Explorar E-books
Categorias
Explorar Audiolivros
Categorias
Explorar Revistas
Categorias
Explorar Documentos
Categorias
CARLES RIBA
RIBA (1893-1959) foi um exemplo quase prototpico de tradutor a servio de um projeto cultural e at poltico de maior alcance, em virtude do qual seus receptores esperavam obter os conhecimentos dos emissores originrios e alcanar para sua lngua o prestgio da deles (Murgades 1994: 93). A gerao da que fez parte e o movimento cultural e poltico que a caracterizou, conhecido como Noucentisme (Novocentismo) contribuiu entusiasticamente para a criao de uma tradio literria para a lngua catal baseada em tradues. Numa altura em que certos preconceitos lingusticos como a ideia de que h lnguas incapazes de exprimir contedos esteticamente ou conceitualmente complexos tinham a fora de certezas, mostrar que uma lngua subordinada podia traduzir Shakespeare ou Homero era um ato poltico: a Catalunha, por ora, uma traduo uma obra de combate (Riba 1915: 5). Um combate pela (re)construo de um espao lingustico, literrio e cultural que eventualmente fosse tambm a base para um espao poltico. Com efeito, Riba participou sempre de um projeto nacional catalo. Qual projeto? O de uma elite burguesa esclarecida e cosmopolita, racionalista e anti-romntica, que considera a cidade (uma cidade idealizada, o smbolo mximo da paisagem humanizada que foge com horror da natureza selvagem) o modelo social por excelncia. Da o seu interesse pelas culturas antigas grega e latina, supostos modelos de harmonia, equilbrio e ordem, de civilizao, em suma: aquelas que mais propriamente trazem associado o adjetivo de clssicas. Riba traduziu sobretudo clssicos: Homero, Plutarco, Sfocles ou Xenofonte entre os gregos; Virglio, Ausnio ou Plauto entre os latinos. No s
ARLES
1
Carles Riba. Nota preliminar a una segona traducci de LOdissea, in Homer, LOdissea. Novamente traduzida em versos catales por Carles Riba ornada com gravao sobre madeira por E.- L. Ricart. Barcelona, 1948, ps. 11-17. Reeditada in Carles Riba: Obres Completes/3. Crtica, 2. Barcelona: Edicions 62, 1986, ps. 224-231, e in Montserrat Bacard, Joan Fontcuberta i Gel, Francesc Parcerisas (eds.): Cent anys de traducci al catal (1891-1990). Antologia. Vic: Eumo Editorial. Facultat de Traducci Interpretaci de la Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducci i Interpretaci de la Universitat Autnoma de Barcelona. Facultat de Traducci i Interpretaci dOsona de la Universitat de Vic, 1998, ps. 139- 145. (Biblioteca de Traducci i Interpretaci; 3).
55
para dotar a cultura catal de referentes universais, ou para contribuir para a conformao de um modelo de lngua; tambm porque achava que a tradio humanista, aquela que se consagrava ao estudo dos clssicos tinha uma dimenso tica e uma funo social: a de formar e educar os membros da sociedade atravs das obras da cultura clssica (Mal 2006: 29). Carles Riba traduziu durante toda a vida. Continuou a traduzir tambm quando o seu mundo ruiu de repente sob a bota militar do fascismo, porque a traduo nunca deixou de ser para ele uma forma de resistncia. Nessas circunstncias, a escolha inicial tradutolgica de Riba em certa medida espantosa. Provavelmente o mais fcil e coerente com os objetivos enunciados teria sido deixar o leitor o mais possvel em paz e levar o autor ao seu encontro, em palavras de Schleiermacher, isto , domesticar o texto, canibaliz-lo para melhor incorpor-lo, preocupar-se com o modelo de catalo e no com o estilo do texto original. Mas Riba vai procurar uma espcie de terceira via. Segundo ele: Tem-se aplicado, ao verter uma obra potica, um aforismo habitual em salas de aula e em elogios: traduzir fazer certo autor falar como se ele prprio tivesse falado na nossa poca e na nossa lngua. [...] Talvez devssemos inverter a frmula [...] e dizer: se traduzir no pode ser seno recriar, substituamo-nos, ento, por esse autor, criando na nossa lngua, mas como se fosse o seu tempo. (Riba 1919: 7). O intuito: refazer, atravs das tradues e em pouco tempo, todo o caminho que a literatura catal teria percorrido se as circunstncias histricas lhe tivessem sido mais favorveis. O resultado foi em geral curioso. No caso, por exemplo, da primeira verso da Odisseia, a de 1919, Riba criou uma espcie de greco-catalo, de fala rebuscada e elevada, uma lngua que obrigasse os leitores a fazer da Odisseia um monumento raro, arrevesado e difcil (Parcerissa 1994: 92). Riba nunca renunciou de todo sua proposta exigente, rigorosa, difcil. No entanto, a revisou, pelo menos em parte. No ficou satisfeito com o resultado da sua primeira traduo da Odisseia, a de 1919, como ele prprio conta no texto que apresentamos. Empreendeu esse trabalho imenso de novo em 1944. Com efeito, numa Catalunha destruda na que se passa fome, com um regime poltico feroz que continua a fuzilar opositores e que mantm milhares de prisioneiros polticos, que persegue sem descanso qualquer vestgio de dissidncia (tambm de dissidncia cultural e lingustica), um Riba que acabou de voltar do exlio de forma quase clandestina, com a Europa incendiada pelo nazismo, empreende a traduo da Odisseia! Numa altura em que o catalo no parece ter futuro nenhum, o nosso intelectual, perfeitamente capacitado para trabalhar como professor de lnguas clssicas ou modernas em qualquer universidade prestigiosa do mundo, decide concentrar-se de novo na traduo do longo poema homrico. Talvez luz dessa informao o texto que ele escreveu em 1948 para apresentar o novo texto potico (maravilhoso, segundo Joan Sol, um dos nossos maiores linguistas) a um minsculo pblico potencial e tambm quase clandestino, e que agora reproduzimos em portugus, ganhe uma dimenso insuspeitada. Peo-lhes que o leiam sob essa luz. Pere Comellas perecomellas@ub.edu Universitat de Barcelona Scientia Traductionis, n.10, 2011
56
57
dir, complint algun dels deures implicats en cadascuna, participar en els correlatius avantatges, ja que s fatal la participaci en tots els inconvenients. Aix, traduint un gran poema antic, un professor mirar ms aviat de realitzar la fidelitat a unes caracterstiques histriques que es creu conixer b; un artista pur sacrificar el que convingui per fer ressortir tot all que al seu entendre sn valors esttics permanents. I lun i laltre a cada vers hauran hagut de calcular qu valia ms deixar perdre per a salvar el que jutjaven de ms inters; lun i laltre, ja abans de donar cap a la noble tasca, hauran constatat melangiosament que llur traducci, que tota traducci, s sempre per fora provisional. Arrencada de la seva forma nica, exacta, acabada, absoluta, la magna entitat potica ha estat feta relativa a un altre temperament, a un altre fi, a un altre lloc, a una altra poca, a una altra llengua, a un altre concepte de la mateixa poesia; s a dir, situada de nou, per a b i per a mal, en tot all que s fluent i canviant per condici humana. s en lhome el misteri, no en lobra lart: ella dura, exercint el seu simple imperi, exigint sempre uns nous ulls que contemplin i que hi vegin ms dactual. Traduir, aix mirat, fra res ms que llegir assajant un forma a la personal interpretaci? I el qui bonament llegeix, si llegeix b, qu fa sin traduir per a ell ms provisionalment encara?
s convenut de tot aix que jo veia la meva traducci de lOdissea cada dia ms lluny; si es vol, ms envellida. Un traductor, s obvi que, malgrat tot, pot aspirar que la
58
59
poeta. Vaig deixar que, en mi, aquell ceds el pas a aquest; no puc creure que ning hagus fet estpidament altra cosa. A tot all que des de fora o des de la meva mica de cincia majuds a millorar el resultat del meu esfor dantany, calia afegir, i sens dubte valia ms per a sostenir la meva confiana, el que jo mateix, en tot aquest temps, hagus pogut adquirir dexperincia. Experincia tcnica i ms encara experincia humana en general. Per a la comprensi ntima de cap gran poema no s potser aquesta ms necessria que per a lOdissea, fresca, ntegra i nova, al cap de vint-i-vuit o de vint-i-nou segles, en el seu encant, en el seu to i en els seus traos, en els seus sentits directes i en els seus smbols. I no podia tamb esperar alguna cosa de subtilment precis i efica de lexperincia dels meus ulls i de la meva memria, que lespectacle de mars i terres odisseiques encara omple, en inacabable procs de cristallitzaci?
taca, regne petit, conec la cova profunda: oliverada amunt, fora cam, en el rocall...
Els poetes dubten de si en el mn trasbalsat, barbaritzant, davui, hi ha un pblic per a ells. El dubte esdev menys cruel, si es formula serenament, amb ple sentit hum i histric: ha estat, ha pogut, podr sser mai, en essncia i tot compte fet, altrament? Ha crescut enormement la massa dels lectors, dels interessats per la literatura; i dins ella, el grup dels qui apassiona la poesia pura uso aquesta frmula per amor de la bella comoditat, conscient de les reserves que shi
Os poetas duvidam se, no mundo transtornado, barbarizado, de hoje, h um pblico para eles. A dvida se torna menos cruel quando formulada serenamente, com pleno sentido humano e histrico: foi, podia ser, poder ser alguma vez, em essncia e afinal, de outro modo? Cresceu enormemente a massa de leitores, dos interessados pela literatura; e entre estes, o grupo dos apaixonados pela poesia pura utilizo a frmula por comodidade, consciente das reservas que lhe Scientia Traductionis, n.10, 2011
60
61
poema en el seu aspecte fonamental de narraci, fos en primer lloc als seus ulls un monument de la llengua prpia, per a la qual a tant saspira. Aix, comprovat per mi en lectures a molt diversos auditoris, mhavia comproms ja molt des de la meva primera versi: mimposava en principi i des del comenament el concepte i el to de tota possible refosa. No, en considerar les maneres i mitjans dimitar, com a traductor, la personalitat i lestil de loriginal, jo no podia sin atendre tot duna el carcter de poesia per a sser recitada. Tant ms que, al llarg daquests anys, havia esdevingut ferma en mi la convicci que tota poesia, fins la que sembla girada ms cap endins de lnima i dels seus rics silencis, s en la veu, i nicament per ella, que t lltima i necessria realitzaci de la seva qualitat i que es comunica plenament, fins i tot al lector solitari. Des daquest punt de vista, la qesti doptar entre el vers i la prosa deixava dsser secundria, com ho s per a qui roman en el de la relativitat de tota versi dun poema. Calia el vers. De fet, jo ho havia aprs des dels inicis de la primera versi, quan, havent-me decidit per la prosa, sota la ploma se manaven congriant, amb independncia de mi mateix, petites entitats rtmiques cada vegada ms imperioses, ms freqents i diria que ms tentaculars. Lerror dels traductors en vers dels poemes homrics ha estat de resoldre la qesti del metre a adoptar independentment de la general de lestil. La fidelitat a les tradicions mtriques, no sempre autctones ni gaire antigues, de la poesia pica en llurs respectius idiomes, ha costat desfiguracions
62
63
ni unes instruccions, sin una molt noble estructura potica, amb el seu fi en lespectacle i en la glria della mateixa. Perqu ella fos, foren les desventures i les joies, lesfor i els destins dels herois que ens presenta, la llum, les tempestes i les nits de la natura on es mouen, la sal de laire que respiren. Mai un poeta no ha estat ms sobiranament rpid i geners en disposar la seva matria. Aturar-se massa en els mots, desmuntar-los cercant-hi el que en ells mateixos i en llur histria ofereixen al goig de lhellenista, sempre far mesquina lobra dun traductor dHomer. s terrible, per aquest, per poc sensible que sigui, no pot eludir dsser alguna cosa de divinament magnfic com ell, baldament hagi dsser darrera dell i de lluny. s per aix que, rellegint la meva primera versi de lOdissea, jo hi havia anat constatant amb molstia un excessiu punt a dir tot el que jo havia descobert en loriginal; a dir-ho amb relleu etimolgic i amb eficcia popular, encastat a la superfcie del text, sense ben b mourem amb ell. El que, per, calia era, ms que dominar, saberut, aquest text, deixar-se dur per la fora que dell es comunica; i, segur dun mnimum de participaci en tanta de riquesa i en tanta de vida profunda, crrer a voga i a vela llengua prpia enll. Ms duna vegada en patiria lestricta exactitud, potser larqueologia i tot; sovint, caldria renunciar a peces i a efectes valuosos; ara i ads shaurien de completar, homricament sens dubte, amb una torna presa als dipsits descola, una cadncia o una frmula que en catal sescanyaven.
64
65
Noms creant-me un estil, insisteixo, que fes de la meva versi de lOdissea un mn clos i a part, podia jo esperar alguna cosa; i noms dotant aquest estil dun moviment a cada punt apropiat, mantindria la unitat i la justificaci dels seus tan varis elements. Ara i amb aix torno a sser on ms amunt he comenat i on volia anar per concloure, moviment i economia, frmules i formes i relacions, tot en lestil homric s condicionat per lhexmetre: tot surt del seu ritme i va amb ell i sevidencia i passa en ell. Una traducci en prosa pot seguir amb fidelitat honorable el relat homric, reduint-lo tot ell, per dir-ho aix, a pur contingut; per molts dels elements potics de lestil, i certament els ms caracterstics, apareixeran trossejats i absurds en un vers que no tingui una ponderaci i un desplegament similars al de lhexmetre. No s aquest el lloc per a discutir fins a quin punt la base quantitativa del vers pic antic pot sser substituda per laccentual; o fins a quin punt, en una lectura a la brbara, resulta per a aquest metre una coincidncia que, tot enganyant, satisf. En el prleg a la meva primera versi de lOdissea vaig dir molta cosa que ara sem revela ben ingnua. Indicar aqu solament que la majoria dels qui condemnen ladaptaci de lhexmetre, ms que amb veritable coneixement del problema parlen amb prejudici; un prejudici, altrament, explicable per la tosquedat de ms dun assaig. En una poca de crisi per als vers sillbic regular i de tendncia als ritmes lliures per a la poesia, sobretot per a les traduccions, no
66
Trad. de Pere Comellas perecomellas@ub.edu Universitat de Barcelona Fonte: Montserrat Bacard, Joan Fontcuberta i Gel, Francesc Parcerisas (eds.) Cent anys de traducci al catal (1891-1990). Antologia. Vic: Eumo Editorial, 1998, ps. 139-145. Scientia Traductionis, n.10, 2011
67
MAL, J. (2006). Carles Riba i la traducci. Lleida: Punctum & Trilcat. MURGADES, J. (1994). Apunt sobre noucentisme i traducci. Els Marges, 50, 92-96. PARCERISAS, F. (1994). Alguns canvis en el concepte de traducci. Els Marges, 50, 87-92. RIBA, C. (1915). Designi del traductor. Em: E. A. Poe. Histries extraordinaries. Primera serie. Trad. de C. Riba. Barcelona: Societat Catalana dEdicions, 5-7. ______ (1919). Designi del traductor. Em: Homero. Odissea. Barcelona: Editorial Catalana, p. 7-14.