Escolar Documentos
Profissional Documentos
Cultura Documentos
- Teatro Popular Mirandês, recolhidas an Trás-ls-Montes na década de setenta pul GEFAC (Grupo
de Etnografia e Folclore da Academia de Coimbra), fázen parte 35 testos;
Lhiteratura oural de la Tierra de Miranda:
raízes, formas i manifestaçones
León, 13 de júlio de 2021
- Valdemar Gonçalves
“Chamamos literatura de cordel às folhas soltas, volantes ou folhetos, de índole popular ou semi-
popular, que se vendiam pendurados de um cordel ou barbante: peças de teatro, motes glosados,
romances, novelas.”Guerreiro (1978: 68).
- http://www.furmientu.org/
3.5 Ls remanses
- L Mirandun
“Cremos que este romance é hispânico, sobretudo portuguez, irradiando mais tarde para França e
voltando de torna-viagem com o Malborough.” (Cavalleiro de Miranda, “A guerra do Mirandum
II”, in O mirandez, nº 11, 1884, p. 3).
- António Maria Mourinho (1984). 63 “rimances”: mirandés: pertués, spanholo.
- Etnomusicologie
- Recuolhas
- Letra i música benidas de Spanha i que par’alhá mos lhieban. (Defícil ou mesmo ampossible
d’ancuntrar las cadenas i ls beneiros que las traírun até la Tierra de Miranda = outras tradiçones)
- castelhanismo “traigo” (an mirandés “traio” ou “trago”), rebelador de l antenso regime de trocas
lhenguísticas i eijestenciales raianas;
- “preguntando”: preguntar, mirandés; preguntar, castelhano; perguntar, pertués; bariaçon
preguntar / perguntar, ne l própio lhatin bulgar (lhat. clássico PERCONTARI / lhat. bulg.
*PRAECUNCTARE); lhionés preguntar i perguntar (Miguélez Rodriguez, 1993), presente solo ne l
lhionés oucidental (Janick Le Men, 2020); perguntar (Bartolomé Pérez, 2018).
- adius ≠ adiós (cast.) adeus (port.) < Deus.
- Ditongaçon de las bogales brebes lhatinas /o/ i /e/ para /uo/ (recuordos) i /ie/ (lhiebo), i tamien la
palatalizaçon de la consunante lhateral n’ampercípio de las palabras, presente na mesma forma
lhiebo.
- You, ditongaçon de la bogal brebe lhatina tónica; pertués, mantubo la bogal lhatina (EGO > ĕo >
eu).
- “Quije”1, “quijo”, preséncia de [u] pu la necidade de difrençar la purmeira de la terceira pessona
(cf. “el puso” (poder), “el bieno (benir) ou “el fizo” (fazer).
- Molino, ounidade mirandés, lhionés i castelhano: cunserbaçon de la cunsonante lhateral
antrebocálica -l-; cunserbaçon de -n- antrebocálico q’an pertués nasalou la bogal anterior i acabou
por sincopar, habendo deixado dues bogales an hiato que mais tarde s’arresulbiu cun l’eipéntese de
la cunsonante homorgánica palatal nasal: MOLINUM > moĩo > moinho.
1
An lhionés “you quixe”. Ber https://www.lengualeonesa.eu/lliones/Conxugador [consultado die 3-07-2020]
Lhiteratura oural de la Tierra de Miranda:
raízes, formas i manifestaçones
León, 13 de júlio de 2021
Bibliografie
ALVES, António Bárbolo (2015). Semilhos. Estudos de língua e cultura mirandesas. Picote: Frauga.
ALVES, António Bárbolo (2009). “Baltazar Dias na Tierra de Miranda: colóquios, antertestualidades i
representaçones.” In: Actes del II Conceyu internacional de lliteraratura asturiana (CILLA), 2007. Oviedo:
Academia de la Llingua Asturiana, 257-278.
ALVES, António Bárbolo (2006). Palavras de identidade da Terra de Miranda. Uma abordagem estatístico-
pragmática dos contos da literatura oral mirandesa. Porto: Pena Perfeita.
ALVES, António Bárbolo (2003). A estética discursiva nos contos da literatura oral mirandesa: uma
abordagem estatístico-pragmática, in Estudos de literatura oral. Centro de Estudos Ataíde de Oliveira:
Universidade do Algarve, 7-38.
ALVES, António Bárbolo (2003). “A variabilidade no conto: ensaio de aplicação de um modelo estatístico”
in El filandar, Publicação ibérica de cultura tradicional editada pela Asociación Etnográfica Bajo Duero de
Zamora, 14, 39-47.
ALVES, António Bárbolo (1999). “La lhiteratura oral de la Tiêrra de Miranda: saber, tradiçon i eidentidade
de ls mirandeses”, in Lletres asturianes, Boletim da Academia da Llingua Asturiana, 73, 41-64.
ALVES, António Bárbolo (1998) (Coord.). Lhiteratura oral mirandesa. Recuolha de testos an mirandés.
Picote: Frauga.
BARTOLOMÉ PÉREZ, Nicolás (2018). Diccionariu Llionés. León: Asociación Cultural Faceira.
BARTOLOMÉ PÉREZ, Nicolás (2007). Filandón: lliteratura popular llionesa. Zaragoza: O Limaco
Edizions.
GUERREIRO, Manuel Viegas (1978). Para a História da Literatura Popular Portuguesa. Lisboa: Biblioteca
Breve.
LE MEN, Janick (2020), Léxico leonés actual. [Berson electrónica] (Consultado die 1.07.2021 an
https://lla.unileon.es/?id=EC112841).
MEIRINHOS, Luís Miguel Pires (2014). A evolução da Terra de Miranda: um estudo com base nos
Sistemas de Informação Geográfica, [Dissertação de Mestrado], Porto: Universidade do Porto.
MIGUÉLEZ RODRÍGUEZ, Eugenio (1993). Diccionario de las hablas leonesas. León: Ediciones Monte
Casino.
MOURINHO, António Maria (2007). Ditos dezideiros. Miranda do Douro: Centro de Estudos António Maria
Mourinho.
MOURINHO, António Maria (1991). Terra de Miranda. Coisas e factos da nossa vida e da nossa alma
popular. Miranda do Douro: Câmara Municipal.
MOURINHO, António Maria (1984). Cancioneiro tradicional e danças populares mirandesas. Bragança:
Autor.
Lhiteratura oural de la Tierra de Miranda:
raízes, formas i manifestaçones
León, 13 de júlio de 2021
MOURINHO, António Maria (1961). Nôssa Alma i Nôssa Tiêrra. Lisboa: Imprensa Nacional.
VASCONCELLOS, José Leite de (1900 i 1901). Estudos de philologia mirandesa. Lisboa: Imprensa
Nacional, Lisboa.
VASCONCELLOS, José Leite de (1884). Flores Mirandezas. Porto: Livraria Portuense de Clavel & C..
VIANA, Gonçalves (1894). Notas ao Evangelho de S. Lucas traduzido em Língua Mirandesa. In Revista de
Educação e Ensino. Paris: Guillard, Aillaud, vol. IX, 151-152 i 500.