Descobrint La Lateralitat Del Meu Cos

DESCOBRINT LA LATERALITAT
DEL MEU COS
Components del grup:

Marta Alberola Fonseca
Pablo Castaños Huélamo
Natalia Contreras López
Carla Chover Badia
Ana García Buigues
Iris Navarro García
María Serrano Martínez
Assignatura: Didàctica de l’educació física de l’educació infantil

Professors: Jorge Lizandra Mora i Alexandra Valencia Peris
Grup 3U
València, de 2018
L’expressió corporal i la lateralitat
infantil en l’Educació Física
Índex
1. INTRODUCCIÓ 3
2. MARC TEÒRIC 4
3. JUSTIFICACIÓ 8
4. CONTEXTUALITZACIÓ 9
5. TEMPORALITZACIÓ 9
6. RECURSOS I INSTAL·LACIONS 10
7. OBJECTIUS DE CICLE I ÀREA 11
8. ÀREES DEL CURRICULUM I CONTINGUTS 11
9. METODOLOGIA 12
10. ELEMENTS TRANSVERSALS 13
11. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 13
12. ACTIVITATS 13
13. AVALUACIÓ 26
14. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA 29
2 Didàctica de l’Educació Física

en l’Educació Infantil
1. INTRODUCCIÓ
La unitat didàctica que treballarem durant aquest quadrimestre en l'assignatura

de Didàctica de l'Educació Física està pensada / enfocada per treballar
conceptes d'expressió corporal d’una manera general, i més concretament, la
lateralitat.
“La lateralitat és l'expressió d'un predomini motor relacionat amb les parts del
cos que integren les seues meitats dreta o esquerra, predomini que al seu torn
es vincula amb l'acceleració del procés de maduració dels centres sensorio-
motors d'un dels els hemisferis cerebrals.” (Ospina 2006).
A partir d'això, es treballaran els conceptes de dreta/esquerra, la discriminació

dels sentits i la realització de figures corporals. Hem triat aquest tipus d'unitat
didàctica, ja que ens sembla interessant tractar aquest tema amb alumnes
d'Educació Infantil, etapa en la qual considerem molt important la distinció de la
lateralitat corporal.
Per poder complir aquesta unitat, hem buscat informació sobre els conceptes
per així tenir una base teòrica i poder desenvolupar el nostre projecte d'una
manera més coherent i objectiva. Una vegada informats, hem elaborat diferents
sessions en les quals hem aprofundit en els conceptes de lateralitat i en els
objectius que hem volgut tractar.
A més, hem creat una unitat didàctica en la qual hem treballat la inclusió,
cooperació, la integració i la convivència, basant-nos en les activitats que s'han
anat realitzant durant les sessions a l'aula. Com a metodologia principal,
utilitzarem el joc, ja que pensem que és la forma més lúdica i alhora espontània
que tenen els nens i nenes per aprendre i més en l'etapa d'Educació Infantil. La
seva instrucció serà directa, és a dir, procedirem a explicar el joc abans
d'iniciar-ho. Durant les sessions, no únicament es realitzarà el treball
individualment, sinó que la majoria d'activitats seran grupals per fomentar la
companyia i que aprenguin a seguir unes normes i a respectar-les en grup.

Finalment, com a objectiu principal hem de l'alumnat aconsegueixi controlar i

donar sentit a les pròpies habilitats motrius, comprengui els aspectes cognitius
relacionats amb aquestes accions i aprengui a gestionar les seves emocions
mentre es duen a terme els jocs, fomentant la igualtat i la inclusió en tots els
casos.
2. MARC TEÒRIC
2.1 EDUCACIÓ PSICOMOTRIU

L’educació psicomotriu, més que un mètode o una tècnica, és una filosofia de
l’educació i ,per tant, es convertirà en una forma d’entendre la vida. Aquesta
filosofia plasma“El coneixement i acceptació de si mateix, millora de la seua
conducta i una bona autonomia del subjecte així com accés a responsabilitats
en la vida social” (Le Bouch, 2001) així mateix, aquest mètode té com a
objectiu principal afavorir el desenvolupament de la totalitat de la persona.
La psicomotricitat es la base d’aprenentatge escolar tan de la lectura,

l’escriptura i el càlcul. D’aquesta manera, es considera que un bon
desenvolupament de l’esquema corporal serà aquell en el qual el subjecte haja
adquirit de manera total el concepte de lateralitat, l’organització espacial i
temporal i la coordinació a nivell motriu. Per a entendre mes en profunditat que
és l’educació psicomotriu i els objectius que aquesta pretén, es tractaran els
conceptes següents:
En primer lloc, definim esquema corporal com la consciencia que té un ser

humà sobre el seu cos, la situació i relació entre els diferents segments que el
composen i com el subjecte ho va percebent al llarg de la seua vida. És també
la representació mental del nostre cos i com aquest es converteix en objecte de
coneixement de si mateix. “L’esquema corporal és una necessitat que es
constitueix segons les necessitats de l’activitat. És el resultat i la condició de les
justes relacions entre l’individu i el medi. Els elements necessaris per a una
correcta elaboració del esquema corporal seran: el to, la postura, la coordinació
l’equilibri, la percepció espacial i per últim, la lateralitat.” (Wallon 1997).

➢ El to és un fenomen complex format per tots els moviments que

participen en les funcions motrius com en la coordinació, dissociació i
l’equilibri. A més, es considerat com el vehicle d’expressió de les
emocions i el llenguatge del cos.
Per tant, el control tònic, que depèn del nivell maduratiu, la força
muscular i les característiques psicomotrius del subjecte, juntament amb
el control postural fan possible la realització de gestos, accions o
posicions determinades.
➢ La coordinació és la capacitat de poder fer actuar de manera voluntària

les diferents parts del cos. Per a aconseguir una bona coordinació es
important tindre un bon desenvolupament del esquema corporal i un
coneixement total del propi cos.
Es poden diferenciar dos tipus de coordinació. Per una banda, trobem la
coordinació global que és aquella que fa referència a les dinàmiques
generals com poden ser la marxa, la carrera, els bots, els llançaments,
etc. Per altra banda, la coordinació segmentaria que es refereix a la
coordinació ull-mà i ull-peu.
Per a concloure amb aquesta capacitat, podem destacar un altre
concepte fonamental com és la dissociació, entesa com la capacitat de
moure grups musculars independents de manera simultània i amb
objectius distints.
➢ L’equilibri és la capacitat que ens permet realitzar qualsevol posició amb
el nostre cos contra la llei de la gravetat. Els factors de l’equilibri son:
● Els fenòmens derivats dels receptors que informen dels
desequilibris.
● Els processos d’elaboració de reaccions als desequilibris
● Els factors d’execució d’aquestes reaccions.
➢ La percepció espacial és la capacitat que té l’esser humà de ser
conscient de la seua relació amb l’entorn en l’espai que l’envolta i de si
mateix. Per a rebre la informació necessària procedent de l’espai contem

amb dos receptors sensorials. Per una part el sistema visual auditori i un
sistema tàctil kinestesic.
Després d’haver tractat tots aquests conceptes que resulten necessaris per a
treballar i adquirir una correcta lateralitat, és hora de centrar-nos en aquesta
ultima. La lateralitat és l'expressió d'un predomini motor relacionat amb les
parts del cos que integren les seves meitats dreta o esquerra, predomini que al
seu torn es vincula amb l'acceleració del procés de maduració dels centres
sensori-motors d'un dels hemisferis cerebrals. Aquest predomini, no obstant
això, és solament funcional i relatiu, mancant del caràcter que alguns han
volgut adjudicar-li, malgrat constituir l'origen de les persones esquerranes.
Aquesta lateralització es manifesta en la realització de les praxis.
La neuropsicologa Baeza, (2017) proposa que el terme lateralitat destra o

esquerrana s'utilitza per explicar l'hemisferi cerebral que organitza la informació
que entra en el cervell, la seva interpretació i la sortida d'aquesta informació.
Els tipus de lateralitat que hi ha són:
➢ Destre: A sovint utilitza la mà dreta per realitzar les accions. Quan la

persona és destra es deu a l'existència d'un domini cerebral esquerra.
➢ Esquerrà: És la persona que utilitza la mà esquerra per fer les coses. Un
individu pot ser esquerrà quan els principals centres de comandament es
troben en l'hemisferi dret.
➢ Esquerra-Contrariada: El seu costat esquerre és el dominant, però
utilitzen la dreta per influències socials i culturals.
➢ Ambidextrisme: Utilització dels dos costats del cos. Pot haver-hi
dificultats en l'aprenentatge relacionats amb la utilització de l'espai en
escriure o en altres situacions.
➢ Lateralitat Creuada: S'utilitzen clarament diferents costats del cos per
“creus” d'ull, oïda, o tots dos. Per exemple, en cas d'ull dret, oïda dreta i
mà i peu esquerrans, pot donar-se lateralitat creuada. Si tot és destre i
l'ull és l'esquerre: és destre amb encreuament visual. Si tot és destre i
l'oïda és l'esquerre, és destre amb encreuament auditiu.

➢ Lateralitat sense definir: L'expressió lateralitat sense definir es refereix a

la utilització d'un costat del cos o un altre, sense l'aplicació d'un patró
definit i estable. En aquests casos l'ocupació d'una mà, ull, oïda o cama,
no és constant ni està diferenciada totalment.
Aquests són alguns tipus de lateralitat que es donen en la maduració del

sistema nerviós, amb el qual algunes persones s'identifiquen, per això aquesta
recerca vol abastar per mitjà del test de Harris estadístiques que demostrin com
és el domini o preferència d'un costat del seu cos des d'una edat inicial.
2.2 LATERALITZACIÓ
“La lateralitat, està relacionada amb l’organització del cervell, es a dir, no es un
hàbit. Aquest fet propicia que siga molt invasiu intentar canviar-la” (Ospina
2016). En aquelles persones que son dretanes, predomina l’hemisferi esquerre
del cervell, però per als esquerrans dominen ambdós hemisferis. Segons
estudis, el 10% de la població occidental es esquerrà, i es més freqüent en
homes que en dones. Encara que des de els sis mesos podem trobar una
preferència per l’ús d’una o l’altra mà, el desenvolupament de la lateralitat, es
pot diferenciar en 3 fases diferents. En primer lloc, la fase de indeferencia, que
dura fins els dos anys, i es quan comença el període sensorio-motor, en el que
la lateralitat no es troba encara definida, però el xiquet poc a poc va descobrint
les sues possibilitats motores amb el seu cos i amb les seues mans, que les
utilitzarà per a interaccionar amb el medi. En segon lloc, la fase d’alternança
dels dos als quatre anys, quan es produeix una etapa en la que els xiquets
empren tant la mà destra com l’esquerra sense distinció, per a les seues
tasques quotidianes. Per últim la fase d’automatització dels quatre als sent
anys, es l’etapa en la que predomina en la seua vida l’ús d’una o l’altra mà
sobre l’altra per a realitzar qualsevol acció. D’aquesta forma, a partir dels huit
anys queda consolidada la lateralitat del xiquet.”

3. JUSTIFICACIÓ
Hem escollit treballar el projecte de la lateralitat, ja que pensem que la

lateralitat és un tema que es pot treballar de diverses maneres en l´àrea
déducació física, a més, és en létapa déducació infantil en la qual ens
sembla més important la distinció de la lateralitat.
Així mitjançant diferents activitats programades els alumnes faran servir el seu
cos com a mitjà de comunicació amb els demés i compliran els diferents
objectius marcats com són:
Conèixer el seu propi cos i el dels demés, desenvolupar les seues capacitats
afectives, desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i
formes déxpressió i per últim, iniciar- se en activitats com són el moviment, el
gest i el ritme.
A més, ens pareixia molt interessant tractar la lateralitat per la metodologia que
es pot emprar per a fer efectiu láprenentatge, així, la nostra proposta serà
treballar mitjançant una metodologia activa, potenciant láprenentatge
cooperatiu i per suposat la inclusió amb tots els integrants de la classe.
Ens pareix que el tema de la lateralitat treballada amb una metodologia activa i
fomentant en tot moment la creativitat i la inclusió, els ajudarà a més en la
pròpia resolució de conflictes.
Un altre aspecte per el qual ens pareix déspecial importància el tema que
anem a tractar durant aquesta unitat didàctica és que no tan sols aquest
aprenentatge quedarà al gimnàs o aula déducació física ja que les activitats
que es realitzen diàriament en l'escola obliguen als xiquets i xiquetes a resoldre
difícils problemes d'orientació, especialment aquells relacionats amb la lectura i
l'escriptura.
Així que pensem que és necessari treballar la lateralitat i que el professorat

siga conscient de la dificultat que açò implica i els trastorns que pot ocasionar
no treballar- la correctament durant aquesta etapa en el desenvolupament del
xiquet o xiqueta, en aquest cas als 5 anys.

Finalment, som conscients de que aquest tipus d´habilitat motriu treballada a

lássignatura déducació física amb el temps evolucionarà, però si es treballa
dúna manera correcta i dinàmica, desenvoluparan aquestes habilitats motrius
en el moment adequat.
4. CONTEXTUALITZACIÓ
El nostre projecte transcorre en un col·legi públic amb dues línies, és a dir,

treballa la llengua castellana i la llengua valenciana. Està situat a la localitat de
Port de Sagunt en un barri de classe mitjana, el qual es troba a mitja hora de
València. La nostra classe pertany al segon cicle d'Educació Infantil, treballa la
llengua valenciana i està formada per 27 alumnes, dels quals 12 són xiquetes i
15 són xiquets, amb edats entre 5 i 6 anys. Presenten la necessitat d'adaptació
curricular individualitzada, ja que contem amb un alumne que presenta una
gran deficiència auditiva, però lo qual no pot sentir bé, encara que porta
audiòfon es desenvolupa millor amb la llengua de signes o llegint els llavis. Pel
que fa a la resta d’alumnat, el desenvolupament motriu es mantenia en la
mateixa línia conforme anava havent-hi una evolució, però al llarg del curs ens
vam adonar que a la majoria de l'alumnat es produïa certa complexitat a l'hora
d'expressar-se a nivell corporal i, per tant, per a ells la lateralitat era difícil de
comprendre. En altres termes, la comprensió dels conceptes d'esquerra i dreta
era una tasca dificultosa a l'hora de ser practicats en els exercicis de les
sessions.
5. TEMPORALITZACIÓ
La Unitat Didàctica L'expressió corporal i la lateralitat infantil en Educació Física

que hem dut a terme ha estat pensada per a realitzar-se durant el primer
trimestre escolar. Està plantejada per a ser desenvolupada durant un període
de quatre setmanes, havent dues sessions de 45 minuts cada setmana. Hem
optat per aplicar aquesta unitat didàctica durant el mes d'octubre, després de
realitzar una avaluació prèvia.

A continuació es mostra la taula de temporalització de les sessions amb els

dies i el nom de cada sessió:
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
1 2 3 4 5
Sessió 1: La Sessió 2:
meua dreta i la Cançó de les
meua esquerra mans
8 9 10 11 12
Sessió 3: Sessió 4:
Cursa de Maria la
cambrers futbolista
15 16 17 18 19
Sessió 5: Zipi i Sessió 6: Els
Zape globus
voladors
22 23 24 25 26
Sessió 7: Els Sessió 8: Les
animals del vocals
circ s’han
perdut
6. RECURSOS I INSTAL·LACIONS
Tots aquells recursos materials que anem a utilitzar per a poder realitzar les
activitats que hem plantejat, estan especificats en cadascuna dáquestes, per
això, en aquest apartat, ens centrarem únicament en les instal·lacions.

Léscola té un pati ample on trobem, per una banda, dos camps de futbol sala
amb les seues corresponents porteries, i per láltra, una pista de basquet amb
dues cistelles. A més dáquest espai, existeix un gimnàs totalment equipat amb
una gran quantitat de materials com son els cons, els bancs, les cordes,
espatlleres… i també amb un suport electrònic com son els altaveus y la
pissarra electrònica on es por connectar qualsevol ordinador.
7. OBJECTIUS DE CICLE I ÀREA
Els objectius, tant de cicle com d'àrea, que veiem adequats per dur-los a terme
durant el nostre projecte són:
➢ Conèixer el seu propi cos i el dels altres, les seves possibilitats d'acció i
aprendre a respectar les diferències.
➢ Desenvolupar les seues capacitats afectives.
➢ Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes
d'expressió.
➢ Iniciar-se en les habilitats logico-matemàtiques, en la lecto-escriptura i en el
moviment, el gest i el ritme.
Per tant, l'evolució de l'alumnat estarà analitzada durant els exercicis practicats
a classe, per comprovar la tasca reeixida dels objectius o, per contra, millorar
en allò que ha estat més difícil d'assolir.
8. ÀREES DEL CURRICULUM I CONTINGUTS
Àrea I: El coneixement de si mateix i l’autonomia personal

➢ Bloc 1: El cos i la pròpia imatge.
- El cos humà. Característiques diferencials del cos. L’esquema corporal.
El to, la postura, l’equilibri.
- Sensacions i percepcions. Els sentits i les seues funcions. La confiança
en les possibilitats i capacitats pròpies per a realitzar les tasques. Les
necessitats bàsiques del cos.
Àrea III: Els llenguatges: comunicació i representació
➢ Bloc 7: Llenguatge corporal

- El coneixement del cos: activitat, moviment, respiració, equilibri i
relaxació.
9. METODOLOGIA
La metodologia emprada en aquestes sessions, serà d'una manera coordinada,

és a dir seran activitats dirigides pels professors / es, de manera que aprendran
els conceptes que volem que adquireixin mitjançant jocs dirigits en els quals
hauran de complir una sèrie de normes i respectar a seus companys / es.
Per posar en marxa les sessions, treballarem mitjançant una metodologia

activa, potenciant d'aquesta manera l'aprenentatge cooperatiu, entre tots els
integrants de la classe.
Per realitzar les activitats, la nostra proposta és que ells mateixos aprenguen a
resoldre els problemes que els puguen anar sorgint mentre fan les sessions
preparades, sempre poden comptar amb l'ajuda del professor / a, però
simplement serà un guia per ajudar-los a resoldre-ho.
Per això, proposem una unitat basada en la recerca i la indagació per aprendre
de forma significativa. Una de les coses més importants que té la nostra
metodologia és que als alumnes se'ls permet la completa participació i es
fomenta la interacció entre ells.
Creiem que aquesta metodologia, els suscitarà el suficient interès en les

activitats proposades per a aprendre, acceptaran les regles establertes per a
les sessions, tindran interès per conèixer nous aspectes del nostre cos, es
fomentarà la col·laboració i ajuda entre els propis companys i finalment perquè
l'activitat siga significativa, hauran de cooperar entre ells.

10. ELEMENTS TRANSVERSALS
Els elements transversals que trobarem en les activitats desenvolupades en

aquesta unitat didàctica, seran en primer lloc l’Educació ambiental tractant el
respecte als éssers vius i a la natura des d’un punt de vista pedagògic. Per altra
banda es treballa l'educació vial, amb unes instruccions prèvies per a que els
alumnes tinguen un primer contacte els senyals de tràfic. Igualment, durant
totes les activitats es treballa l'educació cívica i moral ja que s’estableixen unes
normes, i entre s’acorden certs comportaments per a gaudir de valors com la
igualtat, el companyerisme o el treball en equip. També es treballa la
identificació de les lletres (consonants i vocals), per a fer una discriminació
ràpida d’aquestes. Per últim, apareix també l’ús de les tecnologies de la
informació, ja que es fem servir de medis audiovisuals com el projector de la
classe en algunes sessions.
11. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
La assignatura déducació física té un paper fonamental en el

desenvolupament emocional i afectiu així com intel·lectual i físic del xiquets. en
el nostre cas, contem amb un alumne que te una discapacitat auditiva
important, per lo qual no pot sentir bé, encara que porta audiòfon es
desenvolupa millor amb la llengua de signes o llegint els llavis. Per aquest
motiu, es fonamental adaptar tot allò que es faça a les seues possibilitats.
dáquesta manera, aconseguirem que el ritme siga el mateix que el de la resta
dels seus companys i com a conseqüència, que el nivell de desenvolupament
siga el correcte per a cada moment.
A continuació exposarem les activitats que hem proposat i al final de
cadascuna, apareixerà la manera en que es podria adaptar dita activitat al cas
del alumne amb dèficit auditiu.
12. ACTIVITATS
UNITAT DIDÀCTICA:

EXPRESSIÓ CORPORAL: LATERALITAT

SESSIÓ Nº: 1
LLOC: pati o gimnàs
DURACIÓ DE LA SESSIÓ: 45 minuts DATA:02-04-18
MATERIALS:
- Cançó
- Una roda
- Un mocador
CANÇÓ DE LES MANS
OBJECTIUS
La finalitat d’aquesta activitat és la interiorització de les extremitats mentre es
treballa la lateralitat.
PART INTRODUCTÒRIA
Els alumnes han de fer un cercle i estaran units per les mans i peus, amb
mocadors. Al centre del cercle, altre alumne tindrà que intenta eixir d’este per
algun forat. Si el aconsegueix, els alumnes que no han deixat escapar, es
ficaran amb ell en el cercle. El joc de escalfament acaba quan la majoria dels
xiquets queden dins del cercle.
TEMPS: 15 minuts
PART PRINCIPAL
Aquesta activitat es basa en tractar de repetir els gests que indica la següent
cançó:
“La meva mà dreta avant
la meua mà dreta enrere
sacsejo la meva mà dreta
I la pose en el seu lloc.
La meva mà esquerra avant
la meua mà esquerra enrere
sacsejo la meva mà esquerra

I la pose en el seu lloc.

El meu peu dret avant
el meu peu dret enrere
sacsejo el meu peu dret
i el pose en el seu lloc.
El meu peu esquerre avant
el meu peu esquerre enrere
sacsejo el meu peu esquerre
i el pose en el seu lloc.”
TEMPS: al voltant de 10 minuts.
PART FINAL
Es fa un cercle entre tots els membres de la classe. Es senten a terra, i es
donem la volta fent un trenet. A partir d’aquest moment cada xiquet dirà un
nombre en veu alta per a que el representen amb el dit en l’esquena del
company de davant.
TEMPS: 15 minuts
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Aquesta activitat la podem adaptar al alumne que te una discapacitat auditiva
explicant-li per escrit o mitjançant llenguatge de signes allò que s´ha de fer així
com ensenyant-li la lletra de la cançó per que entenga que ha de fer en cada
moment.
Per a la part final, en aquell cas de que fora ell qui haguera de trobar la roda,
els estímuls externs de la resta de companys per a ajudar-lo a arribar a la roda
podrien ser mitjançant senyals tàctils, amb les quals haurien de guiar-lo tocant
el seu cos depenent dón tinga que dirigir-se. (Ex. tocar el braç dret quan haja
dánar a la dreta.)
UNITAT DIDÀCTICA:
SESSIÓ Nº: 2


DURACIÓ DE LA SESSIÓ: 45 minuts DATA: 04-04-18
MATERIALS:
-paper continu amb les vocals dibuixades ALUMNES: 25
-fulls
-llapisseres
LES VOCALS
OBJECTIUS
Els objectius d’aquesta activitat son: conèixer i refermar les vocals treballades a
classe e identificar, desenvolupar i consolidar el procés de lateralització.
PART INTRODUCTÒRIA
Dividirem la classe en dos grups i cada membre dels distints grups tindrà un
número de l’1 al 12. El professor es col·locarà a la mateixa distancia dels grups
i amb un baló a la mà cridarà diferents números pel tal que un jugador de cada
equip correga fins a agafar el baló i dur-lo al seu equip. El jugador que no
aconseguisca agafar el baló haurà de córrer darrere del jugador contrari per tal
d’agafar-lo.
TEMPS: 15 minuts
PART PRINCIPAL
L'alumne saltarà sobre cada casella i anirà dient el nom de la lletra (vocal o
consonant) que està representada.
El professor dirà una lletra o diverses lletres i els alumnes hauran de trepitjar a
peu coix amb el peu dominant.
Es col·locaran lletres retallades enganxades a la paret (a mesura que es van
aprenent) i els alumnes aniran tirant amb la mà dominant una piloteta sobre la
lletra que digui el professor. També poden nomenar ells la lletra i tirar sobre
ella.
TEMPS: 15 minuts
PART FINAL
Se’n donarà als alumnes un full per a cadascú i una llapissera en la que tindran
que fer-se la silueta de la que pensen que es la seua mà dominant. Després,

parlarem en assemblea de per què raó pensen que es la seua ma dominant, si

es perquè la usen més, per a que coses la utilitzen etc.
TEMPS: 15 minuts
explicant-li per escrit o mitjançant llenguatge de signes allò que s´ha de fer.
A més de donar lórdre dels nombres en veu alta, es mostraran cartells grans
amb els mateixos dibuixats. Per al joc final, es podran preparar unes cartolines
amb diferents accions que es mostraran per tal de que el xiquet amb
discapacitat puga saber allò que ha de fer al mateix temps que els demés
xiquets.
UNITAT DIDÀCTICA:
SESSIÓ Nº: 3
LLOC: gimnàs
DURACIÓ DE LA SESSIÓ: 45 minuts DATA:9-04-18
MATERIALS:
- globus
- llençol o tela ALUMNES: 25
ELS GLOBUS VOLADORS
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquesta activitat és desenvolupar la lateralitat.
PART INTRODUCTÒRIA
La mestra repartirà un globus a cada xiquet. En primer lloc els alumnes hauran
de donar colps al globus sols amb la mà dreta i posteriorment en l’esquerra. En
segon lloc, els alumnes hauran de pegar colps als globus en qualsevol part del
cos menys en les mans. Per a finalitzar en l’escalfament, els xiquets i xiquetes

hauran de pegar-li colps al globus fins que troben a un altre company i es

canvien els globus.
TEMPS: 10 minuts
PART PRINCIPAL
El mag Merlí ens va a fer un encanteri "La màgia de Merlí acaba d'arribar" i
només podrem utilitzar una mà. (Els nens s'han de ficar un braç per sota de la
bata) amb la mà que ens queda lliure, haurem de donar copets a un globus per
intentar que no caigui a terra.
El mateix nen no li pot donar dues vegades seguides.
Comptarem les vegades que li donem seguides sense que caiga.
Després podem canviar de mà. També jugar amb dos globus alhora.
TEMPS: 20 minuts
PART FINAL
Amb música de fons, els alumnes es mouen i ballen lliurement per tot l'espai.
En aturar la música, es tomben a terra i es fan dormir tancant els ulls. En
aquest moment, el professor taparà amb un llençol o tela a un dels nens.
Després preguntarà: "Qui és el Fantasma?" La resta de nens s'aixequen i
intenten endevinar que company és "El Fantasma".
TEMPS: 15 minuts
UNITAT DIDÀCTICA:
SESSIÓ Nº: 4
DURACIÓ DE LA SESSIÓ:45 minuts DATA:11-04-18
MATERIALS:

-balons de dos colors diferents ALUMNES: 25
ZIPI I ZAPE
OBJECTIUS
La finalitat d’aquesta activitat és desenvolupar la coordinació oculomanual i
treballar la lateralitat.
PART INTRODUCTÒRIA
Els alumnes es ficaran per parelles i es col·locaran esquena contra esquena.
Una part de la parella serà la lletra A i l’altra part la lletra B. El mestre tindrà que
dir o la A o la B, i la lletra que es diga, tindrà que anar corrent fins a la paret
d’enfront sense ser agafat per la seua parella.
TEMPS: 15 minuts
PART PRINCIPAL
Col·loquem els infants en cercle. A un li donem una de les pilotes i l'anomenem
"ZIPI", al següent, li donem l'altra i l'anomenem "ZAPE". Al senyal de la
professora, es passaran les dues pilotes en la mateixa direcció, intentant que
ZIPI agafe a ZAPE. Si una pilota cau a terra, l'altra haurà de seguir en
moviment.
Quan ZIPI abast a ZAPE passarà a ser ZAPI el perseguit per ZAPE.
Si alguna de les pilotes cau a terra l'altra ha de seguir en moviment.

TEMPS: 15 minuts
PART FINAL
Es fan grups o parelles entre tota la classe, ix un voluntari per interpretar una
emoció, de forma mímica i els altres hauran d'endevinar. Qui ho endevina,
sortirà ha interpretar la següent emoció escollida. Les emocions estaran
escrites en un full que tindran els alumnes en el grup i hauran d’escollir un full
sense mirar.
TEMPS: 15 minuts

A l´hora de realitzar l’activitat, el professor incorporarà un cartell gran amb la

lletra que vaja a dir en veu alta per a que lálumne amb discapacitat auditiva
puga reaccionar i participar com la resta de companys.
UNITAT DIDÀCTICA:
SESSIÓ Nº: 5
MATERIALS: ALUMNES: 25
- tub de paper
- sabatilla o similar
ELS ANIMALS DEL CIRC S’HAN PERDUT
OBJECTIUS
La finalitat d’aquesta activitat és consolidar progressivament la pròpia lateralitat
exercitant-se lliurement. A més de ensenyar als xiquets el respecte pels
animals.
PART INTRODUCTÒRIA
Els alumnes formaran un cercle per parelles. Un component d’una de les
parelles serà el gat, i haurà de córrer a tocar al seu company que serà el ratolí
amb la mà. Si el ratolí es col·loca al costat d’una de les parelles del cercle, ja
no podrà ser perseguit i en el mateix instant es convertirà en ratolí i haurà
d’escapar corrent l’alumne de la parella situat al costat contrari que s’ha
col·locat el ratolí. El gat pot córrer per qualsevol lloc, però el ratolí només pot
fer-ho per l’exterior del cercle.
TEMPS: 10 minuts

PART PRINCIPAL
Els animals del circ s'han perdut i és tasca del domador, que és el que més els
coneix recuperar-los.
Dividirem la classe en dos grups. Uns seran els domadors i altres els animals.
Cada nen es podrà disfressar de l'animal que més li agradi. Els domadors, per
la seva banda, buscaran un tub de paper que faci de prismàtic. A la veu de:
busquem fins que els trobem! Cada domador ha de mirar pel seu prismàtic amb
un sol ull i albirar un animal. Tot seguit haurà d'agafar a l'animal que va albirar i
portar-lo a casa seva. Després es canviaran els papers.
TEMPS: 25 min
PART FINAL
Amb musica de fons, es repartiran unes pilotes, i per parelles es faran
massatges entre ells mateixos. Quan la cançó acaba, la parella es canvia, i el
que estava fent el massatge ara passa a que el company se’l realitze a ell.
TEMPS: 10 minuts
Per a la part final, haurem de presentar de manera escrita la cançó al xiquet i

en el cas que fora possible, cantar-la mitjançant la llengua de signes.
UNIDAD DIDÁCTICA:
“DE SCOBRINT LA LATERALITAT DEL MEU COS”
SESIÓ Nº: 6
Lloc: Gimnàs o pati DATA: 18-04-18
Duració de la sessió: 45 minuts
“LA MEUA DRETA I LA MEUA ESQUERRA”

OBJECTIUS
Amb aquesta sessió, tractarem que l'alumnat concebi una clara idea de la
posició dreta i esquerra a través de desplaçaments senzills.
PART INTRODUCTÒRIA
Els alumnes aniran caminant per l’espai, i quan el mestre diga un animal, ells
tindran que imitar com camina, els seus sons etc. De sobte, el mestre pot dir:
les girafes s’ajunten en grups de 3! I tots els xiquets tindran que anar imitant a
la girafa i formant grups del nombre indicat. Temps: 8 minuts
PART PRINCIPAL
El ximple del medi amb una mà. Es faran trios, i s'han de posar dos enfrontats i
un altre al mig. Es passen la pilota amb la mà que indique la professora i el
tercer col·locat en el centre ha d'intentar interceptar amb la mateixa mà. A qui
es la enxampin se la queda al mig. Després a la indicació del mestre es canvia
de mà.
VARIACIÓ: la mestra dirà en que forma d’animal tenen que ficar-se ( si diu en
forma de girafa, es posaran de puntetes.)
'Atrapa el company!: Tots es posaran en una línia, quan la professora cride
"dreta" hauran de córrer a la dreta intentant enxampar al company seu que es
trobava a la seva dreta, quan diga "esquerra", el mateix però cap al costat
esquerre .
TEMPS: 25 minuts
PART FINAL
Estaran tots els participants agafats de la mà. I els dos extrems començaran a enredar
passant per sota dels braços de les altres parelles o com ells vullguen fins que ja no es
puguen moure. Quan ja estiguen tots enredats caldrà desfer el tots els nusos, és a dir,
els extrems han de començar a desembolicar fins a quedar col·locats com al principi
del joc.
TEMPS: 12 minuts

UNITAT DIDÀCTICA:
SESSIÓ Nº: 7
LLOC: al pati o gimnàs
MATERIALS:
- Baló
- Mocador ALUMNES: 25
EL FUTBOL AMB UN PEU
OBJECTIUS
La finalitat d’aquesta activitat és desenvolupar la coordinació ull-peu.
PART INTRODUCTÒRIA
Es dividirà el aula per la meitat. Al centre, un alumne tindrà que “pillar” a la
resta. El alumne del mig, a soles pot moure’s en línia horitzontal, sense eixir-se
d’aquesta. Els alumnes de la classe, tenen que anar canviant-se d’un costat a
l’altre de l’aula quan el mestre toque el pito, sense ser agafats. L’alumne que
siga tocar per el del mig, pagarà també, ficant-se al mig per a agafar a la resta
de companys.
TEMPS: 10 minuts
PART PRINCIPAL
Dividirem als alumnes en dos grups, la meitat dels alumnes amb pilota i la resta
sense. Els nens que no tenen pilota han de furtar als que tenen. I els que tenen
només poden desplaçar la pilota amb un peu, després amb l'altre i finalment
amb els dos. Duran lligat un mocador a la cama amb la que poden donar a la
pilota.
TEMPS: 20 minuts
PART FINAL
Es forma un cercle i tots els alumnes estan de peu. En el cercle hi ha una pilota

que s’ha d’anar passant d’uns a altres amb les mans. En el centre del cercle hi
ha un “rellotge” que conta de l’1 al 5, i cada vegada que arribe al 5 traurà la
seua mà. Primer traurà la mà dreta horitzontalment, (tornarà a contar fins a 5)
en segon lloc, traurà la mà dreta verticalment, (tornarà a contar fins a 5) en
tercer lloc, traurà la mà esquerra horitzontalment, (tornarà a contar fins a 5) i
finalment, traurà la mà esquerra verticalment. Donarà una palmada i cridarà
“BOMBA”. L’alumne que en eixe moment tinga la pilota en la mà es seurà al sòl
i el joc continuarà.
TEMPS: 15 minuts
Per a la activitat en si, afegirem un estímul visual com pot ser alçar una
banderola en el moment en el qual el professor vulga fer sonar el pito o indicar
que ha explotat la BOMBA.
UNITAT DIDÀCTICA:
SESSIÓ Nº: 8
LLOC: al pati o gimnàs
MATERIALS:
- Freesbee
- Figures de construcció
- Full amb exemples de construcció
- Música relaxant ALUMNES: 25

CURSA DE CAMBRERS
OBJECTIUS
Aquesta activitat tracta de desenvolupar la coordinació oculomanual.
PART INTRODUCTÒRIA
S’escollirà un alumne que farà de “Simón diu” però sense parlar. Es col·locarà
en front de la resta de companys, i tindrà que, sense emetre cap so, fer gestos i
la resta d’alumnes tindran que imitar-lo.
TEMPS: 10 minuts
PART PRINCIPAL
Es divideix la classe en dos grups, cadascun al davant d’una taula. El alumnes
hauran de portar en un freesbee com safata diferents peces de construcció per
fer una figura. En el trajecte si es cau la peça hauran de tornar a començar.
Aquest trajecte fa referència a una carretera que està preparada per la mestra
abans de començar el joc. Guanya qui aconseguisca transportar totes les
peces i construir la figura de l’exemple.
TEMPS: 20 minuts
PART FINAL
Els alumnes es col·locaran gitats damunt d’uns matalassos i tanquen els ulls
mentre escolten música relaxant i la història que el mestre els va contant. El
mestre/a els dirà que imaginen que estan en la platja, escoltant l’aigua i que els
està donant el sol, etc. Per finalitzar, es dirà als alumnes que s’alcen lentament,
menejant primer els dits de les mans i dels peus, després les mans…
TEMPS: 15 minuts
Per a la part final, aquest alumne es ficarà amb el professor i rebrà un

massatge relaxant com a substitució de la música i la historia.

13. AVALUACIÓ
En primer lloc, abans de començar a fer la Unitat Didàctica, realitzarem una

avaluació inicial que ens permetrà conèixer el punt de partida del nostre
alumnat i ens proporcionarà informació sobre el nivell de desenvolupament de
les capacitats del alumnat, del context i de la situació del xiquet quan arriba a
l’escola. Aquesta informació l’obtindrem a partir de l’observació directa en els
primer dies de classe, és a dir, en el període d’adaptació. Gràcies a l’avaluació
inicial i als resultats que hi va tenir es va decidir treballar amb la lateralitat.
A més, realitzarem una avaluació formativa, mitjançant la qual pretenem
informar sobre el procés d’aprenentatge mentre que aquest s’està realitzant,
contribuint així en la consecució dels objectius, ja que ens servirà com a guia
en el procés didàctic. Tant l’alumnat com el professorat comprovarem els èxits i
serem conscients de quines competències i quins objectius no s’estan assolint
de la manera que esperàvem.
A continuació es mostra un exemple de graella que utilitzaríem per fer una
avaluació inicial als nostres alumnes:
SI NO
INDICADORS D’AVALUACIÓ N
o
ÀREA I: CONEIXEMENT És autònom per a vestir-se i amb la

DE SÍ MATEIX I
AUTONOMIA PERSONAL higiene personal.
Coordina adequadament els braços i les

cames
OBSERVACIONS ÀREA I

SI NO
o
ÀREA II: Relaciona objectes i col·leccions: color,

CONEIXEMENT DEL
forma, grandària..
MEDI FÍSIC, NATURAL,
SOCIAL I CULTURAL.
El gust per explorar objectes i activitats
que impliquen posar en pràctica
coneixements sobre les relacions entre
objectes
OBSERVACIONS ÀREA
II
SI NO
o
ÀREA III: ELS Respecta el torn de paraula en les

LLENGUATGES:
conversacions
COMUNICACIÓ I
REPRESENTACIÓ
Es comunica sense problemes amb els
seus companys i amb els adults
Porta el ritme de les cançons amb el cos

o amb algun instrument
Coneix les possibilitats del seu cos per a

expressar i comunicar sentiments i
emocions
Coneix el seu propi cos: respiració,

equilibri
OBSERVACIONS ÀREA I

Per finalitzar, realitzarem una avaluació final amb la recopilació de totes les
dades que hem recollit mitjançant l’observació, no obstant, també realitzarem
una avaluació qualitativa que serà permanent, és a dir, es realitzarà durant tot
el procés mentre que anem valorant el progrés de tot l’alumnat, amb l’objectiu
de millorar, tant el procés individual i col·lectiu dels alumnes, així com la pròpia
activitat educativa. Dir també que, tindrem en compte les capacitats individuals
de cada alumne i si ens adeqüem al ritme d’aprenentatge d’aquests.
A través de l’observació anirem fent anotacions sobre l’alumnat, per a finalment
poder omplir la següent taula d’avaluació basada en els estàndards
d’aprenentatge i en els objectius desenvolupats.
Utilitzarem els següents termes quantitatius i qualitatius per avaluar a l’alumnat:
Necessita millorar Regular Bé Molt bé
1 2 3 4
1 2 3 4
Conèixer el seu propi cos i el dels altres, les seves possibilitats d'acció i
aprendre a respectar les diferències.
Ha desenvolupat habilitats comunicatives en diferents llenguatges i

formes d'expressió, a més treballa en equip sense crear conflictes
Manté un adequat control i coordinació corporal estàtica i dinàmica
Adapta els desplaçaments a diferents tipus d'entorns i d'activitats físic

esportives i artístic expressives ajustant la seva realització als paràmetres
espai-temporals i mantenint l'equilibri postural
Representa personatges, situacions, idees, sentiments utilitzant els

recursos expressius del cos individualment, per parelles i en grup
Respecta la diversitat de realitats corporals i de nivells de competència

motrius entre els xiquets i xiquetes de la classe
Domina les habilitats motrius bàsiques
Distingeix amb facilitat el concepte esquerra/dreta
És capaç d’expressar amb el seu propi cos
14. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- Baeza, A. (2017). ¿Diestros, zurdos, ambidextros, con lateralidad cruzada?.

Novopedia, Recuperat de: https://novopedia.es/tipos-de-lateralidad
- Bascón, M. Á. (2010). Habilidades motrices básicas. Innovación y

Experiencias Educativas (37), 1-10. Recuperat de:
https://archivos.csif.es/archivos/andalucia/ensenanza/revistas/csicsif/revista/
pdf/Numero_37/MIGUEL_ANGEL_PRIETO_BASCON_01.pdf
- Bejerano, F. (2011). La evaluación en Educación Infantil. Recuperat de:

http://www.eumed.net/rev/ced/29/fbg.htm
- Frejo Vacas, O., & Alcalá Mancha, M.J.(2008). Aventura pirata: sesión
psicomotriz para discriminar la lateralidad en infantil. Recuperat de:
https://archivos.csif.es/archivos/andalucia/ensenanza/revistas/csicsif/revista/
pdf/Numero_12/VARIOS_LATERALIDAD.pdf
- Haro, O. (2013). El desarrollo de la lateralidad en los niños. Recuperat de:

http://actividadesinfantil.com/archives/3199
- Le Bouch, J. (2001). El cuerpo en la escuela en el siglo XXI. España: INDE

Publicaciones. Colección verde. Volumen 21.

- Madrona, P. G., Jordán, O. R. C., & Barreto, I. G. (2008). Habilidades

motrices en la infancia y su desarrollo desde una educación física animada.
Revista iberoamericana de educación, 47, 71-96.
- Mónica (2010). Psicomotricidad infantil. Recuperat de:

http://psicomotricidadeducacioninfantil.blogspot.com.es/2010/04/la-
lateralidad.html
- Muñoz Díaz, J.C. (2008). Juegos para la parte inicial de Educación Física.
Recuperat de: http://efdeportes.com/efd124/juegos-para-la-parte-inicial-de-
la-sesion-de-educacion-fisica.htm
- Ospina Martín, P. (2016a). Estrategias pedagógicas para desarrollar la

lateralidad a través del juego, la ronda y el geoplano, en niños y niñas de 4
y 5 años de edad, del colegio de la universidad libre. Recuperat de:
http://repository.unilibre.edu.co/bitstream/handle/10901/8953/Trabajo%20de
%20grado%20Pilar%20Ospina.pdf?sequence=1
- Ospina Martín, P. (2016b). Partes de la corteza cerebral. Modificat de:

https://www.cosasdesalud.es/cuales-son-las-partes-y-funciones-principales-
del-cerebro/
- Roca, J. (2016). Tema 4: desenvolupament físic i psicomotor. Psicologia del

desenvolupament. València, Espanya: Universitat de València.
- Wallon, H. (Le Bouch, J.). (1997). La educación por el movimiento en la

edad escolar. (p.87). Barcelona, España: Paidós.
➢ Legislació:
▪ Decret 38/2008, pel qual s’establix el currículum del segon
cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana. Diari
Oficial Comunitat Valenciana. Valencia, Espanya. 28 de març.
Recuperat de :
http://www.dogv.gva.es/datos/2008/04/03/pdf/2008_3838.pdf
▪ Orden Eci/3960/2007, por la que se establece el currículo y se

regula la ordenación de la Educación Infantil. Boletín Oficial
del Estado. Madrid, España. 19 de diciembre. Recuperat de:
https://www.boe.es/boe/dias/2008/01/05/pdfs/A01016-
01036.pdf


Descobrint La Lateralitat Del Meu Cos

Enviado por

Dados do documento

Título original

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Descobrint La Lateralitat Del Meu Cos

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

DESCOBRINT LA LATERALITAT

DEL MEU COS

Components del grup:

Assignatura: Didàctica de l’educació física de l’educació infantil

2 Didàctica de l’Educació Física

La unitat didàctica que treballarem durant aquest quadrimestre en l'assignatura

A partir d'això, es treballaran els conceptes de dreta/esquerra, la discriminació

3 Didàctica de l’Educació Física

Finalment, com a objectiu principal hem de l'alumnat aconsegueixi controlar i

2.1 EDUCACIÓ PSICOMOTRIU

La psicomotricitat es la base d’aprenentatge escolar tan de la lectura,

En primer lloc, definim esquema corporal com la consciencia que té un ser

4 Didàctica de l’Educació Física

➢ El to és un fenomen complex format per tots els moviments que

➢ La coordinació és la capacitat de poder fer actuar de manera voluntària

5 Didàctica de l’Educació Física

La neuropsicologa Baeza, (2017) proposa que el terme lateralitat destra o

➢ Destre: A sovint utilitza la mà dreta per realitzar les accions. Quan la

6 Didàctica de l’Educació Física

➢ Lateralitat sense definir: L'expressió lateralitat sense definir es refereix a

Aquests són alguns tipus de lateralitat que es donen en la maduració del

7 Didàctica de l’Educació Física

Hem escollit treballar el projecte de la lateralitat, ja que pensem que la

Així que pensem que és necessari treballar la lateralitat i que el professorat

8 Didàctica de l’Educació Física

Finalment, som conscients de que aquest tipus d´habilitat motriu treballada a

El nostre projecte transcorre en un col·legi públic amb dues línies, és a dir,

La Unitat Didàctica L'expressió corporal i la lateralitat infantil en Educació Física

9 Didàctica de l’Educació Física

A continuació es mostra la taula de temporalització de les sessions amb els

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

10 Didàctica de l’Educació Física

7. OBJECTIUS DE CICLE I ÀREA

8. ÀREES DEL CURRICULUM I CONTINGUTS

Àrea I: El coneixement de si mateix i l’autonomia personal

➢ Bloc 7: Llenguatge corporal

La metodologia emprada en aquestes sessions, serà d'una manera coordinada,

Per posar en marxa les sessions, treballarem mitjançant una metodologia

Creiem que aquesta metodologia, els suscitarà el suficient interès en les

12 Didàctica de l’Educació Física

10. ELEMENTS TRANSVERSALS

Els elements transversals que trobarem en les activitats desenvolupades en

11. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

La assignatura d´educació física té un paper fonamental en el

13 Didàctica de l’Educació Física

EXPRESSIÓ CORPORAL: LATERALITAT

CANÇÓ DE LES MANS

14 Didàctica de l’Educació Física

I la pose en el seu lloc.

15 Didàctica de l’Educació Física

LLOC: pati o gimnàs

16 Didàctica de l’Educació Física

parlarem en assemblea de per què raó pensen que es la seua ma dominant, si

ELS GLOBUS VOLADORS

17 Didàctica de l’Educació Física

hauran de pegar-li colps al globus fins que troben a un altre company i es

18 Didàctica de l’Educació Física

-balons de dos colors diferents ALUMNES: 25

Si alguna de les pilotes cau a terra l'altra ha de seguir en moviment.

19 Didàctica de l’Educació Física

A l´hora de realitzar l’activitat, el professor incorporarà un cartell gran amb la

20 Didàctica de l’Educació Física

Per a la part final, haurem de presentar de manera escrita la cançó al xiquet i