Você está na página 1de 14

UNS MOTS DEL TRADUCTOR A LODISSEA, DHOMER1

CARLES RIBA

RIBA (1893-1959) foi um exemplo quase prototpico de tradutor a servio de um projeto cultural e at poltico de maior alcance, em virtude do qual seus receptores esperavam obter os conhecimentos dos emissores originrios e alcanar para sua lngua o prestgio da deles (Murgades 1994: 93). A gerao da que fez parte e o movimento cultural e poltico que a caracterizou, conhecido como Noucentisme (Novocentismo) contribuiu entusiasticamente para a criao de uma tradio literria para a lngua catal baseada em tradues. Numa altura em que certos preconceitos lingusticos como a ideia de que h lnguas incapazes de exprimir contedos esteticamente ou conceitualmente complexos tinham a fora de certezas, mostrar que uma lngua subordinada podia traduzir Shakespeare ou Homero era um ato poltico: a Catalunha, por ora, uma traduo uma obra de combate (Riba 1915: 5). Um combate pela (re)construo de um espao lingustico, literrio e cultural que eventualmente fosse tambm a base para um espao poltico. Com efeito, Riba participou sempre de um projeto nacional catalo. Qual projeto? O de uma elite burguesa esclarecida e cosmopolita, racionalista e anti-romntica, que considera a cidade (uma cidade idealizada, o smbolo mximo da paisagem humanizada que foge com horror da natureza selvagem) o modelo social por excelncia. Da o seu interesse pelas culturas antigas grega e latina, supostos modelos de harmonia, equilbrio e ordem, de civilizao, em suma: aquelas que mais propriamente trazem associado o adjetivo de clssicas. Riba traduziu sobretudo clssicos: Homero, Plutarco, Sfocles ou Xenofonte entre os gregos; Virglio, Ausnio ou Plauto entre os latinos. No s
ARLES
1

Carles Riba. Nota preliminar a una segona traducci de LOdissea, in Homer, LOdissea. Novamente traduzida em versos catales por Carles Riba ornada com gravao sobre madeira por E.- L. Ricart. Barcelona, 1948, ps. 11-17. Reeditada in Carles Riba: Obres Completes/3. Crtica, 2. Barcelona: Edicions 62, 1986, ps. 224-231, e in Montserrat Bacard, Joan Fontcuberta i Gel, Francesc Parcerisas (eds.): Cent anys de traducci al catal (1891-1990). Antologia. Vic: Eumo Editorial. Facultat de Traducci Interpretaci de la Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducci i Interpretaci de la Universitat Autnoma de Barcelona. Facultat de Traducci i Interpretaci dOsona de la Universitat de Vic, 1998, ps. 139- 145. (Biblioteca de Traducci i Interpretaci; 3).

Scientia Traductionis, n.10, 2011

55

UNS MOTS DEL TRADUCTOR

para dotar a cultura catal de referentes universais, ou para contribuir para a conformao de um modelo de lngua; tambm porque achava que a tradio humanista, aquela que se consagrava ao estudo dos clssicos tinha uma dimenso tica e uma funo social: a de formar e educar os membros da sociedade atravs das obras da cultura clssica (Mal 2006: 29). Carles Riba traduziu durante toda a vida. Continuou a traduzir tambm quando o seu mundo ruiu de repente sob a bota militar do fascismo, porque a traduo nunca deixou de ser para ele uma forma de resistncia. Nessas circunstncias, a escolha inicial tradutolgica de Riba em certa medida espantosa. Provavelmente o mais fcil e coerente com os objetivos enunciados teria sido deixar o leitor o mais possvel em paz e levar o autor ao seu encontro, em palavras de Schleiermacher, isto , domesticar o texto, canibaliz-lo para melhor incorpor-lo, preocupar-se com o modelo de catalo e no com o estilo do texto original. Mas Riba vai procurar uma espcie de terceira via. Segundo ele: Tem-se aplicado, ao verter uma obra potica, um aforismo habitual em salas de aula e em elogios: traduzir fazer certo autor falar como se ele prprio tivesse falado na nossa poca e na nossa lngua. [...] Talvez devssemos inverter a frmula [...] e dizer: se traduzir no pode ser seno recriar, substituamo-nos, ento, por esse autor, criando na nossa lngua, mas como se fosse o seu tempo. (Riba 1919: 7). O intuito: refazer, atravs das tradues e em pouco tempo, todo o caminho que a literatura catal teria percorrido se as circunstncias histricas lhe tivessem sido mais favorveis. O resultado foi em geral curioso. No caso, por exemplo, da primeira verso da Odisseia, a de 1919, Riba criou uma espcie de greco-catalo, de fala rebuscada e elevada, uma lngua que obrigasse os leitores a fazer da Odisseia um monumento raro, arrevesado e difcil (Parcerissa 1994: 92). Riba nunca renunciou de todo sua proposta exigente, rigorosa, difcil. No entanto, a revisou, pelo menos em parte. No ficou satisfeito com o resultado da sua primeira traduo da Odisseia, a de 1919, como ele prprio conta no texto que apresentamos. Empreendeu esse trabalho imenso de novo em 1944. Com efeito, numa Catalunha destruda na que se passa fome, com um regime poltico feroz que continua a fuzilar opositores e que mantm milhares de prisioneiros polticos, que persegue sem descanso qualquer vestgio de dissidncia (tambm de dissidncia cultural e lingustica), um Riba que acabou de voltar do exlio de forma quase clandestina, com a Europa incendiada pelo nazismo, empreende a traduo da Odisseia! Numa altura em que o catalo no parece ter futuro nenhum, o nosso intelectual, perfeitamente capacitado para trabalhar como professor de lnguas clssicas ou modernas em qualquer universidade prestigiosa do mundo, decide concentrar-se de novo na traduo do longo poema homrico. Talvez luz dessa informao o texto que ele escreveu em 1948 para apresentar o novo texto potico (maravilhoso, segundo Joan Sol, um dos nossos maiores linguistas) a um minsculo pblico potencial e tambm quase clandestino, e que agora reproduzimos em portugus, ganhe uma dimenso insuspeitada. Peo-lhes que o leiam sob essa luz. Pere Comellas perecomellas@ub.edu Universitat de Barcelona Scientia Traductionis, n.10, 2011

56

CARLES RIBA, PERE COMELLAS

UNS MOTS DEL TRADUCTOR A LODISSEA, D'HOMER


(1948) s sabut amb quina alternativa es troba el traductor dun gran poema clssic: o limitar-se a mostrar-lo de lluny o esforar-se a ferlo present. En tots dos casos, s inevitable que perilli algun precis element de loriginal. En el primer, la immediatesa (entenguis b que no diem la facilitat): sense ella, la poesia ser suggerida, explicada, no precisament viva en el seu miracle. En el segon, el traductor imitar. Ms que en el pblic del seu poeta, distant segles amunt, pensar en el seu propi; atent a ell, que li s davant, emprar les seves frmules expressives, sadaptar a les seves habituds dimaginaci, cercar els efectes a qu s ms sensible, li far fer, en suma, la illusi que s per a ell que fou originriament creat el poema. Per la poesia, llavors, ser substituda, no traslladada; rompuda la dura, divina unitat de lobra, el contingut anir per una banda, ms o menys respectat, i de vegades, si aix ho vol la moda, esquematitzat com tericament ho fou en la primera idea del poeta; i per altra banda anir la forma, lexterna i fins la interna, a totes les conseqncies del que pugui o del que no pugui com a poeta el traductor. Evidentment la cosa s absoluta aix noms en principi. De fet es tracta dun ms o dun menys. No hi ha traducci, empresa amb un mnimum de responsabilitat, en la qual no shagi intentat un comproms entre les dues tendncies; s a

UMAS PALAVRAS DO TRADUTOR ODISSEIA, DE HOMERO


(2011) conhecida a alternativa que enfrenta o tradutor de um grande poema clssico: ou limitar-se a mostr-lo de longe ou ento esforar-se por faz-lo presente. Em ambos os casos, inevitvel que algum precioso elemento do original corra perigo. No primeiro, a imediatez (fique claro que no dissemos a facilidade): sem ela, a poesia ser sugerida, explicada, no precisamente viva no seu milagre. No segundo, o tradutor imitar. Mais do que no pblico do poeta, distante sculos atrs, pensar no seu prprio; atento a ele, que est na sua frente, usar suas frmulas expressivas, e se adaptar a seus hbitos de imaginao, procurar os efeitos aos quais este mais sensvel, produzir, em suma, a iluso de que para ele que o poema foi originariamente criado. Mas a poesia, ento, ser substituda, no transferida; quebrada a dura, divina unidade da obra, o contedo ir para um lado, mais ou menos respeitado, e por vezes, se assim o quiser a moda, esquematizado como teoricamente foi na primeira ideia do poeta; e para outro lado ir a forma, a externa e at a interna, sofrendo todas as consequncias do que o tradutor puder ou do que no puder como poeta. Evidentemente, a coisa deste modo absoluta apenas em princpio. De fato trata-se de um mais ou de um menos. No h traduo, empreendida com um mnimo de responsabilidade, na qual no se tenha tentado um compromisso enScientia Traductionis, n.10, 2011

57

UNS MOTS DEL TRADUCTOR


tre as duas tendncias; isto , cumprindo algum dos deveres implicados em cada uma, participar das correlativas vantagens, visto que inevitvel a participao em todos os inconvenientes. Assim, ao traduzir um grande poema antigo, um professor tentar prioritariamente conseguir a fidelidade a umas caractersticas histricas que acredita conhecer bem; um artista puro sacrificar o que for conveniente para fazer ressaltar aquilo que na sua opinio so valores estticos permanentes. E um e outro em cada verso devero calcular o que que foi necessrio deixar perder para salvar aquilo que julgavam de maior interesse; um e outro, j antes de concluir a nobre tarefa, tero constatado melancolicamente que sua traduo, que toda traduo, sempre forosamente provisria. Arrancada da sua forma nica, exata, acabada, absoluta, a magna entidade potica relacionada a outro carter, a outro fim, a outro lugar, a outra poca, a outra lngua, a outro conceito da prpria poesia; ou seja, situada novamente, para bem e para mal, em tudo aquilo que fluente e cambiante por condio humana. O mistrio est no homem, no na obra de arte: esta perdura, exercendo seu simples imprio, exigindo sempre novos olhos que a contemplem e que a vejam mais atual. Traduzir, visto deste jeito, no seria simplesmente ler procurando uma forma interpretao pessoal? E os que lem, se lerem bem, que outra coisa fazem seno traduzir para si prprios mais provisoriamente ainda? Era convencido disto tudo que eu via minha traduo da Odisseia cada dia mais longe; se quiserem, mais envelhecida. obvio que um tradutor, apesar de tudo, pode Scientia Traductionis, n.10, 2011

dir, complint algun dels deures implicats en cadascuna, participar en els correlatius avantatges, ja que s fatal la participaci en tots els inconvenients. Aix, traduint un gran poema antic, un professor mirar ms aviat de realitzar la fidelitat a unes caracterstiques histriques que es creu conixer b; un artista pur sacrificar el que convingui per fer ressortir tot all que al seu entendre sn valors esttics permanents. I lun i laltre a cada vers hauran hagut de calcular qu valia ms deixar perdre per a salvar el que jutjaven de ms inters; lun i laltre, ja abans de donar cap a la noble tasca, hauran constatat melangiosament que llur traducci, que tota traducci, s sempre per fora provisional. Arrencada de la seva forma nica, exacta, acabada, absoluta, la magna entitat potica ha estat feta relativa a un altre temperament, a un altre fi, a un altre lloc, a una altra poca, a una altra llengua, a un altre concepte de la mateixa poesia; s a dir, situada de nou, per a b i per a mal, en tot all que s fluent i canviant per condici humana. s en lhome el misteri, no en lobra lart: ella dura, exercint el seu simple imperi, exigint sempre uns nous ulls que contemplin i que hi vegin ms dactual. Traduir, aix mirat, fra res ms que llegir assajant un forma a la personal interpretaci? I el qui bonament llegeix, si llegeix b, qu fa sin traduir per a ell ms provisionalment encara?

s convenut de tot aix que jo veia la meva traducci de lOdissea cada dia ms lluny; si es vol, ms envellida. Un traductor, s obvi que, malgrat tot, pot aspirar que la

58

CARLES RIBA, PERE COMELLAS


seva obra de reconstituci sigui tan feliment informada per una personalitat poderosa que, independentment del seu carcter de traducci, adquireixi al seu torn lalta qualitat de clssica. Arcaica, potser s que aquella bona Odissea meva de cap al 1919 mho apareixia, amb tot all que el mot comporta de mirat tendrament, piament, per inactual per sempre ms. Clssica, ben certament que no. Si ara i ads tal commovedora mostra destima que per ella rebia em feia tmer que alg la hi considers, la cosa momplia duna confusi gaireb intolerable. Tot all que s clssic s heroicament distant; per mai vell. I vella jo la veia, ja noms de pensar a quines proves dafinament i denriquiment ha estat sotms lidioma en el temps que ha vingut desprs; i en lordre prctic, de quins instruments disposa avui un escriptor a casa nostra per al seu treball, que en 1919 no existien. En altres termes: sense sortir-me del terreny objectiu, em podia imaginar jo mateix havent reeixit millor dos o tres decennis ms tard. Una vegada mhagu temptat de refer la meva Odissea, ja no em vaig poder sostreure al desig. Bast que uns amics generosos, en circumstncies que feien prxim el meu cor el mite dUlisses, em proposessin una reedici de lintrobable llibre, perqu em llancs resoltament a laventura. Resoltament; no pas tot duna segur del que calia fer. Per aviat vaig saber de cert que res no hi podia sser fet superficialment. Havia de replantejar-me tots els problemes, de revisar tots els criteris, de ressenyar tots els mitjans. Era jugar-mhi molt com a professor de grec i com a aspirar a que sua obra de reconstituio esteja to felizmente formada por uma personalidade poderosa que, independentemente de seu carter de traduo, adquira por sua vez a alta qualidade de clssica. Arcaica talvez me parecesse aquela boa Odisseia minha de por volta de 1919, com tudo o que a palavra implica de olhar terno, piedoso, mas inatual para todo o sempre. Clssica, certamente que no. Se de vez em quando alguma comovente amostra de estima que por ela recebia me fazia temer que algum a considerasse como tal, a coisa enchia-me de uma confuso quase intolervel. Tudo o que clssico heroicamente distante, mas nunca velho. E velha eu a via, s de pensar nas provas de afinao e de enriquecimento s quais nossa lngua foi submetida no tempo que veio depois; e na ordem prtica, nos instrumentos de que dispe hoje um escritor em nosso pas para trabalhar e que em 1919 no existiam. Em outras palavras: sem sair do terreno objetivo, podia imaginar a mim mesmo saindo-me melhor do empreendimento duas ou trs dcadas mais tarde. Uma vez assaltado pela tentao de refazer minha Odisseia, j no fui capaz de resistir a esse desejo. Bastou que uns amigos generosos, em circunstncias que aproximavam de meu corao o mito de Ulisses, me propusessem uma reedio do inencontrvel livro para que me lanasse resolutamente aventura. Resolutamente, mas no totalmente seguro do que era preciso fazer. Porm, logo tive a certeza de que nada podia ser feito superficialmente. Tinha que voltar a reconsiderar todos os problemas, rever todos os critrios, inventariar todos os meios. Significava arriscar Scientia Traductionis, n.10, 2011

59

UNS MOTS DEL TRADUCTOR


muito como professor de grego e como poeta. Deixei que, em mim, aquele cedesse o passo a este; no posso acreditar que algum fizesse estupidamente outra coisa. A tudo quanto do exterior ou da minha pouca cincia pudesse me ajudar a melhorar o resultado de meu esforo de antanho, era necessrio acrescentar e sem dvida tinha mais valor para sustentar minha confiana o que eu prprio, em todo esse tempo, tivesse podido adquirir de experincia. Experincia tcnica e mais ainda experincia humana em geral. Talvez no seja esta to necessria para a compreenso ntima de nenhum grande poema como o para a Odisseia, fresca, ntegra e nova, depois de vinte e oito ou de vinte e nove sculos, no seu encanto, no seu tom e nos seus traos, nos seus sentidos diretos e nos seus smbolos. E no podia eu tambm esperar alguma coisa sutilmente preciosa e eficaz da experincia dos meus olhos e da minha memria, que o espetculo de mares e terras odisseicas ainda preenche, em inacabvel processo de cristalizao?
taca, reino pequeno, conheo tua caverna profunda: olivedo acima, fora do caminho l nas rocas...

poeta. Vaig deixar que, en mi, aquell ceds el pas a aquest; no puc creure que ning hagus fet estpidament altra cosa. A tot all que des de fora o des de la meva mica de cincia majuds a millorar el resultat del meu esfor dantany, calia afegir, i sens dubte valia ms per a sostenir la meva confiana, el que jo mateix, en tot aquest temps, hagus pogut adquirir dexperincia. Experincia tcnica i ms encara experincia humana en general. Per a la comprensi ntima de cap gran poema no s potser aquesta ms necessria que per a lOdissea, fresca, ntegra i nova, al cap de vint-i-vuit o de vint-i-nou segles, en el seu encant, en el seu to i en els seus traos, en els seus sentits directes i en els seus smbols. I no podia tamb esperar alguna cosa de subtilment precis i efica de lexperincia dels meus ulls i de la meva memria, que lespectacle de mars i terres odisseiques encara omple, en inacabable procs de cristallitzaci?

taca, regne petit, conec la cova profunda: oliverada amunt, fora cam, en el rocall...

Els poetes dubten de si en el mn trasbalsat, barbaritzant, davui, hi ha un pblic per a ells. El dubte esdev menys cruel, si es formula serenament, amb ple sentit hum i histric: ha estat, ha pogut, podr sser mai, en essncia i tot compte fet, altrament? Ha crescut enormement la massa dels lectors, dels interessats per la literatura; i dins ella, el grup dels qui apassiona la poesia pura uso aquesta frmula per amor de la bella comoditat, conscient de les reserves que shi

Os poetas duvidam se, no mundo transtornado, barbarizado, de hoje, h um pblico para eles. A dvida se torna menos cruel quando formulada serenamente, com pleno sentido humano e histrico: foi, podia ser, poder ser alguma vez, em essncia e afinal, de outro modo? Cresceu enormemente a massa de leitores, dos interessados pela literatura; e entre estes, o grupo dos apaixonados pela poesia pura utilizo a frmula por comodidade, consciente das reservas que lhe Scientia Traductionis, n.10, 2011

60

CARLES RIBA, PERE COMELLAS


han fet i que hi cal fer. Doncs b, dins la immensa, renouera turba, aquest grup de felios pocs ha augmentat tamb; per no podia augmentar proporcionalment. Per fora havia de quedar ofegat fins a sser gaireb invisible i mut. Per als seus components, la poesia continua tenint el seu carcter de festa i dexperiment de lnima; quan, entorn dells, per a tants la literatura ha descendit a entreteniment o a excitant de cada dia. Essent aquests els qui ms pontifiquen i exigeixen, la confusi sacreix sense remei. La qesti entra de ple dins el camp de la sociologia i s molt perillosament complexa. Cenyint-nos al fet que ara ens interessa, s evident que si avui es pretn dur els clssics, lOdissea, ja que della es tracta, a la plaa del mercat, lempresa obeeix a raons segurament ms tristes per a la poesia que les que tenien els romntics per a somiar el mateix. Hi seria duta, certament; per no tornada, perqu ni en sort ni mai ben b no hi an. Arrencar-la al monopoli dels ms o menys doctes hellenistes, dacord; per tant com lliurar-la a la insensibilitat i a la banalitat dels simples devoradors de novelles, despullar-la de la seva poesia que, en la realitzaci com a tal, tant t de la que ara qualifiquem com a pura, i aix ja per principi, costa de resignar-shi. Per a b i per a mal, un cert complex de sentiments entorn del natural amor a lidioma ha creat entre nosaltres un nucli relativament poders damics de la poesia. Amb tants de malentesos i dillusions sobre la matria, procediments, finalitats i valors de la poesia com es vulgui; per un pblic existeix, capa destimar una versi de lOdissea que, acostant-li el div foram feitas e que preciso fazerlhe. Pois bem, na imensa, barulhenta turba, este grupo de felizes poucos aumentou tambm; no podia, porm, aumentar proporcionalmente. Forosamente tinha de ficar abafado at quase ser invisvel e mudo. Para seus componentes a poesia continua a ter seu carter de festa e de experincia da alma, quando, em volta deles, para muitos a literatura rebaixou-se a distrao ou a excitante do quotidiano. Sendo eles quem mais pontificam e exigem, a confuso cresce sem remdio. A questo entra plenamente no campo da sociologia e perigosamente complexa. Centrando-nos no fato que agora nos interessa, evidente que se hoje pretendemos levar os clssicos a Odisseia, pois dela se trata praa do mercado, a empresa obedece a razes provavelmente mais tristes para a poesia que as que tinham os romnticos para sonhar a mesma coisa. Seria levada para l, certamente, mas no retornada, porque nem saiu de l nem nunca esteve propriamente l. Arranc-la do monoplio dos mais ou menos doutos helenistas, tudo bem; mas chegar a entreg-la insensibilidade e banalidade dos simples devoradores de romances, despi-la de sua poesia que, na sua realizao como tal, tanto tem da que agora qualificamos de pura, e isso j por princpio, difcil resignar-se a tal. Para bem e para mal, um certo conjunto de sentimentos em torno do natural amor lngua criou entre ns um ncleo relativamente poderoso de amigos da poesia. Com todos os equvocos e iluses sobre a matria, procedimentos, finalidades e valores da poesia que quiserem; mas um pblico existe, capaz de amar uma verso da Odisseia que, aproximando-lhe o divino poema Scientia Traductionis, n.10, 2011

61

UNS MOTS DEL TRADUCTOR


no seu aspeto fundamental de narrativa, fosse em primeiro lugar a seus olhos um monumento da lngua prpria, para a qual tanto se almeja. Isso, que eu verifiquei em leituras para auditrios bem diversos, comprometeu-me muito j na minha primeira verso: impunha-me por princpio e desde o incio o conceito e o tom de qualquer possvel refundio. No; ao considerar os modos e os meios de imitar - como tradutor - a personalidade e o estilo do original, eu no podia seno atender imediatamente o seu carter de poesia para ser recitada. Tanto mais que, ao longo destes anos, tinha se tornado firme em mim a convico de que toda poesia, inclusive a que parece mais voltada para o interior da alma e de seus ricos silncios, tem na voz, e unicamente nela, a ltima e necessria realizao da sua qualidade e onde se comunica plenamente, at para o leitor solitrio. Deste ponto de vista, a questo de optar entre o verso e a prosa deixava de ser secundria, como para quem fica no ponto de vista da relatividade de qualquer verso de um poema. Era preciso o verso. De fato, tinha compreendido isso desde os incios da primeira verso, quando, depois de decidir-me pela prosa, sob minha pena iam se formando, independentemente de mim prprio, pequenas entidades rtmicas cada vez mais imperiosas, mais frequentes e, diria que, mais tentaculares. O erro dos tradutores em verso dos poemas homricos tem sido resolver a questo de qual metro adotar de forma independente do estilo geral. A fidelidade s tradies mtricas, nem sempre autctones nem muito antigas, da poesia pica nas respetivas lnguas, custou desfiguraes lamentveis Scientia Traductionis, n.10, 2011

poema en el seu aspecte fonamental de narraci, fos en primer lloc als seus ulls un monument de la llengua prpia, per a la qual a tant saspira. Aix, comprovat per mi en lectures a molt diversos auditoris, mhavia comproms ja molt des de la meva primera versi: mimposava en principi i des del comenament el concepte i el to de tota possible refosa. No, en considerar les maneres i mitjans dimitar, com a traductor, la personalitat i lestil de loriginal, jo no podia sin atendre tot duna el carcter de poesia per a sser recitada. Tant ms que, al llarg daquests anys, havia esdevingut ferma en mi la convicci que tota poesia, fins la que sembla girada ms cap endins de lnima i dels seus rics silencis, s en la veu, i nicament per ella, que t lltima i necessria realitzaci de la seva qualitat i que es comunica plenament, fins i tot al lector solitari. Des daquest punt de vista, la qesti doptar entre el vers i la prosa deixava dsser secundria, com ho s per a qui roman en el de la relativitat de tota versi dun poema. Calia el vers. De fet, jo ho havia aprs des dels inicis de la primera versi, quan, havent-me decidit per la prosa, sota la ploma se manaven congriant, amb independncia de mi mateix, petites entitats rtmiques cada vegada ms imperioses, ms freqents i diria que ms tentaculars. Lerror dels traductors en vers dels poemes homrics ha estat de resoldre la qesti del metre a adoptar independentment de la general de lestil. La fidelitat a les tradicions mtriques, no sempre autctones ni gaire antigues, de la poesia pica en llurs respectius idiomes, ha costat desfiguracions

62

CARLES RIBA, PERE COMELLAS


lamentables de lestil homric en el que t de ms precis: el moviment. Un traductor ambicis, venia a dir jo mateix a propsit duna altra versi meva, corre laventura de recrear el seu poeta: a perdre el que calgui, per tamb a guanyar, o almenys a compensar, el que pugui. Llavors el procediment s obvi: lliurar-se sense reserves al moviment potic, seguint-ne els meandres amb obstinada atenci, revivint cada intuci amb una alta humilitat; tot aix, en funci de la llengua a la qual tradueix, per no sometent-se a lestil que imposi ella, sin creant en ella un estil. Amb els mots, sempre gastats, de la tribu, crear un estil: s el que ja fa tot poeta per superar la relativitat amb qu la comuna llengua el vol trair. Per aqu pot tamb un traductor compensar la forosa, doblada relativitat dels seus resultats; sempre, alhora, complint el seu primer deure, que s sser fidel a una matria i a un contingut que no sn dell. No entendr mai res del millor estil de la poesia greca clssica, qui se satisfaci qualificantlo de viu. El terme ha esdevingut, entre nosaltres, de mala escola: molt sovint no passa de valer tant com pintoresc, llampant o banal. Vivent s ms just, potser perqu suggereix alguna cosa de ms perennement actiu: la presncia dun miraculs artifici que ni com a tal sens dissimula, simple i directe prenent-nos. Ferm en la subtil distinci, he pogut voler la meva segona versi de lOdissea menys literal que la primera, ms desimbolta en el seu pas, ms ajustada en la seva economia. El poema dUlisses result duna genial manipulaci dinstruccions i de rondalles; per no s una rondalla do estilo homrico no que tem de mais precioso: o movimento. Um tradutor ambicioso ia dizer eu mesmo a propsito de outra verso minha aventura-se a recriar seu poeta: perdendo o que for preciso, mas ganhando tambm, ou pelo menos compensando o que for possvel. Ento, o procedimento bvio: entregar-se sem reservas ao movimento potico, seguir seus meandros com obstinada ateno, revivendo cada intuio com muita humildade; tudo isso em funo da lngua qual se traduz, porm sem se submeter ao estilo que ela impe e sim criando nela um estilo. Com as palavras, sempre gastas, da tribo, criar um estilo: o que j faz qualquer poeta para superar a relatividade com que a lngua comum quer tra-lo. Por a pode tambm um tradutor compensar a forosa, dobrada relatividade de seus resultados; sempre, ao mesmo tempo, cumprindo o seu primeiro dever, que ser fiel a uma matria e a um contedo que no so dele. Nunca compreender nada do melhor estilo da poesia grega clssica quem fique satisfeito qualificando-o de vivo. O termo tornouse, entre ns, de m escola: com muita frequncia significa tanto quanto pitoresco, vistoso ou banal. Vivente mais justo, talvez porque sugere alguma coisa mais perenemente ativa: a presena de um milagroso artifcio que nem se disfara enquanto tal, que nos prende simples e diretamente. Firme nessa sutil distino, pude querer minha segunda verso da Odisseia menos literal do que a primeira, mais desenvolta no seu passo, mais ajustada em sua economia. O poema de Ulisses resultou de uma genial manipulao de instrues e de contos; mas no Scientia Traductionis, n.10, 2011

63

UNS MOTS DEL TRADUCTOR


um conto nem umas instrues, e sim uma muito nobre estrutura potica, com o seu fim no espetculo e na glria de si mesma. Para que ela existisse, existiram as desventuras e as alegrias, o esforo e os destinos dos herois que nos apresenta, a luz, as tormentas e as noites da natureza em que se mexem, o sal do ar que respiram. Nunca um poeta foi mais soberanamente rpido e generoso ao dispor sua matria. Parar-se demais nas palavras, desarm-las para procurar nelas o que em si prprias e na sua histria oferecem ao gozo do helenista sempre tornar mesquinha a obra de um tradutor de Homero. terrvel, mas este, por pouco sensvel que seja, no pode eludir ser algo de divinamente magnfico como ele, mesmo que deva ficar atrs dele e de longe. por isso que, relendo minha primeira verso da Odisseia, fui constatando nela com incomodidade uma excessiva tendncia a dizer tudo quanto eu tinha descoberto no original; a dizlo com relevo etimolgico e com eficcia popular, engastado na superfcie do texto, sem me mover com ele. Do que, porm, precisava agora, mais do que dominar, sabicho, esse texto, era deixar-me levar pela fora que dele se comunica; e, certo de um mnimo de participao em tanta riqueza e em tanta vida profunda, correr a toda vela para alm da lngua prpria. Vrias vezes eu sofreria sua estrita exatido, talvez at sua arqueologia; com frequncia teria de renunciar a partes e a efeitos valiosos; aqui e ali deveria completar, homericamente sem dvida, com uma compensao tomada dos depsitos de escola, uma cadncia ou uma frmula que em catalo ficavam estranguladas. Scientia Traductionis, n.10, 2011

ni unes instruccions, sin una molt noble estructura potica, amb el seu fi en lespectacle i en la glria della mateixa. Perqu ella fos, foren les desventures i les joies, lesfor i els destins dels herois que ens presenta, la llum, les tempestes i les nits de la natura on es mouen, la sal de laire que respiren. Mai un poeta no ha estat ms sobiranament rpid i geners en disposar la seva matria. Aturar-se massa en els mots, desmuntar-los cercant-hi el que en ells mateixos i en llur histria ofereixen al goig de lhellenista, sempre far mesquina lobra dun traductor dHomer. s terrible, per aquest, per poc sensible que sigui, no pot eludir dsser alguna cosa de divinament magnfic com ell, baldament hagi dsser darrera dell i de lluny. s per aix que, rellegint la meva primera versi de lOdissea, jo hi havia anat constatant amb molstia un excessiu punt a dir tot el que jo havia descobert en loriginal; a dir-ho amb relleu etimolgic i amb eficcia popular, encastat a la superfcie del text, sense ben b mourem amb ell. El que, per, calia era, ms que dominar, saberut, aquest text, deixar-se dur per la fora que dell es comunica; i, segur dun mnimum de participaci en tanta de riquesa i en tanta de vida profunda, crrer a voga i a vela llengua prpia enll. Ms duna vegada en patiria lestricta exactitud, potser larqueologia i tot; sovint, caldria renunciar a peces i a efectes valuosos; ara i ads shaurien de completar, homricament sens dubte, amb una torna presa als dipsits descola, una cadncia o una frmula que en catal sescanyaven.

64

CARLES RIBA, PERE COMELLAS


Valia ms aix. El que sobretot importava era de trastornar tan poc com es pogus la meravellosa economia; en canviar, per la violncia del trasllat, el pes respectiu de les paraules, veure de no augmentar ni disminuir notablement la massa de les representacions, de no treureles gaire de llur ordre tan precs, tan natural i efica. Totes aquelles belleses de metre, dharmonies imitatives, dequvocs, totes aquelles tan escollides ressonncies dels mots, les diamantines sntesis dimatge, les frmules que reapareixen amb una llum potica diferent en la regularitat de la incessant fluncia, tot all, en suma, per on Homer s intraduble, havia de passar en una altra llengua, dispersat en lexpressi analtica i prenent figura i curs en uns mots quasi sempre ms recollits dins laspror de llurs consonants i dins la penombra que volta llurs accents. No tinc pas la presumpci dhaver reeixit en limpossible. Per crec haver-me posat en lnic bon cam de reduir el desastre, fins de reparar-lo en part. El cert estat de fludesa en qu es troba el nostre catal literari, i en el qual segurament cal desitjar que duri, acreixia lextensi dels meus recursos. Tal locuci dialectal o arcaica, tal inversi amb qu una construcci esdevenia ms intensa o ms rara, tal decidida invenci, fins i tot, em permetien ara i ads de pujar el to de lestil, simulant alguna cosa daquella mena duniversalitat que tingu el llenguatge homric dins lrea del grec, o aquell dring sagrat, remot, amb qu ja de tant en tant sobtava, no sen dubti, els seus primers auditors, i que per un moment convertia laede en oficiant duns vetusts misteris de la condici heroica. Era melhor assim. O que sobretudo contava era transtornar o mnimo possvel a maravilhosa economia; ao mudar, pela violncia do traslado, o peso respectivo das palavras, tentar no aumentar nem diminuir notavelmente a massa das representaes, no as tirar excessivamente de sua ordem to precisa, to natural e eficaz. Todas aquelas belezas de metro, de harmonias imitativas, de equvocos, todas aquelas to escolhidas ressonncias das palavras, as diamantinas snteses de imagem, as frmulas que reapareciam com uma luz potica diferente na regularidade da incessante fluncia, tudo aquilo, em suma, em que Homero intraduzvel, tinha de passar para outra lngua, disperso na expresso analtica e tomando forma e curso em umas palavras quase sempre mais recolhidas no interior da aspereza de suas consoantes e no interior da penumbra que envolve seus acentos. No tenho a presuno de ter tido sucesso no impossvel. Creio, porm, que tomei o nico caminho certo para reduzir o desastre, e at para repar-lo em parte. O autntico estado de fluidez em que se encontra o nosso catalo literrio, e no qual provavelmente devemos desejar que permanea, aumentava a extenso de meus recursos. Tal locuo dialetal ou arcaica, tal inverso com a qual uma construo se tornava mais intensa ou mais rara, tal decidida inveno, at me permitiam de vez em quando subir o tom do estilo, simulando um pouco aquele tipo de universalidade que a linguagem homrica teve na rea do grego, ou aquele tanger sagrado, remoto, que de vez em quando, no tenham dvidas, surpreendia os seus primeiros auditores, e que por um momento fazia do Scientia Traductionis, n.10, 2011

65

UNS MOTS DEL TRADUCTOR


aedo um oficiante de vetustos mistrios da condio heroica. Apenas criando um estilo, insisto, que fizesse da minha verso da Odisseia um mundo fechado e parte, podia eu esperar alguma coisa; e apenas dotando esse estilo de um movimento adequado a cada ponto, manteria a unidade e a justificao dos seus to variados elementos. Ora bem e com isso estou de novo onde mais acima comecei e gostaria de voltar para acabar , movimento e economia, frmulas e formas e relaes, tudo no estilo homrico est condicionado pelo hexmetro: tudo sai do seu ritmo e vai com ele e se torna evidente e passa por ele. Uma traduo em prosa pode acompanhar com fidelidade honrosa o relato homrico, reduzindo-o completamente, por assim dizer, a puro contedo; porm muitos dos elementos poticos do estilo, e certamente os mais caratersticos, aparecero trucidados e absurdos em um verso que no tenha uma ponderao e um desenvolvimento parecidos com o do hexmetro. No este o lugar para discutir at que ponto a base quantitativa do verso pico antigo pode ser sustituida pela acentual; ou at que ponto, numa leitura brbara, resulta para esse metro uma coincidncia que, enganando, satisfaz. No prlogo minha primeira verso da Odisseia disse muita coisa que agora se me revela bem ingnua. Direi aqui apenas que a maioria dos que condenam a adaptao do hexmetro, mais do que com autntico conhecimento do problema falam com preconceito; um preconceito, alis, explicvel pela grosseria de mais de uma tentativa. Numa poca de crise do verso silbico regular e de tendncia para os ritmos livres para a Scientia Traductionis, n.10, 2011

Noms creant-me un estil, insisteixo, que fes de la meva versi de lOdissea un mn clos i a part, podia jo esperar alguna cosa; i noms dotant aquest estil dun moviment a cada punt apropiat, mantindria la unitat i la justificaci dels seus tan varis elements. Ara i amb aix torno a sser on ms amunt he comenat i on volia anar per concloure, moviment i economia, frmules i formes i relacions, tot en lestil homric s condicionat per lhexmetre: tot surt del seu ritme i va amb ell i sevidencia i passa en ell. Una traducci en prosa pot seguir amb fidelitat honorable el relat homric, reduint-lo tot ell, per dir-ho aix, a pur contingut; per molts dels elements potics de lestil, i certament els ms caracterstics, apareixeran trossejats i absurds en un vers que no tingui una ponderaci i un desplegament similars al de lhexmetre. No s aquest el lloc per a discutir fins a quin punt la base quantitativa del vers pic antic pot sser substituda per laccentual; o fins a quin punt, en una lectura a la brbara, resulta per a aquest metre una coincidncia que, tot enganyant, satisf. En el prleg a la meva primera versi de lOdissea vaig dir molta cosa que ara sem revela ben ingnua. Indicar aqu solament que la majoria dels qui condemnen ladaptaci de lhexmetre, ms que amb veritable coneixement del problema parlen amb prejudici; un prejudici, altrament, explicable per la tosquedat de ms dun assaig. En una poca de crisi per als vers sillbic regular i de tendncia als ritmes lliures per a la poesia, sobretot per a les traduccions, no

66

CARLES RIBA, PERE COMELLAS


pot xocar excessivament ls dun metre de sis accents (comptant com a tals, per a ms flexibilitat, els secundaris) distributs en una alternncia i amb unes cesures que almenys recordin les de lhexmetre homric. No hi ha, en la histria de la potica, un metre que ms minuciosament hagi servit les exigncies de la ms fina orella; i s ben cert que, com ms la seva imitaci sajusta a lesquema teric, ms lliure i cmode s el so amb qu es desplega. He estat infinitament ms fidel que en la meva primera versi; per no he dut el rigor a ultrana: per salvar valors ms urgents, no he defugit mai que el meu vers sorganitzs, dins uns certs lmits, a la brbara o segons tot all que la magnfica intensitat dels nostres accents permet i compensa. He tingut aix, i ja s prou, lmbit i el ritme que lestil homric necessitava, al meu entendre, per a fer-se sentir en una aproximaci. Perqu de ms aproximaci ha estat ara la meva empresa en conjunt. Si alguna cosa de tot el que he suggerit he pogut aconseguir, donar per ben esmerat el meu esfor; si no, en alguna cosa ms que en una realitzaci literria haur de creure que he fallit s a dir, que havia fallit abans de posarmhi. poesia, sobretudo para as tradues, no deve chocar excessivamente o uso de um metro de seis acentos (contando como tais, para maior flexibilidade, os secundrios) distribudos numa alternncia e com umas cesuras que pelo menos lembrem as do hexmetro homrico. No h, na histria da potica, um metro que tenha servido mais minuciosamente s exigncias do mais fino ouvido; e bem certo que, quanto mais a sua imitao se ajustar ao esquema terico, mais livre e cmodo o som com o qual se desenvolve. Fui infinitamente mais fiel que na minha primeira verso; porm no levei o rigor at o fim: para salvar valores mais urgentes, nunca impedi que o meu verso se organizasse, dentro de certos limites, brbara ou segundo aquilo que a magnfica intensidade de nossos acentos permite e compensa. Tive assim, e j bastante, o mbito e o ritmo de que o estilo homrico precisava, na minha opinio, para fazer-se sentir em uma aproximao. Porque de maior aproximao foi desta vez minha empresa em conjunto. Se alguma coisa de tudo quanto sugeri pude conseguir, darei o meu esforo por bem empregado; se no, terei de acreditar que falhei mais nalguma coisa do que numa realizao literria isto , que tinha falhado antes de comear.

Trad. de Pere Comellas perecomellas@ub.edu Universitat de Barcelona Fonte: Montserrat Bacard, Joan Fontcuberta i Gel, Francesc Parcerisas (eds.) Cent anys de traducci al catal (1891-1990). Antologia. Vic: Eumo Editorial, 1998, ps. 139-145. Scientia Traductionis, n.10, 2011

67

UNS MOTS DEL TRADUCTOR


Referncias bibliogrficas

MAL, J. (2006). Carles Riba i la traducci. Lleida: Punctum & Trilcat. MURGADES, J. (1994). Apunt sobre noucentisme i traducci. Els Marges, 50, 92-96. PARCERISAS, F. (1994). Alguns canvis en el concepte de traducci. Els Marges, 50, 87-92. RIBA, C. (1915). Designi del traductor. Em: E. A. Poe. Histries extraordinaries. Primera serie. Trad. de C. Riba. Barcelona: Societat Catalana dEdicions, 5-7. ______ (1919). Designi del traductor. Em: Homero. Odissea. Barcelona: Editorial Catalana, p. 7-14.

Scientia Traductionis, n.10, 2011

Você também pode gostar