Professora:

Sara Marugan Oliva Llengua i literatura catalanes

Activitat. Anlisi dun text argumentatiu [Font del text: Anlisi i producci de textos
catalans, de Josep Besa Camprub].

La resistncia

Reconec que no em vaig resistir. Fora dun primer moment dall que el policia a la
denncia en va dir un forcejeo, vaig deixar que aquell noi espantat i agressiu
sendugus el collaret dor, el rellotge i tots els diners. Anava amb la Sira, la meva filla
de deu anys, i el noi ens dirigia, amb gest nervis, una navalla automtica. He fet la
denncia, he reconegut el xicot i espero el judici. Fins aqu la narraci dels fets. Ara, en
tant que vctima, espero una decisi judicial que em reconegui aquest estat i que actu
en conseqncia, segons les regles democrtiques que regeixen el nostre sistema.
Ara b, el que no espero de cap manera s que em preguntin sobre el meu nivell de
resistncia, sobre lactitud ms o menys valenta que he tingut davant el delinqent.
s que potser he estat menys vctima perqu no mhe resistit? Hauria estat una
vctima ms slida si hagus arriscat la meva vida i la de la meva filla perqu no
em robessin el collaret? Les lleis em serien ms favorables si hagus provocat la
pacincia, probablement minsa, del lladre?
Permeteu-me que estableixi un parallelisme entre aix que mha passat i el cas de
violaci que acaba de jutjar el Tribunal Suprem i que no ha resultat favorable a la
vctima perqu, encara que el jutge ha adms que lhavien forada, ha considerat que
shavia resistit poc. Els criteris que han dut a aquesta sentncia fan creure que hi ha
diversos nivells de damnificats i que no es jutja noms el delicte, sin tamb la reacci
de la vctima. Efectivament, a ms de patir una situaci de gran tensi davant de la
qual cadasc reacciona com pot i de rebre unes conseqncies fsiques i/o
psquiques ms o menys durables, es veu que, davant dalguns jutges, la vctima ha de
fer mrits; especialment si s una dona i si el delicte s dordre sexual.
A mi sempre mhavien aconsellat que en una situaci dagressi no em resists, perqu
el delinqent, en el moment del delicte, pateix una situaci de gran tensi que el pot
fer reaccionar de qualsevol manera. El lladre que ens va abordar a la meva filla i a mi,
per exemple, patia sndrome dabstinncia. Tanmateix, desprs de la sentncia del cas
de qu he parlat abans no s quina s lactitud correcta: o b arriscar la pell per
garantir la condici de vctima, o b salvar la pell per arriscar la sentncia favorable.
Sembla que el Tribunal Suprem opta per exigir el risc. Curiosa opci per als
responsables de jutjar el delicte.

Adaptat dun article de P. Rahola publicat a lAvui.