JAUME I, BERNAT DESCLOT, RAMON MUNTANER, PERE II Les quatre grans croniques Antologia, estudi preliminar i exercicis a cura de Stefano Maria Cingolani Edicions 62ann oy —V6s —digué lo rei— ho feu al millor que pu- gueu, que jo ho vull tot aixi com ella ho vulla. I pen- seu d’anar-hi. Lo rie hom an’ a Ia dona, i 'amen’ amb una donzelia solament i amb dos cavallers, ila meté en la cambra del rei, i aqui ell Ia deixa. Ila dona es des- pri, ies meré en elit de rei feu apaga tots los lums, Quan lo rei hagué sopat i tots los cavallers se'n foren anats, el rei se n’ents4 en una cambra que era aprés d’aquella on ell dormia, i aqui ell se despulld i 8 descalea, i després, abrigat amb son mantell, en camisa, ell se n’entr’ en aquella cambra on la dona sa muller era colgada. Tel rei se colga en el lit amb ella, sense Ilumn que no hi hagué. Fel rei es pensd que fos aquella altra dona amb qui havia establert que vin gués a ell, Veus que el rei mena son solag amb Ia dona sa muller, i ella no parla gaire, per tal que no la reco- negués fins que hagué jagut amb ella. I, en aquella vegada, Vemprenya d'un fill. La dona era molt sivia i certa, i immediatament conegué que era prenys i 8 descobrf al rei —Senyor —digué ella—, us prego que no us sia sgreu, si aquesta nit vos he robada, que certament no ho he fet per cap malvestat ni per cap malvat desig que jo hagués, sind per tal que dle vés i de mi eixis fruit qui plagués a Déu i qui fos hereu de vostre reg- ne, Tsapiau per veritat que, segons que jo cree, que jo em s6c feta prenys en aquesta hora. I few escriure anit Phora, que aixi ho trobareu. Quan Jo rei ents que aixd era la dona sa muller, €s tingué molt per sobreprés, perd no ho féu sem- 160 IMant, i féu de belles paraules a la dona fins al mati |\.1207!.T, al mati, es Hevaren i estigueren ensems uel dia, i després lo rei cavaled i se n'ana en Cata~ lunya. IJa dona engrnixa, i estigué tant en aquell ccstell fins que parf i hagué un fill, i hagué nom Jau~ ine [1.111208]. Lo rei havia honrats homes en Catalunya i en Aragé que eren sos parents, i havien fianga que el rei no hagués mai infants i que In terra romangués a clls. I, quan saberen que la dona havia hagut un in- fant, ne foren molt descontents i pensaren que el mnatess:n, Tun dia, mentre que Vinfant dormia en el bressol en una casa, hagué hom feta una trapa en~ ret del bressol, i hom li trameté davall, sobre el brressol, una gran pedra per tal que mors. I plagué a Déu que no el toca, siné que dona tal cop al copol del bressol que el trenca. Perd, no ho pogué hom saber qui ho féa ni qui no, perd bé es pensi hom que aquells qui eren sos parents ho havien fet fer La dona conegué que I'infant havia malvolents, Jo guardi al millor que pogué i lo nodrf molt gentil- ment. [ a poc de temps ella mori 2 Roma, que era anada a Vapostoli perque lo rei en Pere, son marit, la volia deixar [21av.r2 13]. 1 aqui ella és soterrada mole honradament, alla dins en Vesglésia de Sant Pere. Carirot VI Ew Qual. MANERA MORI LO REL EN eRe D’ARAG6, QUI FOU EN LA BATALLA D'UBEDA ‘Diu lo conte que, quan lo rei en Pere fou vingut dela batalla d’Ubeda [16.v1t.1212], el rei comeng’ guerra amb francesos, amb lo comte de Talosa qui lin’ajuda 161Tse n’and nesos a Tolosa, i prop de Tolosa, encloiren en un cas tell, qui havia nom Morell, un comte francés, qui ha- via nom comte de Montfort i era home del rei en Pere d'Aragé, bé amb tres-cents cavallets, El rei s'a- tend aqué entorn del castell i Passetja. [ aquells del castell se volgueren retre a merc’, i el rei no els vol- gué prendre a merc® siné per fer sa voluntat. Sobre acd aquells del castell hagueren llur con- sell, i digueren que els valia més morir combatent que si aqui morien vilment. —Barons —digué lo comte, que era en el cas- tell, nés ho farem aixi ens armem tots, perd los ea valls siguin desarmats. J, quan vindra sus al mati, que cells seran desarmats i seran vinguts de les guaitesi dor- _miran sense sospites, nés tots plegats davallem del cas- 1 que, abans que ells se siguin rmuntats a caval, n6s serem Iluny. ‘com hagueren dit, ho feren. Quan vingué al mati, a sol ixent, comengaren a eixir del castell tots plegats en llurs cavalls, i pensaren de brocar i d’anar. ‘Quan aquells de la host ho veieren, meteren mans a cridar, —A armes, cavallers! Que els cava- llers del castell se’n van! Ttots se prengueren a les armes. Iel rei, que ha~ agué entis aixd, va prendre ses armes, i munta a cavall i comenga a cérrer aprés dlls. I no foren més de vint cavallers amb ell, que els altres no eren tantost aparellats. El rei era molt bon cavaller i coratjés, i era molt bé encavaleat, sf que els altres cavallers no podien cérrer tant com ell. Sf que el rei fou molt a avant de tota sa companyia, i aconseguf aquells qui 162 se'n fagien, sf que els fou molt a prop. Taquells se re- giraren i conegueren que aquest era el re —Barons —digué lo cointe—, aquest és lo rei qui ens encalga, i és mole valent i coratjés, i nés no li podem escapar en altra guisa. Tornem a ell, que aixf sf som morts. [aixtse giraren vers ell mer cop, ferf un cavaller francés amb la langa i Paba- té mort en terra. Després veié que k res, tan era gran la pressa que els francesos li més mans a Pespasa, i aqui féu de grans cops, mati tres cavallers amb Pespasa. [ encara a aixd los seus no eren vinguts. Sobre aixd li vingueren bé deu cavallers ajustats i Panaven ferir, sf que Pabateren a terra. I aquf morf [12.1%.1213]. Quan veieren que el rei era mort ¢s pensaren d’anar per cames de cavalls. Quan Ia companyia del rei vingueren, trobaren Ilur senyor mort ino hagueren cura de lencalgar, i feren molt gran dol aqui sobre llur senyor, ise’l por- taren a les tendes. [es leva la host d’aqui ies porta- ren lo rei en Catalunya. I hom el soterri molt hon- radament.a una abadia de dones que ha nom Sixena. Capfrou XXXVI. Com 1a wost pet. Ret p'ARaGé SE MESCLA AMB LA HOST DEL REI SARRAf I COM MOR EN GUILLEM DE Monreapa. Quan vingué lo dimarts mati [r2.1x.1229], lo rei se féu venir davant tots los barons i els cavallers, els, digué: —Barons —a é lo rei—, tots devem ésser molt alegres, i devem fer gricies a Déu de honor 163