pau sado que a leitura, ou o auditrio perderia o contexto. Precisa ser redundante, para suprir a memria. Destacamos a utilizao de uma lingua mais prxima do entendimento da platia,com expresses mais familiares, seno o mesmo parecer artificial. Mostrar que a retrica um sistema mostrar que ele tem um sentido rico e preciso. possvel utilizar a retrica sem fazer referencia ao sistema, porque o mesmo constitui uma das chaves da nossa cultura.

23

Concluso
Desde que apareceram os primeiros seres human os na face da terra temos a necessidade de comunicao com o passar dos tempos fomos desenvolvendo meios de comunicao bem complexos e elaborados, com isso foi aparecendo a retrica uma arte, mas tambm uma maneira de como falar e se comunicar bem, imprescindvel que nos dias atuais temos que ter uma boa comunicao e isso a retrica nos ensina muito bem, apesar dos meios de comunicao terem tornado essa arte em uma imagem negativa por seus comerciais persuasivos, mas devemos tirar proveito do que ela tem de melhor, hoje a comunicao faz parte do nosso dia a-dia. Falar e se expressar bem nos ajuda a conquistar um espao perante a sociedade em que nos vivemos, depois de conhecermos melhor, verificamos que no to negativa como passada pela mdia televisiva, quando a conhecermos vemos que bastamos estudar melhor sobre a mesma para notar que pod emos ter grandes conquistas. Podemos utiliz-las como uma maneira de argumentar nossas idias, tambm persuadir um invidvduo a acreditar numa mesma idia que a nossa, tudo tem seu lado negativo e positivo s basta cada um de ns saber utilizar de uma maneira saudvel e coerente essa arte de comunicao que surgiu na Grcia Antiga e que at hoje est presente nas nossas vida s como mais um elemento de comunicao entre os seres humanos habitantes do planeta terra.

24

Referncias Bibliogrficas

Reboul,
2000;

Olivier, Introduo Retrica, Martins Fontes, So Paulo

Revista Retorik

25

Você também pode gostar