Economia política

Tema 1. Els deu principis bàsics d'economia

1. L’economía de l’escassetat i l’enfocament econòmic
Definició d'Economia?
El terme economia prové de la paraula grega oikonomos que significa “el
que administra una llar”
➔ Administrar “nomos”

➔ Llar “oikos”

➔ Les llars i les economies tenen molt en comú

Una llar ha de prendre nombroses decisions:

Una llar ha de prendre moltes decisions:
➢ Qui realitza cada tasca?

➢ Què rep cada membre de la llar a canvi de la tasca realitzada?, etc...

En definitiva, la llar ha de distribuir els seus recursos escassos entre els
seus membres tenint en compte la capacitat, els esforços i els desitjos de
cadascun d'ells.

Una societat, igual que una llar, ha de prendre nombroses

decisions:
Igual que una llar, la societat s’enfenta a nombroses decisions.
➢ Qui treballa i qui no?

➢ Quins béns i en quines quantitats han de ser produïts?

➢ Quins recursos econòmics (terra, treball i capital) han de ser usats

en la producció?

➢ A quin preu han de vendre's els béns produïts?, etc.

Una societat ha de trobar la manera de decidir quins treballs s'han de realitzar i
qui els tregui a terme. Una vegada que s'han assignat les diverses tasques als
individus que les trauran a cap, s'han d'assignar els diferents béns i serveis que
es produiran. S'ha de decidir qui mengi caviar i qui papes, qui conduís un
Ferrari i qui prengués l'autobus.
Per què és important preocupar-se per com gestionar els
recursos?
L’administració dels recursos de la societat és important perquè els recursos
són escassos.
➢ Escassetat:

➢ La societat té uns recursos limitats i, per tant, no pot produir

tots els béns i serveis que els individus desitgen tenir.

➢ Surt la necessitat d’escollir.

De la mateixa manera que un membre de la llar no pot tenir tot allò que vol, la
societat no pot proporcionar a tots els seus membres el màxim nivell de vida al
que cada un aspira.
Binomi escassetat – elecció

➔ Donat que no disposem de tot allò que voldriem em d’elegir, que

prioritzem.

Definició d'economia:
Economia és l'estudi de la manera en què la societat gestiona els seus
recursos escassos.
El problema central de la teoría económica és como assignem uns
recursos que són escassos entre fins del individus que no són
coincidents, que pdoen ser diversos i contradictoris entre si.
Si el recursos fossin il·limitats no caldria que parlessim d’economia.
Si tots estiguessim d’acord en que fer amb el recursos que disposem
tampoc caldria l’economia. El problema comença quan el rexursos són
escassos i que és el que considerem necessitat.
A la majoria de les societats els recursos no són assignats per un dictador
omnipotent, sinó que es distribueixen per mitjà de les eleccions combinades de
milions de llars i empreses. És per això que
Els economistes estudien:
➢ Com prenen decisions els individus

➢ Com interactuen els individus

➢ Examinen, per exemple, com una multitud de compradors i

venedors d'un cert bé determinen a quin preu es ven i en
quina quantitat

➢ Com funciona l'economia en el seu conjunt

 ➢ Els economistes també analitzen les forces i tendències que
afecten l'economia a la seva conjunt, entre elles, el creixement
de l'ingrés mitjana, la porció de la població que no troba feina i
la taxa a què s'incrementen els preus.

Els deu principis de l'economia

➔ Com prenen decisions els individus: principis 1 a 4

➔ Com interactuen els individus: principis 5 a 7

➔ Com funciona l'economia en el seu conjunt: principis 8 a 10

2. Principis sobre com prenem decisions les persones

(cost d'oportunitat)
El comportament d'una economia reflecteix el comportament dels individus que
la conformen i és per això que iniciem l'estudi de l'economia amb quatre
principis que regulen la presa de decisions individual.
1. Principi 1: Les persones ens enfrontem a disjuntives

2. Principi 2: el cost d'una cosa és allò al que es renuncia per

aconseguir-la

3. Principi 3: les persones racionals pensen en termes marginals

4. Principi 4: els individus responen als incentius

Principi 1: els individus s'enfronten a disjuntives entre les

quals cal triar
➢ Estudiar economia vs. Psicologia

➢ Gastar vs. Estalviar per a la vellesa

➢ Oci vs. Treball

➢ “Canons vs. Mantega”, etc.

Per aconseguir una cosa que volem (normalment) cal RENUNCIAR a una
altra que també ens agrada.
➔ En el moment en el cual elegim estem renunciant a una cosa.

➔ Qualsevol decisió implica una renuncia.

➔ Perquè aquesta decidió sigui el més fonamental possible cal

tenir una informació molt clara en les opcions que tenim i el
que signifiquen. Quan més informació tinguem amb més
 coneixement de causes podrà decidir a que renunciem per
acosneguir una cosa.
Prendre decisions significa elegir entre dos objectius.
Una decisió important a la qual s'enfronta una societat: EFICIÈNCIA vs.
EQUITAT
Hem de decidir si prioritzar l’eficiencia o l’equitat.
Una altra disjuntiva a la qual s’enfronta una societat és l’eficiència i la igualitat.
EFICIÈNCIA significa aprofitar els recursos disponibles de la millor
manera possible.
➢ L’eficiència és que la societat obté els màxims beneficis dels seus
recursos escassos.

➢ Treure el màxim profit.

EQUITAT significa distribuir la prosperitat equitativament entre els
membres d'una societat

➔ El problema és que normalment una cosa exclou una altra.

Igualtat: es refereix a distribuir de manera uniforme la prosperitat
econòmica entre els membres de la societat
EFICIÈNCIA vs. EQUITAT
L'eficiència es refereix a la grandària del “pastís”
L’equitat es refereix al repartiment del “pastís”. Entre el diferents agents
economices.
➢ Eficiència i equitat solen entrar en conflicte.

➢ Sempre exisitirà.

➢ Exemples: el sistema d'assistència social, subsidi de

desocupació, l'impost de la renda, etc.
En el moment que es dissenyen les polítiques governamentals, aquests dos
objectius entren en conflicte. Penseu, per exemple, en les mesures destinades
a aconseguir una distribución més igualitària del benestar econòmic. Algunes,
com el sistema d'assistència social o l'assegurança d'atur, intenten ajudar els
més necessitats. Altres, com l'impost sobre la renda o l'ingrés que paguen les
persones, hi estan destinades a aconseguir que els individus que tenen més
èxit econòmic contribueixin a major mesura al finançament del govern. Tot i que
aquestes mesures incrementen la igualtat entre la societat també redueixen la
seva eficiència. Quan el govern redistribueix l'ingrés dels rics entre els pobres,
redueix també la recompensa a la feina dur i, com a resultat, les persones
tendeixen a treballar menys ia produir menys béns i serveis; en altres paraules,
quan el govern intenta repartir el pastís en porcions iguals, aquest es fa més
petit.
El fet de reconèixer que les persones enfronten disjuntives no indica per si
mateix quines decisions prendran o haurien de prendre. Un estudiant no deixa
d'estudiar psicología només perquè això permetrà tenir més temps per estudiar
economia. Del mateix manera, la societat no deixa de protegir l'ambient només
perquè les regulacions ambientals redueixen el nostre nivell de vida material.
Així mateix, la societat no ha de deixar de ajudar els pobres només perquè això
distorsiona els incentius a la feina. No obstant això, és molt probable que els
individus prenguin decisions adequades només si entenen les opcions que
teniu a la vostra disposició. Per tant, el nostre estudi de l'economia comença
per identificar les disjuntives que ens presenta la vida.

Principi 2: el cost d'una cosa és allò al que es renuncia per

aconseguir-la
En enfrontar disjuntives, és necessari comparar els costos i beneficis de
cada curs d'acció
L'elecció d'una alternativa sempre implica la renúncia a una altra.

➔ Aquesta renuncia es por intentar quantificar.

Els costos d'una elecció no sempre són evidents
Exemple: estudiar o treballar?
➢ Considereu, per exemple, la decisió d'estudiar a la universitat. Els
principals beneficis seran l'enriquiment intel·lectual i tenir millors
oportunitats professionals, però quins seran els costos? Per respondre
aquesta pregunta, potser ens sentim temptats a sumar els diners que
gastarem en matrícula, llibres, allotjament i manutenció. Tanmateix,
aquest total no representa en realitat allò a què renunciem quan vam
decidir estudiar un any d’universitat.

➢ Hi ha dos problemes amb aquest càlcul: el primer és que inclou

coses que no són els veritables costos d'estudiar a la universitat,
ja que encara que vostè abandonés els estudis, de qualsevol
manera necessitaria gastar en allotjament i aliments, els quals
són costos d'estudiar només en la mesura que són més cars a la
universitat que a altres llocs. Segon, aquest càlcul ignora el cost
més alt d'estudiar a la universitat: el temps. Quan decidim passar
un any assistint a classes, llegint llibres i escrivint assajos, aquell
any no es pot dedicar a treballar. Per a la majoria de els
estudiants el cost més alt d'assistir a la universitat és deixar de
guanyar els diners que generarien si treballessin.
COST D'OPORTUNITAT:
➢ Allò al que es renuncia per aconseguir una cosa.
 ➢ Quan prenem una decisió, cal ser conscients dels costos
d'oportunitat que acompanyen cadascuna de les nostres
possibles accions. De fet, en general pasa així. Els esportistes
col·legials que tenen la possibilitat de guanyar milions si
abandonen els estudis i es dediquen professionalment a l'esport,
són molt conscients que per ells el cost doportunitat destudiar a la
universitat és molt alt. No és estrany que sovint arribin a la
conclusió que el benefici d'estudiar a la universitat no val la pena
el cost.

Principi 3: els individus racionals pensen en termes marginals

Els economistas suposen que les persones són racionals.
➢ Una persona racional, atesa l'oportunitat, sistemàticament i
deliberadament fa tot el possible per assolir els seus objectius.

➢ En estudiar economia, trobareu empreses que decideixen quants

treballadors contractaran i quant produiran i vendran per
maximitzar els seus treballadors beneficis. També trobareu
persones que decideixen quant de temps treballaran i quines
béns i serveis han d'adquirir amb el seu ingrés amb la finalitat
d'assolir la més gran satisfacció possible.
Les persones racionals saben que les decisions a la vida rares vegades
consisteixen en triar entre el que és blanc i el que és negre i que, sovint, hi ha
molts matisos de grisos. Per exemple, a l'hora de sopar no hem d'escollir entre
dejunar o dinar en excés, més bé la decisió consisteix en si hem de menjar o
no més puré de papa. Així mateix, quan estem en època d'exàmens, no
necessitem triar entre no estudiar o estudiar les 24 hores del dia, sinó entre
dedicar una hora més a l'estudi o veure televisió.
Els economistas utilitzen aquest terme
➢ Canvis marginals: els petits ajustaments que realitzem a plans que
ja existien

➢ És important ressaltar quin marge significa “vora”, i per això els

canvis marginals són aquells que realitzem a la vora del que fem.
Les persones racionals sovint prenen decisions comparant els
beneficis marginals i els costos marginals.
Com milloro i com empitjoro si prenc una determinada decisió en el
marge? És a dir, comparació de COSTOS i BENEFICIS MARGINALS que
implica aquesta decisió.
Exemple: valorar què suposaria una tarda més d'estudi abans d’un
examen.
La presa de decisions marginals ajuda a explicar alguns fenòmens econòmics
que, altrament, seria difícil entendre. Formulem una pregunta clàssica: per què
l’aigua és barata i els diamants són cars? Els éssers humans necessiten l'aigua
per sobreviure, mentre que els diamants no són necessaris; però per alguna
raó, les persones estan disposades a pagar molt més per un diamant que per
un got de aigua. La raó és que la disposició duna persona a pagar per un
producte es basa benefici marginal que genera una unitat més d'aquest
producte. Així, el benefici marginal depèn del nombre d'unitats que tingui
aquesta persona. Tot i que el aigua és essencial, el benefici marginal de tenir
un got més és gairebé nul, pel fet que l’aigua és abundant. En canvi, encara
que ningú necessita diamants per sobreviure, el fet que siguin tan escassos
provoca que les persones pensin que el benefici marginal de tenir un diamant
extra és gran.
Una persona pren una decisió RACIONAL si i només si el benefici
marginal és superior al cost marginal.
➢ Un prenedor de decisions racional emprèn una acció si, i només si,
el benefici marginal d’aquesta acció és més gran que el cost
marginal.

➢ Aquest principi explica perquè les línies aèries estan disposades a

vendre butlletes a un preu inferior al cost mitjà, i perquè les
persones ho estan a pagar més pels diamants que per l'aigua.
Podeu prendre algun temps acostumar-se a la lògica del
raonament marginal, però lestudi de la economia brinda múltiples
oportunitats per aplicar aquest raonament.
Quan decidiré estudiar una tarda més d'estudi abans d’un examen?

Principi 4: els individus responen a incentius

Incentiu: quelcom que fa que una persona actui
➢ Les persones racionals responen als incentius, a causa de que prenen
decisions comparant els costos i els beneficis.

➢ Un economista va arribar fins i tot a dir que la disciplina sencera podia

resumir-se en la frase següent: “Les persones responen als incentius, la
resta és irrellevant”.
Canvis en els costos i beneficis d'una alternativa poden modificar el
comportament dels individus
Exemples: l'augment del preu dels melons augmenta la producció de
melons i redueix la de sindria; cotxes grans a EUA i més petits a Europa
pels impostos, etc.
Els incentius són fonamentals a l'anàlisi del funcionament dels mercats.
Les autoritats a càrrec de dissenyar les polítiques públiques no han
d'oblidar els incentius, doncs moltes de les mesures que prenen alteren
els costos o els beneficis que enfronten els individus i, per tant, el
comportament.
Penseu, per exemple, en un impost a la gasolina; aquest motivés les persones
a utilitzar automòbils compactes que fan ús eficient del combustible. De fet,
aquesta és una de les raons per les quals Europa es fan servir els automòbils
compactes, ja que en aquest continent els impostos a la gasolina són més alts
que als Estats Units, on aquests impostos són baixos. Un alt impost a la
gasolina també incentiva els viatges en automòbil compartit, el transport públic i
el tractar de viure més a prop del centre de treball. Si aquest impost fos més alt,
les persones tendirien a usar més automòbils hibrits, i si fos més alt encara,
s'usarien automòbils elèctrics.
Quan les autoritats a càrrec de dissenyar polítiques no prenen en consideració
la manera que les seves mesures repercuteixen en els incentius, poden
provocar resultats que no desitjaven. Penseu en la política pública sobre
seguretat viària als Estats Units.
Avui tots els automòbils tenen cinturons de seguretat, però això no era així fa
cinquanta anys. A la dècada de 1960 el llibre de Ralph Nader Unsafe at any
speed despertó en l'opinió publica una gran preocupació en relació amb la
seguretat en els cotxes. El Congrés dels Estats Units va respondre emetent
lleis que obligaven a les empreses a incloure cinturons de seguretat a tots els
automòbils.
.Com afecta la seguretat viària una llei sobre els cinturons de seguretat?
L'efecte directe és evident, ja que quan una persona fa servir aquest cinturó
incrementa la probabilitat de sobreviure a un accident automobilístic greu. Però
això no és tot, pel fet que la llei també afecta el comportament en modificar els
incentius. El comportament rellevant és la velocitat i la cura amb què
condueixen els automobilistes. Conduir lent i amb cura és costós perquè
requereix més temps i energia del conductor. Així, en decidir que tan
acuradament conduïssin, les persones racionals comparen, potser de manera
inconscient, el benefici marginal de conduir amb prudència amb el cost
marginal. Com a conseqüència, les persones condueixen més lent i amb més
cura quan el benefici dincrementar la seguretat és alt. No sorprèn, per tant, que
es condueixi més lent i amb més cura quan hi ha gel a les carreteres que quan
estan seques. Considereu ara com la llei sobre els cinturons de seguretat
modifica el càlcul del cost-benefici dels conductors. El cinturó de seguretat
redueix el cost dels accidents, ja que redueix tant la probabilitat de patir una
lesió, com la de morir. En altres paraules, redueix els beneficis de conduir lent i
amb compte. La resposta de les persones davant dels cinturons de seguretat
és la mateixa que tindrien davant una millora en les condicions de les
carreteres: conduir més ràpid i amb menys cura.
Així, el resultat de la llei esmentada és un increment del nombre d'accidents. El
fet de que els conductors circulin amb menys cura repercuteix negativament en
els vianants, que enfronten la probabilitat de patir més accidents però, al
contrari del que succeeix amb els conductors, no tenen el benefici duna major
protecció.
Al principi, aquesta exposició sobre els incentius i els cinturons de seguretat
potser sembli una especulació ociosa, però el cert és que en un estudi clàssic
publicat el 1975, l'economista Sam Peltzman argument que les lleis sobre
seguretat als automòbils van produir molts dels efectes ja senyalats. Segons
les dades recollits per Peltzman, les lleis van donar com a resultat menys morts
per accident, però també més accidents. L'estudi concloc que el resultat net és
una petita variacio en el numero de morts entre els automobilistes i un
increment del numero de morts entre els vianants. L'anàlisi de la seguretat
viària realitzada per Peltzman n'és un exemple poc convencional i polèmic del
principi general que els individus responen als incentius.
Així, en analitzar qualsevol politica, hem de considerar no només els efectes
directes, sinó també els indirectes, que de vegades són menys obvis i
repercuteixen sobre els incentius, ja que si la politica modifica els incentius,
modifiqués també el comportament dels individus.

3. Com interactúen les persones i els agents

econòmics. El sistema de mercat i les seves fallides
Els seguents 3 principis es refereixen a com interactuen els individus
➢ Principi 5: el comerç pot millorar el benestar de tothom.

➢ Principi 6: els mercats, normalment, són un bon mecanisme per

organitzar l'activitat econòmica.

➢ Principi 7: l'Estat, els governs, poden millorar, en ocasions, els

resultats del mercat.

Principi 5: el comerç pot millorar el benestar de tothom

Els individus obtenen guanys del comerç amb altres individus gràcies a
l'ESPECIALITZACIÓ i l'INTERCANVI
Exemple: ens interessaria a cadascú de nosaltres produir i consumir
absolutament tot el que necessitem?
El comerç entre dues nacions no és com una competència esportiva en què un
guanya i un altre perd. Per contra, el comerç entre dos països pot millorar el
benestar de les nacions participants. Per entendre per què passa això, penseu
en com és que el comerç afecta les famílies. Quan un membre de la nostra
família cerca feina, competeix amb membres d'altres famílies que també
busquen feina; de la mateixa manera, les famílies competeixen entre si quan
van de compres, ja que cadascuna vol comprar les millors mercaderies als
millors preus. Per tant, podem dir que a l'economia cada família competeix amb
les altres.
Tanmateix, i malgrat aquesta competència, el benestar d'una família no
milloraria si s'aïllés de la resta, perquè si ho fes hauria de cultivar els aliments
propis, confeccionar roba i construir casa seva. Així, resulta evident que les
famílies guanyen molt en comerciar les unes amb les altres. El comerç permet
a cada persona especialitzar-se en les activitats que fa millor, ja sigui cultivar el
camp, cosir o construir cases. El comerç permet a les persones comprar una
major varietat de béns i serveis a un preu més baix.
Els països, com les famílies, es beneficien del comerç entre si, ja que els
permet especialitzar-se en allò que fan millor i gaudir així d'una major varietat
de béns i serveis. Els xinesos, francesos, egipcis i brasilers són tant els nostres
socis com els nostres competidors a l'economia mundial.

Principi 6: el mercat és un bon mecanisme per organitzar

l'activitat económica
La caiguda del comunisme a la Unió Soviètica i Europa Oriental durant la
dècada de 1980 va ser un dels canvis més importants que van ocórrer al món a
l'últim segle. Els països comunistes funcionaven sota la premissa que el govern
era el més indicat per assignar els recursos escassos de l’economia. Mitjançant
una planificació centralitzada, es decidia quins béns i serveis havien de produir-
se, en quina quantitat i qui els produirien i els havien de consumir. La
planificació centralitzada es basava en la teoria que el govern era l’únic capaç
d’organitzar l’activitat econòmica, de tal manera que es promogués el benestar
econòmic del país en conjunt
Tota societat ha de respondre a tres preguntes fonamentals:
1. QUÈ produir? – quins béns

a. Béns de consumidor

b. Béns d’inversió

2. COM produir? – quina tecnología

a. Mà d’obra inetnsiva, capital intensiu

b. Netes

3. Per a QUI produir-ho? – distribució

a. Per tot el mercat

b. Entitat centraliztada

i. Segons como es responguin aquestes preguntes

l’organització d’una economia serà d’una manera o una
altra.
Existeixen DOS sistemes d'assignació de recursos fonamentals (és a dir,
dues formes d'organització per contestar a les preguntes bàsiques
anteriors):
1. SISTEMA D'AUTORITAT:
1. L'Estat (per exemple) pren les decisions.

2. Aquest sistema s'ha anat substituint pel sistema de mercat.

3. Socialista, centralitzat
2. SISTEMA DE MERCAT:
1. El mercat i els preus responen a les tres preguntes bàsiques.

2. Capitalista

En una ECONOMIA DE MERCAT:

➔ Economia de mercat

➔ Economia que assigna els recursos per mitjà de les decisions

descentralitzades de moltes empreses i llars que interaccionen
als mercats de béns i serveis.

➔ Tot passa pel mercat, tot té un pru i passa pel emrcat.

➔ Les decisions que abans es prenien de manera centralitzada són

substituïdes per les decisions de milions d'empreses i llars.

➔ Les LLARS decideixen què comprar i a quines empreses volen

treballar (que volen consumir i que volen aportar)

➔ Les llars no demanen treball, l’ofereixen, són l’oferta de

treball
➔ Les EMPRESES decideixen a qui contractaran i quins béns
produiran (què fabricar)
➔ Són la demanda de mercat, demanen el treball.

Les empreses i les llars interaccionen al mercat, on els preus i l'interès personal
orienten les decisions.

A primer cop d'ull, l'èxit de les economies de mercat és desconcertant. En una

economia de mercat ningú no està pendent del benestar econòmic de la
societat en el seu conjunt. Al lliure mercat coexisteixen molts compradors i
venedors de nombrosos béns i serveis, i tots busquen principalment el seu
propi benestar. Sense tot i que la presa de decisions es troba descentralitzada i
que els prenedors de decisions busquen el seu propi benestar, les economies
de mercat han demostrat que són capaços dorganitzar amb èxit l’activitat
econòmica per promoure el benestar general.
L'economia de mercat assigna els recursos per mitjà de les decisions
descentralitzades dels agents econòmics (empreses i consumidors) quan
interactuen als mercats de béns i serveis
A la base del fucnionament de l’economia de mercat hi ha aquesta
expressió d’Adam Smith:
MÀ INVISIBLE (Adam Smith) “competencia”
➔ El 1776, Adam Smith, al seu llibre titulat Una investigació sobre la natura
i les causes de la riquesa de les nacions, va afirmar que les llars i les
empreses interaccionen als mercats com si fossin guiats per una “mà
invisible” que els porta a obtenir els resultats desitjables del mercat. Un
dels objectius del llibre és entendre com funciona la màgia de la mà
invisible.
➔ Les persones busquen el seu propi profit, aquesta decidió
compteteix amb la del altres, tots busquen obtenir el màxim,
d’aquesta competencia en surt el bé social, que sense voler les
persones competit en el mercat per buscar el propi profit acaben
aconseguint el millor benestar d’una societat.
➔ L’instrument que utilitza per fer funcionar el mercat són el preus.
Si hi ha inflació es distorisionen i fa que el mercats no funcionen
de forma no correcta.
➔ Els PREUS són l'instrument del que se serveix la “mà
invisible” per dirigir l’activitat economica: reflecteixen el valor
que s'atorga a un bé així com el seu cost.

➔ A qualsevol mercat, els compradors consideren el preu quan

determinen quant compraran o demanaran aquest bé; de la
mateixa manera, els venedors examinen el preu quan
decideixen el que vendran o oferir.

➔ Com a resultat d'aquestes decisions de compradors i

venedors, els preus de mercat reflecteixen tant el valor
del bé a la societat com el cost que per a la societat
representa produir-ho.

➔ La gran aportació de Smith va ser que els preus s'ajusten per

guiar cadascun dels compradors i venedors a obtenir resultats
que, en molts casos, maximitzen el benestar de la societat
➔ Els preus transmeten la informació sobre què interessa
produir i què interessa comprar.
➔ Que cal consumir preferentment.

➔ Exemple: decisions sobre demanda i oferta d'una

determinada marca de cotxes.
Les idees de Smith tenen un important corol·lari: quan el govern impedeix que
el preus s'ajustin naturalment a l'oferta i la demanda, impedeix també que la mà
invisible funcioni per coordinar les decisions de milions de llars i empreses que
integren una economia. Aquest corol·lari explica per què els impostos afecten
negativament l'assignació dels recursos: distorsionen els preus i, per tant, les
decisions de les llars i les empreses. També explica el gran mal que causen les
polítiques que controlen directament els preus, com ara el control de rendes. A
més, explica el fracàs del comunisme. Cal no oblidar que als països comunistes
els preus no els determinava el mercat, sinó que s'establien mitjançant una pla-
nificació centralitzada. Els planificadors no tenien la informació necessària so-
bre els gustos dels consumidors i els costos dels productors, variables que en
una economia de mercat es reflecteixen en els preus. La planificació centrali-
tzada va fallar perquè va tractar de utilitzar l'economia amb una mà lligada a
l'esquena: la mà invisible del mercat.

Principi 7: l'Estat pot millorar, en ocasions, el resultats del mer-

cat
Una de les raons per les quals necessitem el govern és perquè la màgia de la
mà invisible de l'economia només funciona quan fa valer les regles i manté les
institucions que són fonamentals en una economia de mercat. El que és encara
més important és el fet que les economies de mercat necessiten institucions
que facin valer els drets de propietat de les persones perquè aquestes puguin
exercir propietat i control sobre els recursos escassos.

➔ Tots depenem de la policia i el sistema de justícia que proporciona el go-

vern, ja que aquestes institucions fan que es respectin els drets sobre
les coses que produïm i la mà invisible confia en la nostra capacitat de
fer respectar els nostres drets.
Hi ha una altra raó per la qual necessitem el govern. La mà invisible és molt po-
derosa, però no omnipotent. Promoure l'eficiència i la igualtat són les dues
grans raons per les quals el govern ha d'intervenir a l'economia per canviar la
manera com les persones assignarien els recursos. És a dir, la majoria de les
polítiques econòmiques aspiren a engrandir el pay econòmic oa canviar la ma-
nera com es reparteix.
1. Considereu en primer lloc la meta d’eficiència.
1. Tot i que en general la mà invisible dirigeix els mercats a assignar els
recursos per maximitzar la mida del pay o pastís econòmic, això no
sempre s'aconsegueix.
1. Els economistes utilitzen el terme fallida del mercat per referir-se
a una situació en la qual el mercat, per si mateix, no assigna
eficientment els recursos.
 1. CAUSES possibles d'una fallida de mercat:
1. Externalitats:
1. Conseqüències que les accions d'una persona te-
nen en el benestar d'unes altres.
2. Una de les possibles causes d'aquesta falla del mercat
és una externalitat, que és l’efecte que les accions
d’una persona tenen sobre el benestar d'una altra.
3. L’activitat económica d’un indiviud afecta a la resta
de la comunitat.
2. Poder de mercat:
1. Capacitat d'un agent econòmic (o uns quants) per
influir en el preus de mercat.
2. Una altra possible causa duna falla del mercat és el po-
der de mercat, que es refereix a l'habilitat que té una
sola persona o empresa (o un grup petit de persones
o empreses) per influir indegudament en els preus
del mercat.
3. Una empresa controla un mercat de manera que po-
den fixar el preus d’una forma lliure, per això cal la
regulació externa: l’Estat.
3. Béns públics
1. El consum d'una unitat de bé per una persona no
n’impedeix el consum a altres agents
2. Quan algú que no paga por gaudir d’un bé.
2. Ara considereu la meta de la igualtat.
1. Tot i que la mà invisible cerca l'eficiència econòmica, no sempre pot
garantir la distribució equitativa de la prosperitat econòmica.
Moltes de les polítiques públiques, com l'impost sobre la renda i la
seguretat social, estan encaminades a assolir una distribució més
equitativa del benestar econòmic.
1. Reprodueix les desigualtats que hi ha, l’objectiu del emrcat
és la màxima eficiencia, no l’equitat, caldrà que intervingui
l’estat.
Afirmar que el govern pot millorar els resultats del mercat algunes vegades no
vol dir que sempre estigui disposat a fer-ho. Les polítiques públiques no estan
fetes per àngels, sinó per un procés polític que dista molt de ser perfecte. Algu-
nes vegades les polítiques estan dissenyades simplement per recompensar qui
té més poder polític. Altres vegades estan fetes per líders ben intencionats però
que no tenen informació. En estudiar economia, vostè es convertirà en un millor
jutge de quan és justificable una política governamental i sabrà discernir entre
les que promouen leficiència i la igualtat i les que no.

4. El funcionament de l'economía en el seu conjunt

➔ Principi 8: el nivell de vida d'un país depèn de la seva capacitat per
produir béns i serveis.

➔ Principi 9: els preus pugen (inflació) quan el govern imprimeix

massa diners.

➔ Principi 10: existeix una disjuntiva a curt termini entre desocupació

i inflació.

Principi 8: el nivell de vida d'un país depèn de la seva capacitat

per produir béns i serveis
Les diferències en els nivells de vida del països són sorprenents.
Aquestes diferències es deuen als diferents nivells de productivitat dels
països.
Productivitat: definició
Productivitat:
➔ És la quantitat de béns i serveis produïts per unitat de temps i tre-
ball.
Als països on els treballadors són capaços de produir una gran quantitat
de béns i serveis per unitat de temps, la majoria de persones gaudeixen
d'un alt nivell de vida. Al mateix temps, las països on els treballadors són
menys productius, la majoria de la població porta una existència més precària.
Així mateix, la taxa de creixement de la productivitat de un país determina la
taxa de creixement de l’ingrés mitjana.
Per exemple: producció per hora i persona.
Major productivitat → major nivell de vida

➔ A ll/t :

➔ Més educcació

➔ A c/t:

➔ Més tecnologia

➔ Més capital
La relació fonamental entre productivitat i nivell de vida és simple, però els seus
repercussions són de gran transcendència. Si la productivitat és el principal de-
terminant del nivell de vida, altres explicacions han de tindre importància se-
cundària. Per exemple, resulta temptador atribuir als sindicats oa les lleis sobre
el salari mínim el increment que ha experimentat el nivell de vida del treballador
nord-americà las darrers cent anys. No obstant això, el veritable heroi dels tre-
balladors nord-americans és l'increment de la productivitat.
La relació entre la productivitat i el nivell de vida també té profundes implica-
cions a la política pública. Quan pensem en com una mesura afectarà el nivells
de vida, la pregunta clau és com afectarà aquesta mesura la nostra capacitat
per produir béns i serveis. Per millorar els nivells de vida, els dissenyadors de
polítiques han d'incrementar la productivitat, assegurant que els treballadors tin-
guin un bon nivell d'estudis, disposeu de les eines necessàries per produir els
béns i serveis i puguin accedir a la millor tecnologia existent.

Principi 9: els preus pugen quan el govern imprimeix massa di-

ners
Inflació és un augment del nivell general de preus en una economia.

➔ A curt termini sol haver una relació entre la quantitat de diners que
hi ha i la inflació. Si es fa anar a la maquina d’imprimir diners de
forma importat fa que el preu del diner perd valor i podem comprar
menys amb el mateixos valors.
Un elevat creixement de la quantitat de diners produeix inflació i fa caure
el valor de la moneda.
En la majoria dels casos que la inflació és alta i es manté així per un temps, el
culpable és un increment de la quantitat de diners en circulació. Quan un
govern emet grans quantitats de diners, el valor d'aquest disminueix.
Problema a partir del 2%.

Principi 10: la societat s'enfronta a una disjuntiva a curt termini

entre inflació i desocupació
A curt termini:
➔ ↓ inflació → ↑ desocupació

➔ (Corba de Phillips)

➔ Es donen relacions entre el principals problemes macro que es

pdoen donar que fan que sigui molt difícil prendre decisions en
política económica.
Tot i que a llarg termini el principal efecte d'un increment de la quantitat de
diners és un nivell de preus més alt, a curt termini, el seu efecte és més
complex i controvertit.
La majoria dels economistes descriuen els efectes a curt termini d'un increment
de diners de la següent manera:

➔ A l'economia, un increment de la quantitat de diners estimula el nivell

total de despesa i, per tant, la demanda de béns i serveis.
 ➔ Amb el temps, un increment de la demanda pot fer que les empreses
incrementin els seus preus, però abans que això passi, aquest increment
de la demanda estimula les empreses perquè produeixin més béns i
serveis i contractin més treballadors.

➔ Un increment del nombre de treballadors contractats redueix la

desocupació.
Aquest tipus de raonament porta a l'economia a curt termini a enfrontar una
disjuntiva entre inflació i atur.
Encara que alguns economistes encara qüestionen aquestes idees, la majoria
accepta que, a curt termini, la societat enfronta una disjuntiva entre inflació i
atur. Això significa que, en un període d'un o dos anys, diverses de les
polítiques econòmiques influeixen en la inflació i la desocupació en sentits
contraris. Independentment que el nivells d'inflació i atur siguin alts, com als
Estats Units a principis de la dècada de 1980; baixos, com a finals de la dècada
de 1990, o una mica intermedi, els dissenyadors de polítiques enfronten
aquesta disjuntiva. A curt termini, la disjuntiva entre atur i inflació exerceix un
paper clau en l'anàlisi del cicle econòmic, el cual consisteix en fluctuacions
irregulars i en gran mesura impredictibles de lactivitat econòmica, mesurada
aquesta en funció de la producció de béns i serveis o del nombre de persones
empleades.
A curt termini, els dissenyadors de polítiques econòmiques poden explotar
aquesta disjuntiva entre inflació i atur utilitzant diversos instruments. Poden
canviar, per exemple, la quantitat que gasta el govern, la suma dels impostos,
la quantitat de diners que s'imprimeixen; en fi, aquestes autoritats poden influir
en la demanda global de béns i serveis. Els canvis en la demanda, alhora,
influeixen en la combinació d'inflació i atur que l'economia experimenta a curt
termini. Degut que aquests instruments de política econòmica són molt
poderosos en potència, la manera que els dissenyadors de polítiques
econòmiques han d'usar-los per controlar l'economia, potser, és tema
d'incomptables debats.

Microeconomia i Macroeconomia
Moltes de les matèries que s'estudien tenen diferents nivells.
L'economia també s'estudia a diversos nivells. Es poden estudiar les decisions
de les llars i les empreses, o com interaccionen les llars i les empreses a les
mercats quan es tracta de béns i serveis determinats; o bé, estudiar como
opera l'economia com un tot; és a dir, la suma de les activitats de tots els
prenedors de decisions als diferents mercats.
Tradicionalment, el camp de l’economia s’ha dividit en 2 grans àrees:
1. La Microeconomia
1. Analitza el comportament econòmic dels agents econòmics
individuals (llars i empreses).
 2. Estudia la manera com prenen les decisions les llars i les
empreses i com interactuen als mercats.
1. Estudi de com prenen decisions les llars i les empreses i com
interaccionen en mercats específics.
1. Com es defineix la demanda, l’ofertam, el preus, un
requilibr en el mercats.
3. Un microeconomista por estudiar els efectes del control del lloguer al
mercat de l'habitatge de NY, o enfocar el seu estudi a l'impacte de la
competència estrangera a la indústria automotriu als EUA. La seva
anàlisi també es pot centrar en els efectes que té la educació
obligatòria als ingressos dels treballadors.
2. La Macroeconomia
1. Analitza els fenòmens que afecten al conjunt de l'economia
(creixement dels nivells de vida, inflació, desocupació).
2. Estudi dels fenòmens de tota l'economia.

3. Estudia com interactuen els mercats a nivell nacional

4. Els macroeconomistes es poden dedicar a estudiar els efectes de
l'endeutament del govern federal o analitzar quina ha estat la taxa de
desocupació de leconomia a través del temps. Un altre camp d'anàlisi
de la macroeconomia és cercar alternatives de política econòmica
que fomentin el millorament nacional dels nivells de vida de la
població.
La macroeconomia i la microeconomia estan estretament relacionades. A
causa de que els canvis a l'economia en general són el resultat de les
decisions de milions de persones, és impossible entendre els fenòmens
macroeconòmics sense prendre en compte les decisions
microeconòmiques que es relacionen amb aquests canvis.
Tot i l'estret llaç que hi ha entre la macro i la microeconomia, totes dues són
branques d'estudi diferents perquè intenten respondre diferents preguntes i
cada camp té els seus propis models que sovint s'ensenyen en cursos
diferents.

5. El model (o diagrama) del flux circular

Els economistes també utilitzen models per estudiar el funcionament del món
que es componen de diagrames i equacions, ometen detalls, cosa que permet
visualitzar allò que és realment important. Els models d'economia no inclouen
totes les variables que intervenen a la realitat.
El model (o diagrama) del flux circular
El model de flux circular és una forma senzilla de visualitzar les
transaccions econòmiques que es donen entre les famílies i les empreses
a l'economia.
El model és una simplificació de la realitat.
Intentar entendre como funcionen el mercats.
L'economia està formada per milions de persones que fan diferents activitats.
Per tal d'entendre com funciona l'economia, hem de trobar alguna manera de
simplificar el nostre pensament sobre aquestes activitats. En altres paraules,
necessitem un model que, en termes generals, expliqui com sorganitza
leconomia i la manera com interaccionen els diferents actors.
En aquest model, l'economia se simplifica i inclou únicament dos tipus de
prenedors de decisions: les empreses i les llars. Les empreses produeixen
béns i serveis utilitzant insums com a treball, terra i capital (màquines i edificis).
A aquests insums se'ls anomena factors de la producció. Les llars són els
propietaris dels factors de producció (o factors productius) i consumeixen tots
els béns i serveis que produeixen les empreses.
Les llars i les empreses interaccionen en dos tipus de mercats
1. Mercat de béns i serveis

1. On les llars són els compradors i les empreses els venedors.

1. En particular, les llars compren la producció de béns i serveis que

produeixen les empreses.
2. Mercats de factors de la producció

1. Les llars són els venedors i les empreses els compradors.

1. Les llars proveeixen els insums que necessiten les empreses per
produir béns i serveis.
El diagrama de flux circular té dos circuits diferents, però relacionats entre sí.
1. El circuit interior representa el flux entre insums i productes.
1. En aquests mercats de factors de la producció, les llars venen lús del
seu treball, terra i capital a les empreses, les quals utilitzen aquests
factors per produir béns i serveis, el que al seu torn es venen a les
llars als mercats de béns i serveis.
2. El circuit exterior del diagrama representa el flux de diners a l'economia.
1. Les llars gasten diners amb la finalitat de comprar béns i serveis a les
empreses, les quals destinen part daquest ingrés per pagar els
factors de la producció, com els salaris dels seus treballadors. Els
diners restants són els que queden com a guany per als propietaris
de les empreses, que formen part de les llars.
La figura mostra el diagrama del flux circular, el qual és un model simple de la
economia perquè no té en compte detalls que per a alguns propòsits són
importants. Un model més complex i realista de flux circular inclourà
variables com les funcions del comerç internacional i el govern. A causa
de la seva simplicitat, el diagrama de flux circular és molt útil i cal tenir-ho
present quan s'estudia com embonen entre si diferents peces de l'economia.

6. La frontera de possibilitats de producció

A diferència del diagrama del flux circular, la majoria dels models en economia
construeix utilitzant eines matemàtiques. Ara estudiarem el més simple d'ells: el
model de la frontera de possibilitats de producció, el qual il·lustra algunes idees
econòmiques bàsiques.
La frontera de possibilitats de producció és un gràfic que mostra diverses
combinacions de producció que l'economia pot produir donats els factors
de producció i la tecnologia que existeix amb el fi que les empreses les
converteixin en productes.

Es diu que un resultat és eficient si l'economia obté el màxim profit possible

dels recursos de què disposa. Els punts que estan sobre la línia de la
frontera de possibilitats són els que representen nivells eficients de
producció i no aquells que es troben dins la frontera.
La frontera de possibilitats de producció mostra una de les disjuntives que
enfronta la societat. Quan s'han aconseguit els punts deficiència a la frontera,
l’única manera d’incrementar la quantitat dun bé és si es redueix la quantitat de
l’altre.
Aquesta disjuntiva ajuda a entendre un altre dels Deu principis de l'economia:
el cost d'oportunitat, és a dir, el cost d'allò a què es renuncia per aconseguir
alguna cosa. La frontera de possibilitats de producció mostra el cost
d'oportunitat d'un producte mesurat en termes dun altre producte.
Els economistes consideren que la frontera de possibilitats de producció
sempre té forma còncava.
La frontera de possibilitats de producció mostra la disjuntiva que hi ha entre la
producció de diferents béns en un moment determinat; tanmateix, aquesta
disjuntiva pot variar amb el temps. Per exemple, suposeu que un avenç
tecnològic a la indústria de la computació augmenta el nombre d'ordinadors
que un treballador pot produir per setmana. Aquest avenç amplia el conjunt
d'oportunitats de la societat. Per cada número donat d'automòbils, l'economia
en pot produir mé ordinadors. D'aquesta manera, si l'economia no produeix cap
ordinador, pode seguir produint 1000 automòbils, el que significa que un dels
extrems de la frontera queda igual, però si l'economia dedica alguns dels seus
recursos a la indústria de la computació, produirà més ordinadors amb aquests
recursos. Com a resultat, la corba de la frontera de possibilitats es desplaça
cap amunt, com es mostra a la figura 3.
Aquesta figura il·lustra què passa quan creix l'economia. La societat desplaça
la producció d'un punt de la frontera anterior a un punt a la nova frontera, i el
punt a què es desplaça depèn de les preferències que es tinguin. Per exemple,
si la societat es desplaça del punt A al G, gaudirà de més ordinadors (2300 en
comptes de 2200) i més automòbils (650 en lloc de 600).
La frontera de possibilitats de producció simplifica una economia complexa i
destaca algunes idees bàsiques, però molt importants: escassetat, eficiència,
disjuntives, cost oportunitat i creixement econòmic. Conforme avanç en l'estudi
de l'economia, aquestes idees assumiran diferents formes. La frontera de
possibilitats de producció ofereix una manera senzilla de pensar en aquests
conceptes.