EL GAS NATURAL

Aitor Barreiro i Joan Capel

Professor: Otger Ferrer
Tecnologia i enginyeria
1r Trimestre
22/9/2022
 1. ÍNDEX

1. ÍNDEX .............................................................................................................................. 2
2. ÍNDEX D’IMATGES I TAULES ...................................................................................... 3
3. INTRODUCCIÓ .............................................................................................................. 4
4. OBJECTIUS .................................................................................................................... 5
5. MEMÒRIA ....................................................................................................................... 7
5.1 QUÈ ÉS EL GAS NATURAL? ............................................................................... 7
5.1.1 Com es genera el gas natural?............................................................................ 8
5.1.2 Tipus de gas natural ............................................................................................. 9
5.1.3 Procés de producció, emmagatzematge i transport ........................................ 15
5.1.4 Efectes del gas natural sobre el medi ambient ................................................ 17
5.2 USOS O UTILITATS DEL GAS NATURAL ........................................................ 20
5.3 AVANTATGES I DESAVANTATGES ................................................................. 22
5.4 DE QUINA MANERA AFECTA LA CRISI AL GAS NATURAL ......................... 24
6. CONCLUSIÓ ................................................................................................................. 25
7. WEBGRAFIA ................................................................................................................ 26
 2. ÍNDEX D’IMATGES I TAULES

Ilustración 1: Composició química del metà. Font: www.istockphoto.com ................................ 7

Ilustración 2: Esquema de les capes on trobem el gas. Font: www.tecno.iesvegadelturia.es ...... 8
Ilustración 3: Camío sísmic. Font: www.rionegro.com.ar ........................................................... 9
Ilustración 4: Esquema dels jaciments de gas. Font: www.eia.gov ........................................... 10
Ilustración 5: Símbol del biogas. Font: www.cordis.europa.eu ................................................. 11
Ilustración 6: Metà dins del carbó. Font: www.oilproduction.net ............................................ 14
Ilustración 7: Mapa del món amb més quantitat d'hidrats de metà. Font: www.bbc.com ........ 15
Ilustración 8: Vaixell metaner. Font: www.pixabay.com .......................................................... 17
Ilustración 9: Composició quimica de l'òxid de nitrogen. Font: www.carlessuria.com .............. 18
Ilustración 10: Fuga en una canonada de gas. Font: www.carlessuria.com .............................. 19
Ilustración 11: Creença del primer jaciment de gas natural a Iran. Font: www.nortegas.es ...... 20
Ilustración 12: Fanals de carrer del 1700. Font: www.pinterest.es ........................................... 21
Ilustración 13: Proveidor de gas natural. Font: www.forohomologar.com ............................... 21
Ilustración 14: Gràfica de l'ús del gas al febrer de 2022 a Espanya. Font: www.energias-
renovables.com ...................................................................................................................... 22
Ilustración 15: Origen de les importacions de gas natural a Espanya des de 2014. Font:
www.cnmc.com ...................................................................................................................... 24
Ilustración 16: 10 països amb les majors reserves de gas natural del món. Font: es.ihodl.com 25

Tabla 1: Avantatges i desavantatges del gas natural. Font: pròpia. .......................................... 23

 3. INTRODUCCIÓ

En aquest treball es parlarà sobre el gas natural, una font d'obtenció

d'energia no renovable. El gas natural ha sigut durant molt de temps, sobretot fa
centenars d'anys, la via utilitzada per molts països per tal d'escalfar l'habitacle
dels locals. No només això, sinó que també era emprat per cuinar els aliments
del dia a dia. Actualment, a part dels primers usos que se'l va donar, és una
excel·lent font per l'obtenció d'electricitat. I no només això, sinó que més enllà de
les diferents utilitats ja mencionades, el món del transport també se n'aprofita,
sent usada per sobre de l'electricitat.

La motivació que ens ha portat a escollir aquesta font d'energia té relació

amb els actuals conflictes a l'est d'Europa: L'atac de la nació russa contra el poble
ucraïnès. Volíem saber per què hi ha tant interès per part de totes les nacions en
mantenir l'arribada de gas als seus països i les conseqüències que estan havent-
hi sobre el gas arran d'aquesta crisi, sobretot, a Europa.

Dins d'aquest document, a la memòria, podreu trobar, en primer lloc, una

descripció sobre la font d'energia escollida, el gas natural, juntament amb els
tipus que n'hi ha, com s'obté i d'on s'extreu (fonts d'extracció). En el segon punt
parlarem en profunditat sobre els usos que es dona a aquesta font, tan fa uns
centenars d'anys enrere com les utilitats que se'l dona avui en dia. Com tota font
d'energia, el gas natural té els seus avantatges i desavantatges; serà en el punt
tres de la memòria on les contrastarem. En el punt número cinc, a causa de tota
la crisi energètica que hi ha en aquest moment, aprofundirem en els aspectes de
la crisi per veure si afecta el gas i de quina manera. I per últim, al final de la
memòria trobarem un apartat amb curiositats i annexos per reforçar tot sobre el
que s'ha parlat i perquè pugueu ampliar encara més els coneixements sobre el
gas natural.

4. OBJECTIUS
 Abans de començar a treballar en la memòria o la presentació d'aquest
projecte o treball, ens vam establir una sèrie d'objectius que ens agradaria assolir
un cop el treball estigui finalitzat.

El propòsit principal i el que més clar tenim que volem aconseguir és fer
un molt bon treball per poder aconseguir bona nota.

A part dels propòsits principals, també n'hi ha de secundaris, com podria

ser projectar tots els coneixements que hem adquirit als nostres companys i
companyes d'aula tot el que creiem necessari que haurien de saber sobre el gas
natural, el seu ús, etc. Aprendre nosaltres mateixos sobre el treball realitzat
també seria una altra meta secundària, ja que el treball no només consisteix en
la nota final, sinó també en tots el que s'aprèn en el procés de treball. I no només
en l'àmbit de continguts, sinó de la manera de treballar dels dos membres del
grup, pel fet que és el nostre primer treball col·laboratiu junts i ens agradaria
conèixer mútuament les nostres maneres de treballar diferents.

Dins dels propòsits secundaris, també trobem que seria important

conèixer la manera d'avaluar del professor, per saber més o menys per a propers
treballs quines coses cal millorar o perfeccionar perquè s'ajusti més a la petició
del professor.
 5. MEMÒRIA

5.1 QUÈ ÉS EL GAS NATURAL?

El gas natural és una font d’energia no renovable, és una barreja de gasos

o hidrocarburs que es componen per àtoms de carboni i hidrogen. La composició
principal del gas natural és el metà (CH4), encara que també conté età (C2H6),
propà (C3H8), butà (C4H10) i pentà (C5H12).

El més comú és aconseguir-ho en una proporció de:

• 85% de metà
• 10% d'età
• 3% de propà
• 0,1% de butà
• 0,7% de nitrogen

Ilustración 1: Composició química del metà. Font: www.istockphoto.com

Igual que el petroli, el gas natural és un producte de la matèria orgànica

descomposta, típicament d'antics microorganismes marins, dipositada durant els
últims 550 milions d'anys.

El desenvolupament de l'ús del gas natural s'ha fet posteriorment a l'ús

del petroli. El gas natural que apareixia a gairebé tots els jaciments petrolífers es
cremava com un residu més. Tot i el seu enorme poder calorífic no es podia
aprofitar, a causa dels grans problemes que plantejaven el seu
emmagatzematge i transport.
 La necessitat de trobar noves fonts d'energia, i les noves tècniques de
liqüefacció de gas i els procediments de soldadura de canonades per resistir
grans pressions, han permès l’ús del gas natural.

5.1.1 Com es genera el gas natural?

o Com es forma sota terra:

Hi ha diverses teories diferents per explicar com es formen els
combustibles fòssils. La teoria més freqüent és que es formen sota terra, en
condicions intenses, és a dir, quan la temperatura i la pressió són molt elevades.
I gràcies a residus orgànics descomposts, com les plantes, els animals i els
microorganismes, es cobreixen gradualment per capes de terra, sediments i, de
vegades, roques. Durant milions d'anys, la matèria orgànica es comprimeix. A
mesura que la matèria orgànica s'endinsa a l'escorça terrestre, es troba amb
temperatures cada cop més altes.

Aquesta matèria orgànica es va barrejar amb fang, llim i sorra al fons del
mar, que es va anar enterrant amb el pas del temps. Tancada en un entorn lliure
d'oxigen i exposada a quantitats creixents de calor i pressió, la matèria orgànica
va patir un procés de descomposició tèrmica que la va convertir en
hidrocarburs/va fer que es formés el metà termogènic.

Els més lleugers d'aquests hidrocarburs existeixen en estat gasós en

condicions normals i es coneixen col·lectivament com a gas natural. En la seva
forma pura, el gas natural és un gas incolor i inodor compost principalment per
metà. El metà, l'hidrocarbur més simple i lleuger, és un compost altament
inflamable format per un àtom de carboni envoltat de quatre àtoms d'hidrogen
(fórmula química: CH4).

Ilustración 2: Esquema de les capes on trobem el gas. Font: www.tecno.iesvegadelturia.es

Els jaciments de gas natural es troben sovint a prop dels jaciments de

petroli. Els dipòsits de gas natural propers a la superfície de la Terra no
s'acostumen a veure pels dipòsits de petroli propers. Els dipòsits més profunds
—formats a temperatures més altes i sota més pressió— tenen més gas natural
que petroli. Els dipòsits més profunds poden estar formats per gas natural pur.
(en la imatge es veu com el gas i el petroli estan junts)

o Com es troba i com s’obté:

Les possibles zones on es pot trobar gas natural es poden localitzar amb
mètodes sísmica similars als utilitzats per a l'exploració de petroli. En aquestes
proves, els buscadors de gas
utilitzen camions sísmics o eines
tridimensionals més avançades que
impliquen encendre una sèrie de
petites càrregues prop de la
superfície de la Terra per generar
ones sísmiques. Aquestes ones
sísmiques poden arribar fins a milers
de metres sota terra. (en la següent
imatge es pot veure un camió
sísmic).

Ilustración 3: Camío sísmic. Font: www.rionegro.com.ar

Mitjançant la mesura dels
temps de viatge d'aquestes ones, els geofísics poden construir una imatge de
l'estructura subterrània i identificar possibles dipòsits de gas. Tanmateix, per
verificar si la formació rocosa conté realment quantitats de gas natural o altres
hidrocarburs recuperables econòmicament, s'ha de perforar un pou exploratori.
Un cop es determina la viabilitat d'un lloc, comença l'extracció del gas natural,
s'utilitza una tècnica de perforació per rotació directa. Durant aquest
procediment, la matèria perforada es trasllada a la superfície pel braç perforador.
Es fa un pou vertical, i es comença a extreure el gas.

5.1.2 Tipus de gas natural

El gas natural que és econòmic d'extreure i de fàcil accés es considera

"convencional". El gas convencional queda atrapat en material permeable sota
la roca impermeable.

Un cop format el gas natural, el seu destí depèn de dues característiques de les
roques en què es trobi: la porositat i la permeabilitat.
 • La porositat es refereix a la quantitat d'espai buit contingut dins d'una roca.
Les roques altament poroses, solen tenir porositats del 5% al 25%, cosa
que els dona una gran quantitat d'espai per emmagatzemar fluids o gasos
com el petroli, l'aigua i el gas.

• La permeabilitat és una mesura del grau en què els espais de porus d'una
roca estan interconnectats. Una roca de baixa permeabilitat (que és
impermeable) no permetrà que els fluids ni els gasos passin.

Després de la formació del gas natural, tendirà a pujar cap a la superfície a través
dels espais dels porus de les roques per on passa fins a trobar-se amb una roca
impermeable i quedar-se atrapat allà. La majoria dels dipòsits de gas natural que
trobem avui en dia es produeixen on el gas es va quedar en una roca altament
porosa i permeable sota una capa de roca impermeable, quedant així atrapat
abans que pogués arribar a la superfície i escapar a l'atmosfera. (en la següent
imatge es pot veure on se situen els diferents tipus de gas natural, també es pot
veure com es queda atrapat sota una roca impermeable)

Ilustración 4: Esquema dels jaciments de gas. Font: www.eia.gov

El gas natural que es troba en altres entorns geològics no sempre és tan fàcil o
pràctic d'extreure. Aquest gas s'anomena "no convencional". Sempre s'estan
desenvolupant noves tecnologies i processos per fer que aquest gas no
convencional sigui més accessible i econòmicament viable. Amb el temps, el gas
que es considerava "no convencional" pot convertir-se en convencional.
 o Gasos convencionals

▪ Biogas:

Tot el gas natural no es troba tot sota terra, també s'obté dels éssers vius.
El biogàs és un tipus de gas que
es produeix gràcies a un tipus de
bacteris, coneguts com a
metanògens, que poden produir
metà biogènic (biogàs), el
component principal del gas
natural, en el procés de
descomposició de la matèria
orgànica en un entorn lliure
d'oxigen.

Aquest procés s'anomena

Ilustración 5: Símbol del biogas. Font: www.cordis.europa.eu
descomposició anaeròbica i té
lloc sovint als abocadors on
ofereixen una font infrautilitzada de biogàs. Allà els bacteris descomponen la
matèria orgànica continguda a les escombraries, com ara diaris, cartó, residus
d'aliments, residus d'animals i aigües residuals, produint gasos com el diòxid de
carboni i el metà. En lloc de permetre que aquests gasos entrin a l'atmosfera, on
contribueixen a l'escalfament global, es pot capturar el gas, separant el metà i
cremar-lo per generar electricitat, calor o tots dos.
Aquest tipus de gas/metà s'anomena "biogènic" per diferenciar-lo del
gas/metà "termogènic". Les propietats del metà biogènic són idèntiques a les del
metà termogènic.

El biogàs conté menys metà que el gas natural, però es pot refinar i
utilitzar com a font d'energia.

Tot i que la majoria del metà biogènic s'escapa a l'atmosfera, s'estan

creant noves tecnologies per contenir i recollir aquesta font potencial d'energia,
però encara que es pugui obtenir gas natural que es va regenerant gràcies als
éssers vius, s'aconsegueix tan poc, que no es considera una energia renovable.

▪ Gas natural trobat a la “superfície” de la terra:

El gas natural format a les profunditats de la superfície de la Terra, també es pot

escapar a l'atmosfera. Una part del gas és capaç d'arribar a la superfície, i
finalment dissipar-se a l'atmosfera. Però no tot es filtra a la superfície, hi ha una
part del gas natural que es troba amb una capa impermeable. Aquestes
formacions rocoses s'anomenen conques sedimentàries.

Les conques sedimentàries atrapen enormes embassaments de gas natural. Per

poder accedir a aquests embassaments de gas natural, s'ha de perforar un forat
(de vegades anomenat pou) a través de la roca per permetre que el gas escapi i
sigui recollit. Les conques sedimentàries riques en gas natural es troben a tot el
món. I s'han desenvolupat instal·lacions arreu del món per extreure aquest gas.

o Gasos no convencionals

▪ Gas natural trobat a les profunditats:

Mentre que la majoria del gas convencional es pot trobar a només uns
quants milers de metres de profunditat, el gas natural de profunditat es troba en
dipòsits almenys 4.500 metres (15.000 peus) sota la superfície de la Terra. La
perforació de gas natural en profunditat no sempre és econòmicament pràctic,
tot i que s'han desenvolupat i millorat tècniques per extreure'l.

▪ Gas d’esquist:

El gas d'esquist és un altre tipus de jaciment no convencional. L'esquist

és una roca sedimentària de grafit que no es desintegra a l'aigua. Entre les
làmines gruixudes d'aquesta roca impermeable es poden trobar capes de gas
natural entre elles. (en la imatge de baix es veu com és l'esquist)

El gas d'esquist es considera una font no convencional, ja que es

necessiten difícils processos per accedir-hi:

• Fracturació hidràulica:
- Coneguda com a fracking, que és un
procediment que després de perforar la terra
fins a arribar on es troba emmagatzemat,
s'injecten a alta pressió grans quantitats
d'aigua amb additius químics i sorra per
fracturar la roca i alliberar el gas, metà. Quan
el gas comença a fluir de tornada ho fa amb
part del fluid injectat a alta pressió. L'altra part
és recollit per canonades.
 El fracking té diversos riscs: l'alliberació gas
que s'extreu de la roca, la possibilitat de
sismes (terratrèmols), ja que les roques que
aguantaven el pes de les que tenien al damunt
ja no ho fan, i tot el terreny es reorganitza,
generant sismes que poden ser majors o
menors, però que són inevitables. I per últim,
la contaminació de l'aigua tant per additius
químics com per fugues de metà, un cop
comença a fluir el gas, entre el 25% i el 75%
del fluid de fracturació amb additius que va ser
injectat a alta pressió torna a la superfície. Un
dels problemes més delicats és com
emmagatzemar o disposar d'aquestes aigües
residuals.

▪ Gas “estancat”:

El gas estancat és un gas natural atrapat sota terra en una formació

rocosa impermeable que fa que sigui extremadament difícil d'extreure, es troba
dins d’una roca amb alta porositat però impermeable. L'extracció de gas de
formacions rocoses "estretes" sol requerir mètodes costosos i difícils, com ara el
fracking i l'acidització. L'acidització és similar al fracking. S'injecta un àcid
(normalment àcid clorhídric) al pou de gas natural, i l'àcid dissol la roca atapeïda
que bloqueja el flux de gas.

Aquests tipus de dipòsits no solen estar associats amb el petroli i

normalment requereixen perforació horitzontal i fracturació hidràulica per
augmentar la producció del pou fins a nivells rendibles.
 ▪ Metà dins del carbó:

El metà de carbó és un altre tipus de gas natural no convencional. Com el seu

nom indica, el metà de carbó es troba habitualment al llarg de les capes de carbó
que corren sota terra.

Es va formar a causa de les alteracions

tèrmiques del carbó, que va resultar en la
formació del metà termogènic, el component
principal del gas natural. El metà es va
emmagatzemar a l'interior de les capes del
carbó, creant una reserva de gas. (en la
imatge de la dreta es poden veure
fracturacions del carbó, on es situa el gas)
Ilustración 6: Metà dins del carbó. Font:
El metà tradicionalment ha representat un www.oilproduction.net

perill per als miners de carbó subterranis, ja

que el gas altament inflamable s'allibera durant les activitats mineres. En cas
contrari, també es poden aprofitar les menes carbó inaccessible per recollir
aquest gas, utilitzant tècniques de perforació de pous i fracturació hidràulica
similars a les que s'utilitzen en l'extracció de gas d'esquist.

▪ Gas en zones geopresuritzades:

Un altra font de gas natural no convencional són les zones geopressuritzades.

Les zones geopressuritzades es formen entre 3.000 i 7.600 metres per sota de
la superfície de la Terra.

Aquestes zones es formen quan les capes d'argila s'acumulen ràpidament i es

compacten sobre un material més porós, com la sorra. Com que el gas natural
és forçat a sortir de l'argila comprimida, es diposita a molt alta pressió a la sorra,
el llim o un altre material absorbent.
Les zones geopressuritzades són molt difícils d'explotar, però poden contenir una
quantitat molt elevada de gas natural.

▪ Hidrats de metà:
Els hidrats de metà es presenten com a cristalls de gel amb el gas metà
natural al seu interior. Encara que semblen gel, els hidrats de metà es cremaran
si s'encenen.

Es formen per una combinació de baixes temperatures i alta pressió, i es

troben principalment a les vores de les zones continentals. (en la següent imatge
podem veure on es troben les zones amb hidrats de metà). En cada zona
d'aquest compost hi ha una quantitat enorme d'energia.

Ilustración 7: Mapa del món amb més quantitat d'hidrats de metà. Font: www.bbc.com

Hi ha més energia en hidrats de metans que a tot el petroli, carbó i gas

del món sumats. En baixar la pressió o augmentar la temperatura, l'hidrat
simplement es descompon en aigua i metà, un munt de metà. Un metre cúbic del
compost allibera al voltant de 160 metres cúbics de gas, fet que el converteix en
un combustible d'alta intensitat d'energia.

Però és molt difícil l'obtenció d'aquesta font d'energia, ja que es troba en

les profunditats marines, i operar a baixes temperatures, en una extrema alta
pressió, i en una zona inestable, hi ha un greu risc de desestabilitzar la zona
marina, cosa que pot provocar esfondraments submarins. També hi ha un risc
significatiu que l'augment de les temperatures per l'escalfament global pugui
desestabilitzar els dipòsits d'hidrats de metà, alliberant metà, un gas d'efecte
hivernacle potent, a l'atmosfera i agreujant encara més el problema.

5.1.3 Procés de producció, emmagatzematge i transport

1. Producció:

Un cop s'extreu el gas natural del jaciment, cal tractar-lo i processar-lo

perquè pugui ser transportat i comercialitzat.

Per exemple, s'hi afegeix metil-mercaptà per a la detecció de fuites i

impedir la combustió espontània, es filtren les impureses i s'eliminen els gasos
que dificultin el refredament del gas. També es redueix el contingut en aigua i
s'eliminen gasos com a nitrogen, mercuri o CO₂.

2. Emmagatzematge

Des del punt de vista econòmic i tècnic, l'emmagatzematge subterrani és

el més rendible.

3. Transport i distribució

El gas es pot transportar de dues formes:

• En forma de gas: es transporta a través dels gasoductes. Als gasoductes,

el gas circula a pressions molt elevades. Els conductes estan sotmesos a
controls molt rigorosos per evitar fugues i perills d'explosió. Alguns dels
gasoductes tenen desenes de quilòmetres, i fins i tot uneixen continents
com els que connecten Àfrica i Europa.

• En forma líquida: El gas natural també es pot refredar a uns -162 °C (-260
°F) i es pot convertir en gas natural liquat o GNL. Es pot emmagatzemar i
transportar fàcilment.

En les plantes de liqüefacció de gas natural, aquest es transforma

en gas líquid (instal·lacions que permeten refredar grans quantitats de gas
natural). Per liquar el gas, es refreda fins a una temperatura
d'aproximadament -160° C. Un cop realitzat el procés de liqüefacció, el
GNL ocupa un volum aproximadament 600 vegades menor que el gas
natural. El gas natural s'emmagatzema després de la conversió a GNL en
tancs ubicats a les plantes de liqüefacció.
 El GNL es pot transportar a través de vaixells metaners, que estan
dissenyats per transportar i
descarregar el GNL. Actualment,
poden ser de dos tipus, bé de
membrana o bé esfèrics,
depenent de la classe de tancs de
GNL que incorporin. La propulsió
d'aquests vaixells es du a terme
aprofitant el gas evaporat als
tancs, tot i que recentment han
anat evolucionant a motors que
també puguin consumir gasolina.
La capacitat de càrrega d'aquests
vaixells pot variar entre els 25.000 Ilustración 8: Vaixell metaner. Font: www.pixabay.com
m³ i els 270.000 m³. (a dalt es veu
una imatge d’un vaixell metaner.)

El GNL també es pot carregar directament des dels tancs de GNL

en camions cisternes que transporten el gas líquid per carretera.

5.1.4 Efectes del gas natural sobre el medi ambient

El gas natural és un combustible fòssil, tot i que les emissions de

l'escalfament global i l'alliberació de subproductes (com CO₂ o NOx) de la seva
combustió són molt inferiors a les del carbó o del petroli. Encara que les seves
emissions nocives siguin inferiors, continua contaminant:

o Contaminació de l'aire:

És un combustible més net que altres combustibles fòssils, la combustió

del gas natural produeix quantitats insignificants de sofre, mercuri i partícules. La
combustió de gas natural produeix òxids de nitrogen (NOx) (la combustió d'òxid
de nitrogen produeix pluja àcida i la destrucció de la capa d'ozó), però a nivells
més baixos que la gasolina i el dièsel utilitzats per als vehicles de motor. Les
anàlisis del DOE indiquen que cada 10.000 llars dels Estats Units alimentades
amb gas natural en comptes de carbó evita les emissions anuals de 1.900 tones
de NOx. Les reduccions d'aquestes emissions es tradueixen en beneficis per a
la salut pública, ja que aquests contaminants s'han relacionat amb problemes
respiratoris. (en la imatge del costat es veu la composició química del NOx).

Ilustración 9: Composició quimica de l'òxid de nitrogen. Font: www.carlessuria.com

No obstant això, malgrat aquests beneficis, el desenvolupament de gas

no convencional pot afectar la qualitat de l'aire local i regional. Algunes zones on
es produeixen perforacions han experimentat augments de les concentracions
de contaminants atmosfèrics perillosos

Quan es cremen combustibles fòssils, poden alliberar (o emetre) diferents

elements, compostos i partícules sòlides. El carbó i el petroli, quan es cremen,
alliberen grans quantitats d'emissions nocives, com ara òxids de nitrogen, diòxid
de sofre i partícules que es desplacen a l'atmosfera i contribueixen a la
contaminació de l'aire.

En canvi, el metà del gas natural té una composició molecular senzilla:

CH4. Quan es crema, només emet diòxid de carboni i vapor d'aigua. Els humans
exhalem els mateixos dos components quan respirem.

o Contaminació de sòl:

Quan els operadors de petroli i gas volen preparar un lloc per construir
una plataforma de pou, canonades i carreteres d'accés, el procés de construcció
pot provocar l'erosió de brutícia, minerals i altres contaminants nocius als rierols
propers, també pot alterar l'ús del sòl i danyar els ecosistemes locals provocant
l'erosió i la fragmentació dels hàbitats de la vida salvatge i els patrons de
migració.

o Contaminació de l’aigua:

L’ús de productes químics perillosos utilitzats en la perforació del pou, la

fractura hidràulica del pou, el processament i el refinament del petroli, entre
d’altres, contamina les fonts d'aigua potable.
 Els materials radioactius naturals, el metà i altres gasos subterranis de
vegades s'han filtrat als subministraments d'aigua potable des de pous mal
coberts; El metà no s'associa amb efectes aguts sobre la salut, però en volums
suficients pot suposar problemes d'inflamabilitat.

o Aigües subterrànies:

S'han documentat casos de

contaminació d'aigües subterrànies
prop de pous de petroli i gas amb
fluids de fracking i gasos, incloent-hi
metà. Una de les causes principals de
la contaminació del gas són els pous
construïts de manera inadequada o en
fallida que permeten que el gas
s'escapi del pou a les aigües
subterrànies. (en la imatge de la dreta
es veu una fuga en una canonada) Ilustración 10: Fuga en una canonada de gas. Font:
www.carlessuria.com
Una altra via potencial per a la
contaminació de les aigües subterrànies són les fractures naturals o artificials al
subsol, que podrien permetre que el gas perdut es mogui directament entre una
formació de petroli i gas i els subministraments d'aigua subterrània.

o Aigüa superficial:

Les aigües superficials es poden contaminar a través de vessaments i

fugues d'additius químics, de gasoil i fugues d'aigües residuals de les
instal·lacions d'emmagatzematge.

L'EPA ha identificat més de 1.000 additius químics que s'utilitzen per a la

fracturació hidràulica, inclosos els àcids (sobretot l'àcid clorhídric), els
bactericides, entre d’altres. Grans quantitats (desenes de milers de galons per
cada pou) dels additius químics es transporten i s'emmagatzemen en un pou. Si
no es gestionen correctament, els productes químics podrien filtrar-se o vessar-
se dels contenidors d'emmagatzematge defectuosos.

o L’ús d'aigua

El creixement de la fracturació hidràulica i el seu ús d'enormes volums

d'aigua per pou poden tensar els subministraments locals d'aigua subterrània i
superficial, especialment a les zones amb escassetat d'aigua. La quantitat
d'aigua utilitzada per fracturar hidràulicament un pou pot variar a causa de les
diferències en la geologia de la formació, la construcció del pou i el tipus de
procés de fracturació hidràulica utilitzat.
A diferència d'altres extraccions d'aigua relacionades amb l'energia, que
normalment es retornen als rius i llacs, la major part de l'aigua usada per al
desenvolupament de petroli i gas no convencional no és recuperable. Depenent
del tipus de pou juntament amb la seva profunditat i ubicació, un sol pou amb
perforació horitzontal pot requerir entre 3 i 12 milions de galons d'aigua quan es
fractura per primera vegada, desenes de vegades més que el que es fa servir en
pous verticals convencionals.

o Probabilitats de terratrèmols:

La fractura hidràulica en si s'ha relacionat amb l'activitat sísmica de

baixa magnitud, però aquests esdeveniments lleus solen ser indetectables
a la superfície. Tanmateix, l'eliminació d'aigües residuals de fracking
mitjançant la injecció a alta pressió en pous profunds s'ha relacionat amb
terratrèmols més grans.

5.2 USOS O UTILITATS DEL GAS NATURAL

El gas natural, com ja hem esmentat a la introducció d’aquest treball,

s’utilitza des de fa molts anys, inclús podríem dir que és usat des de fa milers i
milers d’anys:
• Els primers registres de l’existència
de gas daten de l’any 2000 aC,
quan a Iran es van trobar uns
jaciments de gas natural. Es creu
que un raig va reaccionar amb el
gas natural i va crear foc i fumerola.
Els perses van pensar que seria un
acte dels déus i no hi van fer gaire
cas. (A la imatge es veu el lloc on Ilustración 11: Creença del primer jaciment
de gas natural a Iran. Font:
es creia que havia sigut el primer www.nortegas.es
jaciment descobert.
• Més endavant, l’any 500 aC, a la Xina, els primers enginyers
es van adonar d’unes petites filtracions de gas natural fora
que sortien del sòl. Mitjançant unes canonades de bambú,
les van anar transportant i el van utilitzar per a fins
domèstics, principalment per escalfar l’aigua.
 • Mil docents anys més tard, a finals del 1700, Gran Bretanya
Ilustración 12: Fanals de carrer del
1700. Font: www.pinterest.es
comptava amb companyies dedicades al transport i comerç
del gas natural. En aquell temps, a part de ser usat com ho
van fer els xinesos, també van ser els primers a usar-lo per
l’enllumenat dels carrers, de la mateixa manera va ser en
algunes ciutats de França i Espanya. És per això que se’l va
conèixer com a “gas d’enllumenat”. (Fotografia de la
esquerra).
No obstant això, no va ser fins a l’arribada de l’electricitat
que, combinant-los, es va poder fer servir per a la calefacció
i per generar corrent elèctric a través del gas natural, amb
l’ús de les turbines.

Avui en dia, els usos que se’l pot donar són molt divers,
molt estesos i molt freqüents, ja que, segons assegura el Departament d’Energia
dels Estats Units (DOE), el gas de mitjana a escala mundial, pot ser un 68%
menys car que l’electricitat, un dels seus principals competidors. Dins de la gran
extensió d’usos en trobem:

• A petita escala, a les cases, s’utilitza popularment per la

calefacció i la cuina. A banda d’això, és emprat per
l’alimentació de diversos electrodomèstics, com l’aire
condicionat, assecadors de roba o la caldera (per escalfar
l’aigua).
• A escala més gran, a diferents indústries, s’usa per al
tractament de residus o per al refinament de metalls a les
empreses metal·lúrgiques.
• En el món dels vehicles, tot i que està molt per sota de la
benzina, també es fa servir bastant. Això és degut al fet que
aquest tipus de vehicles són els més nets del món, ja que
emeten un 70% menys de carboni (el qual és perjudicial per
econòmic. El motiu principal pel qual no supera a la benzina
és perquè els vehicles fets provisió amb gas natural són molt
Ilustración 13: Proveidor de gas natural.
més cars que els que gasten benzina. (A la imatge de
Font: www.forohomologar.com l’esquerra es veu un proveïdor de gas natural a les
benzineres).
 • La generació d’electricitat és una de les altres “tasques” que
té el gas natural. Segons assegura el diari digital “El
Independiente”, des de
gener del 2022, Espanya ha
incrementat un 160% el
consum de gas per a la
producció d'electricitat. A
més a més, el mes de febrer
de 2022, la utilització de gas
va suposar el 22,5% de la
generació total d’electricitat
del mes (a la dreta està la Ilustración 14: Gràfica de l'ús del gas al febrer de
gràfica que ho demostra). 2022 a Espanya. Font: www.energias-
renovables.com
L’ús de gas per la producció
d’electricitat és l’anomenat
cicle combinat (https://youtu.be/XTzN9ivcYtg).
• L’últim ús del qual parlarem serà la utilització en les
indústries petroquímiques. El principal ús en aquestes és
per a la producció de plàstic. Secundàriament, també s’obté
amoníac, metanol, etilè, entre d’altres.

5.3 AVANTATGES I DESAVANTATGES

Com tota font d’energia, el gas natural té els seus avantatges i

inconvenients:

Avantatges del gas natural Desavantatges del gas natural

- Tenint en compte el que hem
explicat a l’apartat 5 sobre els usos
del gas natural, veiem que té un
ventall d’ús molt ampli (vehicles,
electricitat, calefacció…), que és molt
positiu.
- Tot i que hem parlat molt positivament del
gas durant tota la memòria, cal no oblidar
que el gas natural és una font d’energia
NO renovable. Això fa que, potser d’aquí a
dos-cents anys o més, s’acabi esgotant i
s’haurà de dependre d’altres fonts, com
l’eòlica o la solar.

- En l’àmbit internacional, per a les - El gas natural, en el moment que

grans companyies i empreses, és un s’extreu, sense passar per cap procés ni
producte molt econòmic a res, NO TÉ OLOR. Això, lligat amb què és
comparació d’altres que hi ha al un gas tòxic inflamable, fa que sigui
 mercat. A més a més, els costos altament perillós. No obstant això, després
d’extracció i transport també són molt de la seva extracció, les companyies
assequibles per a les empreses. encarregades del gas natural tenen
establert per llei que han de fer que el gas
sigui detectable per l’olfacte. Igualment,
continua sent un gas altament perillós.

- Com hem detallat abans, té un
poder i una potència calorífica molt
gran, el que fa que sigui aprofitat per
les centrals tèrmiques per produir
electricitat, tal com ja hem detallat
abans
- El gas natural, com va ser una de les
primeres fonts i ja s’han fet un munt de
millores al seu voltant, queda poc espai per
a la seva millora. A la llarga, és probable
que les fonts més recents (mareomotriu,
geotèrmica…) pateixin millores significants
i deixin enrere al gas.

- De totes les fonts d’energia, el gas
natural és el que menys impacte té
en el medi ambient. Com hem dit a
l’inici del 1r punt, el gas natural està
compost per un 75% de metà, el qual
no emet cap classe de partícules
sòlides.
- Tot i que com a avantatge hem dit que no
era la font d’energia més contaminant, no
és obstacle perquè un gran contribuent de
l’efecte hivernacle. Durant tot el procés pel
qual el gas ha de passar, s’alliberen una
sèrie de gasos contaminants que són
perjudicials per a l’atmosfera, com el diòxid
de carboni. Això, produeix afectacions a la
capa d’ozó i, com hem dit, agreuja l’efecte
hivernacle.

- Avui en dia, la gestió i distribució - Al punt 1, on hi parlàvem de diverses

del gas natural està molt
interconnectada entre la majoria de
països del món. Això fa que sigui un
gas de fàcil accés per a la majoria
d’habitant de tots els continents.
tècniques per l’extracció del gas, trobàvem
el fracking. Tot i ser una tècnica molt
utilitzada per la seva eficàcia, pot provocar
terratrèmols i contaminació de l’aigua. El
motiu; es perfora el sòl i s’usen additius
químics en aquest procés.

- A diferència de la majoria - Per la geolocalització del gas, no podem

d’energies renovables, com l’energia
eòlica o solar, no depèn de cap
condició climatològica. Per tant, la
seva producció pot dur-se a terme el
tres-cents seixanta-cinc dies de
l’any.
trobar-hi a totes les parts del món, el que
fa que hi hagi països que depenguin
d’altres per a sostenir-se, com és el cas
d’Espanya. Això genera grans
desavantatges entre molts països.

Tabla 1: Avantatges i desavantatges del gas natural. Font: pròpia.

 5.4 DE QUINA MANERA AFECTA LA CRISI AL GAS NATURAL

En qualsevol context de crisi, sigui al continent que sigui o sobre el

conflicte o tema que sigui, els països el que sempre busquen és un benefici propi
pel govern.

Actualment, el conflicte de Rússia contra Ucraïna és un tema molt

recurrent i del que se'n parla a tot arreu. Cal saber abans de començar a explicar
els efectes que ha tingut la crisi que Rússia és un dels majors propietaris i
exportadors del gas a escala mundial. De fet, prové de gas a la majoria de països
d'Europa; no tot el gas d'Europa és seu però si una gran part.

Passant a contar sobre com ha derivat la guerra, Rússia el primer que va

fer en veure que tota la Unió Europea es va posar del costat d'Ucraïna, va ser
tallar algunes vies de comunicació de gas natural que connectaven amb països
europeus. No ha tallat tot el gas però si una gran part. L'objectiu d'això és debilitar
a la Unió Europea el màxim possible per així poder continuar controlant Ucraïna
com ho ha estat fent aquests últims mesos.

Però, i el gas, com es veu afectat? Doncs a banda que la quantitat reduïda
de gas que arriba, és molt més car, el que està fent que es prevegi un hivern
molt dur per a molts països, perquè la gestió del gas haurà de ser molt acurada
i amb preus desorbitats. En el cas d'Espanya i la resta de la península Ibèrica,
han implementat l'anomenat "tope ibérico", que resumidament és un preu màxim
del qual es pot pagar pel gas, el que dona una mica de respir als habitants.

Centrant-nos més en el cas particular d'Espanya, veiem que Argelia, per

altres motius externs al gas, ha deixat en suspens el Tractat d'Amistat amb
Espanya, el qual consistia, principalment, en l'entrada de gas algerià cap a
Espanya. El problema: el gas
provinent d'Argelia era el més
important i abundant que rebia
Espanya mensualment (A la imatge
de l'esquerra es poden veure els
principals importadors de gas a
Espanya). La manera de resoldre
que ha trobat el Govern Espanyol
Ilustración 15: Origen de les importacions de gas natural a Espanya
des de 2014. Font: www.cnmc.com és recolzar-se en els Estats Units
(també membre de la Unió
Europea) i que també és un dels grans posseïdors de gas a escala mundial. A la
gràfica del costat es pot veure als principals controladors del gas mundial.
Ilustración 16: 10 països amb les majors reserves de gas natural del
món. Font: es.ihodl.com

6. CONCLUSIÓ

Com a conclusió personal del treball, podem arribar a la conclusió que la

implicació, sacrifici i resultat en aquest projecte ha estat molt positiva i el resultat
final ha estat per sobre de les nostres expectatives inicials. Ha sigut així perquè
li hem dedicat moltes hores a buscar informació de moltes webs diverses, encara
que cadascuna tractava sobre el mateix tema, era important el contrast
d'opinions, per així aconseguir una explicació precisa i acurada de cada apartat
del qual s'ha parlat.

A la conclusió també volíem deixar constància, tot i que ja ho hem dit, de

la quantitat d'hores totals invertides en aquest treball, les quals han sigut moltes
més de les que esperàvem en el moment que es va plantejar i esquematitzar el
treball. Tot i això, cap dels dos ens penedim d'haver-hi dedicat tantes hores,
perquè els coneixements i l'enriquiment personal d'encarar un treball molt més
gran que els que havíem fet fins al moment, ha valgut molt la pena.

Està clar que, com en tots els treballs de qualsevol mena i tema, sempre
hi ha coses que no sabíem i gràcies al treball ampliem els nostres coneixements.
I no només són majors la informació adquirida, sinó que la manera de treballar i
d'organitzar-se han sigut noves. Per tant, és una altra cosa que ens emportem.
 7. WEBGRAFIA

- No especificat. (No especificat). ¿Qué es el gas natural y qué usos tiene? No

especificat: Foro nuclear. Recuperat de https://www.foronuclear.org/descubre-la-
energia-nuclear/preguntas-y-respuestas/sobre-distintas-fuentes-de-
energia/que-es-el-gas-natural-y-que-usos-tiene/

- Anderson, R. (21 d’abril de 2014). “Hidrato de metano, la energía oculta en el

hielo”. No especificat: BBC News Mundo. Recuperat de
https://www.bbc.com/mundo/noticias/2014/04/140421_ciencia_verde_hidratos_
metano_energia_hidrocarburos_np

- No especificat. (No especificat). “Historia del Petróleo” - ¿Cómo se formó? No

especificat: ENAP. Recuperat de
https://www.enap.cl/pag/281/1159/como_se_formo

- Martins, A. (29 d’octubre de 2013). “Qué es el fracking y por qué genera tantas
protestas”. No especificat: BBC News Mundo. Recuperat de
https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/10/131017_ciencia_especial_frackin
g_abc_am
- No especificat. (No especificat). “Natural gas”. No especificat: National
Geographic. Recuperat de
https://education.nationalgeographic.org/resource/natural-gas

- Thompson, M. (3 d’abril de 2015). “How natural gas is formed”. Cambridge,

USA: Union of Concerned Scientists. Recuperat de
https://www.ucsusa.org/resources/how-natural-gas-formed

- No especificat. (2 de desembre de 2021). “Natural gas explained. Washington

DC, USA: U.S Energy Information Administration. Recuperat de
https://www.eia.gov/energyexplained/natural-gas/

- No especificat. (29 d’abril de 2020). “What is natural gas used for? Uses of
natural gas. No especificat: MET. Recuperat de
https://group.met.com/en/media/energy-insight/what-is-natural-gas-used-for

- No especificat. (No especificat). “Reservas, extracción y producción”. No

especificat: Energiaysociedad. Recuperat de
https://www.energiaysociedad.es/manual-de-la-energia/3-2-reservas-
extraccion-y-produccion/

- Villasur, S. (29 de juliol de 2022). “Ventajas y desventajas del gas natural”.

Palencia, Espanya: Roams energía. Recuperat de
https://energia.roams.es/gas/ventajas-gas-natural/

- No especificat. (1 d’octubre de 2021). “Ventajas del gas natural y comparación

con otros combustibles”. Madrid, Espanya: Precio gas. Recuperat de
https://preciogas.com/instalaciones/gas-natural/ventajas

- No especificat. (18 de juliol de 2019). “Ventajas y Desventajas del Gas Natural.

Huelva, Espanya: Ayuntamientoalmonte. Recuperat de
http://www.almonte.es/es/noticias/.detalle/Ventajas-y-Desventajas-del-Gas-
Natural/

- No especificat. (29 d’abril de 2022). “10 ventajas y desventajas del Gas Natural”.
Màlaga, Espanya: Intergas. Recuperat de
https://www.intergas.es/consumer/2022/04/29/ventajas-y-desventajas-gas-
natural/

- Andreas. (No especificat). “33 Key Pros & Cons of Natural Gas”. No
especificat: Environmental-conscience. Recuperat de https://environmental-
conscience.com/natural-gas-pros-cons/